API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
89161	Fons d’imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona referent al municipi de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio-de-barcelona		XX		<p><span><span><span><span><span>El fons de l’Arxiu Documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona referent al municipi de Matadepera conserva un total de 125 imatges repartides en dues capses relacionades amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, d’abans, durant i després de la restauració. </span></span></span></span></span></p>	08120-432	Carrer del Comte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge, pl. Baixa. 08037 Barcelona.	<p><span><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local fou creat el 9 de juny de 1914 per la Diputació de Barcelona, presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la “Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments” duta a terme per l’Institut d’Estudis Catalans. Es convertia així en el primer organisme públic de la Península Ibèrica dedicada a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera seu, fins l’any 1929 fou el Palau de la Generalitat. Fins als anys seixanta, la Casa dels Canonges i des de 1989 ho ha a la planta baixa de l’edifici principal de l’antiga fàbrica Batlló, l’Edifici del Rellotge, projectat per Rafael Guastavino el 1868.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SAPAL) està format per documentació generada en diferents suports i tipologies relacionades amb la tasca restauradora del servei des de l’any 1915. Amb el temps també s’hi ha afegit altres documents a través d’adquisicions i donatius. El fons comprèn arxius de fotografies, plànols, dibuixos i projectes de: Jeroni Martorell Terrats; Camil Pallàs Arisa; Joan Carrera Dellunder; Emili LLatas Agustí; Joan Morales; Josep Puig i Cadafalch; Antonio Perpinà Cebrià; Ceferí Rocafort Sansó; Jaume Ribera Llopis; Jane Dieulafoy; Joan Vidal i Ventosa; Josep Esquirol Pérez; Narcís Cuyàs Parera; Pere Català Pic; Pere Pujol i Casademunt; Valentí Fargnoli Annetta; Walter Muir Whitehill; a més de la col·lecció Arxiu d’Arqueologia Catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, el Rpertorio Iconogràfico del Arte Español i la pròpia col·lecció SPAL a més de la biblioteca formada per nombrosos llibres, revistes i audiovisuals.</span></span></span></span></span></p>	41.5966500,2.0267700	418892	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89161-img413.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89161-img412.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	55	3.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89162	Fons documental de l’Arxiu de la Corona d’Aragó referent al monestir de Sant Llorenç del Munt.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-referent-al-monestir-de-sant-llorenc-del-munt	<p><span><span><span>ALTÉS I AGUILÓ, Francesc Xavier (1994). La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat (Segles XVI-XVIII). Revista Catalana d’Arxivística. Lligall/8. Pp. 19 – 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAUCELLS i REIG, Josep; FÀBREGA i GRAU, Àngel (1969). Catàleg de l’Arxiu Capitular de la S.E. Catedral Basílica de Barcelona. 1. Índex general de les sèries documentals. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere; ROBLES, Javier; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan; CAPELLADES, Alan (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Col·lecció Diplomataris. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Tesi Doctoral. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XI-XVII		<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó preserva un seguit de pergamins i butlles papals amb un abast cronològic de varis segles relacionats amb el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La major part dels documents, 196 pergamins datats entre els anys 1101 i 1230), entraren a formar part de l’Arxiu de la Corona d’Aragó l’any 1845 dins del bloc de documents que en aquella època es trobaven custodiats al monestir de Sant Pau del Camp (Barcelona). Es tracta de pergamins numerats amb un bis, per tal de preservar l’ordre cronològic del conjunt. A aquest grup s’hi ha d’afegir 29 pergamins més conservats en una carpeta en el mateix arxiu, fora de consulta i de l’abast dels investigadors que Puig i Ustrell estudià i publicà en el diplomatari de 2013 (números 777-805). Destaquen sis butlles papals i quatre documents més relacionats entre ells sobre el conflicte entre Sant Llorenç del Munt i Sant Cugat del Vallès per l’elecció de l’abat muntanyenc durant els anys seixanta i setanta del segle XII. Entre els pergamins originals destaquen tres del segle X i onze del segle XI. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Corona d’Aragó destaquen també quinze pergamins datats entre el 1101 i el 1230 i vint-i-quatre entre els segles X i XI, localitzats en la documentació pertanyent als monestirs benedictins desamortitzats al segle XIX inventariats per Rafael Raga Miñana el 1917.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tanmateix continua essent un misteri quin fet va originar la disgregació d’aquest fons (que l’any 1871 encara era a l’ACA) al darrer quart del segle XIX. Durant la seva recerca, Puig i Ustrell va determinà l’existència al Diplomatari de Sant Llorenç del Munt de cinc documents més que actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya, amb números de registre 3204; 3251; 3252; 3253 i 3256. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En altres fons conservats a la Corona d’Aragó (diferents dels fons monàstics), ha sorgit documentació com són les de la cancelleria reial amb una sèrie de butlles amb una lletra d’Alexandre III al bisbe de Barcelona de l’any 1169 on ordena a aquest darrer fixar un lapse de temps per provar les acusacions a les quals Llorenç, l’abat de facto muntanyenc havia estàs sotmès (doc. 125). En la secció de Diversos, hi ha dos fons amb 7 pergamins més (fons de Can Falguera amb 6 pergamins localitzats en el lligall 77 i Fons del Marquès de Sentmenat amb un pergamí de 1163.</span></span></span></span></span></p>	08120-433	Carrer d’Almogàvers, 77. 08018 Barcelona	<p><span><span><span><span><span>La pràctica totalitat de pergamins que formaven part de l’arxiu de Sant Llorenç del Munt estan dipositats (a més dels desapareguts) en cinc institucions: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la Biblioteca de Catalunya (BC), l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM) i la British Library (BL), l’Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB) a més d’un fons privat propietat del senyor José de Quadras, comte de Quadras amb quatre pergamins inèdits, estudiats per primera vegada per Pere Puig i Ustrell amb motiu de la realització del Diplomatari publicat l’any 2013.</span></span></span></span></span></p>	41.6410300,2.0178300	418203	4610387		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	BCIN	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		94	56	3.2	1760	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89165	Fons documental de l’Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès, referent a Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-terrassa-arxiu-comarcal-del-valles-referent-a		XVII-XX		<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Històric de Terrassa aplega documentació procedent dels següents fons:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Administració Local de la Universitat Forana que consisteix en una causa judicial de 1686 (AHT- D1.002.00227).</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa, documents relacionats amb el manteniment de camins i carreteres entre els anys 1866 i 1907 (<span>AHT-D2.002.00052; </span>AHT-D2.002.00149; AHT-D2.002.00150).</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Ajuntament de Terrassa, es conserven varis expedients i informes sobre el reconeixement dels límits de terme i senyalització de fites dels anys 1897 i 1918 (AHT-D08.002.00205A), dels anys 1883 al 1898 (AHT-D08.002.00206A) i d’altres datats de 1975, 1951 i 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del Jutjat de Primera Instància de Terrassa es conserven varis processos judicials ordinaris relacionats amb Matadepera entre els anys 1836 i 1869: <span>1838/11/10 Pau Cardellach, CONTRA l'Ajuntament de Matadepera; 1838/12/20 Expedient a instància de Joan Solà, hisendat de Matadepera, per tal de ser exonerat del càrrec de tutor dels fills i béns de Joan Gorina; 1841/05/04 Joan Barata pagès hisendat, de Matadepera, CONTRA Francesc Palmers i Altalló, teixidor de lli, de Sabadell; 1845/07/24 Pau Renom, mestre, de Matadepera, CONTRA Isidre Renom, pagès, de Ripollet; 1846/09/24 Antònia Torrella, víuda, de Matadepera, CONTRA Joan Cortés, pagès, de Matadepera; 1847/10/05 Expedient executiu instat per Josepa i Josep Viñals, mare i fill, de Terrassa, CONTRA Francesc Casanovas, pagès, de Matadepera; 1848/12/16 Expedient executiu promogut per Salvador Sala, de Matadepera, CONTRA Josep i Jaume Amat, pare i fill, pagesos de Terrassa, sobre pagament; 1850/02/06 Sobre execució i compliment d'una Reial Sentència en el plet entre Domènec Pi de la Serra, pagès hisendat de Terrassa, CONTRA Teresa i Josep Casanovas, [de Matadepera]; 1850/02/23 Mare i fill Torrella, de Matadepera, i Francesc d'Assís Barata i Guitart, hisendat, de Matadepera, sol.liciten nomenament de pèrits; 1852/04/27 Joan Barata i Guitart, pagès hisendat, veí de Terrassa, CONTRA Joan Torrella, pagès, de Matadepera; 1865/03/18 Salvi Oriol, agent de negocis, veí de Terrassa, CONTRA Llorenç Gorina i Brosa, de Matadepera; 1866/10/18 Domènec Pi de la Serra i Margenat, hisendat, veí de Terrassa, CONTRA Josep Vilet i Amorós i Marià Satlari i Sala, pagesos i propietaris, veïns de Matadepera; 1868/03/21 Víctor Carentela, serrador, veí de Monistrol de Calders, CONTRA Josep Grané, fuster, veí de Matadepera; 1869/02/26 Expedient de jurisdicció voluntària a instància de Maria Dolors Marcet i Xicart, veïna de Matadepera, a fi de que es declari amb aptitud legal per administrar els seus béns.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Terrassa es conserven una vintena d’expedients de responsabilitats polítiques amb encausat resident a Matadepera entre els anys 1939 i 1945.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span>Fons Patrimonials</span></strong><span>: </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>6A) </span><strong>Fons del mas de La Barata (1352 – 1785)</strong>, 16 pergamins. El mas de La Barata es troba a Matadepera. Del 24 de febrer de 1331 consta l’establiment que féu Guillem, abat de Sant Llorenç del Munt, a Ramon Barata, ciutadà de Manresa, d’una peça de terra “per cultivar y edificar casa” situada a Matadepera al lloch anomenat Llinars. Molt probablement aquest és l’origen de la masia pròpiament dita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La història de la família Barata, des d’aleshores, està totalment relacionada amb aquesta casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formen aquest fons el <em>Llibre de la successió e decendensia de la casa de la Barata de la parròquia de Sant Joan de Matadepera</em>, del bisbat de Barcelona, amb extractes d’escriptures notarials del patrimoni de la família Barata, de Matadepera, datades entre 1330 (tot i que es tracta en realitat de 1331 si datem correctament per l’encarnació florentina) i 1695; i la còpia simple d’un testament de Maria Matas, en paper segellat del 1785, no closa pel notari (9 de desembre de 1768). Un conjunt de 16 pergamins que havien estat barrejats amb la resta de pergamins del fons, però que van poder ser identificats en una recerca realitzada l’any 1988, completen el fons. Els pergamins es daten entre els anys 1352 i 1594.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6B)<strong> Fons de Can Vinyers, (1754-1918). </strong>Can Vinyers és una de les masies que encara existeixen a la localitat de Matadepera i una de les més antigues. De fet els seus orígens es remunten al segle XV. Durant gran part de la història els propietaris van ser la família Pi de la Serra, de Rubí. Fruit d'aquesta pertinença per part de la família rubinenca, en el fons Can Vinyers ens ha quedat una sèrie de documents de gestió de les propietats de la masia. El primer document del fons és de 1754 i és un contracte de rabassa morta atorgat per Francesc Pi de la Serra. Aquesta tipologia documental de contractes de rabassa morta, emfiteusi, etc. són molt comuns en el fons i corresponen a una cronologia que va des del segle XVIII, fins a inicis del segle XX, sent l'últim document un de 1918. </span></span></span><span><span>El fons de Can Vinyers se centra majoritàriament en documentació de gestió de les propietats vinculades a la masia de Matadepera. </span></span></p> <p><span><span><span>6C) <strong>Fons Torras Batlles / Palet i Torras, (1699-1886).</strong> Forma part del fons Can Falguera (12/06). Consta de 8 documents la majoria dels quals fan referència al municipi de Matadepera. Especialment destacable el 'Llibre de notes dels hereus de Can Torres (1699-1824)</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons d’Institucions</strong>. Cambra Agrària Local de Matadepera, (1890-1996). La documentació d’aquest fons permet resseguir les diferents etapes de la <em>Hermandad</em> i posterior Cambra Agrària de Matadepera. En aquest fons hi podem trobar els llibres de registre d’entrada i sortida de documents des de 1985 a 1994, documentació comptable de 1987 a 1996 i el llibre de les actes de 1985. Hi ha un complet registre de maquinària agrícola de 1982 a 1993, entre d’altra documentació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons Notarials</strong>. Es troben referències a llocs i masos de Matadepera als diversos capbreus que es conserven a l’Arxiu dins el fons del districte notarial de Terrassa així com als protocols notarials. A més, hi ha 34 Capítols Matrimonials datats entre els anys 1500 i 1532.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons Registrals</strong>: Al fons de l’Ofici i Comptadoria d’Hipoteques de Terrassa hi ha nombroses referències a finques del terme municipal de Matadepera amb registres i còpies d’escriptures originals. 1769-1862.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Documents solts</strong>: Consistents en la Batllia i Consell de la Universitat de Sant Joan de Matadepera. 1587-1650. (2/2); la Llibreta de notes de Can Solà [de la Font o del Racó] de Matadepera. 1602-1640. (2/4); la Llibreta de notes de Magí Solà, de Matadepera. 1609-1620. (2/5); i finalment les Batllies foranes (Castellar, Matadepera, Olesa, Ullastrell i Sant Feliu Sasserra). 1609-1819. (3/1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi trobem, <strong>101 processos de Batllia</strong> documentats que abasten un període de temps des d’inicis del segle XVII al XIX. Entre ells destaca el de l’11/12/1602 que parla d’Antoni Roura, pagès de Sant Joan de Matadepera, i un tal Plantada, pagès de Sant Genís de l’Ametlla que declaren la seva actitud com a tutors i curadors dels fills de Joan Monllor àlies Robert, de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El del 05/11/1785 sobre Tomàs Martí, rajoler de Sant Joan de Matadepera, contra Joan Cadafalch pagès de la parròquia de Sant Pere per una baralla en la venda d’unes rajoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El del 04/09/1786 sobre les declaracions dels treballadors i altre sper un robatori a la casa vella dels Torrella en terme de Matadepera per un robatori de blat dels delmes fet per Josep Ferrés a la masia de Can Torrella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 27/11/1649 Inquisitio, de la cúria de Matadepera, contra uns deconeguts per haver mort a punyalades i atracat a Jacint Fexes, pagès de Coaner, robant-li una mula, una xispa i altres béns. O finalment el 25/01/1654, Inquisitio, de la cúria de Matadepera, contra uns desconeguts, per haver entrat a robar a casa de Francesc Pobla, pagès de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></p>	08120-434	Raval de Montserrat, 14 – 08221 Terrassa	<p><span><span><span><span><span>L'any 1982 l'Arxiu Històric de Terrassa passa a nomenar-se Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Aquest arxiu té un total de 177 fons documentals i 6 de col·leccions amb un abast cronològic que s'inicia amb un fragment de Codex de mitjan segle IX i arriba fins el present.</span></span></span></span></span></p>	41.5966500,2.0267700	418892	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89182	Balmeta del Roger	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmeta-del-roger				<p><span><span><span><span><span>La Balmeta del Roger està situada a al vessant hidrogràfic dret de Canal de la Cova Roja. El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta. Tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. Prenent de referència la Balma del Cubell, baixar pel costat a mà esquerra dels blocs drets fins a trobar la Balma de la Visera. Al dessota mateix, a tocar del torrent, hi ha la balmeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més que una balma, es tracta d’una abric format per la caiguda de varis blocs provinents de la cinglera, que en quedar frenats, el més gran quedà recolzat en un altre de més petit, deixant un espai interior buit. El fons està tancat amb pedra de diferents mides. A mà dreta hi ha dues pedres més grosses ben falcades que (a excepció dels còdols més petits) segons ens indica el nostre acompanyant, Quim Solbas, quan el van descobrir les varen localitzar in situ. </span></span></span></span></span></p>	08120-435	Canal de la Cova Roja		41.6409900,2.0278400	419037	4610373		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89182-p1490073.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89182-p1490072.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89183	Caixa dels Trons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-dels-trons				<p><span><span><span><span><span>La Caixa dels Trons està situada en el vessant hidrogràfic dret de Canal de la Coma Roja. El seu accés es pot fer de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja, entrar per la canal, a mà esquerra. De fet, es tracta d’una cavitat de gairebé sis metres de fondària formada un caos de blocs. És a dir, degut al retrocés progressiu de la cinglera, els blocs s’han anat desprenent de les parets acumulant-se uns damunt dels altres, formant cavitats de mides diverses que l’home i els animals han sabut aprofitar com abric o cau.</span></span></span></span></span></p>	08120-436	Canal de la Cova Roja	<p><span><span><span><span><span>En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. </span></span></span></span></span></p>	41.6401400,2.0271300	418976	4610280		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89183-p1490060.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89183-p1490053.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El seu nom, l’explica Jordi Guillemot per la proximitat a la Canal del Tro. Quim Solbas ens senyala durant la visita que durant una fort tempesta de llamps i trons hi trobà refugi un bon amic que la batejà amb aquest nom.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89184	Forn de calç de la Canal de la Cova Roja	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-de-la-cova-roja	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Està pràcticament colgat de terra.	<p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de calç situat al vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Coma Roja. L’accés es fa pujant per la Riera de Matalonga. Un quilòmetre i mig més amunt, a mà dreta hi ha una fita que marca un corriol, antic camí de carboners. Pujar per ell sense deixar-lo mai. Travessar la Canal Gran en direcció a la Balma del Cubell. Unes pedres marquen la presència d’un primer forn de calç a mà dreta. Deixat enrere, continuar pel trencall, a mà dreta per un camí pedregós que va pujant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes es localitzen a mà dreta mateix del camí. S’observa un retall fet en el marge de 3’40 metres de diàmetre, per 1’50 metres d’alçada conservada. El seu interior està colgat de terra i la vegetació ja el comença a engolir. Al davant té una bona plaça on s’hi ha localitzat restes molt minses de calç vidriada.</span></span></span></span></span></p>	08120-437	Vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Cova Roja	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6448200,2.0316100	419355	4610795		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89184-0-p1490044.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89184-1-p1490040.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89184-2-p1490038.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89186	Forn de pega de la Canal Gran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-la-canal-gran	<p><span><span><span><span><span>EIXIMENIS, F (1983). Lo Crestià. MOLC 98, Edicions 62 i La Caixa, Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (2002). Les pegueres de Salo (Bages). Indústria Tèxtil: Actes de les V Jornades d’Arqueologia industrial, pp. 613 – 633. Barcelona. Marcombo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (1998). Peguers del Bages. Revista Dovella, 62, pp. 33-41. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT i QUER, Pius (1987). Plantas medicinales. Editorial Labor. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTORELL, Joan (1983). Tirant lo Blanc. MOLC 99/100. Edicions 62 i La Caixa. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIDAL, Judit (2018). Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre. Ajuntament de Riba-roja d’Ebre.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Forn de pega o quitrà situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Canal Gran. L’accés es fa pujant per la Riera de Matalonga. Un quilòmetre i mig més amunt, a mà esquerra hi ha una fita que marca l’accés a un corriol, antic camí de carboners. Cal seguir-lo en direcció a la Balma del Cubell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura consisteix en una única cavitat en forma d’olla, allargassada, amb el ventre més ample, excavada totalment al terra aprofitant el pendent del marge. El seu interior està recobert per una capa de terra cuita, amb restes evidents de rubefacció. L’espai, que mesura, 1’45 m de llargada per 0’80 m d’amplada, per 1’60 m d’alçada, presenta una boca orientada al sud-est, d’uns 0’40 m d’amplada. Està colgada per la mateixa terra del marge. A la part superior, el diàmetre està coronat per un parell de fileres de pedra sobreposades, deixant un espai per introduir la teia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Visualment, sembla que la paret de terra cuita està protegida per una estructura de pedres situades en el perímetre exterior del forn. A la part davantera de la boca, hi ha una placeta de petites dimensions, zona de maniobra del pegaire. Probablement en aquest indret s’hi col·loqués algun tipus de canaló que conduïa el quitrà o pega cap a un recipient on recollir-lo i posar-ho. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una excavació arqueològica permetria aportar més dades sobre el funcionament, l'estructura i els usos.</span></span></span></span></span></p>	08120-438	Vessant hidrogràfic esquerre de la Canal Gran	<p><span><span><span><span><span>La pega s’obté a partir de la destil·lació “destructiva” de la teia o soques i arrels de pi (per ser un gran resinós) a partir de les quals s’obté un líquid viscós, espès, de color fosc conegut amb el nom de quitrà de pagès o quitrà de pi. Quan aquest quitrà es destil·la, s’obté un residu molt viscós, de color negre, anomenat pega.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La teia, que no és res més que el cor de l’arbre, crema amb molta facilitat. La millor teia s’obté dels pins vells i aquells que neixen en roqueters, indrets pobres en terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés consisteix, primerament en escalfar el forn durant unes hores per després col·locar al fons, un xic inclinat, una capa d’estelles de fusta de pi. Al damunt s’hi anaven col·locant capes de teies disposades de forma radial. Un cop ple, es tapava posant un parell de troncs o taulons, depenent de la mida i se segellava amb lloses de calç o rajols de fang. Un d’ells tenia un orifici per controlar el quitrà. Després d’unes hores, aquest s’escolava per un canaló i es recollia en una pastera, molt a poc a poc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si el que es volia però era obtenir la pega calia una segona construcció, l’olla. Aquí el quitrà s’escolava per un vas comunicant amb un cert pendent cap a una segona cavitat, més petita. Un cop dins, s’hi calava foc. El peguer sabia quan el procés de destil·lació havia acabat pel color i la forma de full (en cabdells). Es tornava a tapar immediatament per apagar la combustió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de l’olla o del pou (ja sigui per obtenir quitrà o pega, s’hi havia excavat la pastera, una mena basseta quadrangular, d’uns quaranta a cinquanta centímetres de fondària per un a dos metres de costat, depenent de la mida del forn. Les parets interiors es podien recobrir amb pedra, reforçades després amb taulons. El fons o sola es mullava i s’hi col·locava una capa de cendra, seguint també el sistema de preparació de la plaça on es col·loquen les peces de fang dels forns d’obra. La pega sortia molt a poc a poc per evitar que s’inflés i sobreeixís. Un cop freda quedava un bloc compacte, com una rajola de color negre. El pegaire retirava els taulons dels quatre costats, amb la destral llescava la pasta i a continuació s’introduïa un perpal per aixecar-la lleugerament i saltava al damunt. La pega es trencava per les marques fetes amb la destral. Un cop obtingudes les llesques, es tallaven en pastilles per poder-les transportar en les sàrries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pega és un producte emprat en èpoques molt reculades, tant com aïllament, impermeabilització o encolat i curatives com l’empast. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conegut ja en època romana, a Catalunya té una gran importància durant l’època medieval, i especialment durant els segle XIII, XIV i XV sobretot per permetre la impermeabilització dels vaixells i com a combustible de guerra per llençar, encès, contra l’enemic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Són varis els exemples de la pega i el quitrà per a actes de guerra, que poden trobar en la literatura clàssica. En Capítol CLXIV de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell s’hi pot llegir el següent text. “Los trucs llançaven molta calç perquè els cegàs la vista. Aprés llançaven oli bullent amb casses. L’una part e l’altra llançaven pega bullent; e nit e dia jamés cessaven ni havien repòs, sinó contínuament combatre.” En el capítol CX del llibre del Dotzè del Crestià, de Francesc Eiximenis, diu “E deuen tenir aparellat foc e pega e alquitrà, ab què hi meten foc si s’acosten al mur.” En la Crònica de Bernat Desclot, capítol XLI es pot llegir “(...) lo preborde de Tarragona començà a fer una cava molt gran, e pregona e llonga a argenters, qui saben de caves a fer, e molta altra gent. Cavaren tant tro que foren a mur major e puis estalonaren-lo, e el paborde féu aportar llenya seca molta, e féu-la metre llaïns ab molt seu, e pega e oli; e puis féu-hi metre foc sus en l’alba”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fora dels actes bèl·lics, la pega i el quitrà foren emprats ja pels egipcis, que no només revestien les mòmies amb pega sinó que també l’utilitzaven per segellar les piràmides. Els canals d’irrigació de Babilònia eren calafatats amb pega com impermeabilitzant. A Bíblia es parla de la pega. A la Gènesi (6:14) quan es parla de la construcció de l’Arca de Noé, diu “fes-te una arca de fusta de xiprer. Fes compartiments a l’arca i recobreix-la de pega per dintre i per fora”. A l’Èxode (2:3), parlant de Moisès diu “prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi el nen i la deixà entre els joncs, a la vora del Nil.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Virgili per exemple a les Geòrgiques explica que “el traginer carrega d’oli o d’humils fruits les espatlles del seu lent pollí i quan torna, porta de la ciutat una mola treballada amb martell o un bloc de negra pega”. Herodot a Històries, escriu que ha vist treure pega d’un estanyol a l’illa jònica de Zákinthos, “Hi ha basses en gran nombre; la més gran té 21 metre de llargada, 21 d’amplada i 3’5 de fondària. A aquesta hi enfonsen una vara amb una branca de murtra lligada a la punta, i extreuen pega enganxada a la murtra, la qual té una olor com l’asfalt, però és millor que la pega de Pieria. Llavors l’aboquen en un forat que han cavat prop de la bassa; i quan n’han recollida una bona quantitat, del forat n’omplen els seus recipients”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pius Font i Quer, parla de l’obtenció i els seus secrets, “De la leña de pino se saca la pez generalment por gentes rústicas y por procedimientos rudimentarios. Quemando las astillas en un hoyo apropiado, la peguera, y dispuesto de tal modo que el pino no se inflame y vaya consumiéndose lentamente, al propio tiempo que suelta la pez. Los pegueros conocen bien los secretos de esta extracción.” I també de les utilitzacions pel bestiar, “Esta pez, untuosa y negruzca, se emplea contra la roña de los ganados, para sanar diversas enfermedades cutáneas de los mismos.”</span></span></span></span></span></p>	41.6401600,2.0295600	419179	4610280		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89186-p1480972.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89186-p1480965.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89186-p1480970.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El vam poder documentar gràcies a un informant del parc (Q. S.)	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89188	Forn de pega de la Canal de la Cova Roja	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-la-canal-de-la-cova-roja	<p><span><span><span><span><span>EIXIMENIS, F (1983). Lo Crestià. MOLC 98, Edicions 62 i La Caixa, Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (2002). Les pegueres de Salo (Bages). Indústria Tèxtil: Actes de les V Jornades d’Arqueologia industrial, pp. 613 – 633. Barcelona. Marcombo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (1998). Peguers del Bages. Revista Dovella, 62, pp. 33-41. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT i QUER, Pius (1987). Plantas medicinales. Editorial Labor. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTORELL, Joan (1983). Tirant lo Blanc. MOLC 99/100. Edicions 62 i La Caixa. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIDAL, Judit (2018). Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre. Ajuntament de Riba-roja d’Ebre.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Forn de pega o quitrà situat en el vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Coma Roja. L’accés es fa pujant per la Riera de Matalonga. Un quilòmetre i mig més amunt, a mà esquerra hi ha una fita que marca l’accés a un corriol, antic camí de carboners. Seguir-lo en direcció a la Balma del Cubell, travessant la Canal Gran i la Canal de la Coma Roja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura consisteix en una única cavitat en forma d’olla, allargassada, amb el ventre més ample, excavada totalment al terra aprofitant el pendent del marge. El seu interior està recobert per una capa de terra cuita, amb restes evidents de rubefacció. L’espai, que mesura, 1’55 m de llargada per 0’70 d’amplada, per 1’90 m d’alçada, presenta una boca orientada al nord-est, d’uns 0’40 m d’amplada per 0’25 d’alçada. Està parcialment colgada per la mateixa terra del marge, sense que aquets fet hagi afectat l’estructura. A la part superior, el diàmetre està coronat per un parell de fileres de pedra sobreposades, deixant un espai per introduir la teia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Visualment sembla que la paret de terra cuita està protegida per una estructura de pedres situades a tot el perímetre exterior del forn. A la part davantera de la boca, hi ha una placeta zona de maniobra del pegaire. Probablement en aquest indret s’hi col·loqués algun tipus de canaló que conduïa el quitrà o pega cap a un recipient on recollir-lo i posar-ho. Visualment no es localitza cap altre estructura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el mateix pla del forn a una desena de metres s’hi localitza una bassa quadrangular més relacionada amb un forn de pega que no pas emprada per carboners. Un dels seus costats, situat en direcció al forn, té la paret recoberta de pedra. La fondària és de 0’50 m per 2 metres de costat.</span></span></span></p>	08120-439	Vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Cova Roja	<p><span><span><span><span><span>La pega s’obté a partir de la destil·lació “destructiva” de la teia o soques i arrels de pi (per ser un gran resinós) a partir de les quals s’obté un líquid viscós, espès, de color fosc conegut amb el nom de quitrà de pagès o quitrà de pi. Quan aquest quitrà es destil·la, s’obté un residu molt viscós, de color negre, anomenat pega.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La teia, que no és res més que el cor de l’arbre, crema amb molta facilitat. La millor teia s’obté dels pins vells i aquells que neixen en roqueters, indrets pobres en terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés consisteix, primerament en escalfar el forn durant unes hores per després col·locar al fons, un xic inclinat, una capa d’estelles de fusta de pi. Al damunt s’hi anaven col·locant capes de teies disposades de forma radial. Un cop ple, es tapava posant un parell de troncs o taulons, depenent de la mida i se segellava amb lloses de calç o rajols de fang. Un d’ells tenia un orifici per controlar el quitrà. Després d’unes hores, aquest s’escolava per un canaló i es recollia en una pastera, molt a poc a poc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si el que es volia però era obtenir la pega calia una segona construcció, l’olla. Aquí el quitrà s’escolava per un vas comunicant amb un cert pendent cap a una segona cavitat, més petita. Un cop dins, s’hi calava foc. El peguer sabia quan el procés de destil·lació havia acabat pel color i la forma de full (en cabdells). Es tornava a tapar immediatament per apagar la combustió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de l’olla o del pou (ja sigui per obtenir quitrà o pega, s’hi havia excavat la pastera, una mena basseta quadrangular, d’uns quaranta a cinquanta centímetres de fondària per un a dos metres de costat, depenent de la mida del forn. Les parets interiors es podien recobrir amb pedra, reforçades després amb taulons. El fons o sola es mullava i s’hi col·locava una capa de cendra, seguint també el sistema de preparació de la plaça on es col·loquen les peces de fang dels forns d’obra. La pega sortia molt a poc a poc per evitar que s’inflés i sobreeixís. Un cop freda quedava un bloc compacte, com una rajola de color negre. El pegaire retirava els taulons dels quatre costats, amb la destral llescava la pasta i a continuació s’introduïa un perpal per aixecar-la lleugerament i saltava al damunt. La pega es trencava per les marques fetes amb la destral. Un cop obtingudes les llesques, es tallaven en pastilles per poder-les transportar en les sàrries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pega és un producte emprat en èpoques molt reculades, tant com aïllament, impermeabilització o encolat i curatives com l’empast. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conegut ja en època romana, a Catalunya té una gran importància durant l’època medieval, i especialment durant els segle XIII, XIV i XV sobretot per permetre la impermeabilització dels vaixells i com a combustible de guerra per llençar encès contra l’enemic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Són varis els exemples de la pega i el quitrà per a actes de guerra, que poden trobar en la literatura clàssica. En Capítol CLXIV de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell s’hi pot llegir el següent text. “Los trucs llançaven molta calç perquè els cegàs la vista. Aprés llançaven oli bullent amb casses. L’una part e l’altra llançaven pega bullent; e nit e dia jamés cessaven ni havien repòs, sinó contínuament combatre.” En el capítol CX del llibre del Dotzè del Crestià, de Francesc Eiximenis, diu “E deuen tenir aparellat foc e pega e alquitrà, ab què hi meten foc si s’acosten al mur.” En la Crònica de Bernat Desclot, capítol XLI es pot llegir “(...) lo preborde de Tarragona començà a fer una cava molt gran, e pregona e llonga a argenters, qui saben de caves a fer, e molta altra gent. Cavaren tant tro que foren a mur major e puis estalonaren-lo, e el paborde féu aportar llenya seca molta, e féu-la metre llaïns ab molt seu, e pega e oli; e puis féu-hi metre foc sus en l’alba”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fora dels actes bèl·lics, la pega i el quitrà foren emprats ja pels egipcis, que no només revestien les mòmies amb pega sinó que també l’utilitzaven per segellar les piràmides. Els canals d’irrigació de Babilònia eren calafatats amb pega com impermeabilitzant. A Bíblia es parla de la pega. A la Gènesi (6:14) quan es parla de la construcció de l’Arca de Noé, diu “fes-te una arca de fusta de xiprer. Fes compartiments a l’arca i recobreix-la de pega per dintre i per fora”. A l’Èxode (2:3), parlant de Moisès diu “prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi el nen i la deixà entre els joncs, a la vora del Nil.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Virgili per exemple a les Geòrgiques explica que “el traginer carrega d’oli o d’humils fruits les espatlles del seu lent pollí i quan torna, porta de la ciutat una mola treballada amb martell o un bloc de negra pega”. Herodot a Històries, escriu que ha vist treure pega d’un estanyol a l’illa jònica de Zákinthos, “Hi ha basses en gran nombre; la més gran té 21 metre de llargada, 21 d’amplada i 3’5 de fondària. A aquesta hi enfonsen una vara amb una branca de murtra lligada a la punta, i extreuen pega enganxada a la murtra, la qual té una olor com l’asfalt, però és millor que la pega de Pieria. Llavors l’aboquen en un forat que han cavat prop de la bassa; i quan n’han recollida una bona quantitat, del forat n’omplen els seus recipients”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pius Font i Quer, parla de l’obtenció i els seus secrets, “De la leña de pino se saca la pez generalment por gentes rústicas y por procedimientos rudimentarios. Quemando las astillas en un hoyo apropiado, la peguera, y dispuesto de tal modo que el pino no se inflame y vaya consumiéndose lentamente, al propio tiempo que suelta la pez. Los pegueros conocen bien los secretos de esta extracción.” I també de les utilitzacions pel bestiar, “Esta pez, untuosa y negruzca, se emplea contra la roña de los ganados, para sanar diverses enfermedades cutáneas de los mismos.”</span></span></span></span></span></p>	41.6408700,2.0295300	419177	4610359		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89188-p1480995.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89188-p1490014.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89188-p1490018.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89188-p1490016.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Una excavació arqueològica permetria identificar-ne la tipologia, l'estructura i el funcionament.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89298	Xarxa de Camins i Senders del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-i-senders-del-parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>AA.VV (1989). Camí dels Monjos. De Sant Cugat del Vallès a Sant Llorenç del Munt. Comitè Català de Senders. PR-C 31. Federació d’entitats excursionistes de Catalunya. Tarragona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural. </em>Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SAMPER GISBERT, Marc (2015). Els senders de Sant Llorenç. Treball de Recerca. IES Matadepera. Treball inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XI-XXI		<p><span><span><span><span><span>La infraestructura de la Xarxa de vies i camins en el cas de l’espai natural està format per tres tipus de xarxes diferents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La xarxa rodada principal, integrada per les carreteres, que travessen pel parc. Són necessàries per a la comunicació entre els nuclis de població.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La xarxa rodada secundària, integrada per un seguit de camins rurals i forestals, pistes forestals que configuren l’estructura bàsica de l’espai natural protegit. Permeten la comunicació entre masos dispersos, prevenció i extinció d’incendis forestals i faciliten les tasques de vigilància i els accessos als agents rurals, bombers i ADF a més d’altres tipus d’emergències. També permeten arribar als diferents equipaments.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La xarxa de senders excursionistes, integrada bàsicament pels Senders de Gran Recorregut (GR), de més de 50 quilòmetres, validats pels organismes competents. Els itineraris de Petit Recorregut (PR), d’entre 10 i 50 quilòmetres. Finalment, els Senders Locals (SL), de menys de 10 quilòmetres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cadascun d’aquests senders està senyalitzat a partir de dues ratlles paral·leles disposades horitzontalment, pintades normalment en el tronc d’un arbre, una roca o en un suport resistent i visible per a l’excursionista. El sender GR està pintat amb una ratlla vermella i al dessota una de blanca. El sender PR, és groga i blanca i el SL, verda i blanca. A banda d’aquests senyals, es pot donar el cas, que durant el trajecte, trobem el mateix senyal en forma d’ “X”, quan això passa, la marca avisa de què se segueix una direcció incorrecta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A banda d’aquesta tipologia també hi ha els senders urbans circumscrits a un àmbit urbà, tingui la dimensió que tingui. En aquest cas els senyals són de color groc i vermell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots ells estan perfectament protegits i fora d’aquestes àrees bàsiques, només es permetrà obrir nous camins i pistes si l’explotació de recursos forestals i agrícoles, la millora de l’accés a edificis i instal·lacions, la prevenció d’incendis o la restauració de masses forestals ho exigeix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins del Parc, s’inclou, el <strong>Camí Ral de Coll Daví</strong>, un itinerari senyalitzat amb fites. Aquesta ruta segueix l’antic camí Ral de Barcelona a Manresa creuant per la serra de l’Obac. L’itinerari transcorre pel sector de la Barata (BV.1221 -PK 9,2), amb les referències històriques al bandolerisme succeïdes entorn de l’Hostal de La Barata. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El <strong>Camí dels Monjos</strong>, (PR-C 31) un camí històric d’origen medieval que connecta els monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt situat al cim de La Mola (Matadepera), amb el de Sant Cugat del Vallès. En el tram final del camí amb els seus diferents troncals, permet conèixer Can Pobla, la cova o el morral del Drac fins a La Mola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>El camí de Coll d’Estenalles a La Mola</span></span></strong><span><span> <strong>(SL – C 54 / IP-4)</strong> que tot i que no s’origina dins del municipi, si que procedent de Mura, ressegueix la Carena del Pagès i en arribar al Collet dels Tres Termes, baixa en direcció als Òbits, retorna enrere per anar en direcció al Morral o Cova del Drac i fins al monestir de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>A la Mola des de Can Robert, (SL- C 50) </span></span></strong><span><span>una ruta pensada per a mostrar la riquesa del patrimoni natural i cultural, adaptada per al públic familiar de 10,2 km. El sender inicia el seu recorregut a la Torre de l’Àngel (Punt quilomètric 7 de la carretera de Talamanca). En el transcurs de la ruta, es poden veure forns de calç, , el trull i el mas mig ensorrat de Can Robert (actualment hi ha un estacionament que permet iniciat la ruta des d’aquest indret). En direcció a Can Pobla, per sobre de Can Robert, les restes de varies tombes medievals i poc abans d’arribar a l’antic mas, l’avenc del Club. Un cop vorejada Can Pobla, envoltats per un paisatge excepcional, el camí costerut enllaça amb el Camí dels Monjos, travessant pels horts de la comunitat, varies coves i abrics. Un cop arribats al monestir, si el temps ho permet, es podrà gaudir del paisatge i visitar l’església i el centre d’interpretació i avituallar-se si és necessari. El retorn es fa per la Canal de l’Abella un cop deixat enrere el Morral o Cova del Drac que ens conduirà de nou fins a la Torre de l’Àngel. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Santa Agnès</span></span></strong><span><span>. La ruta s’origina al municipi veí. Però des del santuari de la Mare de Déu de les Arenes permet endinsar-se per la Canal de Santa Agnès fins a l’ermita, parcialment construïda en una balma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tret d’aquests senders senyalitzats, la muntanya de Sant Llorenç té altres corriols, la majoria conservats per excursionistes i bons coneixedors del terreny. Antics camins de bast, de gent de muntanya com carboners, calcinaires, pegaires, i tots aquells oficis relacionats amb l’exploració forestal. Aquests camins, recorren la muntanya d’un costat a l’altre, paral·lels, arran de cingleres. Gran part del recorregut no està adaptat per al públic familiar, degut a la perillositat que comporta travessar alguns dels passos més estrets. En el seu recorregut es poden veure antigues súties i places carboners i les restes d’alguna barraca de carboner, fonts o surgències intermitents, com la font de Neda, la font de la Soleia, la font de les Mosques o la del Senglar, la font del Raig i la de les Àligues tot descobrint un paisatge feréstec excepcional. Ens referim al <strong>Camí dels Maringes</strong>, al <strong>Camí de la Font Soleia</strong> i al <strong>Camí de la Senyora</strong> sotmesos als capricis de la natura i on vist des de lluny, fa difícil establir una línia visual del recorregut. El camí més feréstec i menys freqüentat és tal vegada el dels Maringes. La darrera nevada en va fer desaparèixer una part i només els bons coneixedors de la muntanya, amb paciència varen obrir un estret pas entre els arínjols i roquissars. </span></span></span></span></span></p>	08120-440	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac		41.6371000,2.0232203	418647	4609946		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-p1460289.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-cami-de-la-font-soleia.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-cami-de-la-senyora.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-cami-dels-maringes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-mal-pas-de-la-castellassa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-sl-c50-de-can-robert-a-la-mola.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El Decret 166/1998 de Regulació de l’accés motoritzat al medi natural, desenvolupa la Llei 9/1995 de regulació de l’accés motoritzat al medi natural i en concreta la definició dels camins, els continguts dels inventaris comarcals, entre altres.Després que la Diputació de Barcelona promogués una campanya de civisme al parcs naturals, el considerable augment de bicicletes tot terreny a la muntanya ha creat tensions entre els excursionistes i nous practicants que sovint no tenen adquirits els coneixements bàsics de seguretat i respecte per la pràctica de la BTT en zones de muntanya.Per sensibilitzar aquests col·lectius, la Federació Catalana de Ciclisme i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya s’hi ha afegit amb una campanya per promoure el civisme i conscienciació en seguretat i respecte al medi ambient amb l’edició de dos tríptics informatius.	94\|98\|85	49	1.5		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89299	Xarxa de senders adscrits a l’àmbit urbà de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-senders-adscrits-a-lambit-urba-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>SAMPER GISBERT, Marc (2015). Els senders de Sant Llorenç. Treball de Recerca. IES Matadepera. Treball inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XXI		<p><span><span><span><span><span>La infraestructura de la Xarxa de senders urbans circumscrits en l’àmbit del nucli urbà, consisteix en quatre rutes habilitades, perfectament senyalitzades, que es diferencien en funció de la dificultat i la llargària de cadascun d’ells. Els posts, de fusta, tenen a la part superior una marca de color que ajuda a identificar-los ràpidament. Aquests senders són els següents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color verd clar: té un recorregut de tres quilòmetres, que es pot realitzar sense cap mena de dificultat. S’inicia a la plaça de Sant Jordi i voreja les dues lleres de la riera de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color verd fosc: té un recorregut de dos quilòmetres. S’inicia a la plaça de Sant Jordi, voreja la riera de les Arenes, en direcció sud.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color blau: té un recorregut de tres quilòmetres, però en aquest cas el camí presenta una mica més de dificultat, pel desnivell del terreny. El trajecte s’inicia a la plaça de Sant Jordi, transcorre pel Forn de calç de Can Prat i el Forn de calç dels Abeuradors. De tornada voreja el Jardí Botànic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color vermell: té un recorregut de vuit quilòmetres i és el que presenta major dificultat. S’inicia a la plaça de Sant Jordi, i arriba fins a les portes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, amb el Gorg de la Riba. De tornada passa pel Gorg de Can Ferrers i l’Avenc de Can Torrella a la Riera de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els quatre senders estan degudament senyalitzats i en algun moment del seu recorregut poden enllaçar els uns amb els altres, permeten allargar el trajecte.</span></span></span></span></span></p>	08120-441		<p><span><span><span><span><span>Les quatre rutes foren creades l’any 2015 per l’Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p>	41.6027290,2.0235208	418629	4606130		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-sl-blaucami-de-can-prattorrent-dels-abeuradors02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-dsc6622-ruta-verda-riera-de-les-arenes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-dsc8280sl-sender-local-vermell02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-p1440797sl-sender-local-vermell04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-p1440811senyalitzacio.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Un dels canvis en el comportament de la gent després del confinament provocat per la pandèmia COVID-19, fou la de buscar espais lliure on poder gaudir i practicar l’esport. Malauradament, el comportament humà no sempre és el desitjable i en el cas dels parcs naturals, la massificació en alguns indrets molt concorreguts ha comportant canvis en el comportament de la fauna, a més de brutícia, pintades, material de senyalització malmès, i altres desperfectes no desitjables.Després de que la Diputació de Barcelona promogués una campanya de civisme al parcs naturals, el considerable augment de bicicletes tot terreny a la muntanya ha creat tensions entre els excursionistes i nous practicants que sovint no tenen adquirits els coneixements bàsics de seguretat i respecte per la pràctica de la BTT en zones de muntanya.Per sensibilitzar aquests col·lectius, la Federació Catalana de Ciclisme i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya s’hi ha afegit amb una campanya per promoure el civisme i conscienciació en seguretat i respecte al medi ambient amb l’edició de dos tríptics informatius.	98	49	1.5		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89300	Arxiu parroquial de sant Joan de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-joan-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>AMETLLER, Mossèn Manel (1990). <em>Mossèn Jaume Torres i Cuscó</em>. Akribos Edicions, pp. 67.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AMETLLER, Mossèn Manel (1997). <em>Els orígens del nou poble de Matadepera 1768-1868</em>. Ajuntament de Matadepera, pp. 202.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>L’arxiu parroquial de Sant Joan de Matadepera patí, com molts d’altres, les devastadores conseqüències de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Per tant, són comptables els documents conservats anteriors a aquesta època.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca l’escriptura pública, datada l’any 1835, de l’establiment de Domingo Pi de la Serra, on fa donació dels quatre casals en els que s’hi aixecaria l’actual església parroquial (Ametller, 1997).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es conserva l’escriptura original de compra de la casa de Josep Cortés Riera, que era veïna de l’església, ja que s’hi volia fer una ampliació. Aquest document està datat el 15 de març de l’any 1904 (Ametller, 1990).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 1939 es conserven els llibres sacramentals: bateigs, confirmacions, expedients matrimonials i òbits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altres documents conservats són els llibres de comptabilitat, els llibres d’Obra, els tríptics dominicals, el Full Dominical, factures i rebuts o els llibres d’actes del Consell Parroquial (des de l’any 1979) o del Consell d’Economia (des de l’any 1980).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha carpetes dedicades als arxius de Mossèn Pascual i de Mossèn Joan Cot.</span></span></span></span></span></p>	08120-442	Plaça Mossèn Jaume Torres, núm. 1	<p><span><span><span><span><span>La parròquia de Matadepera depenia, fins l’any 2004, del bisbat de Barcelona; però en l’actualitat pertany a la Diòcesis de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La diòcesi de Terrassa fou erigida per Sant Joan Pau II, el 15 de juny de 2004, amb la butlla Christifidelium salutem. El 25 de juny del mateix any, pren possessió Mons. Josep Àngel Saiz Meneses com a primer bisbe de la diòcesi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El territori diocesà ocupa la major part de les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental i forma part de la Província Eclesiàstica de Barcelona juntament amb l’arxidiòcesi de Barcelona i la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></span></span></p>	41.5992300,2.0278800	418988	4605737		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89321	Mas Escaiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-escaiola-0	<p><span><span><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt, mes de mil anys d’història. Més de mil anys d’història, volum I. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt, mes de mil anys d’història. Sant Llorenç del Munt, volum II. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XV	Només es conserven restes superficials amb presència de teules.	<p><span><span><span><span><span>Restes de l’antic mas Escaiola, situat al capdamunt del forn de calç del Pla de l’Escaiola, en direcció sud-oest. Si el forn de calç queda situat en el vessant dret del Torrent de l’Escaiola, cal situar-se a la llera contrària (davant dels wc’s de l’àrea d’esplai) i pujar pel camí sense deixar-lo, tot just un centenar de metres, després del revolt que travessa el torrent, les restes més importants es localitzen a mà dreta, just per sobre del marge. Tot i que al costat oposat del camí, també se n’han detectat. El jaciment està emboscat, bàsicament recobert per bruc i alzina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi observen varies estructures muraries, fetes de pedra amb argamassa, d’entre 0’80 m i 1 metre de gruix pels murs perimetrals i d’uns 0’60 m pels situats a l’interior. Aquestes darreres semblen correspondre a un seguit d’habitacions, dues d’elles excavades pel grup d’amics de Ballbé l’any 1985. La potència màxima d’alçada dels murs visible actualment oscil·la entre els 0’40 m i els 0’50 m, mentre que per la zona excavada és de 2 metres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En tota l’àrea prospectada visualment s’hi ha observat alguna pedra retallada i restes de teula de tipologia àrab. </span></span></span></span></span></p>	08120-443	Pla de l’Escaiola	<p><span><span><span><span><span>El 10 d’agost de 1401, el notari Pere Vadell, rector de Sant Joan de Matadepera, signa una venda feta per Jaume Escayola, Romia la seva muller i Gabriel Escayola, llur fill, a Antic Gabí, de la parròquia de Sant Joan de Matadepera, del mas Escayola el qual tenen pel monestir de Sant Llorenç del Munt, a cens d’una quartera de forment pagadora per Sant Pere i Sant Feliu del mes d’agost i un parell de gallines per Nadal. El preu fou de 205 maravedís (CCV m).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 23 de novembre de 1456, Precari de Joan Ripoll, notari de Barcelona i procurador de fra Lluís Manuel de Cruïlles, Abat del monestir de Sant Benet de Bages, administrador del monestir de Sant Llorenç del Munt a Antic Gabí de la parròquia de Sant Joan de Matadepera del mas Gabí de dita parròquia, el qual té per dit monestir de Sant Llorenç del Munt. També d’una peça de pertinences de dit mas, anomenada plana del Gabí, en el torrent de les Planes. També del mas Escayola. Les quals terres té a cens d’una quartera i mitja de forment, pagadora al mes d’agost de set focs i dues gallines per Nadal i delme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1985, Miquel Ballbé, acompanyat de Joan Bosch, coneixedor del lloc exacte on s’alçava l’antic mas, descobreix les restes dels murs i de teules àrabs, coberts per la vegetació. Amb els seus amics, Andreu Vilanova i Manel Astals netejaren la zona i n’excavaren una part deixant al descobert una habitació, localitzada durant la visita amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni.</span></span></span></span></span></p>	41.6284200,1.9918500	416023	4609012		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89321-p1490155.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89321-p1490154.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89321-p1490163.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Hem pogut localitzar-lo gràcies a les coordenades que ens ha facilitat Ramon Suades. A més de la intervenció realitzada l’any 1985, durant la visita al jaciment s’ha constatat la presència d’activitat furtiva no autoritzada.	94\|85	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89323	Fons documental de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent al municipi de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-al-municipi-de		XIX-XX		<p><span><span><span><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu. En el cas del Municipi de Matadepera, la documentació més antiga fa referència als camins veïnals (1855) i a la millora de les seves carreteres i obres públiques. També es troba documentació referent a la restauració d’edificis: Monestir de Sant Llorenç del Munt i l’Església de Sant Joan de Matadepera, subvencions, convenis, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alguns dels documents que s’hi poden consultar són els següents: </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aprovació de l’itinerari general dels camins existents en els termes municipals del partit judicial de Terrassa; hi consten el nombre de camins, l’estat en què es troben, la longitud i l’amplada (1855). Plànol d’un tram de la carretera de Matadepera a Sant Esteve de Castellar i Sant Feliu del Racó, signat per Arturo Vilanova (1893). Expedients de construcció de varis trams del Camí veïnal de Terrassa a Talamanca, del tram de Matadepera al Coll d’Estenalles, des de l’any 1891, o del Pontó de Cantarelles al Coll d’Estenalles el 1901. Expedients referents a avantprojectes amb croquis (1954), projectes i intervencions previstes pel monestir de Sant Llorenç del Munt (1985, 1987, 1988) inclou plànols i fotografies. Memòries enviades pel secretari de l’ajuntament d’acord amb el reglament de funcionaris municipals de 23 d’agost de 1924. Projecte de la Companyia <em>RIEGOS Y FUERZA DEL Ebro, S.A</em>., per establir una línia de 6.000 v. per a subministrament de l’estació transformadora <em>“Materiales para obras”</em> situada al municipi de Matadepera (1925). Projectes d’obres i esborranys del sinformes sobre els projectes d’obres de reforma, permisos i inspeccions d’edificis i carrers (clavegueram, abastament d’aigua, edificis escolars). Projecte de construcció d’un pont sobre la riera de les Arenes, a Matadepera, signat per l’enginyer Pio Fernàndez Segura (1963). Pla parcial d’ordenació urbana, tramitacions i resolucions respecta als plans de zones urbanitzables de Matadepera de l’any 1967. Pla parcial d’ordenació del sector denominat Can Torres, signat per l’arquitecte Juan B. Estevan Llagaria (1970). Projecte del Pavelló guarderia del Parc Natural (1970). Pla parcial d’ordenació de l’ampliació del sector anomenat de Les Pedritxes (1971). Pla parcial d’ordenació de la zona denominada Pla de Can Robert signat per l’arquitecte Camilo Pallàs Arisa (1972). Proposta d’instal·lació d’un safari-parc a la finca Can Robert (1972). Delimitacions entre els termes municipals de Matadepera, Terrassa, Castellar del Vallès i Sabadell (1980). Obertura de pistes forestals a la finca de la Barata (Parc de Sant Llorenç del Munt), de 1982. Subvencions per a l’obra de condicionament del consultori mèdic municipal (1982). Convenis i subvencions entre l’Ajuntament de Matadepera i la Diputació de Barcelona en relació al projecte de “Centre de Recerca de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, secció Matadepera (1983). Dictàmens i mocions de proposta de l’adquisició a Josep Maria de Quadras i Caralt de part de la finca de Sant Llorenç del Munt (1983). Avantprojecte per la construcció d’un camp de golf i de la pista poliesportiva (1984). Ampliació del cementiri (1985) amb documentació fotogràfica o la urbanització de la plaça del Casal (1988) amb documentació fotogràfica.</span></span></span></span></p>	08120-444	Carrer Mejía Lequerica, 1. 08028 Barcelona.	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. ( Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</span></span></span></span></span></li> </ul>	41.5966500,2.0267700	418892	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Informació facilitada per l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona.		56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89325	Goigs en alabança de Nostra Senyora que’s venera en l’antiquissima església abacial del Monestir de Sant Llorenç del Munt del Vallès.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-nostra-senyora-ques-venera-en-lantiquissima-esglesia-abacial-del	<p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Goigs en alabança de Nostra Senyora que's venera en l'antiquissima església abacial del Monestir de Sant Llorenç del Munt del Vallès - Terrassa: Lito-Sefa-Fabrés (impr.), 1979 - goigs : il. ; 31 x 25 cm. Text repartit en tres columnes. Orla de motius geomètrics. Imatge central de la Nostra Senyora, dessota el títol, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Primera columna:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puix que sou nostra llum i guia: / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Mare mia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Siau nostra protectora / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Verge del Munt gran Senyora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La antiguitat més remota / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Ja devota / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Vostra imatge venerava / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I la gent que us visitava / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Quasi tota / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Davant vostre altar pregava //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fidels que à vós acudien / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I sentien / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Del lliri la gran fragància / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De vostre candor, amb ànsia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Oferien / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Prendes de gran importància / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Sent vostre nom sa alegria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que ho digui la capella / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Meravella / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>D’aqueix monestir famós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Que sent dedicada a Vós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Vingué ella / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>A ser local portentós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Per ofertes que rebia //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cada prenda era una història / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I memòria / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Un record n’era cabal / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I un poema original / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>D’honra i glòria / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Dels favors d’algun mortal / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Que de Bós rebuts tenia, //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tal fou sa preponderància / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I importància / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Que per guarda del tresor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Un monjo n’era Rector / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Que amb gran ànsia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I amb fidelitat i amor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Zelosament vos servia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span><span>Columna central:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquí nobles poderosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Piadosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Aquí monjos, aquí abats / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Aquí mil desemparats. / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Desitjosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De lograr vostres bondats / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Tothom à Vós acudia.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mil dos-cents vuitanta-vuit / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Amb gran fruit / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Un canonge fervorós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Bertran de Molins piadós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Sens descuit / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De vostra Concepció joiós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La festa aquí instituïa //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia ,...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Lo lliri blanc de puresa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I enteresa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Heu conservat Verge pura. / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De l’enemic la bravura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I feresa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Trepitgeu des d’eixa altura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Si un devot en Vós confia, //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vós de Jericó a la rosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Olorosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Amb raó sou comparada / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Puix foreu ImmaculadaçVenturosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De tot pecat deslliurada / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Pura com la llum del dia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span><span>Tercera columna:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vós sou l’àncora segura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Gran ventura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Dels que naveguen per Mar / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I amb sa fúria féu cessar / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I apertura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Dels que us saben invocar. / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Suplicant à Vós maria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En conflictes horrorosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I espantosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I en temps de gran sequedat / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De Vós s’han experimentat / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Béns copiosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Sereneu la tempestat / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Tornant al cor l’alegria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El devot que en Vós confia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Cada dia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Troba empara i gran favor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Imvocant-vos de bon cor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Si porfia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De tota pena i dolor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El disllireu Verge pia //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És vostra Cinta preciosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Portentosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Per dones atribulades / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De vostra mà emparades / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Poderosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Són de mal part deslliurades / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Si la porten nit i dia, //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al pagès que amb esperança, / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El blat llença / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Alcalcen-li fruit copiós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Mireu qu’espera de Vós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La bonança / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I us darà gràcies gustós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Si el deslliureu de sequia</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia ,...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des d’eixa muntanya hermosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I altarosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Als dèbils els animeu / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I als malalts salut doneu / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Prodigiosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>A tot el món empareu / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Essent de tots nord i guia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En la última agonia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Oh Maria</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Siau nostra protectora / </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><strong><span><span>Verge del Munt Gran Senyora.</span></span></strong></span></span></span></p>	08120-445	Monestir de Sant Llorenç del Munt	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span><br /> <span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span><strong> </strong></span></span></span></p>	41.6412200,2.0180000	418217	4610408		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89325-goig.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Existeixen varis exemplars, de diferents èpoques amb caixes, orles i tipografia variada impreses a Sabadell, Terrassa i a Barcelona. Aquest exemplar es preserva en el fons del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac, dipositat a la Biblioteca de Terrassa.	98	62	4.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89326	Avencs de Can Garrigosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avencs-de-can-garrigosa	<p><span><span><span><span><span>BADIELLA, Xavier; BADIELLA, Eduard; CLAVERÍ, Jaume (1986). L’avenc de Can Garrigosa. SIS/10. Recull de treballs espeleològics, pp. 40-41. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, núm. 44. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRO, Antoni (2004). Els avencs “terrosos” del Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, pp. 146-149. Geologia Càrstica. Actes del primer Congrés Català d’Espeleologia. Federació Catalana d’Espeleologia. Esplugues de Llobregat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’avenc de Can Garrigosa està situat al nord del mas, dessota la carena de la Roca Petanta i del Morralet de la Mare de Déu. S’hi pot accedir des de l’estacionament de Can Robert, passant per davant de la casa i en trobar el forn de calç amb el plafó explicatiu, prendre el primer trencall a mà esquerra voltant Can Garrigosa. A l’alçada del mas, un petit corriol que puja en direcció nord hi mena directament. Uns filferros amb un tros de drap lligat alerta als excursionistes de la seva presència. En direcció nord-oest, tot just un centenar de metres, hi ha un segon avenc, conegut amb el nom d’Avenc Petit de Can Garrigosa (desnivell de 6 metres i recorregut de 8 metres). .</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat està formada en les pudingues del període Eocè de Sant Llorenç del Munt i assentada sobre una diàclasi de direcció N 40º E, originada per les filtracions d’aigües. Després de l’esvoranc, com un embut, es localitza la boca, formada per terres compactes. Té una forma allargassada, d’uns 2 metres per una fondària d’uns deu metres aproximadament. Després d’un petit repetjó es prossegueix per un pas estret que permet continuar uns altres de metres fins a un ressalt de 3 metres que permet arribar a un repetjó a menys vint-i-un metres. Un fraccionament permet baixar una vertical de quatre metres més per continuar altre cop en rampa durant un recorregut de vuit metres. Des d’aquí, una vertical de set metres permet arribar a la planta final de la cavitat, en pendent orientada al nord, on s’assoleixen els 42’6 metres de profunditat màxima. Per sobre d’aquest indret s’alça una xemeneia de 15 metres. És en aquest indret on es pot observar la única concreció de l’avenc.</span></span></span></span></span></p>	08120-446	Can Garrigosa – Carena de la Roca Petanta.	<p><span><span><span><span><span>L’avenc quedà al descobert com a conseqüència de les fortes pluges que tingueren lloc pels voltants del mes de novembre de l’any 1983.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 29 de novembre fou localitzat pels masovers de Can Garrigosa que varen informar-ne al grup d’espeleologia de Sabadell (GES del CMT). El dia 4 de desembre del mateix any, Jaume Claveri i Joan Boixader hi baixaven una vintena de metres amb una escala. Veient que era més profund, el dia 6, quatre membres del GES l’exploraren en la seva totalitat, aixecant un croquis. Més endavant, membres de l’Espeleo Club de Sabadell hi baixaren i en feren una topografia completa.</span></span></span></span></span></p>	41.6385500,2.0029600	416961	4610126		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-avencdecangarrigosa6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-avencdecangarrigosa1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-topografia-de-lavenc-petit-de-can-garrigosa-topografia-sis-ce-terrassa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-avencpetitdecangarrigosa4.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els avencs es troben dins l’àrea de protecció del Parc Natural i inclosos en l’Inventari d’espais d’interès geològic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya des de 1999. “L’IEIGC és una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català que cal preservar com a patrimoni geològic”. Sant Llorenç del Munt està situat a la Conca de l’Ebre, amb el número 223 “Sant Llorenç i l’Obac”Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89443	Fons documental de la parròquia de Sant Joan de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-joan-de-matadepera	<p>MARTÍ BONET, Josep Maria (2015). Visites Pastorals a la Diòcesi de Barcelona (1303-1939)- Context i índex. Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (2008). el martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939). Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p>	XIII - XX		<p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta, tot i que en el cas del municipi de Matadepera, hi ha documentació no indexada. A més, es pot trobar documentació referent a la parròquia de Matadepera en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> <p>Destaca però l'informe de Matadepera, que afirma que alguns dirigents revolucionaris ajudaren a fugir el sacerdot. Desaparegué un retaule barroc de l'altar major, un sagrari construït per Salvador Gros, natural de Caldes de Montbui, les imatges barroques de Sant Antoni i Sant Roc, un apintura de Pere Tudela de 1571 dins d'un retaule, una creu gòtica del segle XVIII i una veracreu barroca. En aquest s'explica que el 21de juliol, es presentaren uns 'forasters' a la parròquia amb la intenció de cremar el temple. Però només incendiaren les imatges. Uns dies més tard, tornaren al poble, cremant els altars davant l'església. Només el temple i l'altar del Santíssim romangueren intactes i l'edifici també tot i que defenestraren les campanes i destruïren l'arxiu. L'església quedà destinat a magatzem per als rabassaires, mentre que la rectoria serví d'alberg per als refugiats.</p> <p> </p> <p>Un altre document manuscrit és l'Speculum 3 fols. pàgines 307 a 312 que tracta sobre:</p> <p>a) Ecclesia Parochialis S. Joannis de Madadepera. De Antiquitate & Statu hujus Ecclesiae.</p> <p>b) Rectoria Parochialis Ecctae S. Joannis de Matadepera.</p> <p>c) Beneficium sub invone S. Rochi, in Capella ejusdem invonis Domus de la Barata, infra limites dicta Parochiae.</p> <p>d) Monasteriu S. Laurentii de Monte </p> <p> </p> <p>Amb el número de registre 495, un seguit de documentació que es relaciona a continuació:</p> <ol> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a.</span></span> <span lang='EN-US'>1769) Concepte: Sobre la vacant de </span><span lang='EN-US'>la </span><span lang='EN-US'>rectoria de Matadepera. 32 x 22 cms. 5 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>779) Concepte: <em>Al </em>bisbat, sobre la provisi6 del carrec de rector de Matadepera. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'>-(a. </span><span lang='EN-US'>1871) Concepte: Dels propietaris de la muntanya de St. Lloren: al bisbat </span><span lang='EN-US'>, </span><span lang='EN-US'>demanant </span><span lang='EN-US'>la </span><span lang='EN-US'>reconstrucció de </span><span lang='EN-US'>llur </span><span lang='EN-US'>monestir. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span lang='EN-US'><span><span><span>-</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>(a.</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>1789) </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>Concepte: lnventari</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>. </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>3</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>2</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>x 22 cms. 4 folis</span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>800) Concepte: lnventari. 32 x 22 cms. 6 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'>- </span><span lang='EN-US'>(a. 1802) Concepte: <em>Al </em>bisbat, reclamant que l'antic rector aboni una quantitat endeutada. 32 x 22 cms. 3 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>804) Concepte: De Francisco Molet, notari de Barcelona al bisbat, </span><span lang='EN-US'>sobre </span><span lang='EN-US'>uns censos de <span>Matadepera</span> i St. Feliu del Rac6. </span><span lang='EN-US'>32 </span><span lang='EN-US'>x 22 cms. 10 <span>folis</span></span><span lang='EN-US'>.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a.</span></span> <span lang='EN-US'>1806) Concepte: <em>Al </em><span>bisbat</span></span><span lang='EN-US'><span>,</span></span> <span lang='EN-US'>sobre </span><span lang='EN-US'>l'ampliaci6 del cementiri. </span><span lang='EN-US'>32 </span><span lang='EN-US'>x </span><span lang='EN-US'>22 </span><span lang='EN-US'>cms. </span><span lang='EN-US'>2 </span><span lang='EN-US'>folis. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a.</span></span> <span lang='EN-US'>1806) <span>C</span><span>oncepte:</span> <em>Al </em>bisbat, reclamant una documentació. </span><span lang='EN-US'>32 x 22 cms. </span><span lang='EN-US'>1 </span><span lang='EN-US'>foli 463.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>182<span>3</span>) Concepte: Comunicació al bisbat d'una presa de possessió. 22 x 16 cms. 2</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>83<span>3</span>) Concepte: Comunicació al bisbat, infonnant d'una presa de possessió. 22 x 16</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>835) Concepte: Del prior de <span>T</span>errassa al bisbat, oposant-se a la construcció d'una</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>capella</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>a Matadepera. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>838) Concepte: De M<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>Fabregas, capellit de La Barata, demanant al bisbat que el rellevi del carrec per motius de salut. 22 x <span>1</span>6 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>842) Concepte: Del rector al bisbat, agraint el nou dest<span>í</span>. 22 x 16 cms. 2 fo<span>l</span>is.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>842) Concepte: Autorització del rector per cobrar una quantitat del bisbat. 22 x 16</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. 1842) Concepte: Al bisbat, sobre la tramesa de les circulars que envia. 22 x 16 cms.</span></span> <span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1842) Concepte: Del rector al bisbat, fent un repas de les seves activitats en</span></span> <span lang='EN-US'><span>diverses <span>parroquies</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span><span lang='EN-US'><span>22 x 16 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1846) Concepte: Del rector de </span></span><span lang='EN-US'><span>St. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>F</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>eliu</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>del Racó al bisbat, sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>l'administració </span></span><span lang='EN-US'><span>deis</span></span> <span lang='EN-US'><span>béns del rector de Matadepera, afectat d'epilepsia. <span>32</span> x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1848) <span>Concepte:</span> <span>De</span><span>l</span> rector de Rubí al bisbat, <span>renunciant</span> al nomenament <span>d'</span><span>e</span><span>conom</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>de Matadepera. <span>3</span><span>2</span> x 22 cms. 1foli</span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>849) Concept<span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Al bisbat, sobre uns incidents ocorreguts durant un enterrament.</span></span> <span lang='EN-US'><span>22 x 16 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. 1849) Concepte: De Mn. Josep Tort renunciant al nomenament del rector de</span></span> <span lang='EN-US'><span>Matadepera per raó de la seva avanc;ada edat. <span>32</span> x 22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1849) Concepte: Presa de possessió de <span>Mn</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>Salas</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x 22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>85<span>2</span>) Conc<span>e</span>pt<span>e</span>: D'uns v<span>e</span>ihs al bisbat, suplicant que els oficis religios<span>o</span></span></span><span lang='EN-US'><span>s <span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>e celebrin</span></span> <span lang='EN-US'><span>únicament a la parroquia </span></span><span lang='EN-US'><span><span>i</span></span></span><span lang='EN-US'><span>en </span></span><span lang='EN-US'><span>contra del trasllat d'aquesta. <span>3</span>2 x 22 cms. 6 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>852) Concepte: Estadística <span>1</span>853-5<span>7</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span>22 x <span>1</span>6 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>c</span></span></span><span lang='EN-US'><span>m<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 fol<span>i</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(</span></span></span><span lang='EN-US'><span>a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>857) Concepte: Comptes del culte. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 x 22 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span>4 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1860) Concepte: Plan<span>o</span><span>!</span>de l<span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span>es</span></span><span lang='EN-US'><span>glési<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>casa rectoral i terre<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>y</span></span></span><span lang='EN-US'><span>es an<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>e<span>x</span></span></span><span lang='EN-US'><span>es. 63 x 45 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>860) Concepte: D'uns prop<span>i</span>etaris de Matadepera al bisbat, sobre problemes de la</span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquia. 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>861) Concepte: Estadística. 43 x 31 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. <span>1</span>861) Concepte: Est<span>a</span>díst<span>i</span>ca 1839-60-61. <span>3</span>2 x 22 cms. <span>1</span><span>1</span>folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>863) Concepte: Certificació del rector </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>la parroquia. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. <span>1</span>863) Concepte: Inventari. 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. <span>1</span>864) Concepte: Estad<span>í</span>stica. 22 x 16 cms. <span>1</span>foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>186<span>4</span>) Concept<span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Expedient del nou cementiri. Observacions: PfünoL <span>3</span>2 x 22 cms.</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>11</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>864) Concepte: Estad<span>í</span>stica. 22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>865) Concepte: <em>Al </em>bisbat, comunicant la benedicció del nou cementiri. </span></span><span lang='EN-US'><span>22 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>6</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1866) Concepte: <span>Del</span> rector al bisbat, justi:ficant les seves <span>absenci</span><span>es</span> de la parroquia.</span></span> <span lang='EN-US'><span>22 x 16 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1867) Concepte: Del rector al bisbat, sobre els problemes de la capella del baró de</span></span> <span lang='EN-US'><span>La Llagosta. 22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. 1868) Concepte: De l'ajuntament al bisba, sobre la <span>cel</span><span>ebraci</span><span>ó</span> de la missa a <span>l</span><span>a</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquia. 22 x <span>1</span>6 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>869) Concept<span>e</span>: De l'ajuntament al bisbat, sobre la ce<span>l</span>ebració de les misses durant</span></span> <span lang='EN-US'><span>els dies de la <span>Festa</span> major. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span>16 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>870) Concepte: Estad<span>í</span>stica <span>1</span>868-69. 32 x 22 cms. <span>1</span>fol<span>i</span>.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. 1870) Concepte: Manifestant al bisbat la inexistencia de </span></span><span lang='EN-US'><span>clergues </span></span><span lang='EN-US'><span>regulars a la</span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquia. 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>6 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>87<span>1</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: </span></span><em><span lang='EN-US'><span>Al </span></span></em><span lang='EN-US'><span>bisbat, ind<span>i</span>cant que s'ha restablert el culte </span></span><span lang='EN-US'><span>al </span></span><span lang='EN-US'><span>temple de St.</span></span> <span lang='EN-US'><span>Lloren<; de Munt. 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>16 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>873) Concept<span>e</span>: Del rector al bisbat comunicant <span>l</span>a </span></span><span lang='EN-US'><span>seva absencia. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span>14 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>fo</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lis.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>875) Concepte: Del dega de </span></span><span lang='EN-US'><span><span>T</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>irassa </span></span><span lang='EN-US'><span>al bisbat, sobre la parroquia de Matadepera.</span></span> <span lang='EN-US'><span>28 x 22 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>folis</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>876) Concepte: Comunicac<span>i</span>ó al bisbat de la mort del rector jubilat de Matadepera,</span></span> <span lang='EN-US'><span>Mn. Mart<span>í</span>. 22 x <span>1</span>6 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1879) Concepte: Al bisbat, demanant una reducció de misses. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>88<span>1</span>) Concept<span>e</span>: Del rector al bisbat, demanant perrnís per traslladar-se a una casa</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>cedida</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>per l'ajuntament mentre duren les obres de la casa rectoral. 32 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>88<span>1</span>) Concepte: De l'ajuntament al bisbat sobre els pro<span>b</span><span>l</span>emes que ocasiona la</span></span> <span lang='EN-US'><span>construcció de <span>la</span> nova parroquia per l'assistencia religiosa al poble. 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>881) Conc<span>e</span>pt<span>e</span>. Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre la construcció de la nova parroquia. 22 x 16 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span> <span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>881) Concepte: De l'ajuntament al bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre les obres de la casa rectoral. 32 x </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'>22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>188<span>1</span>) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>env<span>i</span>ant <span>e</span>ls resultats de la Santa missió. 22 x 16 cms. 2</span></span></span></span></span></span> <span><span><span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1885) Concepte: D'Antoni Barata al bisbat, demanant el perrnís per construir u n</span></span> <span lang='EN-US'><span>panteó a la seva <span>masi</span><span>a.</span> 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>18<span>9</span>7) Epígraf: «St. Johan de Matadepera. Per M<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>Lloren Sal<span>l</span>en<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>»</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. <span>2</span>7 x <span>1</span>8 cms. 62 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1906) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>:</span></span><span lang='EN-US'><span><span>Al</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>bisbat, demanant el rector que nomeni un regent que el supleixi</span></span> <span lang='EN-US'><span>durant la seva malaltia. 32 x <span>2</span><span>2</span> cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1907) Concepte: Sobre l'ensenyament del <span>catecisme</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1910) Concepte: Constitució de l<span>a</span>junta parroquial <span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span>Acc<span>i</span>ó catolica.<span> 2</span>2 x <span>1</span>6 cms. 2 folis</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1914) Concepte: D'uns<span> ve</span><span>ihs</span> del <span>pob</span><span>l</span><span>e</span> al bisbat, demanant que obligui <span>al</span><span>rector</span> a no</span></span> <span lang='EN-US'><span>involucrar-se en les disputes internes existents en el consistori municipal. <span>3</span><span>2</span> x <span>22</span> cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1929) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>so<span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>·</span></span></span><span lang='EN-US'><span>licitant predicar <span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span>a </span></span><span lang='EN-US'><span>Santa missi<span>ó</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>foli<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span> <span lang='EN-US'><span>59 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>931) Concept<span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Sobre les opinions pol<span>í</span>tiques de la població. <span>1</span>6 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>10 cms. 2 folis.</span></span> </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>940) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>demanant un perm<span>í</span>s per temar. 23 x 16 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1940) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>so<span>l</span><span>·</span>licitant un pennís per tema<span>r</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>33 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span><span lang='EN-US'><span>3 cms. 2 foli<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>940) Concept<span>e</span>: Fundac<span>i</span>ó pia efectuada per M<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>Antoni Verg<span>é</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. 33 x 23 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1941) Concepte: Al bisbat, demanant el permís per beneir unes campanes. 33 x 23 cm. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a</span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>9<span>4</span>2) Concepte: Al bisbat, demanant una reducció de misses. 33 x 23 cms. 1 foli.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a</span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>942) Concepte: Al bisbat, demanant permís per tema<span>r</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>942) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>en so<span>l</span><span>·</span>licitud d'una actuació de misses. <span>3</span>2 x 22 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>fo</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>194<span>3</span>) Concepte: Al bisbat, demanant pem<span>ú</span>s per celebrar la missa en una capel<span>l</span>a</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>pública</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>33 x 23 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1943) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Al bisbat, demanant el permís per celebrar la missa a la capella de</span></span> <span lang='EN-US'><span>Can Badia. 33 x 23 cms. 1<span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>943) Concepte: Al bisbat, so<span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>·</span></span></span><span lang='EN-US'><span>licitant predicar la Santa missió. 33 x 23 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>943) Concepte: Al bisbat, demanant un permís per temar. 33 x 23 cms. 2 foli<span>s</span></span><span lang='EN-US'>.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>943) Concepte: Al bisbat, proposant uns nomenaments a la junta d'obres. 33 x 23 </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'>cms. 1 foli.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1944) Concepte: Al <span>bisbat</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>,</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>demanant un permís per temar. 33 x 23 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1944) Concepte: Escriptura de venda d'una casa, atorgada per <span>F</span>rancesc Arnau a</span></span> <span lang='EN-US'><span>favor de la parroquia de <span>Matadepera.</span> 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-<span>(a.</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>1945) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Al <span>bisbat</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>,</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>comunicant la reconstrucció total de <span>l'esglési</span><span>a</span> i casa</span></span> <span lang='EN-US'><span>rectoral. 22 x <span>1</span>6 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>3 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1945) Concepte: Escriptura de permuta d'una casa. 32 x 22 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>4 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(<span>a</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>19<span>4</span>5) Concept<span>e</span>: Escriptura d'una permut<span>a</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>32 x 22 cms. 8 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>945) Concepte: Constitució del Centre d<span>e</span>joves de la parroquia. <span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>x 22 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1946) <span>Conc</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>pte:</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>Al bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>sol-licitant un permís per temar. 34 x 24 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>folis.</span></span> </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1946) Concepte: Al bisbat, demanant un permís per temar. 32 x 22 cms. <span>1</span><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1947) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Escriptura de compra-venda d'un <span>terreny</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 5 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>19<span>4</span>8) Concepte: Del recto<span>r</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>Mn. Antoni Pascual Riera </span></span><span lang='EN-US'><span>al bisbat, </span></span><span lang='EN-US'><span>fent un resum de la</span></span> <span lang='EN-US'><span>seva </span></span><span lang='EN-US'><span><span>actuació</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>a la parroquia en ésser nomenat per un altre <span>destí</span><span>.</span> 17 x 13 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1948) Concepte: Documents referents a béns parroquials. 32 x 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 9 </span></span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1948) Concepte: Assumpte centre parroquial. <span>3</span><span>2</span> x 22 cms. 19 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1948) Concepte: Al bisbat, anunciant una presa de possessió. 22 x <span>1</span>6 cms.</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli. 84 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>948) Concepte: Comptes any 1948. 33 x 23 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1949) Concepte: Al bisbat, sobre un cens. <span>2</span>2 x <span>1</span>6 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>949) Concepte: Relació que Mn. Cot, rector de Matad<span>e</span>pera, presenta al Sr. bisbe</span></span> <span lang='EN-US'><span>de Barcelona. 32 x <span>2</span><span>2</span> cms. 19 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>949) Concepte: Resum fet per Mn. Antoni Pascual de la seva gestió quan estava</span></span> <span lang='EN-US'><span>encarregat de la parroquia. 28 x 22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>949) Concepte: Resum de les activitats parroquials del rector </span></span><span lang='EN-US'><span>sortin<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>Mn. Pascual.</span></span> <span lang='EN-US'><span>28 x 22 cms. 2 folis</span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1949) Concepte: Plan<span>o</span><span>!</span>de la casa del Sr. </span></span><span lang='EN-US'><span>Raurel<span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>que </span></span><span lang='EN-US'><span>demana </span></span><span lang='EN-US'><span>poder c<span>el</span>ebrar la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>missa al seu pretori</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x <span>22</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1949) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte. Al bisbat, proposant uns nomenaments per a la junta d'obres. 22 x</span></span> <span lang='EN-US'><span>16 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1949) Concepte: Al bisbat, <span>indicant</span> la inexistencia del llibre de confinnacions. 22 x</span></span> <span lang='EN-US'><span>16 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1949) Concepte. Al bisbat, so<span>l</span><span>·</span>licitant uns permisos de trinac<span>i</span>ó i binació. </span></span><span lang='EN-US'><span>34 x </span></span><span lang='EN-US'><span>24</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>95<span>1</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: </span></span><span lang='EN-US'><span>Renúncia de Mateu Tura del </span></span><span lang='EN-US'><span>carrec </span></span><span lang='EN-US'><span>que té a la junta d<span>'</span>obres de la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>parroquia. </span></span><span lang='EN-US'><span>21 x </span></span><span lang='EN-US'><span>18 cms. 5 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1950) Concepte. De Mn. Joan Dot al bisbat,<span> criticant</span> <span>l</span><span>a</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>gestió </span></span><span lang='EN-US'><span>del seu antecessor, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>Mn. Pascual. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>x 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 2 </span></span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>195<span>1</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concept<span>e</span><span>:</span>Estad<span>í</span>stica. </span></span><span lang='EN-US'><span>48 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1951) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Del rector </span></span><span lang='EN-US'><span>al </span></span><span lang='EN-US'><span>bisbat, </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>els </span></span><span lang='EN-US'><span>seus exercicis espirituals. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>6</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>1<span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: Assumptes </span></span><span lang='EN-US'><span>de la </span></span><span lang='EN-US'><span>parroquia, </span></span><span lang='EN-US'><span>pendents </span></span><span lang='EN-US'><span>de </span></span><span lang='EN-US'><span>resolució (centre</span></span> <span lang='EN-US'><span>parroqu<span>i</span>al </span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>Fundació </span></span><span lang='EN-US'><span>pía). </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>4 </span></span><span lang='EN-US'><span>foli<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: </span></span><span lang='EN-US'><span><span>C</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>essió</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>d'un terreny a la parroquia per </span></span><span lang='EN-US'><span>part </span></span><span lang='EN-US'><span>d</span></span><span lang='EN-US'><span>'Agus</span></span><span lang='EN-US'><span>tí Sola. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x 22</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: Acta de la Sala <span>d'Audiencia</span> del </span></span><span lang='EN-US'><span>bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span><span>so</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>bre</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>una finca de</span></span> <span lang='EN-US'><span>Matadepera </span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. 1952) Concepte: Al bisbat, demanant l'autorització per predicar la Santa missió. 33 x 23 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 1</span></span><span lang='EN-US'><span><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: Al bisbat, demanant un pernlÍs per temar. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1953) Concepte: De <span>Mi</span><span>quel</span> Vidal al bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span><span>reclamant</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>per la </span></span><span lang='EN-US'><span>venda </span></span><span lang='EN-US'><span><span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>un</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>terreny.</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>x 22 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1955) Concepte: Del bisbat, autoritzant </span></span><span lang='EN-US'><span><span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>a</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>com</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>pra</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>un</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>solar </span></span><span lang='EN-US'><span>per ampliar les</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>dependenci</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>es</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquials. 32 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>9</span></span></span><span lang='EN-US'><span>56) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Al bisbat, demanant la prorroga d'un perrnís de temar. 33 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>23</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Al bisbat, informant </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>la </span></span><span lang='EN-US'><span>Confinnació </span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>fectuada </span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>l mes de</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>novembre</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>16 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Del bisbat, autoritzant al rector una venda <span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>un</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>terreny. <span>32</span> x </span></span><span lang='EN-US'><span>22</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Full parroquial. <span>1</span>7 x 12 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Recordatori de <span>l</span><span>a</span> visita pastoral. 12 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>8 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1958) Concepte: Al bisbat, </span></span><span lang='EN-US'><span>so<span>l</span><span>·</span>licitant </span></span><span lang='EN-US'><span>poder </span></span><span lang='EN-US'><span>celebrar </span></span><span lang='EN-US'><span>una missa vespertina. 33 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>23 c</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>ms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1960) Concepte: Al <span>bisbat</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>demanant poder distribuir la </span></span><span lang='EN-US'><span>comunió </span></span><span lang='EN-US'><span>per la tarda. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x</span></span> <span lang='EN-US'><span>22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>196<span>2</span>) Con<span>c</span>ept<span>e</span>: De la Dirección Gen<span>e</span>ral de Bellas Artes al bisbat, aprovant unes</span></span> <span lang='EN-US'><span>obres <span>d</span><span>el</span> temple de Matadepera. <span>3</span><span>2</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>foli</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1971) Concepte: Comptes anys <span>1949-50-51-52-53-54-55</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>65-66-67-68-69-70.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>32</span></span></span></span></span> <span><span><span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 13fo</span></span><span lang='EN-US'><span>lis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1<span>9</span>7<span>9</span></span></span><span lang='EN-US'><span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Estadística. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span>14 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>98<span>4</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Festa </span></span><span lang='EN-US'><span>major 1984. 24 </span></span><span lang='EN-US'><span>x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>6</span></span></span><span lang='EN-US'><span>5 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'>- </span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>990) Concepte: </span><span lang='EN-US'>«Mn. </span><span lang='EN-US'>Jaurre Torres i Cuscó: rector de Matadepera </span><span lang='EN-US'>(1864-</span> <span lang='EN-US'>193<span>3</span>)». 24 x 27 </span><span lang='EN-US'>cms. 246 </span><span lang='EN-US'>folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span>(s.d.) </span><span lang='EN-US'>Concepte: Full del rector </span><span lang='EN-US'>contra </span><span lang='EN-US'>la blasfemia. </span><span lang='EN-US'>22 </span><span lang='EN-US'>x 16 cms. 1 foli.</span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(<span>s</span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span><span lang='EN-US'>d.) </span><span lang='EN-US'>Concept<span>e</span></span><span lang='EN-US'>: </span><span lang='EN-US'>Estadística anys <span>1</span>800-1801-<span>1</span>802 i 18<span>3</span>0-<span>1</span>831-<span>1</span>832. </span><span lang='EN-US'>22 x 16 </span><span lang='EN-US'>cm<span>s</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>2</span></span></span><span><span><span lang='EN-US'>folis.</span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span><span>(s.</span><span>d.)</span> Concepte: Sobre arxius <span>destruïts.</span> 14 x 10 cms. <span>1</span><span>foli.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(s.d.)</span></span> <span lang='EN-US'>Concepte: Al bisbat, demanant que agregui la rectori de Sant Lloren de Munt a la de Matadepera. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(s.d.)</span></span> <span lang='EN-US'>Concepte. Dades de les parroquies de Matadepera </span><span lang='EN-US'>i</span><span lang='EN-US'>Ullastrell. </span><span lang='EN-US'>32 x </span><span lang='EN-US'>22 cms. 4</span></span></span> <span><span><span lang='EN-US'>folis.</span></span></span></li> </ol> <p>A més a més existeix un inventari, en un foli (f292) que descriu el tresor desaparegut durant la guerra:</p> <p>- Copó de plata, barroc (amb les mides)</p> <p>- Calze tornejat - llautó mig daurat</p> <p>- Creu gòtica, nus recocó apetxinat amb fulles d'acant en els caires. Segle XVII.</p> <p>- Salpaser de plata de 36 cm</p> <p>- Encensers gòtics corrents de 23 cm</p> <p>- Veracreu de plata daurada amb peu d'ànec, cos de ferro i dues anses. Decoració trepanada en les vores i extrems de la creu plana (35 cm x 20 cm).</p> <p>- Candelers de plata, cos bombat de 46 cm.</p> <p>- Imatges de Sant Antoni i Sant Roc, barrocs 'boniquets'</p> <p>- Els restants altars nous.</p> <p> </p> <p>Recollides en el Novum Speculum III del Bisbat de TErrassa, hi ha informació hitòrica, bibliogràfica i documental de la parròquia de Sant Joan Matadepera, amb les resssenyes localitzades al Diplomatari de la Catedral de Barcelona, des de 1080 i les notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa des de l'any 1014. Del Monestir de Sant Llorenç del Munt es recopila informació des del 20 d'abril de l'any 966, en que Armenter feu llegats a St. Miqauel Arcàngel, Sta. Maria i St. Llorenç en la muntanya damunt de Terrassa (CArt. St. Cugat n. 203). També s'inclou informació de la capella de Santa Agnès des de l'11 de desembre de 1611.</p> <p>Finalment, hi ha les Visites Pastorals a la Diòcesi de Barcelona (1303-1939), recopilades per Josep M. Martí i Bonet. Les visites estan datades entre l'any 1379, 1403, 1413, 14?, 1446, 1447, 1484, 1500, 1508, 1513, 1549, 1555, 1562, 1567, 1574, 1580,1581,1584, 1586, 1588, 1591, 1592, 1593, 1594, 1597, 1601, 1602, 1605, 1606, 1607, 1608, 1611, 1612, 1615, 1623, 1627, 1628, 1635, 1662, 1677, 1683, 1684, 1688, 1726, 1736, 1740, 1744, 1758, 1777, 1785, 1815, 1851, 1887, 1893, 1852. A Sant Joan (nova església) s'esmenten les visites dels anys 1911, 1917, 1927, 1929.</p>	08120-447	Carrer del Bisbe, núm. 5 - Barcelona	<p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p>	41.5996800,2.0281800	419013	4605787		08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89443-adb-speculum-3-fols-307-312-copia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89443-adb-speculum-3-fols-307-312-copia-6.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2023-05-29 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		94\|98\|85	56	3.2	2484	40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89444	Col·lecció d'art de l'Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-2		XX-XXI		<p>Col·lecció d'obres d'art de l'Ajuntament de Matadepers. La majoria d'obres són quadres fets a l'oli o a l'aquarel·la. També hi ha llapis de grafit, acrílic, escultures i ceràmiques.<br /> <br /> Es troben repartits per diferents dependències municipals.</p>	08120-448	Plaça de l’Ajuntament, 1		41.5966821,2.0267382	418889	4605455		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			53	2.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89555	Corpus musical popular de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-musical-popular-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987). <em>Costumari català. El curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, SA, vol. I, pp. 326 i 327. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BOSCH, Marcel·lí, et alii (1982). Gegants: aportació de Matadepera al nostre folklore. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CASALS CANALIAS, Raimon (2017). Ball del tortell de Matadepera; dins Inventari de danses vives de Catalunya. Esbart Català de dansaires: </span></span><a href='http://dansesvives.cat/?q=node/4385'><span><span>http://dansesvives.cat/?q=node/4385</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 15 de gener de 2021].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLONGUERAS, Carles i TRULLÀS, Montse (ss.dd). <em>Ball de l’arbre de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MANYOSA I RIBATALLADA, Tomàs (2017). Les danses vives del Vallès; dins <em>El Vallès: festa, cultura popular i patrimoni cultural immaterial. Recull de ponències del IV Curs d'història del Vallès</em>. Sabadell: Ed. Fundació Bosch i Cardallach, pp. 131-159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RÍOS i MASANELL, Joan (2011). Un tortell per festejar; dins Vallesos 1, primavera-estiu 2011, </span></span><a href='https://vallesos.cat/1/carpeta/e453ba6a'><span><span>https://vallesos.cat/1/carpeta/e453ba6a</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 20 de gener de 2021].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>(2000). Gegants !! Terrassa – Matadepera. <a href='https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca'>https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca</a> [consulta realitzada el 26 de gener de 2021].</span></span></span></p>	XX-XXI		<p>A Matadepera existeix un important corpus musical de balls festius, sardanes i encàrrecs diversos que s'han fet amb motiu de clebracions locals. Algunes d'aquestes manifestacions es poden consultar individualment, però aquí s'ha volgut fer un petit recopilatori començant per la <em>Marxa de la Mola. </em>Es tracta d'una peça relativament nova obra de Jeroni Velasco, director de la banda de Matdepera. És un regal amb motiu del 30è aniversari de la Banda. La peça s'inspira en el camí d'ascens al cim de La Mola.</p> <p>Una altra peça d'aquest repertori és la <em>Bergler Polka</em>, basada en les melodies populars austríaques. Fou composada com a testimoni representatiu de l'agermanament entre els pobles de Matadepera i Mariapfarr. <span><span><span>Aquesta peça va ser un regal de la banda de Mariapfarr a la banda de Matadepera, la primera vegada que aquesta va anar a Mariapfarr. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball dels gegants, el Ball de l'arbre, el ball del Tortell i el Ball de la Baixada del Pi completarien aquest corpus. </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>El ball de l’arbre</em> de Matadepera va ser una peça recuperada pels grallers de Matadepera. Fou extreta del costumari del Joan Amades i actualment es balla al voltant del pi al finalitzar la cercavila del diumenge de sant Sebastià i té una forma de ball rodó. La coreografia original no es va poder recuperar, i actualment es balla amb la coreografia elaborada per Lluís Puig i Carles LLongueres.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>El ball de gegants</em> s'encarrega als compositors Joan Torroella i Joan Alavedra, molt interessant, però que és molt difícil de ballar amb els gegants. Musicalment és heterodoxa, doncs la melodia té 7 compassos en comptes de 8. Tot i així té trets interessants com l’itroït, que està extret dels goigs de sant Llorenç. Donada aquesta dificultat, un altre ball pels gegans fou composat pel mestre Cuenca, que porta per títol, <em>el ball del Llorenç i l'Agnès</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>La baixada del pi </em>ha estat una peça que s’ha fet composar entre la banda, la germandat i l’agrupació sardanista, amb l’objectiu d’omplir musicalment l’arribada del pi a la plaça. Aquesta composició consta de dues parts clarament diferenciades, una primera part de processó, amb un ritme lent, que acompanya la processó del pi en els seus últims metres fins a la plaça, i una segona part a ritme de rebatut molt més ràpida i alegre quan el pi ha arribat a la plaça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball del Tortell, </span></span></span><span><span><span><span><span>es balla en parella per les festes de Sant Sebastià, al voltant del 20 de maig. És una reinterpretació d’una dansa que antigament es ballava a la vila el dia de sant Sebastià i que té la particularitat que els que l'executen regalen, seguint una antiga tradició, un tortell a la parella que treuen a ballar. Actualment es conforma de tres balls vuitcentistes: un vals, un pas doble i un vals jota (Casals, 2017).</span></span></span></span></span></p>	08120-449	Matadepera		41.5968393,2.0264029	418861	4605473		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89555-0026648mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89555-153-concertbanda.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	62	4.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
89556	Contornat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/contornat	<p>ALFÖLDI, A. (1942/1943). Die Kontorniaten. Ein verkanntes Propagandamittel der stadtrömischen heidnischen Aristokratie in ibrem Kampfegegen das christliche Kaisertum. Budapest / Leipzing.</p> <p>ALFÖLDI, A.; ALFÖLDI, E. (1976/1990). Die Kontorniat Medallions, unter Mitwirkung on Curtius L. Clay. Berlin. New York. </p> <p><span><span><span><span>CANELA, Pere; FOLCH, Joaquim; MORET, Lourdes (2017). Un contornat amb iconografia circense procedent de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental), pp. 89 - 94. Tarraco Biennal. Actes del 3r congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses. Tarragona, 16-19 de novembre de 2016. Ed. Jordi López Vilar. Tarragona.</span></span></span></span></p> <p>DARDER, M. (1996). De nominibus equorum circensium. pars Occidentis, Barcelona.</p> <p> </p>	ÌV dC.		<p>Medalla moneti-forme, decicada al poeta augusteu, Quint Horaci Flac i a un cavall de curses. És de bronze, coneguda amb el nom de contornat degut al solc característic del contorn. La peça, encunyada, mesura 38'4 mm de diàmetre, per un pes de 28'2 grams. No presenta desgast. A l'anvers hi ha el bust d'una figura togada, jove, masculina, sense barba i amb el cabell curt. A la llegenda es pot llegir 'HORATIVS'. A la dreta del personatge hi ha un monograma 'PE' o 'PEL'incís a posteriori de l'encunyació que els autors de l'estudi proposen llegir-lo com a 'Palma et laurus', relacionat amb el bon auguri. </p> <p>Al revers, hi ha un cavall de curses, cofat amb una branca de llorer sobre la testa i cinta que el relacionen amb un cavall de curses. La cua nuada i recollida. Els guarniments visibles són la brida, el fre i el collar, amb una <em>phalera</em>. El seu palafrener el subjecta per la brida. Vesteix una túnica de màniga llarga i cinyell. També porta una corretja travessada i lligada dessota el braç esquerre. En el vestit s'hi distingueixen quatre motius decoratius circulars. A la llegenda es llegeix 'BALSAMVUS', que correspondria no al nom del palafrener sinó al cavall.. Exerg en blanc. La figura del cavall presenta un gran realisme anatòmic. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	08120-450	Camí de la Font de la Tartana / Carrer del Turó del Pujol , s/n.	<p>El contornat es localitzà l'any 2005 amb motiu d'una excavació d'urgència del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya en el jaciment tardoromà de Can Solà del Racó (Matadepera), dirigida per l'arqueòloga Lourdes Moret Pujol.</p> <p>La peça fou trobada en els nivells de farciment d'una fossa, on sembla que originàriament s'hi hauria assentat el contrapès d'una premsa, emprada, posteriorment, entre els segles V - VII dC., com a escombrera. El seu excepcional estat de conservació, testimonia que el seu propietari la preservà com un tresoret. </p> <p>Fou restaurada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i posteriorment traslladada al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona).</p> <p> </p>	41.6090773,2.0319110	419336	4606827	Entre 350 i 470 dC.	08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89556-contornat-50003-jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89556-contornat-50002-jpg.jpg	Legal i física	Romà	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Segons catàleg dels Alföldi, l'exemplar es correspon amb el contornat núm. 101 (del 101.1 al 101.9). Alfölfi defensava que aquest tipus de medalles s'obsequiaven amb motiu de l'Any Nou, que glorificaven el passat i la tradició romana, destacant els ludi, estretament relacionats amb la cultura pagana. Tal vegada es tractés d'entrades per al joc, fitxes de joc de taula, amulets o fins i tot medalles que es repartien als assistents als jocs. Podria estar relacionada amb la commemoració del naixement, la mort o la participació Quint Horaci en l'organització dels Ludi Saeculares de l'any 17 aC.	83	52	2.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:17
56741	Can Carreter o ca l'Abundàncies	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter-o-ca-labundancies	BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XII). Cal Carreter'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 14. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVII		Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants de poca pendent i carener perpendicular a la façana principal. Està coberta amb teules àrabs i acabada amb un petit ràfec, amb una sortida d'una sola filada de teules. La vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta. La façana principal, amb acabat arrebossat i pati al davant, té dues portalades d'accés. La situada en l'eix central de la casa (eix que marca el carener de la coberta), és l'entrada principal i segueix la tipologia d'arc de mig punt adovellat; en la clau de l'arc es conserva un escut. Les dovelles són de bella factura i mides considerables. L'altra porta d'accés és de tipologia d'arc rebaixat i segurament seria l'entrada al magatzem. Les finestres de la façana són rectangulars, de diferents mides, emmarcades amb motllures, amb brancals de carreus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. La situada en l'eix de la porta és la més gran i té gravat en la llinda l'anagrama de Crist. A la planta baixa es situa la cuina-saló i el magatzem, amb accessos independents. A la planta primera hi ha les habitacions i una petita terrassa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta.	08156-1	Camí Reial, 126, 08184 Palau-solità i Plegamans.	Probablement can Carreter va ser la casa pairal i primera residència del llinatge dels Plegamans. Després hi va residir el seu castlà, i posteriorment va ser la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta. Durant anys, va ser el lloc de reunió de les parròquies de Plegamans i Palau-solità. Segons fonts orals, s'hi havia reunit el 'comú' en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d'una porta que dona a les cambres interiors s'hi troba un escut d'època gòtica amb l'anagrama de Crist i, enfront d'aquest, una pedra amb l'àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia un dels símbols dels evangelistes, dels que només resta aquest. Mentre fou propietat del Marquès de Sentmenat, des de l'any 1610, la casa fou anomenada 'Can Bundanciès' ja que pel mig passava el rec gran. L'any 1933 la comprà Josep Nualart i Capella que amb el seu fill es dedicaren a fer carros, donant nom també a la casa. La casa ha estat reformada en algunes ocasions conservant però l'aspecte original. El cognom Plegamans es originari de Catalunya des d'antic. Així ho demostra la pàgina 219 de I'obra 'Trovas' de mossèn Jaume Febre, on també destaca el seu caire noble. El cognom va arribar a València en la conquesta de la ciutat per part de Jaume l. Una de les branques de la família barcelonina va residir a Palau.	41.5866600,2.1792600	431590	4604210		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-3.jpg	Legal	Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	94\|119	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56742	Ca l'Aiguader	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader-0	BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62.	XVIII		Masia formada per dues edificacions principals, d'èpoques diferents, i una sèrie de construccions annexes. La disposició dels cossos forma un pati central d'accés, on es conserva un pou d'aigua. L'edifici principal és de maçoneria de pedra de riu, que sembla ser anterior a la segona edificació, la qual presenta un acabat arrebossat. La masia mostra la tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa més dos pisos. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat, amb un escut en la clau de l'arc. El segon edifici presenta una tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa і pis. Es pot considerar que és d'estil noucentista. Tipològicament aquesta edificació pertany a les ampliacions o cases de nova planta lligades a les antigues masies, construïdes com a cases de segona residència (cases d'estiueig), però totalment deslligades de l'activitat agrícola. Originàriament, l'estructura de la masia i de les construccions antigues era de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La nova edificació, encara que ha aprofitat possiblement una part de murs existents de maçoneria, té les parets de maó. La coberta de l'edifici principal és una teulada inclinada a dues vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La coberta de l'edificació secundària és una coberta inclinada a quatre vessants, amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Les altres construccions annexes presenten cobertes inclinades fonamentalment d'una vessant, amb teula àrab. La façana de l'edifici principal és de maçoneria de pedres de riu lligades amb calç. Té un eix de simetria marcat per la porta d'accés, d'arc de mig punt adovellat amb un escut en la clau, per una finestra rectangular amb carreus de pedra a la planta primera, i per una finestra rectangular amb arc de maó pla a la planta segona. La façana està coronada amb un carener ondulant, on queden les restes d'algun tipus d'element decoratiu; un element esfèric, a l'eix central, i les restes d'un tipus de gerro, en els extrems, rematen la coberta. A la planta baixa s'obren tres portes; a la planta primera hi ha tres finestres amb llinda i ampit lleugerament decorat; i en el segon pis que correspon a les golfes, una sola finestra. Les façanes de l'edifici secundari són de maçoneria, en la planta baixa, i arrebossades en la planta primera. Tenen una composició d'obertures molt regular i pautada. Les obertures són majoritàriament rectangulars, molt uniformes i sense cap mena d'element decoratiu. A la façana lateral es troben dues arcades o finestrals de grans dimensions.	08156-2	Barri de Sant Roc	Aquesta masia va ser una granja lletera fins a l'any 1995-1996.	41.5969900,2.1686700	430718	4605366		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.01.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56743	Ca n'Arimon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narimon	BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop.	XV-XX		Masia formada per un conjunt d'edificis, envolada d'una tanca i de cossos auxiliars juxtaposats seguint el ritme del tancament. L'accés al camp es pot realitzar a través de dues portalades, ambdues d'arcs rebaixats i amb teuladetes a dues vessants, de teula àrab. Les portalades permeten l'accés des del pati interior, davant la façana principal, al camp, a l'era i al paller -en aquest últim cas, un edifici aïllat respecte de la masia-. Originàriament, l'estructura de l'edifici és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Dels dos edificis que conformen el conjunt, l'edifici corresponent a l'antiga masia, és de planta rectangular i es compon de planta baixa i pis. EI parament està realitzat amb pedres de riera i maó intercalat. AI costat de l'entrada principal es troba el pou, molt reformat. La banda de ponent està presidida per una galeria, a l'alçada del pis, a la que s'accedeix per una escala, a l'extrem esquerra de la façana. Es troba sostinguda per columnes de diferents tipologies (quadrangulars i circulars), realitzades amb pedra de riera i maó intercalat, amb estructura de bigues de fusta, i coberta de teula àrab (teula seca). També es diferencia, en el mur occidental, per uns arcs rebaixats que sostenen el pes de la galeria. L'estructura del paller és de murs portants de maçoneria de pedra de riu, amb pilar quadrat central de maó i forjat d'entrebigat de fusta. La teulada de l'edifici primigeni és a una vessant cap a migdia, realitzada amb teula àrab, i la de septentrió és a una altra vessant, a un nivell més baix. L'altre edifici, de l'any 1855, té la teulada a dues vessants amb poca inclinació, també amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Per contra, la coberta del paller és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a façana principal. La façana principal està presidida per la porta d'accés a la masia, en arc de mig punt adovellat per peces cairades d'obra cuita, i diverses finestres de mides diferents. En la part superior hi ha tres finestres; dues d'elles també emmarcades per maons, i la tercera amb l'ampit de pedra. Entre aquestes finestres destaca un rellotge de sol, actualment restaurat. A banda i banda de la porta d'accés, hi ha dues petites obertures i una finestra allargada a l'altra banda del pou. Una segona porta, més petita i d'arc rebaixat també de maó, dona accés a un magatzem. A l'esquerra d'aquesta, unes escales donen accés a la galeria, que es troba orientada a ponent.	08156-3	Camí de ca n'Arimon, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Es conserva un pergamí, datat de l'any 1429, en el que es fa referència a la donació de l'abat del monestir de Sant Cugat a Ramon Arimon, del mas Arimon. Dóna com a entrada dos sous i el pagament anual d'una quartera de blat, una de civada, un quart d'oli, un parell de capons i un altre de gallines i set diners. Ramon Arimon ja paga maridatge l'any 1427. L'any 1470 consta en un altre fogatge com Arimon; l'any 1497 com En Arimon; l'any 1515 com la casa de'n Arimon i l'any 1552 com el cap de casa Joan Arimon. No obstant, va perdre el nom dues vegades successives, l'any 1835 i el 1857. Adossada a aquesta primitiva masia, l'any 1855, es va construir un altre habitatge, de planta rectangular amb dos pisos, de disposició i tipologia totalment diferent.	41.5804000,2.1903300	432506	4603507	1429	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 1.02.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	93\|94\|98\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56744	Can Bisoli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bisoli	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIX		Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana principal. Té un petit paller que actualment fa de garatge. A la façana principal hi ha un rellotge de sol remodelat.	08156-4	C. Martí i Pol, 08184, Palau-solità i Plegamans (cantonada amb c. d'Abaix).		41.5781900,2.1779300	431470	4603271	1810	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56745	Can Boada Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-nou	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIX	Presenta modificacions que han desfigurat la masia original.	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta finestres rectangulars de diferents mides. Sobre la porta principal hi ha un balcó. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. A l'exterior, hi ha dues basses i un hort.	08156-5	C. dels Ferrers, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (costat intersecció av. Catalunya i C-155).		41.5698900,2.1826500	431855	4602346	1888	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56746	Can Boada Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-vell	AULADELL i MARQUÈS, J. (1992) 'Notes preliminars sobre la vil·la romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental'. Limes. Revista d'Arqueologia, nº 2. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de recerques arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XI-XX		Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i d'aspecte racional. En destaca un petit volum semicircular a la façana lateral esquerra, només en planta baixa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjat de volta catalana, a la planta baixa, i forjat d'entrebigat de fusta, a la planta pis. Ha estat objecte d'obres de rehabilitació que han reforçat l'estructura amb bigues metàl·liques. La coberta, de teula àrab і sense ràfec, està dividida en dues parts. La de la dreta és una coberta inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La de l'esquerra és inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. En la façana principal es disposen dues portes. La primera està formada per un arc rodó de mig punt adovellat amb maó; mentre que la segona porta està formada per un arc rebaixat, també adovellat amb maó. Les finestres, de diverses mides, són totes rectangulars o quadrades, emmarcades amb maó i col·locades a diferent alçades segons la necessitat de l'ús interior.	08156-6	Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	L'antic topònim Boada consta en un contracte de traspàs del Cartulari de Sant Cugat (Arxiu de la Corona d'Aragó), amb data del 3 d'abril del 955, on un tal Constantí fa donació d'un conreu de vinya propi de l'indret. En el mateix Cartulari, l'any 1071, l'Abat Andreu del Monestir de Sant Cugat fa donació d'un lot de terra, annexa a la Sagrera de Santa Margarida, a Bernat Ramon i a la seva esposa. D'aquests documents es desprèn la coneixença des de molt antic del mas de can Boada, i la seva producció agrícola. En el darrer document s'identifica la posició de can Boada com adjacent a una estrada que l'unia amb Mogoda, que podria correspondre a l'antiga via romana que, enllaçava 'Aquae Calidae' i 'Barcino', i que travessava l'antiga parròquia de Palau-solità. L'any 1991, durant les obres de restauració i condicionament de can Boada Vell es van detectar restes antigues. Les excavacions van permetre determinar l'existència d'una vil·la romana anterior a l'actual edificació.	41.5661300,2.1776000	431430	4601932		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	94\|98\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56747	Can Boter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-0	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XX	L'estructura original de la casa està desfigurada.	Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. La casa té dues portes oposades, situades a les seves dues façanes. Té una edificació adossada, de nova construcció.	08156-7	C. de Sant Lluís, 15, 08184, Palau-solità i Plegamans.		41.5861100,2.1809400	431729	4604148		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56748	Can Burguès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XX		Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Ha estat objecte de diverses obres i remodelacions, al llarg del temps, que han modificat la seva fesonimia original. L'estructura de murs portants és de maçoneria (pedra) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a dues vessants, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un portal rectangular, probablement modificat posteriorment, ja que devia tenir un arc rebaixat en el seu estat original. Les altres obertures són rectangulars i de diferents mides. Just a sobre hi ha un finestral rectangular.	08156-8	Ctra. C-155 Sabadell-Granollers, Km 6.7, 08184, Palau-solità i Plegamans.		41.5696300,2.1720800	430973	4602325		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56748-foto-08156-8-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.10.	119	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56749	Can Cerdà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda	BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VII). Can Cerdà'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 7. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XV		Masia de tipologia primigènia, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Actualment la distribució és diferent a l'original, ja que s'han habilitat espais que abans havien estat corrals i galliners per convertir-los en dependències noves i funcionals. Originàriament, és d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa, i forjats d'entrebigats de fusta, a la planta pis. El mur de façana és de parament fet amb pedres de riera -còdols- amb inclusió de maons. Destaca la portalada d'accés al pati que s'obre davant la façana principal. La porta és rectangular amb arc rebaixat de maó. Es troba coberta per una petita teulada, a dues vessants, de teules àrabs sobre embigat de fusta. Les cobertes de la casa són a dues vessants i teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que en la part superior contempla dues filades de teules amb finalitat decorativa, originant el doble ràfec. L'entrada principal, orientada a sud, és un arc de mig punt adovellat d'acurada factura, que sembla desplaçat per l'antiga existència d'un pou. L'obertura a l'esquerra de l'arc és de realització posterior. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents dimensions, algunes de les quals encara conserven l'emmarcament vist. També es conserva a la façana un rellotge de sol. En entrar a la casa, a mà dreta, hi ha una escala muntada sobre mig arc de pedra, que porta al pis de dalt. La planta baixa consta d'una gran sala, que comunica a mà dreta amb l'antiga cuina, on encara es pot apreciar on estava situada la gran campana de la seva llar de foc, i a mà esquerra les altres dependències, una de les quals devia ser el menjador. Davant la façana, s'obre un pati envoltat de cossos annexos dedicats a les necessitats agrícoles i ramaderes. Aquest pati té un accés de portalada rectangular, d'arc rebaixat, amb una teuladeta a dues vessants de teules àrabs. La seva fàbrica és de còdols, maó i alguna pedra cantonera. La casa, malgrat haver estat restaurada, conserva mostres evidents de la seva importància com a masia, una de les principals de Plegamans.	08156-9	Camí de Can Cerdà, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Can Cerdà és una de les poques famílies del municipi que ha conservat les arrels del seu llinatge, amb vint-i-dues generacions. L'ascendència Cerdà neix cap a l'any 1258 dins del manso l'Olzines. Amb els anys devien edificar aquesta masia, de la qual hi ha notícies documentals dels volts de l'any 1400, així com els censos de fogatges que daten del 1427, en els quals consta el cognom. Els anys 1427 i 1630 es casen dues pubilles dels Cerdà, primer Eulàlia Cerdà amb Pere Llobet i desprès, al 1630, una altra Eulàlia Cerdà amb Benet Congots. Els seus descendents barons van adoptar com a primer cognom el de Cerdà, per així poder conservar la línia directa de descendència.	41.5763200,2.1917700	432622	4603053		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-3.jpg	Legal	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.03.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56750	Can Cladelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cladelles	AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. DALMASES, N.; JOSE, A. (1984) Història de l'art català. L'art gòtic: segles XIV-XV. Barcelona: Edicions 62, p.311. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VI). Can Cladelles'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XV-XVI		Masia formada per un cos principal de planta quadrada, que consta de planta baixa, planta pis i golfes, i de diversos cossos de diferents èpoques, adossats a l'edifici principal. A la part davantera es situa la sala i la cuina, i a la part posterior el celler i l'espai destinat al cup del vi. Per la gran superfície d'ocupació de l'espai dedicat al cup del vi, al celler i als estables, cal deduir la gran extensió de terres que devia tenir la propietat. Originàriament, l'estructura és de murs portants de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta una distribució irregular d'obertures, amb la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat. En destaca una finestra d'estil gòtic i una altra petita de forma rectangular, emmarcada per quatre pedres, que sembla de la primera època de la masia. També es conserven, en força bon estat, altres elements ornamentals a les finestres, com la que presenta, a la part dreta i en l'angle superior, un cap ben definit d'un home d'aspecte nobiliari-senyorívol amb barba i bigoti molt ben treballats. En la part esquerra, el cap d'una dona amb un graciós pentinat. Es podria suposar que representen els pares, mentre que les testes que figuren en un segon pla, més tosques, podrien representar els fills. En la part superior de la mateixa finestra, hi ha una motllura d'ondulacions convexes, formant un arc en cresteria i, a sota, el relleu d'un escut sense cap inscripció històrica. En la part baixa de la finestra trobem un ampit ben treballat, sobre el qual descansen les triples columnes que, a banda i banda, pugen fins a la part superior emmarcant l'obertura de la finestra. L'altra finestra, sobre la porta d'entrada, presenta un marc de pedra ben treballada però amb la particularitat que la part dreta, formada per una petita motllura, no es correspon a l'altra banda de la finestra. L'estructura interior presenta una distribució comuna a moltes masies: una gran sala d'entrada amb una escala al fons, per a poder accedir al pis superior i a les golfes. A la part dreta, una porta d'accés a la gran cuina, aquesta dotada d'una gran campana per acollir la llar de foc. Suporta aquesta campana una gran biga de fusta, ennegrida pel temps, que va de banda a banda. Sobre la cuina i en la part de la façana s'ha descobert una petita finestra, que sembla ser de la primera època, de forma rectangular i emmarcada per quatre pedres. Aquesta està tapiada perquè coincideix per la part interior amb el tiratge de la xemeneia d'un forn de pa.	08156-10	Camí de Santa Magdalena, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de l'any 1250, en la qual un tal Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. En els fogatges de l'any 1515 de la Vegueria de Barcelona i del terme de Plegamans i Palau-solità, consta un tal Pere Cladelles. Si bé la masia és en el seu inici del segle XIII, l'edifici que es conserva actualment podría considerar-se dels segles XV i XVI. Així doncs, la primitiva masia devia ser objecte de moltes reformes o millores en aquests segles, als que corresponen els elements escultòrics d'una de les finestres de la façana principal d'estil tardo gòtica, amb inclusió d'elements italianitzants (finestra que es troba a nivell del primer pis i a la part esquerra i que devia ser la que donava llum a la cambra principal de la casa).	41.5820900,2.1695500	430776	4603711		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	93\|94\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56751	Can Cortès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortes	BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62.	XVI-XVII	Ha estat recentment restaurada.	Masia de disposició tipològica basilical, amb el cos central més elevat que els laterals. Edifici de planta rectangular compost per planta baixa, planta pis i golfes. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és de teula àrab amb carener central i perpendicular a la façana. Hi ha un petit ràfec compost per dues filades de teules. A la part baixa hi ha dos portals d'arc rodó de mig punt adovellats. Les finestres són de forma rectangular i de diferents mides, així com les seves llindes i ampits, treballats amb diferents motius decoratius. La finestra de l'esquerra és més petita i estreta i no té ampit. La llinda treballada representa tres petits arcs, a l'estil d'una finestra coronella, encara que li manquen les columnes de separació. S'hi aprecia una motllura de la imposta. Les golfes conserven un element on es penjava la corriola per a pujar fardells i una finestra emmarcada i amb ampit. Actualment, l'interior difereix de l'estat original ja que ha estat restaurada i s'ha adaptat al seu ús actual.	08156-11	Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Segons les datacions de les llindes es poden establir alguns criteris sobre la història de la masia. D'una banda, a la llinda d'una de les finestres centrals (finestra dreta del primer pis) hi ha un medalló en relleu representant un escut amb una flor de lis i dues armes creuades amb la data 1678; i per l'altra, a la finestra del segon pis hi ha la data 1702, amb el nom del propietari Jeroni Cortès. va ser objecte d'una remodelació important entre els anys 1990 i 1992. Abans de la restauració, hi havia un mur de còdols i roure que envoltava el pati davanter de la casa, amb una portalada rectangular sota d'una porxada de dues vessants.	41.5838000,2.1796500	431619	4603893		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	J. Vicens/M. Blanco/ V. Cepero/ X. Menéndez	Can Cortés és una masia del segle XVII protegida com a BCIL, que als anys 1990-92 fou rehabilitada per l'ajuntament mitjançant una escola taller finançada pel FSE. Actualment, a més de la sala, a la planta baixa, destinada a dipòsit de la col·lecció parroquial, Can Cortés hostatja: la biblioteca municipal al 1er pis (183 m2 útils; 12.500 documents); l'Esplai dels avis (planta baixa); diferents sales de tallers i una sala d'actes; oficines dels serveis municipals de cultura i del servei de català: i uns espais destinats a entitats (un parell de despatxos, sala de juntes, vitrines amb trofeus...).	119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56752	Can Duran, masia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-masia	BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011). Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985). El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop.	XV-XVI		Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta la clàssica entrada precedida d'un pati, al que s'accedeix per un gran portal adovellat i cobert amb una porxada amb coberta de teules. El conjunt de la masia té elements que es trobaven a les masies fortificades, com per exemple la torreta de vigilància. En aquest àmbit hi ha diferents construccions, la cambreta on vivien els mossos amb portes d'arc rebaixat, el portal original (amb forats en la part superior com a sistema de defensa) i el cub. També es conserva l'era i el paller en molt bon estat. El conjunt de la masia es pot situar dins d'un estil gòtic tardà. Originàriament, l'estructura era de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Actualment, aquesta masia ha estat recuperada respectant la tipologia original i obeint a la tècnica constructiva de l'època. La coberta és a dues vessants realitzada amb teula àrab, carener perpendicular a la façana i doble ràfec. En el carener s'hi pot trobar un detall ornamental, realitzat amb fragments de teula representant el cap d'un drac. La façana principal de la casa, orientada cap a migdia, té el seu parament de pedra sense escairar. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellada i en bon estat de conservació, és al centre de la façana i sota, hi ha una finestra rectangular, en la llinda de la qual hi ha un treball d'escultura que representa dos lleons rampats sostenint un escut. En els dos extrems inferiors del final de la motllura que envolta el conjunt, s'hi troben dues petites figures. La finestra de la dreta, igualment rectangular, té la llinda i els laterals treballats. El conjunt compta amb una elaborada cresteria motllurada i amb una parella d'àngels que sostenen un escut. Dos caps ben esculturats fan de mènsula. Formant part de l'emmarcament de la finestra, hi ha dues columnes que comencen amb la figura d'un cap i acaben en la base formant un feix motllurat amb estries. Sota l'ampit hi ha dos detalls florals en forma de roseta i al mig un petit cap. Les altres finestres no tenen gaire interès, però presenten bon estat de conservació. A l'interior hi ha una gran sala, que comunica per la part esquerra amb la cuina i per la dreta amb el menjador. També a la dreta comencen els graons de l'escala que porta al pis (antigament de tram recte), on hi ha una gran sala amb els seus corresponents dormitoris. Al fons de l'entrada hi ha una porta adovellada que comunica amb l'antic celler, i a mà dreta, amb un desnivell del terra, l'entrada a la cavallerissa. Cal destacar que al mig d'aquesta sala hi ha un gran arc de pedra que ajuda al sosteniment de l'embigat central del pis. A l'esquerra de la planta baixa es troba la cuina amb tots els seus components antics i, al fons, la gran campana que empara la llar de foc, i en un racó el lloc on feien el lleixiu. A l'esquerra de la llar de foc hi ha un forn de pa petit i, al costat, la porta que comunica amb el pastador, on es conserva la pastera i el forn de pa més gran.	08156-12	Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant del cementiri).	Es considera que la masia de Can Duran és dels segle XV-XVI. La família Duran és una de les més antigues del terme; ja que, en el fogatge de 1470 ja hi trobem el cognom Duran, que es repeteix en un altre del any 1515. La propietat ha estat de la família Duran fins fa pocs anys. Els seus propietaris actuals, la família Estrada, han convertit el conjunt de la masia en un restaurant, però conservant tots els seus elements arquitectònics. En una d'aquestes restauracions es va descobrir la porta adovellada que comunicava amb el celler. Com a detall d'interès, davant de l'era hi ha la pallissa i la seva columna central, que sosté la biga principal de la coberta, és de pedra i té forma cilíndrica, com les que trobem en d'altres masies properes. Es diu que a can Duran s'enfornava pa per vendre a d'altres cases de la rodalia. Anys després, quan ja no havia de produir per altres cases, van construir el forn més petit. Uns rajols en el sostre del celler indiquen el nom 'B. Maria' i l'any 1885. També es conserven estris de cuina de coure de l'hotel Ritz de Barcelona.	41.5890600,2.1620600	430159	4604491		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.04.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	93\|94\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56753	Can Falguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falguera-0	BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. CIRICI, A; GUMÍ, J. (1979) L'art gòtic català: l'arquitectura als segles XV i XVI. Barcelona: Edicions 62, p. 300. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62.	XIV-XX	Ha estat objecte, recentment, d'obres de rehabilitació integral.	Es tracta d'una masia de tipologia primigènia catalana, amb edificis annexos de diferents èpoques. Aquesta construcció ha sofert moltes modificacions del seu aspecte original, al llarg de la seva història. La més important, que en definitiva ha donat l'aspecte actual de fortificació de la façana, és la de 1920. L'edifici principal és de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes. La tipologia de la casa és la típica de la contrada: teulada a dues vessants, parament de còdols de riera a la part baixa, continuant amb totxo i arrebossat. Es conserva la façana principal força ornamentada, que és testimoni de l'època d'esplendor en que va ser construïda. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana, realitzat amb teula àrab. La façana principal és de l'any1920, obra de Josep Maria Falguera, modificant així la tipologia de dues vessants i adquirint elements modernistes i noucentistes en la seva arquitectura. EI cos central, afegit posteriorment, sobresurt dels laterals i acaba amb una disposició de merlets. En aquest es troba la porta d'arc de mig punt adovellada, on en la clau es conserva l'escut de la família Falguera, i una finestra motllurada. Amb la nova obra la casa adquirí cert aire de fortalesa, amb pilastres que emmarquen el cos central, des de la planta baixa fins el primer pis, unificant el conjunt. Sota la decoració del coronament hi ha una falsa galeria de set petites arcuacions, totes cegues, excepte la central. Presenta obertures de variades tipologies. A la part esquerra de la façana, al nivell del primer pis, hi ha una finestra rectangular, allargada i possiblement de tipus coronella, tot i que manca la columneta que la dividiria en dues; està formada per dos arquets amb decoració gòtica, de tipologia propera a l'arc conopial o flamíger, amb traceria molt mal conservada. Les motllures que dibuixen els arquets es perllonguen als brancals en forma de primes columnetes adossades, de caràcter decoratiu. L'ampit es presenta en lleuger voladís, amb motllures. La distribució és l'habitual de les masies de la zona: planta baixa amb menjador i estança per guardar la farina, cuina i cort de porcs. Sota la cuina es trobava el celler i una escala de cargol donava l'accés al primer pis. En el primer pis hi havia una zona reservada pels masovers i el pastor, amb quatre habitacions. La distribució del primer pis seguia l'estructura de la planta baixa, amb una gran sala central que feia de distribuïdor. Sobre la llinda motllurada de la porta d'entrada d'una de les habitacions del primer pis, entrant a la sala central a mà esquerra, es troba un escut del segle XVII-XIX, d'estil popular. És quadrat, lleugerament puntegut en la base. En el camper es diferencien les armes dels Falguera: or amb tres mates de falguera, de sinople no aterrassat. Sobre les falgueres s'hi troben tres abelles. A l'exterior, casc descansant a la vora superior en posició de perfil, dextrat i amb reixat; al voltant i emmarcant l'escut, un llambrequí en bandes de la tela retallada en forma de fulles d'acant que adornen el casc caient pel seu costat i pel de l'escut.	08156-13	A sobre la cruïlla dels Carrer Major, Drecera i Can Mas (Barri de Can Falguera)	El llinatge dels 'Falguera' o 'Folguera' consta en els cens realitzats per maridatge a la parròquia de Sant Genís de Plegamans del segle XIV. Un dels Falguera o Folguera figura en un dels nomenaments del batlle del dia 27 de febrer de l'any 1440: Bernat Falguera. La façana es modificà l'any 1920 degut a que el darrer propietari Falguera contreia matrimoni.	41.5962500,2.1898000	432478	4605267		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Can Falguera és un equipament municipal cultural. Estarà especialitzada com a taller i exhibició d'espectacles de titelles, i també com a lloc de magatzem i seu dels geganters i la colla de diables i locals per l'AAVV.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	93\|94\|98\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56754	Can Gordi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi	BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop.	XVI/XX		Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Formava part d'un conjunt d'edificis dels que es conserven l'era i el paller. Ha estat objecte de moltes modificacions i ampliacions al llarg del temps i, actualment, es fa difícil identificar la seva estructura original. És d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta, tant l'edifici principal com el paller. La coberta de l'edifici principal és de quatre vessants amb poca inclinació, amb teula àrab. La coberta del paller és inclinada, de dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici principal, malgrat les restauracions, es conserven les obertures originals. En la façana principal destaquen la porta d'accés, adovellada i amb un escut a la clau, i una finestra situada a sobre d'aquesta presentant també un escut al centre de la seva llinda, així com els dos arcs de mig punt adovellats, que donen accés a l'escala de l'edifici. Entre la planta baixa i la planta primera hi ha una composició i ordre de les obertures, ja que totes es situen alineades. La planta segona (nivell de golfes) es diferencia de les altres dues, ja que es composa d'un seguit de finestres d'arc de mig punt de petites dimensions, creant una galeria, sense cap correspondència amb les plantes inferiors. Les façanes de l'edifici principal s'han arrebossat, modificant el seu aspecte original, exceptuant els emmarcaments de les obertures i un sòcol fet de pedra irregular. Remata la façana un ràfec que, al voladís, és força pronunciat. El paller o edificació annexa (antigament lligada a l'activitat agrícola) és un cos aïllat respecte a la masia. La fàbrica dels murs és de còdols amb una base de pedres més grans.	08156-14	Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184, Palau-solità i Plegamans.	La part més antiga de la masia correspon possiblement als segles XVI-XVII. Posteriorment, s'han anat realitzant moltes intervencions, canviant el seu aspecte original. L'última intervenció important, la qual va transformar totalment la seva fisonomia, i que és en definitiva la que ha donat l'aspecte actual del conjunt, és de principis del segle XX, conseqüència de l'activitat que va desenvolupar el Patronat de les Llibertats, dirigida per Josep Pedragosa. A l'interior de la casa hi ha una columna que té gravada la data 1594, i a fora una pedra corresponent a una ampliació amb la inscripció 1629. Sembla que l'edifici del paller fou refet en la data que figura gravada a la façana principal, 1856, sobre la ceràmica al·lusiva a Sant Antoni Abad. Aquestes dades ratifiquen l'origen i les intervencions posteriors d'aquesta masia. A meitat del segle XIX, quan la família que li donà el nom s'extingí, fou venuda en dues ocasions. Posteriorment, cap a l'any 1912 el Patronat de Llibertat, que estava dirigit pel mossèn Josep Pedragosa, la va adquirir. L'administració en els seus inicis corresponia al Rector de Plegamans, mossèn Jaume Vendrell, després s'encarregà un director tècnic, Àngel Grau. Cap a l'any 1920 administrà la finca Ramon Albó, destinant el seu ús a la protecció de la infància, i és quan es començà a denominar La Granja. Actualment es destina com a centre educatiu, i es troba sota la Protecció del Menor de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i és el Centre Educatiu els Castanyers.	41.5851300,2.1845000	432025	4604036		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-3.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Renaixement\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	92\|94\|95\|98\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56755	Can Grau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-1	AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA I GINÉ, M. 'Les masies (X). Can Grau'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XV-XVI/XX		Edifici de nova construcció sobre els fonaments d'una antiga masia. Consta de planta baixa i planta pis. En l'actualitat, de la masia original només es conserven alguns elements a mode de recordatori en la façana principal i possiblement alguns murs de pedra. L'estructura original és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La teulada és d'escassa inclinació, amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Actualment, les façanes no guarden l'aspecte original: s'han arrebossat i pintat d'un color terròs, però s'ha deixat una franja per la part baixa a mode de sòcol de pedra, possiblement com a recordatori de l'antiga construcció. Les obertures són totes d'una gran senzillesa. En la façana principal, la porta d'accés rectangular conserva els brancals originals, així com la llinda de fusta. La finestra que es troba sobre la planta pis també conserva l'adovellat de pedra (és l'únic element original que es conserva en perfecte estat). Les altres obertures, tant de la façana principal com de les façanes laterals, són totalment noves i de mides diverses.	08156-15	C. dels Joiers, 21, 08184, Palau-solità i Plegamans (Würth. Polígon Boada Vell).	En el fogatge de Palau de l'any 1515 ja hi consta el cognom Grau. L'any 1552 s'esmenta el cognom en un llistat de noms de caps de casa L'actual construcció és totalment nova, ja que fa pocs anys es va realitzar una reconstrucció total de l'antiga masia per trobar-se en molt mal estat de conservació. Només la finestra que es troba a la façana principal, i les restes de pedra de la porta d'entrada són originals de la masia enderrocada. Actualment aquesta masia és propietat de l'Ajuntament, i es troba en concessió administrativa a favor de l'empresa Würth.	41.5570900,2.1788700	431526	4600928		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	98\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56756	Can Joan Sastre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-sastre	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIX		Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La teulada és de dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i carener perpendicular a la façana principal. La casa va ser remodelada l'any 1930 i la porta i les finestres són de factura contemporània.	08156-16	C. de Sant Isidre, 16, 08184, Palau-solità i Plegamans.	La casa va ser remodelada possiblement l'any 1933, ja que hi ha una inscripció a la façana amb aquesta data. Consta en un testament de fa uns dos-cents anys. El nom de Sastre prové de l'ofici d'un propietari anterior.	41.5756800,2.1780600	431478	4602992	1875	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56757	Can Maiol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol	BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62.	XVI-XVII	És necessària una restauració integral del conjunt.	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Forma part d'un conjunt de construccions i actualment mostra l'aspecte de les reformes de les que va ser objecte al segle XVIII. A la planta baixa hi ha un portal d'entrada rectangular i una finestra rectangular a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. En aquest nivell, hi ha una prolongació a cada costat amb una utilitat agrícola, i en la seva part superior forma sengles terrats descoberts: el de l'esquerra molt més gran i amb barana de pedra. La construcció annexa a la masia (nau) de planta rectangular i dos pisos, té en el pis superior una galeria d'arcuacions de mig punt, obertes al pati de la masia, que aguanten un entaulament llis, i el seu interior està cobert (planta pis) per una estructura d'encavallades de fusta. En aquesta construcció destaca un torreó de vigilància en l'angle de la façana posterior. Finalment, el conjunt de construccions que formen la masia està tancat per un mur, amb una portalada coberta amb teula àrab a dues vessants i voladís pronunciat, que delimita el pati interior del conjunt. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçonaria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta de l'edifici principal és d'escassa inclinació, realitzada amb teula àrab a dos aiguavessos i amb el carener perpendicular а la façana. En canvi la de l'edifici annex (nau) és inclinada i de teula àrab a dues vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. La coberta d'aquest volum està realitzada amb la tècnica de la teula seca, i amb una estructura d'encavallades de fusta. La façana, modificada al segle XVIII, és completament simètrica. En el cos central hi ha la porta amb arc rebaixat, que segueix l'eix vertical amb una obertura en el segon pis més gran que les laterals. A banda i banda de la porta d'accés a la masia, hi ha dues finestres idèntiques, així com les que segueixen el seu eix vertical en el segon pis, més petites que les de la planta baixa. Totes les finestres tenen un emmarcament pla. Destaca la galeria de set obertures dividides per columnes situada en el primer pis, de diferents alçades, que donen el resultat visual de merlets. La façana està coronada per una motllura de pedra discontínua, més elevada en el cos central i on s'hi troba un element decoratiu de pedra, que provoca que visualment sembli que l'edifici sigui de coberta plana. La façana principal de l'edifici annex té actualment un acabat d'arrebossat pintat de to vermellós. Es compon d'obertures en planta baixa de diverses mides i estils. Destaquen dues grans obertures amb arc de mig punt, a la part esquerra de l'edifici. La planta primera es compon d'una sèrie d'arcades de mig punt a mode de galeria. Les façanes laterals i posterior conserven l'acabat de maçoneria de pedra. A la façana posterior hi ha petites obertures quadrades, situades de forma pautada i regular. A la façana lateral destaca la presència d'una torreta de vigilància a l'angle de l'edifici. Actualment, l'interior de l'edifici principal està restaurat, però possiblement no es realitza el manteniment oportú, ja que el seu estat de conservació podria ser molt millor. Sembla que no conserva cap element original. L'edifici annex és buit, i a l'interior es troba en estat força ruïnós.	08156-17	Av. Montseny, 7, 08184 Palau-solità i Plegamans.	El conjunt de la masia ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps. Les parts més antigues que es conserven podrien correspondre als segles XVI i XVI, però la imatge fonamentalment del conjunt és el resultat de les reformes realitzades en el segle XVIII, i d'altres posteriors.	41.5718400,2.1838200	431954	4602561		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.12.Actualment és la seu del Campus arqueològic de la Fundació Clos.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56758	Can Malla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malla-1	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (IV). Can Malla'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 4. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVIII	Recentment rehabilitada.	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Ha estat ampliada i modificada al llarg del temps, però conserva l'estil original. L'estructura és de murs portant de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta, de poca inclinació, és de dues vessants realitzada amb teula àrab i carener perpendicular a la façana. L'accés principal a la masia és un arc mínimament rebaixat, que es troba a l'eix vertical, que forma conjuntament amb el balcó i el carener de la coberta. A banda i banda de la porta principal, hi ha dues finestres, i en el segon pis, unes altres dues de major grandària, disposades totes elles seguint l'eix de simetria compositiva de la façana. La simetria de la façana queda modificada degut a la construcció annexa, possiblement adossada posteriorment, que s'utilitzava per a usos agrícoles. Al costat del balcó del primer pis hi ha un antic rellotge de sol, recentment restaurat. La façana principal té un acabat arrebossat. Les façanes laterals i posterior conserven l'acabat de maçoneria de pedra, amb obertures principalment rectangulars i amb arcs de maó a plec de llibre. A la façana lateral esquerra, encara es conserva la porta corredissa que donava accés al porxo. La masia tenia una distribució interior molt típica de la clàssica masia catalana, amb l'entrada principal que comunica amb la cuina, a l'esquerra, i amb el menjador, a la dreta. Al fons, l'escala d'accés al pis de dalt, on es trobaven tres dormitoris i el graner, tots comunicats amb la saleta on hi havia un petit balcó. A la part baixa i sota l'escala, hi ha una porta que donava a fora al darrera de la casa, on hi havia una comuna. En el costat esquerra, una porta donava pas a la cort del cavall. Curiosament, el cavall entrava pel portal principal, i travessant la sala, passava a la seva cort. Enfront de la porta de l'estable, n'hi ha una altra que comunicava amb el celler. El aquest lloc hi havia un gran cup per al vi; també hi havia hagut una premsa muntada damunt d'una pedra de grans dimensions.	08156-18	C. de Dalt, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	La masia va ser construïda cap l'any 1770 per Anton Malla. Es conserven molts documents que formen part de la història de la casa, un dels més antics és el pagament del cens de l'any 1786. Actualment està cedit a l'Associació de Pessebristes. A la planta baixa s'hi realitzen tallers de pessebrisme i l'exposició anual de pessebres populars i diorames.	41.5949700,2.1797900	431643	4605133	1770	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56758-foto-08156-18-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56758-foto-08156-18-2.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	A can Malla es custodia la col·lecció de pessebres de la l'Associació de Pessebristes de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat	119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56759	Bosc de can Sors i can Duran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-sors-i-can-duran	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.		El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent.	Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es té coneixement a través de notícies orals sobre diverses troballes de materials antics, de cronologia indeterminada. Es desconeix la seva tipologia i el seu estat de conservació, pel que només una intervenció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de dades més precises.	08156-19	Bosc de can Duran		41.5904700,2.1572600	429760	4604651		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56759-foto-08156-19-2.jpg	Legal	Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2023-08-02 00:00:00	Virgínia Cepero González	Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	80	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56760	Can Padró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro	BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XV). Can Padró'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 17. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIV-XIX		Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa, però no es pot saber del cert, ja que ha estat sotmesa a evidents modificacions de l'estructura original, i s'ha ampliat amb diversos cossos annexos de diferents èpoques. No obstant, es conserva l'entrada porxada de dues vessants i la tanca de l'antiga masia. L'estructura originaria és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta del volum principal és inclinada a quatre vessants, amb teula àrab i amb un ràfec de gran voladís sostingut per permòdols. Del centre sobresurt una torre quadrangular coronada per una balustrada de pedra, amb elements decoratius a cada angle. Els altres volums també consten de cobertes de teula àrab, a una o dues vessants. Les façanes principals (sud i oest) del volum principal són les que han patit més modificacions respecte a l'original (finals del segle XIX), i són les que donen fonamentalment la imatge més característica del conjunt. Les dues presenten una disposició simètrica dels elements, en tots els nivells. En la façana sud hi ha, en la planta baixa , el portal d'entrada rectangular amb finestres a cada costat. AI primer pis hi ha tres balcons, amb baranes de ferro forjat i treballat. Igualment en el segon pis hi ha tres obertures just en l'eix de les inferiors, però més petites. Entre el primer pis i el segon hi ha un rellotge de sol de ceràmica recuperat. En la façana oest hi ha, en la planta baixa, una porta secundària de l'habitatge, precedida per una porxada amb obertures amb arcs de mig punt rebaixats, que crea una terrassa al primer pis, amb barana de balustres. En el primer pis i segon es disposen les obertures ordenadament, en tres faixes verticals. La resta de façanes, tant de l'edifici principal com de la masia original, presenten una disposició totalment anàrquica de les obertures, del tipus i de les dimensions d'aquestes. L'acabat del mur i de les façanes és arrebossat, i de pedra en els casos que aquest s'ha desprès.	08156-20	Camí de Can Padró, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	La casa va ser fundada a principis del segle XIV, i ha estat habitada sempre per la mateixa família. És una de las cases més importants del municipi i del Vallès. L'any 1366 i el 1398, en Jaume Padró feu un donatiu al rector de Plegamans. En els fogatges de Plegamans i Palau-solità de 1470, consta 'En Padró'; al de 1497 i al de 1515, un tal Joan Padró, i en 1552 l'Anton Padró. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa.	41.5890900,2.1815100	431780	4604478		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	93\|94\|98\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56761	Can Patà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pata	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIX		Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. A la façana principal hi ha un portal i tres finestres rectangulars adovellades.	08156-21	C. de Sant Joan, 98, 08184, Palau-solità i Plegamans.		41.5747900,2.1798400	431626	4602892		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56762	Can Puigoriol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigoriol	BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Puig-Oriol'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIII-XVI	Les façanes presenten esquerdes i humitats.	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Al llarg del temps, s'ha anat ampliant amb noves dependències i s'han fet modificacions del volum original, com l'enlairament de dos pisos del sostre per la part esquerra i la modificació de l'interior. AI costat de la masia hi ha el magatzem, on s'observen dos estils constructius molt diferents, tant a nivell compositiu com pels materials emprats. L'estructura de la masia és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. L'estructura del magatzem i annexos és de murs de maó massís i d'encavallades i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb la vessant esquerra partida per un volum construït posteriorment de més alçada. EI ràfec és de dues filades de teules. La façana principal, orientada a migdia, presenta el típic frontal de les masies de la comarca. En la façana principal, la porta d'entrada presenta un arc de mig punt adovellat. Al primer pis s'hi troben quatre obertures, dues de les quals presenten un tractament decoratiu: un acurat treball de l'intradós, format per arcs motllurats de tipus lobulat i motius de decoració d'estil gòtic. La finestra que es troba al damunt del portal presenta, als extrems de la traceria lobulada, dos petits caps esculpits, així com elements florals en forma de rosetes a la imposta. L'altre finestra, situada a la dreta de la primera, presenta elements decoratius de caràcter floral, esculpits a les mateixes traceries, i a les impostes de nou rosetes a més a més de dos caps d'un gran relleu, juntament amb representacions d'animals que semblen gossos. A sobre d'aquesta finestra es troba representat un Oriol (ocell). Aquesta figuració podria informar, d'una banda el tipus d'ocell que habita als boscos dels voltants i d'altra banda el cognom dels habitants de la casa. Les façanes del magatzem són de maçoneria de maó. Destaca l'entrada principal, amb un gran arc rebaixat. Al costat s'observen altres portes secundàries, més petites però també amb arc rebaixat. Es disposen finestres en planta baixa i planta pis sense gaire criteri compositiu. Fins a l'any 1954 encara es conserva l'antiga cuina amb el seu forn de pa i uns escons de fusta a la vora del foc, és a dir, la típica cuina catalana. Quan es va enderrocar aquesta cuina per modificar la planta baixa, es va descobrir un rentamans dins la gruixuda paret que separava la sala d'entrada de la cuina, del qual s'ignora la cronologia. L'interior del magatzem està dividit en subzones per emmagatzemar els diferents productes.	08156-22	C. de Can Puig-Oriol, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Les referències documentals més antigues de la casa són de l'any 1242. En el fogatge de la Parròquia i Quadra de Sant Genís de Plegamans del 1427 consta en Bartomeu Puig-Oriol. En el fogatge de 1515 de la Vegueria de Barcelona, en el terme de Plegamans, s'esmenta a Pere Puig-Oriol que, posteriorment en el fogatge de 1552, consta com a cap de casa. Els Puigoriol constitueixen una de les famílies més antigues del poble, amb l'establiment de la casa molt a principis del segle XV. Actualment el pati principal fa de taller mecànic i cementiri de cotxes.	41.5994000,2.1835800	431963	4605621		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-3.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.06.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	94\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56763	Can Ral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ral	BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (V). Can Ral'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 5. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVI-XVII		Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està formada per diverses construccions annexes: corrals, corts, pallisses, era, bassa per regar l'hort, etc. Cal destacar l'arquitectura de la pallissa. EI conjunt d'aquestes construccions, juntament amb la masia, crea un pati central, tancat per un mur perimetral. L'accés a aquest pati es realitza per una porta d'arc de mig punt, amb coberta a dues vessants de teula àrab. El pati central disposa d'un pou. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb poca inclinació, realitzada amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, amb un ampli ràfec composat per tres filades en voladís. La façana està arrebossada, deixant a la vista els carreus que envolten les diferents obertures. L'edifici té la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat, a cada costat una finestra de forma rectangular. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents tipologies i mides, dues d'elles amb emmarcament ampit amb motllura. En la llinda de la finestra central es pot llegir la inscripció 'I.H.S.' gravada a la pedra. Les altres finestres més petites no presenten particular interès. Sota la teulada s'obren tres arcades que corresponen al pis de les golfes, amb la funció d'assecador. El paller de can Ral és un cobert, a dues vessants sobre un embigat de fusta sostingut en el seu costat obert per tres columnes de fust rodó, fetes amb fàbrica de còdols i restes d'arrebossat. La teulada, d'escassa inclinació, es forma a partir d'una biga central de fusta, a més d'una en cada extrem, que descansen en sengles columnes. A partir d'aquestes bigues perpendiculars a la teulada se'n col·loquen d'altres horitzontal i verticalment, més primes. Les tres bigues perpendiculars sobre les columnes sobresurten per poder establir una teulada en voladís.	08156-23	Camí de can Ral, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Al fogatge de l'any 1515 hi consta, per part del terme de Palau Solitar, el nom de 'l'Antich Vila Real', que podria referir-se a can Ral. En la documentació de l'any 1601 consta Joan Real com el moliner del 'molí d'en Ral'.	41.5826300,2.1592900	429921	4603779		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.07.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56764	Can Riera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-3	AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Riera'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 3. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVI	En estat ruïnós.	Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que constava probablement de planta baixa i una planta pis. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riera i, segurament, amb forjats d'entrebigat de fusta. Actualment només es conserven parts d'alguns murs i elements de les façanes (portes i finestres). La coberta es troba totalment enderrocada, només presenta un petit fragment amb la forma de la vessant de la teulada i el tipus de teula (àrab). La masia data de dues èpoques ben diferenciades. La part dreta de la façana, que correspon al període més antic i la part esquerra. La façana principal de la casa es troba constituïda per construccions diferents en quant a estructuració o disposició. Les finestres de la façana de la part primitiva són de forma rectangular, emmarcades per carreus lleugerament treballats. La situada sobre la porta d'entrada ostenta un escut, amb un anagrama de Jesucrist i l'any 1575. La porta és d'arc rodó de mig punt i adovellat. Davant de la façana hi ha un pou que antigament comunicava, per mitjà d'una finestra, amb la cuina, des d'on es podia treure l'aigua.	08156-24	Camí de can Riera, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (direcció la Sagrera).	En el fogatge de l'any 1470 consta Bernat Riera; i en el de l'any 1552 figura entre els noms de caps de casa el ' d'en Riera '. El cognom es cita a la documentació al llarg dels segles XVIII i XIX. A final del segle XIX, la propietat fou adquirida per en Francesc Feliu Bancells per divuit mil duros; la finca tenia una extensió de dues-centes quarteres, que equivalen a unes seixanta-sis hectàrees.	41.5805600,2.1633800	430260	4603546		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56765	Can Sidro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sidro-0	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIX		Masia de planta rectangular, dins la tipologia basilical de cos central més alt que els laterals. Consta de planta baixa i dos pisos, i ha estat restaurada i reconvertida en restaurant. L'estructura és de murs portants de maçoneria (pedra), i forjats originàriament amb bigues de fusta. Actualment, alguns forjats són de bigues de formigó i voltes de ceràmiques (planta baixa), i d'altres son d'entrebigat de fusta (plantes superiors). La coberta és inclinada, de dues vessants, realitzada amb teula àrab і carener perpendicular a la façana principal. La façana principal ha estat restaurada i s'ha arrebossat i pintat de color blanc. Aquesta té un eix de simetria molt marcat, on es troba la porta d'accés d'arc rebaixat de maó i emmarcada també amb peces de maó. A sobre, es disposa un finestral amb balcó i barana de ferro forjat, i a les golfes, un altre finestral també amb barana de ferro forjat. A cada costat de l'eix que marca la porta principal, hi ha diverses finestres de mida similar, amb un cert ordre compositiu. La façana lateral es conserva amb la maçoneria de pedra vista i té quatre pelites obertures quadrades amb reixes de ferro, en planta baixa i tres obertures rectangulars de diferents mides, en planta primera. L'interior també restaurat, s'ha reformat segons les necessitats del seu nou ús (restaurant). A la planta baixa, cal destacar l'escala de volta catalana que dona accés a la planta primera i el tractament dels paraments interiors, deixant certes parts amb l'obra de maçoneria a la vista. El menjador es cobreix amb un forjat de voltes de ceràmiques de maó, destacant el sòcol que mostra la maçoneria original del mur.	08156-25	C. de Sant Isidre, 13, 08184, Palau-solità i Plegamans.		41.5756400,2.1783900	431506	4602988		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56766	Can Sors	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-1	BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORRILA i GINÉ, M. 'Les masies (XIII). Can Sors'. Quaderns de Cultura, 15. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVIII-XIX		Masia amb pati de porxada i tanca davant de la façana principal. La porxada que dona accés al pati té teulada sobre bigues de fusta i teula àrab. La porta és rectangular, amb arc rebaixat emmarcat de maó. El mur de tanca és de pedres de riera. A la dreta de la porta, hi ha una porxada amb barbacoa, de la qual arrenca una escala amb volta catalana que condueix a un antic magatzem, al que s'accedeix per una porta amb arc a plec de llibre. Adossats a la façana de llevant de la masia hi ha els corrals i estables, edificats al mateix temps que la casa. Masia de tipologia típica catalana, de planta rectangular. Té planta baixa, planta pis i golfes. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa i a la planta pis, i forjat d'entrebigat de fusta, a les golfes. La coberta és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un eix de simetria molt marcat. Al centre, hi ha la porta d'accés amb arc de maó rebaixat, a plec de llibre, i dues finestres rectangulars a cada banda. A la planta primera, sobre de la porta, hi ha un finestral amb un balcó amb barana de ferro forjat i finestres rectangulars a cada costat, coincidint amb la sala gran d'aquesta planta. A l'últim pis, corresponent a les golfes, les finestres queden alineades amb les de les plantes inferiors, encara que són més petites. Les altres façanes no tenen cap element d'interès. Algunes es van arrebossar i d'altres conserven el treball de maçoneria de pedra vist. La masia té la clàssica distribució de sala central, amb la cuina i el menjador als costat, i igualment, al pis, una gran sala amb habitacions als laterals. Actualment es conserven molts elements originals, com ara les escales interiors de volta catalana, els forjats de volta de maó pla en espiga i de fusta, la llar de foc i el forn de pa, l'enrajolat, etc. Sembla que la distribució interior tampoc s'ha modificat.	08156-26	Can Duran	Segons l'estudi dels paraments, la casa està construïda sobre una edificació més antiga: una part del mur orientat al nord té un gruix d'uns 0,8 m fins als 2 m d'alçada, i per sobre, el gruix és d'uns 0,6 m. Un del propietaris més antics del que es tenen referències documentals és Damià Sors (any 1791). Els corrals i estables foren edificats al mateix temps que la casa i sempre se'ls ha anomenat 'la França' pel fet d'haver-hi viscut un pastor francès. Es conserven documents que esmenten Josep Sors: a l'any 1830, va fer un contracte de construcció de la masia; i també existeix la còpia d'un rebut de cobrament fet pel mateix mestre de cases, Jacinto Matalonga, a l'any 1836. A l'interior de la masia hi ha inscrit l'any '1864' que, segurament, correspon a alguna de les modificacions. A la llinda d'una de les finestres, hi ha la data '1958', l'any en que es va arrebossar la façana.	41.5905800,2.1607700	430053	4604660	1830-36	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.08.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56767	Can Torrents	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VIII). Can Torrents'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 8. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVIII		Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta diverses construccions annexes (era, corrals, paller...). El conjunt d'aquestes construccions, juntament amb la masia, formen un pati central, tancat par un mur perimetral. En aquest pati es disposa d'un pou. L'estructura de l'edifici principal és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues aigües, amb poca pendent i realitzada amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. Mentre que la coberta del volum adossat a l'esquerra és d'una sola vessant, també perpendicular a la façana. Tot el mur es troba arrebossat, tant a la façana principal com en les altres. La porta principal d'entrada d'arc de mig punt és adovellada, amb les dovelles de pedra ben conservada, així com les de les dues finestres del primer pis, igualment emmarcades amb pedra ben tallada. En el portal principal encara es conserva una antiga i gran porta de fusta, amb un porticó que permet l'accés sense obrir la gran. La part esquerra de la façana presenta un cos afegit fa uns anys; possiblement allà mateix devia haver-hi part del porxo annex que encara es conserva, amb embigat de fusta i coberta de teules. Al mur lateral dret hi ha una petita finestra amb reixa de ferro, de construcció primitiva, que il·luminava la cavallerissa. A la façana oest, hi ha una petita rajola de terra cuita amb data de '1745' gravada, segurament corresponent a l'any en que es devia fer la reforma aprofitant els elements ja construïts primitivament. L'interior de la casa és una mostra de masia típica: una gran sala d'entrada amb l'escala al fons; a l'esquerra, el gran menjador; a la part dreta, la cuina amb comunicació, per una petita porta, a l'estança on encara es conserva l'antic forn de pa. Més endins es troba el primitiu celler, que conserva tot l'embigat antic, apuntalat amb llargues bigues. EI paller és un petit porxo, a dues vessants, que es recolza en tres de les seves cares sobre murs de maçoneria, deixant una cara oberta. La part davantera és sostinguda per una columna de secció circular feta amb pedra. Sobre aquesta, s'hi recolza una gran biga que suporta tot l'entramat de llates, que aguanta el carener i les teules de la coberta.	08156-27	Camí de Can Torrents, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	L'any 1889 la masia va ser comprada per Esteve Llacuna al propietari Folguera. Després de la compra s'hi van instal·lar uns masovers i la família venia a passar les vacances. Ha anat passant de pares a fills dins la família Llacuna. El nom de Torrents es creu que pot provenir del torrent pròxim a la casa, on anys enrere baixava molta aigua.	41.5904500,2.1851000	432081	4604627	1745	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.09.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56768	Can Valls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-6	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVIII-XIX	L'estructura de la coberta està malmesa.	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Presenta diverses construccions annexes, que s'han anat afegint al llarg del temps. Té un gran pati amb una torre que va ser un antic pou. AI fons de la casa, es troben cossos afegits destinats a explotació ramadera. L'estructura original, que encara avui es conserva, és de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta del cos principal és inclinada de dues vessants, amb teula àrab i carener paral·lel a la façana principal. Té un petit voladís que fa de ràfec. Les altres, també de teula àrab, es divideixen en cobertes a una o dues vessants segons el cas. Les façanes de la masia original estan arrebossades. Es conserven algunes façanes de les construccions afegides amb un acabat de maçoneria de pedra de riu. A la façana principal de la masia, destaca la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat, amb una marca d'un antic escut que ha desaparegut. Just a sobre de la porta, hi ha un finestral amb balcó i barana de ferro forjat. Al costat dret de la façana, hi ha tres petites finestres protegides per un ràfec de poca inclinació, amb estructura de fusta i rematat amb teula àrab. La finestra de la planta baixa té un arc rebaixat i una reixa de ferro entrecreuat. Les dues finestres de la planta primera són quadrades i estan ubicades sense cap criteri compositiu. A l'esquerra de l'eix de la porta d'accés, hi ha diferents obertures amb diferents formes i mides. S'observa una finestra amb porticó de fusta en planta baixa, amb finestral en planta pis, situat just a obre. Sembla que per aquestes obertures s'entrava el gra i els cereals als magatzems. A la façana lateral, destaca una porta d'accés amb arc de mig punt, amb tres esglaons per accedir-hi. A cada banda, hi ha finestres rectangulars i a la planta pis, un finestral amb arc de mig punt amb balcó i barana de ferro treballat i decoratiu. En l'interior de la casa es troben dues arcades ben conservades. També cal destacar les restes de dues preses de vi.	08156-28	Ctra. de Sabadell C-155, p.k. 5,5, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant de l'antic càmping).	Aparentment la casa va formar part d'un petit nucli on hi havia vàries cases. Es creu que va tenir una capella.	41.5672600,2.1599200	429957	4602072		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.05.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56769	Can Viola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viola	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVIII		Petit edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal hi ha una porta d'arc rebaixat i tres finestres. Es conserva una inscripció amb la data '1776'.	08156-29	C. de Baix, 36, 08184, Palau-solità i Plegamans.		41.5782100,2.1777600	431456	4603274	1776	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56769-foto-08156-29-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56769-foto-08156-29-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56769-foto-08156-29-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56770	Masia del Forn del Vidre i capella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-forn-del-vidre-i-capella	AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62.	XIV	La masia es troba en estat de ruïna	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, amb diverses construccions annexes. Entre elles, es conserven les restes d'una capella d'estil gòtic, un forn de vidre i un antic pou. La masia està formada per murs compactes fets de diversos materials (còdols, algunes filades de rajola o peces de ceràmica vermella) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, carener perpendicular a la façana i sense ràfec. La façana orientada a nord es conserva en bon estat. Aquesta façana és de pedra de riu barrejada amb trossos de rajola vermells i reblert. Aquesta fàbrica variada es reforça amb l'ús de pedres tallades en les cantonades. A la façana principal, les obertures (portes i finestres) són de diferents formes i mides. A la planta baixa, l'accés a l'habitatge és produeix a través d'un arc de mig punt adovellat; la que fa de tascó central o clau, està trencada. Les finestres són de mides diferents amb marcs senzills. La porta queda flanquejada per dues petites finestres quadrades, amb carreus de pedra a la llinda i els brancals. La de l'esquerra presenta un treball de la pedra de la llinda en forma punxeguda. Les finestres del pis superior, de forma rectangular, estan emmarcades amb uns senzills relleus lineals en forma de motllura, tant a les llindes com als ampits. La masia, en el cantó esquerra de la façana, presenta en planta una forma arrodonida en la seva cantonada. Adossada al darrera de la part esquerra de la casa, es troben les restes d'una petita capella d'estil gòtic amb volta creuada. Aquesta actualment està molt deteriorada i reformada, després d'haver-la allargat per a utilitzar-la com a magatzem d'estris agrícoles. Tanmateix es conserva la part del sostre, format per dues voltes separades per un arc toral. També cal destacar a un costat una petita porta, ara tapiada, que donava directament al camí Reial. Durant molts anys, a la casa es fabricaven i venien ampolles de vidre i disposava d'un taller de bufat i fosa. Les restes de l'antic forn de vidre, construït amb pedra, sembla correspondre per tipologia als segles XIV i XV. Tanmateix, als camps situats a l'entorn de la casa, s'hi documenten materials ceràmics en superfície, corresponents a la mateixa cronologia.	08156-30	C. del Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant PI. de la Solidaritat).	És probable que la vil·la romana que es va situar a la vall de la riera de Caldes fos emplaçada a la masia del Forn del Vidre, segurament continuà essent habitada al llarg dels segles des de l'època romana i encara avui dia és present. Hi ha qui apunta la possibilitat de que es tractés de la desapareguda ermita o capella de Sant Joan. Segons la tradició popular, la masia del Forn del Vidre es construí al segle XIV amb les restes de antiga capella de Sant Joan. La masia es dedicava a fabricar i vendre ampolles de vidre.	41.5993500,2.1789100	431574	4605620		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56770-foto-08156-30-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56770-foto-08156-30-2.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015) també com a nº 8.05 APA (àrea expectativa arqueològica).Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	93\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18
56771	Masia de l'Hostal del Fum	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-lhostal-del-fum	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIX		Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal té forma simètrica: al centre es troba el portal d'entrada amb arc escarser i una finestra rectangular, per banda, amb una reixa. A nivell del pis superior, sobre de la porta, hi ha un balcó i una finestra allindada a ambdós costats. Els murs de façana estan arrebossats i pintats de blanc, excepte un petit sòcol de pedra que recorre tot l'edifici. Es conserva l'agulla d'un antic rellotge de sol. Presenta un pati interior.	08156-31	Parc de l'Hostal del Fum. Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans.	Antic hostal per allotjar els traginers i viatgers que anaven cap a Barcelona.	41.5618400,2.1761200	431302	4601457		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Estructural		2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Actualment és destina com a magatzems i aixopluga elements de gran volum de l'ajuntament i d'entitats. L'Associació Tren de Palau guarda hi guarda estris.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-14 02:18

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús