Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93102 | Palanca de Lourdes o del molí d’en Galtés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-lourdes-o-del-moli-den-galtes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | s. XIX-XX | Tota la passarel·la inexistent i l’estructura d’obra malmesa. | <p><span><span><span><span><span>Restes de l’antiga palanca per accedir a l’ermita de Lourdes. Conserva dempeus els dos pilars laterals i una pilastra central, al mig del riu Foix, construïts amb maons i ciment aprofitant una gran roca amb tallamars semicilíndrics. Les restes conservades assoleixen una alçada de 4,20 m.</span></span></span></span></span></p> | 08058-15 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’any 1904 apareix citat al <em>Diario de Villanueva y Geltrú</em>: “ Anteayer á causa de una avenida impensada del rio Foix hubieron de pernoctar en la ermita de Lourdes varias persones que habían ido á dicho punto á passar la tarde. La avenida llevóse la palanca que atraviesa el rio y este fué el motivo de quedar sitiados en Lourdes varios romeros”.</span></span></span></span></span></p> | 41.2431900,1.6605300 | 387762 | 4566619 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Antiga Palanca sobre el riu Foix | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||
| 93103 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | XIX | Malmès i cobert pel pantà de Foix l’any 1929 | <p><span><span><span><span><span>Antic aqüeducte que portava aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. Actualment, el tram de l’aqüeducte que passa pel pantà de Foix està cobert per les aigües del pantà i l’aigua s’ha canalitzat per un altre indret. </span></span></span></span></span></p> | 08058-16 | Pantà de Foix. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2627000,1.6402900 | 386100 | 4568811 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||
| 93104 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru-0 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | s. XIX | <p><span><span><span><span><span>Aqüeducte porta aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. El tram es troba situat damunt la carretera BV-2115 entre el km. 8 i 9. Aquest tram, de 60 m de longitud, es va construir per salvar el barranc de la Coma Pineda i està format per tres arcs de mig punt construïts amb maons col·locats a mode de sardinell. L’intradós dels arcs és de 7 m de llum. La part superior del pont està construït amb pedra irregular rejuntada amb argamassa i la part inferior amb maons. L’aqüeducte està coronat per un canal cobert de maons per on transcórrer actualment l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-17 | Damunt carretera BV-2115 | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2563100,1.6541200 | 387248 | 4568084 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||
| 93105 | Forn de calç de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-casa-alta | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Restaurat a principis del segle XXI | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. A la part inferior s’hi obra la boca d’alimentació d’arc de mig punt. Per la banda est hi ha dos murs de pedra seca de delimiten l’espai d’accés a la boca d’alimentació. </span></span></span></span></span></p> | 08058-18 | Plana de la Casa Alta. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2743500,1.6791300 | 389373 | 4570055 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||
| 93106 | Conjunt de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-castellet | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. X-XX | <p><span><span><span><span><span>El nucli de Castellet es troba situat en una cinglera davant el pantà i del Parc Natural del Foix, amb un domini visual de la plana fins l’Arboç. El nucli, envoltat per la carretera BV-2115, està format pràcticament per un sol carrer amb petits racons d’observació del paisatge. La cinglera està presidida pel castell de Castellet, esmentat per primera vegada l’any 977, i per l’església parroquial de Sant Pere de Castellet, d’origen romànic i esmentada per primera vegada l’any 1106. El nucli està format per un seguit d’antigues cases refetes amb grans portalades d’arc de mig punt o de llinda plana, l’antiga casa del comú construïda l’any 1906 i l’antic forn de pa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-19 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Nucli sorgit a redós de l’antic castell de Castellet, esmentat per primera vegada l’any 977 quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred, anomenat Amat, pel preu de seixanta pece. Gràcies aquest document sabem que el castell termenava amb Castellví, Olèrdola, Cubelles, Calders i la Guàrdia de Banyeres. En aquest moment, el castell era anomenat de Sant Esteve. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al segle XI el castell estava sota el domini de Bernat Otger, fill d’Otger. L’any 1076 Rotllan d’Otger ven la meitat del castrum de Castellet al comte Ramon Berenguer I o s’hi defineixen els límits del terme, el qual arribava fins a mar. Des de aleshores el terme de Castellet s’ha anat reduint a favor dels municipis de l’entorn passant de quasi 90 km2 a 47 km2. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Al segle XII Jordà Santmartí, propietari del castell, va prometre fidelitat al comte de Barcelona. També va damnificar els honors del monestir de Sant Cugat, dins dels límits del castell de Castellet. L’any 1219 el rei Jaume I va confirmar el dret que tenia Ferrer de Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet, feu de la corona. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Al mateix temps, entre el segles XII i XIV, la família Castellet va posseir el castell en rerefeu i va tenir el domini del terme. Els Castellet van ocupar càrrecs en l’administració reial fins a Blai de Castellet, últim membre que va posseí el castell. A partir d’aleshores estigué en possessió de la corona fins que l’any 1405 el rei Martí l’Humà el va vendre a Pere de Torrelles. Posteriorment va passar a mans de la família Desplà i l’any 1460 a Bernat de Requesens. L’any 1472 els Requesens ho van vendre a Guillem de Peralta. Posteriorment va passar sota domini de la família dels Aguilar, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma, els quals el van mantenir fins l’any 1837, quan es van abolir els drets jurisdiccionals. L’any 1925 n’era propietari Josep de Peray i March i l’any 1999 fou adquirit per la fundació Abertis. </span></span></span></span></span></p> | 41.2640500,1.6352200 | 385678 | 4568968 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 93107 | Conjunt de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-torrelletes | <p><span><span><span><a>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVI-XX | <p><span><span><span><span><span>El nucli de Torrelletes es troba situat a la dreta del riu Foix, entre Castellet i les Masuques. El nucli s’organitza al llarg d’un carrer amb diverses edificacions unifamiliars de planta baixa i pis. En destaca la masia de Can Rossell o la masia de Ca l’Altet. L’any 1908 s’hi va construir l’edifici que acull la Societat Recreativa de Torrelletes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-20 | Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Aquest nucli era d’origen agrícola i conegut amb el nom de Torrelles de Castellet, atès que en un document de l’any 1677 s’especifica a Joan Altet, pagès i descendent de Tomàs Altet de Torrelles, de la parròquia de Castellet. </span></span></span></span></span></p> | 41.2778600,1.6526100 | 387158 | 4570478 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93107-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93107-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93107-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | A l’extrem nord del carrer de Santa Magdalena s’hi ubicava l’església dedicada a Santa Magdalena, cremada durant la guerra civil espanyola i posteriorment enderrocada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||
| 93108 | Ermita Mare de Déu de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-mare-de-deu-de-montanyans | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIV-XX | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Montanyans es troba situada dalt del turó de Montanyans. Correspon a una construcció d’origen medieval que fou ampliada al segle XIV per la zona de l’absis. L’any 1750 es va fer una nova ampliació i s’afegí el cambril i entre els anys 1955 i 1962 fou reconstruïda pels veïns del terme, atès que durant la guerra civil va ser cremada. L’edifici és d’una sola nau coronada per un l’absis de planta quadrangular. El retaule, realitzat amb pedra i ceràmica, va ser dissenyat per Pau Macià i realitzat per la ceramista Maria Tetas de Bolet l’any 1979. En ell s’hi plasma els set goigs de la Mare de Déu i el sacrifici del calvari a la predel·la hi ha representats la figura de S. Vicens Ferrer, la Troballa de la santa imatge i Sant Jaume el Major. En el sòcol que sosté el retaule apareixen dos àngels, un que sosté l’escut d’armes de l’Albert de Montanyans i l’altre el de l’ermita. Des del presbiteri també s’accedeix a la sagristia. A la nau central s’hi conserva l’antic l’arc apuntat i la creueria gòtica que sostenen la coberta exterior realitzada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Antigament, entre el portal d’accés i l’arc apuntat hi havia hagut el cor on s’hi accedia per una escala de cargol situada al costat de la porta que comunica el temple amb la casa de l’ermità, edificació adossada a la façana de tramuntana. A la façana principal s’hi obra el portal d’arc de mig punt adovellat amb arquivoltes sostingudes per impostes. Al costat hi ha una espitllera reformada. Damunt el portal hi ha un rosetó amb un vitrall amb la figura de Sant Macari, sant que a inicis del segle XV hi tenia un altar dedicat. La façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. La façana de migjorn fou reforçada amb la construcció de diversos contraforts, alguns d’ells atalussats. A la façana de tramuntana s’hi adossa l’antiga casa e l’ermità, dividida en tres grans habitacions una de les quals conserva un antic arc apuntat. Actualment aquest espai es utilitzat com a magatzem. </span></span></span></span></span></p> | 08058-21 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span><span>La primera notícia documental de l’ermita data de l’any 1341 en un document d’Albert de Muntanyans. Els Muntanyans van ser un llinatge existent en aquesta zona entre els segles XIV i XV. Malgrat aquest document, l’ermita podria tenir una cronologia més reculada atès que es va localitzar una inscripció amb l’any 1230 inscrit en un dels mur de l’edificació. El juliol de 1936 l’ermita fou cremada i la coberta retirada i aprofitada per edificar un forn de pa a Sant Marçal. L’any 1955 es van iniciar els treballs de neteja i reconstrucció que finalitzaren l’any 1962.</span></span></span></span></span></p> | 41.3032000,1.6316400 | 385446 | 4573319 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Actualment pertany a la parròquia de Sant Marçal, antigament pertanyia a la parròquia de Sant Pere de Castellet. Al segle XV tenia un altar dedicat a Sant Macari i un altre a Sant Joan. Entre l’arc i la creueria gòtic hi ha una amplia tomba utilitzada fins a inicis del segle XX pel veïns de les masies més properes. La primera notícia relacionada amb aquesta tomba és en una visita pastoral que data de l’any 1777 : “A igual distancia de una hora hai otra capilla de Ntra. Sra. que llaman de Montañans, en la que hai sepultura para enterrarse los vecions inmediatos”. | 94|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||
| 93109 | Ermita de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-lourdes | <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 2. Desembre 2020. Ermita de Lourdes. Un nou espai per gaudir del nostre municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CANALIS, X. (1998):Lemita de Lurdes, deixada de la mà de Déu a <em>L’hora del Garraf.</em> Desembre de 1998.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIX | Parets pintades i algunes parts interiors de l'edifici destruïdes | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Lourdes és una edificació d’una nau amb transsepte coronada per un absis semicircular que combina una coberta a doble vessant i una altra plana al semicercle. Als murs laterals seguint una composició simètrica s’hi obren diverses obertures d’arc apuntat, algunes d'elles cegues, seguint un estil historicista neogòtic. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi accedeix mitjançant un portal senzill d’arc apuntat sense cap tipus de decoració ni cap altre obertura. Aquesta façana està reculada en relació a dos cossos que flanquejant a banda i banda l’entrada, tipus torre, de tres plantes. Entre aquests cossos i el transepte, a banda i banda, s’hi adossa un volum de planta rectangular més baix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és arrebossat a excepció de la façana principal de les torres. Aquetes són de maçoneria amb les obertures remarcades amb maons. Consta d’un portal d’accés i amb dues finestres d’arc apuntat a nivell del primer pis coronades per una cornisa. Damunt d’aquesta s’hi obra una finestra central d’arc apuntat coronada per una cornisa superior amb dos pinacles. </span></span></span></span></span></p> | 08058-22 | Parc del Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L'ermita va ser construïda per encàrrec dels propietaris del Molí d'en Galtés (Ceferino Ferret i Martí i Antònia Galtés i Martí) l'any 1886, després d'haver fet una peregrinació al santuari francès de Lourdes. El mateix any va quedar adscrita a la Santa Casa de Loreto i es va fer construir una gruta artificial a semblança del santuari francès de Lourdes, centre de pelegrinatge marià. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Abans de la guerra civil s’hi celebrava l’Aplec de Tardor, tradició que es va recuperar entre els anys 1962 i 1992 per l’Agrupació Excursionista de la Talaia de Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 2020 fou adquirida per l’Ajuntament</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458300,1.6631300 | 387985 | 4566909 | 1886 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Ermita del Loreto | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||
| 93110 | Forn de calç de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-bovera | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4 m de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-23 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2817200,1.6589500 | 387696 | 4570899 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93110-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93110-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||
| 93111 | Forn de calç de la Bovera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-bovera-2 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII -XX | Cobert de vegetació i part enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4,60 de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-24 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2812700,1.6654700 | 388241 | 4570840 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||
| 93112 | Forn de calç de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carcosa | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un marge atalussat davant de la carretera BV-2115. L’estructura del forn és de planta circular amb un diàmetre de 3,50 m. És tracta d’una construcció excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-25 | Fondo de la Carçosa. Sud-est de Castelelt | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2471800,1.6635600 | 388023 | 4567058 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||
| 93113 | Picapedrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picapedrers | s. XXI | <p><span><span><span><span><span>El picapedrer és un conjunt escultòric que representa les diferents escenes de treball que realitzaven els picapedrers per extreure’n la pedra. El conjunt està format per dues figures situades damunt una bastida que a partir dels tascons extreien grans blocs de pedra. Sota d’aquets hi ha un altre conjunt que parteixen els blocs de pedra en blocs més petits. Un tercer grup de picapedrers que dona forma i transforma els blocs en peces i finalment un quart grup que carrega els blocs ja treballats en un carro tirat per dos cavalls. </span></span></span></span></span></p> | 08058-26 | Zona d’aparcament de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2630200,1.6337200 | 385550 | 4568856 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93113-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93113-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Les figures estan realitzades amb xapa d’acer pintada de manera realista i integrades entre elements tridimensionals d’una pedrera. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||
| 93114 | Traginers de fogot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/traginers-de-fogot | s. XXI | <p><span><span><span><span><span>L’escultura dels Traginers de fogot es troba situada al costat de l’antic forn. El conjunt està format per quatre figures de ruc (dues cries i dos adults) una d’elles preparada per ser carregada amb fogots de llenya per portar al forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-27 | Pujada de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2626900,1.6334200 | 385525 | 4568819 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93114-27-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Les figures estan realitzades amb acer policromat | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||
| 93115 | Mural del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-forn | s. XXI | <p><span><span><span><span><span>Damunt la paret oest de l’antic forn de pa hi ha un gran mural que recrea diferents escenes relacionades amb l’activitat del forn: fer la massa del pa, la cuita dins el forn i la venda. </span></span></span></span></span></p> | 08058-28 | Forn de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2625300,1.6334600 | 385528 | 4568801 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93115-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | El mural està realitzat amb planxa d’acer retallada i buidada. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||
| 93116 | Mestresses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mestresses | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conjunt format per quatre figures que representen una trobada casual a la porta de l’antic forn de pa de la dècada de 1960. Un grup format per la mare i un nadó que van a comprar al forn i un segon grup format per l’àvia i la neta que surten de comprar. </span></span></span></span></span></p> | 08058-29 | Forn de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla.</span></span></span></span></span></p> | 41.2625200,1.6335500 | 385535 | 4568800 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93116-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Les figures han estat realitzades amb ferro corten i pintades de forma realista. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||
| 93117 | Marge dels oficis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-dels-oficis | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conjunt escultòric que representa els diferents oficis del municipi i l’entorn. Alhora també és utilitzada com a tanca protectora del marge del talús. Al conjunt s’hi representa la mare amb la bugada i les dues filles, el carreter, el capellà amb l’escolanet, el carter amb bicicleta, els pagesos i els infants corrent... Com element d’unió entre els personatges hi ha un mur de feixa i una barraca de pedra seca. </span></span></span></span></span></p> | 08058-30 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2640200,1.6348300 | 385645 | 4568965 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93117-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93117-30-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93117-30-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Totes les figures estan realitzades en acer tallin retallades i buidades. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||
| 93118 | Penélope | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penelope | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Figura femenina amb el braç dret protegint-se del sol i mirant a la llunyania. Al costat té un cistell on s’hi representa una manta que teixeix i desfà, al·lusió a la llegenda de Penélope i Ulisses. </span></span></span></span></span></p> | 08058-31 | Carrer del Castell. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2640200,1.6352400 | 385679 | 4568965 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93118-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93118-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Figura realitzada en acer corten creada a partir d’un seguit de làmines unides entre si per tal de donar-li volum. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||
| 93119 | Anell de Möebius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anell-de-moebius | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’anell de Möebius és una figura tridimensional que suggereix la idea d’un moviment continu de l’activitat humana en les diferents estacions de l’any. L’escultura està dividida en 12 vinyetes on s’hi representen diverses activitats relacionades amb l’activitat vitivinícola anual: recollida del raïm, sulfatar la vinya, la poda, transport del raïm amb portadores, xafar raïm als cups de vi...</span></span></span></span></span></p> | 08058-32 | Darrera del castell de Castell. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2653200,1.6370100 | 385830 | 4569107 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93119-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93119-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | L’estructura de l’anell de Möebius està realitzada amb ferro mentre que les vinyetes estan representades amb vitrall ferro retallat i vitrall de colors. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||
| 93120 | Creu de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-montanyans | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Creu situada davant l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Creu llatina amb decoració esculpida amb la imatge de Jesucrist crucificat a la part central. La creu se sosté damunt un capitell amb l’escut de la família Montanyans. El fust està format a partir de tres element constructius diferenciats que se sostenen damunt una base quadrada construïda amb pedres i argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-33 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Creu construïda per Dr. Vicente Casanova a partir de l’aprofitament de diferents pedres localitzades a l’entorn de l’ermita. Fou per commemorà el Concili del Vaticà II i la Traslación de Santa Maria. Fou beneïda el mateix any pel Sr. Deán </span></span></span></span></span></p> | 41.3029600,1.6193500 | 384417 | 4573309 | 1962 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93120-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93120-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 93121 | Creu de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-talaia | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Damunt d’un gran bloc de pedra al cim de la Talaia s’hi va col·locar una creu de ferro i en el mateix bloc de pedra hi ha repicada una petita capella on hi ha representada l’escena del portal de Betlem i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Des del cim de la creu és visible Rocacrespa, l’ermita de Lourdes, el pantà de Foix i les serralades del Penedès i el Montmell.</span></span></span></span></span></p> | 08058-34 | La Talaia. Est de Castellet | 41.2461600,1.6685200 | 388437 | 4566938 | 1954 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 93122 | Llegenda de la Cova d’or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-dor | <p><span><span><span>Rutes de Llegendes i Rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament es creia que entre el Foix i Clariana s’amagava un tresor en un pou conegut com la Cova d’Or. Molta gent s’hi apropava, però al ser tant profund i no veure’s el fons ningú no s’atrevia a davallar-hi. Un bon dia un cavaller va arribar a Clariana i va demanar que el portessin a la cova. Un cop allà, va fullejar un llibre, va encendre una espelma i va endinsar-se al pou. El noi que l’havia acompanyat tot plegat va veure com del pou sortia una gran quantitat de cargols i a continuació va aparèixer també el cavaller amb dos sarrons farcits de ves a saber què i va demanar-li al noi que s’omplís les butxaques dels cargols i marxés. El noi va fer cas i de seguida va marxar cap a casa. Un cop a casa es va endur una gran sorpresa, els cargols s’havien convertit en monedes d’or. Des d’aleshores, molta gent ha visitat la cova però ningú més ha trobat cargols ni monedes d’or.</span></span></span></span></span></p> | 08058-35 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||||
| 93123 | Ara de Castellet o de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-castellet-o-de-les-masuques | S. IX-X dC | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara d’altar de planta rectangular de 30 x 117 x 74 cm realitzada amb marbre reaprofitat. Presenta inscripcions posteriors</span></span></span></span></span></p> | 08058-36 | Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038, Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara procedent de l’església de Sant Esteve de Castellet, prop de la zona de les Masuques</span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Dades proporcionades pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Núm. de catàleg de la peça 122012-000. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 93124 | Festa de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-gornal | <p><span><span><span>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer cap de setmana després de Sant Pere es celebra la festa major de La Gornal en honor a Sant Pere, patró de La Gornal. S’inicia el dissabte al matí amb activitats per a tots els públics seguit d’un dinar o sopar popular de Festa Major. A la tarda continua amb animació infantil. Al vespre hi ha correfoc amb el Drac de la Gornal, Drac petit de la Gornal i els Diablons de la Gornal. El diumenge hi ha la missa solemne seguida d’una cercavila amb la participació de gegants i capgrossos de diferents entitats. Finalitza el vespre amb un concert i la tradicional pernilada (pa amb tomàquet i pernil popular) i el castell de focs. </span></span></span></span></span></p> | 08058-37 | La Gornal | 41.2540600,1.5917000 | 382014 | 4567917 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93124-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93124-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Imatges cedides per Josep Maria Vallès | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 93126 | Festa Major de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelletes | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa major de Torrelletes es realitza el tercer cap de setmana de juliol. S’inicia el divendres amb una conferència en relació al passat de Torrelletes seguit d’un sopar. El dissabte durant tot el dia hi ha vàries activitats infantils. Al vespre sopar popular i ball. Finalitza el diumenge amb la cercavila i una botifarrada popular amb concert d’havaneres. </span></span></span></span></span></p> | 08058-38 | Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons els membres de la Societat Recreativa Torrellense la primera festa major que es coneix es va organitzar l’any 1908 quan es va inaugurar la Societat Recreativa Torrellense encarregada de la seva gestió. </span></span></span></span></span></p> | 41.2776900,1.6527800 | 387172 | 4570459 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93126-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93126-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges cedides per Antoni Mayola | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||
| 93127 | Festa Major de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellet | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’últim cap de setmana de juliol o el primer cap de setmana d’agost es celebra la festa major de Castellet. S’inicia el dissabte a la tarda amb activitats infantils seguit d’un sopar i ball al local de la Societat. El diumenge al migdia es fa un concert amb vermut i al vespre havaneres i botifarrada popular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-39 | Castellet | 41.2644200,1.6358200 | 385729 | 4569008 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||||
| 93128 | Antic cementiri de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cementiri-de-castellet | s. XVIII-XIX | Destruït | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’antic cementiri parroquial de Castellet es trobava situat al costat de l’església de Sant Pere de Castellet i darrera el castell. Actualment només s’hi conserva una llosa de pedra coronada amb una creu de ferro al centre d’una zona enjardinada. A la llosa s’hi pot llegir: “Antic Cementiri de Castellet. Recordeu-vos senyors dels vostres servents i serventes que reposin en la vostra pau eterna. Per a Déu mil anys són com un dia i un dia és com mil anys”</span></span></span></span></span></p> | 08058-40 | Darrera el Castell de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cementiri fou traslladat a l’actual cementiri de Castellet, de titularitat municipal l’any 1866</span></span></span></span></span></p> | 41.2650100,1.6367200 | 385805 | 4569072 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93128-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93128-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 93129 | Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanyans-0 | <p><span><span><span><a>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Montanyans es troba situada en un turó sota l’ermita de la Mare de Déu de Muntanyans. Antiga masia de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn i amb un pati interior tancat per un baluard. A l’entorn del cos principal s’ha adossen diversos cossos annexes, entre els quals hi ha una estança amb quatre grans cisternes. L’edificació consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, molt malmesa, conserva una petita finestra d’arc de mig punt situada a l’alçada de les golfes marcant l’eix central de la façana. L’interior està compartimentat en diferents estances amb la cuina situada a la banda de ponent. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb els brancals de les obertures amb maons.</span></span></span></span></span></p> | 08058-41 | Coster de Montanyans. Nord-oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En un document de l’any 1705 la casa era habitada per la família Romagosa: “Josep Romagosa, pagès de la casa de Muntanyans. Casa i heretat anomenada La Casa de Montanyans”. L’any 1928 la casa encara era propietat de la família Romagosa. Segons consta a la documentació era propietat de Josep Romagosa Boada que l’any 1930 deixa en propietat al seu fill Josep Romagosa Figueras.</span></span></span></span></span></p> | 41.3009800,1.6316600 | 385444 | 4573073 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||
| 93130 | La Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallisseta | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Pallisseta és una masia d’època contemporània de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. L’interior està completament enderrocat i cobert de vegetació. La casa comptava amb un pati tancat per un baluard del qual encara en resta part del mur de tancament i el portal d’accés d’arc pla. El parament dels murs que es conserva és de tàpia i alguna part encara conserva l’arrebossat. El mur de tancament de ponent, que és conserva en tota la seva alçada, manté una espitllera tapiada. Al costat de llevant hi ha l’antiga pallissa i el magatzem. Finalment, davant la masia hi ha una edificació posterior de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües de planta baixa amb l’accés a ponent. El parament dels murs es arrebossat amb les cantonades imitant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-42 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | <p>Segons documentació relacionada amb la Casa Murada,el propietari Juan Roig va adquirir l'any 1823 dues peces de terra de la partida de 'La Palliseta'.</p> | 41.2483700,1.5808200 | 381092 | 4567300 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||
| 93131 | La Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casota-2 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J; MIRALLES, F. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els ramats baixaven dels Pirineus a marina. Associació dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> | s. XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Casota es troba situada en uns camps de vinyes de la Plana, al costat de la Serra de la Casota. Correspon a un corral clos de planta quadrada d’una sola planta compartimentada per un mur obert a migjorn mitjançant arcades i que divideix l’espai en dues àrees, una de les quals estava coberta per una teulada de bigues de fusta a una vessant. El parament dels murs és de pedra irregular i argamassa. Al mur de tramuntana i de ponent hi ha diverses finestres, tipus espitllera.</span></span></span></span></p> | 08058-43 | La Plana - Serra de la Casota. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antic corral on s’hi tancaven les ovelles durant la transhumància. </span></span></span></span></span></p> | 41.2735500,1.6406400 | 386148 | 4570015 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | El camí que li dona accés es conegut com l’antiga carrerada de Sant Domènec | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||
| 93132 | Goig de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-marcal | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor a Sant Marçal venerat a l’església parroquial de Sant Marçal de Castellet i la Gornal. La lletra s’inicia: “ Puig nostre poble se venera i honrar-vos volem com cal: Siau-nos del Cel drecera gloriós bisbe Sant Marçal”. La lletra és de Mn. Santiago Casanova</span></span></span></span></span></p> | 08058-44 | Església de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3099000,1.6029100 | 383053 | 4574101 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93132-44-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | En un dels goig el dibuix mostra a Sant Marçal nen, ja que segons una tradició va ser el nen que va oferir cinc pans i dos peixos a Jesús pel miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 93133 | Goig en honor a nostra senyora de Lourdes- Loreto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-nostra-senyora-de-lourdes-loreto | XIX - XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor la Mare de Déu de Lourdes-Loreto que es venerava a l’ermita de Nostra Senyora de Lourdes-Loreto de Sant Pere de Castellet. La lletra s’inicia: “Dins la gruta vermellosa floriu, Rosa virginal: de Lourdes Princesa hermosa daunos consol meternal”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-45 | Ermita Lourdes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458400,1.6631600 | 387987 | 4566910 | 1892 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 93134 | Goig en honor a la Mare de Déu de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-la-mare-de-deu-de-montanyans | <p><span><span><span><a>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</a></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor la Mare de Déu de Montanyans que es venerava a l’ermita de la Mare de Déu de Muntanyans. La lletra s’inicia: “Puig obreu prodigis tants quan us veieu reclamada: Sigueu-nos sempre advocada Princesa de Montanyans”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-46 | Església Santa Maria de Montanyans | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig més antic relacionat amb la Mare de Déu de Montanyans data del segle XVII- inicis s, XVIII segons un llibre de relats escrits pel faré Camós entre els anys 1651 i 1653 i publicat el 1657, amb noves edicions l’any 1772 i l’any 1949.Aquests goig no tenen música pròpia, es canten amb la tonada tradicional i popular que mossèn Maideu va transcriure en l’edifici de Ricard Vives l’any 1971.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. </span></span></span></span></span></p> | 41.3032100,1.6316200 | 385445 | 4573320 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93134-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93134-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93134-45-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93134-45-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 93135 | Goig en lloança al Santíssim Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-al-santissim-sagrament | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor al Santíssim Sagrament que es venerava a la parròquia de Sant Marçal de Castellet i la Gonrla. La lletra s’inicia: “Cristians tots de bon grat, cantem molt devotament: Per sempre si lloat, el Santíssim Sagrament”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-47 | Església de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. </span></span></span></span></span></p> | 41.3099000,1.6029100 | 383053 | 4574101 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||||
| 93136 | Refrany I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-i | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arboç les nenes maques, a Gornal ja no ho són tant, a Bellvei les rovellades i al Vendrell la flor del camp</span></span></span></span></span></p> | 08058-48 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Les poblacions segueixen l’ordre geogràfic de la carretera de Vilafranca al Vendrell | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||||
| 93137 | Refrany II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-ii-0 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la Gornal , quatre cases i un corral</span></span></span></span></span></p> | 08058-49 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||||
| 93138 | Pou del fondo de la Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fondo-de-la-pallisseta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Pallisseta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit de pedra. L’exterior està revestit amb ciment. A banda i banda del pou hi ha un pilar lateral on hi descansa l’eix, en aquest cas una biga de fusta, on s’hi pensava la corriola per extreure’n l’aigua. Al lateral de llevant s’hi ha una pica on s’hi barrejava el sulfat de coure per la vinya. En aquesta mateixa banda, la paret del pou exterior està revestida amb cairons d’un cup de vi. </span></span></span></span></span></p> | 08058-50 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2512000,1.5849300 | 381442 | 4567609 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 93139 | Pou de vinya del fondo de la Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-vinya-del-fondo-de-la-pallisseta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Pallisseta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny. L’exterior està revestit amb ciment i cobert per grans lloses. A banda i banda del pou hi ha un pilar lateral on hi descansa l’eix, en aquest cas una biga de fusta, on s’hi pensava la corriola per extreure’n l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-51 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2506800,1.5781000 | 380869 | 4567560 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93139-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93139-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93139-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 93140 | Pou de La Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-pallisseta | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Pou es troba situat a tocar de la façana de ponent de La Pallissa, entre camps de vinya. Es tracta d’una estructura de planta circular amb la coberta en forma de falsa cúpula. L’interior del pou està construït amb pedra i argamassa i amb l’exterior arrebossat. Conserva unes escales de ferro per accedir a l’interior. La boca d’accés al pou és de llinda planta. A la banda de llevant i tocant al mur de tancament de la masia hi ha una pica de planta quadrangular arrebossada tant per l’interior com per l’exterior. </span></span></span></span></span></p> | 08058-52 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2492500,1.5806200 | 381077 | 4567398 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 93141 | Pou de la Muntanyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-muntanyeta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes de la Muntanyeta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny amb algun encaix utilitzat com a graó. L’exterior està revestit amb pedra i morter. Conserva les parets exteriors per col·locar-hi la corriola per extracció de l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-53 | Vinyes de la Muntanyeta. Sud de la Gornal | 41.2467600,1.5774100 | 380804 | 4567126 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 93142 | Pou de les vinyes de la Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-vinyes-de-la-pallisseta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Muntanyeta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit amb morter. La resta de la construcció visible és de pedra rejuntada amb morter. El frontal que dona accés a l’interior del pou està tapat amb fustes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-54 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2486300,1.5840100 | 381360 | 4567325 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93142-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93142-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 93143 | Pou de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-bovera | XIX-XX | Part superior inexistent | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a la zona boscosa de Fondo de la Bovera. Es tracta d'una estructura de planta circular, de 2 m de diàmetre, excavada en el terreny geològic i revestida amb pedra i argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-55 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou de boca que proporcionava aigua als habitants del nucli de Torrelletes</span></span></span></span></span></p> | 41.2817500,1.6584100 | 387651 | 4570903 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 93144 | Forn de calç de la Serra de la Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-serra-de-la-casota | XVIII-XX | Destruït i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forn de calç situat a tocar al peu de la carretera BV-2117. Es tracta d’una estructura de planta circular situada al talús que delimita amb la zona boscosa. El forn, de 2,50 m de diàmetre interior, es troba excavat en el terreny natural amb l’argila de les parets recremades degut a les altes temperatures de la cocció. </span></span></span></span></span></p> | 08058-56 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2765600,1.6475900 | 386736 | 4570341 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzat per Antoni Mayola | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||
| 93146 | Sínia de Cal Llobi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-llobi | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sínia per extreure aigua ubicada als camps de Cal Llobi, davant el carrer de l’Arboç. Consta d’un pou de planta quadrada excavat en el terreny i revestit amb maons. Aquest està cobert per una estructura de maons amb dos pilars laterals que sostenen el mecanisme de funcionament de ferro i protegeixen la boca del pou. Uns metres a l’oest hi ha una bassa construïda amb ciment, de 4m x 2m, que s’omple amb aigua de la sínia mitjançant un petit canal soterrat</span></span></span></span></span></p> | 08058-57 | Camps de Cal Llobi. Nord de Castellet | 41.2792400,1.6249600 | 384845 | 4570668 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Mitjà d'extracció d'aigua emprat per usos agrícoles | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 93148 | Sínia de Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-riera | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sínia per extreure aigua ubicada a les vinyes de la zona de Cal Riera. Consta d’un pou de planta circular excavat en el terreny i revestit amb maons. Aquest està cobert per una estructura de maons amb dos pilars laterals que sostenen el mecanisme de funcionament de ferro i protegeixen la boca del pou. Aquest es conserva intacte: la roda dentada que accionen un segona roda que funciona com a corriola per extreure l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-58 | Vinyes de Cal Riera. Oest de Montanyans | 41.3052200,1.6288700 | 385218 | 4573547 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Mitjà d'extracció d'aigua emprat per usos agrícoles | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 93149 | Aplec de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-montanyans | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Aplec de Montanyans es celebra el Dilluns de Pasqua a l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. L’acte central és la missa d’ofici i després s’hi celebra una cantada de caramelles per la Coral de La Ràpita i una tómbola.</span></span></span></span></span></p> | 08058-59 | Ermita de la Mare de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer aplec es va celebrar l’any 1955 amb el nom “I Aplec de Montanyans Destruït”, atès que l’ermita estava enrunada. Durant aquest aplec es va distribuir un pa en forma de tortell i cuit al forn de Sant Marçal. També es va venerar la nova imatge de la Mare de Déu de Montanyans, esculpida per Jaume Clavell i Nogueras. La celebració de l’aplec l’any 1963 ja fou amb l’ermita reconstruïda. </span></span></span></span></span></p> | 41.3030900,1.6315200 | 385436 | 4573307 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93149-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 93150 | Fons documental de Castellet i la Gornal a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu comarcal de l’Alt Penedès conserva documentació relacionada amb el municipi de Castellet i la Gornal. Entre el fons en destaquen diversos volums de capbreus de les rendes, amillaraments i normes subsidiàries.</span></span></span></span></span></p> | 08058-60 | Av. Europa, 6. 08720, Vilafranca del Penedès | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu comarcal de l’Alt Penedès va ser inaugurat l’any 1983. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals, i està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i està gestionat conjuntament per l'Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. L'Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, és la principal institució arxivística de la comarca de l’Alt Penedès, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. </span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93150-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93150-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93150-60-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 93151 | Fons documental de Castellet i la Gornal a l’Arxiu Històric Diocesà del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-a-larxiu-historic-diocesa-del-bisbat-de-sant-feliu | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat disposa d’un fons documental que acull documents de les confraries i associacions, de consuetes, la correspondència entre l’ajuntament i la parròquia, de l’administració parroquial, baptismes, matrimonis i òbits i arxius notarials.</span></span></span></span></span></p> | 08058-61 | C. ARMENTERES, 35. 08980, Sant Feliu de Llobregat | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 93152 | Barraca del Fuster Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fuster-carreter | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca situada a peu de camí que porta a la fàbrica Clarianacal. Es tracta d’una construcció de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-62 | Les Pallisses. Nord de Clariana | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2513500,1.6209300 | 384458 | 4567577 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93152-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93152-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93152-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 93153 | Fons de material arqueològic de Castellet i la Gornal a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castellet-i-la-gornal-a-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Biblioteca Museu Víctor Balaguer s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellet i la Gornal. En concret es tracta d’un conjunt de lots amb material ceràmic, ganivets de sílex, de pedra polida, un collar d’os, vidre i metall provinent dels jaciments de la Cova Xuriguera, de la Cova XXV, de la Cova d’en Cabra, del Mas Pigot i de la Cova del Pantà de Foix. </span></span></span></span></span></p> | 08058-63 | Av. de Víctor Balaguer, s/n, 08800 Vilanova i la Geltrú | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Biblioteca Museu Víctor Balaguer fou construït de nova planta entre els anys 1882 i 1884 per l’arquitecte Jeroni Granell Mundet per encàrrec de Víctor Balaguer amb la finalitat de fomentar l’educació i la cultura per tothom. L’any 2000 va constituir-se com a secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’any 2014 va integrar-se a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. L’any 2019 va ser declarada BCIN per la Generalitat de Catalunya</span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79|81 | 53 | 2.3 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 93154 | Fons documental de Castellet i la Gornal a l’Arxiu Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-a-larxiu-corona-darago | XIV-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 24 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dividit en 4 seccions: Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1384 i 4 documents del segle XVII i XVIII); Real Audiencia (5 documents entre els anys 1665 i 1801); Hacienda (11 documents d’entre els anys 1851 i 1959) i un document de la Generalitat de l’any 1591.</span></span></span></span></span></span></p> | 08058-64 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93154-arxiu-corona-arago.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc