Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78696 | Oliveres de cal Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-cal-rubio | <p>Grup d'oliveres (Olea europaea varietat europaea) centenàries, disposades en filera. Les seves proporcions són similars, 4,5 - 6 metres d'alçada. Les seves capçades tenen una forma més o menys arrodonida, les branques i fulles són oposades; fulles rígides, enteres, lanceolades; la cara superior de la fulla és d'un verd grisenc, la cara inferior esblanqueïda.</p> | 08251-114 | Cal Rubió. Avda. de les Oliveres i c. del Jardí. | 41.3312200,1.6506400 | 387085 | 4576405 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||
| 78697 | Plàtans de les Masses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-les-masses | L'estat aparent dels arbres és bo, però el seu entorn es troba descuidat. | <p>Ubicats davant de la casa de les Masses, hi ha alineats uns plàtans (Platanus) molt grans. Es tracta d'arbres corpulents, de capçada densament fullosa; escorça recoberta d'una pela verdosa o groguenca. Les fulles són grans, dividides en 3 a 5 lòbuls dentats; pecíol llarg, acabat en forma de pipa.</p> | 08251-115 | Les Masses. | 41.3020000,1.6467200 | 386707 | 4573166 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78697-foto-08251-115-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 78698 | Els Tres Pins / Pins del Sallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-pins-pins-del-sallares | La pressió a la que es veuen sotmesos per la ubicació en què es troben és molt important. | <p>Aquest punt geogràfic dóna nom a la urbanització que hi ha al seu costat. És un punt de referència del municipi, molt conegut popularment. Tot i el seu nom, a l'actualitat només queden dos pins de grans proporcions. Es tracta de dos pins pinyers (Pinus Pinae), tenen uns 15-20 m. d'alçada, la capçada densa, eixamplada i aplatada en forma de para-sol. Les fulles són gruixudes, de 10 a 15 cm. De llargada i de color verd intens.</p> | 08251-116 | Urbanització Tres Pins. | 41.3136900,1.6513800 | 387117 | 4574458 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 66809 | Font del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rebato | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 42-43. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 177. | XX | Ara s'ha posat una cadena al camí, ja que hi havia comportaments incívics que utilitzaven la font per a netejar els cotxes. | Font situada en un lloc acollidor i ben comunicat, amb una gran esplanada al seu costat, plena de plàtans de grans dimensions que converteixen aquest lloc en una zona fresca i tranquil·la, on s'hi ha posat taules i bancs per convertir l'indret en lloc d'esbarjo. La font pròpiament dita queda en un racó de l'esplanada; és una font d'obra feta amb blocs de pedra irregulars, amb el dipòsit o bassa quadrada per recollir l'aigua, sobre el qual hi ha una paret feta igualment de pedra, on hi ha l'aixeta; pocs metres a la dreta d'aquesta font hi ha una altra, que no és més que un broc metàl·lic que surt de la paret, des del qual raja l'aigua no potable, que continua per un canal que voreja tota la zona fins a una bassa, sota l'ombra que fan els arbres dels voltants. | 08273-26 | A l'entrada del barri de Can Vermell (El Rebato), darrera de la masia de Can Vermell. | 41.4250100,1.8249000 | 401809 | 4586605 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66809-foto-08273-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66809-foto-08273-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Font del Maset d'en Ros o Font de Can Vermell. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 66810 | La Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-santa | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. FAURA i SANS, M: 'Periodicitat de la Font Santa de Subirats. Deu intermitent termal'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol. XXXII- N. 3335, pp. 381-385. Barcelona, 1923. Tallers gràfics Hostench. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 28-29. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 178. | La font es troba avui dia totalment coberta per la vegetació, a l'igual que el camí d'accés, que resulta impracticable. | És la font més popular de Subirats. La torrentera de la Font Santa es troba al vessant nord-est del Pujol d'en Figueres. Les seves aigües pluvials les dóna a la riera de Lavernó, en la seva riba dreta, aigües avall; molt a la vora de l'aiguabarreig de les rieres de Lavernó i del riu Anoia. Avui dia no brolla, però cal tenir present que és intermitent. Es tracta d'una deu d'aigua termal, que es diu que tenia la propietat de curar les malalties de la pell. Aquesta qualitat sembla que es coneixia ja des d'antic; l'etimologia de 'Banys Vells', esmentada en la documentació antiga, així sembla confirmar-ho. Al lloc on surt l'aigua s'observen indicis de construccions. Segons Lluís Solé i Sabarís, els orígens de la deu mineral es troben a la zona volcànica de la comarca de la Garrotxa, essent la prolongació de la falla que, procedent de Caldes de Malavella, arriba a les vetes lignítiques de Subirats, amb una important bifurcació al seu inici que passa per la Garriga, Caldes de Montbui i la Puda. Faura i Sants, però, teoritza sobre els orígens de la font adduint que deu correspondre 'a les filtracions de les aigües per entre els avencs que existeixen en el massís cretàcic de les costes del Garraf, a la regió septentrional; i que aquestes aigües arriben a una profunditat corresponent a la falla meridional de la badia miocènica del Penedès, que tenen relació amb els estrats oligocènics. A això és degut que les aigües emanin termals, amb força excedent, passant per la zona de contacte entre les formacions terciàries i cretàciques; no intervenint-hi directament les pluges'. Altres autors si vinculen l'aparició de la font amb anys de pluges abundants. Segons Ramon Bosch, la Font Santa és una font termal i intermitent que sols brolla els anys d'abundoses pluges. El mateix autor comenta escriu tenir notícies que, quan brolla, les seves aigües surten a la superfície i ho fan a la temperatura de 31 º C. Igualment, apunta que hi ha informació que l'any 1811, tot sobtadament, deixà de brollar. Les característiques de la Font Santa, les quals contenen sulfat, carbonat calç i una petita quantitat de sofre, les fan especialment adients per a guarir malalties de la pell. Això motivà que l'any 1833 l'Acadèmia de Medicina i Cirugia de Barcelona s'interessés per les aigües perdudes amb resultats satisfactoris donat que les trobaren per tres vegades consecutives, però, per fi, desaparegueren definitivament. Segons Ramon Bosch el gener de l'any 1898 plogué abundosa i continuadament. La Font Santa no brollava solament en un raig, sinó que treia l'aigua per diversos llocs, ocupant una llargada de vint-i-cinc a trenta metres. Tot era un sortidor d'aigua calenta dintre de la torrentera de la Font Santa. L'aigua sortia entremig de la grava dipositada per les aigües del torrent, mentre que per altres llocs ho feia a glopades, tot obrint-se pas entre llot, sorres i pals que deixaren les aigües torrencials. L'aigua era pura i cristal·lina, inodora i sense regust. La humitat existent en el lloc fa que hi hagi una espessa vegetació, composta principalment d'esbarzers, arítjol, canyes, joncs i d'altres, que fan gairebé impossible d'arribar fins al lloc de l'estroncada Font Santa. Els pins que es troben en el paratge de la Font són ferms, frondosos i gemats, evidenciant la humitat existent que els fa diferents dels seus congèneres del Pujol d'en Figueres. | 08273-27 | Prop de la Torre-ramona, quasi a la desembocadura del Torrent dels Banys Vells | Si bé Salvador Llorac, basant-se en l'etimologia 'Banys Vells' fa remuntar els orígens de la Font Santa a l'època romana, Manel Córdoba afirma que la font data d'abans del segle XV. Aquest autor diu també que hi havia un safareig, del qual encara es poden apreciar algunes restes. Al segon torrent, des de la font, hi havia hagut una mina de carbó Al costat de la font hi hagué la capelleta de la mare de Déu de la Font de la Salut, anomenada així per les propietats curatives del doll. Madoz esmenta aquesta font al seu diccionari, on diu que era d'aigües calentes, les quals van desaparèixer sobtadament l'any 1811 i es van fer treballs per l'Acadèmia de Medicina el 1833 per descobrir de nou la deu, apareixent tres vegades consecutives però tornant-se a perdre. Les anàlisis realitzades presentaven riquesa en carbonats i sulfats de calç i quelcom de sofre, element aquest que explicaria les seves propietats dermatològiques. La constant intermitència de la deu ha fet que aquest aparèixer i desaparèixer de l'aigua fos estudiat i anomenades les dates en què s'esdevingué. Així, el mes de gener de 1898, segons un estudi de Marc Mir de Sant Sadurní d'Anoia, s'inicià una nova emanació, que va durar quaranta anys. Segons Faura i Sans, l'aigua sortia per diversos punts del llit del torrent, de sota els còdols i la grava, en una extensió de 25 o 30 metres. La temperatura era de 31º C i desprenia vapors i gasos. | 41.4192300,1.8096200 | 400523 | 4585981 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66810-foto-08273-27-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb els noms de la Font Agra o Font dels Banys Vells. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 66811 | Font del Manar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-manar | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 30-31. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 179. | Font feta amb blocs irregulars de pedra lligats amb ciment. S'observen dues basses o dipòsits amb aigua; la bassa on raja l'aigua des del broc és de forma quadrada , rematada per un marc de ciment. Sobre el broc hi ha una cavitat a la paret, com un negatiu. Al costat d'aquesta basa hi ha l'altra, de forma semicircular, rematada amb maons plans inclinats, a mode de safareig Segons Manuel Córdoba, l'aigua d'aquesta font prové de la penya que hi ha més amunt, des d'on es canalitza fins al lloc on s'ubica la font. El raig de la font és uniforme. | 08273-28 | A la sortida dels Casots, prop de la N-340, al camí que va a les Flandes. | A causa de la gran formació de tosca, una pedra caliça que es forma per la successiva sedimentació de la calç, cap a l'any 1973, la font es va modificar, posant-hi un sifó. Fins no fa gaire encara era freqüent veure-hi pasturar alguns ramats, que bevien de l'aigua de la font, però des de l'any 1982, es va prohibir l'afluència de bestiar a l'indret, per motius d'higiene. | 41.4065500,1.8111000 | 400628 | 4584572 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66811-foto-08273-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66811-foto-08273-28-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb els noms de la Font del Manart, la Font de les Flandes o la Font de Can Vidal.Tal i com indica un cartell a la paret de la font, l'aigua no és potable.El topònim de la font ha anat evolucionant per transmissió oral i, mentre uns parlen de 'manar', d'altres es refereixen a 'manart'. Probablement en els orígens s'utilitzava 'manar' per referir-se aquesta font, que segons els veïns dels Casots, no s'ha tallat mai, de forma que es refereixen a 'la font que no ha deixat mai de manar' | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 66812 | Font de la Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-capella | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 34-35. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | XX | La font s'ubica en una zona de plataners que projecten ombra; l'entorn resulta força acollidor. | Font situada dins d'una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda. L'aigua raja dins d'una pica de pedra des del sortint d'una roca. El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra. Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font. La part superior de la cova està envaïda per heures Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic, de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó. D'aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d'ampit per rentar la roba: algunes estan rebaixades del cantó que s'aboca a la bassa. | 08273-29 | Al camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d'Ordal) | La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l'interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s'hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985). | 41.3911900,1.8391300 | 402948 | 4582834 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66812-foto-08273-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66812-foto-08273-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de La Fonteta.Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s'ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d'un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d'Ordal fins el 1924:'(...) Des d'allà caminava instintivament cap a la 'Fonteta'. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d'un passeig llarg (...) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s'hi havia infiltrat l'aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d'Olzinelles ho tenien com a lloc d'esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l'ampla entrada de la gruta (...)'.De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 66813 | Font del Maset d'en Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset-den-lleo | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 23. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | Tot i que estructuralment no ha patit danys destacables, la font no raja des de l'any 2001. | L'aigua de la font ve d'uns pous que hi ha a uns 300 metres del lloc, i s'utilitzava per regar els horts. Tenia una profunditat de 3,5 m. sota el nivell de terra. Posteriorment es va canalitzar fins on raja avui dia. Al seu costat hi ha una bassa, construïda el mateix any que la font i la canalització. Avui la font queda recollida en una bassa-dipòsit de maó modern, dotat de bombes de pressió que permeten bombejar l'aigua per a usos agrícoles. L'aigua de la font avui no serveix per regar els horts, que han desaparegut; al seu lloc hi ha grans extensions d'arbres fruiters. | 08273-30 | Prop del Maset d'en Lleó, a l'entrada de Sant Pau d'Ordal. | Aquesta font era un pou, i les obres de canalització i construcció es feren l'any 1912. Posteriorment ha sofert diverses reformes. | 41.3814200,1.7784700 | 397861 | 4581820 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66813-foto-08273-30-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Un testimoni oral, Eudald Massana Noia, propietari de la finca El Maset, informà que la font no raja des de l'any 2001, tot i que, abans d'aquesta data, ell l'havia vist rajar sempre. També informà que antigament una empresa de Cantallops havia venut l'aigua d'aquesta font embotellada a Barcelona, ja que era de molt bona qualitat, i que els veïns de Sant Pau d'Ordal havien anat a banyar-se. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 66814 | Font de Ca l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lolivella | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 26-27. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | XX | Font situada enmig d'una petita cinglera de 5-7 m. d'alçada, la paret natural està plena de concavitats en forma de cova. La font està situada en un cos pla de maó enganxat a la paret de 2,40 m d'alçada i 1,10 m d'amplada. L'aigua raja a través d'una aixeta moderna. L'espai està arranjat amb murs de pedra de poca alçada (més o menys 1 m.) que serveixen per canalitzar l'aigua quan hi ha pujades del curs fluvial que passa en direcció a la riera de Lavernó. L'espai està cobert per plataners de mida gran i algunes espècies de ribera que segueixen la riera. La zona està adaptada per rebre visitants amb una taula amb bancs i una paperera. A pocs metres hi ha una bassa rodona de pedra lligada amb ciment modern. | 08273-31 | Al Torrent de la Font Clara, al nucli de Lavern. | D'aquesta font hi ha documentació que data de l'any 1756. L'actual construcció data de l'any 1913, quan el Sr. Pere J. Maristany, comte de Lavern, realitzà les obres amb la finalitat de 'recoger mejor las aguas i las dos balsas cerca de la fuente', així com per 'tratar de aumentar el caudal del agua y la mejor forma de su captación'. La Font Clara o Font de Ca l'Olivella havia estat propietat dels Olivella de Lavern, tal i com consta en documentació que, a causa del propòsit del comte de Lavern d'acondicionar la font i portar l'aigua a diferents nuclis de Lavern, es redactar per testificar la propietat de la font per part de la família Olivella. Un primer document fou sol·licitat per Josep Olivella l'any 1895, per demostrar que la font fou concedida als seus avantpassats a títol d'establiment precari l'1 de desembre de 1756. El document especifica que es concedeix a Don Jaume Olivella 'la correspondiente escritura de Precario de la facultad de usar y valerse de las aguas que constituyen la fuente de Font Clara, las que nacen de una Peña a la que linda una heredad propia de dicho Olivella sita en dicho término para el riego de esta, para el uso de la Fábrica de aguardiente que tiene en dicha heredad y demás usos casolanos privativamente a cualesquier otros, mediante dos pequeñas balsas pagando de entrada Quarenta Reales de ardites que han de depositarse en Arcas de la Real (...) y como censo anual tres sueldos de la misma moneda.' Aquest tipus de cartes precàries es comencen a redactar als segles IX i X, i s'estenien als pagesos emfiteutes que, per gaudir d'una part de les possessions del senyor feudal, havien de lliurar una certa quantitat a favor de l'ús que en feien. S'observa, doncs, que les aigües entren de ple en les relacions de tipus feudal fins ben entrat el segle XIX. | 41.3896600,1.7747400 | 397562 | 4582739 | 1913 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66814-foto-08273-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66814-foto-08273-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Font Clara. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 66818 | Font de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-julia | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 40-41. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 181. | Seria aconsellable desbrossar la vegetació circumdant que comença a envair l'espai de la font. | Font ubicada en una zona rica en aiguamolls, la majoria actualment drenats. La font és poc profunda, i rep l'aigua d'una mina localitzada en un terreny pantanós, tot i que actualment l'eixida no presenta cap aixeta ni broc per on raja l'aigua. La font està feta d'obra, construïda a partir de blocs de pedra irregulars de tamany mitjà, coronada per una cornisa de maons plans. Als costats de la font hi ha bancs, vora un marge amb un gran plataner. L'aigua de la font s'utilitza principalment per regar els horts propers; es canalitza l'aigua a través d'uns conductes fins al lloc on es troben els conreus. Tocant a la font hi ha un safareig, que conserva les batedores que servien per rentar, avui envaït per la vegetació. A uns 50 m. hi ha la font brollador de la bassa de Can Julià, una bassa natural a la qual s'hi adossa un mur d'obra que impedeix la inundació dels conreus. | 08273-35 | Als voltants de la masia de Can Julià, a l'heretat de Can Bas (Lavern) | L'any 1982 es van fer obres de millora a l'indret de la font; s'hi van instal·lar els bancs d'obra del laterals de la font. | 41.4012300,1.7531300 | 395774 | 4584049 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66818-foto-08273-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66818-foto-08273-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Font de Can Bas.La zona de la font és un hàbitat d'espècies d'aus pròpies d'aiguamolls. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 66819 | Font de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rossell | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat a la part inferior, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua, fet de maons. A banda i banda de la font l'aparell d'obra sobresurt format dos bancs laterals, curts. També s'observa la presència de dues plaques commemoratives, una sobre la captació d'aigües a Subirats i una altra sobre la inauguració de la font | 08273-36 | Al nucli de Can Rossell | 41.3978200,1.8056300 | 400157 | 4583609 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66819-foto-08273-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 66821 | Font de Can Catasús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-catasus | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 43. | XX | Font d'obra feta de maó vist a la base, on hi ha la bassa que recull l'aigua i d'obra arrebossada a la part superior, que forma un parament de coronament ondulant a la cara del qual hi ha una imatge de Sant Antoni Abat, feta de rajoles de ceràmica vidrada, a mode d'ex-vot ceràmic d'època moderna. Entre aquesta representació iconogràfica i la bassa destaca la decoració de rajola vidrada verda i groga. | 08273-38 | Plaça de Sant Isidre, al nucli de Can Cartró | Prop de la font, on avui s'observa una plantació d'arbres fruiters, hi havia una antiga font que rebia el mateix nom de Can Catasús, de la qual no en queda res, ja que està colgada prop de la riera. L'emplaçament on s'ubica l'actual font de Can Catasús era més profund, la seva arquitectura era més estètica i la seva estructura més complexa. L'any 1967 el lloc on era la font va ser reomplert amb terra sobreposada per configurar la plaça actual. En aquell moment es va refer l'estructura de la font amb una tipologia molt més simple, que és la que hom pot veure ara. Igualment es van refer les rajoles de ceràmica que decoraven la font i que representaven Sant Isidre, patró de la pagesia. Així, quan les rajoles es van fer de nou, al lloc de Sant Isidre es va representar a Sant Antoni Abat, que és la icona que s'observa actualment. | 41.3963800,1.7364000 | 394367 | 4583531 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66821-foto-08273-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66821-foto-08273-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 66832 | Font dels Canons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-canons-0 | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 20-22. | XX | L'actual Font dels Canons va ser canalitzada i ara surt al nucli mateix de Torre-ramona, al costat de la Confraria del Cava, on es pot veure la nova font. Aquesta font nova és una construcció feta amb el mateix tipus de pedra que la de la paret de l'edifici de la Confraria on està adossada. Pel que fa al pou, és una remodelació de l'antic. Les restes del lloc per on brollava la font original continua estant al seu lloc primigeni, al bosc de la finca de Can Formosa, si bé el que s'observa són les restes d'aquesta. | 08273-49 | Al nucli de Torre-ramona | Tal i com constava a la inscripció de l'antiga font dels canons (fitxa 243), la construcció d'aquella es va fer l'any 1932. La nova font dels Canons va ser instal·lada al moment en què es va construir l'edifici de la Confraria del Cava, l'any 1981. Abans, però, la font original estava al lloc esmentat al camp 'ubicació', davant del que fou l'edifici d'unes caves. Prop de la font hi havia el pou que abastava el nucli de Torre-ramona, una construcció antiga coberta amb una gran llosa de pedra. El pou i la font van ser enderrocats durant les obres de la construcció de la Confraria del Cava. | 41.4207800,1.8199400 | 401388 | 4586141 | 1981 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66832-foto-08273-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 66835 | Pi de la Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-salada | MASCLANS, F. (1990): 'Guia per a conèixer els arbres'. Editorial Montblanc. Barcelona, p. 119 | Exemplar d'arbre mediterrani de pi blanc (Pinus Halepensis) de grans proporcions. D'entre 15 i 20 metres d'alçària, el tronc és recte des de la base fins a la capçada, on es converteix en tortuós, la capçada és esclarissada. L'escorça és grisa i esblanqueïda. Les fulles són d'un verd clar grisenc, primes i blanes, de 6 a 10 centímetres de llargada. | 08273-52 | Al Nord de Can Bas, molt a prop de la masia de la Salada, al torrent de la Salada | 41.4147300,1.7539800 | 395866 | 4585547 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66835-foto-08273-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Altres sinònims de pi blanc són: pi bord, pi garriguenc, sapina. Floreix entre abril i maig. Viu a la terra baixa, on primitivament restava a la garriga amb margalló i a les clarianes assolellades, àrides i pedregoses del país de l'alzina; a causa de la destrucció del bosc natural ha pogut estendre's i esdevenir el més comú i més abundant dels arbres d'aquest territori. Les pinyes que fa són ordinàriament molt abundants, de grandària mitjana i estretament còniques. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 66839 | La Nova Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nova-font-santa | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font situada a la banda nord del santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, en una paret de pedra moderna, on hi ha l'aixeta. Adossada a aquesta paret, a nivell de terra, hi ha la bassa, també de pedra, que recull l'aigua. Sobre l'aixeta, entre una finestra i una porta d'entrada al santuari, hi ha una imatge de la Mare de Déu de la Font Santa, feta amb rajoles vidrades, a mode d'ex-vot. Al fons de la imatge es veu un paisatge amb el castell de Subirats i el santuari. Tota la composició està emmarcada per decoració a base de fulles allargades, amb escuts de Catalunya a les quatre cantonades de l'enrajolat. | 08273-56 | Al castell de Subirats, darrera del santuari | Segons l'estudiós local Ramon Bosch de Noya, el nom de la font prové de la tradicional creença en que un dia indeterminat en el passat aparegué una imatge de la Mare de Déu dintre d'un espès esbarzerar, molt a prop de la font. Aquesta és la raó per què a part de la font, la Verge també és la Verge trobada Mare de Déu de la Font Santa; i fins i tot la torrentera se la coneix per la torrentera de la Font Santa. | 41.4163200,1.8166700 | 401108 | 4585650 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66839-foto-08273-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 66840 | Font de la Plaça Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-subirats | XXI | Font d'obra nova, feta de totxo vist. Al cos central que sobresurt respecte a la resta, on hi ha l'aixeta, els totxos es disposen enfilades horitzontals, i està coronat per una filada de maons disposats verticalment. A cada lateral d'aquest cos central hi ha una banqueta, feta de totxo a la base; la de l'esquerra és més allargada que la de la dreta, i està coronada per una gruixuda llosa de pedra. La banqueta de la dreta, en canvi, és molt més curta, i sobresurt lleugerament perpendicular a la resta de la font. | 08273-57 | A Sant Pau d'Ordal, al camí enjardinat que de la Plaça Subirats baixa al camp de futbol. | El conjunt de la Plaça i Parc de Subirats, a Sant Pau d'Ordal, on s'integra la font, fou dissenyat per l'arquitecte Iñaki Ozcariz. S'inaugurà el mes de juny de l'any 2005. | 41.3827700,1.7958600 | 399317 | 4581949 | 2005 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66840-foto-08273-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La font està perfectament integrada en l'estètica del conjunt que formen la Plaça Subirats i els voltants del camp de futbol. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 66842 | La Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-1 | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | L'entorn de la font està força degradat. | Font enclotada sota el pont de la carretera que des de Sant Pau d'Ordal va cap a Lavern. S'hi accedeix baixant unes escales de maó al peu de les quals hi ha un banc d'obra, també de maó. A les parets de la font hi ha pintades i el terra esta força brut. La font en sí mateixa es troba al davant de les escales, un cop s'han baixat. És una senzilla aixeta de metall dotada de clau de pas per a l'aigua, que sobresurt de la paret. A la dreta d'aquesta es pot observar una obertura quadrada realitzada a la paret, a l'interior de la qual es veu part del tub per on l'aigua està canalitzada cap a l'aixeta. | 08273-59 | A Sant Pau d'Ordal, prop de la parada de bus a la carretera de Lavern, sota el pont. | 41.3845400,1.7964100 | 399366 | 4582145 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66842-foto-08273-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66842-foto-08273-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 66843 | Font del Bassot de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bassot-de-lavern | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Actualment el clot està sec i envaït per la vegetació de ribera. | Clot actualment colgat per vegetació, al marge de la riera de Lavern. Segons Manel Córdoba i Martínez, el clot era molt gran i sempre hi havia aigua, utilitzada per als sulfats i altres tasques agrícoles. | 08273-60 | A 300 m de l'entrada al nucli de Lavern en direcció a Sant Pau d'Ordal | 41.3892200,1.7757500 | 397646 | 4582689 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66843-foto-08273-60-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 66848 | Font de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bou | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | La riera de la qual en forma part la bassa està actualment seca; en conseqüència, la bassa també està seca. | Bassa de pedra que forma una cornisa natural de roca calcària en el curs de la riera de Can Bou. Segons Manel Córdoba (CÓRDOBA I MARTÍNEZ, 1997), aquesta bassa és omplerta per uns degotalls canalitzats per una aixeta, per on surt l'aigua. L'esmentada aixeta no ha estat localitzada, ja que l'entorn està molt envaït per la vegetació. | 08273-65 | Zona Can Bou, a 150 m de la Font del Pèlag de Can Bou | 41.4023000,1.7848000 | 398423 | 4584130 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66848-foto-08273-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66848-foto-08273-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Uns metres més endavant d'aquesta bassa natural, la riera fa un altre salt d'una alçada considerable, factor que confereix als contorns d'aquest indret un gran interès natural. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 66854 | Font Brollador de la Bassa de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-brollador-de-la-bassa-de-can-julia | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Seria recomanable controlar el creixement de la vegetació de ribera en els marges de la bassa. | Bassa amb aigua abundant, on sempre hi neix, situada enmig d'una zona de vegetació de ribera, on predominen els oms. Les ribes de la bassa estan, però, molt envaïdes per la vegetació. L'aigua d'aquesta bassa alimenta la Font de Can Julià o de Can Bas. | 08273-71 | Al camí a sota del restaurant Sol i Vi, a la zona de Can Bas. | 41.4014000,1.7534200 | 395798 | 4584068 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66854-foto-08273-71-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Font de Can Bas | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 66855 | Font d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dordal | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat als laterals inferiors, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha el forat per a l'aixeta, però l'aixeta pròpiament dita no hi és. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. La font té dues inscripcions de marbre. A la de l'esquerra hi diu: 'Captació d'aigües a Subirats i servei de distribució a Ordal'; a la placa de la dreta es llegeix: 'Inaugurat pel president de la Generalitat, molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soley. Subirats, 28 d'abril, 1985'. | 08273-72 | Plaça de la Creu, a Ordal | 41.3942500,1.8473800 | 403642 | 4583165 | 1985 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66855-foto-08273-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 66856 | Font de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavern | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Les rajoles de ceràmica blanques i blaves es presenten més brutes i trencades que a altres fonts d'aquest estil en altres nuclis del municipi. | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat al laterals inferior; amb una coronació de tipus piramidal escalada, arrebossat amb ciment de color groguenc. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua, fet de maó. | 08273-73 | Al nucli urbà de Lavern, al costat del camp de futbol de la zona esportiva | 41.3891800,1.7730000 | 397416 | 4582688 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66856-foto-08273-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 66858 | Font de Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lavi | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat als laterals inferiors, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. | 08273-75 | Al nucli urbà de Ca l'Avi | 41.4101200,1.7383300 | 394551 | 4585054 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66858-foto-08273-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66858-foto-08273-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 66859 | Font dels Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-casots | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat a la part inferior, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua, fet de maons. La font està situada en una zona de pendent enjardinada que comunica dos carrers del nucli dels Casots per mitjà d'unes escales: la font es troba a la zona del mig. A cada costat de la font hi ha un banc d'obra; aquesta obra envolta també la font, creant un espai unitari. A banda i banda de la font hi ha una placa commemorativa. A la de l'esquerra es llegeix: 'Captació d'aigua a Subirats i servei de distribució als Casots.' A la de la dreta diu: 'Inaugurat pel President de la Generalitat de Catalunya, molt honorable senyor Jordi Pujol i Soley. Subirats, 28 d'abril de 1985'. | 08273-76 | Al nucli urbà dels Casots | 41.4090000,1.8087100 | 400432 | 4584846 | 1985 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66859-foto-08273-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 66860 | Font del Pago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pago | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra amb un cos semi-poligonal inferior coronat per una bassa d'obra de maó, semi-cilíndrica; i un cos superior pla, on hi ha l'aixeta. El sòcol dels dos cossos està decorat amb rajoles blanques i blaves formant un escacat. La font està coronada formant un escalat piramidal. Ambdós cossos estan adossats a una paret d'obra arrebossada amb guix de color beige; a banda i banda de la font hi ha dos bancs d'obra allargassats. Tot el conjunt està coronat per una cornisa de maó pla, que sobresurt a la part central, on coincideix amb la ubicació de la font, fet una coronació ondulant. | 08273-77 | Al nucli urbà d'el Pago | 41.3866600,1.8151700 | 400938 | 4582359 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66860-foto-08273-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 66861 | Font de Can Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-batista | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat als laterals inferiors, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. L'estètica d'aquesta font és la mateixa que trobem a altres barris de Subirats, com a emblema del municipi. | 08273-78 | Plaça del Col·legi, al nucli de Can Batista | 41.4107700,1.7749300 | 397611 | 4585082 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66861-foto-08273-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 66873 | Capella del Sant Crist d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 267. | XX | Edifici de dimensions reduïdes (6 metres quadrats aprox.) de factura moderna. Un sòcol de quatre fileres horitzontals de carreus de pedra artificial, cobreix un terç de l'edificació des de terra. La resta d'edifici està realitzat amb roca calcària en mamposteria lligada en bona part per ciment. Un arc de mig punt rebaixat del mateix material que el sòcol obre la capella a l'espai obert del cementiri. La part superior és rematada per un altre filera de carreus horitzontals. El sostre és a quatre vessants fet de maó i coronat per un element decoratiu de peces poligonals superposades. A la façana destaca centrat a la paret un símbol gravat sobre la pedra: un ancora amb una creu grega i les lletres del alfabet grec alfa i omega, símbol del principi i el final governat per Déu segons el cristianisme. A l'interior destaca un altar de pedra decorada amb motius geomètrics i una inscripció escrita en llatí dona fe de quan es va fer el cementiri actual (1949-1950) en substitució del que hi havia al costat de l'església de Sant Pau d'Ordal. | 08273-90 | Al cementiri municipal de Sant Pau d'Ordal | 41.3858100,1.8021000 | 399844 | 4582279 | 1950 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66873-foto-08273-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66873-foto-08273-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 66901 | Carrerada de la Creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal-1 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Alguns trams de la carrerada estan asfaltats; el tram que passa per la Creu d'Ordal travessa la N-340 nova, així com l'antiga, ara tallada al trànsit, però degradada per la cantera propera. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Una petita branca d'aquesta carrerada uneix la carrerada de la Cerdanya amb la de la serra de la Llampa. La carrerada de la Creu d'Ordal entra al terme de Subirats des de la carrerada de la Cerdanya sobre el pont de Coll de Garró i que va enlairada per la dreta de la riera dels Pelagons. Després de travessar un petit camp de vinya, es troba el sender que pel llom de la serra de Riés puja sense pèrdua cap al turó de les Mentides. Sempre seguint la carena, per la serra de les Planes, la carrerada passa pel turó de les Mentides, passa pel lloc del Pi de les Quatre Soques i arriba fins la Creu d'Ordal. Segurament, arribava fins a Gelida. | 08273-118 | Per la serra de la Llampa i Riés fins a la Creu d'Ordal. | 41.4127500,1.7544300 | 395901 | 4585326 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 66902 | Carrerada del corral de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-la-roca-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada surt del poble d'Olesa de Bonesvalls, davant de l'antiga font dels Bous i segueix, sense pèrdua el sender de gran recorregut GR-5 (Sitges-Montserrat-Canet de Mar), senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Anant sempre pel llom i pel costat del corral de la Roca, s'enfila fins a la serra de les Planes, per on discorre la carrerada que ve de Riés en direcció a la Creu d'Ordal (veure fitxa 118). Tramunta la serra i baixa de dret, per l'altra banda, fins al poble d'Ordal. Cal tenir en compte, però, que en el punt es troba amb la carrerada de Can Rossell a l'Ordal; nosaltres hem de continuar pel camí de la dreta, fins a arribar a Ordal. | 08273-119 | D'Olesa de Bonesvalls a l'Ordal. | 41.4019800,1.7544600 | 395886 | 4584131 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66902-foto-08273-119-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 66903 | Carrerada de Can Castellví a Sant Sadurní d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-castellvi-a-sant-sadurni-danoia | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, pp. 123-124. Tríptic: 'Camins del Vi i del Cava. Camí de Montserrat'. Edita: Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica de Turisme. 2003. | La carrerada es troba asfaltada en la major part del seu recorregut. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Des de Cal Castellví, aquesta carrerada segueix el camí de Vilafranca. Seguint a la dreta la carena de la serra d'espill, passa per sobre de Can Ximet i la font de l'Ametllor. En arribar a unes granges, el camí es desvia a l'esquerra i baixa per travessar la riera de l'Adobaria abans d'enfilar-se fins a la masia del Papiol. Antigament el camí passava per la dreta de la masia, però a causa de les obres de la carretera de Vilanova (C-244) ara cal passar per sobre un pont. A l'altra banda de la carretera, la carrerada continua per la pista enquitranada, enmig de camps de vinyes, fins a Sant Pere Molanta, el qual travessa pel mig. Al lloc de la casa Ferran, la carrerada travessa la N-340 i, arran del polígon industrial, pren un camí a la dreta que la porta al coll i la creu de l'Albi. Vorejant el cementiri de Sant Cugat Sesgarrigues, la carrerada surt a trobar la carretera BV-2429, que entra al terme de Subirats des de Sant Sebastià dels Gorgs per un camí entre vinyes, travessa el petit nucli del Carrer dels Rocs i va cap a Lavern fins a travessar, per sota, el pont de l'autopista i la via de tren, per anar a trobar, passant prop del polígon industrial on hi ha la masia de Ca l'Antonet, la carretera de Sant Sadurní d'Anoia (C-243). Tot i coincidir amb la carretera, molts pastors que venien de la ruta de Manresa arribaven a Sant Sadurní per aquesta carrerada, ja que la carrerada de la Cerdanya va quedar tallada per l'autopista A-7. | 08273-120 | Correspon a la carretera BV-2429 | 41.3824300,1.7945800 | 399210 | 4581913 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66903-foto-08273-120-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 66904 | Carrerada de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-martorell-0 | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 168. | Existeix algun tram embussat en aquesta carrerada. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada sortia de la Granada i arribava a Martorell passant pel nucli de Can Cartró, a Subirats. Empalma amb la carrerada que va a Font-rubí des de la Creu del carrer de Sant Joan i baixa pel pou de l'Horta, passant després per Barbarana i pel camp de futbol de Can Cartró, on es perd el seu traçat. | 08273-121 | A l'alçada del camp de futbol del nucli de Can Cartró. | 41.4161500,1.8166600 | 401107 | 4585631 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del recorregut d'aquesta carrerada coincideix amb la Via Augusta. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 66905 | Carrerada des del Carrer de Cal Rossell (El Pla del Penedès) fins a Ca l'Avi. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-des-del-carrer-de-cal-rossell-el-pla-del-penedes-fins-a-ca-lavi | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 162. | Gran part del traçat d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada uneix el Carrer de Can Rossell (al terme municipal d'el Pla del Penedès) amb el nucli de Ca l'Avi, a Subirats. El traçat de la carrerada no entra al terme de Subirats directament des d'el Pla, sinó que abans passa per la zona de la Vinya del Bosc i Les Parellades (terme de Santa Fe del Penedès). La carrerada entra a Subirats, doncs, per entre camps de vinya, travessant el caseriu de la Xata (pertanyent a Santa Fe, molt a prop de Cal Casanoves. Després, el traçat va cap al sud-oest, passant pel costat de Cal Gallego, fins trobar la carretera BV-2154. Aleshores gira a la dreta, en direcció a Ca l'Avi. | 08273-122 | Entre el Carrer de Can Rossell, al Pla del Penedès, i Ca l'Avi | 41.3834400,1.7961100 | 399339 | 4582023 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Coincideix en bona part amb el Camí de Montserrat. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 66906 | Carrerada de la costa de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-costa-de-sant-pau-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 119-120. | La carrerada combina trams ben conservats, de camí terrer, amb altres trams asfaltats. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada va d'Olesa de Bonesvalls al Pago. Surt d'Olesa de Bonesvalls des del camí que queda a la dreta del cementiri. El camí segueix la riera que baixa de la costa de Sant Pau fins dalt del coll d'Esteles, sota el turó de les Mentides, a la serra de Riés. Pel cap d'aquesta serra passa la carrerada que va del coll de Garró en direcció a l'Ordal la qual es creua per baixar, tot seguit, pel camí que porta al Pago. La carrerada va a trobar la pista encimentada que baixa, per la vessant esquerra de la urbanització de la Muntanya Rodona i que va a sortir al darrera de la benzinera que hi ha a la cruïlla entre la N-340 i la BP-2427 que baixa, pels Casots, a Sant Sadurní d'Anoia. En aquest punt, la carrerada empalma amb la carrerada de la Cerdanya que, des de Cantallops, es dirigeix a Sant Sadurní. Aquesta carrerada entre al terme de Subirats des d'una desviació de la carrerada de la Creu d'Ordal, a l'alçada de la cresta de les Mentides, al sud de la Serra de Crestabocs, en un camí que es desvia cap a l'esquerra, en direcció nord-oest. Seguint aquest camí, la carrerada va baixant per la vessant oest de la serra de Crestabocs fins arribar a uns camps de vinya, des d'on es deixa, a mà esquerra, la urbanització de La Muntanya Rodona. La carrerada travessa els camps de vinya, sempre en direcció nord-oest, fins arribar a la N-340 on, pocs metres més a l'esquerra, enllaça amb la carrerada de la Cerdanya. | 08273-123 | Entre Olesa de Bonesvalls i el Pago (Subirats) | 41.3765800,1.7967100 | 399379 | 4581261 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66906-foto-08273-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66906-foto-08273-123-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Part de la carrerada coincideix amb el Camí de la Garnatxa (PRC-156, dels Camins del Vi i el Cava), així com amb part de la Ruta vitícola de Subirats, n.4. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 66908 | Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-agricola-de-sant-pau-dordal | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 279. MALLOFRÉ I MASSANA, Núria (1990): 'El Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal'. MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1990. Vol. XIV. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès, pp. 461-466. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 191. | XX | Edifici aïllat, de planta rectangular d'una nau coberta a dues vessants, que allotja, a l'interior, un cafè, una sala de ball amb escenari i galeria, i una ala-mirador amb finestres geminades rectangulars que dóna a la Plaça de Subirats. Aquest mirador aprofita el sostre com a terrassa amb una balustrada sustentada per columnes. Destaquen les finestres de tot l'edifici, geminades i amb trencaigües | 08273-125 | C/Sant Pere, 5 (Sant Pau d'Ordal) | A principis del segle XX hi havia dos llocs a Sant Pau d'Ordal on la gent solia anar: el 'Cafè de Baix', després 'Cafè del Partit de Baix', de tendències esquerranes, desaparegut després de la Guerra Civil; i el 'Cafè del Partit de Dalt', de tendències dretanes. A la dècada dels anys '10, els homes del Cafè de Dalt decideixen que cal construir un local nou, ja que consideren que no tenen prou espai, i formar una societat. Aquest nou local estarà ubicat al seu emplaçament actual, al lloc anomenat 'La Taulera', on abans hi havia una feixa amb ceps plantats. Compren els ceps al pagès i acorden pagar un cens anual al propietari de les terres, cens que no es redimí fins l'any 1977. S'arrenca la vinya i s'aplana el terreny. La inauguració del nou local té lloc l'any 1914: només hi ha les quatre parets i la teulada. Dos anys més tard s'acaba de fer la part del cafè i part de la sala amb galeria i boca de teatre. La nova societat es constituí legalment l'any 1915. Es redactaren els estatuts, que serien les directrius de la societat, que tindrà el nom oficial de 'Centre Agrícola'. Estarà formada pels socis, i encapçalada per una junta (la meitat més un dels seus socis) renovable anualment, escollida per l'Assemblea General de socis. Només els homes podien ser socis: les dones no han pogut entrar com a sòcies fins l'any 1990. Per ser soci calia complir els següents requisits: - Exposar el nom del candidat en una 'tablilla' durant uns dies, per la seva acceptació o no per part de la resta de socis. - Calia pagar un dret d'entrada, que es podia satisfer en quotes parcials. Era obligatori comprar una acció com a mínim, al preu de 25 pts. cada una; cada acció representaria un vot en les assemblees de socis. La compra d'accions, en alguns casos, es feia en aportacions de brisa de raïm, per manca d'efectiu. -Pagar les quotes mensuals, semestrals o anuals, segons el període. Així, hi havia dos tipus de socis: els fundadors i els efectius. Amb el temps s'hi van anar apuntant cada cop més socis, fins que el Centre esdevé un lloc per tothom. Als anys '70, la Societat comprarà als socis les accions al preu inicial de venda. Des de la seva fundació, el Centre Agrícola passarà diverses vicissituds, algunes amb implicacions a nivell estatal, com les successions de juntes a les diverses etapes de la República; el canvi de nom durant el franquisme ('Centro Cultural y Artístico'), els canvis amb la democràcia... Pel que fa a l'edifici, es va anar millorant i ampliant, adquirint nous utensilis i electrodomèstica (nevera, cafetera, projector de pel·lícules, T.V....). Aquests s'obtenen principalment a partir de les prestacions personals dels socis, préstecs demanats a entitats financeres i subvencions d'organismes oficials. D'aquesta manera es van poder ampliar les activitats, com els balls, els primers amb un piano de manubri, després amb una gramola, orquestres, tocadiscs, etc; teatre, els primer grup era d'homes sols, i a partir de 1950 hi ha un grup mixt; cinema, des de finals dels '50: el 1957 es lloga l'antiga màquina de cine del Centre Parroquial de Sant Sadurní i després es compra. El 1967 es compra una màquina nova, una pantalla, i es condiciona la cabina de l'operador. Als anys '80 es deixen de projectar pel·lícules. També durant els anys '70 i '80 es promociona al Centre un moviment musical, anomenat 'En viu', en el que actuen cantautors catalans, grups de rock, jazz, etc. A banda d'aquestes activitats, el Centre també ha estat lloc de trobada on es preparava la Festa Major, les activitats de Pasqua, del Carnestoltes, etc. | 41.3972500,1.7921100 | 399026 | 4583561 | 1914 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66908-foto-08273-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66908-foto-08273-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 66913 | Alzina de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-ros | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 183. | Aquest espècimen botànic és mort. | Alzina (quercus ilex) de 15 metres d'alçada; a la base el tronc mesura un perímetre de 4,35 metres. Actualment està morta. | 08273-130 | Sobre uns camps de conreu prop de la masia de Can Ros | Els especialistes en silvicultura atorguen a l'alzina de Can Ros una antiguitat aproximada de 400 anys. | 41.3887400,1.7656200 | 396798 | 4582647 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També era coneguda amb el nom d'Alzina Gran.Era un dels arbres més destacats d'aquesta espècie al Penedès, i, segons Salvador Llorac, símbol de l'antic municipi de Subirats. En tot cas, el topònim és una referència identitària del municipi, en el sentit que és i ha estat molt conegut per vàries generacions de la poblacióAl costat de l'arbre, un cartell del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Direcció General del Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya declara l'alzina de Can Ros 'Arbre Monumental'. És l'únic que exemplar que ha estat catalogat com a monumental en tot el municipi | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 66914 | Flandes dels Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flandes-dels-casots | AGÜERA, A; CRISTIÀ, J; RUBIRES, X, et. Alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Col·lectiu Ecologista Bosc Verd. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 183-185. | Les Flandes dels Casots són, des d'un punt de vista geològic, un exemple de geodinàmica externa força peculiar. Són blocs de pedra calcària esquarterada, formats per l'esllavissada d'una roca compacte situada a prop del nucli dels Casots. L'acció de diversos agents naturals erosius, com la força del vent, l'aigua, les arrels d'arbres adossades a les roques han format diversos passadissos i túnels, de formes capritxoses d'una singular bellesa. Tot el conjunt rocallós forma una timba. | 08273-131 | Prop dels Casots | 41.3966400,1.7436700 | 394976 | 4583551 | 08273 | Subirats | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66914-foto-08273-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66914-foto-08273-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Es desconeix l'origen del topònim de Flandes aplicat a aquest element natural, si bé a la comarca veïna de l'Anoia es coneix també amb aquest nom les timbes terroses singularment erosionades per l'acció del vent i l'aigua. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 66941 | Carrerada de l'Ordal a Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-lordal-a-gelida | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM). | El tram inicial de la carrerada, a la Creu d'Ordal, està força degradat a causa dels treballs d'una pedrera propera. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de la Creu d'Ordal fins a Gelida. Aquesta carrerada surt de la Creu d'Ordal; de fet és una continuació de la Carrerada de la Creu d'Ordal (fitxa 118); passant enmig del Coll de la Creu d'Ordal i la Serra Llarga, just per la divisòria entre el terme municipal de Subirats i el de Cervelló, arriba a una bifurcació, el tram que transcorre pel terme de Subirats és el de l'esquerra, que travessa el lloc dit 'La Cocona', mentre que el tram de la dreta envolta aquest lloc; un cop passada 'La Cocona', els dos camins es tornen a fer un de sol, ja al terme de Gelida. | 08273-158 | Entre la Creu d'Ordal (Subirats) i Gelida | 41.3921800,1.8752700 | 405971 | 4582905 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 66942 | Carrerada de Can Rossell a Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-rossell-a-ordal | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM). ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Alguns trams de la carrerada estan asfaltats. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des del nucli de Can Rossell fins a l'Ordal. Aquesta carrerada surt de Can Rossell per la banda sud-est, de l'altra banda de la carretera BV-2427, per entre camps de vinyes, en direcció est, enfilant-se després per la Serra del Pi de Molló. Poc abans d'arribar al lloc dit 'La Creueta', la carrerada gira cap al sud; cal que, al girar, seguim pel camí més a la dreta i en direcció sud, travessem el Turó del Pi de Molló fins arribar a Can Ravella, nucli que travessarem. Sortirem de Can Ravella pel sector sud, enmig de camps de vinya fins travessar la N-340, endinsant-nos pel Pla de Can Ravella, sempre en direcció sud, fins que la carrerada conflueix amb la carrerada del Corral de la Roca (fitxa 119), que va fins a Ordal. | 08273-159 | Entre Can Rossell i Ordal | 41.4026900,1.8284400 | 402071 | 4584123 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66942-foto-08273-159-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 66943 | Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-augusta-1 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) BOHIGAS CONDAL, Miquel; NAVARRO SAENZ, Rosario; VIVES TORT, Miquel (1992): 'Aportaciones al estudio de la Vía Augusta a su paso por el Penedès'. El Miliario Extravagante, Cadis, 38, pp. 17-24. | I aC | Bona part de la Via Augusta al seu pas per Subirats està asfaltada. | El traçat proposat té com a base l'estudi de Bohigas, Navarro i Vives (1992), si bé hi ha lleugeres modificacions resultat de restitucions de traçades actuals. El sender principal de la Via Augusta segueix un recorregut de nord a sud, des de la frontera fins a Cadis. Les etapes que passen per l'Alt Penedès són: - La XI: dels Monjos a Sant Sadurní (23 km) - La XII: de Sant Sadurní a Martorell (17 km) Des del sud, l'etapa XI de la Via Augusta entra a Subirats des de la zona de la Peça Nova (terme municipal de Santa Fe del Penedès; per entre camps de vinya (zona Els Garrofers), fins arribar a la carretera BV-2155 cap a Can Cartró, nucli que travessa d'oest a est. La carrerada transcorre en direcció nord-est, travessant el nucli de Can Bas, amb la capella de Sant Joan Salerm; després de travessar aquest caseriu, la Via Augusta gira a l'esquerra per la carretera BV-2154 en direcció a Ca l'Avi, i es desvia de nou a la dreta, convertint-se en un camí que passa entremig de les Vinyes de la Salada per girar després a la dreta per camins enmig de ceps fins a Les Parellades (a la intersecció entre Subirats i El Pla del Penedès). Després de girar a l'esquerra en direcció nord, travessa el torrent de la Font de Jui per endinsar-se al terme de Sant Sadurní d'Anoia. La Via Augusta torna a entrar a Subirats, abans d'anar en direcció a Gelida i Martorell, per Can Ràfols, a la zona de La Foradada seguint la carretera BV-2296, fins al polígon industrial Can Bosc on, després de la rotonda, gira a l'esquerra, en direcció nord-est, vorejant el polígon i després continua per entre els camps del Pla de Ca n'Ocell fins endinsar-se al terme de Gelida. | 08273-160 | Trams entre Can Cartró i Sant Sadurní, i entre La Foradada i el polígon Can Bosc | La Via Augusta és la via romana més llarga de tota la Península Ibèrica, amb un recorregut aproximat de 1.500 km des dels Pirineus fins a Cadis. Ha rebut diversos noms en funció de l'època: Via Hercúlea, Via Heráclea, però el seu nom més comú, Via Augusta, prové de les rectificacions i reparacions que l'emperador August hi va fer entre els anys 8 i 2 aC. | 41.3964300,1.7319900 | 393999 | 4583542 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66943-foto-08273-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66943-foto-08273-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66943-foto-08273-160-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del recorregut de la Via Augusta coincideix amb la Carrerada de Martorell. | 83|80 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 66944 | Carrerada del Pujol del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-pujol-del-mestre | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Gran part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de Puigdàlber fins a Can Cartró. Aquesta carrerada entra al terme de Subirats des de Puigdàlber per la zona del Gorner, i segueix la carretera BV-2155, on conflueix, poc abans d'arribar a Can Cartró, amb la carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i Sala. | 08273-161 | Entre la zona del Gorner i Can Cartró | 41.3985300,1.7312800 | 393943 | 4583776 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66944-foto-08273-161-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 66945 | Carrerada de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-sant-pere-de-riudebitlles | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada travessa una part molt petita del terme municipal de Subirats; entra des de Santa Fe del Penedès per un camí de vinya entre Ca l'Orpí i Els Garrofers que segueix en direcció nord, passant a prop del Gorner fins a endinsar-se al terme municipal del Pla del Penedès. Aquesta carrerada acaba a Sant Pere de Riudebitlles. | 08273-162 | En uns camps de vinya dels Garrofers des de Santa Fe del Penedès fins al Pla del Penedès | 41.3995900,1.7180200 | 392836 | 4583910 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66945-foto-08273-162-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 66946 | Carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-santa-fe-corral-del-mestre-i-la-sala-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Bona part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada travessa l'extrem occidental del terme municipal de Subirats. Entra des del terme de Santa Fe del Penedès pel sector dels Garrofers, entre camps de vinya, des de la continuació de la carretera BV-2156, que uneix La Granada amb Santa Fe del Penedès cap a Subirats. Un cop dins del terme de Subirats, continua per aquest camí entre vinyes en direcció nord-est, fins trobar la carretera BV-2155, on conflueix amb la carrerada del Pujol del Mestre, molt a prop de Can Cartró. La nostra carrerada, però, travessa la carretera i continua cap al nord, travessant el torrent dels Brivons per després girar a l'esquerra i passar per Can Parellada, i anar cap al Corral del Mestre. La carrerada s'endinsa posteriorment en el terme municipal del Pla del Penedès per entre vinyes, a la zona del Serral. | 08273-163 | Can Cartró, el Corral del Mestre | 41.4025600,1.7331200 | 394103 | 4584221 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 66957 | Font de l'església de Sant Esteve d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia-de-sant-esteve-dordal | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part) HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats. | XX | Font construïda amb blocs irregulars de pedra calcària. S'assenta sobre una plataforma semicircular, també de calcària, amb dos graons per accedir-hi. El broc per on raja l'aigua és de ferro, i sobresurt d'entre dos blocs de pedra. A cada banda de la font hi ha un banc, igualment de pedra calcària. Corona la font una petita fornícula de pedretes lligades amb ciment, actualment buida. En un costat de la font s'observa una inscripció en una placa, on es llegeix 'Que l'Isidret de l'Ordal ens guardi de prendre mal. Pinyol, 9-8-70'. | 08273-174 | C/del Forn del Vidre | 41.3939900,1.8446500 | 403413 | 4583139 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66957-foto-08273-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La font es troba en una petita zona arbrada; l'utilització de la roca calcària resulta estèticament correcte, integrant-se la font en l'entorn. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 66961 | Font de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cartro | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part) HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat a la part inferior dels dos cossos sobreposats en forma de columna. El cos o columna inferior és de forma octogonal, col·locada sobre una plataforma de maons, igualment octogonal, de 95 cm d'alçada. Entre aquesta columna i la superior hi ha una altra plataforma de maó similar al basament octogonal de la font, però més petita. Sobre aquesta plataforma hi ha el segon cos o columna, de planta quadrada i de molt menys volum respecte la columna inferior, on hi ha l'aixeta de la font. A banda de la decoració en escacat feta de rajoles blanques i blaves s'observa també l'escut de Subirats a la cara de la font que s'obre a la plaça. Corona la font una petita piràmide feta amb maó. La part superior està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. | 08273-178 | Plaça Verge dels Pobres, al nucli de Can Cartró | 41.3960800,1.7385500 | 394547 | 4583495 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66961-foto-08273-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66961-foto-08273-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquesta font és de la mateixa tipologia que les restants fonts artificials ubicades als nuclis de població del terme municipal de Subirats, factor que els confereix unitat estilística i identitària. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 66973 | Bassa a la Plaça de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-a-la-placa-de-subirats | XX | Algunes de les rajoles del frontal de la font han perdut el seu esmaltat i estan brutes. | Bassa rectangular feta amb materials d'obra, destacant el maó vist, emmarcada per una barana de ferro. El perímetre de la font està format per dues fileres de maons plans disposats verticalment, amb una franja enmig de les fileres, utilitzada a mode de jardinera amb terra i plantes. A cada cantonada i a la meitat de cada costat hi ha unes pilastres de maó vist a les quals s'hi encasten els ferros de la barana. Enmig de la bassa hi ha, com a decoració, un grup de roques de tipus volcànic que recorden les muntanyes de Montserrat. La font està adossada a la cantonada esquerre de la bassa mirant la construcció des de la plaça, per la part externa. Es tracta d'una font d'obra, amb la bassa feta de ciment tocant a terra, i els laterals de maó vist. El frontal, d'on sobresurt l'aixeta, està decorat amb rajola vidrada de colors verd i groc. A l'esquerra d'aquesta font hi ha un fanal sobre un basament quadrat de ciment que s'adossa a la font. | 08273-190 | Al nucli de Sant Pau d'Ordal, al costat del Forn Cal Xim, davant del Centre Agrícola | 41.3834900,1.7963800 | 399362 | 4582028 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66973-foto-08273-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66973-foto-08273-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 67011 | Parc de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-subirats | XXI | Parc urbà ubicat al bell mig del nucli de Sant Pau d'Ordal. Diverses terrasses enjardinades són soportades per marges de pedra de grans proporcions. Els carrers que conformen el parc en forma de ziga - zaga salven el gran desnivell que hi ha entre el que era el torrent i els carrers del poble. Destaca l'estètica que combina els grans volums de pedra amb espècies conreades pròpies de la vegetació autòctona i conreada d'aquest territori : - Arbres: alzines, ametllers, figueres, lledoners, olivera, plàtan d'ombra, pollancre, cirerer i pomera. - Plantes aromàtiques: espígol, farigola, orenga, romaní, romaní rastrer, sàlvia i forni. - Arbustos: arboç, roser tapitzant, ginestera. - Flors: margarida groga, lliri. - Herbes: gram - Plantes enfiladisses: heura, vinya verge, taparera i vidalba. | 08273-228 | Sant Pau d'Ordal | Pel lloc que ocupa la plaça actualment, havia passat un torrent molt profund, que provocava un pendent molt pronunciat fins arribar a la part superior del poble. Com a zona humida i deprimida estava plena d'horts i feixes que aprofitaven les aigües freàtiques. L'antiga ruta entre la Granada i Barcelona creuava el torrent per l'anomenat 'Camí del Pedret' (ara pavimentat). Aquest va quedar en desús després de la construcció en un lloc proper del Pont de Can Ferrer (ara convertit en el carrer de Ponent). Als anys 60, es va soterrar la riera. Això va permetre reomplir la zona amb terres abocades, aconseguint així, l'actual esplanada de la plaça. Malgrat la superfície aconseguida, mai es va estabilitzar els forts pendents. L'accés a la part baix era molt dificultós i va afavorir la degradació de l'espai, recuperat amb la intervenció urbanística que l'ha convertit en parc urbà. | 41.3830100,1.7958900 | 399320 | 4581976 | 2005 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67011-foto-08273-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67011-foto-08273-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 67019 | Refugi de fauna salvatge de Can Rialt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-de-can-rialt | Web de la Generalitat de Catalunya sobre Sistemes d'Informació sobre el Patrimoni Natural (gencat.net/mediambient). | Àrea limitada per preservar la fauna. Territorialment comprèn tres finques que formen part de l'heretat de Can Rialt, que suposen 102,02 ha. Aquesta àrea, propera al PEIN de les muntanyes d'Ordal i de característiques naturals similars, ha estat limitada per protegir espècies i/o poblacions de la fauna salvatge. No s'hi pot permetre cap activitat que perjudiqui o pugui perjudicar l'espècie o població objecte de la protecció segons la Llei 3/88 de protecció dels animals. | 08273-236 | Nucli d'Ordal | 41.3941600,1.8676400 | 405336 | 4583133 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67019-foto-08273-236-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El refugi de fauna salvatge de Can Rialt va obtenir aquesta declaració en virtut de la Llei 3/88 de 4 de març. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 67021 | Centre Parroquial d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial-dordal | RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. | XIX | L'edifici presenta una façana d'estètica i materials moderns poc destacada des del punt de vista patrimonial. La part d'interès des del punt de vista arquitectònic és l'interior de dos pisos on la fàbrica és de maó. Un vestíbul principal porta al pis inferior i una escala feta en una de les parets laterals dóna al pis superior. Aquest s'estructura en un espai central amb dos galeries laterals disposades simètricament. La volta catalana cobreix la part central, que recolza sobre parets de maó aguantades per dos arcs de mig punt a cada banda, que són els que separen l'espai central de les galeries. Les dues parelles d'arcs es disposen de manera paral·lela i destaca a l'intradós una línia de maons disposats per la part plana vista que formen un arc interior decoratiu. On els arcs completen la semicircumferència deixen d'estar col·locats per la part plana vista per passar a formar pilastres composades per quatre pilars de maons, que arriben fins al primer pis. Les galeries de les bandes aguanten el seu sostre igualment amb dos arcs de mig punt més petits que recolzen perpendicularment sobre els espais de paret entre arcs (arcs comentats anteriorment). En una de les galeries, tenen l'ajuda de dos elements formats per quatre línies de maons disposats paral·lels als arcs que estan encaixats a les dues parets principals de l'espai, a manera d'intereix; a l'altre aquests elements són substituïts per bigues de fusta que realitzen la mateixa funció. Un escenari d'obra dóna lloc a una porta que connecta amb un carrer diferent (c. Mossèn Isidre Solsona) al de l'entrada principal (c. del Parc). Del segon pis cal destacar una gran claraboia per l'entrada de la llum natural. El pis inferior té la mateixa composició que el superior pel que fa a la divisió dels espais, però l'espai central no està fet amb volta catalana i els arcs laterals no són de mig punt sinó rebaixats. Aquests arcs defineixen la volta catalana a les dues galeries, que segueixen un sentit perpendicular en referència a les del primer pis. Les parets laterals són de pedra, que ha estat lligada amb ciment en època moderna. | 08273-238 | c.Isidre Solsona, 12 | Hi ha una sola constància dels orígens d'aquest edifici, és l'elenc del començament de la construcció, el 31 de juliol de 1899. L'aportació que Mn. Isidre Solsona rep del P.Miquel Piera, pvre., pel començament de les obres del Casal de la Joventut és de cent duros. El terreny fou cedit per la Casa Rialt, propietat del Sr. Joan Romagosa d'Esparreguera. El pati adjacent fou cedit per Aurèlia Parellada i Gabriel Ayxelà. El 28 d'octubre de 1901 es van començar unes obres en el local de la joventut perquè pogués fer interinament d'església, que s'acaben el 8 de març de 1902, amb una despesa total de 440 duros i 4 ptes. Durant vint-i-vuit anys el Centre es fa servir d'església. No obstant això, no ha estat pas l'única funció d'aquest edifici. La Secció d'Associacionisme del Govern de la província de Barcelona durant la República espanyola, exigí a la parròquia la confecció d'un reglament basant-se en la Llei d'associacions de l'any 1887. Entre el articles d'aquest reglament es pot llegir: 'Art. 1. Se constituye en esta localidad una asociación con el nombre de - Casal Parroquial- con el objeto de trabajar para la civilización de todas las clases sociales, mediante el fomento de la cultura, en todos sus aspectos, según las normas de la yglesia Católica. Art. 2. Para lograr este objetivo creará cuantas secciones estime necesarias, y en especial de catecismo, conferencias, círculos de estudios, música, teatro, sport, fejocismo, como también escuela para niños y adultos de ambos sexos, biblioteca, sindicatos, mutualidades...'. Un cop en Centre es deixa de fer servir per celebrar actes de culte, es reobrí per respondre a les funcions recreatives, culturals i d'esplai. Era el 22 de juliol de l'any 1928, quan s'inaugurà solemnement amb una 'Estupenda funció recreativa'.Raventós (1968). Obrí l'acte el secretari de la 'Joventut Catòlica', en Joan Ros, poeta del poble. Les activitats més destacades del centre eren les vetllades musicals i teatrals. Es va crear un 'Reglamento de la Sección teatral del Centro Parroquial de San Estebán de Ordal'. Des de 1928 fins al 1960, el Centre va viure una època d'esplendor. Diumenges i festius es representaven obres teatrals i s'organitzaven moltes activitats per la gent del poble. En els seus inicis, el teatre fou el motor principal del local, cosa que despertà l'interès per mitjans informatius com La Vanguardia (18/12/1932). Les obres eren ben variades. El director, normalment era el mossèn del poble (Mn. Fortià, Mn. Rogell, el Sr. Camins). Es devien representar moltes obres, ja que a l'arxiu parroquial hi ha guardades gairebé 200 obres. En aquella època, no podien fer la mateixa obra representada per nois i noies juntes. Per això feren dos grups separats pel sexe. Als anys 50 ja es representaven obres mixtes. L'any 1964 Mn. Josep decidí reformar-lo per fer-hi altres activitats lúdiques i deixà el teatre perquè es fes a l'Ateneu. Aquest any es feren obres al Centre. Al final dels anys 70 els joves del poble utilitzaven el local com a joc de reunió. Des d'aleshores, amb més o menys continuïtat, el Centre ha estat la seu de diferents esplais. Actualment continua tenint l'ús d'esplai, a més de ser local d'assaig de caramelles, magatzem per guardar el bestiari de la festa major, lloc d'assaig de grallers i timbalers, i aules per fer activitats extraescolars. | 41.3972800,1.8510100 | 403950 | 4583497 | 1899 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67021-foto-08273-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67021-foto-08273-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest edifici ha tingut diferents noms al llarg de la seva història: Centre Catòlic, Centre Parroquial, Casal de la Joventut, Escola Dominical i Social... | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 68851 | Pont de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-escoles | A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 14. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 57, 233. RAQUEL LACUESTA, XAVIER GONZÁLEZ (2008): 'Ponts de la Província de Barcelona, comunicació i paisatge'. Diputació de Barcelona . | XX | Pont que salva el desnivell format pel torrent de Mas Vendrell o de Sant Marçal, comunicant així els nuclis de Terrassola i de Lavit amb la zona de les escoles. El pont té una longitud de 48 metres i una amplada d'1 metre a la zona de pas de vianants. Està construït en tres trams i es suporta sobre dos pilars, cadascun d'ells assentat a un costat del torrent de Mas Vendrell i de Sant Miquel. L'accés al pont per la banda dels nuclis de Terrassola i Lavit es fa pujant per una escala de tres esglaons de pedra; al frontal de l'esglaó superior hi ha una inscripció gravada a la pedra on es llegeix 'PABLO VIDAL ROVIRA', i al frontal de l'esglaó inferior es llegeix 'AÑO 1929'. | 08287-21 | Nucli urbà, sobre el torrent de Mas Vendrell | El pont de les escoles va ser construït l'any 1929 (la primera pedra es col·locà el dia 29 de juny d'aquell any) gràcies a la donació del filantrop Pau Vidal i Rovira. Aquesta obra d'enginyeria civil representà la unió física dels nuclis històrica de Lavit i Terrassola amb el barri de les escoles, salvant el desnivell format pel torrent de Mas Vendrell o de Sant Marçal. L'obra es portà a terme a causa de l'onada de protestes per part dels habitants de Terrassola, per la raó que havien de travessar el torrent pel barri del Vilet per portar els nens a les escoles. | 41.4473600,1.7285000 | 393790 | 4589200 | 1929 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68851-foto-08287-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68851-foto-08287-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 68860 | Dites populars de Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-de-torrelavit | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 330-331. | Conjunt de dites populars referents a Torrelavit o als seus habitants: - Els de Sant Sadurní si volien beure bon vi, no tenien més remei que anar a Lavit i si volien assaborir un bon plat a la cassola, a Terrassola.' - A Terrassola, hi existia una torre sola que era habitada per una dona sola. - A Lavit la fam els treu del llit. - A Terrassa mala raça, a Sabadell mala pell, a Sant Quintí les noies maques, a sant Pere no ho són tant, a Terrassola són gitanes i Lavit la flor del camp. (Com a contrapartida, els habitants de Terrassola deien el mateix amb una variant: 'A Terrassola són gitanes, però a Lavit s'hi van tornant') - A Terrassola es caguen a la cassola i a Lavit es pixen al llit. - A Terrassola, borrissols. | 08287-30 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/