Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78588 | La Sanabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sanabra | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.162. ESTRADA, J. (1969): ' Vias y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona.' Comisión de Urbanismo B65. Barcelona. P.66. GIRÓ, P. (1937) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRÓ, P. (1947) 'Los vestigios ibero-romanos de Santa Margarita y els Monjos'. Acción Católica. Vilafranca del Penedès: Suplemento de las Hojas Parroquiales, any VII, nº24. GIRONA, J. i VALLS, J. (1985): 'Les nostres masies - Festa Major 1985. Santa Margarida i els Monjos. Del 18 al 20 de juliol.' Santa Margarida i els Monjos. Programa Festa Major. P.9. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | III-I aC | No es pot saber l'estat exacte de conservació. Manca una excavació arqueològica. | <p>Jaciment situat en un camp d'explotació vitícola al sud-est de l'ermita de Santa Maria de la Sanabra. En aquests camps s'hi han localitzat fragments de ceràmica comuna d'època romana i ibèrica. A la prospecció visual realitzada també s'ha localitzat algun fragment d'àmfora ibèrica, al camp que hi ha al començament del fondal de Borrelleres.</p> | 08251-51 | Turó de la Sanabra | <p>L'any 1937 Pere Giró hi va efectuar una prospecció i hi localitzà restes de ceràmica comuna ibèrica i romana. S'hi efectuà una nova prospecció amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, amb el mateix resultat: troballa de ceràmica comuna ibèrica, àmfora, ceràmica campaniana, sigillata i fragments de tègula.</p> | 41.2977800,1.6634800 | 388103 | 4572676 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78588-foto-08251-51-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Per la presència de material arqueològic a un camp que no havia estat delimitat per la Carta Arqueològica, caldria ampliar la zona de control o prevenció d'aparició d'estructures arqueològiques. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:12 | |||||||
| 93248 | Resclosa i rec del molí del Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-del-llopart | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>La resclosa i rec del molí de Cal Llopart es troben situat damunt el riu Foix al seu pas per les Masuques, després que s’uneixi el Torrent de la Bruixa amb el riu Foix. La resclosa, de 9 m de longitud, correspon a un petit mur de formigó, de forma piramidal, amb una rampa realitzada amb còdols de riu i morter situada a la cara de migjorn. A la banda de ponent hi ha el rec que canalitza l’aigua cap a la mina del molí del Llopard, avui dia soterrada.</span></span></span></p> | 08058-107 | Riu Foix. Nord de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’any 1940 es van dur a terme obres d’arranjament amb la finalitat de recollir més aigua col·locant el mur actual de formigó o carener de la resclosa per guanyar en alçada. </span></span></span></span></span></p> | 41.2976600,1.6445000 | 386513 | 4572687 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93248-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93248-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93248-107-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93248-107-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | |||||||
| 93159 | Túnel - pont de Can Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-pont-de-can-paleta | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Túnel – pont situat sota la línia de Ferrocarrils Barcelona-Sant Vicenç de Calders de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un túnel de 42 m de longitud per 2,60 m d'amplada construït mitjançant uns murs de pedra i ciment sobre el qual descansa una volta de canó de maons realitzada amb tres arcs de maons massissos a sardinell. Degut a una ampliació posterior, per la banda sud, un tram de 9 m de longitud està construït amb blocs de formigó</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-69 | Ferrocarril de Barcelona a Sant Vicenç de Calders | 41.2975100,1.6300200 | 385301 | 4572689 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93159-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93159-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | |||||||||
| 78592 | La Sanabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sanabra-0 | <p>GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XII-XVII | <p>Conjunt de construccions al voltant d'una masia. L'edifici principal és de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dos vessants. El portal d'entrada és d'arc de mig punt dovellat i les finestres estan emmarcades en pedra. Les cantoneres són de pedra i a un angle de l'edifici hi ha un contrafort. A una llinda de pedra dels finestrals hi ha esculpida la data 1674. D'entre tots els edificis que hi ha al voltant de la masia el més interessant és la capella de Sta. Maria de la Sanabra. Es tracta d'una capella d'una sola nau amb absis semicircular i coberta a dos vessants amb embigat de fusta. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra. A l'interior hi ha un fris i un arc toral que aguantava l'antiga volta de canó, que va ser destruïda i substituïda per un embigat de fusta amb teulada a dos vessants. A la façana principal destaca la porta dovellada i un petit rosetó al damunt. L'absis té una finestra de doble esqueixada i el ràfec de la coberta és fet amb carreus motllurats.</p> | 08251-1 | El topònim de la Sanabra ja determina una zona de referència al municipi | <p>Les primeres referències al lloc daten de l'any 992 i 993. L'estructura gòtica data del segle XVII i la seva fesomia actual es deu a la reconstrucció feta l'any 1985. La capella es va construir al segle XII.</p> | 41.2982400,1.6626700 | 388036 | 4572728 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78592-foto-08251-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78592-foto-08251-1-2.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Els usos actuals són diversos: habitatge, agropecuari, i a la capella, culte ocasional. | 92|93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:12 | ||||||||
| 78654 | Carrerada del barranc de la Sanabra / Carrerada de la Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-barranc-de-la-sanabra-carrerada-de-la-bisbal | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | La carrerada ha estat tallada per la construcció de la nova variant dels Monjos - Vilafranca. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar, i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquesta carrerada comença a la Plana Morta i arriba fins a la Masia Papiol, important cruïlla de camins, passant per la Ràpita. El seu recorregut total pel municipi és de 9 km. Des de la Plana Morta, dalt el cim del Vèrtex de la Sanabra, en surt un camí poc evident que davalla, per un llom ample, cap a la masia de la Sanabra. La carrerada discorre entre el fondo de Borrelleres (a l'esquerra) i el fondo de la font de Sant Llorenç (a la dreta). El camí passa a fregar l'ermita i la masia de la Sanabra i segueix pel camí encimentat fins ajuntar-se amb la carrerada de Sant Domènec, que pren cap a la dreta fins a tocar la paret del castell convent de Penyafort. En aquest punt, la carrerada gira a mà esquerra per baixar a travessar a gual el riu Foix. A l'altra banda, en arribar a una cruïlla, el camí segueix cap a la dreta en direcció a la Clota que deixem ben aviat per decantar-nos per un petit camí que surt a mà esquerra. Fregant les parets de les ruïnes de Santa Tecla, el camí acaba travessant la via del tren i entra a la Ràpita pel carrer dels patis. La carrerada - avui dia desdibuixada - travessava la N-340 i el bell mig d'on avui hi ha el camp de futbol. Més enllà la carrerada segueix cap a la Tallada, baixa en fort pendent cap el torrent de la Bruixa, on creua el límit municipal de Sta. Margarida i els Monjos. Després de sortir del municipi, la carrerada es veu tallada per la variant de la N-340, de recent construcció. A l'altra banda, la carrerada segueix el seu curs en direcció a la masia del Papiol.</p> | 08251-72 | Travessa la zona sud del municipi. | 41.2984100,1.6609700 | 387894 | 4572749 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78654-foto-08251-72-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:12 | ||||||||||||
| 93219 | Cal Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cassanyes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Cassanyes és un mas d’origen medieval tot i que l’edifici actual correspon a una remodelació d’època moderna i contemporània. El mas principal és una construcció de planta quadrada amb la coberta a quatre vessants envoltada per un conjunt de dependències relacionades amb l’activitat agrícola, a excepció del cos de migjorn, que acull una exposició de diferents objectes relacionats amb l’activitat agrícola. Les parets que donen a la zona interior que tanquen el mas estan construïdes a partir d’arcs de mig punt de maons. Davant el mas hi ha un espia enjardinat tancat per un baluard construït l’any 1910. L’edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta una composició mol simètrica a partir de tres eixos. A la part central s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres emmarcades amb llinda de pedra i ampit. A nivell de primer pis s’hi obren dues finestres amb les mateixes característiques que les anteriors i un banco central amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro. Entre el balcó i la finestra de ponent s’hi conserva l’espai que ocupava un antic rellotge de sol, actualment desaparegut. A l’alçada de les golfes s’hi obren tres petites finestres amb llinda de pedra. Les façanes laterals també presenten una composició simètrica a partir de tres eixos. En el cas de la façana de ponent en destaca la finestra central a nivell de primer pis que conserva la decoració motllurada dels brancals i les restes d’un antic rellotge de sol amb el gnòmon. Interiorment, el mas conserva elements originals com l’enrajolat de la planta baixa amb la data gravada de 1638 i la distribució de les dependències interiors i elements com la llar de foc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-81 | Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la guerra civil s’hi va instal·lar un centre de comandament per l’aviació republicana a la zona del Penedès. </span></span></span></span></span></p> | 41.2980300,1.6109000 | 383701 | 4572773 | 1637 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-6.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Caves Oriol Rossell | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | |||||
| 94429 | Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmolto-2 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XII-XX | <p><span><span><span><span><span>Puigmoltó és un mas d’origen medieval consolidat i ampliat en època moderna i contemporània. El cos originari és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. L’actual façana és una reforma d’època moderna on s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat adovellat amb dues finestres d’arc pla, una per banda. A nivell de pis s’hi obren tres finestrals adovellats d’arc rebaixat per accedir a un gran balcó corregut. A nivell de golfes hi ha una petita finestra d’arc pla centrada sota el carener. El mas fou ampliat amb diversos cossos annexes adossats a tramuntana ponent i llevant amb usos agrícoles, principalment de vinya. Aquests són a diferents alçades i amb varies finestres per planta. Els dos volums de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent al nord i situats a tramuntana i a ponent són destinats a cellers i el cos ubicat a llevant del volum original, antics coberts, actualment ha estat reformat com a restaurant. L’accés a tot el recinte està tancat per un baluard amb la porta d’accés d’arc de mig punt que delimita un pati interior. Tots els murs estan arrebossats i pintats de blanc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-345 | Camps de Puigmoltó. Sud-est de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span><span>uigmoltó és una masia d’origen medieval que apareix citada la família Puigmoltó en un document de l’any 1186 del Cartolari de Sant Cugat de Vallès on s’exposa: “Bernat de Valls i Raimon Berenguer de Puigmoltó, donen al seu nebot Raimon, monjo, l’herència dels seus pares Arnau de Valls i Eemendis. Són terres, vinyes, arbres, horts, cases, un cup, dues botes, 16 monedes d’or i una quartera de civada”. La família Puigmoltó també apareix als fogatges de 1553 amb Anguer de Puigmoltó com a cap de família. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.2983400,1.6227900 | 384697 | 4572791 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94429-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94429-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94429-345-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94429-345-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94429-345-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | |||||||
| 78649 | Sant Llorenç de la Sanabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-de-la-sanabra | <p>ALAY, J.C. Et alii.: (1991) 'La problemàtica conservació del patrimoni històric a la comarca del Penedès.? Dins 'Miscel·lània Penedesenca' nºXV. IEP. Sant Sadurní d'Anoia. P.265. AAVV : (1992) 'Catalunya romànica' Vol. XIX El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. P.191. GAVIN, J.M. (1981) 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf.' Vol. 10. Artestudi edicions, Barcelona. GIRÓ, P. (1938) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). GIRONA, J.: (1982) 'Santa Margarida i els Monjos.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.51. GIRONA, J.: (1982) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història'. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.101. LLORACH, S.: (1984) 'El Penedès durant el període romànic.' Ed. Salvador Llorach. Sant Sadurní d'Anoia. Pp. 82 i 150. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. P.112.</p> | XII | La vegetació està provocant la degradació accelerada de les restes constructives que encara es conserven. | <p>Ruïnes d'una ermita romànica. Només es conserva, semialçat, l'absis de planta semicircular - amb decoracions llombardes i finestres de mig punt esqueixades - i part de les parets laterals. Al costat oest s'hi observen annexes enderrocats. El carreus són de pedra picada disposats en fileres horitzontals. Al voltant de les restes s'observen alguns fragments en superfície de ceràmica medieval. Tots els voltants i l'interior de l'edifici estan envaïts per la vegetació de pins i garric.</p> | 08251-67 | Barranc de Sant Llorenç | <p>Al 1938 Pere Giró hi excavà una sitja al subsòl. No s'ha localitzat.</p> | 41.2989400,1.6713300 | 388762 | 4572794 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78649-foto-08251-67-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | No hi ha cap camí marcat ni reconeixible per a accedir-hi. L'accés és difícil perquè els boscos circumdants estan molt bruts. L'entorn natural per la banda del torrent de Sant Llorenç està en procés recuperació d'un incendi. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:12 | |||||||
| 93279 | Cal Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-1 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | V aC – I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>Jaciment situat a 300 m del mas Cal Manou. A l’entorn de l’antiga saulonera, actualment camps abandonats, s’hi localitzaren diversos fragments de ceràmica ibèrica i fragments de ceràmica de perfils hallstàttics. També es va localitzar una fusaiola. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre localitzar fragments de ceràmica ibèrica comuna en superfície. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica comuna ibèrica en superfície. En la present prospecció s’ha localitzat en superfície algun fragment de ceràmica comuna ibèrica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-116 | Cal Manou. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>El jaciment localitzat pel Sr. Pere Geró.</span></span></span></span></span></p> | 41.2981500,1.6032000 | 383056 | 4572796 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93279-116-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | ||||||
| 94074 | Forn de Can Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-cassanyes | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | III aC – V dC | Destruït | <p><span><span><span><span><span>El forn fou descobert en llaurar un terreny propietat de Can Cassanyes quan es va distingir una llosa que comunicava amb la cambra de foc del forn. Presentava unes dimensions de 2,25 m x 1,90 m. Al centre s’hi distingia una columna de 0,80 m de diàmetre que sostenia una volta rebaixada amb una graella de cinc sèries de quatre forats. Únicament s’hi va recuperar tègules. </span></span></span></span></span></p> | 08058-177 | Can Cassanyes. La Porxada Nova | <p><span><span><span><span><span>La troballa fou publicada per Mn. Grivé l’any 1934.</span></span></span></span></span></p> | 41.2982400,1.6109600 | 383706 | 4572796 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94074-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94074-177-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Les coordenades corresponen a la finca de Can Cassanyes atès que es desconeix la localització exacte. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | |||||
| 82887 | Barraca de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada al costat del camí de les Planes. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. S'hi ha fet una intervenció per consolidar-ne l'estructura tot utilitzant morter.</span></span></span></p> | 08145-173 | Camí de la Plana | 41.2997500,1.7390400 | 394432 | 4572800 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82887-20200617123235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82887-20200617123150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82887-20200617123254.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 93218 | Bodegues Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bodegues-cassanyes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les Bodegues Cassanyes van ser construïdes l’any 1908 pels propietaris de Cal Cassanyes a tocar del mas de Cal Cassanyes. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta d’arc rebaixat. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc amb les cantonades imant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi obra la porta d’accés franquejada per dues finestres. Aquestes obertures són d’arc de mig punt emmarcades per maons col·locats a mode de sardinell. Damunt el portal, hi ha un rosetó també emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell. Al centre de la façana hi ha una inscripció BODEGA CASAÑA amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. La façana posterior, orientada a tramuntana, hi ha un portal d’accés de pedra d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres de pedra motllurada amb guardapols reaprofitades d’una antiga construcció. Damunt la porta hi ha un rosetó emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell i en mig d’aquests elements hi ha inscrit l’any 1908 realitzat amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. Adossat a llevant hi ha un cos annexa de la bodega que s’hi accedeix per un portal de pedra d’arc rebaixat reaprofitat amb la data grava de 1860. La façana de ponent s’hi obren un seguit de finestres i portes tapiades d’arc de mig punt emmarcades amb maons col·locats a mode de sardinell i just sota la coberta un seguit de forats de ventilació en forma de creu. Aquesta façana delimita part d’un carrer que pel cantó de llevant es troba delimitat per unes dependències annexes que havien estat emprades com habitatge dels treballadors de la Bodega. </span></span></span></span></span></p> | 08058-80 | Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. Un cop superada la plaga de la fil·loxera, els propietaris de Cal Cassanyes van decidir construir l’any 1908 un nou celler. L’any 1979 van crear la societat Oriol Rossell S.A. i embotellaren i comercialitzaren amb les inicials O.R.</span></span></span></span></span></p> | 41.2984400,1.6109800 | 383708 | 4572818 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Caves Oriol Rossell | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | |||||
| 94282 | El Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manou-0 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span>El Manou és una masia de planta de planta basilical amb un volum annexat posteriorment per la banda de llevant. El cos principal consta de planta baixa, pis i golfes a la part superior del cos central i sobresortint de la construcció. A la façana principal, orientada a migjorn s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i diverses finestres d’arc pla a nivell de planta baixa i pis. A l’alçada de les golfes s’obren dues finestres de dimensions més reduïdes d’arc de mig punt. El cos annexa per la banda de llevant correspon a la zona del celler, amb sis cups de vi. Aquest volum, de planta rectangular i amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal s’hi accedeix per la façana de llevant, on s’hi obre un portal d’arc pla flanquejat per dues finestres i amb un òcul a la part superior. Aquestes obertures estan emmarcades per maons. Per la façana de migjorn aquest volum és tan sols de planta baixa amb la part superior utilitzada com a terrassa porxada. El parament dels murs és arrebossat i pintat de tonalitat ocre. </span></span></span></span></span></p> | 08058-256 | El Manou . Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Tot i que aquesta edificació és d’època contemporània podria tenir els seus orígens en època moderna, atès que apareix documentat Jaume Cundella el Manou en un capbreu de l’any 1577. </span></span></span></span></span></p> | 41.2995300,1.6045500 | 383172 | 4572948 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94282-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94282-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94282-256-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | |||||||
| 93276 | La Feixa del Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-feixa-del-cintet | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -5500/-2200 / s. III aC – III dC | Malmès per la intensificació del conreu de la vinya | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una possible vil·la romana d’època republicana amb una continuïtat fins al segle III dC situada al sud-est de la masia de Can Colomer. El jaciment fou localitzat per la troballa d’una base de columna de marbre i un cilindre de pedra rebuidat, fragments d’estucs murals, fragments de marbre treballats, tègules, ímbrex i una moneda de bronze de Domicià ( 81-91 dC) amb la inscripció: CAES(ar) DOMIT(tianus) AUG(ustus) GERM(ani)CVS. També es van localitzar diversos fragments de ceràmica ibèrica i ibèrica pintada, fragments d’àmfora, ceràmica campaniana i fragments de TS itàlica, hispànica sud gàl·lica i africana. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar restes d’un paviment d’opus signinum malmès i les restes de murs de pedra lligada amb morter de calç. També es van identificar diversos fragments d’estuc pintats amb vermell roig pompeià, fragments de dolia, tègula i material ceràmic d’època ibèrica i romana (comuna itàlica, TS sud gàl·lica, africana). L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar l’existència del jaciment i el perill de destrucció degut als treballs de conreu. Es conserva in situ un paviment d’opus signinum on s’hi poden distingir fins a tres nivells superposats de paviment. També es va localitzar un tambor de columna de pedra calcària de 40 cm de diàmetre per 15 cm d'alçada, així com una destral de basalt sencera. En una altra vinya situada uns 100 m a l'est d'aquest camp també es troben abundants fragments de ceràmica en superfície, tot i que en aquest cas es tracta exclusivament de ceràmica ibèrica i tègules. Actualment, encara es conserva part del paviment d’opus signinum en el marge que separa dos camps de vinya i abundants fragments de ceràmica romana i material constructiu, principalment tègules. </span></span></span></span></span></p> | 08058-113 | Camps de Cal Colomer. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span>El jaciment descobert pel Sr. Manuel Montserrat de Lletger. L’any 1995 Mossèn Santiago Casanova va examinar la zona identificant un gran nombre de fragments ceràmics, un fragment de columna i la moneda de Domicià. </span></span></span></p> | 41.2996600,1.5977900 | 382606 | 4572971 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93276-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93276-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93276-113-3.jpg | Inexistent | Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A la casa del Sr. Raspall es conserva una pica baptismal de cronologia indeterminada procedent del jaciment. Les antigues descripcions relacionades amb la ubicació del jaciment el situen al costat de tres barraques de pedra seca les quals van ser destruïdes l’any 1999 per terraplenar la zona. | 83|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | |||||
| 93286 | Cal Romagosa de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romagosa-de-sant-marcal | <p><span><span><span><a><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p> </p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>Mas d’origen modern consolidat i rehabilitat en època contemporània. Cal Romagosa de Sant Marçal és una edificació formada a partir de dos volums amb un pati tancat per un baluard. El cos principal és una construcció de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i dues finestres a nivell de pis, una de les quals fou oberta en posterioritat a la construcció original. La façana de ponent presenta diverses obertures a nivell de planta baixa i pis totes amb llinda de fusta. A l’interior, a nivell de planta baixa conserva un arc de mig punt a l’entrada, que dona pas a les escales de pedra que donen accés a la pnata pis i un arc ogival a la zona de l’antic estable, on actualment s’hi conserva integrada en el nou ús de l’estança la menjadora i els pals de fusta on s’hi lligava l’animal. Adossat a la l’est de la façana principal hi ha un segon cos, de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Antigament aquest espai era corrals i magatzem i actualment s’ha habilitat com habitatge d’ús turístic. Consta de planta baixa i dues plantes. El frontis presenta una composició simètrica a partir de dos eixos d’obertures a nivell del primer i segon pis i a nivell de planta baixa el portal d’accés d’arc rebaixat ubicat a la part central de la façana. </span></span></span></span></span></p> | 08058-121 | Camps de Cal Romagosa. Sud-oest de Sant Marçal | <p><span><span><span><a><span><span>En el capbreu de Joan d’Icard dels anys 1656-1657 apareix citat</span></span></a><span><span> Joan Romagosa, pagès de la parròquia de Sant Marçal del terme de Sant Pere de Castellet i la seva esposa Maria. Segons aquest document la casa d’en Romagosa antigament era anomenada Mas Feliu de Sant Marçal.</span></span></span></span></span></p> | 41.2996400,1.5926000 | 382172 | 4572976 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93286-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93286-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93286-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | |||||||
| 86829 | Avenc d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dolerdola | <p>https://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=731</p> | <p>Avenc situat al sud oest del Castell d'Olèrdola. Es tracta d'una cavitat de sis metres de fondària i un recorregut de dotze metres. A la base té una curta galeria i dues petites xemeneies.</p> | 08145-296 | Vora el castell d'Olèrdola | <p>Va ser explotat per primera vegada per Francesc Español i Àngel Lagar l'any 1951. Originalment més profunda, va ser obstruït l'any 1960 per abocament de blocs.</p> | 41.3011100,1.7067900 | 391734 | 4572990 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com l'avenc del Conill. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||||
| 55076 | Fondal de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondal-de-viladellops | <p>El fondal de Viladellops té vàries raons per ser destacat com a tal. En primer lloc és un àrea d'interès natural, ja que el fet que sigui el lloc on van a parar les aigües de manera natural, fa que sigui un reducte on es poden veure espècies vegetals típiques de bosc de ribera, algunes d'elles força desenvolupades. Per la mateixa raó, apareixen fonts naturals i el Torrent de les Jonqueres discorre en algun moment del seu traçat (a l'est) entre una topografia abrupta que l'obliga a circular dibuixant meandres de gran bellesa. Trobem també al Fondal coves naturals excavades en la roca calcària que han estat ocupades per l'home des de la prehistòria. Tot això està concentrat en una extensió de terreny (el Fondal) que no és massa extensa.</p> | 08145-56 | Localitzat al S de Viladellops. Marca la línia de pendent de les aigües que van a parar al Torrent | 41.3015000,1.7384200 | 394383 | 4572995 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55076-20191029103829.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||||||
| 94456 | El Rovellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rovellar | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | Reformada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Rovellar és troba situat en una petita zona boscosa entre els camps de Cal Cassanyes. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. El frontis presenta una composició simètrica a partir de tres eixos d’obertures. A la planta baixa s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat amb pedres imitant un portal adovellat i cinc finestres d’arc pla emmarcades amb una arrebossat de tonalitat beig. A la façana posterior i de migjorn s’hi obren diverses finestres i dues portes més d’accés de la mateixa tipologia que les obertures de la façana principal. Els murs estan arrebossats i pintats de tonalitat ocre amb un sòcol pintat en beig igual que el marc de les obertures. Pel cantó de tramuntana s’hi adossa un volum de planta rectangular amb la coberta a una vessant de planta baixa. Es tracta d’un espai porxat mitjançant obertures d’arc rebaixa. Segons imatges aquest cos fou construït l’any 2010. </span></span></span></span></span></p> | 08058-372 | Plana de Cal Cassanyes. Sud de Sant Marçal | 41.3000300,1.6077500 | 383441 | 4572999 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94456-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94456-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94456-372-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Al Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi apareix amb el nom del Regollà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | ||||||
| 55055 | Taller dels Forats de la Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-dels-forats-de-la-fita | <p>VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació excursionista la Talaia. Vilanova i la Geltrú. VIRELLA, X. (1974). Resum d'un any d'activitat del Grup d'Investigacions arqueològiques Talaia. Semanario de información local. Villanueva y la Geltrú.</p> | Cobert de vegetació | <p>El taller ocupa la vessant que dona a la carretera C-15, al costat del camí que porta a Viladellops (el primer venint de Vilanova). El vessant té vegetació molt jove, ja que es cremar l'any 1994. Els materials trobats en el passat (a l'actualitat és difícil veure res en superfície) estaven dispersos a la vessant, sota la fita geogràfica i unes balmes i cavitats naturals obertes en el substrat calcari que són en la part més alta d'aquest final de fondalada. Les prospeccions efectuades per membres del Grup d'Investigacions Arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia l'any 1973 donaren com a resultat, els següents materials: un perforador-tallant retocat de sílex; 1 fragment de làmina de sílex, de 2 cm de llargada, de secció trapezoidal; Percutors; 1 pedra d'esmolar de sorrenca vermella; fragments de sílex sense retocar. El conjunt lític, prou escadusser quant a materials significatius, es pot datar a l'entorn del neolític</p> | 08145-35 | A peu de la carretera C-15, just després d'haver passat el trencall del camí que porta a Viladellops | 41.3016700,1.7282300 | 393530 | 4573026 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55055-35.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 55075 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-1 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | La majòlica està feta malbé i la font està parcialment coberta de vegetació. | <p>Aquesta font brolla d'una paret feta d'obra amb la part superior arrodonida i dos parets laterals que van de més a menys alçada. Adossats a aquestes dues parets hi ha uns bancs de pedra per seure. Una rajola ceràmica amb la figura de Sant Joan Baptista i Crist té escrit el nom de la font.</p> | 08145-55 | A pocs metres al S de les cases de'l'Altrabanda', seguint el mateix camí al marge dret | <p>La font de Sant Joan i l'aplec dels habitants de Viladellops que al voltant d'ella s'hi feia era un costum destacable d'aquest nucli d'Olèrdola. Hi ha fotografies de la font dels anys 40 que així ho confirmen. En elles s'aprecia la font lliure de vegetació que la tapi i amb una construcció al seu costat.</p> | 41.3018600,1.7381000 | 394357 | 4573035 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55075-550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55075-551.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||||
| 82658 | Barraca del Mitjà Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mitja-gran | XVIII-XX | A causa de l'enderroc parcial d'un costat, es va reparar amb ciment. | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en un clar del bosc del Mitjà Gran . És una edificació aïllada de planta circular amb un contrafort lateral que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que ha estat reparada amb morter de ciment. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08145-165 | El Mitjà Gran | 41.3019300,1.7426000 | 394734 | 4573037 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82658-20200612172246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82658-20200612172612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82658-20200612172442.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 55023 | Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II a.C / X | <p>En el punt culminant de la plataforma olerdolana es conserven les restes de la torre de guaita romana i del castell medieval. La talaia és de planta rectangular (7 x 5 m) i els murs (1,45 m d'amplada) aixecats amb grans blocs de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum) que folrem la cara interior i exterior. Avui, només queda visible a l'interior (de 5 metres quadrats), ja que els murs externs resten sota la muntanya de runa del seu propi enderroc. Tot aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell. Es conserva una sala rectangular (19 x 7 m, amb una amplada interna de 4 m) que estava coberta per una volta de pedra i morter -molt enrunada-. </p> | 08145-3 | En el punt més alt de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La Via Heràclea, posterior via Augusta, era controlada, al seu pas pel Penedès, per Olèrdola i altres talaies secundàries que formaven una xarxa de torres de vigilància. La torre de control d'Olèrdola també dominava visualment l'àrea de la costa, recolzant-se amb altres torres situades davant el litoral. Pel que fa al període medieval, el territori penedesenc es conformà entorn el segle X sota l'impuls del comtat de Barcelona, el Monestir de Sant Cugat i alguns llinatges nobles (els Santmartí, els Cervelló, els Besora, els Castellet, etc.). Sunyer, comte de Barcelona (911-950) i quart fill de Guifré el Pelós, va enfortir el domini cristià del Penedès, estenent la marca més al sud del Llobregat. Sunyer fou el gran impulsor d'Olèrdola, fent construir un castell, lloc fort o fortificació (un castrum) entorn de l'any 929, tal com consta en el document de dotació de l'església romànica de Sant Miquel. </p> | 41.3016728,1.7091420 | 391932 | 4573050 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-31.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|85|92|80 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||
| 86917 | Llegenda del llop del Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-llop-del-castell-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Explica la llegenda que un llop ferotge amenaçava la tranquilitat de tot el veïnat de la Plana Rodona. Les àvies a la vora del foc alertaven als petits del perill de l'animal, que es feia veure dalt del castell. Cansat de viure amb aquest temor, un jove pastor de nom Jordi, va decidir parar-li un parany. Deixà prop del castell una ovella vella i anà amb una daga a caçar-lo. El llop el va envestir, i aleshores li clavà la daga fins a matar-lo. El pastor fou assistit tot ensangonat pels guardes del castell. Havia aconseguit acabar amb el malson de tot el veïnat.</span></span></span></p> | 08145-339 | Castell d'Olèrdola | 41.3017200,1.7091400 | 391932 | 4573055 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||||||
| 86764 | Fita de terme d'Olèrdola i Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-dolerdola-i-canyelles | XIX | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals d'Olèrdola i Canyelles. Es tracta d'una estructura cilíndrica que s'estreny a la part superior, que és plana i on hi ha fixada una llosa de forma vertical. La fita és feta de pedra lligada amb morter i està revestida amb el morter de calç original.</p> | 08145-279 | Bosc de Sant Joan de Viladellops | 41.3019400,1.7278900 | 393502 | 4573057 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86764-20200723140355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86764-20200723140420.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 82893 | Olivera del fondal de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-fondal-de-viladellops | Ha perdut gairebé tota la capçada | <p>Olivera situada al fondal de Viladellops. Es tracta d'un exemplar centenari d'olivera (Olea europaea), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut, tortuós i ramificat, caracteritzat per les fissures i els nusos. Gairebé ha perdut tota la capçada. El fruit que produeix és l'oliva, ingredient bàsic de la dieta mediterrània.</p> | 08145-178 | Fondal de Viladellops | 41.3020600,1.7363300 | 394209 | 4573060 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82893-202006171209400.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||||
| 94371 | Fàbrica de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vidre | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | Parts malmeses malgrat que s’han dut a terme diferents reformes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La fàbrica de vidre és una construcció de finals del segle XIX formada per sis cossos de grans dimensions i alçades variables tots amb la coberta a dues aigües. Les obertures dels diferents cossos presenten una composició simètrica relacionada amb l’activitat inicial que s’hi havia de dur a terme. També presenten unes les mateixes característiques estilístiques: obertures d’arc rebaixat emmarcades amb maons col·locats a sardinell. Tots els cossos estan arrebossats i pintats d’una marró ocre a excepció de dos cossos pintats de tonalitat vermellosa amb les cantonades vistes amb maons. El cos de ponent encara hi ha alguns elements constructius relacionats amb la fabricació del vidre. La resta de volums adossats en sentit est van exercir primer un ús ramader i posteriorment hostaler. El cos allargat de tonalitat vermellosa i situat més a ponent consta de planta baixa i dos pisos i fou edificat com espai d’habitatge i compartiments amb diferents habitacions i zones comunitàries, funció que fins a dia d’avui està exercit. Del conjunt edificat també en destaca la xemeneia, element aïllat situat a ponent del conjunt i que en destaca com element industrial. </span></span></span></span></span></p> | 08058-291 | La Porxada. Sud-est de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt es va construir amb la finalitat de dur-hi a terme la producció de vindre tot i que no se’n hi va produir mai. No obstant, l’edifici és una mostra de l’arquitectura industrial de les últimes dècades del segle XIX. Durant la guerra civil molta població civil s’hi va refugiar i es va endur part de la maquinària de ferro. Després de la guerra fou adquirit per la família Berch, amos de La Porxada, que hi van tenir masovers fins a la dècada de 1970</span></span></span></span></span></p> | 41.3007000,1.6150700 | 384055 | 4573063 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94371-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94371-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94371-291-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94371-291-4.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | ||||||
| 93129 | Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanyans-0 | <p><span><span><span><a>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Montanyans es troba situada en un turó sota l’ermita de la Mare de Déu de Muntanyans. Antiga masia de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn i amb un pati interior tancat per un baluard. A l’entorn del cos principal s’ha adossen diversos cossos annexes, entre els quals hi ha una estança amb quatre grans cisternes. L’edificació consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, molt malmesa, conserva una petita finestra d’arc de mig punt situada a l’alçada de les golfes marcant l’eix central de la façana. L’interior està compartimentat en diferents estances amb la cuina situada a la banda de ponent. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb els brancals de les obertures amb maons.</span></span></span></span></span></p> | 08058-41 | Coster de Montanyans. Nord-oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En un document de l’any 1705 la casa era habitada per la família Romagosa: “Josep Romagosa, pagès de la casa de Muntanyans. Casa i heretat anomenada La Casa de Montanyans”. L’any 1928 la casa encara era propietat de la família Romagosa. Segons consta a la documentació era propietat de Josep Romagosa Boada que l’any 1930 deixa en propietat al seu fill Josep Romagosa Figueras.</span></span></span></span></span></p> | 41.3009800,1.6316600 | 385444 | 4573073 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | ||||||
| 55138 | Llegenda del Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p>Hi ha una llegenda que es coneguda arreu del Penedès -en versions diferents-. Tracta dels 'passadissos o galeries secretes' que unien el castell d'Olèrdola amb les platges de Vilanova i Sitges. Les dues versions que hem trobat són de Joan Amades (versió 1) i de Pere Sadurní i Vallès (versió 2). Versió 1: 'El castell d'Olèrdola es troba dalt d'un turó situat entre Vilafranca del Penedès i Canyelles, enmig del recinte emmurallat que, segons la tradició havia pertanyut a la destruïda ciutat del mateix nom. Hi ha una llarga mina que va a sortir a les coves de Sitges, prop de la mar i tocant al terme de Vilanova, coves llegendàries habitades per éssers encantats. Quan els moros estaven ensenyorits del castell on es creien invencibles, els cristians, passant per aquesta mina, es van presentar improvisadament dintre del castell i el clos de les muralles, els atacaren per sorpresa dintre llur casa i els van fer rendir. Prop de les muralles hi ha una capelleta on, segons la tradició, oïa missa el mal caçador.' Versió 2: 'Antigament, dalt del turó de la muntanya, s'hi assentava una fortalesa emmurallada tota ella. Llarga mina (sic) amb coves habitades per éssers encantats donava a les platges de Sitges. Els cristians quedaren uns mesos assetjats i decidiren de tenir una trobada amb els moros, i aquests es pensaven que seria la seva rendició definitiva. Els cristians, a l'hora de dinar, mentre tractaven, obsequiaren els seus enemics amb peix fresc del mateix dia. Com és de suposar, no solament no es rendiren sinó que més tard, guanyaren la guerra'.</p> | 08145-118 | Castell d'Olèrdola | 41.3018779,1.7091965 | 391937 | 4573073 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-01-07 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||||||
| 86910 | Llegenda del mal caçador d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mal-cacador-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que un caçador havia anat a missa a l'església de Sant Miquel. En el moment d'alçar Déu, va passar una llebre per allà i el caçador no va poder resistir-se i va sortir corrents darrera seu. Com a càstig davant d'aquest fet, Déu el va condemnar a anar sempre darrera la llebre i no poder-la atrapar mai. Al Penedès es contava que algunes nits d'hivern es sentien els lladrucs dels gossos desesperats, que passaven per allí cada set anys (amb la presumpció que és el que es tardava a donar la volta al món).</p> | 08145-336 | Castell d'Olèrdola | 41.3018900,1.7092000 | 391937 | 4573074 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||||||
| 78679 | Barraca de la font Encantada / Barraca de la Senabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-encantada-barraca-de-la-senabreta | Es va reparant puntualment. Encimentada | <p>Cabana de planta exterior quadrada (2 m x 2 m) i interior circular, ubicada sobre el marge que divideix dues terrasses ocupades per vinya. La barraca va ser aixecada segons el tipus de construcció que es basa en la coberta en falsa cúpula, amb la col·locació de manera circular de lloses horitzontals, i en cada cercle concèntric es va reduint progressivament respecte les anteriors fins arribar a tancar la cúpula. Les pedres són de petites dimensions, irregulars, amb les cantonades amb pedres grans. La porta d'accés és petita, feta amb arc rodó de pedres irregulars. A la façana de llevant hi ha una petita obertura. La cabana ha estat arrebossada amb morter modern.</p> | 08251-97 | A les vinyes situades al sector nord-est de la Masia de Cal Pere Joan | 41.3014600,1.6688300 | 388557 | 4573077 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:12 | ||||||||||||||
| 55128 | Trobada del castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-del-castell-dolerdola | XX | <p>La trobada de castell d'Olèrdola es celebra cada any a l'entorn del castell d'Olèrdola. Des de 1980, aquest aplec popular que congrega al lloc més emblemàtic del municipi, amb veïns de tots els nuclis d'Olèrdola i d'altres punts dels municipis del voltant. S'acostuma a celebrar un dels primers caps de setmana de juny i està ple d'activitats populars infantils, juvenils i per adults. Exhibicions, concursos, visites guiades o activitats relacionades amb el recinte històric, dinars i berenars populars són els elements bàsics d'una festa popular consolidada al municipi.</p> | 08145-108 | Muntanya d'Olèrdola, al Conjunt històric | 41.3019800,1.7091607 | 391934 | 4573084 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||||
| 93092 | Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanyans | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. VII aC – s. V dC | Inexistent | <p><span><span><span><span><span>En les prospeccions realitzades l’any 1991 arran de les obres de construcció de la línia de tren d’alta velocitat, en els camps de conreu situats a la vessant est i sud del promontori de Muntanyans, es van localitzar en superfície quatre fragments de ceràmica ibèrica comuna i un fragment de tègula. Aquesta zona fins a mitjans del segle XX era envoltat per aiguamolls. Per aquest motiu, es va realitzar un estudi pol·línic del sediments que van quedar al descobert arran de les obres posant de relleu l’antiguitat màxima d’aquests sediments, datats entorn 7700 BP. Les prospeccions realitzades l’any 1999 van posar de manifest la manca de material i restes arqueològiques als actuals camps de vinya que no s’han vist afectats per les anteriors obres.</span></span></span></span></span></p> | 08058-5 | Montanyans. Nord-oest de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>El jaciment fou descobert durant les prospeccions realitzades l’any 1991 per N. Moragas i M.R. Senabre</span></span></span></span></span></p> | 41.3013900,1.6329900 | 385556 | 4573116 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93092-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93092-5-1.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Els camps de vinya que no van estar afectats per l’obra no s’hi va localitzar cap material ni resta arqueològica en superfície. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | |||||
| 55074 | Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cova | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Ubicada en la zona humida del Fondal de Viladellops, l'aigua s'infiltra a través del sòl per anar a sortir al 'sostre' d'una cova natural que es converteix d'aquesta manera en una font. Resulta interessant per aquest fet, ja que raja directament de la terra, sense broc i per diferents punts. Això suposa l'aparició de la vegetació típica de degotalls calcaris. No raja sempre, els anys poc plujosos, la font s'asseca a l'estiu.</p> | 08145-54 | A pocs metres al S de les cases de'l'Altrabanda', seguint el mateix camí al marge esquerra | 41.3026425,1.7376746 | 394322 | 4573122 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-541.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Viladellops 447-7-2 (279-130). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: març 2000. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||||
| 81299 | Barraca de les Foses II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-foses-ii | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en un vessant de la zona de les Foses. És una edificació de planta circular construïda aprofitant el desnivell del terreny, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08145-157 | Les Foses (Viladellops) | 41.3026796,1.7262615 | 393367 | 4573141 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81299-20200612104031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81299-20200612103846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81299-20200612103910.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 55022 | Església de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X-XII | <p>Situats al mateix indret, són dos els temples cristians que han arribat als nostres dies. Del primer temple, d'estil preromànic, es conserva l'absis, l'arc de ferradura que separava l'altar de la nau i part de la paret nord de l'única nau, avui desapareguda. Es tracta d'una església de dimensions reduïdes. La llargada total és d'entre els 12 i 14 m i l'amplada entorn als 5 m. La paret de la nau, de la qual es conserva l'arrencament del mur nord i la paret est, compartida amb la capçalera, és de carreus molt regulars, lligats amb morter a la meitat inferior, mentre que la part superior és d'obra més irregular. L'amplada és de 50 cm. L'absis, de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, està cobert amb una volta de quart d'esfera i per una teulada de lloses a doble vessant. Dues finestres estretes, d'esqueixada senzilla, donen llum a l'interior i s'obren a l'est i al sud (la darrera cegada per l'edifici romànic). L'aparell de l'absis és com el de la nau, però els carreus no són tan ben escairats. L'arc de ferradura és l'element arquitectònic més destacable, és de petites dovelles desiguals disposades radialment i sustentades per dues impostes en cavet. L'església romànica que es bastí a finals del s. X, cavalca sobre el mur sud de la capella antiga. El primer temple romànic tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, però menor altura (26 m de llargada per 8 m d'amplada). La façana principal presenta una porta dovellada característica de l'estil romànic avançat a la Catalunya meridional (inicis del s.XII). Està formada per un arc de mig punt de grans dovelles ben treballades emmarcades per una motllura, la superior a manera de guardapols. L'arc dovellat és sostingut per dues impostes que reposen sobre els muntants decorats amb un doble solc semicircular i assentats sobre bases. Sobre la porta es troba la finestra doblada. Una columna amb capitell, d'una sola peça i utilitzada com a mainell a la dita finestra, és un dels pocs elements escultòrics. La factura és tosca, d'aspecte arcaïtzant i difícil de catalogar estilísticament. A la façana meridional destaca la porta tapiada, és de dovelles petites regulars que formen un arc de mig punt. A la dreta, una altra porta, de factura més tosca i també tapiada. En aquesta façana s'aprecien els forats que serviren per fixar la bastida, més nombrosos sota el cimbori i l'absis. Als dos extrems del mur s'hi situen dues finestres d'una sola esqueixada. Uns grafits (dues creus i un rellotge de sol estilitzat) estan esculpits sobre els carreus de l'angle sud-oest. L'absis és de planta rectangular i sense ornamentació exterior (5,5 x 5 m), segueix un eix lleugerament desviat respecte a la nau. La coberta és de morter de calç amb petites pedres col·locades aleatòriament. Dues finestres permeten l'il·luminació. El cimbori presenta una forma externa octogonal que descansa sobre un basament quadrangular. Els seus murs són de carreus ben escairats, disposats en filades regulars. La coberta és a vuit vessants amb lloses de pedra, ben conservada i lleugerament malmesa per l'espadanya. El campanar d'espadanya va ser aixecat sobre el cimbori. L'estructura, d'una sola paret, és senzilla, i presenta dues obertures, acabades amb un arc de mig punt coronades amb una teulada de doble vessant decorada amb motllures. A l'interior de l'església, l'única nau rectangular està coberta per una volta de canó de mig punt que és sustentada per arcs. Les impostes de les quals arrenquen aquests arcs estan bisellades i els pilars que els aguanten són de carreus regulars i ben ajustats entre ells. L'aparell, de petit carreus, és més regular que el de l'exterior. Els pilars delimiten, lateralment, sis capelles petites. La cúpula del cimbori és de forma semiesfèrica i sostinguda per quatre trompes en cada un dels angles i il·luminada per dues finestres. L'absis i la nau estan separats per un doble arc, el primer amb impostes. A la paret de darrera de l'altar s'observen tres tipus diferents d'obra.</p> | 08145-2 | Sobre la cinglera de llevant de la muntanya d'Olèrdola. | <p>El comte de Barcelona Sunyer va manar construir la primitiva església entorn de l'any 929, que fou consagrada pel bisbe Teodoric el 935 sota l'advocació de Sant Miquel i Sant Pere, tal com consta en l'escriptura de dotació del posterior temple romànic, fent referència a aquest primer (Libri Antiquitatum de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, volum IV, document 277). Un cop aixecat el nou temple romànic, l'absis es va utilitzar com a sagristia, obrint un corredor estret entre les dues capçaleres. L'arc de ferradura restà tapiat possiblement des de l'època medieval fins a la restauració de 1926-28. Hom ha atribuït la destrucció de l'església preromànica a al-Mansur, en alguna de les seves ràtzies per terres catalanes (978-985). Fos per aquesta raó o per la insuficient capacitat del temple, a causa de l'increment de població, el cert és que a finals del segle X es bastí la nova església, que en part, cavalca sobre el mur meridional de l'antiga capella. El temple nou, d'estil romànic, va ser aixecat sota l'impuls del levita Sunifred i consagrada pel bisbe de Barcelona Vives, l'any 992, sota l'advocació, com l'anterior, de Sant Miquel i Sant Pere. Es tenen documentades dues fases d'aquest temple (fi del segle X -construcció- i a finals de segle XII). El primer temple tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, encara que de menor altura. Un entramat de fusta sostenia la coberta de teules o de lloses. La porta s'obria al costat meridional i avui es troba tapiada. D'aquest moment data també la finestra geminada de la façana occidental. És probable que durant la incursió almoràvit de l'any 1.103 per terres catalanes, dirigida per Abd al-Malik, fill d'al-Mansur, l'edifici quedés malmès, procedint-se a reformar-lo. Les obres afectaren l'estructura superior del temple. Se substitueix la teulada antiga per una coberta de canó, el que comportà l'aixecament de l'altura de les parets i el seu reforçament mitjançant arcs torals i formers. La coberta de la nau és a doble vessant de teula. L'any 1.108, el comte Ramon Berenguer III dóna l'església a la catedral de Barcelona. El despoblament de la ciutat d'Olèrdola a partir del segle XII no afectà la continuïtat del culte religiós a l'església, ja que Sant Miquel es va mantenir com a temple parroquial fins a l'any 1885. L'aspecte actual dels dos edificis és fruit de les diferents restauracions portades a terme (1926/1928 i 1953), en les quals es varen eliminar els elements arquitectònics posteriors al segle XII. L'absis d'Olèrdola és un dels més interessants de l'arquitectura preromànica catalana. Pel que fa a l'absis de l'església actual, de planta rectangular, es tracta d'un tipus de construcció més senzilla i barata que els absis semicirculars, fet que explicaria aquesta utilització generalitzada en els indrets on s'havia de construir amb una certa rapidesa. L'església de Sant Miquel està catalogada com a BCIN, va ser declarada com a MHA (Monument Històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31).</p> | 41.3025231,1.7094800 | 391962 | 4573144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-21.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Entorn de l'església es troba la necròpolis alt-medieval. Les sepultures presenten la forma estilitzada del cos humà (forma antropomorfa) i estan excavades a la roca. Les tombes estan orientades amb els peus a l'est (entre 200º i 235º). | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||
| 86825 | Capitell preromànic de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-preromanic-de-sant-miquel-dolerdola | <p>MOLIST, N. (2006). La columna amb capitell preromànic de l'església de Sant Miquel d'Olèrdola. Empúries 56.</p> | X | S'ha deteriorat pel fet de trobar-se a la intempèrie, havent perdut una de les falses volutes i trobant-se força erosionada. | <p>Capitell preromànic situat a la façana de ponent de l'església de Sant Miquel del Conjunt Monumental d'Olèrdola. Es tracta d'una columna monolítica amb capitell, de factura tosca. El capitell està decorat a les quatre cares amb motius geomètrics i cordes que ribetegen el coronament i les falses volutes. El fust és cilíndric i té tres cordes amb incisions en relleu. Entre les principals hipòtesis sobre el seu ús original, es creu que podria haver estat un peu d'altar, un mainell de finestra o un element de l'arc triomfal de l'absis.</p> | 08145-294 | Església de Sant Miquel del Conjunt Monumental d'Olèrdola | <p>La peça va ser descoberta l'any 1926 en motiu de les obres dirigides per Jeroni Martorell del Servei d'Investigacions Arqueològiques i Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Els diversos estudis que s'han fet sobre la peça indiquen que és un element procedent de l'església preromànica consagrada l'any 935. Segons aquests, en el moment de construir el temple romànic (a finals del segle X), es va reaprofitar el capitell per un finestral geminat.</p> | 41.3025200,1.7093000 | 391947 | 4573144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86825-7-mac-olerdola-esglesia-sant-miquel-j-casanova12543x814.jpeg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2021-02-17 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 91 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||
| 55063 | Cova del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pi | <p>BELLMUNT, J. (1955). Crónica de la Sección de Arqueología. Boletín de la Biblioteca-Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú. BELLMUNT, J. (1962). Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-II. Olérdola. Ampurias, v. XXIV. PINTA RODRÍGUEZ, J. (1983). Repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Olèrdola. Exploracions, Espeleoclub de Gràcia n. 7. Barcelona. RAURET, A.Mª.(1963). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú.</p> | <p>L'entrada de la cavitat s'obre al S/SW i té unes mides de 3m d'amplada en la part principal, l'alçada màxima no sobrepassa el 1,5 m (0,30 m en la part més profunda) i de profunditat té uns 6 m Davant la cova hi ha una petita plataforma de rocallís, molt emmascarada per la vegetació, d'uns 2-3 m d'amplada. Des d'ella es domina una visual estratègica: a l'est terrenys fèrtils de conreu al fons de la fondalada, al S el curs del torrent (en aquest sector amb el traçat de dos meandres força pronunciats), l'entorn és de bosc i matollar, molt degradats a causa de l'incendi forestal que es va produir l'any 1994. A l'interior de la cova és probable que es conservi part del sediment intacte en la part més profunda de la cavitat (0,5 m de potència en un petit sector), la resta de l'espai està exhaurida per la intervenció efectuada l'any 1955. S'han documentat: 2 contes discoïdals de pedra calcària de 8 i 10 mm de diàmetre respectivament, 1 nucli de sílex, 1 ascla de sílex, 7 fragments d'un vas de ceràmica a torn, d'època íbero-romana, una peça dentària humana, un molar d'equus. En principi, sense que es puguin extreure conclusions definitives es poden distingir dos moments cronològics: una primera utilització de la cavitat en època neolítica / calcolítica (peces d'ornament i indústria lítica) i una segona fase durant el període ibèric / romà. Els diversos elements en conjunt fan pensar en una utilització esporàdica i de caràcter sepulcral (amb presència de restes antropològiques). Cal destacar que a la part superior de la cinglera, a sobre de la cova, encara es poden distingir fragments de sílex (ascles deshidratades).</p> | 08145-43 | A la vessant N del torrent de les Jonqueres a Viladellops. Quasi dalt de la cinglera | 41.3028600,1.7324000 | 393881 | 4573153 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-431.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | La cova fou descoberta per Jaume Vives el novembre de 1955. El mes següent fou excavada per Joan Bellmunt, delegat d'excavacions arqueològiques de Vilanova. | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 86805 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-21 | XVIII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>La Caseta és una masia del segle XVIII que ha estat ampliada amb sengles cossos laterals tot mantenint el pendent de la coberta de la part primitiva. És un edifici de planta rectangular que originalment s'estructurava en dues crugies i se'n va afegir una lateral. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'accés, d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra. La façana està reforçada amb dos contraforts. El cos lateral afegit al segle XX s'obre amb un gran portal corresponent a una entrada de vehicles. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. A la part posterior hi ha un cos annex que es tanca formant un baluard. </p> | 08145-288 | Camí de la Caseta | 41.3030900,1.7537700 | 395671 | 4573153 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86805-20191127134141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86805-20191127135221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86805-20191127133947.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 55125 | Forn de calç de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-castellvi | S'aprecien signes evidents d'enrunament. | <p>Edifici de forma de piràmide troncada. Són dos cossos units, que per la banda de darrera recolzen directament sobre la roca de la muntanya natural. Cada cos té una boca de forn i la seva xemeneia. La de l'esquerra és més gran que la de la dreta, el primer té un alçat de 3 metres i una ample de 3 metres. Les parets de l'edifici estan fetes exteriorment de blocs de pedra i les voltes i les cantonades són de maó. A l'interior tot està cobert de maons. Davant del forn, hi ha un altre edifici amb una sèrie de divisions interiors. Les diferents depèndencies no són regulars i tenen portes d'accés per les dues bandes de l'edifici. Aquest edifici està fet de pedra, igual que el forn.</p> | 08145-105 | Extrem oest del Fondo de la Seguera | 41.3024697,1.6969058 | 390909 | 4573154 | XVIII-XIX | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-1050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-1051.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||
| 55124 | Font de les Cases de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-cases-de-la-vall | La vegetació que és abundant tendeix a embrossar tota la zona sinó hi ha un bon manteniment. | <p>La font ha estat 'redescoberta' recenment per un grup de voluntaris que l'han netejat de la vegetació que l'havia tapat completament. Aquesta font es va començar a perdre quan les anomenades Cases de la Vall van ser enderrocades. Es tracta d'un paratge on s'aprecia de manera evident la concentració de la humitat i neix la vegetació típica de les fonts. En el moment de la sortida de camp, no s'ha pogut determinar amb exactitud el lloc per on raja la font, ja que aquesta no rajava. Hi ha una bassa amb les parets exteriors de pedra -molt embrossada-, i un canal per on surt l'aigua. També es poden veure unes escales que servien per accedir-hi.</p> | 08145-104 | Al límit oest del Fondo de la Seguera | 41.3024700,1.6950300 | 390752 | 4573156 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55124-foto-08145-104-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Miquel d'Olèrdola 447-6-2 (278-130). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||||
| 82885 | Barraca de cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-mingo | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada a llevant de la masia de Cal Mingo. És una edificació aïllada de planta circular amb un contrafort que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. S'hi ha fet una intervenció per consolidar-ne l'estructura tot utilitzant morter.</span></span></span></p> | 08145-171 | A llevant de Cal Mingo | 41.3030600,1.7417000 | 394660 | 4573164 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82885-20200617112020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82885-20200617111952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82885-20200617112057.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 78697 | Plàtans de les Masses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-les-masses | L'estat aparent dels arbres és bo, però el seu entorn es troba descuidat. | <p>Ubicats davant de la casa de les Masses, hi ha alineats uns plàtans (Platanus) molt grans. Es tracta d'arbres corpulents, de capçada densament fullosa; escorça recoberta d'una pela verdosa o groguenca. Les fulles són grans, dividides en 3 a 5 lòbuls dentats; pecíol llarg, acabat en forma de pipa.</p> | 08251-115 | Les Masses. | 41.3020000,1.6467200 | 386707 | 4573166 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78697-foto-08251-115-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:12 | |||||||||||||
| 86690 | Can Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-1 | XIX | Presenta deficiències estructurals i parts enderrocades. | <p>Can Torrent és una casa del segle XIX. És un edifici aïllat i de planta rectangular al qual s'adossa un cos lateral i uns cups a la part posterior. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El porxo que s'adossava davant la façana principal està enderrocat. Té poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat.</p> | 08145-272 | Veïnat de l'Altrabanda de Viladellops | 41.3030700,1.7373900 | 394299 | 4573170 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86690-20191029104939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86690-20191029104820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86690-20191029101713.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com Ca la Rosita. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 55060 | Avenc del Camí de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cami-de-viladellops | <p>Avenc que queda a peu de camí. La boca d'entrada de 95 cm x 36 cm. La profunditat fins on arriba la seva visió sense entrar és d'uns 5 m. Segons Espeleoíndex, té una forta inclinació, i a la base té una saleta i una gatera amb una cúpula de 2,5 m d'alçadaUna inscripció a la roca diu: Avenc Janine.</p> | 08145-40 | Al camí que neix de la C-15 venint de direcció Vilanova | 41.3030030,1.7275330 | 393474 | 4573175 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-401.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com Avenc Janine | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||||||
| 86791 | Veïnat de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-la-font | XIX-XX | <p>El veïnat de la Font està situat a l'Altrabanda de Viladellops. Es tracta d'un conjunt de cases construïdes entre el segle XIX i el XX, entre les quals hi ha Cal Jaume, Cal Marc, Cal Mosso i Cal Notari, entre d'altres. Són cases de tipus popular, de dues crugies i coberta a dues vessants. </p> | 08145-283 | Veïnat de l'Altrabanda de Viladellops | 41.3031600,1.7376000 | 394317 | 4573180 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86791-20191029105101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86791-20191029110448.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem. S.L | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 86685 | Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-1 | XIX | <p>Cal Jaume és una casa construïda al segle XIX. Està formada per dos volums superposats en forma de 'L', de planta baixa i pis. El cos principal té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser ceràmic. Té poques obertures, emmarcades amb una motllura, ceràmiques o de pedra. El tractament exterior dels murs és la pedra vista.</p> | 08145-267 | Veïnat de l'Altrabanda de Viladellops | 41.3032200,1.7369800 | 394265 | 4573188 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86685-20191029104614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86685-20191029104503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86685-20191029104425.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 86687 | Cal Mosso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mosso-1 | XIX | <p>Cal Mosso és una casa del segle XIX. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures; el portal és d'arc escarser ceràmic i el finestral de sobre també és ceràmic; la resta són d'arc pla arrebossat. En un costat s'hi adossa un cos annex de la mateixa alçada de la casa i que segueix el pendent de la seva coberta. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08145-269 | Veïnat de l'Altrabanda de Viladellops | 41.3032400,1.7372000 | 394284 | 4573189 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86687-20191029105011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86687-20191029104722.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 94394 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-8 | <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIX-XX | Reformada 2012 | <p><span><span><span><span><span>La Casa Nova és una edificació de situada a les afores de Sant Marçal. Correspon a un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis presenta una composició simètrica a partir de tres eixos d’obertures i es troba cornat a la part central per mitja esfera. A nivell de planta baixa s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat i cinc finestres d’arc pla distribuïdes entre la planta baixa i la planta pis. A la part central i sota coberta s’hi obre una finestra d’arc pla geminada. A la façana de ponent s’hi obre un antic portal d’arc rebaixat que donava accés a l’antiga zona del celler. Al costat de llevant hi ha un espai enjardinat tancat per un baluard amb porta d’accés d’arc rebaixat. El parament dels murs es arrebossat i pintat amb tonalitat ocre amb el marc de les obertures pintat de granat. Aquest espai també s’hi accedeix des d’una porta oberta l’any 2012 d’arc pla. </span></span></span></span></span></p> | 08058-314 | La Porxada. Sud-est de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>La Casa Nova fou edificada pels amos de la Porxada, la família Brech. Per testament va passar a ser propietat de Rosa Montró. Posteriorment, durant molts anys estigué en desús fins que fou adquirida per la família Puigmoltó, que la va vendre als actuals propietaris. </span></span></span></span></span></p> | 41.3019400,1.6205100 | 384512 | 4573194 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94394-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94394-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94394-314-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 1994 a l’actual zona enjardinada encara hi existien diferents volums edificats i relacionats amb l’activitat agrícola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 04:57 | |||||
| 55062 | Balma dels Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-masets | <p>VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú. VIRELLA, X. (1974). Resum d'un any d'activitat del grup d'investigacions arqueològiques Talaia. Villanueva y la Geltrú (semanario de información local).</p> | Terreny molt remogut. | <p>Es tracta d'una cavitat alta i poc profunda, envoltada de bosc i en l'actualitat pràcticament esgotada arqueològicament. L'entrada s'obre a sud; fa uns 4 m d'alçada i 5,20 m de profunditat (al fons el substrat calcari forma una mena de brancal) i 4 m d'amplada en la boca. Aflora el substrat rocós pel sòl i la part frontal de la cavitat. L'excavació del poc presentava per part dels membres del grup d'investigacions arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia l'any 1973, va donar com a resultat la recuperació de: ascles i fragments de sílex sense retocar; un gratador de sílex, de mida petita; fragments informes de ceràmica comuna ibèrica, a torn; 1 moneda de coure amb la llegenda: Barcino Civitas 1612. Es tracta d'una cavitat utilitzada molt esporàdicament com a refugi i que ha deixat un registre arqueològic prou escadusser.</p> | 08145-42 | Prop del llit del torrent de les Jonqueres a Viladellops. A uns 275 m del nucli de l'Altrabanda' | 41.3032800,1.7350900 | 394107 | 4573196 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-42.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-421.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 77|78|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 78633 | Les Masses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-masses | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1983) Fitxa de l'arxiu del Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>La casa principal està assentada en un desnivell del terreny que es salva amb una escala adossada a l'edificació. És de planta quadrangular amb soterrani, planta baixa i pis. Les façanes tenen una composició simètrica, les finestres i les portes estan emmarcades amb mamposteria i destaquen els elements de ceràmica verda vidrada. En un dels seus costats hi ha un jardí de caràcter romàntic amb diverses espècies botàniques, entre elles palmeres i cedres de grans dimensions.</p> | 08251-42 | El topònim de les Masses ja determina una zona de referència al municipi | <p>Antigament hi havia hagut un molí fariner, del qual encara en queda la bassa.</p> | 41.3023400,1.6468100 | 386715 | 4573204 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78633-foto-08251-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78633-foto-08251-42-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Prop de la masia hi havia un molí del qual no en queda cap resta, aquest molí està fitxat pel Servei Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el nº 15897. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,97 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml