Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40347 | Sindicat d'Avinyonet/Local de les Esquerres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-davinyonetlocal-de-les-esquerres | <p>EL LOCAL D'ESQUERRES (1995) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 13-14, p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. EL LOCAL D'ESQUERRES (1997) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 23 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular i coberta a dues vessants, amb façana principal de composició simètrica, amb portal central i finestres a banda i banda agrupades, a la zona superior, de dues en dues. Les façanes son planes i de maçoneria vista. Els buits de les finestres s'assenyalen mitjançant totxana. L'edifici ocupa una extensió superficial de 1254 m2. En principi havia estat destinat a bar i ball de saló.</p> | 08013-37 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>A principis del segle XX, sorgeixen associacions com la que va bastir aquest edifici, que creen espais on treballar i poder gaudir de les hores d'oci. El local va ser edificat pel Sindicat Agrícola Cooperatiu (Esquerra Catalana Unió de Rabassaires) amb les aportacions dels seus socis. La finca va ser comprada per aquesta entitat a Venancio Massana, qui tenia més propietats al costat (per l'oest de la finca). Després de la Guerra Civil, l'any 1939, la propietat del local, per decisió de la 'Comisión Interministerial Calificadora de Bienes Sindicales Marxistas' es va adscriure a la Delegación Nacional de Sindicatos de Falange Española Tradicionalista y de las JONS. L'any 1957, l'usdefruit de la finca va ser cedit gratuïtament, per un termini de trenta anys, a la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos del Pueblo de Aviñonet'. Més tard, l'immoble, en virtut d'aquesta cessió, va ser utilitzat com a seu de la Cambra Agrària d'Avinyonet. Posteriorment, i segons resulta del registre de la Propietat, la titularitat de la finca correspongué a l'Administració de l'Estat. L'any 1986, i d'acord amb la legislació sobre cooperatives vigent a Catalunya, un grup de veïns van constituir la cooperativa 'Agrícola d'Avinyonet del Penedès, Societat Cooperativa Catalana Limitada', que va tenir fins a quaranta socis. La finalitat d'aquesta cooperativa, que es proclamava successora de l'antic Sindicat Agrícola Cooperatiu, inicialment propietari de la finca, era la de recuperar per al poble d'Avinyonet l'ús de la finca. Els intents reiterats de recuperar el local a través de la nova cooperativa no van reeixir. La manca de resultats i la impossibilitat d'aconseguir l'objectiu marcat va fer que la cooperativa es dissolgués l'any 1994 (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1995). Finalment, per cessió gratuïta, el local va passar el 9 de setembre de 1995 a l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1997). Durant l'estada del mossèn Ramón Casajuana a Avinyonet, aquest celebrava la missa al local del Sindicat de Les Cabóries. Per tothom, aquest era conegut com el local de les esquerres.</p> | 41.3599500,1.7769900 | 397704 | 4579438 | 1925-29 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40347-foto-08013-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40347-foto-08013-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pere Llopart | Es tracta d'un element que posseeix un alt valor social. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 40349 | Societat cultural 'La Parra' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-la-parra | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2868 ACCN LA PARRA (1996) 'La Parra', 75è Aniversari. ' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 19, p. 13-15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XX | <p>Edifici exempt, de planta rectangular, coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal té composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i arc de mig punt a la part superior. Davant la porta d'accés té un pati i una parra com a record del topònim que va prendre la societat des del moment de la seva fundació.</p> | 08013-39 | Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Era conegut popularment com el local dels rics (informació oral de la Sra. Matilde Vendrell) . La societat es va constituir oficialment el dia 6 d'agost de 1921, i l'endemà s'inaugurava el local que ocupa ara mateix. El primer local era a Cal Ferlando, una casa al costat de la carretera d'Olesa, on hi havia una parra, per la qual cosa es va anomenar així la societat que va sortir d'aquesta casa. Aquí la gent que es reunia ballava. Això va pasar abans de 1929, segons sembla (informació oral Pere Llopart Garriga, 13 desembre de 2002). Sembla que tot comença quan d'una manera provisional, un grup de veïns que per raons ideològiques s'havia desmarcat de la Societat La Palma, que tenia com a lloc de la seva activitat el local de ca l'Ermità, va passar a reunir-se a la botiga d'en Teodor Massana de Cal Boter (actualment Cal Ferlando), on també es van celebrar alguns balls (hi havia una petita pianola en un armari de fusta penjat a la paret). Just a l'entrada de la casa, es distingia molt clarament una gran parra, la qual donaria nom a la nova entitat. Durant aquest temps de provisionalitat s'iniciaren les obres de construcció del nou edifici social. El nou local inicialment no disposava d'escenari, aquesta part de l'edifici seria efectuada amb posterioritat. La societat, anomenada des de la seva constitució com a Centre Agrícola La Parra, va passar posteriorment, després de diverses reformes estatutàries, a denominar-se societat La Parra, i ja actualment Centre Cultural i Recreatiu La Parra. L'any 1977 es va inaugurar una planta-altell de nova construcció en la qual s'ubicaria el cafè-bar de l'entitat, que fins aquell moment compartia espai amb la pròpia sala de ball i espectacles. L'any 1984, una comissió especial va ser l'encarregada de procedir a una total remodelació dels estatuts socials. Molt més simplificats i adequats per a la comprensió de tothom que tenien com a gran novetat el fet d'estar redactats per primera vegada íntegrament en català. Només es paralitzaria l'activitat de la Societat els anys de la Guerra Civil, en els quals es va utilitzar el local com a magatzem per part de la intendència. L'edifici ha estat testimoni de primera fila de la realització de la pràctica totalitat de les activitats festives i d'esbarjo, a mes de veure el naixement de les agrupacions dels balls populars, teatre i diables, actualment totes elles en tràmits legals de constitució com a seccions. La Festa Major es celebrava antigament en un envelat que es muntava davant el local (algun any s'havia arribat a fer a la vinya de Cal Venancio, i fins i tot a l'era de Cal Carbó), però a partir de la inauguració de la pista de la Casa de la Vila passaria ja, definitivament, a celebrar-se en aquest lloc. La Societat s'encarrega de la organització de la Festa Major (LA PARRA, 1996).</p> | 41.3608000,1.7758400 | 397609 | 4579533 | 1921 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Alt valor social. La data es troba inscrita en un totxo a la façana principal, a la dreta de l'espectador. Al costat de l'edifici actual hi havia hagut l'antiga carniceria del poble. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 40359 | Bosc de mas Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-mas-bertran | <p>Bosc situat a dalt d'un turó darrera la masia de Mas Bertràn, que presenta un clar predomini de l'espècie Pinus sp. amb sotabosc de matolls com a ginesta, farigola, romaní, etc.</p> | 08013-49 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús. A tocar el bosc hi ha un antic camí, considerat per Mn. Margarit com a via romana, i a tota la zona hi ha hagut algunes troballes d'interès arqueològic des de fa dècades.</p> | 41.3816800,1.7429700 | 394893 | 4581891 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40359-foto-08013-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 40366 | Font del Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cunill | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | XX | A més d'alguna neteja ocasional d'algun voluntari, el grup 'Units per la Natura', de voluntaris forestals la va netejar àmpliament. | <p>En un fondal ample a prop de la urbanització de Can Mitjans, i també a prop de la casa coneguda com a Corral Nou, es troba una font excavada sota una petita timba, envoltada de joncs. Davant hi ha una figuera, i sota d'aquest arbre, un pou sense barana. La font que te el naixement en una mena de petita balma, presenta al frontal i a sobre del canó per on raja, una placa de color gris que diu lo següent: 'PROPIEDAD RAFOLS (FONT DEL CUNILL) INAUGURADA 25-10-1945 -JOSE MESTRE-'</p> | 08013-56 | Can Mitjans. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La font, que és propietat de la masia de Can Ràfols dels Caus, va estar restaurada l'any 1945. La tradició diu que el seu nom prové del fet de que es va trobar aquí dins la font un conill mort.</p> | 41.3442900,1.8038700 | 399928 | 4577668 | 1945 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40366-foto-08013-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40366-foto-08013-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Mestre | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 40396 | Bosc de Montergull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-montergull | <p>JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | <p>Bosc de pins que es troba a la plana, travessat pel camí que va cap a la masia del mateix nom. Presenta un domini de l'espècie Pinus sp, amb abundància de sotabosc.</p> | 08013-86 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest, com molts dels boscos que encara resten a la plana, són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sotabosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús.</p> | 41.3784700,1.7583300 | 396172 | 4581516 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40396-foto-08013-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40396-foto-08013-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40396-foto-08013-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 40399 | Bosc de l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lamat | <p>Bosc que es desenvolupa dins una zona ombrívola i humida, en la que conflueixen els torrents de Cantallops i del Gendret continuant a partir d'aquí units en un sol torrent. El travessa el camí dels Xops per un extrem. Està format per la vegetació típica de ribera: xops, àlbers, roures, etc. Es troba ubicat al Nord-est de la masia a la qual correspon, i molt a prop del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs. Hi ha un gual al camí per traspassar el torrent que travessa el bosc.</p> | 08013-89 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. Te un bon nombre d'exemplars d'arbres de ribera ja que es troba a tocar les lleres dels torrents que formen la conca hidrogràfica del torrent dels Gorgs, que a partir d'aquest indret precís rep el nom de torrent de Baix. A més de l'aprofitament de la llenya, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús.</p> | 41.3813700,1.7704100 | 397187 | 4581824 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 40450 | Els Cupons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupons | <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'han trobat dos punts amb curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van golpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> | 08013-140 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui es poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> | 41.3332400,1.8143000 | 400784 | 4576429 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 40470 | Serra de les Gunyoles - Caudellops - La Llampa - Costa Rava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-les-gunyoles-caudellops-la-llampa-costa-rava | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | Ha perdut la vegetació per efecte dels incendis forestals | <p>Conjunt de serres - mirador que dominen el parc natural del Garraf, i més en concret l'Arboçar, Santa Susanna i els fondos de les rieres dels Pelagons i de Begues. Les seves carenes, i els fons de les seves valls formen un corredor biològic de primer ordre. Es tracta de muntanyes de forma allargada, que presenten planes allargades a les cúspides. La vegetació ha patit els efectes dels darrers incendis forestals del massís</p> | 08013-160 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Els topònims es troben en documentació antiga, essent des de sempre punts de referència per la gent d'aquestes contrades. Per exemple, La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3196100,1.7915400 | 398858 | 4574942 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40470-foto-08013-160-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La UTM correspon a la Costa Rava | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 40473 | Bassa i safareig del mas Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-safareig-del-mas-sunyer | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>Al davant de la casa hi ha una gran bassa mig plena de canyissos, on s'escorre l'aigua filtrada de la terra quan plou molt i de la que arreplega de les pluges. Aquesta bassa es molt profunda al centre. Al costat es troba una altra construcció destinada a safareig utilitzat per les dones de la masia per fer-hi la bugada. Presenta un gran valor des d'un punt de vista natural, doncs es zona utilitzada com a punt per beure i d'habitat permanent d'algunes espècies d'animals.</p> | 08013-163 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3372900,1.7810500 | 398008 | 4576917 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40473-foto-08013-163-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 40474 | Fondo del Tallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-del-tallat | Des d'un punt de vista ecològic la conservació de l'alzinar presenta un gran interès, ja que aquest arbre forma l'espècie ibèrica per excel·lència. | <p>Bosc espès d'alzines que, tradicionalment, havien estat tallades per a l'obtenció de carbó vegetal. Es troben prop del lloc conegut com la cova Marina. Es tracta del fons d'una vall de torrent que es troba dins el parc natural i es tributari de la riera de Begues. L'alzina és un arbre productor d'excel·lent fusta de carboneig. L'alzinar és una comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l'alzina, un tipus de vegetació que protegeix el sol de l'erosió.</p> | 08013-164 | Sobre Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La frondositat i l'alçada dels arbres va ser utilitzada històricament per a l'obtenció de carbó vegetal per part de la gent d'Avinyonet. A la cova Marina s'hi va amagar gent durant la Guerra Civil de 1936.</p> | 41.3325400,1.8205200 | 401303 | 4576344 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40474-foto-08013-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40474-foto-08013-164-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha trobat cap altre bosc d'alzines d'aquesta categoria a tot el terme municipal. A la part de dalt del vessant que limita amb aquest fondo es troba la cova Marina, que va ser un indret on es va amagar gent durant la guerra civil de 1936. És un indret on encara l'acció de l'home no ha destruït aquest petit bosc autòcton, tot i que ha estat explotat pel carboneig. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 40497 | La Plana d'en Bord i els Quatre Camins/Plana d'Embord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-den-bord-i-els-quatre-caminsplana-dembord | <p>Plana elevada que te la cota màxima d'altitud en els 331,1 metres, que constitueix una zona boscosa (fonamentalment pineda) des de la que es dominen totes les planes del Nord i Nord-oest d'Avinyonet. Es troba limitada per la vessant Nord per un pla de falla que és molt visible des de la carretera de Barcelona. Està travessada per quatre camins principals, que troben la seva confluència per la zona Nord-est de la planura, a saber: camí de Clariana, camí de Can Ràfols dels Caus, camí de la Grava i de Les Cabòries, camí del Cap de Grill i de Cantallops. És evident l'existència d'antigues pedreres localitzades en diversos punts. S'ha trobat també en aquest indret una fita termenal de la possessió de la masia de Can Ràfols, arrodonida i elevada sobre una base feta de maçoneria. La llegenda diu així: P'ADO/JR, i es troba en iniciar-se la baixada cap a la plana pel Nord, a sobre de la falla. D'altra banda, en un dels camins es pot apreciar que estava amollonat amb pedres, per tal que els carros no desviessin la roda.</p> | 08013-187 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>A més de ser zona de comunicació entre diversos nuclis de població, havia estat també tradicionalment aprofitada com a pedrera per la gent d'Avinyonet. En aquest indret va haver-hi un destacament militar al llarg de la Guerra Civil i molta gent recorda haver recollit municions per tota la muntanya.</p> | 41.3631400,1.7967200 | 399359 | 4579769 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40497-foto-08013-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40497-foto-08013-187-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Les coordenades han estat preses a la fita d'en Ràfols. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 40499 | Pèlag del Cabre/Pèlag dels Tres Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-del-cabrepelag-dels-tres-torrents | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>Es tracta d'un gran pèlag que fa un salt. Es troba a la riera dels Brivons, just a la sortida del terme municipal d'Avinyonet, on es troba amb el torrent de Santa Fe i amb un altre de petit. A la banda esquerra del pèlag hi ha una font, la del Pèlag. Es tracta d'un paisatge enclotat però d'un innegable valor paisatgístic.</p> | 08013-189 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3954200,1.7477800 | 395317 | 4583410 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40499-foto-08013-189-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 40510 | Toponímia popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toponimia-popular | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>AVINYONET: A la seva terra hi va molt bé el conreu de la vinya. CANTALLOPS: Els llops, prop de les cases del poble, udolaven cada nit en temps antic. LES CABÒRIES: Els seus primers pobladors baixaren de les Gunyoles i, a vegades, en anar a fer la casa, els deien; 'Esteu carregats de cabòries'. LES GUNYOLES: En la torre romana hi habitaven moltes cigonyes. D'aquest nom li ve l'actual. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS: El nom de sant prové del monestir que li era dedicat. El segon és degut als clots d'aigua o gorgs; avui encara l'aigua s'hi atura, a baix, al torrent.</p> | 08013-200 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40510-foto-08013-200-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 40992 | La parla local: expressions i vocabulari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parla-local-expressions-i-vocabulari | <p>Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003 SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>A més de la pronunciació local de determinades paraules, com poden ser: CARRELADA per carrerada o MICOLAU, per Nicolau, PALMITO per margalló, MARGALLÒ per jonc ('juncus sp') o FERLANDO, per la castellanització de Ferrán=Fernando, etc... es troben tot un conjunt d'expressions que resulten patrimoni oral del municipi, i que es transcriuen a continuació en agrupacions temàtiques: FÓRMULES DE DICCIÓ: Saltar com un cabrit (L'Arboçar) Ser més lleig que matar un pare (Avinyó) Fes-li fer la senyora (=moure una cosa tot balancejant-la) (Avinyonet) VOCABULARI DEL VINYATER: -DEL TEMPS: -Boira salada: mata tota floració dels arbres, principalment la dels garrofers (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 49) -Cap de boira: núvol que deixa anar quatre gotes (l'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 50) -Fer roviscol: pluja molt fina (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Gambirots: núvols petits i lleugers que corren pel cel empesos pel vent sense cap malícia (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Núvols rodons: núvols que, quasi sempre, són portadors d'aigua (Les Gunyoles) . (SADURNÍ, 2001: II, 54) -DE LES FEINES I EINES: Espigolaires: dones que, la verema estant acabada, collien els gotims que havien quedat als ceps (L'Arboçar). Durant la feina de camp es va recollir un costum de les noies espigolaires durant la nit de Sant Joan (veure fitxa relativa als costums desapareguts). Fogots: branques de pi lligades que es feien servir al forn Sitial: lloc pla on es formava la carbonera -DEL CELLER: Sobremost: most que es treia de la portadora, abans d'esprémer els raïms (Cantallops) (SADURNÍ, 2001: II, 88) Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92) Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). TOPOGRÀFIC: La gent que viu a la zona del carrer de Montjuïc i immediacions deia tradicionalment: 'vaig en lloc', en referir-se a anar a la zona de l'església (Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003).</p> | 08013-204 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40992-foto-08013-204-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 40998 | Refranyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranyer | <p>INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>DEL MES DE MARÇ: No sóc l'abril gentil, Sinò el març, marçot, Que em revenjo de tot Matant ovelles i ovellots I si et descuides, a tu i tot A la vora del foc (Josep Carreras, Les Gunyoles) -DITES I REFRANER DE LA VINYA I EL VI: Abans de Sant Josep, no podis un cep (Sant Sebastià dels Gorgs) El vi purga el ventre, neteja les dents, mata la fam, apaga la set, cria bons colors, alegra els cors i fa venir la son (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) El vi, vendre i penedir (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Pel juliol, el raïm ha de dur dol (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Pel setembre, neteja tines, portadores i premsa (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Per Nadal, ametlles torrades i un porronet de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) 'Poda'm abans de ploure, cava'm abans de podar i esmagenca'm abans de florir', diu la vinya (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 108) Quan madura la móra, la vinya ja és bona (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 109) Si canta el mussol abans de brotar el cep, any de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de pi, terra de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de romaní, terra de poc vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) D'ALTRES OFICIS: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç' (Josep Esteve), que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici. 'Per Santa Teresa, blat estessa' ALTRES All i vi, remei dels pobres (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 115) Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 117) VARIA: La dona, casada o monja (Les Gunyoles) Les polles de gener són les que ponen primer (L'Arboçar) Per Sant Antoni, la perdiu busca matrimoni (L'Arboçar) Per Pasqua, ous de garsa (L'Arboçar) Per Santa Creu, el llop ja hi veu (L'Arboçar) El llop sempre caça lluny del seu cau (Les Gunyoles) Per Sant Joan, a treure gram (Les Gunyoles) Per Sant Martí, cau la pinya del pi (L'Arboçar) Quan plou, el pagès no es mou (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002) Si plou per Santa Quitèria, la collita a la misèria (Les Gunyoles) Si plou per la lluna vella d'agost, any de bolets (L'Arboçar)- La vella mai no mata el porc en lluna vella de novembre (L'Arboçar) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) Una nevada per Nadal, de mitja femada val (Les Gunyoles) Ase vell, carregat de vicis (L'Arboçar) Al burro vell, poc verd (Les Gunyoles) Faves amb moll, faves al coll (Les Gunyoles) Qui ordieja menjuqueja (L'Arboçar) Terra a muntanya afarta i enganya (L'Arboçar) Llaura amb bou i seràs ric (Avinyó) Pla de civada no val res (Avinyó) L'aigua i el pa no es poden negar (L'Arboçar) Quan el sol es pon i té calçada, l'endemà arengada (Les Gunyoles) Qui no reposa fa poca cosa (Avinyó) El temps és com una mula, no recula (Avinyó) El ruc és dolent per llaurar i bo per traginar (L'Arboçar) Al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (L'Arboçar)</p> | 08013-207 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40998-foto-08013-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1: medalló amb aus de la sala de costura ubicada a la darrera planta de la masia de Can Ràfols dels Caus. Foto 2: celler de la caseta. Foto 3: vinyes al pla de Santa Susanna. | 98|94 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 41030 | Els Cupots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupots | <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'hi han trobat dos punts amb una curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van colpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> | 08013-232 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui s'hi poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> | 41.3419600,1.7951200 | 399192 | 4577419 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41030-foto-08013-232-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 46834 | Cocó de la Torre de can Pascol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-de-la-torre-de-can-pascol | Al ser un forat natural només cal controlar l'entorn i possibles actuacions futures. | <p>Un cocó és un clot natural a la roca del subsòl on s'hi recull l'aigua de pluja, la qual serveix per abeurar-s'hi animals i homes. És un punt de referència per als animals de l'entorn o pels passavolants, que beuen d'aquesta aigua encara ara (caçadors, pastors,...). Aquest té unes mides de 110cm de llargada i 80cm d'amplada màxima, amb una profunditat màxima de 50cm.</p> | 08065-113 | Al costat del conjunt del castell de Can Pascol. | 41.3484600,1.5738700 | 380693 | 4578422 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46834-1130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46834-1131.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. És interessant recollir aquesta mena de llocs perquè formen part de la interacció entre la natura i els éssers vius, amb un aprofitament màxim dels elements. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 46835 | Relliscals del Fitó (tarteres mediterrànies) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relliscals-del-fito-tarteres-mediterranies | <p>Extensió de terrenys de les vessants de les muntanyes plenes de pedres i roques despreses degut als processos erosius. Les plantes que formen aquesta comunitat estan adaptades a viure sobre substrats inestables.</p> | 08065-114 | Al N de la carretera BV-2128, a l'alçada del nucli de les Cases Noves de la Riera | 41.3420500,1.5834200 | 381480 | 4577697 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 46837 | Comunitats de fissures de roca calcària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunitats-de-fissures-de-roca-calcaria | Aquesta comunitat va ser fortament danyada com a conseqüència del recent incendi forestal produït als vessants del Castellot durant l'estiu de 1999 | <p>És un tipus de vegetació de gran importància pel paisatge. A les cingleres s'ha format mínimament el sòl per permetre la germinació d'algunes espècies específiques d'aquests àmbits. S'han trobat espècies pertanyents a les associacions Jasonio-Linarietum cadevallii i Melico-Saturejum fruticosae. Espècies d'aquestes comunitats localitzades són el tè de roca (Jasonia glutinosa), la linària (Linaria origanifolia ssp. Cadevallii), Sarcocapnos eneaphylla, Melica minuta.</p> | 08065-116 | Principalment a les cingleres del Castellot, tot i que es troben també en altres afloraments rocosos | 41.3376900,1.5795700 | 381150 | 4577218 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 46838 | Alzines de can Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-morgades | Tot i que el desenvolupament dels arbres és molt important, la zona es troba contínuament plena de deixalles humanes. Junt a la font que hi ha al costat es una zona d'esbarjo que suporta una forta pressió humana. | <p>Es tracta d'un conjunt d'alzines que destaca perquè són de talla considerable.</p> | 08065-117 | Carretera BV-2128 km. 5 | 41.3472900,1.5996100 | 382844 | 4578257 | 08065 | Castellví de la Marca | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46838-1170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46838-1171.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-01 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46839 | Bosc de la font de la Pascola (Les Conilleres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-font-de-la-pascola-les-conilleres | Menys la taca esmentada de les Conilleres que es troba en bon estat, només queden al municipi petits fragments enmig de conreus o a les vores dels torrents i rieres. Aquests fragments estan força degradats com a conseqüència de les tales i les cremades efectuades pels pagesos. | <p>Es tracta d'un àrea d'unes 5 ha ocupada per la comunitat d'alzinar amb carrasca (Viburno-Quercetum ilicis sabasc. Junipero quercetosum rotundifoliae). És destacable perquè és una extensió important, si tenim en compte les poques taques d'alzinar ben conservat que resten a tot el Penedès. L'alzinar amb carrasca és la comunitat forestal que potencialment ocuparia la major part del municipi de Castellví. Fa de transició entre els carrascars i els alzinars amb marfulls típics. A Castellví es dona aquesta zona de transició i per això trobem aquesta comunitat. Cal esmentar, però que l'alzina (Quercus ilex ilex) i la carrasca (Quercus ilex rotundifolia) s'hibriden molt fàcilment donant descendents fèrtils (Quercus x ambigua). Són comunitats amb aspecte general més pobre i eixut, no tan exuberants com les variants precedents. Les plantes característiques de l'alzinar litoral típic hi són rares i en alguns casos, com el marfull, inexistents; abunden sobretot les espècies característiques de l'ordre i la classe com el llentiscle, el garric, l'aladern, destacant el margalló (en la seva variant més termòfila i present només en l'àrea de distribució d'aquesta palmera) i l'arçot, espècies de la màquia de garric i margalló.</p> | 08065-118 | Al fondo de sobre de la font de la Pascola | 41.3542600,1.6095500 | 383688 | 4579017 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46867 | Font de cal Morgades-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-morgades-1 | <p>ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS ROCA, J: Castellví de la Marca. Carta Arqueológica de España. Barcelona, CSIC. Instituto Diego Velázquez, Mardrid 1945 p.103. ESTRADA, J. Vias y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65, p.63. RAURET, A Mª: El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona: tesis de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 1963, p.178.</p> | caldria vigilar les remocions de terra que s'hi puguin fer. | <p>Àrea de bosc ocupada per bosc de pins i matollar als peus de la vessant sud del turó que s'alça al N de la masia de Can Morgades del Grau. El conjunt de les troballes ceràmiques (ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb informes, vores de contenidor i alguna base; en general fragments petits i molt rodats) només permet definir el jaciment com una ocupació d'època ibèrica.</p> | 08065-26 | Al nord de la font de Cal Morgades, per la carretera BV-2128 km.5 | <p>Es coneix el jaciment a partir de les prospeccions efectuades a principis dels anys 30 per en Pere Giró i Romeu junt amb altres afeccionats de Vilafranca del Penedès.</p> | 41.3481100,1.5992900 | 382819 | 4578348 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46867-26.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. Cal tenir en compte la presència d'un assentament d'època romana amb un important nombre de materials ceràmics ibèrics, localitzat a poc més de 200 m al sud-oest, amb el qual podria tenir algun tipus de relació. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 46880 | Vessant del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-del-castellot | Si el material ve de la cova el jaciment està destruït, però si els materials en superfície indiquen restes no visibles, el jaciment podria estar bé. Caldria vigilar les remocions de terra que s'hi puguin fer. | <p>Jaciment arqueològic amb troballes ocasionals en superfície de material lític, sílex. Genèricament es pot atribuir el material localitzat al període neolític. Es pot pensar que els materials arqueològics trobats en superfície pel vessant, poden ser fruit del desmantellament del sediment que possiblement estava dipositat en la gran cova que s'obre a la part alta de la cinglera nord del Castellot. Actualment aquesta cavitat està totalment buida.</p> | 08065-39 | Vessant nord del turó del Castellot. | <p>El jaciment fou descobert de manera fortuïta en els anys setanta-vuitanta (s.XX) per en Pere Giró, de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. Les anotacions que es conserven són una mica imprecises.</p> | 41.3386500,1.5784000 | 381054 | 4577326 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46880-39.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46880-390.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 46886 | Balmes de la riera de Marmellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-riera-de-marmellar | <p>Excavacions naturals que poden arribar a tenir mides considerables, fetes per l'acció erosiva de l'aigua de la riera. Als marges on estan excavades es veuen perfectament els materials sedimentaris que contenen els còdols rierencs, arrodonits per l'efecte de l'erosió causada per l'acció de les aigües.</p> | 08065-45 | al llarg del llit de la riera de Marmellar | 41.3422900,1.5799700 | 381192 | 4577728 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-01 00:00:00 | Tríade scp | N'hi ha moltes al llarg del curs de la riera. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 46900 | Font de Morgades / Font de can Morgades del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-morgades-font-de-can-morgades-del-grau | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | XVIII-XX | Tot i que l'espai sembla condicionat amb contenidors per atendre les necessitats de la gent que s'atura allà, l'entorn es força brut de deixalles. Es freqüent veure com s'aprofita l'espai per rentar els cotxes, amb el perill de contaminació de la font que això comporta. Caldria prohibir-ho. L'estructura de la bassa on es troba la font està en alguns punts semiderruïda. | <p>El broc per on raja la font es troba a l'interior d'una bassa de totxo i pedra. Sembla que abans la font omplia la bassa directament. Més tard s'hauria fet un canal que actualment recull l'aigua i la porta fins una bassa que hi ha a 50 m, a l'altra banda de la carretera. Hi ha la data de 1894 impresa sobre una part de ciment.</p> | 08065-59 | Al costat de la Masia de Can Morgades del Grau. | 41.3467400,1.5986100 | 382759 | 4578197 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46900-20190718140329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46900-20190718140412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46900-20190718140424.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. L'entorn de la font és agradable per la vegetació que hi ha, un grup d'alzines molt desenvolupades, així com per la proximitat de la capella de Sant Andreu i de Can Morgades del Grau. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 46902 | Font de Cabrera / Font dels Pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrera-font-dels-pastors | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-61 | Castell de Pascual | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||||||
| 46904 | Font del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castellot | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Font de clot, l'aigua brolla dintre d'una petita balma. No es pot apreciar d'on neix l'aigua exactament.</p> | 08065-63 | El castellot | 41.3368500,1.5774700 | 380973 | 4577128 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46904-630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46904-631.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 46905 | Font de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferro-0 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>No té el broc condicionat, és molt petita i no sempre raja. Ha estat envaïda per la vegetació.</p> | 08065-64 | Pont de la riera de Marmellar, a la carretera BV-2176, entre el km 6 i 7 | 41.3349200,1.5906100 | 382069 | 4576896 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46906 | Font de Ribafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ribafort | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | XX | <p>La font raja per una aixeta que surt entre unes lloses i una pica de ciment, tot modern. Es situada sobre una paret lateral d'una caseta feta d'obra, dintre hi ha el motor i un dipòsit petit que recull l'aigua bombejada d'un pou que hi ha al marge que dona a la riera de Marmellar.</p> | 08065-65 | El nucli urbà de Les Cases de la Riera | 41.3367900,1.5855500 | 381649 | 4577110 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 46907 | Font dels Horts del Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts-del-pona | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995</p> | 08065-66 | Cases de la Riera | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 46909 | Font de cal Noia-2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-noia-2 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-68 | Castellví | 41.3332600,1.5912700 | 382121 | 4576710 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||||||
| 46910 | Font de cal Amador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-amador | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Font i bassa</p> | 08065-69 | Castellví | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 46911 | Font de l'hort de Ton Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-ton-merce | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-70 | Castellví | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||||||
| 46912 | Font de can Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-olivella | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | XIX-XX | <p>La font i l'espai del voltant ha estat arranjat recentment. El broc de la font raja d'una paret de pedra lligada amb ciment. L'aigua que raja passa superficialment canalitzada a una bassa de nova construcció.</p> | 08065-71 | Molt a prop del camp de futbol de Castellví | 41.3307800,1.5921300 | 382188 | 4576434 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 Cal destacar el grup d'arbres (plataners) d'alçada gran, que junt a la font, configuren un entorn agradable. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 46913 | Cova de la font de cal Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-cal-olivella | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Situada al pendent on raja la font del mateix nom. La boca exterior té una amplada màxima de 180 cm i una alçada de 160 cm. Aquestes mides es redueixen considerablement de seguida que penetra a la paret, de tal manera que a una persona li costa passar per la boca. La cova està excavada al marge de la Riera de Marmellar. Es veuen perfectament a la paret els materials sedimentaris que contenen els còdols rierencs, arrodonits per l'efecte de l'erosió causada per l'acció de les aigües. Des de l'exterior, la cavitat interior es veu de mides relativament grans, tant d'amplada com de llargada.</p> | 08065-72 | sobre la font homònima, al costat del camp de futbol de Castellví | 41.3306500,1.5919300 | 382171 | 4576420 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46913-720.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 46914 | Font dels Sumolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-sumolls | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | La vegetació no facilita un accés fàcil. | <p>La font es troba al mateix marge de la riera on es troba el camp de futbol de Castellví. Es troba ubicada enmig d'un encanyissat que fa difícil veure-la. Dues teules serveixen de broc. Els veïns comenten que l'aigua és molt bona.</p> | 08065-73 | Castellví, a prop del camp de futbol, en direcció a la riera de Marmellar | 41.3278600,1.5925200 | 382216 | 4576109 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46914-foto-08065-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46914-foto-08065-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 46915 | Font dels Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-degotalls | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Situada en una balma natural de la riera de Marmellar. L'aigua degota de la paret, on s'ha format la vegetació típica de les comunitats de degotalls calcaris. L'aigua cau a una bassa de ciment situada a sota. De la bassa, l'aigua surt canalitzada per la línia de pendent. És una font interessant des del punt de vista natural, ja que raja directament de la terra, sense broc i per diferents punts.</p> | 08065-74 | Al marge dret (baixant) de la riera de Marmellar, molt a prop del nucli de Castellví | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46915-foto-08065-74-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 46917 | Font dels Degotalls de cal Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-degotalls-de-cal-margarit | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Més que una font es tracta d'un salt d'aigua del torrent dels garrofers, quan aquest està molt a prop de la seva arribada a la riera de Marmellar. És interessant des del punt de vista natural, però és una zona molt bruta de vegetació i també de deixalles domèstiques, ja que al costat s'hi aboquen.</p> | 08065-76 | Cal Margarit | 41.3223700,1.5906900 | 382053 | 4575502 | 08065 | Castellví de la Marca | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995. Segons un veí del barri, abans hi havia hagut una bassa que recollia l'aigua del torrent i servia per regar els horts. Avui no existeix res. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 46919 | Font del Tessú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tessu | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Es troba enmig d'un espai cobert de vegetació i grans arbres. El broc raja per un tub que surt d'una pedra.</p> | 08065-78 | Al S de la carretera B-212 | 41.3150400,1.5930700 | 382239 | 4574685 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46919-780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46919-781.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 46920 | Font de Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santacana | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-79 | A prop de Cal Xicaseta | 41.3413000,1.6312100 | 385477 | 4577549 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||||||
| 46923 | Font del Bolet / Pou del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet-pou-del-bolet | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Font convertida en pou</p> | 08065-82 | A prop de Cal Farines | 41.3387500,1.6216100 | 384669 | 4577279 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 46925 | Font de la Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-puca | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | XX | <p>La font es troba en un eixamplament que fa el Torrent de Mas Cota. Hi ha un grup de plataners grans. La font raja per un tub metàl·lic, el broc està condicionat amb un petit mur de totxo vista.</p> | 08065-84 | La Múnia. Molt a prop de Cal Xic Forner | 41.3358000,1.6126200 | 383912 | 4576964 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. Tot i que es podria millorar el seu entorn, es nota que aquest espai és utilitzat habitualment com a zona d'esbarjo. És un lloc agradable per potenciar-ho com a tal zona.. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 46931 | Font de cal Fabet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-fabet | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-90 | Masia de Cerdanyola | 41.3179800,1.6361800 | 385852 | 4574954 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||||||
| 46932 | Font de Xic Tet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-xic-tet | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-91 | Cal Farines | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | Hort amb basseta i pou. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||||
| 46965 | Riera de Marmellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-marmellar | En alguns trams s'observen moltes deixalles, igual que en els seus afluents. | <p>La riera de Marmellar és el curs fluvial més important de Castellví. En els seus marges es troben una sèrie d'elements natural molt interessants, com poden ser les balmes natural formades per la l'erosió de l'aigua, fonts naturals i sobretot un conjunt de comunitats vegetals que només es donen a la seva llera. Aquest fet converteix la riera de Marmellar en una zona de gran importància ecològica i paisatgística. Algunes d'aquestes comunitats vegetals són els refugis naturals d'algunes espècies de la fauna local. Per aquestes raons, és òbvia la importància de la riera com a zona natural.</p> | 08065-142 | Travessa el municipi de N a S per la part més occidental. | 41.3414600,1.5802500 | 381214 | 4577636 | 08065 | Castellví de la Marca | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46965-20190718160645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46965-20190801121022.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-02-24 00:00:00 | Tríade scp | A part de la importància de la riera com a element natural on arrelen una varietat important de comunitats vegetals, la riera de Marmellar és històricament una estreta via natural d'entrada al Penedès utilitzada per l'home. El camí de la riera de Marmellar va ser important i el feien servir els habitants de les masies de la zona per anar, per exemple, al mercat de Vilafranca. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46978 | Carrerada núm. 20 de les Conilleres a la Sala (El Pla del Penedès) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-num-20-de-les-conilleres-a-la-sala-el-pla-del-penedes | <p>ROVIRA i MERION, J. MIRALLES i SABADELL(1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | El tram de la carrerada en pitjor estat és el que passa precisament per Castellví. El tram de cal Morgades a les Conilleres està perdut en diferents parts i fins i tot ha estat ocupat per alguna vinya. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una carrerada de 14 km de longitud total. Es tracta d'una carrerada de les anomenades transversals, ja que uneix dues carrerades principals de les que van des del Penedès en direcció als Pirineus. S'uneix a l'alçada de Can Morgades del Grau amb la carrerada (B4), que a la seva vegada i en direcció NE, va a parar a la carrerada principal (B) anomenada la carrerada de Coll d'Arca o Camí de la Segarra. En direcció NW, la carrerada connecta amb un altre carrerada principal, la carrerada de la Llacuna (C). Actualment, se segueix des de la font de cal Morgades per un camí poc definit i amb trossos molt embrossats. Travessa el barri de les Conilleres i segueix cap al municipi de Sant Martí Sarroca.</p> | 08065-155 | Comença a la Masia de Cal Morgades del Grau i va paral·lela a la carretera BV-2128 fins que surt del | 41.3508800,1.6141800 | 384069 | 4578636 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46979 | Carrerada de Santa Coloma (B1) de can Soler del Roset (Pontons) a Cunit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-santa-coloma-b1-de-can-soler-del-roset-pontons-a-cunit | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | El principal problema d'aquesta carrerada és que ha de sortejar diverses carreteres i trams urbanitzats. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquest eix, de 41 km de longitud total, és un dels camins ramaders més desconeguts. Al seu pas per Castellví travessa els següents punts: Des de la creu de can Barceló, a Sant Martí Sarroca, la carrerada davalla cap al fons de Comallonga i les cases del mateix nom, travessa la carretera BV-2128, passa pel barri dels Albans i, entre les cases de cal Masover Nou i ca la Marina, surt un camí rasa que porta fins a l'església del Maset dels Cosins (Castellví). La carrerada travessa la carretera BV-2176 i passa pel costat del camp de futbol, el qual deixa a mà dreta, prop del barri del Cuscó, per sortir a la carretera B-212 la qual segueix uns 600 m en direcció a Sant Marçal. En arribar al rètol de Caves Mont Marçal, el camí tomba a la dreta i segueix per un camí rasa poc definit endinsant-se cap al veí poble de Sant Jaume del Domenys (província de Tarragona).</p> | 08065-156 | Des de la població de Pontons a la de Cunit. | 41.3262300,1.5948500 | 382408 | 4575925 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46980 | Carrerada B-3 de ca l'Almirall de Puigdespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-b-3-de-ca-lalmirall-de-puigdespi | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | En algun lloc està modificada pels incendis i tallada per l'autopista A7. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Té 7,5 km de longitud total. Des de la creu de can Barceló, a Sant Martí Sarroca, entra a Castellví pel coll de Comallonga. La carrerada surt a mà esquerra pel torrent del fondo de cal Biel. A l'arribar a una cruïlla, segueix per la pista que surt a la dreta fins a la casa enrunada dels Corralets de l'Almirall. Després es creua amb la carrerada núm. 20 i travessa la carretera BV-2128, segueix per ca l'Almirall de Puigdespí passat el qual davalla, sempre recte, en direcció a la plana. A l'arribar a cal Maó de la Serra, la carrerada segueix pel camí que hi ha a la dreta, passa per les cases de cal Futra i cal Domingo i arriba just al davant del cementiri de la Múnia. Aleshores, el camí travessa la B-212 i, amb tendència a la dreta, passa quasi a tocar el poble de la Múnia. Tot seguit, per una plana immensa de vinya, va tombant suaument cap a l'esquerra per arribar a la masia de cal Favet. D'aquí continua cap al nucli de la Ràpita, fora del municipi de Castellví.</p> | 08065-157 | Des del coll de Comallonga fins a cal Favet i la Ràpita. | 41.3479200,1.6077500 | 383526 | 4578316 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46981 | Carrerada B-4 de la riera de Marmellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-b-4-de-la-riera-de-marmellar | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | El seu estat tot i ser bo, té alguna part urbanitzada. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una carrerada interessant que travessa alguns dels llocs més ferèstecs del Penedès. Té 15,5 km de longitud total. La carrerada comença a la carrerada principal (B) anomenada la carrerada de Coll d'Arca o Camí de la Segarra. Des de la part alta de la riera, la carrerada baixa per l'esquerra o per la mateixa riera, fent ziga-zagues a banda i banda des de l'alçada del Castell de Marmellar (Baix Penedès). Quan arriba a un gran meandre, deixa la pista principal, travessa la riera cap al costat esquerra i per un corriol poc definit i embrossat tramunta la Marrada del Grau. A l'arribar a aquest collet, entra al municipi de Castellví i es creua amb la carrerada que baixa del coll de can Barceló i que va a Cunit (B1). Després de travessar el fondo de Comallonga i en direcció esquerra, la carrerada segueix la pista que va per sobre el llom que porta a la Masia de Cal Morgades. Des d'aquí empalma amb la carrerada núm 20, que en direcció NW, connecta amb una carrerada principal, la de la Llacuna (C).</p> | 08065-158 | De les Gatelletes (Pla de Manlleu, Baix Penedès) a cal Morgades del Grau. | 41.3501100,1.5949800 | 382462 | 4578576 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 46982 | Carrerada núm. 19 de cal Ventosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-num-19-de-cal-ventosa | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | Entre Cal Ventosa i el torrent es troba força embrossat. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. La longitud total és de 8 km. Es tracta d'una carrerada transversal que va des de Vilafranca fins a empalmar amb la carrerada de ca l'Almirall de Puigdespí. Des del barri de la Bleda (Sant Martí Sarroca), la carrerada travessa la riera de la Rovira i entra al municipi després de creuar la BV-2128 per davant de Cal Ventosa. Després per un camí rasa, segueix fins a travessar el torrent de Matarraus, ple de vegetació. Molt a prop d'un molí de vent per a treure aigua, segueix en direcció la Múnia passant pel castell de les Pujades. Finalment s'ajunta a la carrerada de Puigdespí.</p> | 08065-159 | De Vilafranca a la Múnia. | 41.3320100,1.6267300 | 385086 | 4576524 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc