Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73476 | Col·lecció arqueològica del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | El Museu de Vilafranca ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins l'àmbit comarcal durant molts anys. Aquest fet, ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons, que comptabilitza fins a 514 jaciments, entre jaciment importants i troballes disperses. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca penedesenca (Alt i Baix Penedès), pel Garraf, l'Anoia, l'Alt Camp i, fins i tot, Empúries. Pel que fa a l'abast cronològic, trobem jaciments des del paleolític fins a l'actualitat, si tenim en compte l'arqueologia industrial. Alguns dels jaciments més importants representats en aquest fons són: Mas d'en Boixos 1 (Pacs del Penedès), del neolític antic i ibèric; Font del Molinot (Pontons), del neolític i baix imperi; Turó de la Font de la Canya; El Cassalot d'Espuny; el Pla de la Girada; la Vinya d'en Pau o el Pujolet de Moja. | 08305-259 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-3.jpg | Física | Modern|Ibèric|Contemporani|Prehistòric|Paleolític|Medieval|Romà|Neolític|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, el Museu es troba en un període de remodelació total que suposa una reforma arquitectònica i museogràfica global. | 94|81|98|76|77|85|83|78|80 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73478 | Col·lecció d'art del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-vilafranca | CARABASSA, Lluïsa; GONZÀLEZ , Teresa; LÓPEZ, Dídac i VIVANCOS, Maria Antònia. (1992). 'Vilafranca del Penedès. Fons d'art romànic del Museu de Vilafranca', dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 217-220. http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XII-XXI | Important fons artístic des d'època romànica fins a l'actualitat. Dins del fons, destaquen les aportacions de la col·lecció Plallorens i la col·lecció del Dr. Trens. També formen part d'aquest conjunt tos els objectes del que es coneix com museu lapidari (capitells, làpides, columnes i pedres vàries). Com a elements importants, trobem diverses talles romàniques, d'un Sant Joan i Marededéu d'un calvari, una Marededéu, o un Sant Joan evangelista; o una Marededéu gòtica policromada (Mare de Déu del Portal). Una de les peces més importants és el retaule gòtic de la Mare de Déu, que procedeix del panteó familiar de Milà i Fontanals. També hi ha una col·lecció aportada per mossèn Bonet de rajoles, plafons, frontals d'altar, beneiteries; des del segle XIII. La pintura del segle XIX i XX és present amb obres d'autors locals i algun autor més important, com Llimona, Juan Gris, un Picasso, Mas Riera, Batlle Amell. Dins d'aquest fons, s'hi poden incloure les pintures murals de Pau Boada en algunes de les sales del palau Reial. | 08305-260 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73478-foto-08305-260-3.jpg | Física | Realisme|Romànic|Modernisme|Modern|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 103|92|105|94|93|85|98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73480 | Col·lecció etnogràfica del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnografica-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XVI-XX | Fons format per una àmplia varietat d'objectes relacionats amb la vida de la Catalunya rural, els oficis, la vida domèstica, la devoció, la indumentària, etc. Destaquen tots els elements relacionats amb la criança i elaboració del vi: eines del camp, maquinària agrícola, premses, eines de boter. Destaca una peça que tant pot incloure's en la col·lecció etnogràfica com en la d'arqueologia, ja que es tracta d'una premsa ibèrica del segle I aC. procedent del jaciment dels Monjos. També destaca la col·lecció de ceràmica de l'Incavi (mesures, atuells) i una col·lecció d'armes del segle XIX i XX. Dins aquest apartat, podem incloure una sèrie de maquetes didàctiques sobre el discurs enològic de l'exposició. | 08305-261 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-3.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73482 | Barraca del carrer Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrer-dr-fleming | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta a dues aigües, de maons plans i acabat en un petit ràfec; el carener és perpendicular a la façana principal. Les parets són de maons i arrebossades. A la façana posterior hi ha una obertura circular amb decoració calada. Damunt la teulada hi ha un dipòsit de fibrociment. Al costat dret, conserva la maquinària de bombeig d'aigua. Al costat esquerre hi ha un petit annex de planta quadrangualr. Davant hi ha un pou amb la coberta a dues aigües. Al costat una bassa circular. Al costat hi ha una cisterna o dipòsit circular que agafa l'aigua de pou que sembla que està dins la barraca. Està envoltada d'una petita vinya amb ceps força vells. | 08305-262 | Carrer Dr. Fleming, s/n | 41.3441200,1.7071300 | 391834 | 4577765 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73482-foto-08305-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73482-foto-08305-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73482-foto-08305-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||||
| 73484 | Festes de Sant Raimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-raimon | AA.VV (2005). Protocol de les Festes d'hivern- festes de Sant Raimon de Penyafort de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVII - XXI | Les Festes d'hivern/Festes de Sant Raimon s'erigeixen dins el calendari festiu de Vilafranca com unes festes organitzades per les diferents entitats de ciutat, essent en aquest sentit una mostra de la capacitat i il·lusió del món associatiu local per difondre i dinamitzar les seves pròpies activitats així com la capacitat de generar i promoure'n d'altres. Com a element integrador de les festes s'inclouen, per una banda, la producció i difusió de la creació artística local (teatre, música, dansa, literatura...) i per l'altra, totes aquelles activitats que siguin proposades pel món associatiu de la ciutat, tant si són el resultat de les seves pròpies activitats com si són fruit de la col·laboració de les unes amb les altres. Tenen el seu inici el 7 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, copatró de la ciutat. En la mesura que sigui possible, les Festes de Sant Raimon inclouran tres caps de setmana com a màxim) per tal de poder comptar amb suficients dies festius que assegurin la participació ciutadana als actes que s'hi programen. Les Festes d'hivern són organitzades i coordinades per l'anomenada Coordinadora de les Festes de Sant Raimon que s'escull cada any mitjançant una assemblea d'entitats que es celebra entre els mesos de març i abril. La composició de la Coordinadora és d'un mínim de quatre membres i un màxim de sis. Els components de la Coordinadora pertanyen habitualment a entitats i associacions amb seu a la ciutat. La funció de la Coordinadora és la de confeccionar el programa de les festes conjuntament amb les entitats de les diferents activitats que aquestes proposin. La Coordinadora ha de gestionar els recursos tècnics i econòmics que disposa i és la Regidoria de Cultura la qui posa al seu abast, mitjançant un conveni anual, la dotació econòmica, la disponibilitat d'infraestructures i equipaments municipals per a fer possible les festes. Les festes tenen el seu inici amb un pregó el mateix dia 7 de gener i tot un calendari d'actes omple el programa durant les tres setmanes de la festa. Majoritàriament tots els actes tenen lloc a partir de les 20:00 per tal d'afavorir la concurrència de públic als actes. Especial rellevància té, durant les Festes d'hivern la programació musical alternativa durant els caps de setmana. El contingut de les Festes varia d'un any per altra però a grans trets és poden identificar com a actes consolidats durant aquestes festes: les conferències i xerrades organitzades per les entitats, els actes populars i gastronòmics, el concerts de petit format i el concert de gran format tant d'inici com de cloenda així com la festa dels Esplais adreçada als infants de la Vila i que té lloc sempre en un dels dissabtes a la tarda. | 08305-263 | Vilafranca del Penedès | Sant Raimon de Penyafort va néixer en el segle XIII en el sí d'una família de la noblesa vilafranquina, tot i que va viure lluny de la seva terra natal. No va ser canonitzat fins el segle XVII. Les festes en honor a Sant Raimon de Penyafort, es comencen a organitzar, a Vilafranca, durant els segles XVII i començaments del XVIII, arrel de la seva canonització. L'any 1602, autoritats de la vila, funden la Confraria de Sant Raimon de Penyafort amb la finalitat d'ajudar a noies que no es poguessin casar per manca de dot, per estudiar o per ajudar a vídues. També es crea un petit convent de dominics. En el segle XIX desapareix la confraria i els administradors de Sant Fèlix es fan càrrec del seu fons. Però a finals de segle es recupera la figura del sant i es crea un col·legi. Però la festa no acaba de quallar. Tampoc ho fa durant els anys 40 i 50 del segle XX. Fins que als anys 80 es crea una coordinadora a partir de les entitats socials i culturals de la població. L'any 2002 desapareix la coordinadora i des de l'any 2003 són les mateixes entitats de la ciutat que des d'una assemblea anomenen una coordinadora nova cada any que garanteixi la continuïtat de les festes, que a partir d'aquell any també es coneixeran amb el nom de festes d'hivern. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||||
| 73486 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-1 | http://www.vilafranca.cat | XX | Organitzada per l'Associació Amants dels Cavalls Sant Antoni Penedès, cada any te lloc a la vila la tradicional benedicció d'animals en motiu de la celebració de Sant Antoni Abat, protector dels animals de companyia, que s'escau el 17 de gener. El diumenge següent a aquesta data uns dos-cents cavalls i una trentena de carruatges de tota la comarca surten fent un recorregut per la vila que passa sempre per davant de l'església de Sant Francesc on els animals són beneïts a la una del migdia un cop acabat l'ofici religiós. Un cop tot el seguici arriba a la Rambla de Sant Francesc aquests donen tres tombs a la rambla. En finalitzar els tres tombs es lliura a tots els participants un recordatori de la diada. | 08305-264 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest esdeveniment coincideix sempre amb la festa del xató. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||||||
| 73487 | Barraca de la bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-bobila-jane | XX | Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta a dues aigües, de maons plans i acabat en un petit ràfec; el carener és perpendicular a la façana principal i porta una aresta de rajoles vidrades de color verd. S'observa una xemeneia en el vessant dret. Entrada adintellada amb decoració de rajoles a la part superior dels muntants i a la zona de la llinda. Per sobre, hi ha tres petites obertures rectangulars amb ampit de rajola i inclinat. Les parets són de maons i arrebossades. Una doble sanefa de rajoles amb motius geomètrics de color blau decora el coronament de les quatre façanes, per sota el ràfec, resseguint els vessants. Al costat hi ha una cisterna o dipòsit circular que agafa l'aigua de pou que sembla que està dins la barraca. Està envoltada d'una petita vinya amb ceps força vells. | 08305-265 | Bòbila Jané | 41.3556900,1.7076400 | 391896 | 4579049 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73487-foto-08305-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73487-foto-08305-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73487-foto-08305-265-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||||
| 73489 | Diada del Graller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-del-graller | http://www.vilafranca.es | XX | Des de l'any 1994, la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el Dia del Graller. El Dia del Grallers és punt de trobada i punt de referència obligat de les principals agrupacions de grallers de Catalunya. Té lloc durant un cap de setmana del mes d'abril. Durant aquest cap de setmana Vilafranca es converteix en la capital de la gralla. S'hi organitzen diferents activitats: tallers, conferències, exposicions, mostres de folklore tradicional, homenatges a antics grallers, cercaviles, concerts, balls, etc. En motiu de la celebració del 15è dia del graller, aquest any 2008 la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el I Concurs de Composició per a gralla i orgue. | 08305-266 | Vilafranca del Penedès | La primera trobada de grallers es va fer l'any 1994. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 1994 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73489-foto-08305-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73489-foto-08305-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||
| 73491 | Les coques del casament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coques-del-casament | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'Enterraments i funerals', dins el Folklore del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg.. 367. | XIX | Pere Sadurní (2000), recull el costum dels casaments vilafranquins de repartir coques entre els convidats a la sortida d'aquest. Quan més coques es repartien de més categoria es considerava el casament. Segons altres fonts que l'autor no identifica, només es beneïen dues coques durant la cerimònia i que, a la sortida, els nuvis les repartien a talls. Un rodolí de la festa major en fa referència: 'Casaments dels distingits? Hi ha d'haver coca i confits'. | 08305-267 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||||||
| 73493 | Diada castellera del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-castellera-del-roser | http://www.xicotsdevilafranca.com | XX | És la festa de la colla castellera dels Xicots de Vilafranca que es celebra per la diada del Roser (octubre). Enguany, la diada del seu 25è. Aniversari, l'actuació castellera dels Xicots ha estat la més reeixida de la seva història: torre de vuit amb folre, tres de vuit, quatre de vuit i, com a cirereta, pilar de sis carregat. Un espadat de sis que, si bé no és el primer de la colla, sí que té un regust de castell nou ja que feia 19 anys que els Xicots no coronaven a plaça aquest castell. Per la festa, es conviden altres colles castelleres de fora. També s'acostuma a fer una arrossada popular. | 08305-268 | Plaça de la Vila | Els Xicots de Vilafranca són la segona colla de la ciutat, porten la camisa vermella, i va ser creada l'any 1982. Els primers assaigs començaren la tardor de 1981, però la presentació de la colla fou l'11 de setembre de 1982 en el marc de la Diada Nacional de Catalunya. Amb camisa vermell-rosat, recordant la indumentària de la primera colla castellera vilafranquina. Es va escollir el nom de Xicots com a sinònim i semblança del que havien pres altres colles (nens, minyons). El seu local social és a 'Cal Noi-Noi', a la plaça Milà i Fontanals, número 3. L'any 2000 un grup de persones crea l'entitat 'Amics dels Xicots de Vilafranca', per donar suport a la colla castellera. L'any 2007 han celebrat el seu 25è aniversari. | 41.3463600,1.6981600 | 391087 | 4578025 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73495 | Festa del Xató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-xato | http://www.turismevilafranca.com http://www.rutadelxato.com/ | XX | Festa gastronòmica d'un dels plats més característics d'aquestes comarques. A la festa del Xató de Vilafranca es poden degustar quatre varietats de xató: de Sant Pere de Ribes, Sitges, Vendrell, Vilafranca i Vilanova. Es va integrar a la Ruta del Xató, que coordina les activitats relacionades amb aquest plat de la zona. S'aprofita la festa per fer-hi concerts de música tradicional, mercat d'artesans, mercat de plaques de cava i degustacions de vi de la D.O Penedès. A banda de les degustacions, també s'imparteixen tallers de fer Xató de Vilafranca. | 08305-269 | Rambla de Sant Francesc | Fa 11 anys que es celebra. Està organitzada pel Patronat Municipal de Comerç i Turisme de Vilafranca i el Gremi d'Hostaleria de l'Alt Penedès. | 41.3451400,1.6981700 | 391086 | 4577889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||||||
| 73496 | Diada castellera de tots Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-castellera-de-tots-sants | www.castellersdevilafranca.cat | XX | La diada castellera de Tots Sants, que com el seu nom indica es celebra l'1 de novembre de cada any, és una festa castellera promoguda per la colla dels Castellers de Vilafranca. El punt neuràlgic és la Plaça de la Vila, on hi conviden a dues colles més. Es tracta de l'acte de cloenda de la temporada a les places. | 08305-270 | Plaça de la Vila | La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d'Oriol Rosell, qui en va ser el primer cap de colla. Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb les altres colles del moment. Durant aquests anys, els caps de colla van ser l'Oriol Rosell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955) i el color de la camisa va ser el rosat, primer, i el vermell, posteriorment. El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar el color verd de la camisa. Del 1957 al 1968 són anys de castells de set i la consecució més destacada va ser el cinc de set. A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir els primers castells de vuit: la torre de set, el quatre de vuit, el tres de vuit, el pilar de sis i la torre de vuit amb folre. El 1972 va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona. Durant aquest anys els caps de colla van ser el Josep Pedrol (1957-1959), el Carles Domènech (1960-1961), el Joan Bolet (1962-1963), el Gabi Martínez(1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974). El 1975 la colla va fer un canvi important en la seva estructura interna: va passar d'una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 va tornar a ser un any de canvis interns ja que es va decidir que els castellers no cobrarien individualment. Això va provocar una escissió de la colla. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb feines i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer cinc de vuit. Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats: el 1987 la colla va carregar els primers tres i quatre de nou amb folre, i el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech. Entre els anys 1995 i 2004 la colla entra en una espiral d'èxits. Durant aquests anys s'aconsegueixen les màximes fites: descarregar la torre de nou amb folre i manilles, el pilar de set amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles (el primer del segle XX), el quatre de vuit amb l'agulla (el primer del segle XX), el quatre de nou amb folre i l'agulla (el primer de la història dels castells), el cinc de nou amb folre i el tres i quatre de nou amb folre simultanis (per primer cop i únic en tota la història castellera), i carregar la torre de vuit (primera del segle XX), el quatre de nou i el tres de deu amb folre i manilles (el primer de la història dels castells). Cal afegir que, en aquests anys, la colla va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona del 1996, 1998, 2002 i 2004. | 41.3463600,1.6981600 | 391087 | 4578025 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73496-foto-08305-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73496-foto-08305-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73498 | Ball de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-laliga-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/aligues/DOSSI1.HTM | XVII-XX | Segons Francesc de P. Bové, l'antiga àliga ja ballava al ritme de la seva tonada més característica, que donà peu a la cançó que es canta encara als menuts vilafranquins: '(...) i al donar la borrega la tonada pròpia, seguien tots plegats son ritme donant alternats a cada compàs, tres passos ben marcats a terra, l'un compàs enrere i l'altre endavant i així successivament. D'aquí ve unes lletres que aplicava la quitxalla a sa tonada i que deien l'una: Peret que en balla l'àliga Davant de l'hospital, Tres passos endarrere, Tres passos endavant Peret que en balles l'àliga Davant de l'hospital O bé l'altre: Son pare balla el Drag I ell ne balla l'àliga Son pare balla el Drag Davant de l'Hospital Tres passos endarrere, Tres passos endavant.' Si l'antiga àliga ballava al so de la manxa borrega, la que es va estrenar pel Corpus de 1926 ho fa al so del flabiol, segons explica el mateix autor al costat de la reproducció de les partitures, en les seves dues variants, de la tonada (El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. El Vendrell, 1926). Actualment, l'àliga dansa al so de les gralles i els balls que executa són els tradicionals ball de l'àliga, ball de processó i el d'entrada a la plaça al so de la gralla i del tabal. Des que al 1988 es va començar a encarregar de l'àliga la colla actual, al repertori s'han incorporat balls més moguts, com ara la jota i el twist, que requereixen gran destresa de ball per part dels seus portadors i que fan les delícies dels qui en contemplen les evolucions. Els portadors actuals han dinamitzat el ball de l'àliga. A banda d'augmentar el repertori musical, han ampliat el nombre de membres de la colla actualment són una dotzena . El vestuari identificatiu: camisa ataronjada, armilla estampada a ratlles, color cru, mocador, faixa negra, pantalons marronosos i espardenyes. | 08305-271 | Casc antic | La primera referència escrita de l'àliga de Vilafranca es remunta a l'any 1600, en un fragment del Llibre verd de Vilafranca que descriu els protocols de la festivitat del Corpus d'aquell any i que diu, textualment: '...la un va un any a mà dreta i l'altre a mà esquerra per concòrdia feta entre ells per los santíssims jurats com en lo any de mil y sis cents són anats com sempre dit esta: la àliga i los gegants van en mig dels cors dels capellans i religiosos...'. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73498-foto-08305-271-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73500 | Festa Major de Sant Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-felix | AA.VV (2003). Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca (2006). Protocol de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XVIII-XX | La Festa Major de Vilafranca es fa en honor a Sant Fèlix, el 30 d'agost; però els dies de festa són el 29, 30 i 31 d'agost. Els responsables de la gestió de la Festa Major, per delegació de l'Ajuntament, són els administradors. En són cinc i estan nomenats per l'Ajuntament. El primer acte de la Festa és la Capta, que és una aportació voluntària a les despeses que es tradueix en la taxació que els administradors fan del programa i del regal que es reparteix. El 22 d'agost surten de la plaça tres grups formats pels administradors, voluntaris, amics i canalla amb la missió de patejar-se la ciutat durant dos dies, matí i tarda, per vendre el programa. Aquesta sortida, ve precedida per l'esclat de tres coets i el toc de castells. Nou dies abans de Sant Fèlix, es fan les Novenes, celebració de pregària i on es canten els goigs. El dia 28 d'agost es fa el Pregó, davant del Palau Baltà.. Però l'anunci sonor d'inici de la festa, és la Tronada (29 d'agost a les 12'00 h. del migdia), que es fa a la Rambla de Sant Francesc. Un cop finalitzada comença una cercavila pels carrers de tots els balls (excepte la Moixiganga), Falcons, colles castelleres locals i banda. Els dies 30 i 31 d'agost es fan les matinades per anunciar que comença un nou dia de festa. Durant la festa es realitzen tres processons: el 29, el 30 i el 31. La primera surt de la casa de l'exadministrador on va entrar el sant l'any anterior i acaba a la basílica. La del 30 d'agost és la més solemne; i la darrera acaba a la casa d'un dels administradors de l'any on es guardarà la figura de Sant Fèlix. El dia 30 és el nucli de la celebració, quan es fa l'Ofici i la diada castellera com a actes més destacats. A les 7 del matí es fa el repicar de campanes, es treu la làpida de l'urna de les relíquies del sant i es deixen a la vista. Durant tot el dia es pot visitar la cripta. A Vilafranca, hi ha diversos castells de focs. El més espectacular és el del dia 29 d'agost i el de cloenda es fa el 2 de setembre. També es fan castells de foc el 30 i 31 d'agost durant l'entrada de sant Fèlix. | 08305-272 | Casc antic | Es tracta d'una de les festes majors més antigues de Catalunya. Els aspectes formals es mantenen força similars des del darrer terç del segle XVIII. L'any 1699 arriben de Roma les relíquies de Sant Fèlix. El 1700, el bisbat de Barcelona en reconeixia l'autenticitat i n'autoritzava la veneració pública. Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, va fer una llarga crònica de la Festa Major de Vilafranca, l'any 1771. Actualment, es regeix per un protocol aprovat pel Ple Municipal de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès el dia 17 d'octubre de l'any 2006. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73500-foto-08305-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73500-foto-08305-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73500-foto-08305-272-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància dels balls és tal que els incorporem en fitxes individualitzades. | 94|98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||
| 73502 | Aplec de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pau-0 | MASACHS, Josep Maria (1991). Aplec de Sant Pau. Notes i fotos històriques, dins Històries d'Abans d'ahir. La voz del Penedès. Recull d'articles publicats a la Voz del Penedès, 1980. | XIX | Aplec que es celebra el diumenge següent a la festivitat de Sant Pau (25 de gener). Abans, el mateix dia de Sant Pau, s'hi feia una Missa i un Rosari, i el diumenge es feia festa i ball per a tothom. Ara, el diumenge després de Sant Pau, s'hi celebra una Missa, seguida de festes populars (castells o gegants o Falcons, etc). També s'hi fa, des de fas 30 anys, un concurs de grimpaires, que consisteix en pujar d'un pal clavat a terra, a l'estil del pi de Matadepera. Aquest aplec està organitzat per uns administradors, que són proposats per l'església i acceptats per l'Ajuntament. Es tracta d'un càrrec gratuït, vitalici i, molt sovint, hereditari. En principi eren quatre, però en l'actualitat en són dos. Cada any es dóna un record, que sovint és un tríptic temàtic que pot estar dedicat a ermites del Penedès, torres de defensa, arbres monumentals, etc. | 08305-273 | Ermita de Sant Pau. Al nord del municipi, al costat dels límits de Pacs. | Es parla dels 600 anys d'història de l'Aplec, però el que realment té 600 anys és la primera referència documental de l'existència d'ermitans a Sant Pau, quan el rei Joan I (1392) fa donació de la sinagoga dels jueus de Vilafranca als ermitans de Sant Pau. Pel que fa a l'aplec, no hi ha notícies documentals molt antigues, però si que oralment ens podem remuntar a principis del segle XIX que ja es feia, potser d'abans i tot. Abans de l'any 1910, existia una ermita edificada, de la que es conserven fotografies. Sembla ser que la decadència de l'època de la fil·loxera va contribuir al deteriorament d'aquesta ermita fins que va quedar enrunada. Però a l'any 1910 s'inaugura un nou projecte, amb l'ampliació de la plaça del davant, sense l'ermita enrunada i es comença a excavar la roca per fer-hi una nova ermita. La cavitat actual hauria estat L'absis d'aquesta nova ermita, que finalment no es va acabar. | 41.3590500,1.6828100 | 389824 | 4579453 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73502-foto-08305-273-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73504 | Xemeneia de la bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-jane | XIX | Xemeneia o fumeral vertical, d'una trentena de metres, d'una antiga bòbila, feta de maons massissos d'obra vista, amb quatre anelles de ferro de subjecció, a la meitat inferior. Conserva la cambra de combustió, tot i que amb l'entrada mig tapiada i usada com abocador. | 08305-274 | Bòbila Jané | 41.3547100,1.7078400 | 391911 | 4578940 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73504-foto-08305-274-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||||
| 73506 | Drac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XX | Drac alat de fusta i cartó, tela, paper esmicolat i pell de cavall. L'estructura és llistada, dividia en cinc trams entre el cap i la cua. Cua formada per dotze trams de fusta llistada. Les ales són d'una sola peça de fusta cadascuna. El cap és una talla de fusta de dues peces. Fa 3'95 m de llargada, 1'35 m d'alçada i 1'10 m d'amplada i pesa 107 Kg | 08305-275 | Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n) | La primera noticia que tenim del drac, la trobem al costat de la primera referència de l'àliga, l'any 1600 del Llibre verd de Vilafranca, quan es parla de la diada de Corpus. El Drac fou propietat de la confraria de Sant Miquel que era el patró dels adobadors i sabaters. L'any 1898 va passar a ser-ne guardador i dipositari en Josep Baltà R. De Cela que el va restaurar i guardar a casa seva. L'any 1979 es va constituir l'entitat Amics del Drac que aplega, dins aquest nom, persones que a més de ser portadores del Drac tenen la voluntat de tenir-ne cura. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73506-foto-08305-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73506-foto-08305-275-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73508 | Ball de Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-capgrossos-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. www.vilafranca.com | XIX-XX | Els capgrossos tenen 2 tipus de ball, els de cercavila i els parats. Els de cercavila són: 'La Repescada', 'l'Agló' i un ball nou estrenat per la Festa Major d'enguany anomenat 'el festeig'. Els balls parats són:'Berga', 'Polca', 'El Ball del Ram' i 'l'Eixerida'. Cada ball està acompanyat per la seva pròpia melodia amb gralla. Actualment el ball està compost per 10 nois, els quals porten els quatre caps. El vestuari de cadascun d'ells depèn del cap que portin. Cadascun dels capgrossos té un vestuari propi, el qual l'identifica i diferencia respecte els altres. El 1968, l'Humbert i la Roseta van ser dissenyats i construïts per Manuel Baró i Sebastià Pérez, per encàrrec de l'Acadèmia de Tastavins de San Humbert. La Roseta simbolitza la fertilitat de la terra, i l'Humbert simbolitza el treball vitivinícola de les nostres comarques. | 08305-276 | Vilafranca del Penedès | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73510 | Ball de cercolets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cercolets-1 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Aquest ball era interpretat només per homes; tots els ballarins vestien robes de tons blancs amb vies i sanefes, corbata i faixa vermelles, faldellí del mateix color, indumentària que s'assembla molt del tirat i de l'aire del vestit dels camperols hel·lènics. La posició inicial és a partir de dues files de parelles; cada parella aguanta un cercolet. Avancen les dues fileres i quan es troben una d'elles aixeca els cercolets per tal de que les parelles de l'altre filera passin per sota; quan es tornen a trobar a dalt ho fan al revés la filera que ha passat per sota alçarà els cercolets per tal de que els altres passin per sota. Un cop en la posició inicial es desplacen, lateralment, tots cap el centre i s'intercalen en una sola fila. Avancen cap endavant i quan les parelles van arribant a baix es separen cadascuna per la seva banda per tornar-se a trobar a dalt i tornar a baixar en una sola fila. Un cop tots rectes tornen a desplaçar-se de costat en dues files. Les parelles creuaran de dos en dos els seus cercolets i giraran tota una volta de molinet amb el cercolet creuat, canviaran la direcció i donaran una altra volta en sentit contrari. Desfaran la figura i tornaran a lloc. Repetirem el moviment anterior, però entrecreuant tres cercolets, (és important que el nombre de parelles sigui múltiple de tres); també podem repetir el moviment amb quatre cercolets. Les parelles es tornen a ajuntar al mig en una sola fila i alcen el cercolets per tal de fer un pont, la primera parella comença a passar per sota del pont i les altres es van desplaçant cap al davant; quan tots han passat pel pont es desplacen tots seguint a la primera parella per acabar la dansa. Generalment els ballaires del ball dels Cercolets solen ésser joves, i en alguns indrets el ballaven infants. Duen un cèrcol de bota gros, obert per un punt, tot cobert de flors, de manera que no es veu res del cèrcol. | 08305-277 | Vilafranca del Penedès | És un ball gairebé exclusiu de contrades vinícoles, el seu origen radica en festes i cerimònies de les veremes, en les quals havia estat freqüent simular la construcció d'una bota, que els dansaires feien amb l'entreteixit de llurs cèrcols tots adornats de flors i pàmpols, demostració ben significativa de que es ballava cap el mes d'octubre, en el curs de la verema, quan encara tenen pàmpols els ceps. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73510-foto-08305-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73510-foto-08305-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73512 | Ball de Cotonines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cotonines | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni i MIRALLES FIGUERES, Eloi (1987). Del ball de les Cotonines de Vilafranca. Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès. MIRALLES FIGUERES, Eloi (2003). 'Ball de Cotonines', dins Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, pàg. 54. | XVII-XX | Del Ball de Cotonines hi ha diverses descripcions conservades (veure observacions), una és de Josep Mª Masachs, de l'any 1975, basat en el 'Costumari Català' d'Amades. Explica que el cavall, com element principal, és d'una extrema simplicitat. Generalment de cartró, només tenen la part superior del cos, la testa i la cua. Enmig tenen un forat ample perquè el ballaire que simula ésser el genet, pugui passar-hi el cos. Per dissimular les cames de l'home que el porta, a la part de sota de la figura hi ha clavat un faldellí a tall de gualdrapa. Masachs menciona 'les figures del rotllo, la cadeneta o les esses' com a representatives de la coreografia del ball. Les cotonines estan construïdes amb una barreja de paper d'estrassa i una pasta que lliga (engrut de farina bullida). La part baixa de la cavitat està reforçada amb un bastidor de fusta de pi. L'acabat final és a base de diverses capes de pintura a la colamina. També porta elements de cuir i metall a les brides, estreps i tirants, així com al ribetejat de la vorera del forat del llom. La cua és un manat de cordes d'espart esfilagarsades. L'articulació de les fingides cames del genet és un cargol de cap rodó i una femella de fixació. Les faldilles, fixades per tatxetes, cobreixen tot el perímetre de la cotonina. Inicialment, dels nou cavalls, vuits cavalls eren negres, menys el del capità que era blanc, i tots duien un pomet de flors damunt del cap. Més tard, s'incorporaren quatre cavalls marrons, que ha persistit fins avui en dia. El que ha variat més al llarg del temps ha estat l'estampat de les faldilles. L'any 1959 els faldellins eren d'un blanc grisós amb ribet ample vermell, mentre que les del cavall del capità eren a més, decorades amb una dotzena de ratlles verticals del mateix color roig que el ribet. Posteriorment, les cotonines anaven amb faldons de colors blau i groc en dues franges longitudinals, la blava a dalt i la groga a baix; el cavall del capità tenia la part blava una mica més estreta i a la part groga hi havia una dotzena de franges verticals de color blau. Actualment la roba és amb estampats florals. La indumentària dels balladors també ha anat canviat. De vegades amb camals, d'altres sense; amb espardenyes de betes o amb calça poc adient, d'altra faixó, i amb uns banderins o altres. Els gorrets de la cantinera, a partir del 1959 deixaren de ser blancs a excepció del capità, per passar a quatre de color vermell i quatre de verds. A l'any 1984 tots eren verds, coincidint que ara només el ballen les noies. Actualment és vermell, com les faixes i els camals. Els pantalons i les camises blancs. Les espardenyes són de tres vetes vermelles amb sola de goma. Els complements són 8 llances de fusta amb la punta de llautó i 1 llança amb banderí amb l'escut del ball. Coreografia: Les figures característiques gairebé sempre s'han fet amb el capità al mig, essent les següents: a) 'El Quadre', quatre arestes de dos cavallets. B) 'La Rodona o Rotllet', disposats els vuit balladors en cercle. S'acaba quan els cavallets s'encaren al centre del cèrcol on hi ha el capità, cadascun li fa salutació d'acatament abaixant la testa. C) 'L'Estrella', des de la posició del cavall del capità parteixen quatre braços, amb dues cotonines cadascun, en forma d'aspa. D) 'La Creu', disposició en columna d'un, amb dos braços laterals. Al davant el capità, darrera un altre cavall, a tercera línia n'hi van quatre i finalment tres cavalls més, un darrere l'altre. E) 'La Serp o Pasacalle': col·locació apta per a poder avançar, tot ballant, mentre van en cercavila o a la processó. En columnes de dos, sempre amb el capità al davant, i des del darrere de cada columna el cavallet corresponent passa al davant de tot, fent, talment com una serp, un parell d'esses. F) 'El Creuat o Crusat'. En columna de dos, encarades unes amb les altres, passen amb compassades inclinacions de cap, fent-se reverències d'esquerra o dreta i al revés, sempre sota la vigilància del capità. | 08305-278 | Casc antic | La data més antiga del ball a Vilafranca estaria compresa entre el 1598 i el 1613. En l'inventari més antic dels tres que es tenen localitzats, de la confraria de Sant Antoni i Sant Llorenç, del 17 de gener de 1598 es fa menció de l'existència de 'quatre cavalls cotonés ab sos guarniments'. Les dades més antigues sobre actuacions del ball, corresponen als anys 1618, 1623 i 1629. Època en que la seva presència pels carrers era per festejar algun esdeveniment important i d'aspecte divers. L'any 1643 els Cavalls Cotoners es troben anomenats d'altres dues maneres: Cavallets o Cotonines (en el Llibre de l'Administració del Gloriós Sant Fèlix, Patró de Vilafranca del Penedès, de l'any 1840 en la forma 'Catuninas'). Amades diu que els cavallets de Vilafranca van prendre el nom de Cotonines degut al teixit que formava el faldellí que tapava les cames del fals genet. En un inventari de l'any 1727 es pot llegir que la vestimenta dels cavalls era de cotó estampat feta en lligat de plana i de no gaire bona qualitat. La presència de les Cotonines a Vilafranca era motivada per dos tipus d'actes. El primer, el de les sortides habituals o ordinàries, per Corpus i per la festivitat dels tres patrons de la Confraria a què pertanyien, Sant Antoni Abat el 17 de gener, Sant Llorenç el 10 d'agost i Sant Isidre, el 15 de maig, totes de caire religiós. El segon, el de sortides de caire extraordinari i que tenien lloc molt de tant en tant (per donar gràcies a Déu per favors rebuts, per celebrar esdeveniments relatius a la casa reial, per haver aconseguit la pau amb els francesos, etc.). La següent referència la trobem l'any 1727, en un inventari on s'esmenten quatre cavalls cotoners, amb vestimenta de cotó, i esperons de guadamassil (cuir adornat amb dibuixos estampats en pintura o relleu), quatre barrets de cartró guarnits de tela pintada, quatre escuts de fusta amb la insígnia de la Confraria, quatre llances de fusta amb les banderetes, i quatre gambetos de tela pintats (capot llarg fins a mitja cama, sense valona i amb mànegues reals o simulades que duien els homes a l'hivern en dies festius). No es parla de cascavells o camalls que porten els balladors i que s'hauria trobat en un text d'un procés de l'any 1681. Aquest inventari posa clar que els balladors eren homes. Segons Josep Maria Masachs, durant el segle XVIII el rei Carles III, pressionat per la Inquisició, va prohibir taxativament qualsevol dansa de cavallets en tot el territori nacional (degut a la degeneració d'algun ball). L'acompliment d'aquesta prohibició fou circumstancialment suspès l'any 1783 amb motiu de les festes que foren celebrades pel part doble de la princesa d'Astúries i l'acabament de la guerra amb Anglaterra. Acabades les festes, no es tornarà a parlar del ball de les cotonines fins el 1834 (llibre de Sessions de l'ajuntament). Pocs anys després es té coneixement de l'actuació dels cavallets per la Festa Major. De nou, aquest ball quedà aturat durant 20 anys, degut a que s'havien fet malbé. Queden en l'oblit fins que l'ajuntament en paga de nous. I arribem fins l'any 1876, el darrer del qual tenim referències documentals d'aquest ball i que quan aquest va desaparèixer només haurien existit cinc cavallets. Cal arribar a l'any 1942 per tornar a veure el ball de les Cotonines per la Festa Major on es parla en el setmanari 'Panedés' de '...la reaparición del baile de las Cotoninas, del que segurament sólo conservan recuerdo las personas maduras de nuestra generación'. Per tornar a reproduir els cavallets que s'havien utilitzat anteriorment, s'utilitzà un dibuix que acompanyava el text del llibre del mestre Bové, i foren realitzats per la casa Artigau. Serà l'any 1980 que es tornaran a estrenar Cotonines, diferint una mica de les anteriors pel que fa a la vestimenta, ja que foren confeccionats amb roba estampada a quadrets vermells i blancs (i negres i blancs pel capità) i que els balladors que havien estat fins ara, seran substituïts per noies. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73512-foto-08305-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73512-foto-08305-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73512-foto-08305-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les primeres descripcions són de Manuel Milà i Fontanals, que en el seu treball 'Orígenes del teatro catalán' i de manera molt breu féu la transcripció de varis documents relacionats amb els entremesos populars catalans. Transcriu un text de l'any 1446 on en la transcripció original després de la paraula gudoners figura una anotació, on es pot llegir: 'Este nombre más próximo al castellano (algodón) lo parece menos a la etimología árabe que el de cotoners en sus fiestas. Se ha conservado este uso (en el que se presenta la pare superior de un callo hecho de cartón con unas haldas (sic) de algodón y atravesada por el danzante que lo sostiene) con el mismo nombre de caballs cotoners, caballets, ó cotoninas'.Probablement, abans de l'any 1884 les cotonines ja haurien desaparegut del mapa folklòric de Vilafranca i això podria explicar que no se'n parlés durant anys.L'any 1935 Josep Planas, arxiver de la Comunitat de Preveres de Santa Maria, en les anotacions sobre les Confraries de la parròquia, escriu referent a Sant Antoni Abat 'Las Cotonines, de propietat de la Confraria que eren passejádas per la vila á las festes de la Confraria i de Vilafranca pels xicóts dels pagèsos i, que repartien cóses als badócs i transeúnts que's resistien amagarse per las entrades ó allargárse convenienmént, se refugiaren al canyét, quan la confraria no las pogué mantenir.'Antoni Insenser i Bertran, un altre folklorista vilafranquí, en el seu treball 'Ball, danses i comparses' descriu 'Eren cinc cavalls de cartró, molt ben emmotllats, de tamany quasi natural, amb guarniments i corretjam propis per a cavalcar a la sella, adornats de gualdrapes com en les festes mitjevals, però sense altres potes que les cames del respectiu cavaller, que apareixia muntat mercès a una obertura practicada al mig del cavall, per on aquell treia l cos tiesso. El cavall s'aguantava amb corretges que s'encreuaven per l'espatlla del genet, deixant aquest lliure per a fer les evolucions pròpies de l'art de la cavalleria tot jugant a la banderola que enarborava en sa destra. Tan bon punt s'ajupien com se saludaven, posats en filera o en rotlle, segons les ordres d'un d'ells que comandava i n'era distingit per la millor riquesa en els guarniments'. També parla de que eren acompanyats de música que la borrega executava, extreta d'algun joc de ball de bastons, i que pertanyien a la Confraria de Sant Antoni Abat.Francesc de Paula Bové més tard, parla d'aquest ball, ampliant dades sobre la indumentària i l'evolució del ball. Sobre la vestimenta dels genets, parla d'un capell de cantinera que duien al cap, una camisa blanca, amb un mocador de pita al coll de color vermell en forma de corbata; calçotets blancs amb vió blau; camals vermells amb cascavells i espardenyes blanques.Fèlix Sellarès, en la seva obra 'Resurgir. Estudio de los bailes populares del Panadés' (1942) parla de que 'las cotoninas eran unos caballos de cartón, que colgados de la espalda del caballer, quedaban a la mitad del cuerpo. A las órdenes del capità, formaban quadros y circumferencias y toda clase de movimientos. Vestía lucidos correajes i una indumentaria compuesta por sombrero y camisa blancos, además de una corbata negra al estilo de los carreteros'.En el cas de Vilafranca no es pot documentar la seva existència al segle XV. A Barcelona, es tenen referències (Corpus barceloní) de l'any 1424, on es parla dels cavalls cotoners. Amades dóna una segona versió sobre l'origen dels cavallets de Barcelona, ja que pensa que el qualificatiu 'cotoners' aplicat als cavalls, tindria el seu fonament en el fet d'haver estat l'animal que el gremi dels teixidors tingueren com a distintiu durant uns quants segles.El fet de que a Vilafranca els Cavalls Cotoners pertanyessin a la Confraria de Sant Antoni Abat, formada per llauradors i aventurers, professions relacionades amb bestiar, podria fer pensar que fos el motiu pel qual se'ls hagués escollit a l'hora de voler disposar d'un entremès per a les seves festes. | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||
| 73514 | Ball de diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-3 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. MIRALLES FIGUERES, Eloi (2003). ' Ball de Diables', dins Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. | XVII-XX | Ball parlat de tradició religiosa que forma part del repertori d'entremesos de costum que simbolitza la lluita entre el Bé i el Mal. Els components del Ball de Diables estan encapçalats per Lucífer, acompanyat per la diablessa i una dotzena de diables més, de categories diferents i noms diversos: Alferes, Porrer, Borron, Llicenciat. Els timbalers són l'acompanyament musical; a més de la figura de l'Àngel, que és important en la representació del Quadre històric. El vestuari antic era de tela gruixuda d'amiant, en forma de vestits de granota. A partir de l'any 1968, són d'arpillera o sac, porten caputxa amb banyetes. A més de fer petar coets, carretons o sortidors i de representar el Quadre històric, conegut com Auto Sacramental, cada 31 d'agost, reciten els versos. Es tracta d'estrofes satíriques amb temes d'actualitat de la vida local i comarcal | 08305-279 | Casc antic | Existeixen uns versos, de l'apotecari Comelles, que recreen la processó commemorativa de la canonització de Sant Ramon de Penyafort, l'any 1601, i que parlen que cinc diablots acompanyaven el Drac. En els comptes de Festa Major de l'any 1755 se'ls anomena boribots o buribots. El llibre de l'Administració del patró de Vilafranca del Penedès, de 1778 a 1876, dóna fe de la que podria ser la primera incorporació dels Diables, com a ball ja estructurat. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73514-foto-08305-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73514-foto-08305-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73514-foto-08305-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73516 | Ball de la Moixiganga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-moixiganga-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XVIII-XX | Acte sacramental en el que es representen, bàsicament, escenes de la passió de Jesús, mitjançant passos i exercicis gimnàstics. Acostumen a escortar fins a l'altar sant Fèlix quan fa l'entrada a l'església i a les processons, va al davant. La moixiganga de Vilafranca era formada per una vintena d'homes, quatre nois i un nen. Normalment, l'encarregada de ballar-la era el gremi de paletes. En destaca el Cap de colla o Cristo. Vesteixen com antigament: barret blanc de copa baixa, amb cinta i escarapel·la vermella, camisa blanca, corbata negra, armilla blanca amb collet vermell, pantalons cenyits per sota el genoll, mitges i espardenyes blanques. Les gralles i el tabal acompanyen els balls. Es conserven fis a set versions de la melodia recollides per diferents investigadors locals. La música presenta diverses parts i comença amb la crida o introducció, quan els balladors es situen en dues fileres paral·leles, excepte el Cap de colla, que es posa al mig i al davant. Tot seguit van caminant en formació fins que les parelles es van creuant a una i altra banda, mentre aixequen el ciri si és de nit, o el dit assenyalant el cel si és de dia. A continuació els balladors prenen posició per fer el quadre. Els quadres habituals són els coneguts amb els noms: L'Oració a l'hort, l'Assotament, la Coronació, la Creu, la Figuereta, el Davallament de la Creu, la Palma del Martiri i el Pilar. | 08305-280 | Casc antic | Es documenta la Moixiganga al Penedès des de 1713. El 10 de novembre de l'any 1902, juntament amb el ball de pastorets i valencians, participà en el seguici de recepció del rei Carles IV. També participà en el jurament, l'any 1833, d'Isabel II. La darrera vegada que havia sortir a la Festa Major de Vilafranca fou a l'any 1916. Durant alguns anys posteriors van venir colles d'altres poblacions. La recuperació d'aquest ball, a Vilafranca, cal situar-la l'any 1985, gràcies a l'estudi de Xavier Bayer amb el respecte dels diversos aspectes del vestuari, la música i la coreografia tradicionals de cada un dels misteris, amb el complement del conegut amb el nom de Santa Maria, afegit l'any 1991. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||||
| 73518 | Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aliga | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/aligues/DOSSI1.HTM | XX | Pel Corpus del 1926 es va refundà el ball i es va estrenar una nova àliga de 22 pams de llargada que lluïa les ales desplegades. La nova bèstia havia estat construïda per l'agutzil de la vila, en Mestres, més conegut com el 'Cigala'. Però la bèstia era tan pesada i inestable, per culpa del desplegament de les ales, que es va optar per replegar-les i donar-li l'aspecte que té en l'actualitat. Construïda amb cartró-pedra, amb un bastiment de fusta on s'encaixen les potes que la permeten exhibir en repòs, està pintada en tonalitats marronoses i llueix al pit l'escut de la vila. Al bec porta un colom dissecat que alguns anys havia estat una garsa o una òliba. Pesa uns 110 quilos. Justament aquest elevat pes va fer que durant uns anys, sobretot després de la Guerra Civil, no es trobessin balladors, havent-hi festes majors que l'àliga no va poder sortir. | 08305-281 | Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n) | La primera referència escrita de l'àliga de Vilafranca es de l'any 1600, en un fragment del Llibre verd de Vilafranca que descriu els protocols de la festivitat del Corpus d'aquell any i que diu, textualment: '...la un va un any a mà dreta i l'altre a mà esquerra per concòrdia feta entre ells per los santíssims jurats com en lo any de mil y sis cents són anats com sempre dit esta: la àliga i los gegants van en mig dels cors dels capellans i religiosos...'. El 7 de juny del 1601, l'àliga participa en la processó celebrada amb motiu de la canonització de St. Ramon de Penyafort, a la qual a més assisteixen el drac, els diables i els gegants. Pertanyia a la confraria de Sant Eloi, que agrupava els argenters, els armers, els clavetaires, els ferrers, els ganiveters, els llauners i els serrallers de Vilafranca, una de les confraries més poderoses pel nombre de censos i censals que rebia. Per la seva importància simbòlica, l'àliga participava en lloc destacat a les processons, no només les del Corpus, sinó també aquelles extraordinàries, especialment, per la seva representació del poder reial, en les convocades per celebrar algun esdeveniment relacionat amb la reialesa. Així, el 30 de novembre del 1629 participà, juntament amb les cotonines, en una sortida per celebrar el naixement del fill de Felip IV de Castella, i uns quants anys més tard, concretament el 23 d'octubre del 1689, en la processó per festejar el casament del rei Carles I de Castella i de Catalunya-Aragó amb la princesa Maria Anna Palentina. En el llibre de l'administració del patró de Vilafranca del Penedès, de 1778 a 1876, el ball de l'àliga surt per primera vegada esmentat l'any 1860. L'autor de la seva transcripció, Antoni Ribas, en relació a la descripció que de la festa major del 1771 va fer el baró de Maldà (Abecedari de la festa major. Vilafranca, 1997) on cita l'àliga com un dels balls que ha vist, esmenta: 'Tot, doncs, fa suposar que sortia i la no constància al Llibre de l'administració obre alguns interrogants: o sortia a càrrec dels confrares de Sant Eloi o no sortia. Constatem ara que els administradors n'assumeixen el cost de fer-la sortir: un duro.' L'any següent encara figura en el detall de comptes i ja no torna a aparèixer detallada fins a l'any 1876, en què el ball costa a l'administració de la festa la quantitat de cinc duros. Ambdós anys són els que registren major presència de balls populars. Segons Francesc de P. Bové (El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. El Vendrell, 1926) l'antiga àliga era una figura d'uns deu pams d'alçada, que portava sobre el cap una corona imperial de metall amb un colomí viu al mig. La feien evolucionar tres homes que anaven abillats amb camisa blanca, armilla de pany vermell, pantalons blancs amb vió vermell, camalls vermells amb picarols, espardenyes amb vetes vermelles i un mocador ben virolat al cap. Com descriu Bové: 'Vestits en aquesta forma descrita, la feien ballar tres homes, posant qui la feia ballar son cap dins l'obertura, venint-li l'àliga sobre mig cos; els altres dos amb una porra cada u a la mà dreta, es col·locaven un per banda (...)'. Cap a l'any 1882 l'àliga deixà de sortir a la Festa Major perquè es trobava molt malmesa i morí de vella, penjada de la paret del taller del senyor Febrer, al carrer de Sant Antoni, uns sis anys després. | 41.3480400,1.6968200 | 390978 | 4578213 | 1926 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73518-foto-08305-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73518-foto-08305-281-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||
| 73520 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-11 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Diversos autors consideren els Balls de les Gitanes balls amb parlaments; en el cas de Vilafranca, aquests adquireixen molta importància. Són balls parlats de tipus satíric. No es disposa d'un text-guió sobre l'estructura dramàtica que s'utilitzava a Vilafranca antigament. L'actual guió va ser creat per la restauració del 2001, és una adaptació feta per Raimon Casals. La part recitativa va intercalada en el desenvolupament de la dansa. S'han incorporat personatges que havien desaparegut o perdut importància i se n'han creat de nous. El grup queda compost del Capità, l'Estaquirot (que aguanta el pal), els Galerons (un home i una dona) i 6 parelles de Gitanos i Gitanes. La temàtica és la següent: el Capità fa els parlaments de presentació i clausura i els seus versos són d'exaltació al grup, d'agraïment al públic,... Els parlaments dels Galerons són una disputa d'enamorats; el de l'Estaquirot de disculpa per si algú s'ha alarmat en veure el ball; la Gitana Primera parla de política i si cal dels Administradors de la Festa; la Segona, que representa la branca més humil de la societat, comenta els greuges socials; la Tercera és un personatge còmic que utilitza les xafarderies com a eina per les seves intervencions; la Cordonera (o Gitana Quarta) defensa el petit comerç i la venta ambulant i aprofita per vendre qualsevol cosa; la Cinquena es relaciona amb la bruixeria i la Sisena és una venedora i a la vegada companya de xafarderies de la Gitana Tercera. Els versos dels Gitanos acostumen a ser una rèplica del que han dit les seves parelles. Pel que fa als versos, en la reinterpretació no es podia utilitzar el material recollit, però sí que es van establir uns blocs amb similituds temàtiques, que junt amb la guia dels versos rescrits per Mestres, van permetre plantejar i caracteritzar els personatges. Durant molt anys la presència de les dones no era habitual i els papers femenins eren interpretats per homes disfressats. En la creació de l'estil dels versos s'ha procurat definir una línia on les paraules gruixudes i els insults no hi tenen cabuda. Existeix un vers tradicional, recollit a principis del segle XX i molt utilitzat durant el mateix: és el 'Gitanilles!'. És un crit de guerra del grup, apareix al llarg de la representació del ball parlat per anunciar-nos la part coreogràfica a realitzar. La coreografia actual és una proposta de Raimon Casals, va recuperar puntejos com el punt de jota en el Ball de Galerons o la reincorporació de parts com la 'Passada' o la figura anomenada la 'trena'. L'esquema general ha quedat fixat en 3 parts. La primera figura és 'la Passada' (que serveix per entrar al lloc on es ballarà), la segona és el 'Ball' (ja sigui el 'Ball de Cintes' o el 'Ball de Galerons' o 'Rotllet'), i la tercera torna a ser 'la Passada' (marcant aquest cop la sortida del grup). Presideix el grup el Capità que porta un fuet i el fa petar abans de començar. Al seu darrera van els dos Galerons, seguits de dues parelles de Gitanos, cada un amb la seva cinta agafada per la mà. Segueix l'estaquirot que porta el Pal, i al seu darrera, les altres dues parelles. La Cinquena i Sisena parella i la Formació Musical es disposen al final del grup. Entra el grup fent 'passada', avançar saltant i tocant les castanyoles durant 16 compassos. Arribats a lloc es col·loquen per fer el 'ball de cintes': el Capità es manté al lloc on ha arribat, els gitanos i gitanes fan rotllana al voltant del Pal encarats amb les seves parelles, el Galeró es posa al cantó oposat d'on es troba, quedant en diagonal amb la seva parella. Comença el ball amb la 1a figura, el cordó (32 compassos), consisteix en fer una cadena els balladors, saltant rítmicament i entrecreuant-se i per tant, entrecreuant les cintes formant un cordó al Pal. La segona figura és la trena (32 compassos), consisteix en dividir el grup en dos i a entrecreuar-se només els balladors de cada grup, es formen dues trenes de quatre cintes cada una contínues al dibuix del cordó. | 08305-282 | Casc antic | L'actual Ball de les Gitanes es va crear l'any 2001 per cobrir el buit deixat per l'anterior grup l'any 2000. La comunitat gitana de Vilafranca va anunciar que no tenien gent dins la família per fer-se càrrec del ball com havien fet en els últims 100 anys. En aquest context neix el nou grup, que disposats a treballar perquè no es perdi aquest ball, es responsabilitzen a vetllar i dur a terme la tasca d'executar el Ball de les Gitanes de Vilafranca durant la Festa Major i arreu on es demani. Des del primer moment s' ha parlat d'una reinterpretació de la dansa enlloc d'una recuperació. Això és bàsicament per dos motius: d'una banda només passa un any de l'actuació del darrer grup i l'actual, cosa que no es pot considerar com si el ball s'hagi deixat de fer, sinó, simplement, que ha estat un any sense realitzar-se; i de l'altre, que el grup aprofita l'ocasió per fer un treball d'estudi i anàlisi per tal de replantejar aspectes d'aquest element folklòric. El fruit d'aquesta reinterpretació és el que actualment es pot veure i gaudir, essent ben rebut pels vilafranquins i penedesenc des del primer moment en que apareix aquest grup al carrer. El grup del Ball de Gitanes està format per 16 membres (9 homes i 7 dones). Si bé el primer any d'actuació en foren 12 els participants, en la primera revisió es va decidir incorporar al grup els 4 reserves o suplents dels quals es disposava. D'aquesta manera els membres del grup poden realitzar una rotació per tal de descansar. L'actual guió va ser creat per la restauració del 2001, és una adaptació feta per Raimon Casals a partir de les descripcions existents, dels reculls folklòrics de Ballets del Penedès i l'Esbart Català de Dansaires, de l'estudi del desenvolupament general dels balls parlats i també d'uns versos escrits per Apel·les Mestres a partir d'uns d'originals recollits per Aureli Capmany al Penedès. El treball final de definició i creació de nous personatges va ser dut a terme pels membres de la Comissió Artística del Ball (Blanca Ferré, Raimon Casals, Laura Cuyàs, Gemma Llop i Mei Montané) durant l'hivern posterior a la primera actuació, l'any 2001. Tots aquests personatges tenen el seu punt àlgid en la mostra folklòrica del dia 31 d'agost a la Plaça de la Vila, moment en que el grup alterna l'execució complerta del ball amb els parlaments. Per tal de mantenir el caràcter viu d'aquest ball, a banda dels versos ja tradicionals, els altres es renoven cada any mitjançant la guia d'uns esquemes fixats com a reiteratius dels distints personatges, creant així una simbiosis entre la tradició i la modernitat. El vers tradicional de les Gitanilles és el següent: ' Gitanilles!! Eh!!! Aquestes sí que són gitanes. Gitanes de condició, i per nostres culpes i errades anem a desfer el cordó'. Aquest vers, conegut àmpliament per la gent de la població, és el que s'utilitza amb alguna variant durant el transcurs de les cercaviles i processons. El crit Gitanilles!! Implica una resposta (Eh!!) sense la qual no es pot acabar el vers i que es demana que sigui dita pels espectadors. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73520-foto-08305-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73520-foto-08305-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció) La 3a figura torna a ser un cordó fet d'igual manera al primer; a l'acabar tots fan salutació al públic. Acabada aquesta part, s'inicia una altra molt diferent i molt airosa de moviments: és el ball de galerons.El Ball de Galerons (32 compassos) és una jota de festeig, de provocació entre els dansaires, l'inicien els Galerons ballant entre sí per continuar fent-ho amb els gitanos i gitanes. Ballen dues vegades amb els membres del grup i acaben ballant junt altra vegada. La primera part és una jota clàssica, la segona part són uns desplaçament endavant i enrere, i la tercera part és una reverència que fa el noi per demanar alguna cosa a la parella, o enganyar-la i aixecar-li les faldilles... Aquesta última part és lliure i improvisada. Després s'inicia la desfeta de les tres figures del pal, que es fa a l'inversa. Els membres es posen d'esquena a la seva parella i d'aquesta manera desfan les cintes. En aquesta desfeta de cintes, es para entre part i part per dir el versos. Quan s'acaba, i per cloure el ball, el grup salta 8 compassos al voltant del pal enrotllant les cintes, i al compàs 7 les llancen enlaire per saludar al públic.Durant les figures que es fan al Pal, els Galerons ballen al voltant dels membres del grup fent el mateix pas, a part de giravolts, dobles salts i altres modificacions que improvisen. Els membres del grup, menys el Capità i l'Estaquirot, toquen també les castanyoles al ritme de la música.La indumentària dels nois consta d'una camisa i pantalons color cru, faldellí, camalls amb grans cascavells, faixa morada, mocador al cap -nuat davant o darrera- i espardenyes de veta negra. El color dels faldellins i els camalls és blau fosc o grana per als que ballen amb les cintes, negre és del Capità i l'Estaquirot i el blau clar pel Galeró.La indumentària de les noies consta de pantalonets i enagos crus, faldilla de color marró o verd, brusa, cosset blau o rosat, mantó -només el fan servir els vespres, són llisos, sense serrells i de color negre, gris, granat i blau- i espardenyes. Porten arracades i es pentinen al seu gust. Les faldilles de les noies i les camises dels nois, estan totes ornamentades amb flors de vetes. Els Galerons utilitzen una tonalitat més clara; perquè representen la parella més jove del grup (els nuvis) i el blanc és color de puresa. La faldilla és de color beige amb un vió blau a la part inferior, el mateix blau que el cosset i el mantó de la noia i en els camalls del noi.Tots els gitanos i gitanes, excepte el Capità i l'Estaquirot, porten castanyoles a les mans. El Capità porta un fuet; l'Estaquirot és qui aguanta el pal. Aquests dos a les espatlles porten un farcell. El pal és l'emblema i el símbol del grup: representa l'antic Arbre de Maig. Fet de fusta i envernissat, està coronat per una tofa de flors d'on surten les cintes, són vetes (dues de color blanc, dues de verdes, dues de vermelles i dues de grogues). El disseny d'aquest vestuari és de Blanca Ferré.Pel que fa a la música hi ha documentades vàries versions de les diferents parts del ball. La 'Passada' és una música alegre, d'introducció, que serveix per obrir-se pas, col·locar-se i preparar-se per començar a ballar. També crida la gent per anar a veure el ball. Aquesta part que s'ha recuperat. En el 'Ball de Cintes', els balladors teixeixen entorn del pal. Es pot anar repetint depenent de les parts que s'executin (per tal d'enllaçar el 'cordó' amb la 'trena' i aquesta altra vegada amb un 'cordó'). La part més engrescadora és el 'Rotllet' o 'Ball de Galerons'. El ritme d'aquesta peça és el d'una jota; a la seva part final hi ha una salutació, en la que s'arrelenteix el ritme de la peça (com el principi de la salutació) i es va accelerant fins arribar al final (el mateix ritme en que s'ha començat la jota). Els instruments que els acompanyen, a més de les castanyoles, hi ha les gralles i el timbal. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||
| 73522 | Ball de Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Hi ha poques diferències des del vessant folklòric entre nans i capgrossos. Els Nans serien els més tradicionals i els Capgrossos els que s'incorporen més modernament. La introducció del Ball de Nans al seguici vilafranquí data de l'any 1859. Des de 1989 s'hi han anat afegint gradualment al conjunt, nous elements que recreen la imatge d'un seguit de personatges locals: el Quique, el Tiburon, la Cutxi-cutxi, el Cabra, el Peti, el Jànio, el Mariano, el Mènec, el Batlle, el Graller, la Pipera i el Sol. | 08305-283 | Casc Antic | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73522-foto-08305-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73522-foto-08305-283-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73524 | Ball de Pandereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-pandereta | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Ball format únicament per dones que fan anar una pandereta de fusta, pell i platerets metàl·lics. El vestuari consisteix en camisa blanca amb cintes de color vermell i grog i un corpinyo negre amb picarols, faldilles blaves amb tres cintes blanques. El calçat són espardenyes de veta blava. | 08305-284 | Casc antic | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73524-foto-08305-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73524-foto-08305-284-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||||
| 73526 | Ball de Panderos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-panderos-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Ball parat del que existeix una versió llarga i una versió curta; hi participen 10 balladors, cinc homes i cinc dones. Porten un pandero a la mà, que fa 25 cm de diàmetre. La seva indumentària és camisa blanca de màniga llarga sense coll, pantalon llarg de color blanc amb vetes verticals al lateral exterior de cada cama: les dones de color blau i els homes de color vermell. Calcen espardenyes de veta amb sola de goma; les dones de veta blava i els homes de veta vermella. Els complements són: 2 camals de roba blava per a les dones i vermella pels homes, 12 picarols a cada camal, 1 faixa blava per a les dones i vermella pels homes, 1 mocador vermell llis per a tots els components i 1 mocador estampat per a tots els components. | 08305-285 | Casc antic | Antigament conegut com 'Ball de Panderets'. Es creu que pot ser d'origen aragonès o del sud de Catalunya o del País Valencià. És present a la Festa Major de Vilafranca des de l'any 1868, encara que altres autors la situen el 1853. El número de balladors ha variat amb el temps i durant molts anys, els homes feien el paper de dones, amb perruques i disfresses. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73526-foto-08305-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73526-foto-08305-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73528 | Ball de Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-pastorets-1 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XVIII-XX | Ball format per set parelles d'homes i dones. El vestuari es composa de pantalons blancs amb floretes de roba al lateral (vermella, groga i verda) i camisa blanca, tant per a homes com per a dones. Porten una samarra i un bastó, de fusta de magraner i d'uns 70 cm, una carbassa, un fuet i un sarró. Calcen espardenyes de set vetes vermelles. També es cobreixen el cap amb un barret de palla, amb flors de roba, camals amb tres tires de cascavells i corbatí vermell. | 08305-286 | Casc antic | Les primeres referències són del segle XVIII. El 10 de novembre de 1802, va participar en el seguici de recepció al rei Carles IV. El 1920 van desaparèixer del seguici de sant Fèlix, fins la represa, l'any 1980. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73528-foto-08305-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73528-foto-08305-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73530 | Ball de Figuetaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-figuetaires | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Divertit ball que interpreten set homes i set dones. El vestuari dels homes consisteix en pantalons blancs amb una veta vermella/blava, un color a cada costat i camisa blanca amb una veta vermella, tapant els botons de la camisa i una veta blava al coll. Per les dones, una faldilla blanca amb dues vetes a l'extrem inferior (una mica separades); una de color vermell i l'altra blava; brusa blanca de mànigues curtes, amb un llaç a les mànigues. El coll de la brusa és coll barca. El calçat és d'espardenyes de vetes vermelles i blaves. Els complements masculins són: faixa blava, camals vermells amb picarols petits i barret blau (a l'estil 'gorro frigi' francès) amb un picarol a la punta. A la base del barret hi ha una veta blanca. Els complements femenins són: un barret blanc amb una veta vermella a la base del barret; faixa blava, cordada per darrera amb forma romboïdal. Al centre de la faixa, hi ha un rombo petit i enagos per a la noia que fa el puntal. | 08305-287 | Casc antic | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73530-foto-08305-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73530-foto-08305-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||||
| 73532 | Ball dels Malcasats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-malcasats | AA.VV (2003). Festa Major de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX | Es tracta d'un exemple de ball parlat i es pot considerar una variant de l'antic ball de Dames i Vells. En aquest ball, sis parelles que representen tota l'escala social, pagès, cavaller, notari, mariner o americà, sabater i gitano amb les seves respectives mullers, passen per davant del Jutge o batlle, el Rector o Vicari i l'Agutzil per 'cantar-se les veritats'. Les danses que conformen el Ball dels malcasats s'anomenen: Ball del flirteig ( ball parat ), Ball del batlle i el festeig. La indumentària dels balladors és la següent: el cavaller porta pitet de camisa blanca, pantalon i armilla negre i americana; la Dama, porta vestit complet; el Gitano va amb pantalon i camisa negres; la gitana amb vestit complet; la pagesa porta una camisa, faldilla i xal, i el pagès, porta pantalon negre de pana escurçat, armilla de pana i camisa blanca; l'Americà, porta pantalon i americana clars i camisa blanca; la dama, un vestit complet; el Notari, va amb armilla, pantalon i americana negres i camisa blanca i la seva muller, porta un vestit complet; el Sabater, amb pantalon de pana i camisa de quadres; la seva muller, amb faldilla i camisa de quadres; el Batlle, porta una americana, armilla i pantalon negres i camisa blanca; l'Agutzil, porta pantalon i americana de guàrdia urbà i camisa blanca i el Vicari, sotana negre i camisa blanca de coll rodó. Per complements porten: el Cavaller, barret de copa i corbatí; el Gitano, mocadors (castanyoles); els Pagesos, barretina vermella, faixa vermella, xal i mitenes; els Americans, barret de panamà; els Notaris, bombi i corbatí; els Sabaters, davantals de pell i mocador (bota de vi); el Batlle, barret de copa, bastó i corbatí; l'Agutzil, gorra de Guàrdia i porra; i el Vicari, birret i rosari. Pel que fa al calçat, es tracta d'espardenyes de 7 vetes negres, excepte l'Agutzil que porta espardenyes blaves. | 08305-288 | Casc antic | Els anys 1857 i 1876 es va prohibir l'actuació d'aquest ball a la vila; segurament pel to dels parlaments. Després d'un període sense ser representat, es va recuperar l'any 1999 i s'hi va incorporar un ball de cercavila per tal de figurar a la processó. La recuperació de la coreografia correspon a Raimon Casals i Roser Blanch. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73532-foto-08305-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73532-foto-08305-288-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73534 | Ball de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-serrallonga | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. http://www.festamajor.info/balldenserrallonga | XIX-XX | El Ball d'en Serrallonga és un ball que participa en cercaviles, processons i festes populars. Es caracteritza per les diverses danses i coreografies que s'interpreten al so de la gralla. També és un ball parlat, en que amb un sainet s'escenifiquen les correries del bandoler de les Guilleries Joan de Serrallonga, la seva esposa, na Joana, i el seu fill, en Joanet i tota la quadrilla de bandolers. Aquest sainet es representa cada 31 d'agost al migdia, dins dels actes de la festa Major de Vilafranca del Penedès. Tots els personatges del ball van vestits d'època, de bandolers catalans del s. XVII. Com a ball parlat, el Ball d'en Serrallonga és el més conegut dels balls de bandolers i és el més antic. A diferència de molts altres entremesos folklòrics, el Ball d'en Serrallonga no té les seves arrels en el substrat cultural anterior a la cristianització, sinó que representa les correries del bandoler Joan Sala 'Serrallonga', de les Guilleries. El segle XIX i el Romanticisme li van donar una gran popularitat a gran part de Catalunya inclòs el Rosselló. L'element essencial d'aquest ball és el trabuc, arma d'avantcàrrega del s.XVII. Tots són imitació de l'època, estan degudament legalitzats i es disparen al llarg de les diferents danses i sempre amb trets a l'aire. El Ball d'en Serrallonga pertany a la classe dels 'Balls' amb rudiment d'acció dramàtica. L'element dramàtic és el predominant, inversament al que passa amb la majoria d'obres d'aquesta naturalesa, en les quals els 'parlaments', o sigui els recitats corresponents als principals personatges del ball, són un element secundari comparat amb moviments de comparseries que en constitueixen la part principal. Inicialment el ball l'integraven trenta-tres persones entre bandolers i mossos d'esquadra, però actualment el sainet s'escenifica amb tretze persones; en Joan de Serrallonga, la seva esposa Joana, llur fill Joanet, i un quadrilla de deu bandolers: Fadrí de Sau, Xafarroques , Astut, Petit Gornès, Pere Blau, Peret Xinxola, Petit Comí, Marxant, Tallaferro i Xocopanarra. | 08305-289 | Casc antic | Abans de la seva recuperació a l'any 1980, la primera constància de l'existència d'un Ball d'en Serrallonga a Vilafranca del Penedès és en un manuscrit que data de l'any 1826, encara que es diu que és una còpia d'un altre de l'any 1820. Antigament, el ball es representava al so de gralles a la Rambla de Sant Francesc amb una escenificació que incloïa una cova i alguns arbres. L'integraven inicialment trenta-tres persones entre bandolers i mossos d'esquadra, però es va quedar amb tretze persones -en Serrallonga, la Joana i llur fill, i deu bandolers armats amb trabucs-. A finals de segle XIX es va deixar de representar pel perill que comportaven les armes, i no fou fins al 1980 que es va recuperar, de la manera més fidel possible segons els documents de l'època i els estudis dels folkloristes. D'aquesta manera es va convertir en el primer Ball d'en Serrallonga recuperat a Catalunya des de la seva desaparició. Aquest 'ball' havia arribat ha ésser conegudíssim en quasi tot el Penedès, havia ballat a Castellví de la Marca, la Bisbal del Penedès, els Monjos, el Vendrell, Marmellar, Sant Martí Sarroca, Guardiola, Viloví, les Cabanyes i Capellades. El passat any 2005, el Ball d'en Serrallonga de Vilafranca celebrava el 25è aniversari de la recuperació d'aquest ball. Així doncs, els membres actuals del ball van voler celebrar el seu aniversari amb un seguit d'actes. Un dels actes principals va ser la recuperació del Ball Parlat originari, un sainet on s'escenifiquen les correries del bandoler de les Guilleries Joan de Serrallonga. Es té constància que la darrera vegada que es representà fou l'any 1843. El text forma part del Quadern d'Ensenyança de la Venjança de Don Joan de Serrallonga i Donya Joana de Torrelles i els seus bandolers amb escenes succeïdes a les muntanyes de les Guilleries. El text és de Martí Figueras Gili 'Vell Saquetes' i va ser copiat el mes d'octubre de 1886. Aquest text, d'un hora aproximada de duració, fou el que serví com a base per a la recuperació del Ball d'en Serrallonga actual, emprant-ne diversos fragments textuals. Consta aproximadament d'uns 1500 versos, en general mal amidats, i està escrit en un català bastant dolent, és d'una vulgaritat extremada, com tot aquest llinatge d'obres, i procura treure sempre que pot efecte còmic d'algunes situacions, motiu pel qual devia agradar més al públic. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73534-foto-08305-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73534-foto-08305-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73536 | Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-1 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. CUSCÓ i CLARASÓ, Joan (1989). El ball pla. Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Els homes seleccionaven la parella per ballar tot oferint un cistellet de flors amb un petit tortell o coca rodona al mig. El ballador fa un quart de volta a dreta i esquerra dirigint-se a la balladora i aquesta respon amb els mateixos moviments, però menys marcats, acceptant la cortesia del ballador. A continuació fan una volta sencera per sota els arcs que formen els braços. D'això se'n diu fer rístol. A continuació amb un moviment més mogut s'ajuntaven totes les parelles per fer la ruda o rodona. Els primers en obrir el ball eren les autoritats, els prohoms de les confraries o els administradors. A la tarda es feia la subhasta, a fi que ballés el públic. 'L'encantador', nom que se li posava a uns dels organitzadors de la festa, amb el braç enlairat i sostenint una coca amb un mocador anava donant voltes per la plaça cridava: ''Deu rals, catorze rals, catorze i mig ... a la una, a les dues, ....' . El que guanyava el ball començava a ballar i tot seguit per les altres persones del públic. A mig ball, es feia 'cama', els balladors paraven una estona per fer recompte de la col·lecta i repartir-se-la. L'import del ball subhastat quedava a favor de les confraries organitzadores de la festa. | 08305-290 | Casc antic | El ball pla era un ball molt generalitzat a Catalunya i un dels més típics. Una de les referències més antigues es troba en un romanço popular imprès l'any 1616. Es tractava d'un ball molt popular que tothom sabia ballar. Es manté força viu fins a finals del segle XIX. L'acompanyament musical variava segons el lloc. De vegades, a manca d'orquestra, es cantava servint-se de corrandes. En alguns llocs, una estrofa la cantaven els balladors i la següent les balladores. Així, mentre uns cantaven, els altres dansaven. Al Penedès, l'acompanyament més freqüent eren el flabiol, el tamborí i la manxa borrega. A Vilafranca del Penedès, el ball pla es ballava totes les diades importants a la sortida dels oficis religiosos. Es ballava davant de l'església o l'actual plaça de la Constitució, que abans es deia plaça del blat. També es ballava en diades especials, com la visita del rei Carles IV (l'any 1802) o la convocatòria de corts i sanció de l'estatut reial (l'any 1834). També es ballava en diferents aplecs: el de Sant Pau o el de Penyafel. La recuperació del ball, a Vilafranca, es produeix l'any 1973, per un primer grup format integrament per noies de l'Institut Eugeni d'Ors i assessorades per Claudi Badell. El vestuari fou dissenyat per Manel Baró. Les que feien de nois portaven una camisa blanca, uns pantalons negres per sobre el genoll, una armilla, mitgetes i espardenyes de pagès. Les noies portaven faldilles de color lila amb motius formats per raïms de diversos colors, una camiseta de color negre, un davantal i un mocador verd i una cinta al final de les faldilles, també verda; i un ret al cap i espardenyes. Aquest grup va funcionar fins l'any 1975. L'any 1977 es va tornar a ballar amb nois i noies. L'any 1986 va haver canvis de balladors. Entre aquests dos anys es va canviar el vestuari (1983). Els nois portaran mitges blanques, espardenyes de betes, pantalons de vellut marró fins a mitja cama, una armilla de vellut marró, una camisa blanca sense coll i una faixa de color negre. Les noies portaven uns bombatxos, enagos i la faldilla, un davantalet brodat, 'manguitos', cosset, una ret al cap, espardenyes de betes i un collaret arrapat al coll amb un medalló. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73536-foto-08305-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73536-foto-08305-290-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73538 | Casa Maria Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-ferret | ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Casa que fa cantonada del carrer Cid amb el carrer de Sant Ramon de Penyafort. Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel al carrer Cid. Composició simètrica de les façanes; a partir de tres eixos la façana del carrer Cid, i de dos eixos la del carrer Sant Ramon de Penyafort. A la primera, trobem dues obertures a cada eix, d'arc carpanell a la planta baixa i de llinda recta, a la planta pis, però amb emmarcaments. En aquesta planta, hi trobem dos balcons ampitadors i un balcó d'obertura única. A la façana del carrer Sant Ramon de Penyafort, dos balcons ampitadors a la planta pis. | 08305-291 | Carrer Cid, 19 | Reformada els anys 1919-1920 per l'arquitecte Santiago Güell i Grau | 41.3468100,1.7038300 | 391562 | 4578068 | 1920 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73538-foto-08305-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73538-foto-08305-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73538-foto-08305-291-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||
| 73540 | Columna d'Hèrcules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columna-dhercules | XXI | Escultura en forma de columna de tambors amb la secció irregular que segons el mateix artista simulen vèrtebres que són convertibles en seients i es poden utilitzar com a mobiliari urbà a les vies públiques. | 08305-292 | Carrer Manuel Barba i Roca | Guido Dettoni és un escultor italià, nascut a Milà l'any 1945, que viu entre Barcelona i Itàlia. L'any 2003 una empresa vilafranquina va construir una sèrie d'elements escultòrics dissenyats per aquest escultor que s'havien d'instal·lar a Sidney (Austràlia). Abans d'anar a Austràlia, es van instal·lar a Vilafranca, concretament a la plaça de Santa Maria, a la rambla de Sant Francesc i la d'aquesta fitxa, que fou cedida per l'autor a la ciutat de Vilafranca. | 41.3479600,1.7109300 | 392158 | 4578187 | 2003 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73540-foto-08305-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73540-foto-08305-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Guido Dettoni | Monument rotonda dels Cirerers | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||
| 73542 | Monument rotonda de la carretera de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rotonda-de-la-carretera-de-vilanova | ANSON, Sergi (2006) La rotonda de la carretera de Vilanova evocarà el paisatge penedesenc amb una barraca de pedra seca. Http://www.rtvvilafranca.com | XXI | Monument que tracta la rotonda on està ubicat, i que fa 75 metres de diàmetre, com un tot escultòric, pensat com un fragment de la geografia penedesenca, marcada per tres elements:una barraca de pedra seca, de planta circular en forma de mitja esfera, un marge també de pedra seca i deu elements de ferro paral·lels simulant els solcs de l'arada a la terra. | 08305-293 | Carretera de Vilanova, confluència amb la Ronda de Mar | Fèlix Plantalech va néixer a Vilafranca l'any 1950 i va ser regidor i cap de llista del PSUC a la vila del 79 al 83. A partir d'aquest any decideix dedicar-se professionalment a la pintura. El seu taller està Castellví de la Marca. | 41.3369400,1.7058700 | 391717 | 4576969 | 2007 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73542-foto-08305-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73542-foto-08305-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fèlix Plantalech i Batlle | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||
| 73544 | Font de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia-2 | XXI | té grafittis | Font urbana formada per un cos prismàtic damunt un basament quadrangular amb els angles arrodonits i una escultura que representa la figura de Sant Sebastià en ple turment. El cos prismàtic és llis per tres costats i a la part posterior, hi trobem l'aixeta i la pica de la font. | 08305-294 | Carrer dels Ferrers, cantonada carrer de la fruita | 41.3482100,1.6993600 | 391191 | 4578229 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73544-foto-08305-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73544-foto-08305-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | J. Ventura | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73546 | Font del carrer Baldomer Lostau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-baldomer-lostau | XX | Font urbana ubicada gairebé a la cantonada de dos carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-295 | Carrer Baldomer Lostau, cantonada carrer Sta. Magdalena | 41.3497700,1.7003800 | 391279 | 4578401 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73546-foto-08305-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73546-foto-08305-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||||
| 73548 | Font de la Plaça de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-sant-julia | XX | Font pública formada per un gran bloc de pedra granítica de forma de prisma on s'hi ha encastat l'aixeta i s'ha gravat en lletres capitals el nom de la plaça: 'PLAÇA DE SANT JULIÀ'. La pica de l'aigua és de secció quadrada i feta de maons col·locats en llibret. | 08305-296 | Plaça de Sant Julià | 41.3445200,1.6950100 | 390821 | 4577825 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73548-foto-08305-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73548-foto-08305-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||||
| 73550 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-6 | XXI | Monument al·legòric a la figura del president de la Generalitat, Molt Honorable Lluís Companys, assassinat pel règim dictatorial del General Franco. Es tracta d'una composició composta de dos cossos principals fets de pedra negra: un de vertical i un altre d'horitzontal. El primer és un cub o prisma de morfologia no figurativa sustentat per una columna i un basament grafiat. El cos horitzontal és un prisma rectangular posat al nivell del sòl; a la part visible (superior) hi ha un baix relleu amb una forma semblant a un bàcul, com si es tractés d'un motllo. Entre el cos horitzontal i el vertical hi ha un bloc d'unió on hi ha uns peus descalços gravats. En el basament s'hi pot llegir 'A Lluís Companys ' 'Quan sabrem sentir i aprofitar la lliçó de la callada energia del treball quotidià i humil, llavors la ben nascuda es multiplicarà i trobareu Ben nascudes' Rodolf Llorens'. | 08305-297 | Plaça dels Països Catalans, s/n | 41.3402100,1.7019000 | 391390 | 4577337 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73550-foto-08305-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73550-foto-08305-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Angel Camino | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||||
| 73552 | Monument contra la xenofòbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-contra-la-xenofobia | XXI | Monument contra la xenofòbia, la intolerància, el feixisme i els crims contra la humanitat. Una gran planxa de ferro rovellat, rectangular, d'uns 2 metres d'alçada per 70 centímetres d'amplada on una placa recorda i fa homenatge als penedesencs internats en camps d'extermini nazis. Corona la planxa un filat, simulant el reixat d'un camp de concentració. | 08305-298 | Plaça de la Pau, s/n | 41.3392400,1.7032000 | 391497 | 4577228 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73552-foto-08305-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73552-foto-08305-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||||
| 73554 | Auditori municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auditori-municipal | XXI | Edifici en construcció destinat a fer funcions d'auditori de planta irregular, als quatre vents. Els paraments de les façanes és fins a mitja alçada de maó vist i la resta pren les formes irregulars de la coberta, que és metàl·lica. | 08305-299 | Avinguda de Catalunya, s/n | 41.3488100,1.6884500 | 390279 | 4578309 | 2007 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73554-foto-08305-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73554-foto-08305-299-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Fabré i Lluís Dilmé | Projecte co finançat per la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||
| 73557 | Casc antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casc-antic | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIV-XIX | El casc antic de Vilafranca del Penedès, és el nucli originari de la població format en època medieval. Es pot delimitar seguint el perímetre de la muralla, que recorria els actuals carrers de la Beneficència, Banys, Ponent, Clascar, General Prim, Rambla de Sant Francesc, Rambla de Nostra Senyora, Muralla de Sant Magí, Plaça d'Anselm Clavé, carrer de la Lluna, Plaça de Puigmoltó, carrer de Sant Cristòfol i carrer de Sant Sebastià. Dins aquest perímetre ja s'han individualitzat els principals edificis com la Basílica de Santa Maria (145), el Palau Reial (135), el Palau Baltà (134), l'Ajuntament (17), Can Gomà (87) o l'església de Sant Joan (19) entre d'altres. També cal destacar alguns espais públics, com ara carrers i places públiques que pertanyen a aquest espai urbà. Hem destacat la plaça de l'Oli (86), la plaça Jaume I (60), la plaça de la Constitució (103) o la plaça de Sant Joan (104) i els carrer de la Cort (34), del Comerç (133). Tot i aquestes individualitzacions, el caràcter històric i urbanístic del casc antic és prou important com per fer-ne menció a part, realçant-lo com a conjunt propi. | 08305-300 | Casc Antic | 41.3465700,1.6973000 | 391016 | 4578049 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73557-foto-08305-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73557-foto-08305-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73557-foto-08305-300-3.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||||
| 73558 | Capella panteó de la família Via Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-panteo-de-la-familia-via-oliveras | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XX | Panteó de planta de creu llatina que acaba els seus vuit angles amb contraforts; la coberta és a dues aigües d'escames de ceràmica vidrada a cada braç. A la façana principal, la porta és una reixa de ferro forjat i trencaaigües ornamental, al damunt del qual hi ha la representació dels àngels pujant al cel. El coronament és amb arqueries cegues perimetrals, esglaonament i creu. Les façanes laterals amb el mateix coronament. A la façana posterior hi ha una finestra de mig punt de vidres emplomats. L'interior és cobert amb voltes per aresta, amb nínxols laterals i dos baixos relleus de marbre amb escenes de la vida de Jesús; fons amb altar, parets esgrafiades i Sant Crist de marbre. | 08305-301 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3519500,1.7006300 | 391303 | 4578642 | 1902 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73558-foto-08305-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73558-foto-08305-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73558-foto-08305-301-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 98|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||
| 73559 | Panteó de la família de Miquel Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-de-miquel-torres | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XX | Construcció funerària formada per un obelisc amb fust de sanefes repujades i una creu. Té un basament de secció quadrada, al damunt del qual hi ha l'escultura d'un àngel sedent amb una espasa a la mà; tot tancat per una barana de ferro forjat. | 08305-302 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3519400,1.7005200 | 391294 | 4578641 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73559-foto-08305-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73559-foto-08305-302-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||||
| 73560 | Capella pública del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-publica-del-cementiri | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XIX | Capella de planta quadrada i coberta amb volta de quatre punts, amb una sagristia i un panteó laterals amb volta apuntada i accés adintellat. Al fons, s'hi troba l'altar amb un retaule i un sant Crist. Les façanes són de pedra i es remarquen amb cornisa, els formers de mig punt de la volta interior, amb obeliscs de coronament a les quatre cantonades. A la façana principal, la porta d'accés és adintellada, franquejada per dues columnes amb capitell que suporten una arquivolta. En el timpà s'hi representa la resurrecció de Llàtzer. Al damunt del portal, hi ha un ull de bou amb vidriera i coronament amb la figura d'un àngel sedent amb una trompeta. Als escaires, hi ha gàrgoles amb figures d'animals. | 08305-303 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | La capella del cementiri, prevista en els expedients de 1816 i 1829 fou projectada finalment per l'arquitecte Joan Torras i Guardiola el 8 d'abril de 1864, el 2 de setembre de 1868 es van començar les obres, aturades mesos més tard no es van seguir fins a 1876 per falta de diners. Finalment la capella fou beneïda el 11 de juny de 1878. | 41.3519700,1.6999300 | 391245 | 4578646 | 1878 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73560-foto-08305-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73560-foto-08305-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73560-foto-08305-303-3.jpg | Legal | Realisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Torras i Guardiola | 103|116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||
| 73561 | Panteó de la família Miret - Abad | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-miret-abad | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XIX | Panteó en forma de templet clàssic de planta quadrada i format per una base de tres esglaons. Les tres façanes són iguals i estan compostes d'un portal adintellat franquejat per dues columnes d'estil dòric i coronades per un frontó triangular amb una creu al damunt. La porta està feta a base de vidres emplomats. Tot envoltat d'una tanca de ferro forjat. Interior cobert amb volta rebaixada amb altar, capella i sant Crist de fusta. | 08305-304 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3517900,1.7001300 | 391261 | 4578625 | 1886 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73561-foto-08305-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73561-foto-08305-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73561-foto-08305-304-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | |||||||||
| 73562 | Panteó de la família de D. Josep Balaguer i Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-de-d-josep-balaguer-i-marti | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XX | Monument funerari compost d'una base de planta rectangular i d'un cos superior acabat amb coronament de cornisa amb antefixes als escaires. Al seu damunt hi ha un àngel sedent amb una trompeta a les mans que reposa sobre la falda. Una petita reixa de ferro forjat envolta la composició. | 08305-305 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3518400,1.7004200 | 391285 | 4578630 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73562-foto-08305-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73562-foto-08305-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73562-foto-08305-305-3.jpg | Legal | Contemporani|Realisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|103 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||||
| 73563 | Panteó de la família de Ramon Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-de-ramon-marimon | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XX | Monument funerari, amb la planta en forma de creu amb tres braços formats per tres sepultures, que descansen sobre un basament i unes petites columnes. Les cares dels sepulcres estan ornamentades amb arqueries i columnes cegues. El braç posterior de la creu és de llargada més petita i dóna accés a l'interior del panteó a través d'una porta adintellada. Aquests tres braços estan coronats en el centre per un àngel sedent en un tron que s'alça amb una arquivolta ornamentada acabada en creu. A les mans porta una corona de roses. | 08305-306 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3523100,1.7005400 | 391296 | 4578683 | 1913 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73563-foto-08305-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73563-foto-08305-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73563-foto-08305-306-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Domènech i Estepà | 105|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||
| 73564 | Panteó d'Antoni Jané i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dantoni-jane-i-familia | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XX | Panteó de planta quadrada amb contraforts als angles i un absis posterior de cinc trams. Hi ha un sarcòfag a l'exterior dels dos laterals. El cimbori és octogonal amb finestres ogivals, acabat interiorment en cúpula i externament amb pinacles i creu. A la façana principal, hi trobem la porta d'accés adintellada, al damunt hi ha una arquivolta apuntada amb timpà on s'hi representa, en relleu, el tema de l'ascensió de Crist. Al seu damunt s'hi observa una rosassa esculpida amb la imatge del Pare etern. A l'interior hi ha un altar, un sant Crist i àngels i un arc triomfal apuntat i esgrafiats. | 08305-307 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3524700,1.7003900 | 391284 | 4578700 | 1922 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73564-foto-08305-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73564-foto-08305-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73564-foto-08305-307-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 | ||||||||
| 73565 | Panteó de la família Massanell - Messalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-massanell-messalles | VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XXI | Panteó de planta quadrangular format per una tomba al terra de l'Antoni i la Juliana. A la cantonada inferior dreta del parterre hi ha una pedra treballada amb la inscripció 'Sempre vius / sempre et mors / sempre'. A la cantonada oposada es llegeix en una planxa de bronze 'Família Massanell Messalles'. Al costat de la inscripció, s'aixeca un monòlit de pedra sobre el que s'hi recolza l'escultura en bronze d'una dona amb una rosa a la mà dreta. Està dreta, recolzada sobre el monòlit amb la mà dreta i el cap recolzat sobre el braç. Porta un vestit llarg de tela vaporosa i mostra l'espatlla esquerra i els peus descalços. Porta el cabell recollit en un monyo. | 08305-308 | Cementiri municipal (Carretera de Vilafranca a Guardiola - B-2127) | 41.3524400,1.7005500 | 391297 | 4578697 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73565-foto-08305-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73565-foto-08305-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73565-foto-08305-308-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/