Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87752 | Balma del Bloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-bloc | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. </span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Cavitat ubicada al dessota d’un bloc de varies tones de pes després que aquest es desprengués de la cinglera, la Roca de les Onze Hores. L’accés s’ha de fer en direcció al Cavall Bernat, pel carrer de Vista Alegre. Un cop arribats al final de carrer asfaltat, continuar una vintena de metres en direcció a ponent pel camí planer de terra en direcció al Cavall Bernat. Al davant mateix de l’entrada d’una torre, a mà dreta, s’observa una petit corriol. Cal pujar una vintena de metres més. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Malgrat la seva denominació, en realitat no es tracta d’una balma en el sentit propi de la paraula, ja que aquesta només es pot formar quan l’erosió i els estralls de la climatologia actuen en un estrat de la roca més susceptible de ser erosionada, formant llavors una cavitat més o menys profunda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest enorme bloc, en caure i rodolar, quedà frenat damunt d’una codina deixant part del sòcol al descobert. En ell s’hi practicà una obertura excavada al terra i els costats es reforçaren amb dos murets de pedra seca a banda i banda deixant al mig una obertura que n’és l’accés. Aquest està orientat en direcció sud-est i mesura 0’83 m d’amplada per 0’74 m d’alçada. La profunditat al seu interior és de 3’8 metres, per una alçada de 0’85 m màxim al centre de la cavitat. El muret situat a la dreta de l’entrada mesura 2’10 metres, mentre que el del costat esquerra fa 3’40 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En tot aquest sector s’hi observen diversos murets de pedra seca, de poca alçada per la majoria, oscil·lant entre els 0’70 m i 0’80 m amb orientació NE-SW.</span></span></span></span></span></p> | 08120-190 | A l'alçada del carrer de Vista Alegre, 55-73 | 41.6276400,2.0205700 | 418414 | 4608898 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87752-dsc8055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87752-dsc8053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87752-p1450224.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els murets de pedra seca arran de la Bauma del Bloc i a tot el sector, indicarien que aquesta hagi estat emprada amb tota probabilitat com a barraca de vinya o de pagès. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 87753 | Bandolers a Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-a-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1988). Cròniques bandolers de Sant Llorenç del Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat 15. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac). Col·lecció Cavall Bernat 40. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> | XVII | Publicada | <p><span><span><span><span><span>Relat d’un intent de robatori que patiren els propietaris de Can Pèlecs el 15 d’abril de 1629. Aquest document, es localitza a la Cúria del batlle, dins dels processos de 1626, que es conserven a l’Arxiu Comarcal de Terrassa, i que transcrivim textualment del llibre “Les sendes dels bandolers” (</span></span>FERRANDO, Antoni; 2002) <span><span>que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1626, Can Pèlecs ja es presentava com un dels masos amb més puixança del terme de Sant Joan de Matadepera. Ajaçada sota l’espadat de la roca Petanta, a ponent de la Mola de Sant Llorenç del Munt, aquella antiga pairalia havia superat totes les vicissituds, pestes i guerres que al llarg dels segles havien commogut la contrada. L’amo de la masia era Jaume Pèlecs, que aleshores tenia quaranta anys. Havia estat nomenat hereu per Macià Pèlecs, el seu pare, feia tot just tres anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nom de Can Pèlecs no era l’original de la masia, que des de temps immemorial havia estat coneguda com a mas Sa Busqueta. Ja era així en aquells anys pretèrits en què tant les terres i les cases, com els homes, dones i bèsties que hi habitaven, eren propietat feudal del monestir de Sant Llorenç del Munt, que s’alçava a llevant, sobre el cim de la Mola, dominant la vall de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell canvi de nom s’havia iniciat feia poc més de vuitanta anys, quan Gabriel Pèlecs, avi del propietari, es casava amb Elisabet Busqueta, la pubilla del mas, i començava així la nissaga dels Pèlecs a la vall de les Arenes de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Certament, gairebé tot havia anat prou bé en aquella pairalia des que els Pèlecs se n’ocupaven. Havien adquirit noves terres al rodal i el mas creixia. Amb tot, quinze anys enrere, una ombra tèrbola havia enfosquit el futur d’aquell laboriós mas: va ser quan Francesc Pèlecs, el germà petit de l’hereu, fou acusat i inculpat, juntament amb un mosso francès que treballada a la casa, d’haver assassinat un jove pastor del mas de la Mata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell tràgic succés sotraguejà l’ànim i l’opinió de la gent de la contrada, i Macià Pèlecs tingué serioses dificultats per a treure el seu fill petit de l’embolic en què s’havia ficat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell cas, però, ja era aigua passada i estava gairebé oblidat. Ara els perills que amenaçaven el mas i els seus habitants eren un altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Joan de Matadepera, dimecres, 15 d’abril de 1626.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Acalorat per la feixuga tasca de conduir l’arada, Jaume Pèlecs aturà la parella de bous. Eixugant-se la suor del front, contemplà satisfet la terra acabada de llaurar, que mostrava la seva entranya ocre i humida entre l’herba regirada. A la fi havia obert el darrer solc que li restava d’aquell camp. A poques passes s’aixecava el seu mas, Can Pèlecs, voltat de conreus verds i d’arbres florits, exultant de vida sota el discret però brillant sol primaveral. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la posició de l’astre rei, el pagès veié que eren pels volts de les quatre de la tarda. Encara restaven unes hores de llum abans d’acabar la jornada, i així, després de tancar els bous al corral, enfilà amb bon pas el camí que, costa amunt, mena a la rocallosa carena del Montcau. Volia veure com estava el bestiar que tenia pasturant per aquells enlairats paratges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tan aviat com Jaume Pèlecs arribà dalt la carena per on passa el camí que condueix al coll d’Eres i al pelat turó del Montcau, sentí la fressa d’unes passes que s’aproximaven. Algú venia per aquell senderó encatifat de fulles seques, en sentit contrari al d’ell. A l’instant aparegueren, mig tapats pel boscatge, uns desconeguts que avançaven cap a ell. Eren quatre homes d’elevada estatura, vestits elegantment. Anaven coberts amb capes gascones roges i grises que els dissimulaven les amples xarpes i les pesants armes de foc que hi duien penjant. Un d’ells, fins i tot portava al descobert un pedrenyal de canó llarg repenjat al coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ni l’aspecte ni la presència d’aquella gent no agradava al pagès; amb tot, quan passaren pel seu costat els saludà, com és costum entre la gent del camp. Ells li tornaren la salutació i prosseguiren el seu camí sense importunar-lo, tot i que es veia ben clar que eren bandolers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En plena serralada del Montcau, voltat d’alzinars i rouredes, el pagès es reuní amb una filla seva que tenia cura dels ramats que pasturaven pels herbeis i boscos de la muntanya. Poc després, guiat per la jove pastora, començà a comprovar l’estat dels seus ramats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El sol ja declinava. Havien passat més de dues hores des que en Pèlecs s’havia creat amb els bandolers, i ja no pensava en l’afer. Quan gairebé era l’hora de tornar al mas, veieren algú que pujava corrents en direcció on es trobaven ells. Era el fill petit d’en Pèlecs, que, en arribar, alarmat i esbufegant, contà al seu pare que havia vist quatre homes rondant pels boscos propers al mas. Com una premonició sinistra, la imatge dels quatre bandolers que havia vist poques hores abans acudí a la seva ment. Sense perdre un sol minut, envià la seva filla amb un missatge urgent per a la seva esposa. Li demanava que tanqués de seguida la porta exterior del mas amb pany i forrellat, perquè hi havia gent facinerosa rondant pels encontorns. Com una exhalació, la jove pastora, s’avançà i corregué lleugera camí avall. Mentrestant, Jaume Pèlecs enllestí ràpidament la feina amb el bestiar i emprengué ben de pressa el retorn a casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan es trobava a mig camí del mas, el pagès sentí uns crits confosos que l’alertaren. Era la coneguda consigna de via fora que la gent emprava en cas d’assalt de bandolers. En parar més atenció, s’adonà, amb angoixa, que l’enrenou provenia del seu mas. Alarmat, Jaume Pèlecs arrencà a córrer de dret cap a casa seva i cridant amb totes les seves forces: “Via fora a lladres”!.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fatigat per la corredissa, el pagès arribà al mas. En traspassar el portal, comprovà amb sorpresa que res d’anòmal no alterava l’ambient habitual de la casa. Més alleugerit, anà a cercar la seva esposa i li demanà que li contés què havia passat i el perquè d’aquells crits de via fora. Eulàlia Pèlecs era una pagesa de trenta-sis anys que no s’acovardia fàcilment; però, en aquella ocasió, tal com relatà després al seu marit, havia passat uns moments de tensió i angoixa d’allò més desagradables.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La peripècia al mas havia començat poc després de les set de la tarda. Eulàlia ja havia estat alertada per la seva filla que hi havia gent sospitosa per la contrada, i, així, seguint la recomanació rebuda, tancà i barrà el portal del mas i hi romangué a dins amb les seves filles. Preocupada per aquella situació, la dona restà llargues estones guaitant per la finestre, tot esperant amb ànsia el retorn del seu espòs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ja començava a declinar el dia, arribà Toni Cerdà, el pastor que tenia cura de les ovelles. Aquest, abans de tancar el ramat, corregué a veure la seva mestressa i l’advertí que, mentre baixava, havia vist dos homes coberts amb capes gascones i armats amb pedrenyals de canó llarg que venien camí del mas. En sentir la notícia, Eulàlia Pèlecs començà a inquietar-se seriosament. Temia que aquells bandolers no haguessin assassinat el seu marit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poc després, enmig d’una tensa i feixuga espera, la dona veié per la finestra algú que es movia pels voltants de la casa i distingí les siluetes de dos homes retallant-se en la foscor. Estaven situant-se dissimuladament en una cantonada del mas. La manca de llum no permetia apreciar-ne gaires detalls, però pogué comprovar que aquells individus anaven armats amb pedrenyals. Eren alts i duen capes gascones, de les quals no es podia apreciar el color. Únicament es distingien de forma clara les mitges blanques d’un dels saltejadors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt, Eulàlia Pèlecs s’adonà que estaven rodejant la casa i que els bandolers ja havien vist que el portal de fora era tancat. Espantades davant d’aquella tensa situació, les noies de la casa perderen el control i començaren a cridar fortament per les finestres. El pastor i la mestressa, veient que realment no podien fer altra cosa, s’afegiren a les noies tot cridant: “Via fora a lladres!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sorpresos per la cridòria dels del mas i adonant-se que havien estat descoberts, els bandolers sortiren corrents dels seus amagatalls i desaparegueren per la torrentera de la font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segurament pensaren que amb la porta tancada i la gent de dins a l’aguait, es feia difícil donar un cop de mà ràpid. A més, aviat arribarien els pagesos del rodal, alertats pels crits de via fora, de manera que els convenia fugir com més aviat millor, ja que si queien en les seves mans, ningú no donaria ni un ral per la seva pell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Divendres, 17 d’abril de 1626</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell intent d’assalt va ser denunciat pels afectats a Jaume Garrigosa, batlle del terme de Sant Joan de Matadepera, el qual vivia a Can Garrigosa, una de les masies veïnes de Can Pèlecs. Dos dies després dels fets, el batlle es presentà a la masia per instruir la denúncia. Amb ell arribaren el notari terrassenc Joan mas i un escrivent, Rafael Riquer, els quals s’encarregaren de prendre declaració escrita a Jaume i Eulàlia Pèlecs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots els presents convingueren que l’assalt havia estat frustrat gràcies a la bona pensada que tingué Jaume Pèlecs de fer tancar a temps la porta exterior del mas; si no, els bandolers haurien entrat fàcilment a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I així fou com acabà aquell cas. De fet, la denúncia resultà inoperant, ja que anava contra uns bandolers que no havien estat reconeguts. Així, doncs, el seu efecte es limitava a donar constància dels fets i a recollir els mínims detalls que havien estat observats pels testimonis, per a una possible identificació dels assaltants. </span></span></span></span></span></p> | 08120-191 | Can Pèlacs | 41.6440300,2.0006700 | 416778 | 4610737 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 87755 | Font de Can Bofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bofi | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>La font del Bofí està ubicada a mà esquerra dels Plans del Bofí, darrera l’era de la casa, en direcció a la Canal del Bosc. Està envoltada per farigoles que creixen damunt d’una solera de pedra i de brolla de romaní amb estepa al seu voltant. Al davant mateix hi ha una jove alzina. L’estructura està excavada aprofitant el marge, dins la mateixa roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es de planta quadrangular. El seu interior mesura 1’60 m d’amplada per 3 m de fondària. L’alçada des de la roca fins a la coberta és de 2’40 m. La coberta està protegida per una volta de pedra disposada a plec de sardinell de la qual es conserva perfectament l’arrebossat de morter de calç de l’interior i les empremtes deixades per l’encanyissat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, orientada al sud-est, està en bon estat de conservació. Mesura 2’40 m d’amplada total. Per accedir a la boca hi ha un parell de graons, amb un pedrís a banda i banda de la boca (de 0’35 m de costat) que permetia posar-hi la galleda o el càntir. Una llosa de pedra col·locada verticalment i segellada amb morter de calç deixa una obertura practicable de 0’77 m per 0’75 m de costat. En el brancal esquerra es conserva una frontissa de ferro que correspon a la portella que s’ha localitzat entravessada tapant la boca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior excavat a la roca, conserva en gran part l’arrebossat de morter de calç de les parets. La deu d’aigua travessa la roca per porositat i s’escola dins de la cavitat. S’hi observen alguns còdols, ampolles de vidre i mol·luscs morts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una vella portella feta amb xapa reaprofitada d’un bidó de ferro, i un llistó de fusta, està entravessada a la boca per evitar que cap bèstia caigui al seu interior. Sembla correspondre a la portella arrancada del brancal.</span></span></span></span></span></p> | 08120-193 | Can Bofí | <p><span><span><span><span><span>La font del Bofí està indubtablement relacionada amb el mas Bofí, del qual les primeres referències documentals ja ens el situen al segle XI. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons Ballbé (1985), “L’abat de Sant Llorenç de Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termaneja a llevant amb la terra planta per Bofill d’Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l’arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifré Argemir”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1327, el mateix mas s’esmenta com a Sa Busqueta “a tramuntana amb tinença del mas Bufí...”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ferrando (1987), esmenta que l’any 1329 es documenta una carta en què “Nicolau Boffy i Berenguera, la seva muller, de la parròquia de Sant Llorenç de Valle, es fan homes propis, solius i aforacats del sr. Guillem de Sant Martí, abat de Sant Lorenç, per raó del mas Boffy, que hi ha en dita parròquia. Amb homenatge i jurament (...)”.</span></span></span></span></span></p> | 41.6468400,1.9999900 | 416725 | 4611049 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87755-dsc8095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87755-dsc8097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87755-dsc8099.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva preservació depèn en part de l’esporgada de vegetació del seu voltant. Les soques del romaní acostumen a malmetre seriosament aquest tipus de construccions. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 87756 | Forn de calç 2 del Pont de la Riba; Forn de les Pedritxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-pont-de-la-riba-forn-de-les-pedritxes | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PALOMO, Antonio (2005).Memòria de la intervenció arqueològica realitzada en el forn de la urbanització de les Pedritxes del C/ de la carlina, 21. Direcció General del Patrimoni Cultural del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Malgrat es va excavar l’any 2005, en l’actualitat està envoltat de vegetació que l’està malmetent. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un marge de la finca número 21 del carrer del Turó de la Carlina. </span></span>El forn <span><span>se situa en el bosc de la casa, en el sector est. És visible a través del filat, al qual s’hi pot accedir voltant per la pista que surt al final del carrer del Montcau o bé directament des de la carretera de Sabadell a Talamanca, a mà esquerra, abans d’arribar al pont de la Riba.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el marge, i és de planta circular , amb un lleuger bombament central (mesura 3 metres de diàmetre i 4 metres d’alçada aproximada). Conserva algunes restes visibles del coronament de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, ha desaparegut i no presenta contraforts murats. </span></span><span><span>La boca i passadís d’accés a la cambra de combustió o fogaina (orientada a l’est) ha desaparegut, bé durant les obres de construcció del mur de tancament de la finca, bé perquè es desmuntés durant la darrera cuita de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior de l’olla queden minses restes de vitrificació.</span></span></span></span></span></p> | 08120-194 | Turó de la Carlina, 21 | <p><span><span><span><span><span>ls forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6223400,2.0010100 | 416778 | 4608328 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87756-p1450266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87756-p1450265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87756-p1450262.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els dies 24 i 25 de gener de 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica dirigigida per Antonio Palomo Pérez (2005). L'actuació fou motivada per la sol·licitud de construcció d'una piscina a la finca del carrer del Turó de la carlina, 21. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87757 | Forn de calç de Can Bofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-bofi | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | El seu interior està molt net. Caldria netejar i consolidar els marges per evitar futurs esllavissaments. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà esquerre mateix del corriol que des de darrera la casa de Can Bofí mena a la Canal del Bosc, vorejant els plans de conreu, dessota el Puig Conill. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa per la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. Es tracta del Camí de Can Pèlecs. Un cop deixats enrere els camps d’aquest mas, agafar el trencall de mà esquerre, sense deixar-lo en direcció al Bofí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva l’olla, que mesura 4’20 m de diàmetre per un alçat actual de 3’80 metres. El pedrís de la fogaina està probablement colgat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca (orientada al sud) i el passadís d’accés a la fogaina es conserven molt bé. </span></span>Té una volta rebaixada realitzada amb varis rengles de pedra disposada a plec de sardinell, sustentada sobre un sòcol també de pedra lligat amb morter de calç. El passadís d’accés mesura 2’40 metres de llargària per una alçada d’1’30 metres. La boca exterior mesura 1’50 m d’amplada mentre que l’interior fa 1’20 metres. La façana ha patit alguns despreniments tant de pedra com de terra degut al temporal Glòria que va fer caure varis arbres. Al davant de la façana, es conserva la plaça de maniobra i un important abocament que coincideix amb el marge de la pròpia Canal del Bosc.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si es continua el corriol en direcció a la Canal del Bosc, s’observa que aquest era en realitat un camí ben arranjat, amb marge de pedra ambdós costats que baixava progressivament fins a la canal i continuava, seguint les mateixes característiques constructives fins arribar a Can Pèlecs.</span></span></span></span></span></p> | 08120-195 | Camí de Can Bofí a la Canal del Bosc | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6470500,2.0018300 | 416878 | 4611071 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87757-dsc8105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87757-dsc8107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87757-dsc8110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87757-p1450338.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entre els anys seixanta i setanta del segle XX hi visqué el boscater Casals, conegut amb el motiu de Xerrapetes (motiu merescut perquè era molt xerraire). Els propietaris del forn (La Barata), accediren que aquest s’hi instal·lés acordant que a canvi es faria càrrec de la neteja dels boscos situats entre el Serrat Roig, el Bec, el turó de les Rovires i el Puig-Conill. A més, feia carbonet, al torrent de la Canal del Bosc, al final de l’antiga pista forestal. Fins ben entrat els anys setanta, un cop a la setmana, un camió “Ebro”, conduit per l’Eudald, recollia la llenya i el carbonet d’en Xerrapetes, per transportar-ho fins a Terrassa on era comercialitzat en una botiga del carrer de l’Infant Martí.El Bofí estava llogat a dues famílies, els Pagès i els Puig. D’aquesta família sortirien dos dels mítics escaladors de la colla dels “Yayüs”. En un programa de ràdio “Això és la Mola” L’Amadeu pagès i en Josep Puig, explicaren les seves vivències amb 10 anys d’edat al costat d’en Xerrapetes, recordant com era aquell habitatge dins d’un forn de calç. De les restes d’uralita de la coberta encara en queda alguna resta escampada pels voltants. Li agradava la companyia de les dues famílies que cada diumenge el convidaven a dinar. En Xerrapetes, cada any marxava com a temporer per segar el blat a l’Aragó, lloc on un any trobà la mort, en caure-li una màquina al damunt.L’any 1988 la Diputació de Barcelona com a gestora del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, inicià progressivament el desallotjament dels diferents refugis emprats per a bosqueters i excursionistes.Durant el segle XX aquestes muntanyes foren refugi i lloc de vida de bosqueters, amagatall dels coneguts com “emboscats de la Guerra Civil” i de gent perseguida durant el franquisme, maquis i excursionistes. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87758 | Forn de calç de la Canal del Pi Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-del-pi-tort | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Malgrat els excursionistes el mantenen net de vegetació, la construcció al peu de la canal ha fet que amb el pas del temps l’aigua comporti un efecte erosiu, fent desaparèixer la façana que, en part, es troba colgada al davant i ,en part, canal avall. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un tram suau de la canal del Pi Tort, en el seu vessant hidrogràfic dret. L’accés es pot fer per la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. Es tracta del Camí de Can Pèlecs. Un cop deixats enrere els camps d’aquest mas, agafar el trencall de mà esquerre, sense deixar-lo en direcció al Bofí. Un cop situats darrera la casa, a l’extrem nord-est dels plans, hi ha un forn de calç. En aquest indret s’obre un camí que baixa en direcció de la Canal del Bosc. Un cop a baix només hi ha l’opció de travessar-la per tornar a enganxar el camí, del qual s’observen les restes dels murs de pedra seca de contenció. Un cop fet el primer giravolt, a mà esquerra hi ha un tram de torrent planer que cal pujar. Es tracta de la Canal del Pi Tort, per on antigament s’hi podia accedir fins a la boca del forn. Actualment cal pujar pel corriol de mà esquerra que ressegueix el torrent fins a trobar una mena de bifurcació. L’olla queda a mà dreta mateix del marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva part de l’olla a excepció de la façana. Mesura 3’60 m de diàmetre per un alçat actual de 3’30 metres. La boca (orientada al sud-est) i el passadís d’accés a la fogaina han desaparegut, tot i que s’observa un gruix d’aproximadament 1’70 m. Al davant del que era la façana s’hi observen restes de l’enderroc migs colgats per la terra.</span></span></span></span></span></p> | 08120-196 | Canal del Pi Tort | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6476500,2.0043000 | 417085 | 4611135 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87758-dsc8120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87758-dsc8117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87758-dsc8118.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si es continua el corriol en direcció a la Canal del Bosc, s’observa que aquest era en realitat un camí ben arranjat, amb marge de pedra ambdós costats que baixava progressivament fins a la canal i continuava, seguint les mateixes característiques constructives fins arribar a Can Pèlecs. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87760 | Forn de vidre de Can Torrella de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-de-can-torrella-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Col·lecció Monografies Vallesanes, 9, pp. 45-49. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DIDEROT, Denis; D’ALEMBERT, Jean le Rond (1751). L’Encyclopédie Diderot et d’Alembert. L’art du verre. REcueil de planches, sur les sciences, les arts libéraux, et les arts méchaniques, avec leur explication. Paris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista, pp. 368-373. Unió Excursionista de Sabadell. El Pot. Cooperativa. Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALLENT i GOTÉS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials de Sant Johan de Matadepera, p. 31. Barcelona. Imprempta de Henrich y Cia, en comandita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, Joan (1926). Historial de Can Torrella, dins ). Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. pp. 20 i següents. Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALLS i PUEYO, Joan (2002). Els forns de vidre i els vidriers (I), dins Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 403, pp. 15-18. Parròquia de Vacarisses. Vacarisses.</span></span></span></p> | XVIII | Es conserven algunes restes estructurals, incorporades a la construcció actual. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de vidre situat a Can Torrella de Baix. Les estructures consisteixen en unes parets molt gruixudes, amb volta i passadís, situades al pany esquerra de la façana principal, sota una porxada, que semblen endinsar-se cap a la capella. En aquests murs, certament arrodonits, s’hi observen un seguit de d’obertures simètriques, realitzades amb maó, d’uns quaranta centímetres de costat amb tancament piramidal a la part superior, que recorden el brescat de les abelles.</span></span></span></span></span></p> | 08120-197 | Carretera de Sabadell a Talamanca, PK 4+700 | <p><span><span><span><span><span>En el llibre, “Los arxius parroquials de Sant Johan de Matadepera”, mossèn Llorenç Sallent i Gotés deixa per escrit la primera notícia sobre el forn de Can Torrella de Baix que diu així : “En la llibreta del Cumpliment Pascual de l’any 1751 consta l’Hostal de la Barata, casa unida á la Barata, formant-ne una agrupació la Barata, Masoveria i dit Hostal; á mes consta també l’Hostal ú hostalet d’en Torrella, que avuy encare s’hi veuhen cuatre parets junt á la Riera de les Arenas, al peu del camí real y á un tir de pedra de casa Torrella; caseta de casa Torrella ó caseta del ermità, cuals ruina’s veuhen detrás de la casa; y’l forn del vidre que hi habitavan de quince á vint persones y que ningú me n’ha sapigut donar rahó. Dit forn de vidre existí de 1751 á á 1763”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També deixa constància de que els treballadors vivien al Garrot: “ Ab lo nom del Garrot’s coneix avuy en dia una pessa de tera part de pertenencies de dos o tres en que algú té memòria d’haver sentit a dir á sos antepassats qu’hi havia ruinas d’alguna casa; lo que’m fa un poc estrany és complissin ab lo precepte pasqual en Matadepera essent del terme de Sant Pere y casi al peu d’una Capella nomenada Santa Magdalena, que també és de dite parroquia de Sant Pere, á no esser fossin’ls del Garrot peregrins, es dir, transeünts”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Posteriorment, Joan Solà, l’any 1926, en el seu Historial de Can Torrella, diu : “Dos amsos Torrella hi hagué en el terme de la Parròquia de Matadepera, anomenat Torrella de dalt, i l’actual can Torrella” “Els amos visqueren una pila de centúries al primer,, tenint al de baix el forn de vidre i el de l’obra, que estaven en el seu fort pels anys de 1700, així com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el Baró de Linde féu tancar el 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’Hostal de la Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa, que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la, després de saquejar-la, bo i calant-i foc, més, habitada poc després pels amos (...)”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2000, l’historiador i arxiver Joan Valls i Pueyo, recopilà la informació relativa als forns de vidre i l’ofici de vidrier sobretot en relació als municipis pertanyents o al voltant de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac aportant noves troballes documentals : Esmenta que Francesc Junyet i Vergós, marquès de Castellmeià i procurador dels béns del difunt marquès de Castellbell, signà el 15 d’octubre de 1715 l’acte d’establiment d’un forn de vidre a la pallissa del mas de la Boada (antic mas Vacarissa) del terme de Rellinars. Miquel Boada i Pujolar, pagaria una entrada de 56 lliures i un cens anual de dos sous i sis diners. En aquest forn hi treballaria el fill de Pere Martí, un tal Miquel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més, el 3 de març de 1722, Joan Pujol, notari de Manresa, procurador del marquès de Castellbell, signà la llicència que permetria construir un forn de vidre, aquesta vegada a l’heretat del mas Casajoana de Rellinars, concretament, al costat de l’anomenat Hostalet de Coll de Daví, propietat del batlle Pere Casajoana pel qual pagaria quan s’hi obrés, un cens d’un parell de capons. L’any 1759 el forn continuava actiu i en mans del mateix propietari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 7 d’abril de 1737 també es té coneixement d’un altre forn en terres de l’Obach, propietat de Josep Ubanc i Prat, que Josep Amat i Junyent, segon marquès de Castellbell en va fer l’establiment. Joan Valls, en el “<em>Manual donde se notan todas las escrituras pertenecientes al Real Patrimonio antigo</em>. Intendència, 6/38” que es preserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, localitzà un document datat del 30 d’abril de 1749 on el procurador Francesc Auxirot i Sunyer, declara que Josep Ubach <em>“labrador vecino del lugar de Bacarises Corregimiento de Manresa”</em>, tenia <em>“en tierras de su heredad cita en el mismo termino algunos años haze que tiene fabricado y compuesto un horno para componer y cocer vidrio y formar despues las piezas y alajas correspondientes a este material y venderlas”.</em> Tot i gaudir de l’establiment, es va presentar davant del “Consejo de S.M. en el Supremo de Guerra y Intendente General de este Exercito y Principado de Cathalunya”, perquè s’impedís “a qualquier otro el planificar otro horno de componer y cocer vidrio en el cotorno y distancia de dos horas y media que abrazará dicho lugar a Bacarises, Matadepera y parte de los terminos de la villa de Tarasa y lugar de Mura y Rellinas”. El fiscal va concedir l’establiment i reduint l’àrea d’influència a “la distancia de dos horas alrededor de dicho horno”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest mateix manual Valls, localitzà la declaració de Francesc Torrella, de Matadepera on el 17 de maig de 1749, diu disposar del permís necessari per a construir un forn de vidre dins de la seva finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de fabricació del vidre en aquests forns, coneguts amb el nom de forns de bosc (per estar fora de les grans ciutats) era feixuc. La seva ubicació era estratègica perquè calia disposar de la matèria primera a proximitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XVIII era la següent: El sílex, la pedra foguera, el quars i també la sorra de riera, la cendra de fusta (a proporció de dues parts de sorra per una de cendres) i la calç. Matadepera disposava de tots els ingredients.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El jaciment geològic de sílex, es coneix gràcies a Jaume Canals de Can Roure. Aquest s’havia dedicat durant força temps a l’extracció i trossejament de sílex en un indret situat a Can Candi (Les Roques Blanques) per vendre’l a la casa Fichet de Barcelona. La pedra foguera se’n troba a la riera i en altres zones del municipi, sovint en superfície. La riera de les Arenes, proporcionava la sorra necessària, gairebé sense moure’s de lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’altre element primordial era la matèria combustible per mantenir el foc atiat dia i nit, i per fer-ne cendres. La tala, transport, assecat i emmagatzematge per ambdues activitats requeria un gran nivell d’organització amb mà d’obra important. Un altre element important, era la calç, que actuava com a estabilitzador i que s’obtenia de les pedreres de Roques Blanques, per sobre del dipòsit d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Probablement, el vidre que se n’extreia estigués caracteritzat per un color verdós-groguenc tot i que també en alguns casos podrien produir vidres acolorits a partir de colorants presents de forma natural en el vidre, producte de les impureses en la matèria primera, però també afegint-lo en forma de mineral. Els més emprats eren el ferro, el manganès, l’estany, el plom, l’antimoni, el coure i el cobalt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop la matèria primera era a punt, el procés de transformació del vidre s’iniciava amb la “fregida”. Consistia en barrejar la cendra i la sorra, en les proporcions adequades i posades a escalfar, a baixa temperatura, lentament (més de 900º). El procés que durava normalment 24 hores permetia observar canvis de colors i provocava un decreixement en el volum. Es carregava al gresol al final de la fosa per evitar pèrdues de calor obrint i tancant el forn alhora que s’evitava que el polsim de les cendres malmetés o contaminés la qualitat del vidre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després venia la “fosa”, que consistia en fondre el material fregit en els gresols, obtenint així vidre fos. La temperatura podia augmentar a 1.350 graus .</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalitzada aquesta operació es podia començar el “bufat”. La darrera fase era el “temperat” del vidre, per tal de minimitzar els danys provocats per la contracció del material. </span></span></span></span></span></p> | 41.6073652,2.0116209 | 417643 | 4606656 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87760-p1440366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87760-p1440381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87760-p1440386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87760-ballbe198851.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa número 11 del Catàleg de Béns arqueològics a protegir s’esmenta que “el forn de vidre conserva la xemeneia i algunes finestres, els bancs de suport dels gresols, el cup, la cambra de combustió, el cendrer, el fogar, l’entrada d’aire i l’entrada de llenya”. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 87761 | Forn de calç del Camí de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-de-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2016). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Malgrat estar net del seu interior, manca la façana. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà esquerra del Camí de Can Pèlecs. El seu accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta de la carretera s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. Es tracta del Camí de Can Pèlecs. El forn es troba en el marge esquerre del camí, tot just un cop travessada la canal del Forn del Cargol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, 3 metres de diàmetre per uns 5 metres d’alçada. La boca del forn o fogaina està totalment desapareguda; estava orientada cap el sud-oest. Resten lleugeres traces de l’arrencada de la façana.</span></span></span></p> | 08120-198 | Camí de Can Pèlecs | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6410000,1.9935800 | 416183 | 4610407 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87761-dsc8073.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87761-dsc8079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87761-dsc8076.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Catàleg surt com a Forn de calç del camí de la Barata a Can Pèlecs. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 87762 | Forn de calç de la Canal del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-del-cargol | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Arran de camí, no té cap tanca de protecció i al seu interior fa poc s’hi ha llençat dos bidons d’aigua de plàstic. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà esquerre mateix del camí que des de Can Bofí mena al turó de les Rovires. L’accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta de la carretera s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. Es tracta del Camí de Can Pèlecs. Un cop deixats enrere els camps d’aquest mas, agafar el trencall de mà esquerre, sense deixar-lo en direcció al Bofí. Arribats al barri de la masia, el camí continua planer, a mà esquerre. Després del revolt per on travessa la Canal anomenada Forn del Cargol, es localitza la corona de l’olla, que actualment passa desapercebuda per la vegetació de bardisses que l’envolten. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva l’olla, de 3’60 m de diàmetre per un alçat actual de 3’50 metres. El pedrís de la fogaina està probablement colgat de terra i fullaraca, motiu pel qual hi ha arrelat gran quantitat de bardisses al seu interior. La boca (orientada al sud-est) i passadís d’accés a la fogaina presenta un estat de conservació excepcional. </span></span>Té una volta rebaixada realitzada amb varis rengles de pedra disposada a plec de sardinell, sustentada sobre un sòcol també de pedra lligat amb morter de calç. El passadís d’accés mesura 2’20 metres de llargària per una alçada d’1’75 metres. La boca exterior mesura 2 m d’amplada mentre que l’interior fa 1’25 metre. Conserva part del muret interior de tancament de la fogaina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana mesura actualment 3,20 m d’amplada total (0’60 m per cadascun dels mur laterals i 2 m la boca del passadís d’accés) per 2’30 m d’alçada en el seu eix central.</span></span></span></p> | 08120-199 | Camí de Can Bofí a les Rovires | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6142900,2.0244300 | 418719 | 4607412 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87762-dsc8082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87762-dsc8088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87762-dsc8085.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica. És un element patrimonial molt interessant ja que es preserva el descarregador (el mateix camí) i amb un important abocador al davant. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87763 | Forn d'obra del Gabi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-gabi | <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Ha perdut la graella i part de l’accés a la fogaina. En un dels costats hi està creixent una alzina. | <p><span><span><span>Forn d’obra situat per sota del marge, a mà dreta del camí, en l’últim revolt abans d’arribar al Gabi.<br /> És de planta quadrangular, de 3’20 metres de costat per 3’50 metres d’alçada. No conserva la solera amb la graella, però sí una part del passadís d’accés a la fogaina que mesura 1’30 m de llargada, per 1 metre d’amplada. En els murs, sobretot en els situats a tramuntana i el de llevant, s’hi poden observar nombroses marques realitzades amb l’escoda o la piqueta. Els dos murs laterals presenten una lleugera inclinació cap a la façana. </span></span></span><span><span><span>Al davant, encara es localitzen restes de cuites de rebuig i trossos de teula i maó. </span></span></span></p> | 08120-200 | Camí del Gabi – Bosc de Can Garrigosa | <p><span><span><span><span><span>La majoria de cases grans de pagès acostumaven a tenir el seu propi forn per a la construcció. La seva ubicació no es feia en qualsevol lloc, sinó que depenia de tres factors: de la disponibilitat de terreres per a l’obtenció del fang; d’una font d’aigua, i del material combustible, la llenya o branquillons. A més necessitava d’altres elements constructius: l’era per batre i garbellar la terra; basses de decantació per l’aigua o si més no un indret on emmagatzemar-la, un cobert per guardar els feixos, la plaça de maniobra (més o menys gran) i un espai cobert però amb ventilació per assecar la producció amb una taula que facilitava la realització de teules i de preparació dels motllos, que eren de fusta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de producció començava amb l’extracció de l’argila d’una terrera. Depenent de la seva ubicació, es podria transportar en carro o amb una mula o burro carregada amb un parell de sàrries d’espart. De retorn, aquesta terra calia batre-la amb un rodet i un cop finalitzat el procés es garbellava per passar finalment a les basses de decantació. Un cop la terra havia absorbit l’aigua es convertia en fang que era pastat pels obradors fins a obtenir una pasta homogènia. Aquest tipus de bassa no acostumaven a ser massa grans, normalment feien uns 3 metres de llarg, per 1’50 metres d’ample i uns 0’80 metres de fondària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Paral·lelament, en el cas de maons o cairons , els motllos s’espolsaven amb les cendres per evitar que s’hi enganxés el fang. Es deixava assecar en un lloc cobert i ben ventilat fins a que el terrissaire disposés de la quantitat necessària per a omplir el forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop omplert el forn s’encenia amb els feixos de llenya i es vetllava perquè no s’apagués durant un o dos dies. Després d’aquest temps, es tapava la fogaina o cambra de cocció durant set o vuit dies més fins per permetre refredar la producció.</span></span></span></span></span></p> | 41.6353900,1.9971000 | 416469 | 4609781 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87763-dsc8137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87763-dsc8131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87763-dsc8136.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 87764 | Forn de calç dels Raurets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dels-raurets | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | No conserva la boca i es troba erosionat. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al marge esquerra del Torrent de la Riba, per sobre de la barraca de l’aqüeducte. L’accés es fa des de la carretera, un cop passant el pont, resseguint el costat esquerre en direcció a Talamanca. Actualment, al costat del corriolet que s’enfila pel marge de la carretera hi ha un senyal de trànsit. Entrar pel mig dels brucs, en direcció al torrent, una dotzena de metres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, (l’olla mesura 4 m de diàmetre per una alçada actual de 3 m) reblert de terra provinent en part del costat esquerra de l’olla i en part de la façana que s’ha esllavissat. Un cop al seu interior, a mà esquerra es localitza una cavitat de més de dos metres de fondària que sembla que en algun moment ha portat aigua inundant el forn. Actualment està seca i algun animal boscà hi ha fet el seu cau. Les parets conserven restes de vidriat de tonalitats verd oliva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina, estava orientada al sud-oest. </span></span></span></p> | 08120-201 | BV-1221. Carretera de Sabadell a Talamanca, PK 6+800 | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6241100,2.0006800 | 416753 | 4608525 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87764-dsc8058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87764-dsc8065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87764-dsc8061.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el mapa interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal, la construcció rep el nom de Forn dels Raurets per proximitat a una urbanització construïda en direcció nord. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87766 | Jaciment de Can Bofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bofi | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan (2005). <em>Estudi històric, constructiu i aixecament gràfic i arquitectònic de la Masia de Can Bofí de Matadepera</em>. Projecte de final de carrera. EPSEB- UPC (inèdit).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> | XI-XX | Es desconeix l’abast real del possible jaciment o de les possibles estructures que hi puguin haver. | <p><span><span><span><span><span>Es considera que l’antiguitat de la masia, si més no documentalment, pot aportar dades en futures intervencions de caràcter arqueològic que posin al descobert estructures, actualment, no visibles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i així, fora de l’abast de protecció de l’àrea que delimita el Catàleg (2009), hi ha com a mínim tres forns de calç.</span></span></span></span></span></p> | 08120-202 | Can Bofí. Al nord del terme municipal; sota el Puig Conill | <p><span><span><span>Segons Miquel Ballbé (1985), el primer document conegut que fa referència a Can Bofí pertany al segle XI: 'L'abat de Sant Llorenç del Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termaneja a llevant amb la terra planta per Bofill d'Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l'arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifre Argemir...'</span></span></span></p> | 41.6467800,1.9992700 | 416665 | 4611043 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87766-dsc8094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87766-p1450313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87766-p1450343.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’ha fet cap intervenció arqueològica, tot i que sí un estudi arquitectònic de la masia de final de carrera (ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan; 2005). | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 87768 | Jaciment El Gabi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-el-gabi | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> | XIV-XVII | L’antic mas Gabi que ja es trobava en molt mal estat, es va desmuntar i les seves pedres es van aprofitar per les parets de la construcció nova. No s'ha fet cap intervenció arqueològica. | <p><span><span><span><span><span>El mas Gabi, referenciat a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt en el segle XIV, és l’únic que es va cremar de la zona, ja que es va acusar el seu propietari d’estar conxorxat amb l’Hostal de La Barata per robar els viatgers del camí Ral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes es van aprofitar per a la construcció de la nova torre i les pedres es poden veure en la paret de ponent i també en l’escala d’accés. Al pati posterior també es conserva una base de premsa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-203 | El Gabi | <p><span><span><span><span><span>A Ferrando (1987:69) trobem les referències documentals a l'Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt: 'Venda feta per Berenguer Ferrer i Romia, la seva muller, de Sant Joan de Matadepera, a frau Guerau, abat de Sant Llorenç del Munt, de cinc sous i mig que reben sobre unes peces de terra (...) i Simon de Gabi, de dita parròquia, dóna un sou i sis per una peça de terra amb ruvira, en dita parròquia. Fet a 11 de les kalendes de gener de 1311. Clos per Pere Folquer, notari de terrassa. Sant Joan de Matadepera, número 89'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant (Ferrando, 1987:78) podem llegir: 'Precari fet per Joan Ripoll, procurador de fra Lluís Manuel de Cruylles, abat del monestir de Sant Benet de Bages, administrador del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Antic Gabi, de Sant Joan de Matadepera, del mas Des Gabi, de dita parròquia, el qual es té pel monestir de St. Llorenç del Munt, ítem d'una peça de pertinences de dit mas, nomenada Pla des Gabi, en el torrent de les Planes [...] fet el 24 de novembre de 1456, clos per Miquel Ripoll, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, número 84'.</span></span></span></span></span></p> | 41.6353400,1.9976900 | 416518 | 4609775 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87768-dsc8149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87768-dsc8152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87768-dsc8158.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’ha fet cap intervenció arqueològica i el polígon de protecció marca una zona més àmplia per la possibilitat de trobar elements no documentats si es fan remocions del terreny. Tot i així, fora d’aquest polígon, s’ha documentat un forn de rajoles, al costat del camí, a pocs metres d’una de les torres. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 87769 | Mola del trull de Can Solà del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-del-trull-de-can-sola-del-pla | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Conjunt format per una mola sotana o mota, sobre la qual descansaria la mota sobirana que és la mola en un trull, més petita que volta al damunt. Té un diàmetre d’1’70 m per un gruix de 0’38 m. Les altres moles semblen pertànyer a un molí fariner (mola sotana i molta sobirana) tal vegada aportades com a elements decoratius. Mesuren 1’55 m de diàmetre per una amplada de 0’35 m. Les tres peces estan ubicades en un espai rectangular (1’80 m d’amplada i 0’15 m d’alçada), envoltades d’aigua i còdols. Per l’encaix central de la nadilla s’hi ha col·locat un brollador a cadascuna d’elles com motiu decoratiu. </span></span></span></span></span></p> | 08120-204 | Carrer de Can Solà del Pla, 7 | 41.6148400,2.0129800 | 417766 | 4607484 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87769-dsc7817.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87769-p1450089.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En una fotografia antiga, BALLBÉ (1988) en el mateix jardí s’hi observa una premsa de vi, actualment desapareguda. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 87771 | Mola del trull de Can Torrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-del-trull-de-can-torrella | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Malgrat continuar a la intempèrie, el seu estat de conservació és bo, no estan posats en valor. | <p><span><span><span><span><span>Pedra cilíndrica, tallada en la roca autòctona, de conglomerat, que formava part del trull de la casa. Està ubicada a l’exterior de la casa, en el sector sud-est, en un racó de la zona d’estacionament. Es tracta de la mola que volta a partir d’un eix damunt de la pedra o mola sotana. Mesura 0’80 m de diàmetre per 0’36 m de gruix. Al centre hi ha una obertura quadrangular per on s’hi encaixa la perxa de fusta, que en empènyer-la, la fa rodar a poc a poc sobre la molta sotana, aixafant així les olives. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També trobem, entrant a la zona d’estacionament, una pica d’oli, de pedra. És de forma quadrangular de 0’80 m de costat. Prové de l’interior de la casa. En desmantellar el trull i arranjar-lo com a restaurant, aquests dos elements es van deixar a l’exterior del jardí com a objectes decoratius.</span></span></span></span></span></p> | 08120-205 | Can Torrella | 41.6074300,2.0122600 | 417696 | 4606662 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-p1440387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-dsc7123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-dsc7098.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 87772 | Pedra de molí del Gabi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moli-del-gabi | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Pedra cilíndrica, de granit, situada en el jardí, a la part septentrional de la casa. Es tracta de la mola sotana o mota, sobre la qual descansaria la mota sobirana que és la mola, més petita que volta al damunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està col·locada en posició horitzontal, damunt d’una pilastra de pedra. Mesura 1’80 metres de diàmetre per 0’35 metres de gruix; presenta una rebava exterior de 6 centímetres d’amplada i una altra, més ample, al voltant de l’encaix quadrangular, (d’uns 16 centímetres de costat) de la nadilla, de la qual encara se’n conserva un tros al seu interior, de ferro.</span></span></span></span></span></p> | 08120-206 | El Gabi | <p><span><span><span><span><span>A Ferrando (1987:69) trobem les referències documentals a l'Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt: 'Venda feta per Berenguer Ferrer i Romia, la seva muller, de Sant Joan de Matadepera, a frau Guerau, abat de Sant Llorenç del Munt, de cinc sous i mig que reben sobre unes peces de terra (...) i Simon de Gabi, de dita parròquia, dóna un sou i sis per una peça de terra amb ruvira, en dita parròquia. Fet a 11 de les kalendes de gener de 1311. Clos per Pere Folquer, notari de terrassa. Sant Joan de Matadepera, número 89'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant (Ferrando, 1987:78) podem llegir: 'Precari fet per Joan Ripoll, procurador de fra Lluís Manuel de Cruylles, abat del monestir de Sant Benet de Bages, administrador del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Antic Gabi, de Sant Joan de Matadepera, del mas Des Gabi, de dita parròquia, el qual es té pel monestir de St. Llorenç del Munt, ítem d'una peça de pertinences de dit mas, nomenada Pla des Gabi, en el torrent de les Planes [...] fet el 24 de novembre de 1456, clos per Miquel Ripoll, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, número 84'.</span></span></span></span></span></p> | 41.6357100,1.9978000 | 416528 | 4609816 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87772-dsc8156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87772-dsc8157.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mola sotana de l’antic trull de Can Gabi, del qual per ara se’n desconeix la seva ubicació exacta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 87773 | Monument al Pare Miquel Altisent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pare-miquel-altisent | <p><span><span><span><span><span>RÍOS i MASANELL, Joan (2020). Carrers amb noms vinculats a Matadepera; dins Gaseta de Matadepera, núm. 389, novembre de 2020, pp. 9</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/ec-gem-15258.xml'>https://www.enciclopedia.cat/ec-gem-15258.xml</a> [consulta realitzada el 10 de febrer de 2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>A la confluència entre els carrers de Badia i de Marc Comerma, hi ha una petita placeta de forma triangular amb unes escales que serveixen per superar el desnivell del terreny i comunicar un carrer amb l’altre. En el marge dret de les escales hi ha un bloc de pedra amb una placa de bronze on es pot llegir: “<span><span>Miquel Altisent Domenjó / escolapi / 1898 – 1975 / mestre del cant gregorià”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la banda de llevant, s’aixeca una paret de formigó on s’ha posat un tetagrama amb notes gregorianes i un text en llatí que diu: “anté mus Dómi – no. al-le-lu-ia, . al-le-lu-ia, . al-le-lu-ia”.</span></span></span></span></span></p> | 08120-207 | Placeta del pare Miquel Altisent | <p><span><span><span><span><span>Miquel Altisent Domenjó neix a Balaguer l’any 1898, i mor a Barcelona l’any 1975. Fou un pare escolapi musicòleg i mestre del cant gregorià. Va residí durant uns estius a can Prat, masia que ja no existeix, i damunt la finca de la qual s’ha aixecat aquesta urbanització, on es troba aquest raconet, com a petit homenatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma al seminari de la Seu d’Urgell i el 1914 ingressa a l’Escola Pia. Fou M. Sunyol qui l’introdueix en el cant gregorià. L’any 1936 continua la tasca de Sunyol com a professor del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Milà, centre que arriba a dirigir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil retorna a Barcelona, on pren protagonisme en la divulgació del cant gregorià mitjançant el seu mestratge al seminari i al Conservatori Municipal. Entre la gran quantitat d’escrits dedicats a la popularització del cant litúrgic, destaca el llibre El cant gregorià, un model de música religiosa (1971). És cofundador i vicepresident de la Societat Catalana de Musicologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Schola cantorum de Terrassa es relacionà amb el notari Francesc Badia i on s’inicià la seva amistat. Francesc Badia li va dir que construiria una casa d’estiueig a Matadepera i destinaria una habitació com oratori. Però el pare Altisent li va suggerir la construcció de l’actual capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></p> | 41.6075100,2.0179300 | 418169 | 4606666 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87773-dsc8166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87773-dsc8165.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta placeta que l’Ajuntament de Matdepera dedicà al pare Miquel Altisent, s’inaugurà l’any 1985. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 87778 | Torre Vallhonrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vallhonrat | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta quadrangular composta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a quatre vessants. La composició de les façanes manté la simetria a partir de diversos eixos de verticalitat definits per les obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana septentrional s’hi ha afegit un cos d’una sola planta amb cobert ade terrassa plana amb barana de balustres. A la planta baixa hi trobem arcades de mig punt tancades per vitralls i finestres. A la façana de ponent també hi trobem un cos annex amb terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Predominant la utilització d' ornaments ceràmics com en els balustres de les terrasses, a les cornises, i en el ràfec, i altres motllures horitzontals. També els trobem en els marcs i ampits i trencaaigües de les finestres. De la façana de ponent en destaquen les cinc finestres geminades amb arc de mig punt de la tercera planta. </span></span></span></p> | 08120-212 | Carrer de Gaietà Vallès, 12 | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una casa d’estiueig o segona residència del primer terç del segle XX i una de les primeres construccions de l’antiga finca de can Prat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6067300,2.0185500 | 418220 | 4606579 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87778-dsc8160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87778-p1450358.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-02-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87779 | Riera de les Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-les-arenes | <p><span><span><span>PÉREZ y DE PEDRO, Pau (2002). La conca alta de la riera de les Arenes: hipòtesi sobre el funcionament hídric. Serveis de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies, 35, pp. 185-191. Barcelona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La riera de les Arenes és un curs d’aigua, estacional que neix al vessant sud del coll de les Estenalles, a la serra de Sant Llorenç del Munt, en el terme municipal de Mura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del punt de vista geològic i topogràfic, la riera de les Arenes es forma en el massís de Sant Llorenç i la serra de l’Obac, que juntament amb els cingles de Gallifa, Sant Feliu de Codines, Sant Miquel del Fai, la serralada de Llena, el Montsant i Montserrat (tots ells amb alçades properes als mil metres) són els relleus situats a la banda septentrional de la serralada Prelitoral que marquen el límit amb la depressió de l’Ebre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona que conté un gran dipòsit de conglomerats, essent el testimoni sedimentari d’esdeveniments geològics que varen tenir lloc durant l’orogènesi alpina entre dues unitats estructurals ben diferenciades: la depressió de l’Ebre i les serralades costaneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Li són tributaris una munió de barrancs, coneguts també com a canals que poden entrar en funcionament en períodes d’alta intensitat pluviomètrica i pluges sostingudes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La divisòria de les aigües discorre per la carena, més o menys en direcció nord – sud, del Montcau a la Mola. A llevant d’aquesta divisòria, les aigües discorren cap al riu Ripoll (conca del Besòs), mentre que a ponent, pertanyen a la conca del Llobregat. La divisòria es confon en el con de dejecció quaternari situat a Matadepera, on la riera s’obre a la vall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La conca de la riera de les Arenes forma part de la del Llobregat amb un recorregut total de 32,725 quilòmetres fins que arriba al Papiol que representa una superfície de 115 km2. La capçalera, situada al Coll d’Eres, se situa a una altitud de 944 m. En aquesta zona la riera transcorre per valls embarrancades resseguint la fractura natural provocada per la ràpida excavació de l’aigua que ha donat origen a escarpats i cingleres, fins arribar a l’alçada del torrent de les Tres Creus, amb un desnivell total de 271 m i un recorregut de 3,4 quilòmetres. En aquest tram rep l’aigua de varis barrancs o canals. Pel vessant hidrogràfic dret, destaca la Canal de Cellerot, el torrent de la Font de l’Hort, la Canal del Sot de la Teula i el Torrent de Tres Creus. Mentre que pel vessant hidrogràfic esquerra ho fa la Canal de les Teixoneres, la canal del Sot de la Bóta i d’altres que neixen al sector septentrional de la carena dels Ginebres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt, coincidint amb l’entrada de la riera al municipi de Matadepera, la riera, es transforma en un llit gairebé planer que transcorre de Nord-Oest a Sud-Est, fins que un cop travessat tot el poble, canvia de direcció per creuar la depressió del Vallès. En aquest tram, les principals aportacions es produeixen, pel vessant hidrogràfic esquerre, majoritàriament provinents de Sant Llorenç del Munt, com el Torrent de les Planes i el Torrent de les Rovires, la Canal del Forn del Cargol, el Torrent de la Quintana de Can Pèlecs i la Canal de la Pedrera, el Torrent de Can Garrigosa, el Torrent de Can Robert, la Canal de Can Pobla i el Salt Rajant i el Torrent de la Font de Querol. Pel vessant dret en canvi, rep les aigües del torrent dels Ponts, del Torrent del Collet Estret i de l’Obaga de les Cantarelles, el Torrent Roig, els torrents del Pla de Sorís i el Torrent de la Mamella, el Torrent de l’Avenc del Sendo, el Torrent de l’Escaiola, el Torrent de la Font de la Riba, el Torrent de les Pedritxes.</span></span></span></span></span></p> | 08120-213 | Riera de les Arenes | <p><span><span><span><span><span>Històricament, la Riera de les Arenes ha estat una via natural de comunicació; per ella hi passava en part el Camí Ral i permetia a la gent accedir als masos situats en el massís de Sant Llorenç del Munt. Per ella, també hi transcorrien els carros carregats amb la calç provinent dels diferents forns de calç construïts a proximitat dels seus marges i se n’extreia la sorra necessària per al funcionament del forn de vidre de Can Torrella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però cíclicament com tots els cursos intermitents d’aigua, durant períodes pluviomètrics molt sostinguts o bé amb una quantitat de precipitació concentrada en un període breu, les rieres poden esdevenir veritables rius, amb crescudes ràpides i sobtades provocant veritables catàstrofes. I això és el que va passar la nit del 25 i 26 de setembre de l’any 1962, on en 24 hores es concentraren entre 180 i 220 litres. A l’observatori de Sabadell es va recollir una intensitat de 144 litres/hora. La força intempestiva de l’aigua amb l’important moviment de transport de sòlids al llarg de tota la riera de les Arenes afectà greument una bona part de la població matadeperenca; s’emportà el pont de Can Robert o de la Torre de l’Àngel del qual actualment en queden vestigis i s’emportà diversos trams de la carretera de Sabadell a Talamanca, entre ells, el tram pròxim al corral de la Barata i arrasà les poblacions de Rubí i Terrassa. La reconstrucció per part de la Diputació de Barcelona del tram de la carretera a l’alçada de la Barata es feu una cinquantena de metres més endins, retallant una formació de glacis i un aflorament rocós. El material extret es diposità sobre l’antic traçat i a la vora de la riera, però les posteriors crescudes s’han emportat aquest material arrossegant-lo riera avall, més d’un quilòmetre (blocs d’un metre de diàmetre i un pes de dues tones aproximadament) i molts d’aquests blocs es troben actualment a l’alçada del Torrent de l’Escaiola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb les riuades del 1962 uns metres més amunt de Can Torrella s’hi va obrir un avenc explorat un any després per espeleòlegs de Sabadell, amb una fondària d’11 metres. Riuades posteriors el van tornar a reblir i es donà per desaparegut. L’any 1974 però, espeleòlegs de la S.I.S. van explorar, en aquest indret un avençó d’uns tres metres de fondària aproximadament, sense arribar a determinar si es tractava del mateix o d’un altre, però als anys vuitanta, veïns de la urbanització propera a Can Torrella varen informar d’un avenc prop del mas que romangué obert fins ben bé a mitjans dels anys noranta. L’any 1996, un paleta que feia unes obres el va localitzar i senyalitzar. N’informà a l’Ajuntament i els membres de la S.I.S en feren l’aixecament topogràfic determinant una fondària de 6 metres. La seva exploració i estudi determinà la seva importància, en el sentit de que el primer metre i mig del pou estava excavat sobre conglomerats del període Vallesià, mentre que la resta ho estava dins el conglomerat pertanyent al període Eocè; i per tant era un cas únic a Sant Llorenç per podia ajudar a datar la resta de cavitats del massís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altres aiguats tempestívols curts i violents foren el succeït l’any 1941 o el succeït entre els dies 19 al 21 de setembre de l’any 1971, onze anys després, amb rierades provocades després de precipitacions entre els 100 i 130 mm/dia i amb intensitats de 70 mm/h. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1992, entre la 1 i les 8 de la nit del dia 9 de setembre, i entre les 10 i les 12.30 del matí el pluviòmetre de la Barata recollia un total de 78,8 mm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 10 d’octubre de 1994 que, tot i no tenir massa afectació al sector sud de la riera, si que ho va fer al municipi de Mura, amb la desaparició de l’àrea d’esbarjo i pícnic de la riera de Nespres i d’una part de la carretera de Mura a Rocafort, inaugurada feia pocs dies.</span></span></span></span></span></p> | 415365 | 46112270 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87779-p1450163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87779-p1450129.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La riera, en contacte amb els diferents torrents i canals que hi desguassen és un veritable corredor biològic vital per la fauna. La capçalera, situada en ple Parc de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, amb els seus barrancs i canals coincidint amb el tram on l’activitat antròpica és quasi bé inexistent, es conserva en excel·lent estat. La vegetació pròpia és l’alzinar, que a la part més alta (per sobre dels 800 metres) s’enriqueix amb boix, roure i moixera, mentre que a mida que va baixant es barreja amb pi i altres arbusts de climatologia mediterrània com és l’arboç i el bruc. A les canals i torrents d’obaga s’hi localitzen clapes d’avellaners. Els costals de la riera, ofereixen fins gairebé el gual, per sota de la Torre de l’Àngel, una massa forestal apta per al refugi, la cria i el pas i hivernada de nombroses espècies vertebrades, sobretot per als ocells. També s’hi poden observar els rastres de fauna vertebrada relacionada amb l’establiment de masies i camps de conreu propers (porc senglar, guineu) i més fonedís, el toixó i la geneta. En les zones més humides hi sovinteja la serp verda i la blanca així com d’altres amfibis.En el tram amb més pressió humana, coincidint amb el nucli urbà, és on la riera queda en certa mesura canalitzada per marges reforçats amb talussos de formigó. En aquest indret, la vegetació és molt pobre i es redueix a una comunitat d’alzinar molt escadussera, barrejat amb roldor, romeguera i el roser salvatge, que amb el seu sistema d’arrels penetra entre els còdols per arribar als sectors més humits del sòl. És en aquest tram on degut a l’excés de fragmentació del territori i l’acció antròpica s’observa un llit més degradat, amb la pèrdua de vegetació pròpia de la riera i l’aparició d’espècimens exòtics.L’aparició de plantes al·lòctones provenen en gran part de llavors volàtils, transport per corrents d’aigua, migracions naturals efectuades pels animals durant els seus desplaçaments, però també tenen una procedència antròpica. Algunes d’elles s’han averat veritables invasores dels espais alterats, sovint en els trams on la vegetació natural ha estat suprimida (vessaments, extracció d’àrids, obres de canalitzacions, ocupació del domini públic hidràulic...). | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 87781 | Forn de calç 1 de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-de-can-robert | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | L’olla està fortament erosionada. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà esquerra del Camí de Can Pobla, abans del penúltim revolt que mena a Can Robert. El seu accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta de la carretera s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn es troba en el marge esquerre del camí, tot just un cop travessada la canal que baixant de la Carena de l’Estret, s’incorpora, pel vessant hidrogràfic esquerre, al Torrent de Can Garrigosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, (4’60 metres de diàmetre per 2’40 metres d’alçada. La boca del forn o fogaina està totalment desapareguda; estava orientada en direcció nord-oest. La part superior de l’olla, la corona, està protegida amb una tanca de fusta.</span></span></span></p> | 08120-214 | Camí de Can Pobla, s/n | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6325100,2.0014900 | 416831 | 4609457 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87781-dsc8207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87781-dsc8211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87781-p1450364.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac ha col·locat una tanca de protecció realitzada amb branca natural que s’incorpora naturalment a l’espai. A la part inferior, d’accés al forn, hi ha un plafó explicatiu. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87782 | Forn de calç de Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-garrigosa | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | L’olla del forn es manté net de vegetació, però no conserva la boca. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà dreta, del corriol que travessant per entremig del bosc, surt des de Can Garrigosa fins a Can Bofí. L’accés es fa, un cop arribats al mas, pel camí de mà esquerra, en direcció a Can Pèlecs, que travessa la el filat de tancament de la casa amb els Plans on actualment hi ha cavalls. Un cop arribats al final del filat, deixar el camí principal per endinsar-se, per un corriol que surt a mà esquerra fins al forn (abans de creuar el torrent).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està excavat en un talús natural que fa el terreny. És de planta circular, (3’70 metres de diàmetre per gairebé 2’60 metres d’alçada. La boca del forn o fogaina està gairebé desapareguda, tot i que encara en queden algunes restes visibles; estava orientada en direcció nord-est. </span></span></span></span></span></p> | 08120-215 | Bosc de Can Garrigosa | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6376500,2.0001700 | 416728 | 4610029 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87782-p1450619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87782-dsc8353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87782-p1450617.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part davantera i en direcció nord, on s’inicia un corriol més estret, s’observen nombroses restes de teula i maó. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87783 | Forn de calç Gran de la Coma de l’Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-gran-de-la-coma-de-labella | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | L’olla està completament envaïda per la vegetació. Actualment l’accés al seu interior és del tot impossible i passa totalment desapercebut. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un revolt molt pronunciat del Camí que mena des de Can Robert a Can Garrigosa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es pot fer des de Can Robert; un cop situats davant de la casa, continuar per la pista en direcció a les tombes medievals (Camí de Can Pobla) fins a localitzar a mà esquerra una cadena i un forn de calç a la seva esquerra. El camí, tancat per una cadena, mena a Can Garrigosa. Continuar fins arribar a un revolt molt pronunciat on coincideix amb el Torrent de la Coma de l’Abella. El forn està a peu de camí, totalment amagat per la vegetació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de grans dimensions, de planta circular, entre 4’5 metres i 5 metres de diàmetre. L’alçada conservada sembla important, d’uns 4 metres. La boca del forn o fogaina està totalment desapareguda o colgada; estava orientada en direcció sud-est.</span></span></span></span></span></p> | 08120-216 | Camí de Can Robert a Can Garrigosa. | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6409000,2.0098000 | 417534 | 4610381 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87783-p1450401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87783-dsc8244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87783-dsc8245.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva situació el fa apte per a ser visitat pels nombrosos excursionistes que transiten per aquest indret. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87784 | Forn de calç del Torrent de Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-can-garrigosa | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i presenta erosió a les parets internes. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al vessant dret del Torrent de Can Garrigosa, en ple parc de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. El seu accés és difícil si es fa seguint l’antic camí que menava fins al forn, seguint en part el llit del torrent. La construcció es pot localitzar més fàcilment un cop situats a Can Robert, un cop passada la barrera del parc. Continuar en direcció a les tombes medievals. En arribar a la primera cruïlla, a mà esquerra mateix del camí, hi ha un forn de calç i una cadena. Entrar per aquesta pista fins a trobar un revolt molt tancat (on a la part superior hi ha un altre forn) just després de que el camí travessi el mateix llit del torrent. Iniciar la baixada en direcció al mas de Can Garrigosa, uns metres més avall, fins que a mà esquerra (corresponent amb el vessant hidrogràfic dret del torrent) s’observi un gran bloc de pedra, que fa com una mena d’abric. El forn està al dessota mateix, a tocar del llit del torrent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els blocs de pedra semblen haver estat aprofitats com a barraca pels calciners. Al dessota mateix, es localitza un espai circular, l’olla, (amb una alzina al seu interior) realitzada amb pedra. Mesura 3’60 m de diàmetre per 1’80 m d’alçada. El gruix dels murs és d’1’10 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel marge s’accedeix al llit del torrent, on es pot contemplar una gran part de la façana amb 3 metres d’amplada, seguint l’orografia del terreny. Centrada, s’observa un espai triangular, d’1’60 metres de fondària per 0’75 m d’alçada màxima i 1 metre d’amplada que sembla correspondre al passadís d’accés a la fogaina que s’hauria enfonsat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-217 | Torrent de Can Garrigosa | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6402900,2.0089600 | 417463 | 4610314 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87784-dsc8260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87784-dsc8263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87784-dsc8272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87784-p1450437.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el mapa interactiu realitzat per Ramon Suades i Jordi Senyal (2016) es parla d’aquesta estructura com una barraca de vinya. Durant el treball de camp s’ha detectat que no es tractava d’una barraca sinó d’un forn i s’ha procedit a netejar l’olla que estava totalment envaïda per la vegetació, per tal de poder-la documentar fotogràficament. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87785 | Pou de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-robert | XVIII-XIX | No conserva la part superior i està protegit per una tanqueta de fusta amb brancatge al damunt. | <p><span><span><span><span><span>Estructura circular, d’1’20 m, de diàmetre excavada en profunditat per a l’obtenció d’aigua potable. Entre el brancatge que protegeix de caure al seu interior, sembla observar-se varies fileres de maó que protegien les parets de possibles enfonsaments. Al seu interior hi ha aigua. Sembla que hauria tingut una estructura cilíndrica feta amb pedra de protecció i dos pilars amb corriola. </span></span></span></span></span></p> | 08120-218 | El Pla d’en Pere Barata | 41.6323600,2.0034400 | 416993 | 4609438 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450512.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els pous tradicionals al voltant dels masos, s’acostumen a protegir envoltant-los a nivell superficial amb un paredat i un brocal a mena d’ampit o parapet sobre el qual s’hi instal·lava una corriola o politja per pujar i baixar la galleda. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 87794 | Ametller de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-robert | <p><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans, p. 96-97. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’ametller de Can Robert està situat al costat esquerra del camí antic d’accés que puja fins l’era de la casa. És l’espècimen més destacable d’un seguit d’ametllers que els propietaris del mas tenien plantats en una feixa al davant de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arbre, de l’espècie </span></span><em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, molt curt de color gris fosc. D’ell en surten tres branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 10 metres aproximadament. Fa 2,80 metres de volt de canó (mides preses per sota mateix de la creu, que fa des d’arran de terra, 0’90 m). Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica (a Sant Llorenç del Munt ho fa entre finals del mes de gener i febrer) . El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla. </span></span></span></p> | 08120-219 | Can Robert | 41.6329500,2.0048300 | 417110 | 4609503 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450502.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaron era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 87795 | Balma del Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-codol | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Manca un tros del muret de tancament interior. | <p><span><span><span><span><span>La Balma del Còdol està situada a mà dreta mateix del camí que mena des de Can Robert fins a Can Garrigosa, uns metres abans de creuar el Torrent de la Coma de l’Abella. Es tracta d’un gran bloc de pedra despenyat de la cinglera que en algun moment va quedar frenat en aquest indret. Un costat és totalment arrodonit, però per l’altre presenta una inclinació. És per aquesta banda que s’hi recolza un segon bloc de pedra procedent del mateix cingle. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta obertura natural està aprofitada com abric. L’habitacle mesura 3’10 m de profunditat per una amplada màxima de 2’60 m. L’alçada en el seu punt central és de 2’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior s’hi va construir un mur de tancament amb pedra i calç, del qual se’n conserva 1 metre d’alçada. Els excursionistes hi han afegit troncs i brancatge per emprar-ho com a recer. </span></span></span></span></span></p> | 08120-220 | Camí de Can Robert a Can Garrigosa | 41.6403500,2.0097000 | 417525 | 4610320 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-dsc8253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-dsc8251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-p1450413.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al darrera mateix de la Balma del Còdol, entremig de la vegetació, s’observen diversos murets de pedra seca, resultat de l’aprofitament dels terrenys de muntanya costeruts per al conreu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 87796 | Font de Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-garrigosa | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | Malgrat el seu estat de conservació excepcional, la seva preservació depèn en part de l’esporgada de vegetació del seu voltant. Les soques del romaní acostumen a malmetre seriosament aquest tipus de construccions. A l’interior de la cisterna hi estan creixent les arrels que busquen humitat. | <p><span><span><span><span><span>La font de Can Garrigosa està ubicada entre el mas Garrigosa i la Balma Blava, en ple Parc de Sant Llorenç del Munt. Està envoltada per farigoles i al seu davant hi creix, ufanós, un ginebró ben arrodonit. Com la font de Can Bofí, l’estructura està excavada en un racó damunt d’una gran solera de pedra on hi creixen les farigoles. L’obertura es va practicar excavant un orifici per permetre el pas a una persona, deixant una làmina de roca com a sostre natural, al damunt del qual posteriorment s’hi va construir la volta de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es de planta quadrangular. El seu interior mesura 1’60 m per 1’80 m de costat. La fondària, des de la roca mare on filtra l’aigua fins a l’ampit és d’ 1’60 metres (a la qual s’ha d’afegir 0’95 m per obtenir l’alçada màxima fins a la volta). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta està protegida per una volta de pedra disposada a plec de sardinell collat amb morter de calç que es va adaptant al desnivell natural de la roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, orientada al sud, està en un excel·lent estat de conservació. Està realitzada amb pedra i morter. Mesura 1’80 m d’amplada per 1’90 m d’alçada. La boca (1 m d’alçada per 0’67 d’amplada per 0’55 m de gruix de murs) té un ampit de pedra on s’hi conserva una vella galleda de zinc. No té portella, i tampoc s’observa cap resta de frontissa o ganxo que hagués mantingut una estructura de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior, conserva l’arrebossat de morter de calç de les parets. El lliscat sembla posterior a la construcció de la font. La deu d’aigua travessa la roca per porositat i s’escola dins de la cavitat. </span></span></span></span></span></p> | 08120-221 | Sota la Balma Blava | 41.6395000,2.0056200 | 417184 | 4610229 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-dsc8239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-dsc8240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-p1450386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-p1450388.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per anar a la font, de difícil localització es va comptar amb l’ajut de l’excursionista, senyor Pere Poll. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 87797 | Registre d’aigua de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/registre-daigua-de-can-robert | XX | La coberta ha perdut part de l’arrebossat de morter. | <p><span><span><span><span><span>Registre d’aigua o dipòsit situat al nord-oest de Can Robert, a mà dreta del camí que mena a Can Pobla, tot just passada la casa. Es tracta d’un pilar tronco piramidal d’1’20 m d’alçada per 0’95 de base amb les parets arrebossades amb ciment. La capçada està decorada amb una llosa quadrangular eta amb dos rengles de totxana (0’12 , d’alçada per 0’77 m de costat), i al seu damunt, varis còdols collats amb morterada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura reposa sobre un sòcol de maó de 0’50 m d’alçada. A la part davantera, orientada a ponent hi ha una portella de ferro amb una barra travessera tancada amb cadenat. A mà esquerra d’aquesta hi ha el sobreeixidor. </span></span></span></span></span></p> | 08120-222 | Can Robert | 41.6334100,2.0043900 | 417074 | 4609554 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87797-dsc8323.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 87798 | Forn de calç 2 de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-de-can-robert | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | L’olla està fortament erosionada, amb vegetació que l’està malmetent i un amuntegament de terra molt important al seu interior, amb escombraries varies. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà esquerra, en la confluència dels camins de Can Pobla i Can Garrigosa, un cop deixat enrere Can Robert. El camí per anar a Can Garrigosa des d’aquest punt està tancat amb una cadena, i l’olla del forn està al seu costat, protegida per una tanca de futa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés fins l’antic mas es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta de la carretera s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, (4’50 metres de diàmetre per gairebé 4 metres d’alçada. La boca del forn o fogaina està totalment desapareguda; estava orientada en direcció nord.</span></span></span></span></span></p> | 08120-223 | Camí de Can Pobla, s/n | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6325100,2.0014900 | 416831 | 4609457 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87798-dsc8280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87798-dsc8286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87798-p1450451.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac ha col·locat una tanca de protecció realitzada amb branca natural que s'integra a l’espai, i al seu costat, hi ha un plafó explicatiu. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 87799 | Trull de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-robert | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2016). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | Protegit amb una tanca perimetral, de fusta, per evitar que la gent el continuï malmetent. No s’ha efectuat cap excavació arqueològica. Un dels darrers actes vandàlics és el d’emportar-se el plafó explicatiu del Parc. El perímetre està ple de restes de gots de plàstic i ampolles de begudes. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un trull situat al dessota de l’oliverar que queda a mà dreta, en arribar a la zona d’estacionament habilitat pel Parc de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, just abans de Can Robert. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està protegit per una tanca perimetral de fusta. Al seu interior, s’hi observa la mola sotana (1’60 m de diàmetre), reforçada amb un muret de pedra (de 30 cm d’alçada) collat amb morter de calç formant un conjunt de 2’30 m de diàmetre total. La mola sotana, jussana o mota està desgastava i presenta l’erosió característica provocada pels agents atmosfèrics ja que no té cap coberta de protecció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al centre, conserva l’orifici d’encaix de l’arbre (de 0’20 cm de diàmetre), que no és res més que una biga col·locada verticalment a la qual s’hi colla el mecanisme que fa voltar una mola o rotló (de forma troncocònica o amb les parets lleugerament esbiaixades) . Aquesta segona mola, més petita, també presenta un encaix on la travessa una altre bigueta de fusta, normalment rodona, anomenada perxa que per aquest indret es clava a l’arbre que actua d’eix giratori. A l’extrem de la perxa hi ha la tafarra que no és res més que l’indret on s’hi enganxa una bèstia de tir (burret, mula). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona estructura, situada al darrera és una columna d’1’10 m d’alçada per 0’80 m de diàmetre. Està realitzada en pedra collada amb morter de calç. Forma part de la jàssena de premsar, de la qual només se n’ha conservat la pedra. En ella s’hi feia bascular una biga de secció quadrangular feta amb una teia, i fixada al terra en un extrem amb els pujants, mentre que per l’altre oposat basculava amunt i avall. La jàssena permet aprofitar la primera molta. En el costat basculant, un mecanisme d’espiga que es feia voltar manualment per pujar o baixar exercint molta pressió entre els cofins d’espart farcits d’oliva molta que prèviament s’havien col·locat en el assentador amb una fusta planera al damunt de tot.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tercera i quarta estructura visible, coincideixen amb l’assentador i els vasos comunicants. Aquestes dues estructures i les restes que s’endevinen malmeses al dessota de la segona, estan relacionades amb l’extracció i depuració de l’oli. El funcionament era senzill; un cop la jàssena exercia la pressió sobre les diferents capes de cofins carregades amb la primera molta d’oliva, l’oli començava a rajar i aquest passava pels vasos comunicants fins a quedar recollit en un dipòsit totalment net d’impureses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La més gran d’elles, l’assentador, presenta forma de ferradura. Mesura 1’35 m d’amplada total per una alçada de 0’85 m i un gruix de murs de 0’28 a 0’30 m. Està feta de pedra i arrebossada amb morter de calç. El seu interior és circular (0’90 m de diàmetre per 0’57 m d’alçada. S’hi observen les empremtes deixades per dues fileres de maó pla (disposat verticalment), que han desaparegut en els darrers anys. El fons del dipòsit és totalment pla, amb un orifici que comunica amb el dipòsit o vas situat a un nivell inferior, anomenat fona. Presenta la mateixa forma de ferradura, i el mateix sistema constructiu, però es conserva parcialment. Un cop entrava l’oli en brut a la fona, s’hi afegia aigua calenta en una quantitat precisa. Aquesta operació anomenada brou, permetia decantar naturalment l’oli, que quedava a la part superior, mentre que al dessota s’hi depositaven totes les impureses. Un cop estabilitzada s’obria l’orifici i passava a un segon dipòsit, anomenat infern, que era on quedava dipositat tot el brou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ja no quedava res per premsar als cofins, s’hi abocava aigua bullent i es repetia l’operació aprofitant així al màxim la premsada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop finalitzada la primera mòlta, s’iniciava la remòlta en el trull que donava un oli dem més baixa qualitat. El procés consistia en recollir tota la pasta d’oliva esclafada entre els cofins; es tornava a posar a la mola sotana i es tornava a moldre mentre s’escaldava amb aigua bullent. Es repetia el procés de col·locació entre cofins i aquí sí que es deixava la jàssena amb el còdol (pes) premsant un dia sencer. Ens temps de mancances o per mala collita, encara se’n podia fer una tercera premsada anomenada remoltí i una darrera anomenada sota.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oli, com a bé preuat, es conservava en tines de pedra i gerres de fang dins els cellers de les cases.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes es feien assecar. Els pinyols servien de combustible i la farina que se’n destriava servia per a fer el ranxo pels porcs. </span></span></span></span></span></p> | 08120-224 | Can Robert | <p><span><span><span><span><span>El trull és un element primordial en el sistema d’autosuficiència dels masos de Sant Llorenç del Munt. Si una casa no en tenia, anaven a la més propera on podria moldre les seves olives.</span></span></span></span></span></p> | 41.6314800,2.0008300 | 416775 | 4609343 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87799-dsc8230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87799-dsc8219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87799-dsc8216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87799-dsc8224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87799-dsc8227.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat s’ha desbrossat fa relativament poc, les estructures no es mantenen netes i consolidades i se n’observen d’altres en tot el perímetre. Probablement corresponents a una estructura coberta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 87804 | Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-robert-0 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> | XVI-XX | Es troba deshabitada i abandonada des de fa molt de temps. Teulades ensorrades, la vegetació creix sense control. Ha calgut posat una tanca de filat per evitar accidents de possibles curiosos. | <p><span><span><span><span><span>Masia situada a la cota 650, als peus dels Cingles de Cavalls, a tocar de la Riera de les Arenes. I com totes les masies d’aquests verals es troba closa, no per un mur circumdant, però sí pels cossos que la configuren. És envoltada d’un barri que conserva un portal amb un arc rebaixat de maons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El vèrtex del carener de la teulada és coronat per un petit pinacle amb forma de creuer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta un interessant finestral de pedra amb arc pla i llinda decorada, també replanell motllurat. També hi observem elements constructius arcaics com el desaigua de la façana de ponent. S’intueix la boca d’un forn de pa. Destaca l’era, davant la façana de migdia.</span></span></span></span></span></p> | 08120-225 | Can Robert | <p><span><span><span><span><span>Sembla que el nom actual no es documenta fins el segle XVIII i no es coneix el nom anterior.</span></span></span></span></span></p> | 41.6333100,2.0046200 | 417093 | 4609543 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87804-p1450473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87804-dsc8310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87804-dsc8320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87804-p1450492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87804-p1450477.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons el Catàleg (2009), “La dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia pot remontar-se al principi de l’edat mitjana, per tant, la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles”. Però també inclou el trull, la necròpolis, i un dels dos forns (no pas els dos), en un polígon més ampli.El Pla director del Parc i preveu nuna actuació per recuparar-la i donar-li un ús social, tot i que, malauradament, no la preveu prioritària. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 87805 | Necròpolis de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-can-robert | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÈ, M. 1985. Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA. 1935. Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. p. 72.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Editorial El Pot. Sabadell. Pàg. 221-224. </span></span></p> | VII-IX | Tot i que des del Parc es va fer una intervenció de posada en valor, l’estat actual és força lamentable. Potser caldria plantejar-se una actualització i una revisió dels criteris. El plafó està malmès i les tombes no estan prou protegides del pas d’excursionistes. | <p><span><span><span><span><span>Necròpolis d’inhumació d’època alt medieval situada a 200 metres al nord de la masia de can Robert; enmig del camí que mena al Cingle de Cavalls i a can Pobla. Es tracta d’un cementiri compost per set sepultures. Tot i que part de la bibliografia parla de cinc tombes. Es troben disposades ordenadament, i orientades de ponent a llevant, a excepció de dues. Són tombes de tipus cista, formades per lloses posades dretes formant la “caixa”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La manca de materials associats a les tombes i que ja estaven espoliades d’antic no permet afinar la seva cronologia. Per la seva morfologia i en analogia d’altres necròpolis semblants es pot situar entre els segles VII i IX. Les dades aportades per l’anàlisi dels ossos d’una de les tombes, daten l’enterrament entre el 660 i el 870 dC.</span></span></span></span></span></p> | 08120-226 | Can Robert | <p><span><span><span><span><span>Les cinc primeres tombes es coneixen des de l’any 1923 (CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA; 1935). Dues d’aquestes van ser excavades per Palet i Barba i Joan Solà, junt amb d’altres membres del Centre Excursionista de Terrassa. L’octubre de l’any 1929 s’excavaren les tres restants. Però s’indica que la necròpoli ja mostrava senyals d’haver estat alterada per actuacions furtives anteriors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1982 s’efectuà una campanya d’actuació per part del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per tal de documentar-ne plantes i seccions, i tan sols es recolliren alguns petits fragments d’ossos, per al seu posterior anàlisi. </span></span></span></span></span></p> | 41.6346400,2.0058700 | 417199 | 4609689 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-dsc8299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-dsc8300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-dsc8294.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-p1450460.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BPU | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 88103 | Amagatall de la Canal Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-la-canal-fonda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | S'ha detectat la presència d'activitat arqueològica de furtius. | <p><span><span><span><span><span>L’amagatall de la Canal Fonda està situat a proximitat de La Foradada i la cova situades a la mateixa Canal Fonda. L’accés es fa resseguint l’estreta carena que separa el turons dels Òbits i el de les Nou Cabres. Des dels Òbits, seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, trencar a mà esquerra, un caminoi que ve a morir a l’extrem del carener. Abans d’arribar-hi, baixar per l’esquerra entremig de boixos fins a localitzar al dessota, a mà dreta una mena de coveta oberta cap a l’exterior, coneguda amb el nom de La Foradada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al dessota d’aquesta, sempre de cara als Òbits, baixant pel dret hi ha tan al costat dret com esquerre, dues formacions calcàries ciclòpies. Baixant a mà dreta, resseguint la paret hi ha l’escletxa amb la cova (que rep el nom de la Canal Fonda), i a mà esquerra, remuntant per darrera el bloc s’observa el que SUADES (2020) i SOLBAS-GUILLEMOT (veure enllaç Caudelguille) anomenen “Les ruïnes de la Canal Fonda.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció aprofitant dos enormes blocs de roca calcària. Els dos blocs de pedra, que disten un de l’altre, quatre metres aproximadament. Els dos tenen una alçada de sis a vuit metres. A més a més, a mitja alçada, ambdós presenten un entall horitzontal simètric amb indicis de retocs manuals que podrien haver permès col·locar-hi una plataforma de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les dues obertures naturals entre blocs estan tapiades amb murs de pedra seca, rectilinis, perfectament adaptats a la roca. El que queda més amunt, queda arranat a la roca, fent-lo completament invisible des de la part superior de la carena. Una petita part del mur dret havia caigut i s’ha restaurat a posteriori com s’endevina en una fotografia localitzada per Internet procedent d’un dels blocs-web anomenats anteriorment. El situat al davant, presenta un enderroc modern, que sembla estar relacionat amb una activitat furtiva de rebaix dels estrats inferiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El resultat és un espai de base trapezoïdal que hauria pogut tenir una planta baixa o espai buit a la zona inferior i una estructura superior amb taulons encaixats a ambdós costats de la roca, amb un possible cobert, sinó de bigam i teula, sí que hi ha la possibilitat de contemplar un cobert de brancada. </span></span></span></span></span></p> | 08120-230 | Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda. | <p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes o redescobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p> | 41.6529500,2.0151200 | 417992 | 4611713 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88103-p1460345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88103-p1460338.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per l’orografia del terreny, en una canal la seva funcionalitat, donades les dimensions i l’accés, no sembla estar relacionada amb una activitat de pastoreig. Tot i que l’entorn arbori apunta cap a un antic bosc de rebot relacionat amb l’activitat de carboneig i llenyataires.En el moment de la realització del Mapa de Patrimoni de Matadepera, s’ha detectat la presència d’activitat furtiva. S’observa un rebaix important dels estrats a l’interior de l’estructura que actualment fan perillar el sosteniment dels murs de pedra. Per extreure la terra s’ha emprat un pic i una pala quadrangular i dues bosses de ràfia localitzades mig amagades entre l’enderroc parcial d’un dels murs. El moviment i l’arrossegament de la terra cap a l’exterior de la canal ha provocat l’enfonsament parcial d’un dels murs, desconeixent si en l’estructura perduda hi havia una possible obertura que senyalés la presència d’una porta o d’un passadís d’accés. I sobretot ha provocat una pèrdua d’informació irreversible, desconeixent si entre la terra extreta de l’interior hi ha algun indici que permeti datar l’estructura o donar-li una funció. A la paret oposada, el rebaix de terres pot comportar l’enfonsament total del mur. Els fets s’han comunicat al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, a la direcció del Parc i a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Matadepera. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 88104 | Avenc del Cavall de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cavall-de-la-barata | <p><span><span><span><span><span>GES-CMB (1974). Catàlogo espeleològic de la provincia de Barcelona. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’avenc del Cavall de la Barata està situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes, al nord-est de La Barata. Un cop arribats al quilòmetre 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, entrar en direcció a la riera i pujar pel camí obert en el marge que s’enfila cap a Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Pujar aproximadament tres-cents metres fins arribar a una feixa llaurada que queda a mà esquerra. A la dreta hi ha un post de la corrent i un amuntegament de pedres que indiquen el corriol a seguir. L’avenc està a pocs metres del camí, amb el perímetre protegit per branques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un avenc de 33 metres de fondària o desnivell, amb un recorregut total de 60 metres, que es localitza en una litologia de conglomerats que conforma la gran unitat de la Serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca mesura uns tres metres de diàmetre; adopta una forma més o menys circular. Un cop dins, dona pas a un primer pou de 27 metres de fondària. En arribar a uns 13 metres de profunditat es comunica amb una galeria de direcció O30S amb un recorregut d’onze metres obert en una diàclasi argilosa. Un cop a baix del pou s’obren dues galeries. La primera en direcció E30N. Mesura 9 metres de recorregut. En el sentit oposat hi ha una gatera molt estreta que continua per un petit ressalt que condueix al punt de màxima fondària de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> | 08120-231 | Les Rovires. Vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes | <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’exploració més antiga documentada data del mes de maig de 1962, realitzada per membres del GES-CMB.</span></span></span></span></span></p> | 41.6440500,1.9889800 | 415804 | 4610750 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88104-p1470038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88104-avenc-del-cavall-de-la-baratalastier-i-o-andres-espeleoindex.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 88105 | Avenc de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-pelecs | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de l’espeleologia comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | <p><span><span><span><span><span>Avenc situat a l’interior d’una roureda, a l’est de Can Pèlecs. L’accés es fa pel camí que des del mas s’adreça cap a Can Garrigosa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga cisterna emprada pels habitants del mas aprofitant les filtracions d’aigua que havia a l’interior de la cavitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop arribats al lloc s’observa un gran esvoranc en el terreny, una depressió més o menys circular d’uns 7 metres de diàmetre que condueix a una diàclasi orientada N20E – S20O. Al fons de la depressió hi ha les restes muraries i l’obertura d’una antiga porta que tancava l’accés a la cavitat, de 15 metres de fondària. Té un recorregut de 30 metres. En el tram final de la cavitat, la diàclasi s’eixampla per la intersecció amb un pla d’estratificació, responsable d’un enfonsament ara fa uns anys. La litologia és de conglomerats i la granunitat és la característica de la Serralada Prelitoral. A la parat inferior de tot, s’hi observen varies cisternes, amb comunicació a través d’uns orificis que es van omplint amb l’aigua. Aquesta s’obté per filtració provinent de l’interior de la roca. S’escola en major o menor quantitat per un canaló encastat dins de la roca, seguint un procés de decantació.</span></span></span></span></span></p> | 08120-232 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1873 – 19 d’abril de 1910) geòleg, espeleòleg, naturalista, sacerdot i escriptor, fou l’introductor de l’espeleologia a Catalunya. L’any 1904 exercí la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans i amb el patrocini del Centre Excursionista de Catalunya, efectuà una enquesta que li permeté publicar el primer catàleg espeleològic de Catalunya l’any 1897, on cita l’avenc de can Pèlecs com un fenomen espeleològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Can Pèlecs el va utilitzar com a cisterna d’aigua fins que més endavant construí els dipòsits d’obra del damunt.</span></span></span></span></span></p> | 41.6450000,2.0030800 | 416980 | 4610842 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88105-topo-avenc-de-can-pelacs.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88105-interior-avenc-cisterna-can-pelacs.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El topogràfic de la cavitat i la fotografia de l’interior de la cisterna provenen de la pàgina web d’Espeleologia de la qual en l’apartat corresponent s’hi ha afegit l’enllaç. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 88106 | Avenc de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-torres | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’avenc de Can Torres està situat al capdavall de les feixes del davant de la casa. Després d’haver passar la Font de la Tartana, uns dos cents metres més endavant, a mà dreta, hi ha el camí antic de Can Torres, que travessa en diagonal el torrent de Can Solà del Racó. Resseguir en paral·lel el torrent fins a girar cap a la dreta en direcció al torrent del Sot del Canyer. Abans de creuar-lo, avançar una cinquantena de metres. En el cas de voler-hi accedir des de Can Torres, recórrer el sender que es troba a quatre-cents metres al sud-oest del mas, pel torrent del Sot del Canyer, que baixa des del Collet de Cabrafiga fins el torrent del Sot de la Codoleda. Un cop el torrent del Sot del Canyer es trobi amb el torrent de les Saleres, a mà esquerra s’enfila un corriol on, tot just una trentena de metres més endavant porta directament a l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat formada en una litologia de conglomerats, de 55 metres de recorregut i 19 metres de desnivell. La boca està situada a l’extrem occidental d’una diàclasi de direcció est-oest. Només entrar, cal baixar per un pou d’uns set metres aproximadament de fondària. Un cop a baix, s’arriba a un espai que mesura uns 10 m per 5 metres, on hi conflueixen tres pous diferents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En direcció est es remunta per la diàclasi durant uns 16 metres fins arribar a una intersecció que pren direcció nord-sud. Un cop allí es pot observar una cúpula no massa gran.</span></span></span></p> | 08120-233 | Can Torres | <p><span><span><span><span><span>A principis dels anys 1920 fou visitat pels membres del Centre Excursionista de Terrassa. S’esmenta, tot i que breument, a la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935. A partir de l’any 1952 serà un dels avencs més concorreguts, sobretot per iniciats en el món de l’espeleologia i membres del GES-CMB. Aquests darrers publicaran la primera topografia de la mà de O. Andrés i L. Muntán l’any 1954.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1999, un equip de TV3 filmà el descens amb el suport del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2015, dos espeleòlegs varen detectar amb un mesurador un risc d’hipòxia (manca d’O2) en un pou de la cavitat. </span></span></span></span></span></p> | 41.6186900,2.0318800 | 419345 | 4607894 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88106-avenc-de-can-torres-matadepera-topoo-andres-l-muntanges-cmb-espeleoindex.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88106-dsc0063.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies cedides pel nostre guia de Sant Llorenç del Munt, el geògraf Marc Samper. Topografia localitzada al web d’Espeleoindex.com. Realitzada l’any 1954 per O. Andrés i L. Muntán. Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 88107 | Avenc de la Gavarra II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-gavarra-ii | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | L’entrada està força taponada per despreniments i fullaraca. Es desconeix l’estat de l’interior de la cavitat. | <p><span><span><span><span><span>L’avenc de la Gavarra està situada en una paret, entre la Canal del Bosc i la Canal del Pi Tort. El seu accés s’ha de fer pujant per una de les dues canals i travessar el bosc d’alzines i roures fins a trobar la cavitat, que resta força amagada, entre dues roques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un avenc format per una esquerda de despreniment, a la paret del cingle. L’entrada presenta la forma característica de tascó amb un pas molt estret. A l’entrada s’hi observen les empremtes provocades pel degoteig de l’aigua damunt de la roca calcària.</span></span></span></span></span></p> | 08120-234 | Entre la Canal del Bosc i la Canal del Pi Tort, un cop passada la Balma de la Gavarra. | <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6516700,2.0078100 | 417382 | 4611578 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88107-p1460015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88107-p1460017.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 88108 | Avenc de les Pinasses o de la Pinassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-pinasses-o-de-la-pinassa | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’Avenc de les Pinasses, conegut també com l’Avenc de la Pinassa, està situat al vessant hidrogràfic dret del Torrent Roig. L’accés es fa a partir del Camí Ral que s’inicia un cop passat el punt quilomètric 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, al darrera mateix del mas de La Barata. El camí s’enfila i un cop deixat a mà esquerra una tanca de privacitat de la finca, trencar a l’esquerra i seguir el corriol entremig d’un bosc de pi roig on caldrà desviar-se fins a baixar al Torrent Roig pel seu vessant hidrogràfic esquerre on una solera de pedra permet passar amb tota tranquil·litat. Des d’allí mateix un amuntegament de pedres senyalen un estret corriol que mena directe cap a l’avenc, després de pujar per un bosc de pi roig. Al capdamunt d’aquest bosc es veu una alzina de rebrot de tres besses i al seu costat, un pilar de ferro de color verd amb el nom de la cavitat i la profunditat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribats en aquest punt s’observa un embut amb el pou al capdavall, envoltat per abundant vegetació. Una rampa permet accedir fins a l’entrada. Només entrar-hi, la cavitat ja presenta una primera vertical de 6 metres, que permet arribar fins a una cornisa que domina el pou principal. Si es baixa per sota la vertical de l’entrada, es baixa a una fondària de 42 metres, que permet accedir a una finestra que dóna accés a un pou de 27 metres (situat a l’extrem nord de la base del pou principal). Mentre que si es fa des del punt de la boca més allunyat de la cornisa, es pot accedir directament a una fondària de 36 metres (cota’51,2). La galeria que forma la base inferior de la cavitat, permet accedir per una gatera descendent amb una magnífica colada. Superat aquest pas, s’accedeix a una saleta amb una xemeneia ascendent que comunica amb la part superior de la colada (57’9 metres de fondària).</span></span></span></span></span></p> | 08120-235 | Roca del Corb | <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera exploració de l’avenc fou el dia 13 d’octubre de 1913 sota la direcció de M. Faura i Sans, acompanyat per membres del Centre Excursionista de Catalunya, com Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat i possiblement per membres del Centre Excursionista de Terrassa. Faura en publicà una petita i gairebé desapercebuda ressenya a la Il·lustració Catalana de 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona exploració, data del 9 de juliol de 1932 per un grup format per 21 membres del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de Nadal Llopis Lladó. Segons consta només comptaven amb 15 metres d’escala i l’accés i sortida al pou es va haver de fer amb cordes. Van fer la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre aquests anys i el 1979 en què es fa la segona topografia. Probablement a principis dels anys setanta, membres del GES’CMB devia explorar l’avenc i desobstruir la gatera, per sota la colada, ja que ni l’any 1913 i 1932 es coneixia la seva existència, i per tant calia remuntar la colada per arribar als conductes finals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes d’abril de 2016 el grup d’Espeleoindex actualitzen la fitxa de l’avenc. Localitzen una nova topografia realitzada a principis de l’any 1970 amb motiu de la preparació del volum III del catàleg espeleològic de la província de Barcelona que no va editar-se mai. </span></span></span></span></span></p> | 41.6380000,1.9850500 | 415469 | 4610083 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88108-p1460487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88108-topo.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. Pel que fa al seu nom, l’any 1913 Faura l’anomena Pinasses. A la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt de 1935 també, mentre que Llopis, l’any 1932 l’anomena, de la Pinassa. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 88109 | Avenc d'en Sendo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-sendo | <p><span><span><span><span><span>L’avenc d’en Sendo està situat a la capçalera d’un torrent que neix al nord-est de la Punta dels Caus Cremats, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. L’accés es fa a partir de l’àrea d’esplai del Torrent de l’Escaiola. Un cop travessada l’àrea d’esbarjo, a mà esquerra surt un camí que mena fins a un torrent. Un cop aquí enfilar-se pel marge dret del torrent, ja que aquest està molt embardissat. Unes pedres pintades senyalen l’accés. Un cop dins el bosc, seguir el corriolet que ressegueix el torrent pel seu vessant dret fins arribar a un revolt molt tancat on ja s’observa una gran quantitat de rocs. L’avenc està situat justament en el vessant contrari, dessota els roures, en un lloc molt ombrívol i de gran bellesa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té 27 metres de fondària, amb un recorregut de 100 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca, de 2’5 metres de llargada per 1 metre d’ample, dóna pas a un pou de 7 metres de fondària molt erosionat. Un cop aquí, hi ha varies galeries. Remuntant en direcció oest, se segueix per una galeria que comunica fins a una sala no massa gran des de la qual s’inicien dues ramificacions de pocs metres de recorregut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la base del pou d’entrada, es pot accedir per una mena de rampa en direcció sud-oest, que remunta fins a l’inici del pou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un extrem, abans de baixar, es localitza una altra galeria que també condueix fins una saleta. I bans, una gatera que s’enfila vers la saleta de les galeries del sector oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a baix del pou principal s’accedeix a una sala de 9 m per 6 m. I des d’aquí a d’altres conductes i un pou que desemboca a l’altre extrem de la sala inferior. A partir d’aquí cal progressar arrossegats fins a trobar un eixamplament i novament arrossegats fins que un gran bloc barra el pas. Hi ha altres conductes omplerts de grava. </span></span></span></span></span></p> | 08120-236 | Punta dels Caus Cremats | <p><span><span><span><span><span>L’any 1972 surt per primera vegada referenciat en la guia del mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac de l’editorial Alpina, on només s’explica que s’ha localitzat una cavitat de 9 metres de fondària. Es desconeix quines varen ser els primers espeleòlegs que varen visitar la cavitat. L’any 1976, membres de la SIS CET van accedir novament a l’avenc desobstruint un pas estret a la base del pou d’entrada i a més, realitzaren el primer aixecament topogràfic. L’any 1985, José A. Pérez, membre del GES – CM Terrassa, descobrí una nova sala i el pou lateral que comunica amb la sala final i finalment amb altres companys desobstruïren alguns punts de la zona terminal de l’avenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera exploració de l’avenc fou el dia 13 d’octubre de 1913 sota la direcció de M. Faura i Sans, acompanyat per membres del Centre Excursionista de Catalunya, com Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat i possiblement per membres del Centre Excursionista de Terrassa. Faura en publicà una petita i gairebé desapercebuda ressenya a la Il·lustració Catalana de 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona exploració, data del 9 de juliol de 1932 per un grup format per 21 membres del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de Nadal Llopis Lladó. Segons consta només comptaven amb 15 metres d’escala i l’accés i sortida al pou es va haver de fer amb cordes. Van fer la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre aquests anys i el 1979 en què es fa la segona topografia. Probablement a principis dels anys setanta, membres del GES’CMB devia explorar l’avenc i desobstruir la gatera, per sota la colada, ja que ni l’any 1913 i 1932 es coneixia la seva existència, i per tant calia remuntar la colada per arribar als conductes finals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes d’abril de 2016 el grup d’Espeleoindex actualitzen la fitxa de l’avenc. Localitzen una nova topografia realitzada a principis de l’any 1970 amb motiu de la preparació del volum III del catàleg espeleològic de la província de Barcelona que no va editar-se mai. </span></span></span></span></span></p> | 41.6306000,1.9877700 | 415686 | 4609258 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88109-p1460755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88109-avenc-den-sendo-topo-de-badiella-i-c-mansell1976-i-1985.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els boixos que hi ha en aquest sector estan molt malmesos degut a l’atac de les erugues de la papallona del boix (Cydalima perspectalis). Es tracta d’una plaga originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia. Des d’Alemanya, detectada per primera vegada l’any 2007, s’ha anat estenent per tot el continent, seguint la progressió típica d’una espècie altament invasora i destructiva.S’alimenten de les fulles de boix (Buxus sempervirens). La papallona és vistosa, de color blanc, amb un antifaç a tot el voltant de les ales de color marró molt fosc tirant a negre, molt fàcil d’identificar. El seu atac debilita la planta fins a provocar-li la mort.Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 88110 | Avenc fals del Cavall de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-fals-del-cavall-de-la-barata | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA i NOGUERA , Xavier; BUIL, Albert (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya.(III), 18, pàg. 52-60. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GES-CMB (1974). Catàlogo espeleològic de la provincia de Barcelona. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’avenc fals del Cavall està situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes, al nord-est de La Barata. Un cop arribats al quilòmetre 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, entrar en direcció a la riera i pujar pel camí obert en el marge que s’enfila cap a Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Abans d’arribar a l’avenc del Cavall de la Barata, a un centenar de metres a mà dreta, hi ha una torrentera per on s’hi accedeix. Pocs metres més endavant a mà esquerra, hi ha un gran roquissar erosionat pel pas del temps pel qual cal enfilar-se. L’avenc està situat al capdamunt, dissimulat per branques de galzeran i un gran llorer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat de 4 metres de fondària i un recorregut total de 7 metres, format en una litologia de conglomerats dins de la gran unitat de la Serralada Prelitoral. Quan plou i baixa el torrent, aquest avenc fa funció d’engolidor d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta dues boques, tot i que una d’elles és actualment impenetrable. Un cop dins, baixar per un ressalt de dos metres que condueix a una sala de dimensions reduïdes. Des d’aquest indret s’inicia una galeria força inclinada que mena fins al fons de la cavitat. En aquest indret, la sorra, fang i pedres han obstruït un possible pas. </span></span></span></span></span></p> | 08120-237 | Les Rovires | <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6425400,1.9925200 | 416097 | 4610579 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88110-p1470060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88110-avenc-fals-del-cavallxavier-badiella-sis-cet-21-01-1979-espeleoindex.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 88112 | Balma de la Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-gavarra | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Balma situada a l’est de la Canal del Bosc. El seu accés es fa enfilant-se per la Canal del Pi Tort, a través d’un corriol que surt del darrera mateix de Can Pèlacs. Quan la canal comença a enfilar-se, a mà esquerra, hi ha una cinglera. A l’extrem d’aquesta, hi ha la roca coneguda amb el nom del “Bec”. Resseguir el cingle fins arribar-hi tot canviant de vessant pel costat de la Canal del Bosc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està situada en paral·lel a la cinglera, oberta cap a l’exterior gràcies a un estret estrat de gresos situats a la seva base. Mesura una vintena de metres d’amplada exterior tot i que el seu recorregut real és de 8 metres. Presenta la litologia típica de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, a base de conglomerats i la granunitat típica de la Serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés o entrada no és massa alta, a excepció de l’extrem nord, on s’hi pot estar dempeus (amb alçades que oscil·len els 5 i els 7 metres). En el sostre s’hi observen formacions litogèniques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al seu interior palplantat al mig, hi ha un roc natural que sembla (sense ser-ho) una taula.</span></span></span></span></span></p> | 08120-239 | Coll Prunera | <p><span><span><span><span><span>La primera referència espeleològica documentada de la balma és a través de la visita del GEX – CMB el mes de desembre de 1965, que la inclouran en el catàleg de 1974. El febrer de l’any 1987, membres de la SIS – CET en van fer la única topografia que es coneix a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> | 41.6516800,2.0075200 | 417358 | 4611580 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88112-p1460020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88112-p1460032.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’observen restes murades. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 88113 | Balma de la Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-miranda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Miranda és en realitat una paret rocosa de lleugera inclinació, amb un estrat bla a la base sotmès a l’erosió i als estralls de la climatologia, especialment abundant al Parc de Sant Llorenç del Munt en un context càrstic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La paret i aquest lleuger estrat, associat a una codina de conglomerat ample ha fet que l’home hi aixequés un mur de pedra seca per a emprar-lo com habitacle o com a refugi. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’un dels seus extrems, coincidint amb el mur ennegrit per les fogueres, es conserva actualment un muret de 0’80 m d’alçada per 2 metres de llargària, fet de pedra irregular, sense morter que aprofita en el seu extrem un tros de bloc de pedra caigut de la mateix paret falcat per evitar que rodoli codina avall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà esquerra de la bauma hi ha una fissura o entall, en diagonal que hauria pogut servir per a col·locar-hi un cobert.</span></span></span></span></span></p> | 08120-240 | Serrat Roig – Coll Prunera | <p><span><span><span><span><span>Les cavitats naturals formades a partir de l'erosió en cingles o vessants rocallosos com les balmes, acostumen a ser poc profundes i es caracteritzen generalment per la seva forma llargada i horitzontal més que per la fondària. Aquest fet les distingeix de la cova o caverna. Han estat emprades en llarg de la història ja sigui com amagatalls en períodes bèl·lics, com a refugi dels ramats o pels mateixos pagesos i vinyataires i també com a habitatge.</span></span></span></span></span></p> | 41.6517300,2.0066600 | 417286 | 4611586 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88113-p1450999.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88113-p1450998.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Als voltants s’hi observa molta pedra escampada que potser en un altre temps haurien format part d’una estructura més important. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 88114 | Balma de l’Escopeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lescopeta | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Balma de l’Escopeta, anomenada així per proximitat a la Cova de l’Escopeta, està situada a la base d’una paret rocosa al vessant nord-est de la carena dels Morros Curts, que limita el municipi de Matadepera amb Terrassa. A mig camí, entre el Collet de la Riba, i el Collet de les Foradades, a mà esquerra, a la capçalera, entre dues torrenteres afluents del Torrent de la Font de la Riba pel seu vessant hidrogràfic dret, hi ha un gran roquissar. Per accedir a la balma, s’ha de vorejar baixant per un dels costats per poder llavors resseguir la roca fins a localitzar la balma mig amagada per la vegetació. Està formada en l’ estrat més bla de la paret, on la roca és més arenosa, essent més susceptible de patir l’erosió dels agents meteoritzants, com la pluja, el vent i l’aigua. Fa una vintena de metres de llargària per uns tres i mig a quatre metres de profunditat en la seva zona més ample. En un dels costats, hi ha un amuntegament de pedres de mida grossa que podrien correspondre a un mur. A la part superior de la balma hi ha una segona fissura horitzontal a la qual no s’hi ha pogut accedir.</span></span></span></span></span></p> | 08120-241 | Carena dels Morros Curts | <p><span><span><span><span><span>Els abrics rocosos són indrets naturals que han pogut servir de refugi tant per animals com per a l’home durant milers d’anys, de manera permanent com ocasional. Els sediments o dipòsits que s’hi localitzen resultat de les diferents ocupacions se sobreposen els uns sobre uns altres. Només amb una excavació arqueològica autoritzada, aquests indrets poden aportar informació respecte a una possible ocupació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6195500,1.9846800 | 415414 | 4608035 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88114-p1470119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88114-p1470121.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi. Situada a una vintena de metres més al nord seguint la mateixa paret que la cova de l’Escopeta (tal i com l’esmenta Ramon Suades en el Mapa Interactiu del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac), es decideix posar-li el mateix apel·latiu. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 88115 | Balma del Pla de Sorís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pla-de-soris | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | Completament embardissat. | <p><span><span><span><span><span>La balma del Pla de Sorís està situada en una raconada del Torrent de la Mamella. S’hi pot accedir pel camí de la Torre Salvans, que s’origina just abans del quilòmetre 8, de la carretera de Sabadell a Talamanca, a mà esquerra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De mica en mica, amb el pas del temps, els corrents d’aigua han anat erosionant els sediments de la part exterior la riba còncava i els ha dipositat a la part interior. Aquesta acció continuada, afegida a altres agents meteorològics, ha format en l’estrat més bla un seguit de cavitats d’uns quatre metres de fondària amb orientació est.</span></span></span></span></span></p> | 08120-242 | Pla de Sorís | 41.6347100,1.9900700 | 415883 | 4609712 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460699.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460694.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’accés es fa des del davant mateix del forn de calç, però el torrent està molt brut i emboscat i degut a la gran profusió de bardissar ha estat del tot impossible arribar-hi. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 88116 | Balma de la Canal del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-canal-del-trull | XIX-XX | Només conserva una filera mig ensorrada de la base del mur de tancament. | <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Canal del Trull està situada en el vessant dret de la Canal del Trull. L’accés es fa des del corriol o camí que mena des dels Òbits fins a la Mola i el Montcau, baixant pel dret per la canal en direcció nord-est. Després d’un desnivell de prop d’un centenar de metres localitzem a mà esquerra una llosa plana de grans dimensions, que s’ha de voltar per no caure daltabaix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop situats al davant s’observa una cavitat que recorda la coberta d’un dolmen. Es tracta d’una cavitat natural formada pel despreniment d’una gran llosa de pedra de la seva paret original que va quedar aturada en la posició actual. Mesura entre 4 metres i 5 de fondària (no accessible). Al davant mateix, arran de terra, s’endevina dues fileres de pedra perfectament alineades, que han fet moviment degut a les arrels dels arbres que hi creixen al damunt mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’entrada està orientada al nord-est. Arran de paret mesura 1’50 m d’alçada, mentre que al costat oposat només fa 0’70 m.</span></span></span></span></span></p> | 08120-243 | Canal del Trull | 41.6493600,2.0133000 | 417836 | 4611316 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88116-p1460389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88116-p1460392.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No sembla haver estat excavada. Localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 88117 | Barraca de la Canal del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-canal-del-trull | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | La part exterior de la corona de més d’1’20 m de gruix s’està enfonsant de mica en mica. | <p><span><span><span><span><span>Construcció de pedra seca adossada a la cavitat natural que fa un bloc ciclopi desprès per fenòmens naturals de la cinglera. L’accés es fa des del corriol o camí que mena des dels Òbits fins a la Mola i el Montcau, baixant pel dret per la Canal del Trull en direcció nord-est. Després d’un desnivell de prop d’un centenar de metres localitzem a mà dreta varis blocs de pedra ciclopis envoltats de molses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta d’un passadís d’accés de 2 metres de llargària, per 0’45 m d’amplada, que s’adapta a la forma natural de la roca fins a fer-la totalment invisible.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’alçada màxima de la façana principal és d’1’65 m d’alçada, sense ràfec aparent (o tal vegada desaparegut). El mur dret, és el més imponent, ja que és atalussat, d’1’80 m d’ample a la seva base. Està format per pedra irregular amb gran quantitat de pedruscall i terra al seu interior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca o porta d’accés és de brancals lleugerament inclinats, amb quatre llindes planeres disposades en llarg del corredor d’accés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop traspassat el passadís d’accés, la cavitat és ample, irregular, de 3’5 m de fondària màxima sense que una persona pugui posar-se dempeus.</span></span></span></span></span></p> | 08120-244 | Canal del Trull | 41.6495000,2.0138900 | 417886 | 4611331 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88117-p1460382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88117-p1460379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88117-p1460385.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | L’emplaçament al bell mig de la canal fa pensar en un possible amagatall més que una barraca al voltant d’unes feixes de conreu. Els vessants són extremadament abruptes, amb depressions profundes, una enorme quantitat de blocs de pedra que en llarg dels segles s’han anat i es van desprenent de les parets i una humitat molt forta ja al seu interior, el sol no hi és mai present.SUADES (2020), l’anomena en el seu mapa interactiu Balma de la Canal del Trull. Però en realitat no es tracta d’una balma sinó d’una barraca de pedra seca aprofitant una cavitat natural deixada per un bloc de pedra en caure i esllavissar fins al seu indret actual. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 88118 | Barraca de peó de carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-peo-de-carretera | <p><span><span><span><span><span>FORMIGA i BOSCH, Josep (2019). Els peons caminers a Espanya (s. XVIII-XX). El cas de la província de Girona, pp. 10-13. Plecs d’història Local. Temes-3. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ORTUETA Hilberath, Elena de (2000). Modelos de Casillas de peones camineros. Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Cosntrucción, Sevilla, 26-28 octubre 2000. </span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Caseta o barraqueta de peoner, a peu de carretera, a mà esquerra en direcció Talamanca, un cop passat el punt quilomètric número 9 (tot just una trentena de metres més endavant). Queda molt dissimulada per la vegetació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular d’ 1’20 m de costat. Està construïda en el mateix marge o talús del mas de la Barata, reforçat amb pedra. La construcció està aixecada amb maó i arrebossat amb morter de calç del qual en queden força restes. Els muntants estan fets amb maó pla, disposats en fileres i la llinda és de volta, realitzada amb 6 maons plans. L’amplada de les parets és de 0’45 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’habitacle serviria per refugiar-se o deixar-hi les eines durant la construcció de la carretera, ja que és molt petit.</span></span></span></span></span></p> | 08120-245 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>Les casetes de peó enteses com habitacle neixen al segle XVIII al mateix temps que l’ofici. Aquests homes eren els encarregats de mantenir el bon estat de les carreteres. Es crea <em>la Inspecció General de Caminos </em>amb l’objectiu de mantenir el bon estat dels camins tan públics com carreteres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1852 durant el regnat d’Isabel II s’ordena la construcció de casetes per als peons on poder viure. Eren unes construccions molt modestes. La feina d’aquests homes era a més del manteniment de la via, la neteja de cunetes, els desaigües, traient herbes i mantenint pintades les fites quilomètriques, però també podien denunciar els vianants que en fessin un mal ús. A partir de 1909 s’organitzaren grups d’homes sota el comandament d’un capatàs i fins l’any 1967 no va sorgir el reglament que regia el cos de treballadors. Cap els anys setanta, principis de 1980 els peons deixaren de tenir un tram de carretera assignat i passaren a formar part dels centres de Conservació i Explotació com a funcionaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les casetes més petites servien per a deixar-hi les eines (xapo, pala, pic, podall, el carretó o el cove, o posteriorment algun senyal) o refugiar-se en cas de pluja.</span></span></span></span></span></p> | 41.6412200,1.9908700 | 415958 | 4610434 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88118-p1450870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88118-p1450868.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 88119 | Barraca de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-barata | XX | Ensorrada | <p><span><span><span><span><span>Restes del que sembla una barraca de pedra seca ubicada al nord-est de la Roca del Corb, en la prolongació d’aquest gran bloc de conglomerat que s’estén cap a la riera de les Arenes. L’accés es fa entrant pel bosc, seguint un corriol que mena des del Torrent Roig cap al recollidor de la Torre Salvans. Un cop allí, seguir el corriol en direcció nord est una cinquantena de metres . Les restes es localitzen a mà dreta del corriol, envoltades de vegetació (farigola, romaní i estepa). Consisteix en un amuntegament de pedra procedent d’un enderroc. S’endevina una estructura muraria d’uns tres metres de llargària per 2’5 d’amplada, i 0’70 d’amplada de murs aproximadament, en forma d’arc de ferradura, tot i que podria tractar-se d’una construcció de planta circular. La terra i la vegetació han cobert les restes i passa fàcilment desapercebuda.</span></span></span></span></span></p> | 08120-246 | Roca del Corb | 41.6385000,1.9896200 | 415850 | 4610134 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88119-p1460603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88119-p1460602.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A una vintena de metres en direcció sud-oest, s’han localitzat les restes excavades furtivament d’una construcció de planta rectangular, molt més gran amb amplades de murs d’un metre. Es desconeix si aquesta estructura també fou remoguda. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 88120 | Bassals de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassals-de-les-rovires | <p><span><span><span><span><span>Olletes naturals creades a la roca a partir de l’erosió per meteorització que l’home ha sabut aprofitar per retenir l’aigua bàsicament de pluja. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa entrant des de la carretera de Talamanca (punt quilòmetric 9), a mà dreta, travessant la Riera de les Arenes en direcció al camí de Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Tot just un centenar de metres més endavant, a mà dreta hi ha la clariana d’una petita torrentera amb predomini de roquissar. Al capdamunt del roquissar hi ha el fals avenc del cavall de la Barata, totalment envoltat de vegetació. Les olletes o basses s’identifiquen perquè per retenir l’aigua, l’home ha construït un petit muret fet amb pedra i morter de calç que permet retenir l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Probablement la seva existència estigui relacionada amb la fauna salvatge.</span></span></span></span></span></p> | 08120-247 | Les Rovires | <p><span><span><span><span><span>Les basses són excavacions impermeables construïdes en indrets favorables per poder emmagatzemar aigua de pluja. Podien aprofitar la impermeabilització natural del terreny com l’argila compactada o bé es reforçaven les parets amb pedra seca que podia impermeabilitzar pel seu interior amb calç. Si no estan cobertes, quan arriba l’estiu s’assequen. Però també hi ha cavitats naturals que es localitzen en soleres que en ploure arrepleguen l’aigua. Aquestes estructures són de gran importància per a la fauna i la flora, perquè a més a més, indiferentment que siguin intermitents o permanents, al voltant d’aquestes s’hi crea un biòtop aquàtic específic.</span></span></span></span></span></p> | 41.6424200,1.9924500 | 416091 | 4610566 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470064.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470068.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la guia interactiva del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac 2020, es parla d’una única bassa. Durant la realització del Mapa se n’han descobert dues més, gràcies al senglar, que amb el seu musell va furgar la terra i la vegetació acumulada al seu interior, posant-les al descobert. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 88122 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-31 | <p><span><span><span>ARXIU de la Seu de Manresa. Lligall bandolers-sometent. Segle XV-XVII. 1591.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les Sendes dels Bandolers (Sant Llorenç del Munt- Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1988). Cròniques bandoleres de Sant Llorenç de Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA, Antoni (2003). La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media, dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mapa conservat a Biblioteca Nacional de España http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000036323 El principado de Cataluña y condados de Rossellon y Cerdaña hecho en el espacio de XII por el Mre. de Campo D. Ambrosio Borsano, Quartel Mre. Genl. y Ingeniero Mayor del Real Exercito de Cataluña, en que estan descritos todas las veguerias, collectas, ciudades, villas y lugares que pertenences a cada vegueria i collecta consagrado ala Mag. Cattolica de Don Carlos II Rey de las Españas Nro. Señor.</span></span></span></p> | XIII-XX | No es conserven els trams originals que han estat substituïts per vies asfaltades o en alguns casos s’ha modificat el traçat original. | <p><span><span><span><span><span>El Camí Ral era la principal via de comunicació que unia Barcelona amb Manresa, però també Berga i Ripoll i que travessava pel terme municipal de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De Barcelona a Manresa el recorregut del Camí Ral era el següent: un cop fora de la ciutat, passant pels barris del Clot i de Sant Andreu, el camí anava fins el coll de Montcada, cap al Vallès, travessant Ripollet i Barberà en direcció Sabadell. Un cop a la ciutat es circulava per l'actual Passeig de Manresa en direcció nord-oest i deixant Sant Julià d'Altura, s'arribava a la Creu de Bessanta, on hi havia una bifurcació. D'aquí sortia un brancal o ramal cap a l'esquerra que menava a Terrassa. El de la dreta anava a Castellar del Vallès i Caldes de Montbui. La principal conduïa fins a Matadepera, pujant pel torrent dels Vinyers i seguint el traçat de l’actual carrer de Sant Joan, on l’any 1772 h’hi estableix l’Hostal de la Marieta. Des del carrer de Sant Joan se segueix per la riera de les Arenes, passant per Can Torrelles de baix fins arribar a La Barata, on hi havia el conegut i famós Hostal de La Barata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt, hi trobem una cruïlla de tres camins:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>El primer es dirigia a Manresa i passava pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, i el Pont de Vilomana.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>El segon camí passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera; s'enfilava a Coll d'Eres, enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>El tercer camí, que també sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Salari, seguia pels graons de Mura, la Coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura; el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. Aquest seria el camí de Barcelona a Berga que no passava per Manresa, sinó que pujava per Talamanca cap a Monistrol de Calders. De Monistrol de Calders es dirigia a Olost i d allí es bifurcava; un tram en direcció Berga i l’altre en direcció Ripoll.</span></span></span></span></span></li> </ul> | 08120-249 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>Els camins rals eren patrimoni de la corona i construït a expenses seves. Però molts ja existien en temps pretèrits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Camí ral que passava per Matadepera, fins inicis del segle XIX va canalitzar gran part del comerç, indústria, comunicacions i cultura entre la capital Barcelona, el seu port, i les ciutats de l'interior com Solsona, Cardona, Manresa, Terrassa i Sabadell i, per aquest motiu, un indret àmpliament castigat pel bandolerisme. Per aquest camí s'hi transportava la llana des del port de Barcelona fins a l’interior de Catalunya i en sentit invers, vi i aiguardent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XVI i primera meitat del segle XVII hi tingueren lloc agressions, crims i robatoris per part de bandolers solitaris o grups armats. Les denúncies de les víctimes eren esfereïdores i el mateix virrei del Principat era incapaç de combatre tants malfactors. Els boscos, barrancs i roques ajudava a amagar-se. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció del ferrocarril, el camí es va deixar d'utilitzar progressivament. </span></span></span></span></span></p> | 41.6419400,1.9875600 | 415683 | 4610518 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88122-p1450851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88122-p1450847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88122-p1450842.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Camí Ral també era utilitzat com a via pecuària per portar els ramats al Pirineu. En un trajecte tan llarg era necessària la presència de llocs per descansar i fer nit. Per aquest motiu s’aixecaren els hostals, sota concessió real. A Matadepera, el més famós fou l’Hostal de La Barata, però a partir de 1772 també hi havia l’Hostal de la Marieta. I en un cert moment l’Hostal de Torrelles, que el baró de Linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/