Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40329 | Jaciment fossilífer de l'Arboçar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-larbocar-de-baix | <p>Al sud-est de l'antic nucli de l'Arboçar de Baix, s'estén una extensa zona fossilífera amb un important domini de corals. El jaciment ocupa una plana elevada amb domini calcari. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment, pel fet de mantenir aquesta institució oculta la seva procedència en raons de seguretat dels jaciments. Es comú al terme d'Avinyonet la troballa de fòssils d'ambient marí.</p> | 08013-19 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En aquesta zona afloren principalment calcàries esculloses i lutites d'edat miocena, i localment calcàries del Cretaci, a on es troba aquest jaciment. Tots aquests materials geològics es troben afectats per diverses falles normals conjugades orientades NE-SW, que donen lloc a un sistema d'horts i grabens ben diferenciables en forma de graons al relleu. Els grabens, constituïts per materials lutítics, son aprofitats com a camps de conreu, mentre els horts són formats de calcàries més resistents.</p> | 41.3288900,1.7618300 | 396386 | 4576007 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40329-foto-08013-19-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. Una altra zona en la que apareix una abundància similar de fòssils corals és a la plana elevada coneguda com La Calma, molt a prop de la Creu de Can Ràfols dels Caus. Ambdós jaciments fossilífers son prou coneguts per la gent que viu a prop, i en el cas de l'Arboçar de Baix van ser aprofitats com a decoració del jardí i d'una font. | 123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40338 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2520 ACCN. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. LLOPART, Pere (1979) 'Història'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès. Agost, 1979.</p> | XX | L'última restauració de l'edifici va eliminar els guixos decorats originals que es conservaven als sostres. | <p>Edifici aïllat, de planta rectangular i pis d'alçada. Té unes proporcions considerables. La façana està arrebossada i pintada en color crema, amb sòcol de color gris. La composició de la façana es desenvolupa en set eixos, disposats en tres cossos, un de central i dos de laterals, que es desenvolupen de la següent manera: un central, avançat i de major altura que els 6 restants, que es situen en número de 3, a banda i banda del central, que marca el centre de la composició arquitectònica. Aquest eix central forma un cos elevat i rematat mitjançant cornisa moltllurada i graonada que enlaira la composició. A sota del remat hi ha l'escut del municipi, amb les claus de Sant Pere, pintat de color vermell. Una balconada d'obra que forma el balcó presidencial sobresurt al primer pis de l'edifici, i està decorada amb traceria de trifolis, aquest element protegeix una obertura tripartita que completa el balcó. Tota la resta d'obertures presenten trencaigües d'obra. Una motllura horitzontal remarca la separació dels pisos. Les finestres són dobles al pis baix, i senzilles al primer pis, llevat de l'obertura del balcó central. A la part posterior de l'edifici hi ha uns interessants pilars d'obra que sustenten el pis. De l'interior s'han de destacar la reixeria, obra segurament local, els vitralls que tanquen algunes obertures i les columnes toscanes de fusta treballada, així com les escales d'accés al primer pis, amb barana de ferro forjat amb decoració floral i el balcó de racó interior de l'habitatge del mestre.</p> | 08013-28 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'antic Ajuntament i escola pública havien estat situats en terrenys propietat dels Senyors de Can Porràfols, al carrer del Carme, en un solar al costat del local de la Societat La Parra. Sembla que durant un temps, essent alcalde Jacinto Pinyol, l'Ajuntament estava ubicat a la pallissa de Baqués (any 1843) (LLIBRE DEL COMÚ, 1815). Com que l'edifici estava ruïnós, doncs era fet de fang, s'edifica el nou Ajuntament i col·legis en terrenys dels senyors Font Rius i Pere Ràfols, de la masia de Can Ràfols dels Caus. Aquest Ràfols era aleshores l'alcalde i no tan sols va donar el terreny, sinó que també va costejar les obres. Els constructors van ser els 'Badocs' de Cantallops. El fuster que va fer tota l'obra de fusteria de l'edifici va ser Pere Llopart Marcé, més conegut com 'el pinta pedrissos'. El nou edifici va donar peu a formar-se el carrer Pere Ràfols, amb cases fetes per gent que vivien a Les Gunyoles, poble que anava a menys degut a que no tenia carretera i el camí quan plovia era intransitable per les fangueres que es formaven (LLOPART, 1979) . Està inscrit al registre de la propietat de Vilafranca del Penedès, llibre 11 d'Avinyonet, fol. 250, finca 805. En les Actes de l'Ajuntament d'Avinyonet conservades a l'Arxiu Municipal , corresponents a una sessió de l'any 1850, es troba el costum de com els regidors passaven el càrrec als seus successors. Que consistia en que se li posava a la mà dreta el bastó de comandament, en senyal de quedar ja possessionat del seu càrrec (a l'Ajuntament es conserven els bastons dels segles XIX i XX)</p> | 41.3608900,1.7794200 | 397908 | 4579539 | 1909 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Llopart | Número 9 a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. A la plaça de la Vila es van plantar unes acàcies al davant quant es va construir Com a petita col·lecció, es conserven tres bastons de comandament dels segle XIX i XX. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||
| 40345 | Carrer de Montjuïc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-montjuic | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2514 ACCN MADOZ, Pascual (1848-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XVIII | <p>Conjunt d'habitatges que flanquegen un carrer en pendent. Es tracta de varies cases entre mitgeres, de dues crugies, compostes de planta baixa i pis (i golfes de vegades), amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb pocs elements decoratius (només algun frontó de línies corbades, boles ornamentals, etc) i adaptades a l'ús agrícola.</p> | 08013-35 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquestes són cases fetes a l'època de l'extensió del conreu de la vinya i responen a un moment de riquesa al Penedès (INVENTARI, 1986: 27). Probablement es tracti d'un antic camí o carrer que unia el nucli de Les Gunyoles pròpiament dit amb el de l'antiga quadra que portava el nom de Montjuïc, al centre físic de la qual devia trobar-se al segle XVIII el casal més important d'aquest indret, conegut avui com a Cal Ton de la Paula. L'existència de la quadra la recull el Diccionari Madoz, en parlar de la veu 'Monjuich': 'cuadra en la provincia, audiència territorial, c.g. y dióc. De Barcelona, part. jud. De Vilafranca del Panadés. Consta de unas cuantas CASAS unidas á la pobl. De Guñolas, de la cual y de la de Aviñonet depende en todo' (MADOZ, 1848, XI: 505). També en la veu 'Aviñonet' parla de 'los caserios llamados Cuadra de Monjuich, Cantallops, y el Santuario de Sant Sebastián; en el primero hay 10 casas reunidas, en el segundo 8, y en el tercero 5 reunidas y 4 solares (...)' (MADOZ, 1850, III: 188).</p> | 41.3520300,1.7820400 | 398114 | 4578552 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40345-foto-08013-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40345-foto-08013-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El seu interès rau en el propi origen i significació social. El carrer va nèixer com a part de la carrerada de la Cerdanya, al seu pas per una costa pendent, la que avui ocupa el carrer que porta aquest nom. Potser que el fet de que passés la carrerada per un indret tan pronunciat, expliqués el fet de la seva extraordinària amplada. La foto 2 és del primer terç del segle XX, i la va proporcionar el Sr. Ton Ràfols de Les Gunyoles, la imatge correspon a una festa al carrer, que es troba ornamentat per garlandes. | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40347 | Sindicat d'Avinyonet/Local de les Esquerres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-davinyonetlocal-de-les-esquerres | <p>EL LOCAL D'ESQUERRES (1995) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 13-14, p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. EL LOCAL D'ESQUERRES (1997) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 23 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular i coberta a dues vessants, amb façana principal de composició simètrica, amb portal central i finestres a banda i banda agrupades, a la zona superior, de dues en dues. Les façanes son planes i de maçoneria vista. Els buits de les finestres s'assenyalen mitjançant totxana. L'edifici ocupa una extensió superficial de 1254 m2. En principi havia estat destinat a bar i ball de saló.</p> | 08013-37 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>A principis del segle XX, sorgeixen associacions com la que va bastir aquest edifici, que creen espais on treballar i poder gaudir de les hores d'oci. El local va ser edificat pel Sindicat Agrícola Cooperatiu (Esquerra Catalana Unió de Rabassaires) amb les aportacions dels seus socis. La finca va ser comprada per aquesta entitat a Venancio Massana, qui tenia més propietats al costat (per l'oest de la finca). Després de la Guerra Civil, l'any 1939, la propietat del local, per decisió de la 'Comisión Interministerial Calificadora de Bienes Sindicales Marxistas' es va adscriure a la Delegación Nacional de Sindicatos de Falange Española Tradicionalista y de las JONS. L'any 1957, l'usdefruit de la finca va ser cedit gratuïtament, per un termini de trenta anys, a la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos del Pueblo de Aviñonet'. Més tard, l'immoble, en virtut d'aquesta cessió, va ser utilitzat com a seu de la Cambra Agrària d'Avinyonet. Posteriorment, i segons resulta del registre de la Propietat, la titularitat de la finca correspongué a l'Administració de l'Estat. L'any 1986, i d'acord amb la legislació sobre cooperatives vigent a Catalunya, un grup de veïns van constituir la cooperativa 'Agrícola d'Avinyonet del Penedès, Societat Cooperativa Catalana Limitada', que va tenir fins a quaranta socis. La finalitat d'aquesta cooperativa, que es proclamava successora de l'antic Sindicat Agrícola Cooperatiu, inicialment propietari de la finca, era la de recuperar per al poble d'Avinyonet l'ús de la finca. Els intents reiterats de recuperar el local a través de la nova cooperativa no van reeixir. La manca de resultats i la impossibilitat d'aconseguir l'objectiu marcat va fer que la cooperativa es dissolgués l'any 1994 (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1995). Finalment, per cessió gratuïta, el local va passar el 9 de setembre de 1995 a l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1997). Durant l'estada del mossèn Ramón Casajuana a Avinyonet, aquest celebrava la missa al local del Sindicat de Les Cabóries. Per tothom, aquest era conegut com el local de les esquerres.</p> | 41.3599500,1.7769900 | 397704 | 4579438 | 1925-29 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40347-foto-08013-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40347-foto-08013-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pere Llopart | Es tracta d'un element que posseeix un alt valor social. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
| 40357 | Camí de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-llinda | <p>Antic camí que travessa el terme pel nord, i que segueix un eix amb direcció E-W. En la zona de contacte amb el terme municipal de La Granada, es troba amb el camí de la Carrerada. El camí posa en contacte elements patrimonials d'interès dintre el terme municipal d'Avinyonet, com el nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, Cal Bou, els diversos jaciments arqueològics que es troben a prop seu, i arriba fins l'antiga capella de Llinda. Dins el seu traçat es pot destacar l'existència d'atzavares en les immediacions de la pujada al santuari de Llinda, o la també existència d'un mur de contenció de terres amb zones de desguàs en el límit de la propietat de cal Bou nou. No es veuen restes d'empedrat ni marques de carro dins el traçat actual.</p> | 08013-47 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix.</p> | 41.3814800,1.7638100 | 396635 | 4581844 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40357-foto-08013-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40357-foto-08013-47-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Les cotes han estat preses al començament del camí, a tocar Cal Bou Nou de Sant Sebastià dels Gorgs. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40361 | La Carrerada/Carrerada de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carreradacarrerada-de-la-llacuna | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | <p>Esquemàticament, el trajecte era de la Llacuna fins a Pinós pel coll de la Barraca, d'acord amb la següent ruta: Avinyonet del Penedès, la Granada, Guardiola de Font-Rubí, coll de la Barraca, la Françola, els boscos del Vidal, cal Cansalada, Sant Genís, Briançó, Pedrafita, can Passada, La Llavinera, can Verges, el castell de Boixadors, el cementiri de Pinós, el santuari de Pinós. Aquesta carrerada uneix dos eixos de transhumància molt importants: el camí de la Segarra i la carrerada de la Cerdanya. Les carrerades són els camins que utilitza o ha utilitzat tradicionalment el ramat en els seus desplaçaments transhumants, els camins ancestrals que uneixen les pastures d'estiu o agostejadors -a la muntanya- i les pastures d'hivern -a la plana-. A Catalunya, també reben els noms de carrerades a les comarques centrals i orientals, cabaneres a les terres de ponent i lligallos a les terres de l'Ebre. Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. S'ha discutit molt respecte la seva amplada però sembla que oscil·larien entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar. En molts d'aquests llocs la tradició sosté que el ramat hi pot romandre i pasturar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja -on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya- o de tria -quan, en anar per avall, cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival-. En tot cas, convé insistir en el fet que aquests abeuradors, amorriadors, pletes i d'altres elements formen part, també, del camí ramader i també s'han de preservar. Les fotografies 2 i 3 son fetes a can Merlines, ja que és a l'únic lloc on encara es conserva dins el terme municipal el camí margenat en el cas d'aquesta carrerada, per tal de protegir els conreus dels marges. La número 1 correspon al pas de la carrerada per l'Arboçar de Dalt, a l'indret conegut com a pou de la Carrerada, molt a prop de les parets naturals que deixa visibles l'estructura geològica coneguda com a falla normal de l'Arboçar. Josep Raventós i Rauet, pastor de l'Arboçar, a on va néixer l'any 1934, va començar a pujar a peu als Pirineus i ho va fer fins l'any 1981. Pujava des de l'Arboçar fins a la muntanya d'Urús (per la carrerada de la Llacuna. La primera nit la feien a cal Pau Xic de Guardiola de Font-rubí (tancaven en un barri gran sobre la fonda). La segona nit la feien a cal Magí Farriol de la Llacuna. La tercera a cal Casanelles o cal Cansalada. La quarta a Briançó, on donaven menjar. La cinquena a l'hostal Vell, on vivien dues famílies i es podia tancar, dormir i menjar. La sisena a Pinós, on hi havia pletes per a dos o tres ramats. La setena a pla d'Abella. La vuitena a Codonyet. La novena a Berga. La desena a Bagà. I, finalment, l'onzena al costat d'on ara hi ha la boca del túnel del Cadí. El darrer dia, per coll de Jou, arribava a Urús (ROVIRA ET AL., 1999). A Les Cabòries, el carrer per on passa s'anomena La Carrerada. A aquesta carrerada se'l coneixen dos punts clars de senyalització: la creu de les Forques i la del mas Comtal, dintre el terme d'Avinyonet.</p> | 08013-51 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>La unitat formada pel Penedès, el Garraf i el camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, el Berguedà i el Ripollès pel nord i alguns tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya (ROVIRA ET AL., 1999). Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus podien seguir diversos brancs, els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la carrerada de Berga o la carrerada de la Cerdanya. Per anar a les dues primeres carrerades, els ramats havien d'arribar fins una mica més amunt del Santuari de Pinós, on les bifurcava en els camins de Solsona i de Berga. Els pastors coneixien aquest eix com el camí de la Segarra. Per seguir la carrerada de la Cerdanya, havien d'anar a trobar Manresa o els seus voltants a fi d'enfilar el Lluçanès. La gent del Penedès i del Garraf coneixen aquest gran eix com la carrerada de la Cerdanya, mentres que els muntanyesos l'anomenen, sovint, el camí de Manresa. Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al s. XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. La major part dels ramats que hivernaven al Penedès havien de recórrer quasi 200 km. Hi havia dos grans eixos viaris d'entrada al Penedès: la carrerada manresana i la solsonenca. La primera tenia un trànsit més elevat i canalitzava la major part dels ramats del Pirineu més oriental -de Castellar de N'Hug fins les muntanyes de Núria- i també de la Cerdanya. Pel bell mig del Lluçanès, Manresa i el Bruc, la carrerada baixa fins a Masquefa i Sant Sadurní d'Anoia. Alguns seguien més avall, per la carena litoral, passant pel Puig del Papiol, St.Miquel d'Olèrdola i l'Atalaia fins a arribar a tocar el mar, entre Vilanova i Cunit. La carrerada solsonenca, era utilitzada sobretot pels pastors de la vall de Lord (Solsonès) i del Cadí (Berguedà). Aquest camí, a l'arribar al poble de la Llacuna es divideix en un braç més oriental que tramuntant pel Coll de la Barraca, baixa pels pobles de Guardiola de Font-Rubí i les Cabanyes cap a Vilafranca i un altre branc que s'enfila cap al Coll de les Rimbaldes -on s'uneix a la carrerada de Sta. Coloma- i, travessant la plana de Matània, baixa pel costat de l'antiga masia de Can Soler d'en Roset fins al Pla de Manlleu i Aiguaviva, aquí es torna a dividir en dos; un cap el Baix Penedès per les Ventoses i l'altre cap el camp de Tarragona pel coll d'Arca i la Juncosa del Momtmell. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però per fer la transhumància era molt comú de baixar el ramat en societat, barrejant tres o quatre ramats per estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. Al Penedès, els pastors muntanyesos rebien el mot de Miloquers o Golluts. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles. Però sempre hi ha hagut l'hostal o la masia que dona acolliment als pastors i corral a les ovelles. Una d'aquestes masies, al Penedès, ha estat Cal Fontenà i Can Soler d'en Roset a Pontons.</p> | 41.3636700,1.7711400 | 397220 | 4579858 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40361-foto-08013-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40361-foto-08013-51-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i estan protegits per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuaries. De fet, són els únics camins que estan definits, regulats i protegits per una llei. Es tracta de camins públics on l'ús ramader és el prioritari; camins per al desplaçament dels ramats que poden ser destinats, en una segona instància, a d'altres usos agrícoles compatibles o a usos complementaris com el senderisme, la passejada o la cavalcada. A Catalunya correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya d'investigar la situació d'aquests camins, fer-ne l'inventari i classificar-los, fitar-los sobre el terreny i conservar-los. La Llei del 1995 deia que els camins ramaders no classificats conserven la seva condició originària de camí ramader però que hauran de ser objecte de classificació amb caràcter d'urgència. La foto 1 està presa al pas pel terme de l'Arboçar, al costat del pou de la carrerada, la 2 correspon a la zona d'entrada a Les Gunyoles, on es coneguda com a camí del calvari. La fotografia 3 és feta a can Merlines, ja que és a l'únic lloc on encara es conserven murs. (Continuació història) La decadència de la transhumància a les terres del Penedès va començar a inicis de la dècada de 1960 per un seguit de factors, entre els quals, els culturals que, els darrers anys, han dut la societat a considerar la transhumància, sense raons objectives, com una activitat obsoleta i poc moderna. La industrialització va provocar l'emigració de moltes persones de zones rurals vers les urbanes i el despoblament de molts pobles i masies del Pirineu amb una gran pèrdua social, cultural i arquitectònica, i la desaparició de moltes activitats tradicionals com la transhumància. Els canvis en l'agricultura van agreujar el problema de l'escassetat d'herba hivernal. A l'Urgell, per exemple, la construcció del canal va permetre una agricultura intensiva i va acabar amb una de les zones més importants de pastures d'hivern. Al Penedès, la vinya que sempre s'havia combinat amb altres cultius alternatius com ara els cereals, poc a poc, per raons de mercat, ho va anar ocupant tot i ara, quan els ceps broten i els ramats ja no poden entrar a les vinyes, es queden sense llocs on pasturar. A més, la introducció de la maquinària a les feines agrícoles va permetre llaurar les vinyes amb freqüència i les va deixar sense herba que pasturar. Finalment, els pinsos, els nous farratges i les facilitats de transport en tots els ordres, han permès un maneig del bestiar clarament intensiu i estant que, malgrat ser més car i molt menys ecològic, s'ha acabat imposant. L'última transhumància del Penedès al Pirineu la va fer, l'any 93, el pastor dels Monjos Daniel Gibert quan va portar per darrera vegada el seu ramat d'ovelles a la Vall de Gósol, després de més de 45 anys fent la transhumància. En l'actualitat queden mitja dotzena d'explotacions familiars ramaderes a la nostra comarca que practiquen una transhumància de curt recorregut (transterminància): van des de la plana a la serralada Prelitoral; alguns fins la Conca de Barberà i la Segarra on arriben després de la sega, a finals de juny, per resseguir els rostolls tot l'estiu fins baixar, de nou, a la plana, després de la verema, per pasturar les vinyes. Al folklore hi ha petjada de la transhumància. Joan Amades, en el Costumari Català, apunta que possiblement la festa del retorn dels Pastors havia estat molt estesa. Un evident indici és la cançoneta 'Pastoret d'on vens?' que gairebé es coneix arreu. Amades troba aquesta melodia formant part de diverses tonades del Ball dels Pastorets, molt popular entre les danses representatives del Penedès, la conca de l'Anoia i el camp de Tarragona; llocs que coincideixen amb importants àrees de pastures hivernals. A més, els components d'aquesta dansa tenen una marcada jerarquia -el Capità, el Majoral, els Pastors i el Rabadà- similar a l'estructura dels pastors transhumants. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40362 | Camí dels Xops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-xops | <p>Camí de terra que, travessant la plana que es troba al nord del nucli de Cantalllops, comunica aquest nucli amb el de Sant Sebastià dels Gorgs, passant pel mig de terres de conreu i arribant fins trobar-se amb el camí que ve de la Caseta a tocar el bosc de l'Amat, baixant els dos al fons del torrent.</p> | 08013-52 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquest devia ser el camí tradicional per la gent de Cantallops per anar a Sant Sebastià i a la resta de la plana. Ja al segle XVI es troba documentada la capella de Santa Margarida. Que s'ubicava segons sembla al començament d'aquest camí.</p> | 41.3720800,1.7925200 | 399021 | 4580766 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40362-foto-08013-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40362-foto-08013-52-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40367 | Oficis desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficis-desapareguts | <p>INFORMACIÓ ORAL: Josep Esteve Raventós de Les Gunyoles, Gener 2003. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> | <p>L'OFICI DE PALMISSER. Era costum estesa la d'aprofitar el margalló que s'agafava a la muntanya per tal d'adobar-lo i preparar escombres i altres estris. Aquest costum es molt antic. Així es troba documentat, per posar un exemple, l'any 1163 pel territori del Garraf, concretament a l'indret conegut com a coma de Campdàsens. En aquell any, hi ha un document de cessió del rei Alfons per tal que es construís un monestir (el de Sant Vicenç). Aquests dominis eren freqüentats pels habitants dels termes veïns de Begues, Sitges i Eramprunyà per fer-hi pasturar bestiar i recollir llenya i arbustos –especialment la palma o margalló-, la qual cosa va ser causa en diferents ocasions de litigis amb el monestir (ROVIRA ET AL., 1999). A Les Gunyoles es feien escombres, cordes de palma i altres. La confecció d'escombres era molt popular, i els qui es dedicaven a fer cordes de palma, com Fèlix del Majofre, també ho eren (PUIG I BOSCH, 1912). Altres dedicacions molt comuns eren les de PASSADORS DE BIGUES, ESCORXAIRES I SERRADORS. Una altra dedicació era la d'APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes a l'Arboçar de Les Roques o a la bassa del Mas Sunyer. També hi havia gent dedicada a l'obtenció de PEDRA, CALÇ I CARBÓ. Hi ha molts indrets amb pedreres al terme municipal. Amb aquestes pedres extretes es feia calç i elements diversos, com ara moles de molí, basses de premsa, corrons per les eres, etc. Molts treballadors intercalaven varies ocupacions, d'acord amb la demanda i l'estació. Se sap que el 1905 diversos arboçarencs treballaven de picapedrers a la Pedrera del Bertran, a prop del terme municipal d'Avinyonet. El propietari cobrava de l'Estruch cinc pessetes a la setmana (SADURNÍ ET AL., 2000). No exactament com a ofici, però es recull aquí com a dedicació tradicional exclusivament femenina la de les esporgadores de vinyes. Les noies ja als 12 anys anaven a esporgar els ceps, costum aquesta que pot assimilar-se amb un cert tipus de ritus de fertilitat.</p> | 08013-57 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Un palmisser encara viu és en Josep Esteve Raventós, de Les Gunyoles, qui a més de ser palmisser també feia calç i carbó. Ell explica: 'erem tres xicots els que treballavem a jornal. Les escombres les feiem a l'estiu a Cal Berga. Tallavem el margalló a Santa Susanna, per que deixaven tallar. Els talls es feien cada dos anys i llavors rebrotaven. Es deixaven al costat de la planta 7 o 8 dies o 10-15, segons el temps que feia. Es transportaven les fulles a Les Gunyoles, allà s'agafaven a sobre d'una mena de banc 15 o 20 fulles amb un filferro i s'agafaven a una fusta (..). Al banc hi havia un pedal (..)' (INFORMANT: Josep Esteve Raventós de Les Gunyoles, Gener 2003).</p> | 41.3524700,1.7810800 | 398034 | 4578602 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40367-foto-08013-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40367-foto-08013-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40367-foto-08013-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. | 98|94 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40368 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-0 | <p>La riera de Begues inicia el seu pas pel terme d'Avinyonet a la zona d'intersecció del seu curs amb les aigües que venen del fondo de Santa Susanna, al sud de la urbanització de can Mitjans, a uns cent metres d'on es troba la formació geològica dels Copons, una olla de gegants. Continua vorejant el caseriu de Santa Susanna, per la plana que hi ha al seu peu, al costat de la bassa i el pi gros. Prop d'aquest indret, per l'esquerra, rep les aigües que venen del Fondo del Cucó i del Pou Francí, procedents de les escorrenties de les serres del Cucó I de les Costes Marrades, en ple massís del Garraf. Continua encaixat i formant una mena de península, al peu de la Costa Rava, on es troba una mena de porta calcària en un indret conegut com a Trencaportells, dirigint les seves aigües cap el terme d'Olivella. Aigües amunt de Santa Susanna hi ha una curiosa formació molt típica en formacions càrstiques: les olles de gegant. Un altre exemple que es troba molt a prop és en la riera dels Pelagons, dins el mateix terme municipal d'Avinyonet del Penedès.</p> | 08013-58 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3275800,1.8076200 | 400216 | 4575808 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40368-foto-08013-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40368-foto-08013-58-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Les coordenades són preses prop del punt conegut com Trencaportells (es veu a la foto número 3) | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 40369 | Riera dels Pelagons/Torrent Coll de Garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dels-pelagonstorrent-coll-de-garro | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | <p>Comença al terme municipal d'Avinyonet prop del nucli de Cantallops, iniciant el pendent cap a baix a la zona de la Quintana i anant, més o menys paral·lela a la carrerada de la Cerdanya. Pren el nom de torrent de can Ràfols dels Caus al Fondo de les Comes i continua, a partir de la creu de can Ràfols, amb el nom de torrent de Coll de Garró. Travessa per sota un pont la carretera d'Olesa de Bonesvalls i discorreix deixant a la dreta el pla de la Calma i, a l'esquerra el bosc de la Gavarra. Segueix travessant la zona coneguda com a camps del Corral, probablement una antiga zona de pastures. Després d'una corva pronunciada cap a l'oest, en tocar la zona de la Passada pren el nom de riera de la Passada. Continua cap el sud vorejant la serra del Magí i al costat del Bosc Rodó, rep per la dreta les aigües del torrent de la Bruixa, que venia en direcció sud pel Fondo del Corral d'en Palau formant, segurament, una altra zona de pastura. També en aquest punt rep les aigües del torrent del Mas Sunyer, per l'oest i per l'est del Fondo del Maset del Ferret, moment en que comença a nomenar-se Riera dels Pelagons. Continua fent ziga-zaga salvant els roquers de l'Artiga i Costa Rava, mentre rep aigües, a esquerra i dreta dels fondos. En arribar a les masies dels Pelagons de Baix i de Dalt surt del terme municipal per seguir el seu curs cap a la riera de Begues, a la que s'entrega dins el terme d'Olivella. En un punt del seu traçat es troba la caracterìstica formació d'olla de gegant, a la zona coneguda com els Cupots.</p> | 08013-59 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim ja surt esmentat al Cartulari de Poblet l'any 1056 (Pelagum), al costat de la Quadra de Arbozar, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3353000,1.7933400 | 399033 | 4576682 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40369-foto-08013-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40369-foto-08013-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Les coordenades i l'altura són del salt i el pèlag conegut com l'Artiga. A les fotos 1 i 3, la formació dels Cupots, la 2 correspon al torrent Coll de Garró, al costat de la carrerada i la fita de terme. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40370 | Torrent de l'Arboçar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-larbocar | <p>GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | <p>Neix a prop del camí que uneix l'Arboçar de Dalt amb l'Arboçar de les Roques i discorreix de seguida cap avall, aprofitant les aigües que s'escorren pels terrenys localitzats al peu de la falla que travessa en direcció NE-SO el terme de l'Arboçar, més amunt del Pou de la Carrerada. Aigües avall recull, per l'esquerra, les aigües que venen del Fondo Gran, passa al costat del pou del Pèlag (el topònim testimonia l'existència d'un antic pèlag) i continua baixant per l'Arboçar de Baix, a la zona del Grau i passa al terme municipal d'Olèrdola, afegint-se al torrent de Sant Marçal.</p> | 08013-60 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). L'existència d'aquest torrent i les basses que es formen a prop en algunes èpoques de l'any devien ser un interessant focus d'atracció del ramat.</p> | 41.3304300,1.7581600 | 396082 | 4576183 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40370-foto-08013-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40370-foto-08013-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 40374 | Camí de les Forques/Camí Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-forquescami-fondo | <p>Camí que parteix del Puig de les Forques d'Avinyonet, i discorreix paral·lel a l'actual carretera de Vilafranca, al costat d'una torrentera, anant després en direcció cap a Can Vendrell. A la vora es troba una fita de terme de pedra calcària que diu: 'TERME DE SAN CUGAT'. Acaba en aquest punt i d'allà surt un altre camí orientat en direcció 90º.</p> | 08013-64 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El 1592 apareix esmentat el lloc de Les Forques de les Gunyoles en un document, en el qual es parla d'un 'loco nuncupato 'que limita pel sud amb el Camí Reial de Vilafranca a Barcelona (Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. Capbreus de la Rectoria de Sant Cugat Sesgàrrigues, 10 de març de 1592, folis 42v i 43 r) (DOSSIER, 2001; JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).</p> | 41.3605400,1.7726300 | 397340 | 4579508 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40378 | Antics goigs d'Avinyonet del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-goigs-davinyonet-del-penedes | XVIII | <p>Conjunt d'antics goigs que es cantaven en determinades festivitats. Els més antics que s'han trobat a Avinyonet són els de la Mare de Déu de Llinda, els de Sant Sebastià (als Gorgs), i els de Sant Salvador (a les Gunyoles). Es tracta d'unes composicions poètiques fetes per ser cantades, en llaor de la mare de Déu de Llinda i de Sant Sebastià i Sant Salvador. DE NOSTRA SENYORA DE LLINDA. Impressor Pere Alagret. Hi ha una impressió més antiga feta a l'Impremta Social de Vilanova i Geltrú l'any 1931 (col·lecció particular Oriol Puig Vidal) El text es com segueix: Oh Divina Emperadora Més que rosa en hermosura Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Molta gràcia os envià Lo Sagrat Emmanuel, Quan l'Àngel Sant Gabriel Maria os va anomenà; Nom de Gràcia donadora Per a tota criatura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Lo parir fou maravella Sens dolor i sens pecat, Al Verb de Déu Encarnat, Restant Vós sempre donzella: Suprema desterradora Del pecat y sa amargura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Los tres Reys del Orient, En Betlhem vos visitaren, I vostre Fill aodraren, Seguint lo Estel resplandent: Sent Vós la Estrella, Senyora Del Empíreo y sa hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Fou gran goig i sublimat Senyora aquell que tinguereu Qun Vós del Sepulcre vereu A Jesús ressucitat, Triomfant en aquella hora Del Infern i presó obscura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. En Llenguas lo Esperit Sant, Sobre'l Col·legi baixà, I si a ells los illuminà, en Vós fou més abundant: puix la llum consoladora vos adornà de hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. També aquí en lo mas de Llinda Teniu Vós Santa Capella, Donant sants consols en ella Com font que sempre se'ns brinda De gracias dispensadora Apartant tota negrura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. De Sant Sebstià la gent, En Vós té gran confiança, Puix qualsevol cosa alcansa Demanant devotament: Grans i xichs per Protectora Tenirvos tothom procura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. TORNADA Puix sou la Consoladora En la major apretura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura.</p> | 08013-68 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Cada Dilluns de Pasqua, la gent de Sant Sebastià dels Gorgs i dels voltants s'aplega a la capella de Llinda. Després de la celebració eucarística, que es fa davant la capella romànica, els feligresos canten els tradicionals Goigs de Nostra Senyora de Llinda, i exactament el mateix s'esdevé amb motiu de les altres festivitats de Sant Sebastià i Sant Salvador. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval Catalunya, i hi ha diverses mostres en vers des del segle XIV -alguna de les quals podria ésser anterior- dels goigs terrenals; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs -composts a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i amés es van utilitzar sovint amb finallitats polítiques o burlesques.</p> | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3 és una reproducció d'un altre goig que es conserva a l'interior de la capella de Llinda | 98|94 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40389 | Carrerada de la Cerdanya/Carrerada de Puigcerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-cerdanyacarrerada-de-puigcerda | <p>BALAÑÀ I ABADIA, Pere (1989) Els noms de lloc de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Departament de Governació. Col·lecció Població i Territori, 5 ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. TELL, Pere (1999) 'Els noms de les cases (I)' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 28 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. VILA, Marc-Aureli (1989) Les Comarques i els municipis de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Departament de Governació. Col·lecció Població i Territori, 4</p> | Es pot fer a peu i en bicicleta només parcialment. S'ha perdut i embrossat en dos trams i en un altre, just abans de Sant Sadurní, queda tallada per l'autopista | <p>Recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Fins a Manresa pel Coll de Can Massana, seguint en esquema el següent trajecte: Vilanova i la Geltrú, la Talaia, puig de l'Àliga, penya del Papiol, les Gunyoles (aquí es coneix l'existència d'un punt d'estada de ramat, al lloc ocupat actualment pel local de la Societat 'La Torre', a l'antiga plaça de la Roca, justament en el començament del descens del carrer del Padró), Cantallops, Sant Sadurní, l'hostal de Bonastre, Piera (no hi arriba a entrar), Hostalets de Pierola, els Brucs, can Massana, Colldarboç i Manresa. Considerat en detall el seu trajecte pel terme municipal d'Avinyonet, es pot seguir d'aquesta manera: abans del terme es troba baixant de la Penya del Papiol, davallant per can Marc, fins a la carretera que ve de Sant Pere de Ribes, seguint un tros d'aquesta en direcció a Sant Pere Molanta, i aquí entra de ple dins el terme municipal d'Avinyonet, quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar i llavors s'enfila pel llom, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999).</p> | 08013-79 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>És la més ben documentada històricament, però no tan conegut el seu traçat pels pastors i la gent de pagès, com ho són les carrerades que tiren cap a la Segarra. La raó es que es va desdibuixar per la pressió urbanística a determinats punts del traçat. Existeix un document, datat el 25 d'agost de 1055, al Diplomatari de Sta. Maria de Poblet, doc. núm. 10, que parla de la quadra d'Arboçar, aleshores dins el terme del castell d'Olèrdola. En aquest document, pel qual es fa donació del nucli de l'Arboçar, en relacionar-se les delimitacions del lloc, s'esmenta l'existència d'aquesta carrerada: 'a llevant amb el terme de les Gunyoles al Redonel -puig Rodonell l'any 1537, a tra. del mas Sunyer de les Gunyoles, és a dir, l'actual serra de Montjuïc) i en l'alou comtal de Bernad Guillem Guillem de Llopsanç, en la Codina que és en la via peccorale de Ceguiolas (o sigui, en la carrerada de les Gunyoles), després coneguda per carrerada de la Cerdanya (..) '. Francisco de Zamora (1718) aporta notícies d'un aspecte de l'economia penedesenca, que té considerable interès: 'A la Vall de Ribes (Ripollès) pastura a l'estiu molt bestiar foraster, passant l'hivern el de la terra (la Vall de Ribes) a l'Empordà, Urgell, Penedès i Vallès'. De l'aspecte que presentava l'Alt Penedès vist des de Sant Jeroni de la muntanya de Montserrat, ens diu aquest autor: 'A migjorn es veu el Penedès, en una gran planura encara que retallada per turons de poca elevació...' Els pastors transhumants, en els seus llargs desplaçaments, realitzaven la ruta amb unes etapes prefixades que cada nit acabaven en una masia o en un hostal. Eren llocs on ja s'hi havien aturat sempre els seus avantpassats i amb els habitants dels quals s'establien forts lligams d'amistat. En la ruta de la carrerada de la Cerdanya, encara subsisteix una casa d'aquestes, ca la Modesta de Cantallops, que donà acolliment i parada a molts pastors transhumants. Aquesta casa es coneix així per lo següent: 'En Modest Ricart es va casar amb na Teresa, que era de Begues, i varen tenir cinc fills. Un d'ells, en Joan, es va casar amb na Maria Gramunt i es van quedar a viure en aquesta casa. Tenien dos fills, en Julià i na Teresa, dels quals el primer es va quedar a viure a la casa junt amb la seva família. Se'n diu Ca la Modesta perquè la seva àvia es va casar amb en Modest '(TELL, 1999).</p> | 41.3722900,1.8025100 | 399857 | 4580778 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40389-foto-08013-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40389-foto-08013-79-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alii, 1999). La foto 1 correspon a la creu d'en Llanes, molt a prop de l'antiga pleta potser medieval de ramat documentada a la zona de la Font del Cuscó. La foto 2 correspon al carrer de Montjuïc, lloc embotit en la trama urbana de Les Gunyoles. És del primer terç del segle XX, i la va proporcionar el Sr. Ton Ràfols de Les Gunyoles. La foto número 3 correspon a la continuació del carrer Nou de Cantallops cap al carrer Hostalets de Subirats. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40392 | Cal Candi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candi | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2516 ACCN</p> | XV-XVI | Molt reformada | <p>Estem davant d'una de les cases més antigues del nucli de les Gunyoles. Ha estat recentment reformada per ubicar-hi unes dependències municipals. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, façanes de maçoneria irregular arrebossada i pintada en color groc, amb una arcada vista que dona a la plaça de l'església, que correspondria a dependències interiors de la casa. Per la façana que dona al carrer de Sant Salvador, els buits estan recercats de carreus, son plans i amb ampits. El buit central, a la planta baixa presenta arc de mig punt. Les cantonades són de carreus vistos. La teulada, a dos vessants, està feta amb teula àrab i presenta un senzill ràfec imbricat.</p> | 08013-82 | LES GUNYOLES, A08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Antiga casa de poble (INVENTARI, 1986: 27). L'any 1902 la finca pertanyia a Josep Cuscó Piqué, qui la va comprar en pública subhasta. La finca consta de l'antiga casa de Cal Candi i d'una altra de factura posterior al davant, Cal Cuscó, que ha estat enderrocada en la restauració de l'edifici per tal de poder convertir l'edifici en un centre municipal. Es posa en venda l'any 1968, essent inscrita a favor d'Eugènia Cabanillas Valls, veïna de Barcelona. Posteriorment, l'ajuntament la compra per l'import de 2.104 € . L'any 1988 s'acorda en ple municipal l'enderroc de Cal Cuscó.</p> | 41.3521300,1.7799700 | 397941 | 4578566 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40392-foto-08013-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40392-foto-08013-82-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 1 correspon al moment anterior a la restauració de la casa, i es del senyor Antoni Ràfols.. La fotografia numero 3 està feta pel Sr. Antoni Ràfols de Les Gunyoles, i correspon al moment de l'enderroc de l'antiga casa de Cal Cuscó, abans de convertir-se en dependències municipals. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40394 | Torrents d'Avinyó, Xops i Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-davinyo-xops-i-sant-sebastia-dels-gorgs | La major part d'aquesta conca ha patit una intensa contaminació que ha convertit unes aigües plenes de fauna, fonts i flora en uns espais força degradats. Tot i així hi ha un bon nombre de boscos de ribera que encara es desenvolupen al seu voltant i que presenten un valor gens menyspreable pel territori i el patrimoni natural i mediambiental d'Avinyonet del Penedès. | <p>Es tracta d'una única conca hidrogràfica que va canviant el seu nom durant el seu llarg trajecte. S'ha anomenat aquesta conca amb els noms dels tres grans cursos d'aigua que la formen. El treball de camp ha mostrat les diverses denominacions dels cursos. Es pot considerar que el naixement d'aquesta perllongada conca fluvial es troba al costat de Cantallops on se'l coneix amb el nom de Torrent Gran. Per la dreta se l'hi incorporen aigües a la Serreta fins a convertir-se en el torrent dels Xops a la zona de la Gramenosa. Continua baixant, nomenant-se torrent del Gendret. A aquest se li uneix, també per la dreta el torrent de Cantallops (aigües amunt se li diu torrent de can Massana) que té el seu naixement al terme de Subirats. En el punt on s'uneixen tots dos torrents es troba el bosc de l'Amat. Aigües avall, però tocant al bosc i al camí dels Xops, se'ls hi uneix, per l'esquerra el torrent de Baix. L'inici del torrent de Baix (conegut també pel nom de torrent de Les Pomeres) està format pel torrent d'Avinyó, el qual es forma pel costat dret amb les aigües que venen del torrent de la Granja, que s'inicia a tocar la falla que hi ha sota la plana del Bord i travessa la Carretera per sota del pont de la Casanova, passant a tocar el mas Cavaller. Per l'esquerra acull les aigües del torrent de la Font de la Canya. Als vessants del torrent d'Avinyó, creix el bosc de la Caseta. Una vegada passat el bosc rep, per l'esquerra, les aigües del torrent de Dalt que naixen a la plana de l'Esteva, rep per la dreta l'aportació del torrent de les Arnes. Una vegada units els torrents de Dalt i d'Avinyó continuen el seu curs nomenant-se torrent de Baix, al terme de Sant Sebastià dels Gorgs, unint-se per la dreta, passat el bosc de l'Amat al torrent del Gendret i de Cantallops. Continuen junts aigües avall fins encaixar-se rodejats d'un bosc espès al gual de Santa Margarida, on es troben les Parets Antigues i es formen diversos pèlags (dels Carros, Negre, del Molinet i del Surroca), i on es trobava fins la seva total desaparició la font del Molinet. Passa per sota l'autopista A7 i la via del ferrocarril nomenant-se ja riera de Sant Sebastià dels Gorgs, que rebent per l'esquerra l'aigua del torrent del mas Messeguer, passa per sota la carretera de Martorell a Vilafranca formant el pèlag del Salt i canviant el nom pel de torrent dels Brivons, arribant desprès a unir-se a d'altres torrents a la zona coneguda com Els Tres Torrents i sortint del terme municipal.</p> | 08013-84 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquesta conca fluvial flueix per la plana nord del terme d'Avinyonet, i les seves aigües han estat aprofitades al llarg de la història, formant-se al seu pas diversos nuclis de població d'interès. A més de Cantallops -on neix- s'han de considerar altres punts interessants pel seu valor patrimonial, íntimament lligats amb els cursos d'abastament d'aigua: la masia de llinda, Avinyó i Can Porràfols, el jaciment ibèric del Turó de les Sitges, que precisament forma una mena de península envoltada per dos d'aquests torrents de la conca fluvial de que ens ocupem, i per suposat el nucli dels Gorgs que te el seu origen en el monestir que porta aquest nom, pres dels gorgs que l'aigua formava al seu voltant. Alguns dels seus noms -com de Gorgs- ja s'esmenten en la documentació medieval. A tal Albaro fa menció dels Gorgs per primera vegada, l'any 976. Al levita Sunifred correspon un document en que es precisen les diferents propietats motiu d'una donació així com les diverses confrontacions de la mateixa. Es parla d'una torre i alou, de la presa d'aigua per regar, les conduccions i basses, ... fruiterars i hortalisses, arbres, prats o pastures, pèlags per pescar-hi, i el bosc amb els pins i ullastres que hi ha, vinyes, farraginars amb les figueres, pou... És d'assenyalar que el só del torrent s'utilitza, com les 'Monetarias', també com a límit nord de la propietat: 'ad auram extremam de ipso rio' (fins on arriba la remor del riu). S'afegeix a més l'existència de molins, com a referent de límit de propietat i la 'calciata Francischa' així com les Carreroles i el puig de les Carreroles (..). Tres anys més tard es parla de pins al bosc, d'alzines i oms... i també d'un 'mollone rotundum' (MARGARIT, 1983a). El fet de que el curs del torrent va ser modificat per l'acció humana està provat ja al segle X: les preses pels molins, són un exemple, una altra dada interessant és la de que la torre dels Gorgs (potser al lloc de l'actual monestir) limitava a ponent amb el riu 'que s'escola pel peu de la torre' (MARGARIT, 1983). Pot ser que en aquest indret es fes un terraplè. Sota ca l'Amat, que queda quelcom encimbellat sobre el torrent hi ha indicis d'una presa (¿de molí?) en la proximitat d'un dels gorgs que donen nom al lloc (MARGARIT, 1983). Aquest es troba prop del bosc dit de ca l'Amat. Aquest molí prenia l'aigua del torrent que baixa de Sant Pau d'Ordal i de Cantallops, en un punt on encara hom en diu 'la Resclosa' per haver-hi una retenció i un petit salt d'aigua. Sembla ser que es parla de dos guals al torrent: el de les parets antigues i el que hi ha 150 metres més avall, a prop de l'ermita que havia estat dedicada a Santa Margarida (MARGARIT, 1983)</p> | 41.3888000,1.8079300 | 400336 | 4582605 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40394-foto-08013-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40394-foto-08013-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es considera necessària una acurada posada en comú de la variada toponímia relacionada amb aquesta xarxa fluvial. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40398 | Pou de la Carrerada i pou del Pèlag | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-carrerada-i-pou-del-pelag | <p>INFORMACIÓ ORAL DE JOSEP ESCOFET, de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003 ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | <p>POU DE LA CARRERADA. Pou de 15 m de profunditat, protegit per una caseta, que es troba al peu de la carrerada de la Creu d'Ordal. Aquesta és un brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa. Es troba adossat a un dels murs que protegeix la zona dels horts que es desenvolupen a tocar la llera del torrent de l'Arboçar. La seva aigua era aprofitada per una societat d'aigües de les Gunyoles. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.</p> | 08013-88 | L'Arboçar - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Els pou de dalt havia estat gestionat per una societat d'aigües de l'Arboçar que va passar després a l'Ajuntament (Informació oral JOSEP ESCOFET de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003).</p> | 41.3332600,1.7665800 | 396791 | 4576487 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40398-foto-08013-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40398-foto-08013-88-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | S'ha de tenir present la situació del pou al costat de la carrerada. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 94|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40402 | Camí de la font del Cuscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-del-cusco | <p>Partint de Can Filella, a tocar el camí de Sant Salvador de Les Gunyoles, s'inicia un camí de traçat antic, però reformat i ampliat, que voreja la serra de Les Gunyoles, passa a prop de Cal Ferret, i que finalment arriba fins a la font del Cuscó, mitjançant una forta pujada, encara que aquesta font ja es troba dins el terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues. Hi ha diversos punts interès de valor patrimonial al seu pas, com ara l'olivera mil·lenària coneguda com l'olivera d'en Roig, el pou de dalt i altres fonts que es troben perdudes a l'actualitat, a més de la bassa de Cal Ferret a tocar la masia del mateix nom. En direcció a la Font del Cuscó i pel marge esquerre del camí, es troba encara un bosc relativament frondós, que s'abandona a l'esquerra quan baixa a tocar la masia de Cal Ferret, i que després desapareix pel fet d'haver patit un greu incendi no fa massa temps, mentres que al marge dret s'estenen les extenses planes ocupades per amplis cultius sobretot vitivinícoles.</p> | 08013-92 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El camí ha estat molt usat per la gent de Les Gunyoles, i sobretot per les dones que anaven a fer la bugada moltes vegades a la Font del Cuscó.</p> | 41.3435300,1.7644700 | 396630 | 4577630 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40402-foto-08013-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40402-foto-08013-92-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al traçat no s'observa cap zona pavimentada ni amb restes de les roderes dels carros. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40403 | Costums religiosos desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-religiosos-desapareguts | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1.EL RITUS DEL SALPÀS. Com a tot arreu, a cases i masies es feia per Setmana Santa la cerimònia del 'Salpàs' o benedicció de les cases, ritus aquest que durava el temps de fer la benedicció de tot el terme. Es parava taula amb unes tovalles ben blanques la sal i el llorer, i el capellà aplicava la sal a la porta de la casa mitjançant una canya. A la masia de Can Montergull i altres, encara es visible la creu on s'aplicava la sal a l'entrada de la casa. 2. ELS TOCS DE CAMPANES A les Gunyoles d'Avinyonet, en els enterraments, les campanes els deien: -Jau mort, mort jau... 3. RESAR EL ROSARI. 3.1. A principis del segle XX, totes les famílies resaven cada dia el rosari i s'agenollaven en recitar la Salve. 3.2. Cada cap de mes es feia una processó, tot resant el rosari, a les Tres Creus. També el dijous i divendres Sant. Sembla ser que la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Les Gunyoles era l'encarregada d'organitzar aquest ritus. Cada any s'anaven rellevant les cases encarregades, així com també les processons de cada cap de mes, resant hi el rosari fins a les 'Tres Creus' (PUIG I BOSCH, 1912). 4. L'ANGELUS. Quan treballaven al camp o a la vinya, en sentir l'Àngelus s'agenollaven tot resant l'Avemaria. 5. REPARTIMENT DE GARLANDES. Per Sant Isidre, A Les Gunyoles, els administradors recorrien el poble, casa per casa, amb una panera de garlandes beneïdes, a talls i una banya. Obsequiaven amb un tros de garlanda cada família i, amb la banya, feien una creu a la porta principal. 6. SUBHASTA DE GARLANDA. A Les Gunyoles, per la festa del Roser, organitzada cada any per una família diferent, aquesta família que tenia al seu càrrec l'organització, regalava una garlanda als administradors perquè tenien cura de passar una capta per l'església. Després, aquesta crespella, juntament amb d'altres, era subhastada a la plaça de l'església, a benefici del Sant. La crespella, o garlanda grossa, també servia per la diada del Roser (PUIG I BOSCH, 1912). 7. SUBHASTA DEL PEU DEL PORC. A Les Gunyoles, per Sant Antoni, quan les famílies ja havien matat el porc i havien fet el present al senyor rector, aquest subhastava a la plaça un peu de porc per al manteniment de la Confraria de Sant Antoni. 8. PA DE MORTS. A Les Gunyoles, i amb motiu dels funerals d'un familiar, les cases riques donaven el 'pa de morts'; el repartien entre els pobres, mentre aquests resaven un parenostre pel difunt a la plaça. 9. OFERTORIS A L'ESGLÉSIA. A Les Gunyoles, als ofertoris, el poble donava preferència als amos i mestresses. 10. LA RIQUESA SOTA TÀLEM. A Les Gunyoles, les processons passaven pel davant de les cases més riques, i els seus propietaris eren els qui portaven el tàlem. 11. REPARTIMENT DE GARLANDES I BANYA. També a Les Gunyoles i pels Sants Innocents, els administradors de Sant Isidre passaven per les cases repartint trossos de garlandes o coques a 'talls i una banya' i fent, de passada, una creu a la porta de les cases. 12. FER UNA CREU A TERRA. Abans d'escampar la llavor en un camp, en començar la sembra, els pagesos de les Gunyoles feien una creu a terra amb un arreu, tot resant perquè Déu multipliqués aquella sembra (any 1885). 13. COSTUMS DE FERTILITAT. Quan se celebraven unes noces, els pabordesos de Sant Isidre esperaven als nuvis a la plaça amb una faixa, un ram i la morratxa, recitant versets per a fer saltar dinerets (PUIG I BOSCH, 1912). Altre versions recollides: lligaven una cinta que travessava la plaça, i el nuvi havia de saltar-la i donar una almoina als escolans. Altres dades: els pabordesos amb la faixa els hi barraven el pas als nuvis a la plaça. A la núvia (l'altra versió diu que a la parella) la ruixaven amb aigua d'olor, recitant a la vegada uns versets per fer-los saltar uns dinerets. També es ruixava amb l'almorratxa per la festa de Sant Pere d'Avinyó els administradors de la confraria: les dones ruixaven i els homes recollien l'almoina amb la safata del sant.</p> | 08013-93 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40403-foto-08013-93-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 14. CICLE FESTIU: 14.1. El dilluns de Pasqua es celebrava i es celebra encara l'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Llinda a Sant Sebastià dels Gorgs. A Les Gunyoles a Cal Forner es feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua. 14.2. El 6 d'agost, Sant Salvador, patró de les Gunyoles. 14.3. Santa Teresa era l'advocada contra la llagosta a Sant Pere d'Avinyó. És també la patrona 'moderna' de Cantallops. 15. CARNAVAL I QUARESMA. 15.1. DILLUNS DE CARNESTOLTES. El jovent anava a ballar a un altre poble, tot el dia, i els d'aquest venien a Les Gunyoles. 15.2. DIMARTS DE CARNAVAL. Els joves passaven per les cases disfressats acompanyats de dos ninots que ballaven, el Vellot i la Vellota, les gralles feien música i els nois captaven per la festa. Després cremaven aquestes dues figures. 15.3. DIMECRES DE CENDRA. El poble assistia al 'All i oli' menjant peix, i a última hora enterraven el Carnestoltes. 16. L'1 DE MAIG es feia la benedicció del terme, organitzant-s'hi una processó que arribava a la Creu d'en Llanes (PUIG I BOSCH, 1912). 17. Està documentat al segle XVI a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, el costum de deixar en el testament una ofrena de misses, costum aquest que era anomenat de Sant Amador (ESCOFET, 1981). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40416 | Creu d'en Llanes/Creu d'en Llaners/Creu del turó de les Llebres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-den-llanescreu-den-llanerscreu-del-turo-de-les-llebres | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servel del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. LLOPART, Pere (1979) 'Història'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès. PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | XX | <p>Entre els nuclis de l'Arboçar i les Gunyoles (dalt de la carena de la serra de les Gunyoles), es troba aquest element de caire rural a peu del camí carener de vianants i carrerada (Carrerada Reial de la Cerdanya ), dalt del cim d'una muntanya amb vistes al massís del Garraf i la plana del Penedès, molt a prop de l'indret conegut com a Font del Cuscó. Es tracta d'un punt marcat per un amuntegament de pedres de proporcions i acabat irregular que formen un paral·lepípede a sobre del qual hi ha una bola semiesfèrica feta en pedra calcària i a sobre d'aquesta bola una creu de ferro de forja, sense fust, però de braços ornamentats.</p> | 08013-106 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'existència d'aquesta com d'altres creus a peu de carrerada indueix a pensar en la seva utilització com a mesura de distància d'aquests camins. La benedicció del terme es feia en processó pel Maig, arribant fins a la Creu d'en Llanes i allí el sacerdot, encarant-se als quatre punts cardinals, llegia els evangelis: el de sant Joan, a llevant; el de sant Marc, a migjorn; el de sant Mateu, a ponent, i el de sant Lluc, a tramuntana. La creu que avui contemplem va ser posada pel mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla ser un límit entre els termes de les Gunyoles i de l'Arboçar</p> | 41.3478900,1.7812800 | 398044 | 4578094 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40416-foto-08013-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Hi ha una altra creu de característiques similars a l'accés a Les Gunyoles, de base artificial. Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40418 | Creu de les Forques/Creu del Carme/Creu de la plaça de la Creu/Creu de cal Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-forquescreu-del-carmecreu-de-la-placa-de-la-creucreu-de-cal-carbo | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLOPART, Pere (1979) 'Història. Record dels Nicolaus de Mossen Ramon Casajuana'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès, juliol 1979.</p> | XX | Una mica esquerdada. La creu actual és una reposició d'una altra idèntica que va ser destruïda el 1936 | <p>Dins el nucli urbà, en un indret anomenat 'Les Forques', i en un extrem del carrer del Carme, es troba aquest element urbà que ha fet les funcions de creu de terme. És una creu de pedra de base quadrangular, que s'eleva a sobre d'un podi de dos graons d'alçada. El fust és poligonal, i la creu pròpiament dita està sobre un capitell llis i és de forma trevolada.</p> | 08013-108 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Aquesta creu, com també la Cal Ràfols, la del Puig de la Mireta i la Creu d'en Llanes, van ser posades per mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla que la majoria ja hi eren als indrets en què van ser refetes. Se sap, a més de l'existència d'altres tres que presenten i/o presentaven la mateixa morfologia: una a la cruïlla del camí de Sant Pere d'Avinyó als Gorgs, potser coneguda com a de Santa Teresa, a l'indret que baixa a Can Porràfols; una segona a la carrerada, a la cruïlla de la carretera que baixa cap a Sant Sebastià dels Gorgs, i per últim, la tercera al costat de la Masia de la Creu, origen segons l'opinió generalitzada, del topònim d'aquesta casa. L'indret sembla que amb anterioritat es deia Guardiola, tal i com es pot llegir en un document del segle XVIII (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001).</p> | 41.3607400,1.7741200 | 397465 | 4579529 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40418-foto-08013-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40418-foto-08013-108-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40420 | Font del Vadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vado | <p>Informació oral El Carrau de L'Arboçar de Dalt. Gener 2003.</p> | <p>Al municipi de l'Arboçar hi ha molts indrets de gran interès considerats des del punt de vista del patrimoni cultural. En molts d'ells, l'aigua te un protagonisme essencial en la generació d'aquest valuós patrimoni. Aquí en tenim un exemple: la Font del Vadó. Aquesta font neix sota un marge calcari, que es troba a la vessant de la Rocallissa, que domina la Plana del Pou vell, enfront de les Cases Blanques, en un ambient de gran bellesa truncada ja que en part va ser devorada per un foc devastador dels que amenacen contínuament el nostre medi. Resulta de molt difícil localització, perquè està seca i pel fet d'haver estat feta malbé en arrossegar pins amb posterioritat a aquest incendi forestal. En origen era una cornisa que formava una feixa que generava una mena de cova, i a sota d'aquesta cornisa s'obria un petit pèlag en el qual eixia la font de clot.</p> | 08013-110 | L'Arboçar. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Font coneguda com del Vadó, microtopònim construït en record de l'home que havia tingut un hort a sota, en Salvador Raventós.</p> | 41.3332200,1.7825300 | 398125 | 4576464 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40420-foto-08013-110-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 40430 | Les Parets Antigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parets-antigues | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1987) Les parets antigues: ¿presa o pont?. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | Es troba molt exposat a les torrentades, encara que es fa molt difícil d'arranjar la situació i, de moment, les ha resistit totes. | <p>Al torrent dels Gorgs, a 250 m a l'oest del pont de la carretera de Sant Cugat Sesgarrigues a Lavern. Camí de Llinda des de St. Sebastià, direcció oest, es deixa a uns 100 m desprès de l'última casa per agafar un camí que surt a la dreta, cap al nord i baixa fins el torrent a uns 450 m. Les primeres referències que facilità Pere Giró el 1956 les definien com una obra de factura romana, segurament la base d'un pont. L'estructura està formada per dos cossos construïts directament sobre la roca. El cos meridional, situat a la riba esquerra, és un mur fragmentat format per un farciment intern de calç i pedres irregulars. La part esquerra queda tapada per un marge, mentre que a la part dreta conserva encara un parament extern de carreus quadrangulars propis de la tècnica romana d''opus quadratum'. La planta és de forma semicircular. Segons Mn. Margarit aquesta part serviria per a desviar el corrent d'aigua de la riera i resguardar la part baixa de la construcció. L'amplada conservada del mur és de 2'10 m. L'altre cos, situat a la ribera dreta hi resta un llenç de mur fragmentat en dos trams, constituïts per pedres molt irregulars d'uns 20 cm en el parament exterior i lligades amb morter de calç i pedres a l'interior. Conserva 1'65 m d'ample, 2 m d'alçada i uns 13 m de llargada total. A l'inici es conserva un retall a la roca per col·locar un carreu i, al costat, un carreu col·locat. Això podria donar fe de l'estructura d''opus quadratum' descrita per Mn. Margarit (RIBÉ et al.; 1989-1998). Mn. Margarit interpreta l'estructura com un pont per salvar el torrent, cosa que sembla la més raonable. La cronologia ha de ser anterior al segle X, ja que en aquell moment ja són nomenades com 'parets antigues'</p> | 08013-120 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons Margarit, '(..) la presència documentada de la 'calçada Francisca', coincident amb les parets antigues anomenades Monedàries, obre una notòria possibilitat que fossin les restes d'un pont enrunat ja en el segle X, doncs hom anomena el 'gual', però no el pont. Pel nom de 'Monedàries', deformació evident de 'munitàries', sabem trobar-nos davant unes parets amb servei públic reconegut. Aquest servei podia ser (en frase de Ciceró) 'Munire viam' (obrir camí), servei però, que feia temps, ja en el segle X, que no podien complir (..)'. La primera referència actual és de Pere Giró, de l'any 1956 (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3849300,1.7655200 | 396784 | 4582225 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40430-foto-08013-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40430-foto-08013-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40430-foto-08013-120-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40438 | Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vendrell | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VILLACAMPA VILLACAMPA, Jordi et al. (s.d.) Estudio histórico del caserío de Santa Susanna. Treball inèdit.</p> | <p>Camps erms als voltants del mas Vendrell, al costat del camí que mena des de la carretera d'Olivella fins a Santa Susanna, al costat de la riera de Begues. La vegetació que domina és la de pineda molt esclarissada pels incendis. Han aparegut ceràmiques ibèriques comunes, sense que es tingui notícia de materials d'importació (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 08013-128 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment descobert l'any 1981 per Josep i Magí Miret tot prospectant (RIBÉ et alií, 1989 i 1998). En el segle XVII, Francesc Perpinyà, pagès i habitant de 'lo castell de Santa Susanna', va comprar el castell i la quadra, en el terme del castell d'Avinyó, a mossèn Mas, rector de les Gunyoles, que ho tenia del seu oncle Benet Mas, també rector, que l'havia adquirit per donació de Constança, filla i hereva de Joan Gilabert. A la compra (1618), es donen les afrontacions de la quadra, que incloïa aquest mas (ESTUDIO HISTORICO).</p> | 41.3226600,1.8142100 | 400760 | 4575255 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40438-foto-08013-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40438-foto-08013-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40438-foto-08013-128-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40448 | Danses de la Mare de Déu de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/danses-de-la-mare-de-deu-de-llinda | <p>ARXIU JOSEP MARIA CASTELLS I ANDILLA. Índex de danses. COMAS, Arxiu. Índex de danses catalanes. Centre de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya. Document mecanografiat. NOMENCLATOR DE L'OBRADOR DE LA DANSA DE CATALUNYA. Generalitat de Catalunya. Actualitzat el 9-X-1986.MARGARIT, A. (1988b) 'Parlem avui de Llinda' Full Informatiu, Núm. 5, Avinyonet del Penedès.</p> | S'ha perdut el record d'aquestes danses, doncs ni tan sols els propietaris de la masia recorden aquesta dansa. | <p>El nomenclàtor de l'obrador de la Dansa de Catalunya recull unes Danses de la Mare de Déu de Llinda. Es tractava d'una ballada que es feia per la festa de l'aplec de la Mare de Déu de la Llinda amb la mateixa tonada del Ball Rodó de Sant Sadurní. Si es segueix la línia de similituds de danses, trobem amb la mateixa tonada i amb evolucions un xic diferents una dansa que s'havia ballat a Vilafranca (Ball Pla) i a Sant Sadurní d'Anoia (Ball Rodó). Fa pocs anys una de semblant era ballada per l'aplec de Subirats, però allí en deien simplement el Ball. Un ball similar es ballava també a Santa Maria de Cervelló: era un ball de garlandes. L'adjudicatari de la garlanda esdevenia propietari del ball, però generalment convidava amics i altres persones concurrents, els quals feien el ball en rodona agafats de les mans; es deixaven anar uns breus moments per a marcar, encarats, un petit punteig, i es reprenien les mans tot seguit. El que havia adquirit la garlanda solia posar-se al mig del rotllo amb la seva balladora i ballaven ells dos sols. El ball era fet al so de flabiol i tamborí. Bial i Serra recull a la seva recopilació cançonística el ball de garlandas de Subirats. La partitura d'aquest ball es reprodueix a la vinyeta destinada a les imatges.</p> | 08013-138 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>La capella als voltants de la qual es celebrava i encara es celebra l'aplec en que es ballaven aquestes danses, apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'. Hi ha també una cèdula conforme un avantpassat de la masia (Jaume Almirall i Miró) havia estat familiar del Sant Ofici. L'any 1898 va haver-hi un aplec a la capella que va reunir prop de 3.000 persones portant creus i banderes en honor de la Verge de Llinda. Es va fer una missa de campanya. Durant el segle XX va patir les escomeses devastadores de la guerra de 1936, de manera que l'església fou cremada, i només se salvaren les rajoles policromades del segle XVIII del paviment del presbiteri, així com els ornaments sagrats que es guardaven a la masia.</p> | 41.3844400,1.7562800 | 396010 | 4582181 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40448-foto-08013-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40448-foto-08013-138-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40450 | Els Cupons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupons | <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'han trobat dos punts amb curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van golpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> | 08013-140 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui es poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> | 41.3332400,1.8143000 | 400784 | 4576429 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 40451 | La carretera d'Olesa de Bonesvalls a Avinyonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carretera-dolesa-de-bonesvalls-a-avinyonet | <p>Via de comunicació pavimentada, i de cabuda de dos carrils, de traçat antic, amb seguretat majoritàriament medieval, potser anterior, que pujant des del pla del Llobregat, puja, a tocar l'Eramprunyà, Begues, Olesa, fins arribar al terme d'Avinyonet, iniciant-se en el coll de Garró. Una vegada travessava la riera la primera masia que troba és la de can Ràfols dels Caus i d'allà segueix fins el nucli de les Cabòries on s'ajunta a la carretera general traçada en el segle XVIII. De tota manera, arran de l'estudi de plànols, sembla clar que en el seu traçat antic seguia fins a la creu de les Forques (on sortia a ma esquerra el camí de les Forques) i d'allà continuava per l'actual carrer Carrerada i seguia en direcció a la Granada per la carretera que segueix el traçat de la carrerada, fins que surt del terme municipal.</p> | 08013-141 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Des de l'Edat Mitjana, i fins al segle XVIII, en que es va obrir l'important via de comunicació que va suposar la carretera de Barcelona a València pel coll de la Creu d'Ordal, l'únic gran camí conegut en aquest territori era aquesta carretera. En endinsar-se al terme d'Avinyonet, a més de passar pel encreuament del camí de la urbanització de Can Mitjans i Santa Susanna, la primera casa del terme que es trobava era la de Can Ràfols dels Caus. En part segueix a tocar Avinyonet el traçat d'una carrerada. La importància d'aquesta ruta està en que consistia en el Camí Ral en època medieval. Al llarg del seu traçat hom troba elements com l'hospital medieval d'Olesa i el castell d'Eramprunyà que mostren la importància que va tenir. Per aquesta ruta sembla que van venir, en època altmedieval, moltes razzies tant per banda dels comtes de Barcelona com per part del califat de Còrdova, com ho prova la batalla de Begues, de l'any 985 quan el comte Borrell derrotà la reraguarda d'al-Mansur quan aquest tornava a la capital del califat després d'haver destruït Barcelona. Per aquí van passar, també, els reis catalans i aragonesos quan anaven de Barcelona cap el sud. Cal pensar també que, en època medieval, els camins reials eren també aprofitats com a carrerades pel bestiar.</p> | 41.3584800,1.7831900 | 398220 | 4579267 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40451-foto-08013-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40451-foto-08013-141-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Probablement el seu traçat antecedent era el de l'actual carrerada de Begues | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40453 | Font de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia | <p>Aprofitant un element arquitectònic del qual se'n desconeix la procedència, i que serveix de fons a una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat, es va construir aquesta font a la primera meitat del segle XX. Aquest element presenta una forma similar a la d'una mena de pica còncava de petites dimensions (uns 50 x 18 x 20 cms.), amb la aparença d'una conxa marina de set puntes, i està feta en pedra calcària. Una tija gruixuda que hi ha a l'altre extrem li servia per a estar embotida dintre d'un mur. La part convexa presenta la superfície desgastada per l'ús, encara que no es pot apreciar si presenta restes de carbonat càlcic, però sembla ser una petita pica beneitera en forma de petxina.</p> | 08013-143 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>No se sap la procedència de l'element. Hi ha a prop l'església de Sant Salvador, que podia ser el seu origen si es una petita pica d'aigua beneita, encara que podia ser un element arquitectònic diferent i podria provenir de qualsevol altre edifici important de les immediacions: el Castell, les cases de Can Merlines, ... Tampoc se li pot atribuir una cronologia aproximada, encara que per la seva fesomia i estil sembla d'època moderna.</p> | 41.3522600,1.7799600 | 397940 | 4578580 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40453-foto-08013-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40453-foto-08013-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40455 | Pou del Veguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-veguer | <p>Informació oral JULIÀ MARCÉ RICART, de Collblanc, desembre 2002</p> | <p>Al costat de la carretera B-24 a mà esquerra, anant en direcció a Vilafranca, hi ha un pou amb abundància d'aigua que sembla ve d'una mina de sota de la carretera. El brocal està fet de pedra, es troba adossat al marge de la carretera, i està protegit mitjançant una estructura de totxo i reixa. Conserva la corriola i la corda, doncs es troba en ús. Davant el brocal, i a mà dreta i ha una pedra en forma de seient per recolzar el càntir o la galleda.</p> | 08013-145 | Collblanc 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla ser que aquest pou surt d'una mina que hi ha sota la carretera. Segons informació oral es va trobar l'aigua quan es van fer exploracions per tal de buscar una veta de carbó.</p> | 41.3650800,1.7912600 | 398905 | 4579990 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40455-foto-08013-145-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40457 | Carrerada de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-begues-0 | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | Força malmesa; llaurada, embrossada i asfaltada en la seva major part. | <p>La carrerada arrenca del coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també fa cap la carrerada de la Cerdanya que, de les Gunyoles, es dirigeix per la riera dels Pelagons fins a Cantallops. El camí discorre des d'aquest punt fins a Olesa de Bonesvalls, sempre per la dreta de l'actual carretera. Des de la riera dels Pelagons, surt del terme d'Avinyonet i va a trobar la bassa de la Gavarra, seguint el seu trajecte fins arribar a Begues en un camí actualment molt desdibuixat.</p> | 08013-147 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquesta carrerada va ser antany un camí important. Camí ral de Barcelona per Gavà i Begues, a Vilafranca. Camí de Sant Jaume de Galícia que tenia parada a l'Hospital d'Olesa i que seguia per Vilafranca cap a la Llacuna i amunt. Gran carrerada que des del Pirineu, per Terrassa, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, arribava a Begues, porta d'entrada al Garraf i al Penedès.</p> | 41.3606900,1.8008400 | 399700 | 4579492 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40457-foto-08013-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40457-foto-08013-147-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sense ús ramader en l'actualitat. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et al., 1999). | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40466 | Les Cabres de l'Arboçar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cabres-de-larbocar | <p>Sembla que les dones de l'Arboçar anaven a fer la bugada a un indret encara avui existent, conegut com les basses de Cases Blanques o les Basses del Xuquit, tenint dret de rentar una hora al dia. Indret que per un altre costat té un gran valor simbòlic pels habitants d'aquest nucli, tal es així, que una rondalla tradicional les te com a centre d'una història que parla de l'origen d'un cultiu de pes, molt tradicional al municipi, el de la vinya, convertint aquest indret en el centre d'arribada de l'arca de Noè, i que per la seva singularitat es contempla dins una fitxa apart: ELS CEPS DE NOÈ I LES CABRES DE L'ARBOÇAR. Quan s'acabà el Diluvi Universal, l'Arca de Noè encallà prop de l'Arboçar, concretament a les Basses de Cases Blanques, i el primer que manà el patriarca als seus mossos fou que plantessin uns ceps que recollí a Egipte a fi que no se'n perdés la mena. A Noè li agradava molt el vi, fins i tot alguna vegada, de tant alçar el porró, li havia fet mal. Aquells ceps arrelaren fortament a tota la petita vall i amb pocs anys els arboçarencs no deixaren feixa ni ermot sense plantar-hi aquells xarel·los que donaven un vi tan deliciós. Però Noè, sense cap mala intenció, jugà una mala passada a tota aquella gent, ja que s'oblidà d'alliçonar-los en el conreu de la vinya i, el més important, no els digué la conveniència d'esporgar els ceps a l'hivern, ja que de no fer-ho, aquests a la llarga només produïrien pampolada, excés de vegetació i molt poc raïm. Desgraciadament, així va succeir. Grans cepades, munió de caps, brocades i vergues, que s'entrecreuaven pel mig de les passades, portaren la degeneració d'aquelles robustes plantes, que d'any en any anàrem minvant la seva producció, fins a arribar l'anyada en què no colliren quasi res. La pobresa trucà a totes les portes de l'Arboçar i per cercar remei als seus mals, una nit es reuniren a la Casa de la Vila, a la Torre de l'Arboçar de Baix. Després de moltes hores de xerrar i buscar solucions profitoses, ja clarejava el dia, decidiren retornar als seus orígens: comprar ramats de cabres i amb la seva llet i uns quants cabrits, que portarien a vendre a dalt el cim d'Olèrdola, la gran ciutat fortificada, mirar de sobreviure. Al mateix estiu anaren a comprar el bestiar i, com és de suposar, el primer que varen fer fou que les cabres envaïssin totes les vinyes, espolsant-les de valent, menjant-se tots els pàmpols i vergues, sota la mirada plorosa del veïnat. Però... arribada la següent primavera, quin prodigi més miraculós! Els ceps brotaren de nou i aquesta vegada anaven acompanyats de molts raïms, prometent una gran collita. El comentari general era unànime: la rabiosa esporgada que havien fet les cabres portà que els ceps, descansats de tant brancatge a suportar, explotessin amb una gran raïmada, cosa que no succeïa últimament, ofegats per l'excés de caps. Des d'aquell any, la pagesia no deixà mai més d'esporgar 'els ceps de Noé'. L'alegria tornà de nou a les llars arboçarenques. De les cabres, què en varen fer? Les ationaren muntanya amunt, cap a la serra de la Font del Cuscó, que visquessin i pasturessin lliurement, en recompensa pel seu gran descobriment. Elles, sense proposar-s'ho, retornaren el benestar a l'Arboçar (Pere Sadurní).</p> | 08013-156 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El cultiu de la vinya de manera intensiva al Penedès comença al segle XVIII. El caràcter de la rondalla, així com el seu estil, fa pensar que hagi nascut a finals del XVIII i començament del XIX.</p> | 41.3332600,1.7640000 | 396575 | 4576490 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40466-foto-08013-156-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Aquesta rondalla conjuga dos elements molt importants dins la economia del municipi: l'existència de ramats de cabres per tal d'aprofitar la seva llet, i l'existència així mateix d'un cultiu molt important per l'economia del municipi: la vinya. | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40469 | Dipòsit antic d'aigua de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-antic-daigua-de-les-gunyoles | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> | XIX-XX | <p>Hi ha tres elements fonamentals d'acumulació d'aigua pel seu l'abastiment al poble de Les Gunyoles, que van ser gestionats per la Societat d'Aigua de Les Gunyoles: 1, El dipòsit d'aigua del vessant nord de la Serra de Les Gunyoles (foto 1), anomenat pel poeta Pau del Pi, 'La Font Destinada'. Consisteix en un dipòsit fet de maçoneria de pedra vista, de planta rectangular i coberta de volta, que es troba a la vessant de la Serra de Les Gunyoles, al costat d'un camí que puja cap a la Creu d'en Llanes i a la carrerada des del camí vell de Les Gunyoles a la Font del Cuscó, al mig d'una zona plena de pins i altres espècies arbustives. 2, el Pou Gran, 3, el Pou de Baix, al costat de Cal Masana L'aigua d'aquestes fonts era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.</p> | 08013-159 | Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament d'abundosos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.</p> | 41.3499300,1.7818600 | 398095 | 4578320 | 1877 .. | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40478 | Carrerada de cal Castellví a Sant Sadurní d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-cal-castellvi-a-sant-sadurni-danoia | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | Caiguda en desús perquè en molts trams discorre sobre una carretera de trànsit rodat elevat. Es pot fer a peu i en bicicleta | <p>De cal Castellví a Sant Sadurní d'Anoia, segueix al començament el camí de Vilafranca, després a la dreta la carena de la serra d'Espill i continua fins la masia del Papiol. A partir d'aquí segueix la pista enquitranada fins a Sant Pere Molanta, el qual travessa pel mig. A l'indret de la casa Ferran, la carrerada travessa la B-24 i, fregant el polígon industrial, pren un camí a mà dreta que la porta al coll i la creu de l'Albi. Segueix per Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern, ja fora el terme d'Avinyonet. Benito Formentí i Noguera, que viu a Olivella i va néixer a Talltendre (la Cerdanya) l'any 1927, va fer durant catorze anys la transhumància a la Llosa com a pastor d'en Pere Torner de Sant Pere Molanta. Seguia la carrerada que passa per Sant Pere Molanta, les Cases Roges, el cementiri de Sant Cugat Sesgarrigues, seguint pel terme d'Avinyonet, i entrant a Sant Sebastià dels Gorgs, sortint després per Lavern, continuant fins arribar al seu destí, a on s'estava tot l'estiu i només baixava per estar amb la família per la Festa Major del poble d'Olivella, on vivia (ROVIRA ET AL., 1999). En un punt, a prop del mas Comtal, la carrerada es creua amb la que ve de Can Merlines, coneguda com a Carrerada de la Llacuna. En aquest punt havia existit una creu, avui desapareguda, que es coneixia com la creu del mas Comtal, potser testimoni d'un tipus de mesura del camí (els punts i coordenades d'emplaçament estan preses precisament en aquest encreuament).</p> | 08013-168 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | 41.3779700,1.7608200 | 396380 | 4581457 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40478-foto-08013-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40478-foto-08013-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40478-foto-08013-168-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 94|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 40488 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-0 | <p>El paisatge que es pot contemplar al parc natural del Garraf dins el terme d'Avinyonet del Penedès és totalment original, diferent i únic a tot el Principat. Els relleus són baixos i de cims arrodonits; les valls, profundes i de vessants escarpats, i les parets rocoses, de color gris blanquinós. Es tracta d'un territori eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cim més alt dintre el terme municipal és el Puig de la Mola. La pedra calcària és la què compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha facilitat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. La situació prop de la costa determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de Santa Susanna, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc, la majoria dels quals han estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procés de regeneració. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. El gran desenvolupament del sistema càrstic –existència de coves i avencs en abundor– ha afavorit la presència d'animals cavernícoles, alguns dels quals són espècies úniques al món. En el transcurs del treball de camp s'ha trobat un exemplar de tortuga de l'espècie 'testudo hermanni', habitual a la zona (foto 3).</p> | 08013-178 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'arquitectura de la masia i de l'activitat agrària té un representant molt interessant en el cas de Santa Susanna. Es tracta d'un caseriu vinculat a l'explotació de la vinya. Altres elements d'interès són les restes de carboneres, molt habituals a la zona del terme d'Avinyonet, i l'explotació de la calç, que es duia a terme en alguns forns que es troben escampats pel territori del parc natural. Un altre tipus de construccions vinculats a la zona són els marges de pedra seca. Per últim es pot parlar d'un aprofitament molt antic del margalló, i per suposat dels camins ramaders, que formen part de les principals vies de transhumància.</p> | 41.3233700,1.8275300 | 401876 | 4575318 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40488-foto-08013-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40488-foto-08013-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Tres són les característiques bàsiques que justifiquen l' interès d' aquest massís, la singularitat, grisenca i aparent nuesa del qual presideix i dóna nom a la comarca. En primer lloc, l' excepcional vàlua científica del seu medi natural on es desenvolupen uns biotops gairebé insòlits a Catalunya. En segon lloc, la notable singularitat de la relació de l' home amb aquest medi, al llarg de les diverses seqüències històriques: bosc, conreu de vinya, ramaderia de cabra, etc. I per últim, l' alt grau de qualitat i significació de la seva configuració paisatgística, on l' orografia abrupta i trencada, la peculiar botànica que s' hi desenvolupa -menció especial pel 'Chamaerops humilis' o margalló- i les característiques espeleològiques, configuren un marc paisatgístic d' un valor extraordinari. Foto 1: riera de Begues; foto 2: pou de Santa Susanna; foto 3: olivera centenària de Santa Susanna. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 40489 | Font de la Canya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canya | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>A tocar el torrent que porta el mateix nom es troba una font que actualment es troba molt degradada com també ho està tot l'espai ocupat pel torrent. Hi ha un tub de plàstic pel qual raja un fil d'aigua. Hi ha, pels voltants, abundosa vegetació de ribera.</p> | 08013-179 | Sant Pere d'Avinyó 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El seu nom diu la gent que ve del fet que una vegada algú hi va veure una surgència d'aigua i li va posar una canya per que ragés bé. És una de les fonts més conegudes i emblemàtiques del municipi. Era el lloc de trobada de la gent. Fins allí s'arribava per a fer-hi el berenar. Avuien raja molt poca aigua que surt per un tub de plàstic blau, arran d'una riera per la qual discorre aigua contaminada. Havia estat un indret de destí de moltes excursions per a la gent d'Avinyonet. Fins i tot, a prop de la font, s'havien fet cerimònies de sanament de trencadura.</p> | 41.3702000,1.7759300 | 397631 | 4580577 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40489-foto-08013-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40489-foto-08013-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un indret de gran valor paisatgístic i simbòlic per la gent d'Avinyonet que es troba en un estat molt degradat. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40494 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-1 | <p>BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares' Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 301, Barcelona, Diputació de Barcelona. MIRET, J.; MIRET, M. (1981) 'Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf', Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. MIRET, M. (1978) 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)', Olerdulae, Núm. 4, pp. 16-17, Vilafranca del Penedès. MIRET, M. (1983) Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf, Barcelona, Memòria de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Document mecanografiat RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | En prospeccions superficials fetes l'any 2002 no es va trobar cap tipus de material (RIBÉ et al.; 1989-1998). | <p>Prop de la cinglera de dalt el puig es trobaren una vora de kàlathos decorada amb osques i dues raspadores de sílex. Gran part del cim està ocupat per un recinte delimitat per una acumulació de pedres posades en sec de manera descurada aprofitant els afloraments de la roca i que ha estat identificat com una pleta medieval... Presenta un perímetre d'uns 520 metres.</p> | 08013-184 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer de Vilanova (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3193500,1.8477900 | 403566 | 4574849 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40494-foto-08013-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40494-foto-08013-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40494-foto-08013-184-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En aquest puig es troba la divisió administrativa de quatre municipis: Olesa, Begues, Olivella i Avinyonet. El cim està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol, dalt del puig de la Mola, ja que a sota hi ha un tresor amagat. | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 40499 | Pèlag del Cabre/Pèlag dels Tres Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-del-cabrepelag-dels-tres-torrents | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>Es tracta d'un gran pèlag que fa un salt. Es troba a la riera dels Brivons, just a la sortida del terme municipal d'Avinyonet, on es troba amb el torrent de Santa Fe i amb un altre de petit. A la banda esquerra del pèlag hi ha una font, la del Pèlag. Es tracta d'un paisatge enclotat però d'un innegable valor paisatgístic.</p> | 08013-189 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3954200,1.7477800 | 395317 | 4583410 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40499-foto-08013-189-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40506 | Camí del Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-casino | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | <p>Es pot resseguir perfectament el camí des del nucli de l'Arboçar de Baix fins una mica més enllà del colomar medieval, on surt del terme d'Avinyonet. Aquest tram es molt evident. S'hi troben dos elements característics d'aquests camins de tradició medieval. En primer lloc, es pot endevinar, l'existència de roderes marcades a la roca. Són separades entre elles uns 120 - 130 cm. En segon lloc es poden veure restes de marges de pedra amuntegats als costats del camí, com si actuessin de mur separador dels camps encara existents sobretot al marge del costat superior. Un estudi intensiu pot ajudar a esbrinar la possibilitat de restes d'empedrat al seu traçat.</p> | 08013-196 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La datació d'aquest tipus de camins sempre és molt problemàtica. D'una banda cal tenir present els possibles precedents, d'època romana o potser anterior, difícils de conèixer amb seguretat. D'altra banda cal assenyalar les pervivències. Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim pot provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969)</p> | 41.3280900,1.7582200 | 396083 | 4575923 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40508 | Dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-i-corrandes | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>DE CAIRE GEOGRÀFIC I LOCALISTA: De Sant Pau són les boniques, A Lavern ja no ho són tant, A les Gunyoles, gitanos, I a Sant Cugat, la flor del camp. Entre Cantallops i Avinyonet, No en farem un pam de net. Cantallops, bona gent, Les Cabòries, per manar, Les Gunyoles, per cantar, I l'Arboçar i Sant Sebastià Només els volen per pagar. A les Gunyoles són gitanos, A sant Cugat, uns morts de fam, I els de Sant Pere, La flor del camp. DE CAIRE METEOROLÒGIC: A l'Arboçar es pronostica el temps amb aquesta dita: 'Garses cap a muntanya, mal temps al pla' . (SADURNÍ, 2001: II, 37) A Sant Pere Molanta diuen: 'Si sents les campanes de les Gunyoles, pluja segura'. (SADURNÍ, 2001: II, 37)</p> | 08013-198 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40508-foto-08013-198-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40509 | Nadales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nadales | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>NADALES A Betlem fou nat el fill de Maria, A Betlem fou nat en una establia. Amb tanta pobresa naixia el Senyor, sense tenir tela ni drap de cotó. Els àngels del cel li fan melodia, Cantant vora d'ell amb gran harmonia. Tot el cel cobreixen encens i claror, Per fer saber al món la nova millor. Per salvar els homes i tots els mortals, Ha nascut Jesús la nit de Nadal. (Joan Via i Canals, Sant Sebastià dels Gorgs, oïda de la seva àvia que la va aprendre cap a la dècada de 1840) Mare Verge i sant Josep Volen complir una promesa, Se n'anaren a Betlem, Aquella ciutat tan bella. Sant Josep agafa el burret, La Verge la somereta, El bou no vol caminar I sant Josep li punxa l'esquena. Dalt del cel tingueu posada, Dalt del cel... (Les Gunyoles, Jaume Ràfols, 1918) Baixa a obrir la porta Que farem un sopar bo, Mataràs una gallina I per entrant un capó I per darrera passada Fes matar el millor moltó. Aniràs baix al celler, Pujaràs vi del millor, Botifarra i llonganissa I tot el que els sàpiga bo. Quan haguérem ben sopat Vareb fer un xic de so, Sant Josep fa la camada, La Verge fa el saltiró, El bon Jesús dues girades De punteta i de taló. (Francesca Taulats, l'Arboçar, oïda l'any 1866) Ai, Josep, vostre fill m'enamora, Tan petit, tan petit i no plora, Tan petit, tan petit. Si em voleu llogar, Sóc una minyona, Sé cuinar i pastar, Sé fer l'olla bona. Sé rentar els plats, Sé rentar la roba, Cuidaria el nin I la vostra esposa (Joan Via i Canals, Sant Sebastià dels Gorgs, oïda dels anys 1840)</p> | 08013-199 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40509-foto-08013-199-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40510 | Toponímia popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toponimia-popular | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>AVINYONET: A la seva terra hi va molt bé el conreu de la vinya. CANTALLOPS: Els llops, prop de les cases del poble, udolaven cada nit en temps antic. LES CABÒRIES: Els seus primers pobladors baixaren de les Gunyoles i, a vegades, en anar a fer la casa, els deien; 'Esteu carregats de cabòries'. LES GUNYOLES: En la torre romana hi habitaven moltes cigonyes. D'aquest nom li ve l'actual. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS: El nom de sant prové del monestir que li era dedicat. El segon és degut als clots d'aigua o gorgs; avui encara l'aigua s'hi atura, a baix, al torrent.</p> | 08013-200 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40510-foto-08013-200-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40988 | Oracions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracions | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>ORACIÓ EN ANAR A CONFESSAR Dimoni, fuig del cor, Del cor i de la memòria, Jo me'n vaig a confessar Amb el rei etern de la Glòria. (Avinyó. 1945) ORACIÓ EN SORTIR DE CASA Ens n'anem a missa Amb tot el bon intent. Déu ens guardi del dimoni I de mala gent (Consell Puig, les Gunyoles, 1957) ORACIÓ TOT FENT FOC LES MESTRESSES Foc colgo, foc hi hai La Verge Maria per casa vagi. Foc colgo, foc hi haurà, La Verge Maria per casa anirà. (Consell Puig, les Gunyoles, 1955) ALTRES ORACIONS: El parenostre major: Qui la sap i no la diu A l'infern se'n va captiu, Qui la sent i no l'aprèn Déu li fa recordament, i qui la sap i no l'ensenya El seu cor passa gran pena. (Avinyó, 1943) PREGÀRIES PER MILLORES METEOROLÒGIQUES: ORACIÓ PIDOLANT BON TEMPS: Gloriós sant Pere, màrtir, Guardeu-nos de pedregada Per tota aquesta anyada. (Avinyó, 1945) Senyor, si és en vostra llei, en vostra justícia, en vostre amor i en vostra misericòrdia, que vingui, Senyor, un raig de llum del vostre diví amor, que il·lumini les consciències i les intel·ligències de tots, que es compleixin, Senyor vostres divines lleis. Amor i vida per a tots. Amén. (Avinyó, 1945) Pedra no, aigua sí. Déu, guarda els béns de tothom! (L'Arboçar, 1944). Santa Bàrbara va pel camp Tota vestida de blanc, De blanc i de negre Jesús!, com llampega! (Maria Rubió, l'Arboçar, any 1944) ORACIÓ PER QUAN HI HAVIA TEMPESTAT Santa Bàrbara, santa Elena, Santa Maria Magdalena, Totes tres van per un camp Vestides de negre i blanc Amb la llum de l'Esperit Sant. Qui tres voltes hi dirà, Tro ni llamps no el tocarà (Tres voltes recitada, amb un parenostre per cada santa) (Les Gunyoles, 1960) ORACIÓ A LA POSTA DE SOL. El sol ja se'n va a la posta, Bon Jesús, deu-nos la mà, Que sense l'ajuda vostra No em puc tenir ni passar. (Agenollant-se al tros i traient-se el barret) (Les Gunyoles, 1918). ORACIÓ DEMANANT PROTECCIÓ No em temptaràs, malvat, No em temptaràs mai pus, El dia de Santa Creu de maig Vaig dir mil vegades Jesús. (Les Gunyoles, 1880)</p> | 08013-202 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40988-foto-08013-202-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40990 | Rondalla del cep del dimoni i l'esbarzer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-cep-del-dimoni-i-lesbarzer | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Nostre Senyor baixava de les muntanyes de Montserrat i a l'entrada d'Hostalets de Pierola es trobà amb el dimoni. Altres vegades ja havia ocorregut, i en aquests casos, el diable sempre tenia les de perdre. Aquesta vegada li digué: 'Fusteret, vols jugar a qui farà una planta millor?' Nostre Senyor ni li va contestar, però en pocs moments, un cep s'emparrava per un arbre que hi havia prop del camí, amb un penjoll de rossos raïms. El dimoni quedà tan bocabadat en veure un cep tan bonic que, tot nerviós, es posà a fer-ne un de semblant. Però allò que li sortí era més aviat un esbarzer, negre, ple de punxes, una veritable porqueria! El dimoni quedà tan avergonyit que desaparegué com per art d'encant. De llavors ençà, a l'esbarzer li quedà la mala anomenada de 'cep del dimoni' per part de tota la pagesia. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1957) Una altra versió amb el mateix foins però sense dimoni seria la següent: ELS TRES CONSELLS AGRÍCOLES DE NOSTRE SENYOR. Diuen que Nostre Senyor li digué al gram en acabar-lo de crear: 'Arrela ben fortament a dins de la terra perquè els bons pagesos voldran fer-te perdre la mena'. A l'esbarzer li aconsellà: 'Esgarrapa fort allà on puguis perquè tindràs feina per poder sobreviure' El cep fou tranquil·litzat d'aquesta manera: 'Tu rai!, no patiràs ni mica ni gens; tot al contrari, seràs la planta més estimada de l'home. Dels teus raïms rossos n'extrauran un suc tan deliciós, anomenat vi, que cada vegada que els homes i les dones alçaran el porró, es sentiran tan feliços que et beneiran pels segles dels segles'. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1956).</p> | 08013-203 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-13 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 40992 | La parla local: expressions i vocabulari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parla-local-expressions-i-vocabulari | <p>Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003 SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>A més de la pronunciació local de determinades paraules, com poden ser: CARRELADA per carrerada o MICOLAU, per Nicolau, PALMITO per margalló, MARGALLÒ per jonc ('juncus sp') o FERLANDO, per la castellanització de Ferrán=Fernando, etc... es troben tot un conjunt d'expressions que resulten patrimoni oral del municipi, i que es transcriuen a continuació en agrupacions temàtiques: FÓRMULES DE DICCIÓ: Saltar com un cabrit (L'Arboçar) Ser més lleig que matar un pare (Avinyó) Fes-li fer la senyora (=moure una cosa tot balancejant-la) (Avinyonet) VOCABULARI DEL VINYATER: -DEL TEMPS: -Boira salada: mata tota floració dels arbres, principalment la dels garrofers (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 49) -Cap de boira: núvol que deixa anar quatre gotes (l'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 50) -Fer roviscol: pluja molt fina (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Gambirots: núvols petits i lleugers que corren pel cel empesos pel vent sense cap malícia (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Núvols rodons: núvols que, quasi sempre, són portadors d'aigua (Les Gunyoles) . (SADURNÍ, 2001: II, 54) -DE LES FEINES I EINES: Espigolaires: dones que, la verema estant acabada, collien els gotims que havien quedat als ceps (L'Arboçar). Durant la feina de camp es va recollir un costum de les noies espigolaires durant la nit de Sant Joan (veure fitxa relativa als costums desapareguts). Fogots: branques de pi lligades que es feien servir al forn Sitial: lloc pla on es formava la carbonera -DEL CELLER: Sobremost: most que es treia de la portadora, abans d'esprémer els raïms (Cantallops) (SADURNÍ, 2001: II, 88) Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92) Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). TOPOGRÀFIC: La gent que viu a la zona del carrer de Montjuïc i immediacions deia tradicionalment: 'vaig en lloc', en referir-se a anar a la zona de l'església (Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003).</p> | 08013-204 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40992-foto-08013-204-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 40994 | Medicina popular i curanderisme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/medicina-popular-i-curanderisme | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>HERBES REMEIERES: L'all ho curava tot! La diabetis desapareixia si es menjava una cabeça d'alls en dejú. Per al mal de queixal se'n posaven un gra a la boca. Si atacava el reuma, all. Si no volien ferir-se, menjaven un all al matí durant nou dies. Si picaven els penellons, els fregaven amb un all vell. Per al mal de gota, menjar com més alls millor! All i vi, remei dels pobres (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 115) La genciana. La seva arrel era un bon tònic per a les anèmies. En una tassa de cafè, plena d'aigua, hi posaven en remull un bocí d'arrel de genciana, deixant-la de 12 a 24 hores en remull. Es prenia en dejú. A l'Arboçar prenien genciana per rebaixar la pressió. Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 117) El noguer. Les seves flors, seques, donaven excel·lent resultat per a totes les afeccions de ronyó, i les seves fulles s'usaven per a rentats vaginals i combatre penellons: 10 grams per 1 litre d'aigua. Les seves arrels, bullides, feien baixar la febre. També es feia servir per purificar la sang, treure grans panses i furóncols: 2 litres d'aigua de noguer bullida, 20 gotes de tintura de iode, dos dies a sol i serena i beure'n en dejú un quart de litre (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 118) La Rosella era molt utilitzada per a la tos dels infants, els calmava i els deixava dormir (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 119). TRACTAMENTS DE DIFERENTS MALS: Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebre i trementina, per tal d'eliminar els cucs de la canalla. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). Carregament de pit i tos. S'eliminava amb una untura al pit del malalt composta de greix de gallina i ranci de porc (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 121) Mal de coll. Desfeien segó en una mica de vinagre i ho escaldaven fins a aconseguir una pasta ben espessa que aplicaven tot voltant el coll del malalt. Més aviat ho feien a l'hora d'anar a dormir (Cantallops) (SADURNÍ, 2001: II, 122). Es coneix l'existència d'un sanador que curava el mal de coll a Sant Sebastià dels Gorgs: l'avi de ca l'Anita. També es curava el mateix mal amb torrades amb alls posades al coll (informació oral Mas Bertràn, 2002).. També la flor de saüc s'aplicava en compreses calents per a diferents mals (informació oral Mas Bertràn, 2002). Oracions supersticioses per guarir el mal de ventre: Entre l'art i la tina Estava el Redemptor, A gust de la senyora I a disgust del senyor. Jesucrit, Nostre Senyor, amo bo i mestressa mala, Llit mullat i poca palla, Mal de ventre en terra caiga (Un paper de safrà damunt el llombrícol del malalt, tres vegades els versets i nou parenostres. Les Gunyoles, any 1945) (SADURNÍ, 2001: II, 169) Oració per guarir talls: Cristo i serres van a Roma, En serres se'n van, Cristo se'n torna. Mori serres, viva Cristo, Per la fe de Jesucristo. (Josep Romeu, Avinyó) Oració per guarir la vista i 'desfetes' (mal d'ulls): Herba de la desfeta, Tu que ets anada i no ets curada, Per la virtut que tens I Déu te l'ha dada, Per què diem t'ha ben feta? Perquè em curi la desfeta. Clara és la lluna, clar és el sol. (Amb nou fulles d'herba de la desfeta es senyava l'ull malalt. Les Gunyoles, 1955) Oració per curar les angines: Nostre Senyor i sant Pere van per un camí, Troben sant Magí i li diuen: -Magí, Magí, què fas aquí? Suqeu-les d'oli del llum I se't tornaran pansides (Els sanadors les 'trencaven' masegant un xic el canell o puny de la mà dreta, buscant 'el nervi', i després fregaven l'altre nervi del coll. Josep Carreres, les Gunyoles, any 1948) Conjur per fer-se passar el flat: Mata ets, mata seràs, Si no em cures el flat Te'n recordaràs (Tot sostenint un brot de mata. L'Arboçar, 1946)</p> | 08013-205 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40994-foto-08013-205-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) Per guarir de llomat (dolor als lloms): Gloriós sant Maure, Que a la font anau, Que de la font tornau, D'aquella font tan pura, Guariu a .. (el nom) Del llomat o espunyidura. Per guarir de trencadura un infant: Era molt estès tal costum. Es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa. En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. (A les Gunyoles, l'any 1942, a aquesta cerimònia hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots) (SADURNÍ, 2001: II, 195). Els curanderos i curanderes curaven erisipeles, d'espatllat, desfetes, etc. (PUIG I BOSCH, 1912). Foto 1: del Costumari Català de Joan Amades: curació de trencats | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40996 | Tradició culinària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-culinaria | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>MENJARS TÍPICS Rovellons confitats. Quan a la casa hi havia abundància de rovellons, les mestresses es dedicaven a confitar-los per a l'hivern. Després de rascar la seva terregada, els tiraven dintre una olla d'aigua i quan aquesta havia arrencat el bull, els treien i els posaven en aigua saturada de sal. També d'altres els cobrien de sal. No cal dir que aquests bolets, abans d'ésser cuinats, calia posar-los llarga estona en aigua clara perquè perdessin la forta salabror que portaven (Maria Rubió, l'Arboçar). El sopar del Divendres Sant. Era auster i vegetarià: enciam i brotons amb allioli (Avinyó, 1908). Escudella de congre. Al segle XIX, els arboçarencs enfeinats amb el transport de llenya, amb carros, acostumaven a menjar escudella de congre, que les famílies havien condimentat el dia abans i que els carreters escalfaven al foc amb una cassola. L'escudella era feta de mongetes, patates, col i congre (SADURNÍ, 2001, II:225). Pollastre amb bolets. Net l'animal i reposades les carns un parell de dies després de sacrificat, l'enfarinaven i el posaven en un recipient amb un sofregit de ceba, tomàquet, uns alls i salpebre, tot mullat amb el brou dels menuts. Després d'una bona estona de cocció, hi afegien els bolets. Total una hora i mitja de foc (SADURNÍ, 2001, II: 227). Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92). Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). Tenien fama: les perdius de l'Arboçar i els espàrrecs de Sant Sebastià dels Gorgs. (SADURNÍ, 2001, II: 223). RECEPTES DE QUARESMA: 1/CONGRE ESCALIVAT. Es dessalava el peix prèviament salat, i es posava a la brasa, acompanyat de verdures com pebrots escalivats i d'una salsa semblant al romesco, picant. 2/ARROS AMB CONGRE. Es posen a bullir 2 'grills' d'all, 1 patata, 1 raig d'oli d'oliva i el congre dessalat. Quan ha fet una bona bullida es treu el congre. Es trituren tots el ingredients i finalment s'afegeix l'arròs (a vegades també s'afegeixen fideus) al brou, de manera que quedi caldós. 3/El dimecres de cendra es feia allioli per acompanyar el peix. Era un acte potser comunitari.</p> | 08013-206 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40996-foto-08013-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40996-foto-08013-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40996-foto-08013-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1: pintures murals a Can Ràfols dels Caus, amb un bodegó de caça. Fotos 2 i 3: cuina de Can Ràfols dels Caus, amb un detall de la pica per dessalar el peix salat. | 98|94 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40998 | Refranyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranyer | <p>INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>DEL MES DE MARÇ: No sóc l'abril gentil, Sinò el març, marçot, Que em revenjo de tot Matant ovelles i ovellots I si et descuides, a tu i tot A la vora del foc (Josep Carreras, Les Gunyoles) -DITES I REFRANER DE LA VINYA I EL VI: Abans de Sant Josep, no podis un cep (Sant Sebastià dels Gorgs) El vi purga el ventre, neteja les dents, mata la fam, apaga la set, cria bons colors, alegra els cors i fa venir la son (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) El vi, vendre i penedir (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Pel juliol, el raïm ha de dur dol (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Pel setembre, neteja tines, portadores i premsa (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Per Nadal, ametlles torrades i un porronet de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) 'Poda'm abans de ploure, cava'm abans de podar i esmagenca'm abans de florir', diu la vinya (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 108) Quan madura la móra, la vinya ja és bona (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 109) Si canta el mussol abans de brotar el cep, any de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de pi, terra de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de romaní, terra de poc vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) D'ALTRES OFICIS: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç' (Josep Esteve), que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici. 'Per Santa Teresa, blat estessa' ALTRES All i vi, remei dels pobres (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 115) Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 117) VARIA: La dona, casada o monja (Les Gunyoles) Les polles de gener són les que ponen primer (L'Arboçar) Per Sant Antoni, la perdiu busca matrimoni (L'Arboçar) Per Pasqua, ous de garsa (L'Arboçar) Per Santa Creu, el llop ja hi veu (L'Arboçar) El llop sempre caça lluny del seu cau (Les Gunyoles) Per Sant Joan, a treure gram (Les Gunyoles) Per Sant Martí, cau la pinya del pi (L'Arboçar) Quan plou, el pagès no es mou (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002) Si plou per Santa Quitèria, la collita a la misèria (Les Gunyoles) Si plou per la lluna vella d'agost, any de bolets (L'Arboçar)- La vella mai no mata el porc en lluna vella de novembre (L'Arboçar) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) Una nevada per Nadal, de mitja femada val (Les Gunyoles) Ase vell, carregat de vicis (L'Arboçar) Al burro vell, poc verd (Les Gunyoles) Faves amb moll, faves al coll (Les Gunyoles) Qui ordieja menjuqueja (L'Arboçar) Terra a muntanya afarta i enganya (L'Arboçar) Llaura amb bou i seràs ric (Avinyó) Pla de civada no val res (Avinyó) L'aigua i el pa no es poden negar (L'Arboçar) Quan el sol es pon i té calçada, l'endemà arengada (Les Gunyoles) Qui no reposa fa poca cosa (Avinyó) El temps és com una mula, no recula (Avinyó) El ruc és dolent per llaurar i bo per traginar (L'Arboçar) Al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (L'Arboçar)</p> | 08013-207 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1: medalló amb aus de la sala de costura ubicada a la darrera planta de la masia de Can Ràfols dels Caus. Foto 2: celler de la caseta. Foto 3: vinyes al pla de Santa Susanna. | 98|94 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 41008 | Pessebre vivent parlat a Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-parlat-a-les-gunyoles | <p>PESSEBRE VIVENT (1997) 'Pessebre vivent parlat de les Gunyoles'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 20 p. 14. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XX | <p>El Pessebre vivent es caracteritza per la singularitat no massa habitual de tractar-se d'una representació parlada. Aquesta escenificació es porta a terme en un entorn natural que envolta el poble, l'anomenada Serra de les Gunyoles (PESSEBRE VIVENT, 1997) , i més en concret la zona de les Esplugues. Es representen els següents quadres: L'Anunciació de la Verge Maria, l'edicte d'empadronament, cercant posada, la llar pairal, temptació del dimoni, el poder de les tenebres, pastors, l'anunciació als pastors, l'infern vençut pels àngels, naixement de Jesús, adoració, la fugida a Egipte, l'infant Jesús. En total dotze quadres diferents, els quals han estat adaptats de diferents obres, com són 'Flor de Nadal', de Francesc d'Assís Pica; 'Els Pastorets', de Josep Maria Folch i Torres, i algunes escenes bíbliques. En l'obra hi treballen més de cent persones. El trajecte es perfuma amb herbes aromàtiques.</p> | 08013-212 | Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Els pessebres vivents no són només una mostra del teatre popular català, sinó una tradició ben viva i amb una projecció de futur constant. La tradició dels pessebres vivents està molt arrelada a Catalunya. A Les Gunyoles va començar l'any 1976, i des d'aquell moment va anar creixent i millorant (PESSEBRE VIVENT, 1997) .</p> | 41.3501600,1.7832300 | 398210 | 4578343 | 1976 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41008-foto-08013-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41008-foto-08013-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per tal de fer les representacions s'han construït tot un seguit de cases imitant un caire 'oriental'. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41013 | Carrerada de la Creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | <p>En síntesi transcorre per la serra de la Llampa i Riés fins la Creu d'Ordal. Es tracta d'un petit brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa. Surt de la carrerada de la Cerdanya a l'indret del pi del Barba, a la serra de les Gunyoles, i baixa per un sender estret cap el poble de l'Arboçar que travessa pel bell mig. La carrerada no segueix la pista enquitranada que, a mà esquerra, volta pel costat del camp de futbol sinó que baixa al fondo i, pel dret, pel costat d'una antiga casa que al seu interior conserva un bon nombre de pletes per al bestiar, s'enfila a trobar l'Arboçar de les Roques. La carrerada no segueix el vial principal de la nova urbanització sinó que puja més cap a l'esquerra, a l'altre costat del camp, pel llindar del bosc de pins. I d'aquesta manera, recte amunt, pel mig dels pins, arriba a l'indret de Rocallissa, a la pista de terra que discorre pel carener de la serra de la Llampa i que és carrerada. La carrerada continua fora del terme municipal d'Avinyonet fins a arribar a la Creu d'Ordal, seguint, segurament, cap a Gelida (ROVIRA ET AL., 1999).</p> | 08013-215 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3243800,1.7696100 | 397030 | 4575497 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41013-foto-08013-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41013-foto-08013-215-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sense ús ramader actualment. Es pot seguir el camí a peu i en bicicleta, de baixada (només apte per a esportistes d'aventura). Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de pas. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 41014 | Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vendrell-0 | Comença a caure | <p>Masia de tipus basilical, amb planta baixa i pis amb tres eixos de composició vertical. Coberta a doble vessant. Té diverses construccions auxiliars com l'era amb pallissa i diversos cups. Destaca una font i una bassa que es troben sota la masia i que són emprades pels animals per a veure-hi. L'estat d'abandó impedeix apropar-s'hi i descriure més acuradament les estructures.</p> | 08013-216 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3228300,1.8141200 | 400753 | 4575273 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41014-foto-08013-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41014-foto-08013-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41014-foto-08013-216-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc