Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56830 | Goigs de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | XIX-XX | Els Goigs de la Mare de Déu del Roser es canten actualment durant l'ofici religiós que es celebra a la parròquia de Sant Genís, durant la festa de l'Estadal del Roser. Tanmateix, els goigs dels que disposem són els que es cantaven a l'església de Santa Maria de Palau-solità. La lletra és tal i com segueix: Vostres goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria. Puix la vostra Senyoria és la Verge del Roser. Déu plantà dins Vós, senyora el roser més excel·lent quan un féu mereixedora de concebre'l purament, donant fe al missatger que del Cel us trametia Déu el Pare, qui volia fóssiu Mare del Roser. Del sant Ventre produïda la planta del Roser gerd, fou dels àngels circuïda i servida amb gran concert; i restà pur i sencer vostre cos amb alegria quan parí dins l'establia el celestial Roser. Quan els Reis devots sentiren del Roser la gran olor, amb l'Estel·la ensems partiren per a adorar el Senyor, i trobaren ésser ver de Balaam la profecia quan Vós, oh Verge Maria teníeu rosa i Roser. Gran delit us presentava vostre Fill ressuscitat, amb cinc roses que portava en les mans, peus i costat, per les quals fou Lucífer, qui dels sants l'infern omplia; fou robat en aquell dia, que florí el sant Roser. Reparada la gran erra de Adam per mort cruel, trasplantat fou de la terra el Roser a dalt del Cel; i pujant amb gran poder el partir no us entristia, contemplant Déu com rebia amb gran goig el sant Roser. No fou de petita estima el goig de l'Esperit Sant quan vingué de l'alta cima en vostre Col·legi Sant, i regà aquell bon planter, que Jesús-Déu elegia, per estar en companyia del celestial Roser. Vostra vida ja acabada el més gran dels goigs sentí, quan a Déu fou presentada triomfant al Paradís; i Senyora us volgué fer del gran hort que posseïa. Col·locant-vos com devia sota l'ombra del Roser. Manà vostra Senyoria als Frares Predicadors, que de vostra confraria fossin instituïdors; i és així que ells l'han fundada, obeint vostre Voler, dignament intitulada Verge i Mare del Roser. Tornada: Puix mostrau vostre poder fent miracles cada dia, preservau, Verge Maria, els confrares del Roser. | 08156-90 | Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56830-foto-08156-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56830-foto-08156-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'associació Amics dels Goigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 56881 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-0 | VIU LA FESTA: http://www.viulafesta.cat | XX-XXI | La Festa de Sant Isidre es celebra el diumenge més proper a la festivitat del Sant. És organitzada pel Patronat de Sant Isidre i l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans. L'acte central consisteix en una desfilada de carrosses decorades amb motius típics del món de la pagesia, amb miniatures de les masies i dels monuments del poble, entre d'altres atractius. També es fa el concurs de tractors i carrosses, botifarrada popular, sardanes i ball de gitanes, teatre, i missa en honor al Patró a l'església de Sant Genís. Cada any, una casa de pagès del poble presideix la celebració, i en cada festivitat es lliura la bandera a la casa que presidirà la següent edició. Està molt arrelada al municipi per la seva història estretament lligada a la pagesia. Hi participen diverses entitats culturals del municipi. | 08156-141 | Palau-solità i Plegamans | 41.5879900,2.1794600 | 431608 | 4604358 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 56882 | Festa de l'Estadal del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lestadal-del-roser | AGRAMUNT, M.; CAÑADÓ, M. (2015) Festa del Roser a Sant Genís de Plegamans. Revista Q4trepins. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, p. 65-78. ESTADAL DEL ROSER (2015) La Festa de la Mare de Déu del Roser (tríptic). Palau-solità i Plegamans: Estadal del Roser. | XX-XXI | La Festa de l'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans es celebra anualment el diumenge de l'octava de Pasqua. Es tracta d'una festa religiosa amb simbolisme lligat a la resurrecció de Jesús. L'acte central és una missa solemne, acompanyada d'espectacles musicals, com el cant coral. L'aspecte més típic de la festa és la benedicció i distribució dels rams, constituïts per un pom de flors (representant els misteris de Goig) amb una poma al centre (el fruit és símbol de triomf, representa els misteris de Glòria) i cinc ametlles clavades en ella (representen les cinc nafres de Crist, per tant els misteris de Dolor), tot ell envoltat de branques verdes. Antigament, aquest ram era lluït en la dansa que es feia a la plaça de l'església, prèvia subhasta de la toia i a la tarda es feia el ball. Al matí es feia una concorreguda processó en la que es treia a la Mare de Déu del Roser per diversos carrers del poble. En acabar, es celebrava la missa solemne cantada per la Coral. A la vigília, els minyons passaven per les cases a cantar les Caramelles del Roser i eren convidats per la mestressa a berenar. Cada any una casa pairal diferent era l'encarregada de guardar la Mare de Déu i organitzar la festa d'aquell any. Les noies del poble passaven les bacines per a la col·lecta per a ajudar a sufragar les despeses. L'any 2015 es va recuperar la tradicional Festa en la que es treia a la Mare de Déu del Roser en processó per diversos carrers del poble, implicant especialment els nens i nenes del poble. | 08156-142 | Sant Genís de Plegamans | L'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans és un grup de persones que, a manera de confraria i de forma desinteressada, s'han compromès en mantenir i transmetre una tradició molt antiga amb l'organització de la Festa del Roser. A Palau-solità i Plegamans, el Roser és una de les festes de l'antigor que encara es conserva ben viva com a bell exponent de la gran devoció sentida per tot Catalunya envers la Mare de Déu del Roser. | 41.5880900,2.1794000 | 431603 | 4604369 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Cañadó (Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 56883 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-1 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat FESTA CATALUNYA: https://www.festacatalunya.cat | XXI | Es tracta d'una festa ambientada en època medieval, on s'organitzen actuacions i espectacles de cavalls, música, dansa, lluites d'espases, visites guiades al Castell de Plegamans entre d'altres, així com un petit mercat de productes artesans. Es celebra entre els mesos d'abril i maig, en cap de setmana. És una de les festes populars més consolidades de la comarca. | 08156-143 | Castell de Plegamans | El Mercat Medieval és un dels esdeveniments més importants del municipi, amb una afluència mitjana de 30.000 persones. La primera edició va tenir lloc l'any 2002. | 41.5835100,2.1826700 | 431871 | 4603858 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 56893 | Llegenda de l'Alzina can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lalzina-can-padro | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. TRUYOLS i ROCABRUNA, M. 'Hi havia una Alzina'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX-XX | Segons la tradició oral, fa uns tres-cents anys va esclatar una forta tempesta, i un llamp va caure sobre una immensa alzina i la va ferir de mort. Els antics habitants de Palau hi van plantar al mateix lloc un aglà d'aquell arbre com a testimoni de continuïtat, i hi va néixer l'alzina de can Padró. | 08156-153 | Plça. de l'Alzina, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. | 41.5899600,2.1789600 | 431568 | 4604577 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia: PARCS NATURALS.GENERALITATS DE CATALUNYA: http://parcsnaturals.gencat.cat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||||
| 56908 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-5 | CAROL i VENTURA, J. (2012) Què és el ball de Gitanes. Palau-solità i Plegamans: Qu4trepins. Quaderns de Cultura. INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat | XX-XXI | El Ball de gitanes -d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles diferents, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de dues cançons de pas, per entrada i sortida de la colla: A la Festa i la Festa, i quatre cançons de ball: el Xotis, la Catxutxa, la Contradansa i la Jota. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. La música es caracteritza per un ritme alegre i ràpid, al so de diferents instruments tradicionals, que fan que el grup orquestral per interpretar les colles sigui habitualment la cobla. Acompanyant la música, els balladors fan tocar un dels altres elements característics d'aquest ball, les castanyoles. Com anècdota del municipi cal mencionar que es va convertir gairebé en tradició, a finals del segle passat, que quan algun membre de la colla es casava, es feia una ballada al seu casament. Actualment les Gitanes a Palau-solità i Plegamans es ballen, generalment, pels volts del 15 de maig, durant la Festa de Sant Isidre. | 08156-168 | Palau-solità i Plegamans | El ball de Gitanes a Palau-solità i Plegamans es balla des de temps immemorials. Es va deixar de celebrar durant la dècada dels anys 60 del segle passat, i es va reprendre novament l'any 1976. Actualment és organitzat per l'Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans. | 41.5876800,2.1782900 | 431510 | 4604324 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Joan Carol i Ventura (Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans).Consta a l'Inventari de Danses Vives de Catalunya amb el codi: IPCIDV-4-0888. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 56910 | Caramelles del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-del-roser | XX | Ja no es canten. | Les Caramelles del Roser es cantaven a la vigilia del Roser. Els joves anaven per les cases de pages a cantar-les i, a canvi, els hi donaven diners per sufragar les despeses de la festa. La lletra és tal i com segueix: Lo primer sou Verge pura per lo grau que posseïu, més que tota criatura puix tanta glòria teniu; sou de Déu la més honrada al restant sou i sereu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo segon Verge benigna, deu encens al vostre Fill un voler de Déu consigna llum de gràcia sou espill; bé sou Vos glorificada amb los plers que vos li feu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo tercer sou Verge Santa perquè en la Cort Celestial claredat llenceu Vos tanta que lo món il·luminau; tot lo món il·luminau més que el sol en l'Orient. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo quart és que us obeeixen sants i santes, fen honor, per aquells que vos coneixen Mare sou del Salvador; Oh Regina coronada, glòria sou del regne seu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo quint és que us remunera lo Senyor vostres turments, amb grat vostre, sens espera, d'aquells dons sempre plasents; mai se perd en Vos soldada qui us servei bé el satisfeu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu, Lo sisè és que sou vestida d'un sant cos glorificat, per estar molt ben unida prop la Santa Trinitat; dels serafins exalçada, dels restants sou i sereu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo setè és que sou ben certa que uns tals goigs mai finiran, ni sereu ja mai deserta ans per tot temps duraran, alegreu-vos, doncs, amada, amb Jesús com fer-se Déu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo vuitè és cambra sagrada Mare de un Déu eternal, bon Jesús prengué posada la nit santa de Nadal; avui triomfant ressuscita Jesucrist Redemptor meu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. | 08156-170 | Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56910-foto-08156-170-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'Associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 56911 | Festa del Segar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | XX-XXI | La Festa del Segar es celebra anualment el segon diumenge del mes de juny. És organitzada per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i el Patronat de Sant Isidre. Abans de les 9 h, un grup graller anuncia l'inici de la festa, amb una cercavila que surt de la plaça de la Vila fins al Camp de can Saragossa, entre el camí de can Pavana i el passeig de la Carrerada. Al camp, una vintena de segadors fan la sega tradicional amb volant. Un cop finalitzada la sega s'ofereix un esmorzar amb botifarres al públic assistent a l'exhibició. | 08156-171 | Camp de can Saragossa | 41.5867100,2.1737300 | 431129 | 4604220 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56911-foto-08156-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56911-foto-08156-171-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 56912 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-12 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | XX-XXI | La Festa Major de Palau-solità i Plegamans es celebra anualment l'últim cap de setmana del mes d'agost i les jornades anteriors i posteriors. És la festa més gran del municipi i la que compta amb més participació. És organitzada per les associacions culturals, juvenils i esportives del municipi juntament amb l'Ajuntament. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives, com la cercavila de gegants, els concerts, els balls, sardanes, correfoc, exposicions, cinema a la fresca, àpats populars, activitats infantils, etc. | 08156-172 | Palau-solità i Plegamans | 41.5874700,2.1783000 | 431511 | 4604301 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 56928 | Festa Castanyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-castanyera | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | XX-XXI | La Festa Castanyera es celebra anualment al mes d'octubre, una setmana abans de la Castanyada. És organitzada per l'Ajuntament, amb la col·laboració dels AMPA i dels Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga. L'activitat central és la Mostra de Moniatos Disfressats, que aplega unes 600 obres fetes pels infants i les seves famílies. L'Ajuntament regala un petit present a cada un dels participants. També es reparteixen castanyes i es duen a terme concerts, espectacles i jocs. És una de les festes més multitudinàries del municipi, amb una gran participació. | 08156-188 | Pista Poliesportiva Coberta. Pg. de la Carrerada, 55, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5853600,2.1750400 | 431237 | 4604069 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56928-foto-08156-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56928-foto-08156-188-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 56937 | Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-1 | XIX-XXI | Hi ha algunes cases que ja no passen la capelleta de la Sagrada Família. | La Sagrada Família és una capelleta domiciliària, feta de fusta, amb ornaments de marqueteria. Duu les imatges de Jesús, Maria i Josep, protegides a la part frontal per un vidre, que es troba protegit alhora per dues portetes. Al darrere, normalment, hi ha un paper on van relacionades i numerades les persones inscrites a la capelleta. A la seva base hi ha un espai on es pot dipositar alguna moneda com a donatiu. Es va passant de casa en casa, i la seva estada és motiu de reflexió i pregària. A Santa Maria de Palau-solità hi ha una capelleta que passa en ruta per diverses cases del barri de la Sagrera i d'altres properes a la zona. El temps d'estada de la capelleta a cada casa, normalment, és d'un sol dia. | 08156-197 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5838900,2.1692400 | 430752 | 4603911 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56937-foto-08156-197-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Lluís Francès Castillo (tècnic de cultura de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans). | 98 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | |||||||||
| 86762 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Festa Major d’estiu, la gran festa de Polinyà, se celebra el segon cap de setmana de juliol, quan espectacles de tota mena omplen els carrers. Actualment ha pres rellevància el pregó de festa major, la festa d’aigua i el tobogan, el correfoc, el correbars, el futbol fang i la zona infantil dels plataners.</span></span></span></span></span></p> | 08167-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1978 se celebrava el 6 d’agost, per Sant Salvador, patró del poble. Llavors, la festa començava en dissabte, amb ball de tarda i de nit. El diumenge, després de la missa, es dansava i es preparaven les millors viandes per dinar. Per la tarda, hi havia concert de nit, normalment a cal Balaguer i, després, ball de nit. També s'instal·lava un gran envelat que es costejava, en part, per mitjà del pagament de les llotges. Llavors, encara es ballava el ball del fanalet i el de rams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1978, per decisió del consistori d'aquell moment, la festa es va traslladar als dies 7, 8 i 9 de juliol. Actualment se celebra el segon cap de setmana de juliol, coincidint el festiu en dilluns.</span></span></span></span></span></p> | 41.5575972,2.1565634 | 429666 | 4601002 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-02-2019-07-15-correfoc-0723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-03-2019-07-14-futbol-fang-0096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-05-2019-07-13-festa-de-laigua-i-de-lescuma-9100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-08-2019-07-13-correbars-9251.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||||
| 86763 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-4 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acte organitzat per la Germandat de Polinyà que agrupa unes 500 puntaires d’arreu de Catalunya. La vila s’omple de persones que posen en pràctica l’art de les puntes de coixí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Se celebra el 12 d’octubre.</span></span></span></span></span></p> | 08167-27 | 41.5575986,2.1565144 | 429662 | 4601002 | 08167 | Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4862.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 86780 | L'Escolanet de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescolanet-de-polinya | XVII | Referències documentals | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaume Alboquers, dit l’Escolanet de Polinyà era un dels homes de confiança d'una de les quadrilles de bandolers més famosa de Catalunya, juntament amb la d'en Serrallonga, la d'en Perot Rocaguinarda, 'Perot lo Lladre' </span></span></span></span>(Oristà 1582- Nàpols ‘1635)<span><span><span><span lang='CA'>. Amb ells, s'acostumava a trobar també </span></span></span></span>Joan Gili, de Sta Mª de Vilalleons, dit <em>Janot</em><strong>, </strong>i Gabriel Galí, anomenat <em>Barceló</em><strong>.</strong><span><span><span><span lang='CA'> Es tractava de camperols i gascons amb bones relacions amb el Sant Ofici, que robaven pels camins i repartien el botí entre la quadrilla. Entre robatori i robatori, treballaven la terra de les seves masies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que en la documentació de la època s'esmenta el Vallès i, en concret, Polinyà, com a zona de moviment bandoler, encara no és clara la relació entre Jaume Alboquers i el municipi.</span></span></span></span></p> | 08167-40 | <p>Perot lo Lladre va ser un Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants del Mas Rocaguinarda, d’Oristà. A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas ,per aprendre un ofici. Allà ingressà a les hostes de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic( el qual servia una germana seva, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard. Tot seguit (1602)es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler. Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. Tenia com a lloctinents importatnts personatges , Jaume Alboquers, Gabriel Galí àlies Barceló, i Joanot Gili de Vilalleons.</p> | 41.5574032,2.1561000 | 429628 | 4600981 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | 2023-01-31 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 86785 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-7 | <p>Per la festivitat de Sant Sebastià, en acabar la celebració religiosa, encara avui es canten els goigs a aquest sant. Les primeres estrofes són com segueixen:</p> <blockquote> <p>Màrtir sant molt singular, / supliquem vostra potència, / <em>vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència. </em></p> <p>Vostra mare és de Milà, / vostre pare de Narbona; / en la cort Dioclecià / per capità vos corona; / però Vós, per Déu amar, / deixau esta dependència. / <em>vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> <p>Passàreu cruels turments, / en els quals, segons s'ha vist, / convertíreu molta gent / a la fe de Jesucrist; / per això iu ve a suplicar / aquest poble per clemència:<em> / vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> <p>En un pal el mal pretor / us féu assagetejar / Qui podrà pensar el dolor / que vàreu en ell passar! / Allí vàreu demostrar / la vostra gran paciència:<em> / vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> </blockquote> <p> </p> | 08167-45 | <p><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut al respecte són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons la tradició, Sant Sebastià fou un màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303). És ja esmentat a la 'Depositio Martyrum' (calendari romà del 354), que n'assenyala també el lloc del sepulcre '<em>ad catacumbas</em>' (les actuals catacumbes de Sant Sebastià) . Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d'ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort, motiu que es repeteix en la iconografia del sant de diverses èpoques. Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d'aleshores és considerat protector contra la pesta, juntament amb Sant Roc.La seva devoció es popularitzà, però, a partir del s XV, i sobretot en les pestes de començament del s XVI, sovint amb el copatronatge ja esmentat de Sant Roc.</span></span></span> En l'actualitat, i malgrat que amb la desaparició de les pestes la devoció al sant ha minvat, són moltes les poblacions que el tenen per patró o copatró i que en la seva diada celebren la festa major d'hivern, com és el cas de Polinyà.</p> | 41.5581679,2.1511563 | 429217 | 4601070 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||||
| 86786 | Goig de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-salvador | <p><span><span><span>El dia de la festivitat de Sant Salvador, en acabar la celebració religiosa, s’acostumaven a cantar els goigs dels set gloriosos Sants les relíquies dels quals es guarden al temple.</span></span></span> Aquests goigs, però, a diferència dels de sant Sebastià, s'han perdut i en l'actualitat ja no es canten i poca gent els coneix.</p> <p> </p> <p>Eren com segueix:</p> <p><span><span><span>Goigs en alabanza dels set gloriosos sants, Illuminat Confesor, Venerando, Valido, Aureli, Neccari, Probo, y Especios Martyrs. Cuyas Reliquias se veneran autenticament en la Parroquioal Iglesia de sant Salvador de Poliñá, Bisbat de Barcelona, en lo endemà de la Festa Major, lo dia 7 de Agost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Puix que Deu vos coronà</span></span></span><span><span><span> / De la Gloria ab resplandors: / Mostreus nostres Protectors / Sants Martyrs en Poliñá. / En las Glorias del Thabór / Nostra Festa principal / Goza gloria molt cabal / Celebran al Salvador; / Ab estos Sants l’endemá / Continuan festas Majors: / Mostreus Exc, / Quant Christo se transfigura / En Thabós Santa montaña / Demostra virtud estranya / en resplandor, y blancura; / A tal gloria se ajustà / La de estos triunfadors: / Mostreus Exc. / Pera fer mes gloriosa / la sua transfiguració / Alli hy volgué lo Señó / Comitiva molt dichosa; / Profetas, y Apostols triá / Mes dignes de sos anors: / Mostreus, Exc. / Los Sants allí presentats, / De las llums de aquella gloria, / que sols era transitoria, / foren tots illuminats; / Los raigs de estos sants es clá /Ser perpetuos, y millors: / Mostreus, Exc, / Señal del tot verdader / Desta Divina Bondat / Se veu Sant ILLUMINAT / De nostres Sants lo primer; / Al qual debem vererá / Honra gran de Confesors: / Mostreus, Exc. / Sant VENERANDO es molt digne / Ab Sant VALIDO tambe / De nostres cultos, perque / Lo seu Martyri es insigne; / Ab que podem esperà /Ser dignes de sos favors: / Mostreus, Exc. / Sant AURELI, y Sant NECCARI / En lo Cel ja triunfants / Nos farán participants / De son contento plenari; / Per ells lograrem gustá / De nos nectarios sabors / Mostreus, Exc. / Sant PROBO llarch temps probat / En una inmunda presó / Obtingué lo galardó / Quant per fi fou degollat / Cumplidament alcanzá / Del Martyri los primors: / Mostreus, Exc. / Sant ESPECIÓS resplandent, / Com son nom mateix declara, / També en lo Cel nos prepara / De dulçuras un Torrent, / Lo qual cert nos correrà / Si’ns fem sos imitadors: / Mostreus, Exc. / De pedra, de aiguats, y llamps / Esta parroquia devota / Devant vos rendida tota / Vos prega llibreu sos camps / De tots mals llibre será / Tenint tals Intercessors: / Mostreus, Exc. / Puix Déu vos glorificà / Ab los eterns respandors: / Mostreus nostres Protectors / Sant Martyrs en Poliñá.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'exemplar consultat és una edició de 1790 a càrrec de l’estamper Joan Serra y Nadal del carrer de Santa Anna de Barcelona. </span></span></span></p> | 08167-46 | Església parroquial de Sant Salvador de Polinyà | <p><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut al respecte són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></p> | 41.5581955,2.1511305 | 429214 | 4601073 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||||
| 89392 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-16 | <p><span lang='CA'><span>La festivitat de Sant Sebastià, patró de Polinyà, se celebra el 20 de gener, i constitueix la festa major d’hivern. Es tracta d'una festa eminentment de caire religiós. Se celebra doncs, com a primer acte de la diada, la processó des de la Germandat, portant la imatge de Sant Sebastià, cap a l'església, on té lloc la missa solemne i després es canten els goigs. Posteriorment, encara al Passeig de l'Església es ballen sardanes, i per la tarda té lloc, des de l'any 1988, una cursa popular. </span></span></p> | 08167-51 | Passeig de l'Església | <p>Antigament es feia una processó per tot el poble, que s'ha vist substituïda per la portada del sant des de la Germandat fins a l'església parroquial.</p> | 41.5578127,2.1514406 | 429240 | 4601030 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89392-2019-01-21-acte-religios-4358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89392-2018-01-20-xxxi-cursa-popular-9285.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 89393 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-2 | Hi ha una associació que se'n cuida | <p>Es tracta d'una festa amb força tradició a Polinyà, gestionada per una de les associacions més antigues del municipi i celebrada aquí el diumenge abans de Sant Antoni, protector dels animals, perquè no coincideixi amb Sant Sebastià. Es fan les tradicionals cavalcades amb els animals ben guarnits, per anar-los a beneir.</p> <p> </p> | 08167-52 | Passeig de l'Església | <p>El ritus principal dels <em>Tres Tombs</em> consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant</p> | 41.5578097,2.1514577 | 429241 | 4601030 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89393-2018-01-14-sant-antoni-abat-9045.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||
| 89394 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-17 | <p>La ballada de gitanes, organitzada per la Germandat de Polinyà, és una festa associada a Carnestoltes força i arrelada a la població, ja que hi ha tradició d'aquest ball des de fa molts anys i, des de l'any 1979 es coneix que es balla cada any sense excepció. En l'actualitat hi ha dues colles, l'una de veterans i l'altra de més novella, i apleguen totes dues prop de 32 balladors.</p> <p>Es conviden diferents colles de gitanes que mostren els seus balls durant la tarda de diumenge de la Festa Major. L'acte se celebrava fins fa poc al pati del CEIP Pere Calders i en els darrers anys a la plaça de la Vila.</p> <p>L'acte abasta diversos balls i figures com jotes, contradances, i parts de tres. Es balla per parelles, vuit, dotze o catorze parelles. Es fa una entrada amb les parelles agafades dels dits, es feien una sèrie de figures assajades, es col·loquen en paral·lel i donen pas als altres balls. Quan s'acabaven es torna a sentir la música d'entrada i les parelles surten a saludar, les noies amb un mantó o mocador i els nois amb les mans.</p> <p> </p> | 08167-53 | Plaça de la Vila | <p>El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors.</p> | 41.5560510,2.1602353 | 429971 | 4600827 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89394-gitanes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89394-2017-07-07-ballada-gitanes-8702.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 89496 | Els saurins de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-saurins-de-polinya | XIX-XX | Encara hi ha saurins a Polinyà, tot i que no es deixen conèixer | <p>Segons fonts orals, Polinyà sempre havia estat mancada d'aigua, fins al punt que a Santa Perpètua de Mogoda s'hi referien com 'el poble sec'. A la segona meitat del segle XIX, sembla que gràcies als saurins, es van començar a trobar aigua en molts indrets a entre 2 i 3 metres de profunditat, fet que va comportar la construcció d'un gran nombre de pous i de mines.</p> <p>Segons aquestes mateixes fonts, encara hi ha saurins a Polinyà, que utilitzen branques i rellotges de pèndol.</p> | 08167-77 | 08167 | Polinyà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | 2023-01-31 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||||||
| 58726 | Goigs a llaor de Sant Felip Neri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-felip-neri | XX | Goigs musicats a llaor de Sant Felip Neri fundador de la congregació de l'oratori. La festa del qual s'escau el 26 de maig, que diuen així: Puix del món en el temperi / fóreu far de santedat: / Gloriós Sant Felip Neri, / deu-nos vostra caritat /. Una llar honrada i pia / - do del Cel és vostre niu; / la ciutat que el nom prenia / de les flors és on floriu; / més que Dant Alighieri / Vos renom li heu donat/. Nin encar, tothom ja us deia, / cor-robat, «el bon minyó»: / de virtuts hom entreveia / la futura resplendor. / Éreu un nin, mes d'un criteri / que ultrapassa vostra edat. / Comiat deu a Florència / i feu cap a Sant German; / si un promet hom una herència, / la voldríeu molt més gran: / un instint ple de misteri / fins a Roma us ha menat. / Per mols Roma l'eterna / és fitó d'innoble anhel, / mes a Vós no us enlluerna / cap més glòria que el Cel: / res al món no tot haver-hi / que us allunyi de l'amat. / De la Roma soterrada / heu sentit l'atracció: / cada nit hi feu estada / en sublim oració./ Catacumbes, asceteri / on us heu tan encelat! / El Diví Esperit se us lliura / en un nou Pentecostes; / gairebé us fugia el viure / amb el foc que us ha tramès. / El cor troba refrigeri / en sentir-se dilatat. / Quan eixiu d'aqueix Cenacle, / vostre zel, qui el frenarà? / Deu a Roma l'espectacle / d'un apòstol jovençà: / ample camp de ministeri / us ofrena la Ciutat. / Resseguiu carrer i places / escampant mots divinals / i coneixen vostres passes / les presons i els hospitals; / troba en Vós un sant cauteri / la dolença i el pecat. / Déu us crida a ser prevere / per poder servir-lo més; / si l'honor massa us esvera, / obeir cal el confés. / Serà el vostre ministeri un fecund apostolat. / Quan refeu el Sacrifici / de la Creu, com sou commòs ! / Emmenat per un sant desfici, / fins s'encela el vostre cos: / és tot llum el presbiteri / on resteu extasiat. / Sempre en Déu la vostra pensa, / com ameu l'oració! / Vostre cor, foguera immensa, / s'hi rabeja amb passió. / Ella us torna el captiveri / Paradís anticipat./ Del Sant Crist la imatge augusta / us arrenca abundós plor:/ «Vós clavat en dura fusta, / i em podria plànyer jo?» / L'amor sent gran refrigeri / de sofrir per l'Estimat. / Xavier apar que us crida / amb ses lletres d'Orient; / per Jesús donar la vida / és el vostre anhel fervent. 7/ Déu, per Índies, l'imperi / de tot Roma us ha llegat. / De Jesús l'ardent paraula / fa reviure vostra veu; / és de nou el temple l'aula / on s'ensenya a amar la Creu; / heu, amb vostre magisteri, / l'Evangeli revifat. / Vostre confessionari / dels fidels és fort imant; / pecador que sap trucar-hi / prou s'irà santificant. / Quants i quants el captiveri / per Vós rompen del pecat! / Ja no va a l'Eucaristia, / com abans, el cristià, / l'esperit sense aqueix Pa: / emmenant-lo al dolç Misteri / ben sovint, l'heu retornat./ Déu no vol que amb Vós es mori / l'obra gran del vostre zel, / i uns inspira l'Oratori, / que en Maria té l'arrel: / Ella fa el vostre asceteri / bell planter de santedat. / Es l'engany el patrimoni / de Luter i els seus iguals, / mes Vós feu que el gran Baroni / Contra tots dicti els «Annals», / i pel seu alt magisteri / triomfà la veritat. / Si la música divina / enllorada al temple es veu, / per salvar-la, Palestina, / el seu Príncep, li doneu. / Serafins, vostre psalteri, / és que al món l'haveu baixat? / Cor d'infant, sou l'alegria / del jovent i dels infants: / amb l'amor tendre a Maria / cada dia els feu més sants; / si els cerqueu honest platxeri, / quants perills els heu llevat !/[continua a observacions] | 08179-47 | Capella de Sant Felip Neri a Les Farreres | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6412200,1.9109600 | 409303 | 4610515 | 1937 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58726-foto-08179-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58726-foto-08179-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58726-foto-08179-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Jaume Garcia i Lluís Millet | [continuació de descripció]Sou d'amor flama que vola, / anhelant, fins a l'Empir; / sou humil com la viola, / de puresa sou un llir: / sant perfum, que el deleteri / baf del món ha dissipat./Al cor vostre feia pena / la sofrença dels germans, / i miracles a balquena / remintolen vostres mans: / tot el vostre ministeri / és sadoll de pietat. /Contra Vós l'Infern esbrava / el seu odi furient: / la calúmnia es llançava / damunt l'obra que aneu fent. / Oh, que dolç és l'improperi, / si per Crist és suportat!/Si, cruel, la malaltia / en un llit us té retut, / - oh finesa de Maria !- / Ella us torna la salut: / No tindríeu refrigeri / sens Jesús Sagramentat. /Sou n Sant als ulls del poble, / de tendreses paternals; / conseller sou de gent noble, / Papes, Bisbes, Cardenals; / bandejant l'humà criteri, / dignitats heu refusat. /Vuitanta anys! La vostra vida / és reblerta de virtut, / i el Bon Déu a rebre us crida / el guardó ben merescut. / Vuitanta anys de captiveri, / de triomf l'eternitat. /Celebreu la Missa santa / quan s'atansa el darrer instant, / i de joia en sentiu tanta, / que esclateu en cèlic cant; / vostre cos apar aeri, / de la terra deslligat. /Us vetllaven l'agonia / els fills vostres afligits; / si la pena els atuïa, / vostra mà els ha beneïts. / Jorn del Corpus, gran Misteri, / cap al Cel haveu volat. /Si sentint-se en orfenesa, / Roma plora de tristor, / la consola la certesa / que té al Cel un gran Patró. / Com celeste filacteri / ella us serva el Cos sagrat./L'arbre sant de l'Oratori / promte arreu estén l'arrel, / i és pertot bon adjutori / per fer via cap al Cel. / sigui fèrvid asceteri / el que té nostra ciutat. /Puix dels Sants a l'hemisferi / resplendiu amb tant d'esclat: / Gloriós Sant Felip Neri, / deu-nos vostra caritat./V. Ora pro nobis, beáte Philippe. / R. Ut digni efficiámur promissiónibus Christi.OREMUS. Deus, qui béaum Philippum Confessórem iumm Sanctórum tuórum glória sublimásti: / concéde propítius; ut, cuius commemoratióne laetámur, eius virtútum proficiámus exémplo. /Per Christum Dóminum nostrum. / R. Amen.Al revers del goig s'escriu: 'En plena persecució religiosa (agost del 1937), fou composta la lletra d'aquests Goigs, a Barcelona, pel P. Jaume Garcia, de la Congregació de l'Oratori, i la música, al Masnou, pel Mestre Lluís Millet. L'Excm. I Rdm. Sr. Bisbe de Barcelona s'ha dignat concedir als seus diocesans cent dies d'indulgència, en la forma de costum, per cada vegada que devotament recitaran o cantaran aquests Goigs. Barcelona, febrer del 1946'. | 98|119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 58895 | Llegenda de l'Hostal de la Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-de-la-mort | FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les Sendes dels Bandolers (Sant Llorenç del Munt- Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Publicada | La llegenda se situa als Hostalets de Daví, hostal situat al Camí Ral i conta que un dels hostalers es dedicava a robar als seus hostes i, fins i tot, si calia matava. Aquest sinistre personatge triava els hostes més acabalats. Un cop havia escollit la seva víctima li oferia una habitació, que ja tenia a punt, on al sostre, per sobre del llit hi havia col·locada una gran llosa, de tal manera que quan el viatger estava dormint, la llosa es precipitava damunt d'ell acabant amb la seva vida. No s'acabava tot aquí, sinó que de les seves víctimes en feia filets que donava de menjar a les següents. Sembla ser que tot es va descobrir quan un home que es donava per segur que havia fet nit a l'hostal no va continuar amb el seu viatge. | 08179-266 | Hostalets del Daví - Camí Ral | L'abandonament dels Hostalets del Daví s'hauria produït en el transcurs de la segona meitat del segle XIX, a favor de les noves rutes per carretera i ferrocarril que s'havien obert entre Barcelona i Manresa. Després del seu tancament l'edifici va servir com a amagatall però també com a refugi de pastors i carboners. Ricard Gomis, membre del Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet va recollir la informació oral en les seves converses amb els avis de Rellinars que Antoni Ferrando i Roig va recopilar en el seu llibre sobre les Sendes dels Bandolers. | 41.6520100,1.9346300 | 411289 | 4611689 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58895-foto-08179-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58895-foto-08179-266-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 58913 | Art de la pedra seca en la construcció de murs i barraques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/art-de-la-pedra-seca-en-la-construccio-de-murs-i-barraques | BARGAS i FÀBREGAS, Jaume de (2006). Barraquers o margeters; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 307bis, desembre de 2006, pp.15 BARGAS i FÀBREGAS, Jaume de (2014). Els oficis de la pedra; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 394, novembre de 2014, pp.13 QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SANTAMARIA, Ramon (2016). Tines i barraques de vinya; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 411, maig de 2016, pp.16. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. https://ich.unesco.org | XVIII-XX | Un dels elements més característics del paisatge de Rellinars són les construccions en pedra seca: barraques, marges, tines o dipòsits d'aigua. Recentment la UNESCO ha inscrit els coneixements i les tècniques de l'art de construir murs en pedra seca a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. L'art de construir murs i barraques en pedra seca comprèn els coneixements i pràctiques sobre la seva realització amb un simple apilament de pedres sense usar altres materials de construcció, llevat de terra també seca en algunes ocasions. La seva estabilitat estructural s'obté gràcies a una selecció i col·locació acurades de les pedres. Amb aquests murs s'han creat diferents tipus d'hàbitat humans, així com d'estructures per a l'agricultura i la ramaderia, que han configurat el paisatge de Rellinars, relacionat amb l'explotació de la vinya entre els segles XVIII i XX. Aquestes construccions constitueixen un testimoni dels mètodes i pràctiques usats per les comunitats amb vistes a organitzar els seus espais de vida i treball traient el màxim partit dels recursos naturals i humans locals. A més, els murs de pedra seca tenen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus, en la lluita contra l'erosió i desertificació de terrenys, en la millora de la biodiversitat i en la creació de condicions micro climàtiques propícies per a l'agricultura. Els dipositaris i practicants d'aquest element del patrimoni cultural són les comunitats rurals en les que està profundament arrelat, així com els professionals del sector de la construcció. Les estructures en pedra seca es realitzen sempre en perfecta harmonia amb el medi ambient i les tècniques usades són un exemple de relació equilibrada entre l'ésser humà i la natura. La transmissió d'aquest art de la construcció s'efectua principalment mitjançant la pràctica adaptada a les condicions específiques de cada lloc. La tècnica tradicional de la pedra en sec a Catalunya s'inclou dins l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, sota la denominació original de 'Treball de la pedra en sec' en data 7 de juliol de 2016, d'acord amb el que estableix l'article 5 de la llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural. La declaració de la UNESCO es va produir el novembre de 2018 a la República de Maurici, durant la XIII sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. En el seu informe es destaca que la construcció de pedra seca és una tradició viva, que s'ha desenvolupat cada vegada més per a la gestió sostenible del patrimoni cultural, les terres agrícoles, els habitatges humans i el seu entorn. Entre els seus professionals, el coneixement i les habilitats relacionades es transmeten a través del treball conjunt de mestres i aprenents qualificats, tallers, capacitació vocacional, cursos i molts altres mitjans. La pràctica implica l'estreta cooperació dels membres de la comunitat, reforçant la cohesió social i la col·laboració dins de les famílies i els veïns. Com una característica generalitzada i distintiva del paisatge cultural, l'element proporciona a tots els seus professionals un fort sentit d'identitat. L'art de la pedra seca combina una tècnica generalitzada amb respecte per les condicions locals i l'ús exclusiu dels materials de construcció locals. Promovent la naturalesa compartida dels coneixements tradicionals, la pràctica es deriva de la necessitat de netejar la terra amb fins de cultiu i utilitzar pedres per construir estructures altament funcionals. Aquests aspectes il·lustren el paper fonamental del patrimoni cultural immaterial a la creació i el manteniment de l'entorn vital. La protecció estatal i el reconeixement internacional eleven el perfil d'aquesta pràctica i promouen el respecte i la consciència del seu valor. | 08179-123 | Rellinars | Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular, en algun cas també és de planta doble. Poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6376200,1.9110500 | 409305 | 4610116 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58913-foto-08179-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58913-foto-08179-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58913-foto-08179-123-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | La declaració de la UNESCO afecta exclusivament a la tècnica i els coneixements no a les construccions i no implica la seva protecció urbanística. Però és un reconeixement a les barraques i construccions en pedra en sec que formen part del paisatge de Rellinars, i cal tenir-ho ben present. | 119|94|98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58932 | Goigs a llaor de Sant Isidre llaurador. Patró de la Capella del mas Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-isidre-llaurador-patro-de-la-capella-del-mas-gibert | XVII-XX | Goigs a llaor de Sant Isidre llaurador. Patró de la Capella del mas Gibert del terme de Rellinars, bisbat de Vic, que diuen així: Quan bramuli esbojerrada / la tempesta en l'horitzó: / De mal temps i pedregada / preserbeu-nos, Sant Patró./ Dins l'Espanya cristiana / fou Madrid vostre breçol, / lluny de la glòria mundana / vostre esprit troba conçol; / practicant la fe sagrada / doneu glòria al Criador: / De mal temps i pedregada etc.../ Vostra humil sabiduria / l'aprenguéreu en els fulls / del gran llibre que s'obria / cada dia a vostres ulls; cel i terra i ocellada / canten himnes al Senyor: De mal temps i pedregada etc... / Regirant la terra dura, / vostre cos mortifiqueu / i sovint amb gran dolçura / aixequeu el cor a Déu; / sobre els camps cau la rosada / de vostra humil oració: / De mal temps i pedregada etc... / En jornada calurosa, / ben aprop del caminet, / feu brollar font abundosa / que sacia vostra set; / a la terra assedegada / sabeu dar Vós la regor: / De mal temps i pedregada etc... / Devot sempre de Maria / dins la Capella pregueu / i els Angels amb alegria / van llaurant vostre conreu; / la llevor que haveu sembrada / dóna fruits en abundó: De mal temps i pedregada etc... / El 'Gibert' noble masia / bell altar us ha aixecat, / on vetlleu de nit i dia / les collites del veïnat; / Rellinàs i sa encontrada / us reclama amb devoció: / De mal temps i pedregada etc... / Quan mbramuli esbojerrada / la tempesta en l'horitzó: De mal temps i pedregada / preserveu-nos, Sant Patró. v. / JUSTUM DEDÚXIT DÓMINUS PER VIAS RECTAS, ALLELÚJA. / R. / ET OSTÉNDIT ILLI REGNUM DEI, ALLELÚJA. OREMUS: DA NOBIS QUAESUMUS, MISÉRICORS DEUS, BEÁTO ISIDÓRO AGRÍCOLA CONFESSÓRE TUO INTERCEDÉNTE, SUPÉRBE NON SÁPERE: SED, EJUS MERITIS ET EXÉMPLIS, PLÁCITA TIBI SEMPER HUMILITÁTE DESERVÍRE. PER CHRISTUM DÓMINUM NÓSTRUM. AMEN. | 08179-214 | El Gibert de dalt | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6432200,1.9119500 | 409388 | 4610736 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58932-foto-08179-214-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Està musicat, amb partitura al final. Lletra i música del Rnd. Emili Riera, Pvre. Dibuixos de Mateu Avellaneda. Està editat per iconografia Martí de Terrassa. | 98|94 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58933 | Goigs en lloança del gloriós màrtir Sant Pere, apòstol, patró de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-del-glorios-martir-sant-pere-apostol-patro-de-rellinars | XVII-XX | Goigs a llaor de Sant Pere, apòstol, patró de la parròquia del terme de Rellinars, bisbat de Vic, que diuen així: De l'Església pedra ferma / gran Apòstol del Senyor: / Escolteu nostres pregàries, / Sant Pere, nostre patró. / Bo i pesacant prop de la platja / és inútil vostre afany, / de Jesús la dolça imatge / us convida per company ; / de les ànimes esquives / sereu ara pescador: / Escolteu…etz. / Jesús puja a vostra barca / i sermona els seus orients, / vós sereu el gran jerarca / qui guiarà els seus creients; / mar enllà enmig de tempestes / portareu segur el timó: / Escolteu… etz./ La paraula vós prenguéreu / quan Jesús - Qui sóc - us diu : / i amb fermesa responguéreu / - Vós sou Crist Fill de Déu viu ; / i Ell sa ESglésia consolida / en la vostra confessió. / Escolteu… etc. / Fidel sempre a la doctrina / de vostre Mestre estimat /us guià la llum divina / pel camí d'apostolat; / les multituds convertíreu / amb vostra predicació: / Escolteu… etc./ Lluitàreu amb valentia / per la fe de Jesucrist; / un cabdill que ens salvaria / tots els temps en Vós han vist; / de l'ESglésia perseguida / siau guia i defensor: / Escolteu…etc. Per vetllar-nos nit i dia / Rellinàs vos ha escollit, / si la fe mai defallia / conforteu el nsotre esperit; / l'aliment de cada dia / doneu-nos en abundor: / Esclteu…etz. / De l'Església pedra ferma / gran Apòstol del SEnyor: / Escoleteu… etz. Tu es Petrus / Et super hanc Petram aedificaeo Eclesiam MF | 08179-215 | Església parroquial | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6398700,1.9115900 | 409353 | 4610365 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58933-foto-08179-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58933-foto-08179-215-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Goigs editats com a record del Solemne Ofici celebrat en el dia de la Festa Major, del MCMLIV, Any Sant Marià, a l'Església Parroquial de Sant Pere de Rellinars. Lletra i música de mossèn Emili Riera, Pvre. rector de la parròquia. Edició patrocinada per la impremta Vda. de M. Marcet Bosch de Terrassa. | 98|94|119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 58936 | Trobada gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-0 | ARIAS, Anna (1997). Els gegants de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 129 - 130. CASANOVAS CARRERAS, Gemma (2017). Història dels gegants de Rellinars. Ajuntament de Rellinars. http://webs.gegants.cat/taradell/files/2018/07/Rellinars-2018-Horari-i-mapes.pdf | XX-XXI | El primer diumenge de setembre es realitza la trobada gegantera de Rellinars, amb la participació de gegants provinents d'altres municipis propers i on els gegants de Rellinars han efectuat visites. A primera hora es fa la plantada dels gegants, a la pista poliesportiva. Tot seguit cal agafar forces amb un bon esmorzar de germanor entre totes les colles. A continuació s'inicia la cercavila pels carrers de Rellinars. En acabat es fan els balls finals i el lliurement de records. La cercavila surt del mateix poliesportiu. La primera parada i avituallament es fa a l'alçada de la font de l'Homenatge. La segona parada és a la plaça de l'Ajuntament, on es fa un ball per colla. A continuació passen pel carrer d 'Heribert Pons, on hi ha un pas cobert i les figures que superin els tres metres han de passar estirades. El darrer avituallament és davant el restaurant can Toni. On es fa l'entrega dels records a les colles i el ball final de cada una. Un cop finalitzada l'entrega de records es fa un ball conjunt per acomiadar la trobada. Les trobades van començar a finals dels anys 90 dels segle passat (1998). | 08179-218 | Rellinars | La primera trobada internacional on es va participar fou la de Bruxel·les, el juny de 1994. També s'ha participat en les de de Grimbergen, Mariapharr i Saumur. El 18 de febrer de 1995, es fa una assemblea per crear l'Associació dels Amics dels Gegants de Rellinars, i el 15 de novembre de 1995 es formalitza legalment. L'any 1997 es fa una recol·lecta popular -aconseguint entre 500.000 i 600.000 pessetes- per finançar el que es convertiria en la companya d'en Capablanca, la Mercè de Can Cotis. L'estrena fou l'1 d'agost de 1997, en el marc de la Festa major del poble. El gegantó es va presentar oficialment l'octubre de 2013, a Sallent, per la VI trobada del món geganter. Des del 2014, hi ha un grup que toca la gralla i el tabal -anteriorment s'havia de comptar amb la música d'altres colles o contractant-ho-. Des del mes de març de 2017, l'Associació Amics dels Gegants de Rellinars ha cedit els gegants a l'Ajuntament. | 41.6339800,1.9120000 | 409379 | 4609710 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58936-foto-08179-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58936-foto-08179-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Fotos provinents de l'Ajuntament i de la xarxa. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58937 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-16 | XX | La Festa Major de Rellinars se celebra el darrer cap de setmana de juliol, comença amb el pregó el divendres. Després es fa un sopar popular i ball al poliesportiu. El dissabte és el dia on es fa una cursa popular ben curiosa, ja que la patrocina la família Muncunill i els premis que es concedeixen porten noms d'aquesta família. Enguany faran la 40ª edició. L'èxit de la cursa fa que s'hagi de limitar la participació a 200 corredors i acaba amb una botifarrada. El dissabte també es fa cinema a la fresca i ball al vespre. El diumenge és el dia dedicat, majoritàriament, a la canalla. Tot i que el cap de setmana són els dies forts, les activitats s'allarguen tot el juliol i bona part de l'agost, amb activitats paral·leles. Es fan concursos gastronòmics, de truites o de pastissos. Ja se sap que no hi ha festa sense menjar. També es fan activitats culturals com teatre, música i exposicions. Així com jocs i esports de tota mena: petanca, escacs, futbol o caminades. | 08179-219 | Rellinars | Les dates de celebració de la Festa Major han anat variant amb els anys per adaptar-se a les necessitats de la població. Al començament es feia el primer cap de setmana de setembre. Però els estiuejants ja havien acabat les vacances i tornaven a les seves poblacions de residència, ja fos Terrassa o Barcelona. Per aquest motiu es va passar a l'agost. Llavors, el problema és que coincidia amb les vacances de bona part de la gent de la comissió de festes. Així que es va decidir traslladar-la al darrer cap de setmana de juliol, que és quan es fa actualment. Algunes activitats s'han mantingut, però d'altres s'han deixat de fer. Revisant programes antics podem destacar-ne algunes de més significatives. És el cas de l'homenatge a la gent gran o el concurs de pintura ràpida. Aquest darrer, es va fer 4 o 5 cops i el resultat són uns quadres que ornamenten les parets de l'Ajuntament. Abans també es feia un partit de futbol de casats contra solters. Avui dia aquesta divisòria pot resultar problemàtica i caldria afegir altres equips. També es pot llegir que s'havien fet concursos de tir al plat, ja que hi havia un camp d'aquestes característiques en funcionament. Els oficis religiosos també s'han deixat de celebrar. A més tenint en compte que la data no està vinculada a la del patró del municipi que és Sant Pere, ni al co patró que és Sant Fermí. | 41.6376200,1.9110500 | 409305 | 4610116 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58937-foto-08179-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58937-foto-08179-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Durant uns anys, la urbanització del Planet organitzava una festa major pròpia. Finalment, es va aconseguir que s'integressin a la Festa Major comuna.Fotografies cedides per l'Ajuntament. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 59004 | Llegenda del Gorg dels dimonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gorg-dels-dimonis | CORNADÓ, Carles (2017). Toponímia de Castellbell i el Vilar: Els dimonis de Les Comes; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 418, gener de 2017 pp. 16. MASATS i LLOVER, Joan (1980). El Raval de Les Comes o la Riereta, dins El Brogit, 8, setembre de 1980, pp. 1. Bloc d'en Carles Cornadó: http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/01/gorg-del-dimoni.html | XIX-XX | Aquesta llegenda que recorda molt a les dels minairons pirinencs fou publicada per Joan Masats l'any 1980 i els fets succeeixen al gorg del Diable, prop de Can Cotis i diu així: 'En aquells temps antics, quan encara els llops transitaven per aquestes contrades lliurement durant les llargues nits, la gent i el bestiar restaven quiets i arraulits dintre de les seves coves i cabanes quan sentien els udols de la ramada per dalt les carenes. La casa de Les Comes ja era de les més importants de la contrada, però no s'hi acostava gairebé ningú de dia i molt menys de nit, ja que es deia pel poble que l'amo i el diable tenien un pacte, que permetia al primer dominar uns éssers que eren els seus esclaus. El seu poder era total durant la nit, però en sortir el sol perdia tota l'eficàcia ja que els esperits malignes no volien saber res amb la claror. L'amo de les Comes, que tots temien perquè pensaven que era un bruixot, tenia una caixa gran, sempre tancada amb clau que guardava gelosament. Una vegada va haver de sortir de casa a corre-cuita i oblidà d'emportar-se la clau. La seva muller, que tenia l'ordre de no tocar-la mai, encuriosida no va poder resistir a la temptació. D'allí dins varen començar a sortir éssers negres que ràpidament es van escampar per tota la casa. De cop començaren a demanar a grans crits que l'amo els tornés a la caixa o els donés feina. La mestressa espantada i sense saber què fer va esperar que el seu marit arribés. Entrada la nit l'amo va arribar i veient el desastre i davant de la impossibilitat de tornar-los a la caixa va decidir abocar un sac de mill i ordenà a les bèsties que apleguessin un a un tots els grans i els tornessin al sac. En poca estona ja estava tot recollit i novament amb crits terribles demanaven feina al seu amo. Llavors els va demanar que anessin a la cinglera de Cal Robert i que estimbessin els grans blocs de pedra que la coronaven daltabaix, però res a fer. A mitjanit ja havien acabat la tasca encomanada. Rumiava l'amo fins que els manà agafar una pell de cabra negra i anar al Gorg de Cal Cotis per rentar-la fins que es tornés blanca. Amb gran enrenou varen agafar la pell negra i arribats al gorg, frega que frega sense que la pell canviés de color. La qüestió és que els primers raigs de sol els va sorprendre allí i vençuts es varen llançar dins l'aigua sense poder-ne sortir mai més. Des de llavors, qui de nit s'acosta i escolta amb l'orella al terra, sentirà la remor dels dimonis colpejant una i altra vegada la pell de cabra al terra en el seu intent de blanquejar-la. De l'amo de Les Comes no se n'ha sabut mai més res i mentre ell no els ho demani, els diables, per sempre més, restaran al fons del gorg intentant acomplir la tasca encomanada'. | 08179-296 | Riera de Rellinars | El gorg del Diable se situa a la Riera de Rellinars, entre la masia de Cal Cotis i l'Església Vella, poc abans d'entrar en el terme de Castellbell i el Vilar. S'hi accedeix des de la casa, que es troba a tocar de la carretera B-122 que va de Castellbell a Terrassa, passant per Rellinars. La llegenda que recorda molt a les dels minairons pirinencs fou publicada per Joan Masats l'any 1980 i els fets succeeixen entre el mas de les Comes i Cal Robert (terme de Castellbell i el Vilar) i el Gorg del Diable (terme de Rellinars). Carles Cornadó ens explica que de petit havia sentit a un pescador que sovint s'exclamava que en aquest gorg sempre hi havia peixos, però que mai ningú n'hi havia pogut pescar. Això hauria reforçat la llegenda pensant que aquests peixos són els dimoniets que de dia es transformen. | 41.6391300,1.8961500 | 408066 | 4610299 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59004-foto-08179-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59004-foto-08179-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al tractar-se de l'amo de Les Comes, una masia de Castellbell i el Vilar, també es troba inventariada en el Mapa del patrimoni cultural d'aquest municipi, amb la versió de Carles Cornadó (2017). | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 59023 | La tupinada de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tupinada-de-rellinars | <p>CORNADÓ, Carles (2018). La tupinada de Rellinars; dins El Brogit, núm. 429, gener de 2018. El Brogit. Castellbell i el Vilar, pp. 8-10.</p> <p>LLURBA, Rossend (2017) Història del Paral·lel. Memòries d'un home del carrer. Comanegra. Barcelona.</p> <p>PUY I JUANICO, Josep. (2010). Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions; dins Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923). Fundació Torre del Palau. Terrassa.</p> <p><a href='http://mobiols.blogspot.com.es/2016/02/banda-sonora-del-mes-de-febrer-la.html'>http://mobiols.blogspot.com.es/2016/02/banda-sonora-del-mes-de-febrer-la.html</a><br /> <a href='https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/rafael-comas/'>https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/rafael-comas/</a><br /> <a href='https://soundcloud.com/betzuca'>https://soundcloud.com/betzuca</a><br /> <a href='http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/palet-i-barba-dom%C3%A8nec'>http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/palet-i-barba-dom%C3%A8nec</a><br /> <a href='http://irla.cat/wp-content/uploads/2015/12/palet-i-barba.pdf'>http://irla.cat/wp-content/uploads/2015/12/palet-i-barba.pdf</a><br /> <a href='http://www.lavanguardia.com/hemeroteca'>http://www.lavanguardia.com/hemeroteca</a><br /> <a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_Sala_i_Argem%C3%AD'>https://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_Sala_i_Argem%C3%AD</a></p> | XX | <p>Cuplet d'autoria desconeguda que explica satíricament els fets ocorreguts a Rellinars durant les eleccions a Corts del 19 de desembre de l'any 1920, en la lluita per ser escollits diputats els candidats Alfons Sala i Domènec Palet.</p> <p>Transcrivim tot seguit les dues versions existents:</p> <p>VERSIÓ 1</p> <p>Quin dol al Gran Casino / la tarda d'eleccions! / Tot l'escrutini deia / que el Sala anava a fons./ Mal llamp! quina desfeta / la que hem tingut a Ustrell/; tots deien: De gallina /se'ns ha tornat la pell!.. Al noi del diputat li ve una basca;/ El Fonsu diu: A Olesa m'han trait! / Si a Rellinás no ens surt la tupinada,/ Benet jo et reflic que ens hem lluit. Ai Deu fes que a Rellinás... ai! / ens donguessin tot el cens!/si algú ens treu d'aquest mal pas... ai! / ens fará un favor inmens. Els datos que venien / tots eren molt dolents! / Si a Rellinás anavem!-/ Diu el senyor Torrents. / Ja surten amb tres autos,/ se'n van cap a l'Ubach, / els autos entrevessen / a la font del Llimach. I mentrestant aquí els del Gran Casino / resaven pare nostres tremolant,/ i deia el senyó Sala ennuegant-se:/ -Qui sap si encara me la fregiran!- No en sap res de Rellinás... ai! / Si tingués seixanta vots! / Fora un cas com un cabás... ai! / Maleits els pagesots. De Rellinás arriba / un que és despatriat: / -Alfonsu et porto l'acta, /els hem ben enredat! / Només n'han votat trenta / pro en tens vuitanta cinc- / El Fonsu me l'abraça: / Ai, ai, quin goig que tinc! Va començar llavors la xirinola; / tothom cridava: Visca Rellinás!/ Ens ha salvat ben be la tupinada / pro ara nois no ho fessiu córre pas! Visca sempre Rellinás... Visca! / Els farem un monument. / Tindreu aigua i tindreu gas... Visca! / perque el Fonsu está content.»</p> <p>VERSIÓ 2:</p> <p>En un poble del districte / que li diuen Rellinás / va passar-hi l'altre dia / un cas gros com un cabàs./ Ningú va baixar a vila; / ningú va anar a votar / i ara tothom diu que l'acta / el Fonsu la va robar. Quina brometa que li farem / quan ho remenin allà al Suprem; / el Sala no ho pairà pas / la tupinada de Rellinás. L'Asidret murriet, / ha fet una tupinada; / l'Asidret, murriet,/ ha pres l'acta an en Palet, / l'Asidret, no badà / i ha falsificat un acta. / Home bo, tros de pa... / Ja te'l dono per llençà. Si noranta vots hi havia / i en votaven trenta-cinc,/ en Sala deia: -Que votin / tots els morts que al poble hi tinc. /Si trobeu cap paralític / també el feu anà a votar / i si sol ell no pot valdre's / ja amb la neu rodolarà!- Ningú no vota amb tres pams de neu; / En Sala es queixa:-Si que em sap greu / Si no me'n donen vuitanta-vuit /Pobre de mi que ja estic ben cuit- L'Asidret murriet, / ha fet una tupinada; / l'Asidret, murriet,/ ha pres l'acta an en Palet, / l'Asidret, no badà / i ha falsificat un acta. / Home bo, tros de pa... / Ja te'l dono per llençà. Va arribà la gran notícia:/ -De vintiquatre guanyem! / Ja cal que els morts que votaven / tot seguit els enterrem!-/ De tant content com estava / el Fonsu no hi veia pas / diu:-Pagar el favor voldria:/ tenir un fill de Rellinás!- Quanta inonencia Jesús Deu meu! / Volgué fer un fill tot colgat de neu; / Fonsu no badis que d'hora o tard / la tupinada pot ser un mal part.</p> <p><a href='https://soundcloud.com/betzuca/la-tupinada-de-rellinars'>La Tupinada de Rellinars</a></p> | 08179-325 | Rellinars | <p>Com explica Carles Cornadó (2018) 'En aquella època els diputats eren assignats per districtes electorals. El municipi de Rellinars estava integrat al districte electoral de Terrassa i la pugna estava entre dos candidats. D'una banda Alfons Sala i Argemí (Terrassa, 1863 - Barcelona, 1945), industrial i polític monàrquic. Fou diputat en nombroses ocasions, sempre pel districte de Terrassa i fidel als interessos conservadors, anticatalanistes i monàrquics. Al 1919 va crear la Unión Monárquica Nacional amb l'objectiu de lluitar contra el 'separatismo catalán'. L'any 1923 fou nomenat senador vitalici pel rei Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera el va fer president de la Mancomunitat de Catalunya. L'any 1926 li fou atorgat el títol de Comte d'Egara. El seu contrincant era Domènec Palet i Barba (Terrassa, 1872 - Barcelona, 1953), industrial, advocat, i polític de tendències republicanes. Va ser el fundador del Centre Excursionista de Terrassa. Havia estat regidor a l'Ajuntament de Terrassa i el 1917 va ser escollit diputat provincial (Diputació de Barcelona). L'any 1931 s'uneix a ERC i coordina a Terrassa el suport al l'Estatut de Núria. Durant la República forma part de comissions de diferents ministeris i això l'obliga a exiliar-se a Mèxic després de la guerra, malgrat que va retornar anys després. L'any 1919 les polítiques caciquistes d'Alfons Sala havien arribat a cotes màximes, fins al punt que ja s'anomenava el seu estil amb el nom de 'salisme'. El mateix Josep Carner publicava poemes satírics a La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Joan de Canyamàs. El primer enfrontament directe entre Alfons Sala i Domènec Palet va tenir lloc a les eleccions de juny de 1919. Els resultats van ser molt ajustats amb el triomf de Sala, amb una victòria decisiva al municipi d'Olesa de Montserrat. Ja en aquestes eleccions es van produir fets estranys. Diuen que a Castellbisbal es va endarrerir l'hora del campanar per tal que més gent anés a votar. Al desembre de 1920 hi hagué noves eleccions i la tensió entre els candidats era màxima. A Madrid en Sala no aturava els seus discursos anticatalanistes i ens trobem en el punt àlgid del pistolerisme i de la violència extrema entre patrons i obrers. I en aquest context tingué lloc l'anomenada tupinada de Rellinars. Sembla que caigué una forta nevada a Rellinars i a la Serra de l'Obac, cosa que va provocar que molt poques persones s'atansessin a votar. A més les actes de les votacions no arribaven a Terrassa i veient els resultats dels diferents pobles del districte, els salistes es van començar a posar nerviosos. A Olesa de Montserrat, que havia salvat en Sala l'any anterior, ara hi havia guanyat en Palet. Membres de la candidatura de Sala van fer cap a Rellinars i van falsificar les actes: només hi havien votat 30 persones, però en van fer constar més de 90. Simplement van afegir com a votants a persones mortes que encara constaven al cens electoral. El candidat Sala va guanyar per 24 vots. Fruit d'aquests fets es van fer molt populars un parell de cuplets que amb el títol de 'La Tupinada de Rellinars'. La tensió entre els candidats degué arribar a cotes altes. A La Vanguardia del 24 de desembre hi trobem la següent crònica dels resultats de Terrassa: 'El señor Palet Barba, candidato derrotado, hizo una protesta de carácter general, exponiendo atropellos qué supone realizados en favor de don Alfonso Sala. Este contestó negando tales hechos y formulando una contraprotesta en apoyo de la cual dijo que presentaría pruebas ante el Tribunal Supremo. Entre ambos contrincantes se cruzaron frases un tanto vivas. Hecho el recuento, el señor Sala resultó, con 3.835 votos y el señor Palet con 3.811. En su virtud fue proclamado diputado a Cortes por Tarrasa don Alfonso Sala'.</p> | 41.6375200,1.9109600 | 409298 | 4610105 | 1920 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-11-23 00:00:00 | Jordi Montlló | Informació aportada i facilitada desinteressadament per Carles Cornadó. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 59027 | Auca de la diada d'en Capablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-la-diada-den-capablanca | MORENO, M. Dolors (1997). La diada d'en Capablanca; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 139 i 142. | XX | Auca de setze vinyetes repartides en files de quatre que expliquen la història del bandoler Capablanca de la manera que segueix: 1.- A les deu rendirà viatge, / si s'ha trobata ruta franca, / nostre il·lustre personatge, / el bandoler Capablanca. / 2.- Assenyalats lloctinents, / Trabucaires de Solsona, / el bandoler, complaents, / escolten tota l'estona. / 3.- Sotmet l'alcalde al comici / si es té de fer compliment / al bandoler i son seguici / per part de l'Ajutnament. / 4.- I es pren l'acord, com és lògic, / per total aclamació, / de que a l'hoste mitològic / se li ofereixi recepció. / 5.- Uncop li han redit honors / comença la cercavila: / Poble, Batlle, Regidors, / tothom alegre desfila. /6.- Noies molt ben abillades / la xaranga bullanguera / trabucaires - tres filades- / i en Capablanca al darrera. / 7.- Honorat ha estat pel poble / I en Capablanca, agraït, / vol demostrar que de noble / en té tant com d'eixerit./ 8.- Al peu de la carretera, / voltat per la seva tropa, / resta impacient a l'espera / del vianant que s'apropa./ 9.- Coma arma d'avantguarda / unes flors -petita toia- / i tancant la reraguarda / el somriure d'una noia. / 10.- Esten la capa i, a l'instant, / sobre el teixit esclata, / l'espurneig tan rutilant / de les monedes de plata. / 11.- Cau l'argent i, el trabuaire, / ho celebra sonorament, / ressonen molts trets a l'aire, són salves d'agraïment./ 12.- Com per art d'encantament, / el color blanc de la capa / ja no es veu, perquè l'argent, / és tint refulgent que el tapa. / 13.- Acabat 'l'atracament' / el bandoler sols li resta / fer ofrena a l'Ajuntament / del fruit de la seva gesta. / 14.- Amb una sola consigna / us entrego aquests diners: / Que la vila sigui digna / de rebre els seus forasters. / 15.- El bandoler s'acomiada / havent fet formal promesa / de que en propera diada/ sa capa restarà estesa. / 16.- I se'n torna, però això si, / a l'home no se li escapa / veure abans El Vell Molí / on van teixir-li la capa./ | 08179-329 | Rellinars | L'auca es va escriure amb motiu de la II Trobada de Gegants de Rellinars l'any 1996. | 41.6376400,1.9110200 | 409303 | 4610118 | 1996 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59027-foto-08179-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59027-foto-08179-329-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Antoni Messeguer i Jordi Tomàs | Una auca, és una expressió de la literatura folklòrica tradicional catalana, molt semblant a la literatura de canya i cordill. És també una història escrita en vers o rodolí, ja sigui fictícia o real que va acompanyada d'una vinyeta humorística o satírica. La tradició mana que ha de contenir quaranta vuit vinyetes. A diferència d'un còmic, sempre està representada sobre un únic full i per una sola cara. Malgrat els versos han de respectar una rima la mètrica es relaxa una mica i permet tercets o quartets de rima assonant emprant síl·labes diferents.L'auca més antiga documentada data de la segona meitat del segle XVII (1670) i el seu origen es localitza probablement en el joc de l'auca, una partida d'apostes que era molt popular durant els segles XVII i XVIII que hauria evolucionat durant el segle XIX amb la representació de vinyetes. L'auge de l'auca arriba a les llars on els més grans les llegien als infants. Entrat el segle XX la producció disminueix a favor de la reproducció d'algunes auques més arcaiques i primitives amb animals, jocs d'infantesa, on hi podien col·laborar els dibuixants del moment. | 98 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 59029 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-19 | CRIVILLÉ, J.; HERNÀNDEZ, A.J.; LOPEZ, P.; VILAR, R. (2003). El Ball de Cascavells. Temes de Súria, 2, pp. 231 i 232. Centre d'Estudis del Bages. Ajuntament de Súria. SENSERRICH, Montserrat (1997). Festes i tradicions. El ball de cascavells, dins XVIII Ronda Vallesana, pp. 125 - 129. Unió Excursionista de Sabadell | XIX-XXI | Tradició recuperada recentment que havia estat molt tradicional a Rellinars i relacionada amb el ball de cascavells. Les primeres dades parlen de l'any 1880 i amb diferents interrupcions s'han anat actualitzant. En l'actualitat el grup de caramellaires és un grup infantil que també fa el ball de cascavells. Es reuneixen el matí del diumenge de Pasqua, davant l'església parroquial. Primerament es realitza el ball de cercolets i el de cascavells i després es canten les caramelles, composades per a l'ocasió i aprofitant músiques. Les nenes van vestides amb faldilles estampades o vermelles, mitges blanques, amb brusa o samarreta blanca amb l'escut del grup, amb mitenes al braços, mocador a l'espatlla i ret al cap. Els nens amb pantaló negre, camisa blanca, faixa vermella i barretina. Tots calçats amb espardenyes. Tot seguit, el grup de nens i nens pugen als vehicles i es dirigeixen a Casajoana. La resta de participants hi pugen a peu. Són un parell de quilòmetres per pista forestal. Un cop a Casajoana es fa un esmorzar solidari de pa amb tomàquet i botifarra i es destinen els beneficis a causes solidaries. Enguany al projecte 'IvetunacuraMSD', dedicat a malalties poc freqüents. A continuació es torna a representar els balls i a cantar les caramelles. I en acabat una actuació de circ. El marc escollit és excepcional per la vista i el paisatge, amb el Parc de Sant Llorenç de Munt i serra l'Obac a tocar i Montserrat al fons. Es tracta d'una festa viva amb la participació activa de la comunitat que serveix per reviure una tradició amb valors de cohesió i solidaritat. | 08179-331 | Rellinars | És tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6397800,1.9115900 | 409353 | 4610355 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59029-foto-08179-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59029-foto-08179-331-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Durant la República i Guerra Civil no es van fer caramelles però sí que es tornaren a fer pels volts dels anys quaranta. El joves d'aquella època com en Tonet de Cal Masferrer, que tenia setze anys van reprendre les rendes. També hi havia l'Amadeu de Cal Tarrés , el fill de Cal Rutllat i l'Enric Bassó. En Tonet explica que amb tant de jovent podien fer el ball complert amb quatre grups de quatre i que mossèn Emili els en va ensenyar unes caramelles no massa llargues per no cansar-se tant. El vestit de l'època estava compost per pantalons de vellut, camisa blanca, mocador al coll, faixa vermella i camals de cascavells. El dissabte anaven a peu cap a Sant Vicenç de Castellet per La Riereta, a peu i tornaven pel Grau on s'aturaven convidats i bevien vi blanc a galet en porró i menjaven quatre ametlles torrades que la finca tenia plantades. El diumenge anaven pels carrers del poble i a l'era. Els veïns els donaven ous, conills i entre ells tenien una entesa, si el que portava la bandera picava l'ullet volia dir que havien rebut una bona propina i podien tornar a ballar i segons com saltar. Si no havien estat generosos, marxaven. Amb tot el que havien recollit la Rosalia de Can Còdol els cuinava un arròs amb conill i amb els ous una crema catalana per les postres. Probablement es van deixar de fer uns anys perquè segons explica en Tonet de Cal Masferrer, pels volts de 1972 va arribar al poble mossèn Joan va revifar la tradició de les caramelles amb l'entrada de noies a la celebració. En aquesta època ja anaven pujats al camió d'en Tarrés i l'encarregat de la cistella era en Pastoret. El dia 6 d'abril de 1980 amb motiu del centenari de l'estendard dels dansaires es va fer una celebració a l'església amb dues cantades, una a l'interior del temple i l'altra a l'Ajuntament. A la tarda es va fer una gran festa a la Sala del poble amb la participació dels Bastoners de Castellvell, l'esbart dansaire de Manresa i Jordi Tomàs Freixa que s'ocupava de la filmació de documentals, com a cineasta amateur que era, i que formen part de la col·lecció familiar.La lletra de les caramelles de l'any 1940 deia així:Som petits, petits cantaires, / que alegrem tot el veïnat, / i aixequem amunt pels aires / cants de santa llibertat. / Vos roseró, avui ha tret florida; / l'ambient és ple de l'aire revifant; / somriu el prat i canta la resclosa / himnes de goig que l'aire llença al vent. / La lletra de les caramelles de l'any 1950 deia així:Tot és vida i esperança./ Au, companys, cantem, cantem, / seguiu tots la nostra dansa, / si us agrada, ballarem/ voeiem la barretina, / catalans som i serem, / la llavor que ara germina / nova sang que tots portem./ Poseu ous a la safata, / premieu nostres afanys, / que la Pasqua ens sia grata: /bones festes, per molts anys! / Per molts anys!Fotos de Rafael Casanova i Jordi Montlló. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 59030 | Ball de Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-1 | CRIVILLÉ, J.; HERNÀNDEZ, A.J.; LOPEZ, P.; VILAR, R. (2003). El Ball de Cascavells. Temes de Súria, 2, pp. 231 i 232. Centre d'Estudis del Bages. Ajuntament de Súria. SENSERRICH, Montserrat (1997). Festes i tradicions. El ball de cascavells, dins XVIII Ronda Vallesana, pp. 125 - 129. Unió Excursionista de Sabadell. | XIX-XXI | El ball de cascavells és una peça integrada en un ritual festiu més ampli, com poden ser les caramelles de Pasqua o la Festa Major. En el cas de Rellinars el trobem integrat a les caramelles de Pasqua. Aquest ball porta incorporat en el vestuari uns camals amb cascavells que fan l'acompanyament sonor. Se sap que l'any 1880 la colla del ball de cascavells de Rellinars va actuar a Vilalleons (Osona) per la festa major, amb motiu del trasllat del rector de Rellinars a aquesta població osonenca. Hi anà tota la comitiva, amb animals i tot, i tingueren un gran èxit. La proximitat de Rellinars amb el Bages fa pensar que aquest devia haver estat l'origen del seu ball de cascavells. De fet la influència va arribar fins a Terrassa i al Vallès Oriental. Per una altra banda, sembla que els balladors s'hi iniciaven als setze anys, i es ballaven els cascavells dues vegades l'any: per Pasqua, amb les caramelles, i per la festa major. Així ho explicava en Josep Sallarès. També explica que els joves volien participar-hi i tothom esperava el dia de Pasqua. Els assaigs es feien per Setmana Santa amb en Sili 'que tocava el flabiol tan bé que semblava una orquestra'. En ballaven només dos cops l'any, per Pasqua i per la Festa Major. En el primer cas les caramelles duraven dos dies, el cap de setmana i venia una orquestra de Sabadell amb tren fins a Sant Vicenç de Castellet on es trobaven músics i caramellaires. L'orquestra estava formada per dos grallers, dos cornetins i un tambor. Recorrien els carrers del municipi amb el permís previ de l'alcalde i després anaven a Castellbell. Tot i que vuit dies abans ja havien passat prèviament pels pobles per demanar si voldrien els 'camillaires'. Als masos per llunyans com Les Boades o el Ginebral no hi anaven per no perdre molt de temps amb el trajecte, però sí que ho feien al Cellés (dissabte) aprofitant que els de Rellinars anaven cap a Sant Vicenç de Castellet a trobar-se amb les altres colles i ballaven al so del timbal de l'Enric Bassó. Els càntics els aprenien de la mà del mosso de Casajoana, que havia estat cantaire al cor de la Llanterna de Terrassa. Amb la recaptació podien pagar l'orquestra i fer un àpat sense oblidar de convidar en Sili. Durant la República i la Guerra Civil no es van fer caramelles ni ball de cascavells. Als anys quaranta es van tornar a reprendre. Hi havia tant de jovent que podien fer el ball complet: quatre grups de quatre. Després es van deixar de fer i no fou fins al 1971, quan hi anà de rector mossèn Joan, que es tornaren a recuperar les caramelles, que duraren fins al 1980 quan, per Pasqua, es va celebrar el centenari de l'estendard dels dansaires de Rellinars. | 08179-332 | Rellinars | El document més antic on es diu que 'e ballaven los cascavells' és de l'any 1594 i es troba al Pleg Vegueria de l'arxiu de la Seu de Manresa. Es tracta d'una denúncia feta a uns particulars per haver anat a demanar caramelles abans del dia previst a les parròquies de Santpedor i de Salelles. En canvi les dades existents sobre l'origen de les colles, les situen en el darrer terç del segle XIX. Les interpretacions del ball de cascavells són múltiples i variades: funció màgica de prevenció sobre els mals esperits; origen guerrer, vinculació amb el món traginer; ball d'iniciació o dansa deambulatòria, anunciant la festa a tota la població. Però el que sí està documentat és la seva relació amb la Confraria del Roser. A molts llocs, els camals dels balladors es guardaven a l'armari de la Confraria del Roser. També, el repertori principal de els caramelles eren els goigs adreçats a la Mare de Déu del Roser. | 41.6398000,1.9116000 | 409354 | 4610357 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59030-foto-08179-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59030-foto-08179-332-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Els cascavells són peces de roba dissenyats per anar en els camals dels balladors on es cosien un seguit de cascavells,- boletes metàl·liques buides per dins que presenten diferents orificis, amb fragments de ferro o altres metalls que, al sacsejar-se, emeten un so característic. Formen part dels instruments idiòfons (que produeixen so a partir d'ells mateixos).Segons Joan Amades 'és molt interessant anotar el fet de la presència de la dansa associada a la cantada. Diverses versions del ball de cascavells eren pròpies dels caramellaires sobretot per les contrades del pla de Bages, en especial a Monistrol de Calders i Sant Mateu de Bages i a l'Ametlla de Merola al Berguedà'.Fotos de Rafael Casanova i Jordi Montlló. | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 59032 | Auca de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-rellinars | MORENO, M. Dolors (1997). Auca de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp.140 - 141. | XX | Auca dedicada al poble de Rellinars composta per trenta imatges encasellades en vinyetes pintades en color (5 per 6) cadascuna de les quals va acompanyada de versos de dues línies al peu a mena de rodolí, que diu així: 1-Rellinars es va enlairant / amb la Serra de l'Obac a Llevant. 2- Als capvespres a Ponent, / Montserrat és sorprenent. 3- Que ja l'habitaven a la prehistòria / moltes coves en són memòria. 4 - A Rellinars na Màrcia vivia / mentre els romans veien via. 5- Però uns segles confosos / convertiren els llocs en perillosos. 6- Quan els àrabs atacaven /els gots s'hi refugiaven. 7- Coves i balmes obrades / ho demostren a debades. 8- Fins la Reconquesta comtal / no arriba el poder feudal. 9- Els primers, els Montcada, senyors de Vacarissa o La Boada. 10- Diuen que hi havia reines al Casot, / si no eren amigues d'algun pagesot...11- Els remences rompen la terra / sense cap por a la guerra. 12- Planten vinyes, fan cellers; /els hi calen jornalers. 13- I així Rellinars augmenta: /moltes famílies s'hi aposenten. 14- La riquesa de les fonts / fa prosperar aquests turons. 15- El bestiar també creix / i es fan processons amb escreix. 16- Són els sants de devoció / Fermí i Sant Pere, nostre patró. 17- Per Pasqua ballen caramelles, per Sant Fermí beneixen les ovelles. / 18- I el dia de Santa Caterina / reparteixen panets de farina. 19- Però els bandolers assalten sovint, / als qui el Camí Ral van seguint. 20- En Capablanca és niu de rondalles / vora el foc d'encenalles. / 21- I amb la Guerra del Francès / es passa un moment compromès. 22- Espies i 'miquelets' a les Ferreres / recorren totes les dreceres. 23- Així Rellinars es va fer un poble / sense adonar-se'n el noble. 24- I reclament ser independents / de Vacarisses: som suficients. 25- A més, la bellesa del paisatge / li dona una bona imatge. 26- Després la fil·loxera acaba amb el raïm / però de mongetes i tomàquets sí que en tenim. 27- Ara hi vénen estiuejants / tot buscant la pau d'abans. 28- Fots, rieres i pinars / són símbols de Rellinars. 29-S'obren carrers i urbanitzacions / a tot trobarem solucions. 30- I així entre festes i esport / Rellinars ha esdevingut fort. | 08179-334 | Rellinars | 41.6375200,1.9109500 | 409297 | 4610105 | 1997 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Dolors Moreno (textos) i Pere Almirón (dibuixos) | Una auca, és una expressió de la literatura folklòrica tradicional catalana, molt semblant a la literatura de canya i cordill. És també una història escrita en vers o rodolí, ja sigui fictícia o real que va acompanyada d'una vinyeta humorística o satírica. La tradició mana que ha de contenir quaranta vuit vinyetes. A diferència d'un còmic, sempre està representada sobre un únic full i per una sola cara. Malgrat els versos han de respectar una rima la mètrica es relaxa una mica i permet tercets o quartets de rima assonant emprant síl·labes diferents.L'auca més antiga documentada data de la segona meitat del segle XVII (1670) i el seu origen es localitza probablement en el joc de l'auca, una partida d'apostes que era molt popular durant els segles XVII i XVIII que hauria evolucionat durant el segle XIX amb la representació de vinyetes. L'auge de l'auca arriba a les llars on els més grans les llegien als infants. Entrat el segle XX la producció disminueix a favor de la reproducció d'algunes auques més arcaiques i primitives amb animals, jocs d'infantesa, on hi podien col·laborar els dibuixants coneguts i famosos del moment. | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 59066 | Caramelles 2014 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-2014 | CRIVILLÉ, J.; HERNÀNDEZ, A.J.; LOPEZ, P.; VILAR, R. (2003). El Ball de Cascavells. Temes de Súria, 2, pp. 231 i 232. Centre d'Estudis del Bages. Ajuntament de Súria. SENSERRICH, Montserrat (1997). Festes i tradicions. El ball de cascavells, dins XVIII Ronda Vallesana, pp. 125 - 129. Unió Excursionista de Sabadell | XXI | Primera cançó del repertori musical cantat pels xiquets Caramellaires de Rellinars que diu així: Tendra diada de primavera / tendra diada de pau i amor / tota la vila s'omple de festa / plena de joia i germanor/. Canten la Pasqua les caramelles / canten la Pasqual joves i grans. / Els infants riuen, les flors somriuen / nois i noies de Rellinars / des d'aquest dia, amb alegria / Pasqua serà tot l'any. Tendra diada de primavera / tendra diada de pau i amor / tota la vila s'omple de festa / plena de joia i germanor/ Canten la Pasqua les caramelles / canten la Pasqual joves i grans / Els infants riuen, les flors somriuen / nois i noies de Rellinars / des d'aquest dia, amb alegria / Pasqua serà tot l'any. Lalalalala noies i nois de Rellinars / Lalalalala Pasqua serà tot l'any / Lalalalala noies i nois de Rellinars / Lalalalala Pasqua serà tot l'any. | 08179-368 | Església de Sant Pere i Sant Fermí i Casajoana | És tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6397900,1.9115700 | 409352 | 4610356 | 2014 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 59067 | Caramelles 2016 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-2016 | CRIVILLÉ, J.; HERNÀNDEZ, A.J.; LOPEZ, P.; VILAR, R. (2003). El Ball de Cascavells. Temes de Súria, 2, pp. 231 i 232. Centre d'Estudis del Bages. Ajuntament de Súria. SENSERRICH, Montserrat (1997). Festes i tradicions. El ball de cascavells, dins XVIII Ronda Vallesana, pp. 125 - 129. Unió Excursionista de Sabadell | XXI | Segona cançó del repertori musical cantat pels xiquets Caramellaires de Rellinars que diu així: RITME (tum tum tum ta Tum tum ta) / tum tum tum ta Tum tum ta / tum tum tum ta Tum tum ta / Tum tum ta / tum / tum tà/. Avui és el dia esperat i desitjat / emocions a flor de pell / i estem tots aquí plegats / escenari, instruments, espardenyes, barretina, / tot a punt per a gaudir d'una diada divertida./ Som les caramelles de Rellinars / vine aquí amb nosaltres per celebrear / festa de somriures, cançons i balls / de la nostra terra./ Som les caramelles de Rellinars / canta amb alegria per celebrar / festa de somriures, cançons i balls / de la nostra terra. | 08179-369 | Església de Sant Pere i Sant Fermí i Casajoana | És tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6398000,1.9115700 | 409352 | 4610357 | 2016 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El ritme, tum tum tum ta Tum tum ta / tum tum tum ta Tum tum ta / tum tum tum ta Tum tum ta / Tum tum ta / tum / tum tà/, ve marcat per la picada del públic amb les mans a les cuixes. La cancó es repeteix dues vegades. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 59068 | Caramelles 2017 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-2017 | CRIVILLÉ, J.; HERNÀNDEZ, A.J.; LOPEZ, P.; VILAR, R. (2003). El Ball de Cascavells. Temes de Súria, 2, pp. 231 i 232. Centre d'Estudis del Bages. Ajuntament de Súria. SENSERRICH, Montserrat (1997). Festes i tradicions. El ball de cascavells, dins XVIII Ronda Vallesana, pp. 125 - 129. Unió Excursionista de Sabadell | XXI | Tercera cançó del repertori musical cantat pels xiquets Caramellaires de Rellinars que diu així: Un any més som aquí plegats / preparats per a cantar i ballar / Espardenyes, picarols, barretines, / faixes i faldilles.../ La il·lusió ens torna a retrobar / gent d'arreu i de totes les edats / dels petits fins als més grans/. Tornarem tots a celebrar / amb emoció oh alegria i diversió / Oh ajuntem les nostres veus / i gaudim d'un altre dia de festa gran/ Són les Caramelles d'un poble com Rellinars. Que vol ser actiu, viu i engrescat / ajuntem les nostres veus / i cridem ben fort que així serà /. Són les Caramelles d'un poble com Rellinars. Que vol ser agraït, feliç i ple de respecte i llibertat. | 08179-370 | Església de Sant Pere i Sant Fermí i Casajoana | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6398100,1.9115700 | 409352 | 4610358 | 2017 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 59069 | Som Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/som-caramelles | CRIVILLÉ, J.; HERNÀNDEZ, A.J.; LOPEZ, P.; VILAR, R. (2003). El Ball de Cascavells. Temes de Súria, 2, pp. 231 i 232. Centre d'Estudis del Bages. Ajuntament de Súria. SENSERRICH, Montserrat (1997). Festes i tradicions. El ball de cascavells, dins XVIII Ronda Vallesana, pp. 125 - 129. Unió Excursionista de Sabadell | XXI | Quarta cançó del repertori musical cantat pels xiquets Caramellaires de Rellinars que diu així: M'he posat la faldilla / et veig amb barretina / tornem a ser on érem ja fa un any / Veiem que la gent del poble / esperaven el gran dia / avui tot és a punt per començar. Som caramelles / som cant popular / som les ganes de seguir cantant / som marxeta / som aquell record / som el futur d'una tradició./ Arriben ja les colles, / omplint les nostres places / compartint el que hem viscut tots / aquets anys/. Cares d'il·lusió / que comenci la trobada / avui t'ho explicaré tot cantant/ Som caramelles / som cant popular / som les ganes de seguir cantant / som marxeta / som aquell record / som el futur d'una tradició./ Imagina't tot un poble / units per la cultura / construint la seva història pas a pas. / Castellers, gegants, diables, / havaneres i sardanes / farem de Catalunya un país gran. / Som caramelles / som cant popular / som les ganes de seguir cantant / som marxeta / som aquell record / som el futur d'una tradició./ | 08179-371 | Església de Sant Pere i Sant Fermí i Casajoana | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6397700,1.9115800 | 409352 | 4610354 | 2018 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Música i lletra d'Anna Pujol i arranjament de Jordi Pujol. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 59092 | Reynars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reynars | XX | Només utilitzen aquesta expressió algunes persones de més edat. | Algunes persones de més edat, de famílies originàries o arrelades a Rellinars des de fa generacions, utilitzen l'expressió Reynars per referir-se al municipi de Rellinars. Converteixen la doble 'l' en una 'y', fent el procés etimològic invers al produït, ja que en alguna documentació medieval s'escriu amb 'y' o 'ÿ' | 08179-394 | Rellinars | Ho hem sentit en alguns informants com en Pere Sallés i també ho explica en Carles Cornadó, de Castellbell i el Vilar, municipi que afronta amb Rellinars i on molta gent es relacionaven. | 41.6375500,1.9109900 | 409300 | 4610108 | 08179 | Rellinars | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 59118 | El nom de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-de-rellinars | MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars. | XII-XXI | La tradició popular busca explicacions per les coses que l'envolten. I el nom de les poblacions n'és un dels exemples més estesos. Donat que no sempre les causes són tan evidents, es busquen similituds fonètiques o toponímiques properes. L'origen del nom de Rellinars ha generat una tradició popular, contraposada a les dades científiques, però que es va estendre i ha quedat en l'imaginari col·lectiu del poble. Segons aquesta tradició el nom li vindria d'un convent de monges, provinents del monestir de Pedralbes, que se situaria al casalot del Solà. Les monges que hi viurien les designarien com a reines per provenir de la noblesa. La base científica sobre la que s'aixecaria aquesta hipòtesi seria que l'abadessa del reial monestir de Pedralbes rebé com a concessió reial el dret a cobrar impostos sobre la parròquia de Rellinars per a sosteniment de l'ordre. Dolors Moreno (1986, 25 i 26) va trobar un document a l'Ajuntament que explicaria la difusió d'aquesta idea, generada per la mateixa població local: 'Según expresan los ancianos de este pueblo, oído decir por sus antepasados, el pueblo de Rellinás tiene este nombre porqué antes de la formación del pueblo, en el sitio hoy llamado Casalot del Solà, en este término municipal, existió un convento de monjas, que solamente tenían entrada y podían ser admitidas como religiosas mujeres de familia Real y de la Nobleza, dándole el nombre de el convento de Reinas y al fundarse el pueblo, le pusieron este nombre de Reinas, perfeccionándolo con el tiempo, llamándolo hoy Rellinàs' . Està signat el 6 d'octubre de 1889 per l'alcalde del moment. La mateixa Dolors Moreno argumenta científicament la inviabilitat d'aquesta teoria, ja que el monestir de Pedralbes es funda al segle XIV i, segons sor Eulàlia Anzizu, Rellinars no hagué de pagar aquesta quota fins al segle XVI, molt més tard dels documents on apareix el nom. També explica que la inversió de la palatalització que també es produeix a Can Selva/Can Seuba, per exemple. | 08179-420 | Rellinars | 41.6375800,1.9110400 | 409304 | 4610111 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | Inexistent | Medieval|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Malgrat les dades científiques, és una llegenda que va tenir certa difusió i, fins i tot, va ser comentada per l'Albert Om a un programa de TV3. | 85|98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 59120 | Capablanca i el bandolerisme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capablanca-i-el-bandolerisme | FERRANDO, Antoni (1983). El parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell FERRANDO, Antoni (1988). Cròniques bandoleres de Sant Llorenç del Munt. El Camí ral de Barcelona a Manresa. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. FERRANDO, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt - Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet. MORENO, M. Dolors (1997). El bandoler Capablanca; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 137 - 138. MORENO, M. Dolors (1997). La diada d'en Capablanca; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 139. | XVII-XIX | El bandolerisme no és una exclusiva de Rellinars, però com en d'altres pobles per on passava el Camí Ral de la zona, hi va arrelar la llegenda d'un famós bandoler entre el mite i la realitat: en Capablanca. Fins i tot, l'imaginari popular li ha assignat un amagatall prop del seu teatre d'actuacions; la Cova d'en Capablanca, a mitja alçada de la Roca Salvatge, sota el Muronell o Paller de Tot l'Any. Això sí, en el terme actual de Vacarisses. La font del lladre també sembla tenir relació amb aquest bandoler. Sobre el seu nom també se n'han fet cabòries. Es diu que sempre portava una capa blanca que havia guanyat en una partida de cartes. Altres expliquen que fou a conseqüència d'un enfrontament amb un miquelet. Aquest es presentà d'amagat al teatre, on el capità presenciava la representació, i li tallà un tros de la capa blanca que duia. Posteriorment l'envià com a burla a casa del capità. Diuen que estava conxorxat amb un mosso de l'Hostal de la Barata que l'advertia sobre els clients més acabalats. També es comenta que festejava amb la vídua del mas de la Teuleria. Una altra versió diu que havia estat un mosso de pagès que treballava prop de Manresa, però que després que el robessin i fos maltractat en el transcurs d'un viatge pel camí ral, va canviar la seva vocació. No consta que mai fos atrapat i es creu que morí fart de vi, amorrat a la bota d'algun mas. Potser fou així o potser tots els crims, que eren molts, comesos prop del Camí Ral li carregaven al Capablanca perquè, algú havia de ser el culpable. El cert és que el Camí Ral no era un lloc gaire segur i són moltes les notícies d'atracaments, crims i desgràcies. Potser en Capablanca estava conxorxat amb el mosso de l'Hostal de la Barata, però el que sí és cert és que l'Hostalet del Daví se l'havia conegut com l'Hostal de la mort i es conta que un dels hostalers es dedicava a robar als seus hostes i, fins i tot, si calia els matava. Un cop havia escollit la seva víctima li oferia una habitació, que ja tenia a punt, on al sostre, per sobre del llit hi havia col·locada una gran llosa, de tal manera que quan el viatger estava dormint, la llosa es precipitava damunt d'ell acabant amb la seva vida. No s'acabava tot aquí, sinó que de les seves víctimes en feia filets que donava de menjar a les següents. Sembla ser que tot es va descobrir quan un home que es donava per segur que havia fet nit a l'hostal no va continuar amb el seu viatge. | 08179-422 | Rellinars - Camí Ral | El Camí Ral era una via feréstega, on sovintejaven els bandolers que saquejaven sense escrúpols als viatgers. Alguns dels més coneguts i famosos són en Capablanca, però també en Perot Roca Guinarda i en Trucafort, que coneixien aquestes muntanyes amb els ulls tancats. Una dada ens l'aporta Antoni Ferrando (FERRANDO, 2002) que ens diu que el 16 de maig de 1595, 'Jaume Sabater, traginer de Lloret, que anava a vendre peix a Manresa, caigué estimbat, juntament amb la càrrega i el matxo que la portava des de dalt d'un estimbat del Camí Ral de Coll de Daví. La causa fou l'empenta d'un altre traginer que viatjava en direcció contrària, que volia desenganxar les sàrries dels dos matxos, que s'havien enredat en creuar-se. Aquest fugí sense ajudar Jaume Sabater, que sobrevisqué a la caiguda'. El 24 de desembre de 1585 'Jaume Aynar, porter reial de la ciutat de Barcelona, quan viatjava a Manresa i a altres llocs portant documents oficials, fou assaltat i agredit amb una daga per dos bandolers armats amb pedrenyals en el camí ral del Coll de Daví, prop de l'indret conegut pel nom de Mal Grau'. Joaquim Sarret (SARRET; 1910) : El 25 de desembre de 1585, un home declara '...un poc més ençà d'una davallada revoltada que li diuen Mal Grau (entre coll de Daví i els Hostalets), en dit camí ral, me són eixits dos homes'. En un altre cas, succeït el 22 de març de 1591 i recollit en el Lligall de bandoles-sometent del segle XV-XVII, el declarant explica 'quan fórem més ençà del lloc del mal Grau, bon tros ençà, en dret de Mata-rodona, nos isqueren tres o quatre amb sos pedrenyals.' | 41.6440800,1.9524500 | 412762 | 4610790 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59120-foto-08179-422-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59120-foto-08179-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59120-foto-08179-422-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Hi ha un fet destacable relacionat amb el bandolerisme i Casajoana. El 12 de febrer de 1656, Ramon Casajoana, de Rellinars, armat amb pedrenyals, robà sis porcs a Valentí Illa, pagès de les Arenes de Sant Feliu del Racó. | 98|94 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 59122 | Frares i monges a Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frares-i-monges-a-rellinars | Arxiu Joan Valls i Pueyo. Vacarisses. Document Llogari, pàg. 19-20. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars. | XIX-XX | L'imaginari popular situa la presència de frares i monges en dos indrets molt determinats de Rellinars: el Cisternot i el Casot. Els dos llocs es caracteritzen per tenir restes constructives en forma de parets o estructures conservades com un dipòsit o cisterna, d'on li vindria el nom de Cisternot en el primer cas. L'origen incert d'aquestes construccions ha fet que l'imaginari popular trobés les explicacions per vies alternatives a la recerca científica. Recollit de l'historiador i arxiver Joan Valls i Pueyo, es localitza informació en referència al Cisternot que passa per haver estat una convent de religiosos cistercencs, que, més tard, hauria estat traslladat a baix a l'actual mas de les Codines. Testimonis entrevistats per Joan Valls asseguren haver-ho sentit explicar als avis i hi han afegit aquest detall: diu que una tal Dolors Gibert, àvia d'Andreu Roca Prat, no nascuda a Rellinars, però molt amant de la història (morí l'any 1939, a 83 anys), explicava que aquells frares fins tenien al Cisternot un pou que omplien de neu tots els hiverns i així tenien glaç tot l'any. Aquesta darrera informació correspondria amb la cisterna excavada al subsòl que és l'únic element que es conserva en bon estat. Una altra tradició situa un convent de monges al Casot. Dolors Moreno (1986, 25 i 26) va trobar un document a l'Ajuntament que explicaria la difusió d'aquesta idea, generada per la mateixa població local: 'Según expresan los ancianos de este pueblo, oído decir por sus antepasados, el pueblo de Rellinás tiene este nombre porqué antes de la formación del pueblo, en el sitio hoy llamado Casalot del Solà, en este término municipal, existió un convento de monjas, que solamente tenían entrada y podían ser admitidas como religiosas mujeres de familia Real y de la Nobleza, dándole el nombre de - el convento de Reinas- y al fundarse el pueblo, le pusieron este nombre de Reinas, perfeccionándolo con el tiempo, llamándolo hoy Rellinàs' . Està signat el 6 d'octubre de 1889 per l'alcalde del moment. La mateixa Dolors Moreno argumenta científicament la inviabilitat d'aquesta teoria, ja que el monestir de Pedralbes es funda al segle XIV i, segons sor Eulàlia Anzizu, Rellinars no hagué de pagar aquesta quota fins al segle XVI, molt més tard dels documents on apareix el nom. | 08179-424 | El Cisternot i el Casot | 41.6517200,1.9163100 | 409763 | 4611675 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59122-foto-08179-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59122-foto-08179-424-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La tradició de les monges de Pedralbes també serveix per explicar el nom del municipi. | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 59301 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-1 | <p>JORBA, J, 'Sant Antoni, una festa popular', Revista de Ripollet, Any II, gener, II època, 1989. p. 4. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica, Ripollet, pp. 72-3.</p> | XIX-XX | <p>Organitzada per la Comissió Organitzadora de la Festa Sant Antoni Abat de Ripollet. Manifestació festiva que té lloc el mes de gener. Tot i que Sant Antoni és el dia 17 de gener, la festa es celebra cada any el diumenge posterior.</p> | 08180-61 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La diada de Sant Antoni Abat i la cavalcada dels Tres Tombs és una de les tres festes tradicionals definides i arrelades ja a finals del segle XIX a Ripollet, entroncada clarament amb la tradició pagesa. La diada es celebra cada any a finals de gener, amb la celebració del Solemne Ofici, la benedicció de les cavalleries guarnides, una desfilada pel poble fins a la Plaça Onze de Setembre com a centre de reunió de la festa, la degustació de la coca i vi i, com cloenda de la festa, un ball de tarda. La tradicional cavalcada dels Tres Tombs és l'acte més popular de la jornada, amb una desfilada pels principals carrers de la vila de més de 160 carros i cavalls de la vila i d'arreu de la comarca, i ha comptat ocasionalment amb presència de la Guàrdia Urbana Muntada de Barcelona, vestits de gala. Els animals van guarnits amb els arreus millors, sovint amb corretjam guarnits expressament per aquest dia, coberts de fils de seda que formen dibuixos amb boniques combinacions de colors'. [AMADES 1983:363]. Les colles van capitanejades pel banderer, nomenat per la comissió organitzadora. Conserva encara la figura de l'associat de la festa. El banderer es l'encarregat de dur el penó de la festa. El ball de tarda és una tradició més recent. [JORBA 1989: 8-9]. En el ball es sorteja un poltre, un xai i un porc entre els socis. Cada any es presenta alguna novetat destacada. Altres elements importants són el solemne ofici on participa la coral de la Societat Coral 'El Vallès', i la ballada de sardanes.</p> | 41.5040400,2.1577600 | 429708 | 4595055 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59301-foto-08180-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Organitzada per la Comissió Organitzadora de la Festa Sant Antoni Abat de Ripollet. Manifestació festiva que té lloc el mes de gener - l'any 2007 va ser el 17 de gener. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 59332 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-18 | <p>AA.DD. (1982-85) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Barcelona, pp. 81-85.</p> | XX | <p>La Festa Major de Ripollet ha estat durant molts anys motiu de retrobada de la gent del poble. El seu origen pagès entronca amb la fi i l'inici de les feines del camp. Avui és la manifestació festiva més important de tot l'any a la qual hi participen massivament els ripolletencs. La festa Major es celebra durant quatre dies de la setmana de l'últim diumenge d'agost. Destaca l'alta participació de les entitats locals. Les activitats festives compten amb concerts i balls: el Concert de Rock, amb la participació dels grups musicals de Ripollet, el festival de flamenc, concerts de jazz o el concert de Festa Major de diumenge. També compta amb balls per a totes les edats, des del ball de la Tercera Edat passant per les ballades de sardanes, i una exhibició d'Amics del Ball per acabar amb el tradicional Ball de Confetti. Els Amics del Teatre organitzen cada any una representació al Centre Parroquial. Un altre dels eixos fonamentals de la festa són les activitats que ajuden a mantenir la cultura catalana durant la Festa Major, gràcies a la participació de diferents entitats de la vila. Precisament, una de les actuacions tradicionals és la Cercavila infernal, a càrrec dels Diables de Ripollet; les Bruixes de Ripollet i altres colles convidades. La cercavila s'inicia davant del Centre Cultural. En el Parc dels Pinetons té lloc un tradicional castell de focs artificials. Els Diables també organitzen una mostra de bestiari festiu i popular. Altre dels actes importants és el tradicional concurs d'arrossegament i fira de cavalls, organitzada per la Comissió de la Festa Sant Antoni Abat, i els Gegants actuen a la Rambla de Sant Jordi. Últimament s'ha recuperat la tradició de les vinyes a Ripollet, mitjançant les sessions introductòries al món del tast del vi. Finalment, per a completar les activitats de Festa Major, el programa també inclou diverses activitats infantils, els concursos de dibuix infantil, de pintura ràpida, i diferents activitats esportives, com ara el campionat de petanca, la cursa de bicicletes tot terreny i la cursa popular de Festa Major.</p> | 08180-101 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Festa Major es celebrava el primer diumenge d'agost en commemoració del Patró, Sant Esteve, que és el 3 d'agost. Tenim documentat que en l'any 1896 encara es feia el primer diumenge d'agost i desconeixem a quin any varen canviar a la data actual. Fins a la dècada dels 90 gran part de les actuacions es duien a terme a l'envelat.</p> | 41.4965800,2.1534400 | 429340 | 4594230 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59332-foto-08180-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59332-foto-08180-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La Festa Major està organitzada pel Patronat Municipal de Cultura i la Comissió de Festa Major, integrada per representats dels diferents agents associatius que participen en l'organització dels actes. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 59333 | Festa de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-caramelles | <p>AMADES, Joan (1983) El costumari català: el curs de l'any, Barcelona, p255.</p> | XIX | <p>Les Caramelles és una de les manifestacions festives més típiques i més antigues de la festa de Pasqua que s'ha mantingut sense interrupcions des del segle XIX. La Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet fa molts anys que manté viva aquesta tradició. Antigament els grups de cantaires de Caramelles sortien el diumenge de resurrecció de Pasqua. Portaven els característics cistells guarnits que van penjats al capdamunt d'un pal per recollir tots els obsequis per premiar els cantaires. Cantaven cançons populars pels carrers i en les cases que els reclamaven. Actualment Les caramelles són obertes a tothom.</p> | 08180-102 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els cants de les Caramelles venien a festejar la Resurrecció del Senyor després de la severitat de Setmana Santa. La dada més antiga que és coneguda de caramelles a Barcelona correspon a l'any 1766, però no foren generalitzades fins l'any 1880. Quan el Josep Anselm Clavé va fundar la primera societat coral l'any 1852, entre el programa de tasques a realitzar figurava la d'anar a fer serenates a les donzelles a tall de caramelles. Després de l'any 1880, cada any sortiren un nombre incalculable de colles que envaïen la ciutat.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 59334 | Partitures de les sardanes de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/partitures-de-les-sardanes-de-ripollet | <p>AADD (1985) 10e aniversari Ripollet Sardanista, Ripollet.</p> | XX | <p>Ripollet compta amb 27 sardanes dedicades al municipi des del 1975. Les partitures es conserven en l'arxiu de Ripollet Sardanista. L'agrupació té cura de proporcionar les ballades de sardanes periòdicament al poble, amb seu a la Torre Mingrat.1.La llibertat (A Valls Roviralta) 1977; 2.Ripollet Sardanista (F Mas Ros) 1977; 3.Amics de Ripollet (J J Beumala) 1977; 4.Carme, l'alegre pubilla (LL Buscarons) 1979; 5.Ripollet, la meva vila (J J Beumala) 1979; 6.Ripolletenca (J J Beumala) 1980; 7.En Jaume de Ripollet /M Tudela) 1981; 8.Recordant en Josep Capdevila ( F Mas Ros) 1982.;9.L'amic Capdevila (C Rovira) 1983; 10. La Rosa i la Merce (C Rovira) 1983; 11.Ripollet, 15 anys (M Artiga) 1990; 12.Ripollet, Palau Ausit (Joan Soms) 1984; 13.Els amics de Ripollet (A Taulé) 1984; 14.L'aplec de Ripollet (M Font) 1985 ,15.La Rambla de Ripollet (M Tudela) 1992; 16.Les noies de Ripollet (A Albors) 1994; 17.Els Pinetons de Ripollet (T G Memrado) 1995; 18.Ripollet, vila amiga (T G Memrado) 1995; 19.Ripolletenca (J J Beumala) 1995; 20.La font del Petricó (T G Memrado) 1996; 21.Sardanes a Ripollet (R Vila) 1996; 22.Ripollet (A Miàs) 1997; 23 Al poeta Santi Figueras (J Navaro) 2000; 24.Tot fem camí (J Lazaro) 2001; 25.Ripollet, sempre endavant (T G Memrado) 2002; 26.Campanar centenari (T G Memrado) 2002; 27.Fruit d'un llarg camí (X Forçada) 2006</p> | 08180-103 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cada any, pel primer diumenge de setembre es celebra l'Aplec de la Sardana a Ripollet. El primer aplec es va celebrar el 1975, organitzat pel Centre UEC. La diada compta amb l'actuació de diverses cobles, concursos de sardanes i dinar de germanor.</p> | 41.4969400,2.1622700 | 430077 | 4594263 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 59335 | Goigs en llaor del Santíssim Sacrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-santissim-sacrament | <p>CARDONA i ROIG, O (1986) Els goigs i els càntics de J. Verdaguer, Barcelona.</p> | XIX | <p>Composició poètica cantada en lloança del Santíssim Sacrament i composat per Mossèn Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845-Barcelona, 1902) que es canta a l'església de Sant Esteve de Ripollet, amb música de Maria dels Dolors Fuster. El primer dels deu versos del goig comença així: Puig que haveu volgut, Senyor/ entre els homes habitar;/ Rebem tots, ben nets de cor/ el Sacrament de l'Altar.'..</p> | 08180-104 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La lletra del goig es va publicar l'any 1883 amb motiu de la inauguració de la capella dedicada al Santíssim Sacrament a l'església parroquial. La cerimònia va tenir lloc el dia 4 de gener.</p> | 41.4969500,2.1554900 | 429511 | 4594270 | 1883 | 08180 | Ripollet | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59335-foto-08180-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Fuster, Maria dels Dolors/Verdaguer, Jacint. | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 59336 | Festa de Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-corpus-christi | <p>MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 235-7. PADRÓ, P 'Repassant la història', Revista de Ripollet, maig, 2004. p. 29.</p> | XX | <p>Festa religiosa i popular organitzada per l'Associació Cultura i Tradició i la Parròquia de Sant Esteve de Ripollet en el mes de juny. Segons la documentació històrica, la tradició d'adornar els carrers la diada de Corpus Christi, per dignificar el pas de la processó, és molt antiga. Es va deixar de celebrar la festa a Ripollet el 1971 i va ser recuperada a partir del 1996. Es va tornar a confeccionar les catifes florals a la festa del 2002. El programa d'actes comença el dissabte amb la recollida i desfullada de la flor. Diumenge al matí els catifaires comencen la confecció de les catifes florals als carrers del nucli antic on passarà la Custòdia Eucarística: els carrers de la Salut, plaça d'en Clos, carrer dels Afores, del Dr. Figarola, del Sol, Anselm Clavé i Nou. Primer es fan els dissenys en petit format per passar-los en paper a la mida del carrer. El dia de la celebració s'estén el paper, s'enganxa i s'omple amb els materials determinants prèviament. Aquests són clavells de diferents colors i elements naturals com arròs, gespa, terres, marro de cafè, diferents fulles del bosc, etc. Cap a migdia es pot anar visitant les catifes acabades. A la tarda, es celebra la missa solemne a l'Església Parroquial, i comença la processó a l'església amb un gonfanó, la creu parroquial, la Custòdia i els penons de diverses associacions, una banda musical i al final els gegants. El recorregut sobre les catifes passa pels altars preparats als carrers dels Afores, Sol i a la plaça d'en Clos. A les darreres edicions han participat en la celebració els Trabucaires de Ripollet, l'Escola de Música, la Banda de l'Agrupació Musical de Ripollet i els gegants de Ripollet de la CRAC. Cada any el programa d'actes compta amb algunes novetats. Recentment s'ha incorporat a l'espai enjardinat de l'absis de l'església, l'ou com balla.</p> | 08180-105 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La celebració de Corpus Christi es remunta a començaments del s. XIII, l'any 1261 el Papa Urbà IV va proclamar aquesta festa per commemorar l'Eucaristia. A partir del 1311 es va convertir en una de les festes més importants del calendari litúrgic de l'Església; Barcelona va ser una de les primeres ciutats en celebrar-la als vols de l'any 1320. El Gegant ja participava en la processió de Corpus de diverses poblacions catalanes al segle XIV i a partir del segle XVI ja hi ha constància de la participació de la Geganta, tot i que hi ha diverses teories sobre la seva simbologia i participació en la festa.</p> | 41.4989800,2.1551500 | 429485 | 4594495 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59336-foto-08180-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59336-foto-08180-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Ripollet és membre de la Federació Catalana de Catifaires que compren sis municipis, Arbúcies, Blanes, Caldes de Montbui, La Garriga, Sitges i Ripollet. Informació: Federació Catalana de Catifaires, Joan Miró, 7, Caldes de Montbui, 08140. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 59337 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-6 | <p>AA.DD. (1989) Calendari de festes de Catalunya, Aragó i la Franja, Barcelona. AMADES, Joan (1983) El costumari català: el curs de l'any, Barcelona, pp. 64-66, 33-35, 326, 369. FONOLLET i PAÑOS, A (2005) Miguel Espàrrech i Sallent i el Ball de Gitanes a Ripollet, Ripollet.</p> | XX | <p>El Ball de Gitanes no és considerat un ball seriós sinó un espectacle tradicional que se celebra per carnaval a diversos llocs de la comarca als mesos de l'estiu. D'entre els elements simbòlics cal destacar els nuvis, l'any que comença, contraposat amb els vells, que cauen, exhausts, després de ballar amb la vella, la qual en un moment de la dansa simula un part que equival al naixement del nou cicle estacional. Si els balladors simbolitzen el bé, els diablots que són els qui mantenen l'espai per ballar per tant, són els vigilants del cercle màgic de la dansa, simbolitzen el mal. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van davant seguits dels padrins i convidats. Es una dansa molt completa ja que consta d'un passeig d'entrada i d'un de sortida, contradanses, xotis, catxutxes i d'una jota final. El Ball de Gitanes va desaparèixer de Ripollet l'any 1982 i es va constituir una nova colla de gitanes el 2003. Hi havia dotze parelles a les colles de Ripollet. Actualment hi ha dues colles, la de grans i la de petits.</p> | 08180-106 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'origen del Ball de Gitanes podria enllaçar amb les antigues festivitats però la data més antiga són uns textos del 1767 en els quals figura una ballada de Gitanes a Sant Celoni. El Ball de Gitanes a Ripollet té el seu origen l'any 1845, ballat per una colla de gitanos nòmades que es van assentar al terme. Avui aquest ball ha sofert diverses modificacions en la coreografia, la interpretació i el vestuari .</p> | 41.4982100,2.1585600 | 429769 | 4594407 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59337-foto-08180-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es troba documentació sobre el Ball de Gitanes a l'associació Colla de Gitanes de Ripollet, c/ Escoles, 9. | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 59349 | Llegenda del boig de la plaça d'en Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-boig-de-la-placa-den-clos | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona, p. 39. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 233-4.</p> | XIX - XX | <p>L'hereu i propietari de la finca de Can Clos, Ezequiel Clos i Fatjó, va restar tancat a la casa de can Clos, avui desapareguda, i situada a la plaça del mateix nom des del 1891 fins a la seva mort en el 1943. Tenia una vida solitària, únicament amb l'assistència d'algú per atendre'l en les seves necessitats. Sembla que la seva solitud va ser provocada per les desavinences amb la seva promesa, i pel fet de que aquesta va trencar les relacions. L'Ezequiel no va poder superar aquest encontre, fins el punt que se li va capgirar el cervell. Els seus familiars, veient el seu estat de bogeria van ingressar-lo en un manicomi. Al cap d'un temps, el van portar a Ripollet on va restar tancat a la casa de can Clos. Temps després, pels vols del 1891- els familiars decidiren tancar-lo de nou, aquesta vegada sembla ser que per interessos econòmics. Aquesta decisió fou molt mal rebuda pels veïns de Ripollet, i tot i que el cotxe que se l'havia d'endur tenia els cascots dels cavalls i les rodes coberts amb sacs i roba per marxar d'incògnit, els veïns van envoltar la casa amb eines del camp i pedres, impedint que marxés. En total es calcula que va viure uns 50 anys tancat a casa. La llegenda popular fa creure que finalment fou enverinat per la minyona. Aquesta és un història oral encara viva entre els pares i infants del Ripollet</p> | 08180-118 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa Can Clos ocupava la cantonada entre la plaça d'en Clos i carrer dels Afores fins a principis del segle XXI. El vell casal dels Clos va ser una des les edificacions primeres a la plaça, existint ja en el segle XVII, una casa de pagès que presentava dos nivells. L'Ezequiel Clos va ser el darrer propietari del Molí d'en Rata.</p> | 41.4984800,2.1544600 | 429427 | 4594441 | 08180 | Ripollet | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 59371 | Llegenda del Cabraboc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabraboc | <p>AMADES, J (1983) El costumari català: el curs de l'any. Barcelona.</p> | XX | <p>El Cabraboc és un faune, un ésser mig persona per la part de dalt i mig cabra/boc per la part de sota. A Ripollet s'explica la llegenda de 'El Vell la Vella i el Cabraboc': Una vegada, ja fa molts anys, hi havia un vell i una vella que la diada de Carnaval van sortir a passejar. La vella portava un cistell amb una olla dins, tot feia pensar que hi portava el dinar. Tot caminant es van trobar amb una colla de joves disfressats que ballaven el Ball de Gitanes i amb una colla de diablots que jugaven amb ninots de paper penjats a l´esquena cantant allò de: Jo te l´encendré el tio, tio fresco...Un dels diablots va veure la vella i el cistell i va pensar: Ara és la meva, i amb una fanga que portava va ventar un cop a l´olla de la vella. Tothom es va quedar ben parat, perquè de l´olla en comptes d´escudella en va sortir un gat que, en un tres i no res i per art d´encantament, es va convertir en Cabraboc. Una cosa així no passa cada dia, anava en boca de tothom. Se'n va parlar tant que cada any per Carnaval les colles de comparses, tot fent broma, ho representaven. D'aquesta manera és com el vell i la vella, el gat, els diablots i el cabraboc es van introduir en les festes del Carnaval de Ripollet. Sembla ser que antigament havia estat un personatge de la rua de carnaval. La CRAC (Comissió Ripolletenca d'Activitats Culturals) ha construït una titella del cabraboc avui cedida a l'Ajuntament per fer-lo servir durant les festes del Carnaval. Es tracta d'una estructura de gegant que es pot posar com un motxilla.</p> | 08180-140 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Modernament ha estat recuperada la llegenda per la colla de les Bruixes de Ripollet.</p> | 41.4981700,2.1582900 | 429746 | 4594403 | 08180 | Ripollet | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | En el Costumari Català de Joan Amades, parla del Cabraboc en relació al Ball de Gitanes. Quan els membres de la Unió Excursionista de Catalunya van decidir recuperar el Carnaval, als inicis de la democràcia, van contactar amb persones nascudes a finals del segle XIX per comprovar si recordaven alguna cosa del que comenta Amades. No va ser així, però la llegenda es va crear de nou i a l'actualitat està ben consolidada. Cal destacar que el Carnaval a Ripollet es distingeix dels altres perquè té la seva pròpia llegenda, “la llegenda del Cabraboc i en relació amb aquesta llegenda s'ha creat la figura del Cabraboc (fitxa 154). | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.