API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
94117	Antic forn de pa de Castellet i la Gornal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-forn-de-pa-de-castellet-i-la-gornal	<p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p>	XIX-XX	Restaurat	<p><span><span><span><span><span>El forn de pa es troba situat al nucli de Castellet. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Consta d’una sola planta. Al frontis s’hi obren dues grans portes i una sola finestra. A l’interior, a la façana de llevant, conserva els diferents elements de l’antic forn de pa tot i que no s’utilitzen. El forn amb la cambra de cocció de rajols refractaris amb un diàmetre de 4,30 m i la boca manté la porta de ferro amb una palanca de seguretat amb contrapès a l'extrem que permetia mantenir la porta en qualsevol posició. A la porta s’hi pot llegir: Tallers Belart Sabadell. Al mateix recinte s conserva la pastera, de planta circular, per barrejar la farina amb l’aigua. </span></span></span></span></span></p>	08058-217	Carrer del Forn, 7. Nucli de Castellet	<p><span><span><span><span><span>Antigament era el form que feia el pa per tots els nuclis del municipi de Castellet i la Gornal.</span></span></span></span></span></p>	41.2625300,1.6335400	385534	4568801		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-5.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Productiu			BCIL	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Actualment és forn de pa i cafeteria.	119\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94118	Sant Pere de Castellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-castellet	<p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUANYES, E. (1980): Esglésies romàniques del Penedès. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. (1984): El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p>	XI-XVII		<p><span><span><span><span><span>L’església de Sant Pere de Castellet fou transformada al segle XVII i de l’església original només en resta la façana de tramuntana i ponent. L’edifici, de planta rectangular, és d’una sola nau amb dues capelles a cada lateral amb la coberta interior de volta de canó i reforçada per arcs torals. A llevant està capçada per un absis semicircular precedit per un curt tram presbiteral amb la coberta en volta de canó i per l’exterior a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb un òcul a la part superior afegit en època moderna. Al segle XII, adossat a la façana principal s’hi bastí un atri. Es tracta d’un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües per l’exterior i per l’interior en volta de canó el qual s’hi accedeix, per ponent, per una per una gran obertura d’arc de mig punt. Aquest espai que dona accés a la portalada de l’església, també s’hi pot accedir pel mur de tramuntana a partir d’una obertura d’arc de mig punt. A la façana de migjorn s’hi obren dues finestres d’arc de mig punt adovellades. Aquest espai exercia diverses funcions, una de les quals era acollir inhumacions de membres benestants. En aquest cas, va acollir dos sepulcres de membres del llinatge dels Castellet situats un a cada costat del portal d’accés. A l’atri s’hi accedeix per una gran escalinata degut al desnivell del terreny. Posteriorment, a la paret de tramuntana s’hi va construir un campanar d’espadanya coronat amb una coberta a dues aigües. Està format per dos nivells amb dos ulls d’arc de mig punt per nivell. A l’interior va ser reformat al segle XVII i en destaca l’ornamentació d’una petxina a l’arcada de l entrada i a l’espai de que acull la pica baptismal. </span></span></span></span></span></p>	08058-218	Nucli de Castellet	<p><span><span><span><span><span>L’església de Sant Pere de Castellet apareix esmentada l’any 1106 quan Ramon Berenguer III la va cedí al monestir de Santa Maria de Solsona, tot i que aquest document no es pot considerar del tot segur degut a la falsedat dels càrrecs signants. Les primeres notícies segures daten de l’any 1151 en la butlla que el papa Eugeni III a la canònica de Santa Maria de Solsona. L’any 1195 Bertran de Castellet, senyor del castell de Castellet, hi fou enterrat. L’any 1484 l’església de Castellet ja era parròquia ja que aquell any, l’església de Sant Esteve de Castellet es convertí en sufragània de Sant Pere i Sant Marçal a partir de l’any 1739. Durant la guerra civil, 1936-1939, es van malmetre les osseres de la zona de l’atri.</span></span></span></span></span></p>	41.2649500,1.6370900	385836	4569065		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-5.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2023-10-03 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Antigament damunt l’entrada hi havia hagut el cor.	94\|85	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94119	Cal Riera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-riera-1	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Cal Riera és una mas de finals d’època moderna i modificat en època contemporània. Està format per un cos principal i diversos annexes posteriors. La casa gaudeix d’un pati tancat per un baluard amb un portal adovellat d’accés d’arc rebaixat. El cos original és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes, aquestes amb tres finestres de reduïdes dimensions d’arc de mig punt. Entre la planta primera i les golfes destaquen les restes d’un rellotge de sol rectangular de morter que encara conserva l’agulla. A la banda de ponent s’hi adossa un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant que acull el cup de vi i una zona de magatzem o estable i posteriorment, s’hi afegir un segon cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant i d’una sola planta. A la banda de llevant s’hi adossen dos cossos de planta quadrangular a diferents alçades amb la coberta a una vessant, quedant un d’ells forma de l’estructura tancada pel baluard. La vivenda fou ampliada a la part posterior mitjançant la construcció d’un cos annexa, de planta rectangular, de planta baixa i pis amb quatre finestres d’arc pla, dues per planta. Finalment, ja en l’últim moment s’amplià la construcció per llevant amb un cos annexa de planta rectangular i tancat per una vidriera.</span></span></span></span></span></p>	08058-219	La Porxada. Sud-est de Sant Marçal		41.3039400,1.6270000	385059	4573407		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-5.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		98\|119\|94	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94197	Pedrera Aurora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-aurora	<p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p>	s. XV-XVIII	Destruït per ampliar els límits de l’explotació de la pedrera.	<p><span><span><span><span><span>Dipòsit de planta trapezoidal excavat a la roca calcària. Presenta unes dimensions de 2,6 m d’amplada per una longitud d’entre 2,9m i 3,2m i una fondària d’entre 0,30m i 0,40m. No presenta cal canalització de sortida d’aigua tot i que a l’extrem sud-oest s’hi documenta una petita concavitat de 0,30 m de fondària. Segons paral·lels existents a la Garriga es tracta d’estructures de recollida d’aigües pluvials destinat per a les bèsties o bé pel conreu. </span></span></span></span></span></p>	08058-220	El Coll. Est de la Gornal	<p><span><span><span><span><span>Jaciment fou localitzat l’any 1992 pels Agents Forestals de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p>	41.2495000,1.6024400	382906	4567396		08058	Castellet i la Gornal	Restringit	Dolent		Inexistent		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu				2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	L’any 1992 s’hi dugué a terme una intervenció arqueològica		1754	1.4		3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94198	Cova XXV	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-xxv	<p><span><span><span><a>GONZÁLEZ, J. (2006): Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. Núm. 25.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p>		Cobert de vegetació i pins	<p><span><span><span><span><span>Cova situada propera a la Cova d’en Cabra. Es tracta d’una cavitat de reduïdes dimensions, de 5,5 m de longitud amb dues boques d’entrada, una primera de 1,25 m d’alçada per 1,95 m d’amplada i una segona de 1,05 m d’alçada per 1,95 m d’amplada. Aquestes boques s’uneixen a 1,50 m creant una sola cavitat. A l’interior es van localitzar tres enterraments amb aixovar: un ganivet de sílex, quatre fragments de ganivet, una punta amb dors, un fragment de cercle, tretze ascles, una dena i vint fragments de ceràmica a mà.</span></span></span></span></span></p>	08058-221	Fondo del Cabra. Est de Castellet	<p><span><span><span><span><span>L’any 1955 Joan Bellmunt i alguns membres del Museu Balaguer va dur a terme una excavació a la cova.</span></span></span></span></span></p>	41.2637900,1.6452300	386516	4568926	-2200/ -1500	08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94198-221-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94198-221-3.jpg	Inexistent	Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Cultural			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		79	1754	1.4	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94199	Clariana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/clariana-0	<p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p>		Situat a la Pedrera de la Gornal	<p><span><span><span><span><span>Jaciment de formació calcària de restes de coralls constructors d'edat Miocè inferior i mitjà (Tortonià Superior - Andalusià), format per un monticle de coralls amb una base d'uns 40-50 metres de diàmetre per uns 6-7 metres d'alçada (patch-reef). Aquesta formació en la cartografia geològica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya està inclosa en la </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>unitat grafiada amb l'epígraf NMLca, calcàries grises i calcarenites, d'edat Languià, Miocè mitjà. Aquesta unitat inclou bioconstruccions coral·lines i algals, amb presència abundant de foraminífers i altra fauna marina invertebrada, que constitueixen la formació de creta, nom del recurs miner que s'explota en les activitats extractives Aurora i Maria Teresa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica i paleontologia arran de la tramitació de l’ampliació de la pedrera Maria Teresa. Es van localitzar restes fòssils de fauna invertebrada en formacions marines miocenes mediterrànies: coralls, bivalves i gasteròpodes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2016 l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitza una nova intervenció dins del projecte d'investigació 'Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. 2014-2017', amb l'objecte d’estudiar els rebliments argilosos de les cavitats càrstiques dins els dipòsits detectades a la dècada de 1990. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La intervenció paleontològica coincideix amb la detecció en l'explotació de la Pedrera Maria Teresa (de l'Arboç) d'una cavitat càrstica reblerta de sediments on s’hi va recuperar restes fòssils de macro-vertebrats com una mandíbula molt complerta de bòvid, un fragment de pelvis d'artiodàctil, ossos carpians i tarsals d'artiodàctil, diversos fragments de closca de tortuga i restes de petits vertebrats. La fauna recuperada inclou restes ben preservades de mamífers de mida mitjana, com bòvids o fèlids que </span></span></span></span></span><span><span><span>corresponen a inicis del Miocè mitjà, més concretament a l'Aragonià mitjà, biozona MN5 (entre 16 i 13,8 milions d'anys). Exceptuant un jaciment exhaurit de Vilobí (barri de Bellver).</span></span></span></p>	08058-222	Pedrera. Est de la Gornal.	<p><span><span><span><span><span>A la dècada de 1950 es va iniciar la molta de pedra molassa per l’obtenció de blanquet. A la dècada de 1990 l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont ( Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) va realitzar treballs de suport al Dr. Lluís Cabrera en la confecció de la fitxa de la Geozona 349 de la Direcció General de Medi Natural 'Castellet - La Gornal: Embassament de Foix”. En</span> <span>el curs d'aquests treballs el paleontòleg Manel Llenas investiga rebliments argilosos de carsts dins de la formació </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>miocena calcària de dipòsits escullosos algals d'aquesta zona. Aquests treballs donen com a resultat la localització i recuperació de restes micro-paleontològiques òssies i dentals de mamífers continentals del Miocè mitjà. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 1992 el paleontòleg Xavier Riu va realitzar un mostreig posterior a les voladures on va recuperar diversos equinoderms, bivalves i restes de dents de peixos teleostis. En el mes de juny de 2002 es dona d'alta aquest jaciment amb el nom de Pedrera Aurora.</span></span></span></span></span></p>	41.2495000,1.6018200	382854	4567397		08058	Castellet i la Gornal	Restringit	Dolent		Inexistent		Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Productiu				2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Altres noms: Pedrera Aurora o Pedrera Maria Teresa.		1792	5.3		3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94200	Forn de calç del fondo de Mas Carlús 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-mas-carlus-2		XIX	Enderrocat i cobert de vegetació	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal dins el Parc del Foix. Es tracta d'una construcció de planta circular de grans dimensions, d’aproximadament 3,5 m de diàmetre, excavada al sediment geològic amb la part superior construïda amb pedra i calç. La boca estaria situada al cantó de llevant. </span></span></span></span></span></p>	08058-223	Fondo de mas Carlús. Sud-est de Castellet	<p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span></p>	41.2610400,1.6503400	386939	4568614		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94200-223-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94200-223-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94201	Font de l’Horta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-0		XIX-XX	Sense aigua	<p><span><span><span><span><span>La font de l’Horta es troba situada en una obaga amb abundància d’alzines. La font, actualment sense aigua, sorgeix d’un broc metàl·lic situat en una paret de pedra semicircular. Sota el broc hi ha una pica també de pedra que mitjançant un canal realitzat amb pedres condueix l’aigua a un gran safareig de planta rectangular (de 7 m de longitud per 8 m d’amplada) on s’hi troba una pica semicircular amb sobreeixidor. El safareig està construït amb pedra i argamassa i arrebossat per l’interior i conserva algunes de les pedres de rentar. Per accedir a la font hi ha un antic camí de pedra on en algun punt s’hi conserven roderes de carro. Just abans d’arribar a la font hi ha restes d’un habitacle construït a partir d’un mur de pedra i argamassa en forma de L que delimita per la banda de llevant i migjorn i que aprofita coma tancament de tramuntana i ponent la roca natural. S’hi accedeix mitjançant dos grans situats a migjorn des del camí principal. </span></span></span></span></span></p>	08058-224	Muntanya de Cal Bladet. Sud de Castellet		41.2523200,1.6298000	385203	4567673		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-8.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Lúdic			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94202	Embassament- Pantà del Foix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-panta-del-foix	<p><span><span><span><a><span><span>CAPDET, F. (2003): El riu Foix i el seu pantà. Grup d’Estudis Cubellencs - Amics del Castell.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La construcció de l’embassament es va iniciar l’any 1910 per conduir aigua a municipis veïns però també com a mitjà de regadiu per l’agricultura. Es tracta d’una obra de gran embargadora mitjançant la construcció d’una gran presa construïda amb pedra de la zona. Un cop finalitzada es va realitzar una capa de impermeabilització. La presa té vàries comportes de regulació i extracció d’aigua a diferents nivells. La més baixa avui està inutilitzada degut a l’acumulació de sediments i les altres dues regulen els canals de regadiu a partir d’una petita caseta de pedra. Acabada la presa es va dur a terme la construcció dels canals i sèquies. Al marge esquerre hi havia un canal amb dos ramals, un que conduïa les aigües a Vilanova i la Geltrú i a Sant Pere de Ribes. Al marge dret hi havia un altre canal que conduïa l’aigua a Cubelles i Cunit. La construcció dels canals va finalitzar l’any 1943. </span></span></span></span></span></p>	08058-225	Castellet i la Gornal	<p><span><span><span><span><span>L’any 1901 es va redactar el primer projecte que proposava la construcció d’un embassament al riu Foix. El promotor era Pelegrí Ballester, el geòleg en Jaume </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Almera i l’enginyer en Gorria. El projecte es va presentar al Ministeri </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>d’Obres Públiques a mà de l’Alcalde Joan Braquer i el diputat Joan Ferre-Vidal i Soler. El projecte fou aprovat a Madrid l’any 1909 i les obres es van iniciar l’any següent. La construcció del pantà va finalitzar l’any 1928. </span></span></span></span></span></p>	41.2564400,1.6402600	386087	4568116	1901	08058	Castellet i la Gornal	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic/Lúdic/Cultural		Xarxa natura 2000	Natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Actualment el pantà té funcions més aviat recreatives	119\|98	2153	5.1	2136	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94203	Font de Dalt del mas Carlús	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dalt-del-mas-carlus		XIX-XX		<p><span><span><span><span>Font situada en una zona boscosa dins el Parc del Foix. Correspon a una font de clot excavada al sediment geològic que recull l’aigua de la capa freàtica. La part superior està construïda amb pedra seca. S'hi accedeix mitjançant dos graons. </span></span></span></span></p>	08058-226	Fondo de mas Carlús. Sud-est de Castellet		41.2612900,1.6500300	386914	4568642		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94203-226-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94203-226-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94203-226-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Científic/Cultural			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Es tracta d’una font de gran importància atès que és un espai de cria d’amfibis.	119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94204	Parc del Foix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-foix	<p><span><span><span><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Nou Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf i es troba situat a la part final de la depressió prelitoral catalana. La zona muntanyosa s’engloba dins la Serralada litoral catalana, formada per cadascuna de les tres unitats típiques que conformen l'espai costaner català: Serralada prelitoral, depressió del Penedès i Serralada litoral. En el límit sud del parc s’hi troba el riu Foix que neix a la Serralada prelitoral catalana i circula pels suaus vessants del Penedès fins a topar amb els contraforts del massís del Garraf, per on s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles. Pel que fa a la vegetació és poden distingir tres sector paisatgístic: El sector occidental amb una important activitat agrícola de conreus de secà, el sector meridional amb boscos d’alzina i pi i el sector oriental amb un predomini de la vegetació arbustiva. Pel que fa a la fauna hi ha una gran varietat d’animals entre els quals destaquen els ocells, més de 150 espècies catalogades, i els rèptils i animals aquàtics entorn el pantà.</span></span></span></span></span></p>	08058-227	Castellet i la Gornal	<p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix es gestionat pel Consorci del Parc del Foix creat l’any 1997 i integrat per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida dels Monjos i la Fundació Abertis. L’any 1986 es va redactar el primer informe en relació a la necessitat d’elaborar un estudi integral del medi físic a l’entorn del pantà i l’any 1992 es va incloure l’embassament del Foix dins l’Espai protegit del PEIN.</span></span></span></span></span></p>	41.2664900,1.6599200	387751	4569207		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic/Lúdic/Cultural		Xarxa natura 2000	Natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.			2153	5.1	2136	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94205	Cal Mià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mia	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span>Cal Mià és un mas d’origen medieval modificat posteriorment en època moderna i contemporània i formada per diferents volums. El cos originari és una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt i una zona porxada mitjançant una seqüencia d’arcs de mig punt al cantó esquerre del portal. A nivell del primer pis hi ha tres finestres d’arc pla amb ampit motllurat i un balcó amb la porta d’accés d’arc de mig situat damunt l’espai porxat. A l’alçada de golfes hi ha dues finestres centrals d’arc de mig punt. A la façana nord-est hi adossa un volum de planta rectangular de planta baixa i pis amb quatre finestrals d’arc de mig punt a nivell de la planta pis i amb un pati tancat per una baluard amb el portal d’accés d’arc pla. A la façana posterior, s’hi adossa el magatzem i celler. Es tracta d’un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, orientada al nord-est. A la façana s’hi obra una finestra i una porta de garatge d’arc pla. Damunt la porta hi ha la data 1906 i les inicials J.A. Els murs estan tots arrebossats i pintat de blanc a excepció de la façana oest de l’edifici del magatzem que es de pedra. Aquesta finca comunica per un camí particular, situat a la part posterior del mas que comunica amb Cal Mià Xic.</span></span></span></span></span></p>	08058-228	Cal Gat. Sud-est de Sant Marçal	<p><span><span><span><span><span>Casa pairal que tenia Cal Mià Xic com a masoveria. Actualment encara és propietat de Cal Mià. Segons consta en el catàleg de Masies </span></span>i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal la casa té documentació del s.XV. </span></span></span></p>	41.3112800,1.6195300	384447	4574232		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94205-228-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94205-228-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94205-228-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94205-228-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94205-228-5.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	També anomenada de Cal Gat	94\|98\|85	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94206	Corral de Muntanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-muntanya	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p>	XIX	Enderrocat	<p><span><span><span><span><span>El Corral de Muntanya es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent vers al nord. Consta de planta baixa i pis amb un patí tancat per un baluard amb el portal d’accés d’arc de mig punt rebaixat de maons col·locats a mode de sardinell. A l’interior estava compartimentat i conserva dos cups de vi. </span></span></span></span></span></p>	08058-229	Fondo de les Cabres. Nord de Torrelletes		41.2856100,1.6566000	387506	4571334		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94206-229-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94206-229-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94206-229-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94206-229-4.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Imatge de mitjan segle XX de l'Arxiu Comarcal del Garraf	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94207	Mercat Medieval de Castellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-de-castellet		XX - XXI		<p><span><span><span>E</span></span></span><span><span><span><span><span>l segon cap de setmana de juny, els carrers del nucli de Castellet es vesteixen d’època medieval per celebrar el Mercat Medieval, una activitat </span></span></span></span></span><span><span><span>cultural i lúdica que organitza l’Ajuntament de Castellet i la Gornal.</span></span></span><span><span><span><span><span> Durant aquests dos dies, el poble situat al mig del Parc del Foix, es transforma i crea un seguit d’activitats, tallers, parades d'artesania i alimentació, espectacles i concerts per a tots els públics, i moltes propostes més. </span></span></span></span></span><span><span><span>Aquest esdeveniment, plenament consolidat, ha estat treballat per tal de donar-li contingut propi. El Mercat Medieval és l’esdeveniment més rellevant del municipi.</span></span></span></p>	08058-230	Nucli de Castellet		41.2644400,1.6357600	385724	4569010		08058	Castellet i la Gornal	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94207-230-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94207-230-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94207-230-4.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		98	2116	4.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94208	Coves de la Bovera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-la-bovera	<p><span><span><span><a><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Les coves de la Bovera es troben situades dins l’espai que engloba el Parc del Foix i en concret en una zona d’interès geomorfològic. Les coves s’ubiquen a la part més alta dels escarpaments. Es tracta d’un conjunt de cavitats on diverses espècies d’aus hi nidifiquen, entre elles l’ àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), espècie protegida de la fauna salvatge autòctona. </span></span></span></span></span></p>	08058-231	Plana Barquera. Nord de Torrelletes		41.2825800,1.6636500	388091	4570988		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94208-231-2.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic/Lúdic/Cultural	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.			2153	5.1	1786	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94209	Pou de Cal Cassanyes de la Muntanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-cassanyes-de-la-muntanya		XIX-XX	Una part de la paret de tramuntada enderrocada	<p><span><span><span><span><span>Pou situat a llevant de Cal Cassanyes de la Muntanya.</span></span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular, d’1,20 m de diàmetre interior, excavat al nivell geològic i revestit amb pedra i argamassa. El pou està cobert amb una coberta en forma de falsa cúpula amb un accés de llinda simple orientat a llevant. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08058-232	Costa de Cal Cassanyes. Sud-est de Torrelletes	<p><span><span><span><span><span>Cal Cassanyes de la Muntanya era propietat de Cal Cassanyes de les Masuques, actualment també conegut com Caves Oriol Rossell. Cal Cassanyes de la Muntanya fou abandonada la dècada de 1960. </span></span></span></span></span></p>	41.2731300,1.6733800	388890	4569926		08058	Castellet i la Gornal	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94209-232-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94209-232-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94210	Barraca Rocallisa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-rocallisa	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Enderrocada	<p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al nord-est. La coberta era en forma de falsa cúpula actualment enderrocada.</span></span></span></span></p>	08058-233	Rocallisa. Sud de Rocallisa	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2385200,1.5905800	381892	4566193		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94210-233-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94210-233-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94210-233-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94211	Barraca els Obiots	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-els-obiots	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Enderrocada coberta i accés	<p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p>	08058-234	Rocallisa. Sud de Rocallisa	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2385200,1.5905800	381892	4566193		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94211-234-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94211-234-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94211-234-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94212	Barraca 2 els Obiots	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-els-obiots	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Enderrocada la coberta i part posterior de la barraca	<p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud i cobert de vegetació. La coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p>	08058-235	Rocallisa. Sud de Rocallisa	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2385200,1.5905800	381892	4566193		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-05-17 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94213	Barraca 3 els Obiots	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-els-obiots	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Enderrocada la coberta	<p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula. Per la banda de llevant se li adossa un mur en forma de “L” invertia , també construït amb pedra seca, que delimita un espai de reduïdes dimensions de planta quadrada, tipus corral. </span></span></span></span></p> <p> </p>	08058-236	Rocallisa. Sud de Rocallisa	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2358300,1.5917300	381984	4565893		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-4.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-05-17 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94214	Barraca de la Plana Xinxola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana-xinxola	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p>	08058-237	Plana Xinxola. Est de Rocallisa	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2396500,1.6089800	383436	4566294		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94214-237-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94214-237-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-05-17 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94215	Barraca de Cal Villano	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-villano	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p>	08058-238	Plana Xinxola. Est de Rocallisa	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2388500,1.6077900	383335	4566207		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94215-238-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94215-238-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-05-17 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94216	Barraca de la vinya de Cal Villano	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-villano	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega al damunt realitzat amb pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta era en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó.</span></span></span></span></p>	08058-239	Vinyes de Cal Villano. Est de Rocallisa	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2384700,1.6066100	383236	4566166		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94216-239-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94216-239-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94216-239-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94217	Barraca del Fondo del Lluc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-del-lluc	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta era en forma de falsa cúpula. A l’interior, a la paret del fons, es conserva una menjadora i un banc corregut.</span></span></span></span></p>	08058-240	Fondo del Lluc. Est de Rocallisa	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2385000,1.6034900	382974	4566174		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94217-240-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94217-240-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94217-240-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94218	Barraca 2 del Fondo del Lluc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-del-lluc	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Li manca la pedra cobertora	<p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana i doble orientat al sud-est. Damunt la llinda té un arc de descàrrega construït amb pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p>	08058-241	Fondo del Lluc. Est de Rocallisa	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2376800,1.6028000	382915	4566083		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94218-241-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94218-241-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94218-241-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94219	Caseta i cup del Fondo del Lluc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-cup-del-fondo-del-lluc		XIX-XX	Enderrocat	<p><span><span><span><span><span>Caseta situada a peu del camí que volta la pedrera Omya Clariana per la bada de migjorn. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent ver al nord. Consta d’una sola planta. La façana principal es troba orientada a migjorn i conserva el portal d’accés de llinda de fusta. A la part posterior hi ha les restes d’un antic cup de vi, de planta circular i que encara conserva els cairons interiors. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb morter i amb les parets arrebossades amb morter. A pocs metres a llevant de la casa també es conserva un pica de pedra de planta rectangular de reduïdes dimensions. </span></span></span></span></span></p>	08058-242	Fondo del Lluc. Est de Rocallisa		41.2395500,1.6024600	382890	4566292		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-4.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94220	Pou del Fondo del Lluc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fondo-del-lluc		XX	La part superior del pou enderrocada	<p><span><span><span><span><span>Pou de planta circular construïda amb pedra i revestida interiorment amb ciment llis. El pou estava cobert amb una coberta en forma de falsa cúpula realitzada amb la tècnica de la pedra seca. Al davant hi ha dues piques de planta quadrada de 60 x 60 cm construïdes amb maons amb la part interior revestida amb ciment. </span></span></span></span></span></p>	08058-243	Fondo del Lluc. Est de Rocallisa		41.2379500,1.5996700	382653	4566118		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-4.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94221	Barraca Fondo del Blau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-fondo-del-blau	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta era en forma de falsa cúpula. A l’interior, a l’angle nord-oest conserva una menjadora de reduïdes dimensions.</span></span></span></span></p>	08058-244	Rocallisa. Sud de Rocallisa	<p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p>	41.2356300,1.5936200	382142	4565868		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94221-244-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94221-244-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94221-244-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra.	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94222	Pou del Fondo Blau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fondo-blau		XIX-XX		<p><span><span><span><span>Pou de planta circular d’1,80 m de diàmetre interior. El pou conserva un brocal realitzat amb pedra seca de 1,50 m d’alçada i amb coberta en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p>	08058-245	Fondo Blau. Sud de Rocallisa		41.2363100,1.5976000	382477	4565938		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94222-245-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94222-245-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra.	119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94223	Barraca 2 del Fondo Blau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-blau	<p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda doble i plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior té un menjadora de reduïdes dimensions. </span></span></span></span></p>	08058-246	Fondo Blau. Sud-est de Rocallisa	<p><span><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></p>	41.2361000,1.5980100	382511	4565915		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94223-246-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94223-246-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-05-17 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra.	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94273	Conjunt de Castellnou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-castellnou	<p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p>		Destruït	<p><span><span><span><span><span>El camí que porta cap a Clariana s’hi van localitzar una carreus treballats i les restes d’un mur de pedra i argamassa amb algunes filades d’opus spicatum. Durant la realització del present mapa de patrimoni no s’ha localitzat dit mur. </span></span></span></span></span></p>	08058-247	Castellet i la Gornal	<p><span><span><span><span><span>Segons consta a l’antic terme de Castellet i la Gornal hi havia hagut la capella de Sant Martí de Castellnou, que apareix documentada l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, esposa de Ramon de Ribes, la qual li deixa cinc sous a Sant Martí de Castro Novo. En els fogatges de 1365-1370 apareixen 21 focs entre els nuclis de Castellnou i la Gornal. En els fogatges de 1553 apareix citat en Vives de Castellnou, Gilia de Castellnou i finalment Guel de Castellnou. En el capbreu de l’any 1577 de Joan Bartomeu apareix Lluis Mayner de Castellnou. </span></span></span></span></span></p>	41.2449600,1.6177500	384181	4566872		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94273-247-2.jpg	Legal		Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2023-07-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Imatges localitzades a l’Arxiu Comarcal del Garraf.Les coordenades UTM corresponen al nucli de Clariana.		46	1.2	1761	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94274	Castell Nou de la Gornal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-nou-de-la-gornal	<p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p>		Desaparegut	<p><span><span><span><span><span>Actualment es desconeix l’indret on s’ubicaria el nucli de Castellnou, tot i que estaria situat prop del nucli de la Gornal. </span></span></span></span></span></p>	08058-248	Castellet i la Gornal		41.2540800,1.5923700	382070	4567918		08058	Castellet i la Gornal	Sense accés	Dolent		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada					2023-07-31 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Les coordenades UTM corresponen al nucli de la Gornal. Imatge extreta del llibre Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal de Xavier Virella		45	1.1		3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94275	Sant Pere de la Gornal i la Casa Rectoral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-la-gornal-i-la-casa-rectoral	<p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p>	XIII-XX	Reformada al segle XX per l’arquitecte Joan Bassegoda	<p><span><span><span><span><span>L’església parroquial de Sant Pere i la Gornal es troba situada al nucli de la Gornal. Es tracta d’un edifici de tres naus amb un absis semicircular totalment refet a principis del segle XX. A l’absis s’hi representa el pantocràtor amb els evangelis amb l’escultura de Sant Pere a la part central. A la nau de llevant hi ha dues capelles, una dedicada al Santíssim i des de la qual s’accedeix a la sagristia, d’origen romànic i reformada l’any 1691, i l’altra a Sant Josep. A la nau de ponent hi ha una capella on s’hi representen diferents escenes de la vida de Jesús amb l’últim sopar com escena principal a la zona de l’altar. Les pintures estan signades per A. Ferre Pino. Damunt el portal d’accés hi ha el cor, amb barana de fusta. Compta amb un campanar d’espadanya de tres ulls d’època barroca i una torre amb un rellotge amb la coberta a quatre aigües de mitjan del segle XIX. L’església i la rectoria tenen un porxo comú que va ser refet l’any 1971 per l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell. Des del porxo s’accedeix a l’església mitjançant un portal d’arc de mig punt adovellat. Al porxo s’hi conserven diversos capitells i algun fragment de columna que van ser trobats arran de les obres de restauració de l’església. </span></span></span></span></span></p>	08058-249	Carrer de l’església. Nucli de la Gornal	<p><span><span><span><span><span>Església que apareix com a subjecte a la canònica de Solsona l’any 1163. En una relació d’esglésies dependent de Santa Maria de Solsona al segle XIII es reconeix que la canònica posseïa a la diòcesi de Barcelona ecclesia de Guarnaa. Sant Pere de la Gornal apareix citada com a parròquia per primera vegada l’any 1279-80. Prop d’aquesta església hi hagué l’indret de Castellnou, actualment desconegut.</span></span></span></span></span></p>	41.2541300,1.5919000	382031	4567924		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-5.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2023-10-03 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	L’edifici va patir una gran reforma al segle XVI fet que va provocar que bona part de l’església primigènia desaparegués.	92\|94\|98\|85	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94276	Molí de Cal Llopart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-llopart	<p><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p>	XII-XX	Estructura malmesa i elements del molí deteriorats	<p><span><span><span><span><span>El molí de Cal Llopart d’origen medieval i modificat en època moderna i contemporània. Situat a pocs metres a tramuntana del mas de Cal Llopart es tracta d’un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis s’hi obre el portal d’accés adovellat d’arc rebaixat i dues finestres de reduïdes dimensions. A nivell del primer pis s’hi obren quatre finestres d’arc pla una de les quals conserva l’ampit de pedra. A la part superior, centrat amb el carener, s’hi conserva un enrajolat ceràmic i policroma amb la figura central d’un sant. A l’interior, s’hi localitzen diferents elements relacionats amb l’última fase de l molí entre els quals hi ha la tremuja, la mola i tot el mecanisme amb motor de funcionament de la mola. La coberta de la sala és mitjançant diversos arcs amb volta de rajols. </span></span></span></span></span></p>	08058-250	Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques	<p><span><span><span><span><span>Aquest molí es troba documentat des de l’any 1178. Segons consta en un butlletí del Centre Excursionista de Catalunya l’any 1893 encara estava en funcionament. Durant la postguerra va tornar a funcionar fins a mitjan de la dècada de 1950 degut al poc cabal d’aigua del riu. L’any 1858 el molí disposava d’una concessió d’ús de l’aigua per Real Ordre d’Isabel II de 500 l per segon. També s’hi diu que quan el molí disposava de molta aigua feia funcionar tres moles, una per pinso i dues per la molta de creta i blanc (ROVIRA, J). </span></span></span></span></span></p>	41.2884600,1.6401800	386136	4571671		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94276-250-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94276-250-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94276-250-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94276-250-4.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		94\|98\|85	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94277	Forn de calç del Fondo de Coma Pineda 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-coma-pineda-2	<p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Cobert de vegetació i part enderrocada	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar del camí. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4 m de diàmetre interior i una alçada visible de 2,10 m. Es troba seccionat per l’actual camí. </span></span></span></span></span></p>	08058-251	Fondo de Coma Pineda. Est de Castellet	<p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p>	41.2591200,1.6559400	387405	4568393		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil		https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94277-251-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94277-251-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94277-251-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94278	Camí ramader de Marina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-marina	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J; MIRALLES, F.(1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Associació d’Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p>	XI-XX	Alguns trams del camí s’han perdut.	<p><span><span><span><span><span>El camí o carrerada de Marina té un recorregut de 230 km travessant Catalunya de nord a sud; des de la Cerdanya fins a la platja de Marina del Penedès. El camí transcórrer des de Puigcerdà on es bifurca en dos ramals paral·lels que s’uneixen a l’alçada de Manresa. D’aquí segueix cal el sud passant per Martorell, el Bruc, Piera, Sant Quintí de Mediona fins a Santa Margarida i els Monjos. Des d’aquest punt s’endinsa dins el terme de Castellet i la Gornal passant per dins el Parc de Foix, per la zona del Pujol de Romagosa. D’aquí es dirigeix cap a Vilanova i la Geltrú fins arribar a la platja. En algun tram la carrerada conserva els murs laterals realitzats amb pedra seca que delimitaven la zona de trànsit, amb una amplada de 80 cm. Algun tram dels murs conservats han estat refets. </span></span></span></span></span></p>	08058-252	Castellet i la Gornal	<p><span><span><span><span><span>Al Diplomatari del monestir de Santa Maria de Poblet apareix documentat l’any 1055 amb el nom de via peccorad de Ceguiolas (via pecuària de les Gunyoles), coneguda a la zona del Pirineu amb el nom de camí de Marina o bé com la Cañada real de la Sardanya a la zona del litoral. </span></span><span><span><span><span><span>Les carrerades o vies pecuàries són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.</span></span></span></span></span><span><span><span><span> <span>La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.2811800,1.6896100	390263	4570799		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94278-252-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94278-252-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94278-252-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Científic/Lúdic/Cultural			Inexistent	2023-10-03 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Camí ramader que engloba diferents carrerades	94\|98\|85	49	1.5	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94279	Cal Mià Xic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mia-xic	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Cal Mià Xic és una edificació formada pel cos principal i diversos cossos annexes. El cos principal, que correspon a la vivenda, és un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. La façana presenta un composició simètrica. A nivell de planta baixa s’hi obre el portal d’accés flanquejat per dues finestres d’arc pla i l’alçada de pis tres finestres amb barana de ceràmica. A banda i banda hi ha els cossos annexes d’una sola planta utilitzats com a magatzems. Davant el mas hi ha un camí particular que comunica directament amb el mas de Cal Mià Gros. El parament dels murs és arrebossat i pintat de blanc. </span></span></span></span></span></p>	08058-253	Cal Gat. Sud-est de Sant Marçal	<p><span><span><span><span><span>Antiga masoveria de Cal Mià. Actualment hi viuen temporers que treballen les vinyes de Cal Mià. </span></span></span></span></span></p>	41.3119900,1.6166700	384209	4574315		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94279-253-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94279-253-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94279-253-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	També anomenada de Cal Gat Xic	98\|119\|94	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94280	Cal Viló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilo-0	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p>	XIX-XX	Reformat	<p><span><span><span>Cal Viló és un mas format a partir de quatre volums annexes. La construcció tingué una gran reforma l’any 1864 i en l’últim quart del segle XX fou modificat interiorment. El mas és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El volum principal s’hi obre un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb dues finestres d’arc pla a nivell de pis. Per la façana de ponent s’hi adossen dos volums on antigament hi havia hagut el celler amb cinc cups de vi (un de secció circular, que s’hi accedeix des de l’exterior i quatre de secció quadrada) i, actualment modificats com a zona de vivenda. A la façana encara s’hi reflexa la data de 1864. Per la façana de llevant del cos principal hi ha un volum annexa, d’una sola planta amb la coberta a una vessant. L’entrada és mitjançant un arc rebaixat amb l’any 1864 gravat a la dovella central. El parament dels murs es arrebossat i pintat en blanc a excepció de les cantonades del volum principal, on s’observa la pedra ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></p>	08058-254	Cal Viló. Est de Sant Marçal	<p><span><span><span><span><span>Antiga masoveria de Cal Cassanyes. L’any 1941 els actuals propietaris hi van entrar a treballar com a masovers fins que la van adquirir l’any 1960.</span></span></span></span></span></p>	41.3078800,1.6154100	384096	4573860		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94280-254-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94280-254-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94280-254-4.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Antigament era anomenada mas Fumet	98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94281	Mas Fumat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fumat	<p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	Restaurada	<p><span><span><span><span><span>El mas Fumat és una edificació de planta rectangular formada a partir de diversos volums de diferent alçada amb la coberta a una vessant. El cos principal consta de planta baixa i pis i la resta d’una sola planta, alguns amb la coberta de terrassa. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi obren tres obertures per planta d’arc pla a excepció del portal d’accés, d’arc de mig punt. A l’interior conserva l’antic cup de vi amb els cairons i una premsa. La resta de volums, tots ells adossats a la banda de ponent, corresponen als antics corrals o magatzems. A la part posterior hi ha un pati tancat per una porta de fusta, on antigament s’hi havia hagut els carros, amb la data de 1841 gravada. </span></span></span></span></span></p>	08058-255	El Prat. Est de les Masuques	<p><span><span><span><span><span>Els actuals propietaris la van adquirir a la dècada de 1970</span></span></span></span></span></p>	41.3071900,1.6283100	385175	4573766		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94281-255-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94281-255-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94281-255-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94282	El Manou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manou-0	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>El Manou és una masia de planta de planta basilical amb un volum annexat posteriorment per la banda de llevant. El cos principal consta de planta baixa, pis i golfes a la part superior del cos central i sobresortint de la construcció. A la façana principal, orientada a migjorn s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i diverses finestres d’arc pla a nivell de planta baixa i pis. A l’alçada de les golfes s’obren dues finestres de dimensions més reduïdes d’arc de mig punt. El cos annexa per la banda de llevant correspon a la zona del celler, amb sis cups de vi. Aquest volum, de planta rectangular i amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal s’hi accedeix per la façana de llevant, on s’hi obre un portal d’arc pla flanquejat per dues finestres i amb un òcul a la part superior. Aquestes obertures estan emmarcades per maons. Per la façana de migjorn aquest volum és tan sols de planta baixa amb la part superior utilitzada com a terrassa porxada. El parament dels murs és arrebossat i pintat de tonalitat ocre. </span></span></span></span></span></p>	08058-256	El Manou . Sud de Sant Marçal	<p><span><span><span><span><span>Tot i que aquesta edificació és d’època contemporània podria tenir els seus orígens en època moderna, atès que apareix documentat Jaume Cundella el Manou en un capbreu de l’any 1577. </span></span></span></span></span></p>	41.2995300,1.6045500	383172	4572948		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94282-256-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94282-256-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94282-256-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94283	Cal Llopart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llopart	<p><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p>	XVI-XIX	La part posterior enderrocada	<p><span><span><span><span><span>Cal Llopart és una masia d’origen medieval consolidada en època moderna i contemporània i estretament lligada al molí de Can Llopart i a l’església de Sant Esteve, d’origen romànic. El mas està format pel cos principal i diversos cossos annexes. El volum principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes. El fornits presenta una composició simètrica de tres obertures per planta. En destaca el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb la data de 1778 a la dovella central i la zona de les golfes, amb una galeria formada per tres finestres d’arc de mig punt situades a la part central del frontis. Adossat a la façana de migjorn hi ha un antic corral i un pou i al davant del mas dues construccions que acullen l’antic cup de vi un antic corral. Davant el mas hi ha un pati tancat, tipus baluard, al qual s’hi accedeix per un portal d’arc rebaixat de maons. </span></span></span></span></span></p>	08058-257	Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques	<p><span><span><span><span><span>Al fogatge de 1553 apareix Uguet de Sant Steve, Pinjador de Sant Steve, en Mascara de Sant Steve i finalment Castelci de Sant Steve membres que podrien estar relacionats amb l’església de Sant Esteve i Cal Llopart. En el capbreu dels beneficis de Sant Juan Batista del Priorat de Banyeres de l’any 1576 si que apareix ja el cognom de la família Llopart de Sant Esteve, els quals pagaven una quantitat en blat. </span></span></span></span></span></p>	41.2881700,1.6398900	386111	4571640		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-4.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BCIL	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		98\|94	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94285	Serreta de Viladordi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serreta-de-viladordi	<p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p>	s. II aC – III dC	Encara es conserven restes que no han estat malmeses per obres de construcció.	<p><span><span><span><span><span>Els camps situats entorn la fàbrica de FEMSA s’hi van localitzar en superfície diversos fragments ceràmics d’època romana, un fragment de TS amb escenes de caça, fragments d’estucs i tres monedes: Maximià Hèrcules, Ilerda i Kese. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica en la qual es van localitzar un gran nombre de fragments ceràmics d’època ibèrica i un fragment d’àmfora itàlica, en una zona allunyada de la fàbrica de FEMSA (400 m). L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de diversos fragments ceràmica ibèrica, tipus sandvitx, tègula i dolia. Aquest material es va identificar a la vessant sud d’un petit turó que formi part del turó de la Serreta, en part destruït durant les antigues obres per la construcció de l’autopista i les instal·lacions de la fàbrica FEMSA. Actualment a les vinyes properes s’ha localitzat en superfície fragments de ceràmica comuna romana</span></span></span></span></span></p>	08058-258	Camps el Prat. Nord de Santa Maria de Muntanyans	<p><span><span><span><span><span>El jaciment fou descobert l’any 1959 per Mn. Santiago Casanova. </span></span></span></span></span></p>	41.3074300,1.6262900	385006	4573796		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94285-258-2.jpg	Inexistent	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Tota la zona ha estat declarada industrial, per la qual cosa es pot veure’s afectat	83	1754	1.4	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94286	La Pencarona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pencarona	<p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	s. III aC – s. III dC	No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica	<p><span><span><span><span><span>Descobert l’any 1955 i posteriorment publicat per Xavier Virella arran de la localització de diversos fragments ceràmics d’època romana, ceràmica ibèrica pintada, fragments d’àmfora i TS hispànica i sud gàl·lica. També es va localitzar una destral de basalt de forma cònica. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar fragments d’opus signinum, de dolia, dos fragments d’estuc vermell, fragments de TS hispànica, sud gàl·lica i africana. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de material ceràmic en superfície d’època ibèrica però principalment d’època romana. Actualment s’ha localitzat algun fragment de ceràmica comuna romana. </span></span></span></span></span></p>	08058-259	Vinyes de Cal Gat. Nord-est de Sant Marçal	<p><span><span><span><span><span>Descobert l’any 1956 per Mossèn Santiago Casanova i estudiat l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p>	41.3113300,1.6136700	383956	4574245		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94286-259-1.jpg	Inexistent	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural			Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Possiblement correspongui a les restes d’un establiment rural d’època imperial amb nivells fundacionals d’època republicana.	83	1754	1.4	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94287	Ca l’Albert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbert-1	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Ca l’Albert és un mas d’època contemporània de principis del segle XX format pel cos principal i diversos cossos annexes a diferents alçades. El volum principal és una construcció de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada llevant. Consta de pantà baixa i pis. La façana presenta una composició simètrica de tres eixos. A la planta baixa s’obre el portal d’accés d’arc rebaixat franquejat per dues finestres. A nivell de pis hi ha una balcó central amb barana de ferro i dues finestres amb baranes ceràmiques. Totes les obertures a excepció del portal d’accés són d’arc pla. A banda i banda hi ha diversos cossos annexes amb la coberta a una vessant i d’una sola planta antigament relacionats amb activitats agrícoles i vinícola, atès que hi havia hagut un cup de vi de planta circular i un celler, a dia d’avui habilitat com vivenda. El parament dels murs és arrebossat i pintat de blanc. Davant la casa hi havia hagut l’era, actualment espai enjardinat. </span></span></span></span></span></p>	08058-260	Masos de Sant Marçal. Sud de Sant Marçal	<p><span><span><span><span><span>Ca l’Albert és una construcció d’inicis del segle XX construïda pels masover de Cal Romagosa de Sant Marçal. Els de Cal Romagosa van vendre un tros de terreny a la família de Ca l’Albert per construir-s’hi la vivenda. </span></span></span></span></span></p>	41.2940000,1.5997100	382757	4572340	1923	08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94287-260.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94288	Rocallisa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocallisa	<p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Rocallisa és un antic mas d’origen modern consolidada i reformada en època contemporània que va quedar envoltada per la urbanització de Rocallisa, de nova construcció, de finals del segle XX. L’edifici és una construcció de planta quadrangular amb la coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. Consta de planta baixa, pis i golfes. Les obertures de la façana principal han estat modificades i ampliades amb nombre. Originalment, a la façana principal s’hi obria el portal d’accés adovellat d’arc rebaixat, dues finestres d’arc pla a nivell de pis i tres finestres més a nivell de golfes. Amb posteriors reformes s’hi van obrir de nou tres finestres, una per planta, dues situades a l’extrem esquerra de la façana i una de reduïdes dimensions a nivell de golfes. Tant a la façana de ponent com de llevant s’hi obren diverses finestres sense composició simètrica. Totes les obertures estan emmarcades amb maons col·locats en pla. El parament dels murs és de paredat de pedra irregular rejuntada amb ciment. </span></span></span></span></span></p>	08058-261	Carrer del Noguer,4 . Nucli de Rocallisa	<p><span><span><span><span><span>A finals del segle XVIII hi habitava Francesc Via, pagès de la masia de Rocallisa de la parròquia de La Gornal que va establir un tros de terra en rabassa a un pastor de Bellvei de l’any 1798. </span></span></span></span></span></p>	41.2409100,1.5900200	381850	4566459		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94288-261-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94288-261-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94288-261-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94288-261-4.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94289	Cal Villano	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-villano	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p>	s. XVIII-XX	Restaurada entre 1980-1990	<p><span><span><span><span><span>Cal Villano és una edificació d’origen modern restaurada i consolidada a finals del segle XX. Consta del cos principal amb cossos annexes. El cos principal és una edificació de planta rectangular amb la coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana s’hi obra el portal d’arc de mig punt amb dues finestres i a nivell de primer pis i golfes s’obren tres finestres per planta, una d’elles convertida en un balcó amb barana de ferro i un petit respirador per planta. A la banda dreta en destaca la restauració d’un rellotge de sol, que es repetiria a la façana de llevant (aquest no restaurat), atès que un marcava les hores de matí i l’altre les de tarda. A la façana de ponent i tramuntana s’hi obren diverses finestres de composició asimètrica. Totes les obertures són d’arc pla i estan emmarcades per un marc pintat de tonalitat terrosa. L’interior conserva molt elements originals del mas com és l’antiga cuina amb el forn de pa, el cup de vi o la pica de l’oli. Adossat a llevant hi ha un cos d’una sola planta amb a coberta a una vessant on s’hi conserva la menjadora de l’antic estable amb una zona enjardinada amb estables actuals tancat per una baluard amb la porta d’accés d’arc pla. Tots els murs estan arrebossats i pintats de beig. </span></span></span></span></span></p>	08058-262	Cal Villano. Sud de Clariana		41.2373700,1.6092400	383454	4566040		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94289-262-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94289-262-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94289-262-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94290	Cal Raventós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-raventos	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p>	s. XVIII-XX	Restaurada entre la dècada de 1980-1990	<p><span><span><span><span><span>Cal Reventós és una masia d’origen medieval consolidada en època moderna i contemporània a la qual s’hi van adossar diversos volums en posterioritat. El cos principal és una construcció de planta basilical de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migjorn, presenta una composició simètrica composta per tres obertures a nivell de planta baixa i pis i una obertura central a nivell de golfes, totes d’arc pla a excepció del portal d’accés, d’arc rebaixat. A nivell del primer pis s’hi troba un rellotge de sol ceràmic amb nombres romans emmarcats per una sanefa de composició vegetal de l’any 1970. Aquest rellotge substitueix un antic rellotge de sol del qual només en restava l’agulla del gnòmon. L’interior, tot i està reformat, conserva la mateixa distribució. Adossat a la façana de llevant hi ha l’edifici dels antics corrals, actualment reformats, i a la dècada de 1980 s’hi va adossar un segon volum, tipus vivenda, que acollia els treballadors de la vinya. La casa fou ampliada per la part posterior amb la construcció d’un cos de planta rectangular amb terrassa de coberta. El paraments dels murs es troba arrebossat i pintat de blanc a excepció de les pedres que emmarquen les obertures. </span></span></span></span></span></p>	08058-263	Camps entorn l’església de Sant Esteve. Sud de les Masuques		41.2873400,1.6426500	386341	4571544		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94290-263-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94290-263-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94290-263-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94290-263-4.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	Inventariat amb el número 967 a l’inventari de rellotges de sol dels Països Catalans	98\|119\|94	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94291	Romagosa dels Albas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/romagosa-dels-albas	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p>	s. XVII-XX		<p><span><span><span>Romagosa dels Albas es troba situat al nord de Torrelletes. Es tracta d’un mas format a partir de diversos volums. El volum principal és una construcció consolidada en època moderna. Correspon a un edifici de planta quadrangular amb la coberta a quatre vessants amb la torratxa al centre de la coberta amb coberta també a quatre vessants. Consta de planta baixa i dos pisos i d’un pati central tancat per un baluard amb el portal d’accés d’arc pla. La zona del patí conserva part de l’antic paviment de còdols. El frontis, orientat a migjorn, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i diverses finestres i balcons amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda de pedra i amb ampit. A les llindes dels balcons del primer pis s’hi conserva esculpida una estrella de vuit puntes. A banda i banda del mas s’hi adossen diversos cossos que havien estat destinats a magatzems, corrals o estables. En destaca una cisterna de l’any 1867 i un pou de l’any 1869. Ambdós foren realitzats per M R (Maria Romagosa), tal i com consta a les portes metàl·liques que tanquen la boca d’accés. Un dels antics estables fou reformat i modificat en un petita capella familiar l’any 1989 per Manel Pi Almirall i MªCarmen Romagosa Rossell. La capella és en honor a Santa Maria dels Albers. Es tracta d’un volum de petites dimensions amb un altar amb la imatge de la Verge Maria situat entre dues antigues menjadores utilitzades com a taulells. </span></span></span></p>	08058-264	BV-2112 de Torrelletes a les Masuques, a l’alçada del km9	<p><span><span><span><span><span>En el capbreu de 1656-1657 de Joan Icard apareixen citats diversos membres de la família Romagosa, que abans fou de Ferrer. Entre ells hi ha Isabel Romagosa, viuda i que afronta amb Joan Rossell. De l’any 1736 es conserva un document on apareix Antonio Romagosa dels Albes i la seva esposa Cecilia Vivas. </span></span></span></span></span></p>	41.2861100,1.6486400	386840	4571399		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-5.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-10-03 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		98\|119\|94	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94292	Coma Pineda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-pineda	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p>	XIX-XX	Enderrocat	<p><span><span><span>Coma Pineda és un antic mas de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües de planta baixa i pis compartiments interiorment amb diferents habitacions i com cos annexa amb la coberta a una vessant de planta baixa i pis. Segons una imatge conservada a l’Arxiu Comarcal del Garraf el frontis era de composició simple, amb portal d’arc rebaixat emmarcat per maons i dues finestres a nivell de primer pis. Al costat d’una d’elles hi havia un rellotge de sol rectangular. A la part posterior, cap a tramuntana, hi ha una construcció de planta rectangular destinat a les activitats agrícoles. </span></span></span></p>	08058-265	Fondo del Planell. Est de Castellet		41.2635300,1.6607800	387818	4568877		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94292-265-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94292-265-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94292-265-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94292-265-4-1967.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-07-28 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.	En el Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals apareix amb el nom de Cova PinedFotografia de l'any 1967 es extreta de l'Arxiu Comarcal del Garraf	119\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12
94293	Sansamison	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sansamison	<p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p>	s.XIII-XX		<p><span><span><span>Sansamison és un mas d’origen medieval modificat en època moderna i contemporània. El mas s’origina entorn una torre que posteriorment fou modificada en una petita església-capella dedicada a Sant Samison i de la qual s conserva la porta d’accés d’arc de mig punt adovellat a la façana de migjorn. A la façana de ponent de la capella s’hi adossa el mas fortificat originari del qual es conserven encara dues espitlleres. El cos principal del mas actual és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat juntament amb una finestra d’arc pla i a nivell de pis dues finestres amb llinda de pedra i ampit i un rellotge de sol circular realitzat amb argamassa. A l’alçada de les golfes s’hi obre una galeria mitjançant finestres d’arc de mig punt i en la qual encara s’hi conserven les sitges d’emmagatzematge del gra. De l’interior es conserva la zona dels dos cellers, un dels quals amb les espitlleres del mas fortificat i les escales de pedra que donen accés al primer pis. A banda i banda de hi ha diversos volums que antigament eren els estables i les quadres. En el cas del cos de ponent, l’espai fou reconvertit en habitatge a principis del segle XX, amb planta baixa, pis i golfes amb terrassa. Davant la casa hi ha un pati tancat per un baluard amb la porta d’accés d’arc rebaixat. El parament del cos principal és de pedra de filades irregulars rejuntades amb ciment a diferencia el volum secundari, de ponent, arrebossat tonalitat terrosa. </span></span></span></p>	08058-266	La Costeta. Sud de Castellet	<p><span><span><span><span><span>El mas Sansamison conserva restes d’una antiga capella d’origen romànic dedicada a Sant Simeó. L’any 1298 Saurina de Cort, esposa del cavaller Raimon de Ribes,va fer testament i entre les donacions va deixar cinc sous a l’obra de Sant Simeó. Es possible que sigui d’aquest moment la construcció de la capella. Se sap que al segle XVIII es va reedificar. En un capbreu de l’any 1656-1657 es documenta Francesc Prats, pagès de Sant Simeon i la casa situada a Sant Simeon. Al segle XX era propietat dels Salesians. </span></span></span></span></span></p>	41.2595400,1.6261800	384913	4568479		08058	Castellet i la Gornal	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-5.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-08-29 00:00:00	Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.		94\|98\|119\|85	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2024-04-27 05:12

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús