Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48877 | Cova de la Plana Pineda o Cova del Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-plana-pineda-o-cova-del-miret | DE LA PINTA, Josep Lluís. (1984).'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Font-rubí'. Exploracions (Espeleo-Club de Gràcia). Núm. 8, p.16. GALIMANY, Marc (2006). 'Cova del Miret'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 94, abril 2006. Pàgs. 20-21 GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MESTRES, Josep (Inèdit). 'El Neolític antic al Penedès'. Tesi doctoral en preparació. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado, Universitat de Barcelona. VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. | Únicament es té constància d'una cala practicada l'any 1959 pel Sr. Pere Giró i el seu equip i, per tant, no s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica a la cova. En conseqüència, es desconeix l'estat de conservació real del jaciment. | Cova d'habitació descoberta l'any 1959. La seva forma en planta és força quadrada, mentre que en secció presenta una xemeneia sense sortida a la part posterior de quasi 4 m d'alçada. La única informació arqueològica que se'n té està extreta de les notes que el Sr. Pere Giró apuntà en el seu quadern, on indicà que s'hi recuperaren diversos materials que descriu. Entre la descripció del propi Giró i els materials encara conservats al Museu de Vilafranca del Penedès, s'ha pogut establir una ocupació de la cova com a mínim des del Neolític antic evolucionat, amb ocupacions també segures durant el Bronze final i l'època medieval. | 08085-10 | A uns 400 m al S / SO i 70 m per damunt de la Font de Llinars | La cavitat fou descoberta per A. Poyo, Sr. Udiña i Pere Giró el 12 d'abril de 1959. Poc després el mateix equip que la descobrí obrí una cala, encara avui és visible, d'on es recuperaren els únics materials que es coneixen procedents d'aquesta cavitat. Sembla que, durant la Guerra Civil, periòdicament passaven a reclutar nous soldats. Alguns veïns de Font-rubí que coneixien la cova s'hi varen amagar. En Josep de Ca la Càndia recorda que un va ser el seu pare, de la lleva del 18, que per edat no li tocava però a les acaballes de la guerra tothom valia. Recorda que eren sis o set, el Jan Gros, l''onclo' Llorenç i d'altres veïns que ja no pot recordar. Potser aquesta funció secreta ha estat la que l'ha preservat en l'anonimat, segurament més coneguda per alguns arqueòlegs que pels veïns, la majoria dels quals no n'ha sentit a parlar mai. Aquest fet també demostra que la cova era també d'antic oculta dins un bosc; bosc que s'ha preservat en la seva forma autòctona format per alzines i no pel pi blanc que ha poblat rapidament les antiges zones desforestades i els costers conreats, abans que la fil·loxera exterminés la vinya del Penedès. | 41.4376700,1.5760600 | 381039 | 4588323 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 76|79|78|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 46845 | Torre de la Torreta / La Torreta de Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-torreta-la-torreta-de-castellvi | <p>AA.VV.(1992) Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CATALÀ ROCA, P: Els castells catalans. Barcelona 1971. Rafael Dalmau vol. III ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986.</p> | XI | <p>És una torre de planta circular, construïda amb pedra d'aparell petit i irregular. L'aparell constructiu és fet amb filades compostes per pedres sense treballar o poc treballades, de mides diverses, no gaire grans. L'entrada de la torre és per la planta superior de la masia.</p> | 08065-4 | Al peu de les muntanyes, al S del castell de Castellvell de la Marca. | <p>Aquesta fortificació podria formar part del conjunt d'obres de caràcter defensiu vinculades al Castell Vell de la Marca, manades construir pel Comte Sunyer en el segle X. És probable que, en època medieval, aquest mas fos un hostal degut a la seva situació sobre antics camins d'origen remot.</p> | 41.3271000,1.5786400 | 381053 | 4576044 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46845-40.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||
| 46880 | Vessant del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-del-castellot | Si el material ve de la cova el jaciment està destruït, però si els materials en superfície indiquen restes no visibles, el jaciment podria estar bé. Caldria vigilar les remocions de terra que s'hi puguin fer. | <p>Jaciment arqueològic amb troballes ocasionals en superfície de material lític, sílex. Genèricament es pot atribuir el material localitzat al període neolític. Es pot pensar que els materials arqueològics trobats en superfície pel vessant, poden ser fruit del desmantellament del sediment que possiblement estava dipositat en la gran cova que s'obre a la part alta de la cinglera nord del Castellot. Actualment aquesta cavitat està totalment buida.</p> | 08065-39 | Vessant nord del turó del Castellot. | <p>El jaciment fou descobert de manera fortuïta en els anys setanta-vuitanta (s.XX) per en Pere Giró, de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca. Les anotacions que es conserven són una mica imprecises.</p> | 41.3386500,1.5784000 | 381054 | 4577326 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46880-39.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46880-390.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 46842 | Castell de Castellvell de la Marca / Castell Vell de la Marca / El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellvell-de-la-marca-castell-vell-de-la-marca-el-castellot | <p>AA.VV. (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.VI. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Anoia. AA.VV.(1992) Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau, vol.III ; RAFANELL VILALTA, Jaume (1959). Notes històriques de Castellví de la Marca. Vilafranca del Penedès.</p> | X | Recentment s'hi ha fet un pilar de totxos amb ciment per reforçar-la. Enderrocat i en procés de destrucció. Caldria una restauració urgent. | <p>Fortalesa de gran importància històrica d'època medieval. Actualment només en resta la torre mestra o de l'homenatge, de planta circular de 5,5 m de diàmetre i 11 m d'alçada conservada; enterament en el pis inferior mentre que de la part superior només en queda la meitat. Aquesta torre era envoltada per una muralla, de la qual encara es conserven alguns llenços de poca alçària.</p> | 08065-1 | En una de les estribacions de la Serra del Montmell, al costat de la capella de Sant Miquel, damunt | <p>Castell termenat. Esmentat vàries vegades en documents medievals. Hi ha referències històriques del 'castro Vetulo extremi marchia' de l'any 901 ó 929 i altra del 'Kastrum Vetere' de l'any 977.</p> | 41.3376800,1.5785700 | 381066 | 4577218 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46842-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46842-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46842-11.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||
| 46848 | Capella de Sant Miquel / Sant Miquel del castell de Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-sant-miquel-del-castell-de-castellvell | <p>AA.VV.(1992) Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau, vol.III CRUAÑES OLIVER Esteve (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. RAFANELL VILALTA, Jaume (1959). Notes històriques de Castellví de la Marca. Vilafranca del Penedès.</p> | X | Recentment s'hi ha fet un pilar de totxos amb ciment per reforçar-la. Enderrocada i en procés de destruir-se el que en queda. Cal una ràpida intervenció. | <p>Ubicada al costat de la torre de 'Castellot' queden les restes d'una antiga capella de planta rectangular de dues naus, de les quals es conserva part d'una d'elles i l'arrencada de l'altra. Aquestes naus eren de volta de canó i estaven separades per dos arcs formers de mig punt molt gruixuts. L'absis era recte amb una obertura rectangular a la part superior. Encara es poden veure les marques del tramat de canyes de la cimbra de construcció de les voltes de canó.</p> | 08065-7 | En una de les estribacions de la Serra del Montmell, al costat de la torre d'homenatge del Castell d | <p>La documentació que es conserva de l'església arrenca del segle XI. Amb tot, és probable que els seus orígens estiguin relacionats als del castell, i que fos el comte Sunyer qui ordenà la seva construcció l'any 929. L'església també tenia les advocacions de sant Pere i santa Maria, com demostren uns censos que es donaren l'any 1293 a aquesta capella.</p> | 41.3376900,1.5785800 | 381067 | 4577219 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46848-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46848-70.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46848-71.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||
| 93140 | Pou de La Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-pallisseta | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Pou es troba situat a tocar de la façana de ponent de La Pallissa, entre camps de vinya. Es tracta d’una estructura de planta circular amb la coberta en forma de falsa cúpula. L’interior del pou està construït amb pedra i argamassa i amb l’exterior arrebossat. Conserva unes escales de ferro per accedir a l’interior. La boca d’accés al pou és de llinda planta. A la banda de llevant i tocant al mur de tancament de la masia hi ha una pica de planta quadrangular arrebossada tant per l’interior com per l’exterior. </span></span></span></span></span></p> | 08058-52 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2492500,1.5806200 | 381077 | 4567398 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 93130 | La Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallisseta | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Pallisseta és una masia d’època contemporània de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. L’interior està completament enderrocat i cobert de vegetació. La casa comptava amb un pati tancat per un baluard del qual encara en resta part del mur de tancament i el portal d’accés d’arc pla. El parament dels murs que es conserva és de tàpia i alguna part encara conserva l’arrebossat. El mur de tancament de ponent, que és conserva en tota la seva alçada, manté una espitllera tapiada. Al costat de llevant hi ha l’antiga pallissa i el magatzem. Finalment, davant la masia hi ha una edificació posterior de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües de planta baixa amb l’accés a ponent. El parament dels murs es arrebossat amb les cantonades imitant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-42 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | <p>Segons documentació relacionada amb la Casa Murada,el propietari Juan Roig va adquirir l'any 1823 dues peces de terra de la partida de 'La Palliseta'.</p> | 41.2483700,1.5808200 | 381092 | 4567300 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 90632 | Barraca 20877 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20877 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Tan sols conserva 1,2 m de les parets; la coberta i la llinda del portal estan enderrocades. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud. </p> | 08122-372 | A ponent del nulci urbà, a la zona de Can Montori. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4724827,1.5759498 | 381093 | 4592188 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90632-img1500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90632-img1497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90632-img1502.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 20877 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 46883 | Cova de Castellví o del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-castellvi-o-del-castellot | Si hi havia jaciment arqueològic ara està totalment esgotat. | <p>Cova gran que s'obre en la cinglera N del Castellot, en la part alta. Actualment aquesta cavitat està totalment buida, el seu pis és de rocallís.</p> | 08065-42 | 30 metres sota 'el castellot', en la cinglera nord. | 41.3377600,1.5790400 | 381106 | 4577227 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46883-420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46883-421.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 90489 | Barraca 1943 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1943 | XVIII – XX | Enderroc petit. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud.</p> | 08122-269 | El Rovinat. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4682886,1.5762093 | 381107 | 4591722 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90489-img1384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90489-img1385.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 1943 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 46837 | Comunitats de fissures de roca calcària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunitats-de-fissures-de-roca-calcaria | Aquesta comunitat va ser fortament danyada com a conseqüència del recent incendi forestal produït als vessants del Castellot durant l'estiu de 1999 | <p>És un tipus de vegetació de gran importància pel paisatge. A les cingleres s'ha format mínimament el sòl per permetre la germinació d'algunes espècies específiques d'aquests àmbits. S'han trobat espècies pertanyents a les associacions Jasonio-Linarietum cadevallii i Melico-Saturejum fruticosae. Espècies d'aquestes comunitats localitzades són el tè de roca (Jasonia glutinosa), la linària (Linaria origanifolia ssp. Cadevallii), Sarcocapnos eneaphylla, Melica minuta.</p> | 08065-116 | Principalment a les cingleres del Castellot, tot i que es troben també en altres afloraments rocosos | 41.3376900,1.5795700 | 381150 | 4577218 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||
| 90672 | Barraca 21166 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21166 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Té una esllavissada al cantó dret del portal. Hi ha crescut un esbarzer i força vegetació a l'entorn. La coberta també es troba malmesa. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular (2,5 m de diàmetre) i coberta amb falsa cúpula (d’1,9 m d’alçada). L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud. Té un petit cocó al passadís d'entrada.</p> | 08122-412 | Al sud oest del nucli urbà, al nord de les Cases Noves de Can Pardo. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4697902,1.5767273 | 381153 | 4591888 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90672-img1392.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90672-img1390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90672-img1391.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-07-30 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 21166 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 48923 | Font de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-llinars | PALLARÈS-PERSONAT, Joan; AYMAMÍ, Gener (1997). 'Manifestacions rupestres al Gran Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 22. Pàgs. 45-56. | La font de Llinars és una de les més conegudes del terme. Se situa al marge dret del torrent homònim, molt a prop del pas del Coll de la Barraca. Té fama de que sempre brolla, inclús en temps de sequera. El paratge on se situa és de gran bellesa. El broc de la font està format per una canonada metàl·lica que arrenca d'un pedrisc format per grans pedres. Una d'aquestes pedres hi té una creu gravada que sembla que estigui cap per avall, fet que demostraria que la pedra és reaprofitada. Sobre el broc hi ha una mena de frontis amb la part superior arrodonida. Sembla que hi figurava una inscripció que avui s'ha perdut en clivellar-se el ciment on estava gravada. L'aigua de la font permet regar uns camps situats pocs metres més avall. | 08085-68 | Es desconeix la data exacte de l'última actuació sobre la font, tot just sobre d'aquesta, s'intueix una inscripció illegible i incompleta al clivellar-se el morter disposat per aquest fi. Preguntant a la veïna més veterana del Coll de la Barraca, na Montserrat Just, explica que l'últim arranjament important el va fer, quant ella era jove, en Magí, de Cal Llebre, casa situada al nucli de Font-rubí, prop de Can Fàbregues. És producte d'aquesta intervenció la forma del frontis amb la teuladeta de maó. També d'altres veïns hi han posat el seu gra de sorra, com ara en Moisès Santacana, il·lustre personatge del nostre municipi, fundador de Creu Roja a Vilafranca i gran domador de Cavalls entre d'altres coses, que hi va instal·lar el broc de d'acer, per exemple. Antigament, diu la Montserrat, l'aigua que brolla i s'escampa pels canalons i bevedores, s'aprofitava per a rentar. Un safareig, ara soterrat, aplegava fins a set o vuit dones del barri, cada casa tenia la seva llosa per a picar i escórrer la roba. Un dipòsit recollia, al costat del safareig, aigua que a l'estiu servia per a mullar l'era abans de batre. Els plataners, que tanta ombra fan, deuen tenir més de cent anys. La Montserrat diu que no sap qui els va plantar i que tota la via els hi ha vist. La Font del Llinars o dels Llinars sempre raja, la seva antiguitat i importància queda palesa quan s'ha l'anomena a la llegenda de L'Encantada, on la nit de Sant Joan la donzella de Can Fàbregues abandona la seva aparença de serp i s'hi acosta a rentar la roba. | 41.4407800,1.5775500 | 381169 | 4588666 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||
| 69987 | Font dels Pèlags | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pelags | https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi | Els Pèlags de Foix o de les Valls, al riu Foix, són un indret ben conegut pels torrellencs ja que es tracta d'una zona natural de gran bellesa i molt freqüentada als estius per anar-hi a fer un bany. En aquest indret es troba també una font, avui canalitzada amb canella, on sempre raja aigua, que va a parar al llac. A pocs metres a ponent de la font hi ha una cascada procedent del llac que hi ha a sobre. Per sobre, encara hi ha un altre pèlag, a prop de la cruïlla del camí, conegut com a Llac de les Nenes. La tradició diu que el nom ve del fet que era la zona on es banyaven les noies dels voltants i els nois se les miraven des de més amunt al camí. | 08288-112 | Camí de les Valls de Foix, a uns 500 metre de la casa de les Valls | 41.4162200,1.5781800 | 381177 | 4585939 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per tal d'arribar-hi hem d'anar a El Terme i passar pel carrer de Cal Via, travessar la riera i seguir-ne el curs avall, pel costat, fins on acaba el bosc i comencen els horts. Si es baixa per la riera al costat del bosc es va a parar a parar sobre un llac, on molta gent es banya. La fonts raja de la roca, on es troba una canella.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 90631 | Barraca 20876 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20876 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | S'ha perdut tota la coberta. | <p>Barraca de pedra seca aèria adossada a un marge, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura està orientada al sud-est. </p> | 08122-371 | A llevant del nucli urbà, entre Can Montori i el Bosc del Vic. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4725225,1.5769789 | 381179 | 4592191 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90631-img1504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90631-img1505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90631-img1507.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-09 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 20876 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 94085 | Barraca Les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-les-casetes | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La paret oest malmesa amb un petit enderroc | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular per l’exterior i l’interior en forma de ferradura construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-185 | Depuradora de les Casetes. Oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2397700,1.5821400 | 381187 | 4566344 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94085-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94085-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||
| 46886 | Balmes de la riera de Marmellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-riera-de-marmellar | <p>Excavacions naturals que poden arribar a tenir mides considerables, fetes per l'acció erosiva de l'aigua de la riera. Als marges on estan excavades es veuen perfectament els materials sedimentaris que contenen els còdols rierencs, arrodonits per l'efecte de l'erosió causada per l'acció de les aigües.</p> | 08065-45 | al llarg del llit de la riera de Marmellar | 41.3422900,1.5799700 | 381192 | 4577728 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-01 00:00:00 | Tríade scp | N'hi ha moltes al llarg del curs de la riera. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||
| 92986 | Mines de Bauxita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-bauxita | 08122-763 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’exposició Universal de Paris del <strong>1855</strong> es van exhibir barres d’alumini junt amb les joies de la corona de França. L’alumini era considerat un metall rar. A finals del mateix segle es va inventar un procés que permetia l’obtenció de l’òxid d’alumini a partir de la bauxita i el seu ús s’ha generalitzat, en la construcció, en la fabricació d’envasos, d’automòbils, d’avions, i en la fabricació del paper, com a pigment o per fabricar abrasius, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El <strong>1918 </strong>el Dr M. Faura i Sans a <em>Naturalesa, origen i edat de formació</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>de les Bauxites de la Serra de La Llacuna</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span>, explica que les reserves de Bauxita de Mediona, junt amb les de La Llacuna i Miralles es troben entre les primeres conegudes a Catalunya.<em> Ell va practicar el reconeixement dels afloraments de prop de Sant Joan, Orpinell, Tossals dels Agullons, Puigfred, Montori i Rovinat. Tots els llits son verges, sense haver-s'hi practicat cap treball d'exploració; solament a Orpinell, i encara superficialment. Així es, que el mineral es troba, generalment, escampat en la superfície, d'on s'han recollit les mostres, i d'algun d’ells fins n'han extret certes partícules considerables.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>J. Closas i Miralles, de la Institució Catalana d'Història Natural de Barcelona, el 1949 explica que solament es coneixien els jaciments de Mediona, La Llacuna i Miralles, i que es van estudiar altres possibilitats a Peramola, Alinyà, Alòs de Balaguer, Rialb i Tuixent, entre altres. Precisament en esgotar-se les mines de la zona, l’empresa concessionària va continuar amb l’explotació de la bauxita en aquestes localitats. Actualment ja solament s’explota la mina de bauxita d'Horta de Sant Joan.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre <strong>1928</strong> i <strong>1933</strong> l'empresari miner L. Queraltó havia extret 5.686 Tm de les mines de la Llacuna-Mediona donant feina a 16 obrers. El 1933, se'n va fer càrrec una empresa bilbaïna. Amb el procés autàrquic després de la guerra civil, Alquímia C.A. va tornar a posar en marxa les mines. En aquesta època, va funcionar la mina Adelaida, ja en el terme municipal de Miralles.<br /> <br /> La concessió per l’explotació de la bauxita s’havia donat el <strong>1931</strong> i es va deixar d'extreure mineral l’any <strong>1965</strong>. La Mina de Puigfred s’anomenava <em>Neus</em>, la de Montori, <em>Agustina</em>, i la d’Orpinell, <em>Teresita</em>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 23 de març de <strong>1971</strong> el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar la resolució de la Delegació Provincial de Barcelona del Ministeri d'Indústria per la que es feia pública la caducitat de les concessions d'explotació minera per renúncia:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.604. «Nevada». Bauxita. 14. Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>3.170. «Vírgen de Nuria». Bauxita. 12. Mediona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.568. «Margarita». Bauxita. 20. Mediona i La Llacuna</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.569. «Elvira». Bauxita. 18. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.074. «Conobita». Bauxita. 10. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.636. «Francisca». Bauxita. 12. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.637. «Rita». Bauxita. 9. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.730. «Juan Antonio». Bauxita. 9. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.731. «Francisco de Asís». Bauxita. 29. La. Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>3.171. «San Eduardo». Bauxita. 80. La. Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.635. «Maria». Bauxita. 24. Santa Maria de Miralles.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.728. «Eulalia». Bauxita. 42. Santa Maria de Miralles, a cal Ramonet.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4727020,1.5772676 | 381204 | 4592210 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals( | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||||
| 46965 | Riera de Marmellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-marmellar | En alguns trams s'observen moltes deixalles, igual que en els seus afluents. | <p>La riera de Marmellar és el curs fluvial més important de Castellví. En els seus marges es troben una sèrie d'elements natural molt interessants, com poden ser les balmes natural formades per la l'erosió de l'aigua, fonts naturals i sobretot un conjunt de comunitats vegetals que només es donen a la seva llera. Aquest fet converteix la riera de Marmellar en una zona de gran importància ecològica i paisatgística. Algunes d'aquestes comunitats vegetals són els refugis naturals d'algunes espècies de la fauna local. Per aquestes raons, és òbvia la importància de la riera com a zona natural.</p> | 08065-142 | Travessa el municipi de N a S per la part més occidental. | 41.3414600,1.5802500 | 381214 | 4577636 | 08065 | Castellví de la Marca | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46965-20190718160645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46965-20190801121022.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-02-24 00:00:00 | Tríade scp | A part de la importància de la riera com a element natural on arrelen una varietat important de comunitats vegetals, la riera de Marmellar és històricament una estreta via natural d'entrada al Penedès utilitzada per l'home. El camí de la riera de Marmellar va ser important i el feien servir els habitants de les masies de la zona per anar, per exemple, al mercat de Vilafranca. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||
| 92340 | Barraca de Can Mànegues II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-manegues-ii | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Es troba envoltada de vegetació i té la coberta lleugerament ensulsiada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca margera de pedra seca, és dir construïda aprofitant un marge d’aterrassament dels camps. De planta quadrangular i orientada a est, té la coberta parcialment caiguda però conserva la porta, de llinda plana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Integrada en un marge es troba lleugerament coberta per vegetació. </span></span></span></span></p> | 08122-590 | Al límit oest del terme municipal, a la Serra del Puigfred | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></p> | 41.4910400,1.5771000 | 381223 | 4594247 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92340-img20220504153546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92340-img20220504153510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92340-img20220504153522.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 90670 | Barraca 21164 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21164 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | S'ha perdut una part important de la coberta. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular (2,5 m de diàmetre) i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud. Té un contrafort perimetral.</p> | 08122-410 | A ponent del nuclu urbà a la zona de Can Vic. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4699844,1.5778607 | 381248 | 4591908 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90670-img1398.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90670-img1399.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90670-img1403.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 21164 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 87732 | Can Mitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans-1 | XVIII-XX | Té deficiències estructurals, algunes de les quals han estat reparades amb ciment. | <p>Can Mitjans és una masia del segle XVIII que podria ser d'origen anterior. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, a l'entorn del qual hi ja diverses finestres d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. La façana està reforçada amb dos contraforts, el de majors dimensions tapa parcialment el portal d'accés. En un extrem de la façana s'hi conserva un rellotge de sol. A la resta de façanes hi ha poques obertures, com també un altre contrafort. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç.</p> | 08065-166 | Planes del Perull | 41.3193700,1.5811900 | 381252 | 4575182 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87732-20190725151605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87732-20190725151912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87732-20190725151838.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 92339 | Barraca de Can Mànegues I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-manegues-i | <p><span><span><span><span lang='CA'>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Està practicament tota ensorrada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de pedra seca aèria aïllada de planta circular orientada a est. Aixecada al mig d’una zona boscosa, tindria una coberta feta amb falsa cúpula però actualment esta totalment ensorrada. Tot i així encara es manté visible la porta, de llinda plana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es troba envoltada de marges de pedra seca, i també d’abundant vegetació. </span></span></span></span></p> | 08122-589 | Al límit oest del terme municipal, a la Serra del Puigfred. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></p> | 41.4831000,1.5776700 | 381256 | 4593364 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92339-img20220504151634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92339-img20220504151657.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 90671 | Barraca 21165 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21165 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Enderroc important. Esllavissades a banda i banda de la porta. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular (3 m de diàmetre) i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud-est. Contrafort en una banda, tot i que probablement el deuria tenir complet.</p> | 08122-411 | A ponent del nucli urbà i al nord de les cases Noves de Can Pardo. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4704305,1.5782461 | 381281 | 4591957 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90671-img1412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90671-img1408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90671-img1409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90671-img1410.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 21165 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 90630 | Barraca 20875 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20875 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Enderroc important, ha perdut la coberta. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular (1,9 m de diàmetre) i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud/sud-oest. </p> | 08122-370 | A llevant del nucli urbà, entre els camps dels Montori i els camp dels Agullons. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4730188,1.5785129 | 381308 | 4592244 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90630-img1490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90630-img1492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90630-img1493.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-09 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 20875 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 69910 | Molí de Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-morgades | PALAU, Salvador (1988). 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 267, n. 20. PALAU, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8126 | XVI-XVII | Restaurat modernament amb la intenció d'habilitar-lo de cara al turisme. | Edifici de planta rectangular de prop de 15 per 10 m ubicat al sud-est del nucli de Torrelles de Foix i a uns 20 m a tramuntana de la riera de Pontons. Es troba al peu del camí que, des del costat sud de la carretera BV-2122, just abans d'entrar a Torrelles pel costat de llevant (a l'altura d e l'empresa Gamesa), mena, en sentit nord a sud, a la zona de les Cantarelles, al terme municipal de Sant Martí Sarroca. Orientat a l'est, s'hi accedeix a través d'un portal acabat amb arc de mig punt adovellat situat a l'extrem de nord de la façana, a la clau del qual es pot llegir, en relleu, la data de 1683, moment en què el molí seria reformat. A tramuntana s'hi observa un afegitó en planta baixa que cega parcialment el finestró d'aquella façana de l'edifici principal, on també s'hi pot llegir, incisa, la data de 1676. Moltes de les obertures de l'edifici, sobretot de la façana sud, han estat obertes en època contemporània. L'edifici en general ha estat restaurat completament en els darrers anys i escara es troba en procés de reforma, amb l'objecte de rehabilitar-la com a casa rural. Avui presenta una capa de pintura de color granat que ha deixat a la vista les cantonades de carreus cantoners originals de la casa, el portal adovellat i part d'un arc a la façana posterior. Tanmateix, sembla que del molí només en resta la sala de moldre, feta tota amb pedra avui rejuntada amb ciment i coberta amb volta de canó on es pot identificar encara l'indret on s'hauria ubicat la maquinària, avui desapareguda. A ponent del molí s'hauria trobat la bassa, reconvertida avui en un camp d'oliveres. | 08288-27 | BV-2122, km 2, a uns 350 m a migdia de la carretera | A l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí', apareix esmentat un pubill fill i hereu universal de Joan Morgades del Molí. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110). Amb anterioritat a la seva compra per part dels propietaris actuals, el molí hauria format part del patrimoni del bisbat de Barcelona. | 41.3816100,1.5805400 | 381311 | 4582093 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69910-foto-08288-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Interior actualment en rehabilitació | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 90487 | Barraca 1938 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1938 | XVIII – XX | Molt coberta de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud-est. Contrafort perimetral complet.</p> | 08122-267 | El Rovinat. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4669347,1.5788973 | 381329 | 4591567 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90487-img1350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90487-img1352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90487-img1354.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 1938 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 93142 | Pou de les vinyes de la Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-vinyes-de-la-pallisseta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Muntanyeta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit amb morter. La resta de la construcció visible és de pedra rejuntada amb morter. El frontal que dona accés a l’interior del pou està tapat amb fustes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-54 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2486300,1.5840100 | 381360 | 4567325 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93142-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93142-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 90669 | Barraca 21163 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21163 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Té una esllavissada a la paret exterior del lateral esquerre que, de moment, no afecta a l’interior. Hi ha crescut un esbarzer a l’interior. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular (2 m de diàmetre) i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap a l’est. </p> | 08122-409 | A ponent del nucli urbà a la zona de Can Vic. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4697249,1.5794591 | 381381 | 4591876 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90669-img1449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90669-img1447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90669-img1450.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 21163 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 90668 | Barraca 21162 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21162 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Petit enderroc a la part posterior que no afecta l'estança interior. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular (2 m de diàmetre) i coberta amb falsa cúpula (1,85 m d’alçada). L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud-est. </p> | 08122-408 | Al sud oest del nucli urbà, a ponent de la Casanova de Can Vic. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4674919,1.5795198 | 381382 | 4591629 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90668-img1364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90668-img1358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90668-img1359.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 21162 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 49246 | Barraca de pedra seca del Forat Bufador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-forat-bufador | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-442 | 41.4409200,1.5801100 | 381383 | 4588678 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49246-foto-08085-442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49246-foto-08085-442-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||
| 48921 | El Forat Bufador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-bufador | El Forat Bufador és un petit orifici d'origen càrstic per on, habitualment, hi circula un corrent d'aire procedent del seu interior. Aquest fet demostra que la petita cavitat està connectada interiorment amb algun altre punt per on l'aire hi pot entrar, i dóna fe de les nombroses cavitats càrstiques de la zona, moltes d'elles possiblement per descobrir. | 08085-66 | No se'n coneix cap història o llegenda en concret que faci referència directament a aquest fenòmen. No obstant això, pot ser que en algunes versions se'l relacioni amb la llegenda de l'Encantada del Castellot de Font-rubí. Pel lloc on està situat hi dóna peu, entre el Castellot i la Font del Llinars. Realment, al costat del forat bufador s'hi troben d'altres obertures properes de les quals no en surt aire, almenys amb tanta intensitat, i estranyament el conjunt se'l sent anomenar com a Boques Calentes o els Bufadors. El seu origen probable és comú amb el de totes les coves i forats que es troben en aquesta serralada, molt típic en terrenys calcaris on els corrents d'aigua subterranis són abundants. El més probable és que existeixi alguna, o algunes obertures en algun indret que provoqui un corrent d'aire, o un curiós fenomen d'equilibri de pressions en el misteriós i segur que llarg i entramat món subterrani de la zona. | 41.4405600,1.5803100 | 381399 | 4588638 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||
| 46850 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Marca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-sadurni-de-la-marca | <p>AA.VV.(1992) Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau, vol.III. CRUAÑES OLIVER Esteve (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. RAFANELL VILALTA, Jaume (1959). Notes històriques de Castellví de la Marca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986</p> | XI-XII | Interiorment l'estat de conservació és ruïnós | <p>Església d'estil romànic d'una sola nau de planta rectangular i volta de canó amb arcs torals de mig punt. L'absis es semicircular i és bastit amb carreus grans i regulars disposats en fileres horitzontals. A ran de terra té un sòcol de pedres irregulars. Presenta una decoració de tipus llombard amb dues lesenes que defineixen tres sectors, en els quals s'hi troben, en cadascun d'ells, quatre arcuacions i una petita finestra adovellada de doble esqueixada amb mig punt. La porta es troba a la façana S, és de punt rodó adovellada i amb impostes. El campanar, de construcció posterior, és de planta quadrangular amb coberta de pavelló de quatre vessants. Els seus murs no mostren cap tipus d'ornamentació. El segle XIII li fou afegida una altra nau, coberta amb volta apuntada, i encara una altra, al segle XIV, d'estructura gòtica, que comunica amb l'interior a través d'arcs formers de punt rodó.</p> | 08065-9 | a la base de la muntanya del Castellot. | <p>Degué ser construïda a mitjan del segle XI per tal de substituir la capella castellera de dalt del turó. Aquesta església fou profanada al final del segle XI i el 1101 el bisbe de Barcelona, Berenguer Folc, consagrà de nou l'església sota l'advocació de sant Sadurní. A partir del segle XVII es realitzaren força reformes. El 1925, al quedar aïllada, s'optà per fer una nova església i restà tancada. Fou malmesa a la dècada dels anys trenta pels fets revolucionaris que es produïren.</p> | 41.3350200,1.5828300 | 381418 | 4576917 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46850-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46850-90.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46850-91.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 90486 | Barraca 1937 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1937 | XVIII – XX | Molt colonitzada per la vegetació. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana molt prima (de 7-8 cm de gruix) i està orientada cap al sud.</p> | 08122-266 | Can Vich. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4666691,1.5799928 | 381420 | 4591537 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90486-img1340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90486-img1343.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-29 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 1937 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 87743 | Pi de Puig-rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-puig-rodo | XIX-XX | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) de gran magnitud i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça marró rogenc molt gruixuda. La seva capçada és densa i arrodonida.</p> | 08065-173 | Masia de Puig-rodó | 41.3314300,1.5829900 | 381425 | 4576518 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-02-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||
| 93138 | Pou del fondo de la Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fondo-de-la-pallisseta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Pallisseta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit de pedra. L’exterior està revestit amb ciment. A banda i banda del pou hi ha un pilar lateral on hi descansa l’eix, en aquest cas una biga de fusta, on s’hi pensava la corriola per extreure’n l’aigua. Al lateral de llevant s’hi ha una pica on s’hi barrejava el sulfat de coure per la vinya. En aquesta mateixa banda, la paret del pou exterior està revestida amb cairons d’un cup de vi. </span></span></span></span></span></p> | 08058-50 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2512000,1.5849300 | 381442 | 4567609 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 46854 | Masia Puig Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-puig-rodo | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986</p> | En aquests últims anys s'hi ha fet reformes i manteniments per adequar-la com a hàbitat. | <p>Conjunt rural format per diverses construccions, situat al peu de Castellvell, i d'origen medieval. La casa principal és de dues plantes i golfes, coberta a dos vessants i el portal és adovellat. Molt reformada a l'interior però conservant les estances originals.</p> | 08065-13 | Al peu del Castellot, molt a prop de l'església de Sant Sadurní de la Marca (parròquia vella). | 41.3309600,1.5834500 | 381462 | 4576466 | 08065 | Castellví de la Marca | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46854-130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46854-131.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 46971 | Rellotge de sol de Puig Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-puig-rodo | <p>MORATÓ VIA, Salvador. Els rellotges de sol del Penedès. Museu de Vilafranca 1993.</p> | XX | conserva la busca. | <p>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat al sud-est. Es tracta d'un rellotge de sol pintat sobre rajoles de ceràmica vermellosa, amb la testa d'un cabró decorant la part central i una frase a la part superior: EL SOL SURT PER TOTHOM. Les hores, escrites en numeració romana, van des de les 5h del matí fins les 2h del migdia.</p> | 08065-148 | A la façana de migdia de la masia homònima. | 41.3309600,1.5834500 | 381462 | 4576466 | 08065 | Castellví de la Marca | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46971-1480.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 90846 | Barraca 21629 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21629 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Enderroc important. Té dues importants esllavissades de la paret exterior de cada costat del portal que, de moment, no afecten l'estança interior. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular d'uns 3.20 m diàmetre i coberta amb falsa cúpula. L'obertura, de 0.65 m de gruix és de llinda plana (formada per dues lloses molt dobles) i està orientada cap a l’est. </p> | 08122-493 | A ponent del nucli urbà i de Can Xombo. A peus de la serra de Puigfred. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4822551,1.5802874 | 381473 | 4593268 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90846-img20220504152216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90846-img20220504152156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90846-img20220504152208.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 21301 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 46835 | Relliscals del Fitó (tarteres mediterrànies) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relliscals-del-fito-tarteres-mediterranies | <p>Extensió de terrenys de les vessants de les muntanyes plenes de pedres i roques despreses degut als processos erosius. Les plantes que formen aquesta comunitat estan adaptades a viure sobre substrats inestables.</p> | 08065-114 | Al N de la carretera BV-2128, a l'alçada del nucli de les Cases Noves de la Riera | 41.3420500,1.5834200 | 381480 | 4577697 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||
| 90314 | Pou 1060 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-1060 | XVIII – XX | Està seccionat. | <p>Pou circular seccionat pràcticament a nivell de terra, sense una estructura aèria o coberta que el protegeixi. </p> | 08122-95 | Prop de l’Esbarzera. | 41.4698400,1.5807100 | 381486 | 4591888 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90314-img1330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90314-img1333.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2022-08-29 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (d’aigua) número 1060 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 90842 | Barraca 21388 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21388 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Presenta esllavissades de la paret exterior en els dos laterals, però de moment no afecten a l'estança interior. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular ¡uns 3 m de diàmetre i coberta amb falsa cúpula. L'obertura de uns 1.1 m de profunditat i 0.80 m d'amplada és de llinda plana i està orientada cap al sud. </p> | 08122-489 | Al sud oest del nucli urbà, a ponent de Can Vic | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4707714,1.5807099 | 381487 | 4591991 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90842-img1431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90842-img1430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90842-img1434.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 21388 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 49202 | Barraca de pedra seca a prop de la Cova de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-a-prop-de-la-cova-de-la-mina | <p>Vegeu la descripció genèrica per a les barraques circulars.</p> | 08085-391 | 41.4336700,1.5815400 | 381489 | 4587871 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49202-foto-08085-391-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||||
| 48883 | Taller de la Font de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-la-font-de-llinars | BALIL, Alberto.; RIPOLL, Eduardo. (1952) 'Noticiario. Actividad Arqueológica en Catalunya durante los años 1950-1951'. Archivo Español de Arqueología. vol. XXV (1952), p.183. GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MONFORT, Jorge (1972). 'Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones'. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado. Universitat de Barcelona. | El punt exacte on es troba el jaciment no s'ha localitzat i, per tant, se'n desconeix l'estat de conservació. | Taller lític identificat en un revolt del camí de la Font de Llinars a Cal Tico Bord. En terreny silici a la vessant dreta del torrent de la Font de Llinars. La seva cronologia abastaria des de l'Epipaleolític fins al Neolític Antic. | 08085-16 | 41.4360100,1.5815200 | 381492 | 4588131 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Les coordenades són només aproximades. Agraïm les informacions facilitades pel Sr. Artur Cebrià, un dels arqueòlegs que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, per tal de situar l'àrea on es troba el jaciment. | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||
| 90850 | Barraca 2188 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2188 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Enderroc total. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular (2,80 m de diàmetre) i coberta amb falsa cúpula. L'obertura està orientada cap al sud. </p> | 08122-497 | Al sud oest del nucli urbà, a Can Vic. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4712547,1.5808029 | 381496 | 4592044 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90850-img1440.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-07-30 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 2188 de la Wikipedra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 90607 | Barraca 20811 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20811 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Les esllavissades del contrafort han deixat clarianes entre les pedres sense afectar l'interior de moment. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular de 2 m de diàmetre i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap a l’est, té una amplada d'uns 0.50 m. Conserva un contrafort perimetral complet que fa la funció de paravent a l'entrada però es troba força esllavissat. Té una finestra i un cocó.</p> | 08122-347 | A l'est del nucli urbà i al nord del Mas Soler, a la Serra de Puigfred | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4832147,1.5806856 | 381508 | 4593372 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90607-img20220504152528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90607-img20220504152450.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 20811 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 90485 | Barraca 1936 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1936 | XVIII – XX | Enderroc petit. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud-est. Contrafort als laterals.</p> | 08122-265 | Can Vich. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4660014,1.5813605 | 381533 | 4591461 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90485-img1319.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90485-img1320.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 1936 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 94462 | Molí de vent de la Casa Murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-casa-murada | XX | Manca la part de les astes del molí | <p><span><span><span><span><span>A la part posterior de la Casa Murada i a tocar del camí sense asfalt hi ha un torre d’un molí de vent per fer arribar l’aigua a la Casa Murada. Es tracta d’una torre de planta circular construïda amb maons amb la part superior coronada per un cercle de dimensions més reduïdes i encara conserva el pilar metàl·lic que suportava les astes del molí. A mitja alçada de la torre s’hi distribueixen quatre petites finestres de ventilació en forma de creu. A la façana que dona a llevant hi ha la porta d’accés d’arc de mig punt. En una imatge de 1965 el molí ja encara estava en funcionant i segons la mateixa imatge a mitjans del segle XX se li modificaren les obertures, atès que segons la font gràfica aquestes estaven situades a tocar del coronament de la torre i eren de forma allargada amb la part superior circular</span></span></span></span></span></p> | 08058-375 | Fondo de la Palliseta. Sud de la Gornal | 41.2511500,1.5862200 | 381550 | 4567601 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94462-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94462-375-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94462-375-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 90843 | Barraca 21389 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21389 | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Presenta esllavissades de la paret exterior en els dos laterals, però de moment no afecten a l’estança interior. | <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular de 2.30 m de diàmetre i coberta amb falsa cúpula. L'obertura de 0.65 m d'ample és de llinda plana i està orientada cap al sud. </p> | 08122-490 | Al sud oest del nucli urbà, a ponent de Can Vic. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.4712627,1.5814494 | 381550 | 4592045 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90843-img1419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90843-img1417.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-07-30 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (de barraca) número 21389 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 49191 | Les Penyes d'en Salomó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-penyes-den-salomo | Quan arribem al peu de les Roques d'en Salomó, observem una paret de roca amplia i acinglerada. Arreu grans blocs de pedra esberlats s'amunteguen. Caiguts de d'alt mantenen a ratlla els pins i les alzines, formant una soleia que acull els caps de setmana excursionistes i escaladors. Cal continuar pel caminet, per que hi ha més per veure. Cal Travessar un petit bosquet d'alzines i pedres per trobar-se davant d'un espadat encara més alt i impressionant. Si ens enfilem a algun bloc de pedra podrem observar una bona vista panoràmica, Sant Martí, el Castellot de Castellví de la Marca i el mar. Les parets de roca tenen ben bé una vintena de metres, són completament verticals i l'erosió de l'aigua sobre la pedra calcaria mostra formes capritxoses en alguna banda. Sorprèn que en un lloc tant amagat i solitari s'hi pugui trobar algú, dons de bon matí o cap al tard, quan el sol no castiga tant, molts aficionats de la comarca s'hi troben per practicar l'escalada esportiva. Si estem de sort també podrem fruir de la companyia dels esparvers, que sobrevolen aquesta zona. Molts metres amunt, alineats amb la carena, resten quiets a la mercè d'alguna corrent d'aire. | 08085-378 | Sembla ser que, antigament, al peu del penya-segat hi havia una vinya que se'n deia 'd'en Salomó', i d'aquí el topònim es va fer extensiu a les roques. Pot sorprendre el fet de que hi hagués una vinya en aquest indret, però cal pensar que avui en dia el paisatge és molt diferent, i on abans hi havia feixes i vinyes ara hi ha un bosc espès de pins i alzines. Des de fa pocs anys aquest indret és utilitzat per practicar l'escalada esportiva. Gràcies a una colla de la comarca aficionats a aquest esport, ara es pot fruir d'una cinquantena de vies equipades, facilitant l'escalada i podent-se assegurar a la paret de roca amb cordes. | 41.4422200,1.5823000 | 381568 | 4588819 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49191-foto-08085-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49191-foto-08085-378-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.