Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93155 | Fons documental de Castellet i la Gornal al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dins la secció de la Generalitat dels anys 1936- 1937 i 1938.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-65 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span><span><span>Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||||
| 93156 | Padró de la Mare de Déu Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-la-mare-de-deu-xica | <p><span><span><span>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual padró és una reconstrucció que es dugué a terme l’any 1955. Padró amb el fust de secció rectangular construït amb pedra i maons plans rejuntats amb ciment coronat per una capella amb la imatge de la Mare de Déu a l’interior. La imatge està protegida per una reixa de ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08058-66 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la llegenda l’ermità va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montanyans sota un pi on actualment s’hi aixeca el pedró de la Mare de Déu. </span></span></span></span></span></p> | 41.3035200,1.6322300 | 385496 | 4573354 | 1955 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93157 | Fons fotogràfic de Castellet i la Gornal a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-castellet-i-la-gornal-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu comarcal de l’Alt Penedès disposa d’un fons fotogràfic format per 48 imatges de Castellet i la Gornal a partir de la primera meitat del segle XX amb imatges del nucli de Castellet, del Pantà de Foix, d’alguns masos com Can Cassanyes i del Centre Excursionista de Vilafranca a indrets com l’ermita de Lourdes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-67 | Av. Europa, 6. 08720, Vilafranca del Penedès | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu comarcal de l’Alt Penedès va ser inaugurat l’any 1983. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals, i està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i està gestionat conjuntament per l'Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. L'Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, és la principal institució arxivística de la comarca de l’Alt Penedès, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. </span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93157-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93157-67-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 93158 | Barraca del Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solei-0 | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la paret posterior enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-68 | Vinyes del Solei. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2793100,1.6341300 | 385613 | 4570663 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93159 | Túnel - pont de Can Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-pont-de-can-paleta | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Túnel – pont situat sota la línia de Ferrocarrils Barcelona-Sant Vicenç de Calders de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un túnel de 42 m de longitud per 2,60 m d'amplada construït mitjançant uns murs de pedra i ciment sobre el qual descansa una volta de canó de maons realitzada amb tres arcs de maons massissos a sardinell. Degut a una ampliació posterior, per la banda sud, un tram de 9 m de longitud està construït amb blocs de formigó</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-69 | Ferrocarril de Barcelona a Sant Vicenç de Calders | 41.2975100,1.6300200 | 385301 | 4572689 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93159-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93159-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 93160 | Resclosa de Cal Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-cucurella | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIX-XX | Només es conserven els forats de la resclosa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antiga resclosa situada damunt del riu Foix. En resten quatre forats de planta circular i un de planta quadrada on s’hi col·locaven els troncs verticals per tal d’aixecar l’esquelet de la resclosa mitjançant taulons de fusta. </span></span></span></span></span></p> | 08058-70 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructures relacionades amb el funcionament dels molins emprades per retenir i acumular més aigua i dirigir-la mitjançant el rec a la bassa del molí. </span></span></span></span></span></p> | 41.2435200,1.6610100 | 387803 | 4566655 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | En alguns indrets aquests forats rebien el nom de cunyeres | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||
| 93161 | Olivera de l’església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-lesglesia-de-sant-esteve | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Olivera situada al costat nord de l’església de Sant Esteve amb perímetre de un de 3,40 . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></span></span></p> | 08058-71 | Església de Sant Esteve | 41.2885600,1.6400400 | 386124 | 4571683 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93161-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93161-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||
| 93162 | Barraca del fondo de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-carcosa | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’oest. La coberta era en forma de falsa cúpula, malgrat estar quasi totalment enderrocada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08058-72 | Fondo de la Carçosa. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.2477100,1.6648100 | 388129 | 4567115 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93163 | Barraca del Bosc de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-la-pedrera | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega amb les pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-73 | Bosc de Sansemison. Nord de Clariana | <p><span><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.2519600,1.6209500 | 384461 | 4567645 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93163-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93163-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93163-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93164 | Dipòsit del Bosc de Sansemison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-bosc-de-sansemison | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'>Cisterna d’aigua adossada a un antic mur de feixa. Correspon a una construcció de planta rectangular, de 0,50 m d’amplada per 2 m de longitud, realitzat amb pedra i argamassa. L’interior està revestit amb argamassa. La coberta es bastida amb lloses planes cobertes per una capa de pedra irregular i argamassa.</span></span></span></span></p> | 08058-74 | Bosc de Sansemison. Nord de Clariana | 41.2525400,1.6235900 | 384683 | 4567705 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93164-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93164-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93164-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 93165 | Barraca del Bosc de Sansemison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-sansemison | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part posterior enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega a la part superior amb les pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-75 | Bosc de Sansemison. Nord de Clariana | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2534100,1.6249300 | 384797 | 4567800 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93166 | Fons de material arqueològic de Castellet i la Gornal a Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castellet-i-la-gornal-a-vinseum-museu-de-les-cultures-del | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons del museu Vinseum s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellet i la Gornal. En concret es tracta d’un conjunt de lots amb material ceràmic, de sílex i de pedra polida provinent dels jaciments de Les Badies, la Barraca d’en Rossend, La Botera, Cal Manou, Can Colomer, Cal Romagosa, Costa de Llelvadoes, Cova del Pantà de Foix, Cova d’en Montaner, El Figueral, Cova Xuriguera, la Feixa d’en Cintet, Feixes del Pelegrí, Forn de Can Raventós, Cal Rafeques, La Pencarona, El Panot, Can Llopart i les Feixes d’en Julito. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>També acull material fòssil del miocè (serraval·lià, tortonià, burdigalià i languià) del cretaci.</span></span></span></span></span></p> | 08058-76 | Plaça de Jaume I, 1, 08720 Vilafranca del Penedès | <p><span><span><span><span lang='CA'>Vinseum es troba situat en un antic palau dels reis de la Corono d’Aragó. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta Ajuntament- museu, que va obtenir un local municipal cèntric, junt a l'antic convent de Trinitaris. L’any 1945 es va constituir el primer Museu del Vi de l’estat. L’any 2000 es va crear el Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada gràcies a la cooperació entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès; actualment VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.</span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93166-76.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79|81 | 53 | 2.3 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 93167 | Olivera de Mas Pigot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-mas-pigot | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Olivera situada a la zona enjardinada davant el Mas Pigot amb un perímetre de 3,60 m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></span></span></p> | 08058-77 | Mas Pigot. Est de les Masuques | 41.2898500,1.6543100 | 387321 | 4571807 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93167-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93167-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||
| 93168 | Cova del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-noguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cova del Noguera es una bauma d'aproximadament 42 m de longitud per 3 m de fondària situada </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>prop del torrent del Llambeig, a la zona boscosa del sud de Torrelletes.</span></span></span></span></span></p> | 08058-78 | Boscos del torrent del Llampeig. Sud de Torrelletes | 41.2730800,1.6511000 | 387024 | 4569950 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93168-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93168-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||
| 93217 | Cal Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafeques-1 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | VII-I aC | Desconegut | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tocar del turó situat al nord del corral d’en Rafeques s’hi van recollir vàries ascles de sílex. Una segona prospecció va permetre identificar una àrea amb fragments ceràmics d’època ibèrica però cap resta de material lític. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va dur a terme una prospecció arqueològica que van permetre identificar diversos fragments ceràmics d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica. En la present prospecció s’ha localitzar algun fragment ceràmic en superfície d’època ibèrica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-79 | Bosc del Corral de Rafeques. Nord de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pere Giró va recollir superficialment vàries ascles de sílex</span></span></span></span></span></p> | 41.2719200,1.6318100 | 385406 | 4569846 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93217-79-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93218 | Bodegues Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bodegues-cassanyes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les Bodegues Cassanyes van ser construïdes l’any 1908 pels propietaris de Cal Cassanyes a tocar del mas de Cal Cassanyes. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta d’arc rebaixat. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc amb les cantonades imant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi obra la porta d’accés franquejada per dues finestres. Aquestes obertures són d’arc de mig punt emmarcades per maons col·locats a mode de sardinell. Damunt el portal, hi ha un rosetó també emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell. Al centre de la façana hi ha una inscripció BODEGA CASAÑA amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. La façana posterior, orientada a tramuntana, hi ha un portal d’accés de pedra d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres de pedra motllurada amb guardapols reaprofitades d’una antiga construcció. Damunt la porta hi ha un rosetó emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell i en mig d’aquests elements hi ha inscrit l’any 1908 realitzat amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. Adossat a llevant hi ha un cos annexa de la bodega que s’hi accedeix per un portal de pedra d’arc rebaixat reaprofitat amb la data grava de 1860. La façana de ponent s’hi obren un seguit de finestres i portes tapiades d’arc de mig punt emmarcades amb maons col·locats a mode de sardinell i just sota la coberta un seguit de forats de ventilació en forma de creu. Aquesta façana delimita part d’un carrer que pel cantó de llevant es troba delimitat per unes dependències annexes que havien estat emprades com habitatge dels treballadors de la Bodega. </span></span></span></span></span></p> | 08058-80 | Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. Un cop superada la plaga de la fil·loxera, els propietaris de Cal Cassanyes van decidir construir l’any 1908 un nou celler. L’any 1979 van crear la societat Oriol Rossell S.A. i embotellaren i comercialitzaren amb les inicials O.R.</span></span></span></span></span></p> | 41.2984400,1.6109800 | 383708 | 4572818 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Caves Oriol Rossell | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||
| 93219 | Cal Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cassanyes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Cassanyes és un mas d’origen medieval tot i que l’edifici actual correspon a una remodelació d’època moderna i contemporània. El mas principal és una construcció de planta quadrada amb la coberta a quatre vessants envoltada per un conjunt de dependències relacionades amb l’activitat agrícola, a excepció del cos de migjorn, que acull una exposició de diferents objectes relacionats amb l’activitat agrícola. Les parets que donen a la zona interior que tanquen el mas estan construïdes a partir d’arcs de mig punt de maons. Davant el mas hi ha un espia enjardinat tancat per un baluard construït l’any 1910. L’edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta una composició mol simètrica a partir de tres eixos. A la part central s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres emmarcades amb llinda de pedra i ampit. A nivell de primer pis s’hi obren dues finestres amb les mateixes característiques que les anteriors i un banco central amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro. Entre el balcó i la finestra de ponent s’hi conserva l’espai que ocupava un antic rellotge de sol, actualment desaparegut. A l’alçada de les golfes s’hi obren tres petites finestres amb llinda de pedra. Les façanes laterals també presenten una composició simètrica a partir de tres eixos. En el cas de la façana de ponent en destaca la finestra central a nivell de primer pis que conserva la decoració motllurada dels brancals i les restes d’un antic rellotge de sol amb el gnòmon. Interiorment, el mas conserva elements originals com l’enrajolat de la planta baixa amb la data gravada de 1638 i la distribució de les dependències interiors i elements com la llar de foc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-81 | Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la guerra civil s’hi va instal·lar un centre de comandament per l’aviació republicana a la zona del Penedès. </span></span></span></span></span></p> | 41.2980300,1.6109000 | 383701 | 4572773 | 1637 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-6.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Caves Oriol Rossell | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||
| 93220 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-2 | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUANYES, E. (1980): Esglésies romàniques del Penedès. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. <span lang='CA'><span>(1979): El Penedès durant el període romànic. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. (1984): El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> | XI-XIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’església de Sant Esteve es troba situada a poca distància del nucli de Les Masuques i a tocar de Can Llopart. És una construcció d’una sola nau de planta rectangular amb la coberta a dues vessants per l’exterior i per l’interior en volta de canó sobre arcs torals i finalitzada amb una capçalera amb absis central i dues absidioles semicirculars amb les cobertes en cúpula sobre trompes. Totes tres capçaleres presenten una finestra central de doble esqueixada d’arc de mig punt. Els tres absis són units pel cimbori, de planta vuitavada amb la coberta a vuit vessants que actua com a creuer. El cimbori es coronat per un campanar d’espadanya de tres ulls, el central més petit i situat més amunt respecte els dos laterals. A l’interior l’absis central està precedit per un arc triomfal de mig punt que delimita un petit tram presbiteral, mentre que els dos laterals s’obren mitjançant dos arcs de les mateixes característiques però més baixos. A la banda oposada de l’absis s’hi troba la zona del cor, recolzat damunt dos arcs rebaixats de pedra. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obra el portal d’arc de mig punt adovellat amb doble arquivolta. Damunt el portal hi ha un òcul emmarcat per pedres col·locat posteriorment. A les parets laterals s’hi obra una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada amb un petit fris de pedra. El parament dels murs és de pedra regular amb les cantonades de pedra ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-82 | Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Església de Sant Esteve apareix documentada per primera vegada l’any 976, malgrat que ja havia estat consagrada anteriorment per l’abat Donadeu de Sant Cugat del Vallès, tal i com apareix a l’ara d’altar conservada actualment al Museu Nacional de Catalunya. La vinculació d’aquesta església amb Sant Cugat es confirma novament l’any 986 pel rei Lotari a l’abat del monestir de Sant Cugat, Odó. El papa Silvestre II l’any 1002 va confirmar de nou el temple a Sant Cugat i el papa Joan XVIII l’any 1008. Aquestes confirmacions són ratificades l’any 1012 per Benet VIII, el 1098 per Urbà II i l’any 1120 per Calixt II. Un document de l’any 1099 fa esment de la consagració de l’església de Sant Esteve per Berenguer, bisbe de Barcelona, on també hi reconeixia un alou propietat de Ramón Guifré i d’Ermessenda situades dins el terme parroquial de Sant Esteve. A finals del segle XII l’església de Sant Pere de Castellet va anar adquirint importància com a parròquia en detriment de l’església de Sant Esteve, que l’any 1484 va passar a ser sufragània de l’església de Sant Pere de Castellet.</span></span></span></span></span></p> | 41.2882700,1.6400100 | 386121 | 4571650 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-4.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Església de Can Llopart o de Les Masuques | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93221 | Molí Vell de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-castellet | <p><span><span><span>CARBONELL, V. (1996): Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona). Miscel·lània Penedesenca. Núm. 24. Institut d’Estudis Penedesencs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PALAU,S. (1988): Inventari de molins fariners al riu Foix. Miscel·lània penedesenca. Núm. 12. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XVIII-XX | Destruït i les poques restes conservades cobertes de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’alçada del km 6 de la carretera BV-2117 que comunica Castellet amb Torrelletes hi ha les restes de la paret de la bassa i del pou de pressió amb la comporta metàl·lica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-83 | Km6 de la carretera BV-2117 de Castellet a Torrelletes. Oest de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals del segle XVIII hi ah constància de dos molins fariners prop del castell de Castellet pertanyents al Compte de Santa Coloma, senyor del terme de Castellet. A la dècada de 1950 hi habitava la família Marquès, propietària de l’establiment. Una nit de fortes pluges la família Marquès es refugia a casa d’un veïns de Castellet i l’endemà en tornar el molí aquest estava enderrocat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1950 aquest molí havia molt cereals pel consum animal. </span></span></span></span></span></p> | 41.2650300,1.6355100 | 385704 | 4569076 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | L’aigua d’aquest molí es canalitzava fins el Molí Nou de Castellet per donar-li un segon ús. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||
| 93223 | Cementiri de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-gornal | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>El cementiri de La Gornal es troba situat a l’est del nucli. L’edifici és de planta rectangular amb l’accés situat a tramuntana. Al centre del recinte hi ha un camí central, en forma de creu, delimitat per xiprers que dona accés a un capella i als nínxols. A la part central del camí hi ha una creu i un sepulcre parroquial. A les façanes sud, est o oest hi ha els cossos de planta rectangular que acullen els nínxols i la capella. La capella del Sant Crist és d’una sola nau i té una coberta interior de volta de canó i per l’exterior és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. A la façana principal s’hi obra el portal d’accés, format per tres arquivoltes d’arc apuntat sostingudes per capitells decorats amb motius vegetals amb dos pinacles laterals que coronen la façana. A l’interior es conserva un petit altar de fusta. L’accés a l’àrea del cementiri, situat a la banda nord del recinte, és mitjançant una porta reixada d’arc de mig punt. Tot el mur que delimita els recinte és d’obra i pintat de blanc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-84 | Camí vell de la Gornal a Clariana. Est de La Gornal | 41.2519800,1.6019600 | 382870 | 4567672 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Titularitat privada i ús municipal | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 93224 | La Dona Veremadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-veremadora | XX | <p><span><span><span><span><span>Escultura de pedra dedicada a les dones que realitzaven la verema. L’estàtua correspon a la figura d’una dona amb un vestit llarg i mocador al cap que porta a la mà dreta un cabàs ple de raïm acabat de collir. La figura està damunt d’un pedestal de pedra de secció rectangular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-85 | Plaça del carrer Nou. Nucli de Sant Marçal | 41.3083100,1.6047600 | 383205 | 4573922 | 1996 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93224-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | José Ruiz Correa | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 93225 | Societat Recreativa la Torrellenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-la-torrellenca | <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici situat al nucli de Torrelletes. Correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. A l’interior conserva les antigues encavallades de fusta del sostre. Consta d’una sola planta formada per una gran sala amb un escenari al fons emmarcat per un arc motllurat. Al frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres d’arc pla. Damunt el portal hi ha un òcul. Adossat aquesta edificació hi ha un segon cos, de planta rectangular amb coberta plana que acull la zona de bar i cuina. </span></span></span></span></span></p> | 08058-86 | Carrer de Santa Magdalena. Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>La Societat Recreativa la Torrellenca fou creada el 9 de juny de 1908 pels veïns del nucli de Torrelletes amb la finalitat d’oferir una zona de lleure als membres de l’associació. El solar on es va edificar l’edifici de la societat fou cedit per un veí del nucli. L’edificació inicialment fou pagada per un veí del nucli que l’associació li retornar sense pagar cap interès. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La Societat fou creada per dos motius: com a sindicat per tal de garantir els drets dels agricultors i facilitar la compra de productes relacionats amb l’activitat agrícola i per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2766200,1.6525100 | 387148 | 4570341 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-06-25 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93226 | Cuca de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuca-de-torrelletes | XX | <p><span><span><span><span><span>La Cuca de Torrelletes és la representació d’un drac i fou creat pels membres de la Societat Recreativa la Torrellenca. El cap està realitzat amb paper metxer i el cos per una estructura metàl·lica coberta amb roba de color verd que permet que els portadors es col·loquin dins per fer-la moure. Anualment participa a la Festa Major de Torrelletes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-87 | Carrer Santa Magdalena, 13. Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>La Cuca fou creada pels membres de la Societat Recreativa la Torrellenca a la dècada de 1980. </span></span></span></span></span></p> | 41.2774500,1.6530800 | 387197 | 4570432 | 1980 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93226-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93226-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93226-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 93227 | Barraca del Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mariano-0 | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Alguna de les bigues interiors estan malmeses | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb bigues de fusta col·locades posteriorment per reforçar la coberta . </span></span></span></span></p> | 08058-88 | Bosc de la Serra de la Casota. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2751800,1.6437900 | 386415 | 4570192 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93227-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93227-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93228 | Barraca de la Serra de la Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-la-casota | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta allargada construïda amb la tècnica de la pedra seca. El portal estava situat a l’oest. La coberta era de falsa cúpula, tot i que està enderrocada conserva una part de l’arrencament de la coberta. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-89 | Bosc de la Serra de la Casota. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2755600,1.6456300 | 386570 | 4570232 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93228-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93228-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93229 | Barraca del Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pauet | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p><span><span><span><span>Barraca situada en mig d’un camp de vinya de la zona del Figueral. Es tracta d’una construcció de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la llinda hi ha una inscripció que podria correspondre a l’any 1866.</span></span></span></span></p> | 08058-90 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2820100,1.6508600 | 387019 | 4570941 | 1866 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93230 | Barraca del Rossend | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rossend | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca situada en un extrem d’un camp de vinya de la zona del Figueral. Es tracta d’una construcció de planta rectangular i adossada a un marge de pedra construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al nord-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-91 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2824900,1.6532500 | 387220 | 4570991 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93230-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93230-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93230-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 93231 | Casa de l’enginyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lenginyer | XX | <p><span><span><span><span><span>La casa de l’enginyer és una edificació situada al peu de la carretera BV-2115, a tocar de la pressa del pantà de Foix. Es tracta d’una construcció de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramunta. Consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes. El frontis principal mostra una composició simètrica amb quatre eixos d’obertures a nivell de planta baixa i pis i una sola obertura ubicada a l’eix central a nivell de golfes. La porta d’accés es troba situada a nivell de planta baixa i l’alçada de les golfes la finestra central de tipus geminada. La façana de migjorn presenta la mateixa composició simètrica de quatre eixos d’obertures des del nivell de soterrani fins a la planta pis. La porta d’accés en aquesta façana es situa al nivell del soterrani i a la planta pis hi ha dues obertures que donen accés a un balcó corregut. Damunt d’aquest hi ha una placa metàl·lica on s’hi llegeix “PANTANO DEL RIO FOIX” i l’emblema que simbolitza la Confederació hidrogràfica del Pirineu Oriental. Adossat a la façana de ponent hi una un pati tancat amb coberts. El parament dels murs és de pedra irregular amb les cantonades de pedra ben treballades i col·locades a mode de cadena cantonera. Totes les obertures estan emmarcades amb maons amb la part superior coronada per una estructura piramidal esgraonada.</span></span></span></span></span></p> | 08058-92 | BV-2115 passat el Km10 | <p><span><span><span><span><span>Fou edificada durant les obres de construcció del pantà del Foix com habitatge/despatx dels enginyers. Actualment encara hi habiten els encarregats de la vigilància i manteniment del pantà. </span></span></span></span></span></p> | 41.2558500,1.6531300 | 387164 | 4568034 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93231-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93231-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 93232 | Olivera de Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-romagosa | <p><span><span><span>Olivera situada al peu d’un camp de conreu de vinya de Romagosa amb perímetre de 3,35 m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></p> | 08058-93 | Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes | 41.2859300,1.6491300 | 386881 | 4571379 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93232-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93232-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||
| 93233 | Olivera de la vinya de Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-vinya-de-romagosa | <p><span><span><span>Olivera situada al centre d’un camp de conreu de vinya de Romagosa amb perímetre de 4,62 m. L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></p> | 08058-94 | Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes | 41.2843200,1.6505600 | 386998 | 4571198 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93233-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93233-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||
| 93234 | Olivera davant de Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-davant-de-romagosa | <p><span><span><span>Olivera situada davant la masia de Romagosa dels Albas amb perímetre de un de 3,62m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers.</span></span></span></p> | 08058-95 | Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes | 41.2859300,1.6491300 | 386881 | 4571379 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93234-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93234-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||
| 93235 | Forn de calç de la cova de llunes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-cova-de-llunes | XVIII-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. Es tracta d’una estructura de planta circular, d’aproximadament 4 m de diàmetre interior, excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-96 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2808400,1.6701100 | 388629 | 4570787 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93235-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93235-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93235-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Podria correspondre al Forn de Calç del fondo de la Bovera 1 inventariat pel patrimoni arquitectònic amb el número de registre 40581 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93236 | Pou del Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pere | XIX-XX | Part malmesa i sense aigua | <p><span><span><span><span><span>Pou situat a la zona boscosa de la Serra del Miquelet. Es tracta d'una estructura de planta circular, de 0,80 m de diàmetre interior, excavada en el terreny geològic i revestida amb pedra seca.</span></span></span></span></span></p> | 08058-97 | Serra del Miquelet. Nord-est de Torrelletes | 41.2787700,1.6681600 | 388462 | 4570559 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93236-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93236-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93236-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 93237 | Barraca del Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pere | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La coberta malmesa i part de la paret posterior enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la banda esquerra s’hi adossa un petit marge de pedra seca.</span></span></span></span></p> | 08058-98 | Serra del Miquelet. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2788500,1.6681100 | 388458 | 4570568 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93237-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93237-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93237-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93239 | Bassa del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-pastor | <p>Informació proporcionada per Joan Rovira i Antoni Mayola</p> | XIX-XX | Cobert de vegetació i sense aigua | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Bassa de grans dimensions excavada al sediment geològic que recull l'aigua de pluja, de les rases del bosc de la Serra del Miquelet. Actualment es troba sense aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-99 | Serra del Miquelet. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A la finca de la Casa Alta hi havia un conjunt de quatre basses per quatre usos diferenciat: la bassa del vímet, la bassa de rentar la roba, la bassa de beure i la bassa del pastor.</span></span></span></span></span></p> | 41.2774700,1.6715000 | 388740 | 4570411 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93239-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93239-99-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Bassa que antigament era l’abeurador dels ramats que pasturaven a la finca de la Casa Alta. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||
| 93240 | Pouet del Fondo de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pouet-del-fondo-de-sant-joan | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Pou situat al peu del camí del fondo de Sant Joan. Es tracta d'una estructura de planta circular, de 1,5 m de diàmetre, excavada en el terreny geològic i revestida amb pedra i argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-100 | Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes | 41.2819900,1.6776800 | 389265 | 4570905 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93240-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93240-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93240-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 93241 | Forn de calç del fondo dels Arbacers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-dels-arbacers | XVIII-XX | La part del davant malmesa i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de Sant Joan. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4,50 de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-101 | Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2839500,1.6786800 | 389352 | 4571121 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93241-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93241-101-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 93242 | Forn de calç de baix I del fondo de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-baix-i-del-fondo-de-sant-joan | XVIII-XX | Malmès i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de Sant Joan. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular, del qual en resten alguna part. </span></span></span></span></span></p> | 08058-102 | Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2842700,1.6794900 | 389420 | 4571155 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93242-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93242-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 93244 | Forn de calç de baix II del fondo de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-baix-ii-del-fondo-de-sant-joan | XVIII-XX | Malmès i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a peu del camí del fondo de Sant Joan. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular.</span></span></span></span></span></p> | 08058-103 | Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2850000,1.6798400 | 389451 | 4571236 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93244-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93244-103-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 93245 | Forn de calç del fondo dels Fonolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-dels-fonolls | XVIII-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al Fondo dels Fonolls. Correspon a una estructura excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. A la banda de migjorn hi ha les restes de dos murs laterals construïts amb pedra seca que protegeixen la zona on s’ubica la boca d’alimentació.</span></span></span></span></span></p> | 08058-104 | Fondo dels Fonolls. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2860500,1.6805500 | 389512 | 4571352 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93245-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93245-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93245-104-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93245-104-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 93246 | Forn de calç del fondo de Sant Joan del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-sant-joan-del-mig | XVIII-XX | Malmès i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a peu de camí en el talús de la banda de migjorn. Correspon a una estructura de planta circular, d’aproximadament 5 m de diàmetre interior, excavada en el terreny natural. En aquest cas no conserva el mur de pedra que reforça la part superior de l’estructura. Malgrat no conservar-se la boca, aquesta estaria situada a la banda de llevant. </span></span></span></span></span></p> | 08058-105 | Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2861600,1.6828400 | 389704 | 4571361 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93246-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93246-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93246-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 93247 | Forn de calç del fondo de Sant Joan de d’alt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-sant-joan-de-dalt | XVIII-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la part superior del Fondo de Sant Joan. Correspon a una estructura de planta circular, de 5 m de diàmetre interior, excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Malgrat no conservar-se, la boca d’alimentació estaria situada a la banda de migjorn. Si que es conserva una petita part del mur lateral de ponent que protegia la zona de la boca d’alimentació. </span></span></span></span></span></p> | 08058-106 | Fondo de Sant Joan. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2857400,1.6851800 | 389899 | 4571311 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93247-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93247-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93247-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Segons Joan Rovira, a molt poca distància d’aquest s’ubicava un segon forn de calç actualment desaparegut | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93248 | Resclosa i rec del molí del Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-del-llopart | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>La resclosa i rec del molí de Cal Llopart es troben situat damunt el riu Foix al seu pas per les Masuques, després que s’uneixi el Torrent de la Bruixa amb el riu Foix. La resclosa, de 9 m de longitud, correspon a un petit mur de formigó, de forma piramidal, amb una rampa realitzada amb còdols de riu i morter situada a la cara de migjorn. A la banda de ponent hi ha el rec que canalitza l’aigua cap a la mina del molí del Llopard, avui dia soterrada.</span></span></span></p> | 08058-107 | Riu Foix. Nord de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’any 1940 es van dur a terme obres d’arranjament amb la finalitat de recollir més aigua col·locant el mur actual de formigó o carener de la resclosa per guanyar en alçada. </span></span></span></span></span></p> | 41.2976600,1.6445000 | 386513 | 4572687 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93248-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93248-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93248-107-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93248-107-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 93249 | Conjunt de murs de pedra seca de l’Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-murs-de-pedra-seca-de-lomeda | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Conjunt de murs construïts amb la tècnica de pedra seca a la zona boscosa de l’Omeda. Es tracta de diversos murs que atalussen la zona muntanyosa en tres grans terrasses on antigament hi havia hagut cultiu de garrofers. </span></span></span></span></span></p> | 08058-108 | L’omeda. Sud de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Els murs de pedra seca són construccions que aprofiten les pedres dels camps de conreu que dificultaven la llaurada i el conreu. Aquestes construccions s’utilitzaven per atalussar la pendent del terreny i crear bancals o feixes aptes pel conreu en terrenys que fins aleshores no eren cultivables degut a la pendent. Són construccions que permeten retenir la humitat i evitar l’erosionament. </span></span></span></span></span></p> | 41.2609000,1.6297700 | 385216 | 4568625 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93249-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93249-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93249-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 93250 | Casa Gran, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-5 | <p><span><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></span></p> | XIII-XX | <p><span><span><span><span><span>La Casa Gran és un antic mas d’origen medieval i reformada en època moderna. Correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i a l’alçada del primer pis dues finestres d’arc pla amb un rellotge de sol pintat en vermell. A la façana de llevant s’hi obren diverses finestres de la qual en destaca una finestra gòtica d’arc conopial. A la façana de ponent hi ha un cos annexa que antigament formava part del mas però actualment és un habitatge independent. </span></span></span></span></span></p> | 08058-109 | Carrer de la Casa Gran. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>La Casa gran apareix cita en els capbreus de Joan d’Icard (1656-1657), en les descripcions de les afrontacions de Jaume Clariana, pagès de Clariana. Segons el text, la casa de Jaume Clariana es troba situada al costat de la casa dels hereus o successors de Pere Clariana dita la Casa Gran. </span></span></span></span></span></p> | 41.2462600,1.6178000 | 384187 | 4567016 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93250-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93250-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93250-109-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-25 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 93251 | Rellotge de sol de la Casa Gran, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-gran-5 | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de la Casa Gran del nucli de Clariana. El rellotge s’ubica entre les dues finestres del primer pis. Es tracta d’un rellotge pintat en vermell de forma rectangular. A la part central superior hi ha un cercle pintat de vermell amb el gnòmon del qual li surten els diversos rajos que marquen les hores. Tots els elements es troben emmarcats per una marc rectangular més gruixut. </span></span></span></span></span></p> | 08058-110 | Casa Gran, 5. Nucli de Clariana | 41.2462700,1.6178600 | 384192 | 4567017 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93251-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93251-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93251-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Inventariat amb el número 771 a l’inventari de rellotges de sol dels Països Catalans | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 93252 | Casa Gran, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-3 | <p><span><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></span></p> | XIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Edificació annexa que antigament formava part de la Casa Gran, 5 de Clariana. Aquest volum correspon a un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal, orientada a migjorn s’hi obra el portal d’arc rebaixat i una finestra obreta amb posterioritat. Damunt s’hi obren dues finestres que corresponen al primer pis i segon pis, habilitats amb habitacions. A l’interior en destaca una porta amb brancals i llinda de pedra amb un arc conopial i les restes de l’antiga aigüera i fogons actualment com elements decoratius. Adossat a ponent hi ha un cos de planta quadrangular d’un sol nivell amb la coberta a una vessant. El frontis, orientat a llevant, s’hi obra un portal amb llinda de fusta i els brancals de pedra, actualment utilitzat com a magatzem. </span></span></span></span></span></p> | 08058-111 | Carrer de la Casa Gran. Nucli de Clariana | <p><span><span><span>La Casa gran apareix cita en els capbreus de Joan d’Icard (1656-1657), en les descripcions de les afrontacions de Jaume Clariana, pagès de Clariana. Segons el text, la casa de Jaume Clariana es troba situada al costat de la casa dels hereus o successors de Pere Clariana dita la Casa Gran.</span></span></span></p> | 41.2461800,1.6177800 | 384185 | 4567007 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93252-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93252-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93252-111-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 93275 | El Pi del Borrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-del-borrega | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | III aC – I aC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>A la dreta del camí dels pous, en antics camps de vinya prop de Can Colomer s’hi localitza el jaciment El Pi del Borrega. En superfície s’hi van identificar diversos fragments ceràmics d’època ibèrica i romana però cap estructura muraria. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar una àrea amb una gran acumulació de fragments ceràmics d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i algun fragment de tègula. Actualment, encara hi ha material ceràmic en superfície d’època ibèrica i també la presència d’algun fragment de ceràmica comuna romana.</span></span></span></span></span></p> | 08058-112 | Camps dels pous. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.3035100,1.6000900 | 382806 | 4573396 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93275-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93275-112-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 93276 | La Feixa del Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-feixa-del-cintet | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -5500/-2200 / s. III aC – III dC | Malmès per la intensificació del conreu de la vinya | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una possible vil·la romana d’època republicana amb una continuïtat fins al segle III dC situada al sud-est de la masia de Can Colomer. El jaciment fou localitzat per la troballa d’una base de columna de marbre i un cilindre de pedra rebuidat, fragments d’estucs murals, fragments de marbre treballats, tègules, ímbrex i una moneda de bronze de Domicià ( 81-91 dC) amb la inscripció: CAES(ar) DOMIT(tianus) AUG(ustus) GERM(ani)CVS. També es van localitzar diversos fragments de ceràmica ibèrica i ibèrica pintada, fragments d’àmfora, ceràmica campaniana i fragments de TS itàlica, hispànica sud gàl·lica i africana. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar restes d’un paviment d’opus signinum malmès i les restes de murs de pedra lligada amb morter de calç. També es van identificar diversos fragments d’estuc pintats amb vermell roig pompeià, fragments de dolia, tègula i material ceràmic d’època ibèrica i romana (comuna itàlica, TS sud gàl·lica, africana). L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar l’existència del jaciment i el perill de destrucció degut als treballs de conreu. Es conserva in situ un paviment d’opus signinum on s’hi poden distingir fins a tres nivells superposats de paviment. També es va localitzar un tambor de columna de pedra calcària de 40 cm de diàmetre per 15 cm d'alçada, així com una destral de basalt sencera. En una altra vinya situada uns 100 m a l'est d'aquest camp també es troben abundants fragments de ceràmica en superfície, tot i que en aquest cas es tracta exclusivament de ceràmica ibèrica i tègules. Actualment, encara es conserva part del paviment d’opus signinum en el marge que separa dos camps de vinya i abundants fragments de ceràmica romana i material constructiu, principalment tègules. </span></span></span></span></span></p> | 08058-113 | Camps de Cal Colomer. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span>El jaciment descobert pel Sr. Manuel Montserrat de Lletger. L’any 1995 Mossèn Santiago Casanova va examinar la zona identificant un gran nombre de fragments ceràmics, un fragment de columna i la moneda de Domicià. </span></span></span></p> | 41.2996600,1.5977900 | 382606 | 4572971 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93276-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93276-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93276-113-3.jpg | Inexistent | Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A la casa del Sr. Raspall es conserva una pica baptismal de cronologia indeterminada procedent del jaciment. Les antigues descripcions relacionades amb la ubicació del jaciment el situen al costat de tres barraques de pedra seca les quals van ser destruïdes l’any 1999 per terraplenar la zona. | 83|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||
| 93277 | El Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manou | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | III aC – V dC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>Dins el marc de l’Assessoria Ambiental dels Treballs previs de redissenyar del LOGIS Penedès, l’any 2007 es va dur a terme una prospecció arqueològica a l’àrea afectada. En uns camps de vinya situats a poca distància de Cal Manou s’hi van localitzar alguns fragments de ceràmica comuna romana i de tègula. </span></span></span></span></span></p> | 08058-114 | Camps d’El Manou . Sud de Sant Marçal | 41.2967400,1.6007000 | 382845 | 4572643 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93277-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93277-114-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’àrea on es van identificar els fragments ceràmics es troba situada a prop del jaciment de Cal Manou i del jaciment de La Feixa del Cintet. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/