API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
87534	En Pere Penintent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-pere-penintent	<p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.432-433. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 43-44.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997).<em>Inventari del patrimoni cultural de Matadepera</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÉS MIRASSÓ, Anton (1871). <em>Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider</em>. Historia de aquell antiquíssim monestir, utilíssima als ques dedicant al estudi de les antiguitats de Catalunya, y en especial als vehins de las mes importants poblacions del Vallés. Barcelona: Estampa y Llibreria Religiosa y científica del hereu den Pau Riera.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span>Es tracta d’un fet amb més d’una versió. La primera que transcrivim està extreta de Miquel Ballbè i Boada (1982), que la pren d’una publicació del Centre Excursionista de Terrassa, que no cita. I diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“ A la dreta del camí de la font Soleia hi ha una cova on vivia temps ha un tal Pere, eremita penitent que va donar-li el nom.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les vores del Ripoll existia una finca rica, el mas Aguilar, la qual va anar passant d’hereu a hereu, tot enriquint-los per la seva gran fertilitat en les collites.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una vegada la mestressa esperava el primogènit i per aquells dies va passar una bruixa a la qual feien caritat per temor o bé per tenir-la contenta. Li varen demanar que els digués la bonaventura de l’hereu que esperaven. Després de resistir-s’hi forà va decidir fer-ho. – Més us valdria no haver de sentir les meves paraules. Si les creieu, en tindreu un gran turment; si no les creieu, no valia la pena d’haver-les dites. Atentament varen escolar-la. – No tindràs un hereu, sinó dos. Infantaràs una bessonada de nois i més et valdria que el Senyor te’ls lliurés morts. Perquè el primer orirà sense ésser hereu i el segon veurà la fi d’aquesta casa per culpa de l’aigua que beneïu i que assaona els camps i les collites que ara tant estimeu. Dit això, va aixecar-se i se n’anà, deixant les dones del mas Aguilar ben inquietes i pensa-roses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La mestressa no en féu gaire cas, ni quan va veure que la bruixa havia encertat que infantaria una bessonada. En embolcallar els nous nats les dones de la casa, amb l’emoció de l’esdeveniment i de tant passar-se’ls l’una a l’altra arribaren a confondre’ls i a no saber quin era l’hereu. Per dissimular la seva ineptitud, quan l’amo va arribar li presentaren com hereu el primer que els vingué a tomb i com a tal fou considerat des d’aquell moment Llorenç, el gran, i Pere, el segon, van anar creixent en el convenciment de la seva situació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fos, però pels presagis de la bruixa o perquè els dos germans no s’avenien, van créixer gelosies progressives entre ells. Especialment en Pere, el fadristern, no sabia comprendre perquè el seu treball per la casa tenia un altre preu. Les criades que havien assistit al part dels bessons s’havien escampat o Déu se les havia endutes, llevat de la que féu de dida d’en Pere, que li recava que no fos ell l’hereu de l’Aguilar. Després de contar-li el que va succeir el dia del seu infantament, lliurà l’ànima al Senyor, enduent-se el secret per a tothom menys per al fadristern. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En Pere es va trobar colpit des de llavors pel dubte i per la por que fent prevaler els seus drets moriria. Així varen anar augmentant encara les desavinences entre els dos germans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un bon dia el pare els envià plegats a Manresa, al mercat, perquè coneguessin el món i els perills. A la tornada pel camí moliner, el riu havia crescut i la passarel·la havia cedit. Cercaren un gual per passar a l’altra banda, i en Llorenç hi passà primer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així que posà el peu dins el riu, els còdols cediren i aviat es va veure atrapat dintre el furiós corrent. En demanar auxili hi anà corrents en Pere que pensà en la malèfica solució del seu problema. I s’acostà al riu per veure com el seu germà se n’anava aigües avall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’endemà el trobaren mort en una presa del molí que hi ha prop del Sabater. Un gran dolor s’escampà per l’Aguilar. Les campanes de les esglesioles de la contrada ompliren el silenci regnant amb els seus tocs de funeral; després se celebraren misses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de llavors, en Pere fou l’hereu de l’esponerosa hisenda. Passaren els anys i en Pere es mullerà com si des de la seva malifeta hagués caigut en maledicció. Cada vegada s’anava trobant més sol i més deixat de la Providència. Un vespre, tornant del camp, va trobar a la bruixa, que li va dir: - Així són les coses; ara et sembla ésser l’hereu, però encara falta la segona part de la història.-</span></span></span></p> <p><span><span><span>Si, hereu, no es pot trencar així com així el destí de les perones; et penses que deixant anar riu avall el teu germà ja t’has quedat lliure per sempre, però mirà les malvestats que cauen damunt de casa teva. En Pere, furiós, reboté l’orada contra les pedres fins a deixar-la morta, i se n’anà cap el mas,on s’havia quedat tot sol, ple de tenebres i penediments. L’endemà, de Manresa, ple d’angoixa, trobà un home que li digué: - Vine, que et salvaré. En Pere volia deslliurar-se’n, però no podia, fins que quan ja es creia vençut, va demanar ajuda al cel i va succeir com una onada violenta que va fer desaparèixer la negra figura del desconegut. Després regnà una gran calma i en Pere es va trobar a l’entrada d’una cova.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquell dia ençà, en Pere habità la cova, i hi va viure molts anys, sacrificant la seva vida a les pregàries i a la mortificació. La fama de santedat d’aquell home s’estengué per tot el rodal i molts el volien a la vora perquè els comuniqués la seva bondat, però ni els monjos del Munt ni els més poderosos de la contrada no aconseguiren mai que en Pere penitent deixés la seva cova ni abandonés aquella vida de solitud. En ella, trobar-hi la pau de l’esperit que tant havia desitjat. Res no tenia, però res no li mancava, llevat del perdó que va esperar fins que va morir, una tarda molt clara, mentre tocaven a oració les campanes del Munt.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona versió més antiga, la recull Xavier Font (1997) d’Anton Verges i Mirassó (1871), del qual hem pogut consultar el manuscrit. I diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Apéndice número 2. Apuntes biográfichs de Pere Costa, penitent de Montseny y de Sant Llorens del Munht (1). Pere Costa nasqué envers lo any 1727 en la parroquia de La Garriga (ó tal vegada en Vallcarca). Fonch fill de Pere y Antonia Colubrans. Essent de cinch anys de edat, y estant ohint missa al costat de la sua piadosa mare en la Iglesia parroquial, una persona cometé una irreverència en aquell lloch sant. La mare de Pere se cregué que la habia comés lo sèu fill; y encesa en zel de la gloria del Senyor li donà tal bufetada que la cara de Pere estigué en sanch. Sentí Pere la natural confusió, veyentse acusat y castigat per la sua mare de una falta que no habia comés. Isqué de la Iglesia per limpiarse de la mòlta sanch que tenia en la cara (sortida segurament del nas), y resolgué no víurer en aquell país ab tal infàmia. Per això buscà luego un amo en una casa de camp distant algunes hores de la sua patria. (Fins aquí lo mateix Pere ho explicava).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns cristians piadosos foren los sèus amos, los quals li ensenyaren la doctrina cristiana; y éll s’enamorá tant de Dèu nostre Senyor lugeo que l’conegué, que determinà amaralo y servirlo tant bè com sàpigues.</span></span></span></p> <p><span><span><span>À fi de instruirse millor en lo camí de la virtud, veyentse bo per treballar, aná á llogarse per mosso en lo convent de Montalegre, en qual lloch, ab lo exemple de aquells fervents religiosos, fàcilment pogué desahogar lo sèu fervor. Las prácticas de religió, lo silenci, deixuplina y dejuni de tres dies á la semana, lo feyan semblant á un religiós. Estaba Pere al frente dels treballs materials del monestir, cuidava dels mòlts jornalers que en éll hi habia, y la sua vida penitent nol privava de posarse al cap de la colla y fèr lo jornal com los demés; de modo que los mateixos religiosos y treballadors admiraban cóm podia Pere tenir tantes forsas ab una vida tant mortificada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No pocas vegadas en la treballada los mateixos jornalers s’burlaren de la sua virtut, y deyan quels privava de ´fèr begudes. Fins lo sèu mateix director espiritual fou á visitarlo un dia en lo sèu cuarto, aconsellant-li que mitigués lo rigor de la sua vida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere cregué que aquell consell no era del esperit bo, sino que naixia de un amor Tierno quel’l director li tenia. Per això cregué Pere que era un deber sèu de consultar á Dèu nostre Senyor, per medi de la oració, qual era lo método de vida ab quel’l debia servir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Eixí de Montalegre, ahont habia ja viscut divuyt anys, y s’dirigí al seminari de Barcelona, ahont fèu exercicis espirituals per alguns dies, y en élls resolgué servir á Dèu nostre Senyor en la soledat de las montanyas, fent vida de penitent. Contaba Pere á las horas la edat de uns trenta quatre anys, y s’ dirigí á Monseny, á las faldas de aquella montanya, cerca de Sant Marsal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Las lectures y meditacions, sermons y prácticas devotes que habia adquirit en Montalegre donaban aliment á la sua contemplació. La sua mortificació corporal era portentosa, puig asseguran persones dignes de crèdit de aquella montanya haber Pere passat anys enters vivint solament de herbes de la montanya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No li faltaren temptacions del esperit maligne á fi de que deixés aquell método de vida; però de totes triumfá ab lo auxili del Senyor y us del aygua beneyta, á la que tenia en mòlta veneració, puig sempre n’portaba dins una ampolleta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fama de santedat que comensá á gosar en aquella comarca, la qual ja no li donava altre nom quel Penitent, l’obligá á buscar altra soledat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passá llavors á Sant Llorens del Munt. Vivia dins de una cova, coneguda encara en nostres dies ab lo nom de Cova de Pere Penitent; vivia de algunes pocas limosnas, evitava tota concersa ab los del mon, sens esser per això descortès ni grosser. Lo sèu port era modest y humil y la sua conversació amable y sensilla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Acostumaba baixar á oir missa tots los dies á la capella de La Barata; s’acercaba á la porta y allí aguardaba la hora en que obrian la capella, ahont entrava per practicar las suas devocions. D. Joan Barata, coneixent la virtut de Pere, procurà obrirli la porta de matinet, puig acostumava arribar Pere á la Iglesia antes de dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Raras vegadas sel’l vejé estar cerca l’fochc en lo rigor del hivern; y si alguna vegada s’escalfá un poquet en la Barata ó casa Torras, etc., ho fèu no sabent cóm eludir las instancias repetidas dels amos de ditas cases. Rebia ab freqüència los sants Sagraments en la Iglesia de Franciscanos recolets de Tarrassa; y en las festas solemnes del any acudia á la iglesia parroquial de Matadepera, assistint á las funcions ab marcada devoció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fèu un viatje á Roma per visitar los sepulcres de sant Pere y sant Pau; y portà de allí algunes creus y medalls, que éll deya haber vist com lo Sant Pare las benehia. De ditas imatges donà una á casa Pobla, y altra á D. Joan Barata, lo qual la tenia ab mòlta veneració. Á mes dit senyor Barata conservava un Sant Cristo de llautó que li donà lo mateix Pere al últim de la sua vida, dientli que nol’deixés may. Y lo senyor Barata complí tant fielment, que sempre lo portava sobre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lo qui això escriu habia vist dita imatge, que li manifestà lo mateix senyor Barata. La última mestressa de casa Torras tenia los rosaris de Pere, los quals segurament se han perdut; però no se ha perdut lo Sant Cristo de D. Joan Barata: son fill y hereu D. Anton Barata lo guarda com una relíquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De regrés del sèu viatje á Roma visqué alguns anys en Monseny, y essent ja de una edat avansada tornà á la montanya de Sant Llorens, vivint exclusivament de las casas Pobla, Barata y Torras.</span></span></span></p> <p><span><span><span>May acceptà dos plats de vianda; un li bastaba, tant si era petit com gran, acabántsel sempre, y no menjant-ne mes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Si algunes vegadas baixà á passar la nit á casa Roure, per poder esser lo endemà més dematí á la iglesia de Matadepera per oir missa y rébrer los sants Sagraments, lo masover de dita casa may pogué aconseguir que Pere passés la nit en un llit ó un jas de palla; li bastaba passarla sobre la dura terra. Pere llavors tenia ja la edat de noranta anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>May modificà lo método de la sua vida, sempre rígida, sempre penitent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D. Joan Barata me referí un dia, que éll mateix habia dit á Pere que no deiba ja fèr mes penitencia, puig era massa vell; y que éll contestà, “que això debia ser un motiu mes per aumentarla, perque li quedava poch temps per fèrne; y que Jesús no habia ensenyat als pecadors altre camí per arribar al cel que lo de la penitencia.”. Se diu que fou afavorit ab algunas revelacions; que pronosticá lo dia de la sua mort, y que antes habia passat per terribles temptacions; ue se li habia presentat lo dimoni en traje de gran senyor; que l’ conegué per las suas suggestions, y que desaparegué ab l’us del’ aygua beneyta. Aixó succeí varias vegadas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lo cert es que éll conegué que s’cercaba la sua mort, y sen aná á can Pobla; se posà un poch mal, demanà los sants Sagraments y los rebé ab marcada pietat, y fèu una mort santa, que admirà á tots los circunstants, lo dia 8 de setembre de 1816, á la edat de noranta tres anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La gent exclamava: ¡Ha mort un Sant! ¡Ditxós de éll que es en lo cel, etc.! Alguns sacerdots li celebraren un enterro lluhit, per amor de Dèu, en dos dies seguits. Fonch sepultat son cadàver en Matadepera, y lo reverent rector Auter fèu posar un ángel sobre la sua sepultura ab aquesta inscripció: Aquí descansa lo cos de Pere Costa, penitent de la montanya de Monseny – Pere Comas, Pbre.”</span></span></span></p>	08120-139	Balma del Penitent	<p><span><span><span><span><span>Un cop consultades les fonts primàries, sembla que aquesta narració l’escriu per primera vegada el prevere Anton Vergès l’any 1871 fruit de les explicacions que li fa el reverent sacerdot que regentava la parròquia de Matadepera i que hauria conegut en persona a en Pere Costa.</span></span></span></span></span></p>	41.6371700,2.0228500	418616	4609954		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87534-139.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Simbòlic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’autor, escriu una nota a peu de pàgina amb el següent contingut: “Aquestos apuntes los dech á la amabilitat del reverent sacerdot que tant dignament regenta la parroquia de Matadepera, qual memòria me serà sempre grata per lo apoyo ques’ha dignat prestar á la mia empresa de restauració”.	98	61	4.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
86341	Can Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roure-1	<p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p>	XIII-XX	En els darrers anys l’edifici i l’entorn ha sofert profundes transformacions.	<p><span><span><span>Masia situada en la part baixa de la serra de les Pedritxes, al peu del turó de Sant Joan i a la banda dreta de la riera de Les Arenes, a tocar amb l’església de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aspecte actual és fruit de diverses reformes i ampliacions. Recentment ha recuperat la tipologia correspon a la tradicional estructura de la masia d’aquesta zona, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Però en el seu moment se li havia afegit una tercera planta en el cos central i en el dret, deixant el cos esquerre més baix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es distribueix a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l’eix central, el portal rodó dovellat en planta baixa i finestra a la planta pis. En els eixos laterals sengles finestres. Totes les finestres tenen l’ampit, els brancals i les llindes de pedra motllurada. En la llinda de la finestra que hi ha damunt el portal, destaca un motiu decoratiu de caràcter floral. El parament és arrebossat llis i pintat de color ocre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un pedrís corregut presideix el barri que és tancat per una paret i diversos annexes. La porta d’accés al barri té una petita coberta de teules a dues aigües. Els brancals són de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No massa apartat de la casa i en el peu nord del turó de Roques Blanques s’han localitzat diversos forns de calç.</span></span></span></p>	08120-14		<p><span><span><span>Les masies de Can Roure, La Mateta, que es troba just al costat, Can Torrella, el Mas Cellers, Can Ferrers de Dalt i Can Ferrers de Baix, es troben vertebrades al voltant del Camí Ral de Barcelona a Manresa, seguint la línia de la riera de Les Arenes. L’església de Sant Joan vertebrarà al seu voltant el nucli originari de Matadepera durant segles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres referències documentals de Can Roure apareixen al Diplomatari de Sant Llorenç del Munt. El 1226 estava esmentada com a Mas Querco: “[...] trasllat d’una concessió feta per l’abat Berenguer a dit Cellerer, d’uns horts, terra i ferreginal, amb aigua per a regar, en dita parròquia. Termena a sol ixent amb tinença del mas Puteo. A migjorn amb tinença del mas Querco. A tramuntana i ponent, amb el camí que va a l’església de Sant Joan i passa prop del cloquer i de la paret de l’església, i amb el camí que va a Pont de Palau [...]Fet a 3 de les kalendes de desembre del 1226. Clos per Ramon, prevere. Sant Joan de Matadepera núm. 57/3”.</span></span></span></p>	41.6078700,2.0072300	417278	4606716		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86341-p1430910.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86341-p1430934.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86341-p1430927.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els diversos annexos de la finca, l’estat de conservació de l’era o l’existència de pous o altres elements no s’han pogut descriure al no tenir-hi accés.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87535	La cabra i el pastor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabra-i-el-pastor	<p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.448. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. </em>15<em>.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.; SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 49-50. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>Narració publicada per Ballbé (1982) i que recull també Suades i Sanz (2000). I que transcrivim tot seguit: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“</span></span>Al Dalmau havien tingut un pastor de cal Pere dels Parracs que es deia Magí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una vegada, aquest va observar que el ramat que portava a pasturar a la Baga no menjava, ans s’amagria i que la culpa era d’una cabra negra, amb clapes blanques al cap, sortida ningú no sabia d’on, la qual amb els seus crits esverava el bestiar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ho va dir al seu amo i decidiren que un dia hi anés el Tatus, que era un sagal mig beneitó. Aquell cop la cabra no sortí i les ovelles menjaren a pleret. Al dia següent, quan tornà el Magí, altra vegada la cabra va espantar el bestiar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com que la cosa es repetí i quan hi anava el Tatus la cabra no sortia i quant hi anava el Magí aquesta feia acte de presència, l’amo va començar a preocupar-se.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entretant, com que degut a la llei de desamortització els monjos de Sant Llorenç de Munt havien marxat a Lleida i la casa del Dalmau els devia redempcions, l’amo decidí de fer les paus: anar a Lleida a pagar el deute.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fet això s’acabà la presència de la cabra de color negre amb taques blanques al cap, mai més ni el Tatus ni el Magí toparen amb ella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quina relació tenia amb els monjos i amb el Magí, no s’ha pogut escatir mai. Però tal com ho hem llegit, ho deixem escrit”.</span></span></span></p>	08120-140	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac	<p><span><span><span><span><span>Narració on es dona una dada històrica relacionada amb les desamortitzacions de Mendizabal (1836).</span></span></span></span></span></p>	41.6454900,2.0304800	419262	4610871		08120	Matadepera	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Simbòlic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També la podeu trobar a Josep Maria FONT (1976).		61	4.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87536	El pastoret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastoret	<p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.430-431. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 8.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1972). El llibre de Castellar. Història i vida d’un poble del Vallès i dels seus agregats, Sant Feliu del Racó i les Arenes. Sant Llorenç Savall. </span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>La primera versió publicada d’aquesta llegenda és de Lluís Vergès i Solà (1972), que Miquel Ballbé (1982) transcriu íntegrament. I diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“La seva pintoresca llegenda, retornant a l’antigor, és molt simpàtica. Conten que en un mas, avui desaparegut, i situat a la part llevantina de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, hi havia un xicot que tenien com a pastoret i mentre el ramat s’entretenia menjant herbes, ell s’enfilava pels turons perquè hi era molt aficionat. Un dia proposà enfilar-se a la majestuosa Castellassa tot i que ja comprenia que era difícil, car en aquella època es considerava inaccessible. El minyó, animós, amb penes i treballs i vencent totes les dificultats, aconseguí per fi arribar al cim alt i veient-se triomfant, tot i admirant el meravellós panorama que des d’allí podia contemplar, es donà per satisfet. Però en voler davallar comprengué que no era tan fàcil com de moment havia cregut. L’angoixa s’apoderà d’ell i una suor freda envaí el seu cos i es considerà perdut si un voler de Déu no l’ajudava. Caient de genolls a terra, sobre aquell cim tan elevat, implorà a la Verge de les Arenes, de la qual era fervent devot, perquè intercedís per la seva salvació davant del perill de mort en què es trobava pel seu atreviment, i li prometé que si es lliurava de tal perill pagaria per a la capella una campana, el so de la qual se sentiria des de la Castellassa. Seguidament comença a resar amb fervor fins que la son el va vèncer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a mitja nit el despertà un fort soroll i un tuf com de sofre cremat i sorprès sentí la veu del diable oferint-li la seva protecció. “Només jo – li digué el dimoni – puc salvar-te. Si em dones l’ànima et pujaré les cadenes que el meu company – un altre dimoni – prepara al peu del massís”. El minyó no es va deixar vèncer per la temptació i tot fent el senyal de la creu s’encomanà amb més fervor encara a la Verge de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però el dimoni continuava fent-li oferiments, com posar-li un pont o bé una grossa pila d’herba perquè pogués saltar sense cap perill. Tot fou inútil. El xicot ple de fe confiava en la intercessió de la Verge i la voluntat de Déu. No fent cas del diable es tornà a quedar adormit. El cert és que en despertar novament, es trobà a baix, al peu de la Castellassa sense haver sofert mal de cap mena. Atribuint el fet miraculós de la seva salvació a la bondat de la Verge, conten que pagà la campana promesa i continuà essent d’aquell dia endavant més devot que mai de Nostra Senyora de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del referit succés, explicat per la tradició i comentat pels diferents vells de la rodalia, nosaltres podem donar fer d’haver pogut contemplar entre els exvots que existien dins de la capella de l’ermita un curiós quadre pintat sobre fusta enguixada en el qual es glossava el fet explicat i les següents lletres “ MIRACLE DE NTRA. SRA. DE LES ARENES QUE SUCCEÍ LO ANY 1945”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es diu que el minyó, de retorn a casa seva i en passar per davant de l’ermita de les Arenes, exclamà: - Avui, Verge estimada no us duc cap pom de flors, però d’ací a uns dies us portaré dos rams de perpetuïnes que no es marciran mai més.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Recordem també que, en la nostra joventut, quan anàvem al tradicional “Aplec de l’ermita de les Arenes” el dia 8 de setembre de cada any, festivitat de totes les Verges trobades, a l’altar hi havia un campanaret amb una campana i a cada costat un gerret de vidre i flors representant les perpetuïnes...”</span></span></span></span></span></p>	08120-141	La Castellassa de can Torres		41.6362000,2.0276500	419015	4609842		08120	Matadepera	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Simbòlic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Està publicada amb diferents noms; Ballbé (1982) i Vergés (1972) com a “Llegenda del Pastoret”, mentre que FONT i GUILLUÉ (1976) com, “El Pastoret de les Arenes”.		61	4.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87537	Llegenda de l'hostal de la Barata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-de-la-barata	<p><span><span><span>AMADES, Joan (1936). <em>Costums i tradicions d’hostals i tavernes</em>. Barcelona. Col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars, pp. 157. Tallers Gràfics Patrici Arnau. Club d’Esports de Muntanya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1983). <em>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista</em>. El Pot Cooperativa. Sabadell, pp. 305.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVA RICÓS, Benet (2016). La història de l’autracista Mossèn Barata, rector de Premià. Sessió d’Estudis Mataronins. Núm. 32, p. 25-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J. i SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 64-65. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span>La llegenda ha estat transcrita íntegrament del llibre de Jordi Suades i David Sanz (2000). Tot i que Benet Oliva (2016) senyala que aquesta i d’altres llegendes van ser recollides per Joan Amades, l’any 1904, de Moisès Capella i Paloma, vigilant de Terrassa. I diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Segons la tradició, l’hostaler de la Barata vigilava de prop els viatgers que hi anaven, si portaven o no diners i el camí què feien. Tenia relació amb un conjunt de lladres, molts d’ells masovers de cases properes, amb qui es comunicava amb un codi de senyals molt especial, a base de peces de roba esteses als finestrals exteriors de l’hostal. El missatge depenia de la peça de roba que s’estenia, la posició en què es disposava i la finestra que s’obria. Per tal de guanyar-se la confiança dels vianants els deixava armes sense munició. Un dia l’hostaler donà una escopeta sense càrrega a un vianant tot dient-li després de passar el punt perillós la fes tornar per algun traginer. Pel camí, abans d’arribar al punt on es preparava l’emboscada que havien preparat, trobà uns guàrdies, que examinaren l’arma i comprovaren que l’havien enganyat. Sense que el viatger se n’adonés li van carregar l’arma i li comentaren que si veia algun lladre li disparés un tret. Més endavant del camí va sortir un home emmascarat que li demanà els diners a canvi de la vida. Disparà i el matà. Es comprovà que era el masover d’una casa veïna. Amb la seva mort es descobrí el complot de l’Hostal de La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per tal de poblar més encontorns, a fi de reduir el bandolerisme, es conta que alguns propietaris dels masos de Matadepera llogaren terres sense cultivar pel sistema de mitgers, és a dir, a parts proporcionals en les collites entre el propietari i el mitger. Es diu que aquest sistema no va resultar ja que els mitgers es convertiren en assaltadors de camins. Aquest fet es descobrí amb la captura d’un bandoler que resultà ser el mitger del Gabí, després d’aquest fet també es descobriren els plans de l’hostaler de La Barata”.</span></span></span></p>	08120-142	La Barata (Carretera de Terrassa a Talamanca, PK. 9)	<p><span><span><span>Sorprèn aquesta llegenda perquè en el paratge on s’alça La Barata, en altres temps, al peu del Camí Ral de Barcelona a Manresa, al punt d’arrencada del tram que mena de Matadepera a Sant Jaume de Vall, va fer que els seus propietaris, pagesos de remença construïssin un hostal. Ells mateixos van ser víctimes d’assalts per part de bandolers que actuaven en aquesta zona. Estan documentats dos intents de segrest dels fills de la casa. Un d’ells, de l’octubre de 1615 on la banda dels Avinyonesos segrestà l’hereu, tot i que per sort aconseguí fugir. El segon es va produir el mes de gener de 1613 pel bandoler Sastre Domingo. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per altra banda s’han pogut documentar durant un període de cent anys, entre el 1542 i el 1645 un total de setze batlles de La Barata, època que coincideix amb l’etapa més forta del bandolerisme.</span></span></span></p>	41.6410900,1.9912500	415989	4610420		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87537-142.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Simbòlic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	61	4.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87538	Marieta, la cega	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marieta-la-cega	<p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.434-435. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. </em>31-32<em>.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span>Versió íntegrament transcrita del llibre de Miquel Ballbé (1982)que signa en Francesc Vila i Plana. Diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“ Els primers ermitans que hi hagué a Sant Llorenç del Munt, eren un matrimoni madur, amb fills joves, que anaren envellint als quatre vents de la Mola. Ella es deia Marieta. Tenia un profund sentiment religiós – els homes potser no tant-. Així és que totes les festes de precepte, si més no quan de forma ocasional se celebrava el Sant Sacrifici al Munt, ella emprenia el camí de Matadepera, per anar a missa a l’església de Sant Joan i tornar a pujar a Sant Llorenç ben d’hora encara, per feinejar pels homes de casa que l’esperaven</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest és un camí llarg i trencat. Cal emprar-hi no menys d’una hora per baixar i un poc més per la pujada. Transcorre per cingles i canals. Era llavors, i és avui encara solitari, i en certa manera perillós, però això la Marieta no ho havia sospesat mai.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Marieta quan era jove tenia una bonica cabellera rossa recollida en un “monyo” molt polit, u uns ulls que semblaven el mateix cel; el cel dels dies clars, dels dies bons i serens que per ella ho eren sempre, molt a desgrat de les maltempsades i boires que visitaven molt sovint el cim de la Mola. La Marieta tenia uns ulls blaus i bonics, lluminosos, com negats de la gran amplitud del paisatge que veia cada dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I un any darrera l’altre, ella va fer la vida a Sant Llorenç de Munt, feinera i ordenada, contenta de veure créixer i també marxar cap a altres espais la seva fillada, en cerca de nous destins que al Munt els eren limitats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passaven els anys i cada festa la Marieta s’anava quedant sola en la solitud de La Mola. Tant és així que el seu marit, que no ho volia fer, no podia acompanyar-la moltes vegades. Passava molt de temps i els cabells rossos de la marieta es tornaren blancs. I els ulls, aquells ulls blaus de la Marieta, seguien essent blaus, lluminosos per fora, però s’anaven apagant per dins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dia ho va endevinar com un presagi. Feia sol. Aquell solet de l’hivern que descansa encara avui com una benedicció a l’era de La Mola. Feia sol i un dia clar, i a la Marieta, no obstant això, se li esborrava gairebé la visió de les muntanyes properes: del Montcau, del Puig de la Creu, de les Pedritxes i Castellar i Sant Llorenç Savall. A la tarda d’aquell dia, la Marieta ja hi veia molt poc, ni el Cavall Bernat tan sols. Ni gairebé la posta de sol, rogenca damunt de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Marieta no va dir res. Ella coneixia tots els topants de la casa, totes les raconades dels camins, i encara tarda havia anat a tallar llenya vora la font del Saüc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I varen passar els dies d’aquella setmana sense que l’ermità, el seu marit, s’adonés de la manca de visió en què havia caigut la Marieta. Ella trescava, feinera com sempre, i ni un sol moment no va topar enlloc, no va dubtar o no va esguerrar cap feina o cap camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja era impossible de veure res, com si la boira se li hagués anat estenent davant del seu pas, precisament quan els dies eren més clars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va arribar el diumenge i la Marieta, que mai no havia faltat a la missa de Matadepera, va dubtar tota la nit de si podria emprendre el camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan sortia dejorn portava un fanalet d’oli perquè d’anada encara era fosc. Es va llevar més d’hora que de costum i va entrar a l’església del Munt. Sabia on era aquella imatge de Sant Llorenç que ella mimava i atenia, que vestia i espolsava perquè fes el goig que es mereixia. S’hi va acostar tan a prop que es va esgarrifar perquè preveia que sentia el seu alè. Potser el Sant estava callat, però la Marieta comprengué que li deia que havia d’ajudar-la pel camí. I la Marieta va anar com sempre a Matadepera a la missa primera. Va sortir del Munt una matinada freda i estelada, sense el fanal, que de res no li serviria, i va anar fent el camí pas a pas per can Pobla, pel Cavall Bernat fins a la vila de Matadepera. Ella no hi veia, però s’adonava de cada racó, de cada tombant, de cara arbre que coneixia i estimava. Li semblava a cada moment sentir la salutació cordial de les roques, de les alzines i els pins, de les herbes i de les flors. I així va arribar a la seva missa sense entrebanc i va tornar pel mateix camí sense que ningú no s’hagués adonat de la seva ceguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Marieta era vella ja, però va viure encara molts anys i mai no va faltar a la missa de l’església de Sant Joan. Al cap de poc temps fou inevitable que la gent, i primer el seu marit, s’adonessin de la desgràcia que l’afligia. Ella també per prudència, per la prudència que li exigien els seus, va agafar un bastó amb què ajudava no certament la seva ceguesa sinó el seu pas que s’anava fent insegur per mor dels anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un diumenge de gran nevada, de bon matí pujava a la Mola un vell amic meu. A les envistes del Cavall Bernat va endevinar, més que sentir, les petjades de Marieta, cega, damunt de la flonjor de la neu. Els camins estaven esborrats per al qui hi veia amb els sentits, però no per a ella que hi veia amb la llum de la seva ànima tan vinculada a la muntanya i al seu Sant màrtir que la protegeix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui aquell vell amic fa companyia a la Marieta, la cega. Tots dos deuen trobar-se a l’aixopluc del cel damunt de la muntanya que tan havien estimat. Com ell me la va explicar jo us conto aquesta història. Descansin en pau”.</span></span></span></p>	08120-143	La Mola - Sant Llorenç de Munt		41.6411500,2.0182000	418234	4610400		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87538-143.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Simbòlic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	61	4.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87539	Un pescador de canya a Santa Agnès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/un-pescador-de-canya-a-santa-agnes	<p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.449. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. </em>23<em>.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.i SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 90. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span>Versió transcrita de Ballbé (1982); però que també recullen Jordi Suades i David Sanz (2000) i Josep M. Font (1976): “Segons conta la llegenda, un pare i un fill, de casa molt humil de la vila de Sant Llorenç Savall, no tenint res per a menjar els propers dies de la Festa Major i per aconseguir-ne prengueren una llarga canya i encaminaren els seus passos a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, on pels voltants de la cova de Santa Agnès, hi havia, pasturant, un ramat d’ovelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pare va situar-se al damunt d’una gran pedra que ressortia de la cova i amb la canya simulava que pescava com si realment estigués en el mar. El seu fill restà a baix en el fondal prop de les ovelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pastor del ramat, esguardant a l’atzar, va veure’l i pensà que aquell pobre home devia estar tocat de l’ala. Quan estava molt a prop d’ell amb veu de mofa li digué: company, esteu segur que picaran? L’home contestà: - si no piquen ara, picaran més tard!</span></span></span></p> <p><span><span><span>Havia passat una bona estona quan el pescador, adreçant-se al pastor, que no deixava de contemplar-lo, fent un crit li digué: - ara, han picat ! – Apressadament llançà la canya i desaparegué d’aquell lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En fosquejar, el pastor i el seu ramat van fer cap a la cova dels Òbits i com, de costum, el pastor recomptà les seves ovelles i molt sorprès, s’adonà que li’n mancaven dues.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llavors, el bon pastor, recordà aquell original pescador de canya i pensà, amb tota seguretat, vàlid de boig no en tenia res.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I d’aquella casa humil, de la vila de Sant Llorenç Savall, que no tenien res per a menjar els propers dies de la Festa Major, quan aquesta va arribar, en sortia de la casa una flaire de carn a la brasa...”.</span></span></span></p>	08120-144	Ermita de Santa Agnès		41.6508496,2.0272756	419002	4611469		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87539-144.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Simbòlic		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	61	4.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87543	Festes de Sant Sebastià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-sebastia	<p><span><span><span>BUSQUETS, Xavier (2019). Les festes de Sant Sebastià de Matadepera: la plantada del pi; dins Inventari del Patrimoni Immaterial del Vallès; <a href='http://immaterialvalles.cat/node/4437'>http://immaterialvalles.cat/node/4437</a> [consulta realitzada el 22 de gener de 2021].</span></span></span></p>	XVIII-XXI		<p><span><span><span><span><span>Les Festes de Sant Sebastià estan dedicades al co-patró de la vila, que celebra el seu <em>dies natalis</em> el 20 de gener, i és la Festa Major d’hivern. Però els preparatius comencen el dia de Sant Esteve (26 de desembre), que és quan se selecciona un pi, protagonista principal de la festa des de 1975. Posteriorment aquest pi serà portat a pes fins la plaça del Baldiró on es plantarà i serà l’eix de les principals activitats de la festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segon cap de setmana de gener es dona el tret de sortida amb la plantada infantil. On els nens i nenes portaran el seu propi pi que també es plantarà a la plaça de Can Baldiró. Després s’inicia una marxa de torxes i un correfoc en direcció a la Riera de Les Arenes per encendre dues grans fogueres. No hi ha festa sense àpat i aquest és un bon moment per trobar-se la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El dissabte al matí els infants són els protagonistes amb un concurs de grimpaires menors de 10 anys, que ho fan de la mateixa manera que ho fan els adults i obtenen el mateix premi: un pernil per aquell que hi pugi el més ràpid. És un bon sistema d’integrar a la festa els futurs portadors de la tradició.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El punt culminant comença el vespre de dissabte quan tothom es dona cita al bosc de la pedrera de l’Angelet. Primer cal agafar forces amb un sopar al voltant del foc. A les 10 del vespre, després del tercer avís, és el moment reservat per començar la baixada d’un quilòmetre i mig i que durarà un parell d’hores.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La destinació final del pi és a la plaça de Cal Baldiró, on l’espera una munió de gent i la melodia del pi, creada especialment per aquest moment. L’arribada representa el punt culminat de la nit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel matí del diumenge es pela el pi per facilitar-ne la grimpada. A migdia té lloc la plantada a mà, un dels moments més simbòlics de les festes. A la tarda es duu a terme l’obertura de la mostra gastronòmica “Tastets”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No és fins el cap de setmana següent que es fa el concurs de grimpaires. A tall d’exhibició i reconeixement, els primers grimpaires són els deu millor classificats del concurs de grimpaires de nens i nenes, els quals tindran l’oportunitat d’enfrontar-se a l’arbre dels adults, d’uns 20 metres de llargària. El concurs es divideix en tres categories: de 10 a 15 anys, femení i masculí. Els guanyadors seran aquells que arribin en el menor temps possible al pernil que hi ha penjat a la copa del pi. El concurs finalitza amb el caldo de Sant Sebastià i menuts de porc. A la nit se celebra el sopar i el ball de Sant Sebastià. També s’habilita un espai per a una sessió musical per als més joves.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El diumenge més proper al 20 de gener es fa l’Ofici dedicat al co-patró sant Sebastià, amb la posterior cercavila, ball de gegants, ball de l’arbre, ball del tortell i sardanes. Tant el ball de l'arbre</span></span><a href='http://dansesvives.cat/?q=node/4371'><span><span><span><span> </span></span></span></span></a><span><span>com el ball del tortell</span></span><span><span> són danses que es ballaven tradicionalment al municipi de Matadepera en el context de les Festes de Sant Sebastià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà de les festes, es talla el pi en rodanxes. La Germandat convida una persona a tallar-lo, membre de la Germandat o no, per retre-li homenatge. El públic que hi ha a la plaça es pot quedar una rodanxa del pi com a record. Antigament se cedia la fusta al membre de la Germandat que havia passat més penúries durant l’any, oferint-la com a llenya per escalfar la llar. </span></span></span></span></span></p>	08120-145	Matadepera	<p><span><span><span><span><span>La relació entre Sant Sebastià i Matadepera s’iniciaria el 3 d’abril de l’any 1661, quan els amos de les cases de pagès decideixen que es declari co-patró, al costat de Sant Joan. El poble li va fer un vot de fidelitat, amb la intenció que els lliurés de futures pestes i contagis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja en el segle XIX, a Matadepera, hi trobem dues Germandats: la de sant Sebastià i la de Sant Roc. Tant un com l’altre sants eren protectors de malures i pestes. L’any 1897 decideixen fusionar-se en el que es coneixeria com a Germandat de Sant Isidre, patró dels pagesos. La festa de Sant Isidre se celebrava el 15 de maig, amb la plantada d’un pi al bell mig de la plaça. Tot i que a la web de la Germandat se’ns diu, sense citar la font, que hi havia hagut un antic precedent, possiblement davant l’església antiga de Sant Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però la Germandat de Sant Sebastià es recupera el 6 de maig de l’any 1900 i la festa del 20 de gener, amb ofici solemne amb orquestra, cercavila i ball de tarda i de nit. Sembla ser que la Germandat de Sant Isidre va continuar fent la festa de l’arbre de maig fins que va desaparèixer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb els alts i baixos propis de cada episodi sembla que la proximitat amb els 75 aniversari de la refundació i les voluntats del Florenci Sellarés i Sala, president de l’entitat durant la dècada dels 50, es va fer un esforç col·lectiu per impulsar la festa, amb molts més actes i incorporant ‘hi la plantada del pi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al llarg dels anys si han anat afegint elements, com els Tastes, la recuperació el ball de l’arbre. També ha sofert modificacions, algunes transitòries, d’altres si han quedat per la seva bona acollida. Però es va consolidant un nucli on es pot trobar l’essència que vol rememorar un passant, present i futur col·lectiu.</span></span></span></span></span></p>	41.5990400,2.0268900	418905	4605717		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87543-0020646mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87543-0029625mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87543-0032617mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87543-0022754mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87543-0027533mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87543-0029784mb.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic		2021-07-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El video de presentació és una producció de l'Inventari del Patrimoni Immaterial del Vallès. A la seva fitxa podeu trobar la informació ampliada.	98\|94	2116	4.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87544	Forn de calç 3 de Can Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-3-de-can-roure	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, X. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al nord-est del turó de les Roques Blanques, molt a prop de la masia de Can Roure. Un cop situats en aquesta zona, s’observa una gran abundància de pedra calcària, que ha donat nom al topònim de Roques Blanques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn se situa en el marge de canvi de feixa, a mà dreta del camí. L’olla està totalment excavada en el marge i és de planta circular ( mesura 4’70 m de diàmetre i 5 m d’alçada). Presenta el característic bombament central amb importants restes de rubefacció a les parets. La corona està constituïda per tres rengles de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, que mesura 3’20 m d’alçada, està actualment coberta per heura i els contraforts, estan reblerts per la terra que es desprèn del mateix marge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al nord-est. Està en un excel·lent estat de conservació. </span></span><span><span>Presenta una volta rebaixada realitzada amb sis rengles o fileres de maons lligats amb morter de calç i separades, cadascuna d’elles, per una junta de dilatació. Se sustenta sobre un sòcol, fet de pedra i morter de calç d’1’10 m d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís d’accés a l’interior de l’olla té una llargària de 3’45 m. A l’exterior, mesura 2’30 m d’amplada per de 2 m d’alçada. A l’interior, mesura 1’25 m d’amplada per 1’66 m d’alçada. </span></span></span></span></span></p>	08120-146	Camí del Collet de Can Roure. Situats a la carretera de Matadepera a Talamanca, en la bifurcació amb el camí que mena a l’església vella de Sant Joan, abans d’arribar a Can Roure, agafar un camí de terra que neix a mà esquerra del torrent i pujar fins a localitzar a mà dreta el forn de calç.	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6062700,2.0078200	417325	4606538		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87544-dsc7680.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87544-dsc7682.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87544-dsc7683.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87544-dsc7685.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. Sembla que conserva el pedrís a tot el perímetre intern. És un element patrimonial molt interessant ja que es preserva el descarregador i una important plaça de maniobra al davant. En aquesta zona, gairebé un a tocar de l’altre es preserven dos altres forns de calç.	98\|94	47	1.3	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87545	Jaciment de Can Solà del Pla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sola-del-pla	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, M. (1998). Una Masia de Matadepera: can Solà de la Font o del Racó. Notes per a la seva història. Terme, 13. Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història</em>. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. p.70</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p>	XIII-XVIII	No s’ha realitzat cap intervenció, i per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben.	<p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-restaurant de Can Solà del Pla, pot remuntar-se a l’Edat Mitjana, per tant, la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></span></span></p>	08120-147	Can Solà del Pla, núm. 7	<p><span><span><span><span><span>El nom del Mas Pla ja consta en varis documents de l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt datats del segle XIV. En una afrontació es pot llegir: “ Acte en el qual fra Pere, abat de Sant Llorenç del Munt, de consell del seu convent, dedueix i relleva Bn Garriga de l’agrer de tasca i delme a què és obligat l’honor que té en la parròquia de Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit Asclaperol (...). Termena a sol ixent l’aragall. A migiorn, amb la Coma de Mur i part amb la tinença del mas de Torra. A ponent amb l’honor del mas del Plano i part amb la tinença del mas Triador”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’estudi que fa CANYAMERES (2001) SOBRE Can Solà del Racó, un dels masos més importants de Matadepera, esmenta que quan Pere Solà de la Font (que posteriorment esdevindrà del Racó) testa (el dia 16 d’abril de 1526), el patrimoni familiar s’havia engrossit. De tal manera que, a més del mas de la Font, també englobava el mas Riera, que havia fet reconstruir i varis masos llavors enrunats, Vilanova, Castanyet, Dalmau, Querol, Gener, Garriga, Torra, Codonyer, Marçans i Calderols. En el testament es disposa que a la seva mort, en Joan, el fill gran, com hereu hauria d’escollir una part i repartir-ne l’altra part amb en Narcís, (segon, germanastre) i en cas contrari ho podria fer amb en Jaume (un altre germanastre).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Solà i Torrella, l’hereu es queda amb el mas principal, el mas Marçans, una part del mas Vilanova i algunes peces disperses agregades des d’antic. Mentre que la resta aniria per Narcís. Terres conegudes com a Can Solà del Pla.</span></span></span></span></span></p> <p>En els Processos de Batllia conservats a l'Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès, consta una concessió d'obres establerta el 13 de gener de 1683 a Maria BArata i Castell, vídua, i al seu fill Josep Barata per construir de nou la casa del mas Solà del Pla, de Matadepera, per valor de 550 lliures, per no poder reparar la masia vella per tenir fonaments dèbils. </p> <p><span><span><span><span><span>Les reformes més importants provenen de la reconversió de la masia en restaurant que s’han anat duent a terme des de l’any 1969, any en que consta la primera llicència d’activitats a l’Arxiu Municipal.</span></span></span></span></span></p>	41.6151400,2.0131300	417779	4607517		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87545-dsc7693.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87545-p1440825.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87545-p1440829.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94\|85	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87546	Mas Calderols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-calderols	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, M. (1998). Una Masia de Matadepera: can Solà de la Font o del Racó. Notes per a la seva història. Terme, 13. Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er Volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CANYAMERES i RAMONEDA, Esteve (2001). Can Solà del Racó de Matadepera (segles XIII-XVII). Dins Terme, 16, pp. 91-109. Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997). </span></span><span lang='ES'><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p>	XIV-XVIII	Precisament el seue stat de conservació és el que fa que se'l catalogui com a jaciment arqueològic, ja que només són visbles les restes molt escadusseres d'algun mur a una cota molt baixa.Una part de l’estructura es va eliminar durant l’obertura del carrer. S’observen restes d’enderroc i l’escaire d’una estructura muraria.	<p><span><span><span><span><span>Restes de murs que mesuren aproximadament un metre d’amplada per uns trenta centímetres d’alçada màxima visibles, de pedra, en part collats amb morter de calç que deixen entreveure una construcció de planta quadrangular, amb possibles dependències. Està ubicat al vessant hidrogràfic dret del torrent de Calderols que neix al sector nord del turó que porta el mateix nom. El jaciment presenta un retall efectuat en el marge, visible des del carrer, que s’efectuà fa anys durant l’eixamplament i condicionament de la zona amb motiu de la seva urbanització. Al seu voltant s’hi observen restes de maó i teula disperses que baixen cap el torrent on també per dessota mateix de l’estructura principal s’hi ha localitzat un mur de varis metres de llargària per un metre d’amplada. Damunt hi creixen varies alzines amb vegetació de sotabosc.</span></span></span></span></span></p>	08120-148	Carrer del Forn, s/n. Un cop deixat enrere el forn de Calderols, a mà esquerra hi ha la cruïlla amb el carrer de Coll d’Eres. El jaciment es localitza enfront, per sobre del marge.	<p><span><span><span><span><span>Segons consta en els estudis que han realitzat varis autors a partir dels pergamins que s’han preservat fins a data actual, Calderols seria un mas rònec que ja al segle XVI hauria format part del patrimoni aconseguit pels propietaris de Can Solà de la Font, posteriorment anomenada Can Solà del Racó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ (1981) esmenta que a l'any 1390 Fra Joan, Abat del Monestir de Sant Llorenç del Munt estableix a Jaume Solà del mas Font, de la parròquia de Sant Joan de Matadepera, el mas Calderols. El mateix autor el situa a proximitat de Can Solà del Racó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’estudi que CANYAMERES (2001) fa de Can Solà del Racó, un dels masos més importants de Matadepera, esmenta que quan Pere Solà de la Font testa (el dia 16 d’abril de 1526), el patrimoni familiar s’havia engrossit. De tal manera que, a més del mas de la Font, també englobava el mas Riera, que havia fet reconstruir i varis masos llavors enrunats, Vilanova, Castanyet, Dalmau, Querol, Gener, Garriga, Torra, Codonyer, Marçans i Calderols. En el testament es disposa que a la seva mort, en Joan, el fill gran, com hereu hauria d’escollir una part i repartir-ne l’altra part amb en Narcís, (segon, germanastre) i sinó, amb en Jaume (altre germanastre).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Solà i Torrella, l’hereu es queda amb el mas principal, el mas Marçans, un apart del mas Vilanova i algunes peces disperses agregades des d’antic. Mentre que la resta aniria per Narcís. Terres conegudes com a Can Solà del Pla.</span></span></span></span></span></p>	41.6115500,2.0168300	418082	4607115		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87546-p1440838.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87546-dsc7699.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87546-dsc7702.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La seva excavació arqueològica podria aportar llum respecte al forn de terrissa construït a proximitat.	94\|85	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87547	Collet de l’Ós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-los	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>FONT, Xavier (1997).<em> Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p>	XIX	Es desconeix el seu estat de conservació perquè mai s'ha fet cap intervenció arqueològica. Tot i que les úniques possibles restes són marges de pedra seca	<p><span><span><span><span><span>El Collet de l’Ós està situat a l’extrem sud de la Serralada de les Pedritxes. S’hi accedeix a partir d’un corriol que s’inicia per darrera de l’antic Comú, a tocar de l’església vella de Sant Joan. Aquest camí fa de partió entre els termes municipals de Matadepera i Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal es protegeixen petits murets de pedra seca que es poden trobar escampats, per dins del bosc. No presenten continuïtat lineal ni s’ha observat cap construcció destacada, com en el cas del vessant sud del Turó dels Rossos. Es tracta de petits trams que en alguns casos poden contenir un parell de rengles de pedra, probablement resultat de la retirada d’aquestes, per poder conrear. Les poques feixes visibles podrien estar relacionades amb el conreu i explotació de la vinya o de cereals. </span></span></span></span></span></p>	08120-149	Collet de l’Ós, entre el Turó de l’Ós i el Turó de Sant Joan.		41.6092500,1.9997200	416654	4606876		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87547-p1440821.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La seva protecció sota la normativa específica d'elements arqueològics no sembla la més idonia per a aquest tipus d'elements.	98	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
86354	Can Vinyers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyers	<p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera; pp. 247.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 76.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p>	XV		<p><span><span><span>Can Vinyers és una masia amb les seves dependències annexes amb un barri tancat al seu entorn. La masia és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. És un cos molt compacte amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant amb una lleugera inclinació a migdia. La seva composició no és simètrica i l’eix principal format pel portal i el balcó està lleugerament desviat a la dreta del carener. El parament és arrebossat llis i pintat de color vermellós clar. El portal és adovellat. La finestra del balcó, amb barana de ferro, està emmarcada amb llinda i dentells de pedra amb motllura. Igual que una de les finestres de la planta pis, que porta gravat l’any de 1594 a la llinda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu davant hi trobem una altra construcció dedicada en el seu moment a tasques agrícoles.És una construcció també de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a les façanes curtes. Per la part posterior, donat el desnivell del terreny guanya una planta de soterrani. A la façana de ponent, en el capcer, hi ha un esgrafiat amb les inicials W.G Actualment és la recepció del camp de golf municipal. A la façana de llevant d’aquest edifici hi ha l’era.</span></span></span></p>	08120-15	Carrer de Pompeu Fabra, s/n	<p><span><span><span>La primera referència documental de la masia és de 1426 i la trobem a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt amb la denominació de “mas Vinyés”. “Definició feta per Pere bassa, de Sant Joan de Matadepera, amb els seus pares i muller, a fra valentí, abat de Sant Llorenç del Munt, d’una peça de terra prop de la riera de Matadepera. Termena a sol ixent amb el torrent de Vilanova. A migjorn amb honor del mas de Font. A ponent amb el torrent i honor de dit mas. A tramuntana amb honor de dit mas, i es conclou en dit torrent de Vilanova. Per la qual definició dit abat li ha definit la tasca d’unes terres seves que termenen des del torrent del mas Font, en el mas de Fexes, i en els honors del mas Pedrós, i d’altra part termenen amb els honors del amb Blancafort i en el pedró de pedres, i baixen devers el torrent en les oliveres del mas Vinyés. A ponent i tramuntana amb el torrent que discorre del amb de la Bassa i amb el mas Font dels quals ha de donar dècima. S’han retingut però tasca de quatre vinyes o peces de terra, ara plantades, ja termenades, en el Prat, que també paguen dècima. Fet el 26 de gener de 1426. Clos per Galceran de Riches, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, nº 90” (Fernando:1987)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Vinyers a partir de mitjan segle XIX, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre. La font de Can Vinyers va ser un punt de trobada social i cultural durant la primera meitat del segle XX. Recentment la masia i el seu entorn han estat objecte d'importants modificacions per tal de condicionar-la al nou ús.</span></span></span></p>	41.5993500,2.0316600	419303	4605747		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-dsc6435.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-dsc6446.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-dsc6443.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-p1430320.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-dsc6453.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-p1430248.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Dels elements que han perdurat destaca el molí, un pou, els dos rellotges de sol. A l’exterior diversos estris agrícoles de valor patrimonial decoren el jardí. Associada a la masia hi havia forns de calç , avui desapareguts, i la font de Can Vinyers en el mateix torrent.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87548	Turó de Roques Blanques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-roques-blanques	<p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AMETLLER BASSETS, Manuel. (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera, 1768-1868. Matadepera. Parròquia de Sant Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMASOLIVAS, J. (1993). L’arxiu municipal de Matadepera: organització i descripció del seus fons. Fons documental de la col·lectivitat control obrer dels forns de calç de Roques Blanques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Cada element inventariat ubicat en aquest sector gaudeix d'un estat de conservació propi. El turó com a tal i les diferents feixes de pedra seca, que és el que es valora al fitxa del Catàleg té un estat de conservació desigual.	<p><span><span><span><span><span>El turó de les Roques Blanques és una muntanyeta de 587 metres d’alçada, situada a l’extrem sud de la Serra de les Pedritxes, al sud-oest del municipi de Matadepera. El seu cim fa de partió territorial entre aquest municipi el de Terrassa i pel seu vessant nord-est arriba fins a la riera de les Arenes, tallat en la seva part inferior per la carretera de Talamanca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està composta bàsicament per alzinar amb algun roure, amb sotabosc espès d’arítjol i galzeran a les torrenteres, mentre que a la zona de soleia, malgrat trobar-hi alzina, es detecta una presència més gran de pi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El turó està format per calcàries del Muschelkalk, uns sediments de composició carbonàtica de l’edat triàsica, situades per sota de la fàcies Keuper i per sobre la Buntsandstein. Es dipositaren entre ara fa 245 millions d’anys (anisià) i 239 millions d¡anys (ladinià). És per aquest motiu que la seva pedra ha estat emprada des de ben antic per a la construcció d’edificis, però també a partir de la seva fosa en forns de calç, per a l’obtenció de la matèria primera que barrejada amb sorra es convertiria en el morter de calç emprat fins a l’aparició del ciment. Aquest fet s’ha traduït en l’explotació del turó en pedreres repartides per tot el turó (x417907/y4606406) i en la construcció de forns de calç dels quals actualment es poden observar les restes dels darrers que estigueren actius entre finals del segle XIX i fins a mitjan del segle XX (cas dels forns anomenats de Can Roure, 1, 2 i 3, situats entre la masia i el collet de Sant Joan). Al vessant sud però se’n localitzen d’altres de forns, ja de caire industrial (x417953/y4606399). Es tracta de quatre forns situats entre la carretera que mena a Talamanca i la urbanització construïda al mateix costat i una mica més avall, es conserva en molt mal estat les restes muraries de la barraca dels calcinaires (x417994/y4606362). A més de tots aquests elements cal destacar també que a la part inferior, a tocar de la riera de les Arenes, hi ha un antic mas, Can Torrella de Baix, que durant el segle XVIII havia tingut llicència per a fer funcionar un forn de vidre. El seu emplaçament era estratègic, ja que tenia la matèria primera a disposició; la calç i la sorra de la riera. Les minses restes d’aquest forn es localitzen a mà esquerra, a l’interior d’una construcció adossada a la façana principal de la casa que per la seva banda exterior serveix de porxada.</span></span></span></span></span></p>	08120-150	Turó de les Roques Blanques	<p><span><span><span><span><span>La pedrera més impactant en el turó està en el municipi de Terrassa. La seva explotació s’inicià de manera intermitent a mitjà dels anys seixanta i no s’aturà fins els anys 90 del segle XX. Posteriorment es va anar reblint amb terres, a excepció d’un petit talús de calcàries com a testimoni de l’explotació i actualment és un espai de lleure periurbà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns conservats al sud del turó tenen un caràcter pre-industrial i varen ser col·lectivitzats durant el període que va entre l’any 1937 i 1938. La seva explotació s’estengué fins als anys seixanta del segle passat.</span></span></span></span></span></p>	41.6064500,2.0108100	417574	4606555		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87548-p1440743.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87548-p1440758.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Potser seria més interessant catalogar aquest espai pel seu interès paisatgístic, entès paisatge com a l'empremta de l'home en un territori, més que no pas com element arqueològic (conceptye molt més limitador).	98	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87549	Goigs a Nostra Senyora de Montserrat que es canten a la capella Badia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-nostra-senyora-de-montserrat-que-es-canten-a-la-capella-badia	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. </em>Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p>	XXI	Publicats i vigents	<p><span><span><span>Goigs de Ntra. Sra. De Montserrat, en motiu dels 75 anys de la seva construcció, el 14 de maig de 2011, coincidint amb la inauguració de la sagristia, segons projecte de Francesc Badia, nét del fundador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edició, és bicromada, en paper Conqueror, editat pels Amics dels Goigs en una edició limitada a 450 exemplars (núm. 149). Caixa amb orla geomètrica composta per dues línies de color groguenc. A la part superior, dibuix de la Mare de Déu de Montserrat. Als seus peus, a mà esquerra, la Capella Badia amb dos xipressos. A mà dreta, l’escut de Matadepera emmarcat per varis pins. Al centre una rosa amb la data 27 d’abril. A la part inferior, a mà esquerra la col·laboració dels “Amics dels Goigs”. A mà dreta el segell de la impremta Castellargraf, S.L. / Puig de la Creu, 3 / 08211 Castellar del Vallès. Al centre el següent text: “AMICS DELS GOIGS, carrer Comte Borrel, 307, 2n – 08029 Barcelona – Tel. 93 321 64 51 / 14 de maig 2011. Edició de 450 exemplars en paper Conqueror, que editem els AMICS DELS GOIGS, / amb motiu dels 75 anys de la inauguració de la Capella Badia de Matadepera. / AMICS DELS GOIGS. Tercera etapa. Núm. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior del full, hi ha el recull històric. Signat amb les inicials A.M.D.G.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Text disposat en tres columnes, essent la central la més curta. Partitura inferior amb l’entrada i tornada. Lletra de Mn. Climent Forner. Música de Joan Casals i Dibuix de J. Torras Viver.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La transcripció sencera del goig, diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>(primera columna) Puix el temps us convertia / en Mestressa de can Prat: / Acolliu-nos, oh Maria, / sota el nom de Montserrat. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Minicor de Catalunya / amb batecs d’amor sublims, / vostra estança no és pas llunya / del reialme dels bells cims / d’on la imatge baixaria / per fer-nos més costat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>És petita la capella / que ens acull com una llar; // de tan bella ens meravella, / niu de fe com és, i d’art. / Aquell foc que s’hi encenia / no serà mai apagat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Déu nos do pau beneïda / contra els temps de mal record / de la guerra fratricida / que se sembrava arreu la mort. / Nostre pare, que al cel sia, / n’és un màrtir molt honrat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins aquesta cambra santa / el silenci és cant de cants / que vers Déu els cors imanta / amb ressons gregorians; / virolais d’escolania / els murals n’han impregnat... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>(segona columna) Sants abats i sants preveres / bona petja hi van deixar, / renovades primaveres / que han omplert de flors l’altar. / L’oratori s’enriquia / amb la seva santedat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Rosa enmig del bosc que es bada / i ho perfuma tot de pau. / Niu on troba l’ocellada / el recer què més li plau. / Tot el barri s’hi congria, / el gran barri de can Prat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Si Jesús allà al cenacle / els Apòstols acollí, / ara ens crida el seu oracle / al convit del pa i del vi. / Oh quin goig l’Eucaristia / que obre el cel de bat a bat!...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Escoltada la Paraula / i rebut el cos de Crist, / cal que el pa de l’altra taula, / en un món injust i trist, / compartim amb alegria / amb el pobre afamegat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>(tercera columna) Si Abraham sota l’alzina / de Mambré el poble aplegà, / som l’Església que camina, / travessant l’erm català, / vers la Pàtria amb coratgia, / fe, esperança i caritat.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catalunya, pàtria nostra, / de Maria és el jardí, /amb ermites com a mostra / del Roser que hi va florir. / Quina flaire que expandia / ben arreu del Principal!...</span></span></span></p> <p><span><span><span>Feu-la lliure i sobirana, / superat el fat advers; / és el que avui us demana / com més s’obre a l’univers. / Que el bell somni que somnia / sigui ja realitat!...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels Badia i dels Tobella, / que el cognom conserven viu, / des d’aquesta humil capella / la família beneïu. / La nissaga que hi haixia, / patria i fe sempre ha heretat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>De can Prat la rodalia / amb quin goig us ha lloat!: / Acolli-nos oh Maria, / sota el nom de Montserrat.//</span></span></span></p>	08120-151	Carrer de Francesc Badia, 1	<p><span><span><span><span><span>La capella està situada al costat de la casa. Primer es va construir la casa, pels volts de l’any 1935 per encàrrec de Francesc de Paula Badia i Tobella a l’arquitecte Marcel·lí Padró i el paleta de Matadepera, Josep Vall i Pi. La decoració interior és obra dels escolapis Josep Franquesa i Miquel Altisent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es va inaugurar el 10 de maig de 1936, i fou beneïda per l’abat de Montserrat, Antoni Maria Marcet, actuant de mestre de cerimònies el pare Adalbert Maria Franquesa. Hi va assistir el cor<em> Scola Cantorum</em> de Terrassa. Va ser profanada i saquejada el 24 de juliol de 1936 i el seu propietari detingut i executat en una cuneta de la carretera. Després de la guerra es va reconstruir i Ricard Marlet la va decorar. El pare Gassó va pintar-hi sant Francesc de Paula, patró del fundador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p>	41.6078600,2.0178900	418166	4606705	2011	08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87549-goigs-a-la-mare-de-deu-de-montserrat-capella-badiamatadepera-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Autor lletra: Mn. Climent Forner; Autor de la música: Joan Casals; autor del dibuix: J. Torras Viver		98	62	4.4		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87553	Badia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/badia-1	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ACVOC AHT Diccionari Terrassenc, fitxa d’en Francesc de P. Badia i Tobella. Calvari d’una ciutat. Terrassa 1936-1939- Terrassa: Delegació Local d’”Hispania Martyr”. 1996. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere et alii (2013): <em>Francesc de Paula Badia i Tobella. Fons Personals. Codi de referència: CAT ACVOC AHT 13/28. 1877-1940, pp. 177-178</em>, dins Guia de Fons de l’Arxiu de Terrassa. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal de Vallès Occidental. Col·lecció Joan Arnella, núm. 6. Terrassa. Ajuntament de Terrassa i Arxiu Municipal. </span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Torre als quatre vents situada al sector meridional del Turó de Calderols. Forma part d’un conjunt de torres de la mateixa família, construïdes durant la urbanització del solar; una de les primeres urbanitzacions de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular formada per diversos cossos annexos. Consta de planta baixa i dos pisos, que s’adapten a la inclinació del terreny. La coberta és de teules àrabs i s’adapta a la composició de cada cos. El cos principal és rectangular i la coberta és a tres aigües. A la part sud-est s’hi afegeix un cos amb la coberta inclinada a la façana, on destaca una galeria, en el segon pis, composta per pilastres de maó i barana feta de maons plans col·locats en ziga-zaga. A aquest cos se li afegeix una tribuna coberta a tres aigües.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’entrada principal es troba a la façana de llevant i s’hi accedeix per unes escales que donen a un porxo. </span></span></span></span></span></p>	08120-152	Carrer de Francesc Badia, 1	<p><span><span><span><span><span>És la primera construcció del conjunt familiar d’una de les primeres urbanitzacions de Matadepera. La propietat del solar, que pertanyien a la finca de Can Prat, era del notari terrassenc Francesc de Paula Badia i Tobella (Olesa de Montserrat, 11 de ,arç de 1896 – Matadepera, 1936), assassinat a la carretera de Talamanca, el 24 de juliol de l’any 1936, en els primers dies de l’esclat de la Guerra Civil espanyola juntament amb set industrials terrassencs. El 20 d’octubre els protocols notarials que es conservaven al seu despatx es van cremar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Era president de la Schola Cantorum i membre del Patronat de la Fundació Soler i Palet, a més de dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya. Home profundament religiós, l’any 1930 promogué la reaparició del setmanari catòlic La Creuada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la seva esposa, Montserrat Tobella i Barrera, van tenir sis fills: Roser, Montserrat, Joaquim, Teresa, Josep Maria i Oriol.</span></span></span></span></span></p>	41.6076900,2.0177200	418152	4606686	1934	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87553-dsc7712.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87553-p1440847.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87553-dsc7709.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Marcel·lí Padró	El 28 de novembre de 2002 la família Badia traslladà el fons personal de Francesc de Paula Badia i Tobella al fons notarial de Terrassa, i l’altra part més de caire personal entrà a l’arxiu de Terrassa. Amb el fons s’ingressà bibliografia, de la qual una part s’incorporà a l’Arxiu Històric i la resta a la Biblioteca Central de Terrassa. Juntament amb aquest fons, la família va cedir la de l’avi matern de Francesc de Paula, el notari Francesc Tobella i Oliver, titular de la notaria i escrivania públiques d’Olesa de Montserrat d’on era originari.	98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87554	Capella de la Mare de Déu de Montserrat – Capella Badia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-capella-badia	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amics dels goigs (2011). Goigs de Ntra. Sra. De Montserrat. Capella Badia de Matadepera.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Capella d’una sola nau d’estil neo romànic dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. És de planta rectangular, de quaranta-cinc metres quadrats, amb un fals absis, sense arcuacions. La coberta és a dues aigües, de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud-est. El parament és de pedra vista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al vèrtex del carener amb la façana, s’alça una campanar de cadireta, fet de maons, amb coberta a dues aigües i coronada per una creu grega. Al dessota mateix hi ha una rosassa composta per vitralls de colors que a l’entrar la llum del sol il·lumina l’altar i la Mare de Déu de Montserrat. El portal és de punt rodó, realitzat amb pedra més o menys escairada, de petites dimensions. El portal és de doble fulla amb decoracions clavetejades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent, l’any 2011, s’hi afegí la sagristia. Està realitzada a partir d’una estructura de ferro corten, damunt una base de formigó, dissenyada per l’arquitecte de la família, Francesc Badia. És de planta poligonal i coberta plana. Es pot llegir, a la part frontal, “<em>Ubi caritas et amor deus ibi est</em>” (on hi ha caritat i amor, hi ha Déu). Les lletres estan fetes amb calat, a l’igual que el vitrall de la façana de ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, el presbiteri està profusament decorat amb l’escena de Francesc de Paula rebent la comunió del Sant Pare, envoltat d’un estol d’àngels celestials. </span></span></span></p>	08120-153	Carrer de Francesc Badia, 1	<p><span><span><span>La capella Badia està situada prop de la casa, imitant les antigues ermites romàniques. La seva construcció s’inicià un cop acabada la casa familiar. La va fer construir el notari Francesc de Paula Badia i Tobella i en la seva execució hi col·laboraren els pares escolapis Josep Franquesa i Miquel Altisent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S’inaugurà el 10 de maig de 1936. El mestre de cerimònia fou el pare Adalbert Maria Franquesa i presidí la inauguració l’abat montserratí Antoni Maria Marcet. El pare Miquel Altisent s’encarregà de la coral, l’Schola Cantorum de Terrassa de la qual el senyor Badia n’havia estat el president.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot just dos mesos i mig després, el 24 de juliol de 1936, gent de la F.A.I. es presentaren a la casa familiar, detingueren i s’emportaren al notari que en aquells moments estava dinant amb la seva família. Segons conta un dels seus fills, el senyor Oriol, li van preguntar si era catòlic, a la qual cosa respongué “si m’agafeu com a catòlic, us dic que ho sóc, amb tota l’ànima”. Hores després era assassinat a peu de la carretera de Talamanca, juntament amb set industrials de Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La mateixa tarda de l’assassinat es tornaren a presentar a la casa i profanaren la capella, saquejant i destruint tot el que van poder. Les imatges i els bancs els varen cremar al davant de la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop acabada la Guerra Civil, es reconstruí i s’obrí de nou al culte. Francesc Marlet s’encarregà de les pintures, realitzades al fresc, mentre que el pare montserratí Gassó pintà Sant Francesc de Paula, patró del fundador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels calzes que es conserven a la capella és una donació del cardenal Schuster. L’any 1946 l’abat Gregori M. Sunyol consagrà l’altar. I l’any 1960, gràcies a la intercessió del cardenal Anselm Maria. Albareda, s’hi traslladaren les restes del notari Badia i uns anys després les de la seva esposa, Montserrat Tobella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu dels setanta cinc anys d’existència de la capella Climent Fornaer, sacerdot i poeta, va escriure els goigs a lloança de la Mare de Déu de Montserrat; la melodia de la mà del músic Joan Casals amb il·lustracions de l’artista J. Torras Viver. </span></span></span></p> <p><span><span><span>I coincidint amb la celebració, l’any 2011 s’inaugurà la sagristia, construïda pel nét del fundador, l’arquitecte Francesc Badia.</span></span></span></p>	41.6078700,2.0178900	418166	4606706	1936	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87554-dsc7713.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87554-dsc7716.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87554-dsc7718.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Marcel•lí Padró (arquitecte); Josep Vall i Pi (paleta); Ricard Marlet i el pare Gassó (pintors).	Les pintures, les imatges i el mobiliari van patir vandalisme als pocs mesos de la seva inauguració i després de la Guerra Civil es va restaurar el que es va poder.	98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87555	Jaciment de Can Prat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-prat	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES, Ramon (2020). <em>Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac</em>. Autoedició.</span></span></span></p>	XVIII-XIX	Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció.	<p><span><span><span><span><span>A la fitxa del catàleg (2009), es destaca dins aquesta àrea dos forns de calç del Busquetó, la pedrera de Can Prat o de l’Angelet i dos forns de calç del torrent dels Abeuradors. Aquest torrent dels Abeuradors es coneix principalment, en aquest tram, com a torrent del Salt. Fora dels límits que marca la zona de la fitxa, hi ha un altre forn de calç, conegut per Suades (2016) com a forn del torrent del Salt.</span></span></span></span></span></p>	08120-154	Torrent del Salt, entre el turó de Calderols i el turó del Pujol		41.6121800,2.0224900	418555	4607180		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87555-p1440888.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87555-p1440889.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87555-p1440940.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En aquest Mapa els forns de calç referenciats s’han documentat amb el nom de Forns 1, 2 i 3 del torrent del salt o dels Abeuradors i Forns 1 i 2 del Busquetó. Fora d’aquests elements, mentre no se’n documenti cap altre, no sembla que la zona tingui gaires expectatives arqueològiques.A més, la seva ubicació en el plànol és errònia.	98\|94	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87556	Can Solà del Pla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-del-pla	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1985). Masos i Pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO, Antonio (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997). </span></span><em><span lang='ES'><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span lang='ES'><span>. Ajuntament de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em><span><span>Matadepera. Patrimoni cultural</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XXI	Ha patit transformacions per adaptar-se a les necessitats dels usos actuals.	<p><span><span><span><span><span>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. El carener no està centrat i el cos de la dreta s’allarga en relació a la meitat esquerra. El parament és majoritàriament arrebossat, gairebé escardejat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se li han afegit alguns cossos al seu voltant que dificulten entreveure l’estructura antiga de la masia. Al pati també hi ha tres pedres de molí adequades coma font ornamental.</span></span></span></span></span></p>	08120-155	Carrer de Can Solà del Pla, 7	<p><span><span><span><span><span>Diversos autors consideren com a denominació antiga d’aquesta masia la de Mas Pla, de la que en trobem referències en documents de l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt, datats al segle XIV: “Acte en el qual fra Pere, abat de Sant Llorenç del Munt, de consell del seu convent, dedueix i relleva Bn. Garriga de l’agrer de tasca i delme a què és obligat l’honor que té en la parròquia de Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit Asclaperol. Termena a sol ixent amb l’aragall. A migjorn, amb la Coma de Mur i part amb la tinença del Mas de Torre. A ponent amb l’honor del mas del Plano i part amb tinença del mas Triador (...) núm 74” (Ferrando, 1987).</span></span></span></span></span></p> <p>En els Processos de Batllia conservats a l'Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès, consta una concessió d'obres establerta el 13 de gener de 1683 a Maria BArata i Castell, vídua, i al seu fill Josep Barata per construir de nou la casa del mas Solà del Pla, de Matadepera, per valor de 550 lliures, per no poder reparar la masia vella per tenir fonaments dèbils. </p>	41.6149600,2.0131100	417777	4607497		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87556-dsc7817.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87556-dsc7819.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87556-p1440825.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87556-p1450080.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Destaca un rellotge de sol de tarda a la façana i un pou a la banda meridional. També una gran alzina.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87557	Tortell de Sant Sebastià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tortell-de-sant-sebastia		XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>El tortell de Sant Sebastià és un producte de rebosteria típic de Matadepera que es fa tot l’any, però pren especial importància duran les festes de Sant Sebastià (gener). És un tortell rodó, amb forat al mig farcit de massapà.</span></span></span></span></span></p>	08120-156	Matadepera		41.5994900,2.0270500	418919	4605767		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87557-p1450061.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87557-p1450051.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per les festes de Sant Sebastià, la Germandat obsequia amb un tortell als seus socis i sòcies. Pels celíacs se’n preparen sense gluten.	98	60	4.2		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87558	Turó de Calderols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-calderols	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p>	XIII-XX	El turó està sotmès a una gran pressió urbanística. Alguns elements localitzats com el forn de Calderols s’ha restaurat i està museïtzat.	<p><span><span><span>El turó de Calderols, està situat al sud del municipi, entre dos torrents importants, el del Salt a l'est, i el de la Font de Querol a l’oest. Està fortament urbanitzat fins gairebé al capdamunt, on queda coronat per una antena de telefonia mòbil. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, els marges de pedra seca, testimoni de l’antic conreu de vinya són gairebé inexistents. Se n’han observat algunes restes escadusseres a proximitat del jaciment de l’antic mas Calderols, aquest situat al vessant hidrogràfic dret de la torrentera del mas Calderols que limita el turó pel seu costat nord i desaigua a la Riera de les Arenes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sector nord del turó, en el carrer del Forn, s’hi ha localitzat dos jaciments; per una banda, un forn d’obra (Forn de Calderols) i les restes muraries del que podria ser el Mas Calderols, ambdós escapçats per les màquines durant l’obertura del carrer amb motiu de la urbanització del turó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sector de llevant, delimitat pel torrent del Salt, hi ha les restes d’un antiga pedrera d’extracció de roca calcària que feia funcionar varis forns de calç. Es coneix amb el nom de pedrera de l’Angelet. També s’hi conserva, a mà esquerra, la barraca dels picapedrers; està excavada a la roca, com si es tractés d’una cova de sauló. Malgrat es conserva encara dempeus, la porta, de fusta està malmesa. Les arrels de la vegetació que creix al seu voltant estan malmetent l’estructura en general.</span></span></span></p>	08120-157	Turó de Calderols	<p><span><span><span><span><span>Segons consta en els estudis que han realitzat varis autors a partir dels pergamins que s’han preservat fins a data actual, Calderols seria un mas rònec que ja al segle XVI hauria format part del patrimoni aconseguit pels propietaris de Can Solà de la Font, posteriorment anomenada Can Solà del Racó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ (1981) ESMENTA QUE EL’ANY 1390 Fra Joan, Abat del Monestir de Sant Llorenç del Munt estableix a Jaume Solà del mas Font, de la parròquia de Sant Joan de Matadepera, el mas Calderols. El mateix autor el situa a proximitat de Can Solà del Racó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’estudi que CANYAMERES (2001) fa de Can Solà del Racó, un dels masos més importants de Matadepera, esmenta que quan Pere Solà de la Font testa (el dia 16 d’abril de 1526), el patrimoni familiar s’havia engrossit. De tal manera que, a més del mas de la Font, també englobava el mas Riera, que havia fet reconstruir i varis masos llavors enrunats, Vilanova, Castanyet, Dalmau, Querol, Gener, Garriga, Torra, Codonyer, Marçans i Calderols. En el testament es disposa que a la seva mort, en Joan, el fill gran, com hereu hauria d’escollir una part i repartir-ne l’altra part amb en Narcís, (segon, germanastre) i sinó, amb en Jaume (altre germanastre).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Solà i Torrella, l’hereu es queda amb el mas principal, el mas Marçans, un apart del mas Vilanova i algunes peces disperses agregades des d’antic. Mentre que la resta aniria per Narcís. Terres conegudes com a Can Solà del Pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per ara, el forn no s’ha pogut associar a una propietat concreta que per proximitat podria pertànyer al mas rònec de Calderols (sense excavar), o Can Solà del Pla. </span></span></span></span></span></p>	41.6099800,2.0189400	418256	4606939		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87558-p1440782.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87558-p1440845.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Del sector de llevant del turó, pels voltants de la Pedrera de l’Angelet, és on cada any s’escull i es talla el pi de Sant Sebastià. Aquest sector no es contempla en la protecció del turó de Calderols.	94\|98\|85	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87559	Pedrera de l’Angelet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-langelet	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Terrassa. Editorial Égara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p>	XX	Pedrera en desús.El turó està sotmès a una gran pressió urbanística. Al costat esquerre mateix de la pedrera hi ha varies edificacions, així com al capdamunt, fora de la franja de protecció.	<p><span><span><span>La pedrera de l’Angelet coneguda també com la pedrera de Can Prat, està situada al sector de llevant del turó de Calderols, delimitada pel torrent del Salt. S’hi accedeix fàcilment un cop arribats al final del carrer de de Gaietà Vallès. Només entrar per la pista forestal, l’antiga explotació queda situada a mà esquerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una explotació a cel obert d’extracció de pedra calcària bàsicament emprada en la construcció de calç. Actualment en desús, l’accés està barrat per una cadena i més endavant per un barri, coincidint amb la zona més perillosa per possibles despreniments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop passada la cadena, a mà esquerra mateix, entre mig de bardisses s’observa una portella de fusta força malmesa per la intempèrie. L’obertura mesura 1’50 m d’alçada per 1 metre d’amplada. És la barraca dels picapedrers. Més aviat, es tracta d’una cova excavada a la roca emprada per a guardar-hi les eines i l’àpat i probablement per resguardar-s’hi de la pluja. La façana, actualment dissimulada per l’heura, està paredada amb totxo. Una biga de de formigó fa funció de llinda, amb un rengle de totxanes al damunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior presenta una planta irregular de 5 metres de fondària per 2’40 metres d’amplada màxima. Tant les parets com el sostre presenten les traces de la piqueta o l’escoda.</span></span></span></p>	08120-158	Bosc de la Pedrera de l’Angelet, al final del carrer de Gaietà Vallès (Can Prat).		41.6102500,2.0210700	418434	4606967		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87559-dsc7725.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87559-p1440878.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87559-p1440882.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87559-p1440883.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada			2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Cada any, en el bosc immediat als voltants de la Pedrera de l’Angelet, és on s’escull i es talla el pi de Sant Sebastià. La Germandat de Sant Sebastià organitza un sopar de germanor al voltant d’una o varies fogueres, on s’hi cremen les branques que s’han anat traient al pi que haurà de servir pel concurs de grimpada. El llançament de tres coets dona l’inici als presents per carregar el pi a les espatlles i baixar-lo fins a la plaça de Cal Baldiró al mig del poble. Els homes, i actualment també les dones baixen pels següents carrers: Gaietà Vallès, Sant Miquel, Jaume Español, Plaça de Sant Jordi, Sant Llorenç, Sant Joan, Ctra. De Terrassa, Sant Isidre i Plaça de Cal Baldiró.	98	49	1.5		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87561	Forn de calç 1 del Torrent del Salt o dels Abeuradors	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-del-torrent-del-salt-o-dels-abeuradors	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	La vegetació l’està malmetent. Al seu interior hi ha deixalles varies.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un marge a mà dreta del torrent. </span></span>Un cop arribats al final del carrer de de Gaietà Vallès, entrar per la pista forestal que transcorre pel vessant dret del Torrent del Salt, anomenat també dels Abeuradors. Travessa el bosc de l’Angelet després de deixar enrere una pedrera de roca calcària. Tres cents metres més endavant, després d’un canvi de rasant, a mà dreta hi ha una petita esplanada amb unes tanques de protecció que protegeixen als excursionistes de caure al seu interior; </span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn <span><span>se situa al dessota mateix. L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (mesura 5’5 m de diàmetre i 5 m d’alçada). Presenta el característic bombament central sense restes de rubefacció a les parets i sense coronament de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, que mesura 3 m d’alçada (conservada), està actualment coberta per heura i bardissa i no presenta contraforts murats, o en tot cas no són visibles i estan recoberts per la terra del mateix marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al sud. No està obrada i presenta un eixamplament resultat de petits despreniments degut a la manca de manteniment. No té passadís d’accés. Tant l’alçada com l’amplada actual mesuren 1’50 metres.</span></span></span></span></span></p>	08120-159	Torrent del Salt	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6123100,2.0215100	418473	4607195		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87561-dsc7730.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87561-dsc7732.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87561-dsc7734.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87561-dsc7740.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació però sí una tanqueta de protecció a nivell de la corona. És un element patrimonial molt interessant ja que es preserva el descarregador i amb una important plaça de maniobra. A mà dreta mateix formant part del mateix conjunt hi ha un segon forn, de dimensions més reduïdes.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
86361	Carrer de Sant Isidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-isidre-1	<p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, MANUEL (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868). Parròquia de Sant Joan de Matadepera. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p>	XVIII-XIX	Les transformacions sofertes durant el segle XX ha malmès la tipologia pròpia d’aquest carrer. Caldria implementar mesures correctores que millorarien el paisatge urbà.	<p><span><span><span>Es tracta d’un dels primers carrers del poble, que fins ben entrat el segle XX, era bàsicament rural i de poblament dispers. De la ruralitat i la pagesia pren el nom aquest carrer dedicat a Sant Isidre, un dels patrons dels pagesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part de ponent queda delimitat pel carrer de Josep Porcar i per llevant amb la Plaça de Cal Baldiró, que abans de ser una plaça hi havia una bassa veïnal que comunicava els tres carrers inicials de Matadepera: Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les construccions tipològicament característiques d’aquest carrer, format entre els segles XVIII i XIX, comparteixen mitgera i consten de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Tenen una amplada d’un o dos cossos. Presenten elements comuns característics de les tasques agrícoles dels seus propietaris: una entrada àmplia, forn de pa, trull i un hort al darrera. A partir de la segona meitat del segle XIX s’hi fan modificacions, guanyen profunditat i alçada, se substitueix la finestra de la planta pis per un balcó; la finestra de la planta baixa s’allarga i s’hi pot afegir una reixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les modificacions fetes durant el segle XX no han respectat la unitat tipològica dels primers habitatges, ni tampoc l’ús de material apropiat.</span></span></span></p>	08120-16	Carrer de Sant Isidre	<p><span><span><span>Es forma de les parcel·lacions que Josep Pratginestós realitza l’any 1786. La seva propietat limita amb la de Pi de la Serra de Can Vinyers i per aquest motiu planifica que quedin “8 pams (1,55m) a la part de davant perquè quan en Pi de la Serra decideixi fer el mateix quedi un carrer de 3,10 m d’amplada”. D’aquesta manera es forma la part septentrional del carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1843 és Domènech Pi de la Serra qui inicia un seguit d’establiments similars que configuraran la part meridional del carrer, quedant l’amplada fixada en 3,10 metres tal i com havia previst Josep Pratginestós.</span></span></span></p>	41.5988600,2.0260500	418835	4605698		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-p1430184.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6341.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6359.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6352.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Destaquen les cases dels números 22 i 24 (Trull de Cal Motxu).	119\|98	46	1.2	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87563	Forn de calç 2 del Torrent del Salt o dels Abeuradors.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-torrent-del-salt-o-dels-abeuradors	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Boca colgada i danys patits per la vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un marge a mà dreta del torrent. </span></span>Un cop arribats al final del carrer de de Gaietà Vallès, entrar per la pista forestal que transcorre pel vessant dret del Torrent del Salt, anomenat també dels Abeuradors. Travessa el bosc de l’Angelet després de deixar enrere una pedrera de roca calcària. Tres cents metres més endavant, després d’un canvi de rasant, a mà dreta hi ha una petita esplanada amb unes tanques de protecció de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn <span><span>se situa al dessota mateix. L’olla està excavada en el marge, i és de planta circular , sense bombament central (mesura 3’5 m de diàmetre i 5 m d’alçada). La vegetació impedeix observar si conserva coronament de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, que mesura 3 m d’alçada (conservada), està actualment coberta per heura i bardissa i no presenta contraforts murats, o en tot cas no són visibles i estan recoberts per la terra del mateix marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al sud. No està obrada i gairebé està colgada per la mateixa terra i fullaraca que va caient del mateix marge. No té passadís d’accés. </span></span></span></span></span></p>	08120-160	Torrent del Salt	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6123200,2.0215800	418479	4607196		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87563-dsc7739.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87563-dsc7737.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87563-dsc7742.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació però sí una tanqueta de protecció a nivell de la corona. És un element patrimonial molt interessant ja que es preserva el descarregador i amb una important plaça de maniobra. A mà esquerra mateix formant part del mateix conjunt hi ha un segon forn, més gran.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87614	Forn de calç 1 del Busquetó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-del-busqueto	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, X. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Té una tanca de protecció a la part superior de la corona, però la gran quantitat de vegetació l’està malmetent. Grafits a les parets i deixalles a l’interior.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a peu de torrent, al vessant hidrogràfic esquerre del Torrent del Salt. El seu accés es fa des del carrer de Sant Pere. Arribats al final de l’asfaltat del carrer, en direcció nord, entrar pel llit mateix del torrent. Uns metres més amunt, coincidint amb les darreres torres construïdes a banda i banda d’aquest, a mà dreta s’observa una estructura paredada. Es tracta del primer de dos forns que es troben un a tocar de l’altra, compartint façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura realitzada amb pedra calcària disposada més o menys regularment, mesura gairebé quatre metres d’alçada per més de sis metres d’amplada de façana. La boca d’accés a la cambra de combustió està orientada a ponent. Presenta una volta rebaixada, realitzada amb varis rengles de pedra, disposada a plec de sardinell, que se sustenta sobre un sòcol, també de pedra, collat amb morter de calç. Presenta la característica forma de ventall, amb un passadís d’accés que mesura 3’80 metres de llargària per 1’60 m d’alçada. La boca exterior mesura 2’10 m d’amplada mentre que la boca interior, fa 1’10 m. Per aquest costat s’observen un parell de fileres de maons reforçant la volta, posats a posteriori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’olla, excavada en el marge, i reforçada tota ella amb pedra, és de planta circular. Mesura 4’5 metres de diàmetre per gairebé 7 metres d’alçada. Una excavació permetria confirmar que probablement al dessota mateix conserva el pedrís a tot el seu perímetre. Les parets interiors presenten restes de rubefacció i una gran part, està vitrificada amb tonalitats blanques i verdes, de gran bellesa. Conserva el coronament superior format per varies fileres de pedra.</span></span></span></p>	08120-161	Torrent del Salt	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6089100,2.0229500	418589	4606816		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87614-dsc7784.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87614-dsc7761.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87614-dsc7767.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87614-dsc7778.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació però sí que s’ha col·locat una tanca de fusta per a protegir la part superior de la corona. És un element patrimonial molt interessant. A mà esquerra mateix formant part del mateix conjunt hi ha un segon forn, en part ensorrat.La pedrera a cel obert d’extracció de roca calcària per a la transformació de calç, està situada a tocar del carregador, mig emboscada.	98\|94	47	1.3	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87615	Forn de calç 2 del Busquetó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-busqueto	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, X. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	L'accés, la boca i la façana estan ensorrats.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a peu de torrent, al vessant hidrogràfic esquerre del Torrent del Salt. El seu accés es fa des del carrer de Sant Pere. Arribats al final de l’asfaltat del carrer, en direcció nord, entrar pel llit mateix del torrent. Uns metres més amunt, coincidint amb les darreres torres construïdes a banda i banda d’aquest, a mà dreta s’observa una estructura paredada. Es tracta del segon de dos forns que es troben un a tocar de l’altra, compartint façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una part de la façana, realitzada amb pedra calcària està enfonsada. La boca d’accés a la cambra de combustió orientada a ponent ja no es conserva provocat pel mateix enderroc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el marge i és de planta circular. Mesura 4’5 metres aproximadament de diàmetre per 3 metres d’alçada conservada. Les parets visibles interiors presenten petites restes de rubefacció Conserva una part del coronament superior format per varies fileres de pedra.</span></span></span></span></span></p>	08120-162	Torrent del Salt	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6089600,2.0229500	418589	4606822		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87615-dsc7782.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87615-dsc7771.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87615-p1440955.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87615-dsc7773.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació però sí que s’ha col·locat una tanca de fusta per a protegir la part superior de la corona. A mà dreta mateix formant part del mateix conjunt hi ha un segon forn, de grans dimensions amb vitrificats al seu interior.La pedrera a cel obert d’extracció de roca calcària per a la transformació de calç, està situada a la zona del carregador, mig dissimulada per la vegetació.	98\|94	47	1.3	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87616	Forn de calç 1 del carrer de la Pedrera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-del-carrer-de-la-pedrera	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	La vegetació l’està malmetent. Al seu interior hi creix una alzina. En moment de la seva documentació es va haver de desbrossar el seu interior i perímetre, ja que quedava amagat per la vegetació. Corre perill de destrucció per l'edificabilitat del sòl.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el marge, entre els carrers de Marc Comerma i el carrer de la Pedrera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu accés es pot fer de dues maneres. Entrant per aquest darrer, un cop s’acaba l’asfalt, a mà dreta, en el marge hi ha el que sembla un camí obert per una excavadora (que coincideix en part amb l’antic carregador). Accedint-hi des d’aquí s’ha d’anar guaitant al costat esquerra perquè ben aviat es veu la part superior de l’olla. Si l’accés es fa pel carrer de la Pedrera, un cop s’acaba l’asfalt, una dotzena de metres més endavant, a mà dreta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (mesura 4 m de diàmetre i 3 m d’alçada actual). No s’observen restes de rubefacció a les parets i no conserva el coronament de pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una part de la façana s’ha enfonsat, i la boca o no es conserva o està colgada per la terra del propi marge. No s’observen restes de cap passadís d’accés. No presenta contraforts murats. </span></span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina estava orientada al sud-oest. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. A mà esquerra mateix formant part del mateix conjunt hi ha un segon forn.</span></span></span></p>	08120-163	Carrer de la Pedrera, s/n	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6090400,2.0166400	418063	4606837		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87616-dsc7809.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87616-dsc7811.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87616-dsc7814.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest conjunt s’ha pogut localitzar gràcies al senyor Oriol Badia.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87617	Forn de calç 2 del carrer de la Pedrera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-carrer-de-la-pedrera	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Al seu damunt s’hi ha desplomat un pi de grans dimensions que impedeix el seu accés. S’observen branques tallades que s’han col•locat a tot el seu perímetre i la vegetació l’està engolint.Corre perill de destrucció per l’edificabilitat del sòl.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el marge, per dessota el carregador, entre els carrers de Marc Comerma i el carrer de la Pedrera. El seu accés s’ha de fer pel carrer de la Pedrera. Un cop s’acaba l’asfalt, una dotzena de metres més endavant, a mà dreta, s’observa un pi mort i tota la brancada tallada al seu voltant. Al dessota es localitza el forn, que sembla conservar-se en bon estat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (d’uns 4 metres de diàmetre). La brancada impedeix aproximar-se per mesurar-ne l’alçada interior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al sud-oest i sembla que hi podria haver un passadís d’accés però és totalment inaccessible. </span></span></span></span></span></p>	08120-164	Carrer de la Pedrera, s/n	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6093100,2.0164200	418045	4606867		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87617-p1450073.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87617-p1450072.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87617-p1450069.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. Tot just una desena de metres a mà dreta mateix formant part del mateix conjunt hi ha un segon forn i a l’altre banda del camí o carrer, a tocar del torrent de la Font de Querol hi ha una pedrera a cel obert d’obtenció de pedra calcària, en desús (ben visible a l’ortofoto consultable a l’Institut Geogràfic i Geològic de Catalunya de l’any 1956) a la qual s’hi accedia per l’interior de la Riera de les Arenes i entrant a mà dreta pel Torrent de la Font de Querol.Aquest conjunt s’ha pogut localitzar gràcies al senyor Oriol Badia.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87618	Rellotge de sol de Can Solà del Pla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sola-del-pla	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p>FERRANDO, Antonio. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p> </p>	XX	Al damunt del gnòmon i de la sanefa de cordó superior del quadrant hi ha restes de morter.	<p><span><span><span>Rellotge de sol situat per dessota mateix del carener de la façana orientada al sud-oest de Can Solà del Pla. Es tracta d’un plafó de rajols ceràmics policromats obrats a La Bisbal (L’Empordà). Les rajoles estan col·locades en sèries de 6 x 7, i emmarcades per una sanefa de cordó molt prima de color verd. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El dibuix representa un paisatge bucòlic d’un pastor tocant el flabiol. Està assegut al terra, amb l’esquena recolzada en un arbre. Va vestit tradicionalment, amb la barretina, la samarra, el pantaló de vellut amb els escalfadors de borreguet per damunt i les espardenyes de color negre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior, ben centrat, l’astre solar, antropomorf (visatge de dona somrient). Per sobre d’ell, la data de 1310 que correspon a la primera data localitzada a l’Speculum de Sant Llorenç del Munt, on es parla d’aquest mas. A cada escaire superior uns núvols de color blau. Els seus raigs solars s’irradien en forma de línies horàries fins arribar a una filigrana daurada i verda. Aquesta té forma de semicercle. Al seu interior s’hi ha dibuixat les hores, representades per xifres romanes que van de les VI del matí a les XIX del vespre. Al dessota de cada hora, hi ha un cercle de color groc. A excepció del que es correspon amb les VI del matí les XIX de la tarda, on el groc es manté uniform, als altres cercles s’hi ha dibuixat els dotze signes del zodíac. Al dessota de les arrels del pi situat a la dreta hi ha les inicials “CD” entrellaçades, la signatura “Diaz -Costa” i el lloc de procedència dels rajols ceràmics “La Bisbal”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gnòmon és de vareta, situat al bell mig de la cara de l’astre, per sobre mateix del nas (coincidint amb la junta de quatre rajols que representen la cara antropomorfa. </span></span></span></p>	08120-165	Carrer de Can Solà del Pla, 7	<p><span><span><span><span><span>Diversos autors consideren com a denominació antiga d’aquesta masia la de Mas Pla, de la que en trobem referències en documents de l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt, datats al segle XIV: “Acte en el qual fra Pere, abat de Sant Llorenç del Munt, de consell del seu convent, dedueix i relleva Bn. Garriga de l’agrer de tasca i delme a què és obligat l’honor que té en la parròquia de Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit Asclaperol. Termena a sol ixent amb l’aragall. A migjorn, amb la Coma de Mur i part amb la tinença del Mas de Torre. A ponent amb l’honor del mas del Plano i part amb tinença del mas Triador (...) núm 74” (Ferrando, 1987).</span></span></span></span></span></p>	41.6149100,2.0130700	417773	4607492		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87618-p1450077.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87618-p1450078-arrranjat.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Eusebi Díaz-Costa (1908-1964).	Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 1270.Eusebi Díaz-Costa es convertí en una peça clau de la ceràmica de La Bisbal. L’any 1943 fou el fundador i promotor de la primera manufactura de ceràmica decorativa bisbalenca dedicada a la producció a l’engròs. Introduirà nous colors a la paleta tradicional i reflexos metàl·lics, que el portaran al reconeixement internacional. Malauradament mor prematurament l’any 1964 amb cinquanta sis anys. L’any 1991 el taller familiar tanca definitivament. La seva família va donar una part de la seva obra al Terracotta Museu de La Bisbal, que conservarà en el seu fons més d’un miler de peces seleccionades.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87619	Alzina de Can Solà del Pla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sola-del-pla	<p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). <em>Los Arboles</em>. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> <p> </p>			<p><span><span><span><span><span>Exemplar del gènere Quercus ilex subsp. ilex, situat al davant de la façana principal de la casa que des de fa anys està transformada en restaurant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan s’accedeix a la casa, l’arbre destaca per la seva imponent capçada. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques om l’arítjol o l’heura. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>’ha posat en valor, col·locant grava petita vermella al sòl que fa destacar la verdor de les fulles, una circumferència de llambordes perfectament col·locades amb travesses a la part exterior disposades verticalment com si es tractés d’un astre solar. A l’interior d’aquesta circumferència, es dreça l’alzina, envoltada en tot el seu perímetre per un banc de fusta amb respatller i un parell de llums per il·luminar la capçada quan és fosc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mesura uns 18 metres d’alçada total per 20 metres d’amplada de capçada. El tronc és rectilini, de manera que tant el volt de soca com el volt de canó (mida presa a 1’30 metres d’alçada) és d’aproximadament 4 metres. Des de ran de terra fins a la creu mesura 4’5 metres d’alçada. L’escorça és forca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen varies branques potents, de més de 2 metres de diàmetre a la seva base, que es van bifurcant formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L’anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més verdes. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L’alzina floreix als mesos d’abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</span></span></span></span></span></p>	08120-166	Carrer de Can Solà del Pla, 7	<p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.6149200,2.0126800	417741	4607493		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87619-dsc7823.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87619-dsc7822.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es tracta d’un espècimen autòcton de la zona, i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l’alzina s’ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d’aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d’aixa, fuster...). De l’escorça se n’obtenen tanins que serveixen per l’adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs.		2151	5.2		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87620	Goig en lloança del gloriós cavaller i màrtir Sant Sebastià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-del-glorios-cavaller-i-martir-sant-sebastia		XX	Vigent	<p>Goigs a llaor de Sant Sebastià que es canten a la parròquia de Sant joan de mtadepera, ja que és el co patró de dita parròquia. <span><span><span><span><span>A l’encapçalament es llegeix: <span>Goigs en lloança del gloriós cavaller i màrtir / Sant Sebastià / advocat contra pestilència i tot mal contagiós. / que es venera a l’antiga església de / sant joan de matadepera. I diuen així:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(primera columna) Màrtir sant molt singular, / supliquem vostra potència: / vulgueu a Jesús pregar / que ens guardi de pestilència. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostra mare és de Milà, / vostre pare, de Narbona; / en la cort, Dioclecià / per capità us corona, / però vós, per Déu amar, / deixeu eixa dependència: vulgueu... //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Passàreu cruels turments, / en els quals, segons s’ha vist / convertíreu molta gent / a la fe de Jesucrist; / per ço us ve a suplicar / aquest poble, per clemència: / vulgueu... //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un pal el mal pretor / us féu assagetejar. / ¡Qui podrà pensar el dolor / què vàreu en ell passar ! / Allí vàreu demostrar / la vostra gran paciència: / vulgueu... //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(segona columna) A un pal assagetat / una vegada partíreu, / i després, del tot curat, / a cruels assots moríreu; / de dos martiris passar / sols us donen evidència: / vulgueu...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ou Jesús el vostre plant, / i farà segons voleu; / puix qaue humil ve reclamant / a grans crits el poble seu; / si el veieu sovint plorar / davant de vostra presència: vulgueu...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tan gran patró com tenim / tan apropiat com vós, / no mireu el nostre crim; deu-nos remei piadós / d’aquell mal que vol matar / grans i xics sens diferència: vulgueu... //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gloriós sant Cavaller, / ixca de vós tal virtut; / puix teniu aqueix poder, / conserveu-nos la salut, / </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(tercera columna) lo qual Déu concedirà / per costum de sa clemència: vulgueu... //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El ver Déu us té promès, / puix per ell vàreu patir, / que el devot no sia pres / d’eix mal, ans puga guarir; / i ja que al fi ve a implorar / vostre favor i assistència: vulgueu...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Us aclamen per Patró / singular advocat; / guardeu tot aqueix veïnat / amb vostra alta intercessió; / feu que ens puguem preservar / de tal mal i tal dolència : / vulgueu... //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TORNADA //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Verge Maria sens par / i Mare per excel·lència: / vostre Fill vulgueu pregar / que ens guardi de pestilència. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/ Oh màrtir Sant Sebastià, vulgueu pregar per nosaltres. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R/ I feu-nos dignes de merèixer les promeses de Crist //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PREGUEM //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Omnipotent Déu, us demanem enfervorits que ens concediu als que celebrem el natalici del màrtir, vostre gloriós / Sebastià, que per la seva intercessió visquem amb l’amor del vostre sant nom. R / Així sigui //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Boisos d’en Ricard Marlet – Matadepera, 2004 – Germandat de Sant Sebastià //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Esemplar núm. 0689//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ELECË, arts gràfiques.</span></span></span></span></span></p>	08120-167	Carrer de Sant Joan, núm. 42	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span><br /> <span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període</span></span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.5991900,2.0280200	418999	4605732		08120	Matadepera	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ricard Marlet (boixos). Germandat de Sant Sebastià.	Edició numerada (0689), imprès per ELECÉ, arts gràfiques en paper a tres tintes, editat l’any 2004 per la Germandat de Sant Sebastià en motiu de la seva celebració. Text distribuït en tres columnes. Presenta una caixa amb orla tipogràfica realitzada amb boixos de Ricard Marlet. Es desconeix l’autor de la lletra.		62	4.4		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87621	Forn de calç 3 del Torrent del Salt o dels Abeuradors	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-3-del-torrent-del-salt-o-dels-abeuradors	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Al davant de la boca mateix hi ha la soca d’un arbre. Corona envoltada de vegetació arbòria i arbustiva que el van malmetent.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al peu del Camí dels Monjos, a la part inferior de migdia de la carena que porta el seu nom. L’accés es pot fer a partir del carrer de Gaietà Vallès resseguint la pista forestal que transcorre en direcció nord, </span></span>pel vessant dret del torrent del Salt, anomenat també dels Abeuradors. Travessa el bosc de l’Angelet fins a trobar una bifurcació coneguda amb el nom de Camí dels Monjos. Deixar la pista de l’esquerra i girar a mà dreta en direcció al torrent del Salt bon centenar de metres. Avançar fins a la cruïlla, i resseguir el marge esquerre fins trobar un corriol que s’eixampla en qüestió de pocs metres, coincidint amb la plaça de maniobra del forn. Aquest queda a mà dreta mateix, en el vessant hidrogràfic esquerre del Torrent del Salt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn doble, reaprofitat. El més antic, del qual només se’n conserva parcialment la part posterior, és el que està situat al davant, amb la boca de la fogaina, actualment desapareguda, però que estava orientada al nord-est. A la paret dreta, s’observen restes de rubefacció i a la zona ennegrida es poden identificar les empremtes deixades per l’escoda o el pic en el moment de la seva construcció. El seu diàmetre aproximat era d’uns tres metres. L’alçada conservada actualment és de 2’70 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon forn, està construït aprofitant la paret posterior del primer. En ell s’hi va practicar una obertura amb passadís d’accés i es va excavar l’olla. El forn és de planta circular, sense bombament central (mesura 3 metres de diàmetre per una alçada de 5 metres). Una excavació permetria confirmar que probablement al dessota mateix es conserva el pedrís a tot el seu perímetre. Les parets interiors estan gairebé vitrificades amb tonalitats blanques i verdes, de gran bellesa. Conserva el coronament superior format per varies fileres de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al nord-oest. Està en un excel·lent estat de conservació. Presenta una volta rebaixada realitzada amb varis rengles de pedra disposada a plec de sardinell, sustentada sobre un sòcol també de pedra lligat amb morter de calç. El passadís d’accés mesura 1’90 metres de llargària per una alçada d’1’45 metres. La boca exterior mesura 1’50 m d’amplada mentre que l’interior fa 1 metre. </span></span></span></p>	08120-168	Camí dels Monjos - Torrent del Salt.	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6142900,2.0244300	418719	4607412		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87621-dsc7758.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87621-dsc7756.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87621-dsc7751.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87621-p1440935.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica però sembla que s’hagi efectuat algun tipus de consolidació estructural a nivell de la boca exterior de la fogaina.. És un element patrimonial molt interessant ja que es preserva el descarregador i amb una important plaça de maniobra. A mà esquerra mateix formant part del mateix conjunt hi ha un segon forn, més gran.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87641	Camí moliner ; Camí del molí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-moliner-cami-del-moli	<p><span><span><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Terrassa: editorial Egara.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XX	En alguns trams s’ha perdut o s’hi ha construït modificant el possible traçat original.	<p><span><span><span><span><span>El camí moliner o del molí és el camí que les masies de pagès de Matadepera utilitzaven per portar el gra a moldre al molí de Sant Feliu del racó, dins el terme municipal de Castellar del Vallès. Aquest molí era propietat de La Barata i utilitzava les aigües del riu Ripoll per moure les moles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’ha conservat el topònim i alguns trams que Miquel Ballbé (1988) utilitza per reproduir l’itinerari. Ens diu que “tot ens fa creure que el camí moliner començava a l’alçada de la casa de la barata enllaçant amb el Camí Ral, baixava per la riera de les Arenes passant pel camp del Gabí per anar del camp del camí (el camí moliner) a can Robert. D’aquesta casa de pagès, costejava el Pla d’en Pere Barata i travessava per sobre de can Marcet (avui Restaurant de Cavall Bernat) i per la font de Querol, entre l’esmentada masia i el turó de Cavall Bernat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del Cavall Bernat passa a través de la muntanya per sobre Can Torras i va a parar al Coll de Grua. Segueix la carena per sobre el Girbau i baixa a la serra de Sant Feliu del Racó, però abans passa per l’Hostal del Cim on el camí es bifurca en direcció al mas Oliet. Al costat d’aquesta antiga casa, després de travessar la carretera, hi ha el punt final del camí: allà es troba el molí d’en Barata”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Afegeix que des de totes les cases de pagès de Matadepera s’arribava a aquest camí per tal de poder guanyar la riba del Ripoll amb el gra traslladat a bast.</span></span></span></span></span></p>	08120-169	Matadepera		41.6256600,2.0253100	418807	4608674		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87641-dsc7826.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87641-dsc7845.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87641-dsc7856.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94\|98\|85	49	1.5		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
86363	Carrer de Sant Joan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-joan-0	<p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLE, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p>	XVIII-XX	Només algunes de les cases conserven els trets arquitectònics essencials de la primera implantació urbana, l’habitatge rural bastit arran de camí. D’altres formen part del Catàleg i estan protegides (Cal Marcet, Ca l’Aldavert, Cal Mossèn Camps, Cal Gamell, l’església, entre d’altres). Però també s’han perdut edificacions interessants patrimonialment com tres cases de l’arquitecte Lluís Muncunill (Cal Guadall, Ca la Pepa Quela i Cal García Gascón).	<p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el tram de carrer que rep el nom del patró de la població, està delimitat al sud pel carrer de Pompeu Fabra i al nord fins a coincidir amb el carrer de Sant Llorenç. Es tracta de l’eix vertebrador del nucli històric i encara ara manté molta vitalitat comercial. A banda i banda d’aquest important eix viari es constitueix la trama urbana amb els primers establiments de cases que comparteixen les parets mitgeres, d’un o dos cossos, amb planta baixa i pis i la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que és la que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’igual que totes les cases d’aquest moment, segle XVIII i XIX, presenten elements característics de les tasques agrícoles, amb grans entrades, un hort a la part del darrera i la presència de forns de pa, trulls o cups. Com element constructiu característic hi troben la volta de maó pla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi trobem l’Hostal de la Marieta (1772) com a servei imprescindible per als viatgers. També és en aquest carrer on es construeix la nova església parroquial, a principis del segle XX. Altres establiments ben coneguts establerts amb el pas del temps en aquest carrer són: Cal Parramon (carnisseria); Cal Ferreret (ferratge de cavalls); Cal Quim (botes); Cal Beltrà (forn) o Cal Trapet.</span></span></span></p>	08120-17	Carrer de Sant Joan	<p><span><span><span>Carrer que es forma al voltant de l’eix històric del camí Ral. Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el Camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p>	41.5993200,2.0273800	418946	4605748		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6557.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6553.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6562.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-p1430365.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La fitxa del Catàleg de Béns a protegir destaca d’aquest carrer de Sant Joan els números: 18, 21, 25, 31, 34, 39, 41, 43, 45, 47, 55, 62, 73, 87 i 91.	98\|94	46	1.2	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87642	Jaciment del camí Moliner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-moliner	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt; Terrassa, pàg. 70.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p> </p>		Notícia antiga sense contrastar i no s’ha fet cap intervenció arqueològica que en pugui determinar l’estat ni la tipologia del jaciment.	<p><span><span><span><span><span>Notícia de la troballa de fragments de sílex, proporcionada per una publicació del Centre Excursionista de Terrassa de l’any 1935. En aquesta publicació no especifica el lloc ni les característiques de la troballa.</span></span></span></span></span></p>	08120-170	Sot de la Codoleda		41.6218900,2.0254300	418812	4608255		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87642-dsc7847.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87642-dsc7848.jpg	Legal	Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			76	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87643	Celler de la família Comasòlivas - Font	https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-la-familia-comasolivas-font		XX	Les botes fa anys que estan buides i difícilment podrien recuperar la seva funció original.	<p><span><span><span><span><span>En el número 77 del carrer de Sant Llorenç, es conserva un cup per a l’elaboració de vi, des de la trepitjada i premsada del raïm fins el seu emmagatzematge a les bótes, mitjançant una bomba. A Matadepera, hi havia tants cups com cases, però aquest és dels pocs que es conserven intactes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cup és un forat al terra de planta rectangular on es trepitja el raïm( en els posts de fusta) i on el most es transforma en vi. Quan s’havia trepitjat, s’abocava la brisa (la pell, la rapa i els pinyols) dins el cup i tot plegat fermentava, entre 5 i 10 dies. Durant aquest període era perillós estar dins l’estança del cup per l’emanació de CO2 durant la fermentació. Per això s’aconsellava ventilar força. La brisa es podia acabar de premsar a màquina, com la que també conserva la família, i després abocar-la a l’interior del cup.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior s’hi troba un altre recipient més petit anomenat xupet que es comunica amb el cup per vasos comunicants però que el separa un filtre, que podia ser un garbó d’alzina. És una caixa dins una caixa, però una mica més fonda. És d’aquest xupet que la bomba succiona el vi que deposita a les bótes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després, la brisa fermentada es passava per la premsa de cargol. Aquest vi era molt més aspre i no s’acostumava a barrejar amb l’altre. Fins i tot, es podia fer una segona premsada de la mateixa brisa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més a més del cup, fet d’obra, es conserven una desena de bótes, una premsa de cargol, portadores i eines i maquinària relacionada amb tot el procés d’elaboració del vi.</span></span></span></span></span></p>	08120-171	Carrer de Sant Llorenç, 77		41.6016400,2.0243000	418692	4606008		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87643-dsc7861.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87643-dsc7862.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Informació facilitada per Joan Comasòlivas i Font	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87645	Trull de Can Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-torres	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). <em>Matadepera. Pagesos i Menestrals; </em>pp. 15 - 19. Terrassa: Editorial Ègara.</span></span></span></p>	XVIII-XX	El trull està descontextualitzat; el rotló o mola s’ha emprat com a part integrant del mur perimetral de tancament de l’era, a la part de ponent de la casa, mentre que la mota està colgada i només s’observa la part superior de la solera.	<p><span><span><span><span><span>A l’entrada de l’era de Can Torres, situada a ponent de la masia, hi ha una alzina de grans dimensions. Al dessota, col·locada verticalment, a mena de pilar de tancament de l’era, hi ha la mola d'un trull d'oli. Mesura 0’90 m de diàmetre per 0’40 m de fondària. L’encaix on travessava el braç per a fer-la voltar mesura 0’20 m de diàmetre (costat exterior) i 0’18 m (costat interior). </span></span></span></span></span></p> <p>Al costat mateix de la paret on està encastada la mola, hi ha la mota o base d'una pica circular que formava part del mateix trull. Mesura 1'95 m de diàmetre. Actualment està en part colgada per la terra i només es veu la part superior.</p>	08120-173	Can Torres, s/n	<p><span><span><span><span><span>El cultiu de l’olivera fou una de les prioritats pels pagesos de Matadepera, juntament amb el de cereals i de la vinya. I si la fil·loxera va acabar amb la vinya, malauradament, les glaçades de 1956 ho van fer amb els oliverars. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre de 1768, els masos que disposaven d’oliverars, en més o menys quantitat eren La Barata, Can Bofill, Can Farrés de Dalt i Can Farrés de Baix, el mas Feixa, el mas Gabí, Can Garrigosa, Can Gorina, Can Marcet, Can Pèlachs, Can Pobla, Can Robert, Can Roure, el mas Sellers o Cellers, Can Solà del Pla i Can Solà del Racó, Can Torrella de Baix, Can Vinyés i Can Torres. També s’esmenten les terres de l’antic mas Calderols i del Pou del Vinyet com a plantades d’olivera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa als trulls, es té constància de la seva existència a Can Jep, una masia situada al carrer de Sant Josep, propietat de la família Pratginestós, que hauria funcionat fins l’any 1948. Un altre estava ubicat a la carretera de Terrassa, en una casa coneguda amb el nom del Castell, propietat d’un tal Jaume de Can Vinyés. Segons Ballbé (1988), el darrer trull conegut va ser el del carrer de Sant Isidre, establert per Emili Gorina.</span></span></span></span></span></p>	41.6167959,2.0394410	419973	4607677		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87645-dsc7835.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87645-dsc7833.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87645-dsc7837.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El procés d’obtenció de l’oli era senzill però laboriós. Un cop recol·lectada l’oliva, s’havia de portar al trull per a moldre-la. Una bèstia de sang voltava lligada a un braç que en l’altre extrem hi havia el rotló o mola que triturava les olives. Un cop obtinguda una pasta espessa, aquesta es col·locava ben repartida entre cofins d’espart, que s’apilaven els uns sobre els altres per finalment extreure’n l’oli. El sistema emprat més antic era a través d’una premsa anomenada de jàssena, mentre que al segle XIX aparegueren les premses de fusta, de ferro i mixtes que varen permetre agilitzar el treball.En aquest procés de premsat, anomenat remòlta, s’emprava aigua bullint que s’abocava damunt la pila de cofins, facilitant així l’extracció de l’oli. El preuat líquid s’escorria a través d’una canaleta fins a dos recipients (la fona i l’infern) normalment arran de terra que es comunicaven entre sí; el pas de l’oli per ací permetia separar l’oli del brou obtingut amb l’aigua bullent.De les restes que quedaven de la premsa, la pinyolada, en feien farina pels pocs i combustible.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87646	Font de Sant Joan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-6	<p>SUADES, Ramon (2016). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. </p>	XX	No hi ha aigua. Tant el passadís d’accés com la cavitat estan plenes de terra, fullaraca i restes de totxos provinents de les edificacions que s’han construït modernament. Els dos plafons ceràmics estan en part malmesos. La zona dels plataners està abandonada.	<p><span><span><span><span><span>Surgència que brolla de l’interior d’una cavitat excavada a la roca. Un cop situats damunt del pont, a l’Avinguda de Can Marcet, en el vessant hidrogràfic esquerre del torrent del Salt Rajant que baixa de Can Pobla. L’accés es fa entrant per darrera la barana, arran del mur de tancament de la casa núm. 73. Seguir el corriol sense baixar al torrent, en direcció sud-oest fins encara no a un centenar de metres més endavant, s’observen uns arbres plataners, que indiquen la presència d’una antiga àrea d’esbarjo. La font està just abans dels arbres, a mà esquerra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una escletxa oberta entre les roques, reforçades per la part inferior amb un muret de pedra seca, donen pas a un seguit de graons (colgats actualment per terra i fullaraca) que baixen en direcció al que sembla un pou. Al costat esquerre hi ha un pedrís que en temps passats estava recobert per maons collats amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop dins, a cada costat de la cavitat, hi ha un pedrís disposat horitzontalment que a través d’uns graons permetia entrar a agafar l’aigua. A mà esquerra de la cavitat, hi ha un plafó ceràmic policromat, envoltat per una sanefa de color groc, datat de 1904. Representa la imatge Sant Joan Baptista “S. Juan Bautista. 1904”. Està en part malmès. A mà dreta d’aquest hi ha un segon plafó, policromat del sant, realitzat amb trencadís. Porta la inscripció “Sant Joan Baptista” i l’any “1963”. Al darrera de la imatge del sant hi ha una masia i la muntanya de Sant Llorenç del Munt amb el Cavall Bernat. Està en part malmès.</span></span></span></p>	08120-174	Torrent de Salt Rajant	<p>En la guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac de Ramon Suades (2016) hi figura amb el nom de pou del torrent de Rajant.</p>	41.6263300,2.0050600	417121	4608767		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87646-p1450111.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87646-p1450115.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87646-p1450118.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87646-p1450125.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La font ha estat localitzada gràcies als bombers de Matadepera, Joan Garcia i Quim Vaucells.	98	2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87647	Jaciment Can Marcet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-can-marcet	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p> </p>	XI-XX	No s’ha fet cap intervenció arqueològica que en pugui determinar l’estat de conservació ni la tipologia del jaciment.	<p><span><span><span><span><span>Segons el Catàleg (2009), l’actual restaurant Cavall Bernat, de construcció moderna (1966), ocupa l’espai de l’antiga masia, que segons alguns autors ( Ferrando, 1987) correspondria al mas Marsans documentat a l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai de protecció de la fitxa del Catàleg inclou el subsòl de l’edificació actual i una zona circumdant, delimitada a llevant per l’Avinguda Rocafort; al nord pel carrer del Comerç, al sud per l’Avinguda de can Marcet i a ponent pel carrer de la Carossa.</span></span></span></span></span></p>	08120-175	Av. de Rocafort, 67	<p><span><span><span><span><span>Les dades de <em>l’Speculo</em> corresponen al segle XI: “Concessió feta per Odgari, abat, amb els seus monjos, a Berenguer, de tres mujades en el terme de Terrassa, en el lloc dit Matadepera, a Castanyet i a Bruguera. Termena a migjorn amb el camí que va a Marçans. A prestació de la tasca. Fet a 8 de les kalendes de maig de l’any 3 del regnat de Felip. Clos per T(...) Any 1063. Sant Joan de Matadepera, número 16” (Ferrando, 1987: 60) i “ Àpoca feta per Jaume Ruvirta, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt a Pere Riambau, de Sant Pere de Terrassa, de setanta sous, per raó dels terços d’eixorquies i intesties a ell pertanyents en el mas Marsans, de la parròquia de Sant Joan de Matadepera, fet a 4 de les nones de maig del 1349. Clos fet per Francesc Burguet, notari de Terrassa, pels successors de P. De Letone. Sant Joan de Matadepera, número 42” (Ferrando, 1987: 72).</span></span></span></span></span></p>	41.6266400,2.0073300	417310	4608800		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87647-dsc7868.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87647-dsc7872.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87647-dsc7887.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94\|98\|85	1754	1.4	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87648	Torre de l’Àngel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-langel-0	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Torre d’estiueig de planta quadrangular situada entre la carretera de Matadepera (entre els punts quilomètrics 7 i 8), i el vessant dret de la riera de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pren el nom d’un plafó ceràmic ubicat a la façana principal on hi ha la representació d’un àngel que porta una branca d’olivera. A sota s’hi pot llegir: “La pau sigui amb vosaltres”. Aquest plafó està protegit per una coberta de teules a dues aigües i està il·luminat per un fanal que penja del costat esquerre de la teuladeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de planta baixa, pis i golfes i de dos cossos: el principal, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent; i un cos presidit per la galeria en la planta pis, amb la coberta a tres aigües. La coberta acaba en ràfec amb motllura dentellada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’entrada a la casa es troba a la façana de ponent. La distribució de les obertures és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat en planta baixa i pis i un únic eix a les golfes. L’element més destacat és l’arc parabòlic, aplicat tant en finestres com en la porta principal d’accés, així com a l’interior de la casa. A la façana el combina amb l’arc rodó. Tots els arcs estan fets de maons posats a plec de llibre i destaquen sobre el fons del parament que és de paredat vist. També destaca els perfils de maons de les cantoneres i de les separacions entre plantes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la planta pis, hi trobem a l’obertura central un balcó amb barana de ferro ondulada. A les golfes, la única finestra és amb arc parabòlic, però amb diferents obertures separades per pilars de maó. Recorda les finestres trigèmines d’algunes masies pairals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana contrària és disposa compositivament de forma molt similar a la principal, però per salvar el desnivell del terreny s’hi ha afegit una escalinata d’accés. També s’hi ha afegit alguna altra obertura més petita; tant a la planta baixa com a la planta pis. En aquest cas, no hi trobem balcons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana que destaca més és la que es troba orientada a migdia. En sobresurt la galeria de la planta pis, feta a partir de quatre arcs parabòlics en el frontal i un altre a banda i banda. Una barana de ferro fa les funcions de protecció. Es tracta d’una galeria oberta, sense tancaments; integrada compositivament i ornamental amb la resta de la construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’observa la utilització de trencadís com a ornamentació en les pilastres d’entrada del barri, així com en l’acroteri que presideix la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El recinte es troba delimitat per un mur d’obra amb una entrada de barri feta amb dos pilars i una porta metàl·lica de dos vanos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La distribució interior manté pràcticament intacte el projecte original. Un ampli rebedor només entrar serveix de distribuïdor a les estances circumdants i al menjador, on hi trobem la vidriera d'accés com un dels elements més singulars, junt amb els frisos pintats amb motius vegetals. D’aquest rebedor puja l’escala que comunica amb els pisos superiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A part de la casa, hi trobem dependències de treball davant la façana de migdia. I ja fora i davant la façana septentrional, una gran bassa rodona. També hi ha un petit hort en funcionament.</span></span></span></span></span></p>	08120-176	Carretera de Matadepera BV-1221, s/n	<p><span><span><span><span><span>D’entre la gran quantitat d’obra de Lluís Muncunill, aquesta destaca per ser la única d’una torre d’estiueig i es tracta d’una de les primeres manifestacions d’aquesta activitat a Matadepera. Amb la particularitat, a diferència d’altres casos, de trobar-se allunyada del nucli urbà antic.</span></span></span></span></span></p>	41.6287600,1.9980000	416536	4609044	1908	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87648-p1450155.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87648-dsc7926.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87648-dsc7928.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87648-dsc7922.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87648-p1450153.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Lluís Muncunill	Lluís Muncunill és un arquitecte nascut al Bages (Fals) l’any 1868 i mor a Terrassa l’any 1931. Exerceix principalment a Terrassa on s’estableix un cop titulat l’any 1892. Arriba al Modernisme el 1902 sota la inspiració de Domènech i Montaner; però adopta l’arc parabòlic o el·líptic de Gaudí per convertir-lo en una de les seves senyes pròpies.A Matadepera també és l’autor de la casa Marcet; però a Terrassa té obres diverses com: la fàbrica Aymerich, Amat i Jover (1908), actual seu del Museu Nacional de la Ciència i de la tècnica de Catalunya; la casa Baltasar Gorina (1902), la casa barata (1905) o la masia Freixa (1907).	105\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87649	Forn de calç 1 del Pont de la Riba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-del-pont-de-la-riba	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Malgrat tenir una tanca de protecció, la corona i el seu interior estan envoltats de vegetació arbòria i arbustiva que el van malmetent.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al marge dret de la carretera que va de Sabadell a Talamanca, abans d’arribar al pont de la Riba, un torrent que s’incorpora a la Riera de les Arenes pel seu vessant hidrogràfic dret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, amb bombament central (mesura 5 metres de diàmetre per una alçada actual de 4’5 metres). Una excavació permetria confirmar que probablement al dessota mateix es conserva el pedrís a tot el seu perímetre. Les parets interiors estan vitrificades en part amb llagrimalls de tonalitats verdes d’un color oliva i també amb restes de rubefacció ennegrida resultat de la fosa de la pedra . Conserva, en part, el coronament superior format per varies fileres de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada a l’est. Està en un excel·lent estat de conservació. Presenta una volta rebaixada realitzada amb dos rengles de pedra superposada, disposada a plec de sardinell, sustentada sobre un sòcol de pedra lligat amb morter de calç. El passadís d’accés, en forma de ventall, mesura 2’10 metres de llargària màxima (la paret esquerra mesura 1’80 m) per una alçada d’1’30 metres. La boca exterior mesura 1’90 m d’amplada mentre que l’interior fa 1’05 metres. </span></span></span></p>	08120-177	BV-1221. Carretera de Sabadell a Talamanca, PK. 6,450	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6224500,2.0015900	416827	4608340		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87649-dsc7894.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87649-dsc7912.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87649-dsc7900.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica. En el que queda de façana, construïda amb pedra, s’observen les restes dels talussos laterals a modus de contraforts. I escampats per tota aquesta zona nombroses restes de calç vitrificada.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87650	Fons documental de l’Arxiu Municipal de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (1993). L’arxiu municipal de Matadepera : organització i descripció dels seus fons. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p>	XVIII-XXI		<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) custodia la documentació generada al llarg de la història per l’Ajuntament de Matadepera en l’exercici de les seves funcions. També és el servei de l’Ajuntament de Matadepera encarregat de definir i implantar el sistema de gestió documental de la corporació, que es personifica en l'accés a la informació pública, la disposició de la documentació (és a dir, la eliminació o preservació), la garantia de la transparència proactiva, la correcta descripció de la documentació i la producció de dades de qualitat (que inclogui la reutilització de dades sempre que sigui possible). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'Arxiu Municipal també conserva fons documentals privats que han estat dipositats per particulars i que són d'accés lliure, sempre que no existeixen restriccions particulars i limitades en el temps. Per últim l'AMMAT realitza funcions pròpies de difusió del patrimoni i assessora a investigadors i estudiants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El volum documental que conserva l’Arxiu Municipal està constituït per 26 fons diferents:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Fons de l’Ajuntament de Matdepera (CAT AMMAT01): La producció documental de l'Ajuntament de Matadepera dona forma al fons més voluminós i destacat de l'Arxiu Municipal, des del segle XVIII fins a l'actualitat. Font primària per a conèixer la història de la Matadepera de la segona meitat del XIX fins a l'actualitat.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons del Jutjat de Pau de Matadepera (CAT AMMAT 02): amb una datació de 1849 a 2013. Amb un volum de 19 ml., el podem separar en dos grans grups: la documentació generada en el decurs dels afers jurídics (exhorts, afers civils, conciliacions, judicis verbals, etc...) i l'activitat com a registre civil (naixements, defuncions, casaments, etc...).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Subfons del Comitè de control obrer del forn de calç de Roques Blanques (CAT AMMAT 03): Aquest subfons respon a la cessió a l'Ajuntament de la gestió del forn de calç de Roques Blanques durant l'any 1937.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons del Centre Català Republicà de Matadepera (CAT AMMAT 04): el 1934 es va crear el Centre Català Republicà de Matadepera, una agrupació que tenia com a missió difondre els ideals republicans, a més d'esdevenir un lloc de reunió, situat al carrer Sant Isidre, 39.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de la Hermandad Sindical de Labradores de Matadepera (CAT AMMAT 05): Fons incomplet del sindicat agrícola reconvertit l'any 1940.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Salvador Piferrer i Iter (CAT AMMAT 06): Fons personal de Salvador Piferrer i Iter, matadeperenc aficionat a l'escriptura i jardiner.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció d’escriptures notarials (CAT AMMAT 07): col·lecció factícia d'escriptures de 1869 (contractes de rabassa morta) i del segle XX.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Mas Gorina (CAT AMMAT 08): Constituït fonamentalment per escriptures, documents de comptabilitat privada i el dietari de Francisco Gorina i Riera, conegut per haver estat publicat al llibre 'Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904' de Joan Comasòlives i Font (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003). L'AMMAT conserva el fons fotocopiat per a la seva consulta gràcies al seu propietari, el sr. Esteve Renom i Pulit.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons del mas Torres (CAT AMMAT 09): fotocòpies de l'anomenat 'Llibre de notes de Miquel Batlles Torres' (1699-1830), del Mas Torras. L'original es troba al fons Can Falguera, a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Pratginestós (CAT AMMAT 10): Documentació cedida per la família Pratginestós, una de les primeres que habitaren el nucli urbà de Matadepera.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Joan Busqueta i Arola (CAT AMMAT 11): Poeta i jardiner, amant de la natura i de Matadepera.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció fotogràfica Miquel Ballbé i Boada (CAT AMMAT 12): Miquel Ballbé i Boada, com a col·leccionista i estudiòs de la història local, va arreplegar una col·lecció de fotografies de diversos autors, a més de les seves pròpies. L'any 2004 es va formalitzat un conveni de donació i es va donar nom a una secció de l'Arxiu Municipal en el seu honor 'Arxiu Municipal d’Imatges Miquel Ballbé i Boada'.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció fotogràfica senyor Bellós (CAT AMMAT 13): El 1997, el Patronat Municipal de Cultura va adquirir per compra una sèrie de 57 plaques de vidre a un membre de la família Bellós. Aquestes imatges són un document únic per conèixer l'aspecte dels carrers i indrets de la Matadepera de la dècada de 1940 i 1950.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons alberg-refugi La Mola (CAT AMMAT 14): Fons donat per Maria Casals, relatiu a l'alberg-refugi, restaurant i estació metereològica de La Mola de 1949 a 1966.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció de programes de Festa Major de Matadepera (CAT AMMAT 15): Cessió de programes de Festa Major feta per Marta Comerma i Coma, filla de Lídia Coma i Sala. Aquesta última va col·leccionar els programes, documents que a més de la programació en si de la Festa Major presenten articles, poemes, llegendes i tota mena d'informació referent al poble de Matadepera.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció fotogràfica Maria Antònia Gutés (CAT AMMAT 16): Es tracta de 30 fotografies cedides per la sra. Maria Antònia Gutés, de les que es conserva a l'arxiu còpia digitalitzada per a la seva consulta. Fotografia de caire familiar, una part d'aquesta petita col·lecció permet admirar la Matadepera de la primera meitat del segle XX, o personatges que formen part de la història de Matadepera com en Juan Turu Sallent, secretari de l'Ajuntament assassinat l'any 1936 a Ripollet, o mossén Ballarín.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons audiovisual de Joan Soley i Pons (Matadepera Televisió) (CAT AMMAT 17): Gràcies a la sra. Maria Cardona Serra, vídua d'en Joan Soley, i a les seves filles, l'Arxiu Municipal de Matadepera va rebre la cessió temporal de la producció audiovisual d'en Joan Soley, fundador de la televisió de Matadepera l'any 1985. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de l’associació de Bombers voluntaris de Matadepera (CAT AMMAT 18): conjunt de documents i fotografies que permeten preservar i difondre la història d'un grup de vilatants que van arriscar les seves vides per protegir Matadepera i Sant Llorenç del Munt del risc d'incendis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de de la unitat de voluntaris Forestals de Matadepera (CAT AMMAT 19): Es tracta de dues capses de documentació on predominen els anys 1988 i 1989, amb alguna documentació de 1990. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Manel carrera Arguindegui (CAT AMMAT 20): Es tracta de la documentació recollida o produïda per Manel Carrera en la seva activitat en diverses entitats de caire cultural, o actes en els quals va ser promotor i/o director. Són exemples les primeres festes majors, les dues trobades internacionals de gegants, o el desè aniversari de l'agermanament amb Mariapfarr.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció “Senyores dels tastets” (CAT AMMAT 21): conjunt de 41 fotografies que conformaven l'exposició 'Senyores dels tastets', visitable durant les festes de Sant Sebastià de l'any 2014.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Narcís Ventalló Vergés (CAT AMMAT 22): conjunt de documentació de l'Ajuntament de Matadepera que gestionà i recollí Narcís Ventalló Vergés, com a advocat d'aquest ajuntament, entre els anys 1921 i 1929. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Marc Sellarés Genescà (CAT AMMAT 23): Donació del Sr. Marc Sellarès Genescà que respon a la seva activitat com a professional de la fotografia i el món audiovisual.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Llorenç Pomar Argerich (CAT AMMAT 24): Donació del Sr. Llorenç Pomar Argerich. Ampli recull de negatius relatius a la vida social i cultural de Matadepera de 1985 a 1999.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Joan Castellana Duran (CAT AMMAT 25): Imatges i vídeos emmarcats en les activitats i viatges de l'Associació de la Gent Gran, entre 2002 i 2006.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció de Joan sala Llargués (CAT AMMAT 26): Col·lecció de revistes, butlletins i programes de Matadepera, tant culturals com polítics, de 1991 a 2009.</span></span></span></span></span></li> </ul>	08120-178	Carrer de Sant Quirze, 2	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu municipal patí els diferents trasllats relacionats amb els canvis d’ubicació del propi Ajuntament. L’any 1969 s’ubica a la segona planta de l’edifici de l’Ajuntament que es construí a la plaça de la Vila, 1. Fins que l’any 1983 es trasllada a la dependència central de la planta baixa semisoterrada, amb la problemàtica que això suposà per la conservació de la documentació. L’any 1998 s’amplia l’espai de dipòsit amb un dipòsit de prearxivatge al passatge Arnau, on s’instal·la la documentació municipal eliminable o de poca consulta. A principis del segle XXI, es traslladà als baixos del carrer Sant Quirze, 2. Finalment, l’any 2006 es reforma l’espai, ampliant la capacitat del dipòsit i millorant la seva climatització. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera data de la que es té referència de la existència de l’arxiu és 1966, quan la Delegación Provincial de Archivos demana, diverses vegades, que l’Ajuntament de Matadepera li ompli un qüestionari. Però no és fins el 14 de gener de 1983 quan es contracta una auxiliar administrativa, de manera temporal, per fer les feines pròpies d’una arxivera respecte a la documentació municipal. La persona encarregada treballa durant 6 mesos a l’Arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El treball, per manca de formació i d’una sistemàtica necessària, provoca diverses deficiències que Joan Comasòlives especifica (1993): la documentació més antiga no es classifica, no es respecta l’ordre originari ni el de procedència, no es crea cap instrument de descripció, es guixa documentació. El 1989 s’acorda contractar, en règim de pràctiques, a en Joan Comasòlives i Font per tractar el fons municipal, entre d’altres funcions. En aquestes dates podem parlar d’una primera actuació arxivística, en col·laboració amb l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. La documentació municipal es trobava barrejada amb la del Jutjat de Pau. Per la classificació de la documentació, que s’agrupa en sèries documentals, s’opta per una classificació funcional, tot i que patia d’elements clarament orgànics (fruit de la influència que va suposar el treball de Josep Matas i Balaguer per a Joan Comasòlives, a més de ser el seu tutor de tesi). Aquesta intervenció es divideix en tres etapes: primer estudi aproximatiu al fons i a la institució; classificació, ordenació, instal·lació i elaboració dels instruments de descripció; i informatització dels instruments de descripció, implantació del sistema de classement continu. De 1993 a 1998 l’arxiver en cap és l’Àngel Soler. L’advocada Tatiana Cortada el substitueix fins l’any 2004, quan l’arxiver Vicenç Ruiz continuà, significant un gran impuls en aspectes de difusió del patrimoni i l’aprovació d’un Reglament de Gestió Documental. El maig del 2009, Jaume Munuera comença a treballar com nou arxiver municipal, refent el quadre de classificació per complert en un funcional i adaptat a una política de gestió documental integral que permet una gestió real de la documentació del fons municipal en tot el seu cicle vital, tot tenint com a punt de partida essencial el reglament impulsat per Vicenç Ruiz. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment la plaça d’arxiver està vacant a l’espera d’una nova contractació.</span></span></span></span></span></p>	41.5978900,2.0266600	418884	4605589		08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87650-arxiu03.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es té constància del fet que hi ha documentació d’aquest fons en mans de particulars: la família Arnau o el col·leccionista Esteve Renom i Pulit, o diversos ex-càrrecs polítics.	98	56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87651	Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/speculo-del-monestir-de-sant-llorenc-del-munt	<p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p>	XI-XVII		<p><span><span><span><span><span>L’<em>Speculo</em> del monestir de Sant Llorenç del Munt és el resultat de l’encàrrec realitzat a Fra Anton de Cartellà i el Paborde Caldés per tal que ordenessin i classifiquessin la documentació (cartes, escriptures, i altra documentació) del monestir de Sant Llorenç del Munt, arrel de la mort del darrer abat comandatari del monestir, Francesc Olivó d’Alvèrnia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El resultat de la feina és l’<em>Speculo</em> que constitueix una mena d’índex i inventari dels documents del monestir que es guardaven a l’arxiu del Col·legi benedictí de Lleida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ferrando (1987:14) ens el descriu físicament dient que és un manuscrit de 23,5 x 32 x 5 cm i que consta de 580 pàgines. Està relligat amb una coberta de pergamí de color natural, formant una mena de carpeta, que envolta per la part menys ampla, el conjunt de les planes. Disposa d’una tanca feta amb cordill i pell. Del total de pàgines, 298 estan en blanc i les 282 restants escrites per extraccions de documents, ordenades per temes i parròquies. També inclou alguna taula toponímica i planes utilitzades per a titulars. Al principi del manuscrit hi ha un parell de planes amb transcripcions de poemes a tall de presentació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En total hi ha 759 extractes de documents, tot i que hi ha algunes repeticions. D’altra banda, alguns extractes poden ser desglossats en dos o més, ja que reuneixen el contingut de diversos documents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’estudi de Ferrando (1987) es tracta només una part de l’<em>Speculo</em>. Els documents escollits pertanyen a les parròquies dels termes de Mura, Matadepera, Castellar del Vallès i Llorenç Savall. Els extractes que corresponen a les dues parròquies de Matadepera són Sant Joan de Matadepera 104 i sant Esteve de la Vall, 10. A més de les Actes i escriptures de l’abadia i oficis i beneficis del monestir 11, donacions i privilegis 7, coses comunes 27, patronats de rectories i beneficis 15, cartes en les quals no s’hi ndesigna parròquia 57, altres parròquies 541.</span></span></span></span></span></p>	08120-179	Abadia de Montserrat, s/n – 08199 Monistrol de Montserrat	<p><span><span><span><span><span>L’any 1608 mor Francesc Olivó d’Alvèrnia, ardiaca de la Catedral de Barcelona i Santa Maria del Mar, Inquisidor de Catalunya i darrer abat comandatari del monestir de Sant Llorenç del Munt. Ni ell ni els seus antecessors havien residit mai al monestir, ja que la comunitat monàstica es trobava extingida des de feia temps i l’edifici no reunia unes bones condicions d’habitabilitat. Amb la seva mor quedava extingida definitivament l’abadia benedictina de La Mola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les propietats, béns i rendes passaren a disposició del Col·legi Benedictí de la Congregació Claustral Tarraconense, amb seu a Lleida. Aquí es guardaven els documents originals. L’any 1672 aquest col·legi passà a Sant pau del camp de Barcelona, però amb l’exclaustració del segle XIX es perdé la pista, tant dels documents com de l’<em>Speculo</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1860 i 1870 el manuscrit és vist pel P. Antoni Vergés i Mirassó, impulsor i promotor de la reconstrucció del monestir. L’any 1917 apareix en una llibreria de vell, a la ciutat de Barcelona, d’on l’adquireix l’abadia de Montserrat. Des de llavors es troba a l’arxiu d’aquesta institució.</span></span></span></span></span></p>	41.6412000,2.0179700	418215	4610406		08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87651-p1480121fitxa-179-speculo.jpg	Legal i física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		2021-07-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'arxiu de l'abadia de Montserrat va ser destruït el 1811 per les tropes napoleòniques. El 1944 se'n va iniciar la reconstrucció, que des de llavors ha anat conservant la documentació del monestir. No està obert al públic, però pot ser visitat sol·licitant-ho prèviament.L'Abadia de Montserrat disposava d'un important arxiu que el 1811 va ser destruït, juntament amb la biblioteca i la resta del monestir, per les tropes napoleòniques. El 1944 es va reprendre la vida monàstica així com la reconstrucció de l'arxiu. Es va recuperar la documentació de la sagristia i la que es va poder de les diferents dependències.Des de llavors, s'ha anat conservant la documentació produïda per la normal activitat del monestir, així com la d'altres monestirs dependents de Montserrat i l'adquirida per donacions particulars. L'arxiu no està obert al públic, però pot ser visitat sol·licitant-ho prèviament.	94	56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
86368	Carrer de Sant Llorenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-llorenc	<p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p>	XVIII-XIX	Només algunes de les cases conserven els trets arquitectònics essencials de la primera implantació urbana, l’habitatge rural bastit arran de camí.	<p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç travessa de sud a nord el nucli urbà de Matadepera, en paral·lel a la Riera de les Arenes. Actualment el tram de carrer que rep el nom de Sant Llorenç, està delimitat al sud pel carrer de Josep Porcar i al nord fins a coincidir amb la Plaça de Sant Jordi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tipologia de cases és la mateixa que en el cas dels carrers de Sant Joan i de Sant Isidre. A part de les que es produeixen en una segona onada ben entrat el segle XIX, com a cases d’estiueig. Són cases modestes, de cos o de dos cossos, de planta rectangular, que comparteixen les parets mitgeres. Consten de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que és la que dóna al carrer de Sant Llorenç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’igual que totes les cases d’aquest moment, segle XVIII i XIX, presenten elements característics de les tasques agrícoles, amb grans entrades, un hort a la part del darrera i la presència de forns de pa, trulls o cups.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les que conserven aquesta tipologia, que són, principalment, les dels números 7, 9, 11, 13, 17, 23, i 27, tenen la façana posterior i l’hort mirant a la Riera de les Arenes, amb un fort desnivell del terreny.</span></span></span></p>	08120-18	Carrer de Sant Llorenç	<p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç es forma a partir del segle XIX. El primer establiment el fa Maria Pi, hereva de Pratginestós, l’any 1805 al que seria l’antic Camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall. Aquest camí creuava amb el de Barcelona a Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la cruïlla amb el carrer de Sant Joan, on hi ha una font, cap amunt s’efectuen establiments a partir de l’any 1826. En un segon moment d’expansió promogut pel fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Andreu Vidal, del número 71; la casa Josep Casanovas, del número 38-40; i la casa d’Alcaraz, amb el número 44.</span></span></span></p>	41.6016800,2.0244200	418702	4606012		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6597.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6670.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6674.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6680.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A part de les cases referides específicament en el Catàleg n’hi ha d’altres que comparteixen tipologia, amb més o menys transformacions segons el cas, però mantenint l’estructura bàsica de volumetria i façana. Es tracta de les cases dels números 32 i 36. També és destacable la casa amb el número 18 que fa cantonada amb el carrer de Ramon Mias, que correspondria a la tipologia pròpia duna torreta senzilla d’estiueig.	98\|119\|94	46	1.2	1762	40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87654	Festa Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-43	<p><span><span><span><span><span>Festa doble amb Mariapfarr; dins Gaseta de Matadepera, núm. 374, pp. 3</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Vigent	<p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Matadepera se celebra el darrer</span></span><span><span><span> cap de setmana d'agost, coincidint amb la festivitat del martiri de Sant Joan Baptista, el 29 d’agost. Sant Joan és el patró de la població, juntament amb Sant Sebastià. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cada any es convoquen un elevat nombre d’activitats que allarguen la festa uns quants dies més. Hi trobem tota mena d’actes: esportius, culturals, gastronòmics, ... Els més petits tenen el seu propi programa, ja que es tracta d’una festa per a tothom i molt participativa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El tret oficial de sortida és el divendres a la tarda amb el repic de campanes i la cercavila que ens condueixen a sentir el pregó. Però la gresca comença el dia anterior. Durant tota la festa hi ha un elements específic que és la participació del poble austríac agermanat amb Matadepera, Mariapfarr. Fins i tot es fa un “agermanamentfest”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cap de setmana és quan es concentren la major part d’activitats: esportives com els partits de futbol, les miniolimpiades, la petanca, golf, tennis o les curses; la música i el ball; o culturals, com exposicions, rutes, i un sopar de germanor. Perquè no hi ha festa sense menjar, sense compartir taula. També hi trobem cinema, espectacles, tallers i una trobada de cotxes clàssics i antics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Ofici solemne se celebra el diumenge a l’església parroquial de Sant Joan Baptista. A la sortida es fa la gran gimcana de cotxes sense carnet per a joves. I no hi poden faltar els gegants.</span></span></span></span></span></p>	08120-181	Matadepera		41.5966600,2.0267500	418890	4605453		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026651mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0031520mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0031675mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026627mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026705mb.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	2116	4.1		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87655	Fons arqueològic de Matadepera dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-matadepera-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de-catalunya				<p><span><span><span><span><span>A la base de dades del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, hi consta que a les sales de reserva hi ha materials procedents de jaciments arqueològics de Matadepera. Es tracta del jaciment de la Cova de les Ànimes; la Cova Negra; la Cova de la Pobla i la Cova Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També consta que al dipòsit de patrimoni cultural de Cervera hi ha materials del Monestir de Sant Llorenç, l’Església de Sant Joan de la Mata Xica, la Cova del Frare i Can Solà del Racó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una part es troba en els dipòsits de Barcelona i l’altra al dipòsit de patrimoni cultural a Cervera.</span></span></span></span></span></p>	08120-182	Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona).		41.5966500,2.0267500	418890	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física	Romà\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Informació facilitada per Núria Molist, tècnica del Museu d'Arqueologia de Catalunya.	83\|85	53	2.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87656	Art de la pedra seca en la construcció de murs i barraques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/art-de-la-pedra-seca-en-la-construccio-de-murs-i-barraques-0	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARGAS i FÀBREGAS, Jaume de (2006). Barraquers o margeters; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 307bis, desembre de 2006, pp.15</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARGAS i FÀBREGAS, Jaume de (2014). Els oficis de la pedra; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 394, novembre de 2014, pp.13</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Hi ha sectors en més bon estat que en d’altres, però el problema és que no hi ha un programa de consolidació de marges i de mesures preventives pel manteniment de les estructures resultants d’aquesta tècnica.	<p><span><span><span><span><span>Potser a Matadepera, el conreu de la vinya no va tenir la importància d'altres llocs, però sí que fou prou important per deixar-hi la seva petjada. Ni que fos pel consum propi i petites exportacions per al consum de proximitat, eren moltes les pairalies i cases que disposaven de celler, premses i cups per a la producció del vi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tipologia de la terra potser no era la més indicada, però els nombrosos marges distribuïts pel municipi indiquen un màxim aprofitament del terreny. Tot i que només hem documentat quatre barraques, els marges que es conserven són nombrosos i especialment significatius en quant a tècnica i dimensions en el Turó dels Rossos. També en d’altres indrets com el Turó de Roques Blanques o el Collet de l’Òs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Recentment la UNESCO ha inscrit els coneixements i les tècniques de l'art de construir murs en pedra seca a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'art de construir murs i barraques en pedra seca comprèn els coneixements i pràctiques sobre la seva realització amb un simple apilament de pedres sense usar altres materials de construcció, llevat de terra també seca en algunes ocasions. La seva estabilitat estructural s'obté gràcies a una selecció i col·locació acurades de les pedres. Amb aquests murs s'han creat diferents tipus d'hàbitat humans, així com d'estructures per a l'agricultura i la ramaderia, que han configurat el paisatge de Matadepera, relacionat amb l'explotació de la vinya entre els segles XVIII i XX. Aquestes construccions constitueixen un testimoni dels mètodes i pràctiques usats per les comunitats amb vistes a organitzar els seus espais de vida i treball traient el màxim partit dels recursos naturals i humans locals. A més, els murs de pedra seca tenen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus, en la lluita contra l'erosió i desertificació de terrenys, en la millora de la biodiversitat i en la creació de condicions micro climàtiques propícies per a l'agricultura. Els dipositaris i practicants d'aquest element del patrimoni cultural són les comunitats rurals en les que està profundament arrelat, així com els professionals del sector de la construcció. Les estructures en pedra seca es realitzen sempre en perfecta harmonia amb el medi ambient i les tècniques usades són un exemple de relació equilibrada entre l'ésser humà i la natura. La transmissió d'aquest art de la construcció s'efectua principalment mitjançant la pràctica adaptada a les condicions específiques de cada lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tècnica tradicional de la pedra en sec a Catalunya s'inclou dins l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, sota la denominació original de 'Treball de la pedra en sec' en data 7 de juliol de 2016, d'acord amb el que estableix l'article 5 de la llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La declaració de la UNESCO es va produir el novembre de 2018 a la República de Maurici, durant la XIII sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. En el seu informe es destaca que la construcció de pedra seca és una tradició viva, que s'ha desenvolupat cada vegada més per a la gestió sostenible del patrimoni cultural, les terres agrícoles, els habitatges humans i el seu entorn. Entre els seus professionals, el coneixement i les habilitats relacionades es transmeten a través del treball conjunt de mestres i aprenents qualificats, tallers, capacitació vocacional, cursos i molts altres mitjans. La pràctica implica l'estreta cooperació dels membres de la comunitat, reforçant la cohesió social i la col·laboració dins de les famílies i els veïns. Com una característica generalitzada i distintiva del paisatge cultural, l'element proporciona a tots els seus professionals un fort sentit d'identitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'art de la pedra seca combina una tècnica generalitzada amb respecte per les condicions locals i l'ús exclusiu dels materials de construcció locals. Promovent la naturalesa compartida dels coneixements tradicionals, la pràctica es deriva de la necessitat de netejar la terra amb fins de cultiu i utilitzar pedres per construir estructures altament funcionals. Aquests aspectes il·lustren el paper fonamental del patrimoni cultural immaterial a la creació i el manteniment de l'entorn vital. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La protecció estatal i el reconeixement internacional eleven el perfil d'aquesta pràctica i promouen el respecte i la consciència del seu valor.</span></span></span></span></span></p>	08120-183	Matadepera	<p><span><span><span><span><span>Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). Els condicionants que afavoreixen l'aparició dels marges i de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La situació geogràfica d'aquests elements ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta es fa per aproximació de fileres. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</span></span></span></span></span></p>	41.6128500,2.0371900	419780	4607240		08120	Matadepera	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87656-p1440570.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87656-dsc7595.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87656-p1440565.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Altres		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La declaració de la UNESCO afecta exclusivament a la tècnica i els coneixements no a les construccions i no implica la seva protecció urbanística. Però és un reconeixement a les barraques i construccions en pedra en sec que formen part del paisatge de Matadepera, i cal tenir-ho ben present.	98\|94	60	4.2		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87663	Forn de calç 1 del Pla de l’Escaiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-del-pla-de-lescaiola	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). <em>Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia</em>. Matadepera: autoedició.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	No té cap tanca de protecció. Està força malmès i un pi de grans dimensions ha crescut damunt del que era la boca d’accés a la fogaina	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al marge dret de la carretera que va de Sabadell a Talamanca, un cop deixada enrere la Torre de l’Àngel; entre el Torrent de l’Avenc del Sendó i el Torrent de l’Escaiola, ambdós afluents de la Riera de les Arenes, pel seu vessant dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, reblert de terra provinent del mateix marge i fullaraca (mesura 4 metres de diàmetre per una alçada màxima actual de 3’5 metres). En les parets interiors encara es poden observar restes de rubefacció i vitrificats de tonalitats verdoses i varies fileres de pedra situades al coronament superior de l’olla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina estava orientada a l’est. Un pi de grans dimensions hi ha crescut al damunt mateix.</span></span></span></p>	08120-184	BV-1221. Carretera de Sabadell a Talamanca, PK. 7,600	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6297400,1.9956700	416343	4609155		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87663-dsc7952.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87663-p1450180.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87663-dsc7953.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal (2016), aquest forn rep el nom de forn de la Torre de l’Àngel I, per aproximació a l’edifici. S’ha optat per posar el topònim d’aquesta zona, coneguda pels mataperencs com a Pla de l’Escaiola més adient a la producció de calç.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17
87664	Forn de calç 2 del Pla de l’Escaiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-pla-de-lescaiola	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2016). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	No té cap tanca de protecció. Visiblement només es conserva l’olla.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al marge dret de la carretera que va de Sabadell a Talamanca, un cop deixada enrere la Torre de l’Àngel; entre el Torrent de l’Avenc del Sendó i el Torrent de l’Escaiola, ambdós afluents de la Riera de les Arenes, pel seu vessant hidrogràfic dret. El seu accés es fa seguint un corriol que mig perdut, va baixant des de la carretera cap a una zona planera en direcció a la Riera de les Arenes, on escampat per terra s’observa gran quantitat de pedruscall. Un cop a baix, resseguir el marge dret (que correspondria al talús de la carretera) en direcció sud-est (sense entrar a la riera). El forn es localitza a pocs metres, observant només una forat ennegrit més o menys circular, com si es tractés d’un avenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, de gairebé 8 metres de fondària per uns 5 metres de diàmetre. La boca del forn està totalment desapareguda degut a la gran quantitat de terra que hi té al damunt, fet que també ha provocat la desaparició del passadís d’accés. La boca de la fogaina estava orientada al nord-est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En les parets interiors s’hi poden observar restes de rubefacció i en el coronament de la paret de ponent es conserven entre sis i vuit fileres de pedra.</span></span></span></p>	08120-185	BV-1221. Carretera de Sabadell a Talamanca, PK 7,610	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6301000,1.9955800	416336	4609195		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87664-dsc7965.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87664-dsc7954.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87664-dsc7957.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal (2016), aquest forn rep el nom de forn de la Torre de l’Àngel II, per aproximació a l’edifici. S’ha optat per posar el topònim d’aquesta zona, coneguda pels mataperencs com a Pla de l’Escaiola més adient a la producció de calç.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-04-29 09:17

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús