Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89088 | Creu del Gurugú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-gurugu | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Creu del Gurugú està situada en una zona de pas, en el vessant occidental, a tocar del corriol que travessant el turó mena cap el Coll de Grua però també s’enfila cap el coll de la Castellassa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una creu forjada, de ferro, ben treballada de 0’50 m d’alçada clavada a la roca i envoltada per còdols de diferents mides. En relleu, horitzontalment es poden llegir les inicials SFS, mentre que en la vertical hi ha l’any 1982. </span></span></span></span></span></p> | 08120-416 | Turó del Gurugú | 41.6277700,2.0200400 | 418370 | 4608913 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89088-p1480760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89088-p1480762.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix qualsevol referència a qui la va posar i el seu significat. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89089 | Bassota del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassota-del-dalmau | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | Està protegida per una tanca a tot el perímetre. | <p><span><span><span><span><span>La Bassota del Dalmau és una bassa artificial, situada al bell mig de l’Obaga del Dalmau, que es localitza a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés des de l’estacionament de les Arenes es fa pujant per la Riera Seca fins arribar als Quatre Camins del Dalmau. Seguir pel camí de l’esquerra i per la riera del Dalmau. Quan la riera fa un revolt, un pollancre a mà esquerra ens indica el camí cap a la font de Neda i abans d’arribar-hi, hi ha un corriol a mà esquerra novament que condueix ràpidament a la bassota.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una bassa tradicional, força arrodonida d’uns deu mestres de diàmetre, excavada en el mateix sòl, (0’80 m de fondària a un metre en el seu punt més profund). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Normalment aquest tipus de basses estan impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, però en aquest indret és molt probable que la seva ubicació aprofiti unes característiques del terreny favorable a la impermeabilització natural. Es nodreix de les aigües d’escorrentia procedents d’un dels braços que nodreixen la Canal de Santa Agnès.</span></span></span></span></span></p> | 08120-417 | Obaga del Dalmau | <p><span><span><span><span><span>Les basses d’aquest tipus són molt comunes en els paisatges mediterranis i sovint emprades per l’abeuratge dels ramats. De basses com aquesta n’hi ha a tots els masos, algunes en més bon estat que les altres, destacant la de Can Garrigosa, al darrera de la casa, per les seves dimensions tan en diàmetre com en fondària i la de Can Robert, molt més petita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2014 es va signar un conveni dins del projecte de conservació dels espais naturals, entre la Diputació de Barcelona i l’Obra Social “La Caixa”. Aquest contemplava la restauració de la Font i la millora de l’entorn del Montcau. En el cas de la font, s’arranjà el camí d’accés des de la Bassota del Dalmau, es millorà el drenatge de captació i recuperació d’aigua i després d’una neteja i desbrossada s’adequà l’entorn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obres es realitzaren durant el mes de febrer per l’empresa Naturalea Conservació SL en col·laboració amb l’empresa de Treball Especial Heura.</span></span></span></span></span></p> | 41.6500900,2.0334400 | 419514 | 4611379 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89089-p1480944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89089-p1480946.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que sigui del tipus intermitent, des del punt de vista mediambiental, la seva preservació és molt important ja que el biòtop aquàtic manté una relació molt estreta amb els sistemes ecològics que l’envolten. La presència d’aigua atreu insectes i amfibis, que alhora atreuen a animals més grans com les aus o les serps. A més de ser un punt d’aigua per la fauna, quan aquesta s’evapora o filtra, hi ha altres mamífers que aprofiten per abeurar-s’hi. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89091 | Cova de la canal Gentil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-gentil | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal Gentil està situada al capdamunt de la canal, en el seu vessant hidrogràfic dret, precedida per un bloc falcat al damunt. S’hi accedeix pel Collet de la Castellassa, un cop travessant el Mal Pas de la Castellassa i pel camí dels Maringes fins a voltar per dessota l’Agulla del Bolet. Un cop allí, a mà esquerra hi ha un corriol que hi mena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat té una obertura exterior que mesura un metre aproximadament d’alçada. Un cop dins s’obre una petita sala amb concrecions i una rampa lleugerament descendent en direcció N20. A la paret esquerra s’hi observen colades i formacions semblants a les estalactites però amb l’eix principal orientat en una direcció no vertical, originades per corrents d’aire. La paret dreta és absolutament nua. Després d’un recorregut de sis metres i una alçada gairebé de tres metres, la cavitat s’estreny provocat per la colada natural fins als vint centímetres d’amplada. Accedint difícilment per la part superior la cova assoleix els sis metres d’alçada seguint una única galeria de cinquanta centímetres d’amplada per arribar al fons del recorregut amb un total de setze metres.</span></span></span></span></span></p> | 08120-419 | Vessant hidrogràfic dret de la Canal Gentil | <p><span><span><span><span><span>L’any 2010, Quicu Tapias, després de que la colla de Pedra Seca de Castellar del Vallès netegés el camí de la Canal Gentil, localitzà la cavitat. El mes de juliol de l’any 2019 una secció de l’Espeleopringuer va visitar-la descobrint la totalitat de la galeria, fins llavors desconeguda.</span></span></span></span></span></p> | 41.6350700,2.0246700 | 418765 | 4609719 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89091-p1480852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89091-p1480854.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89092 | Cova de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-figuera-0 | <p><span><span><span>AA.VV. (1935) . Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIELLA, Xavier (1986). Circular interior de la SIS. Juliol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997). La Vall del riu Ripoll. Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt. Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Està situada a mitja alçada del gran cingle rogenc, entre la Castellassa de Can Torres i la Castellassa del Dalmau, a llevant de La Mola. L’accés es fa pel camí dels Maringes fins arribar a la balma (Cova Roja). Després s’ha de pujar per un dels costats de la balma, (aproximadament vint-i-cinc metres), per una canal molt estreta i de fort pendent, al final de la qual hi ha una figuera borda que dona nom a la cova.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cavitat està estructurada en una diàclasi est-oest. Presenta una única galeria de tretze metres amb nombroses concrecions i colades.</span></span></span></p> | 08120-420 | Cova Roja | 41.6410600,2.0252100 | 418818 | 4610384 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89092-p1480898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89092-p1480899.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Ferrando (1997) explica la confusió en la toponímia moderna, ja que aquest cingle presenta varies obertures. En primer lloc, la cova, mentre que a la part inferior, una balma amb dos nivells. L’any 1705 es feia servir indiferentment el nom de Cova Roja o Cova de la Roca Roja. L’any 1974, Gaspar Ribé del Club Muntanyenc de Barcelona parla de la cavitat superior com a Cova Roja, de 6 metres de fondària, però com apunta Jordi Guillemot, probablement es referís a la balma. Finalment el Centre Excursionista de Terrassa per evitar la doble denominació optà per anomenar la cavitat superior com a Cova de les Figueres.En tot cas, geològicament semblaria més apropiat anomenar la cavitat superior com a Cova Roja, mentre que la inferior Balma Roja.Se la coneix indiferentment per Cova de la Figuera (de fet només n'hi ha una) o Cova de les Figueres. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89093 | Cova Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-roja | <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997). La Vall del riu Ripoll. Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt. Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La Cova Roja està situada en el gran cingle rogenc que s’alça entre les dues Castellasses, un cop passat el Mal Pas dels Maringes. Al damunt, suspesa, hi ha la Cova de les Figueres, a la qual només s’hi pot accedir per una canal molt estreta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cova, en realitat, és una balma que mesura aproximadament uns 20 metres de llargària. Accedint pel vessant nord es pot avançar uns tres metres on un conducte permet voltar cap a l’exterior. En direcció sud, hi ha una segona balma amb una galeria de 5 metres on a través d’un conducte condueix fins a l’exterior.</span></span></span></p> | 08120-421 | Cova Roja | <p><span><span><span><span><span>L’any 1986 membres del SIS-CET realitzaren una topografia de la Cova Roja.</span></span></span></span></span></p> | 41.6408200,2.0252100 | 418817 | 4610357 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89093-p1480893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89093-topografia-de-la-cova-roja-1986-siscet.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També se la coneix amb el nom de Cova de la Roca Roja. Antoni Ferrando (FERRANDO:1997) afirma que la toponímia ja es troba esmentada en un document de 1705 i que la balma inferior fou emprada per a resguardar ramats no massa grans, mentre que la superior, més ampla i arrecerada servia d’abric. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89094 | Font de Neda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-neda | <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La Font de Neda està situada a proximitat de la Castellassa del Dalmau en una raconada ombrívola a tocar d’una torrentera afluent de la Canal de Santa Agnès. Està envoltada principalment per alzinar, galzeran, falzia roja i capil·lera. L’accés es fa pel Camí dels Maringes, però també es pot fer per qualsevol dels altres dos camins situats al vessant oriental de La Mola, baixant per la Carena de les Ànimes : el Camí de la Font Soleia o el Camí de la Senyora.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una surgència situada en el marge del torrent, dessota una alzina. L’aigua es recull en una pica rectangular ( 0’80 m per 0’50 m de costat per 0’50 m de fondària) construïda a partir de tres fileres de maó pla. Les parets estan reblertes per un gruix important de briòfits i concrecions. A la part superior hi ha el nom de la Font “FONT de NEDA” escrit amb lletra majúscula, de color negre.</span></span></span></p> | 08120-422 | Castellassa del Dalmau | <p><span><span><span>L’any 2014, es va signar un conveni dins del projecte de conservació dels espais naturals, entre la Diputació de Barcelona i l’Obra Social “La Caixa”. Aquest, contemplava la restauració de la font i la millora de l’entorn del Montcau. En el cas de la font, s’arranjà el camí d’accés des de la Bassota del Dalmau, es millorà el drenatge de captació i recuperació d’aigua i després d’una neteja i desbrossada s’adequà l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres es dugueren a terme durant el mes de febrer per l’empresa Naturalea Conservació SL en col·laboració amb l’empresa de Treball Especial Heura.</span></span></span></p> | 41.6470300,2.0278000 | 419041 | 4611044 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89094-p1480932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89094-p1480928.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89095 | Font del Centre Excursionista del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-centre-excursionista-del-valles | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La Font del Centre Excursionista del Vallès, coneguda pels espeleòlegs com a forat del Bolet és una petita cavitat, geològicament coneguda com un recollidor que es localitza en el cingle que hi ha situat al davant del monòlit de la Castellassa de Can Torres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Partint de la base de la Castellassa de Can Torres, l’accés es fa pel camí dels Maringes, a partir d’una fita de pedres situada al costat del corriol i també per una pedra pintada amb la imatge d’un rèptil. Un cop travessada la Canal Gran, per un tram de corriol farcit d’arínjol, a mà esquerra arran de camí hi ha un cirerer d’arboç desplomat. Passar per damunt, en direcció a la paret tot enfilant-se una desena de metres amb cura de no relliscar. Es tracta d’una surgència de caràcter intermitent que consta d’una petita cavitat amb una bona colada a la boca i concrecions calcàries al seu interior, amb un parell de piquetes naturals, una més gran que l’altra al seu interior, que s’omplen d’aigua en èpoques de pluges. </span></span></span></p> | 08120-423 | El Bolet | 41.6358700,2.0264500 | 418914 | 4609806 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89095-p1480841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89095-p1480838.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’indret està molt amagat i cal obrir-se pas entre l’arínjol. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89096 | Foradades de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradades-de-la-soleia | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Les Foradades de la Soleia, anomenades també els Forats de les Àligues són dues cavitats de les moltes que es poden localitzar penjades al bell mig dels roquissars de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. L’accés només es pot fer amb cordes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estan situades en els cingles del camí de la Font Soleia, a la Paret Gran, entre la Font de l’Àliga o de les Àligues i la Font del Raig. S’identifiquen fàcilment perquè a la boca d’una de les dues cavitats hi ha una alzina morta. La galeria té uns 4’5 m de fondària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un dels blocs de referència sobre Sant Llorenç del Munt, (https://trailsantllorenc.blogspot.com/search?q=Soleia#.YI-_arXHyUl) s’esmenta que segons testimonis en aquesta cavitat, fa anys, hi hauria fet el niu una parella d’àligues, tot i que posteriorment hi ha accedit biòlegs del Parc Natural sense que hagin pogut comprovar la veracitat de les informacions.</span></span></span></span></span></p> | 08120-424 | Camí de la Font Soleia | <p><span><span><span><span><span>Pels volts de l’any 1987 Xavier Badiella i Miquel Àngel Martínez (SIS-CET), batejaren l’indret com a Foradades de la Soleia i accediren al seu interior, realitzant una topografia (25 d’agost de 1987).</span></span></span></span></span></p> | 41.6377700,2.0225000 | 418588 | 4610021 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89096-p1480672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89096-topografia-de-les-foradades-de-la-soleia.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els abrics, avencs, coves, balmes i formacions geològiques es troben dins l’àrea de protecció del Parc Natural i inclosos en l’Inventari d’espais d’interès geològic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya des de 1999. “L’IEIGC és una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català que cal preservar com a patrimoni geològic”. Sant Llorenç del Munt està situat a la Conca de l’Ebre, amb el número 223 “Sant Llorenç i l’Obac” | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89150 | Font de la Cabana del Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cabana-del-ton | Només raja en èpoques de pluja. | <p><span><span><span><span><span>Font o surgència intermitent situada per sobre de la Cabana del Ton, en una raconada ombrívola de la cinglera, on la roca està tapissada d’orella d’ós florida, falgueres i altres briòfits. Un cop situats a la cruïlla de camins que se situen en el Coll de la Castellassa, seguir en direcció al monòlit de la Castellassa de Can Torres. Dessota el rocater, un cop deixada enrere la Canal de la Dona Morta, s’endevina un corriol molt amagat, gairebé imperceptible que baixa arranat a la roca, amb un fort pendent, que no cal perdre de vista fins que arriba a la balma coneguda com a Cabana del Ton. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan finalment acaba el corriol de baixada, a mà esquerra, per sobre mateix de la balma hi ha les restes d’un petit muret de pedra seca amb un graó gairebé desaparegut, que permet accedir-hi. Entrant per aquí, a mà esquerra ja s’observa el pany de paret de la cinglera. És en aquest costat de la roca calcària que hi ha un degotall amb un petit orifici que quan plou molt, raja i omple un bassal situat al davant mateix, actualment brut de fullaraca. Si mirem al damunt mateix, a uns dos metres i mig d’alçada s’observa un retall fet a la roca amb una pica rectangular artificial feta amb maó i resseguint la paret quan el terreny baixa pronunciadament cap a la balma, encara es pot observar un canaló d’uns tres metres de llargària, fet amb morter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A excepció de la surgència, totes aquestes construccions, avui fetes malbé i sense connexió aparent, formaven part d’un sistema de captació d’aigües amb conduccions fins i tot metàl·liques que permetien abastir la balma aprofitant el desnivell del terreny.</span></span></span></span></span></p> | 08120-425 | Camí de la Castellassa de Can Torres | <p><span><span><span><span><span>La font està relacionada amb la Cabana del Ton, una balma murada molt amagada, amb la boca orientada a llevant de la qual encara es conserva la pica d’aigua, la llar de foc i el pedrís interior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els vestigis més recents del seu aprofitament com abric o refugi, daten de fa un segle, amb la presència del carboner matadeperenc Roc Garcia, que popularment donà nom al refugi com a la Balma d’en Roc. Posteriorment, durant els anys de la Guerra Civil espanyola, s’hi refugià un altre matadeperenc, en Ton Rossinyol, que va originar el nom amb el qual és coneguda encara actualment. Pels volts de l’any 2019, la direcció del Parc Natural prengué la decisió de desmantellar i netejar aquest indret.</span></span></span></span></span></p> | 41.6313600,2.0244100 | 418739 | 4609307 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89150-p1480792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89150-p1480790.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89151 | Zona de nidificació de l'oreneta Ptynoprogne rupestris o Roquerol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-ptynoprogne-rupestris-o-roquerol | <p><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span><br /> <span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l’espècie Ptynogrogne rupestres, situada en els cingles d</span></span>el Mal Pas de la Castellassa i la Castellassa de Can Torres, però observable en altres cingleres del massís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El roquerol conegut també com a roquisser, cabot de roca o roquer, és una oreneta de la família dels hirundínids (Hirundinidae). Viu en coves, cavitats i alguna escletxa profunda dels cingles del parc. El seu cos d’uns quinze centímetres és gros i compacte, força més arrodonit que les altres orenetes més conegudes. El coll és ample i les ales també amples i punxegudes. El seu vol és àgil, i se’l reconeix fàcilment perquè plana amb les ales perfectament planes i esteses, que li permeten giravoltar, virar i avançar a gran velocitat. Vola a grans alçades i en paral·lel a les cingleres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El plomatge del coll es fosc, lleugerament llistat i el del cos marronós amb la zona inferior més clara. L’enforquillament de les plomes de la cua és molt discret, amb unes taquetes blanques. </span></span></span></p> | 08120-426 | Cingles entre el Mal Pas de la Castellassa i la Castellassa de Can Torres | <p><span><span><span><span><span>L'especie fou identificada pel metge i naturalista tirolès, Giovanni Antonio Scopoli, l’any 1769.</span></span></span></span></span></p> | 41.6343300,2.0251500 | 418804 | 4609637 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89151-p1480804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89151-p1480808.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació extreta del web del Parc Natural. Des de l’1 de gener fins al 31 de juliol és vigent la prohibició de l’escalada en determinades zones del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La mesura té l’objectiu principal de garantir la nidificació d’espècies d’ocells protegits perquè les espècies rupícoles solen trobar en aquests indrets la tranquil·litat necessària per a pondre els ous i garantir la supervivència dels pollets. La regulació de l’escalada està dividida en tres zones. En la zona A es pot escalar tot l’any així com obrir noves vies, mentre que en la Zona B del parc l’escalada està restringida temporalment. Finalment, la Zona C no està permesa l’escalada.A Zones on es pot escalar durant tot l’any: Zona A1 De la cinglera de l’Agulla de Can Robert a la Castellassa de Can Torres (Agonies, Cap de Faraó. Roca de les Onze Hores, Cap de Mort i els Plecs del Llibre.Zona A2 De la cinglera de la canal del Mal Pas de Can Pobla al Mur de la Sibèria (Foradada de Can Pobla, cinglera del Bolet de Can Pobla, el Diafragma, Pi del Vent, font Soleia, Cova de les Ànimes i Revolt del Drac.Zona A3 De Sescorts a la font del Saüc (Sescorts, cinglera de la canal del Mico, cingle dels Cavalls, Roc Colom i Hort dels Monjos).Zona A4 La Cova del Drat, els Òbits, zona de la Pola-Tres Creus-Agulles de Tanca, la Placa Sibarit, el Morral del Llop i la zona de les Pedritxes-Foradades.El parc aconsella, a causa de la fragilitat del sistema natural no escalar en aquesta època entre la canal del mal Pas i la canal de Can Pobla; en les cingleres entre la canal de l’Esquirol i la roca de les Onze Hores i en les cingleres i els monòlits des dels Plecs del Llibre fins a la canal Gentil, i el Mur de la Sibèria.ZONA BZones on no es pot escalar durant l’època de cria (1 de gener fins al 31 de julol):Zona B1 Les Fogueroses (el Paller, el Gegant i l’Agulla Petita)Zona B2 Roca Mur (parets inferiors)Zona B3 El Cavall Bernat de la Vall, els Emprius i la Faconera o SabatgeraZona B4 Roca Petanta C Zones on no es pot escalar en cap època de l’any:Zona C1 Sector occidental de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221) incloent-hi tota la serra de l’obac (excepte el Morral del Lloc, la Placa Sibarit, la Pola-Coll de Tres Creus, les Foradades i les Pedritxes).Zona C2 Totes les cingleres del Nord de la serra de Sant Llorenç del Munt a partir de la cova del Drac fins a la Vall (excepte els Òbits i, temporalment les Fogueroses, la Roca Mur, els Emprius i el Cavall Bernat de la Vall).Zona C3 Vessant Est del camí de la Senyora, incloent la Cova Roja i la Castellassa del Dalmau.En conseqüència no és permesa l’escalada a: Can Pèlecs, Cova Roja, el Mugró, turó dels Cabrils, turó del Boc, turó de les Nou Cabres, la Morella, paret de les Fogueroses, (excepte les mencionades en l’apartat B), canal del Llor, agulles del serrat de la Coca, el Montcau, Mata-Rodona, agulles de Mata-rodona, Castell de Bocs, el Paller de Tot l’Any, la Roca Salvatge, Castellsapera, Roques de la Coca, els Cortins, Castell de la Serra de l’Espluga, turó del Mal Paqs de Puidoure, les Formigues, la Castellassa del Dalmau i la Pallera, Roca del Corb, Morrals de la Mata, Morral de la Bassa i Morral d’en Bens. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89152 | Balma de la Castellassa de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-castellassa-de-can-torres | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La Balma de la Castellassa de Can Torres, està situada en el vessant de llevant d’aquest imponent monòlit que s’alça a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, en ple cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. L’accés es fa pel camí dels Maringes, un cop travessat el Mal Pas de la Castellassa. Té uns quinze metres de llargària per una fondària màxima de tres metres. No té estructures muraries i no permet posar-se dempeus al seu interior, però sí que és emprat com a refugi per a muntanyencs. El sostre presenta ennegriment provocat per alguna petita foguera de camp.</span></span></span></p> | 08120-427 | La Castellassa de Can Torres | 41.6360600,2.0276800 | 419017 | 4609826 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89152-p1480825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89152-p1480818.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89182 | Balmeta del Roger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmeta-del-roger | <p><span><span><span><span><span>La Balmeta del Roger està situada a al vessant hidrogràfic dret de Canal de la Cova Roja. El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta. Tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. Prenent de referència la Balma del Cubell, baixar pel costat a mà esquerra dels blocs drets fins a trobar la Balma de la Visera. Al dessota mateix, a tocar del torrent, hi ha la balmeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més que una balma, es tracta d’una abric format per la caiguda de varis blocs provinents de la cinglera, que en quedar frenats, el més gran quedà recolzat en un altre de més petit, deixant un espai interior buit. El fons està tancat amb pedra de diferents mides. A mà dreta hi ha dues pedres més grosses ben falcades que (a excepció dels còdols més petits) segons ens indica el nostre acompanyant, Quim Solbas, quan el van descobrir les varen localitzar in situ. </span></span></span></span></span></p> | 08120-435 | Canal de la Cova Roja | 41.6409900,2.0278400 | 419037 | 4610373 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89182-p1490073.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89182-p1490072.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89183 | Caixa dels Trons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-dels-trons | <p><span><span><span><span><span>La Caixa dels Trons està situada en el vessant hidrogràfic dret de Canal de la Coma Roja. El seu accés es pot fer de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja, entrar per la canal, a mà esquerra. De fet, es tracta d’una cavitat de gairebé sis metres de fondària formada un caos de blocs. És a dir, degut al retrocés progressiu de la cinglera, els blocs s’han anat desprenent de les parets acumulant-se uns damunt dels altres, formant cavitats de mides diverses que l’home i els animals han sabut aprofitar com abric o cau.</span></span></span></span></span></p> | 08120-436 | Canal de la Cova Roja | <p><span><span><span><span><span>En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. </span></span></span></span></span></p> | 41.6401400,2.0271300 | 418976 | 4610280 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89183-p1490060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89183-p1490053.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El seu nom, l’explica Jordi Guillemot per la proximitat a la Canal del Tro. Quim Solbas ens senyala durant la visita que durant una fort tempesta de llamps i trons hi trobà refugi un bon amic que la batejà amb aquest nom. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89326 | Avencs de Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avencs-de-can-garrigosa | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA, Xavier; BADIELLA, Eduard; CLAVERÍ, Jaume (1986). L’avenc de Can Garrigosa. SIS/10. Recull de treballs espeleològics, pp. 40-41. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, núm. 44. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRO, Antoni (2004). Els avencs “terrosos” del Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, pp. 146-149. Geologia Càrstica. Actes del primer Congrés Català d’Espeleologia. Federació Catalana d’Espeleologia. Esplugues de Llobregat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’avenc de Can Garrigosa està situat al nord del mas, dessota la carena de la Roca Petanta i del Morralet de la Mare de Déu. S’hi pot accedir des de l’estacionament de Can Robert, passant per davant de la casa i en trobar el forn de calç amb el plafó explicatiu, prendre el primer trencall a mà esquerra voltant Can Garrigosa. A l’alçada del mas, un petit corriol que puja en direcció nord hi mena directament. Uns filferros amb un tros de drap lligat alerta als excursionistes de la seva presència. En direcció nord-oest, tot just un centenar de metres, hi ha un segon avenc, conegut amb el nom d’Avenc Petit de Can Garrigosa (desnivell de 6 metres i recorregut de 8 metres). .</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat està formada en les pudingues del període Eocè de Sant Llorenç del Munt i assentada sobre una diàclasi de direcció N 40º E, originada per les filtracions d’aigües. Després de l’esvoranc, com un embut, es localitza la boca, formada per terres compactes. Té una forma allargassada, d’uns 2 metres per una fondària d’uns deu metres aproximadament. Després d’un petit repetjó es prossegueix per un pas estret que permet continuar uns altres de metres fins a un ressalt de 3 metres que permet arribar a un repetjó a menys vint-i-un metres. Un fraccionament permet baixar una vertical de quatre metres més per continuar altre cop en rampa durant un recorregut de vuit metres. Des d’aquí, una vertical de set metres permet arribar a la planta final de la cavitat, en pendent orientada al nord, on s’assoleixen els 42’6 metres de profunditat màxima. Per sobre d’aquest indret s’alça una xemeneia de 15 metres. És en aquest indret on es pot observar la única concreció de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> | 08120-446 | Can Garrigosa – Carena de la Roca Petanta. | <p><span><span><span><span><span>L’avenc quedà al descobert com a conseqüència de les fortes pluges que tingueren lloc pels voltants del mes de novembre de l’any 1983.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 29 de novembre fou localitzat pels masovers de Can Garrigosa que varen informar-ne al grup d’espeleologia de Sabadell (GES del CMT). El dia 4 de desembre del mateix any, Jaume Claveri i Joan Boixader hi baixaven una vintena de metres amb una escala. Veient que era més profund, el dia 6, quatre membres del GES l’exploraren en la seva totalitat, aixecant un croquis. Més endavant, membres de l’Espeleo Club de Sabadell hi baixaren i en feren una topografia completa.</span></span></span></span></span></p> | 41.6385500,2.0029600 | 416961 | 4610126 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-avencdecangarrigosa6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-avencdecangarrigosa1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-topografia-de-lavenc-petit-de-can-garrigosa-topografia-sis-ce-terrassa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-avencpetitdecangarrigosa4.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els avencs es troben dins l’àrea de protecció del Parc Natural i inclosos en l’Inventari d’espais d’interès geològic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya des de 1999. “L’IEIGC és una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català que cal preservar com a patrimoni geològic”. Sant Llorenç del Munt està situat a la Conca de l’Ebre, amb el número 223 “Sant Llorenç i l’Obac”Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 56805 | Paratge de l'Alzina de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-lalzina-de-can-padro | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. TRUYOLS i ROCABRUNA, M. 'Hi havia una Alzina'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XXI | Es tracta d'un paratge urbà on hi havia una gran alzina que, durant molts anys, va ser l'emblema del municipi. L'any 2005 es va plantar un altre exemplar al mateix lloc on hi havia l'antic, procedent dels Pirineus i d'uns 80 anys d'edat, amb l'objectiu de donar continuïtat a un dels símbols del municipi. Actualment tot el seu entorn immediat forma una gran rotonda. | 08156-65 | Plça. de l'Alzina, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. | 41.5899600,2.1789600 | 431568 | 4604577 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56805-foto-08156-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56805-foto-08156-65-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||
| 56806 | Lledoner de la plaça del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-placa-del-lledoner | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de lledoner (Celtis australis) de grans dimensions, situat a plaça del Lledoner. És un espècimen amb un gran perímetre de tronc (2,51 m), capçada (16 m) i alçada (12 m). La seva edat aproximada és de 80-90 anys. | 08156-66 | Plaça del Lledoner | 41.5960000,2.1788900 | 431569 | 4605248 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56877 | Parc de l'Hostal del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lhostal-del-fum | XX-XXI | El parc de l'Hostal del Fum és l'espai verd més extens del municipi. Es troba entre el Polígon Riera de Caldes i la riera del mateix nom. És un recinte tancat aproximadament de 23 hectàrees, amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, roures, pollancres i arbres de ribera, entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l'alfàbrega, el romaní i d'altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània. Les zones arbrades s'alternen amb prats d'herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d'aigua. És un lloc de refugi de petits mamífers i de pas i nidificació per moltes espècies d'aus migratòries, que troben entre els matolls el refugi que les gran extensions d'edificis i carreteres els hi nega. Tots els estudis realitzats destaquen la gran biodiversitat del parc i en recomanen la seva conservació: 'En aquesta zona natural hi ha gran diversitat d'hàbitats: medi aquàtic, bosc autòcton, bosc esclarissat, prats d'herba baixa i de herba alta, marges arbustius de camins i al voltant i trobem camps de conreus de secà. La gran diversitat d'hàbitats de l'espai fa que sigui una de les millors zones de la comarca per a observar aus. S'han arribat a detectar unes 180 espècies d'ocells, 62 del les quals protegides per la Directiva d'Aus de la Unió Europea. Per fer-se una idea de l'interès de la biodiversitat de la zona, cal tenir present que a una àrea de dimensions similars en un indret qualsevol de Catalunya hi hauria unes 90-100 espècies com a molt.' (Font: Sistemes Naturals de Palau de Plegamans, de Naturgest). La situació del Parc de l'Hostal del Fum, voltat de municipis amb gran nombre d'habitants i el seu fàcil accés, fa que sigui molt visitat els caps de setmana i festius, tant pels veïns del poble com pels dels pobles del voltant. En ell s'hi poden dur a terme moltes activitats de lleure: passejades, bicicleta, dia de pícnic....També es un indret molt freqüentat per escoles de la comarca, grups i associacions per a celebrar actes. El parc compta amb els serveis necessaris com a zona de lleure, una zona amb taules de fusta, fonts, lavabos, contenidors de residus i mobiliari urbà. També cal remarcar que un dels principals atractius del parc és el Tren de Palau. L'associació d'aficionats al ferrocarrils, els Amics del Tren, gestiona uns trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura necessària dels trens reals. | 08156-137 | Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5650200,2.1745300 | 431173 | 4601812 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||||
| 56878 | Riera de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-caldes-0 | GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: https://www.enciclopedia.cat | La riera de Caldes, afluent del Besòs, és un curs d'aigua permanent de règim mediterrani. Neix a Gallifa, al peu dels cingles de Sant Sadurní, a la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Travessa l'estret de les Elies, entra a la plana del Vallès, i passa pels termes de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs, entre Mollet i la Llagosta. La riera de Sentmenat i el torrent de can Duran, afluents de la riera de Caldes, configuren dos cursos d'aigua de gran interès natural i paisatgístic a l'interior del municipi. El bosc de ribera de la riera de Caldes és l'albereda. Tanmateix, els hàbitats fluvials en funció de la humitat i la proximitat a la llera de les comunitats vegetals poden estar dominats per plantes herbàcies d'aiguamoll, o per espècies arbustives (saüc i gatell). Actualment s'hi poden observar aus i altres animals de l'ecosistema de ribera, així com plantes autòctones. | 08156-138 | Palau-solità i Plegamans | 41.5779500,2.1751100 | 431235 | 4603247 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56878-foto-08156-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2010 es va crear la Ronda Verda: una via que segueix el marge de la riera de Caldes, des de l'Espai Jove l'Escorxador (al passeig de la Carrerada) fins al Parc de l'Hostal del Fum. És un eix de passeig i esport, amb un camí asfaltat i amb plafons informatius sobre la biodiversitat i l'ecosistema de la riera de Caldes.Aquest projecte ha anat acompanyat de la recuperació de l'hàbitat natural, la flora i la fauna autòctones de l'ecosistema de ribera mediterrani. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||||||
| 56879 | Espai rural de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-rural-de-gallecs | CONSORCI DE GALLECS: http://www.espairuralgallecs.cat | Gallecs és un espai rural de 733,52 hectàrees, situat entre els municipis de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. Conserva els seus valors naturals i paisatgístics en un entorn altament antropitzat. L'agricultura constitueix la major part de l'espai, amb una superfície de 535 hectàrees. Les masses boscoses ocupen 160 hectàrees. La resta la formen les edificacions, els horts recreatius, els espais verds i més de trenta quilòmetres lineals de camins. És un espai cultural i de lleure de les poblacions veïnes, que esdevé un pulmó verd de la Regió Metropolitana de Barcelona i d'un entorn intensament urbanitzat. Palau-solità i Plegamans és un dels municipis limítrofes d'aquest parc i forma part del Consorci del Parc de Gallecs. Hi ha rutes per fer excursions a peu o en bicicleta des de la vila. | 08156-139 | Extrem sud-est del terme municipal | 41.5707800,2.1849400 | 432047 | 4602443 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Gallecs és un espai d'interès natural (EIN) des del 20 d'octubre de 2009, mitjançant el Decret 156/2009, quan es va incloure al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) amb l' objectiu de protegir un dels paisatges més característics de la plana del Vallès. La superfície inclosa al PEIN és de 698,91 hectàrees.El Consorci del Parc de l'Espai d'interès natural de Gallecs n'és l'òrgan gestor. Està integrat per la Generalitat de Catalunya, a través dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i els ajuntaments de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56884 | Pi del parc de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-parc-de-la-sagrera | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat al camí de can Riera, al parc de la Sagrera. Es tracta d'un espècimen que destaca pel seu perímetre de tronc (0,79-0,80 m), l'alçada (17 m) i la gran capçada (20 m). | 08156-144 | Camí de can Riera, al parc de la Sagrera. | 41.5820200,2.1668100 | 430547 | 4603705 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56885 | Pollancres del Parc de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-del-parc-de-la-sagrera | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta de dos exemplars de pollancre (Populus Nigra), de grans dimensions, situats al camí de can Riera, al parc de la Sagrera. El seu diàmetre de tronc és d'uns 0,92-1 m. Le seves capçades són denses i molt ramificades. L'edat aproximada és de 60 anys. | 08156-145 | Camí de can Riera, al parc de la Sagrera. | 41.5821800,2.1655100 | 430439 | 4603724 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56886 | Alzina de la riera de Sentmenat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-riera-de-sentmenat | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari (aproximadament uns 150 anys), situada al camí vora la riera de Sentmenat, a prop de l'entrada de can Ral. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (14-15 m), amb un diàmetre de 0,87 m i un perímetre de 3,20 m. | 08156-146 | Can Ral | 41.5827800,2.1637500 | 430293 | 4603792 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56887 | Roure de can Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-ral | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | El roure de can Ral es troba al gual d'entrada a can Ral, al marge de la riera de Sentmenat. Es tracta d'un gran roure d'uns 80 anys d'edat i 0,71 m de diàmetre de tronc. | 08156-147 | Can Ral | 41.5830000,2.1631100 | 430240 | 4603817 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56888 | Pi blanc de la riera de Sentmenat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-la-riera-de-sentmenat | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de pi blanc (Pinus Halepensis) situat en una zona boscosa, pròxima a la riera de Sentmenat. Es tracta d'un espècimen majestuós, amb una gran alçada (24 m) i un gran perímetre de tronc (2,80 m). | 08156-148 | Riera de Sentmenat | 41.5834500,2.1638600 | 430303 | 4603866 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56890 | Pi de can Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-clapes | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat al passatge Codolar, a can Clapés. Es tracta d'un espècimen que destaca pel seu gran perímetre de tronc (3 m), l' alçada (23-24 m) i la capçada (18-19 m). La seva edat aproximada és de 80 anys. | 08156-150 | Can Clapés | 41.5875200,2.1563200 | 429679 | 4604324 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56891 | Alzina surera del camí de can Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-cami-de-can-clapes | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar d'alzina surera (Quercus suber), situada al camí de can Clapés, al marge del camp. És un arbre monumental, que assoleix una alçada considerable. És una raresa al municipi ja que, tot i que hi ha molt exemplars plantats als jardins de cases, no hi ha a les zones forestals. | 08156-151 | Can Clapés | 41.5864600,2.1586800 | 429874 | 4604205 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56894 | Ginjoler de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginjoler-de-can-duran | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar de ginjoler (Ziziphus Jujuba) situat al pati de can Duran. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable. La seva edat aproximada és de 100 anys. És una raresa al municipi ja que no és propi d'aquestes latituds, sinó de climes molt més temperats. | 08156-154 | Can Duran | 41.5888800,2.1623300 | 430181 | 4604470 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56895 | Lledoner de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-duran | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de lledoner (Celtis australis) de grans dimensions, situat al restaurant de can Duran. És un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc (2,67 m) i una gran alçada, tot i trobar-se esporgat. La seva edat aproximada és de 90-100 anys. | 08156-155 | Can Duran | 41.5889900,2.1615800 | 430119 | 4604483 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56896 | Plàtan de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-can-duran | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de plàtan (Platanus x Hispanica) de grans dimensions, situat al restaurant de can Duran. És un espècimen magnífic, amb un gran perímetre de tronc (2,30 m) i una gran alçada (25 m). La seva edat aproximada és de 90-100 anys. | 08156-156 | Can Duran | Possiblement aquest plàtan és germà dels de la Carrerada, ja que va ser l'antic propietari de can Duran qui va fer tots els possibles per a construir el passeig, i així no haver de donar tota la volta per tal d'arribar a la seva finca. | 41.5886300,2.1617700 | 430134 | 4604443 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | ||||||||||||
| 56897 | Roure de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-duran | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar de roure (Quercus Robur) centenari (aproximadament uns 150 anys), situat al davant de la bòbila de can Duran. És un arbre monumental, que assoleix una gran alçada considerable (20 m), amb un diàmetre de 1,01 m i un perímetre de 3 m. Podria tractar-se de l'arbre més vell del municipi. | 08156-157 | Can Duran | 41.5862800,2.1636900 | 430292 | 4604181 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56898 | Pi de la font de can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-font-de-can-pujol | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat a tocar de la Font de can Pujol. Es tracta d'un espècimen de gran alçada (20 m), amb un diàmetre de tronc de 0,86 m. La seva edat aproximada és de 80-90 anys. | 08156-158 | Font de can Pujol | 41.6011100,2.1709300 | 430911 | 4605821 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A la mateixa zona hi ha un altre pi pinyer de les mateixes caractrístiques, amb un diàmetre de tronc de 0,80 m.Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56899 | Alzines de la font de can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-can-pujol | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un conjunt exemplars d'alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables, situades a l'entorn de la font de can Pujol. Tenen mides notòries de volt de canó i de diàmetre de capçada. | 08156-159 | Font de can Pujol | 41.6005300,2.1711700 | 430930 | 4605757 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56900 | Roures de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-sant-roc | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Conjunt format per quatre roures (Quercus Robur) de característiques similars, que destaquen per la seves grans dimensions i la seva alçada (20-25 m). Le seves capçades són denses, arrodonides i molt ramificades. Són arbres monumentals. | 08156-160 | Carrer de la Font s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5944700,2.1712900 | 430934 | 4605084 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56901 | Plàtan de la Carrerada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-carrerada | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de plàtan (Platanus x Hispanica) de grans dimensions, situat a la Carrerada- Camí Reial. És un espècimen amb un gran perímetre de tronc (3,3 m) i una gran alçada (19-20 m). Té una edat aproximada de 90-100 anys. És el més gran del passeig. | 08156-161 | Carrerada - Camí Reial | 41.5864600,2.1781200 | 431495 | 4604189 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56902 | Plàtan del carrer Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-del-carrer-comerc | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de plàtan (Platanus x Hispanica) de grans dimensions, situat al carrer Comerç. És un espècimen amb un gran perímetre de tronc (2,60 m) i una gran alçada (14 m). La seva edat aproximada és de 85-90 anys. | 08156-162 | Carrer Comerç - penya blaugrana | 41.5842500,2.1800800 | 431656 | 4603942 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56903 | Alzina dels jardins de can Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-jardins-de-can-cortes | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari (aproximadament uns 150 anys), situat als jardins municipals de can Cortés. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (20 m), amb un diàmetre de 0,85 m i un perímetre de 3 m. | 08156-163 | Can Cortés | 41.5838300,2.1801600 | 431662 | 4603896 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56904 | Lledoner de can Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-joan | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de lledoner (Celtis australis) de tronc imponent, situat al restaurant de can Joan. És un arbre monumental, amb un gran diàmetre (1,40 m) i un gran perímetre de tronc (3,65 m). La seva edat aproximada és de 100 anys. | 08156-164 | Restaurant Can Joan | 41.5836400,2.1785200 | 431525 | 4603876 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56905 | Alzina del camí de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-gallecs | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari, situat al camí de Gallecs, abans del pas subterrani de la variant, al mig del camp. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (15 m), amb un diàmetre de 0,92 m i un perímetre de 3,15 m. | 08156-165 | Camí de Gallecs | 41.5675000,2.1870800 | 432222 | 4602077 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 56906 | Lledoners de can Boada Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-boada-vell | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Conjunt format per quatre lledoners centenaris (Celtis Australis) situats a l'entrada de can Boada Vell. Són de característiques similars i destaquen per la seves grans dimensions (diàmetres de tronc: 0,86 m, 0,87 m, 0,92 m i 0,75 m). Le seves capçades són denses, arrodonides i molt ramificades. La seva edat aproximada és de 80 anys. | 08156-166 | Can Boada Vell | 41.5647600,2.1763600 | 431325 | 4601781 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:18 | |||||||||||||
| 86752 | Jaciment paleontològic de ca n'Humet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-nhumet | <p><span><span><span>JIMÉNEZ, E. 'Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe'. <em>Studia Geologica Salamanticensia. </em>36, p.109-115</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAPPARENT, F. DE.2001. 'The European turtle fauna from de Triassic to the Present'. <em>Dumerilia. </em>vol. 4 (3), p.155-217</span></span></span></p> | Les restes van ser extretes l'any 2002 | <p><span><span><span>Restes corresponents a una tortuga identificades i excavades l'any 2002. A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure les restes. S’atribueixen a la família <em>Testudinae</em>, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie <em>Cheirogaster bolivari</em> a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment de Ca n’Humet es troba en una successió detrítica de gresos argilosos i graves de color marronós, amb intercal·lacions de lutites verdes. Les restes van ser localitzades al sostre d'un nivell de gresos i microconglomerats de color marronós amb matriu lutítica. Sobre aquest estrat descansa un nivell de lutites de color verd amb petits nòduls de carbonat de calci d'origen edaàfic. Tota la successió es trobava intensament bioturbada per vegetació. Aquests dipòsits s'interpreten com a fàcies distals del sistema al·luvial de Castellar del Vallès, l'edat del qual oscil·la entre l'Aragonià superior i el Vallesià superior.</span></span></span></p> | 08167-20 | Carrer del Pintor Joan Miró a l'altura de l'inici del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Santmenat | <p><span><span><span>Hi ha notícies de fòssils d'edat miocènica al subsòl de Polinyà des de temps enrere. Pel que fa a tortugues fòssils, la seva presència a la zona és abundant. Hi ha 4 tipus de tortugues, segons la mida: Normals (20-40 cm. de longitud), semigegants (60-90 cm.), Gegants (1.2-1.5 m.) i supergegants (1.8 m.). L'exemplar trobat es tracta d'una tortuga gegant de l'espècie <em>Cheirogaster bolivari</em>, a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del Miocè a la Península Ibèrica, segons els coneixements actuals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2002 el paleontòleg Xavier Panadés informava de la troballa de les restes d'una tortuga en un marge del polígon, fet que es va comunicar a l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span><span><span><span> El juliol de 2002, es va realitzar una intervenció d'urgència en aquest indret, a càrrec del paleontòleg Jordi Palomar i Molins per tal de poder extraure l’exemplar de queloni, que avui es troba al museu de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.</span></span></span></p> | 41.5452458,2.1537710 | 429420 | 4599634 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86752-20-003.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||
| 86754 | Jaciment paleontològic del Polígon Nord-Est | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-poligon-nord-est | <p><span><span><span>BERGOUNIOUX, F. M. 1958. 'Les reptiles fossiles du Tertiaire de la Catalogne'. <em>Estudios Geológicos. </em>vol. XIV, 39, p.129-219.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCÉS, Miguel. 1995<em>. Magnetoestratigrafía de las sucesiones del Mioceno medio y superior del Vallès Occidental (Depresión del Vallès-Penedès, N.E. de España): implicaciones biocronológicas y cronoestratigráficas. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995. p.337 pp. Memoria para optar al grado de Doctor en Geología.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JIMÉNEZ, E. 'Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe'. <em>Studia Geologica Salamanticensia. </em>36, p.109-115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAPPARENT, F. DE. 2001. 'The European turtle fauna from de Triassic to the Present'. <em>Dumerilia. </em>vol. 4 (3), p.155-217.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SANTAFÈ-LLOPIS, J. VTE.; CASANOVAS-CLADELLAS, Mª L. 'Los Rinocerótidos (Mammalia, Perissodactyla) de la localidad vallesiense de Polinyà (Barcelona)'. <em>Treballs del Museu de Geologia de Barcelona. </em>2, p.45-67.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PALOMAR, Jordi; ROS, Xavier. 2002. Memòria de l’excavació paleontològica d’urgència de restes de quelonis a Polinyà (Vallès Occidental). Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El mes de desembre de 2002 es van localitzar i excavar d'urgència les restes de dos exemplars de Quelonis als jaciments paleontològics de ca n'Humet i del Polígon del Nord-est. Els treballs van ser duts a terme per part del del Paleontòleg Xavier Panadès, que va donar avís a l’Institut paleontològic Miquel Crusafont. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure-les. S’atribueixen a la familia Testudinae, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie <em>Cheirogaster bolivari</em> a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.</span></span></span></p> | 08167-21 | Polígon Industrial del Nord-est | 41.5611337,2.1598240 | 429942 | 4601392 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86754-21-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86754-21-003.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||||
| 86755 | Jaciment paleontològic de can Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-gavarra | <p><span><span><span>Rotgers, Cheyenn; Galindo, Jordi; Alba, David M. 2006. Memòria de la Intervenció Paleontològica a Can Gavarra (Polinyà, Vallès Occidental), 2006. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca.Mem.num. 6436</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Durant la intervenció arqueològica efectuada en aquesta zona l’any 2006 es va dur a terme la neteja de l’indret on s’havien identificat les restes de tortuga i l’excavació del sediment fins a deixar-ne al descobert totalment la closca per comprovar quin es l’abast de la peça i fer espai també per a poder-la extreure. En aquest punt, degut a la fragilitat del fòssil, es va embolcallar, se li va fer una carcassa de cartrons que després es va omplir d’escuma i es va extreure i transportar a l’institut de paleontologia M. Crusafont, juntament amb d’altres restes localitzades durant la prospecció resultat 21 restes fòssils</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi posterior va confirmar que el fòssil extret corresponia a una tortuga del gènere <em>Cheirogaste</em>r d’edat vallesiana.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’observació i descripció de les roques sedimentàries que afloraven a les obres del polígon de Can Gavarra quan es va realitzar la intervenció permet deduir que els sediments en què va fossilitzar la tortuga correspondrien a materials sedimentats en ambients continentals. Aquests sediments tindrien el seu origen en zones properes a l’actual Serralada Prelitoral, havent estat transportats per l’acció de ventalls al·luvials de certa entitat. Aquests materials, tot i no estar representats en el full de Sabadell 392-2-2 (72-30) del Mapa Geològic de Catalunya 1:25.000, es correspondrien amb els pertanyents a la unitat cartogràfica NMlc, descrita a l’esmentat mapa. La manca d’un aflorament continuat en el moment de realitzar els treballs paleontològics no permet extreure cap dada concloent sobre les dues falles normals observades; molt probablement, però, la falla situada en el punt 1 tindria com a mínim una certa entitat.</span></span></span></span></p> | 08167-22 | Polígon industrial de Llevant | <p><span><span><span><span>Durant les tasques de remoció de terra en el marc del projecte de reparcel·lació del sector C de Polinyà (Vallès Occidental), corresponent a l’antiga masia de Can Gavarra, va aparèixer la part davantera de la closca d’una tortuga gegant del gènere <em>Cheirogaster </em>sp. troballa de la qual va donar coneixement la mateixa empresa que encarregada dels treballs. Una visita posterior per part del Dr. Salvador Moyà-Solà, investigador de l’Institut de Paleontologia M. Crusafont (Diputació de Barcelona), va constatar la presència de 4 dents de l’èquid <em>Hipparion </em>sp. en nivells superiors dels talussos propers. Donat que els treballs de remoció de terra per part de la maquinària pesant havien finalitzat, arrel d’un encàrrec de l’empresa Promo Assessors Consultors, S.A., PALAEOTHERIA, S.C.P. va sol·licitar un permís d’intervenció paleontológica amb l’objectiu de recuperar les restes fòssils que estiguessin exposades, particularment la tortuga gegant, així com recuperar-ne la información estratigràfica associada. Malgrat que les restes de tortugues gegants són relativament freqüents en sediments miocens, les closques completes i en bon estat de conservació són relativament rares, i tenen per tant un interès tant científic com museístic. A més, la troballa de quatre dents d’<em>Hipparion </em>mitjançant una simple inspecció visual de la zona feia sospitar que els talussos propers a la tortuga podien ser relativament rics en restes diverses de mamífers fòssils, la qual cosa justificava de dur a terme una prospecció de la zona per a recuperar totes les restes que estiguessin aflorant.</span></span></span></span></p> | 41.5523056,2.1643335 | 430309 | 4600409 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86755-22-paleontologicgavarra-004.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||||
| 86788 | Alzina del carrer de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-carrer-de-les-escoles | XIX-XX | <p><span><span><span>Alzina (<em>Quercus ilex</em>) de 6,6 m d’alçada, una amplada de capçada màxima de prop de 7 m un tronc amb un perímetre de 164 cm. Està formada per un tronc principal que es ramifica a l’altura dels 2 m amb diverses branques que conformen una capçada arrodonida.</span></span></span></p> | 08167-47 | Cantonada del Ramal de Sabadell amb el carrer de les Escoles | 41.5543850,2.1540041 | 429449 | 4600648 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86788-op-47-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 17 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||||
| 86789 | Roure de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-padro | XIX-XX | Té heura en el tronc | <p>Roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) de prop de 10 m d'alçada amb un gran tronc de prop de 2550 cm de perímetre, inclinat cap a l'est del qual en surten les branques. Presenta una capçada irregular de prop de 14 m d'amplada màxima i 8 m d'amplada mínima, condicionada per les diverses podes de què ha estat objecte al llarg del temps</p> | 08167-48 | Camí de can Monistrol a can Padró, passada la primera a mà esquerra. | 41.5722751,2.1453290 | 428746 | 4602641 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86789-op-48-004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 10 Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No forma part de l'Inventari d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||
| 89395 | Roure de la C-155 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-c-155 | XIX-XX | <p><span><span><span>Roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) de prop de 10 metres d’açada amb un tronc principal de 250 cm de perímetre que es ramifica a partir dels 2 m i una capçada amb forma de ventall, amb una amplada d’entre 10 i 11 m d’amplada. En el tronc hi ha clavada una placa de “area privada de caça”. Es troba al costat d’altres tres roures de mida similar.</span></span></span></p> | 08167-54 | Carretera C-155, km. 2,2 a nord. | 41.5608000,2.1441200 | 428632 | 4601368 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89395-op-54-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 30 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No es troba inclòs en la llista d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||||
| 89458 | Alzina de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lesglesia | XX | <p>Alzina (<em>Quercus ilex</em>) situada a la parcel·la que es troba a llevant de l'església parroquial, a una cota inferior. Fa uns 12 m d'alçada i el seu tronc té un perímetre de prop 260 cm, tot i que aquest es bifurca a poca alçada en dos troncs lleugerament corbats que, tot i donar lloc a dos unitats diferents conformen una sola capçada, de gran volum.</p> | 08167-62 | Passeig de l'església, a llevant de l'església parroquial de Sant Salvador | 41.5582694,2.1512824 | 429227 | 4601081 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89458-op-62-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89458-op-62-003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | No forma part del catàleg d'arbres monumentals de Catalunya.Arbre AIL08 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||||
| 89462 | Roure del camí de Sentmenat a Santa Perpètua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-de-sentmenat-a-santa-perpetua | XX | <p>Roure martinenc (Quercus pubescens) de prop de 14 metres d'alçada que presenta un únic tronc que al capdamunt es divideix en quatre branques. La capçada, molt frondosa, competeix amb una alzina propera</p> | 08167-65 | Camí de Sentmenat a Santa Perpètua de Mogoda, 250 metres al nord-oest de la deixalleria de Polinyà | 41.5440100,2.1533286 | 429382 | 4599496 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89462-op-65-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL12 del Catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista.No consta en cap inventari d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||||
| 89464 | Lledoner de can Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-garcia | XIX | Recentment ha estat escapçat. Rebrota. | <p>Lledoner (<em>Celtis australis</em>) de prop de 7 m d'alçada i un tronc de 490 cm de perímetre recentment escapçat de tal manera que en l'actualitat se n'observen únicament els rebrots que comencen a créixer. El tronc presenta grans cavitats i als peus es troba una una roda de molí, fet que el fa característic de l'indret on es troba.</p> | 08167-67 | Carrer del pintor Joan Miró, davant del restaurant Masia Can Garcia | 41.5408237,2.1620496 | 430106 | 4599135 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89464-op-67-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL11 del Catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||
| 89487 | Pi de l'Avinguda de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lavinguda-de-can-serra | XX | <p>Pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>) que neix a la llera de la riera de Polinyà i sobresurt del pont que hi ha al creuament amb l'avinguda de can Serra. Fa prop de 10 m d'alçada i té un tronc de prop de 267 cm de perímetre. Està format per un tronc principal amb inclinació cap al nord i que s'acaba ramificant en tres braços. La capçada és reduïda en proporció amb la mida dl tronc.</p> | 08167-68 | Avinguda de can Serra amb la riera de Polinyà | 41.5624245,2.1514546 | 429245 | 4601542 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89487-op-68-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89487-op-68-003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL06 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||||
| 89488 | Alzines de la finca Dupont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-finca-dupont | XX | <p>Dues alzines (Quercus ilex) que es troben a tocar del mur que delimita la parcel·la de la finca Dupont, donant a un camp treballat. L'una fa gairebé 14 m d'açadai el seu tronc té un perímetre de 360 cm. Té una capçada equilibrada amb una amplada màxima de 16 m. Es ramifica en dos amb forma d'Y. Als pocs metres al sud-est es troba una segona alzina de característiques molt similars.</p> | 08167-69 | Finca Dupont, prop de la la zona esportiva municipal | 41.5535814,2.1636170 | 430251 | 4600550 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-004.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Abres AIL19 i AIL20 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseu Guillamon per encàrrec de l'Ajuntament de Polinyà. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/