Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
45956 | Rellotge de sol de cal Regalat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-regalat | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge circular dins d'un marc rectangular emmarcat, situat entre els balcons del segon pis de la façana principal de Cal Regalat. Es tracta d'un rellotge pintat en color blau celest amb un centre marró. El marc que el delimita també es de color marró clar, a l'igual que les lletres de les inscripcions. Es troba orientat al Sud. Conserva les senyals per a les hores i mitges hores, de 6 a 6, amb xifres aràbigues. La inscripció actual és: De sol a sol com el pagès 'MDCCCL', que no coincideix amb l'anterior (MCMLIV) que hi havia.</p> | 08054-191 | Nucli urbà de Castellbisbal. Cal Regalat. C/del Raval, 4 (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement es tracti d'un rellotge del 1954, tal i com indicava la primera data. Una reforma posterior de la casa, feta a la dècada del 1990 recuperà la data de 1850 però fent referència a la casa en general.</p> | 41.4780700,1.9804500 | 414876 | 4592331 | 1954 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45956-foto-08054-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45956-foto-08054-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45956-foto-08054-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 856 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45957 | Rellotge de sol de can Pedrerol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pedrerol-de-baix | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge pintat a l'arrebossat de la façana de ponent de la casa de Can Pedrerol. Té forma ovalada i es delimita amb un marc de rajola de color blau de forma artística. Les línies horàries i les xifres es troben esborrades.</p> | 08054-192 | Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Pedrerol de Baix s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Fou realitzat entorn al 1900, moment en el qual la crugia lateral de la casa fou eliminada procedint a l'obertura de finestres en aquesta façana, que anteriorment havia estat un mur interior de la casa.</p> | 41.4462400,1.9934600 | 415921 | 4588785 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 1348 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45958 | Rellotge de sol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-0 | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | <p>Rellotge de sol pintat a la façana de la rectoria de l'església parroquial de Castellbisbal. Tot i que es troba molt esborrada, s'aprecia una decoració consistent en un doble cercle de colors blavosos en el qual s'inserien els números, amb un sol a la part superior, d'on surt el gnòmon. La numeració és aràbiga. Conserva el següent lema pintat: Ni tu ni jo tindrem corda si no és Déu qui se'n recorda</p> | 08054-193 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>El rellotge fou encarregat per mossèn Llorenç Massip, ecònom de Castellbisbal el 1850, i restaurat el 1946, moment en que es rehabilità la rectoria.</p> | 41.4750700,1.9808700 | 414907 | 4591998 | 1850 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45958-foto-08054-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45958-foto-08054-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45958-foto-08054-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 853 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45959 | Rellotge de sol de ca l'Espardanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lespardanyer | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | <p>Rellotge amb forma ovalada encastat a la barana del pis superior de la casa, coronant l'edifici de Ca l'Espardanyer, al nucli antic de Castellbisbal. Es tracta d'un rellotge de rajoleta fet amb la tècnica del trencadís, però utilitzant només rajola blanca. El gnòmon es troba orientat a ponent i la numeració és aràbiga, començant des del 7 i acabant al 3. No compta amb cap lema, només amb la data: 1867 inscrita sobre una decoració en forma d'estrella.</p> | 08054-194 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 63 (08755 Castellbisbal) | <p>Històricament, la data de 1867 podria ser donada com a data de construcció del rellotge i de tot l'edifici en general.</p> | 41.4769600,1.9801300 | 414848 | 4592208 | 1867 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45959-foto-08054-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45959-foto-08054-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45959-foto-08054-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 854 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45960 | Rellotge de sol de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-namat | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | Es troba força desdibuixat i les marques horàries són difícils d'observar. | <p>Rellotge rectangular pintat a la façana de Ca n'Amat, entre les finestres del segon pis. Guarda una orientació sud-est i marques horàries a les hores de les 6 del matí a les 3 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle molt esborrat al pol</p> | 08054-195 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Molins de Rei, 1 (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un rellotge d'autor que actualment es troba despintat. Cal pensar que fou pintat a començaments del segle XX, moment en el qual pot ser datada la façana principal de la casa</p> | 41.4693800,1.9841400 | 415173 | 4591363 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45960-foto-08054-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45960-foto-08054-195-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de Gnomònica catalana amb el núm de referència: 3613 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45961 | Rellotge de sol de can Canyadell (N) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-n | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XXI | <p>Rellotge circular pintat a la façana nord de Can Canyadell, El traçat de les marques horàries no corresponen a cap càlcul gnomònic.</p> | 08054-196 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest rellotge, com els seus homònims de la façana de ponent, tenen els seus orígens en la darrera restauració de la casa practicada en la dècada del 2000 i que convertí l'antiga masia en restaurant.</p> | 41.5101400,1.9835000 | 415173 | 4595889 | 2000 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45961-foto-08054-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45961-foto-08054-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3608 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45962 | Rellotge de sol de can Canyadell (SO) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-so | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge rectangular, que es troba pintat a la façana principal de Can Canyadell, a l'alçada del primer pis. El traçat de les marques horàries no corresponen a cap càlcul gnomònic. La grafia del 11 s'escriu Iil. La seva funció és purament ornamental i sembla inacabat.</p> | 08054-197 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest rellotge, com el seu homònim de la façana sud-oest, tenen els seus orígens en la darrera restauració de la casa practicada en la dècada del 2000 i que convertí l'antiga masia en restaurant.</p> | 41.5101600,1.9837800 | 415196 | 4595891 | 2000 | 08054 | Castellbisbal | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3609 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45963 | Rellotge de sol de can Canyadell (SO1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-so1 | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XXI | <p>Rellotge pintat en forma de petxina. Guarda una orientació sud-oest i marques horàries a les hores i mitges hores de les 8 del matí a les 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta. Com a decoració s'ha pintat la caricatura d'un conill al pol</p> | 08054-198 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest rellotge, juntament amb el seu homònim de la façana sud-oest, foren pintats durant la darrera restauració de la casa feta en la dècada del 2000. El dibuix del conill fa referència al nom del restaurant en que actualment s'ha convertit la casa: La torre del Conill.</p> | 41.5100500,1.9836600 | 415186 | 4595879 | 2000 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45963-foto-08054-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45963-foto-08054-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 2875 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45964 | Rellotge de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-costa | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge semicircular elaborat en mosaic trencadís sobre un marc quadrat. Guarda una orientació sud-est i les marques horàries són a les hores i mitges hores de les 5 el matí a les 3 de la tara, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta. Es llegeix la següent inscripció JUAN MALLOL COSTA, i l'any MCMXXVI</p> | 08054-199 | Terme de Castellbisbal. Mas Can Costa s/n. BV-151, km,4,7 (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un rellotge d'autor, ben conservat. Tot i que la casa de can Costa sigui una construcció del segle XVIII, cal pensar que la data de construcció del rellotge es correspon a la que s'indica: 1926, moment en el qual tingué lloc una reforma important de l'edifici.</p> | 41.4908900,1.9821500 | 415035 | 4593753 | 1926 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45964-foto-08054-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45964-foto-08054-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45964-foto-08054-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3681 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45767 | Can Margarit Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-vell | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVI | L'arc del portal d'entrada es troba molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928. | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular i alguns trams amb maó, que ha estat posteriorment arrebossada amb morter de calç i amb alguns fragments pintats en color blanc. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia i s'obre amb un gran portal adovellat, que conserva les dovelles originals encalades en color blanc. Actualment la vegetació cobreix part de la façana, però s'aprecia una finestra rectangular al primer pis alineada amb el porta d'accés. Possiblement dues finestres més a banda i banda deuen completar les obertures del primer pis, corresponent-se amb sengles obertures a la planta baixa. La façana de ponent presenta mostres d'haver tingut un antic cos adossat a l'extrem nord - oest, amb la qual cosa la planta de la masia hauria estat en forma de L. Actualment aquest cos ha desaparegut i s'observen el que devien haver estat les parets interiors de la casa. A nivell d'obertures, destaca un portal molt rebaixat a la planta baixa, i dues finestres de mida diferent a nivell de primer pis. També destaca una finestra balconera oberta a l'extrem dret. A la cantonada sud - est de la casa ha estat afegit un cos de planta rectangular aixecat combinant mur de maposteria irregular i maó reforçant les obertures i decorant el tram de terrassa superior. La coberta del cos és plana. Es tracta d'un cos destinat a treballs agrícoles relacionats amb la vinya. La presència d'aquest cos crea un espai similar a un pati interior, i dona una planta general en forma de L al conjunt. Aquest cos disposa de diverses obertures adintellades al llarg de tota la seva extensió. Es traca de portes de diferent mida i amplada. En tant que element decoratiu, cal destacar l'existència d'una barana superior que corona la coberta plana creant un terrat superior. Es tracta d'una barana realitzada amb pilars de maó quadrangulars, l'espai entre els quals s'ha omplert amb un imbricat també fet amb maó.</p> | 08054-2 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Font del Cabré, 6 (08755 Castellbisbal) | <p>Històricament la masia de Can Margarit es correspon a un dels masos medievals del terme de Castellbisbal. Documentalment la trobem referida a partir del cens parroquial del 1573 amb el nom de Margarit de Fontanillas, sent propietaris Joan Margarit de Fontanilles i la seva família. Al cens parroquial del 1600, tot i que la casa conserva l'apel·latiu Fontanilles, els hereus ja no ho recullen al seu cognom, ja que ho són Jaume Margarit, la seva esposa Beneta, i els seus fills Caterina, Miquel, i Pau. RUIZ (1998:162). De l'observació detallada del conjunt es dedueix que es tracta d'un edifici constituït com a masia i vivenda agrícola que podria haver estat aixecat entorn al segle XVI, conservant d'aquell període elements de la façana principal, especialment el portal adovellat. En línies generals, cal pensar que l'estructura bàsica de la casa es pot correspondre a aquell període. Amb tota probabilitat, a finals del segle XIX la casa fou reformada obrint la finestra balconera de la façana de ponent i afegint el cos adossat a aquesta façana actualment desaparegut. En les primers dècades del segle XX degué ser afegit el cos rectangular del sud-est destinat a tasques agrícoles. Tot indica que la família Margarit, devia ser la propietària del mas fins que el 1887 la darrera pubilla es casà amb Pere Serafí. La parella construí la vivenda residencial al davant de la casa - Can Serafí de Can Margarit -, deixant la vella masia com a residència dels masovers. La casa degué estar ocupada fins a la dècada de 1930-1940 entrant desprès en un procés de degradació molt acusat.</p> | 41.4798600,1.9809300 | 414919 | 4592529 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45767-foto-08054-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45767-foto-08054-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45785 | Cal Pepetus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepetus | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer nou. Compta amb planta baixa i primer pis i es cobreix amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana actual es troba arrebossada i pintada en colors crema i marró, per la qual cosa no s'aprecia l'aparell constructiu , que deu ser el maó. La façana principal es troba orientada a ponent, seguint la línia del carrer, i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal allindat i una finestra rectangular. El portal guarda característiques similars a altres portals de carrer i és doble, de tal manera que compta amb una porta exterior de doble fulla i de fusta massissa, que dona accés a un vestíbul interior. Al fons d'aquest vestíbul es conserva la porta d'accés a la vivenda consistent en una porta de doble fulla de vidre. A nivell de primer pis destaca la presència d'un balcó corregut protegit amb barana de ferro al qual accedeixen dues portes amb persianes de llibret. En tant que elements decoratius, destaquen els dos guardapols afegits i pintats en color marró i una cornisa motllurada que ressegueix la part superior de la façana que es prolonga com si fos un frontó amb formes ondulades. A banda i banda d'aquest frontó sobresurten dos pilars que es degraden i es prolonguen en dues faixes verticals que delimiten l'edifici a banda i banda. El centre del frontó està ocupat per un medalló ovalat delimitat per una motllura també pintada en color marró. L'interior del medalló està decorat amb un trencadís de colors on es llegeix: JN 1928.</p> | 08054-20 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Nou, 19 (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement la data inscrita al medalló superior de la casa indica el moment de la construcció: 1928. L'edifici sembla haver estat fet en un sol moment constructiu, havent patit només reformes interiors. La casa era coneguda anteriorment com Cal Perpetus. Abans havia estat propietat de Cal Joanet Caramanxel, fill de la veïna casa de Can Caramanxel i comprada a cal Caberoles. MATEU (2007:40)</p> | 41.4742600,1.9808100 | 414901 | 4591908 | 1928 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45785-foto-08054-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45785-foto-08054-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45785-foto-08054-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45965 | Rellotge de sol de can Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-riquer | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge amb forma ovalada emmarcat en una línia que sembla una lira. L'orientació sud-est, i marques horàries a les hores de les 6'30h del matí a les 4 de la tarda, en cicles de 12 hores. S'ha realitzat amb numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle al pol. El lema que es llegeix és el següent: Segueix com jo ton camí i tindràs bon fi. També té inscrita la data de 1961.</p> | 08054-200 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 5 (08755 Castellbisbal) | 41.4819300,1.9847800 | 415243 | 4592756 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45965-foto-08054-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45965-foto-08054-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 855 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
45966 | Rellotge de sol de can Margarit Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-margarit-vell | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | Es troba molt desdibuixat | <p>Rellotge pintat en la façana de ponent de la casa de Can Margarit Vell, a l'alçada del primer pis. Es tracta d'un rellotge rectangular actualment molt desdibuixat, que no ha conservat els números. Conserva el gnòmon de vareta orientat a ponent. No s'aprecien amb claredat les marques horàries. Es troba inventariat per la Societat de gnomomica catalana amb el núm de referència: 3612.</p> | 08054-201 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Font del Cabrer, 6 (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement pugui ser datat al segle XIX, moment en el qual la casa de Can Margarit encara es trobava habitada.</p> | 41.4798600,1.9809300 | 414919 | 4592529 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45966-foto-08054-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45966-foto-08054-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45966-foto-08054-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A tocar d'aquest rellotge, i situat a la mateixa façana i a la mateixa alçada s'observen les restes d'un altre rellotge similar al descrit que ha perdut el gnònom, tot i que encara conserva restes de les línies divisòries de les franges horàries. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45967 | Rellotge de sol de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nametller | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge adherit a la façana principal de la casa de Ca n'Ametller. Es localitza encastat entre les finestres centrals del primer pis. Té una forma irregular, lleugerament ovalada i pintada en blanc sobre la qual es dibuixa el rellotge. La numeració és romana i va de 6 a 6, la línia del 12 és vertical. Conserva el gnòmon original.</p> | 08054-202 | Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Va ser afegit a la casa a la dècada del 1960 durant la reconstrucció de la casa actual.</p> | 41.5046000,1.9587000 | 413096 | 4595298 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45968 | Rellotge de sol de can Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gali | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | Es troba molt desdibuixat i les marques han anat desapareixent. | <p>Rellotge pintat a la façana principal de la casa de Can Galí, encastat a tocar de la finestra principal del primer pis, sobre l'arrebossat. Es tracta d'un rellotge pintat amb forma circular molt desdibuixat, on no s'aprecien les franges divisòries de les hores. Conserva el gnònom de vareta orientat a ponent.</p> | 08054-203 | Terme de Castellbisbal. Masia Can Galí s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement tingui els seus orígens a començaments del segle XX, moment en el qual tingué lloc una reforma de la casa.</p> | 41.4662500,1.9968800 | 416233 | 4591003 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45969 | Estació Martorell-Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-martorell-vila | <p>WAIS F. (1974) Historia de los Ferrocarriles Españoles. Ed. Nacional.Madrid.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossada i pintada de color granat, ressaltant obertures i elements decoratius en color blanc, així com les cantonades, que apareixen reforçades amb carreus de mida regular i ben disposats, també pintats en blanc. Compta amb planta baixa i primer pis. Es troba encarat a ponent, de cara a les vies del ferrocarril. S'obre a nivell de planta baixa amb un seguit de tres portals, entre els quals s'intercalen dos finestral rectangulars. Actualment portals i finestrals es troben enreixats i tancats. A nivell de primer pis, les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestrals rectangulars. Com a element decoratiu comú a totes les obertures destaca un sobreafegit en forma de guardapols que ressegueix la part superior i els laterals del perímetre exterior de les obertures. Portes i finestrals són acabades a la part superior amb un arc molt rebaixat. Exteriorment, dues faixes verticals recorren de dalt a baix l'edifici dividint-lo en tres crugies, que es deuen correspondre interiorment a tres àmbits diferents. Com a element decoratiu excepcional, cal fer esment de la presència d'una falsa barana a l'extrem de la teulada que es converteix en una continuïtat de la façana de l'edifici. Es tracta d'una barana balustrada feta amb maons en la qual s'ha intercalat pilars massissos pintats en blanc, i un frontó central que presideix l'edifici amb un acabament triangular. Les façanes laterals manquen d'obertures. A la façana posterior s'observen les obertures a nivell de planta baixa, que era per on accedien els passatgers a l'interior de l'estació i a les vies.</p> | 08054-204 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,6 (08755 Castellbisbal) | <p>L'estació va ser construïda per l'empresa Caminos de Hierro del Noreste de España, va ser inaugurada el 1912 juntament amb el primer tram de la línia Llobregat - Anoia obert al tràfic de viatgers. La seva estructura i decoració respon al model de les estacions de la companyia utilitzada a tot Espanya.</p> | 41.4758800,1.9389900 | 411412 | 4592130 | 1921 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45970 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-5 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosió del terreny i la vegetació han deteriorat la part exterior de l'element. | <p>Barraca excavada a la roca de 1,80m d'alçada per 2,30m d'amplada per 1,60 de fons.</p> | 08054-205 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4531500,1.9883600 | 415504 | 4589557 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45970-foto-08054-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45971 | Mina d'aigua de Santeugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-santeugini | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVIII-XX | Es tracta d'un element fàcilment recuperable que caldria una actuació de consolidació i neteja. | <p>Mina d'aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini. La mina s'obre amb un túnel d'uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca. La mida mitjana de la via és d'un metre setanta d'alçada per setanta d'amplada. La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa. L'obertura d'accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat. Seguint el curs del túnel de la mina s'aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses quadrangulars de ciment.</p> | 08054-206 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. 808755 Castellbisbal) | <p>Es desconeix l'origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d'un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d'aigua la casa i els ramats. Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.</p> | 41.4905300,1.9613100 | 413295 | 4593734 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el codi A.23 | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45972 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVIII-XXI | <p>Aquesta festivitat és organitzada pels Amics de Sant Antoni Abat de la vila de Castellbisbal amb l'objectiu de recordar i homenatjar als homes i les dones que fins fa poc realitzaven les dures tasques del camp i el transport de mercaderies amb l'ajuda dels seus animals de tir. La festivitat acostuma a celebrar-se al març. Durant tot el matí, els carrers del nucli urbà es van omplint de cavalls, ases i mules, amb els seus carros guarnits de festa. La celebració acostuma a començar ben d'hora al matí al parc Folch i Torres. Aquest és el punt de concentració de les colles i les persones que participen en la passejada. Es comença el dia fent un esmorzar típic dels traginers, a base de pa amb tomàquet, botifarra i cansalada, en l'organització del qual participa la Colla del Bon Àpat. Al voltant de les 10 del matí, la festa s'anima amb la música de la Banda del Col·legi Pare Manyanet, encarregada de fer el tradicional concert de la celebració. A mig matí, després de la recollida de bandera, es fa la passejada pel poble i la benedicció dels animals a la Plaça de l'Església. Finalment, tal i com marca la tradició, es fa el ritual de les tres voltes per l'entorn.</p> | 08054-207 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Festivitat tradicional recuperada a partir del 1990 per l'entitat Amics de sant Antoni Abat.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'entitat manté una publicació anomenada 'Els tres Tombs' on apareixen articles de les activitats dutes a terme per l'entitat i altres articles d'interès local. L'entitat compta amb una col·lecció de carruatges tradicionals destinats a la festivitat. (veure fitxa 132) | 98|119 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
45973 | Ronda del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ronda-del-rei | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XVIII-XX | <p>Antic joc de bitllets molt popular al poble de Castellbisbal. S'hi jugava al carrer del Joc, motiu pel qual acabà esdevenint el nom del carrer. Es plantaven sis bitlles i el bitllaire, amb el peu del davant a tocar de la ratlla, llençava tres bitllots, si aconseguia tombar-les totes menys una, feia bitlla i si la que quedava plantada era la més adornada, aconseguia bitlla de rei. La manera de jugar-s'hi els diners era fer una filera de jugadors a cada cantó, i cadascú deixava a terra les peces de xavalla que s'hi volia jugar. Si el bitllaire guanyava, recollia tots els diners de terra. Si no feia bitlla, n'hi posava de la seva butxaca, tants com n'hi havia d'escampats. El que plantava les bitlles i recollia els bitllots, li deia bitlloter. MATEU (2007: 135)</p> | 08054-208 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Va ser recuperat l'any 1995 i forma part de les activitats de la Festa Major d'estiu. Actualment es juga al carrer Major, al lateral de l'església, on s'hi han col·locat les senyals a terra.</p> | 41.4751100,1.9804700 | 414874 | 4592003 | 08054 | Castellbisbal | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
45974 | Pou del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-turo-de-salzes | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XIX-XX | La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament dels antics murs. | <p>Estructura circular excavada a l'argila natural del terreny de 9,70 metres de fons. A la superfície es converteix en una estructura quadrangular de totxo massís d'uns 50 cm d'alçada. Possiblement es trobava protegit per una reixa, actualment desapareguda. Té una part superficial de totxo massís, potser estava cobert. El pou està excavat a l'argila i fa 9,70 metres de fons. Està tapat amb una reixa de ferro provisional. Està tapat amb una reixa de ferro provisional.</p> | 08054-209 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini (08755 Castellbisbal) | <p>Element relacionat amb l'explotació agrícola de les terres situades l'entorn del turó de Salzes. Possiblement aquestes terres eren propietat del mas Can Santeugini i foren concedides a parcers per a l'explotació de la vinya i altres conreus. Ca pensar que el pou estigué destinat a l'aprovisionament d'aigua fins a la dècada del 1960, moment en el qual s'abandonaren la majoria dels conreus.</p> | 41.4873900,1.9476200 | 412148 | 4593399 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45786 | Casa del carrer Major, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-38 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Major. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Possiblement es tracti d'una construcció feta en maó, però aquest no s'aprecia ja que l'edifici ha estat arrebossat amb ciment i pintat en color crema. A la planta baixa s'ha deixat un sòcol, i al ciment s'han realitzat incisions horitzontals. A nivell d'obertures l'edifici conserva una composició molt harmoniosa, amb una planta baixa que s'obre amb un portal rematat per un arc rebaixat i un finestral rectangular de similars característiques. Aquestes obertures es corresponen a nivell de primer i segon pis amb sengles balcons. La diferència consisteix en que el balcó del primer pis és corregut i uneix l'espai de les dues portes, mentre que al segon pis es tracta de balcons individuals. Com a element decoratiu l'edifici compta amb una cornisa motllurada sota la qual s'ha col·locat un fris decorat amb permòdols. També sota la línia de balcons del primer i segon pis discorre un fris amb decoració floral on s'intercalen permòdols coincidint amb els balcons, formats per una voluta vegetal i un cos estriat.</p> | 08054-21 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 38 (08755 Castellbisbal) | <p>Per la tipologia constructiva l'edifici deu datar de la dècada situada entre 1925-1935.</p> | 41.4766600,1.9802800 | 414860 | 4592175 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45786-foto-08054-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45786-foto-08054-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45786-foto-08054-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
45787 | Línia de cases del carrer Major, 67-77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-cases-del-carrer-major-67-77 | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | Alguns dels edificis de la línia de cases es troben deshabitats i han sofert un deteriorament important en la façana i altres obertures. | <p>Línia de cases entre mitgeres aixecades seguint la línia de façanes encarades a migdia del carrer Major, dins del nucli antic de Castellbisbal. Es tracta de façanes de construccions de planta rectangular, formades per planta baixa i primer pis, i cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La tipologia d'aquesta façana fa que comptin amb l'obertura d'una o dues portes allindades a nivell de planta baixa com a accés a la vivenda. A nivell de primer pis, l'obertura pot tractar-se d'una finestra rectangular, una finestra balconera o una o dues finestres quadrangulars de mida petita. En línies generals, totes elles corresponen a una tipologia de vivenda popular aixecada a començaments del segle XX, que guarda uns volums i unes línies molt similars. Algunes d'aquestes vivendes han sofert modificacions i reformes, especialment pel que fa a les obertures de la planta baixa, però continuen guardant les característiques de la composició arquitectònica originària.</p> | 08054-22 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 67-77 (08755 Castellbisbal) | <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral.</p> | 41.4771900,1.9802700 | 414860 | 4592234 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45787-foto-08054-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45787-foto-08054-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45787-foto-08054-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància del conjunt radica en la unitat arquitectònica i de conjunt que atorga al conjunt una personalitat molt concreta en relació a l'urbanisme del conjunt i com a mostra d'un període històric de la vila. Tot i que caldria profunditzar en l'estudi, la majoria d'elles podrien haver-se aixecat entorn a la dècada del 1930-1940. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45788 | Casa del carrer A. Clavé, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-a-clave-10 | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Anselm Clavé. Es tracta d'una construcció arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color salmó. Tot i que no s'aprecia el parament constructiu cal pensar que és una construcció feta en maó. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Aquest darrer no s'aprecia des del carrer degut al frontó decoratiu que presideix la façana. L'orientació de l'edifici es fa a migdia i s'obre amb un portal principal situat al mig de la planta baixa. Es tracta d'un portal adintellat, acompanyat a banda i banda per dos finestrals rectangulars. A nivell del primer pis destaca un balcó corregut que ocupa tota la façana i s'obre amb dues portes. En tant que l'element decoratius destaca la presència de guardapols afegits sobre les obertures que formen part d'un fris corregut que marca la separació entre plantes. Aquest element es troba pintat en color blanquinós, destacant per sobre de la façana. Altre dels elements decoratius es situa sobre el primer pis, es tracta d'un frontó còncau, emmarcat per dos murs perpendiculars. Sobre el frontó i els murs la decoració es completa amb un floró circular. L'interior del frontó es decora amb un mosaic de peces blanques i verdes. Tot aquest conjunt es recolza sobre una cornisa esglaonada que recorre tota la façana.</p> | 08054-23 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé, 10 (08755 Castellbisbal) | <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral. El carrer Anselm Clavé també anomenat Carrer Vell. En aquest cas, podria tractar-se d'una casa aixecada entorn a la dècada del 1930, aprofitant el solar ocupat per alguna casa anterior.</p> | 41.4731500,1.9787900 | 414731 | 4591787 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45788-foto-08054-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45788-foto-08054-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45788-foto-08054-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa podria haver tingut el sobrenom de Cal sis hores MATEU (2007: 14) | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45789 | Línia de façanes del carrer A.Clavé, 22-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-aclave-22-24 | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Línia de façanes de cases que responen a una tipologia de vivenda molt uniforme consistent en vivendes de planta rectangular adossades, de planta baixa i primer pis, cobertes amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la línia del carrer i la façana. Es tracta de construccions senzilles, que actualment han estat arrebossades i pintades de diferents colors, en la construcció de les quals es podria barrejar el maó i el mur de paredat. Totes elles mantenen la mateixa estructura a nivell de les obertures, mantenint una porta d'accés a la vivenda adintellada en un costat de la planta baixa, acompanyada d'una finestra rectangular. Al primer pis la composició acostuma a trobar-se feta per una finestra i un balcó de característiques senzilles. En ocasions, es tracta de dues finestres rectangulars. La única excepció formal la constitueix la casa del núm 42, de dimensions més grans que la resta i lleugerament més alta. Compta amb un portal d'accés i diversos finestrals a la planta baixa, i finestrals i un balcó corregut a la primera planta. Els elements decoratius es concentren als enreixats del balcó, als guardapols sobre les obertures del primer pis, i als permòdols de maó situats sota l'aler de la teulada.</p> | 08054-24 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé, 2-24 (08755 Castellbisbal) | <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral. El carrer Anselm Clavé també anomenat Carrer Vell. La majoria de les cases responen a una tipologia pròpia de les construccions de caràcter popular, aixecades per pagesos i menestrals, de començaments del segle XX.</p> | 41.4726700,1.9788100 | 414732 | 4591733 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància d'aquest element rau en la unitat de la composició que parla d'un estil de vivenda humil fet en un període determinat, entre la dècada del 1925 i 1935 aproximadament. El fet de que aquestes cases s'hagin conservat proporciona al carrer una identitat molt particular i el converteix en una mostra d'un període històric del poble de Castellbisbal. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45790 | Línia de façanes del carrer Sant Antoni 3-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-sant-antoni-3-15 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Línia de façanes que integra edificis de similars característiques arquitectòniques, oferint un conjunt força harmònic a nivell urbanístic. Es tracta d'una tipologia de casa adossada seguint la línia del carrer encarada al Nord, davant de l'església parroquial. Es tracta de cases de planta baixa i primer pis, cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La majoria d'elles compten amb un portal principal a la planta baixa, alguns d'ells arrodonits, i un balcó o finestra a nivell de primer pis. Podria tractar-se de construccions fetes en maó, tot i que desprès han estat arrebossades i pintades en color blanc.</p> | 08054-25 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Sant Antoni, 3-15 (08755 Castellbisbal) | <p>El carrer Sant Antoni és un dels més antics del poble de Castellbisbal, ja que es troba situat just a darrera de l'església parroquial i la rectoria. Amb tot, la tipologia constructiva dels edificis respon a un estil de casa popular pròpia de població pagesa i menestral aixecada a començaments del segle XX. Josep Mateu identifica les cases d'aquest carrer amb els sobrenoms de Cal Jep Patarricus, Cal Sastre, Cal Rafel, Ca l'Isidre o Ca la Madaleneta, Cal Xic de Cal Pau Galí, Cal Sebastià de la Burra, Cal Vicenç Manel, Cal Francesc de Jep Pericus, Ca la Carolina, Cal Peixater i Cal Cebrià. MATEU (2007: 56-57)</p> | 41.4751900,1.9810300 | 414921 | 4592011 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45790-foto-08054-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45790-foto-08054-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45790-foto-08054-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància del conjunt radica en la unitat arquitectònica i de conjunt que atorga al conjunt una personalitat molt concreta en relació a l'urbanisme del conjunt i com a mostra d'un període històric de la vila. Tot i que caldria profunditzar en l'estudi, la majoria d'elles podrien haver-se aixecat entorn a la dècada del 1930-1940. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45791 | Nucli antic de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-castellbisbal | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII-XXI | Tot les construccions contemporànies de finals del segle XX que han trencat la tipologia de construcció popular, el nucli antic conserva, amb algunes excepcions, els volums i alçades constructives i la linealitat de les façanes. | <p>El nucli antic de Castellbisbal té epicentre en la seva organització l'església parroquial de Sant Vicenç i la plaça oberta al davant de dita església, que acollia antigament el cementiri parroquial. Des d'aquest indret sorgeixen dos vies de comunicació en sentit oposat: el carrer Pi i Margall (antic carrer sant Vicenç) en direcció a ponent i el carrer Major en direcció a llevant, que recorren la part superior de la carena. A partir d'aquí, un seguit de carrers més petits convergeixen en sentit perpendicular a partir d'aquestes dues vies originals: carrer del Sol, carrer Sant Mateu, carrer Nou, del Joc, etc. Formen part del que és el nucli antic de Castellbisbal: el carrer Vell o Carrer Clavé, que és la prolongació natural de l'antic camí que ascendia del Llobregat i entrava a la vila per ponent del carrer Pi i Margall; el carrer Sant Gregori, el carrer del Sol, el carrer del Bonaire, el carrer del Raval, el carrer de Sant Francesc, el carrer de l'Olivar, el carrer del Joc, el carrer Nou, el carrer del Pedró, la Plaça de l'Església, el carrer Sant Joan, el carrer de la Rectoria Vella, el carrer de Sant Antoni, el carrer d'Orient, el carrer de Sant Miquel, el carrer d'en Rabella, el carrer de Sant Isidre, el carrer Major, el carrer Pi i Margall. La tipologia constructiva d'aquest nucli guarda certa harmonia en les línies de façanes i alçades dels edificis trencada, a vegades, per edificis aixecats de nova planta amb nous criteris estètics. El prototipus d'edificis és la casa de planta baixa i dos pisos, entre mitgeres, amb balcons individuals disposats de manera ordenada i portals a la planta baixa amb arcs rebaixats o dentallat. També són comuns les cases de planta baixa i un pis de línies més senzilles. Algunes de les cases compten amb decoració afegida d'estil eclèctic, característic de les primeres dècades del segle XX.</p> | 08054-26 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. La riquesa de la vinya va permetre l'enriquiment d'algunes famílies que aviat destacaren aixecant cases més grans i voluminoses. Aquest fet és la causa de la diversitat arquitectònica en l'interior del casc antic, on s'observen cases de planta baixa i dos pisos amb balconades i portals decorats, aixecades a l'entorn del 1910-1920, com Cal Patatero, El Museu de la Pagesia, Ca l'Espardanyer, Cal Ramon, Cal Valent, etc, que contrasten amb cases pròpies de menestrals i pagesos més humils, com les cases del carrer Pi i Margall 14-20, i que només compten amb planta baixa i un pis. Fins a la dècada del 1960 el poble de Castellbisbal mantenia una estructura tradicional, començava a Cal Rajoler del carrer Clavé i acabava al carrer Rabella, a la dreta del carrer Major i el Raval a l'esquerra. Cent metres més amunt, separat per algunes vinyes es trobava el carrer de Sant Isidre, iniciat per l'Isidre de Can Pi a finals del segle XVIII. El poble estava encara format per unes dues-centes cases aproximadament, disposades en una vintena de carrers. El nom oficial dels carrers era moltes vegades obviat per la terminologia popular. També les cases eren conegudes pel seu renom. La manca de comunicacions fàcils i de carreteres havia impedit el creixement del poble. Cal tenir present que fins al 1905 els camins per accedir al poble eren tots d'abast, havent de carregar les mercaderies en mules per poder ascendir des de l'estació del ferrocarril per un camí tortuós; i fins a la dècada del 1930-1940 només hi havia una carretera poc freqüentada. No va ser fins a la dècada del 1960 quan començaren a arribar els primer immigrats procedents d'altres províncies espanyoles amb la qual cosa la població va créixer. Amb tot, aquesta immigració no fou gaire nombrosa i el creixement urbà fou feble, implicant només l'allargament dels carrers alguns metres i l'aparició d'algun grup de cases, que no va modificar en excés l'estructura tradicional. A ser a la dècada del 1980 i sobretot 1990 quan les transformacions urbanístiques foren extraordinàries, degudes a l'assentament d'un important gruix de població procedent de l'Àrea Metropolitana.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45791-foto-08054-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45791-foto-08054-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45791-foto-08054-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45792 | Cal Rosu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosu | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de les façanes de la plaça de l'Església, al nucli de Castellbisbal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici ha estat segurament construït en maó, però aquest no s'aprecia, ja que es troba arrebossat amb ciment sense pintar. La planta baixa de l'edifici ha estat molt modificada els darrers anys per tal d'adaptar-la a locals comercials. L'interès de l'edifici radica en el primer i segon pis, on es conserva la seqüència d'obertures que resulten molt ordenades i harmonioses. A nivell de primer pis s'obre un balcó corregut protegit per una barana metàl·lica al qual donen accés tres portes que es protegeixen amb persianes de llibret. Sobre aquestes obertures es corresponen al segon pis tres balcons individuals que guarden característiques similars. Com a element decoratiu destaca la presència d'un fris de separació entre el primer i segon pis i entre el segon pis i la cornisa, i de permòdols situats sota les peanyes dels balcons. També s'aprecia una barana com a coronament superior formada per balustres i altres elements afegits.</p> | 08054-27 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església, 6 (08755 Castellbisbal) | <p>La casa era antigament coneguda com Cal Rosu. Va ser construïda per Vicenç de Can Coromines en els temps abundants anteriors a la fil·loxera. Hi van obrir una botiga coneguda com la Tenda Nova o Ca la Conxita, recordant el nom de la seva filla. En aquesta botiga es van instal·lar els de Cal Rosu, procedents del carrer de l'Olivar, i d'aquí va prendre el renom la casa. MATEU (2007: 48)</p> | 41.4747900,1.9805200 | 414878 | 4591967 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45792-foto-08054-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45792-foto-08054-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45792-foto-08054-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
45793 | Casa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carmen | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular aïllat, es troba actualment envoltat de jardí i protegit per un mur i per reixa perimetral que delimita la finca. Està format per planta baixa, amb tot, l'edifici s'ha aixecat aprofitant el desnivell del terreny, que és més acusat al sector de la façana principal, comptant per tant amb pis semisoterrat en aquesta zona. La coberta és plana, la quan cosa permet la creació d'un terrat, que compta amb un petit cos rectangular a la part posterior de l'edifici, que s'aixeca sobre la teulada. Sobre aquest cos rectangular s'ubica un dipòsit d'aigua al qual s'accedeix mitjançant una escala de ferro adossada. La protecció de la terrassa es fa mitjançant una barana, que és d'obra sobre els murs laterals i de ferro sobre el mur de la façana principal. La construcció possiblement sigui feta en maó i es troba arrebossada i amb ciment i pintada en una combinació de color granatós i blanc. Com a element destacat, cal fer esment de la façana principal que es troba presidida per una tribuna hexagonal, on el mur ha estat substituït per grans finestrals. L'accés a la vivenda es realitza a través d'aquesta tribuna, que a la seva cara central s'obre amb una doble porta envidrada. Degut al desnivell del terreny en aquest sector, la tribuna es recolza sobre un pis semisoterrat, quedant aquesta a nivell de primer pis. Per tal d'accedir a la porta principal de la tribuna s'ha procedit a la construcció d'una escala recta amb les baranes lateral decorades amb un mosaic de quadrats blancs i blaus. A banda i banda de la tribuna l'espai s'ha omplert amb dues terrasses quadrangulars protegides per una barana amb balustres. A dites terrasses s'accedeix mitjançant dues portes obertes a la façana. Sobre la porta principal d'accés a la vivenda destaca l'existència d'una marquesina. Les façanes laterals es troben obertes amb finestres rectangulars emmarcades en color granatós. A la façana de llevant destaca l'obertura d'una porta auxiliar, a la qual s'accedeix també mitjançant una escala adossada. Com a element decoratiu cal destacar el joc cromàtic de la façana, així com un fris corregut que voreja tot l'edifici per la part superior, sota el mur de la terrassa. Es tracta d'un mur de color granat decorat amb incisions amb els perfils en color clar.</p> | 08054-28 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) | <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> | 41.4765000,1.9398200 | 411482 | 4592198 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.24 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45794 | Villa Carmina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmina | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta en forma de T formada per dues crugies, envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament acabat amb una reixa de ferro. La construcció segurament és feta en maó, i ha estat arrebossada amb ciment i pintada en color blanc. L'edifici aprofita el desnivell del terreny, i aquest fet provoca que la crugia horitzontal es trobi en una cota més elevada i estigui formada per planta baixa i primer pis, mentre que la crugia vertical es troba en una cota més baixa i contempli només la planta baixa. La coberta de les dues crugies és plana i permet l'existència de dues terrasses, una a sobre de cada crugia, amb un petit cos central que connecta les dues. La façana principal es troba encarada al nord, i s'obre amb una porta central, que s'acompanya de dues finestres rectangulars a banda i banda, ressaltades dins un marc amb una petita cornisa superior. L'accés a la porta central, que queda elevada en relació al terreny es fa mitjançant una escala doble, decorada en el mur central per una composició de rajoles que reprodueix un episodi de la vida de Sant Antoni de Pàdua. Les façanes laterals, s'obren també amb finestres rectangulars del mateix estil, guardant un ordre molt acompassat i creant unes línies d'obertures molt ordenades. Com a elements decoratius destaca la presència d'un fris que omple l'espai entre la cornisa doble. Es tracta d'un fris que reprodueix un motiu vegetal entrelligat, pintat en diferent escala de grisos. Sobre la cornisa superior el terrat es protegeix per una barana formada per pilars quadrangulars sobre els quals reposa un element circular en forma de bola. L'espai entre pilastres l'ocupen balustres planes.</p> | 08054-29 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) | <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> | 41.4765800,1.9395300 | 411458 | 4592207 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.25 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45768 | Edifici del Museu de la Pagesia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-museu-de-la-pagesia | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. MATEU MIRÓ, J. (2008) Història del Museu de la Pagesia de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XVIII-XIX | Reformat i inaugurat com a museu l'any 1985 | <p>Edifici de planta trapezoïdal que ocupa la cantonada dels carrers Pi i Margall i carrer Nou i es cobreix amb una teulada inclinada. En tant que edifici, ha estat molt modificat, tot i que exteriorment conserva la seva estructura originària. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i es tracta d'una construcció que hagi estat aixecada possiblement en mur de mamposteria irregular, tot i que actualment només s'aprecia l'arrebossat exterior fet amb ciment pòrtland i pintant en color terròs a les plantes primera i segona. La planta baixa s'ha pintat en color gris deixant un sòcol a la part baixa i redibuixat en color banc a sobre les línies imitant carreus. La façana principal es troba orientada al Nord, seguint la línia de façanes del carrer Pi i Margall. A diferència d'altres edificis, aquest no compta amb un portal d'accés que destaqui per sobre dels altres, sent tots ells, tant els de la façana principal, com els de la latera molt semblants. Es tracta de portals rematats a la part superior amb arcs escarsers molt rebaixats, dos a la façana principal, i dos més a la lateral. Les finestres de la planta baixa guarden també aquest tipus d'arcada i s'intercalen entre les portalades. A nivell de primer pis, la composició d'obertures és molt ordenada, i es troba formada per finestres rectangulars, entre les quals destaca un balcó en la façana principal i dos balcons en la façana lateral. A nivell de segon pis, la composició es repeteix, però destaca en la façana lateral la presència de dos finestres balconeres acabades a la part superior en un arc de mig punt. Totes les proteccions dels balcons es fan amb baranes de ferro.</p> | 08054-3 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 13 (08755 Castellbisbal) | <p>L'actual edifici del Museu de la Pagesia havia estat antigament la casa de cal Pau Margarit, i tenia entrada pel carrer Nou. Quan aquesta casa va començar a minorar el seu potencial econòmic l'Ajuntament li va comprar un tros de casa per tenir-hi la Casa de la Vila en propietat, ja que fins llavors anava de lloguer. A la planta baixa hi havia les oficines i a sobre el pis per al secretari. El 1967 van traslladar la Casa de la Vila a la plaça de l'església. Quan va quedar buit l'edifici va servir de dispensari i en el pis de sobre hi van viure alguns mestres d'ensenyament primari. El 1985 van obrir el Museu de la Pagesia. MATEU (2007:88) L'edifici és actualment la seu del Museu de la Pagesia destinat a preservar i difondre una mostra del patrimoni cultural rural del terme.</p> | 41.4741200,1.9799000 | 414825 | 4591893 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45768-foto-08054-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45768-foto-08054-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45768-foto-08054-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.18 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45795 | Casa Poudevida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-poudevida | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular aïllat que es troba envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament fet amb obra i barana de ferro, que envolta perimetralment la finca. Tot i que no s'aprecia el parament, cal pensar que l'edifici es troba construït en mur de maó, arrebossat en ciment, on s'han marcat les línies de separació imitant maons i dovelles com si es tractés d'una paret de pedra. La coberta de l'edifici es fa a quatre aigües. Es tracta d'un edifici aixecat aprofitant el desnivell del terreny, així que consta de planta baixa al sector de la façana principal que s'orienta a migdia, i de planta baixa i planta semisoterrada a la façana posterior, que es troba encarada al nord. L'accés a l'edifici es fa mitjançant una escala recta que permet ascendir a la vivenda. A la façana principal s'obre un porta de mig punt, on s'han marcar dovelles i brancals a sobre de l'arrebossat. A banda i panda del portal s'obre sengles finestres rematades a la part superior per arcs rebaixats seguint la mateixa decoració de dovelles dibuixades sobre el ciment. La façana posterior, encarada al nord, es troba més decorada, i compta amb una galeria a nivell de planta baixa, convertida ara en primer pis. Es tracta d'una galeria molt senzilla oberta amb una arqueria formada per columnes i arcs de mig punt, tot construït en ciment i cobert amb teulada inclinada. Un altre dels elements decoratius destacats és el seguit de bigues de la barbacana, que protegeixen un fris pintat en color marró i crema, amb formes ovalades.</p> | 08054-30 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) | <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> | 41.4769800,1.9396800 | 411471 | 4592251 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45795-foto-08054-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45795-foto-08054-30-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.26 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45796 | Torre Virgen del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-virgen-del-pilar | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | Els seus elements decoratius han començat a degradar-se. | <p>Edifici de grans dimensions, aixecat sobre una plataforma rectangular, envoltat totalment de jardins i protegit per un mur perimetral que envolta tota la finca. L'accés al conjunt es fa per una petita portella oberta al mur exterior, que dóna accés a unes escales rectes que ascendeixen fins a l'edifici. L'edifici és de planta rectangular, amb l'afegit d'un petit cos quadrangular a la part posterior, i l'afegit d'una torre octogonal a la façana principal. La coberta és plana, comptant amb dues torres quadrangulars als extrems de la façana nord, que es cobreixen a quatre aigües. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, afegint un antre pis més en les torres que sobresurten en alçada de la terrassa. La construcció és feta possiblement en maó, i arrebossada amb ciment i pintada en color crema. Les obertures, són abundants i es troben formades per finestrals i portes que abunden considerablement en totes les façanes, i es rematen a la part superior amb arcs carpanells, i protegits per contrafinestres de fusta. Com a elements decoratius destaquen els conjunts d'orles esculpides seguint l'extradós de les arcades de les finestres. Es tracta d'orles formades per fulles i altres elements vegetals entrellaçats, de clara reminiscència modernista. També destaquen les cornises decorades amb dentellons que ressegueixen tot l'edifici i les baranes que protegeixen les terrasses del pis superior. Es tracta de baranes amb balustres ornades amb hídries sobre els pilars de dita barana.</p> | 08054-31 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) | <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> | 41.4767300,1.9405000 | 411539 | 4592223 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.26 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45797 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular situat a la plaça de l'Església, dins del nucli antic de Castellbisbal, però seguint la línia de façanes del carrer Pi i Margall i carrer Major. Es tracta d'un edifici aixecat segurament en maó i arrebossat amb ciment, i que presenta part de la façana del primer pis amb traces de pintura vermellosa, que podria provenir d'una degradació del fris de separació entre el primer i el segon pis. Aquest edifici ha sofert nombroses modificacions els darrers anys, especialment a nivell de planta baixa on es troben les oficines modernes d'una entitat bancària. Conserva però, el primer i segon pis originals, destacant una composició molt ordenada d'obertures formada per un seguit de tres balcons al primer pis, en correspondència amb ells, tres finestres balconeres a nivell de segon pis. Tots els balcons es troben protegits per baranes de ferro força treballades. Sobre el segon pis, destaca una petita cornisa sobre la qual es recolza una barana d'obra sense cap decoració afegida.</p> | 08054-32 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església, 9 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest sector del nucli urbà de Castellbisbal és dels més antics construïts, ja que es troba a tocar de l'Església Parroquial. Amb tot, podria tractar-se d'un edifici aixecat entorn al 1900-1910. La casa era coneguda com Cal Magí.</p> | 41.4749400,1.9803600 | 414865 | 4591984 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
45798 | Torre Fossada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-fossada | <p>AGUILAR PÉREZ A.-MARTÍNEZ LORENTE G. (2003) 'La telegrafia optica a Cataluña. Estado de la Cuestión' a Scripta Nova. Revista electrónica de geografia i Ciencias sociales. Vol. VII, núm. 137, 15 de marzo de 2003. UB.</p> | XVIII-XIX | <p>Situada estratègicament sobre el riu Llobregat, en el turó de Telègraf. Al sud-est de Castellbisbal, molt a prop del pont de base romana que comparteixen Martorell i Castellbisbal. Torre quadrada situada sobre el pas del riu Llobregat, sobre el 'pont del diable'. Té forma quadrada, d'aproximadament 5 metres de costat i amb uns 7 metres d'alçada. La construcció s'inicia en talús i té dues plantes d'alçada més el terrat. L'accés era elevat per una porta rectangular, que ha estat refeta en una restauració recent; al pis superior hi ha una petita finestra d'arc rebaixat. Està envoltat per un fossar construït amb les mateixes característiques que la torre: còdols, pedres irregulars, algun petit carreu lligats amb morter de calç. Se suposa que és fruit de les diferents reformes que ha sofert al llarg del temps. L'accés seria elevat i per la cara sud. Hores d'ara aquesta obertura presenta una esquerda fins baix que accentua el procés de degradació.</p> | 08054-33 | Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques. (08755 Castellbisbal) | <p>La Torre Fossada o Torre del Telègraf era la torre núm. 4 de la línia de Barcelona a Lleida de la xarxa telegràfica òptica militar de Catalunya. Es comunicava directament amb la torre de Molins de Rei (núm. 3) i la d'Esparreguera (núm. 5). La intervenció arqueològica realitzada l'any 2005 tenia com a objectius principals la documentació de les estructures laterals que condueixen la base del pont, en l'exterior del fossat, per tal de conèixer tota l'arquitectura del monument. D'altra banda, es va voler excavar l'interior de la torre sota el paviment per a determinar l'existència o no d'una ocupació anterior, i, per últim, un condicionament de l'entorn amb la finalitat d'evitar la caiguda continua de sediment a l'interior del fossat, rebaixant els desnivells exteriors i la terra acumulada en l'entorn del mur del fossat. La excavació ha confirmat que l'accés a la torre es realitzava a través d'un pont llevadís que salvava el fossar i que un cop retirat, protegís la porta i la finestra del pis superior. A aquest pont s'arribava seguint un camí que, a mida que s'apropa al pont, s'anava fent cada cop més estret, interpretant aquest fet com a funció defensiva, per tal d'impossibilitar l'accés directe al pont de carruatges o vehicles de grans dimensions just en el punt de menor amplada del fossat. En la construcció de la base de la torre es va aplicar la solució constructiva més senzilla, és a dir, la obra s'adapta a la topografia del terreny existent en el moment de la construcció, no es realitzaren anivellaments amb aportacions exteriors. La topografia original seria molt diferent a l'actual. La cota del paviment del pis inferior de la torre és la més indicativa de l'altitud màxima del Turó, descendint després en lleuger pendent cap al vessant d'aquest. El mur que rodeja el fossat, molt arrasat en l'actualitat, seria més alt i contindria tant el nivell geològic com el material obtingut en l'excavació del fossat. La seva posterior degradació ha permès que part de les aportacions hagin caigut a l'interior del fossat, cosa que ha obligat a anivellar la zona invertint el pendent. L'actual fossat, de dimensions considerables, seria més profund en el moment de la seva realització. Tot això, juntament amb la cota del nivell geològic de l'interior de la torre, duu a pensar que el pendent que rodejava el fossat era més pronunciat que el perfil que presenta en l'actualitat, cosa que tindria sentit tenint en compte el caràcter militar i les necessitats defensives de l' indret. Pel que fa als materials recuperats durant l'excavació, s'han documentat fragments de ceràmica, pisa de vernís blanc, amb decoració policroma de motius geomètrics, ceràmica pisa sense decoració, ceràmica vidrada comuna, de vernís marró i tons verdosos, de cocció oxidant, fragments de ceràmica vidrada comuna i ceràmica comuna sense vernís. CC.AA. (2005)</p> | 41.4744200,1.9417500 | 411640 | 4591965 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El Turó del Telègraf va quedar greument mutilat a causa de la construcció de la nova autovia del Baix Llobregat, el talús de la qual queda a un metre escàs de la torre. Apareix inclòs als llistats del POUM com a edificis en sòl no urbanitzable amb el núm. B.03 i com a àrees d'interès arqueològic amb el núm. D.01 | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||
45799 | Ermita de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-quinti | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. PAGÈS I PARETAS M. (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XI | Tot i els problemes d'humitats els propietaris tenen cura del seu estat. | <p>Capella orientada Est - Oest formada per una nau rectangular amb un absis semicircular a llevant, sense arcuacions. A mig dia, prop del presbiteri, s'obre una absidiola semicircular amb dues lesenes, que arranquen del sòcol, però que no arriben a la part superior. Les finestres són de doble esqueixada. L'accés a l'interior es realitza mitjançant una porta de mig punt, amb una arquivolta en degradació entorn de l'arc d'obertura. No hi ha timpà sinó un reixat modern. La capella, totalment arrebossada a l'exterior i engalbada a l'interior, està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i, només en petits indrets on l'arrebossat ha saltat, es deixa entreveure l'aparell divers: d'espiga, amb còdols, de carreus petits, grans i quadrats, i encara més grans a les cantonades...etc. Aquest fet ens fa pensar que potser es va edificar o restaurat en diversos períodes. CC.AA. (1983) L'interior es troba arrebossat en color clar i decorat de manera molt sòbria amb una imatge de Sant Quintí situada sobre una atosta que sobresurt del mur de l'absis.</p> | 08054-34 | Terme de Castellbisbal.P.I. Sant Vicenç. Mas Can Pedrerol de Baix, s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La capella es troba situada a un indret on hi hagué una vil·la romana, d'origen republicà, l'ocupació de la qual és testimoniada, en temps de l'Imperi, fins el segle III dC. Després el temple dedicat a Sant Quintí està documentat els anys 1137, 1160 i el 1246. CC.AA. (1983) Es té coneixement que el 1137 i 1160 el bisbe Arnau Ermengol, es queixà per les moltes injuries que li havia fet en Ramon Bremon de Castellbisbal, entre les quals hi havia la venda, sense el seu consentiment, de la vil·la de Sant Quintí, que representava la pèrdua de la meitat dels drets que sobre aquesta vil·la li corresponien. Un altre document del 1246 fa esment de l'establiment d'una peça de terra al Pla de Sant Quintí, firmat per Guillem de Rovira i la seva muller Guillermina a favor de Llorenç Bartomeu. La terra confrontava a ponent amb el riu Llobregat, i el document era signat per P. Donati de Sant Quintí, potser un prevere que hi havia. Segons altre documentació més moderna, el 1508 i amb motiu de la vista pastoral, el bisbe Enric de Cardona, visità la capella de Sant Quintí, trobant-la tancada i amb la teulada en bon estat. Tenia una campana, i al seu interior dos altars, un dedicat a Sant Quintí amb un antic retaule, i un altre dedicat a Santa Coloma, amb una imatge de la Mare de Déu. En una nova visita realitzada el 1511 la situació era la mateixa. RUIZ (1998: 132) La cura i el manteniment de la capella devia fer-se des de bon principi pels propietaris de la veïna masia de Can Pedrerol de Baix, situada a escassos metres que en tingué cura durant segles. El 1686 hi ha notícies d'una processó de pregàries el tercer dissabte de maig, i de l'assistència dels papiolencs a aquestes processons al llarg de tot el segle XVIII. Aquestes notícies fan sospitar que es podria haver tractat d'una església oberta a tothom, però que el fet de ser criat i mantinguda pels propietaris de Can Pedredrol de Baix, li acabà donant un cert sentit de pertinença a la masia. Així, nous documents del segle XVIII testifiquen que a redós de la capella es podia donar sepultura, si més no, als familiars de la casa. La llunyania de la masia de Can Pedrerol amb la parròquia de Sant Vicenç devia afavorir aquesta relació. També es coneix que el 1836 que en la sepultura de la capella de Casa Pedrerol de Baix, dedicada a Sant Quintí i pròpia de Don Pau de Gomis, es donava sepultura a una descendent de la família. Fins i tot s'enterrà una clergue, nebot de la família, l'any 1837. Igualment consta que el 1851 s'enterrava el cadàver de Pau de Gomis, natural i habitant de Barcelona. RUIZ (1998: 133). La capella ha seguit vinculada a la casa on a finals del segle XIX i per iniciativa de la propietària de la casa es començà a celebrar l'aplec de Sant Quintí, on aquesta repartia menjar per als més pobres. Amb altre caràcter, aquest aplec ha continuat celebrant-se el dia del Pilar. Vers 1980 fou restaurada pels propietaris que asfaltaren també l'entorn.</p> | 41.4453800,1.9930100 | 415883 | 4588690 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45799-foto-08054-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45799-foto-08054-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45799-foto-08054-34-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Segons un estudi del 1978, l'església podria haver tingut tres absis semicirculars. RUIZ (1998: 134). L'edifici es troba inclòs al llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm. A.05 | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45800 | Sant Vicenç del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-del-castell | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVIII | <p>Capella situada al cim del Turó de les Garses, presidint la imatge de la vila de Castellbisbal des del riu Llobregat. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb absis poligonal i estructurat en una sola nau. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, arrebossada posteriorment amb morter de calç i pintada en clor blanc, tot i que presenta una degradació considerable d'aquesta protecció. La orientació de l'edifici es fa en sentit Est-Oest, amb la capçalera encarada a llevant. Aquesta orientació fa que part del mur nord es trobi parcialment encastat al pendent de la muntanya. La coberta és a dues vessants i com a altra obertura s'observa un ull de bou sobre la porta, a mitja alçada de la façana principal. Destaca també un campanar d'espadanya, situat seguint la línia de la façana principal de ponent. El portal d'accés està emmarcat per un arc rebaixat amb dovelles i brancals de pedra. Sobre ella s'ha escrit: 'Les ruïnes del Castell Bisbal, fragments de la capella de Sant Vicenç, s'alcen damunt el serrat de les Garses, prop de la capella de Sant Vicenç del Castell que, documentada el 1035, és una construcció moderna.</p> | 08054-35 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La historiografia tradicional ha relacionat aquesta església amb el Castell de Benviure. Inicialment fou l'Església Parroquial, categoria que va mantenir fins al segle XVI, moment en el qual fou inaugurada l'Església Parroquial al centre de la vila. Possiblement va caure en un progressiu abandonament. Es tenen notícies de que el 1637, Guillem Martell, mestre de cases de Terrassa va aixecar l'edifici actual sobre les restes de l'antiga església. Fou reedificada el 1771, moment al qual pertany possiblement l'edifici que actualment s'observa. El 21 de setembre de 1899 va haver-hi una forta tempesta i un dels llamps va caure a l'ermita del castell, ensorrant la teulada i deixant-la inservible per celebrar-hi missa. Va estar mesos en aquest estat ruïnós, fins que uns quants propietaris decidiren reedificar-la: van passar a fer una recapta sense èxit. Fins el 1903 no es van aconseguir prous diners per fer la rehabilitació. De les quatre-centes pessetes que va costar, el senyor Bofill, propietari de can Nicolau de Baix en va posar cent deu. MATEU (1991: 24) L'any 1962, per la vigília de Sant Vicenç, un altre llamp va causar-ne desperfectes i l'espadanya li fou afegida el 1964.</p> | 41.4739500,1.9737000 | 414307 | 4591880 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45800-foto-08054-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45800-foto-08054-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45800-foto-08054-35-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix inclòs als llistats del POUM com a edificis en sòl no urbanitzable amb el núm. B.01 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45801 | Bòbila de can Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-gali | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XX | La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament d'alguns edificis del conjunt, especialment de l'edifici d'administració. | <p>Conjunt arquitectònic situat en un pla al peu del torrent de Can Cases, que tenia com a objectiu la producció de maons destinats a la construcció aprofitant el composició argilosa del terreny natural de Castellbisbal. El conjunt es troba format per un total de quatre grans edificis situats al voltant d'un pla, al marge del torrent. L'accés al recinte es trobava obert sense cap mur perimetral que l'envoltés. Tots els edificis es predisposen al voltant d'un pla que originalment configurava com un espai interior de circulació i treball. El primer edifici al qual s'arriba es troba situat a migdia del conjunt. És de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb obertures quadrangulars al primer pis i portes d'accés a la planta baixa. El seu aspecte general és de vivenda, i possiblement estigués destinat a oficines de l'empresa, ja que es troba força apartat dels altres tres, que segurament es destinaven a la producció. S'ha aixecat en maó i es troba arrebossat amb ciment pòrtland. El segon edifici es localitza al nord de l'anterior, al cantó de la dreta del conjunt. Es tracta d'un cos rectangular precedit d'una torre de maons quadrangular situada a poca distància. Compta amb un dipòsit d'aigua de ciment adossat a l'alçada del primer pis. En la construcció d'aquest cos s'ha utilitzat el parament de pedra irregular i el maó i el ciment. Podria tractar-se de l'espai destinat al modelat dels maons. El seu estat de conservació està força degradat. Al nord d'aquest darrer edifici trobem dos cossos. El primer, al cantó dret, a continuació del descrit anteriorment resulta força espectacular. Es tracta d'un cos rectangular de planta baixa i coberta plana construït en maó amb les cantonades arrodonides, atalussades i reforçades amb ciment barrejat amb pedra. Al pis superior s'accedia mitjançant una escala recta adossada a la paret de migdia. Actualment s'observen els forats de ventilació dels forns de la planta baixa i un gruix de terra sobre el qual ha crescut força vegetació, la qual cosa fa pensar que la terra era col·locada ja inicialment per mantenir la temperatura dels forns. La planta baixa d'aquest cos estava destinada als forns de maó. Es tracta d'un total de 12 forns independents integrats dins del mateix cos, formats per espais rectangulars d'uns 8 metres de fons per 2,5 metres d'amplada coberts amb volta de canó realitzada superposant diverses fileres de maó, i en les quals s'han obert diverses xemeneies circulars de tub, reforçades amb ciment, que permetien la sortida del fum. El terra d'aquests forns es troba actualment cobert per una capa de fang, que s'ha anat dipositant desprès de l'abandonament del conjunt, Malgrat tot, en algun dels forns, encara es poden apreciar restes de piles de maons. L'accés als forns es realitzava per la façana de ponent encarada al pati central. Configura una façana atalussada que s'obre amb dotze boques diferents, una per cada forn formades per una volta i un arc escarser. Cada boca té una amplada de 2 metres i una alçada de 3 metres, que es correspon amb l'alçada dels forns i un fons d'un metre de gruix. Com a elements decoratius, cal fer esment d'una faixa de separació vertical que es marca al maó entre forn i forn, i d'una altra faixa horitzontal de maó que sobresurt lleugerament del mur a la vorera superior del cos. Aquesta obertura als forns té el seu paral·lel en la part posterior de l'edifici, i es troba tapiada, en el cas d'alguns forns, amb una paret de maó, en la qual només s'obre una petita finestra quadrangular. Molt possiblement un cop que el forn estava carregat es tapiava i aquest mateix mur s'enderroca per enretirar la càrrega. Les boques de la part posterior de l'edifici donen accés a un pati rectangular delimitat per un mur, que s'estén al llarg de tot el cos. Continuació text a observacions</p> | 08054-36 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest conjunt era conegut popularment amb el nom de la Bòbila de Can Galí, tot i que no tingués res a veure amb aquesta masia, només la seva proximitat. En realitat es tracta d'una bòbila contemporània aixecada a mitjans del segle XX, a la dècada del 1960. El propietari era el senyor Bonastre, alcalde Martorell, i va estar en funcionament fins a la dècada del 1980.</p> | 41.4686500,1.9911200 | 415755 | 4591275 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Continuació del text descripció: El darrer edifici del conjunt, es troba situat just davant dels forns, a ponent d'aquests, i es tracta d'un cos rectangular de planta baixa que segurament estava destinat a magatzems. Aquest cos compta amb diverses portes d'accés encarades als forns i amb poques obertures com a finestres. La construcció és feta en maó, i el sostre es troba reforçat per un embigat de formigó. Al sector de llevant del conjunt, el terreny apareix rebaixat considerablement, observant com la muntanya s'ha anat excavant i deixant a la intempèrie el terreny argilós i vermell, que la pluja ha anat convertint en xaragalls. Aquest paisatge és fruit de l'excavació de la muntanya que s'ha utilitzat com a lloc d'extracció de terres per a la fabricació de maons. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45802 | Barraca de vinya de la Moixella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-moixella | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de vinya de planta quadrangular coberta amb volta falsa de pedra i construïda seguint la tècnica de la pedra seca, amb un parament format per carreus disposats seguint fileres de forma regular falcats amb petits fragments de pedra. Amb tot, la construcció ha estat reforçada posteriorment amb ciment, especialment a la cara de llevant on té la porta d'accés. Té una alçada de 2,5 m i l'obertura de la porta és allindada amb 1,30 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, i ha estat reforçada amb maó.</p> | 08054-37 | Terme municipal de Castellbisbal. Turó del Canyet, (08755 Castellbisbal) | <p>Malgrat que no es posseeixen dades podria ser que es tractés d'una barraca de vinya aixecada a finals del segle XIX, en ple període d'expansió de la vinya. Ja entrades les primeres dècades del segle XX, la barraca hauria estat objecte d'una important consolidació aplicant ciment per tal de reforçar la seva estructura i ser utilitzada. Cal pensar que aquest sector del terme estigué conreat de forma intensiva amb arbres fruiters i vinya fins a la dècada del 1960.</p> | 41.4521000,1.9902200 | 415658 | 4589438 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
45803 | Barraca de vinya del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-turo-de-salzes | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | La vegetació i l'arbre que li ha arrelat a la teulada li fan malbé la teulada i a la llarga la pròpia barraca. | <p>Barraca de vinya de planta circular aixecada en mur de parament irregular format per carreus de pedra i còdols disposats de forma molt irregular i seguint la tècnica de la pedra seca en la qual el parament resta unit mitjançant el travat amb fragments de pedra més petita que omple els buits dels carreus més grossos. El sector de ponent de la barraca, on s'ha obert la porta a l'interior s'ha reforçat amb ciment, a l'igual que la porta d'entrada a la barraca. Aquesta és en realitat un obertura el·líptica de 1,0 m d'alçada per 70 cm d'amplada per 80 cm de fons. L'alçada conservada de la barraca és de 2,0 m amb un diàmetre de 2 m d'amplada, però cal pensar que era superior ja que la vegetació ha envaït la part superior i no s'aprecia la volta que la cobria. A tocar de la porta s'ha aixecat un banc amb una esquena de fusta i un banc de ciment de 1,90 m de llarg.</p> | 08054-38 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar, tot i la manca de dades, que es tracta d'una barraca aixecada a començaments del segle XX, i que hauria estat objecte d'algunes reformes per tal d'impedir el seu enderroc, i que serien la causa de les capes de ciment que reforcen l'entrada i el sector del voltant. Segurament ha tingut un ús bastant prolongat en el temps, possiblement fins a finals del segle XX, per la qual cosa els seus propietaris l'haurien acondicionat amb un banc de maó adossat a ponent. El creixement d'un arbre a la part superior de la barraca fa perillar considerablement la seva estructura.</p> | 41.4860900,1.9468800 | 412084 | 4593255 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45803-foto-08054-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45803-foto-08054-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45803-foto-08054-38-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el codi C.08 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
45804 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,20 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accedeix per un petit camí que recorre el cingle.</p> | 08054-39 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4537100,1.9903000 | 415667 | 4589617 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45804-foto-08054-39-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45769 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-3 | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII | <p>L'edifici de la rectoria es troba situat a la plaça de l'Església, a la banda dreta del temple dedicat a Sant Vicenç. És una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis. Es tracta d'una construcció feta possiblement en mur de mampostería irregular, tot i que podria incorporar el maó en algun dels seus murs i envans, fruit de reformes. Tot el conjunt es troba arrebossat amb ciment pòrtland i es troba sense pintar, a excepció dels marcs de portes i finestres i els extrems laterals, que s'ha volgut ressaltar i s'han pintant de color vermellós. La façana principal es troba encarada a ponent, oberta a la plaça, i s'obre amb un portal principal d'accés que s'escau al mig de la façana. Es tracta d'un portal format per un arc de mig punt adovellat. A la banda esquerra hi ha una finestra i, a la dreta, una porta, ambdues rectangulars. Al pis s'obren un balcó central i dues finestres als costats.</p> | 08054-4 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La documentació conservada als fons parroquials deixa entreveure com la primera rectoria de Castellbisbal es trobà ubicada a tocar de l'Església de Sant Vicenç del Castell. Amb tot, una visita pastoral del 1508, donava referència explicant que l'antiga rectoria ubicada a tocar de l'Església del Castell - es trobava massa lluny de l'església parroquial i es va optar per la construcció d'una nova. Es va trobar per la construcció els fonaments d'una casa molt antiga al costat de l'església. La visita pastoral del 1555 comenta que és construïda des de fa poc. Cal pensar que aquest edifici va ser aixecat a l'indret conegut com La Rectoria Vella, a les afores del poble. Un document posterior la situava al lloc conegut com el Sarral prop del Trull d'en Pi, a la vora del camí que va a la casa de Can Galí. En el decurs del segle següent aquest edifici va ser considerat inadequat, ja que continuava estant massa lluny de l'església, que sovint sofria robatoris. L'edifici de l'actual rectoria fou aixecat, doncs, el 1699, moment en el qual es considerà oportú que la casa rectoral estigués a tocar mateix de l'església per prevenir robatoris, el darrer dels quals havia tingut lloc el 1682. Per aquest motiu, Francesc Margarit, adquireix el compromís d'edificar la rectoria a tocar de les parets de l'església. L'encàrrec li fou atorgat als mestres de cases d'Olesa Josep Vileta i Manuel Porta, pel preu de 230 lliures. Al contracte s'especificava que la nova rectoria havia de ser similar a l'existent, amb la diferència que la nova casa tindria golfes, i que caldria desfer el cup de la vella rectoria i traslladar-lo a la nova. La nova rectoria fou estrenada per mossèn Pere Llorens el 13 de setembre del 1702. Anys desprès, la casa seria complementada amb una cisterna, que seria feta aprofitant les pedres del castell. RUIZ (1998: 68). Cal pensar, però, que la casa va tenir reformes posteriors, una d'elles es troba documentada el 1850, tot i que possiblement hauria tingut lloc a finals del segle XIX, i seria la responsable de l'obertura del portal allindat de la planta baixa i de la remodelació del primer pis, modificant les finestres i introduint el balcó. La visita pastoral del 1859 informava que la rectoria es trobava en bon estat i amb bones instal·lacions. Segons informació procedent del fons parroquial de l'església, l'any 1921 la rectoria es troba en molt mal estat. Uns anys desprès, el 1933, s'havien fet algunes obres de manteniment, però els curs dels aconteixements de la guerra civil la van tornar a malversar. Durant la guerra, la rectoria va ser habitada per unes quantes famílies de refugiats, i el 25 de gener de 1939 un dels obusos llançats contra el campanar va tocar la rectoria obrint-li un gran esvoranc a la teulada i foradant els sostres. Un informe del 1939 la descrivia com a parcialment destruïda. Les obres de reparació no començaren fins el 1945, trobant-se acabades el 15 de maig de 1946, moment en el qual fou novament beneïda i inaugurada solemnement. El 1948 s'inaugurava el nou Centre Parroquial als baixos de la rectoria. El 1953 s'inaugurava la nova Biblioteca Popular Parroquial, instal·lada a la rectoria, i el 1963, els horts antics de la rectoria es convertien en l'Esbarjo parroquial. RUIZ (1998: 277)</p> | 41.4750700,1.9808700 | 414907 | 4591998 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45769-foto-08054-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45769-foto-08054-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45769-foto-08054-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Destaca la presència d'un rellotge de sol pintat a nivell del primer pis que incorpora la següent llegenda: Ni tu ni jo tindrem corda si no és Déu qui se'n recorda. Es tracta d'un rellotge documentat des del 1850 i restaurat el 1946. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45805 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-2 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,30 m d'alçada per 2,00 m d'amplada per 3,20 m de fons. S'hi accedeix per un petit camí que recorre el cingle.</p> | 08054-40 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4534400,1.9904300 | 415678 | 4589587 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45805-foto-08054-40-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45806 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-3 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,20 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accediex per un petit camí que recorre el cingle.</p> | 08054-41 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4532700,1.9905400 | 415687 | 4589568 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45806-foto-08054-41-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
45807 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-4 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,10 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accediex per un petit camí que recorre el cingle.</p> | 08054-42 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4531000,1.9882800 | 415498 | 4589551 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45807-foto-08054-42-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45808 | Barraca de vinya excavada de la Moixella 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> | 08054-43 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4552000,1.9882400 | 415497 | 4589785 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
45809 | Barraca de vinya excavada de la Moixella 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-2 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> | 08054-44 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4552900,1.9881100 | 415486 | 4589795 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45810 | Barraca de vinya excavada de la Moixella 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-3 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> | 08054-45 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4543700,1.9881000 | 415484 | 4589693 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45811 | Barraca de vinya excavada del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-turo-de-salzes | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosió del talús i la vegetació han estat causa del seu deteriorament | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,10 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,00 m de fons.</p> | 08054-46 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4861000,1.9476800 | 412151 | 4593256 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
45812 | Fanal de la plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-de-la-placa-de-lesglesia | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Fanal situat al centre de la Plaça de l'Església de Castellbisbal. Està format per un fust d'uns 4 metres d'alçada elaborat en ferro colat, que es recolza sobre un basament format per un peu circular de pedra. A la part superior finalitza en quatre punts de llum que coincideixen amb els quatre punts cardinals. Com a elements decoratius, la part superior del fust incorpora, també en ferro colat, els símbols del castell i el bisbe que s'identifiquen amb la vila.</p> | 08054-47 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església (08755 Castellbisbal) | <p>L'espai de la Plaça de l'Església fou antigament l'espai destinat a cementiri de la parròquia de Sant Vicenç. Al segle XIX va tenir lloc el trasllat del cementiri a uns terrenys situats a les afores del poble, cedits pels propietaris de Can Margarit, on es troba l'actual cementiri. Aquest fet alliberà l'espai que fou plantejat com a espai públic. Per l'observació de fotografies històriques s'ha pogut constatar que al centre de la plaça s'instal·là a començaments del segle XX una font abeurador. A la dècada dels 80 l'antiga font fou substituïda per l'actual fanal, aprofitant la remodelació de la plaça.</p> | 41.4749300,1.9807200 | 414895 | 4591982 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45812-foto-08054-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45812-foto-08054-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45812-foto-08054-47-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Ferrer Balcells | Es troba al llistat d'elements urbans del POUM amb el núm A.01 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/