Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46913 | Cova de la font de cal Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-cal-olivella | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Situada al pendent on raja la font del mateix nom. La boca exterior té una amplada màxima de 180 cm i una alçada de 160 cm. Aquestes mides es redueixen considerablement de seguida que penetra a la paret, de tal manera que a una persona li costa passar per la boca. La cova està excavada al marge de la Riera de Marmellar. Es veuen perfectament a la paret els materials sedimentaris que contenen els còdols rierencs, arrodonits per l'efecte de l'erosió causada per l'acció de les aigües. Des de l'exterior, la cavitat interior es veu de mides relativament grans, tant d'amplada com de llargada.</p> | 08065-72 | sobre la font homònima, al costat del camp de futbol de Castellví | 41.3306500,1.5919300 | 382171 | 4576420 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46913-720.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 46970 | Màquina de trinxar tartans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-trinxar-tartans | XIX / XX | Conservació preventiva | <p>Màquina de trinxar tartrans o mares premsades de fusta. La tremuja és de boca rectangular i al fons hi ha el corró de fusta amb tot de peces de ferro amb els cantells afilats que són els que trinxen les mares. Aquest corró roda mitjançant un volant lateral que es mou amb una maneta manual. La trinxadora està sostinguda per una estructura de quatre potes de fusta. Servia per a trinxar els tartrants o mares seques després d'haver estat premsades.</p> | 08065-147 | peça donada per Sr. Josep Mollet Vallès de la Múnia al Museu de Vilafranca/Museu del Vi. | <p>La peça prové d'una casa de la Múnia i fou donada l'any 1991 al Museu de Vilafranca / Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, pel seu propietari el Sr. Josep Mollet i Vallès.</p> | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2021-02-16 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 46851 | Sant Marc de les Cunilleres / Sant Marc de Conilleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-les-cunilleres-sant-marc-de-conilleres | <p>AA.VV. (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.VI. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Anoia. BRU, R. & JIMÉNEZ, V.: Estudi de l'església de Sant Sadurní de Castellví de la Marca. Lambard, 17, 2004-2005, p. 11-62. CRUAÑES i OLIVÉ, E: Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, 1980. LLORAC i SANTIS, S: El Penedès durant el període romànic. Miscel·lània Penedesenca, 1978 I, Viafranca del Penedès, 1978. RAFANELL i VILALTA, J: Notes històriques de Castellví de la Marca. Vilafranca del Penedès, 1959. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986.</p> | XIII | amenaça enderroc. | <p>Restes d'una antiga capella. Construcció entre mitgeres en la que encara es pot apreciar les runes d'una torre, una petita finestra d'arc de mig punt i una paret amb contraforts. La paret de darrera està feta d'un sòcol de pedra a baix i de tàpia a sobre.</p> | 08065-10 | nucli de la Cunillera Gran | <p>Les referències més antigues de l'antiga capella romànica són del segle XIII.</p> | 41.3517500,1.6161200 | 384233 | 4578730 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46851-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46851-101.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 40332 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-0 | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2506ACCNIPAC</p> | XVIII | Molt reformat. Actualment s'està portant a terme una restauració que ha eliminat el barri i bona part dels elements d'època modernista que es conservaven a l'exterior de la casa. | <p>Masia del tipus basilical, composta de planta baixa, pis i golfa. El portal és d'arc de mig punt adovellat. La façana lateral i principal presenta balcons (alguns reformats), mentre que la posterior té finestres de dimensions reduïdes amb ampits, brancals i llindes de pedra. A l'entrada hi havia un baluard que arran de la darrera restauració dels seus nous propietaris ha desaparegut. Encara queden restes del jardinet amb escassos elements de caire modernista que fins la darrera intervenció constructiva presidien la fesomia dels voltants de la casa (INVENTARI, 1986: 25), destacant-se alguns exemplars arboris. Destaquen al seu interior els elements de fusteria que formaven part de la zona d'alcoves i la decoració de les bigues. Un altre element de màxim interès son les restes d'una premsa de dos fusos, apareguda a la planta baixa, durant les obres de restauració que s'estan portant a terme a l'actualitat, i que han estat perfectament integrades en la restauració de l'habitatge. A la façana principal s'ha de destacar un rellotge de sol. Presenta una petita línia horària que marca les hores, i aquestes són, a més, indicades amb números romans, que van de les 9 del matí a les 4 de la tarda (9/4). Encara que la façana on es troba sembla ser del 1727, no se sap la data del rellotge. A la part superior porta s'indica l'any 1965 en numeració romana, data aquesta molt probablement de la darrera restauració. Al pol del quadrant hi ha una il·lustració que és una cara que representa el sol, i a la part central trobem la següent inscripció: 'EL TEMPS ÉS OR'. Tot el rellotge està pintat amb tons grisencs (MORATÓ I VIA, 1992b).</p> | 08013-22 | les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Hi ha diverses dates que parlen de variats moments constructius en aquesta casa, així: sobre el portal de l'entrada hi ha la inscripció i data del 1727 (en una finestra en un pis més alt i a la dreta: sembla 1726), i a sota el nom del propietari en aquesta època: PAU (¿Vendrell?). Han d'ésser aquestes les dates d'erecció de la casa amb la fesomia aproximadament actual, sense les modificacions i ampliacions posteriors de: 1732 (en una finestra de la dreta del eix central de façana), obre una finestra de la façana posterior, la del 1746, i a sobre d'un balcó (a l'esquerra de l'eix central de façana i a l'alçada del primer pis) i d'una altra porta de llinda plana, la mateixa data de 1743. A sobra de la llinda plana de fusta d'una porta lateral (dreta a l'eix principal de façana) hi ha la data de 1774, la més moderna de les que es poden veure marcades a tots els elements arquitectònics de l'edifici. Tanmateix, els actuals propietaris, assenyalen que en el transcurs de les obres de remodelació que s'estan portant a terme, es va trobar una teula amb la data de 1700 (?).</p> | 41.3524200,1.7703300 | 397135 | 4578610 | 1727 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40332-foto-08013-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40332-foto-08013-22-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 40464 | Cal Casino/Cal Sisco del Vailet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casinocal-sisco-del-vailet | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | XIV-XV | Totes les estructures estan patint la degradació pròpia que es produeix per l'efecte de trobar-se a l'intempèrie | <p>Edificació medieval ubicada a l'extrem sud-est del nucli de població que es va formar a redós de la torre de l'Arboçar de Baix. Es tracta de dos edificis principals enganxats perpendicularment que presenten els murs fets de tàpia, les parets arrebossades, alguna de les quals amb restes de grafitti i pintures gòtiques, i tot un seguit d'elements arquitectònics de diversa cronologia entre els que destaquen arcs de punt rodó de dovelles de pedra, arcs d'ogiva, finestres geminades gòtiques, cups d'època més recent, etc.</p> | 08013-154 | l'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim deu provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969) La casa devia formar part de les estructures annexes a la torre.</p> | 41.3294900,1.7610300 | 396320 | 4576075 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una edificació molt notable sobre la qual sembla que es preveu una restauració | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 69931 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo-1 | DE LA PINTA, Jordi Lluís. 1983. 'Repertori de cavitats d'interés arqueològic de la provincia de Barcelona'. Exploracions. 7, p.24. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares. II: Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.306-307, figures 37-38. MESTRES, J. El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació). POYO, A. 'Exploraciones subterràneas en el Panadés. Actividad del E.R.E y del G.E. Colaborador del Museo de Vilafranca'. Cordada. 45. RAURET, A.M. El proceso de la primitiva población del Panadés. 1963. p.129. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. https://espeleoworld.com/c/cova-del-toixo | Cova de prop d'1 metre d'alt per uns 0,8 d'amplada, oberta al nord-est. L'interior presenta dos trams diferenciats: el passadís d'entrada, d'uns 7 metres de recorregut en forma de colze a la dreta, o de 4 'invertit' com l'anomena l'E.R.E. en 1959, i una gran sala d'orientació esbiaixada al nord-oest respecte la boca. Les seves dimensions són d'uns 12 metres de llarg per 7,5 d'ample, arran del terra actual. El sostre de la sala es troba a una altura de la boca, a la seva part distal, d'uns 4 metres, però fa una pendent cap a la sortida, fent 2 metres i escaig al principi de la sala i 1,5 metres en el final del passadís. El sediment és de color negrós, provocat sens dubte per la matèria orgànica producte de la presència de toixons i altres animals que han fet servir la cova de cau durant molt de temps. El material arqueològic localitzat, avui dipositat al museu de Vilafranca, consisteix bàsicament en material ceràmic atribuïble al neolític antic evolucionat postcardial, ganivets de sílex ben atribuïbles a un moment eneolític i restes humanes soltes però molt senceres. D'altra banda, també es troben dos fragments ceràmics amb cordons digitats atribuïbles al bronze mitjà-final. No s'ha pogut observar cap resta clarament eneolítica, exceptuant els ganivets de sílex, que també poden ser més antics, i tampoc cap resta del complex campaniforme. Les restes humanes són abundants, encara que s'ha d'assenyalar que la majoria de les no cranials van ser recollides l'any 1990 per l'equip que realitzava la Carta Arqueològica, ja que amb anterioritat la tendència havia estat el rebuig de les altres parts esquelètiques. Cal destacar que es van recollir força senceres o partides en trossos que poden ser reconstruïts. El conjunt correspon a 6 o 8 individus, podent-ne haver molts més si es recollissin més metòdicament les mostres i es garbellés metòdicament la terra remenada de l'interior i l'abocada a l'exterior. Es podria tractar d'una cova sepulcral del neolític antic evolucionat amb algunes intrusions posteriors, però de caire puntual o esporàdic. És indubtable l'estratègia de la situació de la cova en la confluència de dos dels principals torrents, enmig d'una gorja i a poca distància de jaciments coneguts i importants dins la Conca Alta del Foix (Cova de la Guineu, Cova de la Pesseta, Cova de Soler Secabecs, Cova de Magí Rossell, etc.). Resta per resoldre si es donen enterraments eneolítics successius, amb una última fase del bronze mitjà, essent les fases anteriors corresponents a nivells d'habitació neolítics o bé si en aquest darrer període també hi ha enterraments. | 08288-56 | km 14,5 de la carretera BP-2121, a 50 metres al sud-oest | Segons Pere Giró, la cova va ser descoberta l'any 1958 per J. Lluch i explorada mesos després per en Pere Giró Romeu i J. Mª Masachs . Giró hi va excavar l'octubre de 1958. Mesos després, membres de l'E.R.E. (A.E.C) 'Estudis i Recerques Espeleològiques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya' hi van dur a terme noves exploracions i hi van trobar alguns ganivets de la denominada 'Cultura Pirenaica'. Els dies 31 de gener i 7 i 28 de febrer de 1971 un grup d'afeccionats de Vilafranca (Josep Mestres, L. Laguna, F. Cuscó i el Sr. Beltran) hi van realitzar sondejos, concretament dos exploracions de quasi 2 metres quadrats arran de paret per tal d'evitar les teixoneres i a una profunditat no superior als 50 cm. En aquell moment es van documentar diversos elements de silex, ossos humans i fragments ceràmics abundants, però van arribar a la conclusió que el jaciment estava remenat pels toixons. A mitjan anys 70, Xavier Virella fa una recollida de material superficial. Recentment un aficionat de Pacs ha fet alguna recerca amb detector de metalls. | 41.4222700,1.5871500 | 381937 | 4586598 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La cova, també coneguda com a cova de les Aranyes, està situada a la banda esquerra de la carretera BP-2121, en direcció a la Llacuna, a l'altura del Km 14,5, en el vessant dret del torrent que va paral·lel a la carretera, des de la confluència del torrent de la Font de Llinars i de la Riera de l'Albereda, formant l'anomenat rierol de Can Duran, afluent directe del Foix. En direcció cap a Font-rubí-La Llacuna, passat el km 14, 110 metres abans de passar per sobre el tercer pont sobre el torrent de Can Duran, surt un camí a mà esquerra que va paral·lel a la via asfaltada, a uns 3 metres per sota el nivell d'aquesta i a uns 5 metres de distància. Aquest camí, transitable amb turisme, porta a una esplanada de pins enfront de la confluència i empalma a 250 metres amb un camí que també ve de l'esquerra de la carretera, però abans de passar el primer pont sobre el torrent de Can Duran (indicat com a corba perillosa i amb tanques de seguretat), i que porta al Mas de l'Albereda. A 650 metres es troba amb el camí que neix del km 14,2, ja descrit anteriorment, i a 20 metres d'aquesta unió de camins, cal pujar pel vessant que queda a l'esquerra, tot buscant un ressalt rocós calcari que forma una plataforma. Un cop dalt del promontori, cal resseguir-lo de forma paral·lela el traçat de la carretera i els torrents, i, entre alzines, a uns 10 metres de la plataforma rocosa i a 3 o 4 metres per sota d'aquesta, es troba una petita esplanada davant la boca de la covaDisposa d'un aixecament topografic de Giró, de l'any 1962.Fotos cedides per Mª Àfrica de Sangenís | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||
| 67035 | Arxiu parroquial d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-dordal | XIX-XX | Els documents més antics (pergamins) necessitarien ser restaurats. | <p>L'arxiu parroquial d'Ordal es compon de documents de contingut heterogeni. Recull els llibres de registre habituals de l'església: casaments, bateigs, comunions, defuncions... d'època recent, ja que l'arxiu es va cremar durant la guerra civil. El més destacat són alguns pergamins en mal estat de conservació (nombre i contingut indeterminat) que es van salvar de la crema, i les consuetes (llibres de costums, pràctiques d'una església) escrites pels primers rectors d'Ordal des de l'any 1868. Aquest fons documental recull les celebracions, els projectes i les realitats de la feligresia, els inventaris d'objectes de culte i les vivències dels rectors. Els documents van ser ordenats per Mn. Jaume Ximenes i el rector actual, Mn. Josep Raventós va transcriure els que estaven desordenats i els va agrupar, creant el que ell anomena 'el llibre vermell d'Ordal'. Altres documents d'interès pel coneixement de la història local són els relacionats amb el centre parroquial o centre catòlic, ubicat al centre del nucli d'Ordal. Entre aquests es conserven des del reglament de l'associació en època de la República o el reglament de la secció teatral creada al Centre. Cal destacar que hi ha un recull de 191obres de teatre escrites, que es van interpretar al llarg de l'existència de l'entitat, on destaca un exemplar original de la 'Ventafocs' signada per Josep M. Folch i Torres. Alguns missals antics completen aquest arxiu.</p> | 08273-252 | església de Sant Esteve d'Ordal | 41.3938300,1.8447000 | 403417 | 4583121 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67035-foto-08273-252-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | De l'estudi dels documents de l'arxiu, Mn. Josep Raventós ha editat dos llibres que relaten la història d'Ordal, però que segons ell no han exhaurit la riquesa documental d'aquest patrimoni documental. Les obres són: RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||
| 46878 | Hort d'en Grimau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-den-grimau | <p>MESTRES MERCADÉ, Josep. (1989). 'Les sepultures neolítiques de l'Hort d'en Grimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès)'. Olerdulae, anys XIII-XIV, núm.1-2-3-4, gener 1988-desembre 1989, p.97-129. MESTRES, Josep, Joan SANMARTÍ i Joan SANTACANA. 'Estructures de la Primera Edat del Ferro de l'Hort d'en Grimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès)'. Olerdulae.</p> | Les estructures excavades foren destruïdes amb les remocions del terreny. Creiem que el jaciment no està esgotat. Caldria vigilar les remocions de terra que s'hi puguin fer. | <p>Jaciment arqueològic ocupat actualment pel conreu vitícola. Es documentaren 33 estructures: 4 foren destruïdes per les feines agrícoles abans de ser excavades; 5 es preservaren 'in situ' sense excavar, perquè no quedaven afectades pels moviments de terres; i les altres 24 foren excavades. Entre aquestes últimes es trobaren: 27 sitges i 5 sepultures amb inhumació, del període neolític antic evolucionat; 1 fons de cabana (que secciona una sepultura neolítica) i 1 sitja reutilitzada com enterrament amb restes d'incineració, de l'edat del Ferro.</p> | 08065-37 | en uns camps de conreu a 100m al nord de la carretera T-212. | <p>El jaciment fou localitzat casualment pel propietari, l'any 1985, durant uns treballs agrícoles. Les troballes foren comunicades a la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, que s'encarregà de fer-ne l'excavació. Els treballs arqueològics foren dirigits per l'arqueòleg Josep Mestres, amb el permís del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i es portaren a terme els anys 1985 i 1986 amb l'ajut de diversos col·laboradors de la secció d'arqueologia abans esmentada.</p> | 41.3342600,1.6404300 | 386236 | 4576756 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46878-37.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46948 | Rellotge de sol de cal Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ravella | XX | Caldria una restauració. Conserva la busca. | <p>Rellotge de sol sobreposat a la paret, del tipus vertical i orientat a sud. Es tracta d'un cercle sobreposat a la paret amb un cercle a l'interior i la busca. No s'hi veuen les hores.</p> | 08065-125 | en la façana meridional de la masia homònima. | 41.3205400,1.5962400 | 382514 | 4575291 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46948-1250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46948-1251.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 46938 | Rellotge de sol de cal Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-planes | <p>MORATÓ VIA, Salvador. Els rellotges de sol del Penedès. Museu de Vilafranca 1993.</p> | XX | Conserva la busca. | <p>Rellotge de Sol modern amb la llegenda: 'Si a cal Planes vas l'hora sabràs'. Ubicat a la paret lateral de la casa, orientat a sud-oest. Està fet amb rajoles (10x10 cm) de color marró clar. Del dibuix central d'un sol en surten les línies horàries i al final números de les hores en grafia romana: de les 8h del matí a les 7h de la tarda. Rivetejat amb rajoles decorades amb raïms.</p> | 08065-97 | en el barri de la Cunillera Gran, en la façana principal de la masia homònima. | 41.3521100,1.6157200 | 384200 | 4578770 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46938-97.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46938-970.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-02-03 00:00:00 | tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46937 | Mas Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-orpi | <p>Restaurat recentment, es troba dalt un turó que li proporciona una posició privilegiada de domini visual del S de la Depressió del Penedès. Es tracta d'una casa pairal amb diversos cossos. Al primer pis una sèrie d'arcs moderns conformen un àrea porxada. Destaquen dues finestres de pedra tallada amb motllures.</p> | 08065-96 | en el barri de la Conillera Gran, la primera casa que ens trobem a mà dreta. | <p>Podria tractar-se d'una Masia del segle XV.</p> | 41.3520700,1.6161000 | 384232 | 4578765 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46937-96.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46937-960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46937-961.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 46945 | Sínia de cal Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-margarit | XX | Caldria una neteja i conservació preventiva. | <p>Pou amb sínia i pica de rentar adossada. La maquinària de la sínia és d'engranatges de ferro i encara conserva el pal on es lligava l'animal de tracció. El pou és fet de maons, així com també la pica i els dos muntants laterals del pou que suporten la maquinària de la sínia.</p> | 08065-122 | darrera mateix de la masia de Cal Margarit, a la zona sud-oest del terme. S'hi accedeix pel camí | 41.3234900,1.5891800 | 381928 | 4575629 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46945-1220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46945-1221.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 46943 | Era, bassa i canal de recollida d'aigües de can Morgades del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-bassa-i-canal-de-recollida-daigues-de-can-morgades-del-grau | XIX / XX | La vegetació ha envaït aquests elements. Caldria una adequació de l'entorn, | <p>Darrera de la Masia de Can Morgades hi ha un conjunt d'elements que resulten interessants: una era vorejada per un mur semicircular que permet que sigui totalment plana, a la qual s'accedeix per unes escales. Al costat hi ha una gran bassa amb un sortidor al centre, que fa una funció decorativa. A la bassa hi arriba una canalització d'1,5 m d'amplada que després d'uns metres està tallada.</p> | 08065-102 | conjunt annex a l'oest de la masia de cal Morgades del Grau | 41.3466900,1.5967400 | 382603 | 4578194 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46943-102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46943-1020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46943-120.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 69919 | Mas de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-pineda | XVI | <p>Es tracta de tres conjunts d'edificis que ocupen una superfície de prop de 3000 m2, desenvolupats al llarg del temps a l'entorn d'un mas primigeni, situat a ponent del conjunt. S'alcen en un lloc elevat, avui a escassos 30 m al nord de la carretera BP-2121. La seva situació elevada amb vistes cap a la vall del riu Foix i entre dos dels torrents que l'alimenten, la fa un punt de gran interès a l'hora de fer-la recular en el temps com a un dels masos que van acabar articulant el territori de Torrelles de Foix en època baix medieval. Tot i que avui el conjunt ofereix l'aspecte d'una heretat típica del segle XVIII, el mas original, de planta rectangular allargassada, de prop de 20 x 11 m, amb planta baixa, pis i golfes i teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, es pot remuntar, pel cap baix i d'acord amb la documentació escrita a partir del segle XVI. La façana principal, però, és avui molt similar a la que ofereix el mas de la Llambarda vella (fitxa 77), de la mateixa propietat. Disposa de tres eixos d'accessos en planta baixa, tots tres acabats amb arcs rebaixats i quatre eixos de finestres balconeres a la planta noble i de finestrons dobles a les golfes o sotateulada. Centrat respecte del portal principal i a l'altura de la llinda de les finestres balconeres es troba un rellotge de sol circular que, juntament amb els identificats al mas Guineu, a la Llambarda Vella i al mas Cruset de Greensola, són els quatre rellotges solars identificats en el decurs del treball de camp. A partir d'aquest mas i al voltant de l'era situada a migdia, es van anar desenvolupant un seguit de construccions, consistents en habitatges principals a ponent, un conjunt de construccions sempre associades als masovers al sud-est, a una cota més baixa i a tocar de l'era i un altre conjunt d'estructures al nord-est que actualment acullen la infraestructura pròpia per a l'explotació de la vinya i olivera, amb una premsa força ben conservada i un celler on encara es troben els barrils de fusta. A migdia del conjunt i actualment a l'altra banda de la carretera, el mas disposa d'una zona d'horta voltada per un muret baix. Tot el conjunt és abastament fornit d'aigua gràcies a l'existència d'una surgència en curs permanent, que alimenta una petita bassa situada a llevant del mas principal així com un conjunt de bassa i rentador situat a l'extrem de llevant del conjunt. L'aigua sobrera, també en curs permanent, davalla cap a l'altra costat de la carretera i es conduïda cap als horts esmentats. Actualment, la finca és voltada de bosc i disposa de camps de vinya i oliveres al sud-est.</p> | 08288-36 | carretra BP-2121, km 16,7 al nord | <p>Es va trobar documentada en un dels quatre capbreus conservats a l'Arxiu Comarcal del Penedès, datat entre 1579 i 1580 i per tant, es creu que la casa primigènia es podria remuntar a l'època baix medieval. El conjunt arquitectònic és a les mateixes mans, si més no, des de la data de la primera documentació localitzada (1579-1580) i, d'acord amb la propietat hi van arribar a viure fins a set famílies.</p> | 41.4242366,1.5740338 | 380844 | 4586835 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69919-foto-08288-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Foto de proximitat d'Àngela Llop. | 119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||
| 55122 | Caves Hill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-hill | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici d'estil modernista de planta baixa i primer pis. A la seva façana destaquen les finestres decorades amb maons disposats esglaonadament, la decoració amb ceràmica verda i el ràfec també de maons que hi ha sota de la cornisa. A l'interior, es conserva la cava tal i com va ser construïda l'any 1918. A l'antic celler, avui sala de degustació, es conserva una premsa de 1925 de fusta i cargol central de ferro feta per Jaume Figueras de Vilafranca. Una sala coneguda com el celler de l'avi, que té a la porta la data de 1887, conté bótes de fusta que ja no es fan servir, de 1500 i 225 litres de capacitat.</p> | 08145-102 | carrer Bonavista / carrer Llarg, al sud de Moja, al límit del nucli urbà. | <p>L'origen de la família Hill es remunta al 1660, any en el que el primer mister Hill es va establir a la comarca, on va néixer la seva vocació vinícola. Els seus descendents van fer l'any 1887 la casa modernista. El 1924, Josep Hill s'inicia en l'elaboració i criança de vins de taula i escumosos. Tot i que el nom de la casa i la marca s'han mantingut, els propietaris actuals no són ja d'aquesta família.</p> | 41.3230380,1.6894030 | 390315 | 4575447 | 1887 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-foto-08145-102-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-1020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-1021.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||
| 77660 | Alzina de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torres | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Torres, es troba plantada en el pla on antigament havia existit una masia. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota. Està desproveïda de vegetació arbustiva i lianes; tant sols una mata creix al seu costat. Mesura 15 metres d'alçada total x 14m de capçada mitjana x 2,74 m de volt de canó x 3,77 m de volt de soca. El tronc és curt i lleugerament inclinat. L' escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen quatre branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada irregular. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. Actualment creix, protegida per un parterre circular de 6 metres de diàmetre, fet de maó, arrebossat i pintat amb òxid. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-193 | camí de Can Torres, al límit del terme municipal amb Gelida | Aquesta alzina pertanyia al conjunt de la masia de Can Torres, de Gelida, actualment desapareguda. En el seu lloc hi ha un soterrani amb una intervenció del mateix arquitecte per recordar el lloc de la masia. | 41.4467300,1.8239200 | 401760 | 4589018 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 46877 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-0 | La sitja excavada es destruí però encara hi poden haver altres estructures actualment no conegudes. Caldria vigilar les remocions de terra que s'hi puguin fer. | <p>Jaciment arqueològic ocupat actualment pel conreu vitícola. L'any 1985 s'hi excavà una sitja del període Ibèric Ple. Cal tenir present que la resta del jaciment segurament que encara es conserva en el terreny.</p> | 08065-36 | camps de vinya a uns 300m a l'est de la masia de Can Vila i al davant mateix de la masia de Cal Ton | <p>Es descobrí el jaciment de forma fortuïta al terraplenar uns terrenys pel conreu. Els treballs arqueològics foren dirigits per l'arqueòleg Josep Mestres, amb el permís del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i es portaren a terme entre l'1 i el 4 de juny de l'any 1985.</p> | 41.3411600,1.6278800 | 385198 | 4577538 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46877-36.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 Caldria estar atent a les remocions dels terrenys del voltant. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 62756 | Cal Xarret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarret | <p>ALEGRE, Mar; RIBAS, Jordi. (1993) Història del cinema a Sant Pere de Riudebitlles (1920-1980) . Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, d'estil eclèctic. Presenta una façana senzilla, de composició gairebé simètrica presentant un conjunt d'obertures rectangulars, balconada suportada per mènsules on destaca una gran cornisa i el coronament decorat amb palmetes. La casa és de gran simplicitat de línies utilitzant motius clàssics de manera eclecticista. L'edifici té planta en forma d'L, sortint per la part posterior una ala perpendicular, amb galeria mirant cap al sud, per tal d'aprofitar la llum del sol.</p> | 08232-33 | c/ Nou, 19-21 | <p>L'any 1897 l'edifici ja estava acabat i era la seu del Casino. Era anomenat el local dels 'rics' pel fet que els socis i fundadors eren majoritàriament propietaris, fabricants i botiguers. S'hi feien diferents activitats lúdiques i culturals: jocs de taula, bar, teatre de tant en tant, i també hi havia manubri per al ball i piano. Més endavant, i això vol dir cap als anys 1918-1920. s'hi afegeix el cinema com a activitat important, especialment atractiva per la seva novetat. Es recorda en la memòria col·lectiva a la Pepeta del Casino, una de les primeres que tocava, sense saber-ne massa, per cert, acompanyant les primeres pel·lícules del cinema mut. El cinema es feia més a l'hivern -cada diumenge- que al estiu (es feia més ball que cinema). L'any 1936 el Casino tanca les portes i es deixen de tenir dos locals importants per tenir-ne un, on s'aglutinarà la majoria de gent (ALEGRE, RIBAS, 1993). En aquest edifici es va muntar la roda de cal Ton del Pere, que, actualment està exposada al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.</p> | 41.4526700,1.7021900 | 391601 | 4589823 | 1897 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-331.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A la casa hi ha una col·lecció de bitllets i monedes republicans i segells propietat de Ramon Puigcorbè i Feliu | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||
| 67021 | Centre Parroquial d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial-dordal | RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. | XIX | L'edifici presenta una façana d'estètica i materials moderns poc destacada des del punt de vista patrimonial. La part d'interès des del punt de vista arquitectònic és l'interior de dos pisos on la fàbrica és de maó. Un vestíbul principal porta al pis inferior i una escala feta en una de les parets laterals dóna al pis superior. Aquest s'estructura en un espai central amb dos galeries laterals disposades simètricament. La volta catalana cobreix la part central, que recolza sobre parets de maó aguantades per dos arcs de mig punt a cada banda, que són els que separen l'espai central de les galeries. Les dues parelles d'arcs es disposen de manera paral·lela i destaca a l'intradós una línia de maons disposats per la part plana vista que formen un arc interior decoratiu. On els arcs completen la semicircumferència deixen d'estar col·locats per la part plana vista per passar a formar pilastres composades per quatre pilars de maons, que arriben fins al primer pis. Les galeries de les bandes aguanten el seu sostre igualment amb dos arcs de mig punt més petits que recolzen perpendicularment sobre els espais de paret entre arcs (arcs comentats anteriorment). En una de les galeries, tenen l'ajuda de dos elements formats per quatre línies de maons disposats paral·lels als arcs que estan encaixats a les dues parets principals de l'espai, a manera d'intereix; a l'altre aquests elements són substituïts per bigues de fusta que realitzen la mateixa funció. Un escenari d'obra dóna lloc a una porta que connecta amb un carrer diferent (c. Mossèn Isidre Solsona) al de l'entrada principal (c. del Parc). Del segon pis cal destacar una gran claraboia per l'entrada de la llum natural. El pis inferior té la mateixa composició que el superior pel que fa a la divisió dels espais, però l'espai central no està fet amb volta catalana i els arcs laterals no són de mig punt sinó rebaixats. Aquests arcs defineixen la volta catalana a les dues galeries, que segueixen un sentit perpendicular en referència a les del primer pis. Les parets laterals són de pedra, que ha estat lligada amb ciment en època moderna. | 08273-238 | c.Isidre Solsona, 12 | Hi ha una sola constància dels orígens d'aquest edifici, és l'elenc del començament de la construcció, el 31 de juliol de 1899. L'aportació que Mn. Isidre Solsona rep del P.Miquel Piera, pvre., pel començament de les obres del Casal de la Joventut és de cent duros. El terreny fou cedit per la Casa Rialt, propietat del Sr. Joan Romagosa d'Esparreguera. El pati adjacent fou cedit per Aurèlia Parellada i Gabriel Ayxelà. El 28 d'octubre de 1901 es van començar unes obres en el local de la joventut perquè pogués fer interinament d'església, que s'acaben el 8 de març de 1902, amb una despesa total de 440 duros i 4 ptes. Durant vint-i-vuit anys el Centre es fa servir d'església. No obstant això, no ha estat pas l'única funció d'aquest edifici. La Secció d'Associacionisme del Govern de la província de Barcelona durant la República espanyola, exigí a la parròquia la confecció d'un reglament basant-se en la Llei d'associacions de l'any 1887. Entre el articles d'aquest reglament es pot llegir: 'Art. 1. Se constituye en esta localidad una asociación con el nombre de - Casal Parroquial- con el objeto de trabajar para la civilización de todas las clases sociales, mediante el fomento de la cultura, en todos sus aspectos, según las normas de la yglesia Católica. Art. 2. Para lograr este objetivo creará cuantas secciones estime necesarias, y en especial de catecismo, conferencias, círculos de estudios, música, teatro, sport, fejocismo, como también escuela para niños y adultos de ambos sexos, biblioteca, sindicatos, mutualidades...'. Un cop en Centre es deixa de fer servir per celebrar actes de culte, es reobrí per respondre a les funcions recreatives, culturals i d'esplai. Era el 22 de juliol de l'any 1928, quan s'inaugurà solemnement amb una 'Estupenda funció recreativa'.Raventós (1968). Obrí l'acte el secretari de la 'Joventut Catòlica', en Joan Ros, poeta del poble. Les activitats més destacades del centre eren les vetllades musicals i teatrals. Es va crear un 'Reglamento de la Sección teatral del Centro Parroquial de San Estebán de Ordal'. Des de 1928 fins al 1960, el Centre va viure una època d'esplendor. Diumenges i festius es representaven obres teatrals i s'organitzaven moltes activitats per la gent del poble. En els seus inicis, el teatre fou el motor principal del local, cosa que despertà l'interès per mitjans informatius com La Vanguardia (18/12/1932). Les obres eren ben variades. El director, normalment era el mossèn del poble (Mn. Fortià, Mn. Rogell, el Sr. Camins). Es devien representar moltes obres, ja que a l'arxiu parroquial hi ha guardades gairebé 200 obres. En aquella època, no podien fer la mateixa obra representada per nois i noies juntes. Per això feren dos grups separats pel sexe. Als anys 50 ja es representaven obres mixtes. L'any 1964 Mn. Josep decidí reformar-lo per fer-hi altres activitats lúdiques i deixà el teatre perquè es fes a l'Ateneu. Aquest any es feren obres al Centre. Al final dels anys 70 els joves del poble utilitzaven el local com a joc de reunió. Des d'aleshores, amb més o menys continuïtat, el Centre ha estat la seu de diferents esplais. Actualment continua tenint l'ús d'esplai, a més de ser local d'assaig de caramelles, magatzem per guardar el bestiari de la festa major, lloc d'assaig de grallers i timbalers, i aules per fer activitats extraescolars. | 41.3972800,1.8510100 | 403950 | 4583497 | 1899 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67021-foto-08273-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67021-foto-08273-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest edifici ha tingut diferents noms al llarg de la seva història: Centre Catòlic, Centre Parroquial, Casal de la Joventut, Escola Dominical i Social... | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 67027 | Forn de vidre d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-dordal | MENSA, Alejandro (2004): 'El forn de vidre'. L'Ateneu, núm. 42, desembre 2004. Ordal. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. | XIX | Edificació d'un sol cos, dividida en múltiples espais destinats a l'actualitat a habitatge, magatzems, garatges i hort. L'espai originalment dedicat als forns per fer el vidre és de planta quadrada (22 x 22 m) i fa 8,50 m. d'alçada. Té 4 naus formades per dos arcs centrals (fabricats amb maons) d'11 m d'obertura cadascun que divideixen el sostre en dues vessants mitjançant bigues de fusta. Obres modernes de totxo tapen parcialment l'obertura d'un dels arcs. També s'observen a l'actualitat restes d'arc que segueixen als dos arcs principals, de diàmetre menor. Els paraments de façana tenen grans finestrals i una gran porta de fusta oberta en un arc rebaixat. A les bandes de les portes hi ha petits contraforts als marges. Els materials utilitzats són els maons i la pedra. La façana lateral és la destinada a habitatge històricament, presenta una porta igual que la d'entrada al forn, de fusta i emmarcada en maons amb trencaaigües superior. A la part superior, tocant el límit de la teulada, es disposen quatre finestres amb ampit de pedra, alineades a la mateixa alçada en tota la façana, que a l'actualitat pertany a dos edificis diferents. A la banda de l'entrada al forn també hi ha habitatges a l'actualitat, davant d'elles s'han integrat en una terrassa moderna, les rodes de molí (moles) de pedra que s'havien utilitzat per triturar les ampolles que es reciclaven. També hi ha algunes pedres de sauló disposades per a decorar; aquesta pedra es coneixia també com a pedra d'esmolar vermella i cobria el forn interiorment, ja que tenia propietats refractaries. | 08273-244 | c. del Forn del vidre, 12 | El forn de vidre d'Ordal fou fundat l'any 1833 per Salvador Sala Masifern, natural de Sant Pons, població de Corbera de Llobregat des de la qual traslladà el forn fins a Ordal. Pertany als Mensa per herència de José Mensa, gendre d'Esteban Sala. L'any 1851, Esteve Sala lloga a Victòria Ricart Anet, propietària, un magatzem al carrer de Ferran VII per a destinar-lo a la venda de vidre del forn d'Ordal. El 1864 mor Esteve Sala; el seu gendre José Mensa Santilari es fa càrrec del forn, passant a la propietat de la família Mensa, que ja eren vidriers. Per la seva banda, els Sala pertanyen a una antiga nissaga de vidriers, documentada ja al segle XVIII. El local dels forns mesurava 22 x 22 m. i fa 8,50 m. d'alçada. Tenia 4 naus formades per dos arcs centrals d'11 m d'obertura cadascun. Segueixen a aquests dos arcs uns altres tres per costat, de diàmetre menor, i segueixen a aquest les parets de façana amb les finestres i una gran porta. A part de les arcades ja descrites, a les dues parets laterals hi havia uns altres 4 arcs per costat, que encapçalen les 4 naus a manera de claustre. Totes les parets tenen un gruix d'entre 50 i 60 cm. Aquests 8 arcs laterals donaven accés a altres estances. En una hi havia un altra gran porta per on s'entrava la llenya. Les altres eren per a serveis auxiliars, i a sobre, habitatges. A la part superior de les arcades centrals hi havia els fumerals (l'eixida de fums), així com a les capçaleres de les naus centrals. A la part superior de les parets laterals hi ha 4 finestres, 2 per costat; unes donen a l'exterior, i unes altres als habitatges per a vigilar el forn i als seus servidors durant la nit. El local tenia capacitat per contenir dos forns de gran producció. A l'exterior hi havia uns coberts prou grans per cobrir la llenya de la pluja i 5 carros i 2 vehicles. Les estances majors eren les destinades a quadres, amb capacitat per a 8 o 9 cavalleries, amb la seva pallissa, i les destinades a dormitori dels productors o mestres vidriers, amb 12 llits, entre individuals i dobles. També el 'pastador', o espai destinat a la composició del vidre, era força espaiós. I els altres espais (de 5 x 5m), eren estances destinades a despatxos, dues per als gresols, el graner, el rebost, cuina, forn de pa i habitacions diverses. A més dels galliners, horts, etc. A la part de l'angle dret de la façana del local hi havia un forn d'uns 2,50m de diàmetre i 1,10 d'alçada; la seva boca petita donava a l'interior. Al costat n'hi havia un altre més gran, de 3 m, refractari, amb boca de 80 cm, que permetia la ubicació dels gresols. Un tercer forn era contigu a la porta d'entrada al local, de dimensions mitjanes. La seva boca donava a l'exterior, i les seves parets, plat i parrilles eren de pedra de sauló vermellós. Els fums d'aquests últims forns sortien per la seva pròpia boca, sobre la qual hi havia una xemeneia. Aquests forns servien per coure uns 'pans' o blocs cúbics d'uns 22 cm per al vidre verd. Els forns tenien sota el seu plat o banc un corredor o cambra de combustió amb dues parrilles que els travessaven, i sota d'aquest, la seva 'glaia'. MENSA (2004) El paratge anomenat 'Fondo dels Vidriers', a Ordal, no té altra explicació que la d'haver estat un lloc molt frondós de pins, on durant molt de temps hi va haver una brigada de llenyataires tallant llenya per al forn. La plantilla de treballadors era d'uns 40 vidriers. Al capvespre els aprenents tenien una hora de pràctiques en l'art del vidre. També tenien les seves diversions, varen formar el famós Orfeó 'l'Oreneta' l'any 1905, amb Ramon Domènech i Julià com a director. Aprofitaven les estones vesprals per assajar. Dues dates hi havia cada any que els vidriers consideraven com a diades solemnes: la Festa de Santa Llúcia, la seva patrona, que era venerada a l'església d'Ordal en una imatge pagada per ells mateixos, i la festa de Sant Esteve, patró del poble: no faltava l'envelat dels vidriers, que feia competència a l'envelat del poble. RAVENTÓS (1968) | 41.3941400,1.8452500 | 403464 | 4583155 | 1833 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67027-foto-08273-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67027-foto-08273-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Segons els seu últim propietari, Alejandro Mensa, que encara va mantenir el forn en actiu, el forn de vidre d'Ordal va ser el de més gran capacitat que ha existit mai del tipus català. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 66956 | Església de Sant Esteve d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-esteve-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 214-216. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. | XX | Església de planta rectangular i cobert amb una teulada a dues vessants. La façana és d'estil neogòtic i s'orienta a l'oest. L'absis és recte, si bé la part posterior de l'església comparteix l'espai amb la sagristia. La planta de l'església presenta una nau central i dues nau laterals amb voltes de mig punt. L'element més modern del temple és la seva façana, d'estil neogòtic, ordenada a partir de tres cossos, un central i dos laterals. El cos central sobresurt pel campanar d'espadanya, amb teulada a dues vessants i obertura circular on hi ha una campana. Corona el campanar una creu de ferro. Els tres cossos de la façana estan dividits al mateix temps en dos pisos o registres. Al registre superior les dues finestres són d'arc ogival, mentre que al registre inferior són circulars amb formes quadrilobulades acabades al centre en forma de sageta amb decoració vegetal. La porta principal és d'arc ogival amb dues arquivoltes. El timpà, llis, està decorat amb pintures de les quals destaca un llibre on es llegeix la frase 'veig els cels oberts'. Les impostes i la llinda presenten decoració escultòrica de temàtica vegetal. La cantonada dreta de la façana es resolta a partir d'una estructura arquitectònica en forma de torreó, la teulada del qual acaba a l'alçada del primer registre de la façana de l'església. A la banda esquerra de l'església hi ha la rectoria, ara reconvertida en residència de gent gran. Es tracta d'una casa de dues plantes amb golfes. Les finestres dels dos primers pisos estan emmarcades en maó vist; les finestres de les golfes, en canvi, imiten les finestres de les galeries catalanes dels masos renaixentistes. A la cornisa s'observa un ràfec de biguetes de fusta. Igualment molt a prop de la cornisa s'observa una inscripció sobre el ciment amb la data '1986' juntament amb dos noms 'Maria Josep Raventós - Joan Ràfols'. | 08273-173 | c. del Forn de Vidre, al barri del Vidre (Ordal) | L'església de Sant Esteve d'Ordal és la més moderna de tot el terme municipal. Al segle XIX l'anhel comunitari de tenir un sacerdot es va traduir l'any 1867, en el decret d'erecció de la tinença parroquial de Sant Esteve d'Ordal per part del Bisbe de Barcelona, Dr. Pantaleó Montserrat. Va ser l'any 1963 quan el Bisbe de Barcelona, Dr. Modrego Casaus, va destinar a Mn. Josep Raventós a la tinença de Sant Esteve d'Ordal, que es preparà tota la documentació necessària per convertir la tinença en parròquia. El decret fou publicat al butlletí del Bisbat el dia 18 de gener de 1964. Raventós (2003) Fins la construcció d'aquesta església, els habitants d'Ordal utilitzaven primer la capella de Sant Esteve de Can Ravella (ara Sant Sebastià) i més tard el Centre Parroquial. El bisbe Pantaleó de Montserrat va fer una nova organització de parròquies, esdevenint Sant Esteve parròquia a costa de terrenys segregats de les de sant Pau d'Ordal i Sant Pere de Subirats. Tot i aquests canvis, la nova parròquia de Sant Esteve d'Ordal restà com a tinença de Sant Pere de Subirats. El primer mossèn va ser Jaume Mata; li van assignar la quantitat de 40 rals mensuals per a poder adquirir alguns objectes necessaris per servir i atendre les necessitats del culte. El 19 de març de 1870 s'estrenà la bandera del sant pagada pel pare Josep Vendrell, que va costar 25 duros. L'any següent es va concedir permís per posar una pila baptismal i construir el cementiri parroquial. La necessitat de construir el cementiri era molt urgent, ja que aquell any s'havia desencadenat una epidèmia entre la població, i moltes famílies es trobaven amb greus dificultats per a poder enterrar els seus difunts en el petit cementiri del castell de Subirats. Davant la negativa del Comte d'Olzinelles de sufragar les despeses d'una nova església quan la capella de Sant Esteve d'Ordal amenaçava de caure, el Bisbe de Barcelona, Dr. Jaume Català i Albosa, va optar per acceptar la cessió d'unes terres e la Casa Parellada i digué a Mn. Isidre Solsona que s'encarregués de gestionar amb el Degà de Vilafranca l'escriptura del terreny cedit i el projecte de la nova obra. Mort el bisbe, el seu substitut, Dr. Morgades i Gili aprovà els plànols presentats per l'arquitecte Eugeni Campllonch l'any 1900 i acceptà l'escriptura del terreny cedit. Mn. Isidre va fer una crida a la generositat a través d'una carta dirigida als mitjans de comunicació per sufragar les despeses del temple. El març de 1901es començà a construir una capella nova. Els feligresos hi van col·laborar amb prestacions personals, com ara peons, i també amb carruatges. Traginaven llenya i pedra per al forn de calç, que era conegut pel forn de Mn. Isidre. Transportaven terra per coure els maons i recollien sorra per les cunetes de la carretera. Mn. Isidre morí el 8 de gener de 1924, deixant l'obra inacabada. No va ser fins l'any 1927, quan les obres es reprenen definitivament, quan Mn. Trinitat Prat va ser nomenat tinent de Sant Esteve d'Ordal pel Sr. Bisbe Dr. Josep Miralles. També va anomenar arquitecte al marquès de Segnier, encomanant-se a l'empresa barcelonina Pujades i Llobet la construcció del temple, que fou obert al culte després de moltes vicissituds l'any següent, el 3 de maig de 1928. Raventós (2003) En començar la guerra civil, el 1936, l'església de Sant Sebastià va ser saquejada, perdent-se la majoria d'obres que hi havia al seu interior, a més de l'arxiu. D'aquest últim tan sols es van salvar alguns documents, com les consuetes. Durant el conflicte armat, la rectoria es va habilitar per donar cabuda als refugiats Un cop Sant Esteve d'Ordal esdevingué parròquia independent el 1963, es va adquirir un altar major, es va construir el presbiteri i la sagristia, es va pavimentar i pintar l'església i es va refer la façana inaugurada l'any 1967, element que finalitzava l'edifici definitivament, tal i com ha arribat a l'actualitat. | 41.3938300,1.8447000 | 403417 | 4583121 | 1927 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66956-foto-08273-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66956-foto-08273-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66956-foto-08273-173-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Eugeni Campllonch i Parés | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 60935 | Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra-0 | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XVIII | Donats els antecedents assenyalats a la descripció, seria aconsellable realitzar una prospecció del subsòl per estudiar les possibles troballes arqueològiques. S'ha de tenir en compte que la ubicació de la parcel·la està molt a prop de l'església, inventariada com a jaciment arqueològic. | La casa que hi havia hagut en aquesta parcel·la va ser enderrocada recenment, el solar que ocupava està a la venda. Era una casa aixecada el segle XVIII sobre el solar d'una més antiga i que fou transformada el 1917 amb un estil força inexpressiu. | 08206-7 | c. de Sant Antoni, cantonada amb el c. de la Pau | A una de les sales de la casa enderrocada que va servir de cuina-menjador i que devia ésser l'antiga sala principal de la casa, hi foren trobades el 1980 unes pintures murals que omplien dos dels seus murs. El servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va datar les pintures al voltant de 1780. Veure fitxa 42. | 41.3642600,1.7527000 | 395679 | 4579945 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. L'edifici estava registrat a l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 60933 | Cal Morero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morero | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Destaca sobretot per la decoració de la façana: les finestres estan emmarcades amb marcs de formes ondulades decorats amb motius florals en relleu. A la part superior hi ha una sanefa de garlandes de flors i fulles que cubreix tota la façana. També hi ha mènsules amb ornamentacions. | 08206-5 | c. Sant Antoni, cantonada amb el c. boters. | 41.3642400,1.7529100 | 395696 | 4579943 | 1917 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60933-foto-08206-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60933-foto-08206-5-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. A l'inventari arquitectònic de Catalunya apareix erròniament amb el nom de Cal Moreno.L'edifici està precatalogat a les NSP de Sant Cugat, apareix citat com edifici del carrer Boters. | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 60936 | Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-cugat-sesgarrigues | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XX | S'ha rehabilitat completament. Obres finalitzades l'any 2000. | Edifici entre mitgeres, de caire noucentista. Compost de planta baixa i pis. La façana és de composició simètrica, amb motllures horitzontals i verticals que divideixen la superfície. Un balcó centrat amb balaustrada i dos portals destaquen enmig de la façana. L'interior de l'edifici s'organitza entorn una escala de tipus imperial. La part de darrera de l'edifici dona a una plaça urbanitzada recentment. | 08206-8 | c. Sant Antoni, 31 | 41.3625800,1.7523000 | 395643 | 4579759 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60936-foto-08206-8-1.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. L'edifici d'Ajuntament està registrat a l'inventari d'immobles d'interès arqitectònic de propietat municipal realitzat pel Servei de patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona de l'any 1988. També està precatalogat a les NSP de Sant Cugat. | 106|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 46933 | Cal Bruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bruna | <p>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la vil·la romana de Cal Bruna (Castellví de la Marca, Alt Penedès). Lliurada per l'empresa Arke s.c.p. al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya l'any 1997. Inèdita.</p> | Les restes excavades han quedat soterrades per la construcció de la carretera i la resta del jaciment no sabem quin pot ser el seu estat de conservació. Cal controlar els moviments de terres en la zona que pot ocupar el jaciment arqueològic per tal de poder documentar l'aparició de restes. | <p>L'any 1997, els treballs de construcció de la Variant N-340 varen posar al descobert el jaciment a través de l'aparició de restes de construccions. L'excavació d'urgència va ser realitzada per l'empresa ArKe s.c.p. amb la direcció d'Albert Bacaria i amb el permís del servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Els treballs arqueològics varen permetre documentar part d'una vil·la romana amb un àmbit termal i un mínim de tres habitacions de les quals només en queden la fonamentació del murs. Aquestes estances serien segurament àmbits de la part rústica de la vil·la, destinats a activitats industrials o magatzems. L'habitació amb l'hipocaust, de grans dimensions, correspon a una de les sales calentes dels banys. Al costat s'hi identificà un paviment d'opus signinum que podria correspondria l'apoditeri o al frigidari del conjunt termal. La cronologia relativa a través del material arqueològic aparegut ens permet situar l'ocupació entre el segle I II de la nostra era. A part de les restes documentades en l'excavació d'urgència, actualment trobem material arqueològic en superfície d'època ibèrica i romana en els camps del voltant de la variant i de la masia. Això ens indica que el jaciment ocuparia una zona força extensa ocupada per zona de conreu, bàsicament de vinya.</p> | 08065-92 | als voltants de la masia de Cal Bruna i una part (l'excavada) sota la variant de la carretera N-340. | <p>El jaciment no es coneixia fins que es portà a terme la construcció de la variant N-340, l'any 1997. Llavors es feu l'excavació d'urgència de la part afectada per les obres.</p> | 41.3194500,1.6420500 | 386346 | 4575109 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46933-foto-08065-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46933-foto-08065-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46933-foto-08065-92-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-17 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. La Múnia 447-4-1 (276-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 73320 | Vinya de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-la-sort | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XIV | no es coneix amb precisió el lloc de la troballa. | La única informació que tenim del jaciment és l'existència d'uns materials recollits i dipositats al Museu de Vilafranca en l'època de Pere Giró. Es tracta d'un lot que es compon íntegrament de fragments de ceràmica Baix Medieval: ceràmica grisa atípica de pasta clara, fragments de grans recipients, i alguna decoració incisa molt suau. | 08305-193 | al nord del municipi | 41.3564100,1.6972900 | 391031 | 4579142 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73320-foto-08305-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73320-foto-08305-193-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||
| 73651 | Camí a les Cabanyes i de la Pelegrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-a-les-cabanyes-i-de-la-pelegrina | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | En realitat es tracta de dos camins: el que va de Vilafranca a Les Cabanyes i el camí de la Pelegrina, que és la prolongació de l'anterior, partint de la carretera de Les Cabanyes. El camí de Les Cabanyes parteix de molt aprop del camí de Sant Pau. El primer tram el comparteix amb el camí a Pacs, que després va paral·lel amb el de Sant Pau. A partir del Camp Gran es desvia en direcció nord-est i travessa la vinya de Les Clotes i de La Sort. A partir d'aquest punt la pendent és més pronunciada fins arribar a la carretera de Les Cabanyes, on s'enllaça amb el camí de La Pelegrina travessant perpendicularment la vall del torrent de la Torreta, en un recorregut força pla, fins arribar a la carretera d'Igualada. | 08305-394 | al nord del municipi | 41.3573800,1.6944800 | 390798 | 4579253 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73651-foto-08305-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73651-foto-08305-394-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||||
| 73652 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-22 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Camí que dóna accés a les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume des de la carretera de Vilafranca del Penedès a Les Cabanyes. És un camí de mitja vessant que s'enfila per la muntanya fins arribar al coll, on pren direcció a Pacs, ja dins el seu terme municipal. | 08305-395 | al nord del municipi | 41.3628800,1.6917200 | 390576 | 4579867 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73652-foto-08305-395-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||||||
| 46886 | Balmes de la riera de Marmellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-riera-de-marmellar | <p>Excavacions naturals que poden arribar a tenir mides considerables, fetes per l'acció erosiva de l'aigua de la riera. Als marges on estan excavades es veuen perfectament els materials sedimentaris que contenen els còdols rierencs, arrodonits per l'efecte de l'erosió causada per l'acció de les aigües.</p> | 08065-45 | al llarg del llit de la riera de Marmellar | 41.3422900,1.5799700 | 381192 | 4577728 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-01 00:00:00 | Tríade scp | N'hi ha moltes al llarg del curs de la riera. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 46861 | Mas Cota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cota | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986</p> | <p>Masia formada de diferents cossos. El cos principal és el de major alçada i té la coberta de dos vessants. Els cossos annexos semblen moderns, un d'ells presenta una galeria amb arcades. Hi ha un mur principal de pedra que dóna a la façana principal.</p> | 08065-20 | a uns 800 m al NW del nucli de la Múnia | <p>Antiga masia de tipus basilical, d'origen medieval.</p> | 41.3296800,1.6125000 | 383891 | 4576284 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46861-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46861-200.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. La Múnia 447-4-1 (276-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 46864 | Comallonga / Comallarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comallonga-comallarga | <p>LLORAC SANTÍS, Salvador. Les tombes antropomorfes penedesenques. Gran Penedès, n13, any 4, febrer 1989, p.4-5 (Institut d'Estudis Penedesencs).</p> | X-XII | Caldria vigilar les remocions de terra que s'hi puguin fer, ja sigui de reformes als camps o al mateix camí. | <p>Aflorament calcari que ha estat aprofitat per excavar una rasa de regadiu. El jaciment està totalment destruït i força erosionat, tan sols s'observen alguns possibles fragments de les lloses de coberta. Es tracta d'unes troballes descobertes els anys 40-50, un grup d'entre 6-8 sepultures excavades a la roca, cobertes amb lloses i de forma trapezoidal-ovalada sense encaix al cap. Estaven orientades al N i no presentaven cap aixovar. Actualment encara es pot veure la rasa molt tapada per brolla.</p> | 08065-23 | a uns 70m a l'oest de cal Jaume de Comallonga. | <p>Hom podria relacionar aquesta necròpolis amb el conjunt de Can Morgades del Grau.</p> | 41.3455400,1.5941600 | 382385 | 4578070 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46864-230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46864-231.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 46968 | Rellotge de sol de cal Ton Castanyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ton-castanyo | <p>MORATÓ VIA, Salvador. Els rellotges de sol del Penedès. Museu de Vilafranca 1993.</p> | XX | Les rajoles s'estan desencaixant. | <p>Rellotge de sol del tipus vertical, emplaçat a la part alta de la façana principal de la casa i orientat a sud. Es tracta d'un plafó ceràmic, de 20 rajoles emmarcades amb marc de fusta, amb el fons negre i decoració d'un gerro amb flors a la part baixa i un sol a la part alta. Al centre es reparteixen els números formant semicercle amb la busca a la part superior central. La numeració, amb grafia actual, va de les 6h del matí a les 6h de la tarda.</p> | 08065-145 | a la façana meridional de la casa homònima. | 41.3328600,1.5932400 | 382285 | 4576663 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46968-1450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46968-1451.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46850 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Marca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-sadurni-de-la-marca | <p>AA.VV.(1992) Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau, vol.III. CRUAÑES OLIVER Esteve (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. RAFANELL VILALTA, Jaume (1959). Notes històriques de Castellví de la Marca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986</p> | XI-XII | Interiorment l'estat de conservació és ruïnós | <p>Església d'estil romànic d'una sola nau de planta rectangular i volta de canó amb arcs torals de mig punt. L'absis es semicircular i és bastit amb carreus grans i regulars disposats en fileres horitzontals. A ran de terra té un sòcol de pedres irregulars. Presenta una decoració de tipus llombard amb dues lesenes que defineixen tres sectors, en els quals s'hi troben, en cadascun d'ells, quatre arcuacions i una petita finestra adovellada de doble esqueixada amb mig punt. La porta es troba a la façana S, és de punt rodó adovellada i amb impostes. El campanar, de construcció posterior, és de planta quadrangular amb coberta de pavelló de quatre vessants. Els seus murs no mostren cap tipus d'ornamentació. El segle XIII li fou afegida una altra nau, coberta amb volta apuntada, i encara una altra, al segle XIV, d'estructura gòtica, que comunica amb l'interior a través d'arcs formers de punt rodó.</p> | 08065-9 | a la base de la muntanya del Castellot. | <p>Degué ser construïda a mitjan del segle XI per tal de substituir la capella castellera de dalt del turó. Aquesta església fou profanada al final del segle XI i el 1101 el bisbe de Barcelona, Berenguer Folc, consagrà de nou l'església sota l'advocació de sant Sadurní. A partir del segle XVII es realitzaren força reformes. El 1925, al quedar aïllada, s'optà per fer una nova església i restà tancada. Fou malmesa a la dècada dels anys trenta pels fets revolucionaris que es produïren.</p> | 41.3350200,1.5828300 | 381418 | 4576917 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46850-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46850-90.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46850-91.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 55472 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-1 | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits geogràfics són la vall inferior de Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees. El parc natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. Es tracta d'un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de la riera d'Olesa, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc. Les característiques paisatgístiques i geològiques de l'entorn d'Olesa fan que sigui un indret ideal per a la pràctica de l'excursionisme i l'espeleologia. La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. Tres són les característiques bàsiques que justifiquen l' interès d' aquest massís, la singularitat, grisenca i aparent nuesa del qual presideix i dóna nom a la comarca. En primer lloc, l' excepcional vàlua científica del seu medi natural on es desenvolupen uns biotops gairebé insòlits a Catalunya. En segon lloc, la notable singularitat de la relació de l' home amb aquest medi, al llarg de les diverses seqüències històriques: bosc, conreu de vinya, ramaderia de cabra, etc. I per últim, l' alt grau de qualitat i significació de la seva configuració paisatgística, on l' orografia abrupta i trencada, la peculiar botànica que s' hi desenvolupa-menció especial pel 'Chamaerops humilis' o margalló- i les característiques espeleològiques, configuren un marc paisatgístic d' un valor extraordinari.</p> | 08146-124 | Zona sud del municipi d'Olesa de Bonesvalls. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. El Parc del Garraf està emparat legalment per un pla especial de protecció promogut per la Diputació de Barcelona el 1986 i substancialment ampliat el 2001, el que ha permès connectar-lo amb els parcs veïns d` Olèrdola i del Foix. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana. Part de terme municipal d` Olesa de Bonesvalls està inclòs dins el Parc de Garraf. El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Olesa compta amb una oficina d'informació del Parc oberta en horaris de caps de setmana i dimecres.</p> | 41.3236500,1.8394500 | 402874 | 4575336 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Espai aprovat per decret 328/1992 de 14 de desembre, inclós al Pla d'Espais d'Interès Natural. Diferents tipus de quiròpters trobem a la zona del parc: Miniopeterus schreibersii (ratpenat de cova), present a l'avenc de l'Esquerrà; Pipistrallus pipistrallus (ratpenat comú), a la zona del camí de can Grau. Cal assenyalar que l'any 2002 va baixar la població de ratpenats a l'avenc de l'Esquerrà degut a una epidèmia. També es porta a terme un pla de protecció de les aligues cuabarrades. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 55481 | Avenc de Font i Sagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-font-i-sague | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | <p>Es troba al Fondo de l'Arcada, a pocs metres per damunt d'aquest i en els seu marge dret, una mica més avall del Pont de l'Arcada. Té un desnivell de 102 m. L'avenc està format per un pou de 102m de profunditat que baixa quasi vertical.</p> | 08146-133 | Zona limítrof amb Vallirana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La primera exploració feta per Faura i Sans. Norbert Font i Sagué, seminarista, va fer la primera exploració espeleològica de Catalunya l'any 1897 a l'avenc de can Sadurní (Garraf), de 75m de profunditat. D'aquest explorador va rebre el nom l'avenc d'Olesa</p> | 41.3777900,1.8685900 | 405391 | 4581314 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conegut també amb els noms d'avenc de l'Arcada Gran, avenc Faura i Sans. Fotografia de Santi Estrada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 55482 | Avenc del Topògraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-topograf | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | Interior malmès degut a que s'han arrencat formacions d'estalactites i estalagmites. | <p>Es troba a la fondalada de l'Arcada, prop del pont natural i una mica més elevada la boca. L'entrada és molt petita i dóna pas a un pou d'uns 8m que dona a una galeria de terra pla i 28m de recorregut amb amplades que oscil·len entre 2m i 8m, i alçada que va de 1m a 7m. El recorregut total de l'avenc és de 151m que segueixen per altres pous i galeries. És un dels més macos litogènicament parlant, per la gran quantitat d'estalactites i estalagmites, cosa poc usual al massís del Garraf i serralada de l'Ordal.</p> | 08146-134 | Zona limítrof amb Vallirana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Fou descobert el 1966, tot i que no es va donar a conèixer fins al 1977. El seu interior actualment es troba molt malmès degut a la manca d'escrúpols dels visitants que han arrencat moltes formacions.</p> | 41.3778700,1.8684700 | 405381 | 4581323 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 55108 | Jaciment de l'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lhostal-nou | <p>ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65. GORGES, J.G. (1979). Les Villas hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologiques. Publications du Centre Pierre Paris, n. 4. París. RAURET, A.Mª. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona, Barcelona.</p> | No s'aprecien restes materials en superfície i mai s'ha excavat a la zona. | <p>Aquest espai s'ha interpretat arqueològicament com l'emplaçament d'una probable vil·la romano-republicana. Es localitzaren restes romanes superficials, com tègules, dolia i alguns fragments de sigil·lata indeterminada. També s'han documentat 2 fragments de molí ibèrics i ceràmica informe de mateix període.</p> | 08145-88 | Zona enjardinada i parking davant de la masia de l'Hostal Nou | <p>La referència del jaciment apareix al 'Catálogo Arqueológico del Penedès'. Museo de Vilafranca, fitxa 74 (archivo P. Giró) i Giró, P. Quaderns de camp, vol. 4, 1953-1956 (25 de març 1956), inèdit.</p> | 41.3558980,1.7279802 | 393598 | 4579047 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55108-88.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55108-880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55108-881.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 93113 | Picapedrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picapedrers | s. XXI | <p><span><span><span><span><span>El picapedrer és un conjunt escultòric que representa les diferents escenes de treball que realitzaven els picapedrers per extreure’n la pedra. El conjunt està format per dues figures situades damunt una bastida que a partir dels tascons extreien grans blocs de pedra. Sota d’aquets hi ha un altre conjunt que parteixen els blocs de pedra en blocs més petits. Un tercer grup de picapedrers que dona forma i transforma els blocs en peces i finalment un quart grup que carrega els blocs ja treballats en un carro tirat per dos cavalls. </span></span></span></span></span></p> | 08058-26 | Zona d’aparcament de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2630200,1.6337200 | 385550 | 4568856 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93113-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93113-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Les figures estan realitzades amb xapa d’acer pintada de manera realista i integrades entre elements tridimensionals d’una pedrera. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 70021 | El Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rec-1 | XVIII | <p>Obra d'enginyeria industrial, format bàsicament per una canalització d'aigua, en alguns trams en superfície i en 'altres consistent en mines subterrànies i un mínim de dos aqüeductes o ponts conservats que haurien salvat els desnivells del terreny. Durant molts anys va distribuir l'aigua procedent de la riera de Pontons a l'altura del Pèlag Gran de les Dous cap a Torrelles de Foix. L'any 1909 va ser modificada prenent aigua de la font d'en Torrents o de les Dous. Originàriament estava composat per cinc ramals o recs que haurien recorregut el municipi. Molts trams han acabat anul·lats amb el pas dels anys, essent els coneguts com rec de Dalt o rec del Pla i Rec de Baix els utilitzats fins als nostres dies. Actualment el rec de Baix encara porta aigua que és la que s'utilitza per treballar els horts que es troben a migdia del nucli Antic, distribuïts en dues zones, l'Horta al sud-oest, i el Terraplè, al sud-est.</p> | 08288-146 | Zona dels horts de migdia del nucli antic | <p>Tot i que les primeres dades escrites són de l'any 1754, es creu que podria ser més antic.</p> | 41.3883945,1.5676305 | 380244 | 4582863 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment i de forma oficial des de l'any 2004, del tram que queda del rec de Baix en té cura la Comunitat de Regants, una corporació de dret públic adscrita a l'Agència Catalana de l'Aigua. | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||
| 78619 | L'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labadal-0 | <p>GIRONA, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1983) Fitxa de l'arxiu del Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.</p> | XV-XVI | <p>Masia de planta irregular, conseqüència de juxtaposar diferents cossos al llarg de la seva història. Consta de planta baixa, primer pis, golfes i soterrani. L'edifici té una coberta a dos vessants amb barbacana i bigues de fusta. Les cantoneres són de blocs de pedra. Les façanes són de composició asimètrica. S'observen restes de contraforts. Alguns finestrals de la planta noble són emmarcats de pedra motllurada, altres finestrals tenen brancals, llindes i escopidors de pedra picada. A la façana de llevant hi destaquen una finestra geminada de pedra amb fust i capitell, i un contrafort que hi ha al mig. Davant la masia hi ha un espai enjardinat.</p> | 08251-28 | Zona del Castell - convent de Penyafort | <p>L'Abadal té els seu origen en un molí fariner que podria haver existit els segles XV o XVI. Alguns autors es remunten al s. XIV.</p> | 41.3076200,1.6578100 | 387645 | 4573775 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78619-foto-08251-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78619-foto-08251-28-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | El molí antic que està integrat a la masia està fitxat pel Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el nº 15894. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 69970 | Barraca del camí de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX. | Voltada de bardisses i amb part de la volta parcialment ensulsiada | Barraca aèria adossada al marge del camí pel costat dret. És de planta circular de prop d'1,75 m de diàmetre i una alçada de 165 cm i coberta de falsa cúpula. La porta és a l'est, acabada amb un arc de mig punt. | 08288-95 | Zona de les planes, sortint a mà dreta de la BV-2122 al km 4,3 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3955900,1.5642000 | 379970 | 4583667 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2367 de la wikipedra, d'on s'han extret les mides. D'ençà que es va fitxar en aquell moment, l'any 2005, fins a l'actualitat ha patit l'esfondrament de part de l'exterior de la volta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 66847 | Font del Pèlag de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pelag-de-can-bou | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Actualment el pèlag està sec, i els seus contorns afectats per un camp proper de vinya abandonada. | Entrada d'aigua a la part superior d'un pèlag artificial, fet en retirar la terra per reparar la via, sota una timba de la qual raja l'aigua. El pèlag està enclavat a l'argila, que reté l'aigua. No obstant, actualment tan sols la vegetació pròpia de ribera que creix al voltant de l'indret delata la presència del pèlag. | 08273-64 | Zona de Can Bou | 41.4007500,1.7840500 | 398358 | 4583959 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66847-foto-08273-64-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||
| 78644 | Cova Fàbrica 'Ciments Freixa' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-fabrica-ciments-freixa | <p>GIRÓ,P.: (1965) 'Quaderns de camp.' Vol.8, 1964-1969. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | la zona on hi haurien restes ha desaparegut. | <p>Cova seccionada per un camí de servei de l'empresa UNILAND. La zona presenta un aspecte geomorfològic original, petits entrants al massís calcari, balmes i petites cavitats.</p> | 08251-62 | Zona d'explotació de la fàbrica UNILAND. | <p>L'any 1965 hi aparegueren restes humanes, sense cap element ceràmic associat, en una cova que va quedar seccionada per les obres de construcció d'una carretera des de la fàbrica de ciments 'Freixa' (actual UNILAND) fins a les pedreres. Les restes òssies es dipositaren al fossar comú del cementiri de Santa Margarida i els Monjos.</p> | 41.3070500,1.6761600 | 389180 | 4573689 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | No queden restes visibles. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||
| 89907 | Barraca 17865 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17865 | XVIII – XX | Té la paret exterior esllavissada, però no afecta l'estança interior. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud.</p> | 08122-12 | Zona boscosa arran del camí. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4981247,1.6269407 | 385396 | 4594965 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89907-img0277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89907-img0278.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-29 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 17865 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||
| 78620 | Mas Ballestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ballestar | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de Festa Major de 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | XIX | En procés d'enrunament. | <p>La masia consta d'un edifici principal de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dos vessants amb ràfec de bigues. La façana de l'edifici té el portal principal de mig punt dovellat. Destaca un finestral emmarcat de pedra motllurada. Les finestres són dintellades amb biga de fusta. El portal del baluard és d'arc de pedra rebaixat amb la inscripció '1856', a la clau de l'arc. El coronament d'aquest portal és de teula, amb imbricacions i creu de pedra. A l'interior de l'edifici hi ha diferents elements arquitectònics de pedra: arcs apuntats, esglaonat de les escales, una volta. Al sector NE de la casa destaca un mur de pedra construït en sec, segurament per facilitar la recollida de les aigües que eren conduïdes a basses i cisternes excavades directament a la roca. Les mides del mur són: 1 m. d'amplada i uns 400 m. de llargada.</p> | 08251-29 | Zona Sud del municipi, límit amb les Masuques | 41.2944700,1.6558200 | 387456 | 4572318 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78620-foto-08251-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78620-foto-08251-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78620-foto-08251-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | L'interior de la casa alberga alguns elements interessants des del punt de vista patrimonial, com poden ser una roda de molí o unes bótes de vi al celler, que han estat destruïdes a causa de l'enfonsament del sostre d'aquesta part de la masia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 61026 | Passeig de les Caves René Barbier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-les-caves-rene-barbier | XX | Passeig asfaltat dividit en dos trams per una rotonda. Està vorejat per dues línies de plàtans, 6 i 7 a cada costat en el primer tram i 24 i 25 en el segon. Connecta el darrera de la Torre del Gall amb les Caves René Barbier. Els arbres presenten uns 20 cm de diàmetre i una alçada d'uns 10 metres. | 08206-98 | Zona NO del terme municipal | 41.3673400,1.7490100 | 395375 | 4580292 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/61026-foto-08206-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | OPC (Pedro Barbado Mariscal) | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 66848 | Font de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bou | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | La riera de la qual en forma part la bassa està actualment seca; en conseqüència, la bassa també està seca. | Bassa de pedra que forma una cornisa natural de roca calcària en el curs de la riera de Can Bou. Segons Manel Córdoba (CÓRDOBA I MARTÍNEZ, 1997), aquesta bassa és omplerta per uns degotalls canalitzats per una aixeta, per on surt l'aigua. L'esmentada aixeta no ha estat localitzada, ja que l'entorn està molt envaït per la vegetació. | 08273-65 | Zona Can Bou, a 150 m de la Font del Pèlag de Can Bou | 41.4023000,1.7848000 | 398423 | 4584130 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66848-foto-08273-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66848-foto-08273-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Uns metres més endavant d'aquesta bassa natural, la riera fa un altre salt d'una alçada considerable, factor que confereix als contorns d'aquest indret un gran interès natural. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||
| 93371 | Camí de Torrelletes a Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-torrelletes-a-castellet | XVIII-XX | Gran part desaparegut | <p><span><span><span><span><span>Antic camí que comunicava el nucli de Castellet amb Torrelletes. En tram que transcórrer paral·lel a la BV-2117 entre el km 6 i 7 en alguns trams conserva els murs de pedra que delimitaven la via. També és conegut com a camí de Sagrament, atès que s’emprava per portar el difunt de Torrelletes al cementiri de Castellet. </span></span></span></span></span></p> | 08058-155 | Zona Boscosa a l’entorn de Cal Gat. | 41.2704500,1.6417800 | 386238 | 4569670 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93371-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93371-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93371-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 93351 | Molí de Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-xoriguera | <p><span><span><span>Arxiu particular de Vicenç Carbonell</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XVII-XX | Enderrocat i ple de bardissa | <p><span><span><span><span><span>El molí de Xoriguera es troba situat a poca distància del riu Foix. Malgrat el seu estat de deteriorament i enderroc encara són visibles les parets estructurals d’una construcció de planta quadrada de planta baixa i pis. En una de les parets s’entreveu un arc de mig punt on hi hauria situades les moles i algunes finestres. Per la banda de tramuntana es visible el pou de pressió de la bassa de planta circular. Davant l’edifici, per ponent, hi ha les restes de quatre pilars que sostenien un porxo. </span></span></span></span></span></p> | 08058-135 | Xoriguera. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Segons documentació recollida per Vicenç Carbonell antigament era anomenat Molí d’en Plana. Segons documentació l’any 1701 Bartomeu Coll, pagès de Castellet, dit de Xuriguera va vendre a Josep Galtés, pagès de Vilanova una part de terra amb una bassa del Molí d’en Plana. Aquell mateix any Josep Galtés fa construir un rec i una resclosa pel molí. Durant les obres del Pantà (1901-1924) el molí fou emprat com a magatzem i caseta i la sortida del carcabà va ser transformada en finestra. </span></span></span></span></span></p> | 41.2508000,1.6553700 | 387343 | 4567471 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93351-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93351-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93351-135-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93351-135-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 94436 | Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xoriguera-0 | <p><span><span><span>Informació de l’Arxiu de Vicenç Carbonell</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIV-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Xoriguera és un mas d’origen medieval consolidat en època moderna i contemporània. Està formada per diferents cossos que formen tres grans edificacions amb un pati clos. L’edificació més gran correspon a la vivenda, amb la coberta a dues aigües de planta baixa i dos pisos. </span></span>El segon cos consta de planta baixa i pis i està situat a llevant del cos principal. Es tracta de l’espai destinat als corrals i, el tercer cos, situat a tramuntana del cos principal és l’antic paller de planta baixa i pis. Tot el mas està encerclat per una tanca metàl·lica. </span></span></span></p> | 08058-352 | Xoriguera. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons documentació recollida per Vicenç Carbonell la masia de Xoriguera antigament era coneguda per Vallformosa i Xoriguera era el cognom de la família que l’habitava entorn el segle XIV. En un capbreu de l’any 1425 apareix mas d’en Soriguera de Vallformosa. L’any 1629 Alexandre Duran ven la casa derruïda a Joan Coll “sive casalot i tota l’heretat agregada dita lo mas de la Xuriguera”.</span></span></span></span></span></p> | 41.2502800,1.6565900 | 387444 | 4567411 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94436-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94436-352-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | No s’ha pogut accedir a l’interior. La informació s’ha extret de la fitxa Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/