Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40996 | Tradició culinària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-culinaria | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>MENJARS TÍPICS Rovellons confitats. Quan a la casa hi havia abundància de rovellons, les mestresses es dedicaven a confitar-los per a l'hivern. Després de rascar la seva terregada, els tiraven dintre una olla d'aigua i quan aquesta havia arrencat el bull, els treien i els posaven en aigua saturada de sal. També d'altres els cobrien de sal. No cal dir que aquests bolets, abans d'ésser cuinats, calia posar-los llarga estona en aigua clara perquè perdessin la forta salabror que portaven (Maria Rubió, l'Arboçar). El sopar del Divendres Sant. Era auster i vegetarià: enciam i brotons amb allioli (Avinyó, 1908). Escudella de congre. Al segle XIX, els arboçarencs enfeinats amb el transport de llenya, amb carros, acostumaven a menjar escudella de congre, que les famílies havien condimentat el dia abans i que els carreters escalfaven al foc amb una cassola. L'escudella era feta de mongetes, patates, col i congre (SADURNÍ, 2001, II:225). Pollastre amb bolets. Net l'animal i reposades les carns un parell de dies després de sacrificat, l'enfarinaven i el posaven en un recipient amb un sofregit de ceba, tomàquet, uns alls i salpebre, tot mullat amb el brou dels menuts. Després d'una bona estona de cocció, hi afegien els bolets. Total una hora i mitja de foc (SADURNÍ, 2001, II: 227). Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92). Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). Tenien fama: les perdius de l'Arboçar i els espàrrecs de Sant Sebastià dels Gorgs. (SADURNÍ, 2001, II: 223). RECEPTES DE QUARESMA: 1/CONGRE ESCALIVAT. Es dessalava el peix prèviament salat, i es posava a la brasa, acompanyat de verdures com pebrots escalivats i d'una salsa semblant al romesco, picant. 2/ARROS AMB CONGRE. Es posen a bullir 2 'grills' d'all, 1 patata, 1 raig d'oli d'oliva i el congre dessalat. Quan ha fet una bona bullida es treu el congre. Es trituren tots el ingredients i finalment s'afegeix l'arròs (a vegades també s'afegeixen fideus) al brou, de manera que quedi caldós. 3/El dimecres de cendra es feia allioli per acompanyar el peix. Era un acte potser comunitari.</p> | 08013-206 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40996-foto-08013-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40996-foto-08013-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40996-foto-08013-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1: pintures murals a Can Ràfols dels Caus, amb un bodegó de caça. Fotos 2 i 3: cuina de Can Ràfols dels Caus, amb un detall de la pica per dessalar el peix salat. | 98|94 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||
| 40998 | Refranyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranyer | <p>INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>DEL MES DE MARÇ: No sóc l'abril gentil, Sinò el març, marçot, Que em revenjo de tot Matant ovelles i ovellots I si et descuides, a tu i tot A la vora del foc (Josep Carreras, Les Gunyoles) -DITES I REFRANER DE LA VINYA I EL VI: Abans de Sant Josep, no podis un cep (Sant Sebastià dels Gorgs) El vi purga el ventre, neteja les dents, mata la fam, apaga la set, cria bons colors, alegra els cors i fa venir la son (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) El vi, vendre i penedir (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Pel juliol, el raïm ha de dur dol (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Pel setembre, neteja tines, portadores i premsa (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Per Nadal, ametlles torrades i un porronet de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) 'Poda'm abans de ploure, cava'm abans de podar i esmagenca'm abans de florir', diu la vinya (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 108) Quan madura la móra, la vinya ja és bona (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 109) Si canta el mussol abans de brotar el cep, any de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de pi, terra de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de romaní, terra de poc vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) D'ALTRES OFICIS: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç' (Josep Esteve), que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici. 'Per Santa Teresa, blat estessa' ALTRES All i vi, remei dels pobres (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 115) Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 117) VARIA: La dona, casada o monja (Les Gunyoles) Les polles de gener són les que ponen primer (L'Arboçar) Per Sant Antoni, la perdiu busca matrimoni (L'Arboçar) Per Pasqua, ous de garsa (L'Arboçar) Per Santa Creu, el llop ja hi veu (L'Arboçar) El llop sempre caça lluny del seu cau (Les Gunyoles) Per Sant Joan, a treure gram (Les Gunyoles) Per Sant Martí, cau la pinya del pi (L'Arboçar) Quan plou, el pagès no es mou (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002) Si plou per Santa Quitèria, la collita a la misèria (Les Gunyoles) Si plou per la lluna vella d'agost, any de bolets (L'Arboçar)- La vella mai no mata el porc en lluna vella de novembre (L'Arboçar) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) Una nevada per Nadal, de mitja femada val (Les Gunyoles) Ase vell, carregat de vicis (L'Arboçar) Al burro vell, poc verd (Les Gunyoles) Faves amb moll, faves al coll (Les Gunyoles) Qui ordieja menjuqueja (L'Arboçar) Terra a muntanya afarta i enganya (L'Arboçar) Llaura amb bou i seràs ric (Avinyó) Pla de civada no val res (Avinyó) L'aigua i el pa no es poden negar (L'Arboçar) Quan el sol es pon i té calçada, l'endemà arengada (Les Gunyoles) Qui no reposa fa poca cosa (Avinyó) El temps és com una mula, no recula (Avinyó) El ruc és dolent per llaurar i bo per traginar (L'Arboçar) Al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (L'Arboçar)</p> | 08013-207 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1: medalló amb aus de la sala de costura ubicada a la darrera planta de la masia de Can Ràfols dels Caus. Foto 2: celler de la caseta. Foto 3: vinyes al pla de Santa Susanna. | 98|94 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||
| 41002 | Capella de can Ràfols dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-rafols-dels-caus | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2538ACCNIPAC PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | XIX | <p>Darrera la masia hi ha una capella. És un edifici de petites dimensions i consta d'una sola nau amb coberta a dues vessants i volta escarsera amb llunetes. Del conjunt sobresurt una espadanya sense campana. La façana és d'estructura senzilla, de maçoneria irregular i està arrebossada. Les cantoneres i els buits allindats de la façana estan recercats amb carreus vistos. A la llinda de la porta frontal d'accés hi ha gravada una creu ornamental com a mena d'escut que parla de la funcionalitat de l'edifici. A sobre de la porta hi ha un ull de bou que dona una tènue il·luminació a l'interior. A un costat i altre d'aquest buit, s'endevinen sengles rellotges de sol en mal estat de conservació. La nau central es troba profusament decorada mitjançant guixeries i pintures murals. Destaca el cor (havia tingut orgue) en el qual el seu propietari va deixar la seva firma al moment de la construcció i/o ampliació de l'edifici. En una placa de marbre, feta dins d'una veritable tradició neoclàssica, i col·locada al mig d'un frontó pintat a imitació de marbre, es pot llegir lo següent: 'LO FEU FER LO SOR. CHRISTOFOL RAFOLS I MESTRE. LO DIA 29 MARS DE 1819'. Davant la casa hi ha un atri-jardí amb moreres que fan ombra i que donen un caràcter tancat i intimista a la construcció, que presenta el seu accés flanquejat per sengles pilars a sobre dels quals el propietari actual ha col·locat no fa massa unes imatges de nens músics sobre hidries fetes en terracota, en substitució dels remats anteriors que es van fer malbé.</p> | 08013-209 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La masia de Can Ràfols dels Caus ha tingut i te un gran pes específic en el conjunt patrimonial d'Avinyonet. Dotada d'unes extenses propietats, i amb una interessant ubicació en un punt estratègic de comunicacions, a prop de les carrerades i la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls i Begues, va acumular un gran poder econòmic que es va traduir en l'aixecament de diverses construccions de gran interès, que es poden datar entre els segles XVII i XIX. Se sap que el 1764 s'hi construeix una gran cuina amb forn de pa, i que anys més tard, el 1819 s'aixeca, si no existia abans ja un edifici precedent, la capella. Aquesta construcció que avui subsisteix es va dur a terme pel senyor Cristòfol Ràfols i Mestre, de la nissaga de propietaris que, des del segle XVII es coneixen amb seguretat associats a la masia fins arribar a la dècada de 1930 en que es va produir la venda a la família dels propietaris actuals. La capella de Can Ràfols dels Caus havia estat d'ús públic i molt probablement tingués capellà. La tradició oral diu que una de les alcoves de la planta alta de l'edifici es coneixia com el dormitori del capellà.</p> | 41.3588900,1.8009400 | 399705 | 4579292 | 1819 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41002-foto-08013-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41002-foto-08013-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41002-foto-08013-209-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||
| 41010 | Forn de calç dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dels-pelagons | <p>L'indret on s'ubica el forn es ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera, i està localitzat en un rost o pendís del terreny. Consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', dins on s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec de forma quadrangular, amb la cara bona a plom, que constitueix en l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries –que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i un poc sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica –'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de pegar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies d'encès i que després es va tapant a poc a poc fins a deixar un respirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que en surt també és blanca. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kg.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre.</p> | 08013-213 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3287200,1.7896600 | 398715 | 4575956 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41010-foto-08013-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un interessant exemple d'aprofitament del medi, amb el qual es troba íntimament vinculat. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | |||||||||||
| 41012 | Sínia del Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-carbo | XIX-XX | <p>Anant des de Les Cabòries en direcció a Vilafranca es troba, a ma esquerra i davant de Can Merlines, aquesta sínia que servia per a regar els horts del seu propietari. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Presenta adossada una petita bassa arrebossada de ciment, i al costat, feta en totxo, hi ha una petita caseta. Consta d'una roda horitzontal, que era accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou.</p> | 08013-214 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Va ser construïda pel Carbó per regar el seu hort. El Carbó era un veí de Les Cabòries que vivia al carrer del Carme. Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta En el segle XIX es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc.</p> | 41.3614500,1.7711200 | 397215 | 4579611 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41012-foto-08013-214-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||
| 41013 | Carrerada de la Creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | <p>En síntesi transcorre per la serra de la Llampa i Riés fins la Creu d'Ordal. Es tracta d'un petit brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa. Surt de la carrerada de la Cerdanya a l'indret del pi del Barba, a la serra de les Gunyoles, i baixa per un sender estret cap el poble de l'Arboçar que travessa pel bell mig. La carrerada no segueix la pista enquitranada que, a mà esquerra, volta pel costat del camp de futbol sinó que baixa al fondo i, pel dret, pel costat d'una antiga casa que al seu interior conserva un bon nombre de pletes per al bestiar, s'enfila a trobar l'Arboçar de les Roques. La carrerada no segueix el vial principal de la nova urbanització sinó que puja més cap a l'esquerra, a l'altre costat del camp, pel llindar del bosc de pins. I d'aquesta manera, recte amunt, pel mig dels pins, arriba a l'indret de Rocallissa, a la pista de terra que discorre pel carener de la serra de la Llampa i que és carrerada. La carrerada continua fora del terme municipal d'Avinyonet fins a arribar a la Creu d'Ordal, seguint, segurament, cap a Gelida (ROVIRA ET AL., 1999).</p> | 08013-215 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3243800,1.7696100 | 397030 | 4575497 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41013-foto-08013-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41013-foto-08013-215-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sense ús ramader actualment. Es pot seguir el camí a peu i en bicicleta, de baixada (només apte per a esportistes d'aventura). Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de pas. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||
| 41014 | Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vendrell-0 | Comença a caure | <p>Masia de tipus basilical, amb planta baixa i pis amb tres eixos de composició vertical. Coberta a doble vessant. Té diverses construccions auxiliars com l'era amb pallissa i diversos cups. Destaca una font i una bassa que es troben sota la masia i que són emprades pels animals per a veure-hi. L'estat d'abandó impedeix apropar-s'hi i descriure més acuradament les estructures.</p> | 08013-216 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3228300,1.8141200 | 400753 | 4575273 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41014-foto-08013-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41014-foto-08013-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41014-foto-08013-216-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | |||||||||||
| 41017 | Cal Salvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvet | XX | <p>Casa aïllada, a tocar la carretera de Barcelona. Consta de planta baixa i planta pis. La planta és rectangular, i la teulada a dos vessants, amb coberta de teula àrab i amb ràfec de tortugada. La façana és plana i arrebossada. Presenta tres eixos de simetria, i els buits son plans i estan protegits per sengles guardapols. L'eix central està marcat mitjançant un balcó amb barana de ferro decorada. És una construcció del tipus habitatge en ciutat-jardí. Davant la casa hi ha un jardí protegit per un barri fet d'obra amb reixa intercalada agafada a pilars fets de maçoneria arrebossada i coronats per sengles capitells en forma de timpà amb el frontal decorat mitjançant tessel·les ceràmiques vidrades bicolors.</p> | 08013-219 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El pare de Carme Solé era el propietari de la línia d'autobusos a Barcelona.</p> | 41.3614500,1.7791400 | 397886 | 4579602 | 1915-25 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41017-foto-08013-219-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||
| 41019 | Camí antic a la partida dels Masos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-a-la-partida-dels-masos | <p>Camí antic amb marques de roda al terra que s'inicia en un traçat evident en un encreuament de camins que venen del Nord i el Nord-est, a tocar el turonet on es troba la pallissa del Mestret i que continua cap al Sud-est, trobant-se amb el camí vell de les Gunyoles per l'esquerra i, per la dreta amb el camí de cal Vendrell. El camí travessa el jaciment arqueològic de cal Ferret. Als llocs on està enfonsat els marges queden molt elevats respecte del nivell actual de rodament, senyal de la seva indubtable antiguitat</p> | 08013-221 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3515600,1.7753900 | 397557 | 4578508 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41019-foto-08013-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41019-foto-08013-221-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En la seva superfície es troben restes fossilíferes d'ambient marí. | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | |||||||||||
| 41021 | La Carretera/Carretera Reial/Carretera B-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carreteracarretera-reialcarretera-b-24 | <p>MADOZ, Pascual (1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. Vol. III</p> | XVIII | <p>Via de comunicació pavimentada, i de cabuda de dos carrils, que travessa el municipi d'Avinyonet pel mig, en direcció NE-SO, mediatitzant en gran manera l'urbanisme que es va desenvolupar en tota aquesta zona, especialment en lo que fa als nuclis de Cantallops i de Les Cabòries, on es va construir, dins el terme d'Avinyonet, un hostal de Carretera, encara existent com a restaurant. Hi ha innumerables cases que es van construir al seu costat, com Can Salvet, Cal Pauet Ràfols, cal Susanna, inclús edificis de caire religiós, com la vella església de Cantallops o la d'Avinyonet-Les Cabòries.</p> | 08013-223 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Durant la segona meitat del segle XVlll, regnant a Espanya el rei Carles lll, es va dur a terme la construcció de la nova carretera reial entre Vilafranca i Barcelona, l'actual B-24, una obra determinant pel desenvolupament dels municipis de Vallirana i Cervelló, i per suposat pel desenvolupament de dos importants nuclis de població del terme d'Avinyonet: Cantallops i Les Cabòries. Altres nuclis van anar també desenvolupant-se al seu costat: Clariana i també, Collblanc. En el cas de Les Cabòries durant el segle XIX es parla de les cases de La Carretera, doncs aquest gran nombre de construccions van tenir un gran pes específic en el territori d'Avinyonet. Va ser dissenyada per enginyers militars i realitzada en diverses fases, ateses les enormes dificultats que comportava l'accidentada orografia del territori. Entre Vilafranca i Barcelona es varen construir 59 ponts, el més important dels quals, a més del de Molins de Rei, va ser sens dubte el pont del Lledoner. El traçat que se li va donar ve a substituir el traçat medieval del camí Reial per Begues, l'actual carretera d'Olesa. És indubtable la seva importància en el municipi, la qual cosa ja s'esmenta al segle XIX, quan es considera l'eix que marca el seu desenvolupament: '71 casas distribuidas en dos barrios, separados uno de otro por la carretera que va de Vilafranca a Barcelona' (MADOZ, 1850: III, 188) un i altre costat de la carretera '</p> | 41.3612800,1.7765000 | 397665 | 4579586 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41021-foto-08013-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41021-foto-08013-223-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Juan Cermeno | La carretera ha passat de ser un element valorat per la gent del poble com a positiu per a percebre-ho negativament pel fet de ser una via de tràfic molt intens. | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | |||||||
| 41022 | Carrerada de la riera dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-riera-dels-pelagons | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | <p>Comença a Sant Pere de Ribes i segueix sempre la llera de la riera de Begues cap amunt, en direcció a Olivella. Una pista serpenteja a dreta i esquerra de la riera en bona part del recorregut. En alguns trams, la carrerada discorre per la mateixa llera. Una mica abans d'arribar a can Suriol, gran casa ja al terme d'Olivella, el camí ramader deixa la riera de Begues, passa per sota la carretera BV-2111, i puja per la riera que baixa a mà esquerra que és la dels Pelagons. Sempre per la pista que segueix la riera arriba a la casa avui mig enrunada dels Pelagons de Baix. Algun pastor comenta que, en aquest punt, la carrerada deixa la riera i s'enfila pel llom de la costa Rava -que arrenca just al darrera de la casa- per anar a trobar el bosc de la Gavarra i la carrerada que ve d'Olesa en direcció a coll de Garró. D'altres, que segueix el camí de la riera fins a coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també hi fan cap la carrerada de la Cerdanya que baixa de les Gunyoles i la que ve de Begues i Olesa. Totes juntes ja en un sol camí, segueixen riera amunt cap a Cantallops (ROVIRA ET AL., 1999).</p> | 08013-224 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3502300,1.8036400 | 399918 | 4578327 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41022-foto-08013-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41022-foto-08013-224-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Es pot fer a peu i en bicicleta si bé hi ha alguns trams de molt mal camí per dins la llera de la riera. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||
| 41023 | Cal Carbó i pallissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbo-i-pallissa | <p>Casa situada al costa de cal Fàbregas de Cantallops, en una zona de màxim interès des d'un punt de vista patrimonial. La casa es complementa amb la pallissa que encara es troba a l'altre costat del carrer de Santa Margarida que segueix el traçat de la carretera nacional, a tocar de la qual devia haver-hi l'era de la casa. Hi ha també al davant una sínia que es troba inclosa en fitxa independent.</p> | 08013-225 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3672100,1.7990700 | 399562 | 4580218 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41023-foto-08013-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | La pallissa es troba a l'altre costat de la carretera en les següents coordenades x=03995006 y=458089 z=288 | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||||
| 41027 | El Maset de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-de-baix | XVIII | Es troba molt deteriorat, està en ruïnes. | <p>A sota del maset del Ferret, i dominant el fondo també conegut com del Maset del Ferret, es troba un edifici de planta quadrangular, murs de maçoneria irregular, en la part principal destinada a habitatge arrebossats de calç, en les dependències annexes de caire agrari, de pedres vistes. La teulada de l'edifici principal, que està pràcticament ensorrada en la seva totalitat és a dos vessants, té planta baixa i planta pis, buits de llinda plana, en part recercats de totxo, i al carener de la teulada de teules àrabs conserva el coronament de façana rematat per les restes d'un motiu de teules trencades amb clar significat apotropaic, com a defensa pel llamp. Conserva el forn de pa, i probablement compartiria el pou que hi ha al camí que l'uneix amb el maset d'en Ferret. Te una dependència annexa feta en obra de maçoneria vista que protegeix un cup rodó.</p> | 08013-229 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla tractar-se d'una construcció de finals del segle XVIII, corresponent al moment de màxim apogeu del conreu de la vinya al municipi.</p> | 41.3382600,1.8027500 | 399825 | 4577000 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41027-foto-08013-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41027-foto-08013-229-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | |||||||||
| 41028 | El Maset d'en Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-den-ferret | <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals)</p> | XVIII | Està enrunat, encara que conserva bona part de la coberta | <p>Masia composta d'un allargat cos central, per les perllongacions que es van anar afegint pels laterals de la casa per tal d'ubicar-hi cups de vi. La planta és aproximadament rectangular, amb coberta a dues aigües de teula àrab. Davant la casa hi ha una era de pedra, i als laterals dos cups rodons, i un de quadrat dins de la casa. Les parets són de maçoneria irregular i al cos central es troben arrebossades amb calç. Hi ha un pou i una bassa relativament a prop, entre aquesta casa i el maset de Baix. Per darrera hi ha més dependències auxiliars amb destins agraris. Conserva la cuina amb la xemeneia.</p> | 08013-230 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Apareix esmentat en un document emès 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', dintre la segona classe, a la mateixa categoria de cases com la dels Pelagons, el Corral Nou, etc.. (LISTA, 1825) Sembla tractar-se d'una construcció de finals del segle XVIII, corresponent al moment de màxim apogeu del cultiu de vinya al municipi.</p> | 41.3380100,1.8013900 | 399711 | 4576973 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41028-foto-08013-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41028-foto-08013-230-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||
| 41030 | Els Cupots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupots | <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'hi han trobat dos punts amb una curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van colpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> | 08013-232 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui s'hi poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> | 41.3419600,1.7951200 | 399192 | 4577419 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41030-foto-08013-232-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||||
| 41033 | Cançons agrícoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-agricoles | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>CANÇONS DE VEREMA: El vi ja el poden, Pere de la Mel el poda, Podint, podant el vi, Pere de la Mel Ja poda el vi. El vin ja l'ensofren, Pere de la Mel l'ensofra, Ensofrint, ensofrant el vi, Pere de la Mel Ensofra el vi. El vi ja el premsen, Pere de la Mel el premsa, Premsint, premsant el vi, Pere de la Mel Ja premsa el vi. El vi l'emboten, Pere de la Mel l'embota, Embotint, embotant el vi, Pere de la Mel Embota el vi. El vi se'l beuen, Pere de la Mel se'l beu, Bevint, bevent el vin, Pere de la Mel Ja es beu el vi. (Cançó oïda a les Cabòries l'any 1949, de procedència valenciana) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONS Vostres goigs amb gran calor cantarem tot fent-vos llum. Guardeu-nos del mal de cap Borrascós Don Patantum. Sempre tenint al davant Una bóta de bon vi, I després d'estar ben tip, Rebeu calor i alegria Pròpia del saboróns xarrum. Són tots els vostres confrares Gent de molt bona mena, Tots devots d'aquell truà Que Patantum s'anomena. Tots beuen en el porró Perquè els posa oli al llum (Claudi Jofre, Avinyó, 1877) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONERS Quan el pare va morir, Em va deixar una vinya, D'una vinya, una tira, D'una tira, un cep, D'un cep, un raïm, D'un raïm, un gotim, D'un gotim, una pansa! (Josep Carreres, les Gunyoles, 1922) CANÇONS AGRÍCOLES Damisel·la, damisel·la, Us voleu emmaridar? Aquí hi ha un perolaire Que molt bon marit serà. -Vés-te'n d'aquí que ets més negre que un pecat. Damisel·la, damisel·la, Terra negra fa bon blat. Damisel·la, damisel·la, Que la blanca el fa migrat. (Maria Mata Doria, l'Arboçar, 1958) Al sol li diuen Llorenç I a la lluna Margarida, Ella fa claror de nit I ell fa claror de dia (Josep Carreras, les Gunyoles, 1945) Encara que porti clenxa I el cabell a la romana, No m'enganyaràs a mi, Tap de carabassa vana! (L'Arboçar, 1925) Corrandes no són corrandes, Corrandes no són cançons, Mai no he vist millor barreja Que minyones amb minyons. Marieta de l'ull negre, No pas vós, que el teniu ros, Tota dona boniqueta Sol tenir el marit gelós. (Avinyó, 1888) DE LLAURADA Els quatre llauradors Com treballen, com treballen, Els quatre llauradors Com treballen de dos en dos. (fragment d'un ball, recitat per Josefa Almirall de l'Arboçar) L'amo ve de la llaurada Molt cansat i fatigat, Troba la porta tancada Amb clau i amb forrellat. No pot entrar per la finestra Si no és per un forat, Troba la mestressa a taula I un frare a cada costat. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1935)</p> | 08013-235 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41033-foto-08013-235-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | |||||||||||
| 41034 | Cançons infantils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-infantils | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>CANÇONETES D'INFANTS Sant Nicolau, bisbe de pau, Panses i figues i nous i olives, I tot el que vulgueu, Caritat, senyores, caritat si us plau, Que venim de lluny i és Sant Nicolau (Les Gunyoles) La son son, se n'és anada, Déu li do bona tornada, Que ara mateix serà aquí De sota d'aquest coixí (L'Arboçar) CANÇÓ DE PASQUA Déus vós guard, padrí, La Pasqua ha vingut, Doneu-me la mona I Déu us doni salut (Les Gunyoles) JUGANT A CUIT I AMAGAR Quatre pedres hi ha al carrer, Jo les sé comptar molt bé Operquè són de xocolata. Una, dues, tres, quatre! (L'Arboçar) JUGANT A CUIT I AMAGAR Poma midora Que en salta la torre. N'és i n'és, quina hora és? Són les onze de quinquilla, N'ha passat el picarilla. Un plat d'arròs, pomes i peres, I tu... flors! (Les Gunyoles)</p> | 08013-236 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41034-foto-08013-236-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | |||||||||||
| 41035 | Cançons diverses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-diverses | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>CANÇONS DE DANSA I AMOR Les meves germanes em diuen Que a mi no em convé casar, Però elles amb els marits viuen I a mi em volen enganyar (Maria Rubió. L'Arboçar, 1905) CANÇONS DE CONTINGUTS VARIATS N'hi ha una monja, dintre un convent, Que de nit i de dia plora amargament. La Mare Abadessa li diu: -De què ploreu, monja, per què tant ploreu? -Ploro per un jove que n'és molt prudent, que si no m'hi caso, moriré per ell. -Moriu-ne, ja us enterrarem, les tombes són noves, les estrenareu. De flors i violes les enramarem. Darrera la tomba unes roses hi plantarem, En fan roses blanques, roses i clavells (Maria Rubió, l'Arboçar, 1947) Un pobre pagès Tenia una filla, Tenia quinze anys I encara no fila, Tralarà, tralarà, I encara no fila, Tralarà, tralarà, Ja mai filarà. (Maria Rubió, l'Arboçar, 1946) Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món, Que tinc la bugada estesa I la pasta bona al forn. Els bouets a la beurada, Els cantirets a la font, Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món. (Jaume Via, Sant Sebastià dels Gorgs, 1920) Sant Jaume de regalícia, Sant Jaume de regaló, Als homes xocolata I a les dones... cop de bastó! (Festes de Carnaval, les Gunyoles, 1915) CANÇONS LOCALS Le noies d'Olivella Totes són revellides Perquè es mengen les verdures Collides de quinze dies (Maria Rubió, l'Arboçar)</p> | 08013-237 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41035-foto-08013-237-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | |||||||||||
| 41036 | Rondalla del pastor i el jutge de pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-pastor-i-el-jutge-de-pau | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Un pastor del Penedès, trobant-se a l'estiu a la Cerdanya amb el seu ramat, fou citat pel jutge per haver deixat entrar les seves ovelles en una cleda privada. El pastor es defensà com pogué, però el jutge li digué: -Els pastors, ho sabeu ben bé prou, sempre em veniu a contar falòrnies i mai no en teniu la culpa de res, però sou una colla de desvergonyits que sempre aprofiteu els prats on no teniu cap dret de compra per atipar les bèsties. El vell pastor li contestà: -Sempre esteu damunt els pastors, els pastors per aquí, els pastors per allà. Això és massa! Cal que sapigueu d'una vegada per totes que els guardians del bestiar som els homes que Nostre Senyor volgué al seu costat quan va néixer. Vet aquí perquè, quan ve Nadal, som presents els pastors al costat de Jesús. I voleu que us ho digui? Jo sóc vell i no he deixat mai d'anar, cada any, a veure els pessebres i, allà vora l'establia, sempre hi he vist pastors. Però de jutges de pau... sento dir-vos-ho, senyor, mai no n'hi he vist cap! (Ramon Catasús, pastor de l'Arboçar, 1951).</p> | 08013-238 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||||
| 41037 | Rondalla de les cabres del monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-les-cabres-del-monestir-de-montserrat | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Un vellet de les Gunyoles contava, per l'any 1885, que a Montserrat hi vivien, en temps llunyans, un ramat de cabres salvatges que cada vespre baixaven dels cims més alts fins a les mateixes portes del monestir, on els frares les munyien. Acabada l'operació, aquestes se'n tornaven pels despenyadors, fins al dia següent. Un dia, un pelegrí que es trobava a Montserrat robà un cabridet. Des de llavors, les cabres no baixaren més al monestir. (Aquesta llegenda també fou recollida pel rei Alfons X el Savi, en les seves 420 cançons miracleres de la Mare de Déu. Set d'elles fan referència a la Moreneta).</p> | 08013-239 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||||
| 41038 | Llegenda de la campana de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-campana-de-santa-magdalena | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Aquesta hisenda està situada a uns quinze minuts de les Gunyoles i a la mateixa distància de l'Arboçar. Les seves ruïnes i l'església fan pensar que devia ser una possessió de la gran noblesa en temps no gaire llunyans. Hi havia dues campanes; una passà a la parròquia de les Gunyoles, i té un so escardalenc a causa del seu transport, i l'altra... asseguren que els carlins l'ompliren d'or i l'amagaren prop d'allí. Moltes persones coneixedores del fet buscaren i continuen buscant per aquelles rodalies el preuat tresor. Saurins, amb la seva rústega mecànica, fan clots per diversos llocs, cercant tots ells l'enigma que la terra, avara, els amaga. (Maria Rubió, l'Arboçar, 1948) Una altra versió es aquesta: 'En la masia de Santa Magdalena, com en tantes altres de les nostres contrades, hi havia una petita ermita amb un campanar. Van venir temps de guerra i de revoltes. Els pagesos dels voltants volien fugir però tenien por que els prenguessin totes les coses de valor que tenien. Llavors van decidir d'amagar-ho dins la campana de l'ermita. La van despenjar i van posar a dins les seves monedes i les seves joies. Després la van enterrar en una vinya dels voltants. Van passar els anys i no van explicar a ningú on era el lloc on l'havien enterrada. Sembla que encara avui en dia hi ha gent que llaurant les terres del voltant de Santa Magdalena espera trobar el tresor de la campana' (LLEGENDES, 1998)</p> | 08013-240 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3441400,1.7863300 | 398460 | 4577671 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41038-foto-08013-240-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto: Santa Magdalena, però sense campana. | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||
| 41039 | Rondalla del palmisser de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-palmisser-de-les-gunyoles | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>En aquest pintoresc poblet de mil·lenària torre romana, amb un centenar de cases a redós, situat dalt d'un bell mirador, amb mitja comarca estesa als seus peus, hi vivia, joiós, un veïnat amb caliu de gran germanor i mútua estima. Però sempre arriben contratemps i, aquesta vegada, el motiu el proporcionaria un dels veïns més apreciats. El Salvador, un pagès treballador com pocs, que a les vesprades arrodonia el seu jornalet confeccionant sàrries, senalles, estores i senatxos amb el margalló, petita palmera que creix avui encara a la serra, prop de la font del Cuscó. Cansat de treballar l'aspra terra de muntanya, havia decidit anar a viure al pla, a poc més d'un quilòmetre del poble. Va comprar una peça de terra tocant al camí d'Olesa, a la cruïlla amb la carretera general, on es pensava fer la caseta. Tots els seus amics es dolien de la seva sorprenent decisió, i el Salvador no es cansava de repetir que li sabia greu deixar-los però que el canvi li reportava millorar la seva vida, la possibilitat de collir més i, com que estaria més ben situat, podria vendre els seus treballs d'artesania. Cap gunyolenc no el pogué fer canviar d'opinió, per més que ho intentaren, i sempre acabaven amb la mateixa cantarella: 'Estàs carregat de cabòries'. I des de llavors, segurament era mitjan segle passat, el Salvador, sense proposar-s'ho, donà nom al poble nou que allí es construí, les Cabòries.</p> | 08013-241 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3519800,1.7806100 | 397994 | 4578549 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||||
| 41040 | Llegenda de la reina de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-reina-de-cantallops | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Aquesta és una llegenda que està vinculada amb l'origen del nom del nucli de Cantallops. El marc físic de la història es desenvolupa prop de la carretera actual de Vilafranca a Barcelona, a la sortida de Cantallops, a on es compta fa molts anys que una reina va fer nit a la Cotxeria, lloc on les cavalleries reposaven dels llargs trajectes. Durant la nit, com de costum, els llops udolaren des de les muntanyes properes i la reina, sobresaltant-se contínuament, no pogué descansar gens ni mica. L'endemà, preguntà pel nom del lloc on havia passat tan mala nit i li digueren que era Vilaformosa. S'estranyà que un barri tan feréstec tingués un nom tan bonic i opinà que el més apropiat era el de Cantallops, ja que ells eren, amb els seus continuats udols, els vertaders protagonistes d'aquella contrada. Des d'aquell dia, Vilaformosa passà a l'oblit en record i penitència de la mala nit d'aquella reina de pas. (Núria Vallès, 1968) Una altra versió es aquesta: 'On ara es troba aquest poble hi passava un camí ral per on circulaven nombroses cavalleries. El lloc era conegut amb el nom de Vilaformosa. Hi havia un hostal anomenat 'la Cotxeria' on els viatgers de les diligències podien passar la nit, descansar i fer un mos. Les restes d'aquest hostal encara es conserven a l'entrada del poble, al peu de la carretera. Un bon dia un carruatge que portava una reina es va parar per passar la nit en aquest lloc. Es veu que durant tota la nit els llops dels boscos propers no van parar d'udolar i van molestar la reina. l'endemà al matí, en llevar-se, va demanar com es deia el lloc on havia intentat dormir i li van dir que Vilaformosa. La reina va considerar que no podia tenir un nom tan bonic un indret tan feréstec com aquell i va decidir que de llavors en endavant s'anomenés Cantallops (LLEGENDES, 1998).</p> | 08013-242 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3685800,1.8013400 | 399754 | 4580367 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||||
| 41041 | Rondalla del mariscal Suchet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-mariscal-suchet | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Aquest mariscal sembla que va viure una bona temporada en un hostal que hi havia on actualment es troba l'estanc, el bar Pep i el taller del fuster, al costat de la carretera a Avinyonet. Aquella casa durant molt de temps se l'ha coneguda amb el nom de cal Suchet (LLEGENDES, 1998).</p> | 08013-243 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És molt possible que en aquesta rondalla hi hagi segurament una bona part d'història, ja que aquest mariscal de Napoleó va estar al davant de l'exèrcit francès durant la Guerra de la Independència. Va prendre part en la conquesta de Lleida, Tortosa i València. En la retirada, encara va guanyar una batalla a Molins de Rei (el 10 de gener de 1814). | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | |||||||||||
| 41042 | Llegenda del tresor del Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-tresor-del-puig-de-la-mola | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.</p> | 08013-244 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3193700,1.8477100 | 403559 | 4574851 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||||
| 41043 | Llegenda dels túnels secrets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-tunels-secrets | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària que hi havia a la torre de l'Arboçar de Baix (SADURNÍ ET AL., 2000). Altra llegenda parla d'un túnel existent a Santa Susanna, pel qual la gent durant la guerra del carlí, van sortir per tal de demanar ajuda a Ribes darrera de lo qual va haver-hi una gran matança (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003).</p> | 08013-245 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41043-foto-08013-245-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Cova del Fondo Gran, que era l'altre extrem del passadís secret que segons la llegenda sortia de la torre de l'Arboçar de Baix; | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||
| 41044 | Costums relacionats amb els fenòmens meteorològics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-els-fenomens-meteorologics | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. CREMA DE LLORER PER TALLAR LA TEMPESTA I LES PEDREGADES. Era corrent que a les cases es cremessin bé a la llar, bé a qualsevol foc encès dins la casa, fulles de llorer que s'havien beneït el dia de Rams (informacions orals presses a Can Montregull i a mas Bertran, juny 2002). 2. TREURE A LA FINESTRA LES TOVALLES. Es treien a la finestra les tovalles que cobrien la taula pel salpàs (AMADES, 2001, IV: 674) i també perquè allunyés els llamps i les pedregades (AMADES, 2001, II, 734; IV, 674) es treien a la finestra (informació oral pressa a mas Bertràn, juny 2002). 3. TREURE FORA LA CASA UNA PAELLA I UNS TRES PEUS. Quan pedregava es treia fora de la casa una paella de cul per amunt i uns tres peus de petges enlaire (AMADES, 2001, IV: 674). 4. TALLAR NÚVOLS. A l'Arboçar 'tallaven' els núvols amb ganivets, amb la mà esquerra, i a la mà dreta portaven un Sant Crist (1948) (SADURNÍ, 2001: II, 137) 5. ESCODRINYAR EL VENT DE MIGDIA. A l'Arboçar, escodrinyaven el vent del migdia del Dissabte de Glòria, que era el que portaria les tempestes d'estiu (SADURNÍ, 2001: II). 6. POSAR UN RAMET DE LLORER BENEIT A LA VINYA. Per Santa Creu, a la sortida d'ofici, es portava el ramet de llorer beneït a la vinya i es deixava sobre un cep, a fi que Déu els preservés del mal temps (SADURNÍ, 2001: II). 7. POSAR-SE LES CATIUSQUES. Quan llampegava les mares posaven als seus fills les catiusques (Informació oral Can Montragull, juny 2002). 8. BOIRA I BRUIXES. Deien que els dies de boira gebrada i els de pluja i sol eren els preferits de les bruixes, la qual cosa va donar peu a la dita 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 128)</p> | 08013-246 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||||
| 41045 | Costumari propi de la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-propi-de-la-nit-de-sant-joan | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. ROQUES QUE S'AJUNTEN En el costumari i credenciari de la nit de Sant Joan es troben diversos costums i diferents creences que semblen reconèixer cultes de caràcter orogràfic o lític. Així és el cas d'un costum documentat per Joan Amades al terme d'Avinyonet, i que és la següent: es té la creença de que 'dues roques que es troben d'alt d'un puig proper a Avinyonet del Penedès (Les Cabòries), es van ajuntant a poc a poc. Quan es cloguin vindrà la fi del món. Des de fa temps que cada nit de Sant Joan van avançant; abans hi podia passar un home a cavall; més tard només hi passava a peu, per gras que fos, i ara ha d'estar molt magre per a poder-hi passar. La gent de la rodalia té el cas per un indici que la fi del món s'acosta' (AMADES, 2001, IV: 160). 2. SALTAR EL FOC. La nit de Sant Joan a les Cabòries creien que els qui saltaven el foc no moririen durant l'any. Els fadrins, per demostrar la seva virilitat, havien de saltar, com a mínim, set focs. A les Gunyoles, l'any 1935, encara hi havia qui per la vigília de Sant Joan anava per la muntanya, amb una canya verda, 'buscant la sort'. (SADURNÍ, 2001: II, 162). 3. PER CONÈIXER EL NOM DEL FUTUR MARIT. Les noies que anaven a esporgar la vinya la nit de Sant Joan preparaven un plat amb aigua i oli en el qual ficaven cargolats tants papers com pretendents coneixien. En cadascun d'aquests paperets escrivien el nom de cada noi que es pretenia. Després se n'agafava un i el que sortia era el noi que seria el futur marit. En tant que s'agafava el paper es recitava la següent oració: 'Sant Joan Baptista apòstol i evangelista, per la propietat que Deu us ha donat feu-me sortir el meu enamorat' (Informació oral Concepció Massana, juny 2001). 4. UNTAR AMB OLI L'ULL DE LES FIGUES. Un altre costum en el qual es troba protagonista un element del medi vegetal a la nit de Sant Joan, és el d'untar amb oli l'ull de les figues de manera que per Sant Pere ja eren madures (AMADES, 2001, IV: 96) (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002). 5. SANACIONS DE TRENCADURA (veure fitxa dedicada a medicina popular). La nit de Sant Joan es passava per les branques d'un roure als nens herniats, i ho feien un Joan i un Pere (informació oral veïns d'Avinyonet, juny 2002). Era molt estès tal costum. En el cas dels nens es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa, o la següent formuleta: '-Té Pere - Té Joan -Que es curi aquest infant' En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. A les Gunyoles, l'any 1942, es va dur a terme una cerimònia d'aquestes a la que hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots (SADURNÍ, 2001: II, 195) Altres indrets que semblaven propicis per aquestes cures, eren Avinyó, la Font del Molinet, la Font de la Canya, el torrent del Batlle i la Font del Cuscó . Cap els anys 1940-1950 es va passar un altre nen trencat en el bosc del Batlle a tocar el torrent del mateix nom. La gent anava amb espelmes. També se sap que sota el roure del Sebio Ferret Castellví s'havia fet aquesta cerimònia (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002).</p> | 08013-247 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41045-foto-08013-247-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 6. La vigília de Sant Joan, els veïns de Les Gunyoles, sortien per la muntanya, amb una canya verda, a trobar la bona ventura. 7. EL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA. Un altre costum devia ser el de, a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, anar a buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | ||||||||||
| 41046 | Costums diversos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopèdia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. Pel dia de difunts es captava pa, tot dient un parenostre pels difunts de la casa. 2. ELS OUS DE LES GALLINES. Les mestresses sempre procuraven que el nombre d'ous que havien de covar les gallines fos imparell; altrament, molts ous en sortirien 'nials' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 140) 3.CANVI DE ROBA EN DIVENDRES. A les Gunyoles, les mares obligaven els seus fills a canviar-se la samarreta gruixuda d'hivern per la prima d'estiu, sempre en divendres (1965) (SADURNÍ, 2001: II, 144). 4.PLANTAR UN LLORER. A Sant Sebastià dels Gorgs, plantar un llorer presagiava la mort de tota la família. 5. APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes de Les Roques. 6. LES PASTORES QUE VENIEN OLI DE GINEBRÓ I TREMENTINA. Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebró i trementina. La trementina s'obtenia de la resina del pi roig. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues. L'oli de ginebró era un remei molt destacat per eliminar els cucs de l'intestí de la canalla (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). També era empleat pel bestiar. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d'alguns animals, úlceres i grans infectats. 7. RITUS DE CONSTRUCCIÓ I APOTROPÀICS. En el transcurs de la feina de camp, s'ha pogut constatar la presència d'indicis de costums d'aquest tipus, com poden ser la existència de símbols protectors com: el remat de les teulades fet mitjançant dues tiges enfrontades, les creus marcades a les portes de les cases, o al sostre (s'ha conservat un interessant cas a la cara interior de la pedra central de la coberta d'una barraca), o les teules pintades amb el motiu de 'dent de llop', pintat o en reserva. Tot aquest simbolisme contribuiria sense dubte a reclamar una protecció sobrenatural per a l'edifici, aconseguida tant mitjançant el simbolisme de les creences institucionalitzades, com els signes protectors de pràctiques o creences esotèriques de les que s'ha perdut la memòria, però moltes vegades no la presència. 8. COSTUM PARTICULAR A SANTA SUSANNA. No coneixem si això es feia en altres llocs, però la tradició oral parla de la utilització d'una dependència al caseriu de Santa Susanna, que era coneguda precisament com a la 'sala dels nuvis', per passar una petita i econòmica lluna de mel pels recents casats a la masia. Així la parella els nuvis romandrien tancats i barrats en aquest espai durant un temps. Els aliments se'ls facilitaven per una petita obertura a la paret. 9. COSTUMS SUPERSTICIOSOS: 9.1. No rentar durant els nou dies que segueixen la mort d'un individu de la família. 9.2. Si el saler es gira, impensadament, indica dissort. 9.3. No entrar el ram de llorer beneït a casa al retornar de l'església per Sant Pere Màrtir 9.4. No dinar tretze comensals a taula.</p> | 08013-248 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41046-foto-08013-248-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:47 | |||||||||||
| 55461 | Festa Major d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dolesa | XIV-XXI | <p>Els actes de la Festa Major son variats per tal d'acollir tots els grups d'edat. Es realitzen àpats tradicionals on es reuneixen tots al voltant de la taula. Abans s'assisteix a missa solemne i a diferents actes festius, acabant amb un ball. Entre els actes més destacables hi ha el cercavila, castell de focs, diables Tot i que la festa es celebra actualment al juliol, per Sant Joan, data en que es feia abans, encara es fan les fogueres durant la revetlla i missa solemne.</p> | 08146-113 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La festa major d'Olesa de Bonesvalls es feia per Sant Joan, 24 de juny, patró de la parròquia del municipi. Més tard, com la data coincidia amb l'època de la sega de cereal, època en que tot el poble tenia molta feina, es va decidir canviar al tercer cap de setmana de juliol. Aquesta modificació de la data es va portar a terme a mitjans del segle XIX. Probablement l'antiguitat d'aquesta celebració es remunta a inicis del segle XIV, quan es feien diferents actes religiosos i populars dedicats al patró de la parròquia. Des de fa poca anys altres barris del municipi celebren la seva pròpia festa major, és el cas del barri de l'Hospital, de les urbanitzacions Olivella i Pla del Pèlag, de can Xacó i de can Morgades.</p> | 41.3534200,1.8498200 | 403786 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||||
| 55465 | Llegenda de la cadira de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cadira-de-sant-cristofol | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII | <p>La cadira de Sant Cristòfol és una curiositat natural existent al llit de la riera de Begues al límit amb aquest terme, prop del revolt dels Casals. Sant Cristòfol és el patró titular de Begues i també de La Granada, trobant-se Olesa al mig. A l'Hospital es va iniciar un culte a Santa Marta al segle XV i enfortit a partir del vot del poble al segle XVII. La llegenda explica que Sant Cristòfol festejava amb Santa Marta i utilitzaven l'antic camí per trobar-se de nit. Els olesans es van assabentar i el van perseguir a cops de pedra; el sant, per aturar-los es va orinar des del cim d'una muntanya formant una riera que travessava nou vegades el camí, no poden passar els perseguidors. El Sant en córrer va deixar la petja marcada a la roca, on encara avui es poden veure les 'petjades de Sant Cristòfol', i per descansar es va asseure a la roca formant una cadira.</p> | 08146-117 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La llegenda està vinculada a l'antiga ruta entre Olesa i Begues. Probablement té els seu origen en una llegenda popular de finals del XVII o inicis del XVIII, època en que l'Hospital dóna culte a Santa Marta.</p> | 41.3361900,1.8628100 | 404847 | 4576702 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||||
| 55466 | Llegenda de la lluita dels dos castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-lluita-dels-dos-castells | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII-XX | És una llegenda de la que quasi no es conserva la tradició. | <p>La llegenda es basa en la lluita entre el castell del Lloc i el castell de l'Hospital. El castell del Lloc es trobaria a Olesa, en un lloc dominant del nucli, que en documents de finals del segle XVI i primera meitat del XVII li donen la denominació de 'la Força' o 'el castell d'Olesa', i més tard, fins gairebé el segle XX, es coneixia com 'la casa alta' o 'Escalat de la casa alta'. A la primera meitat del segle XVII era dels Escala, havent constància el 1604 de Joan Escala Samsó (índex tardà del Capbreu de 1590, APOB; i al llibre de la Cort, APOB) com habitant del lloc d'Olesa. Aquest va ser el successor de la casa Romagosa, que procedien del Mas del Lledoner, tot i que no sabem com va accedir a la propietat. Segons Mn. Mísser (MÍSSER, 1953) la procedència d'aquest Joan seria de la part paterna de la casa Escalat i de la materna de la casa Samsó, essent una la casa vella i l'altre la nova. Al segle XVII els Escala van comprar el títol nobiliari de 'castlà' o senyor del castell, considerant-se castlans successors dels castlans de l'antic castell de Cervelló. Segons explica la llegenda, els habitants d'un i altre lloc s'apedregaven quan es trobaven. Per això, l'administrador de la Mitra, per posar fi a aquestes rencunies, els obligava a escombrar el camí Ral, cada dia amb una escombra nova feta de fulles de margalló i que ells mateixos havien de fabricar. Es van cansar tant que es van acabar les baralles.</p> | 08146-118 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'antiga casa Escalat seria una casa fortificada, i pel lloc dominant que ocupava, seria el castell d'Olesa. La propietat va ser subhastada a finals del segle XIX i la va comprar Miquel Olivella Sitjar de cal Pere, que la va tirar a terra i va construir un nou edifici. L'Hospital sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55466-foto-08146-118-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 55467 | Riera d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dolesa | En diferents èpoques de l'any no té aigua. | <p>La riera d'Olesa o del Fondo del Lledoner, es forma sota la creu de l'Ordal, al terme de Vallirana i desguassa a la de Begues a l'Hospital. Rep diferents torrents en el seu recorregut. Per la dreta: torrent del fondo de l'Arcada (notable per una arcada natural formada per l'erosió); torrent del fondo de l'Uró; torrent de l'Arcatera; fondo de la Remuga, que s'uneixen al fondo de Cova Cremada, que després de travessar Olesa, desguassa a la riera per la dreta. Per l'esquerra: el fondo de les Obagues, que baixa del Puig Bernat; el fondo del molí, que prové del pla de les Bassioles (Vallirana); el fondo de Matabous, que davalla del puig de l'Avencó.</p> | 08146-119 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El terme d'Olesa de Bonesvalls forma una gran vall que degut a la natura pètria, calcària i càrstica del lloc, no permet que les aigües de pluja es retinguin a la superfície, filtrant-se ràpidament sota terra i sense circular per damunt. Això ha condicionat el sistema de captació de les aigües, generalitzant-se l'excavació de pous que agafen l'aigua del subsòl prop del llit de les rieres. Cada casa té el seu pou, constituint un paisatge singular. Hi ha diversos pous que es drenen amb les aigües subterrànies, prop de la riera de Begues (a l'Hospital, cal Pel·larí, etc.), i d'Olesa (les Cases de la Riera, carrer del Raval, carrer Fontana). Hi ha pous de propietat privada i altres de propietat municipal que basteixen d'aigua el municipi. Aquests pous han esdevingut una part característica del paisatge del poble d'Olesa. Les rieres d'Olesa son cursos torrencials, que només porten aigua quan plou amb intensitat i per tant porten un cabal poc important. El tipus de vegetació del seu entorn és la que trobem a tota la zona.</p> | 41.3560600,1.8551800 | 404238 | 4578916 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||||||
| 55468 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-1 | En diferents èpoques de l'any no té aigua. | <p>La riera de Begues, neix prop d'aquest poble i entra al terme d'Olesa per la cadira de Sant Cristòfol. La riera de Begues rep a la riera d'Olesa a l'Hospital i, després de rebre l'aigua de diferents torrents, aflueix a la Mediterrània a ponent de Sitges. Rep diferents torrents en el seu recorregut. Per l'esquerra: el fondo del Corral de l'Hospital o del Pi del Lluc; el de la Boixosa; el de la Llaurada, que provenen del Puig de la Mola. Per la dreta rep el torrent dels Albans; el de cal Malet i el dels Lladres; el torrent de la Gavarra i el fondo de Vallmala.</p> | 08146-120 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El terme d'Olesa de Bonesvalls forma una gran vall que degut a la natura pètria, calcària i càrstica del lloc, no permet que les aigües de pluja es retinguin a la superfície, filtrant-se ràpidament sota terra i sense circular per damunt. Això ha condicionat el sistema de captació de les aigües, generalitzant-se l'excavació de pous que agafen l'aigua del subsòl prop del llit de les rieres. Cada casa té el seu pou, constituint un paisatge singular. Hi ha diversos pous que es drenen amb les aigües subterrànies, prop de la riera de Begues (a l'Hospital, cal Pel·larí, etc.), i d'Olesa (les Cases de la Riera, carrer del Raval, carrer Fontana). Hi ha pous de propietat privada i altres de propietat municipal que basteixen d'aigua el municipi. Aquests pous han esdevingut una part característica del paisatge del poble d'Olesa. Les rieres d'Olesa son cursos torrencials, que només porten aigua quan plou amb intensitat i per tant porten un cabal poc important. El tipus de vegetació del seu entorn és la que trobem a tota la zona.</p> | 41.3459300,1.8477400 | 403601 | 4577800 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||||||
| 55490 | Goigs d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIX-XX | <p>Hi ha tres goigs a tres patrons: a Sant Sebastià, a Sant Joan i a Santa Maria de l'Anunciació. Goigs a Sant Sebastià, sant venerat per un vot del poble degut a una epidèmia que es va cobrar amb una gran mortaldat infantil el 1894. Goigs a Sant Joan Baptista, titular i patró de la parròquia d'Olesa de Bonesvalls. Són del 1953, amb lletra de mossèn S. Misser i música de mossèn Josep Maideu, organista de Santa Maria de Vilfranca. Van ser dictats per Mn. Misser l'any 1947. Les 18 estrofes son una al·lusió a la història, entorn geogràfic i natural, feines i costums del poble. Les notes que van donar fruit a la lletra dels goigs van ser recollides per Mn. Misser que exercí d'ecònom a Olesa durant tres anys. Fruit d'aquesta compilació històrica va publicar les 'Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls' l'any 1953, primer llibre que recollia la història del terme. Goigs a Santa Maria de l'Anunciació, venerada a la Capella de l'Anunciata de l'antic Hospital de Cervelló. Van ser dictats a Madrid l'any 1960 per Mn. Misser i Mossèn Masdeu va compondre una tonada. Dª Amèrica Olivella i el seu gendre, el Dr. Lluís Torrent, van costejar l'edició en xilografia del mestre Antoni Gelabert, dirigida per Torrell de Reus.</p> | 08146-142 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Els goigs són unes composicions poètiques de caire religiós fetes per ser cantades pel poble. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval catalana, amb diverses mostres en vers des del segle XIV; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs, escrits a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i a més es van utilitzar sovint amb finalitats polítiques o burlesques.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55490-foto-08146-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55490-foto-08146-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 55502 | Sardana les Bonesvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-bonesvalls | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XX | <p>La sardana Les Bonesvalls té lletra de Josep Escala i música del Mestre Colom de la Rondalla Sellarès de Gavà. Es va fer la sardana aprofitant un poema de Mn. Escala escrit l'octubre de 1982. La sardana es va estrenar per la Festa Major de fa uns quinze anys i es canta cada any per les Caramelles. La característica més important és que la lletra parla d'Olesa.</p> | 08146-154 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>MUNTANYES D'OLESA Olesa està tot voltat D'una muntanya ondulant, I al bell mig endormiscat S'hi bressola confiat Com si estigués embolcallat En el bressol d'un infant. Quatre gegants té per guardes Que vigilen els conreus, I a l'ensems el protegeixen Del vent fred dels Pirineus. El Montau, Puig de la Mola, Puig Bernat i el Montgrós, ens ensenyen a tot hor Son perfil mejestuós, I al seu costat s'hi arrepengen Tot servint-los de graó Talment com si s'hi gronxessin Els Penyalets i el Fitó. Són com una gran sardana En una dansa constant, Que enjogassada i ufana Va escampant al seu voltant Dolça fragància boscana. Contemplant les fondalades I les aspres serralades Abans verdes i formoses, Hom recorda les vegades Que eixes obagues frondosses Encisat les he creuades Pasturant nostres ramades. Però avui he pujat al cim D'eixes muntanyes estimades, I he plorat igual que un nin, En veure-les tan cremades Ennegrides i pelades; I a mi m'ha semblat un crim Que romanguin calcinades Tant tristes...tan desolades... Ja no s'enlaires ufanes Les pinades ondulants Ni se senten per les planes De les aus els seus bells cants. Avui sols hi ha tristor Sobre la muntanya morta, I aclaparat de dolor Jo demano amb veu ben forta Que ja mai, cap més traïdor Aquesta terra tan nostra Ompli de desolació.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1982 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep Escala i el Mestre Colom. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||||
| 55504 | Festa del vot del poble a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-vot-del-poble-a-sant-sebastia | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX-XX | <p>La festa del vot del poble a Sant Sebastià es celebra el 20 de gener de cada any i és la Festa Major d'Hivern. Commemora un vot del poble fet després d'una epidèmia de diftèria que es produí a Olesa i els pobles de l'entorn l'any 1894 i que provocà gran mortaldat infantil. Aquest dia és de festa oficial al poble; es celebra missa al matí amb benedicció dels pans de Sant Sebastià i repartiment d'aquest s entre els assistents, a la tarda es fa ball popular. Després d'alguns anys en que no es celebrava, es va tornar a recuperar i actualment és una de les festes més característiques d'Olesa.</p> | 08146-156 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sant Sebastià, oficial de la guàrdia imperial, va ser martiritzat pels romans de l'època de Dioclecià en assabentar-se que era cristià. Apareix sempre vestit amb la cuirassa romana com un militar, amb arc i fletxes com atributs, i a vegades amb corona de flors a les mans. A partir del segle XV es representa en el seu martiri, nu i lligat a un arbre o columna amb fletxes clavades al cos. El retaule es troba a la segona capella entrant a l'església a l'esquerra.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1894 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha uns goigs impresos en lloança del Sant amb l'himne i un retaule a l'església parroquial què, abans de la reforma del 1945 era l'altar de la Mare de Déu del Carme o Santa Madrona, que va ser pintat el 1755. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||||
| 66994 | Pèlags de l'antiga Bòbila de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelags-de-lantiga-bobila-de-can-rossell | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). AGÜERA, A; CRISTIÀ, J; RUBIRES, X, et. Alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Col·lectiu Ecologista Bosc Verd. CANALS, R. M.; CUCURULL, D.; PARPAL, N. (Equip director) (2005): 'Diagnòsi Ambiental de Subirats. Aspectes estructurals. Sistemes naturals i de suport'. En web ajuntament Subirats: Agenda 21. Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | Aquest espai pateix regularment abocaments incontrolats de runes i altres deixalles diverses. Actualment les basses que s'han format i naturalitzat són utilitzades per recollir aigua que després s'utilitza per a omplir les cisternes o dipòsits per a l'aplicació de tractaments fitosanitaris als conreus del voltant. | Els pèlags de l'antiga Bòbila de Can Rossell són les dues basses d'origen antròpic més rellevants del municipi, les quals tenen un interès com a zona humida per la vegetació i la fauna. Estan ubicades en una pedrera abandonada de la qual se n'extreia argila i que ocupa un àrea de 46.150 metres quadrats. Hi ha dues basses, conegudes com el Pèlag de dalt i el Pèlag de Baix. La forma ovalada i les mides, de pocs metres quadrats, són característiques comunes en les dues. En el cas del Pèlag de Baix, la bassa aprofita el terreny natural en un límit i es tancada per la part sud amb una paret de ciment. El seu ús devia estar lligat a l'activitat industrial de l'antiga bòbila. Resulta d'interès l'entorn natural que revela l'existència de dos ecosistemes ben diferenciats: la zona de prats i la zona lacustre. La zona de prats està formada per petites unitats que es disposen al voltant de la bòbila. L'espècie dominant és el fenàs i han crescut alguns exemplars aïllats de pi blanc. La zona lacustre està molt ben delimitada al voltant dels pèlags i presenta una comunitat madura.Per tant hom hi troba pràcticament totes les espècies vegetals característiques d'aquest ecosistema, com per exemple: el jonc, el canyís, la boga, així com un conjunt de pollancres, de tamarius i de vimeteres. | 08273-211 | 100 m a l'est de Can Puig (Can Rossell) i al sud de les restes de la Bòbila | 41.3996300,1.8086000 | 400408 | 4583806 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66994-foto-08273-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66994-foto-08273-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els pèlags de l'antiga bòbila de Can Rossell han estat inclosos en el Pla d'espais naturals d'interès comarcal de l'Alt Penedès, el qual, si bé no protegeix legalment l'espai, implicarà en el futur diverses actuacions per recuperar-lo. De fet, existeix una memòria elaborada per l'Ajuntament de Subirats per recuperar els pèlags i apropar-los a la població a través d'itineraris naturalístics.Un informe del Col·lectiu ecologista Bosc Verd (2002), a banda de destacar l'existència de la vegetació descrita a l'apartat anterior, posa de manifest la importància dels pèlags per l'avifauna i sobretot l'interès geològic de tot l'entorn. La conclusió més rellevant pel que fa a l'ornitologia és que, considerant que a l'Alt Penedès existeixen molt pocs hàbitats on els ocells aquàtics poden desenvolupar les seves activitats, els Pèlags de Can Rossell adquireixen una importància rellevant i pot esdevenir, potencialment, un espai de gran interès faunístic.Pel que fa a la qüestió geològica, el mateix informe apunta que l'espai on s'ubiquen els pèlags, juntament a l'aflorament de Can Sala, som part indissociable del llegat científic més transcendental de la geologia del Terciari de la Mediterrània Occidental. A banda d'aquest interès científic de reconeixement internacional, són actualment objecte d'estudi per institucions, geòlegs, universitats... o formen part d'itineraris educatius d'instituts d'ensenyament secundari de l'Alt Penedès i de les comarques veïnes. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||
| 55052 | Font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Font natural ubicada en un paratge ombrívol que tapa una petita balma natural excavada a la roca. L'aigua raja a través d'un broc de ferro que quasi toca a terra. L'àrea de la font és petita, però és interessant des del punt de vista natural, ja que hi ha arbres de vegetació de ribera que poden créixer gràcies a l'humitat que aporta la font.</p> | 08145-32 | 200 m al SE de la masia de Can Ximet | 41.3035700,1.7008000 | 391237 | 4573271 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-322.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||||||
| 46883 | Cova de Castellví o del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-castellvi-o-del-castellot | Si hi havia jaciment arqueològic ara està totalment esgotat. | <p>Cova gran que s'obre en la cinglera N del Castellot, en la part alta. Actualment aquesta cavitat està totalment buida, el seu pis és de rocallís.</p> | 08065-42 | 30 metres sota 'el castellot', en la cinglera nord. | 41.3377600,1.5790400 | 381106 | 4577227 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46883-420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46883-421.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:52 | ||||||||||||
| 55061 | Barraca del Camí de Viladellops II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-viladellops-ii | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són molt irregulars. És de planta circular, amb 3,30 m de diàmetre i 2,6 d'alçada. Aquesta construcció ha estat rehabilitada en època moderna amb materials moderns (ciment i totxos).</p> | 08145-41 | 400 m abans de l'entrada al nucli de Viladellops per l'entrada S. | 41.3050600,1.7319500 | 393847 | 4573398 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55061-410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55061-411.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||||
| 55066 | Olivera de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-viladellops | Es troba en un extrem d'una vinya i és treballada habitualment. | <p>Es tracta d'un exemplar d'olivera (Olea europaea var. Europaea) centenària. El diàmetre del tronc és d'1,5 m i té una alçada d'entre 5 i 6 m. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. Les branques i fulles són oposades; les fulles rígides, enteres, lanceolades, tot l'any verdes; cara superior de la fulla d'un verd grisenc; cara inferior, esblanqueïda; flors blanques, petites, agrupades formant ramells drets.</p> | 08145-46 | 400 m abans de l'entrada al nucli de Viladellops per l'entrada S. | <p>Olivera de la varietat becarut, repartida per 150 hectàrees en el Vallés Occidental, Baix Llobregat i Alt Penedès , també anomenats Bearut, Becaruda, Bequerrut, Boqueruda, Buturuda, Boteruda. Aquesta varietat és poc preuada, de fet hi ha una dita, 'oli de becarut, oli brut', però és molt resistent a les glaçades, especialment les més virolentes dels anys 1956,1962, 1985 i 2001., fet pel qual aquesta varietat pot esdevenir centenària.</p> | 41.3053400,1.7324900 | 393893 | 4573428 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55066-460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55066-46_0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp, Lluis Rius i Font OPC | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||||||
| 65021 | Font de Baldús/Font del Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baldusfont-del-met | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L., p. 30. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 221-225. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener 2007, p. 14-15. | Tot i que la font raja, es troba en un indret molt envaït per la vegetació i de molt difícil accés. | Mina d'aigua feta d'obra de maó que s'obre a la paret natural que baixa des de la vinya que es troba en el marge superior, i que es recolza en pedra mare. Les seves dimensions són 90 m d'alçada x 75 cm d'ample. A la part superior de la construcció de maó s'obre una cavitat rectangular. A la base de la font, que com s'ha dit és la pedra natural, hi ha encaixat un tub de metall per on raja l'aigua. | 08249-34 | 65 m a l'est del Pont de Baldús (carretera C-244), proper al llit de la Riera de Santa Fe. | Aquesta font és una de les més importants del municipi de Santa Fe, ja que a l'explanada on es troba s'hi celebrava anualment des del 1931, l'Aplec de Baldús (veure fitxa 33). Segons informació oral de la senyora Carme Vidal, el nom de 'Font del Met' prové del nom del parcer que treballava antigament del terres del voltant de la font. | 41.3945700,1.7099200 | 392151 | 4583363 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65021-foto-08249-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65021-foto-08249-34-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa prové de la informació oral recollida a partir de l'entrevista mantinguda amb els senyors Francesc Xavier, Manel i Nati Jané i Solé, propietaris de la casa de Baldús, així com de la senyora Carme Vidal Marimon, antiga masovera de Baldús | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||||
| 55035 | Abric de Segarrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-segarrulls | <p>POYO, A. (1958). La Cueva del Fondo de la Seguera o de las Pinturas. Acción Católica. Vilafranca del Pendès. RAURET, A.Mª.(1964). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. RIPOLL, E. i GIRÓ, P. (1960-61). Descubrimiento de Pinturas Rupestres en Segarrulls (Olèrdola, Barcelona). Ampurias XXII-XXIII. Diputació de Barcelona-IPA. Barcelona.</p> | <p>Completament tapat per una abundant vegetació d'heures, margalló i lianes d'alzinar. Al camí que es dirigeix a la Font de Fontanilles, hi ha un queixal al vessant argilós. El jaciment es troba en una raconada ombrívola per la que aparentment passa una línia d'escorrentia de l'aigua, a uns 15 metres per damunt del camí. A aquella alçada i des de la paret rocosa E es pot veure com la raconada té un voladís de 2 m. aproximadament, amb molt sediment que quasi la colmata. Per passar a la banda W només es pot arribar per sota la cornisa de l'abric (d'uns dos metres d'amplada i mig metre d'alçada). Quan s'arriba a una zona que fa angle recte, comença el tram llarg de la banda W (14 m. de llargària). Pere Giró va realitzar dues campanyes d'excavació al final de la dècada del 50. Entre el material exhumat localitzat al Museu Arqueològic de Catalunya (Barcelona) hi ha: fragments informes fetes a mà, de superfícies allisades i algunes amb desgreixant de quars. Les poques restes materials que hi ha localitzades i els apunts de camp de l'arqueòleg Pere Giró, porten a datar el jaciment com del Bronze Final III, però deixant obertes les portes a que també hi hagi una facies del Neolític Antic Evolucionat. El jaciment formaria part d'un patró d'assentament molt repetit a les valls del Fondal de la Seguera. Són dipòsits de vessant d'una acció de buidat de les cavitats al peu de les quals sempre hi havia l'home.</p> | 08145-15 | 70 m dins la confluència de GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | <p>El 15 de març de 1958 mentre que Pere Giró i Romeu explorava el 'Taller de Fontanilles', va resseguir la vessant fins la seva confluència amb el camí de Fontanilles, trobant a poques dotzenes de metres en superfície un fragment de ceràmica a mà, llis i amb desgreixant de quars. Va veure, aleshores, la seva possible procedència d'un abric proper, en el que es realitzaren dues campanyes d'excavacions (maig-juliol 1958 i maig 1959). La font principal per al coneixement dels treballs realitzats són el Quaderns de Camp de Pere Giró Romeu, vol. 5 (1956-58) i vol. 6 (1959-60).</p> | 41.3124600,1.7180100 | 392692 | 4574237 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55035-15.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a Abric sota la roca. | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 55147 | Camí de cal Piques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-piques | Excavat completament | <p>Es tracta d'una sitja d'emmagatzematge parcialment seccionada i que va ser reutilitzada com abocador. Es van documentar restes de macrofauna, d'origen domèstic, de ceràmica, la gran majoria informe, i restes lítiques.</p> | 08145-127 | 700 metres al sud del nucli de Sant Pere de Molanta. Al costat del camí. | <p>Jaciment descobert de manera accidental l'any 1992 durant els treballs de condicionament del camí. El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va realitzar-se durant abril de 1993.</p> | 41.3407200,1.7398700 | 394568 | 4577347 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55147-foto-08145-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55147-20200708143327.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 78|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 55050 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-6 | <p>VIRELLA, X. (1974). Secció de Cultura (grup d'investigacions arqueològiques). Circular per als socis. Agrupació excursionista Talaia. Vilanovai la Geltrú.</p> | Les restes materials són escasses. | <p>Les restes materials recollits en superfície són escasses en l'actualitat. Tan sols hem pogut constatar alguns fragments de tègula i de dòlia. No obstant això, sumant les troballes recollides ara i en el passat, es pot fer un estudi tipològic: 1. El conjunt de materials més nombrós és el de la ceràmica sigil·lata: fragment de vora de plat decorat amb motius florals i d'altres d'informes amb cercles de producció hispànica; un fragment informe decorat amb una figura humana incompleta i cercles concèntrics, també d'hispànica; base de peu anul·lar segurament de producció sudgàl·lica. 2. Ceràmica comuna romana amb una base de peu anul·lar i varis fragments informes, a més de comptar amb alguns fragments de ceràmica de cuina romana del tipus de 'vora fumada'. 3. Fragments de dòlia. 4. Dos fragments, un de la part del broquet i l'altra de la cassoleta, que podrien correspondre a una pipa romana. La pasta és de color groc clar i molt ben depurada, sense presentar cap decoració. Aquestes troballes són l'indici que en aquest espai podia haver estat ubicat algun nucli agropecuari, vil·la o pagus, entre el segle I d.c. i el IV, tot i que no s'ha trobat cap resta de construcció a part de les tègules.</p> | 08145-30 | 800 m. al SO del nucli de Sant Miquel, al costat S de la nau de la granja de Les Planes | 41.3146500,1.7146500 | 392415 | 4574484 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55050-30.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El jaciment fou localitzat per en Xavier Virella, membre de l'Agrupació Excursionista Talaia, el mes de maig de l'any 1974. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 70005 | Barraca del Camp del General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-general | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada en el marge esquerra del camí i bastida sobre una roca sobre elevada que presideix un camp de conreu. De tipus exempt i planta rectangular amb angles arrodonits (290 x 160 cm) té una alçada de 205 cm i coberta amb falsa cúpula. Està orientada al sud-oest, amb porta acabada amb arc primitiu de 180 cm d'alçada i 110 cm d'amplada. El gruix del mur és de 80 cm. | 08288-130 | A 195 m de l'inici del Camí de cal General des del coll de cal General | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4342900,1.5465400 | 378566 | 4587989 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 7944 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 750 m cal girar a mà esquerra cap a la Llambarda nova. Un cop davant la casa, es pot deixar el cotxe, caminar uns 90 m del mateix camí, cap al nord-oest i vorejar el marge del camp que hi ha a ponent. La barraca es troba a uns 70 m a ponent o mà esquerra del camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 | ||||||||
| 73569 | El Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-nou | XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. Es compon de dos cossos de diferents alçades, la coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana de migdia. El carener està centrat segons el cos de l'esquerra, que també té la coberta més elevada que el cos de la dreta. La porta principal és d'arc escarser i té una finestra adintellada a cada costat. En el primer pis, hi ha tres finestres més i dues en el pis superior. Entre aquestes, hi ha un rellotge de sol de rajola valenciana. Totes les obertures tenen un emmarcament de pedra que sembla fruit d'una reforma del segle XX. La façana té més alçada que el volum dels dos cossos de la masia. El parament és llis, arrebossat i emblanquinat i acaba amb un petit ràfec de la teulada. Al davant, hi ha un pou amb la coberta de volta. També hi ha un edifici annex al costat i per la part posterior per activitats agrícoles i magatzem. | 08305-312 | A l'Adoberia, a l'est del municipi. | 41.3495500,1.7143000 | 392443 | 4578359 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73569-foto-08305-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73569-foto-08305-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73569-foto-08305-312-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:12 | |||||||||||
| 62730 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-3 | <p>ACABAMENT (1987) Acabament de les obres de restauració de l'aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) Agost 1987, Diputació de Barcelona, tríptic BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudevitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. . DOCUMENTS .. (s/d) Documents relatius a la capella de Santo Domingo, (ss. XVIII-XIX) . EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.. MEMÒRIA (1983) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles' Memòria 1981-1982. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, pàg. 142, Diputació de Barcelona. MEMÒRIA (1990) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles', Memòria 1985-1989, pp. 171-178, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVII | Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó.Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració. | <p>Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)</p> | 08232-7 | A 1 km a l'oest del nucli urbà, al costat de la carretera general | <p>El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni 'al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat' (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com 'mas Lotats'-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a 'passar-hi massa aygua', tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de 'la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures', es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.</p> | 41.4500200,1.6916900 | 390720 | 4589542 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-70.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-8.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat | Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa' l'aplec del Pont Nou' de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:03 | ||||
| 66884 | Molí d'en Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-coloma | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 238. | XVIII | Masia formada per dos cossos de planta rectangular, separats entre ells per un passadís ample; aquesta separació no es tradueix, però, a l'exterior, ja que els dos edificis resten tancats per un mur, de forma que l'aparença és la d'un sol edifici. La masia consta de baixos, primer pis, golfes i una torratxa de planta quadrada ubicada entre els dos edificis anteriorment descrits, amb finestres triforades als quatre vents, coronada per merlets de maó de forma triangular. La coberta d'un dels cossos és de teula a dues vessants, mentre que la de l'altre edifici és a quatre vessants. La masia presenta les cantoneres de pedra treballada. Al davant de la casa hi ha un jardí. Es conserven les restes d'una premsa de paper. L'edifici té una capella adossada, d'una sola nau, amb absis poligonal i campanar d'espadanya. Actualment l'edifici és la seu de les Caves Sumarroca. Pertany a l'hisenda de les Cases de Can Flabiol. | 08273-101 | A 1 km de la carretera C-243, km 15,1 | El nom de Molí d'en Coloma li ve a aquest edifici del fet que és un antic molí paperer del segle XVIII, que aleshores s'anomenava Mas Canals. | 41.4286600,1.8301700 | 402255 | 4587004 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Canals.El molí està situat al costat del riu Anoia, al seu pas pel nucli del Rebato. S'hi accedeix pel camí del Rebato. | 99|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc