Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59310 | Fons documental de l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-sabadell | XVI-XVIII | <p>A l'Arxiu Històric de Sabadell es conserven series documentals pertanyent a l'administració de Ripollet: Fons de l'administració reial i senyorial, 1347-1795: Fons de la cort del batlle de Ripollet, 1552-1773. Fons general del batlle de la parròquia i terme de Sant Esteve de Ripollet. El fons és integrat per llibres de cort (1552-1773) i 110 processos judicials (1583-1773) amb notable llacunes. També conté 6 lletres 1607-1694. Arxiu Notarial: Notaries foraries 1441-1908. Arxiu 31. Joan Ametller i Corderes, prevere i rector i notari de l'església parroquial. Plec de documentació divers. 1643 gener 4. Carp / E 447/34, Tres pergamins Arxiu 46. 240, 570,657</p> | 08180-79 | Nucli urbà de Sabadell (08202) | <p>L'origen de l'actual Arxiu Històric de Sabadell és el vell arxiu municipal, iniciat arran de la formació i del desenvolupament del Comú de la vila: així s'anomenà la primera forma d'organització col·lectiva a través de la constitució d'uns òrgans de govern propis. Els primers fons es referien a la constitució d'aquests òrgans de govern municipals. Paral·lelament, s'hi afegí la documentació generada per les activitats pròpies del Comú: les actes del Consell de la vila i els comptes del clavariat. El 1621, el Consell adquirí la notaria feudal i, amb ella, s'incorporaren al Comú dos fons documentals molt rics: el de la notaria i el de les cúries senyorials (els antics jutjats), tant de Sabadell com dels pobles de l'entorn. El Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 2004 aprovà definitivament la constitució i els estatuts de l'organisme Autònom Local Museus i Arxiu Històric de Sabadell, que integra al mateix temps les organitzacions de l'organisme Autònom de Museus Municipals i l'Organisme Autònom Patronat de l'Arxiu Històric de Sabadell.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||
| 59311 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-0 | XII | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserven sèries documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de Ripollet. Entre les més rellevants destaca el Cartulari del Monestir de Sant Cugat del Vallès. El Cartulari conté la còpia de 1260 documents relatius al monestir de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), el més antic és de l'any 904 i el més modern del 1246.</p> | 08180-80 | Nucli urbà de Barcelona | <p>L'Arxiu fou creat pel rei Jaume II, l'any 1318. Ordenà reunir les escriptures del seu patrimoni i de la Cancelleria en un únic departament, situat dins el seu Palau. La continuïtat de l'Arxiu restà assegurada per la seva vinculació a l'administració. Fins al segle XVIII els arxivers foren escrivans reials, que cuidaven l'ingrés dels registres i dels pergamins a l'Arxiu.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||
| 59314 | Fons documental de l'Arxiu Administratiu de l'ajuntament de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-administratiu-de-lajuntament-de-ripollet | <p>MOGAS SALVADÓ, M (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp, 56-7.</p> | XX | Millorar condicions ambientals | <p>Part de les col·leccions de documents administratius del municipi es van cremar durant la Guerra del Francès, l'any 1836, i van estar a punt de cremar-se per la Guerra Civil. Les dates màximes del fons oscil·len entre el 1605 i el 2006. El contingut del fons és el següent: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL (1715/2005) 2. HISENDA (1605/2006) 3. PROVEÏMENTS (1782/2006) 4. BENEFICÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL (1822/2005) 5. SANITAT (1828/2001) 6. OBRES I URBANISME (1835/2003) 7. SEGURETAT PÚBLICA (1792/2002) 8. SERVEIS MILITARS (1760/2001) 9. POBLACIÓ (1717/2006) 10. ELECCIONS (1766/2000) 11. ENSENYAMENT (1858/2006) 12. CULTURA (1920/2004) 13. SERVEIS AGROPECUARIS (1753/1996) 14. COL·LECCIONS FACTÍCIES (1896/2006). Programes i tríptics (1896/1993), Cartells (1973/1989) Plànols (1941/1988), Fotografies (1962/2006), Plaques (1961/1986) SUBFONS (1944/2005):Patronat Municipal d'Ocupació (1989/2005),Patronat Municipal d'Esports (1981/1995), Patronat Municipal de Cultura i Joventut (1982/2005),Patronat Municipal de Comunicació (2004/2005), Patronat Centre de Salut (1981/1993), Patronato Local de la Vejez (1944/1966), Patronato de Enseñanza de BUP de Ripollet (1979) ALTRES FONS DOCUMENTALS (1775/1998): Fons públics no municipals Mancomunitat de municipis Cerdanyola-Ripollet-Montcada (1944/1998), Mancomunitat Defensa Medi ambient (1975/1976). Fons privats: Sociedad de Socorros Mútuos de San Esteban de Ripollet (1849/1858), Sociedad de Recreo La Aliança (1913/1931), Joventut Catòlica de Ripollet (1951), Comunitat de Regants del Riu Ripoll (1908/1966), Fons familia Llonch (1870/1936)</p> | 08180-83 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les col·leccions de documents administratius del municipi s'han cremat dues vegades, la primera primera va ser a l'any 1808 durant la Guerra del Francès i una segona vegada durant la Guerra Civil Espanyola. L'arxiu va ser començat a organitzar l'any 1998, tot i que no ha comptat amb la direcció d'un arxiver professional fins el (2007); quan es va iniciar la revisió del catàleg i el buidatge dels continguts. .</p> | 41.4972100,2.1550300 | 429473 | 4594299 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 59350 | Fons d'imatges de la Revista de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-revista-de-ripollet | XX | <p>A l'arxiu de l'entitat es troba una sèrie de documents i fotografies relacionades amb la publicació de la revista setmanal gratuïta 'Revista de Ripollet' que edita l'Associació. El gruix de l'arxiu consta de: Una col·lecció d'unes 600 fotografies que la gent del municipi ha aportat a la Revista, de les quals s'ha guardat un arxiu de fotocopies i, des dels últims anys, còpies digitalitzades. La majoria de les imatges són a partir del principi del segle XX fins als anys 80.Tota mena de documentació relacionada a actes, festes, activitats socials, festives, esportives del municipi. Compta amb més de 3000 fotografies, i 3000 imatges digitals.Totes les publicacions que ha editat l'Associació.</p> | 08180-119 | Nucli urbà de Ripollet | <p>L'Associació és una entitat sense ànim de lucre. Va néixer de l'antiga Ràdio Ripollet, emissora local de Ripollet ara administrada per l'ajuntament de Ripollet. Es va muntar l'Exposició de l'Associació Ràdio Ripollet' amb motiu de la celebració de 25 anys de comunicació a través de la Revista de Ripollet, l'any 2007.</p> | 41.4983900,2.1560100 | 429556 | 4594429 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Cal fer un índex de la col·lecció. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 59354 | Fons documental del Jutjat de Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-jutjat-de-pau | XIX-XXI | <p>L'arxiu documental del jutjat de pau de Ripollet es situat a l'edifici a c/ Nou, 21. Comprèn uns 200 llibres on s'han inscrit tots els matrimonis, defuncions i naixements des de l'any 1872.</p> | 08180-123 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4982500,2.1534200 | 429340 | 4594416 | 1872 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||
| 59359 | Fons de l'Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-cerdanyola-del-valles | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Cerdanyola té un àmbit cronològic des dels segles XIX al segle XX i disposa d' uns 1052 metres lineals de documents. Destaquem del fons arxivistic: - El fons de la Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola del Vallès- Ripollet- Montcada i Reixac, documents de la dècada dels 1960 fins a l'actualitat. - Col·lecció fotogràfica amb imatges des de 1880, fins a mitjans de la dècada de 1960. La col·lecció està formada per 2,505 imatges cedides, inicialment per l'Editorial Enfadós i l'edició del volum 'Abans Cerdanyola del Vallès'. Entre els anys 25 i 50 tenen relació amb el municipi de Ripollet, tant pel que fa a personatges com pel que fa al territori. - Col·lecció de fotografies Gabriel Escursell, formada per una sèrie de fotografies de la riuada del 1962 a Ripollet. Aquesta col·lecció forma part de l'arxiu fotogràfic que el fotògraf cerdanyolenc, Gabriel Escursell, va donar a l'Ajuntament de Cerdanyola</p> | 08180-128 | Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès (08290) | <p>Els municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac es van mancomunar en la dècada dels anys seixanta. Les finalitats inicials d'aquesta Mancomunitat eren el sosteniment del quarter de la Guàrdia Civil i l'Assemblea de la Creu Roja, els serveis d'enllumenat públic, la pavimentació i regulació del trànsit en vies comunes i els passos subterranis, així d'altres serveis que es considerin d'àmbit comunal. La gestió de la Mancomunitat era rotatòria entre els diferents ajuntaments que la componien, per aquest motiu, trobem a l'Arxiu Municipal de Cerdanyola, fons documentals de Ripollet.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'Arxiu Municipal és un servei especialitzat per gestionar, tractar, conservar i difondre la documentació que produeix l'ajuntament de Cerdanyola. També vetlla per la recuperació del patrimoni documental que no produeix directament l'ajuntament però resta vinculat al municipi per raons socials, econòmiques i culturals. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 59391 | Fons documental de l´Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-2 | XVI-XIX | <p>L´arxiu diocesà de Barcelona concentra bona part dels llibres de visites pastorals que els delegats del Bisbe de Barcelona efectuaven periòdicament a les parròquies depenent del Bisbat. Directament relacionat amb Ripollet es conserva: - Relació de documents de parròquies, Carpeta 5, Nº 590. - 129 epígrafs divers pertanyent a l'administració eclesiàstica i econòmica de les l'església del terme de Ripollet. El més antic és de l'any 1689, n'hi ha dos més del 1784 i 1799, i els altres són a partir del 1819, i continuen fins al 1992. - Inventari de l'arxiu parroquial' (2 folis) del 1933. També es conserva de la sèrie Gratiarum, que fa referència a les llicències d´obra donades bel Bisbat a parròquies i particulars per la realització d´obres de remodelació els següents llibres: - Gratiarum-1663. - pressupostos per les obres de l'església i de la casa rectoral del 1857 i 1881</p> | 08180-160 | Barcelona (08001 Barcelona) | <p>L´origen dels fons de l´Arxiu Episcopal de Barcelona es troba en la relació existent entre el Bisbat de Barcelona i les parròquies depenent d´aquest. Periòdicament els Bisbes i els delegats episcopals efectuaven visites a les parròquies comprovant l´estat físic d´aquestes, així com els costums i el correcte compliment de la litúrgia establerta. La crònica d´aquestes visites quedava reflectida en els Llibres de visites parroquials.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 60144 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-23 | <p>TAPIOLAS I BADIELLA, Judit. (1997) 'L'organització de l'arxiu municipal: l'exemple de Rubí' Arxius, Butlletí del Servei d'Arxius, Núm. 16 TAPIOLAS I BADIELLA, Judit. (2000) Informe sobre l'arxiu municipal, Document mecanografiat</p> | XVI-XX | <p>INSTAL·LACIONS: Actualment l'arxiu disposa de cinc locals: 1, l'arxiu central (Dr. Robert, 20), equipat amb prestatgeria compacta de 300 metres línials, 2, arxiu nou (Dr. Robert, 19); 3, arxiu vell (Dr. Robert, 33) amb prestatgeria compacta de 180 metres línials i la resta amb prestatgeria metàl·lica fixa, 4, Celler Cooperatiu (Pintor Murillo, 98), a la planta baixa de l'antiga secretària. Funciona com a magatzem de documentació eliminable; 5, JOSA (Aribau - Calderón de la Barca) Magatzem de documentació històrica, que va acollir la documentació que es va traslladar des de la casa del director del Vapor Nou, de manera provisional, trobant-se en estat precari. FONS DOCUMENTALS, Ajuntament de Rubí 1716-1993, Celler Cooperatiu 1919-1991 FECSA segle XX Unión Mutual Rubinense 1947-1990 Caixa Rural de Rubí 1949-1978 Família Malet 1767-1921 Escriptures de particulars 1778-1982. També es conserven documents solts d'altres institucions com ara: Sindicat Agrícola de Rubí 1937-1938 Partido de Unión Patriótica 1924 - 1927 Aguas de Rubí 1883-1881, Jutjat Municipal, s. XIX, Cooperativa Urbana 1928, Movimiento Nacional 1939. En total són uns 750 metres línials El fons documental més important és el de l'Ajuntament. El document més antic del qual és del 1716 i és un padró d'habitants. Destaquen per la seva antiguitat i continuïtat les següents sèries: Padró d'habitants des del 1716; Actes del Ple: des de 1845; Qüestionaris i dades estadístiques des del 1716; Correspondència: des del 1726; Comptes municipals: des del 1717; Cadastre: des del 1718; Plànols generals de la vila: 1874 i 1933. El plànol més antic de Rubí és de 1854 (autor Mn. Josep Malet), però el conserva la Fundació Museu Biblioteca de Rubí, encara que està lligat al volum de l'amillarament del mateix any que es conserva a l'arxiu (TAPIOLAS, 2000). No tota la documentació de l'Ajuntament es conserva a l'arxiu municipal, si no que els més antics (segle XV-XVIII) es troben a l'arxiu de la parròquia de Rubí, que conserva documentació parroquial, notarial, de la batllia i municipal. En aquests moments, l'Arxiu Parroquial està en procés de recatalogació dirigida pel director de l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, Sr. Pere Puig (TAPIOLAS, 2000). QUADRE DE CLASSIFICACIÓ: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments. 4. Beneficència i Assistència Social 5. Sanitat 6. Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis Militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis Agropecuàris. L'Arxiu Municipal disposa d'arxiu fotogràfic i biblioteca sobre qüestions d'història local, arxivística i administració pública. També estan a disposició del públic les publicacions oficials i l'hemeroteca local. Les publicacions periòdiques d'abans de la Guerra Civil són en format de microfilm (TAPIOLAS, 2000).</p> | 08184-71 | C/ Dr. Robert 20, 08191-RUBÍ | <p>El procés de formació de l'arxiu de l'Ajuntament és problemàtic des dels seus inicis, perquè la documentació municipal més antiga (segles XVII-XVIII) no es conserva a l'Ajuntament, sinó a la rectoria, la qual cosa deu estar relacionada amb el fet que el rector exercia, de fet, de secretari del Consell del Comú, que es reunia davant l'església. Ja entrats al segle XIX, el problema que perjudica l'arxiu són els trasllats provocats per la manca d'un edifici consistorial de propietat (l'Ajuntament va estar de llogater a diferents cases fins al 1925). Més endavant, serà el creixement de l'Administració municipal la que canviarà en quatre ocasions l'arxiu de lloc (1925, 1941, 1968, 1973), fins que el 1988 es treu de la Casa Consistorial i s'instal·la en un casal proper (TAPIOLAS, 1997).</p> | 41.4930500,2.0310500 | 419120 | 4593946 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60144-foto-08184-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60144-foto-08184-71-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per informació oral se sap que hi havia una altra còpia del plànol de Mn. Malet a l'Ajuntament, el qual va desaparèixer en la dècada de 1970. | 98|94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 60225 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-14 | <p>MARTÍ I BONET, Josep Maria (1989) 'Documentació parroquial dels Vallès Occidental' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 61-98, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TAPIOLAS I BADIELLA, Judit. (2000) Informe sobre l'arxiu municipal, Document mecanografiat</p> | XIII-XX | <p>La guia de l'arxiu ha estat publicada per Mn. Martí Bonet l'any 1989. Les sèries documentals que composen els fons són les següents: LLIBRES SACRAMENTALS, Baptismes (1646 fins l'actualitat amb buits), Matrimonis (1582 fins l'actualitat amb buits), Defuncions (1580 fins l'actualitat amb buits) Confirmacions (1956 fins l'actualitat) Comunions (1568 - 1956), Baptismes - Matrimonis (1569 - 1593) Defuncions - Comunions (1560 - 1580), Expedients matrimonials (1937 fins l'actualitat) LLIBRES NOTARIALS Testaments (s. XV - XX), Manuals parroquials ( s. XV - XIX), Capítols matrimonials (s. XVI - XVIII), Inventaris (s. XVI - XVIII), Processos (1563 - s. XIX), VIDA PARROQUIAL I ADMINISTRACIÓ Aniversaris i celebracions (s. XVII - 1850), Llibre de fàbrica - Obra (1766 - s. XIX), Visites pastorals (1620 - 1965), Comptes (1547 - 1971), Llevador de rendes (1664 - 1971), Factures (s. XVII - 1886), Funerària (1771 - 1805), Cementiri (s. XX), Impresos (s. XVIII - XIX), Diversorum (s. XV - XIX) ASSOCIACIONS Associació Parroquial Sagrada Família (1964 - 1975) CONFRARIES Nostra Senyora del Roser (1677 - s. XX), PERGAMINS 21 pergamins (s. XIII - XVIII) DOCUMENTACIÓ CIVIL Cadastre (s. XVIII), Llibre de Cort (s. XV - XVI), Privilegis reials (1560 - 1579), Manuals de la batllia (s. XV - XVII). (MARTÍ BONET, 1989). No tota la documentació de l'Ajuntament es conserva a l'arxiu municipal, si no que els més antics (segle XV-XVIII) es troben a l'arxiu de la parròquia de Rubí, que conserva documentació parroquial, notarial, de la batllia i municipal. En aquests moments, l'Arxiu Parroquial està en procés de recatalogació dirigida pel director de l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, Sr. Pere Puig (TAPIOLAS, 2000).</p> | 08184-154 | Pça Doctor Guardiet, 9 08191 - RUBÍ | 41.4917800,2.0295800 | 418995 | 4593806 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60225-foto-08184-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60225-foto-08184-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60225-foto-08184-154-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Existeix la butlla de la confraria del Roser. Es tracta d'un pergamí policromat de 60 x 44 cm, concedida pel Papa Pius V a la parròquia amb motiu de constituir-se la confraria de la Verge del Roser. Presenta una orla acolorida de tintes tènues, i s'hi destaquen cinc ovals: al centre hi ha la verge del Roser, amb el Nen Jesús al braç, constituint un dels elements més valuosos de l'arxiu parroquial. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 60270 | Arxius d'imatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxius-dimatges | <p>RAMON I MORROS, Jaume (1989) 'Rubí vist des dels butlletins dels excursionistes barcelonins' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 361-366, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TAPIOLAS I BADIELLA, Judit. (2000) Informe sobre l'arxiu municipal, Document mecanografiat</p> | XIX-XX | <p>S'inclou tot un seguit d'imatges sobre suport de placa de vidre, pel·lícula fotogràfica i positius en paper, així com pel·lícula cinematogràfica en format divers. En la detecció d'aquests documents s'han buidat i localitzat una sèrie d'arxius i col·leccions realitzant-se cales selectives en aquells que es van considerar d'interès pel patrimoni històric de Rubí. Com a resultat d'aquesta investigació s'han detectat les següents imatges o grups d'imatges que resulten d'interès patrimonial pel municipi: 1, Imatges conservades a l' INSTITUT AMATLLER D'ART HISPÀNIC: ARXIU MAS. 2, Arxiu fotogràfic del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. 3, INSTITUT D'ESTUDIS FOTOGRÀFICS DE CATALUNYA. Existeixen d'entre el seu fons Roisin, vint-i-cinc imatges fotogràfiques sobre Rubí en suport original de placa de vidre, preses pel fotògraf Bernard Lucienne Roisin, sense precisar la data, en un interval a partir dels anys 1920. 4, ARXIU BASTARDES. Es conserven les plaques fotogràfiques originals de vidre, fetes pels Germans Roig als anys següents: 1907, vista de l'ermita de Sant Muç i font; 1918, façana de l'església i porta; 1922, tres fotografies del retaule de l'altar major de l'església (l'escena de l'Adoració, la Circumcisió, i la imatge del Sant Crist); 1926, sis imatges de la exposició 'Rosariana' celebrada a Barcelona. 5, ARXIU NO-DO, TELEVISIÓ ESPANYOLA. Document 674-A (any 1955), 25 mts.: 'una vàlvula de seguridad para los frenos hidráulicos de los automóviles ha sido inventada en Rubí por José Luis Pons y Pascual Alcorta.; Document 1068-C (any 1963), 110 mts.: 'Franco en Barcelona. Gratitud de la Comarca del Vallés al Generalísimo. Visita a Rubí, Tarrasa y Sabadell'; Document 1100-A (any 1964), 32 mts.: 'Rubí celebra el XXV Aniversario de su liberación. Se inauguran importantes obras a los 16 meses de la riada'; Document 1132-A (any 1964), 26 mts.: 'El mayor parque español de Energía Eléctrica en Rubí. Suministra Energía eléctrica a Francia desde el Bajo Ebro'; Doc. Bn. Barcelona Era Franco 1939-1975. La Provincia. (any 1977). Secuencia. 6, RECOPILACIONS FÍLMIQUES DE SILVESTRE TORRES. Interessants documents entre 1918 i 1930. 7, FILMOTECA NACIONAL DE CATALUNYA. 8, ARXIU ROSET. S'inclouen aquí les més de 300.000 imatges que composen aquest arxiu; per les seves característiques té fitxa pròpia en aquest mateix inventari. És el més extens sobre Rubí, ja que integra l'obra del senyor Roset amb la del fotògraf Feliubadaló i, a més conserva les úniques imatges fotogràfiques de l'inici de la Guerra Civil. 9. VIDEOTECA DEL GRUP DE COL·LABORADORS DEL MUSEU DE RUBÍ. On es troben un seguit de documentals fets pel mateix grup o en col·laboració amb altres entitats sobre qüestions relacionades amb les seves activitats i el patrimoni de Rubí en general. 10. CENTRE EXCURSIONISTA BARCELONÈS. El 1918 el Centre Excursionista Barcelonès va fer una visita a les escoles Ribes i Sant Muç, arran d'un concurs fotogràfic que organitzava sobre 'Rubí i els seus encontorns' amb motiu de la inauguració del tren (RAMON, 1989). 11. ARXIU FOTOGRÀFIC MUNICIPAL. Format per unes 8.000 fotografies en color posteriors a 1979, provinents d'encàrrecs de reportatges de l'Ajuntament sobre obres públiques, actes protocol·laris, Festa Major, etc.(TAPIOLES, 2000). Grup de Col·laboradors. Fundació Museu-Biblioteca 12. COL·LECCIÓ VALLHONRAT postals de Rubí. 13. FONS PERE BEL, amb postals i fotografies. 14. ARXIU GAVÍN a Valldoreix, amb una àmplia documentació sobre església i capelles de Rubí. 15. ARXIU EL GRA, amb una extensa documentació d'imatges d'època actual sobre la ciutat. 16, ARXIU DE LA FUNDACIÓ-MUSEU BIBLIOTECA. Fotografies de Rubí de principis de segle XX i finals del XIX. Resultats del concurs fotogràfic organitzat pel Patronat de la Fundació. Fotografies de les masies del terme. 17, FONS D'IMATGES DE LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA. Fotografies de diversos llocs i gent de Rubí. 18, ARXIU MARROYO. Documentació interessant sobre imatges del patrimoni urbà i rural de Rubí.</p> | 08184-199 | 08191- RUBÍ | 41.4930500,2.0310500 | 419120 | 4593946 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60270-foto-08184-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60270-foto-08184-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60270-foto-08184-199-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 103|98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 77849 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-26 | XIX-XX | Membres del Centre d'Estudis Històrics Lacera han estudiat diversos aspectes de la documentació, que tot i no estar inventariada està, més o menys, endreçada. | <p>Documentació pròpia del municipi des dels anys 1836-40 fins a l'actualitat. Està custodiada a l'Ajuntament, ordenada en un armari en llibres i lligalls.</p> | 08223-121 | Ajuntament de Sant Llorenç Savall, C/ Canigó 7 | 41.6795700,2.0596000 | 421728 | 4614627 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen a l'actual seu de l'Ajuntament de Sant Llorenç; alguns dels seus equipaments podrien canviar properament d'ubicació. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 77850 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-23 | <p>AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 2 (El tresor de la parròquia, febrer 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIV-XXI | Per la dispersió del material durant la guerra, és possible que encara es guardi algun fragment de l'arxiu a casa d'algun particular. | <p>L'arxiu de la parròquia es conserva partit en dues col·leccions: mentre a la parròquia només hi ha els llibres sacramentals pertanyents al segle XX, l'arxiu històric és al Diocesà de Vic. Allà es conserven els sacramentals d'entre els segles XVI i XIX: set llibres de Baptismes, quatre de Desposoris, quatre d'Òbits i un de Confirmacions. Alguns d'aquests llibres havien utilitzat per a les tapes pergamins de llibres litúrgics medievals, que foren recuperats i que es guarden encara a la parròquia.</p> | 08223-122 | Parròquia de Sant Llorenç Savall i Arxiu Diocesà de Vic. | <p>L'any 1936, a l'inici de la guerra, el titular mossèn Josep Blancher va guardar tot l'arxiu de la parròquia en capses de sabates i les dugué a la sabateria de Pau Roma, al carrer Nou, dissimulada entre les prestatgeries. Acabada la guerra es tornaren a vendre sabates i a part de l'arxiu quedà dispers entre diversos veïns; tot i que s'intentà recuperar tot és probable que encara quedi algun document dispers.</p> | 41.6786200,2.0579000 | 421586 | 4614524 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 77851 | Arxiu del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, Lacera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-destudis-historics-de-sant-llorenc-savall-lacera | <p>El Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç, que pren el nom del territori medieval de Lacera, fou creat l'any 2002. Des del primer moment es va proposar de recollir tota la informació documental, tant escrita com gràfica, referent a la història del poble i del municipi. L'arxiu, doncs, està constituït per còpies (còpies fotogràfiques, fotocòpies, arxius digitalitzats..) i no sempre per originals, però pels seus objectius té un interès notable. Alguns veïns han ofert pergamins i altres documents privats, i també es recull tota la bibliografia existent sobre la població.</p> | 08223-123 | Ubicació dispersa | <p>L'arxiu es va començar a recollir l'any 2002, i comprèn documentació des de l'edat mitjana fins a l'actualitat.</p> | 41.6795700,2.0596000 | 421728 | 4614627 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'espera d'un local o espai definitiu l'arxiu de Lacera encara no té una ubicació exacta, i està en diversos domicilis privats dels seus membres. | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 78325 | Arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-perpetua-de-mogoda | Guia - Inventari de l'Arxiu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda (CAT AMSPM), actualitzada a 1 d'abril per Mª Lurdes Bailao (Cap del Servei d'Arxiu - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) en motiu de la realització del mapa del patrimoni cultural de Santa Perpètua de Mogoda. 2009. SOLEY i SALA, Joan (2006). Les cròniques d'en Sila. Edició a cura d'Ernest Vilàs i Joan Ricart (CREM). Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Llei 10/2001, de 13 de juliol d'arxius i documents (DOGC n. 3437, de 24 de juliol de 2001). | XIX-XXI | L'Arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda consta dels següents fons: Quadre de fons: 1. Fons de l'administració local: 01 Fons municipal (1813 - 2009) 2. Fons de l'administració judicial: 02. Fons del Jutjat de Pau (1936-1953) 3. Fons d'institucions: 03. Fons escola Santa Perpètua (1932-2000) 4. Fons d'associacions: 04. Fons Sila (1873-1986) 05. Fons Frente de Juventudes (1939-1968) (Falange Española Tradicionalista y de las Jons) 5. Fons empresarials (1893-1960) Quadre classificació (seccions i subseccions): 01 Administració general (1813 / 2009) 02. Hisenda (1827 / 2006) 03 Proveïments (1931 / 2007) 04 Beneficiència i asistencia social (1906 / 2006) 05. Sanitat (1863 / 1998) 06. Urbanisme (1852 / 2007) 07. Seguretat Pública (Policia) (1891 / 2005) 08. Serveis militars (1937 / 1996) 09. Població (1905 / 2005) 10. Eleccions (1872 / 2004) 11. Ensenyament (1887 / 2007) 12. Cultura (1928 / 2008) 13. Serveis Agropecuaris (1904 / 2002) 14. Transports (1937 / 2005) 15. Patronats Municipals (1985 / 2008) 16. Empreses municipals 17. Col·leccions factícies (1852 / 2008) Fotografies, cartells, plànols.. 18. Biblioteca. Hemeroteca (1930 / 2009) | 08260-158 | C/ Plaça de la Vila, 5 ( 08130 Santa Perpètua de Mogoda) | La documentació més antiga d'aquest arxiu és de l'any 1813, com a arxiu organitzat amb personal existeix però des de l'any 1996. Ressenya històrica relacionada amb el Fons Sila - Societat Coral Aurora Perpetuense: La Societat Coral Aurora Perpetuense, va ser fundada el mes de desembre de 1898. Aquesta entitat va estar en actiu durant quasi vuitanta anys, fins a l'any 1974, en què es va dissoldre. Després de la mort del mestre Josep Anselm Clavé i sota la influència dels seus ensenyaments sorgeixen a Catalunya diverses agrupacions corals. La Coral Perpetuense té el primer domicili al Cafè de Dalt, situat al carrer que avui dia s'anomena d'Anselm Clavé. Després d'haver ocupat altres espais, el 1913, torna a aquest indret on es conservarà fins a la dissolució de la societat. Durant la seva existència la direcció de va ser exercida per: Joan Santamaria, de Mollet; Josep Genescà, de Caldes de Montbui; J. Artigas, de Ripollet; Jacint Llargés de Santa Perpètua; des del 1913 fins al 1964 per en Genís Sala i Castells i l'últim president va ser en Joan Soley i Sala, en Sila. A més de les actuacions pròpies 'concerts corals i instrumentals', que feien gaudir a tot el poble, tots els anys era esperada pels perpetuencs l'actuació de la Coral amb la cantada de caramelles i el concert final de la Festa Major d'Hivern. A més de les participacions en les trobades de Corals i en tots els actes en què eren convidats, la Coral organitzava amb regularitat, funcions teatrals amb la participació dels seus membres i també contractava artistes de fora. Des de l'any de la seva fundació que la societat desenvolupa una intensa activitat que desapareix durant els anys de la guerra civil. Del 1943 a 1947, en què es reestructura, la situació és crítica. Una vegada reorganitzada la societat continua amb les seves actuacions però minva molt la participació dels seus membres. Tan sols l'empenta i la dedicació del mestre Genis Sala fan que el 1963, s'organitzi una nova agrupació coral l'Agrupació juvenil de l'Aurora Perpetuense. El 21 de novembre de 1964 mort Genís Sala. Sense la direcció del mestre a partir d'aquesta data l'activitat de la Coral es veu molt debilitada i el 28 de setembre de 1974 fou dissolta. | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78325-foto-08260-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78325-foto-08260-158-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | L'arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda és un arxiu històric i administratiu tot junt en el mateix arxiu. Es tracta per tant d'un arxiu viu, on els canvis en la classificació són freqüents, amb desclassificacions periòdiques dictaminades per administracions superiors.Destaquem el fons Sila-Societat Coral Aurora Perpetuense, que recull els documents produïts per l'Agrupació Coral i també alguns documents del fons privat d'en Joan Soley i Sala, en Sila, cedits a l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. D'aquest fons destaquem la sèrie de programes de Festa Major (1913-1984), els programes de la Secció Teatral (1917-1956) i també la col·lecció de partitures de la Coral. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70169 | FONS DOCUMENTAL DE L'ARXIU MUNICIPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-11 | XVIII-XX | Arxiu municipal situat a la primera planta de l'ajuntament, al costat del vestíbul, i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des de 1702 fins a l'actualitat. La documentació inventariada ocupa 1057 unitats d'instal·lació, amb un volum de 125,145 metres lineals. Es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i gestionada amb el programa informàtic GIAM, de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La documentació està classificada en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Administració General (1748-2011), Hisenda (1702-2010), Proveïments (1874-2000), Serveis Socials (1908-2010), Sanitat (1859-2002), Obres i Urbanisme (1846-2008), Seguretat pública (1782-1988), Serveis Militars (1771-2001), Població (1790-2010), Eleccions (1841-2009), Ensenyament (1858-2010), Cultura (1849-2007), Serveis Agropecuaris (1753-2002). L'arxiu també conserva altres fons documentals del municipi com són: el del Jutjat de Pau, el de la Cooperativa d'Ullastrell (1911-1923), de l'elèctrica d'Ullastrell (1914-1942), el Montepio de Sant Sebastià (1925), la Unió Patriòtica (1924-1927) i la Falange Española (1940-1960). | 08290-54 | Carrer de la Serra, 17, 08231 | La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament. No hi ha documentades actuacions arxivístiques prèvies a la intervenció que portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2003. Dos anys després, el 2005, l'ajuntament d'Ullastrell s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 2003 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70169-foto-08290-54-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 98|94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70170 | Fons documental de l'Arxiu Històric Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-parroquial | <p>PASTALLÉ, Pere (1987). 'Ullastrell, qui ets?'. Ullastrell Ressó Local, núm. 128, setembre 1987, p. 4. PASTALLÉ, Pere (1987). Inventari de l'arxiu històric de la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Ullastrell: inèdit.</p> | XV-XX | <p>L'Arxiu històric de la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell està situat a l'edifici de la rectoria. Presenta un inventari de la documentació de la parròquia desde l'any 1408 fins al 1939, organitzat en set unitats documentals: I-Llibres sacramentals (llibres de naixements, confirmacions, matrimonis i òbits), II-Llibres de cofraries i associacions religioses, III-Documentació oficial impresa (ordres reials, visites eclesiàstiques), IV-Rendes de la parròquia (ingressos de les misses i dels delmes), V-Documentació de l'Obra (béns materials de la parròquia), VI-Documentació del Batlle (documents conservats del batlle a la parròquia) i VII-Varis. Algunes obres destacables del fons són un capbreu de l'any 1591, el llibre dels Delmes del segle XVII i el llibre del Batlle del segle XVI.</p> | 08290-55 | Carrer de l'Assumpció, 2, 08231 | <p>L'any 1987, Pere Pastallé es va ocupar de la realització de l'inventari de l'arxiu parroquial de Santa Maria d'Ullastrell, establint el quadre classificatori a partir de la consulta d'altres arxius similars i organitzant la documentació conservada. Bona part d'aquesta documentació s'ha conservat gràcies a les accions d'antics rectors de la parròquia, que decidiren fer còpies dels documents més malmesos perque perduressin en el temps. L'estat de conservació d'alguns dels documents de l'arxiu és força deficient, tot i que també n'hi ha de força antics en molt bon estat.</p> | 41.5285300,1.9597600 | 413216 | 4597954 | 1987 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70171 | Fons documental d'Ullastrell a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dullastrell-a-larxiu-comarcal-del-valles-occidental | <p>AJUNTAMENT TERRASSA (2010). Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col. Joan Arnella, núm. 5, Terrassa, p. 73, 152, 216. LÓPEZ, M., TATJER, M. (1985). Inventari dels oficis i comptadories d'hipoteques de Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 207-218. PUIG I USTRELL, P., SANLLEHÍ I UBACH, J. (1984). Catàleg de l'Arxiu Notarial de Terrassa. Inventari d'Arxius Notarials de Catalunya, núm. 5, Barcelona: Fundació Noguera.</p> | XIII-XX | <p>Fons documental d'Ullastrell dipositat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) de Terrassa. Consta de tres fons independents: fons de can Palet d'Ullastrell, fons Joan Torrents i Montmany i fons de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell. El fons patrimonial de can Palet d'Ullastrell abasta una cronologia que va de l'any 1212 al 1780, i està format per un volum de 0,60 ml i 26 pergamins datables entre 1212 i 1673. La resta del fons consta d'un llibre de censals de la família Palet d'Ullastrell (1712-1742) que pagaven els pagesos dels pobles de la contrada, un altre llibre de censals de Miquel Palet d'Ullastrell (1741-1780) i un llibre de comptes de Felip Palet, prevere d'Abrera (1716-1756), en el que es feia el doble registre de deutes i censals. Els documents estan escrits en llatí, català i castellà, i alguns dels pergamins estan força deteriorats. El fons personal de Joan Torrents i Montmany presenta una cronologia de l'any 1940 fins el 1979. El contingut del fons relacionat amb Ullastrell és el següent: 54 fotografies de l'homenatge del poble d'Ullastrell a Terrassa (3 juliol 1964) i 26 fotografies de la inauguració del camp de futbol (vers l'any 1960). El fons institucional de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell abasta una cronologia que va de l'any 1943 al 1994, amb un volum documental de 3 ml. Presenta la documentació generada pel Grupo Sindical de Colonización (1943-1977), per la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Ullastrell (1943-1977) i per la Cambra Agrària Local d'Ullastrell (1977-1994). La documentació inclou els llibres d'actes de l'entitat (954-1991), documentació pressupostària (1962-1977), registres industrials agrícoles o sanitaris d'indústries (1985-1986), llibres comptables (1991-1992), registres de correspondència de la Cambra (1975-1994) i un expedient redactat en motiu d'una pedregada de l'any 1964. Els documents estan escrits en català i castellà, en bon estat de conservació. En darrer terme, cal afegir una sèrie de documents solts que fan referència al municipi: documents escadussers d'Ullastrell (1451-1811), documents judicials de la batllia d'Ullastrell (1609-1819) i el cadastre d'Ullastrell (1716-1818). Cal esmentar també els llibres referents a Ullastrell, inclosos en el fons de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Terrassa. Es tracta dels registres d'escriptures que responen a la Reial Pragmàtica de 1768 i van del 1821 al 1845, i els registres del Reial Decret de 23 de maig de 1845, des d'aquest mateix any fins el 1862. Per últim, esmentar també la documentació relacionada amb Ullastrell, i inclosa en l'Arxiu de Protocols del Districte Notarial de Terrassa, amb unes dates extremes que van del segle XVI al XVIII.</p> | 08290-56 | C/ Baldrich 268. 08223 Terrassa | <p>No es coneix la data d'ingrés a l'ACVOC del fons patrimonial de can Palet d'Ullastrell, tot i que es començà a tractar l'any 1974. Posteriorment, l'any 1977, Antoni Alegre de Sagrera va fer la donació dels 26 pergamins anteriorment mencionats. El fons personal de Joan Torrents i Montmany ingressà a l'ACVOC el dia 24 d'octubre del 2011, de la mà de Joan Torrents. Posteriorment, a principis de gener del 2012, deixà dos àlbums familiars de fotografies que foren digitalitzats i retornats a la família. El fons institucional de la Cambra Agrària Local d'Ullastrell fou transferit a l'ACVOC pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, dia 23 de novembre de 1998. Posteriorment, el 19 de març de 2002, el sr. Jacint Puig incrementà el volum del fons en 0,1 ml, aportant els llibres d'actes del 'Grupo Sindical de Colonización nº 898. Bodega cooperativa de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Ullastrell' i de la posterior Cambra Agrària, datats entre el mes d'abril de 1954 i el setembre de 1989.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70171-foto-08290-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70171-foto-08290-56-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental o Arxiu Històric Comarcal de Terrassa fou creat l'any 1982 amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental català que custodia. Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70172 | Pergamí del segle XI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xi-0 | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 95, Reg. 2133. http://www.bnc.cat/pergamins/list?valuesearch=ullastrell&valuecombosearch=tots&ordenacio=&orden= (consulta: 29-04-13).</p> | XI | El pergamí té alguns estrips. | <p>Pergamí del segle XI dipositat a la Biblioteca de Catalunya, procedent d'un donatiu de Miret i Sans de Terrassa. El pergamí presenta unes mesures de 260 per 300 mm, està escrit en llatí i datat el dia 8 de maig de l'any 1065. El notari del document és Bertrand, subdiaca. Es tracta de la donació efectuada per Bofill Sanlà a favor de la seva esposa Guisla. Li dóna diversos alous situats a Santa Eulàlia de Provençana, a Sant Andreu de Palomar i al terme de Terrassa; una torre amb cases i les esglésies de Toudell; unes vinyes a Moià i masos a Rubí, Ullastrell, Gelida, Gallecs i Castelló. Al dors del document es pot llegir 'Taudell e Uylastrell, Sicardis'. També hi ha escrit en tinta negre 'any 1065'. Sembla ser que és una aportació de Miret i Sans de l'any 1914.</p> | 08290-57 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | <p>Probablement sigui el document més antic on apareix el nom d'Ullastrell.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1065 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70172-foto-08290-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70172-foto-08290-57-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||
| 70173 | Pergamí del segle XIV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xiv | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 522, Reg. 22566. http://www.bnc.cat/pergamins/list?valuesearch=ullastrell&valuecombosearch=tots&ordenacio=&orden= (consulta: 29-04-13).</p> | XIV | <p>Pergamí del segle XIV dipositat a la Biblioteca de Catalunya, procedent de la compra de l'Hospital de la Santa Creu. El pergamí presenta unes mesures de 573 per 490 mm, està escrit en llatí i datat el dia 21 de setembre de l'any 1386. El notari del document és Jaume 'de Mitibe', rector i notari públic de Santa Maria d'Ullastrell. Es tracta de la donació efectuada per Guillem Rovira, de Sant Vicenç de Castellbisbal, en favor del seu fill Bartomeu. Li fa donació del mas Sarrovira, situat en aquesta parròquia, i dels seus béns en general. El fill estava a punt de contraure matrimoni amb Maria, filla del difunt Romeu de Riquer, de Santa Maria d'Ullastrell.</p> | 08290-58 | Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | <p>Santa Maria d'Ullastrell és el lloc on es redacta el pergamí.</p> | 41.5268977,1.9567464 | 412963 | 4597776 | 1386 | 08290 | Ullastrell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. Llei 10/200, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC 3437, 24-07-2001). | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||
| 70218 | Fons de l'Arxiu Històric Fotogràfic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-fotografic | XX-XXI | <p>Arxiu fotogràfic creat l'any 2005 i situat a l'ajuntament del municipi. Es tracta d'un arxiu creat amb la intenció de preservar i conservar les imatges antigues existents, tant en mans públiques com privades, relacionades amb la població d'Ullastrell. L'arxiu integra més de 1000 imatges de temàtica diversa i la seva classificació i catalogació encara està en procés d'execució. Està format per fotografies en paper de titularitat pública i imatges digitals de fotografies antigues cedides pels veïns del poble (els originals són digitalitzats i retornats als seus propietaris). Entre les imatges en paper cal destacar el fons llegat per mossèn Manuel Padrós Claret al poble d'Ullastrell. Consta d'un gran nombre d'imatges de temàtica religiosa (romeries, processons, festes de Corpus, etc.) acompanyades dels seus negatius classificats. Existeixen tres còpies digitals de tot l'arxiu, incloent els fons d'imatges en paper.</p> | 08290-103 | Carrer de la Serra, 17, 08231 | <p>L'Arxiu Històric Fotogràfic d'Ullastrell fou aprovat pel ple de l'ajuntament el dia 26 de setembre de l'any 2005. La idea de crear un arxiu que recollís bona part de les imatges antigues privades, mitjançant la seva digitalització, va sorgir a partir de l'organització d'una exposició fotogràfica per la Festa Major del municipi. Mitjançant una reunió entre els representants de l'ajuntament i alguns veïns implicats en el projecte es creà una comissió encarregada de gestionar tot el procés i custodiar l'arxiu. En origen, aquesta comissió estava formada pel regidor de cultura, els veïns implicats i representants de la Colla de la Gent Gran entre d'altres. L'arxiu compta amb els serveis i la gestió d'un tècnic encarregat de la digitalització, classificació i conservació de les imatges.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 2005 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70218-foto-08290-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70218-foto-08290-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||
| 79458 | Museu-Arxiu de Vacarisses (fons bibliogràfic)Museu-Arxiu de Vacarisses (fons bibliogràfic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-arxiu-de-vacarisses-fons-bibliograficmuseu-arxiu-de-vacarisses-fons-bibliografic | XVI-XX | <p>El Museu-Arxiu de Vacarisses compta amb un fons bibliogràfic força destacat. Es troba emplaçat a l'interior de l'església parroquial, concretament en una dependència amb tres pisos situada vora l'altar. El fons bibliogràfic, que s'exposa en el segon i tercer pis, consta d'una col·lecció especialment interessant de missals dels segles XVII-XX formada per exemplars procedents de donacions diverses. El fons es completa amb altres llibres antics, especialment de temàtica religiosa. L'element més destacat és un llibre del segle XVI de vestits de tot el món.</p> | 08291-97 | Església parroquial de Vacarisses. Plaça de l'Església | <p>Mossèn Sebastià Codina i Padró va fer-se càrrec de la parròquia de Vacarisses l'any 1968. Ell va ser l'iniciador d'aquesta col·lecció, aplegada a la parròquia a partir dels elements antics que s'hi conservaven i també gràcies a les donacions de particulars. Una part important de les col·leccions és provinent de l'hospital del Tòrax (a Terrassa), ja que mossèn Codina va estar trenta anys al front de la capella d'aquesta institució. Però el gruix de les col·leccions són donacions força recents, a partir de l'any 1996, quan s'inicià formalment el Museu. Fa uns anys el local del Museu, situat al costat de l'altar, fou ampliat i s'adequaren els tres nivells a l'interior dins la mateixa dependència. Atès que l'espai és limitat i insuficient pel volum de material existent, és previst ampliar encara més les dependències del museu. Fa uns anys un grup de voluntaris, entre els quals Joan Vila i Benet Ulldemolins van iniciar un primer inventari així com tasques de documentació de les col·leccions. Actualment la majoria de les peces compten amb una etiqueta identificativa. L'any 2000 la parròquia va fer donació de les col·leccions a l'Associació Museu-Arxiu de Vacarisses, que n'és l'actual propietària.</p> | 41.6071900,1.9177000 | 409817 | 4606730 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79458-foto-08291-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79458-foto-08291-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79458-foto-08291-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 57 | 3.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||
| 79461 | Arxiu parroquial de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-vacarisses | XX | <p>L'arxiu parroquial de Vacarisses fou totalment destruït durant la Guerra Civil de 1936, de manera que només es conserven documents posteriors a aquestes dates. Els fons de l'arxiu consten dels llibres habituals de registre (batejos, matrimonis, defuncions, etc) i es conserven al Museu-Arxiu de Vacarisses, situat a l'Església, excepte els llibres que encara estan en actiu, conservats a lla Rectoria.</p> | 08291-100 | Església parroquial de Vacarisses | 41.6071900,1.9177000 | 409817 | 4606730 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||||
| 79474 | Arxiu municipal de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vacarisses | XIX-XX | L'arxiu administratiu de l'Ajuntament de Vacarisses es conserva en diverses sales de la casa consistorial. Concretament, en una sala situada a la planta baixa i tres sales a la tercera planta. L'arxiu, que ha estat classificat seguint els criteris de documentació d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona, aplega els documents generats per l'Ajuntament des de mitjan segle XIX en endavant. Entre els documents més antics cal esmentar els següents: 1. administració general: actes del ple de l'Ajuntament des de 1861, estadístiques des de 1860, correspondència des de 1848. 2. Hisenda: pressupostos des de 1885, llibre d'intervenció des de 1886, fiscalitat, amillaraments i altres impostos des de 1861, contirució territorial des de 1868, contribucions especials (fil·loxera) des de 1880. 3.Proveïments: escorxador des de 1903. 5. Sanitat: cementiri des de 1888. 6. Obres i urbanisme: comunicacions, camins i carreter des de 1880. 7. Seguretat pública: documentació a partir de la dècada de 1980. 6. Serveis militars: quintes i allistaments des de 1857. 9. Població: padró municipal des de 1862. 10. Eleccions: eleccions provincials des de 1868, cens electoral des de 1854. 11. Ensenyament: ensenyament primari des de 1864. 12. cultura: documentació a partir de mitjan segle XX. 13. Serveis agropecuaris i medi ambient: junta municipal d'extinció de plagues des de 1908. | 08291-113 | Ajuntament de Vacarisses: carrer Pau Casals, 17 | Antigament l'Ajuntament, així com l'escola, era situat en unes dependències municipals a l'interior del castell. L'any 1974 l'Ajuntament es traslladà a l'edifici actual, que era una casa particular construïda l'any 1950. Tot i això, l'arxiu municipal encara va tardar uns anys en traslladar-se a la nova ubicació. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79474-foto-08291-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||
| 72638 | Himne del Casal Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-del-casal-familiar | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Els membres del Casal Familiar canten aquest himne en les seves trobades: 'És el Casal Familiar casa nostra És el Casal Familiar casa de tots Sempre en la vida allò que val és el que costa Tant més s'estima el que precia més esforç Volem honrar amb el Casal el nostre poble Perque es parli bé de Viladecavalls i el fer-hi estada sigui un goig ben noble. ¡Amunt els cors; amunt, minyons; avant, avant! (Tornada) És el Casal Familiar El que promou el nostre anhèl i el nostre afany. És el Casal Familiar Orgull per tots, cosa de tots, per tots la llar. Casal que a tots ens uneix amb alegria i al poble ajuda a viure més feliç. Casal que ens dóna una nova fesomia i ens pregona bona fama al país. Casal que honora a tots els qui l'emparen i glòria atorga als qui el varen fundar i als nous plansons, els infants que són ara, Els farà dones i homes ferms per el demà. (A la tornada) Aquest veïnat necessitava un bon estatge on aplegar-se i fer-hi relació social; La vida humana no pot pas ésser imatge De insolidària actitud individual. Alcem els ulls cap al cel, gent de la terra; Vers hortizons de inefable infinit; Si és el seny i l'amor el que ens mena El nostre viure estarà lliure del neguit. (A la tornada)'.</p> | 08300-54 | <p>L'antecedent del Casal Familiar el trobem en dues societats conegudes com El Foment i La Fleca, que des de finals del segle XIX organitzaven les activitats lúdiques de la vila. Al principi hi havia certa rivalitat entre elles, tot i que l'esclat de la Guerra Civil ho va trasbalsar tot. Durant els anys posteriors a la guerra, hi van haver alguns canvis de local, amb la dificultat cada cop més gran de trobar un espai on reunir al jovent. Finalment, van arranjar les antigues escoles, que van passar-se a denominar El Casalet. L'any 1968 va començar a planificar-se la construcció de l'edifici que actualment alberga el casal. Amb aquesta estabilitat va fundar-se el Casal Familiar de Viladecavalls, el dia 26 de setembre de 1968, quan se'n va aprovar l'acta fundacional i se'n van aprovar els estatuts. Des d'aleshores, l'associació ofereix un ampli ventall d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que hi vulguin participar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Antoni Soler i Hospital | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||||||||
| 72710 | Acta de consagració de Sant Martí de Sorbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-sant-marti-de-sorbet | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XI | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Sorbet es conserva a l'Arxiu Històric de Terrassa. Va ser consagrada el 17 d'abril del 1096 pel bisbe Folc de Barcelona, que hi va assistir acompanyat pel col·legi de canonges de la seu de Barcelona i d'altres sacerdots i nobles. El bisbe fa que s'institueixi una sagrera entorn l'església. El format de l'acta és el pergamí.</p> | 08300-126 | Arxiu Històric de Terrassa | <p>L'església de Sant Martí de Sorbet va ser consagrada pel bisbe Folc de Barcelona a finals del segle XI. Segons consta en aquest document, el temple havia estat construït pels seus veïns. Des de temps remots, la parròquia de Sant Martí era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, tot i que no serà fins a finals d'aquest segle que es va crear la nova parròquia de Sant Martí, dins la vila de Viladecavalls. En aquest moment, les primitives esglésies de Santa Maria i Sant Miquel de Toudell van passar a dependre de Sant Martí, fet que va suposar el trasllat del cementiri de la segona. El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. A principi del segle XX s'hi va fer una nova ampliació, la capella del Santíssim, d'estil historicista. Durant la Guerra Civil, l'església va ser cremada, perdent així finestres, altars i gairebé tota la imatgeria i objectes litúrgics. Per salvaguardar la seva vida, el mossèn Josep Oriol va haver de refugiar-se als boscos de Can Buxeres, com van fer també altres habitants de Viladecavalls. Pocs anys més tard, l'església va ser restaurada.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'acta es troba transcrita i traduïda als llibres d'Història de Viladecavalls i de la Parròquia de Viladecavalls. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||
| 72711 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-4 | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva diversa documentació relacionada amb la parròquia de Viladecavalls. Es troba classificada per any, concepte, dimensions i folis. El document més antic, datat del 1817, és un expedient sobre la reunió de les parròquies de Sant Martí de Sorbet, Santa Maria i Sant Miquel de Toudell i Sant Jaume de Viladecavalls. La major part dels documents són de la correspondència que mantenia el bisbat amb la parròquia.</p> | 08300-127 | Carrer del Bisbe, 5 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona és un arxiu eclesiàstic on s'hi conserva la documentació generada per l'administració de la diòcesi de Barcelona. Entre els documents que comprèn, trobem processos, sentències, visites pastorals, etc.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||||
| 72712 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-3 | XIX-XX | <p>Es tracta dels goigs en lloança a Sant Martí bisbe i confessor, que es venera a l'església parroquial de Sant Martí de Sorbet. S'han localitzat dos goigs diferents, l'un compost l'any 1854, i l'altre del 1955. Estan emmarcats en un requadre que forma motius enllaçats. A la part superior del primer hi ha el mateix escut i dibuix que es pot veure al portal de l'església, custodiat per dos angelets. A la part central hi ha les estrofes, que relaten els fets més destacats de la vida del sant. Pel que fa al segon goig, la lletra i la música la va composar Mn. Emili Riera, que havia estat rector de Rellinars. A la part central hi ha una imatge amb la figura de Sant Martí sobre un cavall amb un paó a la mà. Entre la imatge s'hi intercala el text, també relacionat amb la vida del sant. Acaben els goigs demanant al sant la salut espiritual i física dels feligresos de Sant Martí. A la part inferior hi ha la partitura amb la música del goig. El més antic comença així: 'Al devot que en vos confia Grans favors heu dispensat: Defenseu-nos nit i dia Sant Martí nostre Advocat. Natural de Sarabia En la Panonia ciutat, Dels pares la idolatria Deixant a deu anys de edat; I a pesar de sa porfia, A la Iglesia Habeu entrat (…)'. El segon comença així: ' Aquest poble que us venera sempre amb fe us ha reclamat: (tornada) Protegiu a qui us implora, Sant Martí, Patró estimat. En la idòlatra Sabària tinguereu vostre bressol un poder com de pregària us n'allunya amb gran consol; llum de Déu qui us escollia per entrar en el seu regnat: (tornada) Protegiu a qui us implora, Sant Martí, Patró estimat (…)'.</p> | 08300-128 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Sorbet | 41.5575500,1.9548300 | 412844 | 4601181 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72712-foto-08300-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||
| 72713 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-12 | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal es troba ubicat al soterrani de l'Ajuntament de Viladecavalls. Conté, bàsicament, la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans dels segle XIX fins a l'actualitat. També hi ha el fons generat pel Jutjat de Pau. Es classifica de la següent manera: 1. Administració general 1.1 Terme Municipal (1980/1983) 1.2 Òrgans de Govern (1902/2003) 1.3 Alcaldia (1952/2002) 1.4 Secretaria (1970/2002) 1.5 Serveis jurídics (1985/1997) 1.6 Personal (1981/2002) 1.7 Correspondència (1952/1999) 2. Hisenda 2.1 Patrimoni (1957/1991) 2.2 Intervenció (1838/2000) 2.3 Tresoreria (1898/2002) 2.4 Fiscalitat (1949/2002) 2.5 Juntes i comissions (1902/1954) 2.6 Pòsit (1983/1987) 2.8 Fàbrica de moneda (1939) 3. Proveïments 3.2 Aigües, fonts i safareig (1947/2000) 3.8 Transport públic (1973/1993) 4. Beneficència i assistència social 4.1 Centres assistencials i de beneficència (1996/1997) 4.3 Atenció als refugiats i orfes de guerra (1937) 4.5 Assistència social (1997/2000) 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1980/1984) 5. Sanitat 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1974/1999) 5.9 Inspecció veterinària (1978/1984) 6. Obres i urbanisme 6.2 Planejament i gestió urbanística (1959/2001) 6.3 Obres d'infrastructura (1947/2002) 6.4 Vialitat (1991/1993) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1958/2000) 6.7 Obres de particulars (1954/1999) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1963/1998) 6.10 Juntes i comissions municipals (1982/2000) 7. Seguretat pública 7.1 Cossos de seguretat (1984/1999) 8. Serveis militars 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1974/1999) 8.5 Prestació Social Substitutòria (1997/2001) 8.6 Correspondència militar (1977/1984) 9. Població 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1975/1998) 9.2 Padró municipal d'habitants (1869/2001) 10. Eleccions 10.1 Eleccions municipals (1973/1999) 10.4 Eleccions Parlament Catalunya (1980/1999) 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1977/2000) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1989/1995) 10.7 Referèndums i plebiscits (1976/1986) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1975/2000) 11. Ensenyament 11.1 Ensenyament preescolar (1982/2002) 11.2 Ensenyament primari (1973/2002) 11.3 Escoles de dibuix, arts i oficis, música, formació professional, escoles taller (1990/1997) 11.6 Escoles d'adults, campanyes contra l'analfabetisme (2001/2002) 11.7 Beques (1984/1990) 11.8 Juntes i comissions municipals (1902/1992) 12. Cultura 12.1 Festa Major. Festes Populars (1970/2001) 12.2 Activitats i iniciatives culturals (1986/2001) 12.3 Centres culturals municipals: biblioteca, museu, teatre (1995/1998) 12.5 Relacions amb entitats culturals (1968/1986) 12.6 Servei municipal de català (1991/2002) 12.7 Esports (1974/1998) 12.10 Juntes i comissions municipals (1992/1996) 13. Serveis agropecuaris 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1955/1983) 13.3 Foment forestal (1973/1980) 13.4 Aprofitament de les aigües, foment i millora del regatge (1970) 13.6 Medi ambient (1985/2000)</p> | 08300-129 | Ajuntament de Viladecavalls | <p>L'Ajuntament de Viladecavalls va organitzar el fons municipal de l'arxiu l'any 2003, a partir d'un conveni de col·laboració signat entre el mateix ajuntament i l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La documentació municipal es trobava al soterrani de l'edifici municipal, quan l'arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural va realitzar la primera fase d'organització. Quan es va acabar la primera fase, la documentació va quedar instal·lada en 2.355 unitats d'instal·lació (275 ml), col·locada en armaris mòbils i inventariada en el programa informàtic arxiuopcv97, una base de dades en Acces. L'any 2005 l'Ajuntament de Viladecavalls i la Diputació de Barcelona, van signar un conveni pel manteniment de l'Arxiu municipal. Des de l'any 2005 fins ara, 2010, la documentació ha crescut i ara té al voltant de 3.000 unitats d'instal·lació inventariades amb el nou programa informàtic GIAM. Des de l'any 2005 l'arxiu està obert al públic 3 hores diàries, de 9 a 12 hores, de dilluns a dimecres i disposa d'un ajudant d'arxiu que té cura de les consultes, els préstecs i les transferències amb l'assessorament de l'arxivera itinerant Agnès Rueda de l'OPC.</p> | 41.5549700,1.9541100 | 412780 | 4600895 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72713-foto-08300-129-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'Arxiu de Viladecavalls està gestionat des del Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La informació del camp d'Història ha estat facilitada per l'arxivera Agnès Rueda. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||
| 72714 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-viladecavalls | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVII-XXI | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí de Sorbet es troba ubicat a la rectoria de Sant Martí. S'hi conserva la documentació generada per les antigues parròquies de Sorbet, Sant Miquel de Toudell i Santa Maria de Toudell. Els documents daten de mitjans del segle XVII fins a l'actualitat, amb l'excepció del període de la Guerra Civil, en què no hi ha documentació.</p> <p>La major part es troba classificada en llibres, així com de lligalls, que s'ordenen cronològicament de la següent manera: - Sagraments: Baptismes (1650 - 2000), Confirmacions ((1849 - 2009), Matrimonis (1650 - 2005) i Defuncions (1669 - 2009). - Comptes (1734 - 1960) - Associacions i fundacions (1855 - 1966) - Consuetes (1897 - 1993) - Altres (1850 - 1971): Actes notarials, testaments, comunicacions eclesiàstiques i civils, llicències de sepultura, inventaris, visites pastorals, etc. BARÓ (1999: 58).</p> | 08300-130 | Rectoria de Sant Martí de Sorbet | 41.5575700,1.9548300 | 412844 | 4601183 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72714-foto-08300-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72714-foto-08300-130-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Aplega l'arxiu de Sant Miquel, Santa Maria i Sorbet. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||
| 72718 | Cant a Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cant-a-viladecavalls | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>El Cant a Viladecavalls diu així: 'Viladecavalls, sendes daurades, serres jamades, turons i trencalls. Les reconades que tus saps servar i molt més crear, són dignes palaus de fades. Unes muntanyes amb les altres ben lligades, amb la xarxa de la boscúria abundant, tu reculls dels reis de l'aire les refilades que per l'espai onejant tot llençant el seu cant. Semblant talment un petit poble de pessebre que el cel vol arribar de la terra, estant lluny de tu es consumeix sempre amb la febre del retorn, el poble emigrant. Oh!, ovella de Montserrat la més bella de son remat. Deixem clamar, bell paradís, deixem cantar ton encís. Viladecavalls, sendes daurades, serres jamades, turons i trencalls.'</p> | 08300-134 | Llibre d'Història de Viladecavalls | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1932 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Benet Puig | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||||
| 72728 | Fons fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lspal-0 | XX | <p>Al Servei del Patrimoni Cultural Local tenen una col·lecció fotogràfica amb imatges relacionades amb Viladecavalls que daten des de 1916 fins al 1954. La seva temàtica és de les esglésies de Santa Maria de Toudell i Sant Miquel de Toudell, tant de fotografies generals, com de parts concretes dels edificis.</p> | 08300-144 | SPAL C/ Comte d'Urgell, 187, planta baixa Edifici del Rellotge 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Moltes d'aquestes fotografies van ser donades a la Diputació de Barcelona pel Centre Excursionista de Terrassa. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||||||||
| 72729 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-gavin-0 | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Viladecavalls hi ha un bon nombre de fotografies en format de paper de l'interior i exterior de les construccions religioses, que es troben classificades de la següent manera: - Església de Santa Maria de Toudell. Anys 1950, 1962, 1963 (2), 1961, 1969 (2), 1985 (3). Totes són exteriors. - Capella de Sant Lluís. Can Buxeres. Anys 1970 i 1985 (4). De l'exterior i l'interior. - Església de Sant Miquel de Guanteras. Anys 1970 i 1985 (4). De l'exterior i l'interior. - Església de Sant Miquel de Toudell. Anys 1944, 1950…, 1954, 1963, 1970 (2), 1985 (6). La majoria exteriors, tot i que n'hi ha d'interiors. - Sant Martí de Sorbet. Anys 1961, 1970 (2), 1985 (15). De l'exterior i l'interior, de l'altar, l'escut de la porta, els vitralls i el cor.</p> | 08300-145 | Arxiu Gavín. Avinguda del Mas Fuster, 57. 08190 Valldoreix | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El fons de l'arxiu està essent traslladat al monestir de Bellpuig de les Avellanes. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||||||||
| 72737 | Goigs a Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-miquel-0 | XXI | <p>Es tracta dels goigs a l'arcàngel Sant Miquel, que es venera a l'església de Sant Miquel de Toudell. La lletra dels goigs la va escriure per Joaquim Salvador i Vinyals i la música la va composar Pep Farré i Gispert. L'edició és molt recent, del 2008. Comença així: 'Cap de l'estol celestial, gran Arcàngel Sant Miquel: Protegiu-nos de tot mal i conduïu-nos al cel. A Toudell, el nostre poble us venera amb gran fervor en aquest recinte noble, avui mancat d'esplendor. (tornada) Com de temps immemorial, us invoquem, Sant Miquel: Protegiu-nos de tot mal i conduïu-nos al cel. Al llarg de mil anys d'història una església i un castell al vostre nom han dat glòria en aquest lloc de Toudell. (tornada) (…) '.</p> | 08300-153 | Sant Miquel de Toudell | <p>Aquest goig va ser escrit per cantar-se durant l'aplec de Sant Miquel, que va ser recuperat fa pocs anys.</p> | 41.5526900,1.9702000 | 414119 | 4600626 | 2008 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||||||||
| 72745 | Fons fotogràfic del Casal Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-casal-familiar | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX-XXI | <p>Al Casal Familiar de Viladecavalls s'hi conserva un fons fotogràfic de temàtica diversa, relacionada amb les activitats que han organitzat des de la seva institució. El format de les fotografies és en paper, en blanc i negre les de la primera etapa i en color la resta. La temàtica comprèn des de la construcció de l'edifici, les curses, les festes, celebracions, homenatges, excursions, etc., que s'han fet durant els seus anys d'existència. L'abast cronològic abraça des del 1966 (poc abans de la constitució del Casal), fins l'any 2000 aproximadament. A partir d'aleshores, les fotografies es troben en format digital.</p> | 08300-161 | Carrer d'Antoni Soler i Hospital, 2 | <p>L'antecedent del Casal Familiar el trobem en dues societats conegudes com El Foment i La Fleca, que des de finals del segle XIX organitzaven les activitats lúdiques de la vila. Al principi hi havia certa rivalitat entre elles, tot i que l'esclat de la Guerra Civil ho va trasbalsar tot. Durant els anys posteriors a la guerra, hi van haver alguns canvis de local, amb la dificultat cada cop més gran de trobar un espai on reunir al jovent. Finalment, van arranjar les antigues escoles, que van passar-se a denominar El Casalet. L'any 1968 va començar a planificar-se la construcció de l'edifici que actualment alberga el casal. Amb aquesta estabilitat va fundar-se el Casal Familiar de Viladecavalls, el dia 26 de setembre de 1968, quan se'n va aprovar l'acta fundacional i se'n van aprovar els estatuts. Des d'aleshores, l'associació ofereix un ampli ventall d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que hi vulguin participar. Quan el Casal va celebrar els 25 anys de la seva fundació, es va fer una exposició fotogràfica, que coincideix amb el fons d'imatges que hem inventariat.</p> | 41.5554300,1.9540600 | 412777 | 4600946 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72745-foto-08300-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72745-foto-08300-161-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||||
| 45826 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-3 | <p>AA.DD. Històries de pagès a Castellbisbal. Escola d'Adults. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal. TORRAS I ESCAYOL, J. (1973) Del meu poble, mig segle de records. Joan Morral imp. Terrassa.</p> | XVI-XXI | <p>La Festa Major d'Hivern coincideix amb la festivitat de Sant Vicenç (21 de gener) i els dies que l'envolten fins a un total de 4. Tot i tenir un origen de caràcter religiós, en veneració al que és el sant titular de la parròquia de la vila, actualment acull actes de caràcter lúdic i festiu entre els de caire més institucional i religiós. Destaquen actes de caràcter musical, cultural, gastronòmic i esportius. Destaquen les trobades i ballades de gegants, i les trobades de bèsties i diables infantils organitzades pels Potafocs. Actes culturals com la inauguració i visita a exposicions, tornegis de petanca, tenis, espectacles teatrals i musicals i balls. Les activitats de la festa són organitzades i coordinades des de l'Ajuntament de Castellbisbal, però hi participen pràcticament totes les entitats castellbisbalenques: Colla Gegantera, Club Tenis Castellbisbal, Colla Bon Àpat, Potafocs de Castellbisbal, l'escola de música, Campaners de Castellbisbal etc.</p> | 08054-61 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Ruiz Elias documenta la celebració de la Festa Major de Sant Vicenç des del 1574. RUIZ (1998:261). Amb tot, cal pensar que es tracta d'una festivitat antiga relacionada amb el culte religiós i vinculada a la patronímica de Sant Vicenç com a titular de la parròquia.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 45827 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-1 | XVIII-XXI | <p>La Festa Major d'estiu s'organitza tenint com a dia central el 20 d'agost, però les activitats s'estenen entre els dies 18 i 23. Les activitats organitzades són diverses: actes literaris, musicals, castells, actes infantils, competicions esportives, balls, castell de focs, etc. Un dels actes centrals de la Festa Major és el correfoc i la representació de l'Empaitafocs. Les activitats de la festa són organitzades i coordinades des de l'Ajuntament de Castellbisbal, però hi participen pràcticament totes les entitats castellbisbalenques: Colla Gegantera, Club Tenis Castellbisbal, Colla Bon Àpat, Potafocs de Castellbisbal, l'escola de música, Campaners de Castellbisbal etc.</p> | 08054-62 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens de la Festa Major d'estiu no són precisos, però cal situar-los amb anterioritat al segle XIX. És conegut que a la població, a més de la de Sant Vicenç, com a patró del poble, es celebrava una altra Festa Major d'estiu el segon i tercer dia de Pasqua de Resurrecció . Cap als anys 1890 o una mica més tard, uns quants veïns van creure que la data no era prou encertada i van parlar amb el rector, mossèn Joan Alabareda i amb els membres de l'Ajuntament, i es creà una comissió de veïns partidaris de celebrar la Festa Major per la festivitat de Sant Joan, el dia 24 de juny. A la primavera de 1894 es formalitzà la idea. Amb aquesta intenció es va fer una instància al Bisbat en la qual l'Ajuntament, d'acord amb el rector i la comissió, va demanar el trasllat de la festa. El 22 de maig del mateix any 1894, el bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albosa, concedia el permís. La nova data de la Festa Major va durar poc temps, perquè amb motiu de l'estrena de l'aigua i la llum la poble - el 1911- es tornà a plantejar l'oportunitat de canviar novament el dia de la festa al dia 20 d'agost. RUIZ (1998:261) Actualment la Festa Major d'Estiu es realitza en aquesta data i es commemora un fet tant important en la vida del poble com l'arribada de l'aigua.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 45828 | L'Empaitafocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lempaitafocs | <p>AA.DD. (2001) 'Presentació del disc Músiques de Castellbisbal' a Ben Viure. Butlletí dels Amics i Amigues del Museu. Gener de 2001. Castellbisbal. FONTALBA J. (1965) La leyenda del Pont del Diable. Rev. Plaza de Cataluña núm 29, pàg 28-30. Barcelona.</p> | XX | <p>Un dels actes centrals de la Festa Major d'estiu és l'empaitafocs. Per explicar aquest acte, el grup de diables i Potafocs va crear una a l'entorn del bestiari del correfoc una llegenda que relacionava la població amb les tradicionals llegendes a l'entorn del Pont del Diable. A partir d'aquí, apareixen diferents personatges: L'empaitafocs és encarnat pel diable Major, amo i senyor de la festa. Altre personatge és en Danissei, imatge totèmica a la qual es ret homenatge. Dóna fe de la ubicació del Diable a la vial de Castellbisbal. Els Diables, deixebles del personatge. Els formen un grup de 30-35 diables, que s'encarreguen de portar llum en forma de foc al poble amb les seves espurnes. És el Cap de la Vila quan no tim El Personatge. La Cuca, que és la bèstia creada pel poble per celebrar la festa, comparteix protagonisme amb el Diable, ja que Cuca i Diable ballen junts i espurnegen. La Cuqueta, creada pels nens del poble, amb les mateixes finalitats que la Cuca. Els Atabalats, que són els grup de músics que amb els seus sons atreuen els vilatans a l'Empaitafocs per ser purificats i batejats. Els Capsigranys, que són les 7 fills de la masovera que van entabanar el Diable. De la seva mare, però no en sabem res. Els Capsigranys tenen l'empenta dels 7 dies de la setmana i ballen a la plaça del Joc. Són la humanització de l'Empaitafocs. Els Aiguaders, que són els veïns que des dels, balcons i finestres tiren i ruixen amb aigua els participats de l'Empaitafoc. Els forasters, que són els amics de les bèsties que El Personatge convida cada any a celebrar l'Empaitafocs. Els moviments i esdeveniments de l'empaitafoc són els següents: Inici de I'Empaitafoc: amb l'arribada al poble del Personatge s'inicia la Festa. Aquest ve acompanyat dels Diables. Arriba pel carrer Sant Mateu provinent del torrent de Pegueres, on habitualment s'amaga. La Comunió: simbolitza el pacte amb el Diable, anteriorment signat amb sang, ara begut amb vi, imitant la litúrgia cristiana. Últimament es convida també el poble a veure i compartir el mateix porró, d'aquesta manera la voluntat de celebració oberta a tothom queda manifestada. Les Parades: Actualment hi ha quatre parades, que pugen d'intensitat a mida que avança I'Empaitafoc. És una mostra d'estimació dels veïns cap a la Festa, convidant a vi i galetones. Les parades són a Cal Madisson, Cal Valent, Cal Meliton i Can Pixa. La Trempada: és el moment en què els mossos alcen la seva cuca per purificar tots els vilatans i vilatanes que s'ho miren des de la barana. La Teta: és el moment en què els Diables, prenent la forma de teta, reten homenatge a la maternitat. La Tita: és el moment en què els Diables, prenent la forma de tita, reten homenatge a la paternitat. El Ball de Cal Meliton: és l'inici del final de I'Empaitafoc. Un cop farts i tips, després de la tercera Parada, el Cap encén el seu gran ceptre que, junt amb la música i el foc, fa ballar i bellugar tothom. El Salt de Cuques: s'efectua al final de I'Empaitafoc, a la Bassa. Les dues cuques ballen davant del Personatge i el poble. Simbolitza la Festa i la joia del moment. El Merder: és el final. Tot el poble en ple festeja amb El Personatge, la Cuca i la Cuqueta, el Cap, els Diables i els Forasters la fi de I'Empaitafoc. La festa s'allarga fins que es diu: Prou!!. El Salt de I'Empaitafoc: ball que s'efectua a la plaça de I'Església per continuar la Festa. Acostuma a començar un cop acabat el Merder. La Saliera deis Capsigranys: és el ball dels 7 fills de la masovera. Es té constància que ells, tot i la música de la plaça, tenien ganes de fer el seu ball en un lloc diferent. Per això enguany, recuperem aquesta dansa a la plaça del Joc. Aquí, cada Capsigrany balla el ball de la masovera envoltat de gent. Mica en mica, cada Capsigrany és acompanyat per un altre, fins que acaben tots set ballant. La ballera s'acaba amb foc i música.</p> | 08054-63 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Aquesta activitat fou creada per grup de Diables i Potafocs de Castellbisbal. Des del 1979 aquestes entitats duien a terme el correfoc de la Festa Major, però a partir del 1993 van optar per dotar-lo de contingut i estructurar-lo. Va néixer així tota l'actuació de l'Empaitafoc. Des d'aleshores s'ha convertit en un dels actes centrals de la festa major d'estiu. Al 1994-1995 van ser creats els capcigranys. El mural de la Barana del carrer Pi i Margall commemora i homenatja l'acte de l'Empaitafoc i tot el que aquest element ha significat per a la cultura popular de la vila.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Diu aquesta llegenda que una vegada el Diable veient-se ensarronat per una masovera que vivia vora el riu, va fugir muntanya amunt, amagant-se als boscos i serres de Can Coromines i Can Nicolau de Baix. Els castellbisbalencs, homes i dones de seny, varen acollir-lo, primer amb cautela, però desprès amb simpatia i bones maneres. El Diable agraït com estava va tenyir tot el terme d'una terra meravellosa, la coneguda Terra Vermella. Aquest era el seu territori. D'aquesta manera, a tots els habitants de Castellbisbal que caminessin pels camins i corrioles del terme se'ls quedarien les potes-roges. D'aquí el mot que encara mantenim. El Diable, només amb un cop d'ull, identificava els potes-roges, i sabia en tot moment que aquests eren els seus amics i amigues. Però això no és tot, alhora servia perquè aquests fossin reconeguts entre els seus veïns de Martorell, Molins, El Papiol, Sant Andreu, Rubí, Terrassa, etc. Ningú no gosava discutir o barallar-se amb un pota-roig per no caure en desgràcia, ja que tothom temia que el Diable llencés damunt seu qualsevol terrible maledicció. Tots els actes han estat musicats per Oriol Pidelaserra amb peces creades especialment per als diferents balls i danses de l'Empaitafocs. La música recrea un ambient sinistre amb l'arribada dels dimonis, al·ludint a l'arribada de l'aigua i de la llum elèctrica al poble. La coreografia ha estat creada per Sergi Tomé. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 45829 | Els Pota-rojos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pota-rojos | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVIII-XXI | <p>Pota-rojos és un gentilici aplicat als castellbisbalencs pels habitats dels municipis veïns, sempre amb un to despectiu. El motiu d'aquest gentilici es troba en el color de la terra de Castellbisbal, que és argilosa i de color vermell. En alguns indrets ho és tant, que un cop molla per la pluja és enganxosa i persistent. Aquesta és la causa, que les sabates i espardenyes, tot i rentades, sempre estaven vermelloses. Aquesta explicació es troba al darrera de que molts del habitants dels pobles veïns parlessin dels castellbisbalencs com dels Pota-rojos. Segons informació proporcionada pel Sr. Josep Mateu, el jovent anava en grup a les festes majors dels altres pobles, i en arribar a l'entrada del poble veí, es descalçava i amagava les sabates en algun marge o matoll, o demanaven a algú que les guardés, per recuperar-les a la tornada. Malgrat que es desconeix l'origen d'aquesta tradició, el fet fou popularitzat pel dibuixant Martí Ribes durant les darreres dècades del segle XX, ja que a cada número de la revista l'Arada dibuixava una tira amb aquest personatge, comentant el que passava al poble de nou. Desprès el va adoptar l'associació de Comerciants, fins a esdevenir símbol d'identitat de Castellbisbal. MATEU (2007: 140)</p> | 08054-64 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Actualment la figura dels Pota-rojos ha estat novament presa com a símbol d'identitat dels veïns de Castellbisbal a partir del naixement de la colla de Diables infantils anomenats d'aquesta manera, i de la introducció d'aquests personatges en les figures i la llegenda de l'Empaitafocs, que explica de forma popular el perquè de l'origen de la terra roja i dels pota-rojos. Si bé originalment el terme pota-rojos era aplicat amb un cert to despectiu, la recuperació d'aquest gentilici ha estat fet com a motiu d'orgull i com a símbol d'identitat positiu.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 45830 | Rondalla de la Madaleneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-madaleneta | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'un personatge popularitzat del qual al poble de Castellbisbal es recollien dues històries protagonitzades per ella. La primera explica que quan anava al mercat, quan anava al bar, sempre demanava dos gots de llet i ella deia: - No, mai! Jo en demano un per l'ensaïmada, que se l'engull tota i un altre per mi. Dos mai! El cambrer ja ho sap, un per l'ensaïmada i un altre per mi. L'altre fet s'explica així: - que al començament d'estar casada, què encara no coneixes bé al marit, no hi ha, quan et quedes sola, com fer un bon berenar, i si el marit ve amorós, soparem tots dos i si el marit ve enfadat, jo ja he sopat. MATEU (2007:140)</p> | 08054-65 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Rondalla popular que tindria el seu origen a finals del segle XIX o començament del segle XX.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 45831 | Miracle de la noia de Benviure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miracle-de-la-noia-de-benviure | <p>ALBAREDA Mn. (1931) Història de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XII | Es tracta d'una tradició recollida de forma literaria però molt poc coneguda pels veïns de Castellbisbal | <p>En La història de Montserrat, de Don Anselm M. Albareda es recull un episodi protagonitzat per una noia originària de Benviure (Castellbisbal), i que es transcriu de la següent manera: 'La vigília del naixement de la Verge, a la tarda, arribà a l'església de Montserrat, un pagès del poble de Benviure. Portava la seva filla baldada, amb les cames entumides, que no les podia bellugar. El pare conduí la noia al peu de l'Altar; amb el plor fervent i amb prec ardent, invocava la protecció de la Mare de Déu per tal que d'ell i de la seva filla hagués misericòrdia. No trigà gaire a obtenir el que amb tant d'ardor demanava; puix que al cap de poca estona la noia s'extremí de cap a peus, cridà i xisclà fortament alguns que estaven a prop declararen haver sentit en aquell instant un gran cruiximent d'ossos - i restà sana del tot, davant la concurrència que plorava de joia i lloava a Déu amb gran alegria'.</p> | 08054-66 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Mateu i Miró rememora la tradició al seu llibre Motius, Persones, Fets, MATEU (2007: 120) i fa remuntar la història del miracle al segle XII, pel fet de l'aparició del nom de Benviure. Ruiz i Elias analitza més en profunditat d'on va recollir mossèn Albareda aquesta història miraculosa. Desprès d'investigar afirma que la història es troba recollida en la Secció d'Estudis Romànics II de l' Institut d'Estudis Catalans, que publicà el 1950 un treball sobre el que fou monjo montserratí P. Cebrià Baraut: Les Cantigues d'Alfons X el Savi i el primitiu liber miraculorum de la Nostra Dona de Montserrat. Afirmava que d'entre tots els santuaris marians, la única advocació catalana recordada per Alfons X el savi, era Montserrat, per tant la vinculació és clara. RUIZ (1998: 314). A partir d'aquí cal datar la tradició de la història al segle XII, i s'hauria mantingut només de forma escrita en dites cantigues, ja que no ha quedat record oral entre els veïns de Castellbisbal.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Regular | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 45832 | El diable i la serventa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-diable-i-la-serventa | <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XV-XXI | <p>Recollida per Joan Amades explica com en un camp, prop de Palau Solità, es troba un megàlit que el diable portava a coll des del Montseny, d'on l'havia arrencat, fins a Martorell per tal d'acabar-hi el famós pont romà conegut per pont del Diable, que travessa el Llobregat. Part d'ençà del riu, hi havia un gran hostal on no hi havia cap pou per proveir-se d'aigua. Hi havia una serventa que s'havia de passar gairebé tot el dia anant a cercar l'aigua a l'altra banda del riu, en una fonteta. Un dia que el riu baixava molt ple, va dir que més valdria donar-se al dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l'instant se li presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa acceptà. El diable, car no era altre que el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria. Només hi mancava una pedra. La matinada s'acostava. En passar el diable per davant de Can Cortès, el gall d'aquesta casa es posà a cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les hores de fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia. No havent tingut temps d'acabar el pont, deixà caure amb ràbia la pedra a terra i quedà dreta i enfonsada set canes, tal com avui es troba. Hi ha variants segons les quals la serventa estava inquieta, es va llevar poc més enllà de mitjanit i veié amb paüra que el pont ja estava gairebé llest. Cridà l'hotelera i, plorant, li contà el que passava. La mestressa prometé salvar-la. Tirà una galleda d'aigua al damunt del pobre gall que dormia. La bèstia es posà a cantar. Els galls veïns li contestaren fins a arribar a cantar els de Can Cortès de Palau, quan el diable passava per allí. Hom dóna el mateix nom i conta la mateixa llegenda de la pedra superior del dolmen de Vilassar. AMADES (1981: 281)</p> | 08054-67 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>La tradició dels anomenats ponts del diable és general a Europa, es tracta d'històries o llegendes d'origen medieval de molt ús a la vella Europa, tot i que Catalunya és un dels llocs on més proliferen. La llegenda dels ponts del diable, amb tot els seus components bàsics, tingué el seu origen en algun indret determinat i s'hauria escampat a altres llocs on existien ponts envoltats d'un entorn natural semblant, agafant els topònims i les peculiaritats de cada lloc. El diable és l'esperit maligne, enganyador, destructiu, una força natural personificada que desplega tot allò que és distint. Totes les promeses de plaers i riqueses, de domini i de poder a canvi de vendre's l'ànima al diable tindran l'infern com a desenllaç. Totes les llegendes tenen en comú el protagonista: una dona que normalment és un ésser temptat pel diable. Inicialment s'explicaven oralment de generació en generació, però segur que és durant el segle XIX quan foren recollides pels rondallaires arran del moviment cultural de la Renaixença, i s'editaren col·leccions populars que probablement contribuïren a escampar aquestes llegendes a altres indrets.</p> | 41.4749800,1.9378500 | 411315 | 4592031 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 45833 | El diable i el cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-diable-i-el-cavaller | <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. a:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 .</p> | XV-XXI | <p>Aquesta llegenda suposa l'existència d'un castell feudal, no lluny del pont, on vivia un cavaller tarat de tots els pecats, i, com és lògic, odiat pels seus vassalls. El cavaller no respectava vells, ni infants, ni dones i el seu caprici era la llei en tot el feu. Anant pel món, va conèixer una noble i virtuosa dama la qual, ignorant els defectes del noble, no tingué inconvenient en casar-s'hi. Portada al castell i passada la lluna de mel, ben aviat es va adonar de qui era el seu marit i provà de portar-lo per bon camí. Trista empresa! El cavaller no volia ésser reptat i medità un altre crim: Vine - li digué un jorn, tancant-la en una cambra fosca i humida m'esperaràs aquí fins que jo torni. Closa restà, sense més companyia que la d'una noieta molt xica que li duia el menjar i que el cavaller havia robat de la casa pairal perquè fes de patge de sa muller en el captiveri. La dama i la noieta van fer-se bones amigues, s'estimaven de tot cor i s'ajudaven mútuament en allò que podien: la dama il·lustrant la noia, la noia provant de fer més passadores les eternes hores de l'esclavatge de sa mestressa. La noia s'anava tornant poncella i feia molt de goig. Desitjosa d'alleujar la sort de la dama, vàries vegades demanà al cavaller que endolcís el mal viure de sa esposa. El cavaller li responia de manera sorneguera: - No encara….Mes endavant!. Passaren anys i la dama emmalaltí de mort. La donzella pregà al cavaller que anés veure la dissortada abans de morir, però el cavaller, per tota resposta, encesos els ulls, intentà abraçar-la. La noia fugí llestament i es tancà de bell nou amb sa mestressa. Morí l'esposa només vetllada per l'amorosa donzella i, sentit els seus plors, comparegué en la cambra mortuòria el cavaller amb els seus servents. El mal marit, enlloc de commoure's davant el cadàver de sa muller, agafà d'un braçat la minyona i fugí com un condemnat de la cambra i del castell, cavalcant en un corser negre que havia tret de l'estable d'una sola estrebada. La nit era fosquíssima, il·luminada únicament pels llamps. Del cel davallaven aigua i foc, però el mal cavaller corria i més corria, esperonant el cavall. Marges, cingles, roques, tot ho saltava el corcer, entre el ressò dels trons i la remor de les aigües desbordades que cercaven l'aiguabarreig de l'Anoia i el Llobregat, esdevinguts en un mar impossible de travessar. El cavaller no tenia por de res perquè el diable estava amb ell, i per la protecció del diable, malgrat la tempesta, cavall i cavaller assoliren terra ferma i eixuta on deturaren la cursa esperitada. Reia el cavaller. contra el seu cor portava la donzella, el millor dels obsequis que hauria pogut fer-li el diable. Mes ai que, en anar a besar-la, els llavis de la noia estaven sense color i el cos tot era ert. Déu Nostre Senyor li havia fet la gràcia de salvar-la llevant-li la vida. Al dia següent, el cel era blau i serè, la muntanya més verdejant que mai, però a gent de la rodalia, en saber la mort de la malcasada, en veure el pont llevadís del castell caigut, en trobar el cos mort de la donzella a l'altra banda del riu i en observar que al seu damunt havia nascut un pont de cop i volta, no dubtaren que l'arquitecte de l'obra havia estat el diable, gran amic del mal cavaller, i d'aleshores ençà li diuen el Pont del Diable. RUIZ (1998:91)</p> | 08054-68 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Aquesta tradició fou recollida per Anna Valldaura a la seva obra Tradicions religioses de Catalunya. (1948)</p> | 41.4749800,1.9378500 | 411315 | 4592031 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 45834 | El diable i el gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-diable-i-el-gat | <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. A:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XV-XXI | <p>Els de Martorell emprengueren la tasca de fer un pont, però s'entossudiren a fer-lo d'un sol arc. A mig fer es trobaren que, per l'amplada de l'ull de l'arc, no el podien cloure, car no sabien com pujar la clau que havia de lligar els dos estreps. Deturaren les obres i començaren a estudiar el cas. Tothom hi deia la seva sense trobar remei al mal, quan un jove eixerit, de rialla mofeta, que ningú no sabia pas qui era, va oferir-se per acabar ell sol el pont en una nit, sempre que s'entenguessin en la qüestió del preu, advertint que no fóra gaire exigent. Molts varen riure de la dita però, per seguint-li la veta, li preguntaren quina paga volia. L'ànima del primer que passi - va respondre el desconegut. En escoltar això, el director de l'obra restà sobtat de moment però, refent-se, va dir-li amb tota tranquil·litat: Fet! Demà a trenc d'alba serem aquí a veure la meravella que hauràs portat a terme i , si has complert, tindràs la paga demanada. I tot seguit donà una ordre en veu baixa a un dels seus treballadors. L'endemà tot el poble féu cap al lloc del pont. En veritat, el pont estava llest i al peu del pont hi havia el treballador misteriós i sorneguer que tan bella obra havia realitzada. El director va reconèixer que el pont estava ben acabat i que era de tota solidesa. - Tractes són tractes. Ara la paga !- va reclamar l'estrany i envanit arquitecte. - Prou, Prou! Esteu en el vostre dret !- va dir tot seguit el director. Aleshores, prengué un sac de mans de l'obrer al qual havia parlat el dia abans en veu baixa, l'obrí i deixar escapar un gat que hi havia fet posar ja de propòsit. - Vés! Corre-li al darrera, que la seva ànima és ben teva, ja que és la primera que passa el pont!- digué faceciosament el director a l'arquitecte foraster mentre la pobre bestiola, en veure's desensacada, travessava el pont com un llampec. A més a més, féu una creu a terra amb el bastó que duia a la mà, pel que pogués ésser i, tal i com sospitava, desaparegué el treballador decebut, que no era altre que el diable. Per això del pont de Martorell tothom en diu el pont del Diable. RUIZ (1998:91)</p> | 08054-69 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Aquesta tradició fou recollida per Anna Valldaura a la seva obra Tradicions religioses de Catalunya. (1948)</p> | 41.4749800,1.9378500 | 411315 | 4592031 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 45835 | Mandoni i el pont del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mandoni-i-el-pont-del-diable | <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 DIAZ SANTILLANA S (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas, pàg 11-16. Ed. Ayax. Barcelona. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVIII-XXI | <p>Diu la llegenda que en temps de la conquesta romana a causa de la brutalitat i les rapinyes dels romans, les tribus iberes es van revoltat. Els ilergetes, tribu ibera establerta a l'entorn de Lleida, dirigits pels valent Mandoni, encara que lluitaven amb força i coratge no podien contenir l'empenta abassegadora de les legions romanes, dotades del millor armament i la millor organització militar de l'antiguitat. Resistint heroicament, però en constant retrocés, un nombrós grup d'ilergetes arribà al Llobregat, a les immediacions de Martorell. No hi havia cap pont i baixava massa aigua per passar-lo a gual. Estaven en un cul de sac. En fer-se de dia, els caps ilergetes es reuniren a deliberar a la tenda de Mandoni; tenien un exèrcit encara nombrós, però cansat i desmoralitzat pels mesos de combat i les últimes derrotes. Si podien escapolir-se de les legions romanes, podrien refer-se i qui ho sap què podria passar? Podria ser que en una nova campanya es poguessin venjar dels romans. Però el riu, infranquejable, els barrava el pas. Només quedaven dues possibilitats: rendir-se o bé morir lluitant. La discussió no va ser llarga: els ilergetes preferiren la mort a l'esclavitud i la rendició suposava automàticament que serien venuts com a esclaus. Els capitans marxaren a posar-se al front dels seus escamots per esperar l'alba del dia fatal. Mandoni restà sol a la tenda, capficat en els seus tristos pensaments. De cop i volta, es desvetllà. Un soroll darrera seu li indicava que no era sol a la tenda. Es girà i davant seu hi havia el Diable, terrorífic i torbador. - Vinc a salvar-te - va dir - Em coneixes? - Si - respongué Mandoni.- Que vols? - He dir que vinc a proposar-te la salvació. La teva i la de tot el teu exèrcit. Només vull una cosa. - Digues-la de seguida. - Només vull la teva ànima. Que quan et moris pugui disposar del teu esperit com jo vulgui. A canvi jo us salvaré a tu i a les teves tropes. Mandoni va dubtar un instant. La proposició era molt dura. Però, tanmateix, la situació era desesperada. - D'acord. Accepto. Què pots fer? - Deixa-ho del meu compte - va respondre el Diable. I aixecant el tapís de l'entrada, va afegir assenyalant cap a la fosca: - Veus cap a on marca el meu dit?. D'aquí un moment vés-te-n'hi i arriba fins al riu. Quan hi siguis, sabràs el que has de fer. I va desaparèixer tot seguit, discretament, tal com havia arribat. - Mandoni, en veure's sol, es va passar la mà pels ulls. Ho hauria somiat? Seria una al·lucinació deguda a la fam i al cansament? Va decidir-se, però, i baixà fins al riu en la direcció que li havia dir el Diable. I la sorpresa va ser immensa, terrible. Allà mateix, sobre el riu, hi havia un pont. Un pont real, tangible! Un pont que era la salvació de l'exèrcit i, a la vegada, el testimoni de la seva perdició. Ràpidament es va posar en moviment. Els capitans ordenaren als sentinelles que despertessin els grups d'homes cansats que dormien a la vora del riu i, abans que es fes de dia, ha havien passar tots a l'altra banda en direcció al seu territori. Gràcies al Pont del Diable, Mandoni i els seus guerrers van combatre encara dos anys contra Roma i van guanyar moltes batalles. La potència econòmica i militar romana, però, era massa fort per a ells. Al final foren vençuts i Mandoni fer presoner. Conduït a Tarragona, fou condemnat a mort i executat de cap per avall a la creu. RUIZ (1998:92)</p> | 08054-70 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Aquesta llegenda ha estat recollida per Santos Díaz a la seva obra Leyendas Españolas, però no és de les llegendes més populars relacionades amb el pont.</p> | 41.4749800,1.9378500 | 411315 | 4592031 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 45836 | El pont del diable i la fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-i-la-fira | <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 FONTALBA J. (1965) La leyenda del Pont del Diable. Rev. Plaza de Cataluña núm 29, pàg 28-30. Barcelona. RIPOLL G. Història i llegenda núm.4 còmic. Any i lloc d'edició desconeguts, tot i que cal suposar que és editat el 1955. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XV-XVIII | <p>Fa molts anys, molts anys, vivia prop de Martorell, a l'altra banda del riu, en una casa molt atrotinada i mig ensorrada, una vella molt vella, tan vella que ningú no sabia els seus anys, encara que tothom suposava que en tenia més de cent. Aquesta dona, que als seus anys es conservava molt desperta d'intel·ligència i lleugera de cames, era considerada a la comarca com una màgica que tan aviat feia receptes per a guarir les bèsties o les persones com donava consells referents a les collites o a la vida familiar. Però vet aquí que, a la vinguda de la Fira anual a la que venien pastors d'arreu de Catalunya, amb ramats de tota mena de bestiar, com que no cabien tots a la vila, molts pastors construïren pletes i corrals a l'altra banda del riu, prop de la casa de la vella, des d'on per un vell pont de fusta passaven el bestiar a la Fira. Doncs un any, un dia abans de començar la Fira de Martorell, va esclatar una gran tempesta. La pobre vella, que també criava aviram per vendre'l a la Fira, no parava de resar i mirar el cel demanant que el temporal acabés aviat, però semblava que ningú no l'escoltés. Els núvols eren cada cop més foscos, la pluja era més forta i els llampecs i els trons més esglaiadors. A mitjanit es va sentir, per damunt del brogit de la tempesta, una forta remor que anà augmentant fins a dominar tots els altres sorells. Era el riu que, engrossit el seu cabal fins a uns límits mai vistos, ho arrasava tot al seu pas. Canyes, arbres, cabanes, s'anaven inclinant al seu pas i desapareixien sota l'aigua; quan va arribar a l'alçada del pont vell de fusta, amb un lleuger espetec, se'l va endur sense cap esforç. La vella es va adonar de seguida que, tant per ella com per als pastors d'aquella banda del riu, la Fira havia acabat abans de començar i va exclamar: - Diable, quina mala sort Acabava de pronunciar aquesta frase quan del bell mig de les flames de la llar va sortir el Diable en persona i li va dir: - M'has crida?. Que vols de mi? La vella s'emportà un gran ensurt amb l'aparició. De seguida, pensant que podria treure de profit de la visita, va contestar: - T'he cridar perquè m'ajudis. Vull que aquesta mateixa nit construeixis un pont tan sòlid que l'aigua no se'l pugui endur mai més. - I què em donaràs a canvi? Replicà el Diable. - L'ànima del primer que passi pel pont - va dir la vella desprès d'un moment de reflexió. Tracte fet - acabà el Diable. I va desaparèixer per on havia vingut, envoltat per una boira de fum intens i olor de sofre. I mentre continuava plovent, una legió de dimonis construïen un pont sòlid i esvelt, el qual ja tenien acabat en despuntar el dia. Quan es féu de dia, va deixar de ploure i la gent s'apropà a riu ja va poder contemplar el nou pont. Es quedaven bocabadats i feien grups parlant del prodigi quan es va presentar la vella i els va dir: - De què us estranyeu? No ens feia falta un pont? Doncs el Diable ens l'ha construït I els va explicar el tracte que havia fet aquella nit. En escoltar-lo, tothom va quedar esgarrifat i la gent deia: - Si és així, ningú de nosaltres passarà el pont. I qui ha dit que hagi de ser un de vosaltres? Va dir ella maliciosament. I obrint el sac que portava va deixar escapar un gat, que en veure's lliure, li va faltar temps per travessar el pont corrent com un llampec. RUIZ (1998:93) Una altra versió de la mateixa història és la de la Vella, el gat i el Pont del Diable, en la qual la protagonista és una vella que anava cada dia a prendre l'aigua de Font de l'Eudó, passant per un pont de fusta vell i rònec fins que un dia se'l va endur una tempesta. Llavors va aparèixer el Diable en forma de cavaller i li va proposar fer el pont a canvi de l'ànima del primer que passés. La vella va acceptar i va deixar anar el gat desprès. RUIZ (1998:94)</p> | 08054-71 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>La primera versió fou recollida per Javier de Fontalba al seu escrit La leyenda del Pont del Diable, publicat a la Revista plaza de Cataluña, núm 29, l'any 1965. La segona versió va ser recollida per G. Ripoll l'any 1955 a Història i llegenda núm 4 còmic.</p> | 41.4749800,1.9378500 | 411315 | 4592031 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 45837 | Llegenda de la Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-dreta | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XV-XXI | Es tracta d'una llegenda d'un altre municipi relacionada amb el pont del diable, però molt poc coneguda pels veïns. | <p>El dimoni va demanant a un home que li donés l'ànima, aquest, però, li va demanar a canvi que li fes un pont sobre el riu Llobregat, a Martorell, i que l'havia d'acabar abans de mitjanit; només així li donaria l'ànima. El dimoni va treballar de valent però, just quan tocaven les dotze de la nit al campanar de Prats de Lluçanès, baixava l'última pedra i allà mateix es va quedar. I encara es diu que en el Pont del Diable de Martorell hi manca una pedra, que és la Pedra Dreta. RUIZ (1998:95) La pedra és un monòlit situat al costat de camí que va de Prats de Lluçanès a la vall de Merlès, conegut com la Pedra Dreta del Grau. Es tracta d'un monòlit prismàtic de 2,12 m d'alt per 0,36 d'ample i 0,26 de gruix, rematant una petita piràmide. En la part superior hi ha esgrafiada la fletxa 1773. Al voltant d'aquesta pedra existia el costum de ballar un contrapàs el Diumenge de Pentecosta. RUIZ (1998:91)</p> | 08054-72 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>RUIZ I ELIAS afirma recollir la història oral explicada per la pradenca Maria Muntadas, tal com l'havia sentit dels seus avis.</p> | 41.4749800,1.9378500 | 411315 | 4592031 | 08054 | Castellbisbal | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 45838 | El Sotasantpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sotasantpere | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XVIII-XX | <p>Abans de la Guerra Civil del 36 el presbiteri de l'Església de Sant Vicenç lluïa un retaule barroc dedicat al sant, amb alt relleus, daurats i policromats, que explicaven la vida del sant. El retaule arribava fins a les voltes i s'assentava sobre quatre pedestals de pedra decorats amb el relleu d'un atlant cadascun. Un dels atlants era associat pels feligresos amb l'apòstol Sant Pere, concretament el de la dreta de l'altar. Per altra banda, al presbiteri es van condicionar uns seients reservats per a les autoritats civils, les quals, avançant pel passadís central, pujaven als graons i s'asseien, començant per l'esquerra, al lloc que els corresponia: primer l'alcalde, desprès el tinent alcalde, desprès el tresorer, començant pel càrrec més alt i baixant en categoria. El menys important sempre anava a parar a sota l'atlant que el poble coneixia com el Sant Pere. Així, doncs, sota Sant Pere sempre hi anava a parar aquell qui menys manava. Quan hi havia hagut canvis d'autoritats, la gent preguntava: - Qui fa d'alcalde?, i Qui fa de Sotasantpere?, en referència a aquell que no comptava per a res a l'Ajuntament. Per això, abans de la guerra, a tots el que ocupaven l'últim lloc de qualsevol junta, li deien que exercia de Sotasantpere.</p> | 08054-73 | Nucli urbà de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Història popular possiblement apareguda en període modern i consolidada a finals del segle XIX.</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 45839 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XV-XXI | <p>El Ball de bastons era popularment balls de Carnestoltes. Es començaven a ballar el diumenge passat Sant Vicenç i eren ballats fins el dimarts de carnestoltes. Per al ball de bastons es vestia amb camisa blanca i faixa de color creuada, pantalons negres i espardenyes. A sobre dels pantalons es portava una faldilleta vermella. S'acompanyava d'una renglera de picarols lligats a la cama. Al cap portaven un mocador plegat i lligat. Aquests antics balls només es conservaven parcialment a començaments del segle XX. De fet, només alguns dels passos del ball de gitanes es trobaven encara en ús. Gràcies als records de l'avi de Cal Llorençó, que podia rememorar alguns punts i evolucions es pogueren recuperar.</p> | 08054-74 | Nucli urbà de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens dels balls de bastons i gitanes són difosos. Es tracta de balls documentats dels del segle XII i molt popularitzats a Catalunya a partir del segle XV. Als seus orígens el ball de bastons era un ball ballat només per homes, que simbolitzaven dues bandes rivals lluitant, fent diferents moviments i alternant la lluita amb l'entrecreuament de bàndols, distingits pels colors dels seus vestuaris. MATEU (1991: 30)</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 45840 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-2 | <p>AMADES J (1989) Costumari català. Vol II, pàg 226 MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MOLANO ROYO, JULIO: ELS MATADORS: Els Matadors, un croquis al natural http://www.ajhortons.cat/images/documents/historia/Els%20Matadors.pdf</p> | XVII-XXI | <p>El Ball de gitanes era popularment balls de Carnestoltes. Es començaven a ballar el diumenge passat Sant Vicenç i eren ballats fins el dimarts de carnestoltes. Es tracta d'un ball fet al voltant d'un pal d'on surten unes vetes o cintes, que subjecta per l'altra punta cadascun dels balladors, anomenats gitanos o gitanes, i al ballar es van formant trenes o cordons segons el pas de la dansa. Per al ball de gitanes es vestia amb camisa blanca i faixa de color creuada, pantalons negres i espardenyes. S'acompanyava d'una renglera de picarols lligats a la cama. Al cap portaven un mocador plegat i lligat. Abans de començar el ball sortia el dimoni amb un ganxo llarg per apartar la gent i fer rotllana per als balladors. També hi anava una vella amb un cistell gros per posar-hi el que donaven. Dins del ball de gitanes feien una evolució, que en deien l'espolsada, fent un moviment amb les cames com tirant-les enfora i espolsant els peus, amb soroll de picarols. Possiblement, a nivell simbòlic volia representar el fet d'atapeir la terra desprès de sembrar perquè el gra fructifiqués. Una altra evolució que formava part del ball de gitanes era el ball rodó, que representava una pregària. Aquest darrer ball es va perdre desprès del 1918, i ha estat interpretat com un dol desprès de l'epidèmia de grip. MATEU (2007: 139)</p> | 08054-75 | Nucli urbà de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens dels balls de gitanes han volgut remuntar-se fins al segle XVII, i es relacionen amb les ballades del poble gitano quan celebraven casaments. Altra versió relaciona el ball amb els rituals de conquesta entre parelles al voltant d'un arbre, representat com a símbol de la fertilitat. El ball de les gitanes, així com el de bastons, es van deixar de ballar a començaments del segle XX. El ball de les gitanes es pogué recuperar gràcies a l'avi de cal Llorençó, que es recordava dels punts i passos. Respecte a la música, els instruments que necessitaven eren el flabiol, el tamborí, i el sac de gemecs. Els músics venien de Sant Llorenç d'Hortons o de Sant Pere de Molante, del Pla de Vilafranca. Formaven la comparsa set gitanos i set gitanes. Els gitanos eren joves de vint anys, però com que la moral de l'època no deixava que ballessin les noies, feien de gitanes nois de tretze o catorze anys, carapelats, amb perruca, barret i vestits amb cos i faldilles. Tots els gitanos duien pantalons d'igual color, amb picarols amb tou de cama, camisa blanca, faixa vermella i una manta plegada a l'espatlla, que els servia per tapar-se en cas de suar. Els que interpretaven les gitanes eren els mateixos tota la temporada. Mentre que els gitanos es podien tornar, perquè tothom sabia els passos. Les variacions anaven a càrrec d'ells, mentre que les gitanes només es balancejaven. A més dels balladors, formaven part de la comparsa la vella i el diable, aquest portava un ganxo de mànec llarg, com els dels forns de pa, per fer apartar la gent quan envaïen el terreny dels balladors. També hi havia joves que passaven el platet. El carnaval començava el diumenge passat Sant Vicenç, i ballaven el de gitanes les tardes de cada festa a la plaça. També feien sortides als pobles veïns. El dimarts de carnestoltes feien la darrera ballada al matí, tal i com fan ara les caramelles, i ballaven en diferents indrets. MATEU (1991: 29)</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Joan Amades recull aquests tipologia de balls a Castellbisbal, comentant que són els únics de la zona que han arribat de forma íntegra del segle anterior amb tota la seva coreografia. AMADES (1989: 226) | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 45841 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-5 | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVII-XXI | Desprès de diversos anys amb poca participació ha tornar a ser recuperades amb força èxit. | <p>Les Caramelles a Castellbisbal s'organitzen per Pasqua Florida i recorren els principals carrers del poble antic: Pi i Margall, carrer Major, Vell, etc. El grup caramellaire es troba format actualment per membres de diverses edats, adults i nens, vestits amb barretina i mocadors al cap. Cantant a cada tram de carrer recullen donatius utilitzant una cistella amb cintes enganxades que eleven fins als balcons de les cases amb una pèrtiga. La cantada acaba normalment a dins l'església parroquial.</p> | 08054-76 | Nucli urbà de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>La sortida dels caramellaires va coincidir a finals del segle XIX amb les celebracions de la festa Major. Antigament eren almenys dues les colles de caramelles, que assajaven als locals del cafè de l'Aranya i el local de l'Agrícola. Totes dues competien pels carrers de Castellbisbal. No s'ha pogut constatar que recorreguessin les diferents masies del terme, limitant-se els cants al nucli antic. Desprès de la canta de Caramelles i del dinar, es menjava la mona, que era de pasta de tortell amb tants ous durs com anys tenia el fillol. Tarda i nit feien ball d'orquestra a la Plaça de l'Església. El mal d'aquesta Festa Major era el temps insegur, i no hi havia Pasqua que no plogués i els músics no haguessin d'emprendre el camí avall de la retirada cap a l'estació amb els instruments enfundats. MATEU (1991: 26) Interrompudes el 1936, van ser represes desprès de la Guerra Civil. Així el 1940, es van tornar a cantar novament caramelles. La vestimenta utilitzada a partir del 1940 va ser la dels Pomells de Joventut, un moviment amb finalitat patriòtica i moral, creat el 1920 i prohibit el 1923 per la Dictadura de Primo de Rivera. Els nois duien camisa blanca, faixa i barretina vermella; les noies amb vestit blanc, faixa i caputxa blanca. RUIZ (1998: 276)</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc