Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73404 | Ametller de la Malanit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-la-malanit | Espècimen d'ametller dolç (prunus dulcis) de 2'60 m de perímetre a un metre d'alçada perquè ben aviat es divideix en quatre troncs. Fa uns 10 metres d'alçada i una vintena de capçada. Es tracta d'un arbre perenne de la família de les rosàcies. Tiges erectes d'escorça fosca i clivellada. Fulles punxegudes ovalo -lanceolades de fins a 12cm. de llargada, de contorn dentat. Floreix a l'hivern, i les seves flors apareixen abans que les fulles, agrupant-se normalment en parelles, i poden tenir tonalitats de colors blanc rosat, rosat, o més rarament blanc. Els fruits són en drupa amb el mesocarp inicialment tou i que es va endurint amb la maduració. | 08305-223 | Les Clotes | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3540300,1.6844100 | 389950 | 4578894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:52 | |||||||||||||
| 73640 | Ametllers de la Residència Mare Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-la-residencia-mare-rafols | Tres ametllers ( Prunas amygdalus L.) amb un perímetre d'uns 2 metres de mitja i una edat de 200 a 250 anys. L'ametller és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m, tot i que aquests tenen entre 10 i 12 metres d'alçada. El tronc és clivellat i la capçada força densa. Del vol de canó, a un metre i mig en surten quatre branques enormes. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda. Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, i el primer arbre en florir. Ho fa quan el termòmetre assoleix al voltant dels 6º C . Les flors de color blanc o rosades, es mantenen a l'arbre entre 20 i 30 dies. Apareixent abans que les fulles. El fruit és l'ametlló molt apreciat. Aquest arbre és cultivat i a vegades apareix espontani. Aquests arbres es troben plantats a la part del darrera de la Residència Mare Ràfols, en uns parterres que segueixen l'alineació del mur nord. | 08305-383 | Residència Mare Ràfols | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3380800,1.7094500 | 392018 | 4577092 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:52 | |||||||||||||
| 77688 | Anar cap a cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anar-cap-a-cal-baro | XIX-XX | Inèdita | Cal Baró era una antiga masia, avui en dia completament derruïda, que es troba entre el nucli de Sant Llorenç d'Hortons i el cementiri; al costat mateix del camí del cementiri. Tota comitiva fúnebre que es dirigeixi de l'església parroquial al cementiri havia de passar per davant de la masia de cal baró. Per aquest motiu en un moment indeterminat i per tradició oral popular quan es moria algú en deien que anava cap a cal Baró, com a metàfora de cementiri o del més enllà. | 08222-162 | Sant Llorenç d'Hortons | Informació oral facilitada per Pere Carreras | 41.4689100,1.8321600 | 402481 | 4591471 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 93119 | Anell de Möebius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anell-de-moebius | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’anell de Möebius és una figura tridimensional que suggereix la idea d’un moviment continu de l’activitat humana en les diferents estacions de l’any. L’escultura està dividida en 12 vinyetes on s’hi representen diverses activitats relacionades amb l’activitat vitivinícola anual: recollida del raïm, sulfatar la vinya, la poda, transport del raïm amb portadores, xafar raïm als cups de vi...</span></span></span></span></span></p> | 08058-32 | Darrera del castell de Castell. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2653200,1.6370100 | 385830 | 4569107 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93119-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93119-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | L’estructura de l’anell de Möebius està realitzada amb ferro mentre que les vinyetes estan representades amb vitrall ferro retallat i vitrall de colors. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 78613 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-7 | XIX | Va ser restaurat i remodelat als anys 90 del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa, primer pis i golfes. L'estructura està resolta amb tres crugies amb parets comunes i embigat de fusta. A la façana de la planta baixa hi ha una entrada principal amb un arc rebaixat de pedra, al costat esquerre hi ha una finestra amb el mateix tipus d'arc. Al costat dret hi ha una porta més petita que la central, però amb el mateix tipus d'arc. A la primera planta hi ha tres balcons amb una barana de ferro senzilla. A la del mig hi ha la data 1882. Les balconeres son adintellades emmarcades amb pedra. Les golfes presenten dues petites finestres quadrades voltades per motllures fetes amb morter que les superen en alçada a la part esquerra i un balcó a la dreta. Hi ha una motllura de pedra molt prima que separa visualment la planta baixa del primer pis. A l'arc de l'entrada principal s'hi poden observar unes lletres pintades formant la inscripció: 'CONSISTORIAL'. A dins de l'entrada hi ha un desnivell salvat per dos graons amb dues pilastres de secció quadrada que sostenen arcades que donen accés a l'escala. Tot al voltant de la paret de l'entrada hi ha un arrambador de rajoles ceràmiques policromes. Al costat de llevant hi ha un cos adossat de planta baixa i coberta plana amb accés des de la primera planta.</p> | 08251-22 | Els Monjos. c/ Sant Josep nº1 | <p>Antic edifici de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos bastit, segons la data de la balconera, al 1882. Fou substituït al 1945 pel nou edifici situat a l'avinguda de Catalunya. Actualment s'ha convertit en la seu de la Biblioteca Municipal i del Casal de la Dona 'Dona al dia'.</p> | 41.3224100,1.6637000 | 388163 | 4575410 | 1882 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78613-foto-08251-22-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 102|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69894 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-5 | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8133 | XX | Rehabilitat l'any 2000 com a centre mèdic | Edifici cantoner de planta rectangular de prop de 60 m2 que delimita la plaça de la vila pel costat de ponent. La façana principal, de gairebé 12 m de llarg, dóna a la plaça de la Vila i la façana lateral, de prop de 5 m de llarg, al carrer Major. Està format per planta baixa, pis i torratxa amb rellotge, ubicada a l'angle nord-oest, que presenta una cúpula d'entramats de ferro. La façana és de composició simètrica de tres eixos d'obertures, essent el central més ample que el lateral. Aquest consisteix en un portal acabat amb arc de mig punt a la planta baixa i balcó de dos obertures al primer pis. El coronament és del tipus de ràfec amb merlets esglaonats de línia ondulada. L'edifici es caracteritza per la seva capa de pintura blanca amb marcs de color beix a les obertures. | 08288-11 | Plaça de la Vila núm.1 | Antiga seu de l'Ajuntament que, l'any 2004, es va traslladar a la seva seu actual de la plaça Lluís Companys. Des d'aquells anys i fins el 2006, es van fer obres a l'edificit per habilitar-lo com a consultori mèdic a la planta baixa i jutjat de pau al primer pis. Les instal·lacions es van inaugurar el 18 de gener de 2007. | 41.3883900,1.5686700 | 380331 | 4582862 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 73222 | Antic Hospital Comarcal i Claustre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-comarcal-i-claustre | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici que fa cantonada amb claustre en el seu interior, formant una 'U' al voltant del claustre. Es compon de planta baixa sobreaixecada i dues plantes pis amb trams d'alçada desiguals. Cobertes a diferents vessants i parts planes. El claustre és de planta sensiblement quadrada compost de dues plantes de galeries i terrat superior en tres ales, i d'una planta en una ala, amb arqueries de mig punt i columnes toscanes monolítiques sobre pedestal. La façana principal fa cantonada i està composta sobre eixos verticals amb finestres geminades a la planta baixa i a la planta pis formant una peça en creu. La segona planta és afegida i les obertures són més petites. La portalada és de mig punt sobre pedestal i coronament escalonat. A la divisòria de la planta baixa i la planta pis, trobem quadrifolis ornamentals. El sòcol és de pedra. L'escaire de la cantonada és axamfranat i hi ha una font (233). Façana lateral amb tribuna i finestres adintellades. El parament és de pedra, de paredat comú i maó vist. En alguns trams està arrebossat i en d'altres el paredat és vist. | 08305-129 | Carrer de Sant Pere, 3 | L'any 1283 es crea el Convent dels frares franciscans. A principis del segle XIV es comença a construir l'església. A principis del segle XV es documenta l'existència de l'Hospital de Sant Pere dins les propietats del convent. L'any 1789 es fan reformes per adaptar-ho a escola per a nens pobres. L'any 1839, passa a ser propietat municipal. Es fan un seguit de reformes i ampliacions en pocs anys: les més destacades són la de l'any 1866 segons projecte de l'arquitecte Modest Fossas i Pi, la de l'any 1892, segons projecte d'August Font i Carreras, la de l'any 1900 segons directrius de Santiago Güell i Grau. L'any 1929, l'Ajuntament cedeix l'usdefruit a la Junta de l'Hospital. | 41.3447100,1.6969700 | 390985 | 4577843 | 1892 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:52 | |||||||
| 59181 | Antic celler cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-celler-cooperatiu | XX | Antic celler cooperatiu construït en sentit Nord-Sud sobre el talús originat a sol ixent del nucli urbà per la depressió del torrent del Mas Rovira, a la seva riba dreta. Es tracta d'un complex format per edificacions de cronologia i factura diverses originalment destinades a l'elaboració, emmagatzematge i venda de vins. La seva adaptació topogràfica mitjançant la disposició esglaonada dels cossos entre les cotes 214 i 205 respon a la voluntat d'aprofitar la força de la gravetat per afavorir els processos de descàrrega i premsat del raïm, i tràfec del most. De tot plegat en resulten tres nivells de fonamentació i un total de cinc estatges. El conjunt és fet majoritàriament d'obra i pedra, degudament arrebossades i pintades. La part alta, a la qual s'hi accedeix des del carrer de Sant Pere a través d'un vial de terra amb xiprers als dos costats, concentra l'antic espai d'oficines i d'entrada del raïm. És ocupada per un front edificat de 46 metres de llargària per efecte de la juxtaposició de diverses ampliacions. La construcció original, situada a l'extrem de migdia, és una nau dividida en cinc crugies transversals i dues de longitudinals, amb una planta de 23,5 metres de longitud i 12 metres de fondària. La façana principal està orientada a ponent i resulta visible des del carrer del Xarel·lo. S'hi observen les cinc seccions esmentades, dividides per pilastres adossades, el remat de les quals sobrepassa el frontó a mode de merlet. A cada pany de paret li correspon una finestra amb arc escarser sustentat sobre impostes, que és substituïda per una porta de les mateixes característiques a la secció central. La façana és coronada per un frontó pla, precedit d'una faixa emmotllurada, que impedeix veure'n la teulada. La coberta de les tres primeres seccions, a un sol aiguavés, és de fibrociment amb caiguda cap a migdia, mentre que sobre la meitat posterior de les dues darreres apareix una remunta amb el carener paral·lel a la façana i coberta de teula àrab a dues vessants, precedida d'una terrassa plana. Es tracta d'una ampliació de l'ús actual de la nau inferior, destinada a habitatge (can Miguelin). La construcció contigua consta de dos volums fets de totxana arrebossada, sense cap interès: un habitatge de dues plantes amb coberta de teula àrab amb un sol aiguavessant a ponent i una nau industrial ocupada per un negoci d'àrids i teulada de fibrociment amb caiguda cap a llevant. A la part inferior del conjunt, ocupant la plana al·luvial, hi ha tres naus d'emmagatzematge amb accés directe des del carrer de Sant Pere. La primera, situada al peu del talús, és la més fonda, amb una longitud de 56 metres i una superfície de 750 metres quadrats. Des de l'exterior únicament són visibles la façana principal, orientada a migdia, i el tram davanter del tancament oriental, la qual cosa deixa a la vista quatre de les onze pilastres o costelles laterals que sostenen la nau. Al mig de cada secció hi ha una finestra apaïsada amb els muntants i remitjos típics de les fàbriques. La façana principal, totalment llisa, descriu una forma corba amb un angle convex al mig per adaptar-se al revolt del carrer. A l'esquerra hi ha un finestral d'inspiració modernista, i una porta amb llinda plana a la dreta. Es compon de quatre seccions verticals tancades amb gelosia ceràmica i mainells de maó amb dos esglaons en el tram superior per sostenir una tarja opaca de maons. El finestral, tot ell emmarcat per maons, dibuixa un arc carpanell a sardinell amb una figura a mode de cartel·la inscrita en el vèrtex. Les altres dues naus se situen immediatament contigües al mur de llevant, sensiblement reculades respecte del pla de façana principal. Tenen una fondària de 35 metres i presenten un front de façana conjunt a migdia de 28 metres amb dues portes de garatge de llinda plana de gàlib desigual i una tercera per a vianants, situada al centre. | 08164-59 | Carrer de Sant Pere, s/n. PK 1+900 de l'antiga carretera del Pla del Penedès a Torrelavit | Construït a l'entorn de l'any 1915 per un seguit de propietaris agrícoles de la població, va estar en ús fins a la dècada de 1930. | 41.4194400,1.7136300 | 392502 | 4586119 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Descripció:Com la nau anterior, presenten tancaments metàl·lics moderns de dues fulles i els edificis estan rematats amb frontó esglaonat i coberta de fibrociment. En l'actualitat, són ocupades per un taller de reparació de vehicles i un magatzem de maquinària agrícola.Entre aquestes naus i la plataforma superior hi ha una terrassa intermèdia que descansa sobre un mur de contenció amb front al carrer, a la qual s'accedeix per un trencant del camí arbrat descrit abans. Sobre seu s'observa, en el parament de migdia, la traça d'una volta de canó que correspon a la base de la secció posterior de l'edifici d'oficines primigeni, donant lloc a un soterrani. Annex al costat Est d'aquell edifici s'alça, sensiblement enretirat respecte del seu tester, un cub de 10,5 x 22 metres amb dues crugies d'amplada i tres de fondària. La construcció té dues plantes d'altura i acull un taller de fusteria d'alumini. La coberta és de fibrociment a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana i caigudes a tramuntana i migdia. A cada crugia li correspon una finestra: les apaïsades d'obra pròpies dels conjunts industrials a migdia, i amb les de maons amb arc carpanell a llevant. A la cantonera dels dos paraments s'observa una cremallera de queixals o esperes de pedra vasta per a lligades de nous panys de paret. El juny de 2017 el conjunt es va repintar íntegrament i el color blanc va ser substituït pel groc mostassa en els paraments i pel gris fosc en totes les pilastres, tancaments, emmarcaments i motllures de finestres. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:38 | ||||||||||
| 93128 | Antic cementiri de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cementiri-de-castellet | s. XVIII-XIX | Destruït | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’antic cementiri parroquial de Castellet es trobava situat al costat de l’església de Sant Pere de Castellet i darrera el castell. Actualment només s’hi conserva una llosa de pedra coronada amb una creu de ferro al centre d’una zona enjardinada. A la llosa s’hi pot llegir: “Antic Cementiri de Castellet. Recordeu-vos senyors dels vostres servents i serventes que reposin en la vostra pau eterna. Per a Déu mil anys són com un dia i un dia és com mil anys”</span></span></span></span></span></p> | 08058-40 | Darrera el Castell de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cementiri fou traslladat a l’actual cementiri de Castellet, de titularitat municipal l’any 1866</span></span></span></span></span></p> | 41.2650100,1.6367200 | 385805 | 4569072 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93128-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93128-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 73583 | Antic escorxador municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-escorxador-municipal | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici amb pati davanter formant un recinte construït per fer-hi l'escorxador municipal. Les estructures construïdes formen una 'U' composta d'un cos central i dues ales. El cos central consta de planta baixa de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La coberta central té una alçada superior Façanes compostes de dos paraments separats per una banda horitzontal amb imbricacions de maó. En el parament inferior hi ha un sòcol; els portals i les finestres són d'arc rebaixat amb clau i emmarcats de maó a sardinell El parament superior té els capcers de pinyó i esglaonats, amb finestres adintellades, finestrals esglaonats emmarcats de maó i amb detalls ornamentals, formant imbricacions de maons en pilastres i cantoneres. | 08305-326 | Carrer de l'Escorxador, 19-25 | L'any 1893, Santiago Güell presenta el projecte per la realització d'un escorxador per l'Ajuntament de Vilafranca. Aquest s'inaugura l'any 1902 i el 1928 l'arquitecte municipal Antoni Pons i Domínguez projecta una ampliació. Es va utilitzar com escorxador fins l'any 1991. | 41.3493200,1.6967000 | 390970 | 4578355 | 1893 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73583-foto-08305-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73583-foto-08305-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73583-foto-08305-326-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:52 | |||||||
| 94117 | Antic forn de pa de Castellet i la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-forn-de-pa-de-castellet-i-la-gornal | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XIX-XX | Restaurat | <p><span><span><span><span><span>El forn de pa es troba situat al nucli de Castellet. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Consta d’una sola planta. Al frontis s’hi obren dues grans portes i una sola finestra. A l’interior, a la façana de llevant, conserva els diferents elements de l’antic forn de pa tot i que no s’utilitzen. El forn amb la cambra de cocció de rajols refractaris amb un diàmetre de 4,30 m i la boca manté la porta de ferro amb una palanca de seguretat amb contrapès a l'extrem que permetia mantenir la porta en qualsevol posició. A la porta s’hi pot llegir: Tallers Belart Sabadell. Al mateix recinte s conserva la pastera, de planta circular, per barrejar la farina amb l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-217 | Carrer del Forn, 7. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Antigament era el form que feia el pa per tots els nuclis del municipi de Castellet i la Gornal.</span></span></span></span></span></p> | 41.2625300,1.6335400 | 385534 | 4568801 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment és forn de pa i cafeteria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 55374 | Antic penell-creu de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-penell-creu-de-sant-joan-dolesa | XIV-XV? | <p>Penell-creu de ferro forjat. Està format per un pal de ferro llarg, d'uns dos metres d'alçada, amb una creu a la part superior que té els braços de la mateixa llargada i eixamplats a la part exterior seguint la tipologia de les creus de Malta i de la creu que hi ha esculpida a la façana de l'església de l'Hospital. A la base de la creu hi ha quatre fulles que formen un calze, també forjades i de la tipologia que veiem en altres elements de ferro gòtiques. A sota hi ha el penell també de ferro però que es troba malmès.</p> | 08146-18 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta creu estava sobre el campanar de l'església parroquial d'Olesa, probablement des de la seva construcció. L'any 1808 es bastí el nou campanar, tot i que probablement aquest penell ja seria de l'església anterior. En posar l'àngel sobre el campanar es va retirar aquesta creu que actualment es guarda al jardí que hi ha a l'antic fossar.</p> | 41.3534100,1.8489100 | 403710 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55374-foto-08146-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55374-foto-08146-18-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 55161 | Antic pi de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pi-de-la-serreta | <p>Ortofoto 1957-57 Diba - MINDEF RIUS FONT, LLUÍS ( 2009) Històries d'arbres. Programa de Festa Major de sant Llorenç d Hortons.</p> | Caldria neteja de l'entorn i tractament de l'arbre | <p>Espècimen de pi blanc de caràcter monumental, d'una alçada de 20 metres i capçada d'uns 23 metres creant una zona sense competidors ecològics al seu voltant. El seu tronc té una circumferència de més de 6 metres. Se li pressuposen més de 200 anys d'edat. Sense cap mena de dubte, és el millor exemplar de Pinus halepensis de tot el Penedès. Presenta un brancantge ben desenvolupat horitzontalment , la qual cosa li ofereix un aspecte imponent.</p> | 08145-141 | Mas Rabassa | <p>El Pi Gran de la Serreta té la funció de topònim, la qual cosa ens indica que era un referent local important , de fet, era l'únic pi present a la zona, si observem la imatge aèria del 1956-67 entenem la funció de topònim. D altra banda, el fet d'estar molt proper al límit del terme municipal amb Vilafranca del Penedès ens fa pensar que també podria haver estat com a funció de fita terme, preservant així la seva supervivència.</p> | 41.3283700,1.7141300 | 392394 | 4576008 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55161-foto-08145-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55161-foto-08145-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Rius i Font, Oficina de Patrimoni Cultural OPC | Els arbres són la projecció cultural d'una societat en un espai determinat. Els arbres, en certa manera, formen part del nostre imaginari de paisatge rural i tradicional de referència cada cop més allunyat del paisatge real. En aquests darrers anys hem assistit a unes transformacions territorials i paisatgístiques radicals, transformacions que són la base, en bona part, de l'actual desconcert referencial paisatgístic i, d'altra banda, d'una globalització poc respectuosa amb l'entorn. Les grans infraestructures viàries, l'increment de l'espai urbanístic, la ràpida industrialització i la pèrdua de l'activitat tradicional en són factors transformadors. És en aquest context de pèrdua dels imaginaris col·lectius on l'arbre esdevé un element de forta càrrega simbòlica i denominador intel·ligible del nostre passat col·lectiu. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 69899 | Antics abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-abeuradors | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8137 | XVII-XVIII | Es veu arranjada recentment amb rejuntats de morter | Abeurador format per tres basses diferenciades: l'una, a tramuntana, al descobert que és la que rep l'aigua d'un sortidor procedent de la finca adjacent, l'antic casal dels Peguera (fitxa 161), per on passa el rec (fitxa 146) i les altres dues, a migdia, omplertes des de la primera i cobertes amb estructura de teula a un sol vessant sobre estructura de fusta amb quatre pilars recolzats en el muret que tanca l'abeurador. L'estructura, porxada, es troba adossada al mur que tanca per llevant l'antic casal dels Peguera. D'acord amb les fonts orals una bassa era per a abeurar els animals, l'altra per a rentar-hi la roba i la tercera era reservada a l'ús de persones amb malalties. | 08288-16 | Plaça de les Moreres / Carrer d'Abaix | Se sap que l'any 1754 eren uns abeuradors ja que, com a tals, apareixen esmentats quan els Peguera concedeixen permís a Ramon Morgades per construir el molí que avui s'anomena d'en Sendra (fitxa 33). En aquest document els Peguera es comprometen a deixar a desciar una ploma d'aigua diàriament cap als abeuradors amb la finalitat que els veïns poguessin beneficiar-se'n (Parellada, 2014). Antigament també van fer la funció de safarejos públics. | 41.3878100,1.5686900 | 380331 | 4582797 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És un dels elements més emblemàtics del nucli antic | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78623 | Antics forns de Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-forns-de-ciment | XX | Hi ha signes evidents de degradació, enrunament d'alguns sostres i la vegetació ha envaït una bona part de l'espai. | <p>Conjunt d'edificacions destinades en el passat a la fabricació de ciment. Els edificis són de diversos pisos. A cada pis es disposen galeries de 'nínxols' amb obertures verticals rectangulars, acabades a la part superior amb un tipus d'arc semirebaixat fet de totxo. Les parts interiors dels nínxols, de diversos metres de profunditat, estan aixecades amb voltes de totxo semblants a la volta catalana. Els edificis estan construïts en pedra i totxo. L'edifici més gran (que és el que es pot observar millor, ja que la vegetació no ha envaït encara la part inferior com en el cas dels altres) destaca per la seva dimensió vertical i té un cos adossat a la part inferior, que és on es situen els forns.</p> | 08251-32 | Ca l'Ambornar | 41.3087900,1.6748600 | 389074 | 4573883 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78623-foto-08251-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 40378 | Antics goigs d'Avinyonet del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-goigs-davinyonet-del-penedes | XVIII | <p>Conjunt d'antics goigs que es cantaven en determinades festivitats. Els més antics que s'han trobat a Avinyonet són els de la Mare de Déu de Llinda, els de Sant Sebastià (als Gorgs), i els de Sant Salvador (a les Gunyoles). Es tracta d'unes composicions poètiques fetes per ser cantades, en llaor de la mare de Déu de Llinda i de Sant Sebastià i Sant Salvador. DE NOSTRA SENYORA DE LLINDA. Impressor Pere Alagret. Hi ha una impressió més antiga feta a l'Impremta Social de Vilanova i Geltrú l'any 1931 (col·lecció particular Oriol Puig Vidal) El text es com segueix: Oh Divina Emperadora Més que rosa en hermosura Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Molta gràcia os envià Lo Sagrat Emmanuel, Quan l'Àngel Sant Gabriel Maria os va anomenà; Nom de Gràcia donadora Per a tota criatura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Lo parir fou maravella Sens dolor i sens pecat, Al Verb de Déu Encarnat, Restant Vós sempre donzella: Suprema desterradora Del pecat y sa amargura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Los tres Reys del Orient, En Betlhem vos visitaren, I vostre Fill aodraren, Seguint lo Estel resplandent: Sent Vós la Estrella, Senyora Del Empíreo y sa hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Fou gran goig i sublimat Senyora aquell que tinguereu Qun Vós del Sepulcre vereu A Jesús ressucitat, Triomfant en aquella hora Del Infern i presó obscura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. En Llenguas lo Esperit Sant, Sobre'l Col·legi baixà, I si a ells los illuminà, en Vós fou més abundant: puix la llum consoladora vos adornà de hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. També aquí en lo mas de Llinda Teniu Vós Santa Capella, Donant sants consols en ella Com font que sempre se'ns brinda De gracias dispensadora Apartant tota negrura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. De Sant Sebstià la gent, En Vós té gran confiança, Puix qualsevol cosa alcansa Demanant devotament: Grans i xichs per Protectora Tenirvos tothom procura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. TORNADA Puix sou la Consoladora En la major apretura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura.</p> | 08013-68 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Cada Dilluns de Pasqua, la gent de Sant Sebastià dels Gorgs i dels voltants s'aplega a la capella de Llinda. Després de la celebració eucarística, que es fa davant la capella romànica, els feligresos canten els tradicionals Goigs de Nostra Senyora de Llinda, i exactament el mateix s'esdevé amb motiu de les altres festivitats de Sant Sebastià i Sant Salvador. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval Catalunya, i hi ha diverses mostres en vers des del segle XIV -alguna de les quals podria ésser anterior- dels goigs terrenals; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs -composts a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i amés es van utilitzar sovint amb finallitats polítiques o burlesques.</p> | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3 és una reproducció d'un altre goig que es conserva a l'interior de la capella de Llinda | 98|94 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 73004 | Antiga casa del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-del-comu | AA.DD. (1986) Museu de Geologia i del Guix. Col·lecció Rovira Sendrós. Vilobí del Penedès. | s.XIX | Caldria una adeqüació i un pla de consolidació de l'edifici | Edifici de planta rectangular amb coberta plana, construït en parament irregular, arrebossat i pintat de color blanc. La part inferior de l'edifici, fins a l'alçada d'uns 40 cm. s'ha disposat un sòcol de ciment sense pintar. Consta de planta baixa, primer i segon pis. Sobre el segon pis es disposa un terrat, protegit amb una barana decorativa. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia del carrer on es troba ubicat. A la planta baixa es diposen dues portes rectangulars com a obertures. La situació de les portes és als laterals, quedant al centre de l'edifici una pinestra quadrangular, protegida per una reixa. La porta d'accés a l'edifici sembla ser la del cantó de llevant, que també es troba protegida per una reixa. Al primer pis s'obren dos balcons, amb la llosana o peanya, molt malmesa, pràcticament inexistent, i amb una barana de ferro també molt malmesa. Al segon pis es repeteix l'esquema d'obertures, igulament molt malmeses. La barana que protegeix l'espai del terrat es formada a base de petites columnetes de base quadrangular, on s'intercalen tres cossos en forma semicircular, dos a les cantonades i un al mig. Actualment manca d'edificis adossats. La façana posterior de l'edifici es troba encarada al Nord. S'obre amb tres balcons – tres al primer pis i tres al segon- que romanen unificats amb una sola peanys i reixa. Sent aquestes últimes de gran llargaria i extenent-se al llarg de tota la façana. Malgrat poder comptar també amb un terrat, la barana manca de qualsevol tipus de decoració. | 08304-18 | Nucli urbà de Vilobí. Carrer del Jardí, nº 1 (08735 Vilobí del Penedès) | Edifici construit a finals del segle XIX al solar antigament ocupat per la capella de la Mare de Déu dels Àngels. Aquesta capella fou enderrocada l'any 1859 i l'estat es va apropiar del terreny. En aquells moments hi hagúe una forta discussió entre el rector de la parròquia i el cosisitori per la possessió dels terrenys, segons consta en una carta del 1863, en la qual es diu que el poble s'apoderà de les claus i la campana que es conservava de l'antiga església. L'actual edifici es devia construir a finals del segle XIX, i funcionà com a Casa del Comú fins el 1990, anys en què es va construir el nou Ajuntament. . L'edifici ha partit nombroses modificacions. Aquests últims anys ha estast utilitzat com a oficina de correus. Actualment es troba en desús i en força mal estat de conservació. | 41.3894600,1.6620900 | 388143 | 4582856 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73004-foto-08304-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||
| 63452 | Antiga casa del general Weyler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-del-general-weyler | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.471. | XIX | Necessita ser restaurada | Casa amb parets entremitgeres. Destaca per les seves dimensions i formes de la resta de cases de tipologia més popular. Consta de planta baixa i dos pisos. L'accés principal és una porta al centre, a banda i banda de la qual hi ha una arcada per accedir als locals de la planta baixa, per on antigament hi entraven els carros. El primer pis té un balcó que abarca totes les obertures i que està sustentat per mènsules amb decoració vegetal. Al segon pis els balcons són individuals per cadascuna de les obertures. | 08236-20 | Aquesta casa va ser propietat del general Weyler. En morir aquest el 1930 les seves propietats a Sant Quintí van passar al seu fill Valerià Weyler Santacana, que va morir poc després, el 1931. L'hereva fou Eulàlia de Urcola, que en el seu testament llegava a l'Ajuntament de la vila aquesta casa perquè s'hi instal·lés un centre d'acollida de nens pobres, cosa que no es va arribar a fer. Posteriorment totes les propietats de la família Weyler eren administrades per Miquel Suriol, i després per la família Boix, fins el 1994. | 41.4625300,1.6640900 | 388436 | 4590966 | 1864 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63452-foto-08236-20-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al centre de cadascuna de les arcades de la planta baixa: 'M. SA 1864'. Corresponen a les inicials del propietari: Maurici Santacana, que fou el sogre del general Weyler. | 102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||||
| 70036 | Antiga casa dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-dels-peguera | www.elcastell.com.es | XIV-XXI | Des de l'any 2002 és una casa de turisme rural en constant manteniment | L'antiga casa dels Peguera, avui una casa de turisme rural, es troba en una parcel·la de prop de 2.200 m2 que molt probablement hauria conformat un nucli fortificat d'origen baix medieval. El casal en sí, una construcció de planta rectangular allargassada orientada de nord-oest a sud-est i prop de 17 x 7 m, es troba al sud-oest del conjunt. Tota la parcel·la, però, es tancada per una muralla (fitxa 6) les característiques de la qual ens remeten a situar-la en època baix medieval. El casal actual, respon a una casa senyorial fortificada datada d'entorn al 1600, tot i que a la seva planta baixa conserva indicis arquitectònics suficients com per afirmar que va ser construït sobre estructures anteriors. S'observa un arc diafragmàtic i paraments que ens remetrien a aquell període, associat a la muralla exterior. La casa actual respon per tant a una tercera reforma, com és fàcilment visible en les seves façanes. A banda dels elements arquitectònics esmentats, la casa revesteix també interès per trobar-s'hi una galeria de llargada i profunditat considerables, construïts segons els propietaris a principis de segle a la cerca de tresors, però que avui presenten un exemple de construcció en rajol de gran interès. Sembla que aquests túnels van ser utilitzats també durant la Guerra Civil. | 08288-161 | Plaça de les Moreres, 10 | El casal senyorial va ser propietat de Guerau de Peguera, polític, militar i des de 1684 capità de la coronela de Barcelona. Es va mostrar contrari a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-1702 i va passar al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió. L'any 1711 li va ser concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III i va participar en la resistència de Barcelona contra Felip C (1713-14), fet que li va comportar la confiscació de béns i la crema de la casa. Entre els anys 1906 i 2001 la casa va ser propietat d'Angelina Bruna i Josep Gànser, que hi estiuejaven i que l'any 1941 hi van dur a terme diverses reformes fruit de les quals és l'aspecte actual de la planta baixa de l'edifici principal, amb paviments hidràulics i arrimadors ceràmics. Després la casa va passar a mans de Felix Pastor que, entre 2002 i 2005 va restaurar la façana i va construir la piscina i la pèrgola que hi ha a migdia del conjunt. | 41.3878800,1.5683700 | 380305 | 4582806 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 55372 | Antiga creu de terme d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-creu-de-terme-dolesa | XVI | Els braços de la creu es troben mutilats. | <p>Aquesta creu sembla la més antiga que es conserva al municipi i podria ser una de les que es guardava a la rectoria poc després de la Guerra Civil. Segons explica Mn. Misser, als baixos de la rectoria i a l'era d'en Milà hi havia dues creus els anys 1950. En època de Mn. Laureà Guibernau una de les creus es va posar després de la Guerra a la plaça pública i l'altra creu es posà al cementiri. Tot i que no ho sabem amb seguretat, aquesta podria ser la creu que hi havia al Pla de la Creu i que van derrocar a trets durant la Guerra de la Independència (1808-1812) essent substituïda per una altra. El segle XIX es va traslladar la creu del Pla de la Creu (lloc proper a l'Hospital, al peu del camí Ral a Begues) a la plaça de la creu del poble d'Olesa, davant de cal Tutusaus. Amb posterioritat aquesta creu va caure accidentalment i la que podem veure actualment a la plaça és nova, feta al 1890 i retocada després de la Guerra Civil. Suposem que en època de Mn. Pasqual, quan va caure aquesta antiga creu en posar un envelat, el capellà va manar esculpir una de nova que és la que ara encara hi ha al poble, mentre aquesta es va guardar a la rectoria de la parròquia. Posteriorment, amb la Guerra, va desaparèixer.</p> | 08146-16 | Camí de la Pedrosa. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Per la factura, podria tractar-se d'un element del segle XVI. És una creu de tres braços iguals, formant el peu el quart braç. Els braços havien tingut una decoració tallada al voltant que està força malmesa. A la part central d'una de les cares i ha una ma oberta i a l'altre hi ha una creu. Es troba situada sobre un peu de secció circular també de pedra. Fa uns anys, el Sr Saumell va trobar aquesta creu colgada i tapada amb vegetació a la seva finca. La va posar al mateix lloc on la va trobar i la podem veure actualment.</p> | 41.3550300,1.8459600 | 403465 | 4578812 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus, Pla de la Mireta a les Cabòries, la de la Granada, a Olesa la del Pla de la Creu. Des del lloc on estaven posades es beneïa el terme i s'implorava al cel. La finca on es trobava antigament es deia el Sumidor. | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 62733 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-1 | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS ALEGRE, J. (s.d.) Antigues escoles , document mecanografiat.</p> | XX | <p>Les antigues escoles limiten amb l'escola nova i al nord amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu, amb la qual hi ha un desnivell i el pas d'un rec. Les escoles són una edificació en planta baixa, aixecada sobre un sòcol i amb una coberta de doble vessant de teula àrab, de la qual cal destacar el magnífic ràfec format per imbricació de diverses filades de caps de teula àrab, formant una volada de coberta molt potent. La disposició és en forma de L aixamfranada, paral·lela al carrer Nou i a la Carretera. Les dues entrades separades, una des de la Carretera i l'altra des del carrer Nou, són fruit de la disposició original, una aula per als nens amb els seus lavabos, una zona entremig ocupada per dependències del professorat, magatzem i despatxos i l'aula per a les nenes, també amb els seus lavabos. L'aula més propera a la Carretera rep llum del migdia i del nord pels grans finestrals. L'altra rep llum de llevant i de ponent però va ser modificada i se'n va reduir la mida. L'aula es va partir en dos: la part més petita té l'accés per la banda nord, al davant de la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. Des d'aquí també s'accedeix a una petita aula adossada a l'edifici, que disposa d'uns lavabos. La tanca de l'edifici és al llarg del carrer Nou i de la Carretera, quedant dues entrades a cada carrer, que coincideixen amb cadascuna de les aules. La tanca acaba on comença l'edifici de les escoles noves. Aquesta tanca consta d'un sòcol massís i la part superior és feta amb un reixat de maons, tota arrebossada. Un filat metàl·lic limita amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. El pati de jocs rodeja l'edifici. Al davant hi ha diferents jocs per als infants i diversos arbres (moreres, xiprers...). Al darrera es troba una pista polisportiva, amb el paviment de formigó i un estat de conservació bastant dolent. Tots aquest espais són compartits amb les escoles noves. (TORRENTS, s.d.)</p> | 08232-10 | Carrer Nou, 72 cantonada la Carretera | <p>Cap a l'any 1910, l'edifici de les escoles no existia i s'impartien les classes a l'Ajuntament. Paral·lelament hi havia també altres llocs destinats a l'educació a Sant Pere: el convent de monges Dominiques fins el 1936, i del 1910 al 1915 un altre mestre impartia classes en una sala de cal Caracot, a la plaça de les Eres, núm. 1. Després, al 1929 es van inaugurar tres aules a les antigues escoles, i paral·lelament, cap als anys 50, es va crear a la carretera l'Acadèmia Cots, on finalment va exercir la docència el Sr. Ramon Puigcorbé, veritable institució en el municipi (AAVV, 1991). ANTECEDENTS DE L'EDIFICI 1-DES-1922: Redacció del projecte per a la construcció d'una escola a Sant Pere de Riudebitlles a càrrec de l'arquitecte Antonio Pons, de Barcelona. Aquest arquitecte és responsable de moltes obres al Penedès. Cal destacar molts dels magatzems de vi al carrer del Comerç a Vilafranca o Can Raspall dels Horts a Sant Martí Sadevesa. 4-OCT-1923: Resposta del Govern Civil de la província de Barcelona a la sol·licitud de venda d'una finca municipal per aconseguir ingressos per a la construcció d'una escola nova. 2-JUL-1924: Surt a subhasta l'edifici de propietat municipal situat a la plaça de la Constitució número 6 (actualment plaça de les Eres) que servirà per finançar la construcció de la nova escola. 20-NOV-1926: Sol·licitud d'un préstec de 60.000 pessetes a la Caixa d'Estalvis i Pensions per a la Vellesa de Catalunya i Balears per a la construcció de l'escola. 1926: Venda de l'edifici municipal que havia servit com a escoles a la plaça de les Eres, ja que s'han construït les noves. 1933: Queixa de la cooperativa de paletes perquè encara no se'ls havia abonat l'import de les obres de la tanca de l'escola. TORRENTS (s.d.)</p> | 41.4512500,1.7021400 | 391595 | 4589665 | 1925-26 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-101.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Arquitecte, Antoni Pons. El mestre d'obres va ser Vicenç Feliu Homar, de cal Xarret. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | |||||
| 69895 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-3 | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8129</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular allargassada, perpendicular al carrer del Raval, amb façana al carrer principal, de prop d'11 m de llarg i també al carrer de la Ronda, de prop de 27 de llarg, per on s'hi accedeix. De grans dimensions (560 m2), disposa de planta baixa i pis. Façana principal al carrer de la Ronda, de composició simètrica, amb set eixos d'obertures i tres accessos, dos als extrems i un de central . La façana del carrer del Raval presenta tres eixos de finestres, essent el central més ampli, amb obertures dobles. El coronament és motllurat i escalonat. Actualment l'edifici és pintat de color ocre, amb totes les obertures i també la cantonada amb amplis marcs de tonalitat vermellosa que contrasta amb el color clar de les façanes. A migdia, l'edifici dona a una plaça pública, la plaça dels Avis. Actualment, l'edifici és ocupat per un casal d'Avis.</p> | 08288-12 | Carrer de la Ronda, 2 amb carrer del Raval | 41.3868792,1.5724826 | 380647 | 4582689 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69895-foto-08288-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 49057 | Antigues escoles de Cal Cintet i casa del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-cal-cintet-i-casa-del-mestre | XX | Es tracta d'un conjunt de dos edificis bastits expresament per tal de funcionar com a escola i com a casa del mestre, respectivament, en temps de la Segona República. L'edifici pertanyent a l'escola és de planta rectangular amb un cos, una mica més estret, al costat de tramuntana, destinat al professor, i un altra cos, també lleugerament diferenciat, al costat de migdia, que allotja l'entrada principal a l'edifici. S'articula en una única planta. La coberta és de quatre vents de teula àrab. La façana principal s'obre en el costat de llevant on hi trobem tres finestres amb el perímetre resaltat en relleu i la porta d'entrada, amb arc de mig punt, al cos diferenciat meridional. Aquesta porta resta lleugerament elevada respecte el terreny circumdant i, per tant, són necessàries unes escales de maó de sis graons per tal de salvar el desnivell existent. La resta de façanes compten amb el mateix tipus de finestra allindada amb el perímetre resaltat que vèiem a la façana principal. Sota la coberta s'aprecien diverses obertures de petites dimensions i forma rectangular que posen de manifest la presència d'una cambra d'aire sota la teulada. El segon edifici correspon a l'antiga casa destinada al mestre de l'escola, és de planta aproximadament rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos aiguavessos i el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a tramuntana. Com l'escola, s'organitza en una única planta. La composició de la façana principal és molt senzilla, amb la porta d'entrada centrada flanquejada per una finestra a cada costat. Les tres obertures són allindades i, estilísticament, segueixen el mateix patró que l'utilitzat a l'escola, amb el perímetre de les obertures resaltades. Compta també amb una cambra d'aire sota la coberta amb els seus corresponents respiralls. | 08085-203 | Barri de Santa Maria (Cal Cintet), 30 i 32 | 41.4172200,1.6770400 | 389440 | 4585919 | 1932 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49057-foto-08085-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49057-foto-08085-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49057-foto-08085-203-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 73077 | Aplec a les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-les-graus | Un dels dies més assenyalats del calendari festiu de Vilobí era el dia del Aplec al Bosc de les Graus que es celebrava el dilluns de Pasqua. Aquest bosc, amb una petita font al mig, és ubicat a uns tres quilòmetres del nucli de Vilobí, en terme de Guardiola de Font-Rubí. Aquell dia la gent (de Vilobí i Bellver) anava a peu generalment o en carruatge fins aquell bosc. Tothom hi anava des de mig matí amb la intenció d'agafar una bona ombra, portant el dinar que es cuinava allà mateix. Un cop fet es dinava en colla, i a la tarda es feia ball i jocs pel jovent. Es tractava d'una jornada totalment festiva, sense celebracions religioses. L'aplec era una festivitat celebrada també per la gent d'altres poblacions (Guardiola de Font-Rubí, Les Cabanyes, La Llacuna,etc..) que es reunien al bosc. Segons informació oral procedent de diversos informadors, la jornada era molt aprofitada pel jovent alhora de fer noves amistats i buscar parella. | 08304-91 | Bosc de les Graus (Guardiola de Font-Rubí) | L'origen d'aquests tipus d'aplecs cal buscar-los segurament al llarg de l'Edat Mitjana, on es barregen antigues tradicions d'arrels pre-crsitianes com és la trobada entre poblacions veïnes, festivitats de primavera etc.. camuflades amb el calendari litúrgic cristià. L'aplec als graus pot documentar-se oralment a través d'informats (Sra. Pepita Marquès, Sra. Rosa Romeu i Sr. Anton Martí) des de principis de segle. En tots els casos es coincideix amb el marcat caràcter lúdic de la festivitat, i l'absència total d'elements religiosos, malgrat fer-se en dilluns de Pasqua. Aquest aplec es va celebrar fins a principis dels anys setanta, quan poc a poc s'anà perdent. Entre d'altres causes s'assenyala la prohibició d'encendre foc al bosc, que limitava les possibilitats de l'àpat, i la manca d'interès de les noves generacions en aquest tipus de festivitats. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que aquest aplec es realitzava en un bosc ubicat en un altre terme municipal, aquest aplec era una de les festivitats més sentides i esperades pels veïns del terme de Vilobí. D'altra banda, cal assenyalar, que segurament degut a la celebració d'aquesta festivitat la zona ha pogut conservar part del que devia ser la vegetació autòctona de la zona en altres èpoques (alzina, roure i pi) | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 65020 | Aplec de Baldús/Aplec de la Font de Baldús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-baldusaplec-de-la-font-de-baldus | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 221-225. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Festes.aspx | XX | Aquest aplec ja no es celebra actualment i l'indret on es celebrava és gairebé inaccessible físicament perquè la vegetació natural l'ha envaït. | L'Aplec de la Font de Badús es celebrava anualment el dilluns de Pasqua. Durant uns anys, especialment abans de la guerra, a l'Aplec de la Font de Baldús es rifava una monumental mona, amb ous a sobre i guarnida amb fruita confitada, que dies abans s'havia ensenyat al poble i de la qual s'havien venut números per sortejar-la. Per amenitzar l'aplec es llogava una orquestra. Al mateix temps, la Societat de Santa Fe hi instal·lava un servei de bar per a tota la gent que anava a dinar o a menjar la mona, ja que a banda de la gent de Santa Fe, també venien persones de tota la comarca. Segons informació oral de la senyora Carme Vidal Marimon, antiga masovera de Baldús, baixaven un piano per tocar la música amb un ase. | 08249-33 | A l'esplanada annexa a la Font de Baldús o del Met | L'Aplec de Baldús es va iniciar l'any 1931 en el lloc de la Font del Met, del qual era propietari Josep A. Jané. L'organització de l'Aplec anava a càrrec del sindicat Agrícola Cooperatiu de Santa Fe. Al segon any de celebrar-se, el 1932, es van fer dos aplecs en el mateix lloc però organitzats per diferents societats. El Centre Agrícola va demanar permís a l'Ajuntament per celebrar l'Aplec a la Font de Baldús, aquest va mostrar unes certes reticències però, com que tenien el permís del propietari del terreny, es va acordar accedir a la seva petició. L'Aplec de Baldús es va seguir celebrant fins a l'any 1969 i no va ser fins l'any 1993, quan coincidint amb la remodelació de la zona dels Pins de cal Ferret, la societat, amb la col·laboració de l'Ajuntament, es proposà recuperar la festa de l'Aplec de Baldús ubicant-la a l'esmentada zona. Així el dia 12 d'abril de 1993, dilluns de Pasqua, es tornà a celebrar el tradicional Aplec, però aquest no va ressorgir amb l'ànim esperat i a poc a poc es va tornar a deixar de fer. | 41.3928600,1.7062100 | 391838 | 4583177 | 1931 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat i la senyora Carme Vidal Marimon. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 69944 | Aplec de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | L'Aplec de Foix se celebra cada Dilluns de Pasqua al Santuari de Santa Maria de Foix, patrona del Penedès. Els actes centrals de la celebració consisteixen en la missa al Santuari i les Caramelles, ball de sardanes i finalment un dinar popular protagonitzat per una gran paella i la realització de jocs populars per als més petits. Actualment, s'hi du a terme una caminada popular que surt a les 9 del matí de la Plaça de la Vila. | 08288-69 | Santuari de Foix | La seva celebració es va restablir l'any 1978 sota l'impuls de l'agrupació 'Amics de Foix', després d'uns anys en què s'havia perdut. | 41.4150300,1.5640400 | 379993 | 4585826 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquestes activitats són gestionades per l'Associació Cívica del Santuari de la Mare de Déu de Foix.Fotografies de l'Aplec de 2018 cedides per Àngela Llop. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 93149 | Aplec de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-montanyans | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Aplec de Montanyans es celebra el Dilluns de Pasqua a l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. L’acte central és la missa d’ofici i després s’hi celebra una cantada de caramelles per la Coral de La Ràpita i una tómbola.</span></span></span></span></span></p> | 08058-59 | Ermita de la Mare de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer aplec es va celebrar l’any 1955 amb el nom “I Aplec de Montanyans Destruït”, atès que l’ermita estava enrunada. Durant aquest aplec es va distribuir un pa en forma de tortell i cuit al forn de Sant Marçal. També es va venerar la nova imatge de la Mare de Déu de Montanyans, esculpida per Jaume Clavell i Nogueras. La celebració de l’aplec l’any 1963 ja fou amb l’ermita reconstruïda. </span></span></span></span></span></p> | 41.3030900,1.6315200 | 385436 | 4573307 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93149-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 68862 | Aplec de Sant Abdó i Sant Senén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-abdo-i-sant-senen | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 329. | Aquest costum ha desaparegut. | Antic costum segons el qual el dia 30 de juliol es celebrava un aplec en honor als antics patrons dels pagesos, Sant Abdó i Sant Senén, també coneguts per Sant Nin i Sant Non, al lloc de la Creu de Lavit, on es reunien els feligresos de les esglésies de Lavit i del Pla, que hi anaven en processó portant cada una la seva creu processional; aleshores tots plegats cantaven els goigs als sants màrtirs esmentats, i els demanaven que els preservessin de les pedregades d'estiu. Després de la cerimònia religiosa tenia lloc un àpat tradicional que consistia en pa amassat en blat de la darrera collita i ceba de les hortes dels dos llocs, que gaudia de molta anomenada a la contornada. | 08287-32 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Sant Nin i Sant Non eren tinguts com a patrons tant de l'església de Lavit com la del Pla, on en aquesta última encara són venerats com a patrons, mentre que a la de Lavit des de fa anys s'ha perdut l'advocació i ara no és coneguda pràcticament de ningú. | 119 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 90918 | Aplec de Sant Crist de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-crist-de-mediona | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Aplec popular que es realitza a l’església de Sant Maria del Castell de Mediona. Es celebra el primer diumenge del mes de setembre amb un programa d’activitats durant tot el dia iniciat amb una missa a l’església. A partir d’aquí es van succeint diferents activitats i un àpat popular a migdia.<strong> </strong></span></span></span></p> | 08122-534 | Entre el nucli urbà de Sant Joan de Mediona i la serra de Santa Anna. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aplec amb una llarga tradició històrica, que l’any 2021 ha celebrat la que es considera la 278 trobada. És una festa d’arrels religioses, que amb el pas dels temps ha anat afegint activitats de caire més social i cultural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Amb motiu de la inauguració de la nova capella del Sant Crist a l’església de Santa Maria del Castell de Mediona, el dia 1 de setembre de 1743 es van fer tres dies de festes. A partir d’aquí totes les celebracions relacionades amb aquesta imatge coincidien amb el primer diumenge del mes de setembre, amb el que a partir de 1771 aquest dia va quedar institucionalitzat com a la diada del Sant Crist de Mediona.</span></span></span></span></p> | 41.4760700,1.6414300 | 386567 | 4592498 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90918-img20220818084429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90918-cartell-xarxes-400x667_1.jpeg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 73502 | Aplec de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pau-0 | MASACHS, Josep Maria (1991). Aplec de Sant Pau. Notes i fotos històriques, dins Històries d'Abans d'ahir. La voz del Penedès. Recull d'articles publicats a la Voz del Penedès, 1980. | XIX | Aplec que es celebra el diumenge següent a la festivitat de Sant Pau (25 de gener). Abans, el mateix dia de Sant Pau, s'hi feia una Missa i un Rosari, i el diumenge es feia festa i ball per a tothom. Ara, el diumenge després de Sant Pau, s'hi celebra una Missa, seguida de festes populars (castells o gegants o Falcons, etc). També s'hi fa, des de fas 30 anys, un concurs de grimpaires, que consisteix en pujar d'un pal clavat a terra, a l'estil del pi de Matadepera. Aquest aplec està organitzat per uns administradors, que són proposats per l'església i acceptats per l'Ajuntament. Es tracta d'un càrrec gratuït, vitalici i, molt sovint, hereditari. En principi eren quatre, però en l'actualitat en són dos. Cada any es dóna un record, que sovint és un tríptic temàtic que pot estar dedicat a ermites del Penedès, torres de defensa, arbres monumentals, etc. | 08305-273 | Ermita de Sant Pau. Al nord del municipi, al costat dels límits de Pacs. | Es parla dels 600 anys d'història de l'Aplec, però el que realment té 600 anys és la primera referència documental de l'existència d'ermitans a Sant Pau, quan el rei Joan I (1392) fa donació de la sinagoga dels jueus de Vilafranca als ermitans de Sant Pau. Pel que fa a l'aplec, no hi ha notícies documentals molt antigues, però si que oralment ens podem remuntar a principis del segle XIX que ja es feia, potser d'abans i tot. Abans de l'any 1910, existia una ermita edificada, de la que es conserven fotografies. Sembla ser que la decadència de l'època de la fil·loxera va contribuir al deteriorament d'aquesta ermita fins que va quedar enrunada. Però a l'any 1910 s'inaugura un nou projecte, amb l'ampliació de la plaça del davant, sense l'ermita enrunada i es comença a excavar la roca per fer-hi una nova ermita. La cavitat actual hauria estat L'absis d'aquesta nova ermita, que finalment no es va acabar. | 41.3590500,1.6828100 | 389824 | 4579453 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:52 | |||||||||
| 78662 | Aplec del Dilluns de Pasqua a Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-dilluns-de-pasqua-a-penyafel | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.93.</p> | <p>Tradicionalment Penyafel ha estat un lloc d'aplec de gent de Santa Margarida i els Monjos, Moja i Vilafranca. En l'actualitat el dilluns de Pasqua es manté com un aplec on s'hi donen cita veïns de Santa Margarida i els Monjos i Moja. Aquest dia la gent es troba, menja i hi passa el dia tot fent vida en comú, també s'hi canten Caramelles.</p> | 08251-80 | Penyafel. | <p>Tradicionalment s'havien fet tres processons al santuari de Nostra Senyora de Penyafel: el 25 de març (anunciació del Senyor), el dilluns de Pasqua i el 8 de setembre (festa de les Mare de Déu Trobades), als quals s'hi aplegaven gent de Vilafranca, Moja i Santa Margarida i els Monjos. D'aquestes tres processons o aplecs es conserva el de dilluns de Pasqua.</p> | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 66925 | Aplec del Pa i l'Empenta i de la Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-pa-i-lempenta-i-de-la-font-santa | A.A.V.V. (1975): 'Aplecs de la Font Santa al Castell de Subirats'. 6 d'abril i 1 de maig de 1975. AMADES, Joan (1982): 'Costumari català. El curs de l'any'. Salvat Editors; Edicions 62. Barcelona. Vol. II p. 955; Vol. III, p. 557. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 281-282. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 62, 90. | XIX-XX | Festa celebrada el dia 1 de maig de caràcter religiós. A l'actualitat consisteix en una celebració eucarística, la benedicció i ofrena dels panets, la benedicció del terme parroquial i una ballada de sardanes. Es venen garlandes (producte de pastisseria tradicional a Subirats i al Penedès en general). El nom de la festa 'el pa i l'empenta' està relacionat amb l'acte més destacat dels que es feien en el context de la seva celebració. Consistia en què en l'aplec es feia menjar per repartir entre els més desfavorits i entre ells s'empentaven per aconseguir-ho. De la mateixa manera es beneïa un pa, que provocava un altre cop empentes per aconseguir-ne una part, al qual se li atribuïen determinades virtuts després de ser beneït. | 08273-142 | Al recinte del santuari de la Font Santa, al castell de Subirats | Segons Joan Amades, per l'aplec de la Mare de Déu de la Font Santa, primer es ballava un vals d'aire vuitcentista. Els balladors feien present d'uns ramells de flors i de garlandes a les seves companyes de ball que, posats dins d'uns cistells, lluïen en dansar. Fet aquest primer ball, es ballaven la resta de les danses, que els administradors de la Mare de Déu encantaven. Els balladors solien aplegar-se en colles de cinc o sis, que posaven preu a la dansa. El ball era cedit al més-dient (el millor postor), que tenia dret a ballar-lo sol amb la balladora que triés o amb els companys de colla. Hi havia hagut anys de competència en què s'havia arribat a pagar una unça per una dansa, i se n'encantaven tantes com postors hi havia. Per part de les donzelles poder ballar la dansa era tingut en gran honor. Aquest ball també era dit 'de les garlandes' i era especial d'aquest aplec i diferent d'altres per l'estil que es ballaven per les rodalies. Les garlandes també eren diferents a la comuna. Aquestes eren com un tortell quadrat, travessat per una creu feta de la mateixa pasta i amb un crostonet a cada angle. Les garlandes eren encantades per part dels pavordes de la Mare de Déu i cedides al més-dient. El ball propi i especial fa anys que ha caigut en desús, així com la forma típica de les garlandes. Avui dia es ballen balls moderns i encanten garlandes i tortells comuns, tot i que les balladores encara llueixen la garlanda quan ballen. També Joan Amades documenta a Subirats i a altres indrets del Penedès la benedicció dels panets dits 'de Santa Creu', els quals portaven una creu al damunt. Si es desencadenaven tempestes, es posaven panets al lloc que hom considerava més perillós, ja que es creia que tenien la virtut d'esquivar els llampecs i la tempesta. Les cases del terme, per torn, donaven les mesures de blat que calien per a fer la pastada dels panets, que eren repartits a tots els fidels que anaven a l'ofici. El 3 de maig era el dia típic de beneir pa i repartir-lo als fidels. Al pa de la Santa Creu li eren atribuïdes altres gràcies i virtuts remeieres. En la tradició cristiana, el 3 de maig es commemora la invenció de la Santa Creu; ara l'aplec es celebra l'1 de maig, festivitat de Sant Josep Obrer. Finalment, a la publicació de l'Aplec de la Font Santa de l'any 1975 (veure bibliografia), es diu que a Subirats existia el costum piadós de recollir blat entre les famílies de la parròquia per a distribuir-lo el dia de la Santa Creu entre els pobres. Aquest podria ser l'origen del 'Pa i l'Empenta'. | 41.3694300,1.8028000 | 399877 | 4580460 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al Costumari de Joan Amades (veure bibliografia) hi ha la partitura de la tonada del ball de garlandes de l'Aplec de Subirats, recollida per Amades i transcrita pel mestre Joan Tomàs. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 77627 | Aqüeducte de Can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-claramunt | XVI-XVII | Ha caigut una part i la vegetació l'està malmetent | Aqüeducte situat en el Torrent de Can Pujades, entre Can Pujades i Can Claramunt, que conduïa l'aigua d'una casa a l'altre a través d'una canal que per salvar el desnivell del torrent es va fer passar per damunt una arcada. Aquesta arcada té una llargada d'uns sis metres amb les dovelles ben escairades i amb el parament de paredat antic, fet de pedres irregulars sense treballar i unides amb morter de calç. La part oest de l'arcada ha sofert desperfectes i per la part superior no arriba a l'altre costat del torrent. | 08222-121 | Torrent de Can Pujades | Aqüeducte inèdit situat entre Can Claramunt i Can Pujades. | 41.4669900,1.8033100 | 400069 | 4591291 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77627-foto-08222-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77627-foto-08222-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 93103 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | XIX | Malmès i cobert pel pantà de Foix l’any 1929 | <p><span><span><span><span><span>Antic aqüeducte que portava aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. Actualment, el tram de l’aqüeducte que passa pel pantà de Foix està cobert per les aigües del pantà i l’aigua s’ha canalitzat per un altre indret. </span></span></span></span></span></p> | 08058-16 | Pantà de Foix. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2627000,1.6402900 | 386100 | 4568811 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 93104 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru-0 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | s. XIX | <p><span><span><span><span><span>Aqüeducte porta aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. El tram es troba situat damunt la carretera BV-2115 entre el km. 8 i 9. Aquest tram, de 60 m de longitud, es va construir per salvar el barranc de la Coma Pineda i està format per tres arcs de mig punt construïts amb maons col·locats a mode de sardinell. L’intradós dels arcs és de 7 m de llum. La part superior del pont està construït amb pedra irregular rejuntada amb argamassa i la part inferior amb maons. L’aqüeducte està coronat per un canal cobert de maons per on transcórrer actualment l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-17 | Damunt carretera BV-2115 | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2563100,1.6541200 | 387248 | 4568084 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 86531 | Ara d'altar de Sant Joan de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-sant-joan-de-viladellops | XIII | <p>Ara d'altar situada davant l'església de Sant Joan de Viladellops. És una peça monolítica rectangular, amb la part central rebaixada formant un clot. En aquesta part es creu que es col·locaven les restes del màrtir en època medieval.</p> | 08145-259 | Sant Joan de Viladellops | 41.3049000,1.7352600 | 394124 | 4573376 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86531-20200723132854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86531-20200723132837.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 93123 | Ara de Castellet o de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-castellet-o-de-les-masuques | S. IX-X dC | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara d’altar de planta rectangular de 30 x 117 x 74 cm realitzada amb marbre reaprofitat. Presenta inscripcions posteriors</span></span></span></span></span></p> | 08058-36 | Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038, Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara procedent de l’església de Sant Esteve de Castellet, prop de la zona de les Masuques</span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Dades proporcionades pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Núm. de catàleg de la peça 122012-000. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 55435 | Arc de cal Xacó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-cal-xaco-vell | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVI | <p>Casa d'estructura senzilla que es troba a l'entrada del carrer Hospital i que aprofita el desnivell del terreny. Actualment la casa està dividida en dos habitatges, fruit d'afegits i ampliacions a la que seria l'estructura original; fins i tot, per la banda de ponent, es va fer una edificació nova a principis del segle XX que és cal Xacó Nou. La casa és de pedra arrebossada en diferents etapes, però amb les cantoneres fetes de carreus grossos molt ben tallats. L'element més característic és l'arc que conserva a la façana principal en la que es va obrir posteriorment la porta d'entrada d'arc de pedra rebaixat. Aquest arc és de mig punt, molt semblant als que es conserven a cal Marxant, fet amb carreus de pedra bastant uniformes. Sembla que a l'interior encara es va conservar fins fa una anys un altre arc paral·lel a aquest, de manera que formaria uns baixos amples probablement destinats a corral de bestiar i que probablement formaria un porxo obert. En aquest arc es va adaptar posteriorment una porta que queda centrada, omplint l'espai entre mig de pedra ben disposada. Més tard, s'ha modificat aquesta entrada, ja que s'ha fet la porta de la casa més estreta i més endarrerida.</p> | 08146-87 | Cal Xacó Vell. Barri de l'Hospital, c/ Hospital, 4. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El topònim Xacó el trobem a altres cases d'Olesa, en concret al poble. Mossèn Misser pensava que aquesta casa era la que al capbreu de l'Hospital de 1590 apareix amb la denominació 'lo mas i honors de Bernat Fogueres que abans era de Pera Soler alias Pera Puig'.</p> | 41.3465500,1.8468100 | 403524 | 4577870 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55435-foto-08146-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55435-foto-08146-87-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 68985 | Arcades torrent de Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcades-torrent-de-mas-vendrell | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 248. | XVIII | Tot i que les arcades es conserven, el seu emplaçament està envaït per una vegetació molt densa que impedeix l'accés a aquest element. | Parell de grans arcades de pedra d'arc de mig punt, situades al vessant sud-oest del torrent de Mas Vendrell, construïdes en època moderna (veure apartat 'història'), per tal d'evitar els esllavissaments de les argiles del talús del torrent. Els arcs en sí estan fets de carreus de pedra calcària regulars i ben tallats, mentre que per sobre, el parament està fet de blocs irregulars de pedra calcària i còdols de riu, aparentment lligats amb morter de calç, sorra i argila. No es poden donar dades fiables pel que fa a les seves dimensions, ja que la densa vegetació que cobreix bona part d'aquest element dificulta l'accés. | 08287-155 | Carrer del Torrent s/n | Segons Salvador Llorac, aquestes arcades són una obra del segle XVIII. | 41.4478300,1.7266600 | 393637 | 4589255 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68985-foto-08287-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68985-foto-08287-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Tot i que les arcades es conserven, el seu emplaçament està envaït per una vegetació molt densa que impedeix l'accés a aquest element. | 98|94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 81296 | Arna del bosc de la Pedreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arna-del-bosc-de-la-pedreta | XVIII-XX | <p>Fornícula situada en un marge de pedra seca on s'hi col·locaven les arnes per a eixams d'abelles. És de petites dimensions i construïda amb pedra seca i l'interior excavat al marge. </p> | 08145-154 | Bosc de la Pedreta | 41.3066533,1.7397760 | 394505 | 4573565 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81296-202006121447080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81296-20200612145109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81296-202006121447210.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 90320 | Arnera 812 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnera-812 | XVIII – XX | <p>Arnera per un siti d'abelles, encastada en un marge. Fa 60 x 60 cm i 70 cm d'alçada.</p> | 08122-101 | A ponent del Turó de Carme. | 41.4804331,1.5962211 | 382800 | 4593043 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90320-img1969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90320-img1972.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (d’altres) número 812 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 84264 | Arnes de Cal Montané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnes-de-cal-montane | XIX | Estan tapades de vegetació. | <p>Conjunt d'arnes construïdes en el mur de l'hort de la masia de Cal Montané. Hi ha un total de 5 fornícules obertes en el mur de pedra seca.</p> | 08145-203 | Hort de Cal Montané | 41.3319300,1.7217400 | 393036 | 4576394 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84264-20200708122301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84264-20200708122244.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 73468 | Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal | JORDÀ, A. (1983) Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1. Fundació Noguera, Barcelona, pàg. 206. MASACHS, Josep Maria (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès', dins la Guia dels arxius històrics de Catalunya. Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya, 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 199-223. VALLÈS, J; VIDAL, J; COLL, C i BOSCH, J. (1992). El llibre verd de Vialfranca. Col·lecció Llibres de privilegis, 3 2 vol. Fundació Noguera, pàg. 997. | XIV-XX | Originalment aplegava la documentació de l'Ajuntament de Vilafranca i l'Arxiu de Protocols Notarials del Districte. Però aquest fons s'ha anat ampliant progressivament. Els fons més rellevants són els notarials, que formen sèries continuades des del 1342 fins al 1986. També compta amb els arxius de l'Ajuntament de Vilafranca, els de l'Institut Català de la Vinya i el Vi i els de l'Hospital Comarcal. Cal destacar el fons de l'Administració reial i senyorial, que es remunta a l'any 1354 fins l'aparició de l'estat modern. Està constituït per les Corts del veguer, corregidor, batlle i alcalde major de Vilafranca, i s'hi conserven els fons de 54 Corts del batlle de diferents poblacions de la vegueria i del corregiment. També apleguen la documentació de corts civils i eclesiàstiques amb possessions en aquest territori. El quadre de fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès és: - Fons de l'Administració de la Generalitat: Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI (1919-1990). - Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Vilafranca (1845-1992) i Ajuntament d'Olivella (1889-1995). - Fons de l'Administració reial i senyorial: Cort del Veguer de Vilafranca (1360-1728); Cort del Corregidor de Vilafranca (1728-1835); Cort del Batlle de Vilafranca (1354-1728); Cort de l'Alcalde Major de Vilafranca (1718-1835); Cort de la Diputació Local de Vilafranca (1654-1710); Cort de Capbrevació (1567-1737); Corts del batlle de senyorius eclesiàstics (1590-1783); Corts del batlle de l'Alt Penedès (1410-1783); Corts del batlle del Baix Penedès (1576-1783); Corts del batlle de l'Alt Camp (1576-1783); Corts del batlle del Tarragonès (1599-1723). - Fons notarials: Districte de Vilafranca del Penedès (1342-1986) i Forans (1353-1830). - Fons judicials: Jutjat de 1ª instància i Instrucció núm. 1 de Vilafranca del Penedès (1835-1985); Jutjat de 1ª instància i Instrucció núm. 2 de Vilafranca del Penedès (1985-1995); Jutjat de Districte de Vilafranca (1974-1985); Jutjat Comarcal de Vilafranca (1944-1974); Jutjat Municipal de Vilafranca (1870-1944); Jutjat de Pau d'Olivella (1870-1975) i Comissió Arbitral de Conflictes del Camp (1933-1934). - Fons d'institucions: Escola d'infermeria de Vilafranca (1975-1978); Hospital Comarcal de Vilafranca del Penedès (1454-1985); Montepius de patrons de Vilafranca (1959-1974). - Fons religiosos: Comunitat de preveres de Vilafranca (1482-1866). - Fons comercials i d'empreses: Mútua del Penedès (1929-1986). - Col·leccions: Documents en pergamí (1345-1787); Manuscrits (1564-1754); Fotografies (1889-1970). | 08305-255 | Avinguda d'Europa, 6-8 | Fou creat el 3 d'octubre de l'any 1982, a partir d'un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès (DOGC 234). Les instal·lacions es van inaugurar l'11 de setembre de l'any 1983. Es gestiona des del Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Forma part de la Xarxa d'Arxius Històrics Comarcals de la Generalitat de Catalunya. Els seus objectius són la custòdia, el tractament tècnic i la difusió del patrimoni documental de la comarca, posant-lo a l'abast de les mateixes institucions que l'hi han dipositat i a la ciutadania. La seva primera seu fou a la plaça de l'Oli, on actualment hi ha la biblioteca Torras i Bages. | 41.3408100,1.7013600 | 391346 | 4577405 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73468-foto-08305-255-3.jpg | Física | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A més disposa d'un fons bibliogràfic de 2500 volums amb obres d'abast comarcal i obres de referència i una sèrie de serveis de consulta i préstec per a investigadors. | 85|98|94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:52 | ||||||||
| 73467 | Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona-0 | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Vilafranca en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08305-254 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Recentment hi ha hagut redistribució de bisbats, passant Vilafranca al bisbat de Sant Feliu, però, de moment no ha afectat als arxius. | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:52 | |||||||||
| 60993 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-27 | XIX-XX | Arxiu pels llibres propis de l'Ajuntament, bàsicament llibres municipals d'actes | 08206-65 | Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues | 41.3625300,1.7522900 | 395642 | 4579754 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 62823 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-29 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informacions de J. Torrents (maig, 1999)</p> | XVIII-XX | Ordenat fa uns anys. De tota manera, caldria una major atenció i col·locar tots els materials en unitats d'instal·lació adequades. | <p>La documentació existent es remunta a la revolució de 1868. Aleshores tot va cremar. Està ordenat per temes. Hi ha des de censos industrials, a tots els plens d'aleshores, així com els documents de la Falange. Josep Torrents va ordenar i classificar tot allò referent a obres. Hi ha un parell de lligalls amb documentació antiga del rec, més o menys del segle XVIII, amb cartes del Marquès de Llió.</p> | 08232-100 | Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles, Plaça de les Eres, , 08776-SANT PERE DE RIUDEBITLLES | <p>El comportament dels revolucionaris de 1868 deixà delmat l'arxiu que devia ser de gran riquesa documental. El rector d'aquella època escriu en el Llibre Major de la parròquia: 'No es de mi incumbencia lo que pertenece a la parte civil ni explicar el como y quien entró a la Casa Consistorial de esta villa, arrojando (...) libros de consumo, padrón y amillaramientos, juicios de conciliación y cuantos papeles escritos desde 1849 a la fecha para ser pronto ceniza todo' (TORRENTS, 1993 inèdit). Entre els seus fons es van conservar en el moment de la guerra civil del 1936, els documents provinents de l'arxiu parroquial. Gràcies a aquesta acció, promoguda pel Pere Olivella i seguida pel Secretari Enric Ramírez, es va salvar a la història l'arxiu parroquial del poble.</p> | 41.4536600,1.7016900 | 391561 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62823-foto-08232-100-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:43 | ||||||
| 64994 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-34 | INVENTARI DE L'ARXIU MUNICIPAL DE SANTA FE DEL PENEDÈS. Quadre de classificació. Diputació de Barcelona (inèdit). | XX | L'Arxiu Municipal de Santa Fe està dividit en dos grans fons organitzats: el fons del Jutjat de Pau i el fons del propi Ajuntament, o fons municipal, que representa el gruix documental de l'arxiu. L'arxiu disposa d'un volum d'informació disposats en 38 metres lineals, recollits en 330 capses, i 1426 registres. L'arxiu serva documentació des de l'any 1849; el document més antic és concretament un expedient de sol·licitud de perdó de la contribució territorial. Els documents que formen part de l'arxiu del fons de l'Ajuntament estan presentats i ordenats d'acord amb un quadre de classificació, el qual consta de tretze seccions, corresponents a la gestió interna, competències de l'Ajuntament, i serveis delegats per l'Estat. Les tretze seccions són les següents (entre parèntesi s'expressa la cronologia extrema): 01. Administració general (1852 - 2006) 02. Hisenda (1849 - 2007) 03. Proveïments (1935 - 1989) 04. Beneficència i Assistència Social (1902 - 2006) 05. Sanitat (1888 - 2005) 06. Obres i Urbanisme (1920 - 2006) 07. Seguretat pública (1951 - 1993) 08. Serveis militars (1890 - 2000) 09. Població (1878 - 1995) 10. Eleccions (1871 - 2006) 11. Ensenyament (1865 - 1996) 12. Cultura (1970 - 2006) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1902 - 2006) Els documents que formen part de l'arxiu del fons del Jutjat de Pau es troben actualment encapsats i en fase de processat, raó per la qual no es disposa per ara d'un quadre de classificació. | 08249-7 | C/de l'Horta, 1 (Casa de la Vila), 08792 | L'actual organització del fons documental de l'arxiu municipal de Santa Fe és fruit del conveni entre l'Ajuntament de Santa Fe i la Diputació de Barcelona. La tasca desenvolupada consta de dues fases: la fase d'organització i la fase de manteniment. La fase d'organització es va realitzar durant els mesos de gener al març de l'any 2000. L'any 2006 començà la fase de manteniment, que es va veure interrompuda durant el 2007 a causa de la realització d'obres a l'edifici de l'ajuntament, i es va reprendre l'any 2008. | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 2000 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64994-foto-08249-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/64994-foto-08249-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Per a la classificació dels documents del fons de l'Ajuntament s'ha aplicat el quadre de classificació que facilita l'Oficina de Patrimoni Cultural amb la seva aplicació de gestió de base de dades. Aquest quadre parteix del presentat a la publicació 'Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989)'. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 78634 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-32 | XV-XXI | <p>En aquest fons documental s'hi poden trobar, per una banda, els fons de l'Ajuntament des de 1716 fins a l'actualitat. També hi ha el fons del jutjat de pau des de 1864 fins al 1956 (inclou capítols matrimonials de 1663 a 1727, testaments de 1418 a 1654...). I hi ha també altres documents procedents d'altres fons locals: reglaments de societats com 'La Juventud' de 1899 i d'altres, comptabilitat del lloc de la Bleda entre 1835 i 1845, documents de la secretaria conjunta entre Santa Margarida i els Monjos i Castellet i la Gornal de les respectives cambres agràries,... També hi ha documents d'altres ajuntaments: Sant Cugat Sesgarrigues, Vilafranca del Penedès, Castellet i la Gornal,... Tots del segle XX.</p> | 08251-43 | Els Monjos. Avinguda de Catalunya, 74 | <p>S'efectuaren diversos inventaris de l'arxiu l'any 1869, el 1905 i el 1913. La primera intervenció de catalogació es va dur a terme al 1988 a càrrec de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès de Vilafranca del Penedès. Arxiu catalogat segons el criteri de la Diputació de Barcelona entre el novembre de 2000 i maig de 2001 per l'arxiver David Lobato i Buil amb el programa amb base Acces: Oficina de patrimoni Cultural 'Ajuntament 7.0'</p> | 41.3210300,1.6626500 | 388073 | 4575258 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66924 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-36 | LOBATO I BUIL, David (2000): 'Inventari de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Subirats'. Vol. I. Edita: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural. | XX | L'Arxiu Municipal de Subirats està dividit en dos grans fons organitzats: el fons del Jutjat de Pau i el fons del propi Ajuntament. Els documents d'arxiu definitiu del Jutjat de Pau estan dipositats en una prestatgeria específica de la sala 3 de les golfes, amb un tipus de caixa diferent a l'utilitzat en el fons de l'Ajuntament; davant del número de cada caixa hi ha escrita la lletra 'c'. Ocupa un total de 80 caixes, que representa aproximadament uns 12 metres lineals. La resta de documents, inclosos els llibres del Registre Civil des de 1870, es conserven en un armari al despatx del Jutjat a la segona planta. Existeix un inventari per a la seva consulta, que conserva l'administrativa responsable de l'arxiu municipal. El quadre de classificació del fons del Jutjat de Pau de Subirats és el següent: 1. Administració interna (1858-1986) 1.1. Inventaris (1908-1952) 1.2. Informes anuals (1952-1979) 1.3. Actes de possessions i cessaments (1871-1952) 1.4. Cartes - ordre (1983-1986) 1.5. Correspondència (1858-1984) 1.6. Llibres registre (1930-1986) 2. Afers civils (1855-1982) 2.1. Actes de conciliació (1855-1978) 2.2. Judicis verbals (1856-1968) 2.3. Judicis de desnonament (1878-1940) 2.4. Jurisdicció voluntària (1867-1982) 2.4.1. Autoritzacions i consentiments (1867-1982) 2.4.2. Consells de família (1897-1943) 2.4.3. Expedients possessoris (1878-1944) 2.4.4. Declaració d'hereus (1878-1945) 3. Afers penals (1854-1955) 3.1. Judicis verbals de faltes (1854-1955) 3.2. Llibres registre (1877-1954) 4. Registre civil (1870-1990) 4.1. Declaracions de naixements (1951-1986) 4.2. Certificats d'avortament (1904-1954) 4.3. Expedients d'adopció (1952-1960) 4.4. Expedients matrimonials (1871-1986) 4.5. Certificats de defunció (1876-1986) 4.6. Llibres de naixements (1870-1987) 4.7. Llibres de matrimonis (1870-1990) 4.8. Llibres de defuncions (1870-1990) 4.9. Actes d'emancipació (1901-1929) 4.10. Expedients del Registre Civil (1916-1959) 4.11. Actes de visita (1876-1958) 4.12. Llibres registre (1903) Els documents que formen part de l'arxiu definitiu del fons de l'Ajuntament estan presentats i ordenats d'acord amb un quadre de classificació, el qual consta de tretze seccions, corresponents a la gestió interna, competències de l'Ajuntament, i serveis delegats per l'Estat. Les tretze seccions són les següents: 01. Administració general. 02. Hisenda. 03. Proveïments. 04. Beneficència i Assistència Social. 05. Sanitat. 06. Obres i Urbanisme. 07. Seguretat pública. 08. Serveis militars. 09. Població. 10. Eleccions. 11. Ensenyament. 12. Cultura. 13. Serveis agropecuaris. L'arxiu conserva també una sèrie de documents solts, que ocupen unes prestatgeries de gran format, dins de caixes retolades amb la seva descripció: - Comitè local de Milícies Antifeixistes (1936) - Jefatura local de FET y de las JONS (1974-1974) - Còpies de documents de l'antiga Universitat de Subirats (1519-1769) - Altres documents indeterminats. Per a la descripció informatitzada dels documents s'ha utilitzat el programa de gestió de bases de dades ACCESS en l'aplicació concreta de l'Oficina de Patrimoni Cultural 'Ajuntament 7.0. Pel que fa al tipus de material d'arxivament, s'ha mantingut el tipus de caixa, excepte en els casos de documents de gran format, en què s'ha utilitzat caixes específiques. L'allotjament dels documents a l'interior de les caixes, en alguns casos s'han mantingut les carpetes existents, i en els casos en què no en tenien o estaven malmeses, s'han utilitzat les carpetes facilitades per l'Ajuntament. Tots els materials d'arxivament que contenien elements metàl·lics han estat substituïts per altres més adients. | 08273-141 | C/Ponent, nº13 (Casa de la Vila) | L'actual ordenació del fons documental de l'Ajuntament de Subirats és fruit d'un inventari que es va realitzar entre els mesos de juliol i desembre de l'any 1999. Abans d'aquesta data, els documents estaven repartits en diversos espais, en funció de la tipologia i la data del document. Aquest estat inicial era fruit dels diversos trasllats de documents i de la manca de cura en la seva conservació. En el dipòsit per a l'arxiu definitiu dels documents, es conservaven la pràctica totalitat dels documents anteriors a 1985. Aquest conjunt suposava un total de 170 metres lineals, dels quals uns 30 metres ja estaven tractats per una intervenció anterior, i uns altres 12 metres corresponien al fons del Jutjat de Pau, ordenat i classificat en la seva totalitat per la mateixa intervenció anterior. La resta es trobava en piles i col·locats desordenadament als prestatges. Els manaments d'ingrés i pagament des de 1945 a 1994 estaven col·locats en caixes de gran format en una sala no condicionada de les golfes. A la segona planta de l'Ajuntament hi havia els documents del Departament d'Urbanisme i Obres posteriors a 1985 (uns 30 metres lineals). En aquesta mateixa planta es troba el despatx del Jutjat de Pau, amb un armari on es conserven tots els documents posteriors a 1980 i la totalitat dels llibres del Registre Civil, des de 1870 fins a l'actualitat. Finalment, a la primera planta de les dependències municipals, es trobava l'arxiu de gestió, en el qual es conservaven la totalitat dels documents posteriors a 1985, tret dels documents d'Urbanisme i Obres, que ocupaven un total de 45 metres lineals. Poc abans de realitzar-se la intervenció de l'inventari de l'any 1999, es va produir un incendi en una sala propera a aquest espai, que va omplir aquests documents de cendra. La meitat de les caixes es van pujar a les golfes sense netejar, esperant la intervenció de 1999; l'altra meitat es van netejar i tornar a instal·lar a l'arxiu de gestió. La primera intervenció documentada sobre el fons de l'Ajuntament de Subirats es va realitzar l'any 1987, per l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès. Aquella intervenció va consistir en la realització d'una guia-inventari del fons, l'etiquetatge dels arxivadors existents, així com la descripció a partir de les indicacions de la part exterior dels arxivadors, i la posterior classificació a partir d'aquesta informació. Aquest tipus d'intervenció sobre un volum de documents tant important i desorganitzat, afegit al posterior trasllat dels documents per les obres de remodelació de l'Ajuntament l'any 1989, van fer l'arxiu ràpidament inoperatiu. A partir de l'any 1992, i fins el 1997 es va realitzar una altra intervenció en diverses fases. En aquesta ocasió es va tractar únicament una petita part del fons, tot i que es va iniciar el tractament sobre la pràctica totalitat de les seccions de l'actual quadre de classificació. El resultat d'aquesta intervenció fou un catàleg dels documents tractats, classificats a partir del quadre de classificació publicat pel Servei d'Arxius de la Generalitat l'any 1989. Aquesta eina descriptiva, que només permetia accedir als documents que estaven tractats, fou la que va estar utilitzant l'Ajuntament fins a la intervenció de l'any 1999. Aquesta darrera intervenció tenia l'objectiu continuar i finalitzar la de l'any 1992, per a poder disposar així d'un instrument de descripció de la totalitat dels documents existents a l'arxiu definitiu, a més d'informatitzar el fons i d'establir una normativa d'ús i consulta que permetés garantir un servei de consulta ràpid i eficaç, no tan sols per a les oficines administratives de l'Ajuntament, sinó també per als investigadors i ciutadans en general. La manca absoluta de diferenciació entre còpies, esborranys i documents de recolzament informatiu en l'organització interna dels documents, va generar un important volum de paper eliminat, assolint el volum total de documentació i còpies eliminades aproximadament uns 20 metres lineals. | 41.4062600,1.8164100 | 401071 | 4584533 | 1999 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Les caixes estan instal·lades a les prestatgeries seguint el sistema d'instal·lació contínua per a tots els documents. Els documents de gran format, donat l'important volum d'aquests, aproximadament uns 20 metres lineals, s'ha habilitat la meitat de la primera sala per a aquests, mantenint el sistema d'instal·lació contínua, i indicant la seva situació en el camp de 'Signatura Topogràfica'. Totes les capses s'han instal·lat en posició horitzontal, de manera que es pot llegir la respectiva identificació en el llom petit de la caixa. La instal·lació i numeració de les caixes s'ha fet per blocs de prestatgeria (per bloc s'entén l'estructura que formen els diferents prestatges situats un sobre l'altre), d'esquerra a dreta i de dalt a baix.L'ordenació de les sèries i subsèries del fons documental de l'Arxiu Municipal de Subirats segueix un criteri lògic i cronològic. Igualment, el criteri per fixar la separació entre documents d'arxiu definitiu i documents d'arxiu de gestió és cronològic, d'acord amb la vigència legal i administrativa de les diverses sèries documentals i les necessitats organitzatives del propi Ajuntament, i físic, ja que l'espai actual per instal·lar els documents d'arxiu definitiu ja es troba totalment ocupat. La data que marca la separació entre l'un i l'altre oscil·la entre 1988 i 1998, en funció del tipus de sèrie.Per a la classificació dels documents del fons de l'Ajuntament s'ha aplicat el quadre de classificació que facilita l'Oficina de Patrimoni Cultural amb la seva aplicació de gestió de base de dades. Aquest quadre parteix del presentat a la publicació 'Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989)'. Les agrupacions documentals (subsecció, sèrie i subsèrie) que no estaven reflectides en aquest quadre s'hi ha afegit amb el codi corresponent.Les còpies de documents de l'antiga Universitat de Subirats (1519-1769) procedeixen del fons patrimonial de Can Ravella.Durant l'elaboració de l'inventari de l'Arxiu Municipal que es va fer l'any 1999 es van detectar alguns documents procedents d'Ajuntaments d'altres municipis:- Edicte del Jutjat de Pau d'Avinyonet del Penedès (1877)- Alta de Contribució Industrial de Villalba Saserra (1940)- Alta de Contribució Industrial de Talamanca (1940)- Acta d'inspecció del Cadastre de Sant Cugat Sesgarrigues (1967)- Ordenança fiscal de Sant Cugat Sesgarrigues (1965)- Llibre registre de despeses per partides de Sant Cugat Sesgarrigues (1964)- Diligències del Jutjat de Pau de La Granada (1875-1876)- Sol·licitud al Ministeri d'Hisenda de l'Ajuntament de La Granada (1879)- Llibre de caixa de Pacs del Penedès (1928-1929)- Llibre d'entrades i sortides de cabals de Sant Martí Sarroca (1892-1895)Aquests documents es van retornar als respectius Ajuntaments. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 68905 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-40 | Ajuntament de Torrelavit. Inventari de l'Arxiu Municipal. Pàgina web de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Xarxa d'Arxius Municipals: http://www.diba.cat/opc/xam/08287.asp | XVII-XXI | Aquest arxiu recull la documentació pròpia generada per l'ajuntament de Torrelavit des del segle XVII fins a l'actualitat. El document més antic que es conserva és el llibre de la Cort del Batlle del castell, lloc i terme de Terrassola, començat el 13 de febrer de 1678. L'inventari de l'arxiu municipal defineix el següent quadre de classificació, amb les següents seccions i subseccions: 1. Administració general: 1.1 Terme Municipal (1980/2001); 1.2 Òrgans de Govern (1678/2002); 1.3 Alcaldia (1955/1999); 1.4 Secretaria (1943/1999); 1.5 Serveis jurídics (1966/1996); 1.6 Personal (1954/1999); 1.7 Correspondència (1929/1999); 1.8 Mitjans de comunicació (1979/1983). 2. Hisenda: 2.1 Patrimoni (1939/1995); 2.2 Intervenció (1931/1999); 2.3 Tresoreria (1920/1999); 2.4 Fiscalitat (1906/2002); 2.5 Juntes i comissions (1929/1958); 2.6 Pòsit (1941/1982). 3. Proveïments: 3.2 Aigües, fonts i safareig (1968/2000); 3.6 Control de proveïments (1940/1976); 3.7 Juntes i comissions municipals (1971/1974); 3.8 Transport públic (1966/1990); 3.9 Servei de correus (1988) 4. Beneficència i assistència social: 4.1 Centres assistencials i de beneficència (1992/1995); 4.4 Subsidi al combatent (1976/1982); 4.5 Assistència social (1990/1996); 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1991/2000); 4.7 Juntes i Comissions, Patronats, Junta local de Reformes Socials (1954/1974); 4.8 Cooperació i solidaritat (1996/1997) 5. Sanitat: 5.1 Cementiri i serveis fúnebres (1945/1996); 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1962/2001); 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1941/1979); 5.9 Inspecció veterinària (1955/1981); 5.11 Juntes i comissions municipals (1975/1981); 5.12 Neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids (1999). 6. Obres i urbanisme: 6.2 Planejament i gestió urbanística (1966/2000); 6.3 Obres d'infrastructura (1946/2000); 6.4 Vialitat (1962/1972); 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1967/2000); 6.7 Obres de particulars (1958/1999); 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1962/2001); 6.10 Juntes i comissions municipals (1978). 7. Seguretat pública: 7.1 Cossos de seguretat (1972/1981); 7.4 Armes: censos, normes, permisos, requises (1973); 7.5 Guardes jurats (1960/1995) 8. Serveis militars: 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1920/1999); 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1939/1963); 8.5 Prestació Social Substitutòria (1996/1999); 8.6 Correspondència militar (1951/1998). 9. Població: 9.1 Estadístiques generals de població. Ensos (1991/1996); 9.2 Padró municipal d'habitants (1936/2001); 9.3 Estrangers, transeünts i refugiats (1939); 9.6 Junta local del cens de població (1940). 10. Eleccions: 10.1 Eleccions municipals (1948/2001); 10.2 Eleccions de Jutge de Pau (1989/1997); 10.3 Eleccions Diputats Provincials (1955/1967); 10.4 Eleccions Parlament Catalunya (1980/1999); 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1955/2000); 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1989/1994); 10.7 Referèndums i plebiscits (1966/1986); 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1945/1999). 11. Ensenyament: 11.1 Ensenyament pre-escolar (1993); 11.2 Ensenyament primari (1964/1998); 11.7 Beques (1994); 11.8 Juntes i comissions municipals (1929/1996) 12. Cultura: 12.1 Festa Major. Festes Populars (1986/1993); 12.6 Servei municipal de català (1992/1993); 12.7 Esports (1992/1993). 13. Serveis agropecuaris: 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1951/1962); 13.5 Juntes i comissions municipals (1937/1993); 13.6 Medi ambient (1966/1998); 13.7 Representativitat agropecuària (1994/1998). | 08287-75 | Carrer Molí, 29 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc