Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93379 | Mur veïnal de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-veinal-de-torrelletes | XX | <p><span><span><span><span><span>Mur construït amb la tècnica de pedra seca. Assoleix una longitud de 181 m per una amplada d’ 1 m. Delimita i conté les terres del camp de conreu des del Km 8 de la carretera BV-2117 dins el carrer del Pou, a l’entrada de Torrelletes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-163 | Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span>El camí veïnal de Clarina a Torrelletes forma part de la xarxa de comunicació que va sorgir per enllaçar els diferents nuclis de Castellet amb la carretera de Sant Jaume que comunica amb Vilafranca. El projecte va néixer l’any 1899 i estava dividit en tres trams: 1er. de La Gornal a Clariana, el 2on. de Clariana a Castellet i Torrelletes i el 3er. de Torrelletes a les Masuques i Sant Marçal. L’any 1915 es construeixen el 1er i 3er tram, mentre que el 2on. no es dur a terme fins l’any 1930. Per tal de dur a terme aquest 2on. tram l’ajuntament es posà d’acord amb els hisendats per la concessió de terrenys necessaris per construir noves entrades al nucli de Torrelletes i l’eixamplament de la via. Segons consta en una acta del ple de l’Ajuntament de l’any 1930: “ Los propietarios Sr. Romagosa y Sr. Altet cedent expontaneamente todo el terreno necesario que haya de ocuparse de su propiedad [...] A cambio de dichas cesiones de terreno el Sr. Antonio Romagosa pide se le constuya , por cuneta y cargo del ayuntamiento, un margen de piedra seca que abarque desde la curva del primer camino [...] y el Sr. Blas Altet se le construya un margen de piedra seca emplazándolo sobre el terreno fuerte hasta el límite superior en el camino Norte.”</span></span></span></p> | 41.2779800,1.6509900 | 387023 | 4570494 | 1930 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93379-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93379-163-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 93236 | Pou del Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pere | XIX-XX | Part malmesa i sense aigua | <p><span><span><span><span><span>Pou situat a la zona boscosa de la Serra del Miquelet. Es tracta d'una estructura de planta circular, de 0,80 m de diàmetre interior, excavada en el terreny geològic i revestida amb pedra seca.</span></span></span></span></span></p> | 08058-97 | Serra del Miquelet. Nord-est de Torrelletes | 41.2787700,1.6681600 | 388462 | 4570559 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93236-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93236-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93236-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 93295 | Pèlag del Pont de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-del-pont-de-pedra | <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Joan Rovira i Antoni Mayola </span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>En un dels pèlags del riu Foix, a la zona sota els horts de la riera, aflora el terreny geològic de pedra en una amplia zona que antigament la gent s’hi desplaçava per fer la bugada i assecar la roba. </span></span></span></span></span></p> | 08058-127 | Pèlag del Solei. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Antigament la gent de Torrelletes no tenia estructures de safareig per rentar la roba i es desplaçaven en diferents punts del riu Foix. Des de Torrelletes es coneix el camí del Pont de Pedra, que s'agafava des de Cal Rossell. D’aquí s’endinsava pel bosc fins arribar a les Vinyes de la Plana i fins a la riera. </span></span></span></span></span></p> | 41.2784500,1.6382800 | 385959 | 4570563 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93295-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93295-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 93237 | Barraca del Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pere | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La coberta malmesa i part de la paret posterior enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la banda esquerra s’hi adossa un petit marge de pedra seca.</span></span></span></span></p> | 08058-98 | Serra del Miquelet. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2788500,1.6681100 | 388458 | 4570568 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93237-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93237-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93237-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 93361 | Camí de la Riveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-riveta | <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Joan Rovira i Antoni Mayola.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Camí utilitzat pels habitants de Torrelletes per anar a buscar aigua per ús domèstic. El camí anava de Torrelletes al Pou de la Bovera. Sortia del nord del nucli de Torrelletes, passava per la deixa del Fe per sota de Cal Pau fins el Fondo d’Alzina per continuar pel Fondo del Raig fins arribar el Pou de la Bovera.</span></span></span></span></span></p> | 08058-145 | Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Torrelletes, degut a la seva situació geogràfica ha estat una zona on sempre ha mancat l’aigua. Malgrat que les cases sempre han tingut cisternes per recollir aigua de pluja aquesta no ha estat suficient. L’any 1914 es va intentar cercar-ne mitjançant un pou al carrer dels Oms però la localització de la beta era de poca cabal. Per aquesta raó, s’havia d’anar a buscar als pous d’aigua més propers i de bona qualitat. Un dels més propers era el Pou de la Bovera.</span></span></span></span></span></p> | 41.2788500,1.6547200 | 387337 | 4570585 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93361-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93361-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93361-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 94365 | Les Feixes del Julito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-feixes-del-julito | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | II- I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xavier Virella esmenta la troballa de ceràmica comuna ibèrica, àmfores de boca plana, un fragment de ceràmica campaniana A, ceràmica a mà, un fragment de destral de basalt i dues ascles. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica que van permetre identificar una àrea amb fragments de ceràmica ibèrica, dues vores d’àmfora ibèrica i àmfora itàlica.</span></span></span></span></span></p> | 08058-285 | El figueral. Nord-oest Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment fou descobert l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2791700,1.6503000 | 386967 | 4570627 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94365-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94365-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94365-285-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 93158 | Barraca del Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solei-0 | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la paret posterior enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-68 | Vinyes del Solei. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2793100,1.6341300 | 385613 | 4570663 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 93146 | Sínia de Cal Llobi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-llobi | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sínia per extreure aigua ubicada als camps de Cal Llobi, davant el carrer de l’Arboç. Consta d’un pou de planta quadrada excavat en el terreny i revestit amb maons. Aquest està cobert per una estructura de maons amb dos pilars laterals que sostenen el mecanisme de funcionament de ferro i protegeixen la boca del pou. Uns metres a l’oest hi ha una bassa construïda amb ciment, de 4m x 2m, que s’omple amb aigua de la sínia mitjançant un petit canal soterrat</span></span></span></span></span></p> | 08058-57 | Camps de Cal Llobi. Nord de Castellet | 41.2792400,1.6249600 | 384845 | 4570668 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Mitjà d'extracció d'aigua emprat per usos agrícoles | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 93366 | Forn del marge llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-marge-llarg | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar del camí, a la banda nord. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. La part de la paret de la banda de tramuntana es troba enderrocada. </span></span></span></span></span></p> | 08058-150 | Pujol de Romagosa. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2804900,1.6876600 | 390098 | 4570725 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93366-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93366-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 93235 | Forn de calç de la cova de llunes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-cova-de-llunes | XVIII-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. Es tracta d’una estructura de planta circular, d’aproximadament 4 m de diàmetre interior, excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-96 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2808400,1.6701100 | 388629 | 4570787 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93235-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93235-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93235-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Podria correspondre al Forn de Calç del fondo de la Bovera 1 inventariat pel patrimoni arquitectònic amb el número de registre 40581 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 93369 | Camí dels Caus de Cal Brugal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-caus-de-cal-brugal | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span><span>ROVIRA, J; MIRALLES, F.</span></span></a><span><span> (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Associació d’Amics dels Camins Ramaders.</span></span></span></span></span></p> | XII-XX | Manquen els murs que delimitaven la via | <p><span><span><span><span><span>Tram de camí que forma part de la carrerada de Sant Domènec, que comunica Cal Brugal amb Cal Vicenç. Es conserva un tram de camí que discórrer entre camps d vinya i oliveres. En algun punt es conserva una part molt minsa de les parets de pedra seca que delimitaven la via. </span></span></span></span></span></p> | 08058-153 | Est de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Les carrerades són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets. La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></p> | 41.2811800,1.6896100 | 390263 | 4570799 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93369-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93369-153-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La carrerada de Sant Domènec passava prop de Santa Margarida dels Monjos. Des de la masia de l’Abadal el camí travessa el riu Foix i per una pista puja cap el convent de Sant Domènec. Després segueix el camí que porta fins a Cal Noi i d’aquí s’agafa un camí fins a la cruïlla Sanabra. El camí creua pel fondo de Borrelleres i puja fins a Cal Brugal i continua fins els caus de Cal Brugal, que porta fins a Cal Vicenç. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||
| 94278 | Camí ramader de Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-marina | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J; MIRALLES, F.(1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Associació d’Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> | XI-XX | Alguns trams del camí s’han perdut. | <p><span><span><span><span><span>El camí o carrerada de Marina té un recorregut de 230 km travessant Catalunya de nord a sud; des de la Cerdanya fins a la platja de Marina del Penedès. El camí transcórrer des de Puigcerdà on es bifurca en dos ramals paral·lels que s’uneixen a l’alçada de Manresa. D’aquí segueix cal el sud passant per Martorell, el Bruc, Piera, Sant Quintí de Mediona fins a Santa Margarida i els Monjos. Des d’aquest punt s’endinsa dins el terme de Castellet i la Gornal passant per dins el Parc de Foix, per la zona del Pujol de Romagosa. D’aquí es dirigeix cap a Vilanova i la Geltrú fins arribar a la platja. En algun tram la carrerada conserva els murs laterals realitzats amb pedra seca que delimitaven la zona de trànsit, amb una amplada de 80 cm. Algun tram dels murs conservats han estat refets. </span></span></span></span></span></p> | 08058-252 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Al Diplomatari del monestir de Santa Maria de Poblet apareix documentat l’any 1055 amb el nom de via peccorad de Ceguiolas (via pecuària de les Gunyoles), coneguda a la zona del Pirineu amb el nom de camí de Marina o bé com la Cañada real de la Sardanya a la zona del litoral. </span></span><span><span><span><span><span>Les carrerades o vies pecuàries són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.</span></span></span></span></span><span><span><span><span> <span>La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2811800,1.6896100 | 390263 | 4570799 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94278-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94278-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94278-252-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Camí ramader que engloba diferents carrerades | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||
| 93370 | Pi de l’Altet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-laltet | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pi blanc situat en el marge dels camps de vinya de la zona dels Horts de la Riera. Es tracta d'un pi (Pinus halepensis) amb un perímetre de 3,39 m. El pi blanc és un arbre de la família de les pinàcies de fulles aciculars, monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, que contenen les llavors, els pinyons. La capçada és poc densa i arrodonida. L'escorça és gruixuda i de color marró grisenc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-154 | Horts de la Riera. Sud de les Masuques | 41.2807200,1.6381900 | 385956 | 4570815 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93370-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93370-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 93111 | Forn de calç de la Bovera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-bovera-2 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII -XX | Cobert de vegetació i part enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4,60 de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-24 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2812700,1.6654700 | 388241 | 4570840 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 93376 | Font de Ramon Caretí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ramon-careti | XIX-XX | Cobert de vegetació i sense aigua | <p><span><span><span><span><span>La font de Ramón Caretí es troba situada al marge esquerra del camp ubicat davant el Gual del Pont de Pedra. Es tracta d’una font de clot de la qual en resta una cavitat de planta circular amb una paret revestida amb pedra. Al costat hi ha un petit dipòsit de planta quadrangular revestit de ciment. Actualment no en surt aigua.</span></span></span></span></span></p> | 08058-160 | El Solei. Sud de les Masuques | 41.2811000,1.6363400 | 385801 | 4570859 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93376-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93376-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93376-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 93374 | Gual del Pont de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-del-pont-de-pedra | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual del Pont de Pedra es troba situat damunt del riu Foix. L’any 1961 es va arreglar i adaptar el pas per la maquinaria agrícola. El gual correspon a una base de ciment amb una passera formada a partir de diverses pedres pels vianants. </span></span></span></span></span></p> | 08058-158 | Riu Foix-Horts de la Riera. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En relació al gual del Pont e Pedra, en l’acta del ple de 1961 l’Ajuntament de Castellet i la Gornal consta: “A continuacion y por unanimidad, se acurda construir con urgencia, aprovechando el haber quedado seco el cauce del rio Foix, dos vados con sus respectives desagües mediante tubos de cemento en el camino del Pont de Pedra y en los lugares Botifoll y Horts que cruza dicho rio, a los efectos de facilitar el paso de carros y tractores.” (ROVIRA, J. 2018).</span></span></span></span></span></p> | 41.2812600,1.6370400 | 385860 | 4570876 | 1962 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93374-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93374-158-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | També conegut com a Gual del camí de Cal Xeixa o dels Horts | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||
| 93110 | Forn de calç de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-bovera | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4 m de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-23 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2817200,1.6589500 | 387696 | 4570899 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93110-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93110-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 93143 | Pou de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-bovera | XIX-XX | Part superior inexistent | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a la zona boscosa de Fondo de la Bovera. Es tracta d'una estructura de planta circular, de 2 m de diàmetre, excavada en el terreny geològic i revestida amb pedra i argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-55 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou de boca que proporcionava aigua als habitants del nucli de Torrelletes</span></span></span></span></span></p> | 41.2817500,1.6584100 | 387651 | 4570903 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 93240 | Pouet del Fondo de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pouet-del-fondo-de-sant-joan | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Pou situat al peu del camí del fondo de Sant Joan. Es tracta d'una estructura de planta circular, de 1,5 m de diàmetre, excavada en el terreny geològic i revestida amb pedra i argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-100 | Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes | 41.2819900,1.6776800 | 389265 | 4570905 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93240-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93240-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93240-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 93229 | Barraca del Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pauet | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p><span><span><span><span>Barraca situada en mig d’un camp de vinya de la zona del Figueral. Es tracta d’una construcció de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la llinda hi ha una inscripció que podria correspondre a l’any 1866.</span></span></span></span></p> | 08058-90 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2820100,1.6508600 | 387019 | 4570941 | 1866 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 94208 | Coves de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-la-bovera | <p><span><span><span><a><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Les coves de la Bovera es troben situades dins l’espai que engloba el Parc del Foix i en concret en una zona d’interès geomorfològic. Les coves s’ubiquen a la part més alta dels escarpaments. Es tracta d’un conjunt de cavitats on diverses espècies d’aus hi nidifiquen, entre elles l’ àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), espècie protegida de la fauna salvatge autòctona. </span></span></span></span></span></p> | 08058-231 | Plana Barquera. Nord de Torrelletes | 41.2825800,1.6636500 | 388091 | 4570988 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94208-231-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 93230 | Barraca del Rossend | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rossend | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca situada en un extrem d’un camp de vinya de la zona del Figueral. Es tracta d’una construcció de planta rectangular i adossada a un marge de pedra construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al nord-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-91 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2824900,1.6532500 | 387220 | 4570991 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93230-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93230-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93230-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 93003 | Jaciment La Barraca del Rossend | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-la-barraca-del-rossend | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | Es desconeix. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>A les vinyes situades al marge est de la Barraca del Rossend s’hi van localitzar abundants fragments de ceràmica ibèrica comuna i algun fragment de ceràmica romana. Durant la prospecció arqueològica duta a terme l’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va identificaren superfície ceràmica ibèrica i algun fragment de campaniana A, ceràmica ibèrica pintada i una nansa d’àmfora itàlica Dressel 1. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i algun fragment de tègula. També es va identificar i una destral de jadeïta polida, possiblement votiva. </span></span></span></span></span></p> | 08058-1 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2826600,1.6531500 | 387212 | 4571010 | -5500/-2200 ; s. III aC - I aC | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 78|81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 93004 | El Figueral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-figueral-0 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. III- I aC | No hi ha restes visibles | <p><span><span><span><span><span>El jaciment El Figueral es troba situat en un camp de vinyes (antigament d’olivers) a l’esquerra del camí, passada la cruïlla de camins que porta a Can Romagosa. En aquest punt es van identificar fragments de ceràmica ibèrica, fragments de campaniana A i fragments d’àmfora romana. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar algun fragment de ceràmica ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va localitzar algun fragment de ceràmica ibèrica en superfície. En la present prospecció no s’ha localitzar cap fragment ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08058-2 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzat per Xavier Virella l’any 1983.</span></span></span></span></span></p> | 41.2827700,1.6548700 | 387356 | 4571020 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93004-2-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 93241 | Forn de calç del fondo dels Arbacers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-dels-arbacers | XVIII-XX | La part del davant malmesa i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de Sant Joan. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4,50 de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-101 | Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2839500,1.6786800 | 389352 | 4571121 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93241-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93241-101-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 93242 | Forn de calç de baix I del fondo de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-baix-i-del-fondo-de-sant-joan | XVIII-XX | Malmès i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de Sant Joan. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular, del qual en resten alguna part. </span></span></span></span></span></p> | 08058-102 | Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2842700,1.6794900 | 389420 | 4571155 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93242-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93242-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 93233 | Olivera de la vinya de Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-vinya-de-romagosa | <p><span><span><span>Olivera situada al centre d’un camp de conreu de vinya de Romagosa amb perímetre de 4,62 m. L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></p> | 08058-94 | Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes | 41.2843200,1.6505600 | 386998 | 4571198 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93233-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93233-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 93244 | Forn de calç de baix II del fondo de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-baix-ii-del-fondo-de-sant-joan | XVIII-XX | Malmès i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a peu del camí del fondo de Sant Joan. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular.</span></span></span></span></span></p> | 08058-103 | Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2850000,1.6798400 | 389451 | 4571236 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93244-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93244-103-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 86821 | Forn de calç del Pouet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pouet | XVIII-XX | Presenta un petit enderroc a la part superior. | <p>Forn tradicional de calç que es troba situat al sud est de la urbanització Daltmar. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior acabada amb pedra seca. A la part frontal hi ha la boca, també excavada en el terreny natural.</p> | 08145-292 | Daltmar | 41.2854600,1.6932800 | 390577 | 4571270 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86821-img-20200822-wa0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86821-img-20200822-wa0003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86821-img-20200822-wa0004.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 93247 | Forn de calç del fondo de Sant Joan de d’alt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-sant-joan-de-dalt | XVIII-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la part superior del Fondo de Sant Joan. Correspon a una estructura de planta circular, de 5 m de diàmetre interior, excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Malgrat no conservar-se, la boca d’alimentació estaria situada a la banda de migjorn. Si que es conserva una petita part del mur lateral de ponent que protegia la zona de la boca d’alimentació. </span></span></span></span></span></p> | 08058-106 | Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2857400,1.6851800 | 389899 | 4571311 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93247-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93247-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93247-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Segons Joan Rovira, a molt poca distància d’aquest s’ubicava un segon forn de calç actualment desaparegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 94206 | Corral de Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-muntanya | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>El Corral de Muntanya es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent vers al nord. Consta de planta baixa i pis amb un patí tancat per un baluard amb el portal d’accés d’arc de mig punt rebaixat de maons col·locats a mode de sardinell. A l’interior estava compartimentat i conserva dos cups de vi. </span></span></span></span></span></p> | 08058-229 | Fondo de les Cabres. Nord de Torrelletes | 41.2856100,1.6566000 | 387506 | 4571334 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94206-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94206-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94206-229-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94206-229-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatge de mitjan segle XX de l'Arxiu Comarcal del Garraf | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 55153 | Forn de calç de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-daltmar | XVIII-XX | L'interior és ple de runa i deixalles. | <p>Forn de dimensions mitjanes de planta circular, construït en pedra i cobert de calç. Presenta una boca amb arc de pedra i en el seu interior una altre arc, de menor dimensió, de maons en llibret. En el seu interior encara conserva les parets rubefactades.</p> | 08145-133 | Al camí del Fondo de la Seguera | 41.2860243,1.6897786 | 390285 | 4571337 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55153-img-20191031-wa0019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55153-img-20191031-wa0022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55153-img-20191031-wa0020.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 93245 | Forn de calç del fondo dels Fonolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-dels-fonolls | XVIII-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al Fondo dels Fonolls. Correspon a una estructura excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. A la banda de migjorn hi ha les restes de dos murs laterals construïts amb pedra seca que protegeixen la zona on s’ubica la boca d’alimentació.</span></span></span></span></span></p> | 08058-104 | Fondo dels Fonolls. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2860500,1.6805500 | 389512 | 4571352 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93245-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93245-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93245-104-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93245-104-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 93246 | Forn de calç del fondo de Sant Joan del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-sant-joan-del-mig | XVIII-XX | Malmès i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a peu de camí en el talús de la banda de migjorn. Correspon a una estructura de planta circular, d’aproximadament 5 m de diàmetre interior, excavada en el terreny natural. En aquest cas no conserva el mur de pedra que reforça la part superior de l’estructura. Malgrat no conservar-se la boca, aquesta estaria situada a la banda de llevant. </span></span></span></span></span></p> | 08058-105 | Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2861600,1.6828400 | 389704 | 4571361 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93246-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93246-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93246-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 93232 | Olivera de Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-romagosa | <p><span><span><span>Olivera situada al peu d’un camp de conreu de vinya de Romagosa amb perímetre de 3,35 m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></p> | 08058-93 | Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes | 41.2859300,1.6491300 | 386881 | 4571379 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93232-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93232-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 93234 | Olivera davant de Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-davant-de-romagosa | <p><span><span><span>Olivera situada davant la masia de Romagosa dels Albas amb perímetre de un de 3,62m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers.</span></span></span></p> | 08058-95 | Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes | 41.2859300,1.6491300 | 386881 | 4571379 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93234-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93234-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 93368 | Resclosa del molí Nou i Vell de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-nou-i-vell-de-castellet | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Resclosa situada damunt del riu Foix, sota la finca de Cal Reventós. Es conserva un tram de 12 m de longitud construït en dos períodes diferents, segons denota els dos nivells constructius del mur de la resclosa. El més antic està realitzat a partir de còdols i pedres irregulars rejuntades amb argamassa i el segon tram, d’una amplada més reduïda de ciment. </span></span></span></span></span></p> | 08058-152 | Riu Foix. Sud de les Masuques | <p><span><span><span>L’última reforma de la resclosa possiblement es va dur a terme entorn l’any 1945. Segons un veí, Tonet Sevé, el mestre d’obra fou Feliu de l’Arboç.</span></span></span></p> | 41.2859800,1.6413100 | 386226 | 4571395 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93368-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93368-152-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 94291 | Romagosa dels Albas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romagosa-dels-albas | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | s. XVII-XX | <p><span><span><span>Romagosa dels Albas es troba situat al nord de Torrelletes. Es tracta d’un mas format a partir de diversos volums. El volum principal és una construcció consolidada en època moderna. Correspon a un edifici de planta quadrangular amb la coberta a quatre vessants amb la torratxa al centre de la coberta amb coberta també a quatre vessants. Consta de planta baixa i dos pisos i d’un pati central tancat per un baluard amb el portal d’accés d’arc pla. La zona del patí conserva part de l’antic paviment de còdols. El frontis, orientat a migjorn, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i diverses finestres i balcons amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda de pedra i amb ampit. A les llindes dels balcons del primer pis s’hi conserva esculpida una estrella de vuit puntes. A banda i banda del mas s’hi adossen diversos cossos que havien estat destinats a magatzems, corrals o estables. En destaca una cisterna de l’any 1867 i un pou de l’any 1869. Ambdós foren realitzats per M R (Maria Romagosa), tal i com consta a les portes metàl·liques que tanquen la boca d’accés. Un dels antics estables fou reformat i modificat en un petita capella familiar l’any 1989 per Manel Pi Almirall i MªCarmen Romagosa Rossell. La capella és en honor a Santa Maria dels Albers. Es tracta d’un volum de petites dimensions amb un altar amb la imatge de la Verge Maria situat entre dues antigues menjadores utilitzades com a taulells. </span></span></span></p> | 08058-264 | BV-2112 de Torrelletes a les Masuques, a l’alçada del km9 | <p><span><span><span><span><span>En el capbreu de 1656-1657 de Joan Icard apareixen citats diversos membres de la família Romagosa, que abans fou de Ferrer. Entre ells hi ha Isabel Romagosa, viuda i que afronta amb Joan Rossell. De l’any 1736 es conserva un document on apareix Antonio Romagosa dels Albes i la seva esposa Cecilia Vivas. </span></span></span></span></span></p> | 41.2861100,1.6486400 | 386840 | 4571399 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 94398 | Rellotge de Romagosa dels Albas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-romagosa-dels-albas | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge situat a la façana principal de la masia de Romagosa dels Albas. Es tracta d’un rellotge de sol vertical de planta rectangular i pintat amb tons blaus, vermells i grocs. A la part central hi ha l’esfera solar amb els rajos de sol que marquen les hores amb nombres romans. Tot això es troba emmarcat per un marc en blau i aquest emmarcat amb línies ovals en vermell on hi consta l’any 1767 a la part inferior i una creu a la part superior. Tot aquest rellotge està emmarcat amb un nou marc de color blau. A l’extrem inferior dret hi ha la inscripció 1980 KIKO. </span></span></span></span></span></p> | 08058-318 | Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes | 41.2861100,1.6486400 | 386840 | 4571399 | 1767 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94398-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94398-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94398-318-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Inventariat amb el número 975 a l’inventari de rellotges de sol dels Països Catalans | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 86890 | Camí ramader de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-daltmar | Part del camí està urbanitzat. | <p>Al terme municipal d'Olèrdola hi transcorre un tram del camí ramader de Marina. Es tracta d'una ruta de transhumància utilitzada des d'antic per portar els ramats des del Penedès fins a la Cerdanya. En concret, passa per Moja, la Muntanyeta i Daltmar, fins arribar al Puig de l'Àliga. </p> | 08145-316 | Sector sud oest del terme municipal | 41.2868000,1.6906200 | 390357 | 4571422 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86890-20200717140155.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Enguany l'Ajuntament d'Olèrdola s'ha adherit a l'Associació del Camí Ramader de Marina, que té l'objectiu de promoure i preservar la ruta. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 94075 | Forn de Can Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-raventos | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | I-III dC | Destruït | <p><span><span><span><span><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica a l’indret que va permetre identificar fragments ceràmics de terra sigil·lada africana i algun fragment de ceràmica comuna ibèrica en superfície però no es va localitzar el forn. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i d’àmfora. Les restes del forn no es van localitzar, que probablement fou destruït per les avingudes del torrent. Durant la present vista no s’ha localitzat fragments ceràmics ni de material constructiu.</span></span></span></span></span></p> | 08058-178 | Camps de Cal Raventós. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella. Segons Virella al torrent del Mas Pigot eren visibles les restes d’un forn de ceràmica possiblement de tègules. Es tractava d’una estructura de planta circular. La cambra de foc presentava un diàmetre de 2,10 m i la cambra de cocció un diàmetre de 4,27 m. El forn es trobava molt malmès. A l’entorn es van recuperar fragments ceràmics d’època romana (àmfora, terra sigil·lada hispànica i terra sigil·lada clara) i fragments de ceràmica comuna ibèrica.</span></span></span></span></span></p> | 41.2864300,1.6423800 | 386316 | 4571443 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94075-178-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 93090 | Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-0 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1979): Localització d’un forn de ceràmica a Castellet i la Gornal. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades. </span></span></span></span></span></p> | s. VI aC – II dC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>En un camp de vinya situat entre Can Martí i Can Romagosa es van localitzar en superfície fragments de ceràmica ibèrica i algun fragment d’àmfora romana tipus Dressel 1 amb una estampilla amb la lletra L, fragments de dolia i tègula. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar una prospeccions arqueològiques que va permetre identificar una àrea, situada a tocar de Can Martí, amb una gran quantitat de fragments ceràmics en superfície. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica, algun fragment de campaniana A i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. En la present prospecció s’han localitzat diversos fragments de ceràmica ibèrica de pasta oxidada i pasta sandwich. </span></span></span></span></span></p> | 08058-3 | Vinyes entre Can Martí i Can Romagosa. Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzar per l’arqueòleg Pascual Guarch</span></span></span></span></span></p> | 41.2867300,1.6464300 | 386656 | 4571471 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Possiblement correspongui a una establiment d’època ibèrica amb una cronologia inicial que se situaria al segle V aC. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||
| 93375 | Gual de Cal Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-de-cal-raventos | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual de Cal Raventós és va construir a la dècada de 1960 degut a la pèrdua del gual de Cal Llopard, situat uns metres més amunt de la riera, a causa de la seva entrada en desús degut a la modificació de les vies de comunicació. El gual correspon a una base de ciment amb una passera formada a partir de diverses pedres pels vianants. </span></span></span></span></span></p> | 08058-159 | Riu Foix. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cas del Gual de Cal Raventós, en el ple de 1960 l’Ajuntament de Castellet i la Gornal apunta “ en el camino viejo de Masucas a Castellet y cerca de la Casa o masia Raventos, un trozo completamente impracticable para elpaso de carros. Para que los propietarios de las tierras que se sirven de dichos camino, han acordado el arreglo del mismo, pero debiendo hacer una especie de vado, se interesa que el Ayuntamiento percatado de dicha necesidad accede que se satisfaga el imoprte del cemento que se emple.” (ROVIRA, J. 2018).</span></span></span></span></span></p> | 41.2872500,1.6414900 | 386243 | 4571535 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93375-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93375-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 94434 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-7 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Martí possiblement és un mas d’origen medieval que fou consolidat en època moderna i contemporània. El mas està constituït per diversos cossos annexes. El cos principal és una edificació de planta quadrangular formada a partir de dos volums amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal ha estat completament arrebossada amb les obertures tapiades a excepció del portal d’accés, d’arc de mig punt adovellat. No obstant encara hi son present dues finestres, una amb llinda i brancals de pedra i l’altra amb l’ampit. Per la façana de ponent és conserven tres finestres d’arc de mig punt i una d’arc pla a nivell de golfes. Davant d’aquesta façana hi ha un pati interior tancat amb els antics corrals tancat per un baluard amb el portal d’accés amb biga de fusta amb l’any 1704 gravat. Part de la planta baixa és utilitzada com a magatzem i s’hi conserven elements arquitectònics com un arc de mig punt adovellats a la zona de l’antic celler i l’embigat de fusta. Adossat aquest edifici primigeni l’any 1913 s’hi va adossar a la façana de llevant, cobrint-ne la meitat una nova edificació, l’actual habitatge. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al frontis presenta una composició simètrica formada a partir de tres eixos d’obertura. A la part central s’hi obre el portal principal, d’arc rebaixat amb la data pintada de 1913, i al damunt un balcó amb voladís i barana de ferro. La resta d’obertures són d’arc pla. Entre la primera planta i les golfes hi ha pintat un rellotge de sol. Els murs d’aquest volum estan arrebossats i pintats de blanc a diferencia del cos primigeni, que manté part de l’arrebossat sense pintar. Davant l’edifici hi ha un pati tancat per un baluard amb una gran porta metàl·lica. Per la façana posterior i de llevant s’hi ha adossat posteriorment diferents volums per l’activitat agrícola. </span></span></span></span></span></p> | 08058-350 | BV-2117. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia d’època moderna propietat de la família Martí. La família sense descendència va adoptar una neboda de Clariana, Rosa Carbó. Aquesta es va casar amb Antoni Navarro de les Masuques, matrimoni que l’any 1913 va construir el nou segon volum. Malgrat que partir d’aquest moment el cognom és Navarro cada nova generació un dels descendents porta el nom de Martí.</span></span></span></span></span></p> | 41.2872900,1.6450400 | 386541 | 4571535 | 1704 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 94435 | Rellotge de sol de Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-marti | XX | Restaurat 1997 malgrat que hi ha alguna zona que ha perdut el pintat i l’arrebossat de la paret | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de Cal Martí, entre la primera planta i les golfes. Rellotge pintat en totalitat vermellosa amb forma de casa amb coberta a dues aigües amb una circumferència a la part central on hi ha el gnòmon. D’aquesta surten els diferents rajos amb els nombres aràbics, que marquen l’hora i la mitja hora en blanc.</span></span></span></span></span></p> | 08058-351 | Cal Martí. Nord de Torrelletes | 41.2872900,1.6452100 | 386555 | 4571535 | 1913 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94435-351-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Cabré, Ramon | Inventariat amb el número 770 a l’inventari de rellotges de sol dels Països CatalansSegons els propietaris des de que es va pintar li falta el número que estria situat a la part inferior dreta. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||
| 94290 | Cal Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-raventos | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Restaurada entre la dècada de 1980-1990 | <p><span><span><span><span><span>Cal Reventós és una masia d’origen medieval consolidada en època moderna i contemporània a la qual s’hi van adossar diversos volums en posterioritat. El cos principal és una construcció de planta basilical de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migjorn, presenta una composició simètrica composta per tres obertures a nivell de planta baixa i pis i una obertura central a nivell de golfes, totes d’arc pla a excepció del portal d’accés, d’arc rebaixat. A nivell del primer pis s’hi troba un rellotge de sol ceràmic amb nombres romans emmarcats per una sanefa de composició vegetal de l’any 1970. Aquest rellotge substitueix un antic rellotge de sol del qual només en restava l’agulla del gnòmon. L’interior, tot i està reformat, conserva la mateixa distribució. Adossat a la façana de llevant hi ha l’edifici dels antics corrals, actualment reformats, i a la dècada de 1980 s’hi va adossar un segon volum, tipus vivenda, que acollia els treballadors de la vinya. La casa fou ampliada per la part posterior amb la construcció d’un cos de planta rectangular amb terrassa de coberta. El paraments dels murs es troba arrebossat i pintat de blanc a excepció de les pedres que emmarquen les obertures. </span></span></span></span></span></p> | 08058-263 | Camps entorn l’església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | 41.2873400,1.6426500 | 386341 | 4571544 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94290-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94290-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94290-263-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94290-263-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Inventariat amb el número 967 a l’inventari de rellotges de sol dels Països Catalans | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 94364 | Feixes del Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-del-pelegri | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | III-I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar una prospecció arqueològica que van permetre identificar ceràmica comuna ibèrica, algun fragment de ceràmica a mà decorada amb cordó digital i un fragment de campaniana A tardana. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica comuna ibèrica i ceràmica a mà en superfície. </span></span></span></span></span></p> | 08058-284 | Camps el Mas Pigot. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1968 J.Bellmunt esmenta la troballa de material ceràmic en superfície. L’any 1983 Xavier Virella en recull l’informació i cita la troballa de fragments de ceràmica ibèrica comuna, ceràmica pintada, algun fragment de Campaniana A, ceràmica a mà, una fragment de destral de basalt, una fulla i una ascla de sílex, dos fragments de marbre blanc i un podall. </span></span></span></span></span></p> | 41.2881800,1.6508800 | 387031 | 4571626 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||
| 93093 | Pont de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-masuques | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. II aC – s. V dC | <p><span><span><span><span><span>El pont de les Masuques o de Can Llopart es troba situat damunt el torrent d’Estadella, a poca distància de l’església de Sant Esteve, i que estaria relacionat amb el tram de la Via Augusta entre La Gornal i Les Masuques. El pont és una construcció de pedra i argamassa d’un sol ull d’arc escarser de 5,70 m de llum. </span></span></span></span></span></p> | 08058-6 | Església de Sant Esteve. Masuques | 41.2881200,1.6389600 | 386033 | 4571635 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Pont de Can Llopart | 83 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 94283 | Cal Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llopart | <p><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVI-XIX | La part posterior enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Cal Llopart és una masia d’origen medieval consolidada en època moderna i contemporània i estretament lligada al molí de Can Llopart i a l’església de Sant Esteve, d’origen romànic. El mas està format pel cos principal i diversos cossos annexes. El volum principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes. El fornits presenta una composició simètrica de tres obertures per planta. En destaca el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb la data de 1778 a la dovella central i la zona de les golfes, amb una galeria formada per tres finestres d’arc de mig punt situades a la part central del frontis. Adossat a la façana de migjorn hi ha un antic corral i un pou i al davant del mas dues construccions que acullen l’antic cup de vi un antic corral. Davant el mas hi ha un pati tancat, tipus baluard, al qual s’hi accedeix per un portal d’arc rebaixat de maons. </span></span></span></span></span></p> | 08058-257 | Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Al fogatge de 1553 apareix Uguet de Sant Steve, Pinjador de Sant Steve, en Mascara de Sant Steve i finalment Castelci de Sant Steve membres que podrien estar relacionats amb l’església de Sant Esteve i Cal Llopart. En el capbreu dels beneficis de Sant Juan Batista del Priorat de Banyeres de l’any 1576 si que apareix ja el cognom de la família Llopart de Sant Esteve, els quals pagaven una quantitat en blat. </span></span></span></span></span></p> | 41.2881700,1.6398900 | 386111 | 4571640 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-4.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 93096 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-2 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. III aC – s. VII dC | L'angle del marge de camí s'està deteriorant | <p><span><span><span><span><span>Tocant a la paret de l’església es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Posteriorment, aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura. L’any 1948 es va descobrir una segona sepultura de teules coberta per una capa de morter damunt la qual hi descansava una llosa de pedra. També es va localitzar una ara d’altar de marbre blanc on hi consten 24 noms i datada d’entre els segles VII-X. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica en la qual es va localitzar una vora d’àmfora ibèrica. També, en un marge entre el camí que va de Can Llopart a les Masuques es va localitza un angle pertanyen a un dipòsit amb el revestiment interior de morter de calç de tonalitat rosada. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de dit dipòsit tot i que no van identificar-se fragments ceràmics. </span></span></span></span></span></p> | 08058-9 | Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 el Dr. T. Creus va identificar un mil·liari al costat de les parets de l’església i l’any 1948 es va localitzar un enterrament. </span></span></span></span></span></p> | 41.2882400,1.6400800 | 386127 | 4571647 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml