Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
56910 Caramelles del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-del-roser XX Ja no es canten. Les Caramelles del Roser es cantaven a la vigilia del Roser. Els joves anaven per les cases de pages a cantar-les i, a canvi, els hi donaven diners per sufragar les despeses de la festa. La lletra és tal i com segueix: Lo primer sou Verge pura per lo grau que posseïu, més que tota criatura puix tanta glòria teniu; sou de Déu la més honrada al restant sou i sereu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo segon Verge benigna, deu encens al vostre Fill un voler de Déu consigna llum de gràcia sou espill; bé sou Vos glorificada amb los plers que vos li feu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo tercer sou Verge Santa perquè en la Cort Celestial claredat llenceu Vos tanta que lo món il·luminau; tot lo món il·luminau més que el sol en l'Orient. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo quart és que us obeeixen sants i santes, fen honor, per aquells que vos coneixen Mare sou del Salvador; Oh Regina coronada, glòria sou del regne seu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo quint és que us remunera lo Senyor vostres turments, amb grat vostre, sens espera, d'aquells dons sempre plasents; mai se perd en Vos soldada qui us servei bé el satisfeu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu, Lo sisè és que sou vestida d'un sant cos glorificat, per estar molt ben unida prop la Santa Trinitat; dels serafins exalçada, dels restants sou i sereu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo setè és que sou ben certa que uns tals goigs mai finiran, ni sereu ja mai deserta ans per tot temps duraran, alegreu-vos, doncs, amada, amb Jesús com fer-se Déu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo vuitè és cambra sagrada Mare de un Déu eternal, bon Jesús prengué posada la nit santa de Nadal; avui triomfant ressuscita Jesucrist Redemptor meu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. 08156-170 Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. 41.5883100,2.1793600 431600 4604394 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56910-foto-08156-170-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia facilitada per l'Associació Amics dels Goigs. 119 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56911 Festa del Segar https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net XX-XXI La Festa del Segar es celebra anualment el segon diumenge del mes de juny. És organitzada per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i el Patronat de Sant Isidre. Abans de les 9 h, un grup graller anuncia l'inici de la festa, amb una cercavila que surt de la plaça de la Vila fins al Camp de can Saragossa, entre el camí de can Pavana i el passeig de la Carrerada. Al camp, una vintena de segadors fan la sega tradicional amb volant. Un cop finalitzada la sega s'ofereix un esmorzar amb botifarres al públic assistent a l'exhibició. 08156-171 Camp de can Saragossa 41.5867100,2.1737300 431129 4604220 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56911-foto-08156-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56911-foto-08156-171-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net 119|98 60 4.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56912 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-12 AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat XX-XXI La Festa Major de Palau-solità i Plegamans es celebra anualment l'últim cap de setmana del mes d'agost i les jornades anteriors i posteriors. És la festa més gran del municipi i la que compta amb més participació. És organitzada per les associacions culturals, juvenils i esportives del municipi juntament amb l'Ajuntament. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives, com la cercavila de gegants, els concerts, els balls, sardanes, correfoc, exposicions, cinema a la fresca, àpats populars, activitats infantils, etc. 08156-172 Palau-solità i Plegamans 41.5874700,2.1783000 431511 4604301 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net 119|98 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56913 Abraxas https://patrimonicultural.diba.cat/element/abraxas XXI L'Abraxas és la bèstia de foc de la colla de diables Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga de Palau. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2016, per l'artista Dolors Sans. És un gall de fibra de vidre (reïna de polièster) en actitud altiva, agressiu, pintat de color negre i amb una cua estilitzada molt gran. És de grans proporcions: 2,38 m de llargada, 2,20 m d'amplada i 2,41 m d'alçada. És per un sol portador i disposa de 14 punts de foc. Aquesta figura representa el gall de can Cortès, de la llegenda de la Pedra Llarga, i és de foc perquè el diable el va castigar i convertir en un animal agressiu de l'infern. 08156-173 Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. L'any 2016, durant la Festa Major de Palau-solità i Plegamans es va fer l'estrena de la figura Abraxas a l'espectacle 'Guirigall', realitzar per a l'ocasió, on es representa la llegenda de al pedra del Diable. Hi van participar el Gall i els Gegants de Palau, acompanyats de l'Esbart dansaire, el ball de gitanes, el grup sardanístic i un grup de música popular. 41.5838000,2.1796500 431619 4603893 2016 08156 Palau-solità i Plegamans Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56913-foto-08156-173-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Dolors Sans, constructora. Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Vicenç Grau (Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga).L'Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga és una entitat, fundada l'any 2012, que organitza correfocs, actes amb malabars de foc i trobades de bestiari festiu i de foc.En formen part 25 Diables (Deixebles) de la Colla Gran, 40 Tabalers, 30 Diables de la Colla Infantil, un grup de bufadors de foc, xanquers de foc i malabars de foc (Carioques), el grup de Tabalers infantils i el grup de músics de la bèstia, format per Gralles i Tabals. 98 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56914 Monument a Anselm Clavé https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-4 ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat XX El monument commemoratiu a Anselm Clavé es troba a la intersecció del carrer del Camí Reial amb el passeig de la Carrerada. Es tracta d'una font esculturada que consta d'un pedestal troncopiramidal de pedra, que fa de font, sobre el que hi ha un bust naturalista de bronze d'Anselm Clavé. Les seves dimensions són:1,7 m per 0,5 m per 0,8 m. 08156-174 Intersecció del C.del Camí Reial amb Pg. de la Carrerada Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874): Fou músic, poeta i polític, i fundador de les societats corals catalanes. De formació musical autodidacta, va concebre la idea de crear una associació coral integrada per treballadors i artesans, mentre complia una condemna de dos anys de presó per la seva participació en els esdeveniments revolucionaris succeïts a Barcelona l'any 1843. La primera societat d'aquestes característiques va ser l'Aurora, fundada l'any 1845, a la que va seguir l'any 1850 la Fraternitat, més tard rebatejada com Euterpe, amb la qual va dur a terme una important tasca cultural a la perifèria industrial de Barcelona. Mantenen encara una estimable popularitat algunes de les seves composicions corals, com Els xiquets de Valls, La maquinista i Les flors de maig. 41.5865200,2.1789400 431563 4604195 1970 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56914-foto-08156-174-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56915 Monument a Pere Pou https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pere-pou ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XX El monument commemoratiu a Pere Pou es troba a la intersecció de la rambla del mestre Pere Pou amb el carrer de can Cortés. Es tracta d'una escultura de formigó amb forma de nota musical (una semifusa), situada sobre un monòlit de pedra irregular. La nota presenta una placa amb la inscripció: 'MESTRE / PERE POU'. Les seves dimensions són: 3 m per 1,5 m per 1 m. 08156-175 Intersecció Rbla. del Mestre Pere Pou amb C. de can Cortés Pere Pou va ser un destacat director de la Societat Coral la Unió de Palau-Solità i Plegamans, des de l'any 1965 fins al 1986, que va realitzar una tasca de renovació, tant des del punt de vista musical com d'orientació de I'entitat. 41.5834200,2.1782600 431503 4603852 1988 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56915-foto-08156-175-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56916 Monument a les víctimes del terrorisme: L'aire de la llibertat https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-del-terrorisme-laire-de-la-llibertat ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat XXI El monument a les víctimes del terrorisme 'L'aire de la llibertat' es troba a la plaça d'Ernest Lluch, al mig del llac, al Parc de l'Hostal del Fum. És obra de Jesús Fructuoso Gómez, inaugurat l'any 2009. Es tracta d'una escultura de bronze, que té una forma abstracta vertical amb corbes sinuoses, situada sobre un basament de pedres. Fa uns 4,5 m d'alçada. 08156-176 Plaça d'Ernest Lluch (Parc de l'Hostal del Fum) 41.5617200,2.1742400 431145 4601446 2009 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56916-foto-08156-176-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Jesús Fructuoso Gómez 98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56917 Col·lecció de l'exposició permanent del Castell de Plegamans https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lexposicio-permanent-del-castell-de-plegamans XX El castell disposa d'una petita exposició permanent que presenta la seva història i evolució arquitectònica. Es troba a la planta baixa. Es composa de diverses fotografies dels espais del castell, tant interiors com exteriors, i de diversos documents sobre la seva història. També hi ha exposades dues maquetes que reprodueixen a petita escala el castell, una d'elles mostra el seu aspecte primitiu; i l'altre l'actual, fruit de les diverses reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg dels segles. 08156-177 Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5835400,2.1825300 431859 4603861 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56917-foto-08156-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56917-foto-08156-177-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56918 Secció d'una branca de l'Alzina de can Padró https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-duna-branca-de-lalzina-de-can-padro XXI Es tracta de la secció transversal d'una de les grans branques de la desapareguda alzina de can Padró. Es troba exposada en una vitrina i acompanyada de fotografies antigues i textos explicatius sobre la històrica alzina. 08156-178 Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. Segons la tradició oral, fa uns tres-cents anys va esclatar una forta tempesta, i un llamp va caure sobre una immensa alzina i la va ferir de mort. Els antics habitants de Palau hi van plantar al mateix lloc un aglà d'aquell arbre com a testimoni de continuïtat, i hi va néixer l'alzina de can Padró. 41.5838000,2.1796500 431619 4603893 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56918-foto-08156-178-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Es conserven uns troncs de l'alzina de can Padró a can Boada, en mal estat. 98 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56919 Fons documental de Palau-solità i Plegamans a la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-la-biblioteca-de-catalunya BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA: http://www.bnc.cat/ XIII-XX La Biblioteca de Catalunya conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Palau-solità i Plegamans. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al XX, en els següents fons: - Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu: documents municipals (segle XIX) i pergamins (segles XIII-XVI). - Fons i col·leccions documentals de l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya: documents que es refereixen al terme municipal de Plegamans i a Sant Genís de Plegamans. - Fons de la Junta de Comerç de Catalunya. - Catàleg de la Biblioteca: documents de la col·lecció Fullets Bonsoms (segle XIX). 08156-179 Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona. La Biblioteca de Catalunya va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, i oberta al públic l'any 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. L'any 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya va anomenar-se Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat. Actualment disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 metres més de dipòsit, i uns 3 milions de documents. 41.5875300,2.1784900 431527 4604308 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56919-foto-08156-179-1.jpg Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Mercè Comas del Servei d'Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya. 94|98 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56920 Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-comarcal-del-valles-occidental ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ XIV-XIX L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental custodia els següents documents que fan referència a Palau-solità i Plegamans, procedents del fons de l'ajuntament de Terrassa: - Ordre per al repartiment de contribució de matxos i mules de diferents pobles (1375-1793). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-1375. - Ordre de la Junta del partit del Vallès sobre la presentació de cavalls a Sabadell (1681-1808). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-1681. - Declaracions de Jaume Andreu sobre la mort de Pere Latrilla a l'heretat del mas Guàrdia de Palau-solità i Plegamans (1828). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2337. - Ofici de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans a l'alcalde major de Terrassa informant que no hi ha cap fàbrica ni teler tèxtil de seda, llana, fil, cotó ni cànem (1836). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2722 2722. - Notícia del nombre de fàbriques i telers de teixits de seda, llana, fil, cotó i cànem de Palau-solità i Plegamans (1836). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2724). 08156-180 Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. C. Baldrich 268, 08223, Terrassa. L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) va ser creat l'any 1982 com a arxiu depenent de la Generalitat de Catalunya. També comprèn l'Arxiu Històric de Terrassa, creat l'any 1932. L'Arxiu Comarcal custodia un total de 229 fons documentals amb un volum de 4.877 metres lineals de documentació, de procedència d'administració local, reial i senyorial, notarial, religiosa, empresarial i particular.Tanmateix, disposa de 250 metres lineals de biblioteca auxiliar i administrativa. 41.5875300,2.1784900 431527 4604308 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56920-foto-08156-180-1.jpg Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56921 Pedra de moldre de la Rotonda del Molí https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moldre-de-la-rotonda-del-moli REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XIX Pedra de moldre de grans dimensions que es troba a la rotonda situada entre l'avinguda Diagonal, la rambla del Sol i la rambla del Molí. Aquest lloc és el cor del mercat setmanal. Està situada a la part central de la rotonda, de forma vertical i inclinada, amb el suport d'una altra pedra. Recorda el Molí del Rec Gran, situat a pocs metres de l'indret, utilitzat durant molts anys pels pagesos de Palau per moldre el gra de les seves collites. La pedra va ser cedida pel Sr. Jaume Estrada, del Museu de l'Avi de can Duran. 08156-181 Plaça del Molí, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5903800,2.1771100 431415 4604625 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56922 Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-nacional-de-catalunya ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ XIX-XX L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, i té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Palau-solità i Plegamans són els següents: - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls. - ANC1-42: Brangulí (fotògrafs). - ANC1-25: Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l'Arxiu Nacional de Catalunya. - ANC1-186: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Educació i Ciència. - ANC1-707: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-1126: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri de Treball. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'indústria, comerç i turisme de la generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-208: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-180: Eugenio del Castillo. - ANC1-312: Federació Catalana de Futbol. - ANC1-84: Fundació Jaume Bofill. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-1179: Josep Maria Pérez Molinos. - ANC1-416: Josep Pous i Pagès. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona - ANC1-552: Llinatge Picó. - ANC1-604: Noies i Nois Escoltes (Nine) - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya - ANC1-564: Taf helicòpters, S.A. - ANC1-631: Torras, Herrería y Construcciones, S.A. 08156-182 Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. 41.5875300,2.1784900 431527 4604308 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56923 Teatre de la Vil·la https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-la-villa XX Recentment rehabilitat. Edifici de planta rectangular, annex a l'edifici de la Cooperativa Agrària. La coberta és a dues aigües, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana. La façana principal és d'estil neoclàssic, amb un gran frontó amb un rosetó i cornisa. Presenta tres grans portes principals, sense cap element decoratiu, que ocupen bona part de la façana, deixant uns brancals estrets que emulen les columnes d'un temple. 08156-183 C. d'Anselm Clavé, 13, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5872900,2.1794000 431602 4604280 1930 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56924 Escultura de la plaça de la Petanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-de-la-petanca REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XXI L'Escultura de la plaça de la petanca és obra de Santiago Erraiz, soci de la Fundació Club Petanca Palau, i inaugurada l'any 2001. Es tracta d'una estructura de ferro que simbolitza un jugador de petanca fent el llançament de la bola, instal·lada sobre una gran pedra. 08156-184 Plaça de la Petanca, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. L'escultura es va inaugurar el dia 1 de setembre de l'any 2001, amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la Fundació Club Petanca Palau. 41.5898900,2.1796200 431623 4604569 2001 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Santiago Erranz 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56925 Fotografies de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Històric de Sabadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-historic-de-sabadell XX A l'Arxiu Històric de Sabadell hi ha dipositades 21 fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme. La temàtica és art i arquitectura religiosa, masies i alguna vista de l'alzina centenària de can Padró. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1900 i 1936; l'autor de la majoria de les imatges és Francesc Casañas Riera. 08156-185 Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. 41.5875300,2.1784900 431527 4604308 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per David Gonzàlez Ruiz (Secció d'Imatge i So. Arxiu Històric de Sabadell) 55 3.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56926 Fons de can Cladelles (Arxiu Històric de Sabadell) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-can-cladelles-arxiu-historic-de-sabadell XII-XVII El fons patrimonial de can Cladelles es troba dipositat a l'Arxiu Històric de Sabadell. Està format per un conjunt de 102 pergamins i 4 documents en paper, situats cronològicament entre els anys 1111 i el 1656. Es tracta de la documentació produïda i rebuda al mas. 08156-186 Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de 1250, en la qual Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. 41.5875300,2.1784900 431527 4604308 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56926-foto-08156-186-1.jpg Legal i física Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Jordi Torruella (Àrea de fons històrics. Arxiu Històric de Sabadell). 94 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56927 Can Tabaquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabaquet XX Edifici unifamiliar, d'estil noucentista, de planta en forma d'L, que consta de planta baixa i pis. Presenta una torre, de planta quadrada, de quatre pisos. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants. A la segona planta té una terrassa porxada, amb sis arcs de mig punt. En destaquen especialment els grans ràfecs de les cobertes. 08156-187 Pg. de la Carrerada, 49, 08184 Palau-solità i Plegamans. 41.5863800,2.1783300 431512 4604180 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56927-foto-08156-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56927-foto-08156-187-2.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 106|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56928 Festa Castanyera https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-castanyera AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat XX-XXI La Festa Castanyera es celebra anualment al mes d'octubre, una setmana abans de la Castanyada. És organitzada per l'Ajuntament, amb la col·laboració dels AMPA i dels Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga. L'activitat central és la Mostra de Moniatos Disfressats, que aplega unes 600 obres fetes pels infants i les seves famílies. L'Ajuntament regala un petit present a cada un dels participants. També es reparteixen castanyes i es duen a terme concerts, espectacles i jocs. És una de les festes més multitudinàries del municipi, amb una gran participació. 08156-188 Pista Poliesportiva Coberta. Pg. de la Carrerada, 55, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5853600,2.1750400 431237 4604069 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56928-foto-08156-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56928-foto-08156-188-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net 119|98 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56929 Monument a Florenci Nualart i Permanyer https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-florenci-nualart-i-permanyer XXI El monument a Florenci Nualart i Permanyer, darrer batlle republicà de Palau-solità i Plegamans, es troba als Jardins de l'Alcalde Nualart i Permanyer, a tocar del Centre Cívic. És obra de Miquel Truyols i Rocabruna, artista local, inaugurat l'any 2014. Es tracta d'un relleu en bronze amb la imatge i el nom del batlle, en una placa inclinada que descansa sobre un peu també metàl·lic. El conjunt té forma de faristol. 08156-189 Jardins de l'Alcalde Nualart i Permanyer s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5834000,2.1779500 431477 4603850 2014 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56929-foto-08156-189-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Miquel Truyols i Rocabruna 98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56930 Col·lecció d'elements de l'antiga església de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-lantiga-esglesia-de-sant-genis FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org X La col·lecció d'elements procedents de l'antiga església de Sant Genís es troba a una sala de la planta noble del Castell de Plegamans, a la primera planta. És custodiada per la Fundació Folch i Torres. Es tracta de diversos elements procedents de la primitiva capella, com la pica baptismal, vestigis d'alguns capitells, una placa de marbre procedent del terra de l'església, i la llinda i dovelles d'una finestra. 08156-190 Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5835400,2.1825300 431859 4603861 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-3.jpg Física Romànic|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Titularitat privada; accés públic.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). 92|85 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56931 Quadre de la Sala del Comú https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-de-la-sala-del-comu XX El quadre que presideix la Sala del Comú de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans és obra de Manel Zorrilla Giné, pintor local. Es tracta d'un quadre, de gran format, amb una pintura que representa el municipi, on s'identifiquen els diferents monuments, edificis i indrets més destacats del mateix. 08156-191 Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Pl. de la Vila, 1, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5875200,2.1785100 431528 4604307 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo Física Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Manel Zorrilla Giné 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56932 Murals de la Sala de Plens de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans https://patrimonicultural.diba.cat/element/murals-de-la-sala-de-plens-de-lajuntament-de-palau-solita-i-plegamans XX La composició pictòrica que decora i presideix la Sala de Plens de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans és obra de Manuel Rallo, l'any 1948. Es tracta de 8 murals, dos de gran format i 6 de mida més reduïda, que representen els dos pobles que formen el municipi: d'una banda Plegamans i, de l'altre, Palau-solità, amb imatges de la història i simbologia local. A un dels laterals hi figura Ramon de Plegamans, lloctinent de Jaume I, i a l'altre, la comanda dels templers de Santa Magdalena. 08156-192 Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Pl. de la Vila, 1, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5875200,2.1785100 431528 4604307 1948 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56932-foto-08156-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56932-foto-08156-192-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Manuel Rallo 98 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56933 Altar del Roser de Santa Maria de Palau-solità https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-roser-de-santa-maria-de-palau-solita XVII <p>L'Altar del Roser es troba a la capella lateral de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És d'estil barroc, de fusta sense daurar i d'autor desconegut. Presenta un antipendi o frontal d'altar de rajoles de ceràmica policromada, realitzat per Llorenç Passoles a la segona meitat del segle XVII. Aquest frontal queda centrat per la Mare de Déu del Roser, amb el Nen Jesús en braços. Als costats hi ha rajoles geomètriques florals, que queden emmarcades per sanefes florals estilitzades. A sobre hi ha diverses sanefes més que culminen el conjunt.</p> 08156-193 Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5840500,2.1692200 430750 4603929 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56933-foto-08156-193-2.jpg Física Barroc Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Llorenç Pasollas, ceramista (antipendi). Titularitat privada; accés públic. El retaule del Roser es trobava situat a l'altar major fins a l'any 1965. 96 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56934 Pica baptismal de Santa Maria de Palau-solità https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-palau-solita XV La pica baptismal de l'església de Santa Maria de Palau-solità està realitzada en pedra de Girona, segons la visita pastoral de l'any 1508. Es sustenta sobre una base quadrada amb ornamentació esculturada de sanefa ondulada, sobre la que hi ha un petit pilar de vuit cares, que sosté la pica. El cos de la pica és octogonal i queda emmarcat, per la part superior, també per un octògon. La part frontal presenta esculpit un escut, de tipologia quadrilonga, amb l'any 1408 i una creu sobre la lletra alfa. 08156-194 Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5840500,2.1692200 430750 4603929 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56934-foto-08156-194-2.jpg Física Gòtic Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Titularitat privada; accés públic.La pica baptismal s'utilitzà de forma regular fins a l'any 1870. 93 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56935 Escultures del Parc del Fum https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-del-parc-del-fum XX Es tracta de tres escultures situades a l'interior del Parc del Fum. Són realitzades en pedra, ferro i fusta, imitant l'art prehistòric, amb representacions de caràcter naturista. 08156-195 Parc de l'Hostal del Fum. Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. 41.5650200,2.1745300 431173 4601812 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56935-foto-08156-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56935-foto-08156-195-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56936 Camí ramader de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. XIV-XX El camí ramader de la Serra és un camí molt antic, que s'esmenta ja com a camí ramader en la documentació de I'any 1563. Surt del castell de Montbui (Bigues i Riells), important nus de camins ramaders, i travessa diversos municipis del Vallès fins a entrar a Palau-solità i Plegamans per la urbanització de can Falguera. Segueix pel mig del bosc, vorejant la urbanització per la dreta i, més endavant, pel barri dels Turons per I'esquerra. A dalt del carener, deixa la pista principal i davalla cap a una residencia de gossos, per la dreta, fins a sortir al carrer asfaltat, a I'esquerra del castell de Plegamans. Després el camí esdevé un carrer molt ample que davalla fins a uns camps. En aquest punt, discorre pel marge dret del camp fins a trobar la carretera de Sabadell a Granollers, que travessa. Després, el camí voreja per l'esquerra d'uns transformadors elèctrics i passa pel mig d'uns camps, on arriba a Mollet del Vallès. 08156-196 Travessa el municipi des de l'extrem nord-est fins al sud-est Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. 41.5909800,2.1842100 432007 4604686 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56937 Sagrada Família https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-1 XIX-XXI Hi ha algunes cases que ja no passen la capelleta de la Sagrada Família. La Sagrada Família és una capelleta domiciliària, feta de fusta, amb ornaments de marqueteria. Duu les imatges de Jesús, Maria i Josep, protegides a la part frontal per un vidre, que es troba protegit alhora per dues portetes. Al darrere, normalment, hi ha un paper on van relacionades i numerades les persones inscrites a la capelleta. A la seva base hi ha un espai on es pot dipositar alguna moneda com a donatiu. Es va passant de casa en casa, i la seva estada és motiu de reflexió i pregària. A Santa Maria de Palau-solità hi ha una capelleta que passa en ruta per diverses cases del barri de la Sagrera i d'altres properes a la zona. El temps d'estada de la capelleta a cada casa, normalment, és d'un sol dia. 08156-197 Santa Maria de Palau-solità 41.5838900,2.1692400 430752 4603911 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56937-foto-08156-197-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions i fotografies facilitades per Lluís Francès Castillo (tècnic de cultura de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans). 98 63 4.5 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56808 Col·lecció del Museu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-parroquial Col·lecció d'objectes, majoritàriament d'arqueologia, de titularitat parroquial, cedida des de 1994 a l'ajuntament per a la seva gestió i que actualment està dipositada a l'ala esquerra de la planta baixa de la masia de can Cortés (la sala amida 17,10 m x 5,10 m. i ocupa uns 87 m2) La col·lecció està correctament emmagatzemada (la major part en caixes normalitzades 'Norma Europa' tipus Allibert) a la part de la sala destinada a reserva, en tres mòduls d'estanteries metàl·liques de 4 pisos. A la paret de fons i a la paret dreta hi ha diversos materials de gran volum (10 àmfores o grans vasos, maquinària, molins, una làpida, etc). A l'espai de l'entrada subsisteixen les quatre vitrines de la exposició arqueològica realitzada el 2011, amb materials del fons. Per tipologies, el fons està composat per una col·lecció arqueològica, que és la més important. Els fons procedeixen principalment de jaciments del terme i de la comarca. Hi ha sílex (634 peces) així com ceràmiques de diverses èpoques, eines de ferro, monedes i altres elements. Corresponen a unes cronologies que abasten des de la prehistòria a l'època medieval, destacant els materials ibèrics i romans. En total, hi ha 1560 fitxes que corresponen a uns 2.500 objectes en total. Pel que fa a la paleontologia, hi ha 211 peces fitxades. També hi ha un fons de fotografies antigues (la majoria són fotografies del mateix fons), composat de 408 ítems). Pel que fa als fons d'etnografia, malacologia i geologia (minerals), se'ns informa que els materials no esta inventariats. Les procedències són molt diverses i depassen l'àmbit local. Per tant, tot i disposar de dades confuses, podríem quantificar el fons amb 3.345 objectes, 2.409 fitxes i 2.179 inventariats. 08156-68 Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. El Museu parroquial de Palau-solità neix el 1962 per iniciativa de rector de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità, Jordi Sales, a partir de donacions d'objectes per part dels veïns (de la vida quotidiana i etnografia procedents de les masies del terme, així com peces d'arqueologia, monedes, minerals, fòssils, del municipi, de la comarca, i d'altres llocs del món) que mossèn Sales diposità als baixos de la rectoria. Llavors el museu constava d'un patronat -sense personalitat jurídica- i un dels seus membres, Lluís Ventura i Vila, nascut a la vil·la el 1910, va jugar un paper decisiu a l'hora d'ampliar i gestionar el fons. El 1963 arriba un nou rector, Mn. Pere Gibert. Lluís Ventura, actua com alma mater del Museu al capdavant d'un grup d'afeccionats, que no només recol·lecta i rep donacions, si no que també compra amb els fons provinents de les quotes dels socis. A partir de 1971, es crea un grup d'excavacions arqueològiques que realitza prospeccions sense control científic. Així, amb l'increment dels fons, el local parroquial es satura. El 1971 la Caixa d'Estalvis de Sabadell cedeix el local de Don Bosco, on s'instal·la una exposició permanent oberta al públic. El 1973 el Patronat compta amb un centenar de socis protectors, que paguen una quota remarcable, de manera que el museu té recursos per anar ampliant el seu fons. El 1980 ja compta amb 9 seccions especialitzades: arqueologia, entomologia, malacologia, etnologia, etc. El 1988 es torna a produir un nou problema de saturació. Quan el 1991 l'ajuntament inaugura la nova Casa de Cultura, ubicada a la masia de Can Cortés, es planteja la possibilitat d'ubicar-hi la col·lecció. En conseqüència, es produeix el trasllat i la instal·lació de la col·lecció a un espai de la planta baixa de can Cortés; paral·lelament es dissol el patronat. El 23 d'abril de 1992 s'inaugura a Can Cortés el nou museu. Es tracta d'una mostra atapeïda, que mostra tot el fons, sense criteris didàctics, i sense mesures suficients de conservació i seguretat. Part dels fons d'història natural ja no ingressen a can Cortés, perquè a principis dels anys 90 foren cedides a l'Institut de Secundària Ramon Casas i Carbó. El 1994 es signa un conveni entre la parròquia i l'ajuntament, que consisteix en que l'ajuntament gestiona el fons i l'instal·la a can Cortés. L'exposició permanent roman oberta al públic fins l'any 2001. Durant aquesta etapa el centre, cada vegada menys visitat, no desplega una activitat notable. L'any 2001 un grup de afeccionats, es proposen replantejar el centre i documentar el fons, atès que la col·lecció no està inventariada. Aquesta tasca comporta tancar el museu al públic ja que documentar el fons implica desmantellar la exposició permanent. El suport de l'ajuntament possibilita la tasca de documentació mitjançant la contractació d'una arqueòloga-documentalista uns mesos a l'any durant alguns anys. Aquesta fase clou el 2007. En el mandat municipal següent (2007-2011), el projecte de museu dibuixat en l'anterior període entra en crisi. L'ajuntament prioritza les exposicions temporals a la sala del museu, per la qual cosa part del fons es trasllada. El 2009 es registra l'entitat Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans. L'abril del 2011 l'ajuntament exposa una part del fons arqueològic amb noves vitrines en un extrem de la sala del museu. El nou mandat municipal 2011-15 comporta un nou acord entre l'ajuntament i l'associació. El 2011 signen un conveni, de periodicitat anual, pel qual l'ajuntament cedeix l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumeix la gestió i la documentació del fons. No es fins el novembre de 2014 que l'antiga sala del museu es torna a destinar íntegrament a l'ús exclusiu per al museu. L'entitat continua l'inventari del fons (mitjançant la subvenció anual) però aquest segueix inaccessible al públic i no realitzen altres activitats relacionades amb el patrimoni. El conveni és renovat el 2014, el 2015 i el 2016. 41.5839100,2.1795100 431608 4603905 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-3.jpg Física Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero/ F. Xavier Menéndez Titularitat privada; accés públic.Es tracta d'una col·lecció que pertany i s'identifica amb una de les parròquies del municipi, Santa Maria de Palau-solità. El 28 d'octubre de 1994 es va signar el conveni entre el rector de la parròquia, Mn. Pere Gibert, i l'ajuntament en que es cedia el fons a l'ajuntament i aquest es comprometia a custodiar-lo i a exposar-lo en un local municipal. El conveni és vigent. Al 2005 l'ajuntament va sol·licitar suport a l'OPC de la Diputació de Barcelona per elaborar un projecte de viabilitat del museu .En aquest informe, amb el títol 'Informe Palau-solità i Plegamans. Projecte Memoràndum' es proposava un centre d'interpretació de la Memòria de Palau-solità i Plegamans al Castell de Plegamans. La Diputació també va facilitar la col·laboració de l'Institut de Paleontologia M. de Crusafont de Sabadell per a documentar part de la col·lecció (fòssils de vertebrats).El 2009 es va fundar l'associació d'Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans, presidida per Joan Navarro. L'entitat, sense ànim de lucre, va signar un conveni amb l'ajuntament el 13 d'octubre de 2011 pel qual l'ajuntament cedia l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumia la gestió i la documentació del fons. El conveni va ser renovat els anys 2014, 2015 i 2016. 80|81|83|85|94|98|76 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
56866 Via Augusta https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-augusta AULADELL MARQUÈS, J. (1995) Uns primers colons romans a Boada Vell. Palau-solità i Plegamans. Qu4trepins, Quaderns de Cultura. CASTELLS MANENT, T. (1997) La via Augusta al Vallès Central. Palau-solità i Plegamans. Qu4trepins, Quaderns de Cultura. CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KORTABA, J.; PEZIN, A. (1987) 'Voies romaines du Rhône à l'Ebre: Via Domitia et Via Augusta'. Documents d'Archéologie Française. París: Éditions de la Maison des Sciences de l'Homme. ESTRADA GARRIGA, J. (1961) 'Can Mulà, de Gallecs (Mollet del Vallès)'. Butlletí Agrupació Excursionista de Granollers. Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers. ESTRADA, J. (1969) Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.MAYER, M.; RODÀ, I. (1984) La romanització del Vallès segons l'epigrafia. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MORET PUJOL, L. (2009) Memòria científica. Intervenció arqueològica preventiva a la finca situada a la Parcel·la 7, Polígon 9 de Palau-Solità i Plegamans. Jaciment de la Via Augusta-Camí Ral de Sabadell. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C.; FOLCH, J.; MENÉNDEZ, F.X. (1987) 'El procés de romanització al curs mig de la riera de Caldes (Vallès Occidental), estat de la qüestió'. Actes de les I Jornades Internacionals d'Arqueologia romana. Granollers. MUÑOZ, V. (2013) Memòria d'intervenció arqueològica. Riera de Caldes II - Sector Serveis. Palau-Solità i Plegamans. (Vallès Occidental). Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. PALLÍ AGUILERA, F. (1985) La Vía Augusta en Cataluña. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. PARDO, J. 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. Limes. 0. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SAURA, P. (1986) 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la Antigüedad, 3. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. IIIaC-V dC El seu traçat es troba gairebé totalment desfigurat. La Via Augusta és una de les vies de comunicació romana més important, que unia Gades (Cadis) amb Roma passant per Catalunya, concretament pel Vallès. El seu traçat interior passava per l'actual terme municipal de Palau-solità i Plegamans, en el tram comprés entre Semproniana (Granollers) i Arraona (barri de la Salut de Sabadell). Entre aquests dos punts, la via passava per Lliçà de Vall, creuava el camí de la Creu de Baduell (que anava de Mollet a Caldes de Montbui per la serra de Plegamans), seguia per can Molar, can Viola, arribava a Gallecs, travessava el camí de Mollet a Plegamans (a dalt de la serra) i descendia cap a la vall de la riera de Caldes justament a l'Hostal del Fum, on creuava la riera i la via s'enfilava a la serra pel lloc més practicable. En aquest punt es poden observar encara les restes, gairebé enterrades, del que sembla ser un antic forn de ceràmica i pels voltants es poden trobar fragments de ceràmica (la seva localització ha estat indicada per Joaquim Marsal i Soler). Finalment la via, ja a dalt de la serra a ponent de la riera de Caldes, es trobava amb el camí carener de Mogoda a Sentmenat i seguia de dret cap a Polinyà. Avui dia aquest important testimoni arqueològic encara es pot seguir en molts trams. En aquest terme municipal també es situa una important cruïlla de camins romans, concretament en l'Hostal del Fum. Allà mateix i abans de travessar la riera de Caldes, la Via Augusta enllaçava amb la via interior que anava del municipi d'Aquae Calidae (Caldes de Montbui) fins a la colònia de Barcino, l'anomenat posteriorment Camí Ral o Reial. Molt a prop d'aquesta cruïlla hi havia, al nord, la important vil·la romana de Boada, i al sud una altra possible vil·la (Can Veire) i un altre hostal (Can Jornet). L'estat de conservació de la Via Augusta en el municipi de Palau-solità i Plegamans és molt dolent; ja que en una bona part del sòl no urbanitzable s'han realitzat molts moviments de terra que han desfigurat la seva traça, i pràcticament la resta del traçat es troba en sòl urbà (polígon industrial), amb l'edificació i la urbanització totalment consolidada. Ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques: una l'any 2002, dues l'any 2009 i una l'any 2012. 08156-126 Terme municipal de Palau-solità i Plegamans 41.5598700,2.1688000 430689 4601245 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56866-foto-08156-126-2.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 83 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/