Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86498 | Rellotge de matí de La Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-mati-de-la-mateta | <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX - XXI | Probablement es tracti d’un rellotge del segle XIX, quan es va construir la casa. La darrera restauració s’ha fet en acord amb el repintat actual de la façana. | <p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor, situat a la planta pis de la façana nord-est de La Mateta o La Mata Xica. És del tipus vertical declinant. Es tracta d’un rellotge oval, emmarcat. És de grans dimensions, situat entre dues balconeres i per sota una motllura de la façana. Està pintat damunt de l’antic estucat, del qual amb la restauració i repintat modern només se’n pot veure una minsa part dessota de les hores.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadrant, queda emmarcat per un requadre pintat de color grana amb tres perfils blancs que intenten donar una certa profunditat. Mentre que el cercle on s’emmarquen les hores és de color blanc amb els perfils de color grana a l’interior i grana i blanc a l’exterior. Per la seva orientació, les línies horàries estan molt agrupades, i neixen pel costat esquerre; Estan pintades de color blanc. Senyalen des de les 5 fins les 11 del matí, en xifres àrabs, que s’han repintat de color negre respectant el dibuix originari. El gnòmon és de vareta, de perfil circular. No està signat.</span></span></span></p> | 08120-63 | Masia La Mateta, s/n | <p><span><span><span>Francesc Mata compra el mas Torrella de Dalt el 15 de maig de 1821 per construir-hi La Mateta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Solà (1926) publica un recull de documents i consideracions per aportar dades a la història de Can Torrella: “Es diu que Torrella de Dalt fou l’antic Mas del Pou, que no tardaria gaire a ser absorbida per la primera. (...). Els amos visqueren una pila de centúries al primer, tenint al de baix el forn de vidre i el d’obra, que estaven en el seu fort pels anys 1799, així com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el baró de linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa , que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la (...) a 15 de maig de 1831 es vengueren aquell antiquíssim casal del mas de dalt a Francesc Mata, qui hi construí la Mata Xica '.</span></span></span></p> | 41.6092400,2.0068800 | 417250 | 4606868 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86498-p1430946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86498-1272.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 1271.Amb la darrera restauració de la façana es va tornar a pintar el rellotge que difereix de la imatge realitzada per M. Dalmau el dia 25 de juliol de l’any 1999. S’adjunta una fotografia per a deixar-ne constància, extreta de la pàgina web de l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans, de la Societat Catalana de Gnomònica. El rellotge estava realitzat damunt de l’estucat de la façana. El quadrant quedava emmarcat per un requadre del tipus “trompe l’oeil” amb diferents tonalitats pictòriques ocres i el cercle on s’emmarcaven les hores era de color blanc. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86500 | Rellotge de sol de Cal Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-raurell | XXI | <p><span><span><span>Rellotge de sol amb orientació sud-oest, situat per sota mateix del ràfec, entre dues finestres reixades de punt rodó. És del tipus vertical declinant. Està realitzat damunt d’un preparat de morter de calç i esgrafiat. El quadrant consisteix en un astre solar geomètric, amb quinze raigs a mena de fulla el·líptica que sobresurten per la part superior. Per dessota mateix, formant un semicercle decorat amb impressions circulars s’hi delimiten les línies horàries, que marquen de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda, en xifres romanes. El rellotge queda emmarcat per un esgrafiat geomètric de vores arrodonides que recorda una gerra de tipus orientalitzant, molt estilitzada. La part inferior o sòcol està decorat per una sanefa floral simètrica. El gnòmon o estil, de vareta simple surt de la part inferior del sol. La decoració pictòrica és a base d’ocre. </span></span></span></p> | 08120-65 | Carrer de Pere Raurell, núm. 6 | 41.6020600,2.0286700 | 419057 | 4606051 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86500-p1430246.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 86501 | Rellotge de sol de la Torre Guillermina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-guillermina | XXI | No està acabat | <p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor, situat a l’extrem dret la façana orientada al sud-oest de la casa. És del tipus vertical declinant. Es tracta d’un rellotge esgrafiat, molt esquemàtic que recorda un personatge femení. Es compon d’un quadrant delimitat per una forma oval amb un gnòmon o estilet de vareta simple al seu interior. Resseguint aquesta forma, una sanefa de formes arrodonides delimita, en un degradat totalment simètric, els cabells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inferior, una orla en moviment amb el següent lema: “ SEMPRE ES MES TARD DEL QUÈ ET PENSES”. Els colors emprats són l’ocre molt pàl·lid pel fons, que correspon amb el de la façana i els esgrafiats en un rosa envellit. </span></span></span></p> | 08120-66 | Carrer d’Àngel Guimerà, núm. 56 | <p><span><span><span>Torre dissenyada per l’arquitecte Pedro Pigrau, a partir dels anys quaranta. En els esgrafiats que s’esmenten i a les fotografies del catàleg previ al Mapa de Patrimoni Cultural de Matadepera actual no s’observa aquest rellotge de sol, que sembla haver estat realitzat en la darrera rehabilitació i pintat de la façana.</span></span></span></p> | 41.6012800,2.0264100 | 418868 | 4605966 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86501-p1430586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86501-p1430587.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86502 | Rellotge de sol de matí de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-vinyers | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de matí, situat a la planta pis de la façana principal de la casa, a mà esquerra d’una finestra amb la data de 1594 gravada a la llinda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És del tipus vertical declinant, orientat a l’est. Està fet en pedra artificial, collat amb morter cola. Té forma circular. Mesura un metre aproximadament de diàmetre, i està emmarcat per una vora, com si es tractés d’un rellotge de campanar. Al seu interior un semicercle de distribució al pol, amb el gnòmon o estil de vareta simple, molt estilitzat, gairebé imperceptible. Les línies horàries estan esgrafiades. Senyalen les hores des de les 5 del matí fins a les 12 del migdia en xifres àrabs, i en un traç més curt, les mitges hores (només dos quarts d’onze i dos quarts de dotze). Destaquen les 10 del matí on els números estan invertits “0I” per comptes de “I0”. Policromat. Gris per la vora amb fons interior ivori. Xifres de color negre. No està signat.</span></span></span></p> | 08120-67 | Carrer de Pompeu Fabra, s/n | 41.5992600,2.0318200 | 419316 | 4605737 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86502-p1430268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86502-p1430267.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86503 | Rellotge de sol de tarda de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-vinyers | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de tarda, situat a la planta pis de la façana orientada a ponent de la casa, per sota de la canal. És del tipus vertical declinant, orientat al sud-oest. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està fet en pedra artificial, collat amb morter cola. Té forma circular. Mesura un metre aproximadament de diàmetre i està emmarcat per una vora, com si es tractés d’un rellotge de campanar. Al seu interior un semicercle de distribució al pol, amb el gnòmon o estil de vareta simple, molt estilitzat, gairebé imperceptible. Les línies horàries estan esgrafiades. Les línies horàries estan esgrafiades. Senyalen les hores des de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda, en xifres àrabs, i en un traç més curt, les mitges hores. Policromat. Gris per la vora amb fons interior ivori. Xifres de color negre. S’observa una fissura iniciada per sota del ràfec mateix, que travessa de dalt a baix el costat esquerre del rellotge, surt entre les 10 i les 11 del matí, continua per la façana. Una de petita, més incipient és la que es pot observar entre les 5 i les 6 de la tarda. No està datat.</span></span></span></p> | 08120-68 | Carrer de Pompeu Fabra, s/n | 41.5992800,2.0315700 | 419295 | 4605739 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86503-p1430261.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 1274. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 86507 | Sant Honoré Cafeteria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-honore-cafeteria | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII - XIX | <p><span><span><span>Edifici comercial d’una sola planta, ubicat a la cantonada del Carrer de Sant Joan amb el Passatge del Rellotge i que formava part de l’antic Hostal de la marieta, just al davant. Té accés per les dues façanes. És de planta rectangular i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat en la seva pràctica totalitat; només sota la finestra s’ha deixat el paredat vist. També s’han deixat vistos l’emmarcament d’una de les portes d’accés i l’arc de maó posat a sardinell del finestral central.</span></span></span></p> | 08120-72 | Carrer de Sant Joan, núm. 65 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5994000,2.0271500 | 418927 | 4605757 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86507-p1430392.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86507-dsc6546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86507-p1430397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86507-p1430395.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Hostal de la Marieta, propietari d’aquesta parcel·la l’any 1784, hi construeix les cavallerisses i el pou; que subministrà aigua als veïns fins ben entrada la segona meitat del segle XX. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86520 | Trull de Cal Motxu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-motxu | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLE, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span>Casa de còs entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües acabat amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és molt simple: hi ha dues portes a la planta baixa, la més petita afegida a posteriori. A la planta pis, damunt l’eix de la porta principal, hi trobem una balconada amb reixa de ferro. Totes les obertures són de llinda recta. El parament està fet a base d'un escardejat sense lliscar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer de Sant Isidre és un dels primers carrers del poble, que fins ben entrat el segle XX, era bàsicament rural i de poblament dispers. Les construccions tipològicament característiques d’aquest carrer, tenen una amplada d’un o dos cossos. Presenten elements comuns característics de les tasques agrícoles dels seus propietaris. A partir de la segona meitat del segle XIX s’hi fan modificacions, però cal Motxu conserva bona part dels elements originals que es destinaven a l’elaboració d’oli i vi. Destaca la premsa, els cups, la pedra de moldre i la maquinària de rotació.</span></span></span></p> | 08120-85 | Carrer de Sant Isidre, 24 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Isidre es forma de les parcel·lacions que Josep Pratginestós realitza l’any 1786. La seva propietat limitava amb la de Pi de la Serra de Can Vinyers i per aquest motiu planifica que quedin “8 pams (1,55m) a la part de davant perquè quan en Pi de la Serra decideixi fer el mateix quedi un carrer de 3,10 m d’amplada”. D’aquesta manera es forma la part septentrional del carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1843 és Domènech Pi de la Serra qui inicia un seguit d’establiments similars que configuraran la part meridional del carrer, quedant l’amplada fixada en 3,10 metres tal i com havia previst Josep Pratginestós. El trull de cal Motxu correspondria a aquesta part del carrer. Ametller (1997) escriu “En Pi de la Serra de Can Vinyers, establí l’any 1858 a l’Antoni Gorina i Riera 68.859 pams quadrats, que comprenia tota la resta del carrer Sant Isidre, tirant avall fins a trobar aquella travessia, que ja havia estat planificada, avui carretera de Terrassa [...] l’Antoni Gorina i el seu pare, en Valentí, van construir-hi una era prop de la travessia. Una mica més tard, construí més amunt un cobert amb una premsa, cups i un pou. El valor total d’aquesta obra fou de 700 duros”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest trull va ser el darrer funcionant en el nucli antic. N’hi havia tres més que han desaparegut: el trull del Vicenç, el trull de cal Jep i el trull del Castell.</span></span></span></p> | 41.5989100,2.0266000 | 418881 | 4605703 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86520-dsc6359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86520-dsc6361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86520-p1430192.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és un local de restauració. Està mal ubicat en el catàleg municipal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86522 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis de Matadepera, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie Delichon urbica coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Destaquen els situats a les antigues escoles, o la colònia establerta en una casa situada entre el carrer de Pere Aldavert i el carrer d’Àngel Guimerà o al carrer Balmes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08120-87 | Matadepera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5998000,2.0280300 | 419001 | 4605800 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86522-p1430628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86522-p1430242.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per establir-se a proximitat de l’home, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre. La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 86797 | Can Ferrers de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrers-de-dalt | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terassa: Caixa d'estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XV-XXI | Masia molt transformada del seu aspecte original, però que es troba en bon estat de conservació des d'un punt de vista estructural. | <p><span><span><span><span><span>Masia situada a la part baixa del turó de Les Pedritxes, formant part de l’entramat de la urbanització homònima. Està composta per dos cossos de planta rectangular disposat en angle recte. Tant un com l’altre amb planta baixa i pis. El cos principal, amb la façana orientada a migdia, té la coberta de teules a un únic vessant, en pendent cap a la façana posterior. El cos lateral té la coberta amb una inclinació lateral, desguassant al costat dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots els paraments de les diverses façanes són de paredat de pedra vista, repicats. Les obertures tenen emmarcaments fruit de reformes recents. Algunes obertures tenen la llinda de fusta. En el cos lateral hi destaca una gran entrada d’arc escarser, que dona pas a una antiga dependència de caire productiu.</span></span></span></span></span></p> | 08120-88 | Carrer Mas Cellers, 26 | <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> | 41.6166800,1.9993800 | 416635 | 4607702 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86797-dsc6800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86797-dsc6796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86797-dsc6799.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com a Mas de Les Pedritxes. En aquest mas es desenvolupa l’acció de la llegenda del Casalot de la salamandra; o la Maledicció de can Farrés de Dalt.Junt amb Mas Cellers, Can Ferrers de Dalt i el conjunt de Can Roure, La Mateta i Can Torrella constitueixen la línia d’assentaments que segueixen la Riera de Les Arenes des de ponent, nucli originari de l’actual municipi amb l’antiga ermita de Sant Joan i que s’ha vertebrat també al voltant de la zona rural del Camí Ral de Manresa.Podem trobar escrit el seu nom de diverses maneres: Farrés, Ferrés o Ferrers | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86798 | Jaciment de Can Ferrers de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ferrers-de-dalt | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XV-XVIII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Dalt, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</p> | 08120-89 | Carrer Mas Cellers, 26 | <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> | 41.6167400,1.9992500 | 416624 | 4607708 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86798-dsc6794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86798-dsc6795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86798-dsc6799.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquest mas es desenvolupa l’acció de la llegenda del Casalot de la salamandra; o la Maledicció de can Farrés de Dalt. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86799 | El casalot de la Salamandra - La maledicció de Can Farrés de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-la-salamandra-la-malediccio-de-can-farres-de-dalt | <p><span><span><span>SERRANO, Vicenç (1971). <em>Els misteris de Can Farrés de Dalt</em>, pàg. 11. Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.; SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>. Farell editors. </span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>La llegenda del Casalot de la Salamandra o també coneguda com La maledicció de can Farrés de Dalt diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“El casalot de les Pedritxes, antigament can Farrés de Dalt, es troba a uns dos quilòmetres al nord del poble de Matadepera, entre la serra de les Pedritxes i la riera de les Arenes. En Bernat, pastor i extraordinari coneixedor de la zona, explica la maledicció que va caure sobre aquesta casa, coneguda després de la tragèdia com al “mas Maleït”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot va succeir quan vivia al mas la tercera generació de masovers. Van tenir un any de pluges generoses i d’excel·lents collites. El bestiar tenia més i millors cires, les abelles feien més mel, les vinyes estaven plenes de raïm, el cereal prometia com mai, l’hort donava els millors productes d’aquelles contrades i la caça era abundant. El Tonet i la Margarida, que en aquell moment eren els masovers, veient com es presentava l’anyada no es van estar de res i van comprar un cavall jove, calçat i roba nova.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però un dia que plovia molt va arribar al mas una salamandra. La nena peita la va veure i en va quedar meravellada pels colors de la seva pell, de manera que se la va endur a la cuina de la casa per jugar-hi. Amb un pal la feia caminar i li donava cops. Quan va arribar la mare la va renyar fort, la va fer anar a dormir sense sopar i va fer fora de casa aquella bestiola a cops d’escombra. L’endemà tota la família era morta, menys la criatura que havia anat a dormir sense sopar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns familiars es van endur la criatura, però pensant-se que els duria mala sort van acabar portant-la a un asil. Al cap d’uns mesos una família que venia del Pirineu va ocupar el mas maleït sense fer cas als veïns. Però els veïns, convençuts com estaven que la salamandra tornava cada nit a comprovar que els antics masovers eren ben morts, van començar a sentir odi pels nous ocupants de la casa. Però aquests, malgrat tot, se sentien feliços perquè la collita es presentava esplèndida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cas és que una nit la dona es va despertar sobtadament perquè veia una estranya claror fora de casa. Quan van sortir a mirar què passava van veure com el foc destruïa tots els camps de cereal. El masover, desesperat, va agafar una falç i va començar a segar el blat amb la intenció d’aturar el foc, però aquest era massa poderós i ho va haver de deixar a punt de perdre ell mateix la vida. L’endemà a trenc d’alba, aquella família va carregar un carro i van deixar el mas. Al cap d’uns mesos van arribar al mas uns masovers nous, però també aquests van ser víctimes de la superstició dels veïns. L’endemà van trobar mort tot el bestiar que havien portat a la casa: el cavall, sis cabres, mitja dotzena de gallines i el gos. Des de llavors aquell mas no ha tornat a estar mai més habitat i va apassar a ser anomenat el casalot de la Salamandra. Encara avui el casalot causa temor als veïns d’aquella contrada, que creuen que l’ànima dels quatre morts encara habita la casa i que la salamandra els visita cada nit per demostrar el poder del seu verí”.</span></span></span></p> | 08120-90 | Carrer del Mas Sallés, 26 | <p><span><span><span>Aquesta casa també era coneguda amb el nom del Casalot o Casalot de les Pedritxes.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> | 41.6166700,1.9993200 | 416630 | 4607701 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86799-dsc6800.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La llegenda ha estat transcrita íntegrament del llibre de Jordi Suades i David Sanz (2000). | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 86800 | Can Ferrers de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrers-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. </em>Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XV - XXI | <p><span><span><span><span><span>Masia situada a la part baixa del turó de Les Pedritxes. Es troba tancada per un mur perimetral, amb accés amb un barri amb coberta de teules i portalada de fusta de doble vano. L’estructura actual és fruit d’ampliacions diverses però manté l’equilibri estructural i la integració de diversos elements. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, o</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>n hi destaquen el portal rodó, dovellat i les finestres amb els seus brancals, ampits i llindes de pedra. Només algunes d’aquestes obertures es disposen simètricament a partir de tres eixos de verticalitat; el portal i una finestra del primer pis, a l’eix central; i les finestres laterals de la planta baixa i pis, alineades en els eixos dels costats. A més troben dues finestres més petites a les golfes i una altra al costat dret de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les pedres dels emmarcaments de les obertures són de procedència diversa; només algunes d'elles són originàries de la casa, fetes amb gres vermell local. La resta foren col·locades amb la darrera reforma de la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També destaca un contrafort frontal a la dreta del portal d’entrada. Així com el brocal del pou, a l’angle esquerre format per la façana i el mur de tancament. Aquest pou és d’accés directe des de l’interior, on hi havia la cuina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat a la façana principal i de paredat vist a les façanes laterals i posterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part posterior hi havia 5 tines, de les que només se’n conserven les boixes. També es conserva la boca del forn de pa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-91 | Carrer del Mas Ferrers, 4 | <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual propietari la va comprar a l’amo del Mas de La Barata.</span></span></span></span></span></p> | 41.6148000,2.0032500 | 416955 | 4607489 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86800-01dsc6815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86800-02dsc6816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86800-03dsc6818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86800-04dsc6823.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Junt amb Mas Cellers, Can Ferrers de Dalt i el conjunt de Can Roure, La Mateta i Can Torrella constitueixen la línia d’assentaments que segueixen la Riera de Les Arenes des de ponent, nucli originari de l’actual municipi amb l’antiga ermita de Sant Joan i que s’ha vertebrat també al voltant de la zona rural del Camí Ral de Manresa.Podem trobar escrit el seu nom de diverses maneres: Farrés, Ferrés o Ferrers | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86801 | Jaciment de Can Ferrers de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ferrers-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>ERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XV-XVII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Baix, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></p> | 08120-92 | Carrer del Mas Ferrers, 4 | <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual propietari la va comprar a l’amo del Mas de La Barata.</span></span></span></span></span></p> | 41.6147100,2.0033100 | 416960 | 4607479 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86801-01dsc6815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86801-dsc6822.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86808 | Jaciment del mas Gilabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-gilabert | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>CARTA ARQUEOLÒGICA. VALLÈS OCCIDENTAL (1989). Arxiu d’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d’Arqueologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadapera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIV-XVIII | Mas totalment enderrocat, però arqueològicament parlant no s'hi ha fet cap intervenció científica per esbrinar l'abast de les estructures conservades. Tot i que la visita al lloc aha detectat remoció del terreny. | <p><span><span><span>Mas rònec situat a mà dreta, pujant per l’Avinguda de Catalunya, en una parcel·la boscosa que es localitza immediatament després del mur de tancament posterior de la casa del carrer de la Roureda, núm. 1 i la parcel·la de terreny on hi ha el forn d’obra anomenat, de les Pedritxes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S’observen restes de murs d’un metre d’amplada amb murs divisoris a l’interior d’uns quaranta a seixanta centímetres d’alçada visibles, que deixen entreveure una construcció de planta quadrangular que s’endinsa o queda tallada amb motiu de la construcció d’una torre al carrer de la Roureda, núm. 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, i sobretot a la zona sud-oest de la construcció, hi ha un important amuntegament de restes, entre les quals s’identifiquen varis fragments de teula àrab i rajols. Dins d’una de les habitacions s’ha localitzat un carreu de pedra perfectament escairat. </span></span></span></p> | 08120-93 | Avinguda Catalunya, s/n | <p><span><span><span>Ballbé esmenta un precari de l’any 1322 fet per Fra Guillem, Abat del monestir de Sant Llorenç del Munt a Maria, filla de Jaume Gelabert del terme de Matadepera (S.S.LL.M.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1327 el mateix abat Guillem firma un segon precari del mas Gelabert de Matadepera (S.S.LL.M).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 5 de juny de 1478 la propietat surt escripturada com a mas amb domini alodial, propietat de Pere Eura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment Ballbé també diu que aquest mas també se’l havia anomenat “Les Bertolines” (J.S.) sense precisar la font.</span></span></span></p> | 41.6154300,1.9983500 | 416548 | 4607564 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86808-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86808-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86808-014.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és de fàcil localització si es ressegueix el mur de tancament de la finca esmentada anteriorment. Els rebaixos que s’observen actualment, fan pensar en una excavació sense autorització.Uns dos-cents metres més amunt d’aquest hi ha el forn de les Pedritxes, probablement relacionat amb aquest antic mas. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86809 | Mas Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cellers | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span>Masia situada al peu del turó de les Pedritxes, entre el mas Ferrers de Dalt i el mas Ferrers de Baix. <span><span>La tipologia correspon a la tradicional estructura de la masia d’aquesta zona, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana s’organitza compositivament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. Es troben lleugerament desplaçats a l’esquerra en relació al carener. L’eix central ve definit pel portal rodó dovellat i una finestra al primer pis. Els eixos laterals per sengles finestres en planta baixa i pis. Les dovelles del portal porten marques d’identificació que denoten que ha estat desmuntat i tornat a muntar. Aquestes marques consisteixen en una numeració de tipus romà. Són de gres vermell local, a diferència dels brancals, ampits i llindes de les altres obertures. Només a la part del darrera es conserva alguna obertura amb gres vermell. Aquestes són més antigues que la resta. Una de les llindes de la façana posterior porta inscrit l’any 1749.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està envoltada per un barri del que s’ha conservat la portalada de dos vanos amb arc rebaixat fet de maons, coberta doble de teules i embigat de fusta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’era de la masia es troba annexa a la façana de ponent, a una cota superior a la de l’accés a la casa. Una part d’aquesta elevació és d’origen però una altra part és moderna, ja que a sota s’hi ha fet un garatge / magatzem.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i la seva reforma, conserva l’estructura tradicional de tres cossos; amb la cuina en el cos de l’esquerra, el distribuïdor en el central i dependència pel bestiar en el de la dreta. La part de la planta superior corresponent amb el distribuïdor és la sala noble, al voltant de la qual es reparteixen les diferents estances.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la parcel·la hi havia un roure de grans dimensions, que les darreres tempestes han malmès.</span></span></span></span></span></p> | 08120-94 | Carrer de Les Pedritxes, 28 | <p><span><span><span><span><span>Trobem la primera referència documental d’un mas Celelrs en documents de l’Speculo de Sant Llorenç del Munt: “Establiment fet per fra Joan, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Pere Cellés, de sant Joan de Matadepera, del Mas Cellés, que és en dita parròquia en alou de dit monestir (...) Fet el 23 de febrer de 1490. Clos per Bartomeu Gili Amat, regint l’escrivania de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, núm 66” (Ferrando: 1987).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També Ballbé (1985) parla d’un document de l’any 1226 que fa menció d’una concessió feta pel monestir a nom de Ramon Cellers.</span></span></span></span></span></p> | 41.6155100,2.0021300 | 416863 | 4607569 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86809-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86809-002_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86809-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86809-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86809-005_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86809-006.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Trobem el nom escrit de formes diverses: Sellers, Cellés, Selles o Cellers. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86810 | Jaciment del mas Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-cellers | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XIV-XVIII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència del mas Cellers, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></p> | 08120-95 | Carrer de Les Pedritxes, 28 | <p><span><span><span><span><span>Trobem la primera referència documental d’un mas Celelrs en documents de l’Speculo de Sant Llorenç del Munt: “Establiment fet per fra Joan, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Pere Cellés, de sant Joan de Matadepera, del Mas Cellés, que és en dita parròquia en alou de dit monestir (...) Fet el 23 de febrer de 1490. Clos per Bartomeu Gili Amat, regint l’escrivania de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, núm 66” (Ferrando: 1987).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També Ballbé (1985) parla d’un document de l’any 1226 que fa menció d’una concessió feta pel monestir a nom de Ramon Cellers.</span></span></span></span></span></p> | 41.6155600,2.0021900 | 416868 | 4607574 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86810-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86810-031.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86812 | Forn de calç del Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-ton | <p><span><span><span><span><span>AA. VV. (2006). Canvi global i paisatge a la Costa del Tet-Mont-Rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006), dins Documents d’anàlisi geogràfica, 52, pp. 31-48.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV (2006). Diagnosi dels usos del sòl i qualitat ambiental de la Costa del Tet – Mont-Rodon (Sant Llorenç del Munt). Ajuntament de Matadepera. Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER BASSETS, Manuel. (1997). Els orígens del Nou Poble de Matadepera, 1768-1868. Parròquia de Sant Joan, Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER BASSETS, Manuel (1998). Una masia de Matadepera: Can Solà de la Font, o del Racó. Notes per a la seva Història, dins Termes, 13, pp 41-50. Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAÑAMERAS, E. (2001). Can Solà del Racó de Matadepera. Segles XIII-XVII, dins Termes, 16, pp. 91-110. Terrassa.</span></span></span></p> <p>CARMONA, Maria Carme; JUNYENT, Eugeni (2017). Els forns del calç de Matadepera. L'exemple dels forns d'en Corcola, d'en Ton i del camí d'en Girabau, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Matadepera, pp. 67-76. 8 d’octubre de 2017. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</p> <p><span><span><span>CARMONA, Maria Carme; JUNYENT, Eugeni; de VILLASANTE, Rafael (2009). Memòria de la intervenció arqueològica i estudi històric del conjunt industrial dels forns del Corcola, del camí d’en Girabau, del Ton i la pedrera del Turó dels Rossos a Matadepera (Vallès Occidental). Dracma s.c.c.l. Arqueologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CHAVEZ, A.; GONZÀLEZ, R. (2000). El forn de calç de ca l’Agustí, dins Lauro, 29, pp. 106-130. Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASOLICAS, J. (2003). Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera. 1841-1904. Joan Comasolivas. Curial. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LARROSSA, M. (1986). La urbanització de la ciutat industrial. Sabadell, 1845-1900. Col·legi de doctors i llicenciats. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PALOMO, Antonio (2005). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada en el forn de la urbanització de les Pedritxes, del carrer de la Carlina, 21. Matadepera. Direcció General del Patrimoni Cultural. Centre d’Informació i Documentació del Patrimoni Cultural. 6883.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA, P. (1997). Aprofitaments col·lectius i revolució burgesa als boscos del Vallès Occidental (1827-1840), dins Termes, 12, pp. 58-65. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Malgrat s’hagi consolidat, és de vital importància que es mantingui el perímetre estructural net de vegetació tant arbòria com arbustiva i herbàcia per evitar que les arrels i les soques malmetin l’estructura i provoquin un enfonsament. També és aconsellable, en un element d’aquestes característiques, afegir un element de protecció a la boca d’entrada per evitar l’accés al seu interior. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç excavat íntegrament en el marge sud-est del Pla dels Caçadors. És de planta circular, amb el bombament característic a la part central. L’entrada, orientada al sud-est, presenta un petit passadís en forma de ventall amb la volta de pedra falcada amb pedruscall, disposada a plec de sardinell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana actual i la porta d’accés a la fogaina estan restaurades. La pedra està consolidada amb morter. Per sobre de la volta s’hi ha col·locat un ràfec de ferro “Corten” que protegeix l’estructura general de la porta evitant així que la terra del damunt vagi taponant l’accés. Els murs de l’estructura estan fets a base de pedra irregular, els muntants on s’hi ha disposat pedra més grossa, poc treballada, però que dona estabilitat a l’obertura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un parell de graons de formigó i dos en terra batuda permeten, a través d’una rampa interior baixar fins al fons de l’olla redescoberta durant les tasques de neteja. Aquest accés està fet amb pedra collada amb morter i terra batuda. Aquests elements són posteriors a la realització del forn, ja que aquest fou emprat a posteriori com a barraca de pagès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla presenta una bancada de 0’50 metres d’amplada per uns 0’35 a 0’45 cm d’alçada aproximadament. Els murs interiors conserven en certs indrets les marques deixades per l’escoda i importants traces de rubefacció, amb vitrificació de tonalitats verdes. La corona superior està perfectament retallada i delimitada per dues filades de pedra. Està protegida per una barana de fusta.</span></span></span></span></span></p> | 08120-96 | Turó dels Rossos – Camí del Girabau – Pla dels Caçadors. | <p><span><span><span><span><span>El Forn del Ton rep el nom per en Ton Rossinyol, que durant molts anys, a la segona meitat del segle XX el va fer servir com a barraca de pagès, ja que conreava els horts del voltant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2007, la Diputació de Barcelona i Caixa Catalunya signen el Conveni de Col·laboració en les seves actuacions en ordre a la gestió d’espais naturals a escala d’interès local en el qual s’hi adhereix l’Ajuntament de Matadepera, en acord del Ple de sessió ordinària del dia 2 d’octubre de l’any 2008. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arquitecte Rafel de Villasante Garcia, de l’empresa Atlas IP Ecoturísticos, S.L. redacta l’execució del projecte “Posada en valor d’elements de patrimoni rural a la costa del Tet i Mont-Rodó”. L’objectiu principal era el de predefinir el model d’ús públic de l’espai recuperant el patrimoni rural com són els forns de calç, les barraques de vinya i els murs de pedra seca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ajuntament, decideix posar en valor els forns de calç del Corcola i del Ton. S’hi realitza una intervenció arqueològica i s’habilita la zona, protegint la corona amb una barana de fusta i al costat de la boca, s’hi col·loca cartell explicatiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La intervenció es centrà en la neteja i consolidació, tasca que va dur a terme l’empresa Naturalea. A la part superior de la boca d’accés es va retirar la uralita que servia de sostre i s’hi va col·locar una xapa de ferro amb inclinació est per evacuar l’aigua de pluja cap al costat. El perímetre es va protegir amb una filera de pedres per contenir la terra de la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els informadors, Francesc Font (família dels Corcola), a patir de les notes del seu pare Joan Font i Pi, i Antoni Garcia, van explicar als arqueòlegs una manera particular que tenien els calciners de Matadepera de curullar l’olla. “Sembla que els calcinaires de Matadepera acabaven de carregar el forn donant forma de turó o cúpula, però que no sobresortia de la línia de la corona. Un cop fet això, podien preparar quatre pilars, fent un quadrat, de poca alçada (20-30 cm), on dos eren una mica més altes que els altres, per tal de poder col·locar una xapa de ferro amb inclinació a sobre que fes de sostre i evacués l’aigua en cas de pluja. Era molt important que la fornada no es malmetés per culpa de la pluja, ja que això significaria perdre la pedra, que ja no es podria tornar a convertir, la llenya i tot el temps i feina de preparació del forn, extracció de la pedra, recollida de la gavella...” “Un cop es considerava que la pedra ja s’havia transformat, s’ofegava el forn tapant-lo amb sorra, fang o xapes de ferro, i es deixava així uns dies, mentre la calç s’acabava de fer i es refredava”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el dietari d’en Gorina escriu: “<em>Dia 22 de febrer 1859, Padrós ha tapat al forn. Dia 15 el metex, Padrós a desenbrasat al forn y queda en llibertat de funcionar a qui convindrà”</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç. Aquesta, barrejada amb aigua i sorra és converteix en el morter de calç, emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis fins als anys cinquanta, on el ciment i el formigó prenen la davantera. També servirà per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar els safarejos i les cisternes, per ensulfatar les plantes contra les plagues i com a desinfectant de l’aigua.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Abans però d’iniciar el procés de transformació de la pedra en calç, cal construir el forn, normalment proper a una pedrera o jaciment de pedra calcària.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un forn està constituït per varis elements: l’olla, la corona, la boca del forn o de la fogaina, la porta del forn i la banqueta interior. A més, a l’exterior normalment adossat al forn o immediat a ell s’hi pot construir una cabana on farà estada el calciner mentre hagi de vigilar el procés de cocció. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’olla és l’obertura circular o retall en el marge que baixa verticalment des de la zona de càrrega fins al forn o fogaina. Aquesta mena de pou, pot ser de mides petites però n’hi ha de sis a set metres de diàmetre per sis a vuit metres d’alçada. Alguns poden presentar les parets recobertes de pedra. Això permet accedir més fàcilment a la temperatura necessària. A la base de l’olla hi ha una banqueta perimetral, una mena de banc corregut adossat a la paret. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La banqueta és l’indret on s’inicia l’amuntegament de roca calcària de manera a formar una falsa volta. En el cas de que no hi hagi aquesta estructura, els calciners la creen amb la mateixa pedra quan preparen la fornada, deixant sempre un espai buit per poder afegir les gavelles o fagots de branques, des de la boca o porta de la fogaina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca del forn o de la fogaina és l’indret per on s’introduïa la pedra i els fagots de brancatge, i per on un cop la cuita finida, s’extrauria la calç viva. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La corona queda situada a la part superior de l’olla. Es tracta d’un reforç al nivell superior de l’olla, realitzat amb un parell o tres de fileres de pedra, coincidint amb la zona de carrega la roca calcària fins al curull. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos, normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span><br /> <span>Els fagots de llenya i brancatge s'obtenien desbrossant el bosc i la pedra, s’extreia amb pics, i escodes. Un cop obtingut el material primari, es transportava amb carros o mules fins al forn, que s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n podia fer un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres.</span><br /> <span>D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns com els que es poden observar a Matadepera.</span></span></span></span></p> | 41.6102700,2.0353500 | 419624 | 4606956 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86812-dsc6870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86812-dsc6862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86812-p1440081.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Uns metres per sobre del forn, hi ha una pedrera de roca calcària a cel obert, en desús per a l’obtenció de calç. I des del forn, a una vintena de metres, en direcció oest, es localitza un segon forn de calç. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86814 | Forns de calç del camí del Girabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-del-cami-del-girabau | <p>AA.VV (2006). Canvi global i paisatge a la Costa del Tet-Mont-Rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006), dins Documents d’anàlisi geogràfica, 52, pp. 31-48.</p> <p>AA. VV (2006). Diagnosi dels usos del sòl i qualitat ambiental de la Costa del Tet – Mont-Rodon (Sant Llorenç del Munt). Ajuntament de Matadepera. Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB.</p> <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</p> <p>AMETLLER BASSETS, Manuel. (1997). Els orígens del Nou Poble de Matadepera, 1768-1868. Parròquia de Sant Joan, Matadepera.</p> <p>AMETLLER BASSETS, Manuel (1998). Una masia de Matadepera: Can Solà de la Font, o del Racó. Notes per a la seva Història, dins Termes, 13, pp 41-50. Terrassa.</p> <p>CAÑAMERAS, E. (2001). Can Solà del Racó de Matadepera. Segles XIII-XVII, dins Termes, 16, pp. 91-110. Terrassa.</p> <p>CARMONA, Maria Carme; JUNYENT, Eugeni (2017). Els forns del calç de Matadepera. L'exemple dels forns d'en Corcola, d'en Ton i del camí d'en Girabau, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Matadepera, pp. 67-76. 8 d’octubre de 2017. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</p> <p>CARMONA, Maria Carme; JUNYENT, Eugeni; de VILLASANTE, Rafael (2009). Memòria de la intervenció arqueològica i estudi històric del conjunt industrial dels forns del Corcola, del camí d’en Girabau, del Ton i la pedrera del Turó dels Rossos a Matadepera (Vallès Occidental). Dracma s.c.c.l. Arqueologia.</p> <p>CHAVEZ, A.; GONZÀLEZ, R. (2000). El forn de calç de ca l’Agustí, dins Lauro, 29, pp. 106-130. Granollers.</p> <p>COMASOLIVAS, J. (2003). Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera. 1841-1904. Joan Comasolivas. Curial. Barcelona.</p> <p>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</p> <p>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</p> <p>FONT PI, Joan (1981). La construcció antiga, dins revista Escletxa-1. Comunicació tardor /81, pp. 15 a 17. Centre de Recerca del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</p> <p>LARROSSA, M. (1986). La urbanització de la ciutat industrial. Sabadell, 1845-1900. Col·legi de doctors i llicenciats. Sabadell.</p> <p>PALOMO, Antonio (2005). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada en el forn de la urbanització de les Pedritxes, del carrer de la Carlina, 21. Matadepera. Direcció General del Patrimoni Cultural. Centre d’Informació i Documentació del Patrimoni Cultural. 6883.</p> <p>ROCA, P. (1997). Aprofitaments col·lectius i revolució burgesa als boscos del Vallès Occidental (1827-1840), dins Termes, 12, pp. 58-65. Terrassa.</p> <p>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</p> | XVIII-XX | Mantenir net de vegetació tant arbòria com arbustiva i herbàcia el perímetre per evitar que les arrels i les soques malmetin el forn i provoquin un enfonsament. La seva ubicació a proximitat de la urbanització i la facilitat d’accés, fa que sigui freqüentat assíduament. A les parets interiors s’hi ha localitzat gran quantitat de pintades i grafits a més de residus plàstics. | <p><span><span><span><span><span>Els Forns de calç del Camí del Girabau es troben a ponent del turó dels Rossos, gairebé a tocar del camí que transcorre paral·lel per la llera esquerra del torrent de Can Solà del Racó. No es tracta de dos forns que funcionessin paral·lelament sinó que un és més antic que l’altre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Només arribar s’observa la part posterior d’una olla que permet identificar una primera estructura molt malmesa d’entre 2 a 2’5 metres d’alçada màxima conservada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquesta paret, un cop exhaurida la vida del forn, s’hi va practicar una obertura orientada al sud-oest que servís d’accés a la fogaina d’un segon forn, excavat al darrera mateix, en una beta d’argila. Aquest darrer, conserva la totalitat de l’olla amb restes de vitrificació resultat de les altes temperatures. Mesura quatre metres de diàmetre interior per cinc metres d’alçada aproximada. A l’exterior hi ha dos encaixos fets en el paredat de l’antiga olla, probablement per falcar-hi algun tipus de biga amb cobert que permetés tenir un passadís d’accés cap a la fogaina.</span></span></span></span></span></p> | 08120-98 | Turó dels Rossos – Camí del Girabau | <p><span><span><span><span><span>L’any 2007, la Diputació de Barcelona i Caixa Catalunya signen el Conveni de Col·laboració en les seves actuacions en ordre a la gestió d’espais naturals a escala d’interès local en el qual s’hi adhereix l’Ajuntament de Matadepera, en acord del Ple de sessió ordinària del dia 2 d’octubre de l’any 2008. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arquitecte Rafel de Villasante Garcia, de l’empresa Atlas IP Ecoturísticos, S.L. redacta l’execució del projecte “Posada en valor d’elements de patrimoni rural a la costa del Tet i Mont-Rodó”. L’objectiu principal era el de predefinir el model d’ús públic de l’espai recuperant el patrimoni rural com són els forns de calç, les barraques de vinya i els murs de pedra seca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ajuntament, decideix posar en valor els forns de calç del Corcola i del Ton. S’hi va realitzar una intervenció arqueològica i s’habilità la zona, protegint la corona amb una barana de fusta i al costat de la boca, s’hi col·locà un cartell explicatiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La intervenció es va centrar en la neteja i consolidació, tasca que va dur a terme l’empresa Naturalea. A la part superior de la boca d’accés es va retirar una uralita que va malmetre l’estructura i s’hi va col·locar una xapa de ferro amb una lleugera inclinació per evacuar l’aigua de pluja cap al costat i al seu damunt es va finir amb una filera de pedres per contenir la terra procedent de la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els informadors, Francesc Font (família dels Corcola), a patir de les notes del seu pare Joan Font i Pi, i Antoni Garcia, van explicar als arqueòlegs una manera particular que tenien els calciners de Matadepera de curullar l’olla. “Sembla que els calcinaires de Matadepera acabaven de carregar el forn donant forma de turó o cúpula, però que no sobresortia de la línia de la corona. Un cop fet això, podien preparar quatre pilars, fent un quadrat, de poca alçada (20-30 cm), on dos eren una mica més altes que els altres, per tal de poder col·locar una xapa de ferro amb inclinació a sobre que fes de sostre i evacués l’aigua en cas de pluja. Era molt important que la fornada no es malmetés per culpa de la pluja, ja que això significaria perdre la pedra, que ja no es podria tornar a convertir, la llenya i tot el temps i feina de preparació del forn, extracció de la pedra, recollida de la gavella...” “Un cop es considerava que la pedra ja s’havia transformat, s’ofegava el forn tapant-lo amb sorra, fang o xapes de ferro, i es deixava així uns dies, mentre la calç s’acabava de fer i es refredava”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el dietari d’en Gorina escriu: “<em>Dia 22 de febrer 1859, Padrós ha tapat al forn. Dia 15 el metex, Padrós a desenbrasat al forn y queda en llibertat de funcionar a qui convindrà”</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç. Aquesta, barrejada amb aigua i sorra és converteix en el morter de calç, emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis fins als anys cinquanta, on el ciment i el formigó prenen la davantera. També servirà per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar els safarejos i les cisternes, per ensulfatar les plantes contra les plagues i com a desinfectant de l’aigua.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Abans però d’iniciar el procés de transformació de la pedra en calç, cal construir el forn, normalment proper a una pedrera o jaciment de pedra calcària.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un forn està constituït per varis elements: l’olla, la corona, la boca del forn o de la fogaina, la porta del forn i la banqueta interior. A més, a l’exterior normalment adossat al forn o immediat a ell s’hi pot construir una cabana on farà estada el calciner mentre hagi de vigilar el procés de cocció. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’olla és l’obertura circular o retall en el marge que baixa verticalment des de la zona de càrrega fins al forn o fogaina. Aquesta mena de pou, pot ser de mides petites però n’hi ha de sis a set metres de diàmetre per sis a vuit metres d’alçada. Alguns poden presentar les parets recobertes de pedra. Això permet accedir més fàcilment a la temperatura necessària. A la base de l’olla hi ha una banqueta perimetral, una mena de banc corregut adossat a la paret. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La banqueta és l’indret on s’inicia l’amuntegament de roca calcària de manera a formar una falsa volta. En el cas de que no hi hagi aquesta estructura, els calciners la creen amb la mateixa pedra quan preparen la fornada, deixant sempre un espai buit per poder afegir les gavelles o fagots de branques, des de la boca o porta de la fogaina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca del forn o de la fogaina és l’indret per on s’introduïa la pedra i els fagots de brancatge, i per on un cop la cuita finida, s’extrauria la calç viva. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La corona queda situada a la part superior de l’olla. Es tracta d’un reforç al nivell superior de l’olla, realitzat amb un parell o tres de fileres de pedra, coincidint amb la zona de carrega la roca calcària fins al curull. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos, normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span><br /> <span>Els fagots de llenya i brancatge s'obtenien desbrossant el bosc i la pedra, s’extreia amb pics, i escodes. Un cop obtingut el material primari, es transportava amb carros o mules fins al forn, que s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n podia fer un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres.</span><br /> <span>D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns com els que es poden observar a Matadepera.</span></span></span></span></p> | 41.6121900,2.0337700 | 419495 | 4607170 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86814-p1440104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86814-dsc6904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86814-dsc6906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86814-dsc6901.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica. En la memòria de la intervenció arqueològica i estudi històric del conjunt industrial dels forns del Corcola, del camí del Girbau, del ton i la pedrera del Turó dels Rossos, s’explica que la única intervenció efectuada sobre el conjunt va ser el de neteja d’abocaments d’època moderna i la realització d’un plafó explicatiu col·locat a peu de camí per a la seva identificació. També es va identificar l’abocador del forn just al davant d’aquest, a l’altra banda del camí. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86815 | Rellotge de sol de matí de Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-gorina | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera: Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’Estalvils de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVII-XIX | El suport de morter de calç presenta varies fissures. Potser es podria recuperar el contingut de la part superior del marc realitzant un calc abans que no hagi desaparegut per complert. | <p><span><span><span>Rellotge de sol de matí, situat entre dues finestres de la planta pis de la façana de migdia de la casa. Es tracta d’un rellotge rectangular, emmarcat i pintat amb terres (negre i marró), al damunt de l’arrebossat de morter de calç. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. Consisteix en un astre solar antropomorf amb corona, aquesta darrera amb un esgrafiat de ziga-zaga que conforma un seguit de triangles entrellaçats. Cercle de distribució al pol. De la corona neixen les línies horàries, mentre que les mitges hores, més curtes, ho fan des del marc. Les hores estan representades amb xifres romanes, que van de les 5 del matí a les 3 de la tarda. Les dotze baixen perpendiculars i s’hi observa encara la camaneta pintada (sense esgrafiar) que senyala l'hora de l’Àngelus. El gnòmon, de vareta és de perfil circular, senzill i surt del nas de l’astre. Utilitza un color bàsic, un to marronós que s’accentua per l’interior del sol, l’inici de les línies horàries i el marc del rellotge. A la part superior d’aquest sembla que hi ha una data (1 5 ?) i text però el seu estat no permet llegir-ho complert.</span></span></span></p> | 08120-99 | Camí de la Font de la Tartana, núm. 48 | <p><span><span><span>Segons recull Ballbé: “El 14 de desembre de 1508, Benet de Vilalba, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, de l’ordre de Sant Benet, concedí emfiteusi a Joan Gorina del Mas Bassa, de Matadepera, aquella terra erma, amb ses entrades i sortides, drets de pertinences inclosa per la vora del torrent que passa pel mas de Can Torras”. La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Gorina a partir del darrer terç segle XVIII, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Esteve Renom i Pulit va adquirir la documentació patrimonial del mas Gorina que comprèn els anys 1577 fins a 1904. Destaca el dietari de Francisco Gorina i Riera que va ser alcalde de Matadepera i Jutge de Pau, transcrit i editat per Joan Comasòlivas i Font, arxiver.</span></span></span></p> | 41.6073900,2.0291300 | 419102 | 4606642 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86815-dsc6931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86815-rellotge-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86815-rellotge-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86816 | Rellotge de sol de Can Solà del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sola-del-raco | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX-XXI | Quan els actuals propietaris van adquirir la finca, pels volts dels anys 1998, aquesta estava en un important estat d’abandó. S’hi van realitzar importants obres de reforma, entre elles la de tapiar una finestra situada a l’altre costat del rellotge. La façana es va tornar a arrebossar, restaurant el quadrant que ha quedat perfectament integrat. | <p><span><span><span>Rellotge de sol, situat a la planta pis, gairebé en el mateix eix central de la façana, al costat de la única finestra que conserva els carreus de la llinda, ampit i brancals originals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un rellotge rectangular, realitzat damunt de l’arrebossat de morter de calç. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud-oest. El gnòmon és de vareta, senzill que marca les hores, en xifres romanes. Aquestes estan pintades damunt d’una pàtina sorrenca que imita la pedra calcària. Només s’hi han pintat les hores parells, que van de les VI del matí a les VIII de la tarda.</span></span></span></p> | 08120-100 | Camí de la Font de la Tartana, núm. 81 | <p><span><span><span>Tot i que a pocs metres de la casa, on fa uns anys eren els camps de cultiu s’hi ha localitzat un centre productiu agrari d’època romana, les primeres referències documentals per ara localitzades es remunten al segle XIV. A l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç de Munt, sembla que el nom més antic de la casa és el de Font: “Redició feta per Maria de Font, filla de Jaume de Font, a Guillem de Torrents, de Sant Joan de Matadepera, a dit Jaume de Font i a la seva muller i pares, de la donació que li feren del mas de Font, de dita parròquia, que es té pel monestir de Sant Llorenç del Munt. Fet a 12 de les <em>kalendes</em> de febrer de 1321, clos per Ramon de Cros, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, núm. 82”.</span></span></span></p> | 41.6110747,2.0325190 | 419389 | 4607047 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86816-rellotge-de-sol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86816-rellotge-de-sol-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 5394. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 86817 | Olivera de Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-prat | <p><span><span><span><span><span><span><span>LUQUE, M. Àngel; VILA, Míriam (2017). La llum del sol marca el temps al carrer Sant Joan; dins Gaseta de Matadepera, núm. 345, desembre 2017, pàg. 8. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Olivera, de l’espècie <em>Olea europaea</em>, plantada en aïllat al bell mig d’una rotonda, on conflueixen els carrers d’Enric Genescà i Cortés, el de Gaietà Vallès i Pujals, el de Joan Camps i el Passeig del Pla. No es tracta d’una olivera d’excepcionals dimensions, però sí amb una forta càrrega simbòlica, entesa com a símbol de cohesió i germanor entre la gent nouvinguda a les urbanitzacions i la gent del poble.</span></span></span></p> | 08120-101 | Plaça de l’Olivera, s/n | <p><span><span><span>Amb l’arribada de la democràcia, després del règim franquista, el grup municipal de CiU, amb motiu de les eleccions, feia un obsequi al municipi. El primer, l’any, 1979 ho va fer amb l’Enciclopèdia Catalana, i quatre anys després, l’any 1983 ho va fer amb el rellotge de sol del carrer de Sant Joan, el de l'antic Hostal de la Marieta. L’any 1987 va fer plantar una olivera al davant de Can Prat. </span></span></span></p> | 41.6065200,2.0166900 | 418064 | 4606557 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86817-p1440185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86817-p1440186.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’olivera és una planta present en moltes cultures, sobretot mediterrànies. A més dels seus usos medicinals i accions farmacològiques, ben conegudes, la mitologia grega conta com aquesta va ser un regal de la deessa Atenea al poble d’Àtica. És també present a la cultura egípcia. Des del seu oli, emprat per ungir atletes i reis, passant per les branques fullades, símbol d’abundància, pau i glòria aquest arbre es relaciona com a símbol de benedicció i purificació. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 86818 | Font de la Tartana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tartana | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellàr del Vallès, pp. 52. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell. </p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVI-XXI | La part externa de la coberta ha perdut bona part de la terra amb pedruscall que la recobria originàriament i que feia d’aïllant tèrmic. S’hi ha observat roderes. | <p><span><span><span>La Font de la Tartana està ubicada a mà esquerra, a peu del camí de mena cap a Can Torres, un cop deixada enrere la masia de Can Solà del Racó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El brollador de l’aigua s’ha protegit amb una construcció de planta quadrangular (4,10 m. de fondària per 3,20 m. de façana), protegida per una estructura de pedra semblant a una cabana de volta de pedra seca que recorda per assimilació, a una tartana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construïda sobre un terreny en pendent, excavant cap a l’interior, fins anar a trobar la beta d’aigua. El mur posterior i els costats s’han aixecat a partir de filades consecutives de carreus de pedra irregulars fins a formar una volta d’arc de mig punt, amb la pedra disposada a plec de llibre i falcada amb pedruscall. Posteriorment s’hauria arrebossat amb morter de calç. A la volta, s’observen parcialment les empremtes deixades per l’encanyissat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana (2,20 m. per 2 m. d’alçada) és oberta, amb dos pilars d’uns 0,50 m de gruix, un a cada costat afegits més endavant per reforçar la construcció (s’hi observen pegats de morter de ciment modern en les juntes que s’han tornar a esquerdar). Després dels pilars sembla que la façana es perllongui en forma de ventall. Es tracta de dos murs de contenció de la terra que actuen com a contraforts, equilibrant la pressió exercida per l’orografia del terreny cap a la volta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigüera o pica, és de pedra, lleugerament tronc-piramidal , d’uns vuitanta centímetres d’alçada amb una obertura frontal que permet desaiguar la pica. Al damunt hi ha una aixeta de polsador col·locada un xic més a l’esquerra que un orifici més antic. Per sobre mateix el registre protegit per una portella de ferro. Un antic orifici està situat un xic més a mà dreta. A ambdós costats dels murs hi ha un banc de pedra adossat de 0,50 m d’amplada. El de mà esquerra forma una “L” amb el mur posterior fins a quedar adossat a l’aigüera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sòl, antigament de terra batuda, està protegit amb lloses de pedra de la zona encaixades les unes amb les altres que sobresurten en part fora de la façana. Una reixeta de ferro permet evacuar l’aigua que sobreseeix a través d’una canalització dissimulada que transcorre per dessota del terra actual. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret és ombrívol, en una zona on predomina d’alzinar amb sotabosc d’arítjol, galzeran i herbassar característic de zones humides. L’espai està arranjat amb dues taules i bancs de fusta i un parell de papereres, i proteccions de baranes de fusta tractada</span></span></span></p> | 08120-102 | Camí de la Font de Can Torres | <p><span><span><span>La font de la Tartana està indubtablement relacionada amb el mas del Solà del Racó del qual les primeres referències documentals per ara localitzades la situen al segle XIV, on el mas tindria el nom de Mas Font. Es tracta de <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt on es s’esmenta la redició feta per Maria de Font, filla de Jaume de Font, a Guillem de Torrents, de Sant Joan de Matadepera, a dit Jaume de Font i a la seva muller i pares, de la donació que li feren del mas de Font, de dita parròquia, que es té pel monestir de Sant Llorenç de Munt. Fet a 12 de les kalendes de febrer de 1321, clos per Ramon Cros, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, núm. 82.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom de Solà, relacionat amb mas de la Font, s’esmenten en un document de venda signat el 5 de juny de 1533, davant del notari Anton Gili quan es parla de les afrontacions. Anton Rourer, pagès de Matadepera, ven a Anton Gorina, també pagès del mateix poble, un tros de terra amb bosc, de set a vuit quartans de sembradura, poc o més o menys, situat en el lloc anomenat el Pla, a prop del Vinyet dit de Basselles, que termeneja per orient, amb el camí que passa per Vilanova (Matadepera nova) en part, i en part per la propietat del Mas de la Font de Joan Solà, i que va des de Sant Llorenç Savall fins a Terrassa i per migdia i ponent cerç amb els dominis de dit comprador. </span></span></span></p> | 41.6119400,2.0320500 | 419351 | 4607144 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86818-dsc6911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86818-p1440142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86818-dsc6912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86818-dsc6914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86818-p1440145.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els actuals propietaris de la masia relacionada amb la font, Can Solà del Racó, han canviat el nom de la casa pel de “La Tartana”, probablement pensant que el nom de la font és més apropiat als nous usos de la casa, transformada en lloc de convencions, conferències, i restaurant. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 86819 | Pedrera del turó dels Rossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-turo-dels-rossos | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER BASSETS, Manuel. (1997). Els orígens del Nou Poble de Matadepera, 1768-1868. Parròquia de Sant Joan, Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARMONA, Maria Carme; JUNYENT, Eugeni; de VILLASANTE, Rafael (2009). Memòria de la intervenció arqueològica i estudi històric del conjunt industrial dels forns del Corcola, del camí d’en Girabau, del Ton i la pedrera del Turó dels Rossos a Matadepera (Vallès Occidental). Dracma s.c.c.l. Arqueologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Antiga explotació com a pedrera de roca calcària i a cel obert de la zona del Turó dels Rossos per a l'obtenció de calç. Al vessant septentrional del camí del Girabau s’observa un retall en el sentit horitzontal del turó d’un centenar de metres, per una alçada màxima d’entre quatre a cinc metres. Els set forns de calç´propers testimon ien la importància d'aquesta activitat en aquest indret. Els forns conservats i documentats fins el present són: el del Ton, el del Corcola, els dos del camí de Girabau i els tres del Camí de la Font del Corraló.</span></span></span></p> | 08120-103 | Turó dels Rossos | <p><span><span><span><span><span>La indústria de la calç és un dels factors més significatius de la història econòmica de Matadepera. Les condicions orogràfiques i geològiques i l'existència en tot el terme de matèria primera per l'elaboració de la calç, han facilitat aquesta producció, en un principi limitada a l'autoabastament. Amb el temps s'establiren canals de distribució que anaven més enllà de l'àmbit local. L’informe del bisbat al govern, l’any 1864, diu 'que el poble va prosperant més i més per l’explotació de les pedreres de calç i de carreus (...)'. Sens dubte per la demanda creixent de les ciutats de Terrassa i Sabadell, que entre mitjans del segle XIX i primera meitat del segle XX estaven en plena expansió urbanística. De fet, en aquest vessant del turó dels Rossos, el mapa topogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya el senyala amb el topònim de “Les Guixeres”. La producció de calç va anar desapareixent a mesura que avançava la segona meitat del segle XX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Normalment el propietari arrendava les pedreres. No calia invertir-hi diners, ni tenir massa capacitat empresarial; el negoci, però el feia el qui tenia la pedrera arrendada .</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 41.6103367,2.0353621 | 419625 | 4606964 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86819-dsc6849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86819-dsc6846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86819-dsc6850.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La pedra calcària es troba dins de la classificació de recursos naturals entre els recursos no renovables (minerals) i, dins d’aqueta classificació en els no metàl·lics, com el guix o el sofre i el salnitre. | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86820 | Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gorina | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER BASSETS, Manel (1998). Una masia de Matadepera: Can Solà de la Font, o del Racó. Notes per a la seva història, Terme, 13. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellar del Vallès, pp. 39 - 42. Unió Excursionista de Sabadell. Sabadell.</p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2003). Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera 1841-1904. Curial Edicions Catalanes, 94. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Masia de planta rectangular situada al costat del camí de la font de la Tartana, abans d'arribar a Can Solà del Racó, i als peus del Turó del Pujol. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Un mur perimetral encercla la masia i es conserven antigues parets de dependències ja desaparegudes. A l’interior hi ha elements relacionats amb les activitats vitivinícoles. També conserva l'era, a la part oriental, amb un edifici que faria de paller i un forn de calç.</p> <p>Manté un aspecte robust, fruit de diverses transformacions que han provocat una disposició de les obertures a la façana sense simetries. A la planta baixa, destaca el portal d'entrada, dovellat, però més estret del que és habitual i dues finestres amb reixes, als extrems. A la planta pis hi trobem tres finestres; dues amb ampits, brancals i llinda de pedra i una de més petita, d'obertura moderna, a l'extrem dret. Entre les dues finestres amb emmarcament de pedra, hi trobem el rellotge de sol. A les golfes hi ha un finestral d’arc de mig punt. El parament és arrebossat llis amb pèrdues importants, sobretot a la part baixa, on s'observen diverses reparacions parcials.</p> <p>A la façana de ponent s'hi observen diverses obertures. Però a la planta baixa hi ha una entrada de factura moderna i dues finestres reixades. A la planta pis s'hi defineixen tres finestres i un rellotge de sol de tarda.</p> | 08120-104 | Camí de la Font de la Tartana, núm. 48 | <p><span><span><span>Segons recull Ballbé: “El 14 de desembre de 1508, Benet de Vilalba, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, de l’ordre de Sant Benet, concedí emfiteusi a Joan Gorina del Mas Bassa, de Matadepera, aquella terra erma, amb ses entrades i sortides, drets de pertinences inclosa per la vora del torrent que passa pel mas de Can Torras”. La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Gorina a partir del darrer terç segle XVIII, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Esteve Renom i Pulit va adquirir la documentació patrimonial del mas Gorina que comprèn els anys 1577 fins a 1904. Destaca el dietari de Francisco Gorina i Riera que va ser alcalde de Matadepera i Jutge de Pau, transcrit i editat per Joan Comasòlivas i Font, arxiver.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjan del segle XVI Jaume Gorina, cabaler, nascut a Sabadell, es casa amb la pubilla del mas Bassa de Matadepera, canviant així el nom de la casa. L'any 1878 Francesc Gorina i Riera fou embargat i expulsat del mas. Temps després la casa pateix un incendi i el dia 1 de febrer de 1879, hi entren a viure, el mosso de Can Farrés de Baix, Domingo Borrell Torrell i Rosa Escalé Cadavall, minyona de Can Pèlecs, procedent de la Calsina de Rellinars. Els seus descendents visqueren a la casa, fent-se càrrec del bestiar, les vinyes i conreus fins l'any 1962 aproximadament</span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància històrica de Francesc Gorina i Riera, rau en que, durant la segona meitat del segle XIX redactà en un compendi de llibretes, tot allò que ell considerà important de deixar-ne constància per als seus descendents i també informació sobre la gestió del mas. Neix el 1823 a la casa pairal (fill de Joan Gorina Llonch i de Josepa Riera i Puig). Als onze anys perd el pare i els marmessors del testament del pare decideixen enviar-lo a casa d'una padrina (La Riera de Granera) on aprendrà de pagès i de lletra. Als setze anys torna a la finca que durant aquests anys de joventut havien estat explotades per diversos parcers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als 18 anys s'inicia en la redacció d'un dietari (un total d'11 llibretes) on farà constàr tot el relacionat amb la vida al mas (comptes, despeses, collites, festes, processons, misses, metereologia, estratègies per tirar endavant l'economia familiar). També destaquen les descripcions que fa de les noticies de caire social i polític. També es parla de les carlinades, l'arribada del ferrocarril a Sabadell, el comerç i els canvis de moneda... Els seus relats fineixen dos dies abans de la seva mort, l'any 1904 amb les següents paraules, 'No puch escriure, no puch escriure'. </span></span></span></p> | 41.6075210,2.0291555 | 419105 | 4606656 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86820-p1440167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86820-dsc6931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86820-dsc6936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86820-p1440168.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té dos rellotges de sol; una a la façana principal (de matí) i l'altre a la façana de ponent (de tarda). Joan Comasòlivas i Font ha fet un estudi del dietari, publicat l'any 2003. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86822 | Forn d'obra de Calderols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-calderols | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARGANY, Isabel; FONT, Xavier; JUAN-MUNS, Núria (2008). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARTIGAS, Miquel (1983). Estudi de les Intervencions Immobiliàries a Matadepera durant el període 1961-1980. Pla General d’Ordenació de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARXIU MUNICIPAL DE MATADEPERA. <em>Apeo de todas las fincas y heredades del término municipal de Matadepera, arreglado a la canación del año 1768</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÈ, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÈ, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLOMER, Sergi; FONT, Xavier; JUAN-MUNS, Núria (1988). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985): Memòria de la campanya d'excavació urgència del forn de les Pedritxes - Matadepera. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OLLER, Joan (2012. El territori i poblament del Vallès en época antiga. Del sorgiment de la societat ibèrica a la romanització. Segles VI aC. – II dC. Estudi arqueomorfològic i històric. Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona, p 91 i 163.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</em>, dins <em>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</em>, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> | XV-XVII | Cal mantenir el perímetre estructural net de vegetació tant arbòria com arbustiva i herbàcia per evitar que les arrels i les soques malmetin tan l’estructura de protecció com el forn. | <p><span><span><span><span><span>Forn d’obra que es localitza a l’extrem sud de l’actual urbanització del Pla de Sant Llorenç. Geològicament, el jaciment s’ubica entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, amb els conglomerats heteromètrics del període Eocè, que conformen el gruix de les elevacions muntanyenques de Sant Llorenç i les calcàries micrítiques i dolomies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Físicament està situat en el marge superior dret del torrent de la Font de Querol, per damunt de l’espai de màxima amplada de la llera, en la confluència amb el torrent de Calderols, afluent del torrent del Salt que desaigua a la riera de les Arenes pel seu vessant hidrogràfic esquerre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, amb tiratge vertical i doble cambra. Està construït realitzant un rebaix en el marge. De dalt a baix es localitza en primer lloc, la cambra de cocció o laboratori (amb indicis de la portella d’accés), la graella amb els fumerals i a la part inferior, per sota el nivell de l’actual carrer, la fogaina o cambra de combustió, amb una columna central.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la cambra de cocció o laboratori es conserven les estructures muraries nord (0’75 m d’alçada màxima per 2’45 m de llargada amb restes d’una possible portella d’accés), est (0’75 m d’alçada màxima per 0’65 m conservats dels 2’76 m originaris) i oest (0’75 m d’alçada per 1’95 m de llargada conservats dels 2’84 m originaris).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La graella, és de planta rectangular; dels 3 m originaris només en conserva 2’10 m de llargada per una amplada de 2’45 m; el gruix de la plataforma oscil·la entre 1’15 m i 1’05 m. Les fumeroles estan distribuïdes regularment, alineades de cinc en cinc. Se’n conserven 19 de les 26 originàries i el seu diàmetre interior mesura entre 0’11 m i 0’22 m. En superfície el retall és rectangular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La fogaina o cambra de combustió es conserva gairebé sencera. Els murs nord i oest mesuren 2’90 m i 2’68 m de llargada per 1’65 m d’alçada. En l’angle format pels dos murs hi ha una pilastra de reforç de 0’30 m de costat. La paret est mesura 2’64 m per 1’65 m d’alçada i la sud 2’68 m per 1 metre d’alçada. En aquesta darrera estructura mural és on s’hi obre la boca d’alimentació de la fogaina, de 0’75 m d’amplada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aproximadament al centre, hi ha la columna de terra cuita que sustenta la graella. Mesura 1´65 m d’alçada per 0’60 a 0’75 m de diàmetre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn està protegit per una estructura de formigó integrada en el marge, de 0’15 m d’amplada amb basament de 0’40 cm reforçat amb vares d’acer. El cobert, és de fusta amb el vessant inclinat cap a la part posterior per facilitar l’evacuació de les aigües cap el torrent. Està protegit per una xapa exterior. Se sustenta a partir de quatre pilars i dues bigues travesseres de fusta melis, collats a un basament de formigó de 0’50 m de costat. Al davant, entre pilar i pilar s’hi ha col·locat una barana, també de fusta. A mà dreta, hi ha un plafó realitzat amb ferro Corten amb una làmina explicativa en color.</span></span></span></span></span></p> | 08120-105 | Ronda del Camí de Calderols, s/n | <p><span><span><span><span><span>Segons indica Canyameres (2001), el forn d’obra podria estar relacionat en un primer moment amb el mas rònec de Calderols. Ara bé, l’any 1490, sembla ser que el propietari del mas Solà de la Font, o Solà del Racó, adquireix Calderols com a propietat en ruïnes. Per tant, l’antic mas i les terres restarien aglevades al mas Solà de la Font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1609, Jaume Solà ven a Antic Roure un tros de bosc de dues quarteres de cabuda, de pertinences del mas Calderols. I en l’ <em>“Apeo de todas las fincas y heretades del termino municipal de Matadepera, arrelgado a la canación del año 1768”, </em>s’esmenta una peça de terra (núm. 17) amb el nom de “forn de J. Roure”, que se situa a l’interior de la propietat núm. 49 de M. Torrella, ens els camps anomenats de Vinyet i Calderols, forn que quedaria ubicat al sud del mas Solà del Pla i podria coincidir amb el forn anomenat de Calderols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn quedà colgat fins que a la segona meitat dels anys seixanta del segle XX es projecta la urbanització del sector. Amb l’arrossegament de terres i terraplenat per tal d’unir les dues ribes del torrent de la Font de Querol, les màquines el van escapçar, posant-lo així al descobert, sense que s’hi fes cap actuació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així va restar fins que una vintena d’anys després, l’any 1985, Miquel Ballbé, en el seu llibre “Masos i Pairalies de Matadepera”, parla d’un forn de tipologia ibera. El mateix autor, tres anys després, a les “Monografies vallesanes” publica el següent text “ (...) Un altre forn d’aquest tipus, al costat mateix del que ja hi havia al mas de Calderols de les Arenes, resta tapat per les terres posades durant l’anivellació d’un carrer. Hom diu que està molt ben conservat i sencer”. Posteriorment altres autors com Mauri (Mauri: 2006) o Oller (Oller: 2012) s’interessaran en el forn i finalment, tan les restes del forn com les restes del mas de Calderols, s’inclouen a la Carta Arqueològica del Vallès Occidental. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, l’actuació es du a terme entre els anys 2016-2017 en el marc del “Projecte d’Intervenció en el Patrimoni Arqueològic de Matadepera 2016-2017 promogut per la regidoria de cultura de l’Ajuntament amb el suport de l’Associació de Veïns del Pla de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El projecte d’intervenció es va dur a terme en tres fases: la primera entre el 14 d’octubre i el 4 de novembre de 2016, que va consistir en la neteja i excavació arqueològica. La segona fase, entre el 21 d’agost i el 8 de setembre de l’any 2017, amb la construcció d’una estructura amb coberta per a protegir el forn. La darrera fase, va consistir en la museïtzació definitiva del conjunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La direcció tècnica va anar a càrrec de l’arqueòleg Xavier Font, amb la col·laboració de l’arqueòloga Maria Carme Carmona, i l’arquitectònica d’Anna Rabassa. L’empresa executora de les obres fou <em>C. Gutés, Gestió i serveis a la construcció</em>, de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant l’excavació es van extreure varis fragments de teula; alguna pedra de cuita de calç, un fragment de vora de ceràmica vidrada en verd, un fragment informe del mateix color. Finalment, també van sortir fragments de rajols i maons quadrangulars (de 18 cm de costat per un gruix de 5 a 6 cm), dels quals en destaca un amb decoracions amb incisions en ziga-zaga. La peça més interessant per fer una aproximació cronològica fou un fragment de vora d’escudella amb decoració interior de cercles concèntrics, que situen la vida del forn en un període cronològic entre els segles XV i XVII.</span></span></span></span></span></p> | 41.6107338,2.0155084 | 417971 | 4607026 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86822-dsc6940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86822-dsc6938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86822-dsc6958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86822-dsc6960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86822-p1440174.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament, en aquesta zona hi havia un dels dos ramals procedents del Camí Ral que transcorria per la riera de les Arenes, i que es desviava cap el nord-est travessant el torrent de la Font de Querol prop del mas de Calderols o mas Calderols de les Arenes, enllaçant amb el camí dels Monjos fins al capdamunt de la Mola. També es conserva un tram del camí que menava a Can Solà del Pla. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86824 | Jaciment de Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-gorina | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. terrassa: Caixa d’Estalvils de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVI-XX | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Gorina pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></p> | 08120-106 | Camí de la Font de la Tartana, núm. 48 | <p><span><span><span>Segons recull Ballbé: “El 14 de desembre de 1508, Benet de Vilalba, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, de l’ordre de Sant Benet, concedí emfiteusi a Joan Gorina del Mas Bassa, de Matadepera, aquella terra erma, amb ses entrades i sortides, drets de pertinences inclosa per la vora del torrent que passa pel mas de Can Torras”. La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Gorina a partir del darrer terç segle XVIII, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Esteve Renom i Pulit va adquirir la documentació patrimonial del mas Gorina que comprèn els anys 1577 fins a 1904. Destaca el dietari de Francisco Gorina i Riera que va ser alcalde de Matadepera i Jutge de Pau, transcrit i editat per Joan Comasòlivas i Font, arxiver.</span></span></span></p> | 41.6074568,2.0294559 | 419130 | 4606649 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86824-dsc6933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86824-dsc6934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86824-p1440353.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86827 | Can Solà del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-del-raco | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, Manel (1998). Una masia de Matadepera: can Sola de la Font, o del racó. Notes per a la seva història; dins Terme, núm. 13, pp. 41-55.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. terrassa: Caixa d’Estalvils de Terrassa.</p> <p><span><span><span><span><span>CANYAMERES i RAMONEDA, Esteve (2001). Can Solà del Racó de Matadepera (segles XIII-XVII); dins Terme, núm. 16, pp. 91-109.</span></span></span></span></span></p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellàr del Vallès, pp. 49-51. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell. </p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. 1987. <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. p.70. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIV-XXI | Lamentablement, s’ha construït un edifici al costat que altera l’equilibri en el paisatge. | <p><span><span><span><span><span>Masia ubicada en el vessant de llevant del Turó del Pujol i a la llera dreta del torrent del Solà del Racó. A la llera dreta s’enfilen les terrasses del Turó dels Rossos. Està al costa del camí de can Torres, a tocar amb la Font de la Tartana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tipologia correspon a la tradicional estructura de la masia d’aquesta zona, de planta rectangular en origen, però que la incorporació de cossos nous annexos li ha donat una imatge corpòria molt massissa. Està encerclada per un recinte amb tanca i barri. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana principal es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les diferents obertures. En l’eix central trobem el portal rodó dovellat, en planta baixa, una balconera en el primer pis i un balcó en el segon. Els eixos laterals venen definits per una finestra per planta. Entre la balconera i la finestra esquerra de la primera planta, hi trobem un rellotge de sol. Totes les finestres tenen l’emmarcament (ampits, llindes i brancals) de pedra treballada; però no és pedra local. El parament és arrebossat llis i pintat de color crema.</span></span></span></span></span></p> | 08120-107 | Camí de la Font de la Tartana, núm. 81 | <p><span><span><span><span><span>Les primeres referències documentals del mas de la Font corresponen a l’any 1321. </span></span>A l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç de Munt, sembla que el nom més antic de la casa és el de Font: “Redició feta per Maria de Font, filla de Jaume de Font, a Guillem de Torrents, de Sant Joan de Matadepera, a dit Jaume de Font i a la seva muller i pares, de la donació que li feren del mas de Font, de dita parròquia, que es té pel monestir de Sant Llorenç del Munt. Fet a 12 de les <em><span>kalendes</span></em> de febrer de 1321, clos per Ramon de Cros, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, núm. 82”.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però en aquest document també es fa menció dels pares de la donatària, que visqueren a finals del segle XIII i principis del XIV i tenien per cognom Font. Fet que Canyameres (2001) afirma que el mas Font ja existia a la segona meitat del segle XIII. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La crisis provocada pels mals anys de collites i les epidèmies de pesta, van provocar el despoblament rural i van quedar molts masos rònecs, que d’altres van adquirir. És el cas del mas de la Font. El 7 de desembre de 1360 l’abat de Sant Llorenç del Munt, estableix a Pere de Font el mas Marçans, de la mateixa parròquia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Canyameres (2001) considera el testament de Pere Font (8 de març de 1388) com apunt d’inflexió de la prosperitat del mas. Fa donació d tots els seus béns a la seva filla Sança. Aquesta es casa amb Guillem Pou, cabaler del mas Pou de Matadepera. Els seus descendents no els sobrevisqueren. Sança també mor i el marit es casa en segones núpcies amb Saura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 14 de maig de 1446 se signem capítols matrimonials entre Francesc Roig i Oliveres, habitant del mas Font i cabaler del mas Roig de Sant Pere de Terrassa, i Salvadora Guitard i Comesbelles. Als capítols, Guillem Pou i Saura fan donació del mas de la Font i totes les pertinences a Francesc Roig; ja que no tenien descendència. A partir d’aquest moment es produeix una etapa d’estabilitat familiar i expansió econòmica. Els nous propietaris adopten el nom del mas com a cognom familiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan i Salvadora són fills de Francesc i Salvadora. El primer es casa amb una filla del mas Duran de Gaià, de Terrassa. Salvadora es casa el 7 de febrer de 1472 amb Jaume Solà de la Vall, d’Oristà. El dot de la núvia seria el mas de la Font de Matadepera. A partir d’ara es consolidaria el nom del mas com can Solà de la Font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el segle XVI es produeix la partició de la propietat entre can Solà de la Font i can Solà del Pla. A finals d’aquest segle (1598) es pot constatar documentalment el nom de Can Solà del Racó, topònim relacionat amb la ubicació el mas si se la compara amb la de Can Solà de Matadepera o del Pla. El document en qüestió és una confessió feta per Bernat batlle, sastre de Sabadell per la qual reconeixen que tenien el mas Torrelles (actual can Torres). A les afrontacions consta: “ <em>Ab ocsidente in tenedonibus mansi de Villanova possessi per Joanne Solá dictu del Rechó, dicta parrochia de Mata de Pera</em>[..]”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el transcurs del segle XVII es posen les bases per l’expansió econòmica del XVIII. Magí Solà es casa amb Antiga, la pubilla de Can Gorina, finca veïna; al mateix temps que la seva mare ho fa en segones núpcies amb el pare d’Antiga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hereu Josep Solà de la Font, tindrà una llarga vida que facilitarà el benestar econòmic del mas i una bona transició amb el fill i el nét. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però aquest benestar econòmic d’on vindrà? Segons dades d’Ametller (1998), un 1% de la terra era horta; un 11% terra campa, apta per produir blat, ordi, mestall i d’altres cereals de gra d’espiga; un 2% eren oliveres; un 20% bosc; un 49% terra erma i un 17% roquissar. Per tant, l’explotació del bosc era la gran riquesa de la masia. I també la ramaderia. Però Ametller (1998) diu que el casament (1745) de Josep Solà i Branera amb la pubilla de can Bonvilar, Maria Bonvilar i Viver fou decisiu en la prosperitat de can Solà de la Font. En tots els documents de l’època es constata que les dues cases pairals de Matadepera més pròsperes eren la Barata i can Solà de la Font. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La deixa de diners també fou un a font important d’ingressos i d’adquisició de noves terres, arribant a la riera de Les Arenes. L'hereu de Josep Solà i Branera, Josep Solà i Bonvilar, ampliarà la propietat fins a principis del segle XIX; part de can Torrella de baix i tota la propietat de can Gorina. L’any 1768 tenia 30 hectàrees mentre que a l’any 1941 ja en disposava més de 245. Incorporarà per exemple, part del Pujol (1758), la Costa (1763) i el Mont-rodon (1781) a més de terres de Can Vinyers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu fill, Josep Solà i Amat, es casà amb Anna Maria Bogunyà i continuà la política d'engrandiment de la finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Participaren activament en la construcció de la nova església al carrer de Sant Joan, cedint les pedreres i els forns per extreure’n la calç i costejant bona part del projecte arquitectònic. També es va fer construir una casa al mateix carrer de Sant Joan, avui amb el número 105, que fa cantonada amb el carrer d’en Vicenç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però a partir de 1846 es traslladen definitivament a Can Bonvilar i al mas de Can Solà només hi viuran masovers, Andreu Bellavista (1854) i Joan Marcet i Dolors Marcet de Can Marcet (1857).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 1868, Salvador Solà contrau matrimoni amb Rosa Viver i Modolell de Sant Julià d'Altura. Quan ell mor, continua l'expansió amb l'adquisició de finques urbanes i a finals del segle XIX s'emprenten amb la família Brujas de Sabadell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els masovers, l'any 2005 eren encara Ramon Montagut i Solà i la seva segona esposa, Fermina. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6111300,2.0325100 | 419388 | 4607054 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86827-p1440127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86827-p1440069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86827-p1440154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86827-can-sola-del-raco.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al darrera, al costat occidental del camí de Can Torres, hi havia la pallissa, actualment enderrocada. També es va enderrocar la cort on ara hi ha una estructura nova i es va re estructurar tota la façana principal.Els propietaris actuals també han canviat el nom ancestral pel de Masia La Tartana.Totes aquestes transformacions es produeixen cap a l’any 1998/99 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86828 | Jaciment de Can Solà del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sola-del-raco | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>ARCOS. R. (2008). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la parcel·la nº 20 de Can Solà del Racó. Matadepera (Vallès Occidental). nº 9449</p> <p>BELMONTE SANTIESTEBAN, C. (2008) 'Memòria de al intervenció realitzada a la parcelola 34 de Can Solà del Racò (Matadepera)'. Núm. Memòria: 9478.</p> <p><span><span><span><span><span>BARRASETAS, E.; VILA, J.M. (1997). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Campanya de 1997, inèdita. Memòria depositada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BARRASETAS, E.; GARCIA, G.; OLIVARES, d.; VILA, J.M. (1998). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Campanyes desembre de 1995, inèdita. Memòria depositada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>CABALLÉ,G. (1999). Can Solà del Racó. Matadepera (Vallès Occidental). Mem.Núm. 2544</p> <p><span><span><span>CANELA, Pere; FOLCH, Joaquim; MORET, Lourdes (2017). Un contornat amb iconografia circense procedent de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental), pp. 89 - 94. Tarraco Biennal. Actes del 3r congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses. Tarragona, 16-19 de novembre de 2016. Ed. Jordi López Vilar. Tarragona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; JUAN-MUNS, Núria. (1981). Notes sobre les troballes d’interès arqueològic, dins l’Escletxa, 1, pàg. 8.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; JUAN-MUNS, Núria. (1988). Informe preliminar sobre el jaciment romà de Can Solà del Racó (inèdit). Matadepera, Vallès Occidental.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MORET, Lourdes. (2007). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada al jaciment de Can Solà del Racó, parcel·les 31-34, Matadepera, Vallès Occidental. Campanya 2005. Arqueociènica Serveis Culturals, S.L. inèdita. Memòria depositada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya., núm. 6622 i 6257.</span></span></span></span></span></p> <p>OLIVARES, D. (1995). Sondejos parcel·la 22 de la urbanització Font de la Tartana (Matadepera, Vallès Occidental). Mem.Núm. 1499</p> <p>ORTELLS DÍAZ, J. (1998). Memòria de la prospecció realitzada a la parcel·la 17 de can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). mem.núm. 2239</p> <p>ORTELLS DÍAZ, J. (1998). Memòria de la prospecció realitzada a la parcel·la 16 de can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). mem.núm. 2235</p> <p><span><span><span><span><span>SANCHEZ CAMPOY, Eduard (1991). Memòria dels sondeigs arqueològics a Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Maig de 1991. Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Centre d’Informació i Documentació del Patrimoni Cultural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANCHEZ CAMPOY, Eduard (1997). Memòria dels sondejos realitzats a la parcel·la 40 de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Arqueociència, S.C.P. Campanya, 26 de setembre de 1997). Manresa, 13 d’octubre de 1997.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANCHEZ CAMPOY, Eduard (1997). Memòria dels sondejos realitzats a la parcel·la 18 de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Arqueociència, S.C.P. Campanya, 25 de setembre de 1997). Manresa, 13 d’octubre de 1997.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA i CARABASSA, Josep Maria (1997). Memòria dels sondejos realitzats a la parcel·la 36 de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Arqueociència, S.C.P. Campanya, 30 de setembre de 1997). Barcelona, 13 d’octubre de 1997.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA i CARABASSA, Josep Maria (1997). Memòria dels sondejos realitzats a la parcel·la 39 de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Arqueociència, S.C.P. Campanya, 30 de setembre de 1997). Barcelona, 13 d’octubre de 1997.</span></span></span></span></span></p> | I-V dC | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span><span><span>El jaciment arqueològic de Can Solà del Racó és una vila romana baix imperial. Està situada en una antiga plana de conreu de la masia homònima, a uns 400 metres aproximadament al sud-est. Està dividida en tres sectors, entre</span></span> el carrer del Turó del Pujol, carrer del Llorer i camí de la Font de la Tartana, limitant aproximadament al sud-est amb el torrent de Can Solà del Racó i al sud-oest amb Can Gorina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’orografia del terreny abans de l’ obertura de carrers i posterior urbanització del sector, estava formada per una petita vall escanyada en direcció nord amb dues grans terrasses planes situades de nord a sud. Geològicament s’hi observen vetes de sorrenques amb conglomerats terciaris, sobre-anivellats amb capes d’argiles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El resultat de les prospeccions en superfície, sondeigs i seguiments autoritzats, en les diferents parcel·les en fase d’edificació, han permès determinar l’existència d’una vil·la romana o d’un centre d’explotació agrícola, associada a una necròpoli. La planta d’aquesta estructura es va posar al descobert en una campanya d’intervenció de delimitació de l’àrea arqueològica, però degut a una excavació en profunditat de tot el jaciment, només permet afirmar que aquest indret hauria deixat de funcionar entorn al segle V. Relacionat amb l’ús de la vil·la, s’ha documentat una necròpoli amb una vintena de tombes de tipologia diversa (en coberta a doble vessant, en àmfora, en caixa i en fossa simple) i varies sitges que trenquen l’estructura muraria de la vil·la. El conjunt habitacional presenta una estructura octagonal, orientat en sentit NE-SW, amb una extensió d'uns vuit-cents metres quadrats. Destaca la base d'un <em>lacus </em>fonamentat sobre una capa d'argiles toves. En el sector nord hi ha una zona de sitges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El material localitzat correspon a ceràmiques comunes oxidades d'època romana, fetes a torn i ceràmiques grises de pasta grollera. Destaquen tres fragments localitzats durant una prospecció datables de finals del segle III i durant el s. IV que han permès datar el període d'ocupació. Es tracta de tres fragments de terra sigillata clara D i un fragment d'àmfora. També es localitzà fragments d'àmfora alt.imperial. </span></span></span></p> <p>Al nord de l aparcel·la 31 es documentà un forn relacionat amb el període tardo-antic, i tres altres forns destinats probablement a la producció de ceràmica. Un d'ells és de planta quadrangular; conserva la cambra de combustió, els pilars i part de la graella. El segon forn era de planta circular i conservava en el moment de l'excavació la boca d'accés. El darrer forn, també és de planta circular però de petites dimensions, amb la graella i la boca conservades.</p> <p><span><span><span>A una vintena de metres al sud-oest de la primera necròpoli s’ha documentat una segona zona d’enterrament d’època alt-medieval amb seixanta tombes, en fossa retallada a l’argila i coberta de lloses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta troballa permetria especular sobre l’existència d’un assentament amb una certa continuïtat en el temps que podrien estar relacionades amb l’existència del mas Solà del Racó, documentat ja l’any 1321.</span></span></span></p> | 08120-108 | Camí de la Font de la Tartana amb carrer del Turó del Pujol | <p><span><span><span><span><span>Als anys setanta del segle XX s’inicia en aquest zona del municipi una remoció de terres i obertura de carrers amb motiu de la urbanització del sector. Posteriorment, cap a finals de l’any 1987, principis de l’any següent, el moviment de terres va evidenciar l’existència d’una necròpolis amb varis enterraments de tègula a doble vessant així com d’enterraments de lloses. El masover de Can Solà del Racó va informar ràpidament de la destrucció a més, d’una vintena d’elles als arqueòlegs Xavier Font i Núria Juan-Muns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any, ambdós arqueòlegs, efectuaren una prospecció en superfície de les zones no urbanitzades evidenciant un assentament romà de tipus rústic, i trametent un informe al Servei d’Arqueologia de la Generalitat (19 de gener de 1988). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es va localitzar ceràmica sigil·lada Clara A, B i D, ceràmica comú ibèrica, fragments de nansa i boca d’àmfora tipus Dressel 30 de fabricació gàl·lica; fragments d’àmfora Dressel 20 de procedència bètica per al transport d’oli, fragments d’àmfora local associada a la Dressel 2-4 i fragments de dolia. També es va localitzar material constructiu, com varis fragments de tègula, un possible basament de <em>tòrculus, </em>i diversos fragments <em>d’opus testaceum </em>reutilitzats en la construcció dels murs de contenció en algunes de les feixes de conreu de la masia, visibles durant la realització del present treball. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1991, amb motiu de la reactivació urbanística en aquest mateix sector, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat, amb la col·laboració de l’empresa promotora INVERSIONES T.C.A, S.A., va iniciar una campanya de prospeccions que es dugueren a terme entre el 15 i el 18 de maig del mateix any, amb 42 cales de sondeig realitzades amb l’ajut d’una retro-excavadora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es van determinar tres punts amb interès arqueològic:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una àrea de necròpolis, situada a quatre-cents metres al sud-oest de Can Solà del Racó. Durant la prospecció s’hi van localitzar les restes de dues tombes de lloses força malmeses orientades amb orientació est-oest, al costat d’altres destruïdes durant els rebaixos per a la urbanització anys abans. També podria correspondre amb l’indret aproximat on segons informació oral proporcionada per un pastor, després dels forts aiguats de l’any 1962, hi van aflorar diverses de tombes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una segona àrea de necròpolis situada a 320 metres al sud de la masia de Can Solà del Racó i a 80 metres al nord-est de la necròpolis anterior que queden separades per una torrentera. A un metre de fondària, s’hi van localitzar dues sepultures més amb les restes a l’interior, sobreposades en un sòl format per conglomerats descompostos. La primera mesurava 2’10 m x 0’40 m d’amplada. També es va localitzar una tomba infantil en àmfora datada entre la segona meitat del segle III i segle IV. Les restes senyalaven un nen o nena d’uns tres a cinc anys d’edat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, a 200 metres al sud de la masia, es va localitzar una àrea amb restes arquitectòniques. Es tracta d’una terrassa delimitada al sud-est per un mur de pedra seca i pel nord, nord-oest pel camí de la Tartana, retallat en el pendent inferior del turó del Pujol. S’hi van efectuar un total de deu rases que van permetre determinar un conjunt d’habitacions d’estructura ortogonal orientat en sentit nord-est, sud-oest, amb uns 800 m2 conservats. Destaca la base d’un lacus, un possible hipocaust, tres sitges amb farciment de pedra, terra i cendres i una sitja seccionada verticalment en el propi tal·lus del carrer de la Tartana, que probablement indicarien un assentament construït a la part inferior del turó resseguint l’orografia del terreny. Els sondeigs realitzats a llevant varen proporcionar una àrea d’abocador, mentre que en la central va aparèixer un mur amb una potència de 0’40 m de gruix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El material recollit en aquests sondeigs va consistir en ceràmica comuna oxidada romana, feta a torn i ceràmica gris de pasta grollera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seguiment continuat de prospeccions en les diferents parcel·les amb motiu de l’edificació han proporcionat, l’any 2005 un contornat. Aquest va ser localitzat en els nivells de farciment d’una fossa que hauria contingut el contrapès d’una premsa, reaprofitada com a abocador entre els segles V-VII dC. </span></span></span></span></span></p> | 41.6088688,2.0318223 | 419328 | 4606804 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-dsc6838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-p1440057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-p1440054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-dsc8756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-dsc8758.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les intervencions que s'hi han dut a terme des de l'any 1991 i fins l'any 2011 han estat els següents: 1991 Excavació; 1994 Dues excavacions d' urgència.; 1995 Quatre excavacions d' urgència i una prospecció; 1997 Excavació d' urgència, una excavació i tres seguiments de control; 1998 Dues excavacions; 1998 Excavació; 1999 Seguiment de control; 2005 Quatre intervencions d'urgència / una intervenció preventiva, de seguiment i cinc excavacions; 2007 Intervenció preventiva / Adequació; 2008 Intervenció preventiva / Excavació; 2011 Intervenció preventiva. | 83 | 1754 | 1.4 | 1763 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86839 | Font del Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-corralo | <p><span><span><span><span lang='ES'><span>FONT SEGURA, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Font procedent d’una deu d’aigua que neix en el torrent del qual la font pren el nom. El torrent s’origina en els vessants orientats al sud-oest del Mont-Rodon. L’accés és fàcil ja que queda a uns dos-cents metres entrant des del carrer dels Avellaners, per un camí de terra que s’enfila fins arribar al cim del turó, on una fita senyala la partió entre els municipis de Matadepera i Castellar del Vallès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop deixades enrere, a mà dreta, les dues darreres torres de la urbanització, en el mateix revolt, a mà esquerra hi ha un espai planer amb un banc de fusta. La surgència està situada en una raconada, sota un espès alzinar amb arítjol, heures i galzeran i bardissar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si bé originàriament devia ser una surgència natural, actualment està arranjada i perfectament integrada al paisatge. En el mateix pendent natural del torrent, entre la roca natural, s’hi observa un muret de pedra irregular collat amb morter gairebé imperceptible pel creixement de molses. A la part inferior hi ha una peça de ferro rectangular encastada en el muret i per sota mateix el broc que sobresurt lleugerament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aigua cau en una piqueta arranada a la roca, construïda amb maó pla ( 45 per 30 cm de costat). A mà esquerra hi ha una segona piqueta, més petita, construïda aprofitant la roca que s’omple quan la primera sobreseeix. </span></span></span></span></span></p> | 08120-109 | Torrent del Corraló | <p><span><span><span><span><span>En aquest indret, hi havia un pi conegut per la gent del territori amb els noms de Pi de l’Esquirol o Pi del Corraló de més de 35 metres d’alçada i amplada considerable. Era punt de trobada de caçadors, bosqueters, vinyataires, excursionistes i els nens i nenes de l’escola. Malauradament als anys setanta del segle XX, després d’uns dies de fort temporal de vent i pluja, l’arbre va caure.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2012, </span></span>en el programa de mà <span><span>publicat amb motiu </span></span>de les Festes de Sant Sebastià, un bosqueter que freqüentava sovint aquest indret hi va publicar un poema dedicat al pi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 17 de juny de 2013, els alumnes del curs de jardineria del Casal de la Gent Gran van plantar un pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) en aquest indret. En el moment </span></span></span><span><span><span>de la plantació l’arbre mesurava 2,5 m d’alçada per 14 a 16 cm de diàmetre.</span></span></span></p> | 41.6079101,2.0401472 | 420021 | 4606689 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86839-dsc7091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86839-p1440347.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gairebé imperceptible, a mà dreta en el mateix muret s’observa un segon orifici inutilitzat. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 86841 | Forn de calç de Can Solà del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-sola-del-raco | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | Està força cobert per la vegetació i afectat per les arrels d'algun pi que el poden acabar de malmetre. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a l’est del turó del Pujol, molt a prop de can Solà del Racó, darrera de l’antiga pallissa enderrocada de la masia entre els anys 1998 i 1999. Només entrar al camí, a mà esquerra, s’observa l’antic descarregador per on accedia el carro fins a la corona del forn. I al costat mateix d’aquest, dins del bosc s’hi pot veure la pedrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’inici del descarregador, el forn se situa a una trentena de metres, a mà esquerra. Des d’arran de camí a la boca del forn hi ha una distància de 8 metres. L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (5’6 m de diàmetre i 5 metres d’alçada); presenta restes de rubefacció a les parets. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al nord-est. Està parcialment coberta de terra, com a resultat dels despreniments de la part interior de l’olla. Presenta una doble volta rebaixada feta amb pedra irregular, amb arc de pedres posades a sardinell, lligada amb morter de calç. Per l’interior mesura 1’40 m d’alçada per 0’75 m d’amplada, mentre que la situada a l’exterior fa 1’90 m d’alçada per1’40 metres d’amplada. A la façana, per sobre mateix de la volta s’endevina un possible arc cec o de descàrrega realitzat amb la finalitat d’alleujar la càrrega provocada per l’obertura de la boca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els murs exteriors, que actuen alhora de contraforts, mesuren 2 metres d’alçada per 3 metres (mur esquerre) i 2’50 metres (mur dret); el gruix és de 0’60 metres.</span></span></span></span></span></p> | 08120-110 | Sector nord-est del turó del Pujol. | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6117700,2.0309200 | 419257 | 4607126 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86841-dsc7017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86841-dsc7019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86841-p1440199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86841-dsc7024.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. Sembla que conserva el pedrís a tot el perímetre intern. És un element patrimonial molt interessant ja que conserva al seu costat el descarregador i la pedrera. Aquest forn pertany a la propietat de Can Solà del Racó, tal i com indica el seu nom. Els propietaris del mas van cedir els seus forns de calç per obtenir la calç en la construcció de la nova església de Sant Joan. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86842 | Forn d’obra de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-torres | <p><span><span><span><span><span><span>BATLLES i TORRES, Miquel (1824). Llibre de notes dels hereus de Can Torres: 1699-1824. Matadepera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàgs. 21-24.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GALÍ i BARBA, Joan Baptista (1993). Llibre de notes dels hereus de Can Torres, Matadepera 1699-1824, dins Terme, núm. 8, novembre, p. 29-37. Terrassa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</em>, dins <em>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</em>, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | Està envoltat de pins, les arrels dels quals poden malmetre les restes conservades. La ubicació en pendent i la manca de mesures preventives també faciliten el deteriorament. D'altra banda semblaq ue pugui conservar la graella, peròla cambra de cocció està totalment coberta de terra. | <p><span><span><span><span><span>Forn d’obra situat al capdavall de les feixes de Can Torres. L’accés es fa abans d’arribar a la masia, trencant per un corriol, a mà dreta just abans del darrer revolt del camí. Un cop arribats a les feixes, cal trencar a mà dreta, en direcció a uns avellaners. Un cop deixats enrere, a mà dreta del marge , dessota els pins, s’observa l’estructura muraria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, excavat en el marge.La boca d’accés i la façana, construïda amb pedra i lligada amb morter de calç, està orientada al sud-est. S’observen reparacions posteriors realitzades amb trossos de maó lligats amb morter de calç. L’alçada màxima és de 2’70 metres mentre que l’amplada màxima visible és de 4’10 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta una entrada de planta trapezoïdal amb dos murs laterals en el passadís d’accés que fan funció de contrafort. Aquest espai mesura 2 metres d’amplada màxima per 1’45 metres d’amplada interior, per 1’70 metres d’alçada conservada. Té una doble volta de canó construïdes amb maó, disposat a plec de sardinell. L’alçada de la primera és d’1’90 metres mentre que l’alçada de la boca de la fogaina pròpiament dita és d’1 metre. Està tapiada amb fang i presenta una obertura quadrangular en la prat frontal dreta. El seu interior està reblert de terra però es poden veure els arcs de sosteniment de la graella i els fumeral, realitzats amb maó, pla juntament amb restes de rubefacció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gruix dels murs és de 0’90 metres pels més gruixuts i de 0’50 pels contraforts. A la part superior, per sobre del marge, s’observen les restes dels murs que delimiten la cambra de cocció i amb tota probabilitat la graella està reblerta de terra. La solera està situada en l’espai més planer per sobre del forn, al costat de la cambra de cocció.</span></span></span></span></span></p> | 08120-111 | Can Torres | <p><span><span><span><span><span>En el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704) s’han localitzat dues referències al forn emprades com a marcador d’una zona concreta, com a topònim, que no pas com a motor d’economia del mas de can Torres. La situació de les terres que envolten la masia durant segles han estat supeditades a l’orientació est-oest de les carenes, amb nuclis d’obagues (formacions boscoses de roures i alzines importants) i soleies (conreu de cereals, lleguminoses i pastures i amb menys importància sembla que el vi i l’oli) amb diferències clarament marcades en la composició edàfica i vegetal. En el llibre s’anoten els comptes relacionats amb l’economia del mas (despeses dels mossos, serradors, bosqueters, carbó). Amb tota probabilitat el forn va ser emprat exclusivament per a necessitat del mas que no pas per a venda (almenys entre els segles XVIII i XIX) En el compte de les collites, l’autor de la llibreta, Miquel Batlles va deixar anotat el nom dels camps i els cereals que s’hi recol·lectaven i entre les boïgues, soleies o quintanes, esmenta “<em>el camp del forn delmari</em>”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona referència és del 25 d’abril de 1701, any de sequera extrema, on en la descripció de les afectacions, esmenta les terres on hi ha el forn i la terrera: <em>“ y del mes de abril de dit any (1700) afins lo dia sis de fabré del any 1701 no plogué sino molt poca que hen tot aquest temps no plogué cap vagada que las tarreras anassen un quart, ni los camins correguessan gens. Pero prensipalment del dia sinch de setembre del any 1700 afins lo dia sis de fabré, no va ploura poch ni gens, del any vinent. Y la gent, totom senbrà, y no reparà ningú a l’axut que hera per la terra. Que per lo sembrà de las quintanas y lo resclà, la pols que movíans los bous, tots tres pareys llaurant, y lo matxo resclant al derrera dels bous, parexia que fos una boyra bayxa. Y jo, Miquel Ballas, senbrava aqueyx any la quintana de part de vall cassa. Però tots aquells pagesos que sembraren primarench, en temps degut, y tenian las terras primes, harenals y seulons y llicorella blanca y llicorella roja, hés nat lo blat tant galant com se puga desitjà. Y aquells pagesos que sembraren en temps degut y tenian las terras vermelles ho argilencas, no y ha nat la tersa part del blat que y vian sembrat (...). <strong>Però a mi, a la quintana de par davall de cassa, per tot ma nesque en pols lo blat, sinó dos caps de feyxas que y tinch terra vermella, y lo camp del forn, que tenbé és terra grossa.</strong> Però tot lo que hés llicorella blanca i llicorella roja, tich forment i mastall tot lo que es puga desitjà.”</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6200300,2.0308800 | 419264 | 4608044 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86842-p1440222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86842-dsc7035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86842-p1440234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86842-dsc7039.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El corriol d’accés al forn des del camí que mena a la masia sembla correspondre orogràficament amb la via de transport de maons i teules, ja fos en carro o amb animals de bast. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 86843 | Alzina de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torres-0 | <p><span><span><span>ORDRE de 8 de febrer de 1990, per la qual es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l'inventari dels arbres i les arbredes declarats d'interès comarcal i local.</span></span></span></p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.<br /> http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_singulars/</p> <p><span><span><span><a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/arbres-interes-local/'><span><span>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/arbres-interes-local/</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=41478'><span><span>https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=41478</span></span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Exemplar del gènere <em>Quercus ilex subsp. ilex,</em> situat a ponent de la casa, a tocar de l’era de Can Torres. La casa està ubicada al vessant sud-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, construïda en un ampli relleix sobre la confluència dels torrents de les Saleres, del sot del Canyet i del sot de la Codoleda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribant pel camí que puja des de la Font de la Tartana sobresurt per la seva imponent capçada. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques om l’arítjol o l’heura. Mesura uns 14 metres d’alçada total per 19 metres de capçada. Té un volt de soca de gairebé 7’50 metres, tenint en compte l’amplada del sistema d’arrels, mentre que el volt de canó (mida presa a 1’30 metres d’alçada) és de 3’5 metres. El tronc és rectilini, amb una inclinació gairebé imperceptible; des de ran de terra fins a la creu mesura 3 metres d’alçada. L’escorça és forca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen quatre branques potents, de més d’1’40 metres de diàmetre a la seva base, que es van bifurcant formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L’anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més verdes. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L’alzina floreix als mesos d’abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08120-112 | Can Torres | <p><span><span><span><span><span>Les alzines, com a element natural sovint destacable, han estat emprades com a fites o com a referents de delimitació d’una propietat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El llibre de notes escrit per dues generacions de la família Batlles de Can Torres (1699-1824), és d’una importància excepcional per conèixer el modus vivendi del mas. En la crònica es pot llegir en varies ocasions la compra de porcs, la venda i la collita de glans per a la seva alimentació, com per exemple, un pacte d’engreix a mitges d’un porcell fet per Miquel Batlles i el bracer de Sant Feliu del Racó, Tomàs Casanoves, on a canvi dels glans dels boscos de Can Torres, Tomàs Casanoves havia de pagar <em>“al temps del sembrà, sis jornals de cavima per la compra de los glans”</em>. De fet, els ramats de Can Torres eren compostos de bens, cabres però també de porcs, i a la llibreta es deixa constància de Josep Passaterres, rabadà de Can Torres que amb els seus altres germans guardaven els porcs i les vaques.</span></span></span></span></span></p> | 41.6212200,2.0283300 | 419053 | 4608178 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86843-dsc7049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86843-p1440249.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d’un espècimen autòcton de la zona, i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l’alzina s’ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d’aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d’aixa, fuster...). De l’escorça se n’obtenen tanins que serveixen per l’adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 86844 | Barraca 1 de la Soleia de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-soleia-de-les-costes | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tom IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.</p> <p>RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans.</p> <p>RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</p> <p>SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.</p> <p>SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.</p> <p>SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.</p> <p>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</p> | XVIII-XIX | Afectació del mur dret amb enfonsament parcial de la corona interior. | <p><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca ubicada a la Soleia de les Costes, a mà esquerra, a una vintena de metres per sobre del camí que des de la Font del Corraló va cap al Collet de Miralles, al municipi de Castellar del Vallès. Malgrat s’aguanta dempeus i la coberta està en bon estat de conservació, s’ha produït un enfonsament parcial de la corona interior dreta que està afectant a l’estructura general. Es tracta d’una construcció aèria parcialment adossada al marge, de planta circular amb un lleuger pendent, de 2’20 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l’edificació. Entre mig hi ha pedruscall, en forma de falques, que s’han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té la porta orientada al sud-est. L’amplada màxima exterior és de 0’60 m mentre que la interior mesura 0’40 m. L’alçada és d’1’15 m. Els brancals són rectes, amb una lleugera inclinació cap a l’interior, tres llindes i marxapeus. La principal, visible des de fora és plana, més ben retallada, mentre que les altres dues només tenen una cara plana i s’han desprès del llindar degut al mateix enfonsament. No s’hi observa cap inscripció. Els murs tenen un gruix de 0’60 m. L’alçada total d’arran de porta fins a la coberta és d’1’70 m. La coberta és de volta, per aproximació de filades amb clau de tancament. No sembla que tingués voladís o ràfec exterior.</span></span></span></span></span></p> | 08120-113 | Camí Vell de Castellar o de la Font del Corraló al Collet de Miralles (Castellar del Vallès) | <p><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</span></span></span></span></span></p> | 41.6073700,2.0437600 | 420321 | 4606626 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86844-dsc7075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86844-dsc7079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86844-p1440326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86844-p1440329.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta barraca consta en l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra amb el número d’element 18424. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86846 | Barraca 2 de la Soleia de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-soleia-de-les-costes | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Ensorrada en la seva major part. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una barraca de pedra seca ubicada a la Soleia de les Costes, a mà dreta, a una vintena de metres per sota del camí que des de la Font del Corraló va cap al Collet de Miralles, al municipi de Castellar del Vallès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció aèria parcialment adossada al marge, de planta circular amb un lleuger pendent, aproximadament de 2 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l’edificació. Entre mig hi ha pedruscall, en forma de falques, que s’han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Les restes del brancal esquerra indiquen que la porta estava orientada al sud-est. El gruix dels murs és de 0’60 m i l’alçada màxima conservada és d’1’40 m. De l’ interior, es conserva una part de l’arrencada de la volta pel sistema d’aproximació de filades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Uns metres més endavant de la porta, s’observa la llinda i varies lloses planes de la coberta.</span></span></span></span></span></p> | 08120-114 | Camí Vell de Castellar o de la Font del Corraló al Collet de Miralles (Castellar del Vallès) | <p><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball</span></span> <span><span>de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</span></span></span></span></span></p> | 41.6066300,2.0435400 | 420302 | 4606544 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86846-dsc7082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86846-dsc7088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86846-dsc7087.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta barraca consta en l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra amb el número d’element 18425. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 86848 | Rellotge de sol de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol policromat situat a la façana de migdia de Can Torres, per dessota el carener de la teulada, entre dues finestres de la planta pis. És del tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Està pintat damunt d’un suport morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És quadrat, i està emmarcat. A l’interior hi ha dibuixat un astre solar antropomorf, amb un visatge femení somrient. De la seva boca neix el gnòmon de vareta. S’hi distingeixen sis corones solars; les dues primeres sobresurten de la resta per la seva decoració geomètrica a base de triangles blancs i ocres, resseguits per una línia vermellosa. Les quatre corones restants, són de tonalitats decreixents, de més fosc a més clar partint d’una terra ataronjada que va perdent intensitat. Els raigs solars marquen les hores i les mitges hores, més curtes, dibuixades amb dos tons diferents per distingir-les. A continuació es pot veure una sanefa delimitada per dues línies que formen una quadrícula amb fons blanc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior hi ha el següent lema: 'DE RELLOTGE DE SOL NO EN TÉ QUI VOL”. Les hores estan representades en xifres àrabs, que d’esquerra a dreta van de les 5 del matí a les 4 de la tarda. El quadrant queda emmarcat per una sanefa a base de ziga-zagues pintades a l’interior d’un color carbassa intens (com la tercera corona), mentre que l’exterior és d’una terra més vermellosa. No està signat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-115 | Can Torres | 41.6211200,2.0287300 | 419086 | 4608167 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86848-dsc7063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86848-p1440296redrecat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86848-p1440240redrecat.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 5222. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 86849 | Rellotge de sol de Can Torrella de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torrella-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’Estalvils de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX-XX | Restaurat entre els anys 2017 i 2019. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol policromat (negre i blau sobre fons blanc) situat a la façana de migdia de Can Torrella de Baix, entre dues finestres del costat dret de la planta pis. És del tipus vertical declinant amb orientació est. Està pintat damunt d’un suport morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rellotge és quadrat, i està emmarcat. Al requadre interior, un semicercle solar, del qual surt el gnòmon de vareta i les línies horàries, de color negre, que senyalen les hores (color blau). Estan representades per xifres romanes que van de les 5 del matí fins a les 4 de la tarda. Les mitges hores són més curtes, dibuixades en punxa. En el marc de tancament exterior s’hi ha col·locat el lema que ocupa la part superior i inferior de la sanefa. S’hi pot llegir en lletres cal·ligrafiades “LES HORES FUGEN DEPRESSA... FUGEN I NO TORNEN MES”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No està signat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-116 | Carretera de Terrassa a Talamanca, km 4’5 | 41.6074800,2.0118800 | 417665 | 4606668 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86849-p1440363.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86849-81jnogue.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 81.S’adjunta una fotografia anterior d’abans de la restauració, localitzada a la pàgina web de l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans, signada per J. Nogué. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86850 | Forn de calç 1 de can Torrella de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-de-can-torrella-de-baix | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, X. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ, J. (1926). Historial de Cân Torrella. Parròquia de Matadepera. Butlletí del Club Pirinenc. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Colgats durant les obres de realització de la carretera BV-1221, de Terrassa a Talamanca. | <p><span><span><span><span><span>Restes de varis forns de calç, sense poder precisar el nombre, pràcticament colgats en el marge dret de la carretera que va de Terrassa a Talamanca, a l’interior de la finca de Can Torrella de Baix. Actualment queden situats a mà esquerra del baixador que permet accedir a la casa, en un talús enjardinat, on s’observen restes de maó i pedra de mida irregular tot al voltant.</span></span></span></span></span></p> | 08120-117 | Carretera de Terrassa a Talamanca, km 4’5 | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar i també tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou de forma rodona o cònica fet dins d’un marge o parcialment excavat a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbona càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell, una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6070900,2.0120900 | 417682 | 4606625 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86850-dsc7113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86850-dsc7111.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es té constància de que abans de terraplenar la carretera s’hi fes cap intervenció arqueològica. En la descripció de la fitxa núm. 12 del Catàleg de Bens arquitectònics que contempla la protecció de la masia, es diu “en l’esplanada de migdia de la casa s’hi localitzen els antics forns de calç que pertanyien a Can Torrella, algun dels quals avui podem veure enterrat pel talús de la carretera de Terrassa a Talamanca”. A la fitxa núm. 13 del Catàleg de Bens arqueològics s’esmenta que “en l’esplanada sud de la masia s’hi localitzen mal conservats i poc visibles per l’abundant vegetació, dos forns de calç sota el talús de la carretera a Talamanca”. La fotografia realitzada en aquell moment permet observar pràcticament colgada la boca del forn, amb un arc rebaixat i una part del contrafort esquerre. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86875 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-6 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BATLLES i TORRES, Miquel (1824). Llibre de notes dels hereus de Can Torres: 1699-1824. Matadepera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàgs. 21-24.</span></span></span></span></span></span></p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellàr del Vallès, pp. 57-60. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell. </p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. 1987. <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GALÍ i BARBA, Joan Baptista (1993). Llibre de notes dels hereus de Can Torres. Matadepera (1699-1824); dins Termes, núm. 8 , pp. 29- 37.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>La masia de Can Torres està situada al vessant sud-est de la muntanya de sant Llorenç del Munt; en un ampli planer sobre la confluència dels torrents del sot de la Codoleda, del sot del Canyet i de les Saleres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre del 1768 s’observa com Can Torres era una de les masies de Matadepera que disposava de més extensió de bosc i terres ermes. El gruix de les terres conreades se situaven al nord de la masia i a llevant de la muntanya de Sant Llorenç. És per aquest motiu que se la denomina com a masia de muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una masia closa, envoltada per un recinte tancat amb muralla que presenta espitlleres a migdia i a ponent, on hi ha la porat del barri, d’arc rebaixat de maons. La planta és quadrangular, d’aspecte força compacte i robust. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la façana destaca el portal rodó dovellat i un rellotge de sol, sota el carener. El parament és de paredat vist arremolinat. Algunes finestres tenen l’emmarcament de pedra treballada i d’altres de maons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva l’era, annexa a la façana de ponent, davant del portal del barri. Segons el catàleg (2009), dels elements arquitectònics de l’interior de la casa destaca la volta del celler, la premsa de 1819 i dues gerres d’oli encastades en els contenidors d’obra força interessants. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha restes d’un trull exterior prop de l’era on avui s’hi pot veure la pedra de molí feta amb conglomerat procedent des massís. No massa allunyat de la casa en direcció sud s’hi localitza un forn d’obra.</span></span></span></span></span></p> | 08120-118 | Can TorresA l’est del terme municipal | <p>Can Torres està documetnada al segle XIII amb el nom de mas Torrella, <span><span><span><span><span>alou del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en detenia el domini eminent i el dret de cobrar censos i delmes de les terres.</span></span></span></span></span>. Per maridatge dels fills no hereus de la casa donarà nom a Can Torrella de Baix i de Dalt de Matadepera. A finals del segle XVI, canvia de nom degut a la manca de successió directa de Tomàs Torrella. A partir d'aquí, entren els Batlles, després per casament els Torres de Vacarisses i finalment els Palet de la Quadra. A la segona meitat del segle XIX s'amplia el patrimoni amb Can Barceló de Rubí, Can Palet de Vistalegre, Can falguera de les Fonts de Terrassa i algun altre més.</p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1608, després d’una llarga etapa de decadència del monestir les seves rendes es van destinar al Col·legi Benedictí de Lleida. Al final del segle XVII, un procurador del prior de Sant pau del Camp cobrava els censos i delmes de l’heretat de Can Torres. A més hi havia altres senyors que cobraven petites quantitats de cereals com a pagament de delme (Roca: 1996).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1699, Miquel Batlles Torres, nét de Jacint Torres, comença a escriure un dietari, que es perllongarà fins l'any 1924, escrit pels seus descendents. Conreaven cereals en guaret i a finals del segle XVII plantaren vinya, tot i que no era prioritària. Els excedents permetien al propietari contractar mà d'obra per a les feines forestals. Destaca l'activitat ramadera de la família. Miquel Batlles adquiria ramats de bens i cabres i després en cedia bona part per a l'engreix, ja que les seves terres no eren massa bones per a la pastura. Després veia els caps als principals nuclis del Vallès i la costa. També tenia bous, emprats com a bestiar de força, un matxo i porcs per a l'engreix. </span></span></span></span></span></p> <p>Pels volts dels anys 1920 i 1930, els masovers de Can Torres eren Isidre Bosch i Clotilde Casals. Als anys seixanta foren Eudald Companyó i la mocadera, Dolores Orriols. </p> <p><span><span><span><span><span>Els treballs de Joan Baptista Galí (1993) i Pere Roca (1996), aporten molta informació sobre l’economia de la masia i, alhora, per extensió de la realitat dels segles XVII a XIX. En aquest moment la masia era una de les més grans del terme en quan a extensió i també en producció agrària i ramadera dins d'un model agrari perfectament estructurat i sostenible.</span></span></span></span></span></p> | 41.6211900,2.0287300 | 419086 | 4608174 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-p1440304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-p1440242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-p1440247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-dsc7055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-p1440289.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La documentació recollida en la bibliografia anomena una font propera que no hem pogut localitzar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86876 | Jaciment de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-torres-0 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Terassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BATLLES i TORRES, Miquel (1824). Llibre de notes dels hereus de Can Torres: 1699-1824. Matadepera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàgs. 21-24.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. 1987. <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GALÍ i BARBA, Joan Baptista (1993). Llibre de notes dels hereus de Can Torres. Matadepera (1699-1824); dins Termes, núm. 8 , pp. 29- 37.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span><span><span>Can Torres està situada al vessant sud-est de la muntanya de sant Llorenç del Munt; en un ampli planer sobre la confluència dels torrents del sot de la Codoleda, del sot del Canyet i de les Saleres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre del 1768 s’observa com Can Torres era una de les masies de Matadepera que disposava de més extensió de bosc i terres ermes. El gruix de les terres conreades se situaven al nord de la masia i a llevant de la muntanya de Sant Llorenç. És per aquest motiu que se la denomina com a masia de muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Dalt, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></span></span></p> | 08120-119 | Can TorresA l’est del terme municipal | <p><span><span><span><span><span>Can Torres, coneguda amb anterioritat al segle XVII com a mas Batlles, era un alou del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en detenia el domini eminent i el dret de cobrar censos i delmes de les terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1608 després d’una llarga etapa de decadència del monestir les seves rendes es van destinar al Col·legi Benedictí de Lleida. Al final del segle XVII, un procurador del prior de Sant pau del Camp cobrava els censos i delmes de l’heretat de Can Torres. A més hi havia altres senyors que cobraven petites quantitats de cereals com a pagament de delme (Roca: 1996).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El canvi de nom es produeix a mitjans del segle XVII com a conseqüència del casament d’una pubilla del mas Batlle amb Jacint Torres. Els descendents de Jacint Torres van canviar l’ordre dels seus cognoms, per donar rellevància al de la família més rica, però també van canviar el nom del mas; passant de mas Batlle a mas Torres. Potser per compensar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els treballs de Joan Baptista Galí (1993) i Pere Roca (1996), aporten molta informació sobre l’economia de la masia i, alhora, per extensió de la realitat dels segles XVII a XIX. En aquest moment la masia era una de les més grans del terme en quan a extensió i també en producció agrària i ramadera.</span></span></span></p> | 41.6207900,2.0291900 | 419124 | 4608129 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86876-dsc7066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86876-dsc7062.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86877 | Can Torrelles de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrelles-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987). El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997). </span></span><span lang='ES'><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, Joan (1926). Can Torrella; dins Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa; pp.20 i ss.</span></span></span></p> | XVII-XXI | Ha estat reformada diverses vegades. Les darreres els anys 1997 i 2010. | <p><span><span><span><span><span>Masia situada a tocar amb la riera de Les Arenes, en el vessant septentrional del turó de Roques Blanques, en l’itinerari de l’antic Camí Ral, actualment a tocar de la carretera BV-1221.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El desnivell del terreny fa que a la façana orientada al sud-est consti de planta baixa, pis i golfes; i en la façana orientada a nord-est consti de planta baixa i dos pisos. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, que és la orientada al sud-est. En aquesta, hi trobem l’entrada principal a la masia i diverses obertures, amb una composició asimètrica. On destaca el portal rodó dovellat i un rellotge de sol a la planta pis, entre dues finestres alineades a la part dreta de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana nord-est, s’ha obert una altra entrada per donar accés al restaurant que funciona des del 1987, amb reformes als anys 1997 i 2010. La finestra geminada d’aquesta façana no correspon a la casa original, així com els diferents emmarcaments, que són fruit de reformes modernes. El parament és arrebossat pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principi de segle XX s’hi construí la petita capella annexa, reaprofitant part de les estructures i terraplenant el forn de vidre del segle XVIII. L’altar que s’instal·là era procedent de l’antiga església de Sant Joan. La capella fou construïda en memòria del doctor Josep Blanch i Benet.</span></span></span></span></span></p> | 08120-120 | Carretera de Terrassa a Talamanca, km 4’5 | <p><span><span><span><span><span>Joan Solà (1926) publica un recull de documents i consideracions per aportar dades a la història de Can Torrella: “...Es diu que Torrella de Dalt fou l’antic Mas del Pou, que no tardaria gaire a ser absorbida per la primera. (...). Els amos visqueren una pila de centúries al primer, tenint al de baix el forn de vidre i el d’obra, que estaven en el seu fort pels anys 1799, així com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el baró de Linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa , que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la... a 15 de maig de 1831 es vengueren aquell antiquíssim casal del mas de dalt a Francesc Mata.”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dels primers documents que cita un mas Torrella, probablement el de Dalt, és de l’any 1442 i forma part dels documents del monestir de Sant Llorenç del Munt. Miquel Ballbé parla d’un document de l’any 1373, però no queda clar si es refereix a Can Torrella de Dalt o al seu antecessor: el mas Pou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a l’any 1930 hi feu estada en Francesc Cambó, que tenia amistat amb la família Blanch.</span></span></span></span></span></p> | 41.6074800,2.0118800 | 417665 | 4606668 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86877-dsc7114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86877-p1440365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86877-dsc7102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86877-p1440382.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En l’esplanada de migdia de la casa s’hi localitzen els antics forns de calç que pertanyien a Can Torrella, algun dels quals avui podem veure enterrat pel talús de la carretera de Terrassa a Talamanca. Com a patrimoni moble es conserva una pedra de molí de conglomerat.També hi ha una mina d’aigua. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86878 | Jaciment de Can Torrelles de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-torrelles-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i Pairalies de Matadepera.</em> Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997). </span></span><span lang='ES'><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, Joan (1926). Can Torrella; dins <em>Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa</em>; pp.20 i ss.</span></span></span></p> | XVII-XX | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span><span><span>Masia situada a tocar amb la riera de Les Arenes, en el vessant septentrional del turó de Roques Blanques, en l’itinerari de l’antic Camí Ral, actualment a tocar de la carretera BV-1221.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Dalt, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu entorn es parla d’un forn de vidre i dos forns de calç, colgats pel talús de la carretera BV-1221.</span></span></span></span></span></p> | 08120-121 | Carretera de Terrassa a Talamanca, km 4’5 | <p><span><span><span><span><span>Joan Solà (1926) publica un recull de documents i consideracions per aportar dades a la història de Can Torrella: “...Es diu que Torrella de Dalt fou l’antic Mas del Pou, que no tardaria gaire a ser absorbida per la primera. (...). Els amos visqueren una pila de centúries al primer, tenint al de baix el forn de vidre i el d’obra, que estaven en el seu fort pels anys 1799, així com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el baró de Linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa , que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la... a 15 de maig de 1831 es vengueren aquell antiquíssim casal del mas de dalt a Francesc Mata.”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dels primers documents que cita un mas Torrella, probablement el de Dalt, és de l’any 1442 i forma part dels documents del monestir de Sant Llorenç del Munt. Miquel Ballbé parla d’un document de l’any 1373, però no queda clar si es refereix a Can Torrella de Dalt o al seu antecessor: el mas Pou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a l’any 1930 hi feu estada en Francesc Cambó, que tenia amistat amb la família Blanch.</span></span></span></span></span></p> | 41.6072500,2.0120800 | 417681 | 4606642 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86878-dsc7117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86878-dsc7121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86878-dsc7126.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També hi ha una mina d’aigua. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 87007 | Forn de calç 1 del camí de la Font del Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-del-cami-de-la-font-del-corralo | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). <em>Eines i feines dels oficis</em>. Barcelona: Edicions Brau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Una part de l’olla i la boca estan colgades de terra. Part de la capçada d’un pi que va caure està al damunt de la vora o corona.La seva conservació depèn actualment d’una desbrossada i neteja general de l’entorn que eviti la seva pèrdua. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a migdia del turó dels Rossos, en la zona coneguda com La Guixera i prop dels masos de Can Solà del Racó i Can Gorina. El carregador ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés. Però només entrar pel corriol que hi mena, a mà esquerra del camí, s’observen restes de cuites amuntegades i colgades per una fina capa de molsa i vegetació. També s’observen nombrosos rocs despresos dels marges del mateix torrent que haurien servit de pedrera d’extracció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (3 m de diàmetre per 2 m d’alçada conservada); el brancatge no permet visualitzar si les parets conserven restes de rubefacció. La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al nord-oest. Està gairebé coberta de terra, com a resultat dels despreniments de la part interior i superior de l’olla. Presenta una volta rebaixada, feta amb maons lligats amb morter de calç. La part visible de l’arrencada de l’arc mesura 1’30 m d’amplada. Els murs exteriors, que actuen alhora de contraforts, mesuren 1’70 m d’amplada màxima exterior per 1 m de profunditat. Aquest espai, anomenat plaça està reblert per la terra que s’està desprenent de la part superior de l’estructura i dels mateixos marges.</span></span></span></span></span></p> | 08120-122 | La Guixera. Turó dels Rossos | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></p> | 41.6106800,2.0362700 | 419701 | 4607000 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87007-dsc7561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87007-dsc7562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87007-p1440518.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons consta a la fitxa del catàleg, la pista on es localitzen a més d’aquest, dos altres forns, a mà dreta, és l’antic camí que menava al mas Girbau (terme de Castellar del Vallès) i a la font del Corraló. Amb la urbanització del sector de la font, aquest camí va desaparèixer i l’accés a la font es fa des de l’interior de la urbanització.No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 87008 | Forn de calç 2 del camí de la Font del Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-cami-de-la-font-del-corralo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</p> <p>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</p> <p>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). <em>Eines i feines dels oficis</em>. Barcelona: Edicions Brau.</p> <p>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</p> <p>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</p> <p>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</p> <p>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</p> | XVIII-XIX | La boca de la fogaina està colgada de terra. L’accés a la plaça és impossible degut a la gran quantitat de vegetació i brancatge sec que s’hi ha abocat. Per aquest mateix motiu no es pot determinar si es tracta d’un forn doble amb reaprofitament de l’estructura visible. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a migdia del turó dels Rossos, en la zona coneguda com La Guixera i prop dels masos de Can Solà del Racó i Can Gorina. El carregador gairebé ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (4 m de diàmetre per 5’30 m d’alçada conservada). La vegetació exterior al voltant de la corona o vora, no permet visualitzar si algun tram de les parets conserven restes de rubefacció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al sud. Està gairebé coberta de terra, com a resultat dels despreniments de la part superior de la porta. Tant el passadís d’accés com la volta rebaixada, estan construïts amb maons units amb morter de calç (en el cas de la volta, disposats a plec de sardinell). </span></span></span></span></span></p> | 08120-123 | La Guixera. Turó dels Rossos | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6105200,2.0366100 | 419729 | 4606982 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87008-p1440525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87008-p1440526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87008-p1440532.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons consta a la fitxa del catàleg, la pista on es localitzen a més d’aquest, dos altres forns, és l’antic camí que menava al mas Girbau (Castellar del Vallès) i a la font del Corraló. Amb la urbanització del sector de la font, aquest camí va desaparèixer i l’accés a la font es fa des de l’interior de la urbanització.No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 87009 | Forn de calç 3 del camí de la Font del Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-3-del-cami-de-la-font-del-corralo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</p> <p>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</p> <p>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). <em>Eines i feines dels oficis</em>. Barcelona: Edicions Brau.</p> <p>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</p> <p>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</p> <p>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</p> <p>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</p> | XVIII-XIX | L’olla està intacta, però un arbre caigut al davant de la fogaina, ha malmès la boca d’entrada. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a migdia del turó dels Rossos, en la zona coneguda com La Guixera i prop dels masos de Can Solà del Racó i Can Gorina. El carregador gairebé ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla o canó està excavada en el marge i és de planta circular amb una zona central(5 m de diàmetre per 4 m d’alçada conservada). Està resseguida per una corona formada per dues fileres de pedra, de les quals en manca una bona part. A l’interior, les parets tenen nombroses empremtes realitzades per la piqueta i restes de rubefacció amb importants vidriades de tonalitats verdoses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió està orientada al sud; ha gairebé desaparegut. L’espadat de la façana principal s’ha enfonsat i només una minsa porció de fang, a punt de caure, enllaça una part i altra de la porta d’entrada. Els contraforts, si hi són, estan colgats de terra en gran part provocat pel creixement i posterior caiguda en direcció sud d’un pi de dimensions considerables.</span></span></span></span></span></p> | 08120-124 | La Guixera. Turó dels Rossos | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6106400,2.0367400 | 419740 | 4606996 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87009-dsc7569.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87009-p1440545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87009-p1440536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87009-p1440539.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons consta a la fitxa del catàleg, la pista on es localitzen a més d’aquest, dos altres forns, és l’antic camí que menava al mas Girbau (Castellar del Vallès)i a la font del Corraló. Amb la urbanització del sector de la font, aquest camí va desaparèixer i l’accés a la deu d’aigua es fa des de l’interior de la urbanització.No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. La banqueta no és visible. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 87010 | Barraca 1 de la Feixa Llarga de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-feixa-llarga-de-can-torres | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellar del Vallès, pp. 43. Unió Excursionista de Sabadell. Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). <em>Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages</em>. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.<br /> <br /> RIPOLL, Ramon, coordinador. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M. (1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins <em>Dovella</em>, núm. 24. Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M. (1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins <em>Dovella</em>, núm. 29. Manresa, pp. 47-52.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins <em>Dovella</em>, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Restaurada a finals de l’any 2010 pel Grup de la Pedra Seca de Castellar del Vallès. | <p><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca ubicada al turó dels Rossos, a la Feixa Llarga de Can Torres, en el vessant hidrogràfic dret del torrent que porta el mateix nom. L’accés es fa pel </span></span>camí del Girbau, al qual s’hi pot accedir des de el carrer d’Isaac Peral, entre els finques números 82 i 83. Abans del segon revolt que coincideix amb el torrent de la Feixa Llarga de Can Torres, a mà dreta puja un camí estret i costerut que mena al Collet del Mont-Rodon. Un cop situats, pujar una dotzena de metres fins a localitzar un corriol a mà esquerre, que s’endinsa cap el torrent. Cal seguir-lo fins arribar a un pla on a mà esquerra s’observen varies feixes contingudes per murs de pedra seca de grans dimensions i bellesa. En aquest indret, s’han d’anar pujant en ziga-zaga seguint un corriolet fet pels excursionistes fins a localitzar la barraca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció del tipus aïllada, <span><span>construïda en un cap de feixa amb la part posterior de la corona adossada parcialment al marge. És de planta circular, de 2’40 m de diàmetre interior. La pedra emprada és irregular, amb les més grosses situades a la part inferior i falcades amb pedruscall. La porta, orientada al sud-est, mesura 1’03 m d’alçada per una amplada de 0’50 m. Els brancals són rectes amb un gruix de murs de 0’70 m. Té doble llinda, destacant la situada a l’exterior. La coberta, és de volta per aproximació de filades, amb llosa de tancament central. A l’exterior conserva la terra de recobriment barrejada amb pedruscall i lliris. No té voladís ni caramull. L’alçada màxima de la façana és d’1’70 m. Al seu interior hi ha dues espitlleres, orientades a l’est i al sud-oest respectivament. També conserva un tinell o cocó situat enfront de la porta (mesura 0’25 m d’amplada per 0’55 m de fondària per 0’30 m d’alçada).</span></span></span></span></span></p> | 08120-125 | Feixa Llarga de Can Torres – Turó dels Rossos | <p><span><span><span><span><span>Barraca restaurada l’any 2010 per la Colla de Pedra Seca de Castellar del Vallès. Va ser localitzada per Pere Porcar i Narcís Serrat que informaren als pedra-sequers del municipi veí. La corona dreta, orientada a llevant, estava enfonsada degut a la caiguda d’aplom d’un pi. L’extrema escassetat d’aquest tipus de construccions a Matadepera i la gran bellesa dels marges que hi ha en aquest vessant del Turó dels Rossos animà a la colla de Castellar per tirar endavant la seva restauració. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els treballs previs consistiren en la neteja del terreny perimetral i la retirada del pi, tasques que es dugueren a terme amb la col·laboració dels membres de l’ADF (Associació de Defensa Forestal) de Matadepera. Un cop aixecat el mur i restaurat el brancal dret, impermeabilitzaren la coberta exterior afegint terra i pedruscall i sembrant-hi lliris al seu damunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 16 de gener de 2011 els pedra-sequers presentaven públicament, el resultat de la restauració. L’acte va consistir en una caminada popular amb la participació d’una setantena de persones. Temps després, l’Antonio Cabo i la senyora Dolors, propietaris dels terrenys convidaren a la colla a un esmorzar i Joan Roura, els obsequià amb una barraca de xocolata.</span></span></span></span></span></p> | 41.6131400,2.0371100 | 419774 | 4607273 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87010-dsc7578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87010-dsc7589.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87010-dsc7582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87010-p1440569.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Barraca inventariada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 12116. Joan Comasòlivas, l'anomena, barraca dels Rossos. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 87011 | Barraca 2 de la Feixa Llarga de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-feixa-llarga-de-can-torres | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.<br /> <br /> RIPOLL, Ramon, coordinador. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M. (1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M. (1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Presenta una petita fissura a la llinda. | <p><span><span><span><span><span>Barraca o aixopluc de pedra seca del tipus terrera margera, ubicada al turó dels Rossos, a la Feixa Llarga de Can Torres, en el vessant hidrogràfic dret del torrent que porta el mateix nom. L’accés es fa pel camí del Girbau, al qual s’hi pot </span></span>accedir des de el carrer d’Isaac Peral, entre els finques números 82 i 83. Abans del segon revolt que coincideix amb el torrent de la Feixa Llarga de Can Torres, a mà dreta puja un camí estret i costerut que mena al Collet del Mont-rodon. Un cop situats, pujar una dotzena de metres fins a localitzar un corriol a mà esquerre, que s’endinsa cap el torrent. Cal pujar pel llit d’aquest fins arribar a un pla on a mà esquerra s’observen varies feixes contingudes per murs de pedra seca de grans dimensions i bellesa. En aquest indret se surt del torrent, que quedarà a mà dreta i es continua pujant seguint el corriol fins a localitzar a mà dreta el marge de pedra seca amb la barraca construïda al bell mig.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular (2’10 m de fondària per 0’88 m d’amplada per 1’55 d’alçada interior). La porta està orientada al sud / sud-oest. Els brancals són rectes amb un lleuger arrodoniment a la part superior que permet fer el tancament de la volta interior, construït per aproximació de filades. Al capdamunt s’hi sustenta una llinda més o menys plana que sobresurt lleugerament del mur a mena de ràfec. Té marxapeus que evita que l’aigua de pluja llisqui cap a l’interior. L’alçada total de la barraca és d’1’40 metres. Al seu interior no hi ha cap tinell o cocó.</span></span></span></span></span></p> | 08120-126 | Feixa Llarga de Can Torres – Turó dels Rossos | <p><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l’ús de la pedra sense treballar i sense cap material d’unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. En el cas de Matadepera, s’utilitza en les barraques de vinya i en les parets de marge, però el que s’observa és que, en el cas de les barraques, els constructors buscaren la pedra que més els convenia i retocant lleugerament les dels muntants, que no pas el costat ornamental. Pel que fa als marges, s’han localitzat nombrosos murs arreu del territori, fruit del seu condicionament per convertir-los en terrenys de conreu. Destaquen però les marjades de migdia del Turó dels Rossos, i els marges de retenció realitzats en alguns trams del torrent. No només per la seva bellesa, sinó perquè els homes que varen aixecar-los coneixien i dominaven perfectament la tècnica.</span></span></span></span></span></p> | 41.6136800,2.0394500 | 419970 | 4607331 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87011-dsc7590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87011-dsc7593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87011-dsc7597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87011-p1440582.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Barraca inventariada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 12165. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87015 | Forn de calç del torrent de Can Solà del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-can-sola-del-raco | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Només es conserva una part de l’olla i la porta està colgada per sota del camí.No s’Hi ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. Amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni, s’ha netejat el seu interior per poder-lo mesurar i fotografiar. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat per sota mateix del camí del Girbau, en un corriol que baixa fins al torrent, just per darrera la masia de Can Solà del Racó. Està excavat en el marge dret i només es conserva una part de l’olla, que mesura 3’80 m de diàmetre interior per 4 m d’alçada. La boca, que estava orientada al sud-oest està enfonsada, just per sota mateix del camí i amb ella la façana.</span></span></span></span></span></p> | 08120-129 | Camí del Girbau | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, i tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6124900,2.0329200 | 419424 | 4607204 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87015-dsc7604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87015-dsc7609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87015-dsc7608.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 87016 | Forn de calç del torrent de Mascarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-mascarons | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Degut al creixement de varis arbres en la pròpia estructura, ha caigut bona part de l’espadat de la façana que s’amuntega davant mateix de la boca d’accés a la fogaina i amenaça enfonsament.La seva conservació depèn actualment d’una desbrossada, extracció d’arbrat i neteja general de l’entorn. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al sector nord-oest del turó dels Rossos, en el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Mascarons. L’accés es pot fer pel camí del Girbau en direcció al collet dels Forns, conegut també amb el topònim del coll de la Bassa o bé s’hi pot anar per la Font de la Tartana, un cop deixada enrere, a mà dreta. En ambdós casos cal aturar-se en un revolt molt tancat per on transcorre el torrent de Mascarons. Un cop allí pujar pel costat dret del llit del torrent, encara no una vintena de metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un forn de grans dimensions; l’olla està excavada en el marge i és de planta circular amb el ventre característic (5 m de diàmetre per 4’20 m d’alçada visible). Presenta restes de rubefacció a les parets i de dues a tres fileres de pedra a la vora o corona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la façana murada només se’n conserva la part esquerra, que mesura 2’30 m d’alçada per 1’70 m d’amplada màxima; el creixement d’un arbre entre la vora i l’espadat de la façana ha provocat un enfonsament del recobriment de pedra de la mateixa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada a l’oest. Està parcialment coberta de terra, com a resultat dels despreniments de la part exterior de l’espadat. Presenta una volta rebaixada feta amb pedra irregular, amb arc de pedres posades a sardinell, unides amb morter de calç. El gruix dels murs en aquest indret és d’1’70 m, mentre que l’alçada de la fogaina oscil·la entre els 0’80 i 1 metre d’alçada.</span></span></span></span></span></p> | 08120-130 | Camí del Girbau. Vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Mascarons | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6151600,2.0326500 | 419405 | 4607501 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87016-dsc7625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87016-dsc7624.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87016-dsc7619.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’hi ha realitzat cap intervenció arqueològica ni tampoc de consolidació. Sembla que conserva el pedrís a tot el perímetre intern. És un element patrimonial molt interessant ja que s’observa part del descarregador i la pedrera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87017 | Forn de calç 1 del Collet dels Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-del-collet-dels-forns | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellàr del Vallès, pp. 52. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell. </p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | La boca de la fogaina està colgada, en part pel corriol que hi transcorre al costat mateix. Serveix de wc a ciclistes i excursionistes. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al collet dels Forn, gairebé entre dues torrenteres que donen naixement al torrent de Mascarons. En aquest indret, la zona és força planera, amb una cota de nivell que oscil·la entre els 575 m i els 578 metres d’alçada respectivament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Només entrar pel corriol, pel costat d’una bassa excavada al sòl, es visualitza l’olla del forn. Està totalment excavada en el marge i és de planta circular (5 m de diàmetre i 4 m d’alçada); presenta restes de rubefacció a les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada a l’oest. Està totalment coberta de terra, com a resultat del despreniment de l’espadat de la façana i de part de la vora o corona, composta per cinc rengles de pedra irregular. Per l’interior s’endevinen les restes dels muntants, de pedra, que sostenien la porta d’accés a la fogaina, amb una volta d’arc rebaixat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-131 | Collet dels Forns | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6174900,2.0374400 | 419807 | 4607755 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87017-dsc7636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87017-dsc7630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87017-p1440605.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’hi ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. La banqueta està colgada. El terreny immediat al voltant d’aquest forn és ple de restes de calç i pedres ennegrides. La producció de calç en aquest indret ha donat nom al topònim. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 87018 | Forn de calç 2 del Collet dels Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-collet-dels-forns | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellàr del Vallès, pp. 52. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell. </p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | La boca de la fogaina està colgada. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al collet dels Forn, entre dues torrenteres que donen naixement al torrent de Mascarons. En aquest indret, la zona és força planera, amb una cota de nivell que oscil·la entre els 575 m i els 578 metres d’alçada respectivament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Només entrar pel corriol, pel costat d’una bassa excavada al sòl, es visualitza l’olla d’un primer forn. L’altre està situat al darrera mateix, a una desena de metres. Està totalment excavada en el marge i és de planta circular (5 m de diàmetre i 4 m d’alçada aproximadament); presenta restes de rubefacció a les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al sud-oest. Està totalment coberta de terra. Des del capdamunt de l’olla es pot visualitzar la porta d’accés a la fogaina des de l’interior, realitzada amb maó. La volta és d’arc rebaixat amb les peces disposades a sardinell. </span></span></span></span></span></p> | 08120-132 | Collet dels Forns | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6175200,2.0375700 | 419818 | 4607759 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87018-dsc7639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87018-p1440615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87018-p1440617.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’hi ha realitzat cap intervenció arqueològica ni tampoc de consolidació. La banqueta està colgada. El terreny immediat al voltant d’aquest forn és ple de restes de calç i pedres ennegrides i s’observa remoció de terres que probablement correspongui a antics forns de calç reomplerts. La producció de calç en aquest indret ha donat nom al topònim. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/