Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45949 | Sínia de l'hort del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-lhort-del-sabater | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | <p>Sínia situada al peu del torrent del Pegueres, en un indret conegut com l'hort del Sabater. Es tracta d'una sínia de tracció animal. El mecanisme consisteix en una banda de cadena que passa sobre una roda dentada suficient per arribar uns metres sota la superfície de l'aigua del pou. Al voltant de tota la banda es subjecten unes pales de ferro que elevaven l'aigua del pou i la llençaven a una cisterna. Un animal mou el rodet que a la vegada dóna moviment a una roda dentada que es troba fixa a l'eix que subjecta la roda d'on penja la cadena. Tot el mecanisme es troba protegit per una paret quadrangular de maó de 0,70 m d'alçada per 3,10 m de llargada per 2,20 m d'amplada destinada a protegir-la. En un dels extrems de la paret, sobresurt un annex semicircular que recull l'aigua i d'on surt un canal que la condueix a una bassa. Es tracta d'una bassa de 3,5 metres de llargada per 2 metres d'amplada que es troba situada uns metres a migdia de la sínia.</p> | 08054-184 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens de la tecnologia d'aquestes sínies es remunta als períodes medieval i modern, i es troba relacionada amb la cultura d'aprofitament de recursos hidràulics practicada pels pagesos. Per les característiques observades, cal pensar que es tracta d'una sínia contemporània construïda a començaments del segle XX, però es troba en perfecte estat, la qual cosa fa pensar que podria haver estat utilitzada fins a la dècada dels anys 50.</p> | 41.4828700,1.9709800 | 414092 | 4592873 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45949-foto-08054-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45949-foto-08054-184-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 45950 | Bassa de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-nametller | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | La manca d'ús i de manteniment, així com el creixement de la vegetació de l'entorn han fet desaparèixer alguns dels rebords superiors | <p>Bassa quadrangular situat en la vessant de la muntanya sobre el torrent de Salzes, a tocar del roure de Ca n'Ametller. Pren l'aigua d'una deu situada a sota mateix de la bassa. Està construïda en mur de mamposteria i maó i es troba arrebossada amb ciment. Les seves dimensions són 6 m de llargada per 4 d'amplada aproximadament. La fondària es desconeix perquè actualment es troba plena d'aigua.</p> | 08054-185 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Aquesta bassa devia ser construïda a començaments del segle XX segurament pels propietaris de Ca n'Ametller amb l'objectiu de regar uns horts que es trobaven a sota, aprofitant el pendent de la muntanya. Actualment es troba en desús, i els horts han estat abandonats.</p> | 41.5057800,1.9621500 | 413385 | 4595426 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Situada a tocar del roure monumental de Ca n'Ametller | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 45951 | Pou i bassa de la vinya del Capsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-bassa-de-la-vinya-del-capsa | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | <p>Bassa i dipòsit situats al mig de la terra coneguda com la vinya del Capsa. Es tracta en realitat de dues estructures, una d'elles consistent en un dipòsit semisoterrat al terra amb forma arrodonida, que es transforma amb una forma quadrada al seu cantó nord. Es tracta d'un dipòsit construït en mur de parament irregular arrebossat a l'interior amb ciment i a l'exterior amb morter de calç que presenta sorra barrejada amb pedretes, pròpies del terreny de la zona. El seu diàmetre és de 2,45 m i la seva fondària de 1,70 m. Queda cobert amb una volta, deixant oberta una boca sobre l'espai que es converteix en quadrat, per tal de recollir l'aigua del terra. La bassa, en canvi, es una estructura quadrangular aixecada arran de terra de 0,80 per 0,80 m per 0.60 cm d'alçada. També ha estat construïda en mur de parament irregular i ha estat arrebossada amb ciment interior i exteriorment conservant encara restes del sulfat de color blavós.</p> | 08054-186 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Els pous i les basses escampats al terme de Castellbisbal s'han de contextualitzar històricament a finals del segle XIX, en ple període d'expansió de la vinya. Aquest conreu va arribar a ser el més important del terme, ocupant la major part de la superfície del mateix, a excepció de les zones planeres dels torrents i la dels Arenys, dedicades al regadiu. L'orografia abrupta i irregular del terme va afavorir que totes les terres aprofitables es convertissin en vinyes. Per la fragilitat del sòl argilós i l'absència de vegetació, quan plovia les vinyes que estaven situades als vessants, s'erosionaven amb molta facilitat, cosa que formava xaragalls. Per evitar que constantment s'anés perdent sòl es van construir rases al costat de cada renglera de ceps, de manera que l'aigua s'escolava pels costats i no s'enduia la terra. La rasa del centre era la més gran de totes i mitjançant la construcció de petites preses fetes amb pedres i esglaonades entre elles, l'aigua de la pluja anava omplint el dipòsit que generalment estava situat al centre de la vinya. Els dipòsits eren cilíndrics i la forma de dalt l'acabaven amb una volta. L'entrada quedava tancada amb una tapa per tal d'evitar l'evaporació de l'estiu. A nivell de terra i havia una petit forat per on entrava l'aigua de la rasa. A dins, els depurava per decantació. Al costat del pou s'acostumava a construir una bassa quadrangular que tenia l'objectiu d'acumular aigua, que desprès el pagès barrejava amb sulfat. Sempre que el pagès havia d'ensulfatar la vinya, una setmana abans omplia amb una galleda d'aigua el cub i hi posava pedres de sulfat de coure perquè s'anessin dissolvent. Passada una setmana omplia la màquina de sulfatar i ruixava els ceps contra el mildiu. Per aprofitar l'estructura, els pous i les basses també s'aprofitaven per a regar altres cultius, com les tomaqueres, que sovint es plantaven al costat de la barraca, o per guardar-hi el vi fresc. Al abandonar-se les vinyes a partir de la dècada del 1960, la major part dels pous i basses s'han perdut, o bé s'ha ensorrat la part que sobresurt del terra quedant només el forat. ESCAYOL A (2011:35)</p> | 41.5024900,1.9794900 | 414828 | 4595043 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45951-foto-08054-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45951-foto-08054-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45951-foto-08054-186-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 45952 | Pou de can Colet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-colet | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | <p>Pou i mina d'aigua situada dins la finca de Can Colet, en un enclotat al vessant de ponent del turó on s'assenta la casa. Es tracta d'una mina i un pou que ha estat protegit per una estructura de maó circular de 3 metres de diàmetre arrebossada i pintada en color blanc. L'accés a l'interior es fa mitjançant una petita porta oberta al cantó de migdia feta amb un arc molt rebaixat i protegida amb una portella metàl·lica. La coberta superior del pou s'ha realitzat amb una volta feta amb maons i arrebossat amb ciment.</p> | 08054-187 | Terme de Castellbisbal. Urb. Costablanca (08761 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un pou obert a la dècada del 1970 quan el que es troba situat a l'altre costat del turó, a tocar de la casa va deixar de funcionar. El seu objectiu és aportar aigua a la finca de Can Colet. És conegut també amb el nom de Pou del Portalet.</p> | 41.4759800,1.9453600 | 411944 | 4592134 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45952-foto-08054-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45952-foto-08054-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45952-foto-08054-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 45953 | Pou de ca n'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-nelies | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XIX-XX | Els trams superiors dels murs han caigut i la vegetació ha crescut abundanment a l'entorn. | <p>Pou i mina d'aigua aixecat aprofitant el marge i un desnivell entre dos camps dins la finca de Ca n'Elies. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular format amb carreus de mida força grossa disposats de forma molt irregular units amb morter de calç. Als extrems, la construcció s'ha barrejat amb maó per tan de reforçar-la. Es tracta d'una construcció de forma quadrangular oberta al cantó de migdia de 1,70 m d'alçada per 1,50 m d'amplada per 1 m de fondària que protegeix un pou circular que connecta directament amb la mina d'aigua. El pou excavat es troba reforçat amb un capa arrebossada de morter de calç.</p> | 08054-188 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>La construcció del pou es troba lligada a la història de la veïna cada de Ca n'Elies, que és la propietària. Del segle XIX es tenen dades procedents de 1868, moment en el qual uns quants veïns del poble van fundar la societat d'aigua de Ca n'Elies, que pretenia explotar una mina situada en aquesta propietat, i conduir l'aigua fins al dipòsit de Can Rabella, i d'aquí als 50 socis.</p> | 41.5007000,1.9831700 | 415133 | 4594841 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45953-foto-08054-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45953-foto-08054-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45953-foto-08054-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 45954 | Bassa del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-turo-de-salzes | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | El pas del camí a tocar d'aquest element ha propiciat el seu deteriorament. | <p>Dipòsit d'aigua situat al peu del camí, ben bé a tocar del marge del camí que envolta el turó de Salzes. Es tracta d'una estructura semi excavada al terra feta en maó i arrebossada amb ciment en alguns trams, especialment a la part superior. Les seves mides són 90 cm d'alçada per 2,30 m de llargada per 1,80 cm d'amplada. Tota la part superior de la cisterna es troba tapada per evitar l'evaporació, deixant només com a indret per l'entrada i l'extracció de l'aigua un forat quadrangular en l'extrem sud de la part superior de 80 per 80 cm d'amplada.</p> | 08054-189 | Terme de Castellbisbal. Urb.Santeugini (087055 Castellbisbal) | <p>Aquesta cisterna, juntament amb d'altes estava destinada a recollir aigua de l'escorrentia per tal de subministrar aquest element al pagès propietari de la vinya. Cal pensar que a escassos metres es troba una barraca de vinya que devia pertànyer al mateix propietari. Possiblement, pels materials emprats, sigui un element construït a començaments del segle XX, en la dècada de 1920-1930. El pas del camí a tocar de la cisterna devia modificar completament el nivell del terra i deixà inutilitzada la cisterna.</p> | 41.4873600,1.9456800 | 411986 | 4593397 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45954-foto-08054-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45954-foto-08054-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 45955 | Rellotge de sol de cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fuster | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | <p>Rellotge circular sobre un peu trapezoïdal que forma la peça que corona el frontó de la façana de la casa de Cal Fuster, dins el nucli antic de Castellbisbal. A l'igual que la resta de la façana, en la qual s'integra és troba pintat en color clar. Guarda una orientació sud-oest amb marques horàries i inscripció apareixen molt esborrades. Es tracta d'un rellotge d'autor molt deteriorat amb gnòmon de vareta. Al rellotge es pot llegir el següent lema: No em miris Per què si lo escric. El teu destí.</p> | 08054-190 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/Anselm Clavé. 48. (08755 Castellbisbal) | <p>Es desconeix el nom de l'autor i la data exacta de col·locació, tot i que caldria relacionar-lo amb la casa, que fou modificada entorn al 1800 configurant la façana actual.</p> | 41.4719500,1.9787500 | 414726 | 4591653 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3245 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 45957 | Rellotge de sol de can Pedrerol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pedrerol-de-baix | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge pintat a l'arrebossat de la façana de ponent de la casa de Can Pedrerol. Té forma ovalada i es delimita amb un marc de rajola de color blau de forma artística. Les línies horàries i les xifres es troben esborrades.</p> | 08054-192 | Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Pedrerol de Baix s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Fou realitzat entorn al 1900, moment en el qual la crugia lateral de la casa fou eliminada procedint a l'obertura de finestres en aquesta façana, que anteriorment havia estat un mur interior de la casa.</p> | 41.4462400,1.9934600 | 415921 | 4588785 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 1348 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 45960 | Rellotge de sol de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-namat | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | Es troba força desdibuixat i les marques horàries són difícils d'observar. | <p>Rellotge rectangular pintat a la façana de Ca n'Amat, entre les finestres del segon pis. Guarda una orientació sud-est i marques horàries a les hores de les 6 del matí a les 3 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle molt esborrat al pol</p> | 08054-195 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Molins de Rei, 1 (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un rellotge d'autor que actualment es troba despintat. Cal pensar que fou pintat a començaments del segle XX, moment en el qual pot ser datada la façana principal de la casa</p> | 41.4693800,1.9841400 | 415173 | 4591363 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45960-foto-08054-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45960-foto-08054-195-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de Gnomònica catalana amb el núm de referència: 3613 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 45965 | Rellotge de sol de can Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-riquer | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge amb forma ovalada emmarcat en una línia que sembla una lira. L'orientació sud-est, i marques horàries a les hores de les 6'30h del matí a les 4 de la tarda, en cicles de 12 hores. S'ha realitzat amb numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle al pol. El lema que es llegeix és el següent: Segueix com jo ton camí i tindràs bon fi. També té inscrita la data de 1961.</p> | 08054-200 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 5 (08755 Castellbisbal) | 41.4819300,1.9847800 | 415243 | 4592756 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45965-foto-08054-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45965-foto-08054-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 855 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 45966 | Rellotge de sol de can Margarit Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-margarit-vell | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | Es troba molt desdibuixat | <p>Rellotge pintat en la façana de ponent de la casa de Can Margarit Vell, a l'alçada del primer pis. Es tracta d'un rellotge rectangular actualment molt desdibuixat, que no ha conservat els números. Conserva el gnòmon de vareta orientat a ponent. No s'aprecien amb claredat les marques horàries. Es troba inventariat per la Societat de gnomomica catalana amb el núm de referència: 3612.</p> | 08054-201 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Font del Cabrer, 6 (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement pugui ser datat al segle XIX, moment en el qual la casa de Can Margarit encara es trobava habitada.</p> | 41.4798600,1.9809300 | 414919 | 4592529 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45966-foto-08054-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45966-foto-08054-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45966-foto-08054-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A tocar d'aquest rellotge, i situat a la mateixa façana i a la mateixa alçada s'observen les restes d'un altre rellotge similar al descrit que ha perdut el gnònom, tot i que encara conserva restes de les línies divisòries de les franges horàries. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 45967 | Rellotge de sol de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nametller | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge adherit a la façana principal de la casa de Ca n'Ametller. Es localitza encastat entre les finestres centrals del primer pis. Té una forma irregular, lleugerament ovalada i pintada en blanc sobre la qual es dibuixa el rellotge. La numeració és romana i va de 6 a 6, la línia del 12 és vertical. Conserva el gnòmon original.</p> | 08054-202 | Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Va ser afegit a la casa a la dècada del 1960 durant la reconstrucció de la casa actual.</p> | 41.5046000,1.9587000 | 413096 | 4595298 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 45968 | Rellotge de sol de can Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gali | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | Es troba molt desdibuixat i les marques han anat desapareixent. | <p>Rellotge pintat a la façana principal de la casa de Can Galí, encastat a tocar de la finestra principal del primer pis, sobre l'arrebossat. Es tracta d'un rellotge pintat amb forma circular molt desdibuixat, on no s'aprecien les franges divisòries de les hores. Conserva el gnònom de vareta orientat a ponent.</p> | 08054-203 | Terme de Castellbisbal. Masia Can Galí s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement tingui els seus orígens a començaments del segle XX, moment en el qual tingué lloc una reforma de la casa.</p> | 41.4662500,1.9968800 | 416233 | 4591003 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 45970 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-5 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosió del terreny i la vegetació han deteriorat la part exterior de l'element. | <p>Barraca excavada a la roca de 1,80m d'alçada per 2,30m d'amplada per 1,60 de fons.</p> | 08054-205 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4531500,1.9883600 | 415504 | 4589557 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45970-foto-08054-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 45971 | Mina d'aigua de Santeugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-santeugini | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVIII-XX | Es tracta d'un element fàcilment recuperable que caldria una actuació de consolidació i neteja. | <p>Mina d'aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini. La mina s'obre amb un túnel d'uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca. La mida mitjana de la via és d'un metre setanta d'alçada per setanta d'amplada. La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa. L'obertura d'accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat. Seguint el curs del túnel de la mina s'aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses quadrangulars de ciment.</p> | 08054-206 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. 808755 Castellbisbal) | <p>Es desconeix l'origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d'un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d'aigua la casa i els ramats. Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.</p> | 41.4905300,1.9613100 | 413295 | 4593734 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el codi A.23 | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 45972 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVIII-XXI | <p>Aquesta festivitat és organitzada pels Amics de Sant Antoni Abat de la vila de Castellbisbal amb l'objectiu de recordar i homenatjar als homes i les dones que fins fa poc realitzaven les dures tasques del camp i el transport de mercaderies amb l'ajuda dels seus animals de tir. La festivitat acostuma a celebrar-se al març. Durant tot el matí, els carrers del nucli urbà es van omplint de cavalls, ases i mules, amb els seus carros guarnits de festa. La celebració acostuma a començar ben d'hora al matí al parc Folch i Torres. Aquest és el punt de concentració de les colles i les persones que participen en la passejada. Es comença el dia fent un esmorzar típic dels traginers, a base de pa amb tomàquet, botifarra i cansalada, en l'organització del qual participa la Colla del Bon Àpat. Al voltant de les 10 del matí, la festa s'anima amb la música de la Banda del Col·legi Pare Manyanet, encarregada de fer el tradicional concert de la celebració. A mig matí, després de la recollida de bandera, es fa la passejada pel poble i la benedicció dels animals a la Plaça de l'Església. Finalment, tal i com marca la tradició, es fa el ritual de les tres voltes per l'entorn.</p> | 08054-207 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Festivitat tradicional recuperada a partir del 1990 per l'entitat Amics de sant Antoni Abat.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'entitat manté una publicació anomenada 'Els tres Tombs' on apareixen articles de les activitats dutes a terme per l'entitat i altres articles d'interès local. L'entitat compta amb una col·lecció de carruatges tradicionals destinats a la festivitat. (veure fitxa 132) | 98|119 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 45973 | Ronda del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ronda-del-rei | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XVIII-XX | <p>Antic joc de bitllets molt popular al poble de Castellbisbal. S'hi jugava al carrer del Joc, motiu pel qual acabà esdevenint el nom del carrer. Es plantaven sis bitlles i el bitllaire, amb el peu del davant a tocar de la ratlla, llençava tres bitllots, si aconseguia tombar-les totes menys una, feia bitlla i si la que quedava plantada era la més adornada, aconseguia bitlla de rei. La manera de jugar-s'hi els diners era fer una filera de jugadors a cada cantó, i cadascú deixava a terra les peces de xavalla que s'hi volia jugar. Si el bitllaire guanyava, recollia tots els diners de terra. Si no feia bitlla, n'hi posava de la seva butxaca, tants com n'hi havia d'escampats. El que plantava les bitlles i recollia els bitllots, li deia bitlloter. MATEU (2007: 135)</p> | 08054-208 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Va ser recuperat l'any 1995 i forma part de les activitats de la Festa Major d'estiu. Actualment es juga al carrer Major, al lateral de l'església, on s'hi han col·locat les senyals a terra.</p> | 41.4751100,1.9804700 | 414874 | 4592003 | 08054 | Castellbisbal | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45974 | Pou del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-turo-de-salzes | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XIX-XX | La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament dels antics murs. | <p>Estructura circular excavada a l'argila natural del terreny de 9,70 metres de fons. A la superfície es converteix en una estructura quadrangular de totxo massís d'uns 50 cm d'alçada. Possiblement es trobava protegit per una reixa, actualment desapareguda. Té una part superficial de totxo massís, potser estava cobert. El pou està excavat a l'argila i fa 9,70 metres de fons. Està tapat amb una reixa de ferro provisional. Està tapat amb una reixa de ferro provisional.</p> | 08054-209 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini (08755 Castellbisbal) | <p>Element relacionat amb l'explotació agrícola de les terres situades l'entorn del turó de Salzes. Possiblement aquestes terres eren propietat del mas Can Santeugini i foren concedides a parcers per a l'explotació de la vinya i altres conreus. Ca pensar que el pou estigué destinat a l'aprovisionament d'aigua fins a la dècada del 1960, moment en el qual s'abandonaren la majoria dels conreus.</p> | 41.4873900,1.9476200 | 412148 | 4593399 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 84282 | Forn d'obra de les Pedritxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-les-pedritxes | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadapera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, X. 1997. </span></span><span lang='ES'><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R.T. (1985). <em>El horno hallado en les Pedritxes puede datar de los siglos XII o XIII</em>, dins Nuestra Comarca, Diari Terrassa, pàg. ?. Dijous, 22 d’agost de 1985.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | Li manca una part de l'estructura i es troba cobert de vegetació. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de terrissa o d’obra ubicat al vessant dret del torrent del Gilabert, en una zona d’antigues feixes de conreu de la vinya. Actualment la zona és una urbanització que pren el nom del turó: les Pedritxes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva bona part de la graella, la cambra de combustió o fogaina, amb el pilar central, que sustenta la graella. També es conserva bona part de la boca d’entrada a la cambra de combustió (50 cm d’amplada per 60 d’alçada),i està orientada al nord-est. S’ha perdut el laboratori i la façana frontal del forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La graella per a la cocció del material és de planta quadrada, d’1’90 m de costat. La formen setze fumeroles rectangulars de tiratge vertical, no del tot regular, que va d’1m a 1’2m, inclinat en funció de la pilastra central de la cambra de combustió, obligant algunes d'aquestes fumeroles a tenir un tiratge lleugerament inclinat. La mida mitjana d'aquestes fumeroles és de 16 per 28 cm de costat. La cambra de combustió, d’1’4 m d'alçada per 2’4 m de costat, és separada en dos braços pel que se l’ha anomenat abans pilastra central, recolzada en la paret oest</span></span>. S’hi observen restes de paviment de la darrera cuita. La pilastra central separa la fogaina en dos sectors o braços; mesura 1’70 m de fondària per una amplada que oscil·la entre 0’40 i 0’80 m. </span></span></span></p> | 08120-2 | Avinguda de Catalunya, núm. 79 | <p><span><span><span><span><span>Andreu Vilanova, Manel Astals i Miquel Ballbé, van localitzar el forn pels volts de l’any 1984. A més, van fer una intervenció, rebaixant el terreny i deixant al descobert la graella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1985, el servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat decideix fer-hi una excavació d’urgència; dirigida per l’arqueòleg Xavier Font Segura. Els aficionats havien rebaixat el terreny deixant la graella al descobert, així com una part de la sedimentació estratigràfica de la cambra de combustió. La seqüència estratigràfica a més d’estar parcialment malmesa, no aportà cap dada per a la conclusió cronològica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi van localitzar fragments diversos de ceràmica grollera informe, de ceràmica comú amb vernís de galena, fragments informes amb vernís intern de tonalitats verdoses-groguenques, nombrosos fragments de teula de tipologia àrab i varis fragments de maó pla (3 cm de gruix per 15 cm d’amplada), un clau de ferro amb cabota de secció quadrangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans de l’excavació, l’ajuntament procedí a col·locar un tancat a tot el perímetre per evitar noves intervencions no autoritzades. </span></span></span></span></span></p> | 41.6159500,1.9972300 | 416455 | 4607623 | 08120 | Matadepera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-04.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La presència del forn s’emmarcaria dins l’àrea d’influència del mas Gilabert del qual encara se’n conserven algunes restes i del qual existiria documentació del segle XIV i posterior.La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció i manteniment, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86274 | Ametller de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-vinyers | <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, pp. 96-97.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | Es tracta d’un espècimen molt vell, probablement d’uns dos cents anys. Al seu voltant n’hi ha d’altres més joves i una figuera de rebrot, amb una soca molt grossa, també molt vella, prop del pou. | <p>L’ametller de Can Vinyers està situat al davant de la casa, fora de la muralla de tancament, en una antiga parcel·la sembrada de vinya. Els carrers que la delimiten són el carrer de W. Guadall de nord a sud i els carrers de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest.</p> <p>L’arbre, de l’espècie <em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, de color gris fosc amb mostres d’assecament i algunes ferides antigues cicatritzades. D’ell en surten diferents branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</p> <p>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 8 metres aproximadament. Fa <span> </span>3,30 metres de volt de canó (mides preses a 1,30 metres d’alçada)<span> </span>per 3,10 metres de volt de soca, per . Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica. El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla.</p> | 08120-3 | Entre els carrers de W. Guadall de nord a sud i de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest. | <p><span><span><span>Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaró era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. </span></span></span></p> | 41.5988000,2.0313000 | 419272 | 4605686 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303150.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 86328 | Cal Gabriel Ribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabriel-ribo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLE, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Ha sofert modificacions de les obertures, sobretot les de la planta baixa. | <p><span><span><span>Casa de dos cossos entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües acabat amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament de la façana és arrebossat llis i pintat d’un to rosa pàl·lid amb una franja blanca emmarcant les obertures: porta i finestra a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Totes amb llinda recta.</span></span></span></p> | 08120-9 | Carrer de Sant Joan, 56 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5994900,2.0272700 | 418937 | 4605766 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86328-dsc6549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86328-dsc6550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86328-p1430380.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86329 | Cal Gamell ; Antic Hostal de la Marieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gamell-antic-hostal-de-la-marieta | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Els edificis que formaven l’antic hostal de la Marieta, sembla ser que no presenten avui grans modificacions exteriors. | <p><span><span><span>Casa de dos cossos entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La seva coberta és a dos nivells, un cos i mig és més elevada que la resta. La part més baixa forma part del volum que correspon al número 56. En qualsevol cas, es tracta d’una coberta de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament de la façana és arrebossat llis en procés de reforma, però sembla que mantindran el to terrós que hi havia abans de les obres. La composició ve definida per les obertures: dues portes a la planta baixa amb una finestra a cada extrem; i tres finestres a la planta pis. Totes amb llinda recta. Entre la primera finestra de la planta pis començant per l’esquerra i la segona, hi trobem un rellotge de sol fet de rajoles.</span></span></span></p> | 08120-10 | Carrer de Sant Joan, 58 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1769 en Narcís Gorina concedeix en emfiteusi a Francesc Ventayol, a peu del Camí Ral, un tros de terra on hi construeix l’hostal de Marieta. S’inaugura l’any 1772. Tenia la concessió reial de tabacs, i altres productes. El 1784 construeix les cavallerisses i el pou en els terrenys del davant. </span></span></span></p> | 41.5995200,2.0271800 | 418930 | 4605770 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86329-dsc6554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86329-dsc6551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86329-p1430376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86329-p1430384.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca el rellotge de sol de la façana. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86332 | Cal Pere Ribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-ribo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La seva coberta és de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament de la façana és arrebossat llis i pintat d’un color cru. La composició de la façana ve definida per les obertures: la porta d’accés a la planta baixa, amb una finestra reixada al costat esquerra. A la planta pis hi ha un balcó amb barana de ferro i una finestra al costat. Les obertures de la planta baixa no estan alineades amb les de la planta pis, creant una sensació d’inestabilitat visual. Totes les finestres són amb llinda recta i la porta amb arc escarser. </span></span></span></p> | 08120-13 | Carrer de Sant Joan, 60 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5995900,2.0270700 | 418921 | 4605778 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86332-dsc6552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86332-p1430388.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86332-p1430389.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 86341 | Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roure-1 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIII-XX | En els darrers anys l’edifici i l’entorn ha sofert profundes transformacions. | <p><span><span><span>Masia situada en la part baixa de la serra de les Pedritxes, al peu del turó de Sant Joan i a la banda dreta de la riera de Les Arenes, a tocar amb l’església de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aspecte actual és fruit de diverses reformes i ampliacions. Recentment ha recuperat la tipologia correspon a la tradicional estructura de la masia d’aquesta zona, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Però en el seu moment se li havia afegit una tercera planta en el cos central i en el dret, deixant el cos esquerre més baix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es distribueix a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l’eix central, el portal rodó dovellat en planta baixa i finestra a la planta pis. En els eixos laterals sengles finestres. Totes les finestres tenen l’ampit, els brancals i les llindes de pedra motllurada. En la llinda de la finestra que hi ha damunt el portal, destaca un motiu decoratiu de caràcter floral. El parament és arrebossat llis i pintat de color ocre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un pedrís corregut presideix el barri que és tancat per una paret i diversos annexes. La porta d’accés al barri té una petita coberta de teules a dues aigües. Els brancals són de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No massa apartat de la casa i en el peu nord del turó de Roques Blanques s’han localitzat diversos forns de calç.</span></span></span></p> | 08120-14 | <p><span><span><span>Les masies de Can Roure, La Mateta, que es troba just al costat, Can Torrella, el Mas Cellers, Can Ferrers de Dalt i Can Ferrers de Baix, es troben vertebrades al voltant del Camí Ral de Barcelona a Manresa, seguint la línia de la riera de Les Arenes. L’església de Sant Joan vertebrarà al seu voltant el nucli originari de Matadepera durant segles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres referències documentals de Can Roure apareixen al Diplomatari de Sant Llorenç del Munt. El 1226 estava esmentada com a Mas Querco: “[...] trasllat d’una concessió feta per l’abat Berenguer a dit Cellerer, d’uns horts, terra i ferreginal, amb aigua per a regar, en dita parròquia. Termena a sol ixent amb tinença del mas Puteo. A migjorn amb tinença del mas Querco. A tramuntana i ponent, amb el camí que va a l’església de Sant Joan i passa prop del cloquer i de la paret de l’església, i amb el camí que va a Pont de Palau [...]Fet a 3 de les kalendes de desembre del 1226. Clos per Ramon, prevere. Sant Joan de Matadepera núm. 57/3”.</span></span></span></p> | 41.6078700,2.0072300 | 417278 | 4606716 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86341-p1430910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86341-p1430934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86341-p1430927.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els diversos annexos de la finca, l’estat de conservació de l’era o l’existència de pous o altres elements no s’han pogut descriure al no tenir-hi accés. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86354 | Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyers | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera; pp. 247.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 76.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span>Can Vinyers és una masia amb les seves dependències annexes amb un barri tancat al seu entorn. La masia és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. És un cos molt compacte amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant amb una lleugera inclinació a migdia. La seva composició no és simètrica i l’eix principal format pel portal i el balcó està lleugerament desviat a la dreta del carener. El parament és arrebossat llis i pintat de color vermellós clar. El portal és adovellat. La finestra del balcó, amb barana de ferro, està emmarcada amb llinda i dentells de pedra amb motllura. Igual que una de les finestres de la planta pis, que porta gravat l’any de 1594 a la llinda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu davant hi trobem una altra construcció dedicada en el seu moment a tasques agrícoles.És una construcció també de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a les façanes curtes. Per la part posterior, donat el desnivell del terreny guanya una planta de soterrani. A la façana de ponent, en el capcer, hi ha un esgrafiat amb les inicials W.G Actualment és la recepció del camp de golf municipal. A la façana de llevant d’aquest edifici hi ha l’era.</span></span></span></p> | 08120-15 | Carrer de Pompeu Fabra, s/n | <p><span><span><span>La primera referència documental de la masia és de 1426 i la trobem a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt amb la denominació de “mas Vinyés”. “Definició feta per Pere bassa, de Sant Joan de Matadepera, amb els seus pares i muller, a fra valentí, abat de Sant Llorenç del Munt, d’una peça de terra prop de la riera de Matadepera. Termena a sol ixent amb el torrent de Vilanova. A migjorn amb honor del mas de Font. A ponent amb el torrent i honor de dit mas. A tramuntana amb honor de dit mas, i es conclou en dit torrent de Vilanova. Per la qual definició dit abat li ha definit la tasca d’unes terres seves que termenen des del torrent del mas Font, en el mas de Fexes, i en els honors del mas Pedrós, i d’altra part termenen amb els honors del amb Blancafort i en el pedró de pedres, i baixen devers el torrent en les oliveres del mas Vinyés. A ponent i tramuntana amb el torrent que discorre del amb de la Bassa i amb el mas Font dels quals ha de donar dècima. S’han retingut però tasca de quatre vinyes o peces de terra, ara plantades, ja termenades, en el Prat, que també paguen dècima. Fet el 26 de gener de 1426. Clos per Galceran de Riches, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, nº 90” (Fernando:1987)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Vinyers a partir de mitjan segle XIX, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre. La font de Can Vinyers va ser un punt de trobada social i cultural durant la primera meitat del segle XX. Recentment la masia i el seu entorn han estat objecte d'importants modificacions per tal de condicionar-la al nou ús.</span></span></span></p> | 41.5993500,2.0316600 | 419303 | 4605747 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-dsc6435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-dsc6446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-dsc6443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-p1430320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-dsc6453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-p1430248.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dels elements que han perdurat destaca el molí, un pou, els dos rellotges de sol. A l’exterior diversos estris agrícoles de valor patrimonial decoren el jardí. Associada a la masia hi havia forns de calç , avui desapareguts, i la font de Can Vinyers en el mateix torrent. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86361 | Carrer de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-isidre-1 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, MANUEL (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868). Parròquia de Sant Joan de Matadepera. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Les transformacions sofertes durant el segle XX ha malmès la tipologia pròpia d’aquest carrer. Caldria implementar mesures correctores que millorarien el paisatge urbà. | <p><span><span><span>Es tracta d’un dels primers carrers del poble, que fins ben entrat el segle XX, era bàsicament rural i de poblament dispers. De la ruralitat i la pagesia pren el nom aquest carrer dedicat a Sant Isidre, un dels patrons dels pagesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part de ponent queda delimitat pel carrer de Josep Porcar i per llevant amb la Plaça de Cal Baldiró, que abans de ser una plaça hi havia una bassa veïnal que comunicava els tres carrers inicials de Matadepera: Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les construccions tipològicament característiques d’aquest carrer, format entre els segles XVIII i XIX, comparteixen mitgera i consten de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Tenen una amplada d’un o dos cossos. Presenten elements comuns característics de les tasques agrícoles dels seus propietaris: una entrada àmplia, forn de pa, trull i un hort al darrera. A partir de la segona meitat del segle XIX s’hi fan modificacions, guanyen profunditat i alçada, se substitueix la finestra de la planta pis per un balcó; la finestra de la planta baixa s’allarga i s’hi pot afegir una reixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les modificacions fetes durant el segle XX no han respectat la unitat tipològica dels primers habitatges, ni tampoc l’ús de material apropiat.</span></span></span></p> | 08120-16 | Carrer de Sant Isidre | <p><span><span><span>Es forma de les parcel·lacions que Josep Pratginestós realitza l’any 1786. La seva propietat limita amb la de Pi de la Serra de Can Vinyers i per aquest motiu planifica que quedin “8 pams (1,55m) a la part de davant perquè quan en Pi de la Serra decideixi fer el mateix quedi un carrer de 3,10 m d’amplada”. D’aquesta manera es forma la part septentrional del carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1843 és Domènech Pi de la Serra qui inicia un seguit d’establiments similars que configuraran la part meridional del carrer, quedant l’amplada fixada en 3,10 metres tal i com havia previst Josep Pratginestós.</span></span></span></p> | 41.5988600,2.0260500 | 418835 | 4605698 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-p1430184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6352.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaquen les cases dels números 22 i 24 (Trull de Cal Motxu). | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86363 | Carrer de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-joan-0 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLE, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Només algunes de les cases conserven els trets arquitectònics essencials de la primera implantació urbana, l’habitatge rural bastit arran de camí. D’altres formen part del Catàleg i estan protegides (Cal Marcet, Ca l’Aldavert, Cal Mossèn Camps, Cal Gamell, l’església, entre d’altres). Però també s’han perdut edificacions interessants patrimonialment com tres cases de l’arquitecte Lluís Muncunill (Cal Guadall, Ca la Pepa Quela i Cal García Gascón). | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el tram de carrer que rep el nom del patró de la població, està delimitat al sud pel carrer de Pompeu Fabra i al nord fins a coincidir amb el carrer de Sant Llorenç. Es tracta de l’eix vertebrador del nucli històric i encara ara manté molta vitalitat comercial. A banda i banda d’aquest important eix viari es constitueix la trama urbana amb els primers establiments de cases que comparteixen les parets mitgeres, d’un o dos cossos, amb planta baixa i pis i la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que és la que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’igual que totes les cases d’aquest moment, segle XVIII i XIX, presenten elements característics de les tasques agrícoles, amb grans entrades, un hort a la part del darrera i la presència de forns de pa, trulls o cups. Com element constructiu característic hi troben la volta de maó pla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi trobem l’Hostal de la Marieta (1772) com a servei imprescindible per als viatgers. També és en aquest carrer on es construeix la nova església parroquial, a principis del segle XX. Altres establiments ben coneguts establerts amb el pas del temps en aquest carrer són: Cal Parramon (carnisseria); Cal Ferreret (ferratge de cavalls); Cal Quim (botes); Cal Beltrà (forn) o Cal Trapet.</span></span></span></p> | 08120-17 | Carrer de Sant Joan | <p><span><span><span>Carrer que es forma al voltant de l’eix històric del camí Ral. Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el Camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5993200,2.0273800 | 418946 | 4605748 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-p1430365.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa del Catàleg de Béns a protegir destaca d’aquest carrer de Sant Joan els números: 18, 21, 25, 31, 34, 39, 41, 43, 45, 47, 55, 62, 73, 87 i 91. | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86368 | Carrer de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-llorenc | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Només algunes de les cases conserven els trets arquitectònics essencials de la primera implantació urbana, l’habitatge rural bastit arran de camí. | <p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç travessa de sud a nord el nucli urbà de Matadepera, en paral·lel a la Riera de les Arenes. Actualment el tram de carrer que rep el nom de Sant Llorenç, està delimitat al sud pel carrer de Josep Porcar i al nord fins a coincidir amb la Plaça de Sant Jordi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tipologia de cases és la mateixa que en el cas dels carrers de Sant Joan i de Sant Isidre. A part de les que es produeixen en una segona onada ben entrat el segle XIX, com a cases d’estiueig. Són cases modestes, de cos o de dos cossos, de planta rectangular, que comparteixen les parets mitgeres. Consten de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que és la que dóna al carrer de Sant Llorenç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’igual que totes les cases d’aquest moment, segle XVIII i XIX, presenten elements característics de les tasques agrícoles, amb grans entrades, un hort a la part del darrera i la presència de forns de pa, trulls o cups.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les que conserven aquesta tipologia, que són, principalment, les dels números 7, 9, 11, 13, 17, 23, i 27, tenen la façana posterior i l’hort mirant a la Riera de les Arenes, amb un fort desnivell del terreny.</span></span></span></p> | 08120-18 | Carrer de Sant Llorenç | <p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç es forma a partir del segle XIX. El primer establiment el fa Maria Pi, hereva de Pratginestós, l’any 1805 al que seria l’antic Camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall. Aquest camí creuava amb el de Barcelona a Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la cruïlla amb el carrer de Sant Joan, on hi ha una font, cap amunt s’efectuen establiments a partir de l’any 1826. En un segon moment d’expansió promogut pel fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Andreu Vidal, del número 71; la casa Josep Casanovas, del número 38-40; i la casa d’Alcaraz, amb el número 44.</span></span></span></p> | 41.6016800,2.0244200 | 418702 | 4606012 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6680.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A part de les cases referides específicament en el Catàleg n’hi ha d’altres que comparteixen tipologia, amb més o menys transformacions segons el cas, però mantenint l’estructura bàsica de volumetria i façana. Es tracta de les cases dels números 32 i 36. També és destacable la casa amb el número 18 que fa cantonada amb el carrer de Ramon Mias, que correspondria a la tipologia pròpia duna torreta senzilla d’estiueig. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86398 | Bomba d’incendis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-dincendis | XX | El seu deteriorament es pot accelerar ja que es troba a l'intempèrie. Caldria una repintada per tornar-li el color original. | <p><span><span><span>Bomba de vapor amb porta mànegues a la part posterior, prevista amb dues rodes per al seu transport. Tota l’estructura és de ferro, clavetejada. Està pintada de color vermell que ha anat perdent la brillantor degut a la irradiació solar. Està exposada a l’entrada del parc de bombers. A les quatre cantoneres s’hi ha collat uns peus mòbils per poder-li donar estabilitat i restar exposada com a objecte decoratiu. </span></span></span></p> | 08120-23 | Carrer de Joan Paloma, 2 | <p><span><span><span>La bomba, originàriament havia estat en una fàbrica. El senyor Jordi Torres Almirall, mort a Terrassa el 02 d’abril de l’any 2016 als 81 anys, la va conservar fins que el mes de juny de l’any 1997 en va fer donació al Parc de Bombers Voluntaris de Matadepera. </span></span></span></p> | 41.5971500,2.0259600 | 418825 | 4605508 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86398-p1430145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86398-p1430144.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86419 | Casa Assumpta Ribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-assumpta-ribo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | S’hauria d’arrebossar la façana per assegurar-ne un bon manteniment i per criteris estètics i de manteniment de la tipologia constructiva. Caldria que en el planejament es tingués en compte les tècniques i materials tradicionals en aquest tipus de construccions per mantenir la tipologia local. | <p><span><span><span>La casa Assumpta Ribó i La Balma són dues cases de cos, que actualment estan unificades en planta baixa per un local comercial de l’àmbit de la restauració, que respon al nom de Cal Madu. Visualment formen un mateix conjunt estructural. Aquestes cases responen a una mateixa tipologia de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha repicat el parament de la façana deixant vista l’obra irregular amb paredat mixt i maons, fet que deixa desprotegida l’estructura. Els arrebossat no només tenien un sentit estètic, sinó també de protecció contra les inclemències climatològiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures originàries de la planta baixa de ben segur que han patit modificacions per adaptar-ho a les noves necessitats del local. Però a la planta pis sembla que s’ha mantingut la petita finestra original de cada cas, amb la llinda feta amb arc de maó posat a sardinell o a plec de llibre.</span></span></span></p> | 08120-24 | Carrer de Sant Joan, 61 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5993300,2.0272700 | 418937 | 4605749 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86419-dsc6540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86419-dsc6541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86419-p1430371.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86421 | Casa del Carrer de Sant Isidre, núm 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-isidre-num-22 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, MANUEL (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868). Parròquia de Sant Joan de Matadepera. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | Hi ha una obertura cegada i necessita rehabilitació de la façana.Les transformacions sofertes durant el segle XX ha malmès la tipologia pròpia d’aquest carrer. Caldria implementar mesures correctores que millorarien el paisatge urbà. | <p><span><span><span>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d’una evolució de la tipologia més senzilla del carrer fruit d’una ampliació de finals del segle XIX o principis del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas, trobem un programa ornamental més elaborat a partir de tres eixos de simetria a la façana, delimitats per les obertures. A la planta baixa, l’eix central el marca la porta d’accés a l’habitatge i els laterals dues finestres amb reixa de ferro. La planta pis trenca una mica aquesta simetria perquè hi ha una balconada que només comparteix dos dels tres eixos. En el tercer hi trobem una de les finestres cegada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és llis amb recreixement als costats fent un marc (sòcol, laterals i part superior) amb les dues plantes, separant-les de l’espai de la cambra d’aire. Les obertures també tenen un emmarcament recrescut amb formes curvilínies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament de la façana es fa amb un capcer ondulat amb les inicials del promotor/propietari al mig.</span></span></span></p> | 08120-26 | Carrer de sant Isidre, 22 | <p><span><span><span>Es tracta d’un dels primers carrers del poble, que fins ben entrat el segle XX, era bàsicament rural i de poblament dispers. De la ruralitat i la pagesia pren el nom aquest carrer dedicat a Sant Isidre, un dels patrons dels pagesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part de ponent queda delimitat pel carrer de Josep Porcar i per llevant amb la Plaça de Cal Baldiró, que abans de ser una plaça hi havia una bassa veïnal que comunicava els tres carrers inicials de Matadepera: Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma de les parcel·lacions que Josep Pratginestós realitza l’any 1786. La seva propietat limita amb la de Pi de la Serra de Can Vinyers i per aquest motiu planifica que quedin “8 pams (1,55m) a la part de davant perquè quan en Pi de la Serra decideixi fer el mateix quedi un carrer de 3,10 m d’amplada”. D’aquesta manera es forma la part septentrional del carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1843 és Domènech Pi de la Serra qui inicia un seguit d’establiments similars que configuraran la part meridional del carrer, quedant l’amplada fixada en 3,10 metres tal i com havia previst Josep Pratginestós.</span></span></span></p> | 41.5988900,2.0265600 | 418877 | 4605701 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86421-dsc6355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86421-p1430188.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86439 | Casa de la Carretera de Terrassa, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-de-terrassa-21 | XX | <p><span><span><span>Casa de cos ubicada a la cantonada entre la Carretera de Terrassa i el carrer de Balmes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana es forma a partir de dos eixos de verticalitat delimitats per les obertures. A la planta baixa hi trobem l’entrada, desplaçada a la dreta i una finestra reixada, al seu costat. En el mateix eix de la porta, a la planta pis, hi trobem un balcó amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat llis, amb un sòcol escardejat. Tot pintat de gris a excepció de l’emmarcament de les obertures que estan pintats amb una franja blanca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral, del carrer de Balmes, hi destaca un cos, segurament afegit en el que era l’hort de la casa, on destaca una obertura triple d’arc escarser i amb columnes d’estil clàssic. La coberta d’aquest cos és de terrat pla.</span></span></span></p> | 08120-27 | Carretera de Terrassa, 21 | 41.5984300,2.0272400 | 418933 | 4605649 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86439-dsc6689.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86439-p1430634.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’amplada de la porta d’accés s’ha reduït, amb obra. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 86461 | Casa Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torres | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i altell amb coberta de teules a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, que dóna al carrer de Jaume Español.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la façana original hi domina el capcer escalonat i un ull de bou centrat en el cim. Sobresurt de la línia de façana un cos de galeria o balcó tancat , situat a la planta pis. La marquesina carrega sobre dues columnes d'estil clàssic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és de paredat a excepció de la galeria i els escaires de la façana. Totes les obertures són de llinda recta. Al damunt s’hi observen arcs de descàrrega fets de maó. Els porticons de les finestres són de llibret.</span></span></span></p> | 08120-29 | Carrer de Jaume Español, 3 | <p><span><span><span>Es tracta d’una torre d'estiueig del primer terç del segle xx. Testimoni d'un primer moment de l'eixample urbà cap el nord i que confirma la revisió i reconducció de la llera de la riera de les Arenes, doncs era ubicada en el marge mateix d'aquesta casa. Avui aquest espai s’ha guanyat per la urbanització. </span></span></span></p> | 41.6033100,2.0238900 | 418660 | 4606194 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86461-p1430499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86461-p1430504.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana sud-oest s’hi ha afegit un cos de planta quadrada de planta baixa i pis, amb parament arrebossat llis. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86462 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-22 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt; més de mil anys d’història</em>. Ajuntament de Matadepera. vol. I. </span></span></span></p> <p>HEMEROTECA: Matadepera. Finalizan las obras de mejora y ampliación del cementerio, dins Diari de Terrassa. Dijous 22 de febrer de 2018. Comarca, pàg. 17.</p> | XI - XX | <p><span><span><span>El cementiri municipal de Matadepera s’estén des de la façana nord i est de l’església de Sant Joan, annex a les propietats de La Mateta i Can Roure. És una extensió de l’antic cementiri parroquial d’època medieval i moderna. Té l’entrada pel que era la plaça de la Constitució, en època del Comú i està totalment integrat al paisatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està distribuït per terrasses que s’adapten al desnivell del terreny. La part contigua a les parets de l’església formaria part de l’antic cementiri, on una placa recolzada al terra recorda l’antiga adscripció parroquial del cementiri. Entrant a mà esquerra, hi ha una font realitzada amb un rellotge de sol (de pedra artificial quadrangular), on per comptes de gnòmon s’hi ha posat una aixeta. És el punt més elevat. De la part contemporània, la septentrional és la més antiga. Els nínxols estan disposats als laterals, amb un màxim de quatre pisos i coberta a un sol vessant, feta de teules. Al centre hi ha l’ossari, dos grans xiprers i una creu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A continuació, i en el mateix nivell, hi trobem un espai dedicat a preservar incineracions. Es tracta d’un columbari que reprodueix, llosa a llosa, les vistes de la muntanya de Sant Llorenç del Munt des del municipi en un gran mural foto-ceràmic. La imatge fa 1,65 metres d'alçada per 6 metres d'amplada, totalment integrada en el paisatge. La instal·lació disposa de 120 columbaris familiars, repartits en 5 fileres i 24 columnes, amb una capacitat conjunta per acollir a prop de 500 urnes cineràries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A continuació hi trobem un espai amb les tombes disposades directament al terra. Es pot accedir a la terrassa inferior seguint una rampa que condueix a la part més moderna amb un edifici de nínxols de forma cúbica, més nínxols de paret i una zona enjardinada.</span></span></span></p> | 08120-30 | Església vella de Sant Joan de Matadepera | <p><span><span><span>El cementiri és tan antic com la pròpia església de sant Joan. Per tant es remunta a època medieval. Al segle XIX va passar a la municipalitat. Degut a l’ampliació de l’església amb la construcció de la capella dedicada al Roser, el cementiri es veia minvat de terreny i veient que el poble anava creixent, el 28 de maig de 1864, Joan Barata i Guitart s’adreça al bisbe de la Diòcesi de Barcelona adjuntant un plànol i exposant els següents fets (BALLBÉ:1981): </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Que el Cementerio de la Parroquia de Matadepera, si bien se halla muy bien situado respecto de las condiciones higiénicas, necesita una ampliación por haber aumentado la feligresía con el moderno caserío de la Llagosta y haber disminuido su territorio con la edificación de la Capilla de Nuestra Señora del Rosario, algunos años atrás, y como con las lluvias del pasado invierno se cayó un trozo de pared que debiera ya haberse repuesto, (...) reproduzco a V. Iltma. el ofrecimiento que l año mil ochocientos sesenta, en acto de visita hice de palabra al Excmo. E Ilmo. Sr. Obispo antecesor de V.C.I. de dar gratis a favor de la Parroquia el terreno mío propio contiguo que fuera necesario para dicha ampliación; añadiendo ahora, que por el Agrimensor del partido, y de acuerdo con el subdelegada de medicina del mismo, tengo designado trece mil cuatro cientos ochenta y dos palmos, o más si se considera necesario para dicha ampliación, construyendo su portal y Puerta, sino también la reposición del trozo de pared caída, a fin de que no puedan entrar fieras; todo con las condiciones siguientes: PRIMERA.- Que se me deje construir a mis costes en el nuevo local un panteón familiar por el estilo de los del cementerio de Tarrasa. SEGUNDO.- Que si algún propietario u otro feligrés de la misma Parroquia secunda mis idees contribuyendo en la empresa pueda permitírsele construir cuatro nichos, el uno encima del otro, para su familia, y que los demás hayan de satisfacer la limosna que V.C. señalare a favor de la Obra de la Iglesia. Y finalmente, que para el caso no esperado de trasladarse la Parroquia y el cementerio en otro punto, todo el terreno cedido con su cerca nueva o primera construcción, después de dejar de ser Sagrado, esté sujeto al pacto reversional a mi o a los míos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Si V.C. Ilma. Tuviese a bien admitirme estas condiciones, u otras igualmente aceptables, previos los correspondientes informes, solo faltaría la debida autorización de V.C. para emprender una obra de absoluta necesidad y que considero no poderse realizar por otro medio. Bajo este concepto;</span></span></span></p> <p><span><span><span>A.V.C. Ilma. Suplico, se sirva acordarlo en la conformidad expresada, y autorizar al exponente a los efectos indicados; y lo recibirá a particular gracia y merced.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tarrasa veinte y ocho Mayo de mil ochocientos sesenta y cuatro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Excmo. E Ilmo. Sr. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Firmado: JUAN BARATA I GUITART.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Excmo. E Ilmo. Sr. Obispo de la Diócesis de Barcelona”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 19 de juliol del mateix any obté resposta del Dr. Llàtzer per mandat del senyor bisbe autoritzat l’ampliació sota varies condicions:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1º Que el terreno con que ha de engrandecerse el Cementerio ha de designarse por el Arcipreste del partido y Párroco de Matadepera, tanto en la extensión, como en la localidad que se juzgare conveniente para llenar las necesidades de la población. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2º Que ha de repararse al mismo tiempo las paredes del cementerio antiguo que queden excluidas restaurándolas de modo y forma que corresponda al resto de la obra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3º Que el Cementerio antiguo y lo mismo la parte nueva que ha de construirse han de quedar a disposición de la Iglesia enteramente, sin que D. Juan Barata, ni ninguna otra persona o corporación, pueda alegar más derecho sobre el cementerio que el que le corresponda sobre el local que ser reserve para su panteón familiar, ni pretender intervención en su administración, que estará exclusivamente a cargo del Párroco y Obra de fábrica de la Iglesia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4º Que Don Juan Barata i Guitar, en justa recompensa de los gestos que ha de sufragar para construir la parte nueva del Cementerio y repasar las paredes del antiguo, después que estuviese concluida la Obra, podrá elegirse el local que bien le pareciese dentro del mismo cementerio a sus expenses para construir un panteón de su propiedad particular en donde puedan ser enterrados perpetuamente los individuos de su familia, quedando libre de pago de derechos de sepultura, aunque sin perjuicio de los demás derechos parroquiales. </span></span></span></p> <p><span><span><span>5º Que así mismo el Párroco pueda designase un local en la parte del Cementerio nuevo que fuese de su agrado para construir su sepultura en la forma que guste libre también de derechos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>6º Que la junta de Obra y fábrica de la Iglesia pueda de acuerdo con el Párroco elegirse también un lugar en el Cementerio que sirva de sepultura a los obreros que fallecieren durante su oficio con igual inmunidad. </span></span></span></p> <p><span><span><span>7º Que, si alguno de los vecinos o propietarios de Matadepera contribuyen a la Obra del Cementerio con sus fondos, podrán construir en el lugar y forma que se les designare, el Nicho o Nichos que a juicio del Párroco y Junta de Obra merecieran según su generosidad o fondos con que contribuyesen, los cuales servirán para sí y familia, de la forma de los anteriores, libre de derechos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>8º Que todas las demás persones que fuesen enterrados en Nicho y aún si lo fueren en tierra, no siendo pobres, satisfacer alguna limosna en beneficio de la fábrica de la Iglesia, que nos determinaremos oportunamente, tiendo presente los gastos necesarios para la conservación del Cementerio. </span></span></span></p> <p><span><span><span>9º Que, si en algún tiempo dejare de ser Cementerio el lugar que se destina para ello en virtud de la presente concesión y se hubiese de destinar a usos profanos, luego que perdiese el carácter de lugar sagrado y hechas las prescripciones que el derecho y litúrgica de la Iglesia previenen, podrá D. Juan Barata Guitart pedir la reversión del terreno que ahora cede, sin indemnización alguna por este concepto. Y de este nuestro decreto pásese una copia al Cura-párroco de Matadepera para que le sirva de Gobierno y obre en el archivo parroquial y otra a la parte de Dn. Juan Barata i Guitar para conocimiento y efectos consiguientes”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El columbari es va inaugurar el 6 de junt de l’any 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre l’any 2017 i 2018 es duen a terme les obres d’ampliació i millora per tal de solucionar les mancances en infraestructures que finiran l’any següent. Es construeixen un parell de mòduls de 12 nínxols cadascun, integrats al paisatge. També es construeix una nova xarxa de clavegueram i nova pavimentació. El projecte s’encarrega a l’arquitecte Josep Val i l’empresa executora és Civil Stone encapçalada pel seu director José Ignacio Villegas.</span></span></span></p> | 41.6095100,2.0056200 | 417146 | 4606900 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6758.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De l’1 de gener al 30 d’abril de 9:00 a 18:00h, exceptuant els dies 1 i 6 de gener que romandrà obert de 9:00 a 12:00h.De l’1 de maig al 30 de setembre de 9:00 a 19:00 hDe l’1 d’octubre al 31 de desembre de 9:00 a 18:00h exceptuant els dies 25 i 26 de desembre que romandrà obert de 9:00 a 12:00 h.Les festes locals de Matadepera de 9:00 a 12:00h. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86464 | Ermita de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-joan | <p><span><span><span>A.D.B. CAMPILLO i MATEU, Antonio. <em>Speculum titulorum eclesiasticorum</em>. Vol. IV. Vallès</span></span></span></p> <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1990). Mn.Jaume Torres i Cusco. Akribos Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt; més de mil anys d’història</em>. Ajuntament de Matadepera. 2 vol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG, P. 1995. <em>El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa</em>. Diplomatari segles X-XI. Fundació Noguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALLENT, Ll. 1897. <em>Los arxivos Parroquiales de Sant Joan de Matadepera</em>. Impremta Herich y Cª. Barcelona.</span></span></span></p> | XIII - XIX | La campana necessita reparació. | <p><span><span><span>L'església de Sant Joan s’ubica als peus del turó que porta el seu mateix nom, a la llera dreta de la riera de Les Arenes, al costat de La Mateta o Mata Xica i Can Roure. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En origen era d'una sola nau, de planta rectangular, però a la banda de migdia en una reforma posterior s’hi afegí l'altar de la Mare de Déu del Roser. La capçalera té forma poligonal tant a l'exterior com a l'interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord-oest hi ha la sagristia, que destaca per la potència dels murs de més d’un metre d’amplada. La porta d’accés està carenada de blocs de pedra de grans dimensions, amb els brancals i la llinda lleugerament motllurats. A l’interior d’aquest espai, a mà dreta hi ha un nínxol amb portella de fusta. Destaca, en el mur orientat al nord una pica de pedra encastada en un nínxol, i a la seva esquerra una finestrella d’arc de mig punt amb carreus de pedra també motllurada, visible des del cementiri. S’observen restes de pintures al sostre i parets laterals de la nau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar actual és del segle XVI, de planta quadrada edificat al costat dret de l'església, arranat amb la façana. S’hi accedeix per una escala de caragol molt estreta. Té quatre cloquers, amb ampit motllurat i una sola campana situada al cloquer nord, visible des del cementiri. Al dessota d’una orla decorativa s’hi pot llegir “OFERTA A LA COMUNITAT PARROQUIAL / PEL MATRIMONI MANUEL TORELLÓ / I MARCET – CONXA RODO I BORRELL / EL DIA 2 DE NOVEMBRE DEL 1976”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és molt austera sense ornamentació. Destaca la porta d’accés de doble fulla, de fusta amb la part exterior protegida per una xapa de ferro clavetejada. Els brancals i la llinda, plana són de pedra treballada. Està decorada amb l’escut parroquial en relleu representant Sant Joan Baptista i l’anyell i per damunt mateix, encara visible, la data gravada de 1599. Igualment, té marxapeus de pedra. Damunt seu i centrat en el mateix eix hi ha un òcul protegit amb una reixa de ferro. El vitrall és senzill, de motius geomètrics formant un taulell de quadrícules semitransparents delimitades per línies negres decorades de groc al seu interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entrant, al terra s’hi observen vàries làpides sepulcrals de principis del segle XVI i del segle XVII i una cripta. Al costat de la porta d’accés al campanar, dues làpides murals.</span></span></span></p> | 08120-32 | Carretera de Terrassa a Talamanca BV 1221 km 4,700 | <p><span><span><span>Sant Joan va ser la parròquia de Matadepera fins que el 1881 es va traslladar a l’actual església del carrer de Sant Joan. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Barcelona, conserva el manuscrit de l’arxiver Antoni Campillo i Mateu (1698-1779) escrit al segle XVIII, titulat <em>Speculum titulorum eclesiasticorum, </em>en cinc volums<em>. </em>En el dedicat al Vallè<em>s</em>, parla de <em>l’Ecclesia Parochialis S. Joannis de Matadepera</em> i en esmentar l’antigor d’aquesta escriu que ja existia l’any 986. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per altra banda, Mn. Sallent, deixa constància d’un seguit de dades localitzades per ell en documents antics, que varen cremar durant la Guerra Civil: “els manuals d’aquesta Parròquia comencen el 1500 i les escriptures anteriors varen desaparèixer, com també la primera Església consagrada i rectoria a causa d’un incendi. Això és fundat, puix existint en algunes cases de pagès, com jo he vist, escriptures en pergamí de l’any 1200, firmades pel Rector de Matadepera, prova evidentment l’existència de l’església, Rectoria i Arxiu, molt anterior a l’any 1200.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 18 de maig de l’any 1013, els comptes de Barcelona recuperen les terres que tenia en possessió el monestir de Sant Cugat del Vallès per donar-les al monestir de Sant Llorenç del Munt i dotar-lo així de les possessions necessàries per fundar-se i viure, entre elles l’alou de Matadepera. La donació se signa el 10 d’agost de 1013 per Ramon Borrell, la comtesa Ermessenda i el canonge Langobard. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el testament fet l’any 1020, del canonge de la Seu de Barcelona, Langobard, consta que aquest va fer construir l’església de Sant Joan. Si tenim en compte que els comtes de Barcelona declaren Langobard patrocinador del futur monestir de Sant Llorenç del Munt, l’any 2013; podem deduir que la construcció de l’església de Sant Joan s’hauria produït entre l’any 1013 i 1020.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, el 1124, ja es documenta l’existència com a parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es documentà l’1 de maig de 1040 el testament de Guillem Levita, jurat sobre l'altar de Sant Joan de Matadepera. L'any 1200 es troba la firma del rector de Matadepera sobre unes escriptures en pergamí. La més antiga que fa referència directa és del 17 de setembre del 1327 de Januari Presbitero en el qual es pot llegir: 'Iglesia de Sant Joan de Matadepera'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mn. Sallent (1897) aporta comentaris respecte les diferents modificacions estructurals d’aquesta església que es recollien en el llibre de l’Obra de 1692 a 1799 (avui desaparegut) com és el canvi d’ubicació del portal en varies ocasions. Segons consta, el portal d’origen, orientat a llevant, es va tapiar l’any 1599 per obrir-ne un de nou en la zona de l’Epistolari. Posteriorment, l’any 1774 es va tapiar novament i es va obrir sota el cor, tal i com el coneixem avui. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment no es conserva cap retaule. Les notícies existents provenen del testimoni de Mn. Llorenç Sallent que transcriu el que va localitzar en els Manuals. El primer d’ells és el dedicat a arcàngel Sant Miquel i a Sant Sebastià, que sembla ser ja existia en data 8 de desembre de 1751. El Manual parla del tracte entre Jaume Marcet i Francech Bofil, pagesos i obrers de Sant Joan i el mestre pintor, Pedro Tudela Nauaro per treballs de pintar a l’oli, a excepció de les polseres, les imatges dels sants esmentats més amunt a més de la de Sant Roc. També esmenta que ha de pintar a l’encapçalament un Crist i al seu costat la Mare de Déu i sant Joan mentre que a la part inferior la Pietat a més de les santes Eulària, Bàrbara i Madrona i sant Antoni. El sou serà de divuit lliures barceloneses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També, el 4 de juny de 1629 Jaume Coll, daurador de Terrassa, s’obliga a fer i daurar la talla de Sant Joan Baptista que encara es preserva a l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 17 de juny de 1629 Michel Farrés, Jaume Garrigosa, Jaume Roure i Jacint Marset, de Matadepera donen a fer un nou sagrari a l’escultor Salvador Gros.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els anys 1997 i 1998 s’inicien treballs de restauració del temple, sota la denominació “Matadepera es mou”. Prèviament s’hi realitza una intervenció arqueològica que permetrà documentar una part de la cronologia de l’edifici. S’hi van excavar dues tombes i una sitja del segle XI. Tot i que la major part de l’edifici actual pertany al segle XVI, els resultats de les excavacions, el presbiteri i part de la sagristia senyalen la presència d’una antiga capella que s’hauria anat engrandint amb el pas dels anys.</span></span></span></p> | 41.6091900,2.0054800 | 417134 | 4606864 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-p1430918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-p1430670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-dsc6762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-dsc6713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-dsc6725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-p1430732.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De la primera església només queda la part del presbiteri i de la sagristia. L'any 1783, Jean Laurens, italià, emblanquinà, pintà i adobà l'església tal com especifica el llibre d'obra. L'any 1821 s'eixamplà l'església construint la capella del Sant Crist i l'any 1850 es tornà a emblanquinar el temple de manera que totes les pintures ara parcialment visibles varen desaparèixer. Llorenç Sallent esmenta que s’hi veien figures, lletres, números i pintures de vàries classes i que això ho és per la volta i els costats. En un dels murs interiors de l’escala d’accés al campanar, escrit a llapis s’hi pot llegir F. 30-5-1940. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86465 | Espai del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-del-comu | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIII - XIX | <p><span><span><span>El que es coneix com a Casa del Comú és l’espai habilitat pels primers propietaris per instituir la primera municipalitat “el Comú”. Estava ubicat davant l’actual entrada del cementiri, on encara s’hi poden veure algunes parets i estructures. L’espai entre la Casa del Comú i l’església formava una plaça batejada com a plaça de la Constitució. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Molt a prop hi havia un altre espai comunitari amb el safareig del Comú i més allunyat, el safareig dels malalts, on només es rentava la roba de malalts i difunts, per evitar contagis amb la roba dels vius. Actualment està completament cobert per la vegetació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1883 s’abandona i es reaprofiten moltes de les pedres per a la construcció de la nova església del carrer de Sant Joan. </span></span></span></p> | 08120-33 | Església de Sant Joan | <p><span><span><span>La casa del Comú, segons acta del Ple municipal del 2 de setembre de 1883, a causa del seu mal estat, es va desmuntar per reutilitzar els materials en la nova església construïda al nou nucli del pobla, al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> | 41.6094900,2.0052900 | 417118 | 4606898 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86465-dsc6733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86465-dsc6734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86465-p1430817.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància d’aquest espai, pel que representa com a origen del municipi de Matadepera i l’organització de serveis comunals com a representació simbòlica d’una societat organitzada, recomanen una actuació de recuperació. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86467 | Font de Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roure | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum I, pàg. 130 – 132. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVII | L’interior de la bassa està actualment buida i plena de rocs i envasos de plàstic. Dels marges pengen heures i bardisses i l’esquerda d’un dels murs de la font, sense una intervenció d’urgència i una neteja l’acabaran enfonsant. | <p><span><span><span>La Font de Can Roure està situada en un lloc ombrívol, a mà dreta del camí que mena des de l’església de Sant Joan cap al turó que porta el mateix nom. Es tracta d’una construcció realitzada excavant en el marge per anar a buscar la deu d’aigua provinent del torrent de Can Roure, que neix al turó de Sant Joan. Consisteix en una estructura quadrangular murada per tres panys i oberta frontalment, anomenada tradicionalment de tartana. El sostre és de volta, gruixut. Tot l’interior està arrebossat, amb restes d’emblanquinat de calç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A ambdós costats del mur, sobresurt un banc o pedrís per seure, construïts amb pedra i seient de tova al seu damunt. El de mà dreta, el més llarg i a més té un regueró que permet aportar aigua a una bassa de planta trapezoïdal que hi ha al davant mateix (probablement d’alguna deu que sobreseia en aquest pany de mur. El broc consisteix en una boixa quadrangular de pedra encastada al mur. L’orifici està taponat amb un tap de suro per minvar el raig. En el centre d’aquest mur hi ha una superfície plana, arrebossada que podria haver sostingut un plafó de rajols ceràmics amb la imatge d’algun sant benefactor, tal vegada Sant Joan Baptista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ferm és de terra a excepció de l’interior on s’observen tres rengles de rajol vermell, amb un retall fet al terra quadrangular que permet que la piqueta permeti abeurar la fauna salvatge. El mur lateral presenta una esquerda important degut a la forta pressió que exerceix la terra i la vegetació existent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La bassa sembla haver estat arrebossada modernament amb morter. Té dos murets que permeten seure i per la part interior s’hi ha collat un filat de protecció. Un rètol municipal recorda als excursionistes que l’aigua no és apta al consum humà. </span></span></span></p> | 08120-35 | Camí de Sant Joan. | <p><span><span><span>La Font de Can Roure està relacionada amb la vida del mas i probablement amb el primer nucli de matadeperencs, instal·lats al voltant de l’església de Sant Joan. La seva situació orogràfica és excepcional i probablement hagi estat reformada en llarg dels anys, però la seva antigor és indiscutible. </span></span></span></p> | 41.6084100,2.0048100 | 417077 | 4606778 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86467-p1430798.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86467-p1430799.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86467-p1430806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86467-p1430797.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguns excursionistes han comentat que abans hi havia aigua i que s’hi veien gran quantitat d’amfibis, entre ells la salamandra, que a més d’una espècie protegida, és una bioindicadora del bon estat de l’aigua i que des de que s’ha buidat ja no se’n veuen. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86468 | Font de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vinyers | XVII - XVIII | <p><span><span><span>La Font de Can Vinyers està situada a la llera esquerra del torrent que en aquest indret porta el nom de la font, propietat de l’antic mas Vinyers. En realitat però, està situada uns metres més avall de la confluència entre el Torrent de Can Solà, amb el Torrent del Salt, i un cop passada la font, després d’un revolt, canvia de nom per passar a anomenar-se Torrent dels Abeuradors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per accedir-hi es pot fer des de la masia de Can Vinyers, seu del Club de golf La Mola, però el camí d’accés natural s’inicia just per darrera la casa. El carrer que hi condueix rep el nom de Camí de la Font de Can Vinyers. El recorregut és d’uns dos-cents cinquanta metres de baixada progressiva resseguint el camí que passa pel darrera de la casa en direcció al torrent. Una barana de fusta protegeix al caminant de relliscar marge avall. En el tram final hi ha varis graons que condueixen directament al bell mig del torrent. Cal travessar-lo, fins l’altre llera on un vell plataner, de dimensions imponents senyala la presència de la font, protegida per un muret de pedra d’una cinquantena de metres de llargada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en una estructura d’obra i reforçada amb pedra, retallada en el marge. Un nínxol o fornícula amb els costats arrebossats i volta de maó disposat a plec de llibre, deixa entreveure una placa frontal realitzada amb morter de calç on es pot llegir el següent escrit (en lletra majúscula): “RESPECTA BÉ AQUESTA FONT. ÉS PER TU I PER TOTHOM. DEIXA-LA BEN TAPADA PER SI VÉNS ALTRA VEGADA”. Al dessota mateix s’endevina un orifici, actualment tapat per on fa anys hi devia haver el broc per on rajava l’aigua. Si hi havia una pica, aquesta ara ha desaparegut. A la part inferior hi ha un caixó fet amb varies fileres de maó del qual sobresurt una aixeta moderna de polsador. Arran de terra, entre les fulles caigudes dels arbres, una reixa engoleix l’aigua sobrant que a través d’un conducte soterrat, aboca l’aigua cap el torrent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai és ombrívol, amb alzinar i sotabosc d’arínjol, falguera, heura i galzeran. Al costat de la font hi ha una taula de pedra i un parell de taules amb bancs a ambdós costats i dues papereres.</span></span></span></p> | 08120-36 | Torrent de la Font de Can Vinyers | <p>La font està associada a l'antic mas de Can Vinyers.</p> | 41.5996400,2.0323400 | 419360 | 4605778 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430327.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A finals de l’any 2019 es crea la Comissió de les Fonts de Matadepera, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per iniciativa de l’Agrupació Sardanista La Mola. En aquesta agrupació hi participen la Unió Excursionista de Matadepera (UEM), l’Associació de Defensa Forestal (ADF), i el Consistori. L’objectiu d’aquesta comissió és la d’elaborar informes sobre cadascuna de les fonts i deus d’aigua per evitar que aquestes acabin malmetent-se i es perdin. Inicialment van centrar-se en set. Les cinc primeres eren més properes al poble: Can Roure, la de la Riba, la Font de la Tartana, la Font del Corraló i la de Can Vinyers. Les dues restants, la Font de la Soleia i la Font del Saüc es troben en el massís de Sant Llorenç. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86469 | Font de la illeta de Cal Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-illeta-de-cal-raurell | XX | Degut a la pandèmia de la COVID-19, les fonts amb titularitat pública dins del municipi tenen el pas d'aigua tancat. | <p><span><span><span>La font està situada al bell mig d’una rotonda o illeta, en la confluència dels carrers de Josep Pla, de Pere Raurell i d’Agustí Escuder. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un parterre circular realitzat amb trencadís de lloses de pedra emmarcades per una vorera. Al centre destaca una estructura triangular que fa funció de jardinera. De seu interior s’alça una torreta d’uns dos metres i mig d’alçada. Per un costat, hi ha un banc de pedra adossat a l’estructura del mur, mentre que a l’oposat hi ha el brollador. Un caixó fet de pedra amb cobert de volta fet de granit deixa entreveure una aixeta moderna, de polsador. L’aigua cau a una pica de granit en forma de semicircumferència. Té les vores treballades. Està sostinguda per la part inferior, per una columna i collada al mateix mur. </span></span></span></p> | 08120-37 | Illeta del carrer de Josep Pla amb el carrer de Pere Raurell. | 41.6023600,2.0284800 | 419042 | 4606084 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86469-dsc6426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86469-dsc6427.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament al capdamunt de la font estava presidit per un fanal. | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 86471 | Font del carrer de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-sant-llorenc | XX | En un dels costats ha desaparegut l’aixeta o broc, el desaigua i la pica de pedra, de la qual només se’n conserva la part que va encaixada en el mur. Tant la portella com el seient dels bancs estan pintats. | <p><span><span><span>Font ubicada en una illeta en la confluència dels carrers de Sant Llorenç amb el de Sant Joan. Consisteix en un pilar quadrangular, realitzat amb cups de pedra més o menys de mida regular, collats amb ciment. A la part superior, separat per un ràfec de pedra plana, hi ha un segon pilar, més estret, fet amb dues fileres de pedra. Al seu damunt s’hi ha collat una farola de carrer amb dos llums. En el basament inferior, hi ha varis elements destacables que semblen respectar una certa simetria. Per un costat destaca una pica de pedra repicada, de forma trapezoïdal amb desaigua inferior connectat a la xarxa de clavegueram. En dos altres costats, seguint la mateixa línia, un banc de pedra. Només al damunt d’un d’ells s’observa una portella de ferro amb la clau de pas al seu interior. </span></span></span></p> | 08120-39 | Confluència dels carrers de Sant Llorenç i Sant Joan. | 41.6008100,2.0249700 | 418747 | 4605915 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86471-dsc6579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86471-dsc6577.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les festes de Nadal, la farola es decora amb un arbre de llums.Degut a la pandèmia de la COVID-19, les fonts amb titularitat pública dins del municipi tenen el pas d'aigua tancat. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86472 | Forn de calç 1 de Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-de-can-roure | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>HERNÁNDEZ, Lluís (2014). Els forn de calç, dins diari La Torre, pàg. 24.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Es tracta d’una estructura prou important com per donar-li el valor que es mereix. Degut a la gran quantitat de persones que circulen per aquest indret, fora bo netejar la vegetació que l’envolta i protegir el curull del pou per evitar que algú pugui prendre mal. | <p><span><span><span>El forn de calç se situa a mà esquerra del camí que mena des de l’antic mas fins al Collet de Can Roure, en el vessant nord-oest del turó de les Roques Blanques. Està excavat a l’interior d’un marge fet de pedra irregular, lligat amb argamassa, de 3’50 metres d’alçada conservada per un diàmetre de 4’40 metres. És de planta circular, lleugerament cònic, amb una entrada de planta trapezoïdal i volta de canó característica que comunica directament amb la boca del forn. Està orientada al nord-oest i mesura 1’30 m d’alçada per 1’80 m d’amplada exterior i 1’30 m d’amplada interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de l’estructura són de paredat antic fet a base de pedra irregulars. La volta de la porta també està feta amb pedra, però més planera, falcada amb pedruscall, unida amb morter de calç i disposada a plec de sardinell. A tot el perímetre del pou s’hi observa una bancada d’1’30 metres d’amplada màxima per 35 a 40 centímetres d’alçada aproximadament. Els murs de l’olla conserven les empremtes deixades per la rubefacció.</span></span></span></p> | 08120-40 | Collet de Can Roure. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç necessària per a fer el morter de calç (barrejant-lo amb aigua i sorra), emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis durant segles fins als anys cinquanta, on el ciment i el formigó prenen la davantera. També servirà per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar els safarejos i les cisternes, per ensulfatar les plantes contra les plagues i com a desinfectant de l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos, normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span><br /> <span lang='CA'><span>Els fagots de llenya i brancatge s'obtenien desbrossant el bosc i la pedra, s’extreia amb pics, i escodes. Un cop obtingut el material primari, es transportava amb carros o mules fins al forn, que s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros per a ser emprada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n podia fer un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres.</span></span><br /> <span lang='CA'><span>D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns com els que es poden observar a Matadepera. Els dos forns que es troben en aquest sector estan relacionats amb la propietat de Can Roure.</span></span></span></span></span></p> | 41.6060700,2.0080300 | 417342 | 4606515 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430837.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430851.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fotografia que consta a l’inventari de les Construccions de pedra seca Wikipedra amb número de codi, 8 no es correspon al forn inventariat. S’ha fet constar amb les dades actuals per a la seva rectificació. A una dotzena de metres, situat al davant mateix, aprofitant el marge s’ha localitzat un altre pou d’uns cinc metres de diàmetre per dos de fondària actual, sense cap altre estructura visible; tal vegada fos un forn que no es va acabar de construir mai. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86473 | Forn de calç 2 de Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-de-can-roure | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>HERNÁNDEZ, Lluís (2014). Els forn de calç, dins diari La Torre, pàg. 24.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Pi caigut al seu interior que ha fet malbé la boca. Caldria enretirar el pi i refer la boca. Un cop consolidat, protecció de l’entorn, documentació arqueològica, dibuix d’alçat i planta i retolació per a donar a conèixer aquest ric patrimoni. | <p><span><span><span>El forn de calç se situa a mà esquerra del camí que mena des de l’antic mas fins al Collet de Can Roure, en el vessant nord-oest del turó de les Roques Blanques. Està excavat a l’interior del marge i fet de pedra irregular, lligat amb argamassa, de gairebé sis metres d’alçada per un diàmetre aproximat de 5 metres. És de planta circular, lleugerament cònic, amb una entrada en planta rectangular que comunica directament amb la boca del forn. La boca d’entrada, orientada al nord-est, està totalment enfonsada degut a la caiguda d’un arbre que havia crescut a l’interior de l’olla. Es pot veure que era fet de maó, disposat a plec de llibre, formant un arc de mig punt. Els murs de l’estructura són de paredat antic fet a base de pedres força irregulars, a excepció de la volta de l’entrada, de maó, unit amb morter de calç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La bancada interior no és visible. Els murs de l’olla conserven les empremtes deixades per la rubefacció.</span></span></span></p> | 08120-41 | Collet de Can Roure | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç necessària per a fer el morter de calç (barrejant-lo amb aigua i sorra), emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis durant segles fins als anys cinquanta, on el ciment i el formigó prenen la davantera. També servirà per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar els safarejos i les cisternes, per ensulfatar les plantes contra les plagues i com a desinfectant de l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos, normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span><br /> <span lang='CA'><span>Els fagots de llenya i brancatge s'obtenien desbrossant el bosc i la pedra, s’extreia amb pics, i escodes. Un cop obtingut el material primari, es transportava amb carros o mules fins al forn, que s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros per a ser emprada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n podia fer un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres.</span></span><br /> <span lang='CA'><span>D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns com els que es poden observar a Matadepera. Els dos forns que se situen en aquest indret estan relacionats amb la producció de calç del mas Roure.</span></span></span></span></span></p> | 41.6058900,2.0078000 | 417323 | 4606496 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86473-p1430856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86473-p1430861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86473-p1430866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86473-p1430860.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta a l’inventari de les construccions de pedra seca Wikipedra amb el codi, 459. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86477 | Jaciment de Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-roure | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XI - XVI | <p><span><span><span>En el planejament urbanístic de Matadepera, s’inclou un polígon de protecció arqueològica en el sector de l’Església de Sant Joan. Aquest polígon inclou l’església, però també les masies de Can Roure i La Mateta, que alhora tenen una protecció específica com a Béns Culturals d’Interès Local i una fitxa pròpia de protecció arqueològica per la continuïtat d’hàbitat en l’espai des de l’edat Mitja. Dins el polígon de protecció també s’inclou el cementiri, la casa del Comú, i dos forns de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers documents que parlen de la parròquia de Sant Joan de Matadepera daten del primer terç del segle XI. Les obres de restauració iniciades l'any 1997 en aquesta ermita implicaren també una campanya d'excavació per tal de documentar-ne la cronologia. L’església de Sant Joan va ser la parròquia de Matadepera fins l’any 1881, moment en que es va traslladar a l’actual església del carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El que es coneix com a Casa del Comú és l’espai habilitat pels primers propietaris per instituir la primera municipalitat “el Comú”. L’any 1883 s’abandona i es reaprofiten les pedres per a la construcció de la nova església del carrer de Sant Joan. També hi havia el safareig dels malalts, on només es rentava la roba de malalts i difunts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cementiri actual és una prolongació en el temps i en l’espai de l’antic fossar o cementiri al voltant de la sagrera de l’església medieval i moderna.</span></span></span></p> | 08120-45 | Sector de l'església de Sant Joan - Can Roure | <p>Durant el mes de febrer de 1999 es va dur a terme una intervenció arqueològica, al costat nord de l'església. S'hi van localitzar dos enterraments medievals en fossa simple, una sitja medieval del segle XI-XII, part d'un petit fossat o rasa de desguàs datada del segle XIII-XIV així com també el mur perimetral de l'edificació de la rectoria del segle XV-XVI i finalment el fonament semicircular d'una capella lateral del segle XVI.</p> | 41.6083100,2.0072500 | 417280 | 4606765 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86477-dsc6710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86477-p1430808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86477-p1430742.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot aquest ampli polígon és el que a la Carta Arqueològica pren el nom de Església de Sant Joan de la Mata Xica; però amb un polígon de protecció molt més reduït, només al voltant de l’església. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86478 | Jaciment Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-can-vinyers | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera; pp. 247.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 76.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> | XIII - XVIII | Es desconeix l’abast cronològic i territorial perquè no s’hi ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span>Can Vinyers és una de les masies més significatives del municipi, documentada des del 1426. Posseïa bona part dels terrenys que van servir, un cop parcel·lats, per urbanitzar els primers carrers del poble sorgit a partir del segle XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’ocupació de l’espai de la masia es pot remuntar a principis de l’edat mitjana. Aquesta continuïtat d’ús en fan un espai d’alt interès arqueològic, ja que poden restar estructures en el subsòl que només amb metodologia arqueològica es podrien documentar. Tal i com diu l’article 46 de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català “ Els béns mobles i immobles de caràcter històric per a l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica integren el patrimoni arqueològic català”.</span></span></span></p> | 08120-46 | Can Vinyers (Carrer de Pompeu Fabra, s/n). | <p><span><span><span>La primera referència documental de la masia és de 1426 i la trobem a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt amb la denominació de “mas Vinyés”. “Definició feta per Pere bassa, de Sant Joan de Matadepera, amb els seus pares i muller, a fra valentí, abat de Sant Llorenç del Munt, d’una peça de terra prop de la riera de Matadepera. Termena a sol ixent amb el torrent de Vilanova. A migjorn amb honor del mas de Font. A ponent amb el torrent i honor de dit mas. A tramuntana amb honor de dit mas, i es conclou en dit torrent de Vilanova. Per la qual definició dit abat li ha definit la tasca d’unes terres seves que termenen des del torrent del mas Font, en el mas de Fexes, i en els honors del mas Pedrós, i d’altra part termenen amb els honors del amb Blancafort i en el pedró de pedres, i baixen devers el torrent en les oliveres del mas Vinyés. A ponent i tramuntana amb el torrent que discorre del amb de la Bassa i amb el mas Font dels quals ha de donar dècima. S’han retingut però tasca de quatre vinyes o peces de terra, ara plantades, ja termenades, en el Prat, que també paguen dècima. Fet el 26 de gener de 1426. Clos per Galceran de Riches, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, nº 90” (Fernando:1987)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Vinyers a partir de mitjan segle XIX, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre. La font de Can Vinyers va ser un punt de trobada social i cultural durant la primera meitat del segle XX. Recentment la masia i el seu entorn han estat objecte d'importants modificacions per tal de condicionar-la al nou ús.</span></span></span></p> | 41.5991000,2.0315800 | 419296 | 4605719 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6446.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86479 | Jaciment de La Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-mateta | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, J. (1926). Can Torrella; dins Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa, pàg. 20.</span></span></span></p> | XI - XX | Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span>La Mateta, també coneguda com la Mata Xica, és fruit d’una reforma de l’antic mas Torrella de Dalt. L’ocupació d’aquest espai pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que poden restar estructures en el subsòl que només amb metodologia arqueològica es podrien documentar. Tal i com diu l’article 46 de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català “ Els béns mobles i immobles de caràcter històric per a l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica integren el patrimoni arqueològic català”.</span></span></span></p> | 08120-47 | La Mateta, s/n. | <p><span><span><span>No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció.</span></span></span></p> | 41.6096500,2.0064700 | 417217 | 4606914 | 08120 | Matadepera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430937.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86480 | Jaciment del Turó de sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-de-sant-joan | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNS, Núria (1981). Notes sobre les troballes d’interès arqueològic; dins L’Escletxa, núm. 1, pp. 8-11.Matadepera. Centre de Recerca de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></p> | III - I aC. | Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span>Turó de 619 metres d’alçada, situat al sud-oest de la Serra de les Pedritxes que fa de partió entre els municipis de Terrassa i Matadepera, dins la propietat de Can Roure. Domina la plana septentrional de Terrassa i el curs de la Riera de Les Arenes, al seu pas per Matadepera, així com el pas del Camí Ral de Barcelona a Manresa. Al seus peus s’alça l’església de Sant Joan les masies de Can Roure, La Mateta, i La Torrella, nucli original del municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fruit de la campanya de prospecció efectuada per l'elaboració de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, s'hi trobaren alguns fragments ceràmics en superfície, a la zona més elevada. Els materials identificats corresponen a fragments d'àmfora ibèrica, ceràmica comuna, i algun fragment molt rodat de campaniana sense determinar. A partir d’aquest material es podria especular sobre un assentament protohistòric d’època ibèrica, però l’absència d’estructures no permet definir més característiques del jaciment.</span></span></span></p> | 08120-48 | Turó de Sant Joan | <p><span><span><span>L’any 1988, amb motiu de l’elaboració de la carta Arqueològica del Vallès, es van poder recollir i documentar fragments de ceràmica d’època ibèrica. Però sembla que la presència de material arqueològic ja es coneixia amb anterioritat, segons Xavier Font (1997) que recull el testimoni d’en Jaume de Can Roure.</span></span></span></p> | 41.6066300,2.0042000 | 417024 | 4606581 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86480-p1430893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86480-p1430914.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El conreu de la vinya durant segles en aquesta zona fa que es conservin parets de vinya de pedra seca que en cap cas es poden confondre amb estructures muràries d’època ibèrica. | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86481 | La Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII - XIX | S’hauria d’arrebossar la façana per assegurar-ne un bon manteniment i per criteris estètics i de manteniment de la tipologia constructiva. Caldria que en el planejament es tingués en compte les tècniques i materials tradicionals en aquest tipus de construccions per mantenir la tipologia local. | <p><span><span><span>La casa Assumpta Ribó i La Balma són dues cases de cos, que actualment estan unificades a nivell de planta baixa per un local comercial de l’àmbit de la restauració, que respon al nom de Cal Madu. Visualment formen un mateix conjunt estructural. Aquestes cases responen a una mateixa tipologia de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha repicat el parament de la façana deixant vista l’obra irregular amb paredat mixt i maons, fet que deixa desprotegida l’estructura. Els arrebossat no només tenien un sentit estètic, sinó també de protecció contra les inclemències climatològiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de la planta baixa de ben segur que han patit modificacions de l’obra original per adaptar-ho a les noves necessitats del local. Però a la planta pis sembla que s’ha mantingut la petita finestra original de cada cas, amb la llinda feta amb arc de maó posat a sardinell o a plec de llibre.</span></span></span></p> | 08120-49 | Carrer de Sant Joan, núm. 63 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5993500,2.0272300 | 418934 | 4605751 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86481-dsc6543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86481-dsc6555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86481-p1430373.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l’interior destaca els sostres fets amb volta catalana. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86482 | La Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mateta | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, J. (1926). Can Torrella; dins Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa, pàg. 20.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Masia situada en la part baixa de la serra de les Pedritxes, al peu del turó de Sant Joan i a la banda dreta de la riera de Les Arenes, a tocar amb l’església de Sant Joan. S’aixeca damunt una àmplia terrassa que anivella el terreny. És de planta rectangular, gairebé quadrada, formant un cos compacte de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les principals façanes són la de llevant i la de migdia. En aquestes és on es veu l’esforç programàtic a l’hora de dissenyar les obertures, buscant la simetria i l’equilibri entre el ple i el buit. Al tractar-se d’una edificació del segle XIX, no es distribueix segons el fus horari, sinó que situa la façana principal a la façana de llevant. La composició es fa a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures, on només l’eix de l’esquerra difereix dels altres tres, amb finestres més petites. En canvi en els altres tres eixos destaquen els balcons, tres per planta, amb barana de ferro. En planta baixa hi trobem la porta d’accés i les finestres als costats. Destaca el rellotge de sol en el primer pis entre el primer i el segon balcó. El parament és arrebossat llis i pintat d’ocre. Als voltants de les finestres s’ha pintat una franja en blanc. Les obertures de la planta baixa tenen brancals i llindes de pedra treballada. A la llinda de la porta hi ha un element decoratiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana orientada a migdia té una distribució anàloga ala de llevant: dels quatre eixos, només el segon i el quart tenen finestres amb balcons i es combinen amb finestres més petites en els eixos u i tres. El rellotge de sol es troba a la planta pis entre els balcons, per damunt d’una de les petites finestres d’aquest eix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen les feixes de conreu amb marges d’obra ben treballats paral·lels al camí i que amb molta probabilitat pertanyien a l’antiga Can Torrella de Dalt. De la mateixa manera que la resta d’estructures que envolten l’edifici i que presenten una factura més arcaica.</span></span></span></p> | 08120-50 | Torrella de Dalt; Mata Xica | <p><span><span><span>Les masies de La Mateta, Can Roure, Can Torrella de Baix, el Mas Cellers, Can Ferrers de Dalt i Can Ferrers de Baix, es troben vertebrades al voltant del Camí Ral de Barcelona a Manresa, seguint la línia de la riera de Les Arenes. L’església de Sant Joan vertebrarà al seu voltant el nucli originari de Matadepera durant segles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Mata compra el mas Torrella de Dalt el 15 de maig de 1821 per construir-hi La Mateta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Solà (1926) publica un recull de documents i consideracions per aportar dades a la història de Can Torrella: “Es diu que Torrella de Dalt fou l’antic Mas del Pou, que no tardaria gaire a ser absorbida per la primera. (...). Els amos visqueren una pila de centúries al primer, tenint al de baix el forn de vidre i el d’obra, que estaven en el seu fort pels anys 1799, així com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el baró de linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa , que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la (...) a 15 de maig de 1831 es vengueren aquell antiquíssim casal del mas de dalt a Francesc Mata, qui hi construí la Mata Xica '.</span></span></span></p> | 41.6092300,2.0067900 | 417243 | 4606867 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86482-p1430908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86482-p1430885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86482-p1430947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86482-p1430942.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaquen dos rellotges de sol, un a la façana de llevant, i l’altre a la façana de migdia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86486 | Monument a Cal Parramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-cal-parramon | <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1990). Mn. Jaume Torres i Cuscó, pàg. 30. Akribos Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del Nou Poble de Matadepera, 1768-1868. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Volum III, fitxa 107.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Monument situat en una cantonada de la Plaça de la Germandat de Sant Sebastià, s/n, entre el carrer de Sant Joan i la carretera de Terrassa, on fa uns anys havia existit una casa avui enderrocada, coneguda amb el nom de Cal Perramon. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un muret de maó disposat en els seus dos extrems de manera esgraonada, d’un metre d’alçada que fa cantonada, recordant el mur de la casa que hi havia en aquest indret. I entre els dos, per la part exterior, el vell corró de molí, que protegeix la cantonada de la casa, amb la típica forma troncopiramidal que s’ha preservat. A la part superior, una planxa en forma de triangle invertit, realitzada en ferro corten polida, a la qual s’hi ha collat una placa de ferro amb el següent escrit: “Aquesta pedra és una de les petjades que / els nostres avantpassats ens varen deixar / de testimoni del seu pas per Matadepera”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur de maó presenta a ambdós costats, un medalló amb l’escut del poble. Estan situats a mitja alçada. Finalment a l’interior, s’ha decorat amb una xapa de corten polida en la qual s’hi pot veure la reproducció d’una fotografia de principis de segle XX “J.B. Matadepera - Plaza de la Iglesia” amb la casa enderrocada i el corró al costat de la porta. La reproducció s’ha fet sobre una planxa de metall polit i protegida per una fulla de metacrilat.</span></span></span></p> | 08120-54 | Plaça de la Germandat de Sant Sebastià s/n | <p><span><span><span>Cal Parramon, enderrocada a finals del segle XX, la fa construir l’any 1834 Jaume Pi de la Serra (de Can Vinyers). A la planta baixa hi havia el celler amb els cups i la premsa. La planta pis estava destinada a habitatge. Més endavant, el seu propietari esdevé alcalde i entre els anys 1851 i 1853, una part de la planta pis s’habilita com Ajuntament, i més endavant ho farà com escola i fins i tot com a sala de ball i cafè pel poble. També havia funcionat com a carnisseria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans del seu enderroc, una part de la planta baixa també es va habilitar com a comerç de complements de la llar.</span></span></span></p> | 41.5990300,2.0277300 | 418975 | 4605715 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86486-dsc6379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86486-dsc6380.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86497 | Rellotge de sol de tarda de La Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-la-mateta | <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX - XXI | <p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor, situat a la planta pis de la façana de migdia de La Mateta o La Mata Xica. És del tipus vertical declinant orientat a sud-est. Es tracta d’un rellotge circular, policromat, emmarcat. Està realitzat al damunt de l’arrebossat de la façana, entre una sanefa decorativa que separa la planta primera de la segona i per sobre d’una finestra. El quadrant queda emmarcat per un requadre pintat de color blanc amb delimitació de dos colors, el grana i l’ocre, en un intent de preservar la profunditat. Al seu interior, a la part superior, un astre solar geomètric, envoltar per una corona. D’aquesta neixen les línies horàries, que marquen les hores, de cinc del matí a cinc de la tarda, sense numeració. Aquestes fineixen en un altre cercle del qual surten alhora les mitges hores, mer curtes. El gnòmon és de vareta, de secció circular. Neix de la part inferior de l’astre. No està signat. Sembla que el lliscat interior del quadrant s’hagi respectat.</span></span></span></p> | 08120-62 | Masia La Mateta, s/n | <p><span><span><span>Francesc Mata compra el mas Torrella de Dalt el 15 de maig de 1821 per construir-hi La Mateta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Solà (1926) publica un recull de documents i consideracions per aportar dades a la història de Can Torrella: “Es diu que Torrella de Dalt fou l’antic Mas del Pou, que no tardaria gaire a ser absorbida per la primera. (...). Els amos visqueren una pila de centúries al primer, tenint al de baix el forn de vidre i el d’obra, que estaven en el seu fort pels anys 1799, així com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el baró de linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa , que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la (...) a 15 de maig de 1831 es vengueren aquell antiquíssim casal del mas de dalt a Francesc Mata, qui hi construí la Mata Xica '.</span></span></span></p> | 41.6086200,2.0068100 | 417244 | 4606800 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86497-p1430890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86497-1271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86497-p1430951.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 1271.Amb la darrera restauració de la façana es va tornar a pintar el rellotge que difereix de la imatge realitzada per M. Dalmau el dia 25 de juliol de l’any 1999. S’adjunta una fotografia per a deixar-ne constància, extreta de la pàgina web de l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans, de la Societat Catalana de Gnomònica. El rellotge estava realitzat damunt de l’estucat de la façana. El quadrant quedava emmarcat per un requadre del tipus “trompe l’oeil” amb diferents tonalitats pictòriques blavenques i grises. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml