API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
93129	Montanyans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanyans-0	<p><span><span><span><a>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p>	s. XVIII-XX	Enderrocat	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Montanyans es troba situada en un turó sota l’ermita de la Mare de Déu de Muntanyans. Antiga masia de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn i amb un pati interior tancat per un baluard. A l’entorn del cos principal s’ha adossen diversos cossos annexes, entre els quals hi ha una estança amb quatre grans cisternes. L’edificació consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, molt malmesa, conserva una petita finestra d’arc de mig punt situada a l’alçada de les golfes marcant l’eix central de la façana. L’interior està compartimentat en diferents estances amb la cuina situada a la banda de ponent. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb els brancals de les obertures amb maons.</span></span></span></span></span></p>	08058-41	Coster de Montanyans. Nord-oest de les Masuques	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>En un document de l’any 1705 la casa era habitada per la família Romagosa: “Josep Romagosa, pagès de la casa de Muntanyans. Casa i heretat anomenada La Casa de Montanyans”. L’any 1928 la casa encara era propietat de la família Romagosa. Segons consta a la documentació era propietat de Josep Romagosa Boada que l’any 1930 deixa en propietat al seu fill Josep Romagosa Figueras.</span></span></span></span></span></p>	41.3009800,1.6316600	385444	4573073		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		98\|94	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93130	La Pallisseta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallisseta	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p>	XIX-XX	Enderrocada	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Pallisseta és una masia d’època contemporània de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. L’interior està completament enderrocat i cobert de vegetació. La casa comptava amb un pati tancat per un baluard del qual encara en resta part del mur de tancament i el portal d’accés d’arc pla. El parament dels murs que es conserva és de tàpia i alguna part encara conserva l’arrebossat. El mur de tancament de ponent, que és conserva en tota la seva alçada, manté una espitllera tapiada. Al costat de llevant hi ha l’antiga pallissa i el magatzem. Finalment, davant la masia hi ha una edificació posterior de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües de planta baixa amb l’accés a ponent. El parament dels murs es arrebossat amb les cantonades imitant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p>	08058-42	Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal	<p>Segons documentació relacionada amb la Casa Murada,el propietari Juan Roig va adquirir l'any 1823 dues peces de terra de la partida de 'La Palliseta'.</p>	41.2483700,1.5808200	381092	4567300		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-4.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93131	La Casota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casota-2	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J; MIRALLES, F. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els ramats baixaven dels Pirineus a marina. Associació dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p>	s. XIX-XX	Enderrocada	<p><span><span><span><span lang='CA'>La Casota es troba situada en uns camps de vinyes de la Plana, al costat de la Serra de la Casota. Correspon a un corral clos de planta quadrada d’una sola planta compartimentada per un mur obert a migjorn mitjançant arcades i que divideix l’espai en dues àrees, una de les quals estava coberta per una teulada de bigues de fusta a una vessant. El parament dels murs és de pedra irregular i argamassa. Al mur de tramuntana i de ponent hi ha diverses finestres, tipus espitllera.</span></span></span></span></p>	08058-43	La Plana - Serra de la Casota. Oest de Torrelletes	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antic corral on s’hi tancaven les ovelles durant la transhumància. </span></span></span></span></span></p>	41.2735500,1.6406400	386148	4570015		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-12-02 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP	El camí que li dona accés es conegut com l’antiga carrerada de Sant Domènec	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93138	Pou del fondo de la Pallisseta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fondo-de-la-pallisseta		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Pallisseta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit de pedra. L’exterior està revestit amb ciment. A banda i banda del pou hi ha un pilar lateral on hi descansa l’eix, en aquest cas una biga de fusta, on s’hi pensava la corriola per extreure’n l’aigua. Al lateral de llevant s’hi ha una pica on s’hi barrejava el sulfat de coure per la vinya. En aquesta mateixa banda, la paret del pou exterior està revestida amb cairons d’un cup de vi. </span></span></span></span></span></p>	08058-50	Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal		41.2512000,1.5849300	381442	4567609		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-4.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93139	Pou de vinya del fondo de la Pallisseta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-vinya-del-fondo-de-la-pallisseta		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Pallisseta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny. L’exterior està revestit amb ciment i cobert per grans lloses. A banda i banda del pou hi ha un pilar lateral on hi descansa l’eix, en aquest cas una biga de fusta, on s’hi pensava la corriola per extreure’n l’aigua. </span></span></span></span></span></p>	08058-51	Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal		41.2506800,1.5781000	380869	4567560		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93139-51-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93139-51-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93139-51-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93140	Pou de La Pallisseta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-pallisseta		XIX-XX	Cobert de vegetació	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Pou es troba situat a tocar de la façana de ponent de La Pallissa, entre camps de vinya. Es tracta d’una estructura de planta circular amb la coberta en forma de falsa cúpula. L’interior del pou està construït amb pedra i argamassa i amb l’exterior arrebossat. Conserva unes escales de ferro per accedir a l’interior. La boca d’accés al pou és de llinda planta. A la banda de llevant i tocant al mur de tancament de la masia hi ha una pica de planta quadrangular arrebossada tant per l’interior com per l’exterior. </span></span></span></span></span></p>	08058-52	Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal		41.2492500,1.5806200	381077	4567398		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93141	Pou de la Muntanyeta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-muntanyeta		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes de la Muntanyeta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny amb algun encaix utilitzat com a graó. L’exterior està revestit amb pedra i morter. Conserva les parets exteriors per col·locar-hi la corriola per extracció de l’aigua. </span></span></span></span></span></p>	08058-53	Vinyes de la Muntanyeta. Sud de la Gornal		41.2467600,1.5774100	380804	4567126		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93142	Pou de les vinyes de la Pallisseta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-vinyes-de-la-pallisseta		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Muntanyeta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit amb morter. La resta de la construcció visible és de pedra rejuntada amb morter. El frontal que dona accés a l’interior del pou està tapat amb fustes. </span></span></span></span></span></p>	08058-54	Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal		41.2486300,1.5840100	381360	4567325		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93142-54-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93142-54-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93143	Pou de la Bovera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-bovera		XIX-XX	Part superior inexistent	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a la zona boscosa de Fondo de la Bovera. Es tracta d'una estructura de planta circular, de 2 m de diàmetre, excavada en el terreny geològic i revestida amb pedra i argamassa. </span></span></span></span></span></p>	08058-55	Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou de boca que proporcionava aigua als habitants del nucli de Torrelletes</span></span></span></span></span></p>	41.2817500,1.6584100	387651	4570903		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93144	Forn de calç de la Serra de la Casota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-serra-de-la-casota		XVIII-XX	Destruït i cobert de vegetació	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forn de calç situat a tocar al peu de la carretera BV-2117. Es tracta d’una estructura de planta circular situada al talús que delimita amb la zona boscosa. El forn, de 2,50 m de diàmetre interior, es troba excavat en el terreny natural amb l’argila de les parets recremades degut a les altes temperatures de la cocció. </span></span></span></span></span></p>	08058-56	Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p>	41.2765600,1.6475900	386736	4570341		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Localitzat per Antoni Mayola	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93146	Sínia de Cal Llobi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-llobi		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sínia per extreure aigua ubicada als camps de Cal Llobi, davant el carrer de l’Arboç. Consta d’un pou de planta quadrada excavat en el terreny i revestit amb maons. Aquest està cobert per una estructura de maons amb dos pilars laterals que sostenen el mecanisme de funcionament de ferro i protegeixen la boca del pou. Uns metres a l’oest hi ha una bassa construïda amb ciment, de 4m x 2m, que s’omple amb aigua de la sínia mitjançant un petit canal soterrat</span></span></span></span></span></p>	08058-57	Camps de Cal Llobi. Nord de Castellet		41.2792400,1.6249600	384845	4570668		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP	Mitjà d'extracció d'aigua emprat per usos agrícoles	119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93148	Sínia de Cal Riera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-riera		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sínia per extreure aigua ubicada a les vinyes de la zona de Cal Riera. Consta d’un pou de planta circular excavat en el terreny i revestit amb maons. Aquest està cobert per una estructura de maons amb dos pilars laterals que sostenen el mecanisme de funcionament de ferro i protegeixen la boca del pou. Aquest es conserva intacte: la roda dentada que accionen un segona roda que funciona com a corriola per extreure l’aigua. </span></span></span></span></span></p>	08058-58	Vinyes de Cal Riera. Oest de Montanyans		41.3052200,1.6288700	385218	4573547		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-12-02 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP	Mitjà d'extracció d'aigua emprat per usos agrícoles	119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93152	Barraca del Fuster Carreter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fuster-carreter	<p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca situada a peu de camí que porta a la fàbrica Clarianacal. Es tracta d’una construcció de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p>	08058-62	Les Pallisses. Nord de Clariana	<p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2513500,1.6209300	384458	4567577		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93152-62-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93152-62-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93152-62-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93156	Padró de la Mare de Déu Xica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-la-mare-de-deu-xica	<p><span><span><span>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual padró és una reconstrucció que es dugué a terme l’any 1955. Padró amb el fust de secció rectangular construït amb pedra i maons plans rejuntats amb ciment coronat per una capella amb la imatge de la Mare de Déu a l’interior. La imatge està protegida per una reixa de ferro. </span></span></span></span></span></p>	08058-66	Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la llegenda l’ermità va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montanyans sota un pi on actualment s’hi aixeca el pedró de la Mare de Déu. </span></span></span></span></span></p>	41.3035200,1.6322300	385496	4573354	1955	08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós/Cultural	Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93158	Barraca del Solei	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solei-0	<p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Part de la paret posterior enderrocada	<p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p>	08058-68	Vinyes del Solei. Oest de Torrelletes	<p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2793100,1.6341300	385613	4570663		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93160	Resclosa de Cal Cucurella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-cucurella	<p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p>	XIX-XX	Només es conserven els forats de la resclosa	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antiga resclosa situada damunt del riu Foix. En resten quatre forats de planta circular i un de planta quadrada on s’hi col·locaven els troncs verticals per tal d’aixecar l’esquelet de la resclosa mitjançant taulons de fusta. </span></span></span></span></span></p>	08058-70	Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructures relacionades amb el funcionament dels molins emprades per retenir i acumular més aigua i dirigir-la mitjançant el rec a la bassa del molí. </span></span></span></span></span></p>	41.2435200,1.6610100	387803	4566655		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP	En alguns indrets aquests forats rebien el nom de cunyeres	119\|98	49	1.5	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93161	Olivera de l’església de Sant Esteve	https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-lesglesia-de-sant-esteve				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Olivera situada al costat nord de l’església de Sant Esteve amb perímetre de un de 3,40 . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></span></span></p>	08058-71	Església de Sant Esteve		41.2885600,1.6400400	386124	4571683		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93161-71-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93161-71-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP			2151	5.2	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93162	Barraca del fondo de la Carçosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-carcosa	<p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Enderrocada	<p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’oest. La coberta era en forma de falsa cúpula, malgrat estar quasi totalment enderrocada. </span></span></span></span></span></span></p>	08058-72	Fondo de la Carçosa. Sud-est de Castellet	<p><span><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p>	41.2477100,1.6648100	388129	4567115		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93163	Barraca del Bosc de la Pedrera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-la-pedrera	<p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Li manca la pedra cobertora	<p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega amb les pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p>	08058-73	Bosc de Sansemison. Nord de Clariana	<p><span><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p>	41.2519600,1.6209500	384461	4567645		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93163-73-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93163-73-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93163-73-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93164	Dipòsit del Bosc de Sansemison	https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-bosc-de-sansemison		XIX-XX	Enderrocat	<p><span><span><span><span lang='CA'>Cisterna d’aigua adossada a un antic mur de feixa. Correspon a una construcció de planta rectangular, de 0,50 m d’amplada per 2 m de longitud, realitzat amb pedra i argamassa. L’interior està revestit amb argamassa. La coberta es bastida amb lloses planes cobertes per una capa de pedra irregular i argamassa.</span></span></span></span></p>	08058-74	Bosc de Sansemison. Nord de Clariana		41.2525400,1.6235900	384683	4567705		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93164-74-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93164-74-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93164-74-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93165	Barraca del Bosc de Sansemison	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-sansemison	<p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Part posterior enderrocada	<p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega a la part superior amb les pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p>	08058-75	Bosc de Sansemison. Nord de Clariana	<p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2534100,1.6249300	384797	4567800		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-12-02 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93167	Olivera de Mas Pigot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-mas-pigot				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Olivera situada a la zona enjardinada davant el Mas Pigot amb un perímetre de 3,60 m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></span></span></p>	08058-77	Mas Pigot. Est de les Masuques		41.2898500,1.6543100	387321	4571807		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93167-77-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93167-77-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP			2151	5.2	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93168	Cova del Noguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-noguer				<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cova del Noguera es una bauma d'aproximadament 42 m de longitud per 3 m de fondària situada </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>prop del torrent del Llambeig, a la zona boscosa del sud de Torrelletes.</span></span></span></span></span></p>	08058-78	Boscos del torrent del Llampeig. Sud de Torrelletes		41.2730800,1.6511000	387024	4569950		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93168-78-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93168-78-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP			2153	5.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93217	Cal Rafeques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafeques-1	<p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p>	VII-I aC	Desconegut	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tocar del turó situat al nord del corral d’en Rafeques s’hi van recollir vàries ascles de sílex. Una segona prospecció va permetre identificar una àrea amb fragments ceràmics d’època ibèrica però cap resta de material lític. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va dur a terme una prospecció arqueològica que van permetre identificar diversos fragments ceràmics d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica. En la present prospecció s’ha localitzar algun fragment ceràmic en superfície d’època ibèrica. </span></span></span></span></span></p>	08058-79	Bosc del Corral de Rafeques. Nord de Castellet	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pere Giró va recollir superficialment vàries ascles de sílex</span></span></span></span></span></p>	41.2719200,1.6318100	385406	4569846		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93217-79-2.jpg	Inexistent	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Cultural	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		81	1754	1.4	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93218	Bodegues Cassanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bodegues-cassanyes	<p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les Bodegues Cassanyes van ser construïdes l’any 1908 pels propietaris de Cal Cassanyes a tocar del mas de Cal Cassanyes. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta d’arc rebaixat. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc amb les cantonades imant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi obra la porta d’accés franquejada per dues finestres. Aquestes obertures són d’arc de mig punt emmarcades per maons col·locats a mode de sardinell. Damunt el portal, hi ha un rosetó també emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell. Al centre de la façana hi ha una inscripció BODEGA CASAÑA amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. La façana posterior, orientada a tramuntana, hi ha un portal d’accés de pedra d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres de pedra motllurada amb guardapols reaprofitades d’una antiga construcció. Damunt la porta hi ha un rosetó emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell i en mig d’aquests elements hi ha inscrit l’any 1908 realitzat amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. Adossat a llevant hi ha un cos annexa de la bodega que s’hi accedeix per un portal de pedra d’arc rebaixat reaprofitat amb la data grava de 1860. La façana de ponent s’hi obren un seguit de finestres i portes tapiades d’arc de mig punt emmarcades amb maons col·locats a mode de sardinell i just sota la coberta un seguit de forats de ventilació en forma de creu. Aquesta façana delimita part d’un carrer que pel cantó de llevant es troba delimitat per unes dependències annexes que havien estat emprades com habitatge dels treballadors de la Bodega. </span></span></span></span></span></p>	08058-80	Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. Un cop superada la plaga de la fil·loxera, els propietaris de Cal Cassanyes van decidir construir l’any 1908 un nou celler. L’any 1979 van crear la societat Oriol Rossell S.A. i embotellaren i comercialitzaren amb les inicials O.R.</span></span></span></span></span></p>	41.2984400,1.6109800	383708	4572818	1908	08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-3.jpg	Legal i física	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP	Altres noms: Caves Oriol Rossell	105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93219	Cal Cassanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cassanyes	<p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Cassanyes és un mas d’origen medieval tot i que l’edifici actual correspon a una remodelació d’època moderna i contemporània. El mas principal és una construcció de planta quadrada amb la coberta a quatre vessants envoltada per un conjunt de dependències relacionades amb l’activitat agrícola, a excepció del cos de migjorn, que acull una exposició de diferents objectes relacionats amb l’activitat agrícola. Les parets que donen a la zona interior que tanquen el mas estan construïdes a partir d’arcs de mig punt de maons. Davant el mas hi ha un espia enjardinat tancat per un baluard construït l’any 1910. L’edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta una composició mol simètrica a partir de tres eixos. A la part central s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres emmarcades amb llinda de pedra i ampit. A nivell de primer pis s’hi obren dues finestres amb les mateixes característiques que les anteriors i un banco central amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro. Entre el balcó i la finestra de ponent s’hi conserva l’espai que ocupava un antic rellotge de sol, actualment desaparegut. A l’alçada de les golfes s’hi obren tres petites finestres amb llinda de pedra. Les façanes laterals també presenten una composició simètrica a partir de tres eixos. En el cas de la façana de ponent en destaca la finestra central a nivell de primer pis que conserva la decoració motllurada dels brancals i les restes d’un antic rellotge de sol amb el gnòmon. Interiorment, el mas conserva elements originals com l’enrajolat de la planta baixa amb la data gravada de 1638 i la distribució de les dependències interiors i elements com la llar de foc. </span></span></span></span></span></p>	08058-81	Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la guerra civil s’hi va instal·lar un centre de comandament per l’aviació republicana a la zona del Penedès. </span></span></span></span></span></p>	41.2980300,1.6109000	383701	4572773	1637	08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-6.jpg	Legal i física	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-10-03 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP	Altres noms: Caves Oriol Rossell	98\|119\|94	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93220	Sant Esteve	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-2	<p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUANYES, E. (1980): Esglésies romàniques del Penedès. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. <span lang='CA'><span>(1979): El Penedès durant el període romànic. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. (1984): El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p>	XI-XIII		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’església de Sant Esteve es troba situada a poca distància del nucli de Les Masuques i a tocar de Can Llopart. És una construcció d’una sola nau de planta rectangular amb la coberta a dues vessants per l’exterior i per l’interior en volta de canó sobre arcs torals i finalitzada amb una capçalera amb absis central i dues absidioles semicirculars amb les cobertes en cúpula sobre trompes. Totes tres capçaleres presenten una finestra central de doble esqueixada d’arc de mig punt. Els tres absis són units pel cimbori, de planta vuitavada amb la coberta a vuit vessants que actua com a creuer. El cimbori es coronat per un campanar d’espadanya de tres ulls, el central més petit i situat més amunt respecte els dos laterals. A l’interior l’absis central està precedit per un arc triomfal de mig punt que delimita un petit tram presbiteral, mentre que els dos laterals s’obren mitjançant dos arcs de les mateixes característiques però més baixos. A la banda oposada de l’absis s’hi troba la zona del cor, recolzat damunt dos arcs rebaixats de pedra. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obra el portal d’arc de mig punt adovellat amb doble arquivolta. Damunt el portal hi ha un òcul emmarcat per pedres col·locat posteriorment. A les parets laterals s’hi obra una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada amb un petit fris de pedra. El parament dels murs és de pedra regular amb les cantonades de pedra ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p>	08058-82	Sant Esteve. Sud de les Masuques	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Església de Sant Esteve apareix documentada per primera vegada l’any 976, malgrat que ja havia estat consagrada anteriorment per l’abat Donadeu de Sant Cugat del Vallès, tal i com apareix a l’ara d’altar conservada actualment al Museu Nacional de Catalunya. La vinculació d’aquesta església amb Sant Cugat es confirma novament l’any 986 pel rei Lotari a l’abat del monestir de Sant Cugat, Odó. El papa Silvestre II l’any 1002 va confirmar de nou el temple a Sant Cugat i el papa Joan XVIII l’any 1008. Aquestes confirmacions són ratificades l’any 1012 per Benet VIII, el 1098 per Urbà II i l’any 1120 per Calixt II. Un document de l’any 1099 fa esment de la consagració de l’església de Sant Esteve per Berenguer, bisbe de Barcelona, on també hi reconeixia un alou propietat de Ramón Guifré i d’Ermessenda situades dins el terme parroquial de Sant Esteve. A finals del segle XII l’església de Sant Pere de Castellet va anar adquirint importància com a parròquia en detriment de l’església de Sant Esteve, que l’any 1484 va passar a ser sufragània de l’església de Sant Pere de Castellet.</span></span></span></span></span></p>	41.2882700,1.6400100	386121	4571650		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-4.jpg	Legal i física	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2023-10-03 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP	Església de Can Llopart o de Les Masuques	92\|85	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93221	Molí Vell de Castellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-castellet	<p><span><span><span>CARBONELL, V. (1996): Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona). Miscel·lània Penedesenca. Núm. 24. Institut d’Estudis Penedesencs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PALAU,S. (1988): Inventari de molins fariners al riu Foix. Miscel·lània penedesenca. Núm. 12. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p>	XVIII-XX	Destruït i les poques restes conservades cobertes de vegetació	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’alçada del km 6 de la carretera BV-2117 que comunica Castellet amb Torrelletes hi ha les restes de la paret de la bassa i del pou de pressió amb la comporta metàl·lica. </span></span></span></span></span></p>	08058-83	Km6 de la carretera BV-2117 de Castellet a Torrelletes. Oest de Castellet	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals del segle XVIII hi ah constància de dos molins fariners prop del castell de Castellet pertanyents al Compte de Santa Coloma, senyor del terme de Castellet. A la dècada de 1950 hi habitava la família Marquès, propietària de l’establiment. Una nit de fortes pluges la família Marquès es refugia a casa d’un veïns de Castellet i l’endemà en tornar el molí aquest estava enderrocat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1950 aquest molí havia molt cereals pel consum animal. </span></span></span></span></span></p>	41.2650300,1.6355100	385704	4569076		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP	L’aigua d’aquest molí es canalitzava fins el Molí Nou de Castellet per donar-li un segon ús.	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93223	Cementiri de la Gornal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-gornal		XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>El cementiri de La Gornal es troba situat a l’est del nucli. L’edifici és de planta rectangular amb l’accés situat a tramuntana. Al centre del recinte hi ha un camí central, en forma de creu, delimitat per xiprers que dona accés a un capella i als nínxols. A la part central del camí hi ha una creu i un sepulcre parroquial. A les façanes sud, est o oest hi ha els cossos de planta rectangular que acullen els nínxols i la capella. La capella del Sant Crist és d’una sola nau i té una coberta interior de volta de canó i per l’exterior és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. A la façana principal s’hi obra el portal d’accés, format per tres arquivoltes d’arc apuntat sostingudes per capitells decorats amb motius vegetals amb dos pinacles laterals que coronen la façana. A l’interior es conserva un petit altar de fusta. L’accés a l’àrea del cementiri, situat a la banda nord del recinte, és mitjançant una porta reixada d’arc de mig punt. Tot el mur que delimita els recinte és d’obra i pintat de blanc. </span></span></span></span></span></p>	08058-84	Camí vell de la Gornal a Clariana. Est de La Gornal		41.2519800,1.6019600	382870	4567672		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-5.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Religiós/Cultural	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Titularitat privada i ús municipal	119\|98	46	1.2	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93225	Societat Recreativa la Torrellenca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-la-torrellenca	<p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Edifici situat al nucli de Torrelletes. Correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. A l’interior conserva les antigues encavallades de fusta del sostre. Consta d’una sola planta formada per una gran sala amb un escenari al fons emmarcat per un arc motllurat. Al frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres d’arc pla. Damunt el portal hi ha un òcul. Adossat aquesta edificació hi ha un segon cos, de planta rectangular amb coberta plana que acull la zona de bar i cuina. </span></span></span></span></span></p>	08058-86	Carrer de Santa Magdalena. Nucli de Torrelletes	<p><span><span><span><span><span>La Societat Recreativa la Torrellenca fou creada el 9 de juny de 1908 pels veïns del nucli de Torrelletes amb la finalitat d’oferir una zona de lleure als membres de l’associació. El solar on es va edificar l’edifici de la societat fou cedit per un veí del nucli. L’edificació inicialment fou pagada per un veí del nucli que l’associació li retornar sense pagar cap interès. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La Societat fou creada per dos motius: com a sindicat per tal de garantir els drets dels agricultors i facilitar la compra de productes relacionats amb l’activitat agrícola i per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p>	41.2766200,1.6525100	387148	4570341	1908	08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-06-25 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93227	Barraca del Mariano	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mariano-0	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	Alguna de les bigues interiors estan malmeses	<p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb bigues de fusta col·locades posteriorment per reforçar la coberta . </span></span></span></span></p>	08058-88	Bosc de la Serra de la Casota. Oest de Torrelletes	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2751800,1.6437900	386415	4570192		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93227-88-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93227-88-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-12-19 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93228	Barraca de la Serra de la Casota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-la-casota	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	Enderrocada	<p><span><span><span><span>Barraca de planta allargada construïda amb la tècnica de la pedra seca. El portal estava situat a l’oest. La coberta era de falsa cúpula, tot i que està enderrocada conserva una part de l’arrencament de la coberta. </span></span></span></span></p> <p> </p>	08058-89	Bosc de la Serra de la Casota. Oest de Torrelletes	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2755600,1.6456300	386570	4570232		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93228-89-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93228-89-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-12-19 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93229	Barraca del Pauet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pauet	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX		<p><span><span><span><span>Barraca situada en mig d’un camp de vinya de la zona del Figueral. Es tracta d’una construcció de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la llinda hi ha una inscripció que podria correspondre a l’any 1866.</span></span></span></span></p>	08058-90	El Figueral. Nord de Torrelletes	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2820100,1.6508600	387019	4570941	1866	08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93230	Barraca del Rossend	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rossend	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span>Barraca situada en un extrem d’un camp de vinya de la zona del Figueral. Es tracta d’una construcció de planta rectangular i adossada a un marge de pedra construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al nord-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p>	08058-91	El Figueral. Nord de Torrelletes	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2824900,1.6532500	387220	4570991		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93230-91-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93230-91-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93230-91-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93232	Olivera de Romagosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-romagosa				<p><span><span><span>Olivera situada al peu d’un camp de conreu de vinya de Romagosa amb perímetre de 3,35 m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></p>	08058-93	Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes		41.2859300,1.6491300	386881	4571379		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93232-93-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93232-93-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.			2151	5.2	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93233	Olivera de la vinya de Romagosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-vinya-de-romagosa				<p><span><span><span>Olivera situada al centre d’un camp de conreu de vinya de Romagosa amb perímetre de 4,62 m. L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></p>	08058-94	Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes		41.2843200,1.6505600	386998	4571198		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93233-94-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93233-94-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.			2151	5.2	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93234	Olivera davant de Romagosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-davant-de-romagosa				<p><span><span><span>Olivera situada davant la masia de Romagosa dels Albas amb perímetre de un de 3,62m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers.</span></span></span></p>	08058-95	Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes		41.2859300,1.6491300	386881	4571379		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93234-95-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93234-95-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.			2151	5.2	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93235	Forn de calç de la cova de llunes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-cova-de-llunes		XVIII-XX	Cobert de vegetació	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. Es tracta d’una estructura de planta circular, d’aproximadament 4 m de diàmetre interior, excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></p>	08058-96	Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes	<p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p>	41.2808400,1.6701100	388629	4570787		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93235-96-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93235-96-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93235-96-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Podria correspondre al Forn de Calç del fondo de la Bovera 1 inventariat pel patrimoni arquitectònic amb el número de registre 40581	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93236	Pou del Pere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pere		XIX-XX	Part malmesa i sense aigua	<p><span><span><span><span><span>Pou situat a la zona boscosa de la Serra del Miquelet. Es tracta d'una estructura de planta circular, de 0,80 m de diàmetre interior, excavada en el terreny geològic i revestida amb pedra seca.</span></span></span></span></span></p>	08058-97	Serra del Miquelet. Nord-est de Torrelletes		41.2787700,1.6681600	388462	4570559		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93236-97-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93236-97-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93236-97-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP		119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93237	Barraca del Pere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pere	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	La coberta malmesa i part de la paret posterior enderrocada	<p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la banda esquerra s’hi adossa un petit marge de pedra seca.</span></span></span></span></p>	08058-98	Serra del Miquelet. Nord-est de Torrelletes	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2788500,1.6681100	388458	4570568		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93237-98-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93237-98-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93237-98-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-12-19 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93239	Bassa del Pastor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-pastor	<p>Informació proporcionada per Joan Rovira i Antoni Mayola</p>	XIX-XX	Cobert de vegetació i sense aigua	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>Bassa de grans dimensions excavada al sediment geològic que recull l'aigua de pluja, de les rases del bosc de la Serra del Miquelet. Actualment es troba sense aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08058-99	Serra del Miquelet. Nord-est de Torrelletes	<p><span><span><span><span><span>A la finca de la Casa Alta hi havia un conjunt de quatre basses per quatre usos diferenciat: la bassa del vímet, la bassa de rentar la roba, la bassa de beure i la bassa del pastor.</span></span></span></span></span></p>	41.2774700,1.6715000	388740	4570411		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93239-99-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93239-99-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Bassa que antigament era l’abeurador dels ramats que pasturaven a la finca de la Casa Alta.	119\|98	49	1.5	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93240	Pouet del Fondo de Sant Joan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pouet-del-fondo-de-sant-joan		XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Pou situat al peu del camí del fondo de Sant Joan. Es tracta d'una estructura de planta circular, de 1,5 m de diàmetre, excavada en el terreny geològic i revestida amb pedra i argamassa. </span></span></span></span></span></p>	08058-100	Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes		41.2819900,1.6776800	389265	4570905		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93240-100-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93240-100-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93240-100-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93241	Forn de calç del fondo dels Arbacers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-dels-arbacers		XVIII-XX	La part del davant malmesa i cobert de vegetació	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de Sant Joan. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4,50 de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p>	08058-101	Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes	<p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p>	41.2839500,1.6786800	389352	4571121		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93241-101-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93241-101-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93242	Forn de calç de baix I del fondo de Sant Joan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-baix-i-del-fondo-de-sant-joan		XVIII-XX	Malmès i cobert de vegetació	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de Sant Joan. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular, del qual en resten alguna part. </span></span></span></span></span></p>	08058-102	Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes	<p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p>	41.2842700,1.6794900	389420	4571155		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93242-102-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93242-102-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93244	Forn de calç de baix II del fondo de Sant Joan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-baix-ii-del-fondo-de-sant-joan		XVIII-XX	Malmès i cobert de vegetació	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a peu del camí del fondo de Sant Joan. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular.</span></span></span></span></span></p>	08058-103	Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes	<p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p>	41.2850000,1.6798400	389451	4571236		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93244-103-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93244-103-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93245	Forn de calç del fondo dels Fonolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-dels-fonolls		XVIII-XX	Cobert de vegetació	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al Fondo dels Fonolls. Correspon a una estructura excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. A la banda de migjorn hi ha les restes de dos murs laterals construïts amb pedra seca que protegeixen la zona on s’ubica la boca d’alimentació.</span></span></span></span></span></p>	08058-104	Fondo dels Fonolls. Nord-est de Torrelletes	<p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p>	41.2860500,1.6805500	389512	4571352		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93245-104-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93245-104-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93245-104-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93245-104-4.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93246	Forn de calç del fondo de Sant Joan del Mig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-sant-joan-del-mig		XVIII-XX	Malmès i cobert de vegetació	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a peu de camí en el talús de la banda de migjorn. Correspon a una estructura de planta circular, d’aproximadament 5 m de diàmetre interior, excavada en el terreny natural. En aquest cas no conserva el mur de pedra que reforça la part superior de l’estructura. Malgrat no conservar-se la boca, aquesta estaria situada a la banda de llevant. </span></span></span></span></span></p>	08058-105	Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes	<p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p>	41.2861600,1.6828400	389704	4571361		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93246-105-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93246-105-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93246-105-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93247	Forn de calç del fondo de Sant Joan de d’alt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-sant-joan-de-dalt		XVIII-XX	Cobert de vegetació	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la part superior del Fondo de Sant Joan. Correspon a una estructura de planta circular, de 5 m de diàmetre interior, excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Malgrat no conservar-se, la boca d’alimentació estaria situada a la banda de migjorn. Si que es conserva una petita part del mur lateral de ponent que protegia la zona de la boca d’alimentació. </span></span></span></span></span></p>	08058-106	Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes	<p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p>	41.2857400,1.6851800	389899	4571311		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93247-106-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93247-106-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93247-106-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Segons Joan Rovira, a molt poca distància d’aquest s’ubicava un segon forn de calç actualment desaparegut	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93248	Resclosa i rec del molí del Llopart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-del-llopart	<p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>La resclosa i rec del molí de Cal Llopart es troben situat damunt el riu Foix al seu pas per les Masuques, després que s’uneixi el Torrent de la Bruixa amb el riu Foix. La resclosa, de 9 m de longitud, correspon a un petit mur de formigó, de forma piramidal, amb una rampa realitzada amb còdols de riu i morter situada a la cara de migjorn. A la banda de ponent hi ha el rec que canalitza l’aigua cap a la mina del molí del Llopard, avui dia soterrada.</span></span></span></p>	08058-107	Riu Foix. Nord de les Masuques	<p><span><span><span><span><span>L’any 1940 es van dur a terme obres d’arranjament amb la finalitat de recollir més aigua col·locant el mur actual de formigó o carener de la resclosa per guanyar en alçada. </span></span></span></span></span></p>	41.2976600,1.6445000	386513	4572687		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93248-107-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93248-107-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93248-107-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93248-107-4.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	49	1.5	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12
93249	Conjunt de murs de pedra seca de l’Omeda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-murs-de-pedra-seca-de-lomeda		XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Conjunt de murs construïts amb la tècnica de pedra seca a la zona boscosa de l’Omeda. Es tracta de diversos murs que atalussen la zona muntanyosa en tres grans terrasses on antigament hi havia hagut cultiu de garrofers. </span></span></span></span></span></p>	08058-108	L’omeda. Sud de Castellet	<p><span><span><span><span><span>Els murs de pedra seca són construccions que aprofiten les pedres dels camps de conreu que dificultaven la llaurada i el conreu. Aquestes construccions s’utilitzaven per atalussar la pendent del terreny i crear bancals o feixes aptes pel conreu en terrenys que fins aleshores no eren cultivables degut a la pendent. Són construccions que permeten retenir la humitat i evitar l’erosionament. </span></span></span></span></span></p>	41.2609000,1.6297700	385216	4568625		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93249-108-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93249-108-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93249-108-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:12

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús