Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70185 | Refrany 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'Espigolant'. Ullastrell Ressó Local, núm. 42, juliol 1980, p. 9. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'A Ullastrell, les figues es mengen amb pell'.</p> | 08290-70 | <p>Josep Massagué recollí aquesta dita del periòdic informatiu 'El Brogit', de Castellbell i el Vilar, el mes de març de l'any 1980.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||
| 70186 | Refrany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-2 | <p>MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'Si les boires són de Sitges, les basses plenes o mitges'.</p> | 08290-71 | <p>La dita era emprada pels pagesos, en veure venir les negres nuvolades que amenaçaven tempesta.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||
| 70188 | FESTA MAJOR D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dullastrell | AMAT, Benet (1983). 'Aspres camins IV'. Ullastrell Ressó Local, núm. 72, gener 1983, p. 8-9. BIRULET (1993). 'La festa major del mil nou-cents quaranta i pico'. Ullastrell Ressó Local, núm. 200, agost 1993, p. 15. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'D'algunes Festes Majors dels anys 20'. Ullastrell Ressó Local, núm. 115, agost 1986, p. 4-5. | La Festa Major d'Ullastrell es celebra el dia 15 d'agost, festivitat de Santa Maria Assumpta, patrona del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. La festa s'inicia el dia 14 d'agost amb un repic general de campanes al vespre, seguit del tradicional pregó inaugural. El dia 15, després de la despertada general dels grallers, es fa un cercavila des de l'ajuntament fins a l'església, amb la presència dels gegants. Un cop a l'església es fa una ofrena floral a la verge i, posteriorment, la missa corresponent. Un cop finalitzada es surt en processó des de l'església fins al turó del Rector. Aquesta processó està presidida per una imatge de Santa Maria Assumpta, que durant l'any es guarda dins d'una fornícula a la rectoria del temple. Posteriorment es retorna en cercavila fins a l'ajuntament. El dia 16, la Colla de la Gent Gran organitza una missa pels seus difunts i un dinar popular. La festa es clou amb el tradicional ball de fi de festa. També cal destacar el concurs de façanes i carrers engalanats, donada la seva llarga trajectòria dins la Festa Major. En aquest sentit s'ha de dir que diversos carrers del municipi presenten plaques conmemoratives d'antigues edicions guanyades del concurs. Per últim afegir que actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (exposicions de fotografia i pintura, havaneres, petanca, bitlles catalanes, campionat de botifarra, espectacles de màgia, etc). | 08290-73 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | Antigament, les cantades tenien molta presència dins la Festa Major d'Ullastrell, tot i que la principal era la de l'església. En l'edició de l'any 1920, l'Orfeó Germanor d'Ullastrell tingué un paper molt destacable sota la direcció de Josep Puig i Sucarrats. Convidaren l'Orfeó de Montserrat d'Olesa a cantar conjuntament la missa major i, posteriorment, oferiren un concert per la gent del poble. En l'edició de l'any 1922, l'orfeó ullastrellenc oferí un concert memorable amb partitures del cançoner català, obert amb el 'Cant a la Senyera'. Pel que fa als balls, sabem que tant els del Casino com els del Serralet competien per portar al poble les millors orquestres del moment (Ibèrica, Empòrium, etc). Aquests músics també s'encarregaven de les serenates a les autoritats i dels concerts de mitja tarda. Les festes d'aquesta època també comptaven amb sardanes i representacions teatrals destacables. Als anys 40, la coral de la parròquia estava acompanyada per una orquestra en la missa principal del 15 d'agost, oficiada per tres capellans. Sortint de missa hi havia un ball amb aperitiu i, a la tarda, un altre ball on es subastava la Toia, un braç de gitano de cal Salvador Rodó. El que se'l enduia podia triar la música i la parella de ball. Dos actes més destacables eren el concert i els balls de socis i de casats. Per últim, el gran ball de gala es feia al Casino, tot i que l'envelat es muntava entre cal Correu i cal Jan. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||
| 70189 | Cursa del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cursa-del-bolet | <p>http://www.ullastrell.cat/actualitat/cursa-del-bolet (consulta: 02-05-13). http://www.gmullastrell.com/2012/12/cursa-de-sant-esteve-el-bolet-2012/ (consulta: 02-05-13).</p> | XX | <p>Cursa celebrada el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, pels voltants del nucli urbà d'Ullastrell. La cursa compta amb un recorregut de 6,4 km i un desnivell positiu i negatiu de 139 m. El recorregut de la cursa és sempre el mateix, amb sortida i arribada a la pista poliesportiva de la població. Els corredors estan dividits en diferents categories en funció de la seva edat. Des de la pista poliesportiva s'inicia la cursa en direcció al camí de la Font i als carrers de Sant Jaume i Sant Jordi (urbanització de cal Jep). Un cop superada la urbanització s'arriba a la part superior del turó de can Palet, el qual enllaça amb la carretera BV-1203 just davant de can Lleonart. Es segueix un bon tram de carretera en direcció Terrassa fins a l'encreuament amb el camí de can Palet. Passades les instal·lacions de l'heliport i el trencant per accedir a la masia, es segueix el camí en baixada que condueix a la zona d'esbarjo del Bolet. Des d'aquest punt, el camí comença a pujar fins enllaçar amb el camí de ca n'Ametller (que porta a Castellbisbal). Des d'aquest camí es torna en direcció a Ullastrell fins enllaçar altre cop amb la carretera BV-1203, que condueix al interior del nucli urbà, fins a la pista poliesportiva.</p> | 08290-74 | Nucli urbà-paratge del Bolet, 08231 | <p>La primera edició de la Cursa del Bolet o Cursa de Sant Esteve 'El Bolet' es va celebrar el dia de Sant Esteve de l'any 1979. Així doncs, el passat dia 26 de desembre del 2012 es celebrà la seva edició número 33 i el 12è Memorial Robert Colilles (alpinista mort als Alps). Es tracta d'una ruta molt sovintejada pels veïns d'Ullastrell donada la seva facilitat i curta durada (amb uns 45 minuts es pot recorre a peu). Tot i això, la perillositat que suposa caminar pel tram de la carretera BV-1203, entre cal Lleonart i el trencant del camí de can Palet, ha fet que la gent obrís camí vorejant els camps i els horts del costat de la via, fins arribar al camí d'accés privat a la masia. Actualment, aquesta ruta és coneguda com el camí del Roure.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1979 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70189-foto-08290-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70189-foto-08290-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70190 | Mostra de teatre d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-dullastrell | <p>http://www.ullastrell.cat/actualitat/agenda/2012/10/28/xxiv-mostra-de-teatre (consulta: 02-05-13). http://www.ullastrell.cat/directori/entitats/g-a-t-u-grup-amics-del-teatre-ullastrell (consulta: 02-05-13).</p> | XX | <p>Mostra de teatre del municipi organitzada pel Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell (G.A.T.U). La mostra és anual i es celebra entre la tardor i la primavera de l'any següent. Al marge de les representacions ofertes pel grup local, a la mostra hi són convidats altres grups de teatre d'arreu de la comarca i del país (ex. Puigcerdà, Mallorca, Logronyo). La mostra compta amb un programa d'actes on es reflecteix la programació anual, força variada i adaptada a les necessitats dels diferents tipus de públic. Les representacions i els assajos es fan generalment a la sala d'actes del Casal Cultural d'Ullastrell, tot i que també s'assisteix a altres mostres de teatre d'altres municipis. S'organitza també un taller de teatre per als més joves durant les festes de Nadal.</p> | 08290-75 | <p>La Mostra de Teatre d'Ullastrell es va començar a organitzar l'any 1989. Així doncs, actualment s'està celebrant la 24 ena edició. És probable que l'any vinent, el Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell també organitzi la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil de Catalunya al municipi.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1989 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit dues imatges antigues de representacions teatrals datades entre els anys 30 i 40. Són propietat de la família Salarich. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||
| 70191 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-2 | <p>FONT, Joan (1999). 'Catifes de Corpus'. Ullastrell Ressó Local, núm. 269, juny 1999, p. 10-11.</p> | <p>La festivitat del dia de Corpus a Ullastrell es centra en els actes tradicionals típics del calendari litúrgic català. Els actes s'inicien amb la missa de Corpus a l'església parroquial, seguida de la celebració de l'ou com balla a la plaça de l'Església. Es munta una pica mòbil guarnida amb dues corones de flors davant de la porta del temple. Posteriorment, seguint la ruta de les catifes de flors, es puja en processó fins al brollador del parc del turó del Rector. Només per aquest dia es col·loca al centre del brollador una imatge de la verge de Montserrat. Actualment, les catifes de Corpus s'inicien davant de l'església i s'extenen fins al turó. Alhora han estat adaptades als nous temps i combinen trams vegetals i florals amb trams de catifa normal o moqueta.</p> | 08290-76 | Plaça de l'Església-Turó del Rector, 08231 | <p>La festa del Corpus Christi es celebra el dijous següent a la vuitena Pentecosta per venerar l'eucaristia, tot i que actualment s'adapta al calendari actual. Antigament, les catifes de flors es feien per tot el nucli urbà, sobretot al carrer de la Serra, però també als barris de can Gras o del Sardà. Les catifes eren sobretot de ginesta i de clavells. També hi havia enramades florals decorant els carrers i les places. Al inici del carrer de l'Assumpció es col·locava una arcada floral i una llarga catifa fins a la porta de l'església. La tradició de l'Ou com balla, que antigament ja es celebrava, es va recuperar l'any 2008 en motiu de les celebracions del centenari del campanar. Antigament la col·locaven al bell mig de la plaça de l'Església. La imatge de la verge de Montserrat era fixa al brollador del turó del Rector, però diverses bretolades van fer que fos retirada i col·locada només el dia de Corpus. En els darrers anys, la coral del municipi canta en la missa de Corpus.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70191-foto-08290-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit cinc imatges antigues de les catifes de flors datades als anys 70. Les localitzacions són el carrer de la Serra i el carrer Migdia i són propietat de la família Salarich. Alhora, també ha cedit dues imatges de la pica de l'Ou com balla dels anys 70 aproximadament, propietat de Francesc Rodó Paloma. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||
| 70192 | VI VINYA VELLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vi-vinya-vella | XX | Vi de taula de producció local que s'elabora artesanalment al celler vitícola de la població des de l'any 1954. El raïm utilitzat és de les vinyes d'Ullastrell, tot i que actualment també se'n porta d'altres poblacions. En un principi, el vi es produia en les varietats de blanc, rosat i negre, tot i que el rosat es va deixar de produïr, i les ampolles estaven numerades. El vi blanc és fruit de la barreja de tres raïms diferents (xardonnay, macabeu i xarel·lo), mentre que el negre és íntegrament d'ull de llebre. | 08290-77 | Plaça Josep Montmany, 3 - carrer de la Serra, 2, 08231 | El vi Vinya Vella d'Ullastrell és un reflex del passat vinícola de la població. A mitjans del segle XX, les vinyes d'Ullastrell no produien suficient raïm per poder elaborar el producte. Així doncs, calia complementar aquesta mancança barrejant-lo amb raïm del Penedès. Actualment, per a l'elaboració del vi blanc, s'empra el raïm de les vinyes de can Morral del Molí, del terme d'Abrera (D.O. Penedès). | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1954 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70192-foto-08290-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70192-foto-08290-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||
| 70193 | MATÓ D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mato-dullastrell | Mató de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. El mató, completament tradicional, s'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-78 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El mató és un producte originari de les rodalies del massís de Montserrat, tot i que extès a tot el territori català. L'elaboració del mató a Ullastrell es remunta a diversos segles enrera, però no es pot precisar una data aproximada. L'any 1982, la Granja Núria recuperà la tradició al municipi elaborant el mató de forma artesanal. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||
| 70194 | FORMATGE CENDRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatge-cendrat | Formatge de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. Es tracta d'un formatge madurat durant dos mesos en caves naturals, i per tant semi-curat, elaborat només amb llet de cabra. Posteriorment, mitjançant el procés de quallat, s'obté un formatge de pasta tova que es fuma externament amb cendra. S'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-79 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El formatge cendrat està elaborat per la Granja Núria, fundada l'any 1982. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||
| 70195 | Xaumets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xaumets | <p>Es tracta d'una galeta de tipus rústic, elaborada artesanalment i de forma manual. Els ingredients principals són farina, ous i sucre. Consisteixen en la representació d'una cara amb els ulls de xocolata. Les que tenen la superfície rodona són masculines, les ovalades femenines i les de menor tamany infantils. A grans trets són la referència simbòlica de la família.</p> | 08290-80 | Carrer de la Serra, 22, 08231 | <p>Els Xaumets foren creats pels voltants de l'any 2000 al forn de pa Anglada, de la mà de Bartomeu i Climent Anglada. En un principi, les galetes foren batejades com a Jaumets, tot i que el nom definitiu acabà essent Xaumets. La Colla de Geganters d'Ullastrell compta amb dos capgrossos anomenats Xaumets que representen les galetes, gràcies a la gentilesa de Bartomeu Anglada, amo del forn.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||
| 70196 | Rotllo de Campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllo-de-campanes | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 59. MASSAGUÉ, Josep (1977). 'El rotllo de campanes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 5, maig 1977, p. 3.</p> | No està en ús | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, l'església d'Ullastrell tenia un rotllo o roda de campanes. Es tractava d'un cercle de ferro o fusta coronat per un grup de campanetes, del que penjava una corda central utilitzada per sacsejar-lo i fer-les dringar al mateix temps. A Ullastrell, el rotllo s'escoltava els dies de festes solemnes i quan es duia un nadó a batejar. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, durant la cerimònia o immediatament després, hom feia balandrejar el rotllo de l'església perquè el nadó fos ballador' (AMADES, 1969: 59).</p> | 08290-81 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva. A Catalunya moltes esglésies tenien rotllo o roda de campanes, fent-lo dringar per les festes típiques de cada població i per les més destacades del calendari litúrgic. Fins a mitjans dels anys 70, el rotllo de campanes encara es conservava i s'utilitzava en algunes esglésies, com per exemple el de Castelló d'Empúries.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||||
| 70197 | Camiseta de l'Hereu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camiseta-de-lhereu | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 57. MASSAGUÉ, Josep (1978). 'La camiseta de l'hereu'. Ullastrell Ressó Local, núm. 16, maig 1978, p. 7.</p> | No massa conegut | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, els nadons hereus es duien a batejar portant una camiseta (camisa petita), que es guardava moltes generacions i només se la podien posar els hereus. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell un avi es negà a ésser padrí d'un nét perquè li havien posat la camiseta dels hereus de la família sense ésser-ho' (AMADES, 1969: 57).</p> | 08290-82 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||||
| 70246 | Caramelles d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-dullastrell | <p>AMAT, Benet (1984). 'Aspres camins XVI'. Ullastrell Ressó Local, núm. 88, maig 1984, p. 4-5. M.B (1978). 'Les Caramelles del 1923'. Ullastrell Ressó Local, núm. 15, abril 1978, p. 9. 'Caramelles'. Ullastrell Ressó Local, núm. 268, maig 1999, p.8.</p> | <p>Les Caramelles d'Ullastrell es canten per Pasqüetes, festa de la capvuitada de Pasqua (diumenge in albis). Els cantaires o caramellaires són tant nens com adults, vestits amb el tradicional vestit català i amb mocadors vermells al coll. Surten en colles de petits i grans, amb instruments musicals i duent la perxa. A la part superior d'aquesta, una cistella s'atança als balcons de les cases per recollir les ofrenes (ous, monedes). Es fan diverses cantades distribuïdes dins del nucli urbà de la població, entre el barri del Sardà, la Serra i can Gras.</p> | 08290-131 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | <p>A Ullastrell, les Caramelles es van recuperar pels voltants dels anys 20 del segle XX. Josep Puig i Sucarrats, fundador del cor parroquial i de l'Orfeó Germanor, en fou el director durant molts anys. Tot i que durant força temps l'AMPA de l'escola municipal s'encarregava de les Caramelles al municipi, des de fa uns quatre anys aproximadament, una comissió és l'encarregada d'organitzar-les i gestionar-les. Tot i això, actualment l'escola del municipi també participa en la seva organització. A més a més, el repartori de cançons va variant en cada edició.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70246-foto-08290-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70246-foto-08290-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit dues imatges antigues de les Caramelles, una datada a la dècada dels anys 20 i l'altra dels anys 70. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||
| 79386 | Forn encantat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-encantat | BOIX, Pere (1998). 'El forn ibèric del Mimó o la maledicció de la velleta'. Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 359 (juliol) HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 141 SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa, Tallers Gràfics Morral, p. 120 SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 48 | Prop de la masia del Mimó hi ha un forn d'obra del qual només en resta la part superior, on s'hi veuen restes de totxos que fan suposar que l'última cuita va quedar a mig fer. Sembla que, més a prop de Collcardús, hi havia un altre forn de característiques similars. D'aquest segon forn el pare Solà recull la següent llegenda. 'Per davant d'aquest Forn, passà, mentre el carregaven, fa una pila d'anys, una pobra dona que demanà als calciners un traguet d'aigua per apagar la set que abrusava els seus llavis en un dia calorós; més ells, en lloc de remeiar aquella necessitat, escridassaren la pobra i la maltractaren i l'empaitaren, quan ella, a l'allunyar-se, els maleïa l'obra amb l'amenaça que el forn jamai couria. I realment, per més provatures que feren per encendre'l, mai no ho aconseguiren, trobant-se avui carregat com el deixaren' (SOLÀ 1929: 120). Des de llavors se l'anomenà el forn Encantat, forn Maleït o forn Embruixat. | 08291-25 | Zona del Mimó; zona de Collcardús | Després de l'incendi de 1994 membres del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà van descobrir un forn a prop de les ruïnes d'un mas, que s'ha identificat com el mas de coll de Bram. Aquests elements estan situats a prop del camí que va del Mimó al pla del Fideuer, més a prop d'aquest últim, però l'estat actual de la vegetació fa que se n'hagi tornat a perdre el rastre. Aquest forn és de tipologia arcaica, dels anomenats de tipus ibèric, però suposadament es tractaria d'un forn d'època medieval. Consta de cambra de foc, graella i cambra de cocció, que té els totxos a mig fer. Pel que sembla, entre el Molinot i el Collcardús hi havia un altre d'aquests forns, també amb la cuita inacabada. El pare Solà, en la seva monografia sobre Sant Salvador de les Espases (SOLÀ 1929: 120) recull la llegenda de la vella referida a aquest altre forn. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||
| 79390 | Bandoler Capablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandoler-capablanca | FERRANDO, Antoni (1983). El parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell FERRANDO, Antoni (1988). Cròniques bandoleres de Sant Llorenç del Munt. El Camí ral de Barcelona a Manresa. Publicacions de l'Abadia de Monserrat. FERRANDO, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt - Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 66-68. | XVII-XVIII | Existeixen moltes notícies sobre bandolers a l'entorn de la zona de l'Obac, un indret agreste i ple d'amagatalls per on hi passava el camí ral de Barcelona a Manresa. El bandoler per excel·lència d'aquest sector és el Capablanca. L'existència d'aquest bandoler no ha estat mai provada documentalment, ni tampoc se sap en quina època hauria viscut, però els historiadors pensen que es tracta d'un personatge real, atès el gran arrelament de la seva llegenda, sobretot a la zona de Rellinars i Vacarisses. Existeixen nombroses històries que expliquen anècdotes de la seva vida. De vegades són contradictòries i sovint estan revestides amb elements de conte o de mitologia popular. La seva figura és envoltada de fets galants, heroïcitats i actes execrables. Segons sembla, els seu procediment consistia en sorprendre els viatgers amb la seva capa blanca estesa a terra, sobre la qual les víctimes havien de dipositar les pertinences. Els punts on solia fer els seus atracaments eren el coll Estret i coll de Daví. Per escapolir-se dels seus perseguidors es despenjava per una llarga esquerda al cingle del Paller de Tot l'Any fins la seva cova. La ubicació concreta d'aquest amagatall no es coneix amb certesa, tot i que, grosso modo, caldria situar-lo a la zona entre el Paller de Tot l'Any i la Roca Salvatge, on hi ha diverses coves o balmes. Altres notícies orals sobre la seva vida expliquen que era un mosso de les rodalies de Manresa que es féu bandoler després que el robessin i fos maltractat en el transcurs d'un viatge pel camí ral. El sobrenom de Capablanca vindria del fet que sempre anava amb una capa d'aquest color o bé per un episodi en què hauria retallat la capa d'un capità dels Miquelets. També hi ha diferents versions sobre la seva mort: assetjat pel sometent, suïcidat ofegant-se amb vi o mort per uns traginers després d'escapar-se de la presó. | 08291-29 | Sector de l'Obac, a l'extrem nord-est del terme | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||
| 79419 | Festa Major petita de Sant Felip Neri i Baixada de la Vaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-de-sant-felip-neri-i-baixada-de-la-vaca | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 135 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 85-86 www.vacarisses.cat www.festes.org/articles.php?id=854 | XXI | La festa de Sant Felip Neri (festa major d'hivern) es celebra pels voltants del 26 de maig. La festa compta amb un seguit d'actes festius, entre d'altres: exposicions, fira d'artesans, trobada gegantera i ball. Des de l'any 2008 té com a element central la Baixada de la Vaca. Es tracta d'una festa de nova creació basada en una llegenda imaginària, situada al segle XVIII, que s'inspira en la figura de la Vaca, emblema de la població. Comença a les 12 de la nit del dissabte, quan la gent del poble acudeix al castell per tal de reclamar la vaca. Tot seguit, la vaca 'Xula' (una peça del bestiari festiu local que representa el poble) descendeix des del castell fins al centre de la població. En el seu recorregut va solemnement acompanyada pels dos gegants de Vacarisses (que representen a dos il·lustres habitants del Castell: el Virrei Amat i la seva esposa Francesca). També l'acompanyen un estol de nens que, armats amb torxes, indiquen a la vaca el seu camí. Durant tota la nit té lloc la Vetlla de la Vaca; és a dir, la cuita d'una vaca a foc lent, amb procediments tradicionals. La celebració culmina l'endemà al matí amb l'Aplec de la Vaca: un dinar popular multitudinari que serveix per a menjar-se la vaca que ha estat cuinant-se durant tota la nit. Un dels dos dies de la festa es ballen les danses tradicionals del poble, a càrrec de l'Esbart dansaire, i simbolitzen l'alegria que senten els seus habitants en veure arribar l'animal al poble i en saber que els mals temps finalitzen. | 08291-58 | Castell i nucli antic de Vacarisses | A principis de segle XX la festa de Sant Felip Neri consistia en una celebració religiosa, ja que el sant tenia altar propi a l'església, la qual finalitzava amb el cant dels goigs. Més tard el jovent completava la festa amb un sarau amb acompanyament de música. Era un costum molt generalitzat aquest dia de menjar cargols i faves. Aquesta festa va deixar de fer-se i es recuperà a la segona meitat del segle XX, però no tenia gaire entitat. Fou així que, amb l'entrada d'un nou equip de govern a l'Ajuntament, es va voler donar un nou impuls a la festa. Com a punt de partida, i en col·laboració de la Colla gegantera, es va crear una llegenda situada al segle XVIII i basada en el símbol de la població: la vaca. Aquesta llegenda, suposadament descoberta per un historiador a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, relata que a principis del segle XVIII, durant un període de gran penúria, un noi del poble es va posar davant del castell i va entonar la següent cançó: “Quan vindrà el dia en que l'home / valgui més que pous i cases, / més que les terres més bones, / més que les plantes i els arbres. / Quan vindrà el dia en què a l'home / no se'l pesi amb les balances”. En sentir aquest cant, el senyor del castell, Llopis Amat, va contreure una gran tristesa fins al punt que va estar-se trenta-sis llunes plenes sense sortir del castell. Després va reunir tot el poble i va fer la promesa que tant ell com els seus successors donarien una vaca al poble per tal de reparar tot el mal causat fins aleshores. I des d'aquest moment cada any es baixava una vaca des del castell de Vacarisses fins al poble per commemorar el fet i recordar així el triomf del poble sobre el senyor. Amb la col·laboració de la Colla Gegantera, la festa de la Baixada de la Vaca s'organitzà per primera vegada l'any 2008 i, en poc temps, ha tingut un arrelament important dins el panorama festiu de Vacarisses. La lletra de la cançó està extreta de la “cançó de les balances”, de Josep Maria Carandell, i interpretada per Ovidi Montllor. | 41.6074900,1.9181900 | 409858 | 4606763 | 08291 | Vacarisses | Obert | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79419-foto-08291-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79419-foto-08291-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||
| 79420 | Festa Major de Vacarisses (Sant Pere) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vacarisses-sant-pere | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 145-147 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 80-81 | XIX-XXI | La Festa Major d'estiu de Vacarisses es celebra el primer dissabte i diumenge d'agost, sota el patronatge de sant Pere. Uns dies abans es fa el pregó i comença la programació d'actes, amb exposicions, concerts musicals, baixada d'andròmines, sardanes, espectacles infantils, curses i pedalades populars i moltes altres activitats. El diumenge té lloc la missa i l'actuació de grups de cultura popular, com els geganters, els grallers o l'esbart, a més del ball de nit, sardanes i altres actes festius. Moltes de les activitats tenen lloc a la plaça Joan Bayà. | 08291-59 | Nucli antic de Vacarisses | Els anys 20 la festa començava amb un repic general de campanes i la crida de l'agutzil que anunciava la festa. La commemoració principal era l'ofici solemne del dissabte. La missa era cantada per músics i acompanyada per orquestra amb instruments de corda. A la sortida les noies, administradores de Santa Emerenciana, oferien als assistents uns ramells de flors. Continuava la processó, encapçalada pels gonfarons parroquials, cirials i creu alçada, i seguien els feligresos i les confraries amb les seves banderes. Tancava la cúria eclesiàstica , les autoritats i l'orquestra. Pel que fa als actes lúdics, en aquesta època s'organitzaven per duplicat segons les tendències polítiques, amb dos envelats i dos balls diferents. | 41.6064100,1.9189300 | 409918 | 4606642 | 08291 | Vacarisses | Obert | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79420-foto-08291-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||
| 79421 | Romeria a Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-sant-salvador-de-les-espases | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 142-143 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 123 | XVIII-XXI | Tradicionalment el 29 d'agost el poble de Vacarisses va en romiatge al santuari de Sant Salvador de les Espases: una capella situada a dalt d'un espectacular espadat, al punt de confluència dels termes d'Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses. Actualment el romiatge es continua fent i sol aplegar una trentena de persones que, després de la missa, fan un esmorzar al refugi que hi ha adossat a l'ermita. | 08291-60 | A l'extrem sud-oest del terme | En època alt-medeival al turó de Sant Salvador de les Espases hi havia un dels castells estratègics que defensaven la frontera amb els sarraïns, situada al riu Llobregat. Al segle X es produí una batalla, segons sembla amb participació de vacarissencs, que va suposar una important derrota dels sarraïns en aquest punt, fet que va deixar un viu record a la contrada. Aquest és el motiu de la romeria al santuari. No sabem des de quan es celebra aquesta romeria. Els anys 20 els romeus sortien a trenc d'alba i arribaven al santuari passant per la serra de l'Orpina. Quan arribaven es celebrava una missa, oficiada pel rector o el vicari, que havien acompanyat els romeus, que s'acabava amb la interpretació dels goigs al 'Soberano'. Després els pelegrins visitaven l'ermita, esmorzaven i emprenien el viatge de retorn fins a la font de l'Orpina, on passaven la resta de la jornada. Els representants dels cafès de Dalt i de Baix improvisaven unes barraques on venien els seus productes. Cap als anys seixanta els romeus portaven els seus propis queviures amb carros fins a la font de l'Orpina. Al matí preparaven grans fogueres al lloc anomenat Collet de Sant Salvador, on esmorzaven. Després de la missa es tornava a la font de l'Orpina i allà cada grup preparava el seu dinar, que solia consistir en paelles d'arròs. La gresca s'allargava fins a la posta del sol. | 41.5790500,1.8844700 | 407007 | 4603641 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||
| 79422 | Sardana El vi de Coll Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-el-vi-de-coll-cardus | HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 376-379 | XX | Sardana amb lletra de Joan Duch i música de Josep Ullés que porta per títol 'El vi de Coll Cardús'. La sardana fa referència al vi de gran renom que es feia en aquesta contrada. A la Biblioteca Central de Terrassa, a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa i a l'Arxiu Tobella, també de Terrassa, es conserven exemplars de la partitura, publicada a París. | 08291-61 | Masia i serra de Collcardús, a la part sud-est del terme | Joan Duch i Agulló va néixer a Terrassa l'any 1891. Pintor i escriptor, publicà diverses novel·les i col·laborà en publicacions periòdiques. Va morir a Terrassa el 1968. Josep Ullés i Daura va néixer a Terrassa el 1878. Fou músic i compositor, autor de diverses sarsueles i altres peces musicals. Va viure alguns anys a París i morí el 1946. | 41.5836400,1.9440100 | 411977 | 4604088 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Duch i Agulló (lletra); Josep Ullés i Daura (música) | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||
| 79423 | Festa Major de la Barceloneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-barceloneta | CRUSAFONT, Miquel; PADRÓ, Camil; TOBELLA, Mercè; BOIX, Pere (2003). La Barceloneta de Vacarisses. Un espai d'enginy i d'Il·lusió. Vacarisses, p. 74-75, 130-135 | XX-XXI | La Festa Major de la Barceloneta va començar a celebrar-se a la dècada de 1950 i durant molts anys ha estat una celebració molt participativa i dinàmica. La festa té lloc a mitjans d'agost. En els darrers anys la festa ha reduït el seu format. Sol durar dos dies i està molt orientada al públic infantil. Els actes més característics són l'engalanament del carrer, jocs de cucanya i espectacle infantil, sopars populars i una excursió. | 08291-62 | Barri de la Barceloneta | La primera festa major d'aquest barri, tot i que probablement no se'n va dir amb aquest nom, va ser l'any 1951, i fou una derivació de les festes que organitzava el club J.A. (Joventut Alegre). Primer durava un dia, i els anys següents s'anà ampliant a dos i tres o quatre dies. A partir del 1975 cada any organitzava la festa un grup de gent diferent, que li conferia la seva empremta particular. Algunes de les novetats foren les baixades al cingle en rappel, els concursos de rams de flors o les festes monogràfiques, dedicades a temes diversos o d'actualitat, com els jocs olímpics o les eleccions. | 41.6031500,1.9198500 | 409990 | 4606279 | 08291 | Vacarisses | Obert | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79423-foto-08291-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||
| 79425 | Festa del Mussol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-mussol | FARRÉS, Josep M. (1999). Retrats de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 218-337 HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 370-372 | XX | Aquesta festa es celebrava a la urbanització de Torreblanca els primers cinc o sis dies de setembre, i servia com a cloenda de la temporada d'estiu. La festa començava amb l'arribada al baixador de Torreblanca del Batistini: un personatge disfressat que venia en tren amb el seu seguici i representava el caçador oficial de la cacera del mussol. A l'estació era rebut amb gran animació i fins i tot amb una banda musical. A la tarda hi havia un festival-homenatge-grimegia. A la nit un gran sopar (cena-grimegia) solament per a homes. Acabat el sopar, ja de nit, es sortia a la cacera del mussol. Les peces capturades eren engabiades fins a la sortida de missa del diumenge, i llavors es deixaven en llibertat. Després es feien parlaments satírics dirigits als mussols, sardanes i un partit de futbol. | 08291-64 | Urbanització de Torreblanca | Aquesta festa es va fer a la urbanització de Torreblanca entre els anys 1950 i 1961. La cacera del mussol era molt estesa entre els caçadors de tords, ja que el rapinyaire era utilitzat per a fer cantar els tords que feien de reclam als paranys. Però a Torreblanca la cacera del mussol es convertí en una activitat festiva. L'any 1959 la festa es va incloure en la festa major de Torreblanca. | 41.5887400,1.9189200 | 409893 | 4604680 | 08291 | Vacarisses | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta festa ha deixat de celebrar-seFotografia de Josep M. Farrés (any 1953), publicada al llibre 'Retrats de Vacarisses'. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||
| 79426 | Festa Major de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torreblanca | BOIX PUIG, Pere (2005). 'Quan la Torre passa a dir-se Torreblanca)', El Balcó de Montserrat, núm. 448 (setembre) FARRÉS, Josep M. (1999). Retrats de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 299, 305-310 | XX-XXI | La Festa Major de Torreblanca té lloc el segon cap de setmana de juliol. És la més antiga de les moltes festes de barris i urbanitzacions que actualment se celebren, ja que s'inicià com a mínim des de l'any 1946, època en què arribaren a Vacarisses els primers estiuejants. | 08291-65 | Urbanització de Torreblanca | L'origen de la urbanització de Torreblanca es situa a l'any 1942, quan Josep Pladelorens, propietari de la masia de la Torre, que incloïa una gran finca de 674 ha, la va vendre a Escolapio Cancer (urbanista) i Fidel Puig (aparellador) per 500.000 pessetes. Els nous amos van crear l'empresa 'Explotaciones Torreblanca S. A.' i van impulsar els treballs per habilitar els carrers i les parcel·les. El juliol de 1944 s'inaugurava el baixador del ferrocarril. Axecaren una glorieta per captar clients al costat de la font del Paraigua i amb un cotxe anaven a cercar possibles clients a l'estació d'Olesa. En aquesta primera època, com a mínim des de l'any 1946, ja s'inicià la festa major, que al principi es realitzava a l'esplanada al peu mateix de l'estació. La festa consistia en un seguit d'actes lúdics, sardanes, etc. | 41.5916100,1.9216100 | 410121 | 4604996 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografia de Josep M. Farrés (any 1947), publicada al llibre 'Retrats de Vacarisses' | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||
| 79432 | Les potades de na Guilleuma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-potades-de-na-guilleuma | AMADES, Joan (1990). Costumari català. Vol. X (Sant Joan de cara a l'estiu). Cercle de lectors - Salvat, Barcelona, p. 162-163 FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 60-61 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 92-93 HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 358 SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa, Tallers Gràfics Morral, p. 103-108 SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 59 | Guilleuma de Montcada, senyora i comtessa de Vacarisses al segle XIII, era una dona de caràcter fort i despòtic, i la seva figura té associades un seguit de llegendes, algunes de les quals es situen a Vacarisses. En un lloc a prop de Collcardús, del qual actualment se'n desconeix la ubicació exacta, hi ha un petit clot a la roca de pedra sorrenca, com si fos l'empremta d'una petjada. Estaria situat vora el camí romeu que anava a Montserrat, en un lloc darrera de les muntanyes de can Margarit, entre Collcardús i el Mimó (FLOTATS 1994: 92), o bé pel camí ramader de Vacarisses, un cop passat Collcardús (FARRÉS 1996: 61). Segons una llegenda, donya Guilleuma marxava de la casa de Vacarisses on havia pres posada i, en muntar a cavall un tros més amunt, colpejà frenètica el terra deixant estampada la petjada. Al terme de Vacarisses hi ha també una font anomenada 'de la Guilleuma', prop de la casa del Boixadell. Segons la tradició, la senyora de Vacarisses i el seu cavall van beure en aquesta font i després se separaren del camí. Així mateix, en un indret prop de l'Estació de Vacarisses, a unes quinze passes de la font de la Sang, hi havia una altra petja de la Senyora i les potades del seu cavall. Segons la llegenda, Guilleuma va pujar al cim més enlairat de Montserrat i, esperonant el seu cavall, volia arribar a Sant Llorenç del Munt. Però caigué a la riera del Palà, prop del camí romeu, tot deixant la marca de la seva pròpia petja, coneguda com la 'potada de na Guilleuma'. També hi haurien 16 redols corresponents a les marques de les peülles del seu cavall (SOLÀ 1929: 103-108). Aquestes 'petjades' ja eren difícils de localitzar en el seu temps, ja que si baixava una torrentada les tapava. Amb la construcció de l'autopista la zona va quedar coberta per pedres i terra que s'abocaren cap a la riera. Finalment, a prop de les Vendranes hi ha encara una altra font també anomenada de la Guilleuma. | 08291-71 | Zona de Collcardús, zona de Torreblanca i el Boixadell, zona de can Serra | Guilleuma de Montcada, senyora de Vacarisses, va contreure matrimoni amb l'Infant Pere, precisament el mateix dia que el seu germà, Jaume II, rei d'Aragó, es casava amb Blanca de Nàpols. El seu matrimoni va durar pocs dies, i el 30 d'agost de 1296 enviudava. Això va fer que prengués un caràcter fort i despòtic per governar, fet que ha propiciat l'aparició de diverses llegendes. Guilleuma es negà a reconèixer-se feudatària del bisbe de Vic. Per aquest motiu hi va combatre diverses vegades, fins i tot associada amb els heretges partidaris del comte de Foix. A Catalunya existeixen altres exemples de petjades o senyals gravades damunt la roca viva, ja siguin atribuïdes a homes o animals. Per exemple, la potada del Mal Esperit (prop d'Olot) o les nombroses petjades o potades del diable. Segons Joan Amades (AMADES 1990: 162-163), aquestes 'petjades' podrien ser reminiscències d'antics cultes solars, difosos per la baixa Europa, el nord d'Àfrica i l'Àsia meridional, ja que molts pobles primitius s'imaginaven el sol cavalcant damunt d'un corser o muntant un carro que saltava de cim en cim i que cada dia donava la volta. Gravar una petjada assegurava el pas de l'astre i venia a ser com un altar que se li dedicava. La cristianització hauria fet emergir tradicions i llegendes atribuïdes a sants o al diable. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||
| 79437 | La Vacarissana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vacarissana | GRAU, Jan (1995). Fabulari Amades. Tarragona, Edicions del Mèdol, p. 139, 169 SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, P. 28 | La boira que cobreix Montserrat per la banda de Vacarisses rep el nom de Vacarissana. Es tracta d'una boira baixa que ho deixa tot ben xop i que disminueix molt la visibilitat. És costum que els pares personifiquin l'amenaça que els fills es perdin dient-los que la Vacarissana se'ls endurà a un cau, on els xuclaria fins a empassar-se'ls (GRAU 1995: 139, 169). | 08291-76 | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||||
| 79465 | Pedra de la Bossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-la-bossa | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 117-118 HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p.125-127 SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa. | Per l'indret anomenat coll de Pedra de la Bossa hi passava el camí vell d'Olesa. Es tracta d'un pas molt estret entre les roques, en el qual hi ha una gran pedra just al costat del camí, per la banda de ponent. Segons recull Joan Solà en la seva monografia sobre Sant Salvador de les Espases (SOLÀ: 1929), aquest sector era dels més perillosos de la zona, llevat del camí ral de la Barata. Els viatgers mai no hi passaven sols per por de trobar-se amb lladres. Els que venien d'Olesa s'esperaven en el pla del fideuer per fer aquest tram plegats i poder-se ajudar els uns als altres. Segons la tradició, el nom de “pedra de la bossa” es deu al fet que els malfactors obligaven als viatgers a deixar al damunt de la pedra les quantitats que els exigien. Tanmateix, es tracta d'una tradició no del tot confirmada històricament, ja que no hi ha documents que indiquin que aquest camí hagués estat un cau de bandolers. El mateix nom de Pedra de la Bossa no apareix enlloc abans de la publicació de Solà, el qual bastí tot un ambient de bandolerisme per tal de justificar l'episodi de l'assassinat d'un ermità a Sant Salvador de les Espases. | 08291-104 | Sector sud del terme | El camí vell d'Olesa deriva d'un antic camí romà que comunicava el pla de Bages amb Martorell seguint més o menys la vall del Llobregat. Als segles XVIII i XIX el camí venia del pla del Fideuer, on es bifurcava entre el camí que continuava pel coll de Bram i la serra de l'Hospici en direcció al Palà (una cruïlla de camins i punt estratègic on hi havia un hostal), Castellbell i Manresa, d'una banda, i un trencall que es dirigia en direcció nord-est cap a Vacarisses, passant pel coll de la Pedra de la Bossa. | 41.5784900,1.8998900 | 408292 | 4603563 | 08291 | Vacarisses | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79465-foto-08291-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79465-foto-08291-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79465-foto-08291-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment el camí vell d'Olesa és senyalitzat com a itinerari senderista. La dècada de 1990 s'instal·laren algunes fites de formigó (per exemple al pla del Fideuer) amb indicació del camí. | 98|94 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||
| 79499 | Sant Salvador de les Espases i coll de Bram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-les-espases-i-coll-de-bram | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 142-143 SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa, Tallers Gràfics Morral, p. 22-23 SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 99-100 | En època alt-medieval al turó de Sant Salvador de les Espases (que actualment fa de partió entre els termes de Vacarisses, Esparreguera i Olesa) hi havia un dels castells estratègics que defensaven la frontera amb els sarraïns, situada al riu Llobregat. La fundació de l'ermita de Sant Salvador de les Espases, i el seu nom, s'expliquen, segons la tradició, per un miracle que va tenir lloc amb motiu d'una gran batalla que al segle X va enfrontar en aquest indret el comte de Barcelona Ramon Borrell contra els sarraïns. Diu la llegenda que, trobant-se les tropes cristianes acorralades, el comte va alçar els ulls al cel demanant clemència i aleshores se li va aparèixer el Salvador, que li prometé el seu ajut. Bon punt començava la batalla caigué del cel una abundant pluja d'espases de foc, que corrien en totes direccions vers els enemics. En memòria d'aquest fet s'aixecà alguns segles després l'ermita, situada en terme d'Esparreguera (SOLÀ 1929: 22-23). També es diu que els vacarissencs van participar en aquella batalla. Atraparen un escamot de moros al collet de Sant Salvador, els acorralaren i els mataren sota el coll de Bram, que prengué aquest nom dels brams i gemecs que llançaven els sarraïns (FLOTATS 1979: 142-143). | 08291-138 | Sector sud-oest del terme | 41.5790500,1.8844700 | 407007 | 4603641 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||||||
| 79500 | El Xic de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xic-de-vacarisses | CODINA, Sebastià (1996). 'El nen de Vacarisses', Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 336 (agost) GRAU, Jan (1995). Fabulari Amades. Tarragona, Edicions del Mèdol, p. 31, 117 MASPONS, Francesc (1952). Tradicions del Vallès, p. 20-23. SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 105-106 | El Xic de Vacarisses, també conegut pel Nen de Vacarisses, era un gegant valent, contemporani d'un altre gegant del Vallès, el Fort Farell. Era un home fort, alegre i pacífic que no es ficava mai amb ningú mentre no li toquessin la terra que tant estimava. Segons es diu, tenia un peu al cim del Puigmal i l'altre a la punta del Matagalls, al massís del Montseny. Tenia fama de menjar molt, i eren set els que li donaven menjar amb unes enormes forques de ventar i tot i així mai quedava tip. Segons sembla, era capaç de cruspir-se qualsevol cosa que fos comestible. Es feia les feines al mig de la plana de Vic, i per això les terres d'Osona són les més fèrtils de Catalunya. En la tradició popular es conserva la frase 'sembles el Nen de Vacarisses', que es diu als que mai no estan tips i no paren de menjar. | 08291-139 | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||||
| 79508 | La Segarra va matar la Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-segarra-va-matar-la-puca | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 152-153. SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 43-44 | La frase 'la Segarra va matar la Puça' es féu molt popular a Vacarisses per un fet que transcorregué fa molts anys. Es deia que hi havia dues cases veïnes, la dels Segarra i la de la Puça. A la dels Segarra passaven una mala època, ja que tots els fills que neixien es morien, i van acudir a la consulta d'una endevina, que els va dir que tot era provocat pels maleficis que els enviava la Puça. Enfurismada, la Segarra va agafar una ganiveta de tallar pa i va degollar la seva veïna. La Segarra fou jutjada a Terrassa i traslladada a la presó de Barcelona per complir la pena. Segons sembla, va ser a la presó que va níeixer l fill tan esperat pel qual havia comès el crim. Més tard, la mare i el fill retornaren a Vacarisses. | 08291-147 | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||||
| 72700 | Dita del vi de la tarumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-vi-de-la-tarumba | XIX | <p>A Viladecavalls i als pobles veïns es deia 'El vi de la Tarumba fa ballar la rumba'. També existien rèpliques d'altres poblacions, com 'El vi d'Ullastrell fa caure de clatell'.</p> | 08300-116 | 41.5528500,1.9697500 | 414082 | 4600644 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per Miquel Margarit. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||||||||||
| 72715 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-9 | <p>http://www.viladecavalls.org</p> | XX | <p>La Festa Major d'Estiu se celebra cada any durant el segon cap de setmana de juliol. Durant quatre dies s'organitzen un bon nombre d'activitats lúdiques, culturals i festives, precedides per l'ofici solemne a Sant Martí de Sorbet. Entre els actes que cal destacar, trobem la cantada de Caramelles. Els balls són amenitzats per la figura del Tarumbot.</p> | 08300-131 | <p>Molts dels actes que giren entorn la Festa Major són organitzades pel Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||||
| 72716 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-2 | <p>http://www.viladecavalls.org</p> | XIX | <p>La festa Major d'Hivern, també coneguda com a Festa Petita, es celebra cada any el dia 11 de novembre. És el dia del patró del poble, Sant Martí, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. Aquest dia es celebra un ofici solemne, l'únic acte de la festa que ha perviscut de forma inalterable. Des de fa anys, la festa s'ha perllongat al cap de setmana més proper a la diada, organitzant-se balls i actes populars perquè hi participi tot el poble. Fa anys que també s'organitza un duatló de muntanya que fa un recorregut per terme municipal. La festa culmina amb un àpat popular en què es menja escudella i carn d'olla.</p> | 08300-132 | Nucli de Sant Martí | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||||
| 72717 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig-0 | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII-XX | <p>La festa del Roser de Maig es celebra el tercer diumenge de maig. En aquesta diada, es fa una tradicional ofrena de flors als vianants, així com d'una dedicatòria feta en vers. Originalment, aquesta festa girava entorn un ofici solemne, després del qual hi havia una processó on es portava la imatge de la Mare de Déu del Roser, desapareguda durant la Guerra Civil.</p> | 08300-133 | Nucli de Viladecavalls | <p>Antigament, la festa era organitzada per la Confraria de la Mare de Déu del Roser, que està documentada de mitjans del segle XVI. L'any 1939 va tornar-se a celebrar després del parèntesi de la guerra, tot i que enlloc de la desapareguda Mare de Déu del Roser es va portar la imatge de la Puríssima. Durant la celebració de la festa del 1950, Joaquim Amat i Antònia Trinxet van donar les noves campanes de l'església de Sant Martí de Sorbet. Actualment, la festa és organitzada per l'Ajuntament de Viladecavalls i el Casal Familiar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||||||
| 72727 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-34 | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Per Pasqua Florida a Viladecavalls es canten les populars Caramelles. Els caramellaires es desplacen a algunes masies i carrers del poble per cantar el seu repertori. Després es passa la cistella perquè la gent aporti un donatiu. La temàtica de les cançons és molt diversa, des de religiosa fins a l'actualitat o mancances del poble, generalment amb un to satíric.</p> | 08300-143 | <p>La tradició de les Caramelles s'havia perdut a Viladecavalls fins que el grup dels Estels Cantaires del Casal Familiar va decidir recuperar-la l'any 1967. Des d'aleshores els nens i nenes canten Caramelles per Pasqua i altres festes, així com en les trobades de Caramellaires que es fan periòdicament. L'any 2009 han celebrat el 40 aniversari, coincidint amb el de la creació del Casal Familiar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||||
| 72730 | Ungüent de cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unguent-de-cal-magi | XX | Ja no es prepara. | <p>Algunes persones de Viladecavalls encara guarden la recepta de l'ungüent de Cal Magí, que servia per curar infeccions. S'ha de fer amb una cassoleta nova de terrissa, on hi posarem 2 onces de llard, 1 onça de trementina, 1 onça de pega grega, 1 onça de cera nova, una mica de sucre morè, una mica de pell de serp blanca i un rovell d'ou post el mateix dia. S'escalfa a foc baix, remenant sense parar fins que tingui textura de pomada.</p> | 08300-146 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació i la recepta ha estat facilitada per la sra. Salut Turu. | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||||
| 72731 | Dita del captaire que passava per les cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-captaire-que-passava-per-les-cases | XX | Ja no es diu. | <p>Algunes persones de Viladecavalls encara recorden la figura d''el caraixes', un captaire que abans anava per les cases. Feia la següent cantarella per tal de distreure els nens i captar l'atenció: ' A Can Mitjans ja no és com abans, a Can Corbera ja no és com era, a Can Baiona la porta rodona, a Can Purull el cul els bull, a Can Mir tenen el cul podrit, a Can Duran gent d'armes no hi entraran, a Can Sanahuja maten el porc i deixen la truja'.</p> | 08300-147 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Aquesta informació ha estat facilitada per Miquel Margarit. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||||
| 72732 | Cartutxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cartutxos | XIX | Pràcticament ha deixat de fer-se. | <p>Els cartutxos és un plat típic que es fa amb mongetes de veremar. Les mongetes s'han de collir seques, i s'han de deixar assecar amb la baina. A l'hivern, es posaran les mongetes tal com les guardàvem a estovar tota una nit. Tot seguit es talla la baina en tres trossos, en forma de cartutxos, i es bull fins que sigui cuit.</p> | 08300-148 | <p>Segons ens ha explicat la Salut Turu, aquest plat es feia de forma habitual a la majoria de cases de Viladecavalls. Tanmateix, en les darreres dècades pràcticament no es cuina.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||||
| 72733 | Brou Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brou-ferrer | XIX | Ha deixat de fer-se. | <p>El brou ferrer és un plat típic que es feia a Viladecavalls després de la matança. Es feia amb el suc resultant de bullir les botifarres, que s'aprofitava i es feia escudella barrejada o sopa.</p> | 08300-149 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||||||||||
| 72738 | Esquellotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellotada | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | En desús. | <p>L'esquellotada és una antiga costum que es feia a Viladecavalls quan una persona vídua es casava en segones núpcies. Els veïns trucaven a la porta dels nuvis perquè els convidessin a menjar. Si aquests no ho feien, anaven amb esquellots a la porta de la casa a fer soroll fins que els convidessin.</p> | 08300-154 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Annex del llibre d'Història de Viladecavalls s'inclou un poema que fa referència a aquesta tradició. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||||||||
| 72747 | Llegenda de la Pedra Degollada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-degollada | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Explica la llegenda que les tropes napoleòniques van voler destruir la Pedra Degollada, però els explosius van fallar gràcies a la resistència de la roca.</p> | 08300-163 | Viladecavalls | 41.5736600,1.9542100 | 412814 | 4602970 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La llegenda apareix citada al llibre de Les Plantes de Viladecavalls d'Àngel M. Hernández. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||||||||
| 72748 | Llegenda del Forat del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-forat-del-vent | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Quan les colles feien sortides al Forat del Vent, expliquen que els fadrins feien acostar les noies al forat, per tal que se'ls pugessin les faldilles.</p> | 08300-164 | Viladecavalls | 41.5756200,1.9333400 | 411077 | 4603209 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La llegenda apareix citada al llibre de Les Plantes de Viladecavalls d'Àngel M. Hernández. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||||||||
| 72749 | Llegendes de can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-can-buxeres | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Hi ha dues llegendes relacionades amb aquesta casa. La primera explica que el comerciant que la féu construir pujava a la part alta de la torre per observar amb uns binocles com arribaven a port els vaixells amb les seves mercaderies. La segona llegenda diu que el mateix comerciant va fer construir la casa, popularment coneguda com a Palau de Sucre, per a la seva estimada.</p> | 08300-165 | Viladecavalls | 41.5747000,1.9502400 | 412484 | 4603089 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La llegenda apareix citada al llibre de Les Plantes de Viladecavalls d'Àngel M. Hernández. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||||||||
| 72750 | Aplec de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel-0 | XX | <p>L'aplec de Sant Miquel es celebra l'últim diumenge del mes de setembre. La celebració comença a la plaça de la Vila, des d'on es surt caminant fins a l'ermita de Sant Miquel de Toudell. En primer lloc es celebra una missa solemne a l'exterior, ja que la poca capacitat de l'ermita no permetria assistir-hi a tots els fidels que hi assisteixen. Un cop acabada la missa, s'ofereix coca i mistela als presents, i tot seguit es ballen sardanes. Finalment, es fa un àpat popular.</p> | 08300-166 | Església de Sant Miquel de Toudell | <p>L'aplec de Sant Miquel ha estat recuperat després que es deixés de celebrar fa molts anys. Originalment, es celebrava el 8 de maig, dia de l'aparició de Sant Miquel Arcàngel. Alguns habitants de Viladecavalls encara recorden que cap el 1940 els nens i nenes anaven a l'ermita a peu per celebrar la missa. Era un acte molt popular, que aplegava gent de tota la contrada.</p> | 41.5526900,1.9702000 | 414119 | 4600626 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'organitza l'Associació d'Amics de Sant Miquel de Toudell. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||||||||
| 72752 | Cançó de la Petxerota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-petxerota | <p>COMAS, J. (1996). Quaderns d'Història de Viladecavalls V: Motius i etimologia de les cases de Viladecavalls. Ajuntament de Viladecavalls: Viladecavalls.</p> | XIX | <p>En una casa del carrer de Dalt hi vivia una dona que popularment era coneguda com la Petxerota. Durant la segona guerra carlina, els nois del poble li cantaven cançons com aquesta: 'Els Carlins són a la porta, Petxerota, baixa a obrir que un toca la viola, i l'altre toca el violí'. COMAS (1996: 158).</p> | 08300-168 | Carrer de Dalt | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||||
| 72753 | Sardana entre Sant Llorenç i Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-entre-sant-llorenc-i-montserrat | XXI | <p>La sardana Entre Sant Llorenç i Montserrat està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Joan Làzaro i Costa. Va ser estrenada durant el 15è Aplec de la Sardana el dia 1 de juliol del 2000, quan la va interpretar la cobla Marinada.</p> | 08300-169 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 2000 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Joan Làzaro i Costa | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||||
| 72754 | Sardana Festa a Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-festa-a-viladecavalls | XX | <p>La sardana Festa a Viladecavalls està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Josep Freixas. Va ser estrenada el dia 3 de juliol del 1999, quan la va interpretar la cobla Marinada.</p> | 08300-170 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1999 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Freixas i Vivó | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||||
| 72755 | Sardana Sant Miquel de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-sant-miquel-de-toudell | XX | <p>La sardana Sant Miquel de Toudell està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Carles Rovira. Va ser estrenada el dia 17 de juliol del 1994, amb motiu del 25è aniversari del Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | 08300-171 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1994 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Carles Rovira i Reixach | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||||
| 72756 | Sardana Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-viladecavalls | XX | <p>La sardana Viladecavalls està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Tomàs Gil i Membrado. Va ser estrenada l'any 1986.</p> | 08300-172 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1986 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tomàs Gil i Membrado | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||||
| 72757 | Cavalcada de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-1 | XX | <p>El dia de la 'cagada del tió' comencen els preparatius per a l'arribada dels Reis Mags. Es munta un campament reial, on hi ha un representant per cada rei, a més del patge Martí, que preparen l'arribada dels reis organitzant activitats, com la mostra als infants de productes exòtics provinents d'Orient. La tarda del dia 5 de gener comença amb una entrega d'un obsequi del patge Martí als infants. L'any 2010 l'obsequi van ser els martinets, unes galetes artesanes amb la cara d'un nen. Els Reis Mags arriben muntats a cavall amb torxes. Després de rebre la benvinguda institucional i dels veïns, es canta la cançó als reis. A continuació fan un recorregut amb les carrosses pel poble, començant pel carrer de Sant Martí i fent una parada a l'església per adorar al nen Jesús. El recorregut segueix pel Carrer Major, Orenetes, de Dalt, Nou, Pau Claris, Josep Tarradellas, Prat de la Riba, Francesc Macià, Font del Capellà i Llevant, així com per les parades fora de recorregut. Des de la seva carrossa, els reis criden, porta per porta, als infants de les cases, i els entreguen personalment els regals.</p> | 08300-173 | Nucli de Viladecavalls | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Fotografia de : http://blocs.mesvilaweb.cat/sebastiahoms/page/2 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||||
| 45766 | Can Serafí de can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serafi-de-can-margarit | <p>LOPEZ ARÍS S. (2011) 'A propòsit de Can Margarit' a Ben Viure. Butlletí dels amics i les Amigues del Museu. Desembre de 2001. Castellbisbal.</p> | XIX | L'edifici ha estat modificat de manera important a l'interior i adaptat a oficines municipals, incorporant un ascensor a l'espai de l'escala. | <p>Edifici de planta quadrangular aïllat i envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament format per maó i ferro. La coberta de l'edifici és plana. Compta amb planta semi soterrada, planta baixa, primer, segon pis i golfes. A l'alçada del segon pis, la planta de l'edifici canvia i es converteix en planta de creu grega, deixant a les cantonades espai per a quatre terrasses cantoneres. La façana principal es troba orientada a migdia i s'obre amb un portal adintellat. Aquest sector entorn al portal principal d'accés ha estat recentment modificat i protegit amb un cos de vidre sobreposat. A nivell arquitectònic, l'edifici pot ser classificat com a eclèctic i presenta una decoració exuberant a les obertures, amb les cantonades interiors arrodonides. A nivell de primer pis les obertures es converteixen en finestres balconeres amb els marcs exteriors remarcats imitant carreus de diferents mides i guardapols sobreposats que es coronen amb merlets. Com a protecció compten amb una barana balustrada feta de ciment. A nivell de segon pis, les obertures es converteixen en una galeria de petites finestres quadrangulars emmarcada en una arqueria cega formada per arcs rebaixats de mig punt i pilastres sobreafegides entre finestra i finestra. Diferents frisos marquen exteriorment la separació entre pisos, sent el més decorada el de separació entre el primer i segon pis, que ha estat decorat amb impostes arrodonides que s'han afegit coincidint amb els pilars superiors. La forma d'aquests pilars del segon pis té continuïtat i es repeteix als pilars de suport de la barana exterior, a les terrasses cantoneres. A nivell de les golfes es situen les terrasses superiors de l'edifici, que es protegeixen amb el mateix mur de la vivenda que es prolonga verticalment i es remata a la part superior amb unes formes quadrangulars que recorden merlets. A les façanes laterals, destaca l'existència de dues terrasses a nivell del primer pis protegides per una barana de balustres d'obra. Ambdues terrasses s'escauen sobre dos cossos rectangulars que s'afegeixen a nivell de planta baixa com si fossin tribunes. Tots dos cossos es trobem oberts amb grans finestrals rectangulars, que guarden les mateixes característiques decoratives que la resta de les obertures de la planta baixa. A nivell de planta semi soterrada s'han obert uns petits finestrons quadrangulars que s'escauen a nivell del terra i s'han protegit amb reixes de ferro. L'interior de l'edifici ha estat modificat recentment i adaptat com a dependències municipals i oficines. Conserva, però, l'estructura interior del vestíbul i l'escala central interiors que conserva aires monumentals.</p> | 08054-1 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 183 (08755 Castellbisbal) | <p>L'edifici fou aixecat entre el 1887 i el 1906. Pere Serafí va fer construir aquesta casa en casar-se amb Francisca, que era la pubilla de la veïna masia de Can Margarit. Es tractava d'una casa pensada com a residència habitual, deixant la veïna masia com a vivenda dels masovers i el servei. La casa va ser habitada per la família fins a la guerra civil, moment en el qual només quedava le Sr. Peret Serafí i una filla anomenada Teresa. L'any 1999 va ser adquirida pel consistori municipal, restaurada i adequada com a dependències municipals.</p> | 41.4796800,1.9813900 | 414957 | 4592509 | 1887 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45766-foto-08054-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45766-foto-08054-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45766-foto-08054-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.02 | 98|102 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 45767 | Can Margarit Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-vell | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVI | L'arc del portal d'entrada es troba molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928. | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular i alguns trams amb maó, que ha estat posteriorment arrebossada amb morter de calç i amb alguns fragments pintats en color blanc. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia i s'obre amb un gran portal adovellat, que conserva les dovelles originals encalades en color blanc. Actualment la vegetació cobreix part de la façana, però s'aprecia una finestra rectangular al primer pis alineada amb el porta d'accés. Possiblement dues finestres més a banda i banda deuen completar les obertures del primer pis, corresponent-se amb sengles obertures a la planta baixa. La façana de ponent presenta mostres d'haver tingut un antic cos adossat a l'extrem nord - oest, amb la qual cosa la planta de la masia hauria estat en forma de L. Actualment aquest cos ha desaparegut i s'observen el que devien haver estat les parets interiors de la casa. A nivell d'obertures, destaca un portal molt rebaixat a la planta baixa, i dues finestres de mida diferent a nivell de primer pis. També destaca una finestra balconera oberta a l'extrem dret. A la cantonada sud - est de la casa ha estat afegit un cos de planta rectangular aixecat combinant mur de maposteria irregular i maó reforçant les obertures i decorant el tram de terrassa superior. La coberta del cos és plana. Es tracta d'un cos destinat a treballs agrícoles relacionats amb la vinya. La presència d'aquest cos crea un espai similar a un pati interior, i dona una planta general en forma de L al conjunt. Aquest cos disposa de diverses obertures adintellades al llarg de tota la seva extensió. Es traca de portes de diferent mida i amplada. En tant que element decoratiu, cal destacar l'existència d'una barana superior que corona la coberta plana creant un terrat superior. Es tracta d'una barana realitzada amb pilars de maó quadrangulars, l'espai entre els quals s'ha omplert amb un imbricat també fet amb maó.</p> | 08054-2 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Font del Cabré, 6 (08755 Castellbisbal) | <p>Històricament la masia de Can Margarit es correspon a un dels masos medievals del terme de Castellbisbal. Documentalment la trobem referida a partir del cens parroquial del 1573 amb el nom de Margarit de Fontanillas, sent propietaris Joan Margarit de Fontanilles i la seva família. Al cens parroquial del 1600, tot i que la casa conserva l'apel·latiu Fontanilles, els hereus ja no ho recullen al seu cognom, ja que ho són Jaume Margarit, la seva esposa Beneta, i els seus fills Caterina, Miquel, i Pau. RUIZ (1998:162). De l'observació detallada del conjunt es dedueix que es tracta d'un edifici constituït com a masia i vivenda agrícola que podria haver estat aixecat entorn al segle XVI, conservant d'aquell període elements de la façana principal, especialment el portal adovellat. En línies generals, cal pensar que l'estructura bàsica de la casa es pot correspondre a aquell període. Amb tota probabilitat, a finals del segle XIX la casa fou reformada obrint la finestra balconera de la façana de ponent i afegint el cos adossat a aquesta façana actualment desaparegut. En les primers dècades del segle XX degué ser afegit el cos rectangular del sud-est destinat a tasques agrícoles. Tot indica que la família Margarit, devia ser la propietària del mas fins que el 1887 la darrera pubilla es casà amb Pere Serafí. La parella construí la vivenda residencial al davant de la casa - Can Serafí de Can Margarit -, deixant la vella masia com a residència dels masovers. La casa degué estar ocupada fins a la dècada de 1930-1940 entrant desprès en un procés de degradació molt acusat.</p> | 41.4798600,1.9809300 | 414919 | 4592529 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45767-foto-08054-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45767-foto-08054-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/