Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45859 | Jaciment de can Pedrerol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pedrerol-de-baix | <p>Excavació al 2004 Projecte de construcció de la plataforma de LAV Madrid - Saragossa -Barcelona - Frontera Francesa, tram: Castellbisbal - El Papiol (pk 504+000 i 504+700). MORET PUJOL, L. (2004) Memòria excavació Vil·la Romana de Can Pedrerol de Baix (2004). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC (2 volums). Memòria anàlisi morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis de Can Pedrerol de Baix, 2004: Arxiu Àrea Coneixement Recerca. BERGADÀ, E. (1981) Vil·la romana de Can Pedrerol de Baix, Castellbisbal. A: Butlletí del Museu Municipal de Molins de Rei . Molins de Rei</p> | I-III | El pas de la via de l'AVE va destruir el jaciment. | <p>Les restes localitzades en Can Pedrerol de Baix corresponen a la pars rústica d'una vil·la romana, la part residencial de la qual no ha estat localitzada. La cronologia de les restes documentades va des del segle I fins al III dC, tot i que la presència d'àmfora ibèrica, terra sigil·lata, ceràmica d'engalba blanca i vernís roig pompeià en els nivells d'amortització d'algunes estructures fan pensar que potser el moment fundacional de la vil·la podria ser anterior, en el segle I aC, però no és possible confirmar aquesta hipòtesi ja que en l'excavació no s'han documentat estructures d'aquesta cronologia. Un cop acabada la intervenció doncs, és possible establir quatre moments de funcionament per aquest jaciment: 1. Fase altimperial (segle I dC). Totes les estructures que s'inclouen en aquesta fase es troben excavades en el substrat geològic, se suposa que el període de funcionament fou molt curt, ja que els nivells d'amortització són de mitjan segle II. Formen aquest moment els murs que defineixen l'estructura octogonal dels diversos edificis i la base d'opus signinum del lacus, unes estructures de planta quadrada i un magatzem de dolia en el què s'han documentat fins a 33 estructures. El moment de funcionament d'aquest magatzem (fou de curta durada) coincideix amb el moment en què la producció de vi de la laietània es troba en ple auge i potser es va deixar d'utilitzar a finals de segle, degut a l'edicte de Domicià l'any 92, moment de carestia de cereals. Els directors de la intervenció pensen que la construcció de les edificacions i del camp de dolia es dugué a terme durant l'època d'August i que el seu funcionament va ser curt. 2. Fase altimperial II (segle II - III dC). En aquest moment les estructures relacionades amb la elaboració de vi es deixen d'utilitzar i s'han amortitzat. Es troben en funcionament dos forns i un seguit de 17 estructures de combustió que es localitzen on abans hi havia el magatzem de dolia. Les estructures metal·lúrgiques quedaran amortitzades a finals del segle II, moment en què tot s'abandona. 3. Fase moderna. Un tercer moment d'ocupació s'observa per les rases de vinya localitzades en diversos punts del jaciment, ja que tallen tots els nivlls de cronologia romana. Es tracta de cinc rases de vinya situades al costat sud del jaciment. 4. Fase indeterminada. Hi ha tot un seguit d'estructures a les que no s'ha pogut atribuir una cronologia degut a la manca de materials associats. Com a conclusió es pot dir que les restes documentades corresponen a la pars rústica d'una vil·la romana, dedicada a la producció de vi. Can Pedrerol de Baix va ser un centre productor de vi ja que s'han localitzat àmfores amb marques procedents d'aquesta vil·la en diversos punts de la mediterrània. El fet de tractar-se d'un centre productor de vi i alhora productor d'àmfores fa pensar que es tractaria també d'un centre distribuïdor de la seva producció.</p> | 08054-94 | Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç (08755 Castellbisbal) | <p>La gran casa pairal de Can Pedrerol de Baix es troba situada al sud del terme municipal de Castellbisbal Papiol. L'any 1988 durant la realització de la Carta Arqueològica es va poder documentar que en aquest indret s'observava una gran quantitat de materials en superfície: tègules, fragments d'àmfora, ceràmica sigil·lata i restes d'estructures entre les que destacava un fragment d'un gran paviment d'opus testaceum localitzat en el marge del camí que va de l'ermita a la casa. El paviment presentava una llargada entre 5 i 6 metres. D'altra banda, en l'interior de la casa conservaven dues àmfores Dressel 2-4 senceres i dues bases de columna. Membres del museu Municipal de Molins de Reu excavaren un testar aparegut en un camp, del que documentaren diversos pivots d'àmfora amb estampilles i abundant material ceràmic (la majoria massa cuit) i escòries de forn, que evidenciaven la presència en la vil·la de forns de producció de ceràmica. En les estampilles localitzades es llegia: 'AD, PROTI i MA'. L'any 2004, amb motiu del projecte de construcció de la plataforma de la Línia d'Alta Velocitat, Memòria excavació Vil·la Romana de Can Pedrerol de Baix (2004). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC (2 volums) tram Castellbisbal - El Papiol, es realitzà una intervenció arqueològica als voltants de la masia de Can Pedrerol de Baix i de l'ermita de Sant Quintí de an Pedrerol de Baix consistent en el seguiment arqueològic de les obres. La realització de la prospecció superficial va confirmar la presència de restes arqueològiques en un indret entre la masia i l'ermita, amb la localització d'abundants restes en superfície de ceràmica romana. També es localitzà un mur o paret amb material ceràmic d'època romana. Amb aquests resultats, es dugué a terme una segona intervenció de delimitació i sondejos, que proporcionà els límits d'una àrea d'excavació de 700 metres quadrats, dins la que es van localitzar dos murs paral·lels de factures molt diferents, un dels quals associats a un paviment d'opus signinum tallat per la via del tren. D'altra banda es localitzà una bossada de cendres, dins el qual hi havia un dolium. La última intervenció fou una excavació extensiva: per a aquesta tasca es dividí el jaciment en quatre àmbits i delimiten i mostren una vil·la romana.</p> | 41.4457000,1.9923600 | 415829 | 4588726 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45859-foto-08054-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45859-foto-08054-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45859-foto-08054-94-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | És destacable la constant aparició de materials d'època romano-imperial en les terres de conreu i zones edificades de la masia. En l'interior de la masia es conserven dues àmfores senceres (Dressel 2-4), així com dos basaments de columna de pedra tallada. Les restes del material localitzat i dipositat al Museu de Molins de Rei són les següents: ceràmica, vasos, àmfores, plats, recipients, tapadora, gerra, braçalet, botó, llosa i restes fauna. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 45860 | Can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canals | <p>Can Canals. CC.AA. Núm. 3097</p> | I-III | Jaciment desaparegut sota el talús de la carretera. | <p>Situat tocant la carretera C-1413, i immediatament sota d'unes pilastres de suport de l'autopista A-7, al seu pas just abans de la desembocadura de la riera de les Arenes, (de Rubí), en el Llobregat, la qual està partida entre el terme municipal de Castellbisbal i el Papiol. En l'extrem sud-est del terme municipal de Castellbisbal. El jaciment és documentat tan sols a partir dels materials recollits en superfície, tot i que es desconeixen les circumstàncies de la troballa i si aparegueren estructures associades al material ceràmic o no, etc. El material és d'època imperial: lucernes, fragments d'àmfores, pondus i restes de tuberia en plom per a la conducció de líquids, molt probablement aigua. Donada l'estratègica situació de la zona, i per la proximitat del jaciment de Can Pedrerol de Baix, sembla que les restes documentades poden testimoniar, amb les reserves corresponents, un assentament de tipus rural. L'any 1988, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, no va ser possible localitzar material o restes en aquest indret. CC.AA.</p> | 08054-95 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Es tingué constància de l'existència d'aquest jaciment per la informació oral facilitada per J. Mateu l'any 1988, el qual indicà la situació del jaciment i l'existència del material recollit en superfície.</p> | 41.4491000,1.9940000 | 415970 | 4589102 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45860-foto-08054-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45860-foto-08054-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45860-foto-08054-95-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Can Canals és el nom d'una masia desapareguda sota una variant de l'autopista A-7, avui terreny amb talús i estructures de formigó. Crta. Caldes de Montbui a Molins de Rei punt quilomètric 4. La Ubicació de materials és al Museu de Rubí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 45861 | Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-0 | <p>DEL FRESNO, P. (2001-2002) Memòria intervenció arqueològica parcel·les 2, 3a, 3b, 4 i 5 Polígon Residencial Eixample del Casc, 2001-2002</p> | XVI-XVII | Les restes foren destruïdes. Actualment la zona es troba construïda i urbanitzada. | <p>Les evidències obtingudes a la primera intervenció, relatives, sobretot, a l'ús de carreus i a la coherència en l'evolució de l'hàbitat, indicaven l'existència d'una primera construcció de planta quadrangular. Es tractaria d'una masia tradicional, construïda a partir de tres naus paral·leles entre elles i perpendiculars a la façana principal. Aquesta primera masia es podria datar dels segles XVI o XVII. Un cop abandonada, part de l'estructura de la casa va ser aprofitada per a una nova ocupació. Es tracta d'una masia de planta quadrangular dividida, en principi, en dos espais perpendiculars a la façana. Ambdós espais es comuniquen entre ells a través de les portes obertes en la façana oest de la primera casa. Sobre la meitat oest d'aquesta casa es desenvolupa una segona planta. La planta inferior està fonamentalment dedicada a l'activitat econòmica, així doncs, es troben cups, dipòsits i premses. L'alçada de la primera planta està marcada pels encaixos de l'embigat. La coberta es trobaria a una alçada aproximada de 3,40 metres i es tractaria d'una coberta a dues aigües. La planta superior, a la que s'accediria a través d'una escala, estaria dedicada més a funcions d'hàbitat. En un moment posterior, es va produir una reconversió en dos ambients independents. La circulació entre ambdós espais s'anul·la i es tapien portes i finestres. A finals del segle XIX es realitza una important destrucció que comporta la colmatació definitiva de tot el conjunt subterrani. Les noves necessitats constructives obliguen a anivellar tot el solar i en els punts on el terreny natural es troba rebaixat es troba la runa procedent de les estructures anteriors, inclosa la de la destrucció dels mateixos cups. Aquest nou hàbitat donarà lloc a una disposició de cases de planta rectangular alineades respecte del carrer de la Rectoria Vella, orientades longitudinalment de nord a sud. És en aquest moment quan es van reomplir els cups i l'accés a la gruta, així com les sitges de les quals no es pot assegurar la data de la seva construcció, tot i que sembla probable que funcionessin amb la Rectoria Vella. CC.AA.</p> | 08054-96 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Rectoria Vella, (09755 Castellbisbal) | <p>El carrer de la Rectoria Vella correspon a una antiga alineació de les primeres cases del nucli de Castellbisbal, quan aquest es desenvolupava en sentit est-oest, perpendicular a la trama urbana principal actual. Aquesta antiga alineació està en relació amb la xarxa viària medieval i, possiblement, també la romana. Els anys 2001-2002, amb motiu de la construcció del Polígon Residencial Eixample del Casc, es realitzà una prospecció arqueològica en el solar que ocupa el sector nord - oest de l'illa urbana limitada pel carrer de la Rectoria Vella i l'actual avinguda de Pau Casals. La intervenció arqueològica consistí en la realització del seguiment i control arqueològic dels treballs de desmunt i moviment de terres a les parcel·les 2,3a, 3b, 4 i 5 del polígon residencial Eixample del Casc, la documentació i seguiment de l'enderroc de l'edifici de Cal Paulero al carrer de la Rectoria Vella, i l'excavació arqueològica de les estructures subterrànies a la parcel·la 3b. Les restes localitzades van ser identificades com la Rectoria Vella. En aquest sentit, cal dir que a Castellbisbal es documenten dues esglésies anteriors a l'actual, una cap a la segona meitat del segle XI i una altra que es va consagrar cap al 1167. Tenint en compte el nom del carrer i la proximitat de la casa de Can Cases de l'Església, tot apunta a que la Rectoria Vella es trobés en aquest solar. A més, també se sap que per a la construcció de l'actual església s'aprofità el material provinent de l'enderroc de l'antic temple, cosa que explica l'important arrasament que pateix tot el solar i el fet que només hagin perdurat les estructures construïdes en el terreny natural (les sitges, els cups i la fresquera). La documentació conservada als fons parroquials deixa entreveure com la primera rectoria de Castellbisbal es trobà ubicada a tocar de l'església de Sant Vicenç del Castell. Amb tot, una visita pastoral del 1508, donava referència explicant que l'antiga rectoria ubicada a tocar de l'Església del Castell - es trobava massa lluny de l'església parroquial i es va optar per la construcció d'una nova. Es va trobar per la construcció els fonaments d'una casa molt antiga al costat de l'església. La visita pastoral del 1555 comenta que és construïda des de fa poc. Cal pensar que aquest edifici va ser aixecat a l'indret conegut com La Rectoria Vella, a les afores del poble. Un document posterior la situava al lloc conegut com el Sarral prop d'en Pi, a la vora del camí que va a la casa de Can Galí. RUIZ (1998: 68)</p> | 41.4754300,1.9841800 | 415184 | 4592034 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45861-foto-08054-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45861-foto-08054-96-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 45862 | Pedrera de can Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-campanya | <p>AA.DD. Memòria anàlisi morters i estudi petrogràfic materials lapidis de Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal), 2004.</p> | I-XX | Presència de la vegetació deslluieix la interpretació de l'espai | <p>Antiga pedrera i lloc d'extracció de pedra. S'observa actualment el tall vertical en el terreny en forma ondulada, molt malmès i recobert de vegetació en alguns trams. La part superior de la pedrera es troba actualment construïda impedint encara més l'apreciació del jaciment. La seva extensió és variable, ja que la vegetació actual no permet delimitar el començament i el final del tram de paret explotat. L'alçada del tall vertical també varia segons els trams, i va des de 1,5 a 6 metres, depenent de la zona. El tipus de material extret es correspon a pedra calcària.</p> | 08054-97 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Molt possiblement es tracta d'un lloc d'extracció de pedra utilitzat al llarg de diversos períodes històrics. L'estudi dels morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis del jaciment de Can Pedrerol de Baix indiquen que el material de construcció podria haver estat extret d'aquesta pedrera, però segons informació oral procedent d'alguns veïns de Castellbisbal, el jaciment fou aprofitat ocasionalment fins a començaments del segle XX.</p> | 41.4846200,1.9926800 | 415906 | 4593046 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45862-foto-08054-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45862-foto-08054-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45862-foto-08054-97-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85|94|98|83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 45863 | Bassa al parc del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-al-parc-del-castell | <p>SERRA MOLINOS, J (2006) Informe de la intervenció arqueològica al Parc de l'Ermita de Castellbisbal (Vallès Occidental). Arxiu del Servei d'Arqueologia</p> | XVII-XVIII | L'accés públic al parc converteix el jaciment en accessible a tothom. | <p>Amb motiu del projecte de rehabilitació de l'entorn de l'ermita de Castellbisbal i pel fet de que és coneguda la presència d'estructures visibles no documentades, es va projectar una intervenció arqueològica a l'entorn de l'ermita de Castellbisbal. Les estructures visibles estaven construïdes amb còdols i pedres calcàries irregulars unides amb morter de calç de color rosat i de forta consistència. Pel que fa a la planta, es tracta d'una estructura circular amb parets d'uns 30 centímetres de gruix aproximadament, i un metre de diàmetre, que, amb l'excavació, s'ha confirmat que es tractava d'un pou. A pocs metres d'aquest pou s'observa una paret de poc més d'un metre de llarg i una alçada de entre 20 i 40 centímetres, amb enlluït de calç per la cara interna, que ha resultat set una gran cisterna o dipòsit. Formant angle recte amb aquesta, però sense arribar a unir-se degut als efectes de l'erosió, apareixia una paret que només es pot observar en un tall del vessant i amb les mateixes característiques constructives que l' anteriorment descrita. A una cota més baixa, en aquest mateix tall, s'obrí, en un moment encara desconegut, una cabana de pagès o barraca de vinya que perforava el vessant i que aprofitava la paret de la cisterna ja existent. En l'interior de la cabana s'observava com el mur s'associava a un paviment que es veié afectat per la construcció de la barraca. L'excavació ha descobert una gran cisterna, a la que s'associa una cisterna més petita a l'est, que s'alimentava de la primera a través d'un canal. A l'oest de la cisterna es troba el pou, ja visible abans de les tasques de neteja i excavació arqueològica. Aquest pou ha estat associat a una tipologia de pou molt comuna al terme corresponent als pous destinats a acumular aigua per ser utilitzada desprès per ensulfatar les vinyes. La seva cronologia és contemporània (finals del segle XIX) Pel que fa a la cronologia, es disposa de pocs materials per a datar amb exactitud el conjunt, tot i així, pel tipus de morter emprat caldria pensar en una cronologia al voltant dels segles XVII - XVIII.</p> | 08054-98 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell. (08755 Castellbisbal) | <p>Jaciment excavat arran de l'ordenació del Parc de l'Ermita l'any 2006.</p> | 41.4744300,1.9758800 | 414490 | 4591932 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45863-foto-08054-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45863-foto-08054-98-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 45864 | Parc del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-castell | <p>SERRA MOLINOS, J (2006) Informe de la intervenció arqueològica al Parc de l'Ermita de Castellbisbal (Vallès Occidental). Arxiu del Servei d'Arqueologia</p> | XII-XIII | La construcció del parc del castell va ser la causa del desmantellament del jaciment. | <p>L'any 2005 durant el control de les obres d'adequació de la zona del Parc del Castell de Castellbisbal per a la instal·lació d'una línia de tubs de canalització d'aigües, al realitzar una de les rases van aparèixer restes humanes corresponents a una inhumació. Es tracta d'una zona situada a la base de l'actual ermita de Sant Vicenç, al peu d'un turó. Al cim d'aquest turó hi ha les restes medievals del castell. La zona excavada es troba propera al castell on ara està situada l'ermita del Castell, en el camí que duu a l'ermita és on s'ha documentat la inhumació. En total es realitzaren tres cales per tal de comprovar si existien més restes per la zona; la cala 1 és la única que va donar resultats positius; es troba situada al final del camí del Parc del Castell al peu de l'ermita pròxima al barranc del turó. Un cop excavada la rasa, baixant uns 40cm es netejaren les restes localitzades per tal de documentar-les. L'estructura funerària localitzada es troba excavada en la roca mare, a uns 64m del nivell de circulació; de l'enterrament en resten una petita part de la coberta de lloses i en el seu interior s'observen les restes molt fragmentades d'un individu; només la tíbia, el peroné i els ossos del peu i les falanges. La resta de l'individu no s'ha trobat in situ, tot i que algunes restes han aparegut fora de context.</p> | 08054-99 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) | <p>Restes documentades durant la realització d'una rasa de control amb motiu del Projecte d'adequació de la zona del Parc del Castell (2005). La cronologia donada al jaciment és medieval, i es correspon a un jaciment d'entre els segles XII-XIII</p> | 41.4747300,1.9759600 | 414497 | 4591965 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45864-foto-08054-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45864-foto-08054-99-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 84278 | Ca l'Aldavert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laldavert | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, Manuel (1990). Mn. Jaume Torres i Cuscó. Rector de Matadepera (1864-1933). Akribos. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, J. (1976). Retall d’història, dins Programa de Festa Major de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | Ha patit poques modificacions i gràcies a un acord a finals del 2013 en un futur, l’Ajuntament podrà adquirir la casa a cost zero. | <p><span><span><span>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. A la planta baixa, l’eix central està definit per la porta d’accés, i els laterals, per finestres. A la planta pis, hi trobem un balcó amb balustrada a l’eix central i dues finestres als laterals. A la llinda de la porta d’accés hi ha la inscripció, “Fou feta l’any 1890”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El tractament del parament és un arrebossat imitant l’obra vista pintat de color granatós que contrasta amb el to cru dels emmarcaments de les obertures. Hi ha força elements ornamentals a la façana, començant pels trencaaigües de les finestres, els merlets que coronen el ràfec, un pinacle amb un drac com a gàrgola, un rellotge de sol i l’escut que fou símbol de La Renaixença. Entre la planta baixa i la planta pis hi ha un fris de rajoles blaves i blanques formant una composició geomètrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha mantingut la distribució interior original, amb un passadís central que fa de distribuïdor de les habitacions laterals i la sala d’estar i menjador al fons, amb obertures a la façana posterior. La planta pis és de dimensions més reduïda i es completa amb una terrassa posterior.</span></span></span></p> | 08120-1 | Carrer de Sant Joan, 28 | <p><span><span><span>Pere Aldavert, que va fer construir-la a finals del segle XIX, era periodista, editor i polític. El projecte arquitectònic és de Bonaventura Bassegoda, que formava part del cercle d’amistats del promotor. També tenia una gran amistat amb Àngel Guimerà que fou convidat a passar llargs estius i desenvolupà un fort vincle amb Matadepera. Segons Josep Miracle, biògraf d’Àngel Guimerà, l’obra teatral <em>Maria Rosa</em> (1894) “va néixer a cal Quistó, que és on es reunien els enginyers i els habilitats durant la construcció del tram de carretera que uneix Matadepera amb Castellar del Vallès i Sabadell”. Una altra obra <em>La Baldirona</em>, podria haver-se inspirat amb la mestressa de Cal Baldiró.</span></span></span></p> | 41.5987500,2.0284200 | 419032 | 4605683 | 1890 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84278-dsc6279.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84278-dsc62770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84278-p14301270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84278-p14301290.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó | Hi ha un rellotge de sol a l’angle sud-est amb una inscripció que posa sine sole sileo. L’escut i la gàrgola són obra de Pere Bassegoda. | 98|116 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||
| 86329 | Cal Gamell ; Antic Hostal de la Marieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gamell-antic-hostal-de-la-marieta | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Els edificis que formaven l’antic hostal de la Marieta, sembla ser que no presenten avui grans modificacions exteriors. | <p><span><span><span>Casa de dos cossos entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La seva coberta és a dos nivells, un cos i mig és més elevada que la resta. La part més baixa forma part del volum que correspon al número 56. En qualsevol cas, es tracta d’una coberta de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament de la façana és arrebossat llis en procés de reforma, però sembla que mantindran el to terrós que hi havia abans de les obres. La composició ve definida per les obertures: dues portes a la planta baixa amb una finestra a cada extrem; i tres finestres a la planta pis. Totes amb llinda recta. Entre la primera finestra de la planta pis començant per l’esquerra i la segona, hi trobem un rellotge de sol fet de rajoles.</span></span></span></p> | 08120-10 | Carrer de Sant Joan, 58 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1769 en Narcís Gorina concedeix en emfiteusi a Francesc Ventayol, a peu del Camí Ral, un tros de terra on hi construeix l’hostal de Marieta. S’inaugura l’any 1772. Tenia la concessió reial de tabacs, i altres productes. El 1784 construeix les cavallerisses i el pou en els terrenys del davant. </span></span></span></p> | 41.5995200,2.0271800 | 418930 | 4605770 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86329-dsc6554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86329-dsc6551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86329-p1430376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86329-p1430384.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca el rellotge de sol de la façana. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86816 | Rellotge de sol de Can Solà del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sola-del-raco | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX-XXI | Quan els actuals propietaris van adquirir la finca, pels volts dels anys 1998, aquesta estava en un important estat d’abandó. S’hi van realitzar importants obres de reforma, entre elles la de tapiar una finestra situada a l’altre costat del rellotge. La façana es va tornar a arrebossar, restaurant el quadrant que ha quedat perfectament integrat. | <p><span><span><span>Rellotge de sol, situat a la planta pis, gairebé en el mateix eix central de la façana, al costat de la única finestra que conserva els carreus de la llinda, ampit i brancals originals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un rellotge rectangular, realitzat damunt de l’arrebossat de morter de calç. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud-oest. El gnòmon és de vareta, senzill que marca les hores, en xifres romanes. Aquestes estan pintades damunt d’una pàtina sorrenca que imita la pedra calcària. Només s’hi han pintat les hores parells, que van de les VI del matí a les VIII de la tarda.</span></span></span></p> | 08120-100 | Camí de la Font de la Tartana, núm. 81 | <p><span><span><span>Tot i que a pocs metres de la casa, on fa uns anys eren els camps de cultiu s’hi ha localitzat un centre productiu agrari d’època romana, les primeres referències documentals per ara localitzades es remunten al segle XIV. A l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç de Munt, sembla que el nom més antic de la casa és el de Font: “Redició feta per Maria de Font, filla de Jaume de Font, a Guillem de Torrents, de Sant Joan de Matadepera, a dit Jaume de Font i a la seva muller i pares, de la donació que li feren del mas de Font, de dita parròquia, que es té pel monestir de Sant Llorenç del Munt. Fet a 12 de les <em>kalendes</em> de febrer de 1321, clos per Ramon de Cros, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, núm. 82”.</span></span></span></p> | 41.6110747,2.0325190 | 419389 | 4607047 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86816-rellotge-de-sol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86816-rellotge-de-sol-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 5394. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 86817 | Olivera de Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-prat | <p><span><span><span><span><span><span><span>LUQUE, M. Àngel; VILA, Míriam (2017). La llum del sol marca el temps al carrer Sant Joan; dins Gaseta de Matadepera, núm. 345, desembre 2017, pàg. 8. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Olivera, de l’espècie <em>Olea europaea</em>, plantada en aïllat al bell mig d’una rotonda, on conflueixen els carrers d’Enric Genescà i Cortés, el de Gaietà Vallès i Pujals, el de Joan Camps i el Passeig del Pla. No es tracta d’una olivera d’excepcionals dimensions, però sí amb una forta càrrega simbòlica, entesa com a símbol de cohesió i germanor entre la gent nouvinguda a les urbanitzacions i la gent del poble.</span></span></span></p> | 08120-101 | Plaça de l’Olivera, s/n | <p><span><span><span>Amb l’arribada de la democràcia, després del règim franquista, el grup municipal de CiU, amb motiu de les eleccions, feia un obsequi al municipi. El primer, l’any, 1979 ho va fer amb l’Enciclopèdia Catalana, i quatre anys després, l’any 1983 ho va fer amb el rellotge de sol del carrer de Sant Joan, el de l'antic Hostal de la Marieta. L’any 1987 va fer plantar una olivera al davant de Can Prat. </span></span></span></p> | 41.6065200,2.0166900 | 418064 | 4606557 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86817-p1440185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86817-p1440186.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’olivera és una planta present en moltes cultures, sobretot mediterrànies. A més dels seus usos medicinals i accions farmacològiques, ben conegudes, la mitologia grega conta com aquesta va ser un regal de la deessa Atenea al poble d’Àtica. És també present a la cultura egípcia. Des del seu oli, emprat per ungir atletes i reis, passant per les branques fullades, símbol d’abundància, pau i glòria aquest arbre es relaciona com a símbol de benedicció i purificació. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 86818 | Font de la Tartana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tartana | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellàr del Vallès, pp. 52. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell. </p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVI-XXI | La part externa de la coberta ha perdut bona part de la terra amb pedruscall que la recobria originàriament i que feia d’aïllant tèrmic. S’hi ha observat roderes. | <p><span><span><span>La Font de la Tartana està ubicada a mà esquerra, a peu del camí de mena cap a Can Torres, un cop deixada enrere la masia de Can Solà del Racó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El brollador de l’aigua s’ha protegit amb una construcció de planta quadrangular (4,10 m. de fondària per 3,20 m. de façana), protegida per una estructura de pedra semblant a una cabana de volta de pedra seca que recorda per assimilació, a una tartana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construïda sobre un terreny en pendent, excavant cap a l’interior, fins anar a trobar la beta d’aigua. El mur posterior i els costats s’han aixecat a partir de filades consecutives de carreus de pedra irregulars fins a formar una volta d’arc de mig punt, amb la pedra disposada a plec de llibre i falcada amb pedruscall. Posteriorment s’hauria arrebossat amb morter de calç. A la volta, s’observen parcialment les empremtes deixades per l’encanyissat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana (2,20 m. per 2 m. d’alçada) és oberta, amb dos pilars d’uns 0,50 m de gruix, un a cada costat afegits més endavant per reforçar la construcció (s’hi observen pegats de morter de ciment modern en les juntes que s’han tornar a esquerdar). Després dels pilars sembla que la façana es perllongui en forma de ventall. Es tracta de dos murs de contenció de la terra que actuen com a contraforts, equilibrant la pressió exercida per l’orografia del terreny cap a la volta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigüera o pica, és de pedra, lleugerament tronc-piramidal , d’uns vuitanta centímetres d’alçada amb una obertura frontal que permet desaiguar la pica. Al damunt hi ha una aixeta de polsador col·locada un xic més a l’esquerra que un orifici més antic. Per sobre mateix el registre protegit per una portella de ferro. Un antic orifici està situat un xic més a mà dreta. A ambdós costats dels murs hi ha un banc de pedra adossat de 0,50 m d’amplada. El de mà esquerra forma una “L” amb el mur posterior fins a quedar adossat a l’aigüera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sòl, antigament de terra batuda, està protegit amb lloses de pedra de la zona encaixades les unes amb les altres que sobresurten en part fora de la façana. Una reixeta de ferro permet evacuar l’aigua que sobreseeix a través d’una canalització dissimulada que transcorre per dessota del terra actual. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret és ombrívol, en una zona on predomina d’alzinar amb sotabosc d’arítjol, galzeran i herbassar característic de zones humides. L’espai està arranjat amb dues taules i bancs de fusta i un parell de papereres, i proteccions de baranes de fusta tractada</span></span></span></p> | 08120-102 | Camí de la Font de Can Torres | <p><span><span><span>La font de la Tartana està indubtablement relacionada amb el mas del Solà del Racó del qual les primeres referències documentals per ara localitzades la situen al segle XIV, on el mas tindria el nom de Mas Font. Es tracta de <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt on es s’esmenta la redició feta per Maria de Font, filla de Jaume de Font, a Guillem de Torrents, de Sant Joan de Matadepera, a dit Jaume de Font i a la seva muller i pares, de la donació que li feren del mas de Font, de dita parròquia, que es té pel monestir de Sant Llorenç de Munt. Fet a 12 de les kalendes de febrer de 1321, clos per Ramon Cros, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, núm. 82.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom de Solà, relacionat amb mas de la Font, s’esmenten en un document de venda signat el 5 de juny de 1533, davant del notari Anton Gili quan es parla de les afrontacions. Anton Rourer, pagès de Matadepera, ven a Anton Gorina, també pagès del mateix poble, un tros de terra amb bosc, de set a vuit quartans de sembradura, poc o més o menys, situat en el lloc anomenat el Pla, a prop del Vinyet dit de Basselles, que termeneja per orient, amb el camí que passa per Vilanova (Matadepera nova) en part, i en part per la propietat del Mas de la Font de Joan Solà, i que va des de Sant Llorenç Savall fins a Terrassa i per migdia i ponent cerç amb els dominis de dit comprador. </span></span></span></p> | 41.6119400,2.0320500 | 419351 | 4607144 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86818-dsc6911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86818-p1440142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86818-dsc6912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86818-dsc6914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86818-p1440145.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els actuals propietaris de la masia relacionada amb la font, Can Solà del Racó, han canviat el nom de la casa pel de “La Tartana”, probablement pensant que el nom de la font és més apropiat als nous usos de la casa, transformada en lloc de convencions, conferències, i restaurant. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 86819 | Pedrera del turó dels Rossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-turo-dels-rossos | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER BASSETS, Manuel. (1997). Els orígens del Nou Poble de Matadepera, 1768-1868. Parròquia de Sant Joan, Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARMONA, Maria Carme; JUNYENT, Eugeni; de VILLASANTE, Rafael (2009). Memòria de la intervenció arqueològica i estudi històric del conjunt industrial dels forns del Corcola, del camí d’en Girabau, del Ton i la pedrera del Turó dels Rossos a Matadepera (Vallès Occidental). Dracma s.c.c.l. Arqueologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Antiga explotació com a pedrera de roca calcària i a cel obert de la zona del Turó dels Rossos per a l'obtenció de calç. Al vessant septentrional del camí del Girabau s’observa un retall en el sentit horitzontal del turó d’un centenar de metres, per una alçada màxima d’entre quatre a cinc metres. Els set forns de calç´propers testimon ien la importància d'aquesta activitat en aquest indret. Els forns conservats i documentats fins el present són: el del Ton, el del Corcola, els dos del camí de Girabau i els tres del Camí de la Font del Corraló.</span></span></span></p> | 08120-103 | Turó dels Rossos | <p><span><span><span><span><span>La indústria de la calç és un dels factors més significatius de la història econòmica de Matadepera. Les condicions orogràfiques i geològiques i l'existència en tot el terme de matèria primera per l'elaboració de la calç, han facilitat aquesta producció, en un principi limitada a l'autoabastament. Amb el temps s'establiren canals de distribució que anaven més enllà de l'àmbit local. L’informe del bisbat al govern, l’any 1864, diu 'que el poble va prosperant més i més per l’explotació de les pedreres de calç i de carreus (...)'. Sens dubte per la demanda creixent de les ciutats de Terrassa i Sabadell, que entre mitjans del segle XIX i primera meitat del segle XX estaven en plena expansió urbanística. De fet, en aquest vessant del turó dels Rossos, el mapa topogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya el senyala amb el topònim de “Les Guixeres”. La producció de calç va anar desapareixent a mesura que avançava la segona meitat del segle XX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Normalment el propietari arrendava les pedreres. No calia invertir-hi diners, ni tenir massa capacitat empresarial; el negoci, però el feia el qui tenia la pedrera arrendada .</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 41.6103367,2.0353621 | 419625 | 4606964 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86819-dsc6849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86819-dsc6846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86819-dsc6850.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La pedra calcària es troba dins de la classificació de recursos naturals entre els recursos no renovables (minerals) i, dins d’aqueta classificació en els no metàl·lics, com el guix o el sofre i el salnitre. | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86820 | Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gorina | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER BASSETS, Manel (1998). Una masia de Matadepera: Can Solà de la Font, o del Racó. Notes per a la seva història, Terme, 13. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellar del Vallès, pp. 39 - 42. Unió Excursionista de Sabadell. Sabadell.</p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2003). Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera 1841-1904. Curial Edicions Catalanes, 94. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Masia de planta rectangular situada al costat del camí de la font de la Tartana, abans d'arribar a Can Solà del Racó, i als peus del Turó del Pujol. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Un mur perimetral encercla la masia i es conserven antigues parets de dependències ja desaparegudes. A l’interior hi ha elements relacionats amb les activitats vitivinícoles. També conserva l'era, a la part oriental, amb un edifici que faria de paller i un forn de calç.</p> <p>Manté un aspecte robust, fruit de diverses transformacions que han provocat una disposició de les obertures a la façana sense simetries. A la planta baixa, destaca el portal d'entrada, dovellat, però més estret del que és habitual i dues finestres amb reixes, als extrems. A la planta pis hi trobem tres finestres; dues amb ampits, brancals i llinda de pedra i una de més petita, d'obertura moderna, a l'extrem dret. Entre les dues finestres amb emmarcament de pedra, hi trobem el rellotge de sol. A les golfes hi ha un finestral d’arc de mig punt. El parament és arrebossat llis amb pèrdues importants, sobretot a la part baixa, on s'observen diverses reparacions parcials.</p> <p>A la façana de ponent s'hi observen diverses obertures. Però a la planta baixa hi ha una entrada de factura moderna i dues finestres reixades. A la planta pis s'hi defineixen tres finestres i un rellotge de sol de tarda.</p> | 08120-104 | Camí de la Font de la Tartana, núm. 48 | <p><span><span><span>Segons recull Ballbé: “El 14 de desembre de 1508, Benet de Vilalba, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, de l’ordre de Sant Benet, concedí emfiteusi a Joan Gorina del Mas Bassa, de Matadepera, aquella terra erma, amb ses entrades i sortides, drets de pertinences inclosa per la vora del torrent que passa pel mas de Can Torras”. La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Gorina a partir del darrer terç segle XVIII, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Esteve Renom i Pulit va adquirir la documentació patrimonial del mas Gorina que comprèn els anys 1577 fins a 1904. Destaca el dietari de Francisco Gorina i Riera que va ser alcalde de Matadepera i Jutge de Pau, transcrit i editat per Joan Comasòlivas i Font, arxiver.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjan del segle XVI Jaume Gorina, cabaler, nascut a Sabadell, es casa amb la pubilla del mas Bassa de Matadepera, canviant així el nom de la casa. L'any 1878 Francesc Gorina i Riera fou embargat i expulsat del mas. Temps després la casa pateix un incendi i el dia 1 de febrer de 1879, hi entren a viure, el mosso de Can Farrés de Baix, Domingo Borrell Torrell i Rosa Escalé Cadavall, minyona de Can Pèlecs, procedent de la Calsina de Rellinars. Els seus descendents visqueren a la casa, fent-se càrrec del bestiar, les vinyes i conreus fins l'any 1962 aproximadament</span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància històrica de Francesc Gorina i Riera, rau en que, durant la segona meitat del segle XIX redactà en un compendi de llibretes, tot allò que ell considerà important de deixar-ne constància per als seus descendents i també informació sobre la gestió del mas. Neix el 1823 a la casa pairal (fill de Joan Gorina Llonch i de Josepa Riera i Puig). Als onze anys perd el pare i els marmessors del testament del pare decideixen enviar-lo a casa d'una padrina (La Riera de Granera) on aprendrà de pagès i de lletra. Als setze anys torna a la finca que durant aquests anys de joventut havien estat explotades per diversos parcers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als 18 anys s'inicia en la redacció d'un dietari (un total d'11 llibretes) on farà constàr tot el relacionat amb la vida al mas (comptes, despeses, collites, festes, processons, misses, metereologia, estratègies per tirar endavant l'economia familiar). També destaquen les descripcions que fa de les noticies de caire social i polític. També es parla de les carlinades, l'arribada del ferrocarril a Sabadell, el comerç i els canvis de moneda... Els seus relats fineixen dos dies abans de la seva mort, l'any 1904 amb les següents paraules, 'No puch escriure, no puch escriure'. </span></span></span></p> | 41.6075210,2.0291555 | 419105 | 4606656 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86820-p1440167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86820-dsc6931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86820-dsc6936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86820-p1440168.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té dos rellotges de sol; una a la façana principal (de matí) i l'altre a la façana de ponent (de tarda). Joan Comasòlivas i Font ha fet un estudi del dietari, publicat l'any 2003. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86822 | Forn d'obra de Calderols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-calderols | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARGANY, Isabel; FONT, Xavier; JUAN-MUNS, Núria (2008). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARTIGAS, Miquel (1983). Estudi de les Intervencions Immobiliàries a Matadepera durant el període 1961-1980. Pla General d’Ordenació de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARXIU MUNICIPAL DE MATADEPERA. <em>Apeo de todas las fincas y heredades del término municipal de Matadepera, arreglado a la canación del año 1768</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÈ, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÈ, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLOMER, Sergi; FONT, Xavier; JUAN-MUNS, Núria (1988). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985): Memòria de la campanya d'excavació urgència del forn de les Pedritxes - Matadepera. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OLLER, Joan (2012. El territori i poblament del Vallès en época antiga. Del sorgiment de la societat ibèrica a la romanització. Segles VI aC. – II dC. Estudi arqueomorfològic i històric. Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona, p 91 i 163.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</em>, dins <em>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</em>, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> | XV-XVII | Cal mantenir el perímetre estructural net de vegetació tant arbòria com arbustiva i herbàcia per evitar que les arrels i les soques malmetin tan l’estructura de protecció com el forn. | <p><span><span><span><span><span>Forn d’obra que es localitza a l’extrem sud de l’actual urbanització del Pla de Sant Llorenç. Geològicament, el jaciment s’ubica entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, amb els conglomerats heteromètrics del període Eocè, que conformen el gruix de les elevacions muntanyenques de Sant Llorenç i les calcàries micrítiques i dolomies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Físicament està situat en el marge superior dret del torrent de la Font de Querol, per damunt de l’espai de màxima amplada de la llera, en la confluència amb el torrent de Calderols, afluent del torrent del Salt que desaigua a la riera de les Arenes pel seu vessant hidrogràfic esquerre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, amb tiratge vertical i doble cambra. Està construït realitzant un rebaix en el marge. De dalt a baix es localitza en primer lloc, la cambra de cocció o laboratori (amb indicis de la portella d’accés), la graella amb els fumerals i a la part inferior, per sota el nivell de l’actual carrer, la fogaina o cambra de combustió, amb una columna central.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la cambra de cocció o laboratori es conserven les estructures muraries nord (0’75 m d’alçada màxima per 2’45 m de llargada amb restes d’una possible portella d’accés), est (0’75 m d’alçada màxima per 0’65 m conservats dels 2’76 m originaris) i oest (0’75 m d’alçada per 1’95 m de llargada conservats dels 2’84 m originaris).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La graella, és de planta rectangular; dels 3 m originaris només en conserva 2’10 m de llargada per una amplada de 2’45 m; el gruix de la plataforma oscil·la entre 1’15 m i 1’05 m. Les fumeroles estan distribuïdes regularment, alineades de cinc en cinc. Se’n conserven 19 de les 26 originàries i el seu diàmetre interior mesura entre 0’11 m i 0’22 m. En superfície el retall és rectangular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La fogaina o cambra de combustió es conserva gairebé sencera. Els murs nord i oest mesuren 2’90 m i 2’68 m de llargada per 1’65 m d’alçada. En l’angle format pels dos murs hi ha una pilastra de reforç de 0’30 m de costat. La paret est mesura 2’64 m per 1’65 m d’alçada i la sud 2’68 m per 1 metre d’alçada. En aquesta darrera estructura mural és on s’hi obre la boca d’alimentació de la fogaina, de 0’75 m d’amplada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aproximadament al centre, hi ha la columna de terra cuita que sustenta la graella. Mesura 1´65 m d’alçada per 0’60 a 0’75 m de diàmetre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn està protegit per una estructura de formigó integrada en el marge, de 0’15 m d’amplada amb basament de 0’40 cm reforçat amb vares d’acer. El cobert, és de fusta amb el vessant inclinat cap a la part posterior per facilitar l’evacuació de les aigües cap el torrent. Està protegit per una xapa exterior. Se sustenta a partir de quatre pilars i dues bigues travesseres de fusta melis, collats a un basament de formigó de 0’50 m de costat. Al davant, entre pilar i pilar s’hi ha col·locat una barana, també de fusta. A mà dreta, hi ha un plafó realitzat amb ferro Corten amb una làmina explicativa en color.</span></span></span></span></span></p> | 08120-105 | Ronda del Camí de Calderols, s/n | <p><span><span><span><span><span>Segons indica Canyameres (2001), el forn d’obra podria estar relacionat en un primer moment amb el mas rònec de Calderols. Ara bé, l’any 1490, sembla ser que el propietari del mas Solà de la Font, o Solà del Racó, adquireix Calderols com a propietat en ruïnes. Per tant, l’antic mas i les terres restarien aglevades al mas Solà de la Font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1609, Jaume Solà ven a Antic Roure un tros de bosc de dues quarteres de cabuda, de pertinences del mas Calderols. I en l’ <em>“Apeo de todas las fincas y heretades del termino municipal de Matadepera, arrelgado a la canación del año 1768”, </em>s’esmenta una peça de terra (núm. 17) amb el nom de “forn de J. Roure”, que se situa a l’interior de la propietat núm. 49 de M. Torrella, ens els camps anomenats de Vinyet i Calderols, forn que quedaria ubicat al sud del mas Solà del Pla i podria coincidir amb el forn anomenat de Calderols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn quedà colgat fins que a la segona meitat dels anys seixanta del segle XX es projecta la urbanització del sector. Amb l’arrossegament de terres i terraplenat per tal d’unir les dues ribes del torrent de la Font de Querol, les màquines el van escapçar, posant-lo així al descobert, sense que s’hi fes cap actuació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així va restar fins que una vintena d’anys després, l’any 1985, Miquel Ballbé, en el seu llibre “Masos i Pairalies de Matadepera”, parla d’un forn de tipologia ibera. El mateix autor, tres anys després, a les “Monografies vallesanes” publica el següent text “ (...) Un altre forn d’aquest tipus, al costat mateix del que ja hi havia al mas de Calderols de les Arenes, resta tapat per les terres posades durant l’anivellació d’un carrer. Hom diu que està molt ben conservat i sencer”. Posteriorment altres autors com Mauri (Mauri: 2006) o Oller (Oller: 2012) s’interessaran en el forn i finalment, tan les restes del forn com les restes del mas de Calderols, s’inclouen a la Carta Arqueològica del Vallès Occidental. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, l’actuació es du a terme entre els anys 2016-2017 en el marc del “Projecte d’Intervenció en el Patrimoni Arqueològic de Matadepera 2016-2017 promogut per la regidoria de cultura de l’Ajuntament amb el suport de l’Associació de Veïns del Pla de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El projecte d’intervenció es va dur a terme en tres fases: la primera entre el 14 d’octubre i el 4 de novembre de 2016, que va consistir en la neteja i excavació arqueològica. La segona fase, entre el 21 d’agost i el 8 de setembre de l’any 2017, amb la construcció d’una estructura amb coberta per a protegir el forn. La darrera fase, va consistir en la museïtzació definitiva del conjunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La direcció tècnica va anar a càrrec de l’arqueòleg Xavier Font, amb la col·laboració de l’arqueòloga Maria Carme Carmona, i l’arquitectònica d’Anna Rabassa. L’empresa executora de les obres fou <em>C. Gutés, Gestió i serveis a la construcció</em>, de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant l’excavació es van extreure varis fragments de teula; alguna pedra de cuita de calç, un fragment de vora de ceràmica vidrada en verd, un fragment informe del mateix color. Finalment, també van sortir fragments de rajols i maons quadrangulars (de 18 cm de costat per un gruix de 5 a 6 cm), dels quals en destaca un amb decoracions amb incisions en ziga-zaga. La peça més interessant per fer una aproximació cronològica fou un fragment de vora d’escudella amb decoració interior de cercles concèntrics, que situen la vida del forn en un període cronològic entre els segles XV i XVII.</span></span></span></span></span></p> | 41.6107338,2.0155084 | 417971 | 4607026 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86822-dsc6940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86822-dsc6938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86822-dsc6958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86822-dsc6960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86822-p1440174.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament, en aquesta zona hi havia un dels dos ramals procedents del Camí Ral que transcorria per la riera de les Arenes, i que es desviava cap el nord-est travessant el torrent de la Font de Querol prop del mas de Calderols o mas Calderols de les Arenes, enllaçant amb el camí dels Monjos fins al capdamunt de la Mola. També es conserva un tram del camí que menava a Can Solà del Pla. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86824 | Jaciment de Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-gorina | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. terrassa: Caixa d’Estalvils de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVI-XX | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Gorina pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></p> | 08120-106 | Camí de la Font de la Tartana, núm. 48 | <p><span><span><span>Segons recull Ballbé: “El 14 de desembre de 1508, Benet de Vilalba, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, de l’ordre de Sant Benet, concedí emfiteusi a Joan Gorina del Mas Bassa, de Matadepera, aquella terra erma, amb ses entrades i sortides, drets de pertinences inclosa per la vora del torrent que passa pel mas de Can Torras”. La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Gorina a partir del darrer terç segle XVIII, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Esteve Renom i Pulit va adquirir la documentació patrimonial del mas Gorina que comprèn els anys 1577 fins a 1904. Destaca el dietari de Francisco Gorina i Riera que va ser alcalde de Matadepera i Jutge de Pau, transcrit i editat per Joan Comasòlivas i Font, arxiver.</span></span></span></p> | 41.6074568,2.0294559 | 419130 | 4606649 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86824-dsc6933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86824-dsc6934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86824-p1440353.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86827 | Can Solà del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-del-raco | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, Manel (1998). Una masia de Matadepera: can Sola de la Font, o del racó. Notes per a la seva història; dins Terme, núm. 13, pp. 41-55.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. terrassa: Caixa d’Estalvils de Terrassa.</p> <p><span><span><span><span><span>CANYAMERES i RAMONEDA, Esteve (2001). Can Solà del Racó de Matadepera (segles XIII-XVII); dins Terme, núm. 16, pp. 91-109.</span></span></span></span></span></p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellàr del Vallès, pp. 49-51. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell. </p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. 1987. <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. p.70. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIV-XXI | Lamentablement, s’ha construït un edifici al costat que altera l’equilibri en el paisatge. | <p><span><span><span><span><span>Masia ubicada en el vessant de llevant del Turó del Pujol i a la llera dreta del torrent del Solà del Racó. A la llera dreta s’enfilen les terrasses del Turó dels Rossos. Està al costa del camí de can Torres, a tocar amb la Font de la Tartana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tipologia correspon a la tradicional estructura de la masia d’aquesta zona, de planta rectangular en origen, però que la incorporació de cossos nous annexos li ha donat una imatge corpòria molt massissa. Està encerclada per un recinte amb tanca i barri. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana principal es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les diferents obertures. En l’eix central trobem el portal rodó dovellat, en planta baixa, una balconera en el primer pis i un balcó en el segon. Els eixos laterals venen definits per una finestra per planta. Entre la balconera i la finestra esquerra de la primera planta, hi trobem un rellotge de sol. Totes les finestres tenen l’emmarcament (ampits, llindes i brancals) de pedra treballada; però no és pedra local. El parament és arrebossat llis i pintat de color crema.</span></span></span></span></span></p> | 08120-107 | Camí de la Font de la Tartana, núm. 81 | <p><span><span><span><span><span>Les primeres referències documentals del mas de la Font corresponen a l’any 1321. </span></span>A l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç de Munt, sembla que el nom més antic de la casa és el de Font: “Redició feta per Maria de Font, filla de Jaume de Font, a Guillem de Torrents, de Sant Joan de Matadepera, a dit Jaume de Font i a la seva muller i pares, de la donació que li feren del mas de Font, de dita parròquia, que es té pel monestir de Sant Llorenç del Munt. Fet a 12 de les <em><span>kalendes</span></em> de febrer de 1321, clos per Ramon de Cros, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, núm. 82”.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però en aquest document també es fa menció dels pares de la donatària, que visqueren a finals del segle XIII i principis del XIV i tenien per cognom Font. Fet que Canyameres (2001) afirma que el mas Font ja existia a la segona meitat del segle XIII. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La crisis provocada pels mals anys de collites i les epidèmies de pesta, van provocar el despoblament rural i van quedar molts masos rònecs, que d’altres van adquirir. És el cas del mas de la Font. El 7 de desembre de 1360 l’abat de Sant Llorenç del Munt, estableix a Pere de Font el mas Marçans, de la mateixa parròquia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Canyameres (2001) considera el testament de Pere Font (8 de març de 1388) com apunt d’inflexió de la prosperitat del mas. Fa donació d tots els seus béns a la seva filla Sança. Aquesta es casa amb Guillem Pou, cabaler del mas Pou de Matadepera. Els seus descendents no els sobrevisqueren. Sança també mor i el marit es casa en segones núpcies amb Saura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 14 de maig de 1446 se signem capítols matrimonials entre Francesc Roig i Oliveres, habitant del mas Font i cabaler del mas Roig de Sant Pere de Terrassa, i Salvadora Guitard i Comesbelles. Als capítols, Guillem Pou i Saura fan donació del mas de la Font i totes les pertinences a Francesc Roig; ja que no tenien descendència. A partir d’aquest moment es produeix una etapa d’estabilitat familiar i expansió econòmica. Els nous propietaris adopten el nom del mas com a cognom familiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan i Salvadora són fills de Francesc i Salvadora. El primer es casa amb una filla del mas Duran de Gaià, de Terrassa. Salvadora es casa el 7 de febrer de 1472 amb Jaume Solà de la Vall, d’Oristà. El dot de la núvia seria el mas de la Font de Matadepera. A partir d’ara es consolidaria el nom del mas com can Solà de la Font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el segle XVI es produeix la partició de la propietat entre can Solà de la Font i can Solà del Pla. A finals d’aquest segle (1598) es pot constatar documentalment el nom de Can Solà del Racó, topònim relacionat amb la ubicació el mas si se la compara amb la de Can Solà de Matadepera o del Pla. El document en qüestió és una confessió feta per Bernat batlle, sastre de Sabadell per la qual reconeixen que tenien el mas Torrelles (actual can Torres). A les afrontacions consta: “ <em>Ab ocsidente in tenedonibus mansi de Villanova possessi per Joanne Solá dictu del Rechó, dicta parrochia de Mata de Pera</em>[..]”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el transcurs del segle XVII es posen les bases per l’expansió econòmica del XVIII. Magí Solà es casa amb Antiga, la pubilla de Can Gorina, finca veïna; al mateix temps que la seva mare ho fa en segones núpcies amb el pare d’Antiga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hereu Josep Solà de la Font, tindrà una llarga vida que facilitarà el benestar econòmic del mas i una bona transició amb el fill i el nét. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però aquest benestar econòmic d’on vindrà? Segons dades d’Ametller (1998), un 1% de la terra era horta; un 11% terra campa, apta per produir blat, ordi, mestall i d’altres cereals de gra d’espiga; un 2% eren oliveres; un 20% bosc; un 49% terra erma i un 17% roquissar. Per tant, l’explotació del bosc era la gran riquesa de la masia. I també la ramaderia. Però Ametller (1998) diu que el casament (1745) de Josep Solà i Branera amb la pubilla de can Bonvilar, Maria Bonvilar i Viver fou decisiu en la prosperitat de can Solà de la Font. En tots els documents de l’època es constata que les dues cases pairals de Matadepera més pròsperes eren la Barata i can Solà de la Font. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La deixa de diners també fou un a font important d’ingressos i d’adquisició de noves terres, arribant a la riera de Les Arenes. L'hereu de Josep Solà i Branera, Josep Solà i Bonvilar, ampliarà la propietat fins a principis del segle XIX; part de can Torrella de baix i tota la propietat de can Gorina. L’any 1768 tenia 30 hectàrees mentre que a l’any 1941 ja en disposava més de 245. Incorporarà per exemple, part del Pujol (1758), la Costa (1763) i el Mont-rodon (1781) a més de terres de Can Vinyers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu fill, Josep Solà i Amat, es casà amb Anna Maria Bogunyà i continuà la política d'engrandiment de la finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Participaren activament en la construcció de la nova església al carrer de Sant Joan, cedint les pedreres i els forns per extreure’n la calç i costejant bona part del projecte arquitectònic. També es va fer construir una casa al mateix carrer de Sant Joan, avui amb el número 105, que fa cantonada amb el carrer d’en Vicenç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però a partir de 1846 es traslladen definitivament a Can Bonvilar i al mas de Can Solà només hi viuran masovers, Andreu Bellavista (1854) i Joan Marcet i Dolors Marcet de Can Marcet (1857).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 1868, Salvador Solà contrau matrimoni amb Rosa Viver i Modolell de Sant Julià d'Altura. Quan ell mor, continua l'expansió amb l'adquisició de finques urbanes i a finals del segle XIX s'emprenten amb la família Brujas de Sabadell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els masovers, l'any 2005 eren encara Ramon Montagut i Solà i la seva segona esposa, Fermina. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6111300,2.0325100 | 419388 | 4607054 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86827-p1440127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86827-p1440069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86827-p1440154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86827-can-sola-del-raco.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al darrera, al costat occidental del camí de Can Torres, hi havia la pallissa, actualment enderrocada. També es va enderrocar la cort on ara hi ha una estructura nova i es va re estructurar tota la façana principal.Els propietaris actuals també han canviat el nom ancestral pel de Masia La Tartana.Totes aquestes transformacions es produeixen cap a l’any 1998/99 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86828 | Jaciment de Can Solà del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sola-del-raco | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>ARCOS. R. (2008). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la parcel·la nº 20 de Can Solà del Racó. Matadepera (Vallès Occidental). nº 9449</p> <p>BELMONTE SANTIESTEBAN, C. (2008) 'Memòria de al intervenció realitzada a la parcelola 34 de Can Solà del Racò (Matadepera)'. Núm. Memòria: 9478.</p> <p><span><span><span><span><span>BARRASETAS, E.; VILA, J.M. (1997). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Campanya de 1997, inèdita. Memòria depositada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BARRASETAS, E.; GARCIA, G.; OLIVARES, d.; VILA, J.M. (1998). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Campanyes desembre de 1995, inèdita. Memòria depositada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>CABALLÉ,G. (1999). Can Solà del Racó. Matadepera (Vallès Occidental). Mem.Núm. 2544</p> <p><span><span><span>CANELA, Pere; FOLCH, Joaquim; MORET, Lourdes (2017). Un contornat amb iconografia circense procedent de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental), pp. 89 - 94. Tarraco Biennal. Actes del 3r congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses. Tarragona, 16-19 de novembre de 2016. Ed. Jordi López Vilar. Tarragona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; JUAN-MUNS, Núria. (1981). Notes sobre les troballes d’interès arqueològic, dins l’Escletxa, 1, pàg. 8.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; JUAN-MUNS, Núria. (1988). Informe preliminar sobre el jaciment romà de Can Solà del Racó (inèdit). Matadepera, Vallès Occidental.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MORET, Lourdes. (2007). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada al jaciment de Can Solà del Racó, parcel·les 31-34, Matadepera, Vallès Occidental. Campanya 2005. Arqueociènica Serveis Culturals, S.L. inèdita. Memòria depositada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya., núm. 6622 i 6257.</span></span></span></span></span></p> <p>OLIVARES, D. (1995). Sondejos parcel·la 22 de la urbanització Font de la Tartana (Matadepera, Vallès Occidental). Mem.Núm. 1499</p> <p>ORTELLS DÍAZ, J. (1998). Memòria de la prospecció realitzada a la parcel·la 17 de can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). mem.núm. 2239</p> <p>ORTELLS DÍAZ, J. (1998). Memòria de la prospecció realitzada a la parcel·la 16 de can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). mem.núm. 2235</p> <p><span><span><span><span><span>SANCHEZ CAMPOY, Eduard (1991). Memòria dels sondeigs arqueològics a Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Maig de 1991. Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Centre d’Informació i Documentació del Patrimoni Cultural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANCHEZ CAMPOY, Eduard (1997). Memòria dels sondejos realitzats a la parcel·la 40 de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Arqueociència, S.C.P. Campanya, 26 de setembre de 1997). Manresa, 13 d’octubre de 1997.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANCHEZ CAMPOY, Eduard (1997). Memòria dels sondejos realitzats a la parcel·la 18 de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Arqueociència, S.C.P. Campanya, 25 de setembre de 1997). Manresa, 13 d’octubre de 1997.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA i CARABASSA, Josep Maria (1997). Memòria dels sondejos realitzats a la parcel·la 36 de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Arqueociència, S.C.P. Campanya, 30 de setembre de 1997). Barcelona, 13 d’octubre de 1997.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA i CARABASSA, Josep Maria (1997). Memòria dels sondejos realitzats a la parcel·la 39 de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Arqueociència, S.C.P. Campanya, 30 de setembre de 1997). Barcelona, 13 d’octubre de 1997.</span></span></span></span></span></p> | I-V dC | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span><span><span>El jaciment arqueològic de Can Solà del Racó és una vila romana baix imperial. Està situada en una antiga plana de conreu de la masia homònima, a uns 400 metres aproximadament al sud-est. Està dividida en tres sectors, entre</span></span> el carrer del Turó del Pujol, carrer del Llorer i camí de la Font de la Tartana, limitant aproximadament al sud-est amb el torrent de Can Solà del Racó i al sud-oest amb Can Gorina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’orografia del terreny abans de l’ obertura de carrers i posterior urbanització del sector, estava formada per una petita vall escanyada en direcció nord amb dues grans terrasses planes situades de nord a sud. Geològicament s’hi observen vetes de sorrenques amb conglomerats terciaris, sobre-anivellats amb capes d’argiles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El resultat de les prospeccions en superfície, sondeigs i seguiments autoritzats, en les diferents parcel·les en fase d’edificació, han permès determinar l’existència d’una vil·la romana o d’un centre d’explotació agrícola, associada a una necròpoli. La planta d’aquesta estructura es va posar al descobert en una campanya d’intervenció de delimitació de l’àrea arqueològica, però degut a una excavació en profunditat de tot el jaciment, només permet afirmar que aquest indret hauria deixat de funcionar entorn al segle V. Relacionat amb l’ús de la vil·la, s’ha documentat una necròpoli amb una vintena de tombes de tipologia diversa (en coberta a doble vessant, en àmfora, en caixa i en fossa simple) i varies sitges que trenquen l’estructura muraria de la vil·la. El conjunt habitacional presenta una estructura octagonal, orientat en sentit NE-SW, amb una extensió d'uns vuit-cents metres quadrats. Destaca la base d'un <em>lacus </em>fonamentat sobre una capa d'argiles toves. En el sector nord hi ha una zona de sitges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El material localitzat correspon a ceràmiques comunes oxidades d'època romana, fetes a torn i ceràmiques grises de pasta grollera. Destaquen tres fragments localitzats durant una prospecció datables de finals del segle III i durant el s. IV que han permès datar el període d'ocupació. Es tracta de tres fragments de terra sigillata clara D i un fragment d'àmfora. També es localitzà fragments d'àmfora alt.imperial. </span></span></span></p> <p>Al nord de l aparcel·la 31 es documentà un forn relacionat amb el període tardo-antic, i tres altres forns destinats probablement a la producció de ceràmica. Un d'ells és de planta quadrangular; conserva la cambra de combustió, els pilars i part de la graella. El segon forn era de planta circular i conservava en el moment de l'excavació la boca d'accés. El darrer forn, també és de planta circular però de petites dimensions, amb la graella i la boca conservades.</p> <p><span><span><span>A una vintena de metres al sud-oest de la primera necròpoli s’ha documentat una segona zona d’enterrament d’època alt-medieval amb seixanta tombes, en fossa retallada a l’argila i coberta de lloses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta troballa permetria especular sobre l’existència d’un assentament amb una certa continuïtat en el temps que podrien estar relacionades amb l’existència del mas Solà del Racó, documentat ja l’any 1321.</span></span></span></p> | 08120-108 | Camí de la Font de la Tartana amb carrer del Turó del Pujol | <p><span><span><span><span><span>Als anys setanta del segle XX s’inicia en aquest zona del municipi una remoció de terres i obertura de carrers amb motiu de la urbanització del sector. Posteriorment, cap a finals de l’any 1987, principis de l’any següent, el moviment de terres va evidenciar l’existència d’una necròpolis amb varis enterraments de tègula a doble vessant així com d’enterraments de lloses. El masover de Can Solà del Racó va informar ràpidament de la destrucció a més, d’una vintena d’elles als arqueòlegs Xavier Font i Núria Juan-Muns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any, ambdós arqueòlegs, efectuaren una prospecció en superfície de les zones no urbanitzades evidenciant un assentament romà de tipus rústic, i trametent un informe al Servei d’Arqueologia de la Generalitat (19 de gener de 1988). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es va localitzar ceràmica sigil·lada Clara A, B i D, ceràmica comú ibèrica, fragments de nansa i boca d’àmfora tipus Dressel 30 de fabricació gàl·lica; fragments d’àmfora Dressel 20 de procedència bètica per al transport d’oli, fragments d’àmfora local associada a la Dressel 2-4 i fragments de dolia. També es va localitzar material constructiu, com varis fragments de tègula, un possible basament de <em>tòrculus, </em>i diversos fragments <em>d’opus testaceum </em>reutilitzats en la construcció dels murs de contenció en algunes de les feixes de conreu de la masia, visibles durant la realització del present treball. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1991, amb motiu de la reactivació urbanística en aquest mateix sector, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat, amb la col·laboració de l’empresa promotora INVERSIONES T.C.A, S.A., va iniciar una campanya de prospeccions que es dugueren a terme entre el 15 i el 18 de maig del mateix any, amb 42 cales de sondeig realitzades amb l’ajut d’una retro-excavadora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es van determinar tres punts amb interès arqueològic:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una àrea de necròpolis, situada a quatre-cents metres al sud-oest de Can Solà del Racó. Durant la prospecció s’hi van localitzar les restes de dues tombes de lloses força malmeses orientades amb orientació est-oest, al costat d’altres destruïdes durant els rebaixos per a la urbanització anys abans. També podria correspondre amb l’indret aproximat on segons informació oral proporcionada per un pastor, després dels forts aiguats de l’any 1962, hi van aflorar diverses de tombes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una segona àrea de necròpolis situada a 320 metres al sud de la masia de Can Solà del Racó i a 80 metres al nord-est de la necròpolis anterior que queden separades per una torrentera. A un metre de fondària, s’hi van localitzar dues sepultures més amb les restes a l’interior, sobreposades en un sòl format per conglomerats descompostos. La primera mesurava 2’10 m x 0’40 m d’amplada. També es va localitzar una tomba infantil en àmfora datada entre la segona meitat del segle III i segle IV. Les restes senyalaven un nen o nena d’uns tres a cinc anys d’edat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, a 200 metres al sud de la masia, es va localitzar una àrea amb restes arquitectòniques. Es tracta d’una terrassa delimitada al sud-est per un mur de pedra seca i pel nord, nord-oest pel camí de la Tartana, retallat en el pendent inferior del turó del Pujol. S’hi van efectuar un total de deu rases que van permetre determinar un conjunt d’habitacions d’estructura ortogonal orientat en sentit nord-est, sud-oest, amb uns 800 m2 conservats. Destaca la base d’un lacus, un possible hipocaust, tres sitges amb farciment de pedra, terra i cendres i una sitja seccionada verticalment en el propi tal·lus del carrer de la Tartana, que probablement indicarien un assentament construït a la part inferior del turó resseguint l’orografia del terreny. Els sondeigs realitzats a llevant varen proporcionar una àrea d’abocador, mentre que en la central va aparèixer un mur amb una potència de 0’40 m de gruix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El material recollit en aquests sondeigs va consistir en ceràmica comuna oxidada romana, feta a torn i ceràmica gris de pasta grollera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seguiment continuat de prospeccions en les diferents parcel·les amb motiu de l’edificació han proporcionat, l’any 2005 un contornat. Aquest va ser localitzat en els nivells de farciment d’una fossa que hauria contingut el contrapès d’una premsa, reaprofitada com a abocador entre els segles V-VII dC. </span></span></span></span></span></p> | 41.6088688,2.0318223 | 419328 | 4606804 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-dsc6838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-p1440057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-p1440054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-dsc8756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-dsc8758.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les intervencions que s'hi han dut a terme des de l'any 1991 i fins l'any 2011 han estat els següents: 1991 Excavació; 1994 Dues excavacions d' urgència.; 1995 Quatre excavacions d' urgència i una prospecció; 1997 Excavació d' urgència, una excavació i tres seguiments de control; 1998 Dues excavacions; 1998 Excavació; 1999 Seguiment de control; 2005 Quatre intervencions d'urgència / una intervenció preventiva, de seguiment i cinc excavacions; 2007 Intervenció preventiva / Adequació; 2008 Intervenció preventiva / Excavació; 2011 Intervenció preventiva. | 83 | 1754 | 1.4 | 1763 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86839 | Font del Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-corralo | <p><span><span><span><span lang='ES'><span>FONT SEGURA, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Font procedent d’una deu d’aigua que neix en el torrent del qual la font pren el nom. El torrent s’origina en els vessants orientats al sud-oest del Mont-Rodon. L’accés és fàcil ja que queda a uns dos-cents metres entrant des del carrer dels Avellaners, per un camí de terra que s’enfila fins arribar al cim del turó, on una fita senyala la partió entre els municipis de Matadepera i Castellar del Vallès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop deixades enrere, a mà dreta, les dues darreres torres de la urbanització, en el mateix revolt, a mà esquerra hi ha un espai planer amb un banc de fusta. La surgència està situada en una raconada, sota un espès alzinar amb arítjol, heures i galzeran i bardissar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si bé originàriament devia ser una surgència natural, actualment està arranjada i perfectament integrada al paisatge. En el mateix pendent natural del torrent, entre la roca natural, s’hi observa un muret de pedra irregular collat amb morter gairebé imperceptible pel creixement de molses. A la part inferior hi ha una peça de ferro rectangular encastada en el muret i per sota mateix el broc que sobresurt lleugerament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aigua cau en una piqueta arranada a la roca, construïda amb maó pla ( 45 per 30 cm de costat). A mà esquerra hi ha una segona piqueta, més petita, construïda aprofitant la roca que s’omple quan la primera sobreseeix. </span></span></span></span></span></p> | 08120-109 | Torrent del Corraló | <p><span><span><span><span><span>En aquest indret, hi havia un pi conegut per la gent del territori amb els noms de Pi de l’Esquirol o Pi del Corraló de més de 35 metres d’alçada i amplada considerable. Era punt de trobada de caçadors, bosqueters, vinyataires, excursionistes i els nens i nenes de l’escola. Malauradament als anys setanta del segle XX, després d’uns dies de fort temporal de vent i pluja, l’arbre va caure.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2012, </span></span>en el programa de mà <span><span>publicat amb motiu </span></span>de les Festes de Sant Sebastià, un bosqueter que freqüentava sovint aquest indret hi va publicar un poema dedicat al pi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 17 de juny de 2013, els alumnes del curs de jardineria del Casal de la Gent Gran van plantar un pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) en aquest indret. En el moment </span></span></span><span><span><span>de la plantació l’arbre mesurava 2,5 m d’alçada per 14 a 16 cm de diàmetre.</span></span></span></p> | 41.6079101,2.0401472 | 420021 | 4606689 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86839-dsc7091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86839-p1440347.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gairebé imperceptible, a mà dreta en el mateix muret s’observa un segon orifici inutilitzat. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 86330 | Cal Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcet-0 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb mirador, però originàriament constava només de dues plantes. La tercera fou incorporada l’any 1941. També es va fer el mirador més alt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està organitzada a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, l’eix central correspon a la porta d’accés i els laterals a finestres amb reixa de ferro forjat. A la planta pis, a l’eix de la porta hi trobem un balcó amb barana de ferro, amb suport de mènsules, i dues finestres laterals amb balconada de balustres. Totes les obertures són de llinda recta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat amb imitació de carreus i emmarcat amb recreixement; igual que en les obertures. Una motllura separa les plantes. Coronant l’eix central sobresurt un frontó triangular. A la part esquerra de la façana hi ha una fornícula o capella que preserva una imatge del sagrat Cor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La distribució interior de la planta baixa correspon en bona mesura al projecte original, amb un passadís central que fa de distribuïdor, habitacions als costats i sala d’estar o menjador al fons, amb obertures a la façana posterior. Destaquen els paviments hidràulics i els arrambadors de rajola amb decoració de motius geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mirador és de planta quadrada i la coberta, piramidal, és a dir, a quatre aigües.</span></span></span></p> | 08120-11 | Carrer de Sant Joan, 6 | <p><span><span><span>La llicència d’obres d’aquesta torre és la més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) i és del 6 de desembre de l’any 1895. Va a nom de Miguel Marcet. I l’arquitecte que el signa és Lluís Muncunill.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1941 s’hi van fer reformes que comportaren un recreixement en planta i un augment de l’alçada del mirador.</span></span></span></p> | 41.5983200,2.0292100 | 419097 | 4605635 | 1895 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86330-p1430292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86330-p1430291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86330-p1430293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86330-p1430303.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Muncunill i Escudé Gibert | Un pati envolta els laterals i la part posterior. En l’angle nord-est de l’espai exterior conserva pou d’abastiment amb una torre de planta circular, feta l’any 1897. Antigament aquest pati arribava al carrer d’Àngel Guimerà, però fou segregat, parcel·lat i edificat per diferents propietaris. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||
| 86841 | Forn de calç de Can Solà del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-sola-del-raco | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | Està força cobert per la vegetació i afectat per les arrels d'algun pi que el poden acabar de malmetre. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a l’est del turó del Pujol, molt a prop de can Solà del Racó, darrera de l’antiga pallissa enderrocada de la masia entre els anys 1998 i 1999. Només entrar al camí, a mà esquerra, s’observa l’antic descarregador per on accedia el carro fins a la corona del forn. I al costat mateix d’aquest, dins del bosc s’hi pot veure la pedrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’inici del descarregador, el forn se situa a una trentena de metres, a mà esquerra. Des d’arran de camí a la boca del forn hi ha una distància de 8 metres. L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (5’6 m de diàmetre i 5 metres d’alçada); presenta restes de rubefacció a les parets. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al nord-est. Està parcialment coberta de terra, com a resultat dels despreniments de la part interior de l’olla. Presenta una doble volta rebaixada feta amb pedra irregular, amb arc de pedres posades a sardinell, lligada amb morter de calç. Per l’interior mesura 1’40 m d’alçada per 0’75 m d’amplada, mentre que la situada a l’exterior fa 1’90 m d’alçada per1’40 metres d’amplada. A la façana, per sobre mateix de la volta s’endevina un possible arc cec o de descàrrega realitzat amb la finalitat d’alleujar la càrrega provocada per l’obertura de la boca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els murs exteriors, que actuen alhora de contraforts, mesuren 2 metres d’alçada per 3 metres (mur esquerre) i 2’50 metres (mur dret); el gruix és de 0’60 metres.</span></span></span></span></span></p> | 08120-110 | Sector nord-est del turó del Pujol. | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6117700,2.0309200 | 419257 | 4607126 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86841-dsc7017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86841-dsc7019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86841-p1440199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86841-dsc7024.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. Sembla que conserva el pedrís a tot el perímetre intern. És un element patrimonial molt interessant ja que conserva al seu costat el descarregador i la pedrera. Aquest forn pertany a la propietat de Can Solà del Racó, tal i com indica el seu nom. Els propietaris del mas van cedir els seus forns de calç per obtenir la calç en la construcció de la nova església de Sant Joan. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86842 | Forn d’obra de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-torres | <p><span><span><span><span><span><span>BATLLES i TORRES, Miquel (1824). Llibre de notes dels hereus de Can Torres: 1699-1824. Matadepera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàgs. 21-24.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GALÍ i BARBA, Joan Baptista (1993). Llibre de notes dels hereus de Can Torres, Matadepera 1699-1824, dins Terme, núm. 8, novembre, p. 29-37. Terrassa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</em>, dins <em>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</em>, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | Està envoltat de pins, les arrels dels quals poden malmetre les restes conservades. La ubicació en pendent i la manca de mesures preventives també faciliten el deteriorament. D'altra banda semblaq ue pugui conservar la graella, peròla cambra de cocció està totalment coberta de terra. | <p><span><span><span><span><span>Forn d’obra situat al capdavall de les feixes de Can Torres. L’accés es fa abans d’arribar a la masia, trencant per un corriol, a mà dreta just abans del darrer revolt del camí. Un cop arribats a les feixes, cal trencar a mà dreta, en direcció a uns avellaners. Un cop deixats enrere, a mà dreta del marge , dessota els pins, s’observa l’estructura muraria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, excavat en el marge.La boca d’accés i la façana, construïda amb pedra i lligada amb morter de calç, està orientada al sud-est. S’observen reparacions posteriors realitzades amb trossos de maó lligats amb morter de calç. L’alçada màxima és de 2’70 metres mentre que l’amplada màxima visible és de 4’10 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta una entrada de planta trapezoïdal amb dos murs laterals en el passadís d’accés que fan funció de contrafort. Aquest espai mesura 2 metres d’amplada màxima per 1’45 metres d’amplada interior, per 1’70 metres d’alçada conservada. Té una doble volta de canó construïdes amb maó, disposat a plec de sardinell. L’alçada de la primera és d’1’90 metres mentre que l’alçada de la boca de la fogaina pròpiament dita és d’1 metre. Està tapiada amb fang i presenta una obertura quadrangular en la prat frontal dreta. El seu interior està reblert de terra però es poden veure els arcs de sosteniment de la graella i els fumeral, realitzats amb maó, pla juntament amb restes de rubefacció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gruix dels murs és de 0’90 metres pels més gruixuts i de 0’50 pels contraforts. A la part superior, per sobre del marge, s’observen les restes dels murs que delimiten la cambra de cocció i amb tota probabilitat la graella està reblerta de terra. La solera està situada en l’espai més planer per sobre del forn, al costat de la cambra de cocció.</span></span></span></span></span></p> | 08120-111 | Can Torres | <p><span><span><span><span><span>En el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704) s’han localitzat dues referències al forn emprades com a marcador d’una zona concreta, com a topònim, que no pas com a motor d’economia del mas de can Torres. La situació de les terres que envolten la masia durant segles han estat supeditades a l’orientació est-oest de les carenes, amb nuclis d’obagues (formacions boscoses de roures i alzines importants) i soleies (conreu de cereals, lleguminoses i pastures i amb menys importància sembla que el vi i l’oli) amb diferències clarament marcades en la composició edàfica i vegetal. En el llibre s’anoten els comptes relacionats amb l’economia del mas (despeses dels mossos, serradors, bosqueters, carbó). Amb tota probabilitat el forn va ser emprat exclusivament per a necessitat del mas que no pas per a venda (almenys entre els segles XVIII i XIX) En el compte de les collites, l’autor de la llibreta, Miquel Batlles va deixar anotat el nom dels camps i els cereals que s’hi recol·lectaven i entre les boïgues, soleies o quintanes, esmenta “<em>el camp del forn delmari</em>”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona referència és del 25 d’abril de 1701, any de sequera extrema, on en la descripció de les afectacions, esmenta les terres on hi ha el forn i la terrera: <em>“ y del mes de abril de dit any (1700) afins lo dia sis de fabré del any 1701 no plogué sino molt poca que hen tot aquest temps no plogué cap vagada que las tarreras anassen un quart, ni los camins correguessan gens. Pero prensipalment del dia sinch de setembre del any 1700 afins lo dia sis de fabré, no va ploura poch ni gens, del any vinent. Y la gent, totom senbrà, y no reparà ningú a l’axut que hera per la terra. Que per lo sembrà de las quintanas y lo resclà, la pols que movíans los bous, tots tres pareys llaurant, y lo matxo resclant al derrera dels bous, parexia que fos una boyra bayxa. Y jo, Miquel Ballas, senbrava aqueyx any la quintana de part de vall cassa. Però tots aquells pagesos que sembraren primarench, en temps degut, y tenian las terras primes, harenals y seulons y llicorella blanca y llicorella roja, hés nat lo blat tant galant com se puga desitjà. Y aquells pagesos que sembraren en temps degut y tenian las terras vermelles ho argilencas, no y ha nat la tersa part del blat que y vian sembrat (...). <strong>Però a mi, a la quintana de par davall de cassa, per tot ma nesque en pols lo blat, sinó dos caps de feyxas que y tinch terra vermella, y lo camp del forn, que tenbé és terra grossa.</strong> Però tot lo que hés llicorella blanca i llicorella roja, tich forment i mastall tot lo que es puga desitjà.”</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6200300,2.0308800 | 419264 | 4608044 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86842-p1440222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86842-dsc7035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86842-p1440234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86842-dsc7039.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El corriol d’accés al forn des del camí que mena a la masia sembla correspondre orogràficament amb la via de transport de maons i teules, ja fos en carro o amb animals de bast. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 86843 | Alzina de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torres-0 | <p><span><span><span>ORDRE de 8 de febrer de 1990, per la qual es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l'inventari dels arbres i les arbredes declarats d'interès comarcal i local.</span></span></span></p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.<br /> http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_singulars/</p> <p><span><span><span><a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/arbres-interes-local/'><span><span>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/arbres-interes-local/</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=41478'><span><span>https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=41478</span></span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Exemplar del gènere <em>Quercus ilex subsp. ilex,</em> situat a ponent de la casa, a tocar de l’era de Can Torres. La casa està ubicada al vessant sud-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, construïda en un ampli relleix sobre la confluència dels torrents de les Saleres, del sot del Canyet i del sot de la Codoleda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribant pel camí que puja des de la Font de la Tartana sobresurt per la seva imponent capçada. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques om l’arítjol o l’heura. Mesura uns 14 metres d’alçada total per 19 metres de capçada. Té un volt de soca de gairebé 7’50 metres, tenint en compte l’amplada del sistema d’arrels, mentre que el volt de canó (mida presa a 1’30 metres d’alçada) és de 3’5 metres. El tronc és rectilini, amb una inclinació gairebé imperceptible; des de ran de terra fins a la creu mesura 3 metres d’alçada. L’escorça és forca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen quatre branques potents, de més d’1’40 metres de diàmetre a la seva base, que es van bifurcant formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L’anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més verdes. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L’alzina floreix als mesos d’abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08120-112 | Can Torres | <p><span><span><span><span><span>Les alzines, com a element natural sovint destacable, han estat emprades com a fites o com a referents de delimitació d’una propietat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El llibre de notes escrit per dues generacions de la família Batlles de Can Torres (1699-1824), és d’una importància excepcional per conèixer el modus vivendi del mas. En la crònica es pot llegir en varies ocasions la compra de porcs, la venda i la collita de glans per a la seva alimentació, com per exemple, un pacte d’engreix a mitges d’un porcell fet per Miquel Batlles i el bracer de Sant Feliu del Racó, Tomàs Casanoves, on a canvi dels glans dels boscos de Can Torres, Tomàs Casanoves havia de pagar <em>“al temps del sembrà, sis jornals de cavima per la compra de los glans”</em>. De fet, els ramats de Can Torres eren compostos de bens, cabres però també de porcs, i a la llibreta es deixa constància de Josep Passaterres, rabadà de Can Torres que amb els seus altres germans guardaven els porcs i les vaques.</span></span></span></span></span></p> | 41.6212200,2.0283300 | 419053 | 4608178 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86843-dsc7049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86843-p1440249.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d’un espècimen autòcton de la zona, i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l’alzina s’ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d’aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d’aixa, fuster...). De l’escorça se n’obtenen tanins que serveixen per l’adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 86844 | Barraca 1 de la Soleia de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-soleia-de-les-costes | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tom IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.</p> <p>RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans.</p> <p>RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</p> <p>SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.</p> <p>SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.</p> <p>SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.</p> <p>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</p> | XVIII-XIX | Afectació del mur dret amb enfonsament parcial de la corona interior. | <p><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca ubicada a la Soleia de les Costes, a mà esquerra, a una vintena de metres per sobre del camí que des de la Font del Corraló va cap al Collet de Miralles, al municipi de Castellar del Vallès. Malgrat s’aguanta dempeus i la coberta està en bon estat de conservació, s’ha produït un enfonsament parcial de la corona interior dreta que està afectant a l’estructura general. Es tracta d’una construcció aèria parcialment adossada al marge, de planta circular amb un lleuger pendent, de 2’20 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l’edificació. Entre mig hi ha pedruscall, en forma de falques, que s’han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té la porta orientada al sud-est. L’amplada màxima exterior és de 0’60 m mentre que la interior mesura 0’40 m. L’alçada és d’1’15 m. Els brancals són rectes, amb una lleugera inclinació cap a l’interior, tres llindes i marxapeus. La principal, visible des de fora és plana, més ben retallada, mentre que les altres dues només tenen una cara plana i s’han desprès del llindar degut al mateix enfonsament. No s’hi observa cap inscripció. Els murs tenen un gruix de 0’60 m. L’alçada total d’arran de porta fins a la coberta és d’1’70 m. La coberta és de volta, per aproximació de filades amb clau de tancament. No sembla que tingués voladís o ràfec exterior.</span></span></span></span></span></p> | 08120-113 | Camí Vell de Castellar o de la Font del Corraló al Collet de Miralles (Castellar del Vallès) | <p><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</span></span></span></span></span></p> | 41.6073700,2.0437600 | 420321 | 4606626 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86844-dsc7075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86844-dsc7079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86844-p1440326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86844-p1440329.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta barraca consta en l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra amb el número d’element 18424. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86846 | Barraca 2 de la Soleia de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-soleia-de-les-costes | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Ensorrada en la seva major part. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una barraca de pedra seca ubicada a la Soleia de les Costes, a mà dreta, a una vintena de metres per sota del camí que des de la Font del Corraló va cap al Collet de Miralles, al municipi de Castellar del Vallès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció aèria parcialment adossada al marge, de planta circular amb un lleuger pendent, aproximadament de 2 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l’edificació. Entre mig hi ha pedruscall, en forma de falques, que s’han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Les restes del brancal esquerra indiquen que la porta estava orientada al sud-est. El gruix dels murs és de 0’60 m i l’alçada màxima conservada és d’1’40 m. De l’ interior, es conserva una part de l’arrencada de la volta pel sistema d’aproximació de filades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Uns metres més endavant de la porta, s’observa la llinda i varies lloses planes de la coberta.</span></span></span></span></span></p> | 08120-114 | Camí Vell de Castellar o de la Font del Corraló al Collet de Miralles (Castellar del Vallès) | <p><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball</span></span> <span><span>de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</span></span></span></span></span></p> | 41.6066300,2.0435400 | 420302 | 4606544 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86846-dsc7082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86846-dsc7088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86846-dsc7087.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta barraca consta en l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra amb el número d’element 18425. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 86848 | Rellotge de sol de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol policromat situat a la façana de migdia de Can Torres, per dessota el carener de la teulada, entre dues finestres de la planta pis. És del tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Està pintat damunt d’un suport morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És quadrat, i està emmarcat. A l’interior hi ha dibuixat un astre solar antropomorf, amb un visatge femení somrient. De la seva boca neix el gnòmon de vareta. S’hi distingeixen sis corones solars; les dues primeres sobresurten de la resta per la seva decoració geomètrica a base de triangles blancs i ocres, resseguits per una línia vermellosa. Les quatre corones restants, són de tonalitats decreixents, de més fosc a més clar partint d’una terra ataronjada que va perdent intensitat. Els raigs solars marquen les hores i les mitges hores, més curtes, dibuixades amb dos tons diferents per distingir-les. A continuació es pot veure una sanefa delimitada per dues línies que formen una quadrícula amb fons blanc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior hi ha el següent lema: 'DE RELLOTGE DE SOL NO EN TÉ QUI VOL”. Les hores estan representades en xifres àrabs, que d’esquerra a dreta van de les 5 del matí a les 4 de la tarda. El quadrant queda emmarcat per una sanefa a base de ziga-zagues pintades a l’interior d’un color carbassa intens (com la tercera corona), mentre que l’exterior és d’una terra més vermellosa. No està signat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-115 | Can Torres | 41.6211200,2.0287300 | 419086 | 4608167 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86848-dsc7063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86848-p1440296redrecat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86848-p1440240redrecat.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 5222. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 86849 | Rellotge de sol de Can Torrella de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torrella-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’Estalvils de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX-XX | Restaurat entre els anys 2017 i 2019. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol policromat (negre i blau sobre fons blanc) situat a la façana de migdia de Can Torrella de Baix, entre dues finestres del costat dret de la planta pis. És del tipus vertical declinant amb orientació est. Està pintat damunt d’un suport morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rellotge és quadrat, i està emmarcat. Al requadre interior, un semicercle solar, del qual surt el gnòmon de vareta i les línies horàries, de color negre, que senyalen les hores (color blau). Estan representades per xifres romanes que van de les 5 del matí fins a les 4 de la tarda. Les mitges hores són més curtes, dibuixades en punxa. En el marc de tancament exterior s’hi ha col·locat el lema que ocupa la part superior i inferior de la sanefa. S’hi pot llegir en lletres cal·ligrafiades “LES HORES FUGEN DEPRESSA... FUGEN I NO TORNEN MES”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No està signat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-116 | Carretera de Terrassa a Talamanca, km 4’5 | 41.6074800,2.0118800 | 417665 | 4606668 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86849-p1440363.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86849-81jnogue.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 81.S’adjunta una fotografia anterior d’abans de la restauració, localitzada a la pàgina web de l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans, signada per J. Nogué. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86850 | Forn de calç 1 de can Torrella de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-de-can-torrella-de-baix | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, X. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ, J. (1926). Historial de Cân Torrella. Parròquia de Matadepera. Butlletí del Club Pirinenc. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Colgats durant les obres de realització de la carretera BV-1221, de Terrassa a Talamanca. | <p><span><span><span><span><span>Restes de varis forns de calç, sense poder precisar el nombre, pràcticament colgats en el marge dret de la carretera que va de Terrassa a Talamanca, a l’interior de la finca de Can Torrella de Baix. Actualment queden situats a mà esquerra del baixador que permet accedir a la casa, en un talús enjardinat, on s’observen restes de maó i pedra de mida irregular tot al voltant.</span></span></span></span></span></p> | 08120-117 | Carretera de Terrassa a Talamanca, km 4’5 | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar i també tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou de forma rodona o cònica fet dins d’un marge o parcialment excavat a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbona càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell, una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6070900,2.0120900 | 417682 | 4606625 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86850-dsc7113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86850-dsc7111.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es té constància de que abans de terraplenar la carretera s’hi fes cap intervenció arqueològica. En la descripció de la fitxa núm. 12 del Catàleg de Bens arquitectònics que contempla la protecció de la masia, es diu “en l’esplanada de migdia de la casa s’hi localitzen els antics forns de calç que pertanyien a Can Torrella, algun dels quals avui podem veure enterrat pel talús de la carretera de Terrassa a Talamanca”. A la fitxa núm. 13 del Catàleg de Bens arqueològics s’esmenta que “en l’esplanada sud de la masia s’hi localitzen mal conservats i poc visibles per l’abundant vegetació, dos forns de calç sota el talús de la carretera a Talamanca”. La fotografia realitzada en aquell moment permet observar pràcticament colgada la boca del forn, amb un arc rebaixat i una part del contrafort esquerre. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86875 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-6 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BATLLES i TORRES, Miquel (1824). Llibre de notes dels hereus de Can Torres: 1699-1824. Matadepera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàgs. 21-24.</span></span></span></span></span></span></p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellàr del Vallès, pp. 57-60. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell. </p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. 1987. <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GALÍ i BARBA, Joan Baptista (1993). Llibre de notes dels hereus de Can Torres. Matadepera (1699-1824); dins Termes, núm. 8 , pp. 29- 37.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>La masia de Can Torres està situada al vessant sud-est de la muntanya de sant Llorenç del Munt; en un ampli planer sobre la confluència dels torrents del sot de la Codoleda, del sot del Canyet i de les Saleres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre del 1768 s’observa com Can Torres era una de les masies de Matadepera que disposava de més extensió de bosc i terres ermes. El gruix de les terres conreades se situaven al nord de la masia i a llevant de la muntanya de Sant Llorenç. És per aquest motiu que se la denomina com a masia de muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una masia closa, envoltada per un recinte tancat amb muralla que presenta espitlleres a migdia i a ponent, on hi ha la porat del barri, d’arc rebaixat de maons. La planta és quadrangular, d’aspecte força compacte i robust. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la façana destaca el portal rodó dovellat i un rellotge de sol, sota el carener. El parament és de paredat vist arremolinat. Algunes finestres tenen l’emmarcament de pedra treballada i d’altres de maons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva l’era, annexa a la façana de ponent, davant del portal del barri. Segons el catàleg (2009), dels elements arquitectònics de l’interior de la casa destaca la volta del celler, la premsa de 1819 i dues gerres d’oli encastades en els contenidors d’obra força interessants. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha restes d’un trull exterior prop de l’era on avui s’hi pot veure la pedra de molí feta amb conglomerat procedent des massís. No massa allunyat de la casa en direcció sud s’hi localitza un forn d’obra.</span></span></span></span></span></p> | 08120-118 | Can TorresA l’est del terme municipal | <p>Can Torres està documetnada al segle XIII amb el nom de mas Torrella, <span><span><span><span><span>alou del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en detenia el domini eminent i el dret de cobrar censos i delmes de les terres.</span></span></span></span></span>. Per maridatge dels fills no hereus de la casa donarà nom a Can Torrella de Baix i de Dalt de Matadepera. A finals del segle XVI, canvia de nom degut a la manca de successió directa de Tomàs Torrella. A partir d'aquí, entren els Batlles, després per casament els Torres de Vacarisses i finalment els Palet de la Quadra. A la segona meitat del segle XIX s'amplia el patrimoni amb Can Barceló de Rubí, Can Palet de Vistalegre, Can falguera de les Fonts de Terrassa i algun altre més.</p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1608, després d’una llarga etapa de decadència del monestir les seves rendes es van destinar al Col·legi Benedictí de Lleida. Al final del segle XVII, un procurador del prior de Sant pau del Camp cobrava els censos i delmes de l’heretat de Can Torres. A més hi havia altres senyors que cobraven petites quantitats de cereals com a pagament de delme (Roca: 1996).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1699, Miquel Batlles Torres, nét de Jacint Torres, comença a escriure un dietari, que es perllongarà fins l'any 1924, escrit pels seus descendents. Conreaven cereals en guaret i a finals del segle XVII plantaren vinya, tot i que no era prioritària. Els excedents permetien al propietari contractar mà d'obra per a les feines forestals. Destaca l'activitat ramadera de la família. Miquel Batlles adquiria ramats de bens i cabres i després en cedia bona part per a l'engreix, ja que les seves terres no eren massa bones per a la pastura. Després veia els caps als principals nuclis del Vallès i la costa. També tenia bous, emprats com a bestiar de força, un matxo i porcs per a l'engreix. </span></span></span></span></span></p> <p>Pels volts dels anys 1920 i 1930, els masovers de Can Torres eren Isidre Bosch i Clotilde Casals. Als anys seixanta foren Eudald Companyó i la mocadera, Dolores Orriols. </p> <p><span><span><span><span><span>Els treballs de Joan Baptista Galí (1993) i Pere Roca (1996), aporten molta informació sobre l’economia de la masia i, alhora, per extensió de la realitat dels segles XVII a XIX. En aquest moment la masia era una de les més grans del terme en quan a extensió i també en producció agrària i ramadera dins d'un model agrari perfectament estructurat i sostenible.</span></span></span></span></span></p> | 41.6211900,2.0287300 | 419086 | 4608174 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-p1440304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-p1440242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-p1440247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-dsc7055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-p1440289.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La documentació recollida en la bibliografia anomena una font propera que no hem pogut localitzar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86876 | Jaciment de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-torres-0 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Terassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BATLLES i TORRES, Miquel (1824). Llibre de notes dels hereus de Can Torres: 1699-1824. Matadepera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàgs. 21-24.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. 1987. <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GALÍ i BARBA, Joan Baptista (1993). Llibre de notes dels hereus de Can Torres. Matadepera (1699-1824); dins Termes, núm. 8 , pp. 29- 37.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span><span><span>Can Torres està situada al vessant sud-est de la muntanya de sant Llorenç del Munt; en un ampli planer sobre la confluència dels torrents del sot de la Codoleda, del sot del Canyet i de les Saleres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre del 1768 s’observa com Can Torres era una de les masies de Matadepera que disposava de més extensió de bosc i terres ermes. El gruix de les terres conreades se situaven al nord de la masia i a llevant de la muntanya de Sant Llorenç. És per aquest motiu que se la denomina com a masia de muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Dalt, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></span></span></p> | 08120-119 | Can TorresA l’est del terme municipal | <p><span><span><span><span><span>Can Torres, coneguda amb anterioritat al segle XVII com a mas Batlles, era un alou del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en detenia el domini eminent i el dret de cobrar censos i delmes de les terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1608 després d’una llarga etapa de decadència del monestir les seves rendes es van destinar al Col·legi Benedictí de Lleida. Al final del segle XVII, un procurador del prior de Sant pau del Camp cobrava els censos i delmes de l’heretat de Can Torres. A més hi havia altres senyors que cobraven petites quantitats de cereals com a pagament de delme (Roca: 1996).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El canvi de nom es produeix a mitjans del segle XVII com a conseqüència del casament d’una pubilla del mas Batlle amb Jacint Torres. Els descendents de Jacint Torres van canviar l’ordre dels seus cognoms, per donar rellevància al de la família més rica, però també van canviar el nom del mas; passant de mas Batlle a mas Torres. Potser per compensar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els treballs de Joan Baptista Galí (1993) i Pere Roca (1996), aporten molta informació sobre l’economia de la masia i, alhora, per extensió de la realitat dels segles XVII a XIX. En aquest moment la masia era una de les més grans del terme en quan a extensió i també en producció agrària i ramadera.</span></span></span></p> | 41.6207900,2.0291900 | 419124 | 4608129 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86876-dsc7066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86876-dsc7062.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86331 | Cal Mossèn Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mossen-camps | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de pavelló amb ràfec a les quatre façanes. Destaquen les teules i la xemeneia vidriades, amb tons blaus i rogencs formant una composició geomètrica. Està envoltada de pati i una mur d’obra la delimitat de la via pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana té una composició simètrica a parir de tres eixos de verticalitat definits per tres obertures a cada planta: porta d’accés amb cancell i dues finestres laterals a la planta baixa; i tres finestres amb accés a un balcó corregut a la planta pis. Aquest balcó, que té una barana de ferro forjat, és de perfil ondulant tant en el voladís com en la barana. Totes les obertures són d’arc escarser. El parament és arrebossat sense pintar amb emmarcament per a les obertures. La façana posterior és dominada pel porxo, amb una estructura de càrrega de columnes i bigues de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La distribució interior és simètrica i molt similar tant en planta baixa com en el pis. Té un passadís central i habitacions a banda i banda. Al fons del passadís hi ha la sala menjador amb sortida directa al jardí. Destaquen la varietat dels paviments hidràulics amb motius geomètrics</span></span></span></p> <p><span><span><span>El jardí i l’hort arribava originàriament fins el carrer de Balmes, avui segregat amb d’altres habitatges. En aquesta façana s’hi conserva la porta antiga d’accés a la finca. La tanca del jardí de la façana principal presenta l’ampit enrajolat i pilastres amb decoració ceràmica. El sòcol és de paredat i entre pilastres hi ha una barana de ferro forjat.</span></span></span></p> | 08120-12 | Carrer de Sant Joan, 3 | <p><span><span><span>Manté la denominació de qui fou el seu primer propietari, mossèn Josep Camps i Colldelram. Fou regent de mossèn Jaume Torres entre 1906 i 1908, per motius de salut. Aquesta estada i el fet de disposar d’una herència familiar el decidiren a construir la casa. El projecte, de 1910, és obra de Bonaventura Bassegoda.</span></span></span></p> | 41.5979200,2.0292600 | 419101 | 4605590 | 1910-1918 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86331-dsc6465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86331-p1430285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86331-dsc6470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86331-p1430287.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda (arquitecte) i Manuel Duaygues (constructor) | Aquesta casa és una mostra de les primeres cases d’estiueig de Matadepera; fet que es produí en un principi en el mateix nucli urbà i que després es va estendre amb un model poc sostenible. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||
| 86877 | Can Torrelles de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrelles-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987). El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997). </span></span><span lang='ES'><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, Joan (1926). Can Torrella; dins Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa; pp.20 i ss.</span></span></span></p> | XVII-XXI | Ha estat reformada diverses vegades. Les darreres els anys 1997 i 2010. | <p><span><span><span><span><span>Masia situada a tocar amb la riera de Les Arenes, en el vessant septentrional del turó de Roques Blanques, en l’itinerari de l’antic Camí Ral, actualment a tocar de la carretera BV-1221.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El desnivell del terreny fa que a la façana orientada al sud-est consti de planta baixa, pis i golfes; i en la façana orientada a nord-est consti de planta baixa i dos pisos. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, que és la orientada al sud-est. En aquesta, hi trobem l’entrada principal a la masia i diverses obertures, amb una composició asimètrica. On destaca el portal rodó dovellat i un rellotge de sol a la planta pis, entre dues finestres alineades a la part dreta de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana nord-est, s’ha obert una altra entrada per donar accés al restaurant que funciona des del 1987, amb reformes als anys 1997 i 2010. La finestra geminada d’aquesta façana no correspon a la casa original, així com els diferents emmarcaments, que són fruit de reformes modernes. El parament és arrebossat pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principi de segle XX s’hi construí la petita capella annexa, reaprofitant part de les estructures i terraplenant el forn de vidre del segle XVIII. L’altar que s’instal·là era procedent de l’antiga església de Sant Joan. La capella fou construïda en memòria del doctor Josep Blanch i Benet.</span></span></span></span></span></p> | 08120-120 | Carretera de Terrassa a Talamanca, km 4’5 | <p><span><span><span><span><span>Joan Solà (1926) publica un recull de documents i consideracions per aportar dades a la història de Can Torrella: “...Es diu que Torrella de Dalt fou l’antic Mas del Pou, que no tardaria gaire a ser absorbida per la primera. (...). Els amos visqueren una pila de centúries al primer, tenint al de baix el forn de vidre i el d’obra, que estaven en el seu fort pels anys 1799, així com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el baró de Linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa , que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la... a 15 de maig de 1831 es vengueren aquell antiquíssim casal del mas de dalt a Francesc Mata.”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dels primers documents que cita un mas Torrella, probablement el de Dalt, és de l’any 1442 i forma part dels documents del monestir de Sant Llorenç del Munt. Miquel Ballbé parla d’un document de l’any 1373, però no queda clar si es refereix a Can Torrella de Dalt o al seu antecessor: el mas Pou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a l’any 1930 hi feu estada en Francesc Cambó, que tenia amistat amb la família Blanch.</span></span></span></span></span></p> | 41.6074800,2.0118800 | 417665 | 4606668 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86877-dsc7114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86877-p1440365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86877-dsc7102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86877-p1440382.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En l’esplanada de migdia de la casa s’hi localitzen els antics forns de calç que pertanyien a Can Torrella, algun dels quals avui podem veure enterrat pel talús de la carretera de Terrassa a Talamanca. Com a patrimoni moble es conserva una pedra de molí de conglomerat.També hi ha una mina d’aigua. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86878 | Jaciment de Can Torrelles de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-torrelles-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i Pairalies de Matadepera.</em> Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997). </span></span><span lang='ES'><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, Joan (1926). Can Torrella; dins <em>Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa</em>; pp.20 i ss.</span></span></span></p> | XVII-XX | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span><span><span>Masia situada a tocar amb la riera de Les Arenes, en el vessant septentrional del turó de Roques Blanques, en l’itinerari de l’antic Camí Ral, actualment a tocar de la carretera BV-1221.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Dalt, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu entorn es parla d’un forn de vidre i dos forns de calç, colgats pel talús de la carretera BV-1221.</span></span></span></span></span></p> | 08120-121 | Carretera de Terrassa a Talamanca, km 4’5 | <p><span><span><span><span><span>Joan Solà (1926) publica un recull de documents i consideracions per aportar dades a la història de Can Torrella: “...Es diu que Torrella de Dalt fou l’antic Mas del Pou, que no tardaria gaire a ser absorbida per la primera. (...). Els amos visqueren una pila de centúries al primer, tenint al de baix el forn de vidre i el d’obra, que estaven en el seu fort pels anys 1799, així com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el baró de Linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa , que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la... a 15 de maig de 1831 es vengueren aquell antiquíssim casal del mas de dalt a Francesc Mata.”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dels primers documents que cita un mas Torrella, probablement el de Dalt, és de l’any 1442 i forma part dels documents del monestir de Sant Llorenç del Munt. Miquel Ballbé parla d’un document de l’any 1373, però no queda clar si es refereix a Can Torrella de Dalt o al seu antecessor: el mas Pou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a l’any 1930 hi feu estada en Francesc Cambó, que tenia amistat amb la família Blanch.</span></span></span></span></span></p> | 41.6072500,2.0120800 | 417681 | 4606642 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86878-dsc7117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86878-dsc7121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86878-dsc7126.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També hi ha una mina d’aigua. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 87007 | Forn de calç 1 del camí de la Font del Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-del-cami-de-la-font-del-corralo | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). <em>Eines i feines dels oficis</em>. Barcelona: Edicions Brau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Una part de l’olla i la boca estan colgades de terra. Part de la capçada d’un pi que va caure està al damunt de la vora o corona.La seva conservació depèn actualment d’una desbrossada i neteja general de l’entorn que eviti la seva pèrdua. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a migdia del turó dels Rossos, en la zona coneguda com La Guixera i prop dels masos de Can Solà del Racó i Can Gorina. El carregador ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés. Però només entrar pel corriol que hi mena, a mà esquerra del camí, s’observen restes de cuites amuntegades i colgades per una fina capa de molsa i vegetació. També s’observen nombrosos rocs despresos dels marges del mateix torrent que haurien servit de pedrera d’extracció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (3 m de diàmetre per 2 m d’alçada conservada); el brancatge no permet visualitzar si les parets conserven restes de rubefacció. La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al nord-oest. Està gairebé coberta de terra, com a resultat dels despreniments de la part interior i superior de l’olla. Presenta una volta rebaixada, feta amb maons lligats amb morter de calç. La part visible de l’arrencada de l’arc mesura 1’30 m d’amplada. Els murs exteriors, que actuen alhora de contraforts, mesuren 1’70 m d’amplada màxima exterior per 1 m de profunditat. Aquest espai, anomenat plaça està reblert per la terra que s’està desprenent de la part superior de l’estructura i dels mateixos marges.</span></span></span></span></span></p> | 08120-122 | La Guixera. Turó dels Rossos | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></p> | 41.6106800,2.0362700 | 419701 | 4607000 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87007-dsc7561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87007-dsc7562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87007-p1440518.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons consta a la fitxa del catàleg, la pista on es localitzen a més d’aquest, dos altres forns, a mà dreta, és l’antic camí que menava al mas Girbau (terme de Castellar del Vallès) i a la font del Corraló. Amb la urbanització del sector de la font, aquest camí va desaparèixer i l’accés a la font es fa des de l’interior de la urbanització.No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 87008 | Forn de calç 2 del camí de la Font del Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-cami-de-la-font-del-corralo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</p> <p>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</p> <p>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). <em>Eines i feines dels oficis</em>. Barcelona: Edicions Brau.</p> <p>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</p> <p>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</p> <p>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</p> <p>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</p> | XVIII-XIX | La boca de la fogaina està colgada de terra. L’accés a la plaça és impossible degut a la gran quantitat de vegetació i brancatge sec que s’hi ha abocat. Per aquest mateix motiu no es pot determinar si es tracta d’un forn doble amb reaprofitament de l’estructura visible. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a migdia del turó dels Rossos, en la zona coneguda com La Guixera i prop dels masos de Can Solà del Racó i Can Gorina. El carregador gairebé ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (4 m de diàmetre per 5’30 m d’alçada conservada). La vegetació exterior al voltant de la corona o vora, no permet visualitzar si algun tram de les parets conserven restes de rubefacció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al sud. Està gairebé coberta de terra, com a resultat dels despreniments de la part superior de la porta. Tant el passadís d’accés com la volta rebaixada, estan construïts amb maons units amb morter de calç (en el cas de la volta, disposats a plec de sardinell). </span></span></span></span></span></p> | 08120-123 | La Guixera. Turó dels Rossos | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6105200,2.0366100 | 419729 | 4606982 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87008-p1440525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87008-p1440526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87008-p1440532.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons consta a la fitxa del catàleg, la pista on es localitzen a més d’aquest, dos altres forns, és l’antic camí que menava al mas Girbau (Castellar del Vallès) i a la font del Corraló. Amb la urbanització del sector de la font, aquest camí va desaparèixer i l’accés a la font es fa des de l’interior de la urbanització.No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 87009 | Forn de calç 3 del camí de la Font del Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-3-del-cami-de-la-font-del-corralo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</p> <p>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</p> <p>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). <em>Eines i feines dels oficis</em>. Barcelona: Edicions Brau.</p> <p>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</p> <p>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</p> <p>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</p> <p>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</p> | XVIII-XIX | L’olla està intacta, però un arbre caigut al davant de la fogaina, ha malmès la boca d’entrada. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a migdia del turó dels Rossos, en la zona coneguda com La Guixera i prop dels masos de Can Solà del Racó i Can Gorina. El carregador gairebé ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla o canó està excavada en el marge i és de planta circular amb una zona central(5 m de diàmetre per 4 m d’alçada conservada). Està resseguida per una corona formada per dues fileres de pedra, de les quals en manca una bona part. A l’interior, les parets tenen nombroses empremtes realitzades per la piqueta i restes de rubefacció amb importants vidriades de tonalitats verdoses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió està orientada al sud; ha gairebé desaparegut. L’espadat de la façana principal s’ha enfonsat i només una minsa porció de fang, a punt de caure, enllaça una part i altra de la porta d’entrada. Els contraforts, si hi són, estan colgats de terra en gran part provocat pel creixement i posterior caiguda en direcció sud d’un pi de dimensions considerables.</span></span></span></span></span></p> | 08120-124 | La Guixera. Turó dels Rossos | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6106400,2.0367400 | 419740 | 4606996 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87009-dsc7569.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87009-p1440545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87009-p1440536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87009-p1440539.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons consta a la fitxa del catàleg, la pista on es localitzen a més d’aquest, dos altres forns, és l’antic camí que menava al mas Girbau (Castellar del Vallès)i a la font del Corraló. Amb la urbanització del sector de la font, aquest camí va desaparèixer i l’accés a la deu d’aigua es fa des de l’interior de la urbanització.No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. La banqueta no és visible. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 87010 | Barraca 1 de la Feixa Llarga de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-feixa-llarga-de-can-torres | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellar del Vallès, pp. 43. Unió Excursionista de Sabadell. Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). <em>Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages</em>. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.<br /> <br /> RIPOLL, Ramon, coordinador. (2010). <em>La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració</em>. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M. (1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins <em>Dovella</em>, núm. 24. Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M. (1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins <em>Dovella</em>, núm. 29. Manresa, pp. 47-52.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins <em>Dovella</em>, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Restaurada a finals de l’any 2010 pel Grup de la Pedra Seca de Castellar del Vallès. | <p><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca ubicada al turó dels Rossos, a la Feixa Llarga de Can Torres, en el vessant hidrogràfic dret del torrent que porta el mateix nom. L’accés es fa pel </span></span>camí del Girbau, al qual s’hi pot accedir des de el carrer d’Isaac Peral, entre els finques números 82 i 83. Abans del segon revolt que coincideix amb el torrent de la Feixa Llarga de Can Torres, a mà dreta puja un camí estret i costerut que mena al Collet del Mont-Rodon. Un cop situats, pujar una dotzena de metres fins a localitzar un corriol a mà esquerre, que s’endinsa cap el torrent. Cal seguir-lo fins arribar a un pla on a mà esquerra s’observen varies feixes contingudes per murs de pedra seca de grans dimensions i bellesa. En aquest indret, s’han d’anar pujant en ziga-zaga seguint un corriolet fet pels excursionistes fins a localitzar la barraca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció del tipus aïllada, <span><span>construïda en un cap de feixa amb la part posterior de la corona adossada parcialment al marge. És de planta circular, de 2’40 m de diàmetre interior. La pedra emprada és irregular, amb les més grosses situades a la part inferior i falcades amb pedruscall. La porta, orientada al sud-est, mesura 1’03 m d’alçada per una amplada de 0’50 m. Els brancals són rectes amb un gruix de murs de 0’70 m. Té doble llinda, destacant la situada a l’exterior. La coberta, és de volta per aproximació de filades, amb llosa de tancament central. A l’exterior conserva la terra de recobriment barrejada amb pedruscall i lliris. No té voladís ni caramull. L’alçada màxima de la façana és d’1’70 m. Al seu interior hi ha dues espitlleres, orientades a l’est i al sud-oest respectivament. També conserva un tinell o cocó situat enfront de la porta (mesura 0’25 m d’amplada per 0’55 m de fondària per 0’30 m d’alçada).</span></span></span></span></span></p> | 08120-125 | Feixa Llarga de Can Torres – Turó dels Rossos | <p><span><span><span><span><span>Barraca restaurada l’any 2010 per la Colla de Pedra Seca de Castellar del Vallès. Va ser localitzada per Pere Porcar i Narcís Serrat que informaren als pedra-sequers del municipi veí. La corona dreta, orientada a llevant, estava enfonsada degut a la caiguda d’aplom d’un pi. L’extrema escassetat d’aquest tipus de construccions a Matadepera i la gran bellesa dels marges que hi ha en aquest vessant del Turó dels Rossos animà a la colla de Castellar per tirar endavant la seva restauració. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els treballs previs consistiren en la neteja del terreny perimetral i la retirada del pi, tasques que es dugueren a terme amb la col·laboració dels membres de l’ADF (Associació de Defensa Forestal) de Matadepera. Un cop aixecat el mur i restaurat el brancal dret, impermeabilitzaren la coberta exterior afegint terra i pedruscall i sembrant-hi lliris al seu damunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 16 de gener de 2011 els pedra-sequers presentaven públicament, el resultat de la restauració. L’acte va consistir en una caminada popular amb la participació d’una setantena de persones. Temps després, l’Antonio Cabo i la senyora Dolors, propietaris dels terrenys convidaren a la colla a un esmorzar i Joan Roura, els obsequià amb una barraca de xocolata.</span></span></span></span></span></p> | 41.6131400,2.0371100 | 419774 | 4607273 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87010-dsc7578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87010-dsc7589.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87010-dsc7582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87010-p1440569.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Barraca inventariada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 12116. Joan Comasòlivas, l'anomena, barraca dels Rossos. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 87011 | Barraca 2 de la Feixa Llarga de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-feixa-llarga-de-can-torres | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.<br /> <br /> RIPOLL, Ramon, coordinador. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M. (1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M. (1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Presenta una petita fissura a la llinda. | <p><span><span><span><span><span>Barraca o aixopluc de pedra seca del tipus terrera margera, ubicada al turó dels Rossos, a la Feixa Llarga de Can Torres, en el vessant hidrogràfic dret del torrent que porta el mateix nom. L’accés es fa pel camí del Girbau, al qual s’hi pot </span></span>accedir des de el carrer d’Isaac Peral, entre els finques números 82 i 83. Abans del segon revolt que coincideix amb el torrent de la Feixa Llarga de Can Torres, a mà dreta puja un camí estret i costerut que mena al Collet del Mont-rodon. Un cop situats, pujar una dotzena de metres fins a localitzar un corriol a mà esquerre, que s’endinsa cap el torrent. Cal pujar pel llit d’aquest fins arribar a un pla on a mà esquerra s’observen varies feixes contingudes per murs de pedra seca de grans dimensions i bellesa. En aquest indret se surt del torrent, que quedarà a mà dreta i es continua pujant seguint el corriol fins a localitzar a mà dreta el marge de pedra seca amb la barraca construïda al bell mig.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular (2’10 m de fondària per 0’88 m d’amplada per 1’55 d’alçada interior). La porta està orientada al sud / sud-oest. Els brancals són rectes amb un lleuger arrodoniment a la part superior que permet fer el tancament de la volta interior, construït per aproximació de filades. Al capdamunt s’hi sustenta una llinda més o menys plana que sobresurt lleugerament del mur a mena de ràfec. Té marxapeus que evita que l’aigua de pluja llisqui cap a l’interior. L’alçada total de la barraca és d’1’40 metres. Al seu interior no hi ha cap tinell o cocó.</span></span></span></span></span></p> | 08120-126 | Feixa Llarga de Can Torres – Turó dels Rossos | <p><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l’ús de la pedra sense treballar i sense cap material d’unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. En el cas de Matadepera, s’utilitza en les barraques de vinya i en les parets de marge, però el que s’observa és que, en el cas de les barraques, els constructors buscaren la pedra que més els convenia i retocant lleugerament les dels muntants, que no pas el costat ornamental. Pel que fa als marges, s’han localitzat nombrosos murs arreu del territori, fruit del seu condicionament per convertir-los en terrenys de conreu. Destaquen però les marjades de migdia del Turó dels Rossos, i els marges de retenció realitzats en alguns trams del torrent. No només per la seva bellesa, sinó perquè els homes que varen aixecar-los coneixien i dominaven perfectament la tècnica.</span></span></span></span></span></p> | 41.6136800,2.0394500 | 419970 | 4607331 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87011-dsc7590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87011-dsc7593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87011-dsc7597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87011-p1440582.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Barraca inventariada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 12165. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 87012 | Rellotge de sol de tarda de Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-gorina | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història</em>. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | La darrera restauració o pintat del rellotge no s’adequa a l’original que s’endevina al dessota. El suport de morter de calç s’està malmetent, amb varies fissures visibles. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol de tarda, situat a la planta pis, per dessota el ràfec, a mà dreta de la façana orientada a ponent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un rellotge rectangular, emmarcat i pintat amb terres (negre i marró), al damunt de l’arrebossat de calç. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud / sud-oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que ara hi ha una canal de recollida d’aigües, l’acció continuada de la pluja baixant directament de la teulada, l’ha malmès en part. Aquest fet ha provocat que el suport de morter de calç s’hagi esquarterat i alhora que hagi deixat al descobert el pintat del rellotge original, que data de l’any 1807.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rellotge original consta d’un astre solar antropomorf rogenc amb tonalitats ocres, envoltat per una corona solar de color blanc, delimitada per ambdós costats per una línia de color negre. A l’interior d’aquesta, una filigrana a base de ziga-zagues de color vermell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la corona neixen les hores solars, lleugerament esgrafiades, mentre que les mitges hores ho fan des de la part interior del marc. Les originals estaven pintades de color vermell, mentre que les visibles actualment són de color negre, més amples (la línia de les onze és gairebé imperceptible i en la restauració o repintat del rellotge no es va tenir en compte). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les hores, de color negre, estan representades amb xifres àrabs; van des de les 10 del matí a les 7 del vespre. Estan situades en el marc on s’endevinen decoracions a base de cercles de color vermell, fets a mà alçada i un lema o nom amb la data de realització a la part superior: DECURO TEMPUS (?) ANY 1807</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon és de vareta, de ferro collat al morter de calç, que en aquest indret s’ha desprès. </span></span></span></span></span></p> | 08120-127 | Camí de la Font de la Tartana, núm. 48 | <p><span><span><span>Segons Miquel Ballbé, l’any 1508, l’abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, concedeix en emfiteusi el mas Bassa a Joan Gorina , que acabarà rebent el nom de mas Gorina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Esteve Renom i Pulit va adquirir la documentació patrimonial del mas Gorina que comprèn els anys 1577 fins a 1904. Destaca el dietari de Francisco Gorina i Riera que va ser alcalde de Matadepera i Jutge de Pau, transcrit i editat per Joan Comasòlivas i Font, arxiver.</span></span></span></p> | 41.6073900,2.0290800 | 419098 | 4606642 | 1807 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87012-p1440516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87012-p1440511-retocada-copia.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. Només s’hi ha localitzat el rellotge de matí situat a la façana de migdia, amb el número de referència 5397. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||
| 87013 | Rellotge de sol del carrer de Josep Pla, núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-josep-pla-num-1 | XX | Fa relativament poc que s’ha tornat a pintar. En una fotografia localitzada al web de la Societat Catalana de Gnomònica, ja no s’hi observa gnòmon. I actualment tampoc hi és, amb la qual cosa se suposa que en alguna restauració o pintat anterior es va tapar l’orifici. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana de migdia de la casa, per sobre de la terrassa, entre les finestres de la planta pis i el sota coberta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És rectangular, del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. Està realitzat amb la tècnica de l’esgrafiat, damunt d’un suport de preparació de morter de calç. A la part del capçal superior hi ha una filigrana on s’hi pot llegir el lema “ JO.SENSE SOL.TU SENSE FE . / NO SOM RES”, mentre que a l’inferior, en xifres romanes es llegeix l’any d’execució: MCMLIII (1953), coincidint amb l’any de construcció de la torre. Els colors emprats en la decoració són el blanc per l’esgrafiat i l’ocre pel fons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presideix el quadrant un sol antropomorf amb bigoti i barbeta marcada amb onze raigs solars ondulants, dels quals tres són curts. De l’astre neixen, a més, les línies solars que queden emmarcades a l’interior d’un escut. Estan representades per xifres romanes que van des de les VII del matí fins a les IV de la tarda. A ambdós costats del rellotge, en el sentit vertical hi ha decoracions geomètriques i vegetals (es tracta de l’arítjol, una planta enfiladissa molt comú a tot el municipi i especialment en els alzinars). No conserva el gnòmon.</span></span></span></span></span></p> | 08120-128 | Carrer de Josep Pla, núm. 1 | <p><span><span><span><span><span>La seva realització coincideix amb l’any de construcció de la casa.</span></span></span></span></span></p> | 41.6027500,2.0279600 | 418999 | 4606128 | 1953 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87013-p1440635-retocada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87013-p1440634.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència, 3411. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 87015 | Forn de calç del torrent de Can Solà del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-can-sola-del-raco | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Només es conserva una part de l’olla i la porta està colgada per sota del camí.No s’Hi ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. Amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni, s’ha netejat el seu interior per poder-lo mesurar i fotografiar. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat per sota mateix del camí del Girbau, en un corriol que baixa fins al torrent, just per darrera la masia de Can Solà del Racó. Està excavat en el marge dret i només es conserva una part de l’olla, que mesura 3’80 m de diàmetre interior per 4 m d’alçada. La boca, que estava orientada al sud-oest està enfonsada, just per sota mateix del camí i amb ella la façana.</span></span></span></span></span></p> | 08120-129 | Camí del Girbau | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, i tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6124900,2.0329200 | 419424 | 4607204 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87015-dsc7604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87015-dsc7609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87015-dsc7608.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 86332 | Cal Pere Ribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-ribo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La seva coberta és de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament de la façana és arrebossat llis i pintat d’un color cru. La composició de la façana ve definida per les obertures: la porta d’accés a la planta baixa, amb una finestra reixada al costat esquerra. A la planta pis hi ha un balcó amb barana de ferro i una finestra al costat. Les obertures de la planta baixa no estan alineades amb les de la planta pis, creant una sensació d’inestabilitat visual. Totes les finestres són amb llinda recta i la porta amb arc escarser. </span></span></span></p> | 08120-13 | Carrer de Sant Joan, 60 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5995900,2.0270700 | 418921 | 4605778 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86332-dsc6552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86332-p1430388.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86332-p1430389.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 87016 | Forn de calç del torrent de Mascarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-mascarons | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Degut al creixement de varis arbres en la pròpia estructura, ha caigut bona part de l’espadat de la façana que s’amuntega davant mateix de la boca d’accés a la fogaina i amenaça enfonsament.La seva conservació depèn actualment d’una desbrossada, extracció d’arbrat i neteja general de l’entorn. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al sector nord-oest del turó dels Rossos, en el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Mascarons. L’accés es pot fer pel camí del Girbau en direcció al collet dels Forns, conegut també amb el topònim del coll de la Bassa o bé s’hi pot anar per la Font de la Tartana, un cop deixada enrere, a mà dreta. En ambdós casos cal aturar-se en un revolt molt tancat per on transcorre el torrent de Mascarons. Un cop allí pujar pel costat dret del llit del torrent, encara no una vintena de metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un forn de grans dimensions; l’olla està excavada en el marge i és de planta circular amb el ventre característic (5 m de diàmetre per 4’20 m d’alçada visible). Presenta restes de rubefacció a les parets i de dues a tres fileres de pedra a la vora o corona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la façana murada només se’n conserva la part esquerra, que mesura 2’30 m d’alçada per 1’70 m d’amplada màxima; el creixement d’un arbre entre la vora i l’espadat de la façana ha provocat un enfonsament del recobriment de pedra de la mateixa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada a l’oest. Està parcialment coberta de terra, com a resultat dels despreniments de la part exterior de l’espadat. Presenta una volta rebaixada feta amb pedra irregular, amb arc de pedres posades a sardinell, unides amb morter de calç. El gruix dels murs en aquest indret és d’1’70 m, mentre que l’alçada de la fogaina oscil·la entre els 0’80 i 1 metre d’alçada.</span></span></span></span></span></p> | 08120-130 | Camí del Girbau. Vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Mascarons | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6151600,2.0326500 | 419405 | 4607501 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87016-dsc7625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87016-dsc7624.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87016-dsc7619.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’hi ha realitzat cap intervenció arqueològica ni tampoc de consolidació. Sembla que conserva el pedrís a tot el perímetre intern. És un element patrimonial molt interessant ja que s’observa part del descarregador i la pedrera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 87017 | Forn de calç 1 del Collet dels Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-del-collet-dels-forns | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellàr del Vallès, pp. 52. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell. </p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | La boca de la fogaina està colgada, en part pel corriol que hi transcorre al costat mateix. Serveix de wc a ciclistes i excursionistes. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al collet dels Forn, gairebé entre dues torrenteres que donen naixement al torrent de Mascarons. En aquest indret, la zona és força planera, amb una cota de nivell que oscil·la entre els 575 m i els 578 metres d’alçada respectivament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Només entrar pel corriol, pel costat d’una bassa excavada al sòl, es visualitza l’olla del forn. Està totalment excavada en el marge i és de planta circular (5 m de diàmetre i 4 m d’alçada); presenta restes de rubefacció a les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada a l’oest. Està totalment coberta de terra, com a resultat del despreniment de l’espadat de la façana i de part de la vora o corona, composta per cinc rengles de pedra irregular. Per l’interior s’endevinen les restes dels muntants, de pedra, que sostenien la porta d’accés a la fogaina, amb una volta d’arc rebaixat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-131 | Collet dels Forns | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6174900,2.0374400 | 419807 | 4607755 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87017-dsc7636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87017-dsc7630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87017-p1440605.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’hi ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. La banqueta està colgada. El terreny immediat al voltant d’aquest forn és ple de restes de calç i pedres ennegrides. La producció de calç en aquest indret ha donat nom al topònim. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 87018 | Forn de calç 2 del Collet dels Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-collet-dels-forns | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellàr del Vallès, pp. 52. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell. </p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | La boca de la fogaina està colgada. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al collet dels Forn, entre dues torrenteres que donen naixement al torrent de Mascarons. En aquest indret, la zona és força planera, amb una cota de nivell que oscil·la entre els 575 m i els 578 metres d’alçada respectivament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Només entrar pel corriol, pel costat d’una bassa excavada al sòl, es visualitza l’olla d’un primer forn. L’altre està situat al darrera mateix, a una desena de metres. Està totalment excavada en el marge i és de planta circular (5 m de diàmetre i 4 m d’alçada aproximadament); presenta restes de rubefacció a les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al sud-oest. Està totalment coberta de terra. Des del capdamunt de l’olla es pot visualitzar la porta d’accés a la fogaina des de l’interior, realitzada amb maó. La volta és d’arc rebaixat amb les peces disposades a sardinell. </span></span></span></span></span></p> | 08120-132 | Collet dels Forns | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6175200,2.0375700 | 419818 | 4607759 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87018-dsc7639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87018-p1440615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87018-p1440617.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’hi ha realitzat cap intervenció arqueològica ni tampoc de consolidació. La banqueta està colgada. El terreny immediat al voltant d’aquest forn és ple de restes de calç i pedres ennegrides i s’observa remoció de terres que probablement correspongui a antics forns de calç reomplerts. La producció de calç en aquest indret ha donat nom al topònim. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 87528 | Ball de l’arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-larbre | <p><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987). <em>Costumari català. El curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, SA, vol. I, pp. 326 i 327. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CASALS CANALIAS, Raimon (2017). Ball del tortell de Matadepera; dins Inventari de danses vives de Catalunya. Esbart Català de dansaires: </span></span><a href='http://dansesvives.cat/?q=node/4385'><span><span>http://dansesvives.cat/?q=node/4385</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 15 de gener de 2021].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLONGUERAS, Carles i TRULLÀS, Montse (ss.dd). <em>Ball de l’arbre de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MANYOSA i RIBATALLADA, Tomàs (2017). Les danses vives del Vallès; dins <em>El Vallès: festa, cultura popular i patrimoni cultural immaterial</em>. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, pp. 131 – 153.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>El Ball de l’Arbre és un ball rodó que es balla al voltant d’un pi, plantat al mig de la plaça, durant les festes de Sant Sebastià. És una dansa oberta a tothom, sense límit de balladors. La posició inicial és una rotllana al voltant de l’arbre i agafats de la mà, mirant al centre. L’estructura musical és en dues parts (AABB) que es repeteix tres vegades. La coreografia és una recreació feta per Lluis Puig i Carles Llongueras mantenint l’estructura del ball rodó tal com es descriu a continuació i que serveix de suport a la imatge que adjuntem:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El “peu D” indicarà el moviment del peu dret i “peu E” el del peu esquerre. A l’anacrusa del tema A s’aixeca el peu D per a puntejar al temps fort del primer compàs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A1- el desplaçament comença cap a la dreta. La dansa s’inicia fent un punteig saltat amb el peu D. Tot seguit posem el peu D a terra i passem el peu E per darrera. Col·loquem el peu D en paral·lel i creuem el peu E per davant. Tot aquest punt de la dansa es fa dues vegades i acabem la part A1 amb un punteig saltat amb el peu D i aquest peu el col·loquem a terra i hi ajuntem el peu E per quedar amb els peus junts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A2- desplaçament cap a l’esquerra. Es fan els mateixos passos que a la part A1, però en sentit contrari. El primer pas, el punteig saltat, s’inicia ara amb el peu E.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>B- pas bàsic: Punt pla de costat. Es divideix la part B en quatre fragments.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>B1- desplaçament cap a l’interior de la rotllana, començant amb el peu D, fem quatre passos de punt pla de costat i al darrer pas se substitueix la segona part del punt per tres cops de taló amb el peu D.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>B2- desplaçament cap enrere. Comencem ara amb el peu D tres passos de punt pla de costat endarrere i acabem com al B1 picant tres cops de taló però ara amb el peu E.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>B3- segon desplaçament cap a l’interior de la rotllana. Aquesta vegada comencem amb el peu E i fem tres passos de punt pla de costat i piquem a terra tres cops amb el taló D.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>B4- segon desplaçament cap a l’exterior de la rotllana. Comencem amb el peu D i fem dos passos de punt pla de costat enrere. Ens deixem anar de les mans i fem una volta a lloc, girant cap a la dreta, en dos temps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tercer temps de B4 ja és el primer temps de B1 i, per tant, iniciem el primer pas de punt pla de costat de B1 amb el peu D i tornant-nos a agafar les mans. Tots els passos de B1 a B4 es tornen a ballar per segona vegada però en acabar la segona volta, posem peus junts per tornar a començar des de l’inici (A1).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Acompanyament musical de gralles i timbals. No requereix un vestuari específic.</span></span></span></span></span></p> | 08120-133 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>Segons Joan Amades (1987) aquest ball prové d’un antic costum vinculat al primer dia de l'any i present a molts pobles del Principat. Aquell dia, conegut antigament com a ninou, era tradició celebrar un Consell per a tractar els interessos comuns al que tenien dret a assistir tots els caps de casa. Els acords presos eren sagrats i el seu incompliment comportava la sanció general. En molts llocs hi havia el costum de fer un ball al voltant d’un arbre, per celebrar el final del Consell, en el qual només ballaven els caps de casa i en què el més vell feia de cap de dansa. En casos excepcionals es realitzava una Junta d'Arbre, un consell celebrat al bosc, sota l'ombra d'un arbre secular que abrigava als concurrents. Un cop acabada la junta es feia un ball rodó al voltant de l'arbre, com una forma de segellar i consagrar els acords presos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però la dansa de l’arbre, a Matadepera, es balla des de l’any 1991, el diumenge més proper al 20 de gener (festa de Sant Sebastià). Es balla després de l’ofici, després d’una cercavila, al voltant d’un pi, que és el principal protagonista d’aquestes festes. El punt central és la plaça de Cal Baldiró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La recuperació d’aquest ball es fa de la mà dels Grallers de Matadepera, amb un contingut nou, amb melodia recollida per Joan Tomàs i coreografia de Lluís Puig amb la col·laboració de Carles Llongueras.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després del Ball de l’Arbre hi ha sardanes i seguidament se celebra el Ball del Tortell, una reinterpretació d’una dansa que antigament es ballava a la vila el dia de sant Sebastià i que té la particularitat que els que l'executen regalen, seguint una antiga tradició, un tortell a la parella que treuen a ballar. </span></span></span></span></span></p> | 41.5990400,2.0268900 | 418905 | 4605717 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87528-0032805mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87528-0027696mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87528-0027695mb.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 428 - Inventari de danses vives de CatalunyaIPCIDV-4-0421 Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 87529 | Ball del tortell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-tortell | <p><span><span><span><span><span>CASALS CANALIAS, Raimon (2017). Ball del tortell de Matadepera; dins Inventari de danses vives de Catalunya. Esbart Català de dansaires: </span></span><a href='http://dansesvives.cat/?q=node/4385'><span><span>http://dansesvives.cat/?q=node/4385</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 15 de gener de 2021].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MANYOSA I RIBATALLADA, Tomàs (2017). Les danses vives del Vallès; dins <em>El Vallès: festa, cultura popular i patrimoni cultural immaterial. Recull de ponències del IV Curs d'història del Vallès</em>. Sabadell: Ed. Fundació Bosch i Cardallach, pp. 131-159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RÍOS i MASANELL, Joan (2011). Un tortell per festejar; dins Vallesos 1, primavera-estiu 2011, </span></span><a href='https://vallesos.cat/1/carpeta/e453ba6a'><span><span>https://vallesos.cat/1/carpeta/e453ba6a</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 20 de gener de 2021].</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>Ball en parella que es balla per les festes de Sant Sebastià, al voltant del 20 de maig. El Ball del Tortell és una reinterpretació d’una dansa que antigament es ballava a la vila el dia de sant Sebastià i que té la particularitat que els que l'executen regalen, seguint una antiga tradició, un tortell a la parella que treuen a ballar. Actualment es conforma de tres balls vuitcentistes: un vals, un pas doble i un vals jota (Casals, 2017).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En finalitzar el ball, les noies se’n duien el tortell cap a casa i se’l menjaven als postres del dia de Sant Sebastià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Acompanyament musical de cobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No hi ha un vestuari específic més enllà del barret de balla tipus Canotier dels homes i la manteleta de les dones. Les dones porten el tortell al braç dret mentre ballen.</span></span></span></span></span></p> | 08120-134 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>Aquest ball es recupera el 23 de gener de l’any 2000, amb motiu de la commemoració del centenari de la germandat de Sant Sebastià de Matadepera i sota l’impuls de l’Agrupació Sardanista La Mola (Ríos, 2011). L’origen se situa a principis de segle XX. Començava amb l’oferiment d’un tortell a les noies per part dels fadrins. Si l’acceptaven se’l penjaven del braç mentre ballaven.</span></span></span></span></span></p> | 41.5990400,2.0268900 | 418905 | 4605717 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87529-0027701mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87529-0032811mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87529-0032813mb.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’edició del 2019, el ball del tortell estrenava coreografia i melodia renovada, amb les peces La valse de quatre sous (música de Max Havart, el ball del tortell amb música de Jesús Ventura) i per acabar Fiesta en Sevilla, de Max Havart. | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 87530 | El Drac de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-de-sant-llorenc-del-munt | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.415-427. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARELLAS, Esteve (1600<em>). </em><em><span><span>Centuria o historia de los famosos hechos del gran conde Barcelona D. Bernardo Barcino, y de D. Zinofre su hijo, y otros caballeros de la provincia de Catalunya.</span></span></em><span><span> Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BARELLAS, Esteve (1773). <em><span><span>Semanario curioso, histórico, erudito, comercial, público y económico El Blasón de Cataluña, deducido de los hechos históricos y memorables de los nobles caballeros y otros nacionales en el siglo VII y siguientes en defensa de la santa fe catòlica y libertad de la patria contra la multitud horrorosa de africanos que inundaron España</span></span></em><span><span>. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1990<em>). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt; </em>Col·lecció Monografies Vallesanes, 12, pp. 9-11. Terrassa: Editorial Egara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1997<em>). Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt. La vall del riu Ripoll, la vall d’Horta, la vall de Mur, les Arenes i Cadafalc</em>, vol. 1, pp. 156-158. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 4.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997).<em>Inventari del patrimoni cultural de Matadepera</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.; SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 31-34. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÉS MIRASSÓ, Anton (1871). <em>Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider</em>. Historia de aquell antiquíssim monestir, utilíssima als ques dedicant al estudi de les antiguitats de Catalunya, y en especial als vehins de las mes importants poblacions del Vallés. Barcelona: Estampa y Llibreria Religiosa y científica del hereu den Pau Riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÉS I SOLÀ, Lluís (1973). <em>Bellesa i atractiu de Sant Llorenç del Munt: La Mola</em>. Sant Llorenç Savall: autoedició.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ZAMORA, Francisco de (1787). <em>Diario de los Viajes hechos en Cataluña. </em>Volum I, pàg. 39.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Aquesta llegenda s’extreu del llibre de Miquel Ballbè i Boada (1982), que la transcriu desconeixent el nom del seu autor i el document original, ja que va arribar a ell en format fotocòpia, sense que hi hagués cap referència pel que fa a la seva procedència. I diu així: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Tant escarmentats quedaren los moros ab los mals successos passats, que en molts anys no pensaren en pertorbar lo sossego ab que nostre compte gobernaba en pau sos Estats. Pero com aquesta inacció dels moros era per necessitat y no per voluntat, no deixaban de formar algunes idees que luego los desvaneixia lo temor; y continmuant sos’entussiasmes ab consultes ab los Morabutos, filosps é historiadors, ressuscità entre ells la memòria de la serpent horrorosa que algunes centurias antes habian col·locat en Tarragona los cartaginesos ab tan felis èxit per ells com mal per sos pobladors, perquè destruhi la ciutat. Las memorias de aquest succés los sugeriren lo medi de imitar aquell fet en los termes que pugués proporcionar sa malicia. Ho fëren així, y portaten un mostruo de dos especies que corria comun bou y volava com un ancell de rapinyta. Lo desembarcaren per lo riu Llobregat, y lo anaren pujant amunt tot lo que pogueren; desde allí lo foren portant fins à la montanya ya que anomenan Sant Llorens del Munt; y allí y havia una cova ampla y profunda que encara avuy dia la anomenan Cova de santa Agnès. Col·locaren en ella lo jove mónstruo; però com no era tant jove que ja en Africa no hagués despedassat algunes ovelles person aliment, li deixaren en la cova algunes ab las cames trencades perquè no poguessen fugir. Lo dexaren allí y al cap de cuatre dies tornaren, y trobaren que ja se havia menjat las ovelles, y li deixaren altres. Continuaren en alimentarlo cerca de un any de esta manera, y veyentlo ja tan gran com un bou, no lo portaren mes carn. Lo apurá la fam, y comensá en busca de aliment á allunyarse de la cova, ja corrent, ja volant, fins que casaba algun cap de bestiar llanar ó vacuno, perquè sa forsa era tant que una badella se lan portava entre sas ungles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fonch vista de alguns pastors, y assustats procuren baixar los séus remats al pla, per lliurarlos a la fiera. Pero ella arribà també a perseguir los remats en lo pla y féu presa en alguns infeliços passatgers; y ab sas afilades ungles y agut bech los fëu pedassos. Al cap de tres semmanas que comensà á aquella monstruosa fiera, y anaban atemorisats pastors y caminants quant ressonà la noticia en Barcelona; y escoltà la nova lo compte ab molta pena, perquè sentia lo dany de sos vassalls.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Doná provindencia perquè un cavaller anomenat D.F. Spés que havia estat en Africa y vist allí algunes fieras semblants anàs en busca de aquell mónstruo bén acompanyat de almogàvers armats ab las armas ceritáceas y que fossen ab altres cavallers práctichs. Marxaren de Barcelona, y guiats de pastors arribaren fins a la falda de la montanya de Sant Llorenç. Pujaren á lo alt sens esser sentits per la fiera, perquè lo vent los donava á la cara. Y descubriren la fiera entre espessos arbres, que estaba menjant un home. Espantárense los almugávers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Maná Spés que estos en escuadrò format, enarboladas las picas y llansas ab los cavallers al mitg lo anassen seguint poch á poch arrimant-se á la fiera. Se practicà així; però apenas arribaren á la distancia de un tiro de fletxa, quant lo fiero animal alsà la volada, y se precipità sobre lo esquadró, arriban a tocar en las puntes de las picas y llansas que estaban enarboladas. Y com se sentí algun tan ferit lo drach se elevá al ayre donant uns brams y xiulets que atemorisaban. Tirànteli los ballesters algunas saetas, però era lo mateix que si topassen en una roca. Volaba per sobre lo escuadró com en observació de si se desbaratira per trobar presa certa abaixant lo vol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però com los almogàvers mantingueren sa formació, nos’atrevi a repetir segona vegada la embestida; haben vist á poca distancia un cavall separat y sol, se precipità volant sobre éll. Lo caball lo vejé venir rugint en lo ayre, se precipità sobre lo esquadró per ampararse de ell. Al temps mateix que arribava, arribà també la fiera tant cerca del caballer de Spes, que tingué disposició de ferirlo en una cuixa al mateix temps que plantava las ungles en lo cavall, del qual part trasera sen portà un tros, y tornà à remontarse-en los ayres bramant y xiulant, y luego sen tornà à la cova situada en los mes gragós de aquell bosch. Quan los cavallers acudiren ahont habiant deixat los cavalls, nols trobaren, perquè luego que vejeren la fiera se espantaren de modo que per fugir se precipitaren de aquelles alguras y moriren.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sen tornà Spés ab caballers y almogàvers à Barcelona, y contà al Compte lo succehit y lo dificultós que era matar aquella fiera, pues encara que tenia la cuixa atravessada volava com si no tingués tal ferida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Causá notable admiració al Compte, cavallers y tota la corte la relació del cavaller Spés, pues encara que antes habian ohit del paisanatge de aquell territori les expression de la horrorosa figura de la fiera, sas carreres, volades y voracitat havien suspès lo crèdit, persuadint-se que ho abultada lo temor. Pero ohint Spès, sos cavallers y almogàvers, ho cregueren. Y lo que mes admiració causà fonch lo horrorós pavor que prengueren los cavallers. Y això mogué la curiositat del Compte y Altres de fér pintar la fiera y ferla escultar de bulto ab los propis colors, segons la relació del cavaller Spés. Se tragueren algunas copias, y posantlas en públich se probaban á acométrer los caballers muntats; però no hi hagé modo perquè algun cavall se hi volgués arribar encara que los atormentassen ab lo espuela. Adelantaren mes lo discurs; posaren en un estable un simulacro de la fiera que ab propietat la representab; posaren després un cavall ab los ulls tapats, lo lligaren fortament a la menjadora ab una cadena, trabat de totes quatre potes; y posat així á la distancia de vint palms de aquella figura, li destaren los ulls y lo deixaren allí ab la figura, persuadint-se que perdria lo temor; péro fou tant al contrari que mori de espant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Y del mateix modo se espantaban los cavalls africants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com lo Compte tenia alguns lleons que li enviaban los prínceps africants, se probà també de ficar alguns en aquell estable ab los ulls taptas; los destapaban després, y lo lleó apenas veya aquella figura, se agenollava y se estaba en terra encara que fos tres dies sense menjar; y algun que nol’volgueren tráurer, morí allí de fam y temor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Conèixent lo Comte que l’assumto necessitava aplicarse de espay a discórrer medis proporcionats pera remediar aquell dany, y ohint que cada dia se aumentaba, segon las queixes de pastors y passatgers, manà que á son carrech se portés bestiar de vacas, de llana y de cabras en las inmediacions de la cova de Santa Agnès, lligantlas de totes cuatre potes perquè no puguesen fugir y lo drach pogués mantenirse de elles, y de eix modo no baixaria a fer dany á las planures. Ho éxecutaren així, y lograren lo fi, perquè allí encontraba à totes horas lo menjar que éll necessitava; ja no se deixava véurer en tot lo pla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquell intermedi lo Compte de Barcelona resolgué, confiat en la misericòrdia de Déu emprender ell mateix la batalla ab la fiera; y surti de barcelona armat ab sas armas, y dalina, espasa, llansa y escut acompanyant de alguns cavallers, als que donà orde que sens urgent necessitat no se arrimassen, perquè la fiera no fugis com estaba escarmentada de la ferida que li dona lo cavaller de Spés, que era un dels que en aquella ocasió lo acompanyaban, y guiá al Compte al territori de la cova de Santa Agnès, deixant després que se anés arrimant sol. Ho feu així, y luego que estigué allí cerca, esqueixá de un arbre una grossa rama, y deixà allí arromada la llansa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No tarda mólt a surtir lo fiero drach de la cova, y al punt que vejé al Compte se dirigí à ell ab una volada baixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ell lo aguardá ab intrepido ánimo y valor; y al temps que baixà ab las ungles obertes, lo bech corvat y serpentina garganta, li donà tal fort colp ab, la rama del roure al cap, que aturdina sen tornà desconceradament la volada, donant tants grans xiulets y brans al modo de lleó y serp, que causà admiració á tots los cavallers que ho presenciaren Luego que fou recobrada del colp que havia rebut tornà a acometer al Compte, que la rebe ab la barra de la rama alsada, y volenti pagar lo colp, agafa la fiera ab las ungles la barra; y lo Compte, que no volia perder aquella arma fortament agarrat al extrem de ella seguia la fiera, que en una volada baixa sen portava l’tronch ó barra y al Compte agarrat à ella, no volentla deixar, perquè`advertia que lo drac se anava arrimant al arbre ahont tenia la sua llansa. La fiera luego rompé en dos trossos lo tronch ó barra, posantlos en forma de creu ab un en cada garra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lo Compte, que vejé aquella tan estimada senyal de la santa creu, alsá los ulls al cel y ple de se fe dirigí à Déu ab’aquestas paraules: Senyor meu Jesucrist, reparador universal, en la creu nos habeu redimit y salvat, ab ella nos habeu armat contra las furias infernals. Ara pues, déu méu, en vostre santisim nom me acercará à aquella senyal de vostra santa creu per donar fi ab aquesta fiera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Acabadas estas paraules agafà lasua africana llansa, y ab concertats passos se anà arrimant al drach, que lo esperaba en terra ab los dos trossos de barra en las ungles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan vejé allí cerca lo Compte, de repent feu lo moviment de alsarse à volar per tirarse a éll; però lo Compte ab aqueix mateix moviment encontrà la disposició; y li clavà la llansa en lo ventre que li surtí més de dos palms per la part de detrás. y de aquesta manera bramant y xiulant se posà a volar, portantsen atravessada la llansa, y sens deixar los dos trossos de barra de las suas ungles, que fou assó ventura per lo Compte, perquè per mes que la fiera lográs posar sobre ell, lo mateix embrás dels dos bastons que portava serviren de impediment perquè las suas tallants ungles no preguessen las armas del Compte, y en aquest intermedi lográ clavarli la espasa dalma en un costat; però la sua forsa era tanta, que ni en aquesta ni la altra ferida la postraban, antes si que agarrant ab sos furiós encorbat bech la hasta de la llansa que tenia atravessada la rompé allà immediat á la ferida, y se posa á volar, per mes que corria del seu cos un raig de sant. Y acomete ab lo bech lo morrió y le llevà del cap, causanti un intens dolor; bé que no per això desmayà lo Compte, antes si molt promptament cubri lo séu cap ab lo escut que portava.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lo fiero animal desfogaa la sua rabia ab lo morrió girant-lo y regirant-lo entre las suas ungla y donanli cops ab los trossos del roure, de modo que lo esclafà per moltes parts. Y lo Compte mirava ab gran satisfació com del-cos esclafà per moltas parts. Y lo Compte mirava ab gran satisfació com del-cos del drach continuava surtint un raig de sang que li desmostraba la sua victoria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ab las ansias de la mort deixa per últim lo drach los trossos de roure que tneia entre las ungles, y se dirigí al Compte ab tal ímpetu, que lo agarrà y lo alsa més de cuatre palms de terra, y lo Compte lográ clavarli tota la espasa molt cerca del cor, qual ferida lo precisà à deixar la presa peque ja no tenia forsa per sóstenirla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Y fent la última volada caigué en lo sot de Goteras, ó sia en la falda de la montanya nomenada lo puig de la Creu, y ab petitas empentes ó volades arriba al cim de esta montanya, que està sobre lo antiguissim poble de las Fabretas, després Tolosa (y ara Castellar), ahont los cavallers lo vejeren caurer y ohian los horrorosos crits y xiulets ò brams que faya àpesar de trobarse situats à la falda de la montanya de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lo Compte qudà en terra quasi sens sentits, ab son cap y cos ple de contusions, la sua cara plena de la sanch de la fiera que ja estaba agromullada. Tornà en si, lo desarmaren los caballers, y no se li trobà ninguna ferida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Se encaminaren tots junts ahont vejeren caurer la fiera y la trovaren sense encara revolcantse amb la sua sanch y acabant la sua vida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Donaren luego avís de lo ocorregut à la Comptesa, que lo rebé ab grandíssim contento. Disposà que alguns del seu servey marxessin à encontrar al Compte, y luego que arribaren allí los manà aquest que llevassen la pell al cadàver monstruós pera conservarla. Ho executaren luego, però antes la mediren sobre lo cadàver, y trobaren ser lo cap de sis palms y mitj de diámetro, la garganta de poc mes de quatre palms y desde la punta del cap fins à les espatlles tenia cinc palms de llarch, las mans tenian nou mals de alt y quatre y mitj de diámetro. Des de las espatlles fins al últim de la espina habida deu palms de llarch y quinse de diámetro. La cua tenia set palms de llarch y quatre de circunferència; las ungles de peus y mans tenian cada una un ters de llarch y mitj palm de diámetro, molt cotants, y afinades. Lo bech tenia tres palms de llarch y sas dos puntes eran lo mateix que dos tallants gabinets. Las ales tenian cada una de llarch onse palms y de ample sis y mitjs; y no tenian plomes sinó una pell semblanta a las alas de las rates pinyadas, però de mitj palm de gruix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Li llevaren la pell ab molt cuidado, y advertiren que en ella nos coneixia senyal alguna de las moltas saetas que li tiraren en la batalla primera que tingue contra el cavaller de Spés y companys perquè semblava la superfície un dur ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Marxaren tots a la ciutat, portant la pell plena de palla, y així se veya tal quan debia ser la mateixa fiera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per lo camí se despoblaban los llochs per anar à veurer lo mónstruo. Era tanta la alegria que tots à la una donaban ¡vives! al gran Compte de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Seguiren son camí, y antes de entrar en la ciutat trobaren ja la respectable comitiva que havia surtit á rebrerlos, composta de la senyora Comptesa ab sas dames y donsellas, del senyor bisbe ab lo clero, del Consulat y Principat ab sos acompanyats. Tots junts entraren y se dirigiren a la Iglesia major à donar gracias a déu de aquella victoria, desde allí se dirigiren després al Palacio, precehits y seguits de tot lo poble que clamava sempre ab lo major entusiasme; ¡Viva, viva nostre gran compte D. Zinofre!</span></span></span></p> <p><span><span><span>Se establí després que en totes las festas ó funcions espirituals y civicas en ques practicas lo professó portessin en miti de ella la fiura del fiero drach; y perquè això estaba en us se continua també quant la Iglesia establi la professó del Corpus, y se observà fins que lo il-lustrissim senyor bisbe Climent pochs anys hà ho suspengué.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per això no deixa de subsistir en Barcelona un vestigi que acrédita aquest fet; puig en lo portar de la santa Iglesia de la Catedral obert baix de la orga, anomenat de Sant Esteve, esta escolturat de pedra en dos pars ab la figura del Compte batallan ab lodrach.; En una se representa lo primer colp que li odna al cap amb la rama que esqueixá del roure y en la altra qui quant esperaba aldrach ab la llansa en la ma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Concluidas las festas ab ques, celebra en Barcelona la mort del fiero mónstruo, y despatxats los reys moros á sas terres, se tractà de donar avis de aquesta gloriosa vistoria al Cèssar, ha qué tenia noticia de la èxistencia del dranch y del modo com lo habian introduït los moros en aquells boscos de Sant Llorens del Munt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Se destinà per aquesta comissió al mateix cavaller de Spés, per la cual relació habian los pintors retratat la fiera. Se li entregaren algunos retratos y una de las mans y bas del drach, perquè los portés al Emperador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Marxà lo cavaller de Spès ben acompanyat, encaminantse à París, ahont tenia la sua cort lo Emperador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant lo viatja li fou precís anarse detenint y fer relació als comptes de Fransa de la extranya historia del drach; mostranlos lo seu retrato y lo bras y ma que portava, lo que a tots causaba admiració sobre tot lo animo y valerós esfors del Compte que acaba ab tal fiero mónstruo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arribá en fi lo comissionat a Paris y se presentà al Emperador. Feu se ambaixada entreganti un rich present que li enviava lo Compte de Barcelona, contat la historia deñ drach, lo que al ell mateix li passa quan lo embesti, la batalla que sosteni lo Compte y la mort de la fiera, qual relació conclogué entregant lo seu retrato y lo bras y ma monstruosa”.</span></span></span></p> | 08120-135 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac | <p><span><span><span><span><span>En les notes de Suades i Díaz referents a la llegenda deixen constància de varies anotacions sobre els escrits més antics relacionats amb els orígens de la llegenda. El Dr. Anton Vergès i Mirassó contava en el seu manuscrit de 1872 que “a tots els qui, a la meva infància, sentia parlar d’aquest fet els veia convenir en què s’havia fet un vot que on quedaria ferit el drac s’edificaria un monestir de monjos i on moriria un altre de religioses i que, a aquest objecte, foren fundats després els de Sant Llorenç del Munt i del puig de la Creu”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En referència als orígens de la llegenda, segons Anton Vergés, l’hauria consultada en una obra publicada a Barcelona l’any 1600, per R.P. Fr. Esteve Barellas, predicador de l’ordre seràfica del Pare Sant Francesc: <em>Centuria o historia de los famosos hechos del gran conde Barcelona D. Bernardo Barcino, y de D. Zinofre su hijo, y otros caballeros de la provincia de Catalunya.</em> Posteriorment aquests fets també van ser recollits en el volum V del capítol XXX del llibre <em>Semanario curioso, histórico, erudito, comercial, público y económico El Blasón de Cataluña, deducido de los hechos históricos y memorables de los nobles caballeros y otros nacionales en el siglo VII y siguientes en defensa de la santa fe catòlica y libertad de la patria contra la multitud horrorosa de africanos que inundaron España.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Francisco de Zamora, en el seu llibre <em>Diario de los Viajes hechos en Cataluña, </em>diu “”A la mateixa muntanya hi ha la famosa cova del Drac, quina novel·la conten les histories de Catalunya (...) A la part nord de la mateixa muntanya es troba l’ermita de Santta Agnès (...) en la qual es guarda un grandiós os que té la forma d’una costella i pretenen que fos del referit dret (...). En confirmació del conte del Drac pot dir-se que en aquesta muntanya es troba can Pobla, que pretenen fos la casa d’esbarjo on venien en les caceres els comtes de Barcelona”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1871, Vergès i Mirassó no posa cap dubte en parlar de l’existència d’un animal veritablement monstruós. Segons ell, no només es coneixia la costella del drac, sinó que també s’havien descobert ossos i un cap “hi hagué alguna fiera horrible a Sant Llorens del Munt en l’antiguitat per mí es cosa demostrada; y me fundo no sols en lo fragment de la formidable costella ques conserva, y sobre lo que espero un dia ó altre lo parer justificat del mes intel·ligents naturalistes; á la qual en l’antiguitat tothom ja anomenava la costella del drach; sino també en lo descobriment de un fragment de cráneo de horribler rèptil, que conservo, y que junt ab altres ossos del mateix, que destruiren per poca precaució dels mestres de cases al derivar lo cor, ahont en un secret lo depositaren los monjos quel foren construir, se trobà també un cráneo humà, que probablement seria lo una de las víctimes de aquell horrorós rèptil”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la pàgina 174 narra el que reprèn Ballbé sobre la costella del drac que es conservava a Can Pobla “Es cert que fins á la guerra de la independència á principis del present sigle se conservà en lo monestir de Sant Llorens del Munt un os de una costella y que tothom que visitava la santa casa pretenia véurer-ho: tothom demanava la costella del drach. Quedá després reirada de allí y penjada en lo sostre de la entrada de can Pobla, la qual habentse un ida y cayent sobre las pedres queda partida en tres trossos. Un de estos fragments usurpá un jefe de tropa en la guerra dels set anys: lo altre lo regalà D. Joan Gros y Roca, actual propietari de dita casa, al R.D. Joan Riba, sacerdot amant d’antiguitats y que té lo magnífich museude objectes de sal en Cardona; lo qual havent oit poarlar de la existència de tal os, envià un exprés á dit propietari y ab moltes súplicas li arrancá altre tors: quedant per tant sols un fragment de dita costella de un cinch palms de llarch, que es lo que pot encara lo intel·ligent naturalista examinar”.</span></span></span></span></span></p> | 41.6501311,2.0283304 | 419089 | 4611388 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87530-2014-07-09-180725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87530-p1480547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87530-dsc0027.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En els peus de nota de la llegenda es deixa constància de que a la Muntanya de Sant Llorenç del Munt hi ha un penya-segat anomenat “dels cavalls”, per on s’haurien estimbat els cavalls en veure el drac.S’esmenta també que en el Monestir de Sant Llorenç del Munt, s’hi va conservar una de les costelles del drac fins ben entrat el segle XIX, com així ho demostren els diversos testimonis d’excursionistes que visitaven l’indret. D’aquí hauria anat a parar a Can Pobla on al cap d’un temps incert es va despendre el clau de la paret on estava exposat, trencant-se en tres trossos. Segons el seu propietari, Joan Gros i Roca mesurava nous pams de llargada per un pes de nou lliures (uns 3.600 grams).Joan Gros i Roca, propietari de Can Pobla en va regalar un tros a Mn. Joan Riba (Museu de la Sal de Cardona), i d’aquí hauria passat al Museu Diocesà de Solsona. Dels altres dos, un va ser usurpat durant la primera Guerra Carlina per un cap de tropa. El tercer es conserva a la casa. | 98|94 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 87531 | El llamp de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llamp-de-sant-joan | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.436. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 28.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Miquel Ballbé (1982) ens transmet aquesta narració , succeïda a l’entorn de la Cova del Drac (encara que digui que va passar al Girabau). Transcrivim literalment el text publicat per Ballbé: “aquest cas succeí la vigília de Sant Joan de l’any 1944, al Girabau. La tarda d’aquell dia no era massa segura, puix que havia plogut i havia caigut calamarsa. A les quatre, però, ja lluïa el sol i uns excursionistes, després de deixar la motxilla a la masovera i dir-los que preparessin llenya per a fer la foguera, com feien cada any, i d’ensenyar els coets i petards a la mainada dels masovers, emprengueren el camí de la cova del Drac, amb la idea de passar l’estona i ensems dur un feix de llenya seca per a la foguera. Allà a la cova trobaren un pastor: - Hola Navarro, com va, això? Ell va dir-los. Tot mirant cap al Montseny: - tinc por de la tempesta que s’apropa i corro a replegar les ovelles. Els excursionistes, un xic estranyats, ja que el sol lluïa més que mai, contemplaren la negra i espessa boira que venia del Montseny, i seguiren el pastor: - serà una tamborinada d’estiu. No en feu cas! Tot seguit i com volent demostrar que del temps no hi entenien pas gran cosa, es deixà sentir un tro i la boira s’estengué ràpidament i al cap de poc tot restà enfosquit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Feia un vent tan fred que els posà la pell de gallina. Les ovelles s’anaren apilotant a la canal i el pastor no pogué fer-les seguir. Novament un tro esgarrifós es deixà sentir, i el pastor ens digué: - Correm! Anem cap aquella balma ! Ve una gran tempesta. El sol havia quedat eclipsat per l’espessor de la boira, els trons i els llamps se succeïen i el soroll que feia el vent i l’aigua que tot seguit comença a caure els esporuguí i corregueren a aixoplugar-se sota una grossa alzina que hi havia a prop on també ho feren moltes de les ovelles. El pastor cridava des de la balma: - Veniu, veniu! Aquí no us mullareu tant! Així ho feren i abandonaren l’alzina, i en ser al petit refugi, en Navarro digué: - tinc por per les ovelles. Estan esporuguides i es mullaran molt. No havia acabat de dir això quan un terrabastall esgarrifós, seguit d’una claror vivíssima, els feu caure al terra, temorosos que la balma s’hagués ensorrat. En passar-se la mà per la cara notaren que no hi veien. La forta olor de sofre i terra cremada els feu comprendre que havia caigut un llamp. Al cap de poca estona ja tenien la vista clara. El pastor i ells es miraven encara espaordits, car la tempesta seguia fortíssima i temien per llurs vides. Al cap de mitja hora, la tempesta cedí i aparegué el sol, d’un color estrany, com d’or vell. El pastor corregué cap a la canal i llançà un crit d’angoixa, mentre els altres, que hi acudiren temorosos, restaven esmaperduts per l’espectacle que presenciaren. Al peu d’aquella cepada alzina hi havia unes quantes ovelles mortes. Allà era on havia caigut el llamp. Tot plegat era una pila impressionant...</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altres ovelles entre plantes, encara estaven esporuguides. Consolaren el pastor, que plorava, mentre mentalment donaven gràcies a Déu per haver-los lliurat d’aquella desgràcia. A les onze de la nit, amb la família del masover, encengueren la foguera, tot pensant en el pastor que feia via cap a Terrassa per notificar a l’amo la malvestat ocorreguda a les pobres ovelles i que ells, veritablement, aquell dia havien tornat a néixer”.</span></span></span></p> | 08120-136 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac | <p><span><span><span><span><span>No es tracta de cap llegenda, ja que no hi apareixen ni éssers ni llocs fantàstics o sobrenaturals. A més, es dona un nom de família (en Navarro). El context d’excursionistes i motxilles, també ens fa pensar en un moment no gaire llunyà en el temps.</span></span></span></span></span></p> | 41.6453300,2.0157700 | 418037 | 4610867 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Coordenades aproximades, ja que no s’identifica el lloc precís on ocorregueren els fets descrits. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 87532 | El turó de les Nou Cabres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-turo-de-les-nou-cabres | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp. 428. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DUCH; ESCUDER; GORINA, Pere; CAPELLA, GRIERA; TINTORER (1935). Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt, amb un mapa a l’escala de 1: 33.000 pp. 115. Terrassa. Centre Excursionista de Terrassa. (Edició facsímil de 1984).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1997<em>). Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt. La vall del riu Ripoll, la vall d’Horta, la vall de Mur, les Arenes i Cadafalc</em>, vol. 1, pp. 171-172. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 7.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.; SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 97-98. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>El Turó de les Nou Cabres és una narració molt coneguda de la que n’hem trobat publicades dues versions, que es transcriuen tot seguit. Estan recollides en Jordi Suades i David Sanz (2000), que ens expliquen que són les més antigues i originals. La primera versió la va documentar, a la masia del Daví, l’any 1929 Salvador Cardús, i la publicà Ferrando (1997). Diu així: “Ascendir a l’esquerp morral de les Nou Cabres, és certament, ben difícil. Aquest turó des de lluny sembla la carcassa d’un vaixell girada enlaire. Tot i això, cert dia hi pujà una agosarada cabra que estava prenys, i no podent baixar, després hagué de cabridar dalt d’aquell ferreny turó. I no acabà aquí l’odissea, car a ella i els seus fills, belant sempre, no els quedà altre recurs que anar vegetant durant uns quants anys en un lloc tan inhospitalari. Fins que alguns veïns de Sant Llorenç Savall decidiren alliberar-les, pujant-hi per mitjà d’unes escales encastades a la roca viva. Llavors fou quan els veïns de Sant Llorenç Savall es trobaren que dalt d’aquell cim hi havia nou cabres reunides, i d’aquí el nom de morral de les Nou Cabres”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona versió és la que es publica, l’any 1935, en la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt del Centre Excursionista de Terrassa. També la recull Miquel Ballbé (1982) i diu així: “[...] Conta la tradició que molts anys enrere, </span></span>es veié al bell cim una cabra que ningú no sabia com s’hi havia enfilat. Hi cabridà i ja foren tres. Aquestes, al temps degut, arribaren a nou. Si tan difícil és pujar al turó, més ho és de baixar-ne. Com, doncs, les feren baixar?</span></span></span></p> <p><span><span><span>La petita plana del cim del turó era, anys enrere, plena d’alzinar que feia goig de debò, puix que mai cap piler no s’havia atrevit a pujar-hi amb la seva destral. Però aquelles alzines centenàries, o tal volta mil·lenàries, foren envejades per alguns atrevits i demanaren al propietari, bo i fundant la demanda en la negativa poruga dels pilers de pujar a tallar-les. Aleshores escalaren el turó per mitjà de ferros clavats a la roca. En arribar al cim acorralaren els pobres animalets que allí es propagaven en plena natura. Com que mai no havien vist persona humana, recorrien embogits la planúria d’un extrem a l’altre. Fins que fou agafada la mare, les petites no es decidiren a descendir sense cap dificultat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després d’això, les grans alzines foren tallades i aquell turó restà sempre més amb la clepsa ben pelada”.</span></span></span></p> | 08120-137 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac | <p><span><span><span><span><span>La narració en les seves dues versions, han estat transcrites íntegrament del llibre de Jordi Suades i David Sanz. Segons fan constar els autors, a les notes inèdites de Salvador Cardús conservades a l’arxiu particular del seu fill Oriol, l’autor escriu que en el moment de recollir els fets, encara restaven vius alguns dels alliberadors de les cabres. </span></span></span></span></span></p> | 41.6539000,2.0183000 | 418258 | 4611816 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 87533 | Els moneders falsos dels Òbits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-moneders-falsos-dels-obits | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.437-440. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 34-41.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA i PLANA, Francesc (1965). Llibre de Sant Llorenç del Munt. Sabadell: Indústria Gràfica Gersa.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Aquesta llegenda està transcrita del llibre de Miquel Ballbè i Boada (1982), que la signa Francesc Vila i Plana. I diu així: “una vegada hi havia uns pilers que treballaven al sot de la Rabella. Quan feia mal temps se n’anaven a resguardar a les balmes conegudes per les Casetes del Bufí i, una nit, al voltant del foc que escalfava la minestra, un dels carboners, en atiar els tions, va sentir un soroll metàl·lic que li féu parar atenció. Com més remenava més li semblava allò un joc de picarols i per fi, tots acostats i furgant entre el caliu, en van treure fins a dotze monedes de vint sous flamants com una benedicció. Entre tots quatre se les varen repartir i convingueren parar atenció per tal d’esbrinar el motiu d’aquella sortosa troballa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De moment, per no despertar sospites, es quedaren a dormir uns quants dies a la cabana del coll de la canal sense deixar però, de donar una ullada de tant en tant a la balma, per veure si es repetia la sort d’aquella nit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els pilers n’hi havia un que li deien el Manel del Fum, que era home de poc fiar, i ell procurava més sovint que els altres escapar-se de la seva feina per anar a veure si hi havia novetat, fins que un vespre, embolicada amb un farcell i sota una pila de llenya verda que la dissimulava, va trobar una bossa curulla de monedes com les del primer dia. El Manel del Fum no va donar compte als companys de la troballa, sinó molt al contrari, a l’enforc d’un pi molt alt que allí hi havia, va amagar la bossa pensant que un dia d’aquells deixaria la colla dels pilers i es podria gastar tot sol aquella petita fortuna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I a la festa, que anaren a proveir a Sant Llorenç Savall, el Manel del Fum havia pujat a l’arbre i s’emportà en el seu sarró la bossa dels sous. Quan els altres pilers se’n tornaven, ell va decidir quedar-se a la vila i va demanar la soldada al majoral, acomiadant-se de la colla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Encara no havia tingut temps de comptar els diners de la bossa i quan el va tenir mesurats va veure que en tenia prou bé per a dues o tres mesades de donar-se una vida de príncep. I es va instal·lar a l’hostal, peixat i ben atès, es va comprar roba nova i sortia a les corrandes del diumenge com un hereu. La gent li feia bona cara perquè tenia el diner generós, per tant i tant en va arribar a escampar que el batlle tingué la sospita que no era possible que un piler acumulés tant amoneda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I vet aquí que va complicar la cosa el fet que uns marxants de Calders arribessin al poble cridant contra el Manel del Fum perquè els havia donat sous falsos en pagament d’un gambeto que els havia firat. Els qui havien rebut els favors del piler cuitaren a comprovar la moneda i tota resultà ser més falsa que judes. I el batlle prengué part a la funció i va tancar al piler sota l’escala.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No vulgueu saber, el Manel del Fum, en veure’s tancat, com va esmolar l’enginy totes les hores del dia i de la nit per veure com sortiria i arribaria escapar d’aquell compromís. I un dia que el batlle l’anà a veure per comunicar-li aviat compareixeria davant de la justícia, es va mostrar tant compungit que l’home no tingué més remei que preguntar-li el motiu. I el Manel del Fum, que havia guardat encara la paga del seu treball, li va dir al batlle:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja és prou que l’ambició sigui el pecat més gran de les que fan perdre els homes. Quan no hi ha més remei sembla que encara es podria trobar una disculpa, però si de la meva ambició en ve algun mal, a ningú no podria culpar-ne sinó a mi mateix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El batlle no sabia encara per on anava el Manel del Fum i va pensar que el piler, veient-se en perill, volia descarrerar la seva consciència. I el va convidar a continuar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Perquè jo, tot i haver trobat una gran fortuna amagada, de bona llei, que m’hauria donat el respecte i l’honor arreu on hagués anat, i al seu costat un saquet minso de moneda falsa, vaig voler començar a gastar-me els sous dolents i guardar-me sencers els bons, i ara comprenc, senyor batlle, que no es pot matar tot el que és gras i que m’ha perdut la meva maleïda ambició. Em veuré penjat a la plaça o potser amb molta sort tancat en una masmorra, però el cert és que ni jo ni ningú, per desgràcia, s’aprofitarà de la fortuna que tinc amagada. Veieu com són les coses de la vida i veieu com és de bona la meva moneda per no servir-me de res.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I mentrestant, feia dringar els quatre sous de la seva paga, que eren de bona llei i a més ho semblaven. El batlle que era un murri, va obrir l’ull i el Manel del Fum va comprendre que ja anava per bon camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-...perquè trobar aquesta fortunassa obriria les portes dels palaus i a mi, que la tenia ben segura, no em serveix ni per obrir-me la porta de la presó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El batlle s’hi va asseure cada vegada més enlluernat per la visió d’aquell tresor, i va voler dir-hi la seva:</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Tu saps que una fiança potser et posaria en llibertat. Jo no ho asseguro, entén-me, però podria molt bé ser possible amb la meva intervenció. Es clar que hauries de jurar la lícita procedència d’aquest tresor perquè no faltaria més que paguessis amb moneda empestada, la teva llibertat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Manel del Fum pitjà a fons:</span></span></span></p> <p><span><span><span>-És meu i ben meu; pel que fa la procedència honrada ho juraria on fos, però tot això és parlar per parlar, no em donarien la llibertat sense els diners i no tinc els diners si no estic en llibertat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El batlle, molt melós i guanyat ja per la cobdícia, li va replicar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>-No em mereixes confiança ni et dec cap favor, però jo fóra capaç de fer-te aquest favor. Només has de dir-me on és el tresor i pots comptar amb la meva influència.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja havien arribat on volia el Manel del Fum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Tampoc no serviria de res. El lloc és tan amagat que us l’estaria explicant deu hores seguides i ningú no arribaria a trobar-lo. He caigut en una trampa i no hi ha més remei que aguantar com un home de bé.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El batlle veia desfer-se els seus projectes i no va voler ensenyar més les dents. Les coses de segur que madurarien.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Tu mateix doncs, jo he complert la meva missió i ja saps que la caritat cristiana comença pels desvalguts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I se’n va anar el batlle esperant que l’altre el cridaria, però de murri a murri van passar el parell de dies que faltaven perquè el Manel del Fum comparegués davant de la justícia. Un o altre havia de cedir i ja podeu suposar qui va cedir primer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Encara era de nit que sortien el batlle i el Manel del Fum, proveïts d’una llarga corda, per les dreceres més amagades de Sant Llorenç, i en cosa de dues hores, sense dir-se ni mitja paraula, arribaren a l’avenc del Daví. Aquest és un pou paorós de la muntanya, profund d’una setantena de metres, i en arribar a la seva boca, el piler va indicar que aquell era l’amagatall del tresor. Encara hi va posar una mica de palinòdia i li va dir al batlle que hi havia un forat a l’esquerra dels fons on trobaria el sac de la moneda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però així parlant es van mirar per veure qui baixaria a buscar els diners, encara que l’elecció no era dubtosa. El batlle era un nyicris i en Manel del Fum un fornit minyó. Com que calia hissar amb la corda el qui baixés, el batlle va veure que ell no podria fer-ho i es va prestar a baixar a l’avenc. Quan ja era a baix, al cap de pocs moments va cridar que havia trobat el tresor i que l’hissés amunt. El Manel del Fum comprengué l’estratagema i no es va deixar enganyar perquè sabia que allí no hi havia ni rastre de diner, així que li va cridar al batlle:</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Doncs per mi, ja te’ls pots quedar tots!</span></span></span></p> <p><span><span><span>No cal dir qui es va quedar a baix de l’avenc, i el Manel del Fum va fugir amb la força de les seves cames per recobrar la llibertat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la cosa no va quedar així perquè el Manel del Fum no sabia moltes de les coses que després haurien de passar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els moneders falsos tenien el seu amagatall a les balmes dels Òbits, que avui serveixen de corrals i que estan posades sota un turó al bell mig de la serra de Sant Llorenç. Allí havien muntat amb un gran ambalum una fabriqueta de moneda falsa i quan tenien un bossot recollit l’anaven amagant per la muntanya i es preocupaven després de canviar-lo per moneda de la que sona, a tots els mercats del voltant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan a les casetes del Bufí varen notar la manca del sac, que s’havia endut el Manel del Fum, pararen l’ull per descobrir el lladre, i heus aquí que aquell matí un dels moneders passava per la vora de l’avenc del Daví, que era per cert l’amagatall més important de les seves facècies, per raó del difícil accés que tenia, i va sentir la veu del batlle demanant socors desesperadament. I el moneder va cridar els altres assegurant que tenia atrapat el lladre de les seves suors. El van pujar amunt i atrapat que fou el batlle li propinaren una regular pallissa i li prengueren tot el que duia, com a escarment. Noli va valer que demostrés la seva autoritat i que els assegurés que tard o d’hora purgarien el seu malifet penjats d’una forca, l’home va haver de tornar en robes menudes i no sabia com inventar-se una excusa per a la seva situació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb aquestes cabòries caminava quan va veure una fumera a la canal de la Rabell i allà s’adreçà. Al cap de poc va trobar els pilers, companys del Manel del Fum i els va explicar somicant el que li havia succeït, a mitges naturalment, i els va demanar que l’ajudessin, que tindrien una bona recompensa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els pilers, ressentits per la deslleialtat del seu company, posaren mans a la feina per atrapar els moneders, però no se’n va trobar ni rastre. Previnguts i a l’aguait, creient que potser es complirien les amenaces del batlle, van posar unes quantres carenes entremig, esperant millors temps per tornar al seu cau. El que sí varen trobar fou el Manel del Fum que sense temença es va presentar als seus antics companys perquè ignorava que ells ja estaven al corrent de la seva facècia. I qual el tingueren entre ells va sortir el batlle i va declarar pres el Manel del Fum; sense contemplacions, el van dur lligar, novament al calabós de la vila i fou penjat dos dies més tard, a la plaça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però el millor d’aquesta història encara no havia arribat. Succeí que el batlle, quan va ser atrapat pels moneders, havia guardat dintre la mà dues menes des de les que trobà a l’avenc del Daví, en venir un dia el pesador de la Seca de Barcelona, les hi va ensenyar, assegurant aquest que era moneda bona de tota llei i que no tenia inconvenient d’admetre-li’n tant com en tingués. El batlle va sospesar el que faria, però escarmentat per la seva ambició va decidir de donar als pilers la recompensa que els havia promès i a l’altre dia els portà a l’avenc del Daví on aplegaren un bon bossot.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I és que els moneders volien plegar aviat el seu negoci una vegada enriquits, i pagaven amb moneda falsa, però cobraven amb la bona que anaven guardant al seu cau més inaccessible que era l’avenc del Daví.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el tripijoc que va armar el Manel del Fum va servir, en definitiva, per a premiar els bons i castigar els dolents, que això és el es tractava de demostrar”.</span></span></span></p> | 08120-138 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac | <p><span><span><span><span><span>Les Casetes del Bufí estan situades per dessota el camí que mena des dels Òbits a la Morella i a la canal de la Revella, a uns 890 metres d’alçada. Es tracta d’una balma de grans dimensions obrada a l’edat mitjana relacionada amb les activitats ramaderes del mas Bufí, de la Vall de Mur.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Posteriorment, han servit com a refugi de carboners, bosqueters i d’amagatall durant les carlinades i també dels fabricants de moneda falsa.</span></span></span></span></span></p> | 41.6554500,2.0127200 | 417796 | 4611993 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87533-138.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d’una llegenda clarament novel·lada publicada a l’obra de Francesc Vila (1965). | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.