Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88150 | Forn de calç de la Canal del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-del-bosc | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | El passadís d’accés cap a la fogaina està colgat de terra i les alzines van creient al seu voltant, afectant amb les arrels a l’estructura general. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al vessant esquerre de la Canal del Bosc, en un marge que conté una gran quantitat de blocs de pedra calcària. El seu accés es fa des Can Pèlecs, entrant per un corriol que hi ha darrera la casa i que mena al Serrat Roig. En alguns trams, quan aquest s’eixampla, s’observen les restes dels murets de pedra ambdós costats, coincidint amb el camí natural d’accés al forn quan aquest estava en funcionament. L’accés també es pot fer des Can Bofí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular; l’interior de l’olla mesura 3’40 m de diàmetre per 2 metres d’alçada conservada. El passadís d’accés (mesurava 2’15 m de llargària aproximada) a la fogaina, orientat a l’oest, està colgat per la terra despresa del marge. Les restes visibles actualment, permeten afirmar que la volta del passadís estava feta amb pedra, disposada a plec de sardinell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva una part de la façana amb un gruix de murs de 0’40 m. </span></span></span></span></span></p> | 08120-276 | Canal del Bosc | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6524600,2.0064300 | 417268 | 4611667 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88150-p1450981.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88150-p1450976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88150-p1450973.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant mateix, hi ha un important amuntegament de restes procedents del forn i a proximitat, l’antiga pedrera de la qual s’extreia la pedra per a la seva transformació en calç. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88151 | Forn d’obra II de La Barata o Forn d’obra de la Font Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-ii-de-la-barata-o-forn-dobra-de-la-font-foradada | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara. Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio, dins Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac</span></span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Al damunt mateix de la façana, corresponent a la cambra de combustió hi ha varis arbres però en concret destaca un pi de grans dimensions que fa perillar tota la estructura muraria. | <p><span><span><span><span><span>Forn d’obra o ceràmic que es localitza a l’Obaga de les Cantarelles, dins de la finca de La Barata, a tocar de la font Foradada. Geològicament el jaciment s’ubica, entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, amb els conglomerats heteromètrics del període Eocè, que conformen el gruix de les elevacions muntanyenques de Sant Llorenç i les calcàries micrítiques i dolomies. Físicament està situat entre els torrents Roig i el del Collet Estret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, amb tiratge vertical , desconeixent si tenia una o dues cambres de cocció. Està construït aprofitant l’alçada del marge que actualment ho és de la carretera que mena de Sabadell a Talamanca. De dalt a baix es localitza en primer lloc, la cambra de cocció o laboratori (que mesuraria uns 2’80 m a 3 m de costat aproximadament) i un seguit d’estructures muraries a la part superior, visibles que formarien part de la construcció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la façana s’observa una construcció ferma, de forma trapezoïdal, de 4’5 m d’alçada realitzada amb pedra irregular i collada amb morter de calç, d’uns 6 m d’amplada màxima a la qual per la part esquerra s’hi hauria afegit a posteriori un mur molt més llarg d’uns 8 metres de llargària per 4 m d’alçada. El gruix de murs és de 0’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís de la cambra de combustió és de planta trapezoïdal, tapiat amb tres obertures de 10 centímetres de diàmetre. Aquest espai mesura 2’50 m d’amplada màxima per 1’70 m d’alçada per 1’20 m de llargària. L’arrebossat posterior d’aquest espai no permet veure el sòcol de pedra sobre el qual arrenca la volta, de la qual només s’identifiquen dues fileres de maó sobreposades, disposats a plec de sardinell. Conserva els orificis laterals per als posts i a mà esquerra, una frontissa de ferro (la inferior no es pot veure ja que en aquest indret hi ha un amuntegament de llenya), que juntament amb les marques de cals de la part exterior de la volta, delata que fa uns anys, es tapiés una part d’aquesta obertura i s’hi col·loqués una portella de fusta, tal vegada per fer-ho servir com amagatall o com a barraca. </span></span></span></span></span></p> | 08120-277 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6418700,1.9894700 | 415842 | 4610508 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88151-dsc8622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88151-p1450861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88151-dsc8623.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt a prop del forn, hi ha la font Foradada, de la qual no s’ha pogut esbrinar l’origen del topònim. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88152 | Forn de pega de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-la-barata | XVIII-XX | Per poder-hi accedir després de la seva descoberta s’ha desbrossat el bardissar que el cobria, per poder-lo documentar, però degut a que sembla no haver estat manipulat des del seu abandonament, seria interessant dur a terme una excavació arqueològica.La part frontal del coll està en part ensorrada a l’interior del pou, degut a la gran profusió de bardisses que feien pressió contra l’estructura. | <p><span><span><span><span><span>Forn per a l’obtenció de pega que consisteix en dos cossos, el pou i l’olla. El pou, d’estructura semblant a una garrafa de cul rodó, està excavat a l’obaga, en un marge. Té un coll (anomenat fumeral o xemeneia), més estret, que mesura 0’60 cm de diàmetre, mentre que la part inferior molt més ample, fa 1’40 m aproximadament per 1 m d’alçada. L’alçada total, de tota l’estructura és de 2’30 m. A ambdós costats del coll estan reforçats per varies fileres de maó i teules àrabs que s’endinsen en el marge, amb evidents restes de carbons procedents de les temperatures obtingudes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al fons, del pou s’hi observa una mena de morter de calç amb oxidació que sustenta (a quatre dits del terra) un rajol de ceràmica pla amb vores laterals a mena de canaló de degoteig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està situada al davant del pou, per dessota el nivell estructural . Les restes observades consisteixen en un forat practicat al terra, més o menys quadrangular, i reforçat per un muret de pedra d’uns 0’50 m d’alçada. Els orificis de trasbals de les dues estructures estan colgats per la fullaraca i la terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les mesures de l’olla són aproximades ja que s’ha pogut entrar al seu interior.</span></span></span></span></span></p> | 08120-278 | La Barata - Obaga de les Cantarelles | <p><span><span><span><span><span>Els forns de pega estan documentats a Catalunya des del segle X.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns localitzats fins ara al Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac són minsos: forn de pega del Marquet de les Roques (Vall d’Horta), forn de pega del Dalmau (Vall de Mur), forn de pega del Sot de l’Infern (Mura), forn de pega del mas Vila (Talamanca), i forns de pega de Cavall Bernat (del qual no se’n té cap més altra informació que el seu nom).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns de pega permetien l’obtenció de pega i quitrà, fins que al segle XX aparegueren els derivats del petroli. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Els pegaires, que eren gent especialitzada, que construïen l’estructura allí on les condicions eren òptimes. Omplien el pou amb teies de ginebre, càdec i pi. Encenien el forn fins a obtenir la combustió necessària que permetria, en certa mesura com en els forns de ginebre, que la teia deixés anar la resina. Aquesta regalimava cap a un canaló (en aquest cas de ceràmica) que a través d’una obertura practicada a la base, s’escolava cap a la segona estructura, l’olla on el pegaire sotmetia la resina obtinguda a un segon procés de combustió per així eliminar els elements volàtils que pogués contenir. El resultat final era una pega espessa que s’anava dipositant en una pastera. Un cop refredada, la pega s’havia convertit en una massa sòlida que quedaria llesta per la seva venda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els pegaires, la tallaven a trossos i la venien sobretot als fabricants de vaixells, botes de vi, tan de fusta com de pell, als sabaters i als veterinaris i pagesos per tenir cura del bestiar (peülles, trencadura d’ossos...) . La seva demanda va arribar a ser tal en el cas de la construcció de vaixells de marina de guerra, que es preconitzà la utilització de les soques dels arbres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ofici de pegaire (que passava de pares a fills) sembla estar documentat principalment al Pirineu des d’on es desplaçarien pel territori català.</span></span></span></span></span></p> | 41.6413700,1.9883200 | 415746 | 4610453 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88152-dsc8580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88152-dsc8585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88152-p1450827.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descobert en el desenvolupament del treball de camp del Mapa de patrimoni. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 88153 | Forn d’obra de Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-garrigosa | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara. Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Només es conserva la fogaina | <p><span><span><span><span><span>Forn de ceràmica situat al nord-oest de les corts de Can Garrigosa, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. L’accés es fa travessant el camí que separa els antics plans de conreu amb la casa, en direcció nord-oest. Un cop al final de la tanca de la propietat accedir per un corriol que neix a mà esquerra de la pista que mena a Can Pèlecs. Just abans de travessar el torrent que separa els masos Garrigosa i Gabi (totalment reformat), a mà esquerra, gairebé arran de camí es veu un forat no massa gran retallat al marge. La boca de la fogaina està al dessota mateix baixant pel dret entre les alzines.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un forn de pilar, emprat per la cuita de peces de fang com teules, maons, tègules, cairons, etc. La cambra de foc està situada a un nivell inferior. És de planta quadrangular (2’70 m de fons per 2’40 m d’amplada per 1 metre d’alçada), amb un pilar ovalat central (1 m d’alçada per 0’60 m de diàmetre. El sostre de la cambra, té una graella formada per varis fumerals o xemeneies. Alternen les obertures quadrangulars (0’20 m de costat) amb les rectangulars (0’15 m per 0’20 m de costat)). Una d’elles, a mà dreta de la porta d’accés a la fogaina, ha quedat al descobert (mesura 0’60 m de fondària actual). Les xemeneies estan excavades directament en el terreny que comuniquen amb la cambra de cocció de les peces, situada al damunt. La cambra de cocció o laboratori sembla ser del tipus oberta, que permetria una cuita oxidada (presència de més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant l’obtenció de peces de color vermellós. No sembla observar-se cap resta de murs relacionats amb una cambra tancada o laboratori (que és la que permet una cuita reduïda, sense excedent d’oxigen) i per tant permet obtenir peces grises o negres. És probable que després d’una primera intervenció realitzada per aficionats, localitzant-hi material vari, les restes d’aquesta part estructural s’acabessin malmetent. </span></span></span></span></span></p> | 08120-279 | Bosc de Can Garrigosa | <p><span><span><span><span><span>Per les seves dimensions i ubicació, probablement el forn estigui relacionat amb la construcció i manteniment del mas Garrigosa, antic mas Comelles. Segons BALLBÉ (1985), el mas Comelles és anterior a Garrigosa i juntament amb Andreu Vilanova i Manel Astals l’anomenaren “Forn ibèric (erròniament) del Mas Comelles”. </span></span></span></span></span></p> | 41.6383500,2.0002400 | 416735 | 4610107 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88153-dsc8370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88153-dsc8372.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88153-p1450647.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta tipologia de construccions, amb pilar interior, poden tenir una cronologia molt àmplia en el temps, que pot abastar varis segles. Degut a això, és primordial i necessari realitzar una excavació arqueològica que permeti localitzar material dins el forn o als voltants d’aquest i establir una cronologia el més aproximada possible. Malauradament, durant varis anys, per desconeixement, aquest com d’altres forns del municipi (obra, pega, calç) foren excavats per un grup de persones amb un gran interès per recuperar la història del seu poble, però sense coneixement metodològic, amb la qual cosa s’ha perdut no només el material localitzat al seu interior o perímetre, sinó que també s’ha perdut part de l’estructura superior de la cambra de cocció (segons una fotografia localitzada en el Catàleg de Béns Arqueològics a protegir - fitxa 49.1) ja que després de la seva “excavació” no hi ha hagut cap consolidació ni manteniment, i aquesta tipologia d’elements es perden irremeiablement. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||
| 86445 | Casa Josep Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-casanovas | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre de planta rectangular formada per dos habitatges bessons que comparteixen mitgera i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que dóna al carrer de Sant Llorenç. Fa cantonada amb el carrer d’Antoni Gaudí i està envoltada de jardí a excepció de la façana lateral nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presideix la façana principal un porxo cobert de teules a tres aigües, suportat per tres columnes de capitell historicista de perfil jònic. Es distribueix simètricament a partir dels eixos que marquen la porta i la finestra de cada habitatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el vèrtex de la carena de la cobertura s'hi observa un acroteri com element decoratiu que recorda una cràtera, de la mateixa tipologia que les que es troben en les pilastres de la tanca del jardí d'entrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior recorda molt la principal, amb porxo i tres columnes del mateix estil. La distribució interior ha estat modificada. S'ha conservat el conjunt de paviments hidràulics.</span></span></span></p> | 08120-28 | Carrer de Sant Llorenç, 38-40 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç travessa de sud a nord el nucli urbà de Matadepera, en paral·lel a la Riera de les Arenes. Actualment el tram de carrer que rep el nom de Sant Llorenç, està delimitat al sud pel carrer de Josep Porcar i al nord fins a coincidir amb la Plaça de Sant Jordi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma a partir del segle XIX. El primer establiment el fa Maria Pi, hereva de Pratginestós, l’any 1805 al que seria l’antic Camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall. Aquest camí creuava amb el de Barcelona a Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la cruïlla amb el carrer de Sant Joan, on hi ha una font, cap amunt s’efectuen establiments a partir de l’any 1826. En un segon moment d’expansió promogut pel fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Andreu Vidal, del número 71; la casa Josep Casanovas, del número 38-40; i la casa d’Alcaraz, amb el número 44.</span></span></span></p> | 41.6014600,2.0247400 | 418729 | 4605988 | 1932 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86445-p1430442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86445-p1430444.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gabriel Borrell | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||
| 88154 | Forn de calç del Pla de Surís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pla-de-suris | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Molt embardissat amb la façana enfonsada. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al Pla de Sorís, en el camí que mena des de la Torre Salvans en direcció sud, al Torrent de la Mamella, a mà dreta, just abans de creuar-lo. Es tracta d’un forn de grans dimensions, que aprofita el marge natural del terreny. És de planta circular; l’interior de l’olla o cos central mesura 5 metres de diàmetre per una alçada aproximada de 7 metres. El passadís d’accés a la fogaina, orietat al sud-est, està, colgat o enfonsat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-280 | Pla de Surís | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6347000,1.9895800 | 415842 | 4609712 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88154-p1460681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88154-p1460682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88154-p1460686.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant s’observen amuntegaments de restes procedents del forn però també molts trossos de guix que podrien ser indicadors de l'existència d'un forn d'aquesta tipologia, ja que el funcionament és el mateix. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88156 | Forn de calç del Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-ramon | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Gairebé desaparegut. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de calç situat al nord de Can Robert, en el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Can Garrigosa. Un cop situats a la barrera enfilar-se pel camí que mena a les tombes medievals. Just abans d’arribar al revolt on una tanca de fusta protegeix l’olla d’un primer forn de calç, hi ha un antic camí, a mà esquerra pel qual cal endinsar-se i resseguir entremig de la vegetació fins a localitzar les restes del forn, només identificable per un pi de grans dimensions que creix al seu interior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva una part de l’olla d’uns 3’40 m de diàmetre aproximat per una alçada actual de 2’60 metres. El passadís d’accés estava orientat a l’oest.</span></span></span></span></span></p> | 08120-281 | Can Robert | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6366400,2.0046700 | 417101 | 4609912 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88156-p1470073.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88156-p1470072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88156-p1470070.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 88157 | Forn de calç del Torrent de la Mamella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-la-mamella | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Els bosqueters que actualment netegen el bosc han protegit el seu perímetre amb brancatge. Al seu interior hi creix una alzina. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant esquerra del Torrent de la Mamella. Pujant per la pista que mena, un cop passada la Torre Salvans, fins a la Punta dels Rocs Cremats i l’Avenc del Sendo, en un clar, a mà dreta, excavat dins del marge. L’accés a la fogaina i el perímetre de la corona està envoltat per brancatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El carregador ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés, reconvertit en pista pels bosqueters. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (4’5 m de diàmetre per 4 m d’alçada conservada). Les parets conserven nombroses restes de rubefacció i vitrificats de tonalitats verdoses que brillen amb el sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís i la boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al nord-est. Està coberta de terra, com a resultat del despreniment de la part superior de la façana. </span></span></span></span></span></p> | 08120-282 | Roca del Corb | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6305700,1.9846300 | 415424 | 4609258 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88157-p1460718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88157-p1460717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88157-p1460704.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88158 | Forn de calç del turó de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-turo-de-les-rovires | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Molt deteriorat i de difícil identificació. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de calç situat al Turó de les Rovires. Està força amagat per la vegetació. L’accés es fa entrant des de la carretera de Talamanca (punt quilòmetric 9), a mà dreta, travessant la Riera de les Arenes en direcció al camí de Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Pujar fins a trobar un trencall a mà dreta. En pocs metres, a mà esquerra, s’endevina un antic camí de carro mig emboscat que cal continuar fins que aquest s’eixampla en una gran plaça, on el camí bifurca. El forn està en el marge del davant mateix, totalment dissimulat per la vegetació però que deixa entreveure una mena d’esvoranc en el terreny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un forn de grans dimensions, que aprofita el marge natural del terreny. És de planta circular; l’interior de l’olla o cos central mesura actualment més de 5 metres de diàmetre per una alçada aproximada de 4 metres conservats. El passadís d’accés a la fogaina, orientat l’oest, està, colgat o enfonsat. A l’interior hi ha restes de paredats i tot el perímetre està protegit per branques per evitar cap accident.</span></span></span></span></span></p> | 08120-283 | Les Rovires | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6460800,1.9920700 | 416064 | 4610973 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88158-p1470048.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88158-p1470050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88158-p1470051.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 88159 | Forn de calç dels Caus Cremats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dels-caus-cremats | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Gairebé desaparegut. L’any 1986 tota la zona patí un incendi. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç gairebé desaparegut situat en el Bosc de Parets. Des del camí que va des del carrer de l’Alba de la Barata, en plena urbanització de les Pedritxes en direcció al Coll de la Riba. Pocs metres abans d’arribar-hi, a mà dreta, neix un camí que un cop travessat el Torrent de la Riba, bifurca. A mà dreta, un corriol amb un pendent molt pronunciat, mena a la Punta dels Caus Cremats. El de l’esquerra, en direcció nord, entrant a mà esquerra d’una torrentera afluent del torrent de la Riba, (neix al Puig Codina en part i a la Punta dels Caus Cremats per l’altre), resseguir les restes d’un antic camí actualment embardissat en algun tram, que cal vorejar entrant pel bosc. Després de varis metres, a mà dreta s’observa un esvoranc molt gran en el marge. S’observen les restes del que fou un forn de calç, probablement doble. Les alçades conservades no superen els dos metres.</span></span></span></span></span></p> | 08120-284 | Torrent dels Caus Cremats | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació. </span></span></span></span></span></p> | 41.6263800,1.9814500 | 415154 | 4608796 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88159-p1460877.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88159-p1460874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88159-p1460870.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 88160 | Forn d’obra de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-barata | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara. Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</em>, dins <em>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</em>, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Malgrat la cambra de combustió està un xic malmesa pel pas del temps, la façana amb la volta del passadís d’accés a la fogaina és molt especular. Una neteja de la vegetació que l’envolta seria necessària per a la seva preservació. | <p><span><span><span><span><span>Forn d’obra o ceràmic que es localitza a l’Obaga de les Cantarelles, dins de la finca de La Barata, un xic més amunt de la font de l’Alba. Geològicament el jaciment s’ubica, entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, amb els conglomerats heteromètrics del període Eocè, que conformen el gruix de les elevacions muntanyenques de Sant Llorenç i les calcàries micrítiques i dolomies. Físicament està situat en entre els torrents Roig i el de les Cantarelles. Quan es puja pel camí de terra, des de la font de l’Alba, s’observa gran quantitat de restes de teules, cairons i maons de diferents mides. L’entrada es fa pel costat dret, on entremig de la vegetació s’endevina la rampa d’accés fins a la façana del forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, amb tiratge vertical i una única cambra. Està construït realitzant un rebaix en el marge. De dalt a baix es localitza en primer lloc, la cambra de cocció o laboratori (amb indicis de la portella d’accés al vessant sud-est) i un seguit d’estructures muraries d’un metre d’amplada al voltant de les restes visibles que formarien part de la construcció. La graella no és visible; sembla coberta de terra o en part enfonsada i a la part inferior, la fogaina o cambra de combustió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la cambra de cocció o laboratori es conserven les estructures muraries que mesuren 3’20 m de costat per 2’80 m d’alçada màxima conservada amb una línia visible per sobre de la boca interior de la fogaina que podria correspondre amb l’alçada de la graella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la fogaina o cambra de combustió només es conserva una petita obertura (0’50 m d’alçada per 0’80 m d’amplada màxima) perfectament visible des del passadís d’accés amb l’interior reblert de terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la façana s’observa una construcció ferma, realitzada en pedra, de 4’70 metres d’amplada màxima per 2’50 m d’alçada (restes conservades) i 0’70 m de gruix de murs. El passadís de la cambra de combustió és de planta trapezoïdal. Aquest espai mesura 2’50 m d’amplada màxima (a l’exterior) per 1’50 m d’alçada per 2’50 m de llargària. A l’interior, l’amplada és d’1’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El sòcol és de pedra, de 0’70 m d’alçada, des d’on arrenca la volta, realitzada en pedra i disposada a plec de sardinell collada amb morter de calç. Per sobre d’aquesta, s’hi pot veure una segona volta, aquesta vegada realitzada amb una filera de maons disposats verticalment (32 cm per 5 cm de gruix), al damunt de la qual s’hi aixeca un paredat de pedra irregular.</span></span></span></span></span></p> | 08120-285 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6409500,1.9880700 | 415724 | 4610407 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88160-dsc8602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88160-dsc8601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88160-dsc8618.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt a prop del forn, hi ha una bassa de grans dimensions, actualment murada, element indispensable per a netejar el fang i pastar-lo. Probablement al costat de la bassa gran hi haguessin antigament basses de decantació del fang i de pastar més petites. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88161 | Goigs en lloança al Gloriós Sant Roch, patró de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-al-glorios-sant-roch-patro-de-la-barata | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Goigs que es canten per Sant Roc a la capella de La Barata.</p> <p><span><span><span>Edició, en blanc i negre localitzada a Internet, sense haver pogut determinar la data i l’autor de la lletra. Presenta caixa amb orla tipogràfica. La impremta és de Terrassa, Vídua de M. Utset i Juncosa. Manca la parat superior de l’encapçalament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’encapçalament es llegeix: Gloriós St. Roch / patró de La Barata. Al dessota mateix, al centre, una reproducció tipogràfica de Sant Roc, emmarcada. A ambdós costats un tulipa o lliri florit plantat en un test emmarcat cadascun d’ells amb una orla oval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El text s’ha disposat en dues columnes, separades per una orla vertical geomètrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La transcripció sencera del goig, que diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>(primera columna) Sempre sóu de Deu amat, / Roch espill de penitència: Guardaunos de pestilència, Puig de tots sóu invocat.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Foreu de molt gran llinatge / Y senyor de Montpeller / Peregrí sant verdader / Fereu sant lo romiatge, / De Francesch fill estimat / Per regla de penitencia: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Los miracles tan notables / Que per tot lo mon obrau, / Son las proves que donau / De vostres virtuts lloables, / En lo cel sóu coronat / Y en la gloria ab preeminència: &c. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>En lo mon vola la fama / De la vostra vida noble, / En tota ciutat y poble / Tota la gent vos reclama, / Al devot que està apestat / Curaulo ab diligencia: &c. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per lo angel foreu curat / Quant la peste vos ferí, / En lo mal queus afligí / Per àngels sou consolat / Dau remey al tribulat / Alcansant de Deu clemència: &c. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>En las terres dels infidels / Es vostre nom reclamat, / En elles sou invocat / </span></span></span></p> <p><span><span><span>(segona columna) Per los cristians y fiesl, / A molts vos haveu curat / Com mostra la experiència: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als malalts contagiosos / Invocantvos, Roch insigne, / alcansau de Deu beningne / Ser tornats bons y joyosos; / Son refugi á tot cuytat, / De tots teniu providència: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>De ángles ab gran amor / Vostra vida fou lloada, / Y per àngels traslladada / Vostra ánima al Senyor; / En lo cel ja col-locat / Gosau de sa clara essència: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ab molt gran devoció / La Barata vos venera, / La qual, Roch per vos espera / Gosar consolació; / Altar vos han fabricat / Per donarvos reverrencia: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per vos resta amparada / Esta casa, Roch molt sant, / Deslliuraula de totplant, / Sia per vos defensada, / Guardaula de tot pecat / Y de infernal dolència: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest lloch venerat / Mostrau, Roch, vostra potencia: / Guardaunos de pestilència, / Puig de tots sou invocat. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>R Ora pro nobis, beate Roche. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>V. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>OREMUS: Deus, qui beato Rocho per angelum tuam tabulam eidem afferentem promisisti; ut qui ipsum invocaverit ta nullo pestis cruciatu laederetur, praesta quaesumus, ut qui ejus memoriam agimus, ipsius meritis et precibus a mortífera peste corporis et animae liberemur.. Per Christium Dominum Nostrum. Amen. //</span></span></span></p> | 08120-286 | Capella de Sant Roc. La Barata - Carretera de Sabadell a Talamanca, km. 9 | <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> | 41.6407400,1.9900400 | 415888 | 4610382 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88161-p1450766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88161-p1450790.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 88162 | Jaciment de can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-garrigosa | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BONAVENTURA BOADA, Oriol i ROBLEDILLO, Felipe (2010). <em>Estudio y levantamiento arquitectónico de la masia de can Garrigosa de Matadepera.</em> Projecte final de carrera de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> | XI-XXI | Està catalogat com a jaciment per la continuïtat en l’establiment de la zona i la presència d’elements pre industrials, com els forns; però es desconeix l'abast científic del jaciment. | <p><span><span><span><span><span>Les referències documentals que demostren un establiment continuat de la masia des de l’alta edat mitja i la presència d’estructures relacionades amb l’explotació dels recursos fan que es protegeixi una àrea al voltant de la masia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el catàleg (2009), l’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i el polígon marcat en la planimetria.</span></span></span></span></span></p> | 08120-287 | Entre can Pèlacs i can Robert | <p><span><span><span><span><span>Miquel Ballbé (1985) ens diu que antigament aquest mas era conegut amb el nom de mas Comelles. També ens diu que a l’any 1184 era propietat d’Arnau Comellas i el 1386 de Coloma Comellas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Ferrando (1987:73) podem llegir un document de <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt “Marc Ses Comelles de Sant Joan de Matadepera, obliga el dot i escreix a la seva muller sobre de mas Comelles. Any 1372. Sant Joan de Matadepera, núm. 7 bis”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual propietari compra la finca, l’any 2009, a Diana Garrigosa, esposa del M.H Pascual Maragall (Bonaventura i Robledillo, 2010).</span></span></span></span></span></p> | 41.6366800,2.0018400 | 416866 | 4609920 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88162-p1450955.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88162-p1450601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88162-p1450602.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Curiosament es parla del forn d’obra, però no d’un més proper de calç, que caldria incloure a la fitxa del catàleg. De totes maneres, ni un ni l’altre se situen dins el polígon marcat en la fitxa. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||
| 88163 | Jaciment de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-barata | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> | II aC- XIX | <p><span><span><span><span><span>La Barata és una de les principals finques de Matadepera, la seva prosperitat i fama es deuen sobretot a l’hostal, servei vital pels usuaris del camí Ral de Barcelona a Manresa. La masia està situada a l'extrem septentrional del terme municipal de Matadepera, forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt o Serra de l'Obac. Propera a la Riera de les Arenes, i al costat mateix del camí Ral, des d'on domina la plana estratègicament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El jaciment arqueològic es troba identificat a l’inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya o Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com assentament i lloc d’enterrament d’època romana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es documenta a partir d’una intervenció arqueològica realitzada per R. Masdeu, l’any 1968, durant la realització de la pavimentació del camí d’accés a la masia des de la carretera BV-1221.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El material localitzat és d’època romana. En concret, es tracta de fragments de dòlia, ceràmica comuna, fragments d'àmfora tipus Dressel 2/4, així com ceràmica comuna ibèrica i un fragment d'àmfora també ibèrica. També es localitzà una sepultura de <em>tegulae</em> en doble vessant, i restes òssies fragmentades, pertanyents a dos individus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el catàleg (2009), en el moment de realitzar la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, l'any 1988, eren dipositats sense inventariar en la Casa Museu Alegre de Sagrera de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la intervenció de l’any 1968, en la que no van aparèixer estructures, no s’ha fet cap altra actuació i no s’ha publicat cap estudi dels materials trobats en aquell moment.</span></span></span></span></span></p> | 08120-288 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>La família Barata, procedent de Nàpols, ha estat des de l’establiment del segle XIV la propietària de la casa. destacant-ne el període d'hostal en el Camí Ral de Barcelona a Manresa. És interessant la informació que escrigué Francisco Zamora després de visitar la casa al segle XVIII. Antoni Barata fou ministre d’Hisenda el segon govern del trienni liberal, 1821- 1822. El conjunt fou restaurat cap el 1940 per l’arquitecte Jeroni Martorell per reparar els danys de la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> | 41.6404500,1.9911300 | 415979 | 4610349 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88163-dsc8632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88163-dsc8637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88163-dsc8638.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància estratègica d’aquest indret com a via de comunicació i l’establiment documentat d’un hostal des de l’edat mitja, juntament amb la presència de material arqueològic d’època romana, podrien fer pensar en un assentament similar d’aquesta època amb funcions similars. A la manera d’altres jaciments que les investigacions arqueològiques més recents van posant al descobert, en el territori de domini romà. Cal tenir en compte que les vies de comunicació, i la xarxa establerta pels romans, foren elements crucials per la implantació del model econòmic i social als nous territoris annexionats. Futures intervencions hauran de corroborar o desmentir aquesta possibilitat. | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 88164 | Pineda de de pi roig (Pinus sylvestris) de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-de-pi-roig-pinus-sylvestris-de-la-barata | <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MILLAN, Pedro;MUÑOZ, Anna; SANZ, Julian (1996). Sant Llorenç. Diari de Terrassa. Lunwerg Editores, S.A.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La zona de pi roig (Pinus sylvestris) està situada en part a l’Obaga de les Cantarelles i a ambdós vessants hidrogràfics del Torrent Roig, (</span></span>415484 / 4610116 / 760 <span><span>fins ben bé a l’alçada de l’avenc de la Pinassa. S’hi pot accedir des del Camí Ral, tram que s’inicia un cop passat el mas de la Barata, a mà esquerra. Un cop deixat a mà esquerra, la cadena que tanca el camí que mena a la propietat, s’inicia un corriol que s’endinsa cap el bosc, i pujant mena a la Roca del Corb. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pineda de pi roig, viu a l’estatge montà, entre els 400 i els 1.800 metres. En aquest sector matadeperenc forma una massa dominant, tot i que conviu perfectament amb l’alzina i el roure. Els espècimens orientats cap el nord són molt més grans i abundants. La seva alçada depassa en els exemplars més grans els 30 metres. La capçada és cònica en els exemplars joves i més irregular en els adults. El tronc és rectilini i no massa gruixut. L’escorça és esquerdada, de color vermell metàl·lic. Les acícules estan agrupades de dos en dos, de color verd blavós, recargolades. Fan de 3 a 7 centímetres de longitud. Les pinyes són de color fosc amb una lleugera tonalitat groguenca, petites, de 3 a 6 cm de llarg i de 2 fins a 3’5 cm de gruix. </span></span></span></span></span></p> | 08120-289 | La Barata | 41.6404500,1.9847500 | 415447 | 4610355 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88164-p1460475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88164-p1460477.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pi roig també és conegut amb el nom de pi rojal, pi vermell, pi ros o pinassa. Probablement la seva presència és la que originà el topònim de l’avenc que també es localitza en aquesta zona. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 86461 | Casa Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torres | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i altell amb coberta de teules a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, que dóna al carrer de Jaume Español.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la façana original hi domina el capcer escalonat i un ull de bou centrat en el cim. Sobresurt de la línia de façana un cos de galeria o balcó tancat , situat a la planta pis. La marquesina carrega sobre dues columnes d'estil clàssic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és de paredat a excepció de la galeria i els escaires de la façana. Totes les obertures són de llinda recta. Al damunt s’hi observen arcs de descàrrega fets de maó. Els porticons de les finestres són de llibret.</span></span></span></p> | 08120-29 | Carrer de Jaume Español, 3 | <p><span><span><span>Es tracta d’una torre d'estiueig del primer terç del segle xx. Testimoni d'un primer moment de l'eixample urbà cap el nord i que confirma la revisió i reconducció de la llera de la riera de les Arenes, doncs era ubicada en el marge mateix d'aquesta casa. Avui aquest espai s’ha guanyat per la urbanització. </span></span></span></p> | 41.6033100,2.0238900 | 418660 | 4606194 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86461-p1430499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86461-p1430504.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana sud-oest s’hi ha afegit un cos de planta quadrada de planta baixa i pis, amb parament arrebossat llis. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 88166 | La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barata | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ZAMORA, Francisco de (1973). <em>Diario de los Viajes hechos en Cataluña</em>. Barcelona: Curial.</span></span></span></p> | XIV-XXI | <p><span><span><span><span><span>La Barata és una de les principals finques de Matadepera, la seva prosperitat i fama es deuen sobretot a l’hostal, servei vital durant molts segles pels usuaris del Camí Ral de Barcelona a Manresa. La masia està situada a l'extrem septentrional del terme municipal de Matadepera, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Propera a la Riera de les Arenes, i al costat mateix del camí Ral, des d'on domina la plana estratègicament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’actualitat forma un complex constituït per diverses edificacions al voltant de la masia principal, que ha sofert ampliacions i modificacions diverses al llarg dels segles. L’entrada antiga ha quedat desplaçada a un costat, sota un porxo. El cos principal forma un angle recte i consta de planta baixa i dos pisos. La part de llevant ha de superar el desnivell del terreny. Al davant es forma una mena de pati, tancat a migdia per un altre edifici més modern, que limita amb l’era de la casa, situada en l’angle meridional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de migdia del braç principal del conjunt es mostra una galeria oberta en els dos pisos amb arcs escarsers i barana de ferro. Es tracta d’una ampliació del segle XIX. En el braç curt del conjunt, el que dona a la carretera BV-1221, a l’alçada d’aquest pati consta de planta baixa i pis, però a la banda de llevant s’hi afegeixen nous desnivells per adaptar-se al terreny. Les finestres, llindes i ampits d’estil historicista són col·locades l’any 1940 per Jeroni Martorell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el camí en direcció a Can Salvans hi trobem un conjunt d’habitatges de planta baixa i pis que antigament servirien per allotjar treballadors de la finca i actualment estan llogats. Però el més destacable és la capella dedicada a Sant Roc, propietat de la família.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part del darrera hi ha una gran bassa, una antiga font, la font de l’Alba, i un forn de pega i un gran forn d’obra. A l’altre costat de la carretera BV-1221 hi trobem la font de la Foradada, enmig de les restes d’un jardí romàntic, que fora també un jardí de la finca, on les dones es reunien per cosir i brodar, actualment abandonat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Miquel Ballbé (1985) fa una descripció parcial de l’interior de la casa i del mobiliari existent, fruit de la seva visita, però nosaltres no hi hem entrat. En aquesta visita es va poder constatar que a la part més antiga del conjunt, es conserven uns arcs de punt d’ametlla, que podrien datar del segle XII, però que caldria comprovar-ho. Tot i que no ens ha de semblar estrany que existís un edifici anterior a 1330, sinó tot el contrari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al darrera de la casa, entre aquesta i la gran bassa hi ha un prat que la gent de la casa coneix com el Pla dels francesos. La propietària de la casa, ens explica que els soldats hi establiren un campament durant la guerra del francès a més de l'ocupació de la casa, a principis del segle XIX. En aquest pla s'hi han localitzat objectes varis relacionats amb aquest període.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera intervenció fou l’any 1940 per tal de recuperar els danys soferts durant la Guerra civil. Les obres les dirigí Jeroni Martorell.</span></span></span></span></span></p> | 08120-290 | <p><span><span><span><span><span>El document de l’establiment de la família Barata, que procedia de Nàpols, a Matadepera data de 1330, el 6 de les calendes de març. Segons aquest document que es pot llegir sencer a Ballbé (1985), fra Guillem, abat de sant Llorenç del Munt dóna i estableix a Ramon Barata i a la seva muller Constança, els seus fills i successors perpètuament per a posseir i conrear i també per a construir cases i masos, tota la part de terra, amb entrades i sortides, amb drets i pertinences que posseeix dit monestir, amb ple dret i lliure alou, en la parròquia de Sant Joan de Matadepera, en el lloc anomenat “Els Llinars” i que dit monestir comprà a Bartomeva, muller de Bernat Xipiani i del mateix Bernat del mas Roure.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hostal de la barata ha estat protagonista de fets relacionats amb el bandolerisme, entre els segles XVII i XIX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Francisco de Zamora (1973), amb motiu del seu viatge per Catalunya, visita la casa l’any 1786 i en fa una descripció que també es pot llegir a Ballbé (1985: 41 i ss.) </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antoni Barata fou ministre d’Hisenda en el segon govern del trienni liberal, 1821- 1822. </span></span></span></span></span></p> | 41.6412000,1.9905100 | 415928 | 4610432 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-p1450308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-dsc8544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-dsc8546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-p1450762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-p1450728.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància estratègica d’aquest indret com a via de comunicació i l’establiment documentat d’un hostal des de l’edat mitja, juntament amb la presència de material arqueològic d’època romana, podrien fer pensar en un assentament similar d’aquesta època amb funcions similars. A la manera d’altres jaciments que les investigacions arqueològiques més recents van posant al descobert, en el territori de domini romà. Cal tenir en compte que les vies de comunicació, i la xarxa establerta pels romans, foren elements crucials per la implantació del model econòmic i social als nous territoris annexionats. Futures intervencions hauran de corroborar o desmentir aquesta possibilitat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88167 | Trull de sa Busqueta o mas Busqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-sa-busqueta-o-mas-busqueta | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>OTERO, Iago; DOMÈNECH, Laia; i ESCALONA, Alba (2007). La dimensió ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El cas de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera); dins VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Diputació de Barcelona, pp. 51-57.</span></span></span></span></span></p> | XII-XVI | Manca bona part de l’estructura. | <p><span><span><span><span><span>El trull de sa Bosqueta, o el mas Busqueta està situat en el camí de Can Pèlacs a Can Garrigosa, un cop passat el mas i deixada a mà esquerra la roureda que mena a l’avenc. El trull està ubicat per sota del marge, en ple revolt, dessota unes alzines. Forma part de les les estructures de l’antic mas desaparegut, que com a unitat de producció havia de tenir per abastir-se anualment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes observades són, a la part superior, la mola sotana (1’50 m de diàmetre) col·locada damunt d’un muret de pedra collat amb morter de calç, de 0’45 m d’alçada per 0’38 m de gruix. En el muret superior que es conserva, s’hi observen restes de morter de calç. Al centre, conserva l’orifici d’encaix de l’arbre (de 0’18 cm de diàmetre), que no és res més que una biga col·locada verticalment a la qual s’hi colla el mecanisme que fa voltar una mola o rotló (de forma troncocònica o amb les parets lleugerament esbiaixades).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al dessota de la mola sotana o mota hi ha les restes d’altres estructures, força malmeses, que probablement corresponguin amb l’assentador i els vasos comunicants. Aquestes estan relacionades amb l’extracció i depuració de l’oli. El funcionament era senzill; un cop la jàssena exercia la pressió sobre les diferents capes de cofins carregades amb la primera molta d’oliva, l’oli començava a rajar i aquest passava pels vasos comunicants fins a quedar recollit en un dipòsit totalment net d’impureses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El trull normalment representa l’espai o l’habitacle destinat a la mòlta i al premsat de les olives per a l’obtenció de l’oli però també es refereix als elements que formaven part de la instal·lació i permetien fer la mòlta: la mola sotana (jussana o mota), la mola sobirana o rotló, la premsa, els decantadors, la fona i l’infern i una llar de foc on escalfar l’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera fase per a l’elaboració de l’oli era la recol·lecció de les olives. Un cop triades i decantades les impureses (fulles i branquillons) les olives s’anaven introduint per a ser moltes en una mena de pica circular anomenada mola sotana o mota. En el centre de la mola hi havia un forat on s’hi col·locava verticalment una mena de bigueta, l’arbre al qual s’hi acoblava una mola o rotló més petita, amb els costats lleugerament inclinats que voltava gràcies a l’impuls d’una burreta o mula que anava voltant de manera a aixafar l’oliva fins a obtenir una pasta. Aquesta massa resultant s’anava col·locant dins d’uns cofins d’espart que un cop plens s’anaven apilant uns damunt dels altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop tot preparat començava la premsada amb l’ajut d’una jàssena o d’una premsa. Aquest procés de mòlta i premsat es podia repetir varies vegades, essent l’oli de la primera premsada el més fort i gustós. Aquest procés rebia el nom de mòlta (un cop), remòlta (dos cops), remoltí (tres cops) i sota (quatre cops en el cas d’un any molt dolent). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per extreure l’oli dels cofins, calia escalfar aigua en el calderó posat a la llar de foc i abocar-lo de mica en mica durant la premsada. El líquid obtingut s’escorria per un canaló fins arribar a dos recipients normalment colgats i comunicats entre sí (la fona i l’infern). En aquests recipients és on tenia lloc el procés de decantació separant l’oli del brou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, es netejaven els cofins. D’aquí s’extreia la pinyolada i la pellofa de l’oliva que un cop ben assecat s’aprofitava, la primera com a combustible i la pellofa per a fer farina per als garrins.</span></span></span></span></span></p> | 08120-291 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Ballbé, (1985), situa la primera data on apareix esmentat el cognom o topònim Sabusqueta, l’any 1278: Arnau de sa Busqueta reconeix a la filla de Joan Jalec que li ha aportat en dot CCC m. i ell li fa un augment de CC m. i li assegura la propietat del mas Busqueta que té del monestir de Sant Llorenç del Munt. (feta a XVII de les calendes de maig de l’any 1278).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1296 ho és en Berenguer Busqueta. L’any 1337 apareix el nom de Guillem de Sabusqueta. L’any 1437 ho és Salvador Sabusqueta i el 1535 Joan Busqueta.</span></span></span></span></span></p> | 41.6436400,2.0017200 | 416865 | 4610692 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88167-dsc8651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88167-p1450928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88167-p1450933.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les Albes, que és com es coneix les masoveres de Can Pèlacs, expliquen que aquest indret l’anomenen des de sempre “El Bosquet”, i que és on es localitzava l’antic mas. Si el lloc era conegut com El Bosquet, i la descendent fou una pubilla, és molt probable que del Bosquet, agafés el nom femení de Busqueta. Ballbé (BALLBÉ: 1985) senyala la possibilitat de que l’actual pairalia de Can Pèlacs estigui construïda al damunt de les restes de l’antic mas. I que el finestral de la masoveria i l’era conservada són les úniques restes, juntament amb el trull que han sobreviscut.Una excavació arqueològica podria aportar més dades estructurals. Posteriorment es podria protegir i museïtzar amb un plafó explicatiu. Probablement els plans situats al davant mateix fossin en altres temps un oliverar. | 94|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88170 | Mural de la Plaça de la Germandat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-placa-de-la-germandat | XXI | <p><span><span><span><span><span>Mural policromat, situat a la Plaça de la Germandat de Sant Sebastià. Està realitzat sobre un suport movible. Sota el títol “ La Natura viu, quan la matèria es descompon” s’hi diferencien dos missatges a partir d’una figura central representada de dues maneres. A mà esquerra, un paisatge verge, sense contaminants ni contaminació. La Mare Naturalesa, amb els ulls tancats deixa fluir a través dels seus cabells l’energia cap a la Terra. A mà dreta, un paisatge de desolació, la Terra empobrida, els arbres morts i les deixalles procedents del reciclatge orgànic desaprofitades. La Mare Naturalesa, representada amb un crani, que representa la mort del planeta Terra.</span></span></span></span></span></p> | 08120-292 | Plaça de la Germandat de Sant Sebastià | <p><span><span><span><span><span>En el marc de la campanya “Excuses o recicles?” que organitzà el Consorci de Gestió de Residus del Vallès Occidental amb el suport de diferents organismes, el 23 de novembre de 2018, es convocà a la Plaça de la Germandat de Sant Sebastià un festival de Pintura i Art Urbà sota el lema “Pel reciclatge de la matèria orgànica”. #ExcusesoSepares, que va culminar amb la instal·lació del mural realitzat pels alumnes de 4rt d’ESO de l’optativa de visual i plàstica de l’Institut de Matadepera. En el mural hi col·laboraren els artistes de Majara Studio a partir d’un disseny treballat a classe.</span></span></span></span></span></p> | 41.5988200,2.0275900 | 418963 | 4605692 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88170-p1450710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88170-p1450715.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alumnes d 4t d'ESO de l'Institut de Matadepera | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 88172 | Necròpolis dels Òbits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-dels-obits | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO, A. (1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell: Editorial El Pot, pp.328-337.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg.37-40. </span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>GORINA, P. (1956). La troballa d’unes sepultures bàrbars a St. Llorenç; dins Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, núm. 62.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MALUQUER de MOTES, Joan i SERRA RAFOLS, J. de C. (1948). Enterramientos de tegulae y losas en la montaña de Sant Llorenç del Munt; dins '<em>Ampúrias</em>', vol.X p.296-300.</span></span></span></p> <p> </p> | V-XVIII | Les fosses no s’identifiquen a simple vista. Pot ser perquè estiguin cobertes per terra i vegetació i/o pel deteriorament i l’erosió. | <p><span><span><span><span><span>Conjunt de quatre sepultures que formen una necròpolis d’inhumació situada enfront dels Òbits, balma murada que ha estat habitada fins el segle XIX. A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya es descriu el conjunt dels Òbits com “una surgència fossilitzada de la qual només resta una petita font. Les sepultures que l'any 1948 foren posades al descobert per uns carboners i posteriorment excavades per J. Maluquer, eren situades a poca profunditat, donat el caràcter rocós de l'indret. Dues d'aquestes construïdes amb <em>tegulae</em>, foren trobades sense senyal de violació, la tercera feta amb lloses de sorrenca toscament tallades, es trobava molt malmesa. Eren orientades d'oest a est. La tomba situada més al nord tenia 1'46 m de llarg, composada només per tres <em>tegulae</em> de base, no presentava <em>ímbrex</em> ni cap altre material que cobrís les juntures. Les restes corresponien a un adult de baixa estatura, no presentava aixovar. La segona tomba situada a 2 m al sud de l'anterior, era fabricada amb lloses de sorrenca eocènica, abundant a la muntanya, formant caixa quadrangular. La part dels peus havia estat malmesa, es recolliren fragments del crani que hi mancava, al igual que la mandíbula inferior. Uns veïns de Matadepera en la mateixa època descobriren casualment una quarta sepultura de <em>tegulae</em>, P. Gorina (1956). L’interès del jaciment rau en la ubicació de la necròpolis, accentuat per la utilització popular del topònim Òbits”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La manca d’aixovar fa difícil determinar una cronologia gaire precisa; els excavadors consideren que és posterior a l’època romana, però dins l’alta edat mitjana. Tenint en compte que la troballa es localitzà a 1.700 metres de la necròpolis de les Eres, on es va trobar una sivella visigòtica, aquesta es podria considerar una data <em>post quem</em>.</span></span></span></span></span></p> | 08120-293 | Els Òbits | <p><span><span><span><span><span>Jaciment descobert el mes de juny de 1948 “<em>al descombrar un terreno ocupado por unes carboneres</em>” (</span></span>MALUQUER , Joan i SERRA RAFOLS, J. de C, 1948:296). En una nota a peu de pàgina explica que la noticia els la va comunicar el senyor Mario Aguirre i Lluís Cuadras, que “<em>comenzaron la excavación el dia 26 de junio y la terminaron con nosostros el dia 9 de julio</em>”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la mateixa època, es diu que uns veïns de Matadepera van descobrir una quarta sepultura.</span></span></span></p> | 41.6563200,2.0130900 | 417828 | 4612089 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-p1460269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-p1460271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-obits03ferrando1983pp-331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-obits04ballbe1982voliipp183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-obits02-ferrando1983pp-330.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el llibre d'Antoni Ferrando (1983: 329) es diu 'Tots els materials obtinguts de l'excavació d'aquestes tombes foren dipositats en el Museu Arqueològic de Barcelona pel senyor Serra Ràfols, que aleshores n'era conservador'. En el Catàleg (2009) també es fa aquesta afirmació, tot i que en aquest document s’especifica que només una part del material. De la resta no en diu res.Nosaltres hem fet la pertinent consulta i en els inventaris del Museu d’Arqueologia de Catalunya, no hi consta cap material, ni arqueològic, ni antròpic, ni documental, procedent dels Òbits. | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||
| 88173 | Parany per a caçar el senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parany-per-a-cacar-el-senglar | XX | Quan es malmeten per les inclemències del temps o es considera que ja no calen, s’abandonen. | <p><span><span><span><span><span>Parany per a caçar el senglar (Sus scrofa), que consisteix un forat excavat en una zona de pas o freqüentada per aquest mamífer. El procediment és senzill però eficaç. El caçador o pagès cava, a mà o amb la pala de la màquina un forat al terra, d’un metre a un metre i mig de fondària, per una amplada que oscil·la entre els 0’50 m i els 0’60 m. Un cop el seu interior ben net, hi diposita fruita feta malbé i oli de cuina que ja s’ha utilitzat. Tot seguit es cobreix lleugerament el forat amb branques. Quan el senglar, atret per l’olor baixa al seu interior, queda encaixat i llavors el caçador aprofita per a matar-lo.</span></span></span></span></span></p> | 08120-294 | Obaga Gran de Can Pèlacs, al camí de l’Avenc de Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>L’Alba, masovera de Can Pèlacs, explica que molts dels paranys més moderns que es troben disseminats pels boscos de la finca són fets per un tal Jaume. Els que es troben a proximitat de la casa es feren perquè degut al gran nombre d’exemplars, els entraven fins a l’hort, fent malbé tot el que hi havia plantat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6436700,2.0032400 | 416991 | 4610694 | 08120 | Matadepera | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88173-p1460997.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88173-p1460999.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Llorenç del Munt n’és ple d’aquests paranys, que van quedant abandonats i amb el temps reblerts de terra i fullaraca. | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 88175 | El pastoreig a Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastoreig-a-matadepera | <p><span><span><span><span><span>MIRALLES, Ferran; QUERALT, Arnau i SALA, Pere (2002). Els camins ramaders del Vallès oriental; dins Anuari del centre d’Estudis de Granollers, pp. 49-93.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA, Miriam (2019). Entrevista Emma Viñas Sarria; dins Gaseta de Matadepera, 373, juliol de 2019, pp. 12. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>A l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès, s’ha registrat el pastoreig com una activitat viva a la comarca; tot i que amb les dificultats pròpies d’un territori molt antropitzat i que no s’ajusta a les necessitats d’aquesta mena d’oficis, tal i com s’han anat desenvolupant fins als nostres dies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En primer lloc, per Matadepera travessa el Camí Ral, que era utilitzat per la transhumància de ramats des del Vallès fins el Pirineu. En aquest indret, just al bell mig de la Riera de les Arenes vam poder parlar amb en Josep Arco, el pastor de La Barata, que dirigeix un ramat de 450 caps entre ovelles i cabres. El Josep Arco, l’Emma Vinyas i en Pau Garcia es reparteix un dels ramats que pasturen per Matadepera. L’Emma Viñas és una pastora de Matadepera que va descobrir la seva passió pel món rural ajudant als pastors de Sant Llorenç de Moruns, el poble on estiuejava (Vila, 2019). Es va formar a l’Escola Agrària de Manresa (ECA). Fent les pràctiques de l’escola, va conèixer el seu company, que ja feia de pastor. Va decidir deixar la seva feina a l’Hospital de Terrassa per dedicar-se plenament a la ramaderia. També ha fet cursos d’elaboració de formatges i processos làctics. Els seus ramats serveixen per netejar els boscos, mitjançant un contracte amb l’ADF i l’Ajuntament, durant la primavera i l’estiu, el ramat neteja les franges, torrenteres i zones perimetrals de les urbanitzacions per evitar el risc d’incendis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb les zones verdes de Matadepera no en tenen prou per tot el ramat. A més, cal deixar que descansin i no sobrepasturar-les. Es mouen per Can Torres, el Girbau, la zona de la Tartana, la costa del Tet, Can Robert, La Barata, Can Bofí, les Pedritxes i la Riera de les Arenes fins a Terrassa. L’Arco ens explica que arriben a Mura i Talamanca, donant la volta a la muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’estiu pasturen tot el dia, les 24 hores, i a l’hivern mentre hi ha llum, de 9 a 5 de la tarda. El José pastura una part del ramat i l’altra part, que és el ramat de llet, el porta l’Emma i està a can Bogunyà. En l’entrevista l’Emma diu que el José pastura les que no tenen cries, però quan vam entrevistar-lo, una de les ovelles acabava de parir. El José va sempre amb les ovelles i dorm amb elles. Quan ho necessita la policia el va a buscar i li cedeix un espai per dormir i dutxar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa al ramat de Can Pèlacs, que porten l’Alba i l’Enric, diuen que elles no fan de pastors, que el seu petit ramat de 26 ovelles i 17 cabres formen part d’una explotació agropecuària de petit format com la seva. Durant la setmana pasturen pel Parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, però els caps de setmana han de deixar-les dins el recinte de la masoveria, per evitar problemes amb els usuaris del parc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tenen dues races, la ripollesa, que és autòctona, i la lacone de llet, que és francesa. Aquestes les van comprar a la UAB per desenvolupar un projecte pilot de creuament entre les dues races per millorar-ne les prestacions. És a dir, incorporar la rusticitat de la ripollesa a la lacone per a una millor adaptació a una zona rústica amb poc aliment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del seu ramat van sortir cent ovelles destinades al ramat de Dani Sánchez Lobera, pastor de Sant Llorenç Savall, que també pastura pel Parc, però en un altre municipi. El Dani també es va formar a l’Escola de Pastors.</span></span></span></span></span></p> | 08120-295 | Matadepera | 41.6435000,2.0002400 | 416741 | 4610678 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88175-p1470177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88175-p1460933.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Emma Viñas i en Pau Garcia tenen la formatgeria 'el Turó de les 9 Cabres'. Fan mató, formatge i iogurts amb la llet de les seves cabres. De moment fan venda directa i aviat a través de petits comerços de la zona. La seva formatgeria és mòbil i en el moment de parlar amb ell, la tenien a Terrassa. | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 88176 | Mola de Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-can-gorina | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p> | XVI-XVIII | Emprada com a taula de pedra de jardí. | <p><span><span><span><span><span>Mola o rotló, cilíndrica, de granit, amb els costats lleugerament inclinats situada a la part sud-est del jardí de la casa. Es tracta de la mola, que sostinguda per l’arbre central, voltaria verticalment, sobre la mola sotana o mota en un trull d’oli. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està col·locada en posició horitzontal, damunt d’una pilastra feta amb pedra irregular lligada amb morter de calç. Mesura 0’90 m de diàmetre per 0’35 metres de gruix; ´L’ull central, per on s’acobla a l’arbre, (16 cm de diàmetre) està tapada amb morter. S’hi observa l’erosió característica provocada per la pressió exercida durant el procés de molta en llarg dels anys.</span></span></span></span></span></p> | 08120-296 | Can Gorina - Camí de la Tartana | <p><span><span><span><span><span>El trull de Can Gorina no s’ha localitzat. Estructuralment, normalment representa l’espai o l’habitacle destinat a la mòlta i al premsat de les olives per a l’obtenció de l’oli però també es refereix als elements que formaven part de la instal·lació i permetien fer la mòlta: la mola sotana (jussana o mota), la mola sobirana o rotló, la premsa, els decantadors, la fona i l’infern i una llar de foc on escalfar l’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera fase per a l’elaboració de l’oli era la recol·lecció de les olives. Un cop triades i decantades les impureses (fulles i branquillons) les olives s’anaven introduint per a ser moltes en una mena de pica circular anomenada mola sotana o mota. En el centre de la mola hi havia un forat on s’hi col·locava verticalment una mena de bigueta, l’arbre al qual s’hi acoblava una mola o rotló més petita, amb els costats lleugerament inclinats que voltava gràcies a l’impuls d’una burreta o mula que anava voltant de manera a aixafar l’oliva fins a obtenir una pasta. Aquesta massa resultant s’anava col·locant dins d’uns cofins d’espart que un cop plens s’anaven apilant uns damunt dels altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop tot preparat començava la premsada amb l’ajut d’una jàssena o d’una premsa. Aquest procés de mòlta i premsat es podia repetir varies vegades, essent l’oli de la primera premsada el més fort i gustós. Aquest procés rebia el nom de mòlta (un cop), remòlta (dos cops), remoltí (tres cops) i sota (quatre cops en el cas d’un any molt dolent). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per extreure l’oli dels cofins, calia escalfar aigua en el calderó posat a la llar de foc i abocar-lo de mica en mica durant la premsada. El líquid obtingut s’escorria per un canaló fins arribar a dos recipients normalment colgats i comunicats entre sí (la fona i l’infern). En aquests recipients és on tenia lloc el procés de decantació separant l’oli del brou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, es netejaven els cofins. D’aquí s’extreia la pinyolada i la pellofa de l’oliva que un cop ben assecat s’aprofitava, la primera com a combustible i la pellofa per a fer farina per als garrins. </span></span></span></span></span></p> | 41.6073400,2.0297100 | 419150 | 4606636 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88176-p1450678.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 88177 | Roure de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El roure de Can Pèlecs està situat a l’interior del barri, al costat de la cort dels ases. Pujant pel camí que mena a la casa, a mà dreta, es pot contemplar la seva enorme capçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un arbre de fulla caduca, del gènere Quercus, de la família de les fagàcies. El tronc, és rectilini, de quatre metres d’alçada fins a la creu, amb una potent brancada que en créixer la fulla dona una capçada perfectament arrodonida que ombreja al bestiar durant els mesos de calor. L’escorça és fosca i clivellada. Les fulles, són toves, de vora sinuosa, amb l’anvers de color verd fosc, mentre que pel revers tenen com un vellut de color verd grisós. Floreix entre els mesos d’abril i maig. El fruit és el gla, recobert per una mena de barret anomenat cúpula, amb esquames, que maduren a la tardor i llavors cauen al terra. La seva fusta és molt dura i resistent a la humitat. S’ha fet servir per fer bótes de vi i vaixells. </span></span></span></span></span></p> | 08120-297 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Si bé la dita popular “és fort com un roure” associa el roure com a símbol de fortalesa , durant l’entrevista amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni, l’Alba Escalona, masovera de Can Pèlecs ens manifesta la importància que té aquest arbre per a ells tot dient: “L’ànima valenta dels masovers de Can Pèlecs rau en aquest roure. La traiem d’aquest roure”. </span></span></span></span></span></p> | 41.6438000,1.9993400 | 416667 | 4610713 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88177-p1460894.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88177-p1460992.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per no destorbar la somera prenyada, que descansava a la cort, no s’han pres les mides exactes de l’espècimen. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88183 | Gegants de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-matadepera | <p><span><span><span>BOSCH, Marcel·lí, et alii (1982). Gegants: aportació de Matadepera al nostre folklore. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÍS, Paula; VILA, Míriam et alii (2019). 1984-2019. 35 anys Agermanament Matadepera – Mariapfarr, dins Gaseta de Matadepera. Especial Agost de 2019. Ed. Ajuntament de Matadepera. Impremta Pagès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(2000). Gegants !! Terrassa – Matadepera. <a href='https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca'>https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca</a> [consulta realitzada el 26 de gener de 2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Matadepera té dues parelles de gegants: en Llorenç i l’Agnès són els gegants antics. En Pepet i al Marieta són els gegants nous. Però en Llorenç i l’Agnès tenen les seves rèpliques, a les que se’ls hi ah tret pes per facilitar la seva maniobrabilitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Llorenç i l’Agnès es basen en la llegenda del drac de Sant Llorenç. Però com diu Pepita Torrella (1982), el gegant Llorenç encarna “la figura del protector i alliberador de la donzella Agnès, representatius de la muntanya i el poble respectivament, significatius de la unió existent, de sempre i per sempre, entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la vila de Matadepera”. El model que es pren per a realitzar la figura del gegant Llorenç és el comte Guifré el Pelós, que sintetitzava la pròpia història de Catalunya amb el corresponent component llegendari i un “homenatge als homes valents i generosos de les contrades, ferrenys d’aspecte extern, però amb un inacabable doll de bondat en el seu cor”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El model per l’Agnès fou la Marta Busqueta i “havia de ser el prototipus d’una noia senzilla, mataperenca, de bon veure. Com un homenatge merescut a les noies del nostre poble” (Marcel.lí Bosch; 1982).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Llorenç fa 4’7 metres d’alçada i pesa 92 kg; i l’Agnès fa 4’25 metres d’alçada i té un pes de 86 kg. Només el cap del Llorenç pesa 25Kg més sis i mig del drac. El cap de l’Agnès arriba als 15 kg.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els inicis del projecte hi trobem a Manel Carrera i Maria Palau, que va fer els primers dibuixos dels gegants. Fou Josep Casamada i Biosca el responsable de l’execució i la coordinació amb un equip ampli i multidisciplinari per tal d’assolir els objectius plantejats. Tomàs Font i Guillué fou el tècnic per treballar en la fibra de vidre i el polièster, materials amb els que estan fets. La part de la fusteria va correspondre a Isidre Gibert i Ventura i a Joan Ventayol i Sala. El tema de vestuari va anar a càrrec de Lluís Labòria i Martorell i Carme Rojas i Solís. La perruca de l’Agnès la va fer Pere Villagrasa i Corderas. Jaume Gironès i Lavara va pintar el casc i l’empunyadura de l’espasa. Les joies foren responsabilitat de Lida Calero i Escudero i Isidre Gibert. I el cuiro d’Antònia Casamada i Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1990, s’estrena una nova parella de gegants: el Pepet i la Marieta. El Pepet està dedicat al Pepet de cal Tanta, pregoner durant molts anys. Té una alçada de 3,65 metres i pesa 40 kg. La Marieta està dedicada a la Marieta de cal Baldiró, hostelera molt famosa. Fa 3,60 m. d’alçada i pesa 42 kg. Els va construir en Ramon Aumedes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha una bona col·lecció de gegantons que representen persones emblemàtiques del poble: com l’Edi amb l’Eduard Torres (1999); Mossèn Manel (2000); en Pere Bolet (2001); en Mingo Comasòlivas (2002); l’Isidre (2003), la Heidi (2004), en Joan Moreno (2006); el Pere (futbolista) i la Mata (jugadora d’hoquei) , Mireia Solsona (alcaldessa); la Ginesteta, gegantona del CEIP La Ginesta; en Cèsar August, pels més menuts; o en Jan de la riera, del CEIP Joan Torredemer; en Hans, que és un regal del municipi agermanat de Mariapfar per una festa major, que també té una rèplica. Alguns d’ells realitzats per en Jordi Grau en el seu taller “el Drac Petit”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més a més hi ha un parell de capgrossos: la Mercè (2005) i un sense nom compreat a la botiga del Ingenio.</span></span></span></span></span></p> | 08120-298 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>Els Amics dels gegants de Matadepera es crea l’any 1981. El dia 6 de juny de 1982, s’inaugura la primera parella de gegants, en Llorenç i Agnès, noms que corresponen a la muntanya al peu de la qual hi ha Matadepera i a una cova de la mateixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la Festa Major d’aquell any (el 29 d’agost) es va celebrar la Iª Trobada Internacional de Gegants, amb la participació de 412 gegants de Catalunya i l’estranger.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu anys més tard, el juliol de 1992, amb motiu del desè aniversari de la I Trobada Internacional , s’organitza la II Trobada Internacional i, a la vegada, la VIII Ciutat Gegantera de Catalunya que acull 640 gegants de tota Europa i també un del Japó. Aquests fets concentren a Matadepera més de 7.000 persones entre portadors i acompanyaments musicals. L’any 2007 es fa la IIIª Trobada Internacional. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2015 es fa, a Matadepera, la trobada comarcal de gegants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 19 de març de 2019 els Amics dels Gegants de Matadepera, organitzaren la Festa dels Gegantons a la plaça del Casal de la Cultura amb motiu de captar matadeperencs que volguessin formar part de l’entitat. </span></span></span></span></span></p> | 41.5967200,2.0266500 | 418882 | 4605460 | 1982 i 1990 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88183-0028824mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88183-0031609mb.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Maria Palau i Josep Casamada | La parella d’en Llorenç i l’Agnès van participar a la cerimònia d’obertura del Campionat mundial de futbol de l’any 1982, a Barcelona. | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 88184 | Plantades de pessebres a Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantades-de-pessebres-a-sant-llorenc-del-munt | <p><span><span><span><span><span>ALAVEDRA BOSCH, Josep (2020). La pujada del pessebre a la Castellassa de can Torras al Vallès; </span></span><a href='https://www.isabadell.cat/immaterial-valles/la-pujada-del-pessebre-a-la-castellassa-de-can-torras-al-valles/'><span><span>https://www.isabadell.cat/immaterial-valles/la-pujada-del-pessebre-a-la-castellassa-de-can-torras-al-valles/</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 24 de febrer de 2021].</span></span></span></span></span></p> <p>MASSÓ GARCIA, Albert; MASSÓ GARCIA, Òscar (2017). Els forns del calç de Matadepera. L'exemple dels forns d'en Corcola, d'en Ton i del camí d'en Girabau, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Matadepera, pp. 67-76. 8 d’octubre de 2017. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</p> <p><span><span><span><span><span>MASÓ GARCIA, Òscar (2010). </span></span><em><span><span>La Castellassa de Can Torras: historia, tradició i llegenda</span></span></em><span><span> . Farell editors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MASÓ GARCIA, Albert i Òscar (2017). Escalada i pessebres a la Castellassa de Can Torras; dins Ronda Vallesana, núm. XXXVII. Sant Feliu del racó (Castellar del Vallès). Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, pp. 77-84.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2018). Portada de pessebres a la muntanya; dins Inventari del Patrimoni Immaterial de la vegueria del Penedès; </span></span><a href='https://www.immaterialpenedes.cat/inventari/22/97'><span><span>https://www.immaterialpenedes.cat/inventari/22/97</span></span></a></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>El cicle de Nadal és un dels períodes més rics en tradicions en tot l’any. Una de les més recents, però que ja comença a tenir molta història al darrera són les pujades o plantades de pessebres a cims, muntanyes o espais emblemàtics. Un dels espais més emblemàtics és la de la muntanya de La Mola, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Segons Alavedra (2020), entre Santa Llúcia i Reis es poden localitzar un centenar de pessebres repartits en diferents indrets d’aquesta muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La iniciativa sorgeix d’entitats excursionistes, colles d’amics o famílies. El més veterà d’aquests entorns seria el de la Cova Simanya, a Sant Llorenç Savall. Però pel que fa a Matadepera el més antic és el que es posa des de l’any 1966, al cim de la Castellassa de can Torras. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Castellassa de Can Torras és una de les roques més singulars del massís de Sant Llorenç, dins el terme de Matadepera, a la vessant sud-est de Sant Llorenç del Munt, damunt de la carena de l’Illa i els sots de Matalonga i la Carda; i a tocar amb el terme municipal de Castellar del Vallès. Està formada per tres cims, de nord-est a sud-oest: la Torre (835 m), la Cabreta (830 m) i la Gepa (832 m). El lloc també es coneix com “les Castellasses”, principalment a Terrassa i Sabadell; “el Camell”, per la semblança que té amb el camell comú</span></span><span><span> o dromedari; o “la Roca del Pastor”, arran de la llegenda del Pastoret de les Arenes, de Castellar del Vallès, el qual va enfilar-s’hi originant el miracle de la Mare de Déu de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta pujada està organitzada, des del 1966, pel Centre Excursionista de Castellar del Vallès, es realitza el segon diumenge de desembre. La concentració es fa a Castellar del Vallès per arribar aproximadament a les 10:00h al peu de la Castellassa, on s’esmorza. Tot seguit un petit grup d’escaladors preparen l’ascensió i comença el trasllat del pessebre que va passant de mans en mans, des dels més petits fins als escaladors, que seran els responsables de fixar-lo dalt del cim. El pessebre es planta al cim més alt, La Torre (835). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Han estat diferents els constructors d’aquest pessebre que cada any es diferent: Josep Llinares, Albert Antonell, Gonçal López i Joan Muntada. Per la Candelera, els mateixos escaladors que el van pujar, ara el van a recollir. Tots els pessebres es conserven a la seu del centre Excursionista de Castellar del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | 08120-299 | Sant Llorenç del Munt | <p><span><span><span><span><span>Des dels seus inicis, l’excursionisme a Catalunya ha estat vinculat a la descoberta i recuperació d’un sentiment nacional, amb un afany científic més enllà del vessant esportiu. Quan neixen les primeres associacions excursionistes, el pessebrisme és una tradició molt arrelada, a les cases, a les esglésies i en l’espai públic i mediàtic de l’època.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les primeres notícies, que recull la premsa barcelonina, ens situen als anys 50 del segle passat. Un dels pessebres més celebrats i populars fou el que es portava al cim de Les Agudes. Fou una iniciativa del Grup Excursionista de <em>La España Industrial</em>. La primera edició fou l’any 1957 i es repetí successivament durant molts anys. Així ho explica el corresponsal de Tele exprés (8 de desembre de 1970, pp. 15):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>El próximo día 13 de diciembre, tendrá lugar la colocación del Pessebre dels Muntanyencs en la cumbre de Les Agudes, punta cimera del Montseny. Como ya es tradicional, esta será su catorceava edición, el Pessebre será trasladado a pie desde Barcelona, por equipos de montañeros que desde las 3 de la tarde del sábado día 12 hasta las 12 de la mañana del domingo, se irán relevando durante su recorrido por Montcada, Montornés del Vallés, la Roca, Cardedeu, Villalba Sasserra, Sant Celoni, Campins, Santa Fe del Montseny y la cima de Les Agudes. A la llegada del Pessebre a Santa Fe, aproximadamente las 9 de la mañana, se celebrará la santa misa y bendición. La organización de este acto cultural y deportivo, corre a cargo del centro excursionista ·Els Blaus y está patrocinado por la Federación Catalana de Montañismo. El Pessebre, representado en una estela de madera tallada ha sido realizado por el artista sarrianés José M.ª Nuet Martí. La entidad organizadora prepara su servicio de autocares para el traslado a Santa Fe del Montseny y regresso”.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ben aviat proliferaran les associacions excursionistes que imitin aquesta iniciativa tan exitosa. Fins i tot, l’any 1959, trobem el primer pessebre submarí, que es col·loca a les Illes Medes. La visió de Josep Maria Garrut (1968) es prou aclaridora quan diu que:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(...) a Catalunya, no hi ha cim ni gairebé tossal una mica alterós o amb anomenada, en que uns benemèrits ciutadans no ni endeguin un Pessebre. Però si generalment aquests pessebres poden ésser visitats pels excursionistes habituals de motxilla, també n'hi ha d'altres en que cal fer servir la corda i els claus, només assequible als iniciats. Però també ha penetrat en el pregon dels abismes, en coves i avencs i fins i tot en el fons del mar. No fa molts anys, els nostres «homes- peixos» en portaren un amb figures de plom, sota l'illa gran de les Medes' (Jordi MONTLLÓ, 2018).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 1966 socis del Centre Excursionista de Castellar del Vallès, l'antiga Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc (SEAC), plantà un pessebre al capdamunt de la Castellassa de Can Torres. El seu autor fou en Josep Llinares, que encara en continua fent actualment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta tradició compleix un ritual ben especial que el fan singular. La data escollida és normalment un diumenge de dsembre proper al Nadal. Un grup de socis surt a primera hora del matí i recorre a peu, com mana la tradició, el mateix recorregut realitzat la primera vegada. Un dels principals protagonistes és en Jaume Torrents, que durant anys, s'ha dedicat a preservar el traçat i modificar-lo lleugerament degut a les noves construccions o talls de noves pistes forestals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pessebre es transporta en una moxil·la vella cedida pel soci Josep Sors. Un cop arribats als peus de la Castellassa, s'hi apleguen avis, fills i excursionistes dels pobles veïns. Tots en barretina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre els escaladors preparen el material d'escalada els acompanyants, en rotlle, canten nadales mentre el pessebre desfila de mà en mà pels cantaires fins arribar a mans del més petit de tots, que protagonitza el solemne acte de lliurament a mans dels escaladors. De vegades són nens que l'any abans encara no havia nascut i que els pares mantenen en braçós en un acte simbòlic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els escadors el tornen a posar dins la motxil·la i inicien l'escalada per la via normal. En acabat es comparteixen turrons i neules i es fa una salutació triomfal en el moment en que els escaldadors han assegurat el pessebre. Un cop finalitzada la plantada cadascú marxa cap a casa, donant per finalitzat l'aplec.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'únic any que no es va fer plantada de pessebre fou el 1971 ja que la SEAC realitzà el pessebre que s'havia de pujar a les Agudes del Montserny, efectuat pel soci Albert Antonell i que cada any havia de fer una entitat diferent. </span></span></span></span></span></p> <p>Els pessebres, confeccionats a mà, es preserven a les dependències del CE Castellar, a excepció de dos, destruïts per brètols.</p> <p>Una quinzena de dies abans de pujar-lo a la Castellassa, el pessebre s'exposa a l'aparador de la Casa Pascuet de Castellar del Vallès. Actualment es fa en un altre indret ja que la botiga ha tancat. Després de la Candelera, els escaladors van a recollir el pessebre i el tornen a Castellar del Vallès per a la seva preservació.</p> <p>Els pessebristes que han realitzat els pessebres són, en Josep Llinares, que a més de fer el primer, també va ser l'autor del cinquantè aniverssari, el 13 de desembre de 2015 (s'instal·là una càmera en el pessebre i un dron). En Gonçal López, l'Albert Antonell i en Joan Muntada.</p> <p>Alguns dels escaladors han estat, en Joaquim Castany i Jaume Estapé, Martí LLobet i Josep Maria Torras, i Martí Llobet i Dani Sagrera. També hi ha hagut en jaume Sors, la Mercè Costa, els germans Masó Garcia, l'Esteva Ogaya, el Rafel Serra, etc. I durant aquests anys han tingut visites d'escaladors pioners de la serra de Montserrat com Agustí Ventura i Joan Nubiola. </p> | 41.6362100,2.0276600 | 419016 | 4609843 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88184-p1050299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88184-p1050298.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88184-dsc08125.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Des de 1977 també es porta un pessebre a un avenc del cim de La Mola. L'any 1962, el Grup Talps del Centre Excursionista del Vallès començà a baixar un pessebre a l'Avenc del Club, situat a mà dreta del camí que mena a Can Pobla. Cinc anys més tard, el 22 de desembre de 1967 uns dels joves que hi baixava el pessebre va patir un accident i es deixà de fer. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 86274 | Ametller de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-vinyers | <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, pp. 96-97.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | Es tracta d’un espècimen molt vell, probablement d’uns dos cents anys. Al seu voltant n’hi ha d’altres més joves i una figuera de rebrot, amb una soca molt grossa, també molt vella, prop del pou. | <p>L’ametller de Can Vinyers està situat al davant de la casa, fora de la muralla de tancament, en una antiga parcel·la sembrada de vinya. Els carrers que la delimiten són el carrer de W. Guadall de nord a sud i els carrers de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest.</p> <p>L’arbre, de l’espècie <em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, de color gris fosc amb mostres d’assecament i algunes ferides antigues cicatritzades. D’ell en surten diferents branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</p> <p>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 8 metres aproximadament. Fa <span> </span>3,30 metres de volt de canó (mides preses a 1,30 metres d’alçada)<span> </span>per 3,10 metres de volt de soca, per . Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica. El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla.</p> | 08120-3 | Entre els carrers de W. Guadall de nord a sud i de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest. | <p><span><span><span>Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaró era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. </span></span></span></p> | 41.5988000,2.0313000 | 419272 | 4605686 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303150.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 86462 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-22 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt; més de mil anys d’història</em>. Ajuntament de Matadepera. vol. I. </span></span></span></p> <p>HEMEROTECA: Matadepera. Finalizan las obras de mejora y ampliación del cementerio, dins Diari de Terrassa. Dijous 22 de febrer de 2018. Comarca, pàg. 17.</p> | XI - XX | <p><span><span><span>El cementiri municipal de Matadepera s’estén des de la façana nord i est de l’església de Sant Joan, annex a les propietats de La Mateta i Can Roure. És una extensió de l’antic cementiri parroquial d’època medieval i moderna. Té l’entrada pel que era la plaça de la Constitució, en època del Comú i està totalment integrat al paisatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està distribuït per terrasses que s’adapten al desnivell del terreny. La part contigua a les parets de l’església formaria part de l’antic cementiri, on una placa recolzada al terra recorda l’antiga adscripció parroquial del cementiri. Entrant a mà esquerra, hi ha una font realitzada amb un rellotge de sol (de pedra artificial quadrangular), on per comptes de gnòmon s’hi ha posat una aixeta. És el punt més elevat. De la part contemporània, la septentrional és la més antiga. Els nínxols estan disposats als laterals, amb un màxim de quatre pisos i coberta a un sol vessant, feta de teules. Al centre hi ha l’ossari, dos grans xiprers i una creu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A continuació, i en el mateix nivell, hi trobem un espai dedicat a preservar incineracions. Es tracta d’un columbari que reprodueix, llosa a llosa, les vistes de la muntanya de Sant Llorenç del Munt des del municipi en un gran mural foto-ceràmic. La imatge fa 1,65 metres d'alçada per 6 metres d'amplada, totalment integrada en el paisatge. La instal·lació disposa de 120 columbaris familiars, repartits en 5 fileres i 24 columnes, amb una capacitat conjunta per acollir a prop de 500 urnes cineràries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A continuació hi trobem un espai amb les tombes disposades directament al terra. Es pot accedir a la terrassa inferior seguint una rampa que condueix a la part més moderna amb un edifici de nínxols de forma cúbica, més nínxols de paret i una zona enjardinada.</span></span></span></p> | 08120-30 | Església vella de Sant Joan de Matadepera | <p><span><span><span>El cementiri és tan antic com la pròpia església de sant Joan. Per tant es remunta a època medieval. Al segle XIX va passar a la municipalitat. Degut a l’ampliació de l’església amb la construcció de la capella dedicada al Roser, el cementiri es veia minvat de terreny i veient que el poble anava creixent, el 28 de maig de 1864, Joan Barata i Guitart s’adreça al bisbe de la Diòcesi de Barcelona adjuntant un plànol i exposant els següents fets (BALLBÉ:1981): </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Que el Cementerio de la Parroquia de Matadepera, si bien se halla muy bien situado respecto de las condiciones higiénicas, necesita una ampliación por haber aumentado la feligresía con el moderno caserío de la Llagosta y haber disminuido su territorio con la edificación de la Capilla de Nuestra Señora del Rosario, algunos años atrás, y como con las lluvias del pasado invierno se cayó un trozo de pared que debiera ya haberse repuesto, (...) reproduzco a V. Iltma. el ofrecimiento que l año mil ochocientos sesenta, en acto de visita hice de palabra al Excmo. E Ilmo. Sr. Obispo antecesor de V.C.I. de dar gratis a favor de la Parroquia el terreno mío propio contiguo que fuera necesario para dicha ampliación; añadiendo ahora, que por el Agrimensor del partido, y de acuerdo con el subdelegada de medicina del mismo, tengo designado trece mil cuatro cientos ochenta y dos palmos, o más si se considera necesario para dicha ampliación, construyendo su portal y Puerta, sino también la reposición del trozo de pared caída, a fin de que no puedan entrar fieras; todo con las condiciones siguientes: PRIMERA.- Que se me deje construir a mis costes en el nuevo local un panteón familiar por el estilo de los del cementerio de Tarrasa. SEGUNDO.- Que si algún propietario u otro feligrés de la misma Parroquia secunda mis idees contribuyendo en la empresa pueda permitírsele construir cuatro nichos, el uno encima del otro, para su familia, y que los demás hayan de satisfacer la limosna que V.C. señalare a favor de la Obra de la Iglesia. Y finalmente, que para el caso no esperado de trasladarse la Parroquia y el cementerio en otro punto, todo el terreno cedido con su cerca nueva o primera construcción, después de dejar de ser Sagrado, esté sujeto al pacto reversional a mi o a los míos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Si V.C. Ilma. Tuviese a bien admitirme estas condiciones, u otras igualmente aceptables, previos los correspondientes informes, solo faltaría la debida autorización de V.C. para emprender una obra de absoluta necesidad y que considero no poderse realizar por otro medio. Bajo este concepto;</span></span></span></p> <p><span><span><span>A.V.C. Ilma. Suplico, se sirva acordarlo en la conformidad expresada, y autorizar al exponente a los efectos indicados; y lo recibirá a particular gracia y merced.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tarrasa veinte y ocho Mayo de mil ochocientos sesenta y cuatro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Excmo. E Ilmo. Sr. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Firmado: JUAN BARATA I GUITART.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Excmo. E Ilmo. Sr. Obispo de la Diócesis de Barcelona”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 19 de juliol del mateix any obté resposta del Dr. Llàtzer per mandat del senyor bisbe autoritzat l’ampliació sota varies condicions:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1º Que el terreno con que ha de engrandecerse el Cementerio ha de designarse por el Arcipreste del partido y Párroco de Matadepera, tanto en la extensión, como en la localidad que se juzgare conveniente para llenar las necesidades de la población. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2º Que ha de repararse al mismo tiempo las paredes del cementerio antiguo que queden excluidas restaurándolas de modo y forma que corresponda al resto de la obra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3º Que el Cementerio antiguo y lo mismo la parte nueva que ha de construirse han de quedar a disposición de la Iglesia enteramente, sin que D. Juan Barata, ni ninguna otra persona o corporación, pueda alegar más derecho sobre el cementerio que el que le corresponda sobre el local que ser reserve para su panteón familiar, ni pretender intervención en su administración, que estará exclusivamente a cargo del Párroco y Obra de fábrica de la Iglesia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4º Que Don Juan Barata i Guitar, en justa recompensa de los gestos que ha de sufragar para construir la parte nueva del Cementerio y repasar las paredes del antiguo, después que estuviese concluida la Obra, podrá elegirse el local que bien le pareciese dentro del mismo cementerio a sus expenses para construir un panteón de su propiedad particular en donde puedan ser enterrados perpetuamente los individuos de su familia, quedando libre de pago de derechos de sepultura, aunque sin perjuicio de los demás derechos parroquiales. </span></span></span></p> <p><span><span><span>5º Que así mismo el Párroco pueda designase un local en la parte del Cementerio nuevo que fuese de su agrado para construir su sepultura en la forma que guste libre también de derechos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>6º Que la junta de Obra y fábrica de la Iglesia pueda de acuerdo con el Párroco elegirse también un lugar en el Cementerio que sirva de sepultura a los obreros que fallecieren durante su oficio con igual inmunidad. </span></span></span></p> <p><span><span><span>7º Que, si alguno de los vecinos o propietarios de Matadepera contribuyen a la Obra del Cementerio con sus fondos, podrán construir en el lugar y forma que se les designare, el Nicho o Nichos que a juicio del Párroco y Junta de Obra merecieran según su generosidad o fondos con que contribuyesen, los cuales servirán para sí y familia, de la forma de los anteriores, libre de derechos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>8º Que todas las demás persones que fuesen enterrados en Nicho y aún si lo fueren en tierra, no siendo pobres, satisfacer alguna limosna en beneficio de la fábrica de la Iglesia, que nos determinaremos oportunamente, tiendo presente los gastos necesarios para la conservación del Cementerio. </span></span></span></p> <p><span><span><span>9º Que, si en algún tiempo dejare de ser Cementerio el lugar que se destina para ello en virtud de la presente concesión y se hubiese de destinar a usos profanos, luego que perdiese el carácter de lugar sagrado y hechas las prescripciones que el derecho y litúrgica de la Iglesia previenen, podrá D. Juan Barata Guitart pedir la reversión del terreno que ahora cede, sin indemnización alguna por este concepto. Y de este nuestro decreto pásese una copia al Cura-párroco de Matadepera para que le sirva de Gobierno y obre en el archivo parroquial y otra a la parte de Dn. Juan Barata i Guitar para conocimiento y efectos consiguientes”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El columbari es va inaugurar el 6 de junt de l’any 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre l’any 2017 i 2018 es duen a terme les obres d’ampliació i millora per tal de solucionar les mancances en infraestructures que finiran l’any següent. Es construeixen un parell de mòduls de 12 nínxols cadascun, integrats al paisatge. També es construeix una nova xarxa de clavegueram i nova pavimentació. El projecte s’encarrega a l’arquitecte Josep Val i l’empresa executora és Civil Stone encapçalada pel seu director José Ignacio Villegas.</span></span></span></p> | 41.6095100,2.0056200 | 417146 | 4606900 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6758.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De l’1 de gener al 30 d’abril de 9:00 a 18:00h, exceptuant els dies 1 i 6 de gener que romandrà obert de 9:00 a 12:00h.De l’1 de maig al 30 de setembre de 9:00 a 19:00 hDe l’1 d’octubre al 31 de desembre de 9:00 a 18:00h exceptuant els dies 25 i 26 de desembre que romandrà obert de 9:00 a 12:00 h.Les festes locals de Matadepera de 9:00 a 12:00h. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 88185 | Pou de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-barata | XVIII-XX | Manca la corriola i la travessa, i està envoltada de bardisses. | <p><span><span><span><span><span>Registre cilíndric i pou vertical excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, d’on probablement capta la beta d’aigua. Està construït en pedra amb reforços practicats en una època posterior a base de fileres de maó pla i morter de calç barrejat amb pedruscall. No es pot veure el seu interior perquè està cobert amb una xapa de ciment, probablement per evitar accidents, ja que aquest, tot i estar en una finca privada, és accessible des del marge del camí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu diàmetre interior és d’1’30 m i el gruix de murs de 0’38 m. En el nivell superior el pou (2’30 m) estava envoltat amb un brocal, a mena d’ampit o parapet, sobre el qual hi anava instal·lada una barra travessera amb una corriola i una corda que permetia baixar i pujar la galleda amb aigua. La boca actual entre pilars és de 0’95 m i l’ampit de 0’45 m respectivament.</span></span></span></span></span></p> | 08120-300 | La Barata | 41.6411100,1.9912000 | 415985 | 4610422 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88185-dsc8630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88185-p1450876.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88185-p1450880.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pou pertany al mas de la Barata. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 88186 | Dipòsit de la Torre Salvans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-torre-salvans | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> | XX | La propietat ha encarregat un estudi per documentar i preservar les inscripcions fetes a l'interior durant l'ocupació de la finca a l'any 1938, fetes per soldats republicans. | <p><span><span><span><span><span>El dipòsit o cisterna de la Torre Salvans, està situat al darrera de la casa, fonamentat a la roca, al bell mig d’una gran solera de conglomerats que s’inicia a la Roca del Corb i es perllonga, en direcció est fins a tocar la riera de les Arenes. Forma part d’un senzill i alhora complex sistema de recollida d’aigües pluvials que ha permès l’aprovisionament d’aigua de boca, fins l'arribada de l’aigua de la xarxa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consisteix en una construcció de planta circular, d’uns tres metres de diàmetre per 4 a 4’5 metres d’alçada aproximada. El paredat està fet de còdols collats amb morter. La coberta, està lleugerament bombada, amb un petit ràfec decoratiu de maons. Entrant per la porta de ferro, hi ha un espai destinat al magatzematge d'eines i altres. A la part superior és on se situa el dipòsit, per guanyar alçada i donar més pressió a l'aigua fins a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l'exterior, en un dels costats, s'hi afegí un safareig, utilitzat com a piscina, i actualment en desús.</span></span></span></span></span></p> | 08120-301 | Torre Salvans | <p><span><span><span><span><span>La casa d’estiueig fou acabada de construir l’any 1929, sota la direcció de l’arquitecte Marià Espinal. El seu propietari, Francesc Salvans tenia al seu capdavant més de tres mil treballadors. L’any 1933 seria també diputat per la Lliga Catalanista al Congrés. Només esclatar la Guerra Civil, el 24 de juliol, assassinaven a l’empresari, juntament amb el seu fill Joan i Agustí Prat, Gaietà Vallès, Manel Vallhonrat, Josep Maria Duran, Joaquim Barata i el notari Francesc Badia. Els autors foren els membres del grup “Los Chicos del Pedro (en referència a Pedro Alcocer o Pedro el Cruel). Els executaren a la cuneta, prop de l’Alzina del Sal·lari. La família, va instal·lar-se a Barcelona i més endavant a Sevilla i Burgos. L’Ajuntament de Terrassa s’encarregà de la casa i col·lectivitzar l’empresa Saphil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre els nacionals avançaven i el trasllat de les Corts a Barcelona, el govern republicà buscà una casa on refugiar al president Manuel Azaña. El mes de novembre de 1937, visiten la Torre Salvans durant i després d’unes modificacions estructurals aquest s’instal·la a Mapadepera, sense aixecar massa sospites.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al soterrani de la casa, s’hi construí un refugi. A l’est de la Roca del Corb, s’hi col·locà una niu de metralladora antiaèria, de formigó, amb un dipòsit a la part inferior per emmagatzemar la munició i una petita caserna per al destacament destinat a la vigilància.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es van construir varies plataformes amb anclatges per a metralladora en diferents indrets estratègics semi-amagades per la vegetació . Un d’ells, localitzats durant la realització del Mapa de Patrimoni de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop finalitzades les obres, pel mes de febrer de 1938, el president Azaña i la seva esposa, Dolores Rivas, amb la guàrdia personal formada per una seixantena de soldats i els seu equip, s’instal·laren a la Torre Salvans. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>A la casa s’hi dugueren a terme algunes reunions de ministres, redactà les seves memòries i el discurs de les tres “P”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abandonà Matadepera el 21 de gener de 1939. El dia 5 de febrer marxava cap a l’exili, a França i el 27 dimitia com a president. Un cop finalitzada la guerra, la família Salvans recuperà la propietat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6383500,1.9909900 | 415964 | 4610116 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88186-p1460620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88186-p1460638.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Escuder | Al seu interior, s’hi localitzen grafits de caire militar, probablement realitzats per la guàrdia del darrer president de la República espanyola, Manuel Azaña, quan ocupà la Torre Salvans entre finals de 1937 i el mes de febrer de 1938. S’hi localitzaren, a més a més d’uns tinells situats al damunt de cadascuna de les cinc finestres circulars, un seguit de grafits i dibuixos, alguns d’ells molt malmesos per la mateixa humitat: “A 8 del 10 del 1938” (situat a la llinda interior de la porta); un parell d’estrelles dibuixades en cadascun dels vèrtexs de la porta; “catalans”; “batallón”, “García”; “Viva España por...” | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 88187 | Restes d'habitat de la Roca del Corb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dhabitat-de-la-roca-del-corb | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Malgrat queden algunes estructures muràries, els indicis observats de rebaixos importants en el terreny, sembla que s’hauria dut a terme una excavació no autoritzada. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una construcció de planta rectangular situada al nord-est de la Roca del Corb, en la prolongació d’aquest gran bloc de conglomerat que s’estén cap a la riera de les Arenes. L’accés es fa entrant pel bosc, seguint un corriol que mena des del Torrent Roig cap al recollidor de la Torre Salvans. Un cop allí, seguir el corriol en direcció nord est una quarantena de metres i entrar sota els arbres que separen els dos vessants. Al dessota d’unes alzines, hi ha les restes visibles de dos murs d’un metre d’amplada per 0’80 m d’alçada màxima. L’escaire és perfectament visible. La llargada dels murs és de sis metres pel més llarg i d’1’20 pel més curt. L’espai rebaixat per una excavació furtiva senyala una estructura rectangular d’entre sis a vuit metres de llargària per uns cinc d’amplada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les úniques restes observades corresponen a estructures muràries, a excepció d’una peça de 0’20 m de costat amb l’exterior arrodonit; Una cara plana i l’altre més bombada, que podria correspondre a una pedra de moldre.</span></span></span></span></span></p> | 08120-302 | Entre La Barata i la Torre Salvans | 41.6382500,1.9896200 | 415850 | 4610106 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88187-p1460583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88187-p1460587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88187-p1460582.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquestes restes, en el mapa interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal (2020), consten amb el nom de 'Ruïnes de la Torre del Salvans', tot i que pertanyen a la finca de La Barata. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 88188 | Torre Salvans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-salvans | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La Torre Salvans està situada al nord del nucli de Matadepera, molt a prop de la Barata i la carretera BV-1221. Es tracta d'una gran casa formada per diferents cossos. El cos principal és de planta quadrada i coberta de teula àrab piramidal a quatre aigües. En alçada consta de planta baixa, dos pisos i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està aixecada sobre una plataforma de pedra que anivella el terreny i permet que la casa no quedi enclotada. Li proporciona una bona estructura de fonamentació, una prolongació i estabilitat i presència i visibilitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal s'orienta a sud-oest i s’obra davant un gran pati que connecta amb el cos annex i està delimitat per una balustrada. La composició de la façana és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat, amb una decoració classicista on destaquen els capitells corintis. En planta baixa, aquests eixos estan definits per la porta d’entrada al centre, i dues finestres als eixos laterals. La porta és de punt rodó motllurat i s’accedeix a través d’una escalinata per superar un petit podi que no és res més que la part superior de l’estructura sobre la que s’aixeca tota la casa. En el primer pis, els tres eixos es defineixen per tres finestres de llinda recta, igual que la resta de finestres, tant de planta baixa com de segona planta. Entre la planta pis i les golfes destaca un entaulament, amb arquitrau motllurat, un fris ample i llis amb una cornisa de coronament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La decoració de la façana principal està formada per esgrafiats geomètrics combinats amb sis pilastres coronades per capitells corintis. Destaca un medalló amb representació figurativa damunt el portal d’accés. A les façanes de llevant i de migdia presenta dues terrasses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el soterrani es conserva el refugi que utilitzà Manuel Azaña, president de la República, durant la seva estada a la Torre Salvans, l’any 1938. Aquest refugi té una sortida a l’exterior. També hi trobem una cuina i un celler.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord-oest de l'edifici principal hi ha un cos auxiliar de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de quatre aiguavessos de teula àrab. Aquesta casa fou l'habitatge dels masovers. El costat oest de la propietat està enjardinada i es conserven les cotxeres.</span></span></span></p> | 08120-303 | Torre Salvans | <p><span><span><span><span><span>Torre Salvans rep el nom de la família Salvans d’industrials egarencs. L’any 1919, Francesc Salvans funda l’empresa Saphil, fruit de la fusió de quatre empreses més petites. És un dels fundadors de l’Hospital de Terrassa i també fou tresorer a la caixa d’Estalvis de Terrassa. En l’àmbit polític era militant de la Unión Monárquica Nacional i, posteriorment, ingressa a la Lliga Catalana. L’any 1916 sol·licita llicència per construir una torre prop de La Barata. La construcció es realitza entre 1925 i 1030 i l’arquitecte és Marià Espinal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 24 de juliol de 1936, Francesc Salvans i el seu fill, junt amb set persones més vinculades a terrassa i Matadepera, són assassinades prop de La Barata, a la carretera de Terrassa a Talamanca. Dos dies més tard, la Generalitat incauta la finca, juntament amb La Barata, per tal de protegir-la, untament amb el patrimoni artístic que contenia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre febrer de 1938 i gener de 1939 hi feu estada Manuel Azaña, President de La República “amb familiars i tot el seu equip d’auxiliars i servei [...] i a la casa pairal contigua de La Barata s’hi instal·là la Guàrdia Presidencial que l’acompanyava” (J.M. Pey, dins FONT: 2014). Fruit d’aquesta estada es conserven les restes d’estructures destinades a la vigilància, observació i control antiaeri per instal·lar niu de metralladora. La resta més ben conservada és una mena d’estructura de formigó a modus de torre amb dipòsit de municions i atalaia per la metralladora. És conegut, erròniament, en la planimetria com a búnquer d’Azaña. Fins i tot, en algun document l’han batejat com a búnquer Lasaña.</span></span></span></span></span></p> | 41.6381200,1.9915600 | 416011 | 4610089 | 1925-30 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88188-p1450717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88188-p1450719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88188-p1460615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88188-p1460724.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-07-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Escuder i Marià Espinal | Aquesta torre conserva diversos punts d’interès. El més conegut i popular és el refugi de la Guerra Civil espanyola, utilitzat per Manuel Azaña, l’any 1938. Però un dels més desconeguts i interessants és el sistema de recollida d’aigua pluvial i d’escorrentia per abastir la finca. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||
| 88189 | Sistema de recollida d’aigües de la Torre Salvans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-recollida-daigues-de-la-torre-salvans | <p><span><span><span><span><span>AA.VV (2000). Manual de captación y aprovechamiento del agua de lluvia. Experiencias en América Latina. Serie: Zonas àridas y semiárdias, 13. Organización de las Naciones Unidas para la agricultura y la alimentación. Oficina Regional de la FAO para América Latina y el Caribe. Santiago, Chile.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VÀSQUEZ, Absalón; VÀSQUEZ, Issaak; VÀSQUEZ, Cristian (2014). Cosecha del agua de lluvia y su impacto en el proceso de desertificación y cambio climático. Aleph Impresiones S.R.L. Perú. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>La Torre Salvans, està situada al sud del mas de La Barata, en el vessant hidrogràfic dret de la Riera de les Arenes. Les seves terres s’estenen entre els torrents Roig i el de la Mamella, dos torrents actius en èpoques de fortes pluges que s’originen al nord i al sud de la Roca del Corb respectivament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les grans soleres de conglomerats originades a l’est de la Roca del Corb es perllonguen fins a tocar la riera. I és precisament aquests grans roquissars que els propietaris de la casa varen saber aprofitar per a obtenir de manera sostenible un recurs molt preuat ja en temps passats: l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un senzill i alhora complex sistema de recollida d’aigües pluvials ha permès l’aprovisionament d’aigua de boca fins l’arribada de l’aigua de la xarxa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El més imponent de tots és un complex sistema d’escolament, dividit en tres trams que s’inicia en una gran solera de conglomerat al nord-oest de la casa. A la part inferior, limitant naturalment amb un alzinar hi ha el recollidor, un muret de pedra en forma ventall o con gairebé imperceptible. Mesura 75 metres de llargària per una alçada màxima al centre d’1’50 metres. En aquest indret més profund s’hi ha excavat un forat amb un reixat que reté les impureses (còdols, fulles...). La seva funció és engolir l’aigua com un embut per després, aprofitant el desnivell del terreny, baixar fins a una cisterna situada entre la casa i la masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’engolir l’aigua del recollidor, el segon tram s’inicia amb una canalització soterrada reforçada en alguns trams per murs de pedra seca. Aquesta transcorre pel que ara és un bosc d’alzines, fins que després d’una recta final reforçada amb un muret de pedra seca, i una reixeta per evitar l’accés a petits mamífers, l’aigua arriba al tercer i darrer tram, on la canalització aflora a la superfície. Consisteix en una canal rectilínia que segueix el pendent natural de la roca. Està reforçada per un mur de pedra i una filera de maó pla a ambdós costats dels ampits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al final d’aquesta, hi ha una plataforma obrada, amb una derivació central, de manera que l’aigua, en arribar al capdavall queda equitativament repartida per dos canalons (dret i esquerra) i d’aquí l’aigua sobreseeix a través de sis brocs de ferro repartits a la part superior del mur de contenció. L’aigua llavors, cau a través d’uns conductes (actualment desapareguts) cap a una mena de caixons fets amb maó que a través d’uns orificis rectangulars engoleix l’aigua cap al pou de la cisterna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta estructura d’emmagatzematge d’aigua és una construcció de planta rectangular, amb els costats atalussats, construïda en part fent un rebaix a la roca. La coberta és plana, feta amb rajola catalana. Les parets exteriors, de pedra de manera que queda perfectament integrada en el paisatge. Un muret de mig metre d’alçada tanca tot el perímetre superior a excepció del costat nord, on a l’extrem del mur nord i nord-est, hi ha una obertura amb l’escala d’accés al terrat. Entre ambdues escaletes, hi ha una torreta de planta quadrangular amb coberta piramidal. Es tracta d’un pou per on l’aigua cau a la cisterna a través d’una canal situada a l’altre costat del mur perimetral del terrat (arran de la paret orientada al nord).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més, la pressió originada per aquest sistema constructiu permet transportar l’aigua amb la força suficient perquè, a través d’un conducte soterrat en direcció nord-est, porti una part de l’aigua fins a un dipòsit situat a una quarantena de metres en direcció nord-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El dipòsit, consisteix en una construcció circular d’uns tres metres de diàmetre per 4 a 4’5 metres d’alçada aproximada (en superfície). El paredat està fet amb còdols collats amb morter. La coberta, està lleugerament bombada, amb un petit ràfec decoratiu de maons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En direcció nord-est té una porta de ferro. Els brancals i l’arc rebaixat són de pedra molt més grossa que en la resta de construcció visible. A la part inferior, hi ha cinc obertures circulars idèntiques. Dues d’elles estan parcialment tapiades. Les altres finestres visibles, tenen una reixa de barrots. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Passat aquest darrer element, el gran aflorament de conglomerats es perllonga en direcció nord. Baixant a la cota 674 m s’endevinen un seguit de murets d’una vintena de centímetres d’alçada que després d’un recorregut de 70 metres aproximadament permeten recollir les aigües pluvials i conduir-les aprofitant el desnivell fins a dos dipòsits circulars. L’aigua es recull en un pericó de derivació cap a dos petits aqüeductes, el més antic, al darrera, amb dos arcs i pilars de maó i pedra. El més modern sembla construït a posteriori. El pilar és fet de maó i l’aqüeducte és semblant a una biga de formigó que presenta força fissures. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre el camí murat que mena de La Barata a la Torre Salvans, un cop passats els dos dipòsits (a mà dreta) gràcies a la desbrossada dels marges encara s’endevina la rampa d’accés fins als dipòsits (que va de sud a nord). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Després d’aquestes construccions s’han detectat les restes d’un tercer recollidor encara més al nord, que recollia les aigües per darrera de la masoveria de La Barata.</span></span></span></span></span></p> | 08120-304 | Torre Salvans | <p><span><span><span><span><span>La recollida d’aigua de pluja i de rosada per escolament es fa des de temps immemorials per a proveir-se d’aigua potable i també per als ramats i regar. Normalment, el sistema més antic era a través del condicionament dels turons amb la construcció de canaleres fins arribar a una bassa, excavada a la roca i fins i tot al terra però impermeabilitzada amb argila. </span></span></span></span></span></p> | 41.6372100,1.9887500 | 415776 | 4609991 | 1925-30 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Escuder | La recuperació d’aquests antics sistemes ideats per a recuperar l’aigua com a recurs natural cada vegada més preuat, hauria de poder-se preservar entès com un exemple de sistema sostenible i perfectament integrat a la natura. La seva empremta en el paisatge és totalment imperceptible i si bé no s’utilitzaria com a aigua de boca, sí que ho podria ser per al reg, els sistemes de calefacció de la casa o pels sistemes d’higiene personal, previ filtre, però també per captar aigua cap a una bassa adreçada a la protecció d’incendis. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 88190 | Restes d’hàbitat de la Canal de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dhabitat-de-la-canal-de-la-pedrera | XIX-XX | S'ha detectat per la presència de ceràmica moderna en superfície i la resta de dos murets, molt malmessos. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una construcció situades al costat esquerre del camí o corriol que neix darrera Can Pèlacs, i puja resseguint la Canal de la Pedrera fins a enfilar-se cap a la carena del Pagès. Ben aviat, en el vessant hidrogràfic dret de la canal s’observen palplantats varis blocs de pedra força arrodonits, fins que de sobte, en el mateix costat del camí s’observa una rampa amb restes de ceràmica comuna datables entre el segle XVIII i principis del segle XX. A mà esquerra mateix coincidint amb la part posterior d’un bloc ciclopi, es pot veure una estructura muraria d’uns tres metres de llargària per 1 m d’amplada que forma un angle recte amb un mur de les mateixes característiques. Sembla un xic atalussat però la terra i la vegetació que hi creix al damunt impedeix treure’n més conclusions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En tota la zona, entre les roques i escampats pel terra, s’ha pogut localitzar gairebé un càntir sencer, restes d’una o varies cassoles de terra, plats de diferents mides i èpoques. En un altre costat s’ha localitzat un tros petit de planxa de fibrociment, sense poder determinar el seu origen. </span></span></span></span></span></p> | 08120-305 | Vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Pedrera | <p><span><span><span><span><span>A l’altre costat de la canal, en el seu vessant hidrogràfic esquerre, hi ha una construcció de recollida d’aigües coneguda com “el recollidor d’aigua de Can Pèlacs”, encara emprat per la casa, que no disposa d’aigua de xarxa. Una construcció amb una estructura murària imponent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sense poder determinar res més s’avança la hipòtesi de que en aquest indret hi hagués una construcció o barraca que hauria pogut servir als picapedrers que treballessin en aquesta construcció.</span></span></span></span></span></p> | 41.6462000,2.0090900 | 417482 | 4610970 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88190-p1460429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88190-p1460435.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Restes identificades en el transcurs d'elaboració del present treball. | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 88192 | Contracte de masoveria de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contracte-de-masoveria-de-can-pelecs | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>Un contracte de masoveria és un acord jurídic de parceria entre dues parts en virtut del qual una persona s’obliga a treballar la finca d’una altra, viure en la propietat, lliurar-li una part pactada dels fruits i actuar com a encarregat del propietari (</span></span><a href='https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0193299.xml'><span><span>https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0193299.xml</span></span></a><span><span>).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest cas concret, la característica del contracte de masoveria de la finca de can Pèlecs, és que s’ha fet de forma oral, seguint el dret civil català; entre els pares de l'actual masovera (AEB) amb FSA, com a representant de la propietat. Això va ser fa 32 anys, pels volts de 1988.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La filla de l’Enric i l’Alba, ens explica que el seu pare li va transmetre oralment els termes del contracte dient que “són indeterminats en el temps, en condicions privades i particulars, amb persones iguals i amb voluntat lliure”.</span></span></span></span></span></p> | 08120-306 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>L’AEB va arribar a can Pèlecs quan ja tenia 17 anys, a punt de complir-ne 18, amb el seu germà EEB i els seus pares, que es van instal·lar com a masovers l’any 1988. La mare provenia d’una família de pagesos rabassaires de Rubí. És neta i besneta de masovers. Durant la Guerra Civil van perdre les terres que treballaven. El pare provenia d’una família de pagesos propietaris, també de Rubí; però ell era el cabaler, el segon després de l’hereu, i va buscar noves terres per treballar renunciant a la legítima. Van anar a parar a Santa Oliva, prop del Vendrell, al Baix Penedès. Va tenir un accident amb un any immobilitzat, durant la convalescència va llegir un anunci on s’oferia la masoveria de can Pèlecs i prengueren la decisió d’acceptar-la.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La masovera anterior havia mort d’una llarga malaltia, durant la qual l’home no podia compaginar les necessitats de la finca amb les circumstàncies personals d’atenció a la seva esposa. Quan ella mor, l’home decideix deixar la finca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La finca pateix un endarreriment que sumat a algunes decisions preses als anys 70, com l’eixamplament de feixes, condicionen la productivitat de la terra . Això fa que triguen molts anys en posar-la en condicions. Només per condicionar la feixa superior triguen dos anys. A més a més, el clima és molt dur, amb hiverns crus i estius molt calorosos. Neva gairebé cada any, es produeixen aiguats i hi ha poques hores de sol. A tot això cal sumar-li l’escassedat d’aigua i sediments naturals i la poca terra, tant de secà com d’horta.</span></span></span></span></span></p> | 41.6439900,2.0000100 | 416723 | 4610733 | 08120 | Matadepera | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88192-p1460908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88192-p1460911.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per l’AEB, el 13 de març de 2021. | 98 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 88193 | Fer més badalls que rots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fer-mes-badalls-que-rots | <p><span><span><span><span><span>BANÚS I BLANC, Miquel (2004): Els Cingles de Collsacabra, 52, p18-19 «Endevina, endevineta», p. 18. Revista Els Cingles del Collsacabra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PÀMIES i RIUDOR, Víctor (2021). Paremiologia catalana comparada digital; dins </span></span><a href='https://pccd.dites.cat/?paremiotipus=Fer+me%CC%81s+badalls+que+rots'>https://pccd.dites.cat/?paremiotipus=Fer+me%CC%81s+badalls+que+rots</a> [consulta realitzada el 18 de març de 2021].</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>A l’entrevista realitzada el 13 de març de 2021 a l’Alba Escalona, masovera de can Pèlacs li vaig sentir dir aquesta expressió quan explicava els orígens de la finca “aquí mai va ser un castell, sempre va ser una masia humil es feien més badalls que rots”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’expressió ve a dir que hi havia molta carestia de tot, sobretot pel que fa al menjar. Per tant, els badalls són de gana; el contrari de quan s’ha menjat bé i els rots són símptoma de pair un àpat abundós. </span></span></span></span></span></p> | 08120-307 | Can Pèlacs | 41.6440000,1.9996700 | 416694 | 4610734 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el projecte de La paremiologia catalana comparada digital(PCCD), Víctor Pàmies (2021) recull una variant de la nostra, extreta de Miquel Banús (2004) que diu així: “Hi havia ben poca cosa de tot i molta abundància de res, o com deia el padrí, anys de més badalls que rots'. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88194 | La cultura de les herbes remeieres a Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cultura-de-les-herbes-remeieres-a-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>OTERO, Iago; DOMÈNECH, Laia; i ESCALONA, Alba (2007). La dimensió ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El cas de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera); dins VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Diputació de Barcelona, pp. 51-57.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Les masoveres de Can Pèlecs, conegudes com les Albes, són dipositàries d’una llarga tradició de coneixements sobre les plantes i herbes remeieres, però també de les característiques i particularitats en l’àmbit gastronòmic. Aquests coneixements els han anat adquirint, des de ben petites, per transmissió oral. Sobretot dels avis, que eren els qui cuidaven els nets perquè els pares tenien feina. L'AEB explica que quan anaven al bosc, amb l’àvia, la mare i una tieta paterna, a fer llenya per escalfar-se, l’àvia li anava explicant cada planta que es trobaven i perquè eren bones. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resulta que les dues línies familiars de l’Alba provenen d’una mateixa família, ja que les dues besàvies eren germanes. En aquesta família hi h hagut molts herbolaris. Fins i tot, un dels farmacèutics del monestir de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Recol·lecten les plantes a la seva finca de can Pèlecs i al voltant. També en tenen de plantades a l’hort o jardí propi. Les principals plantes que cullen són la ruda, el marduix, la farigola, el romaní, el fonoll, la Maria Lluïsa, el poniol, les mentes, la sajolida, les lavandes com el cap d’ase, el plantatge, el blauet, cua de cavall, les calèndules, la rosella, la niella o les gavarres. El que no cullen és l’orella d’os, ja que és endèmica de Sant Llorenç i s’ha de protegir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una mateixa planta pot tenir diverses aplicacions en funció de l’ús que se li destini: olis, cataplasmes, xarop, ungüents, tònics, coccions o barreges amb mel. Aquest darrer sistema s’usa molt pel bestiar per enganxar-ho al paladar de l’animal. Tot el que recullen és per consum propi. També fan conserves, formatge, llet condensada i làctics varis, ratafia, fumats de carns i peixos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La recol·lecció s’ha de fer en nombres imparells a excepció del 12. Però el següent nombre imparell que es pot utilitzar no és el 13, sinó el 15. Per exemple, es poden collir 12 menats de farigola, però no 13. L’explicació de l’Alba és perquè els apòstols eren 12. Les aplicacions dels remeis es fan en cicles de 7, 9 o 21 dies. Es barregen tradicions populars d’origen desconegut amb la tradició jueva cristiana. Reciten oracions, apreses dels besavis, a l’hora d’aplicar cures, com ara trencar el cop d’aire o el mal de coll. No tant com un sentiment religiós, ens diu l’Alba Escalona. S’aventura a dir que potser era una manera d’estalviar-se problemes amb les autoritats civils i religioses en moments de fervor religiós i poca tolerància a la diferència i evitar, posant els sants com intermediaris, d’acusacions perilloses. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La collita grossa s’acaba per Tots Sants, que és quan s’ha de tenir el rebost ple. Després si la temporada s’allarga tot això de més i a l’hivern ja vindran noves plantes , però poca cosa (porros, cols, pastanagues i xirivies). Diu que després ve la primavera, quan s’acaben els cultius d’hivern i encara no es poden aprofitar els d’estiu. És el que coneixen com a fam de primavera. Explica que en aquest període mengen flors amb receptes que han anat passant de generació en generació des d’abans de la fil·loxera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb l’experiència de generacions, han elaborat buna teoria sobre algunes plantes que tendeixen al vermell, que elles anomenen porpra. Diuen que aquelles que tenen els tons porpra són més efectives i vigoroses. També pel que fa a les plantes de l’hort. Quan han de fer tria per multiplicar, escullen les que tenen aquests tons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan, des de fora, es parla de les Albes, es pensa que es tracta d’una cosa de les dones de la família. Elles diuen que no, que són les circumstàncies actuals que només es visibilitzen elles, però que els homes de la família també han estat importants. Han arribat a ser set portant la finca. </span></span></span></span></span></p> | 08120-308 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Actualment, a can Pèlecs, hi trobem l’ABE i la seva mare. Però també hi treballa l'EEB, el germà de l’AEB. Van arribar a la finca l’any 1988. La mare provenia d’una família de pagesos rabassaires de Rubí. És neta i besneta de masovers. Durant la Guerra Civil van perdre les terres que treballaven. El pare provenia d’una família de pagesos propietaris, també de Rubí; però ell era el cabaler, el segon després de l’hereu, i va buscar noves terres per treballar renunciant a la legítima. Van anar a parar a Santa Oliva, prop del Vendrell, al Baix Penedès. Va tenir un accident amb un any immobilitzat, durant la convalescència va llegir un anunci on s’oferia la masoveria de can Pèlacs i prengueren la decisió d’acceptar-la.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La masovera anterior havia mort d’una llarga malaltia, durant la qual l’home no podia compaginar les necessitats de la finca amb les circumstàncies personals d’atenció a la seva esposa. Quan ella mor, l’home decideix deixar la finca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La finca patia un endarreriment que sumat a algunes decisions preses als anys 70, com l’eixamplament de feixes, condicionen la productivitat de la terra . Això fa que triguen molts anys en posar-la en condicions. Només per condicionar la feixa superior triguen dos anys. A més a més, el clima és molt dur, amb hiverns crus i estius molt calorosos. Neva gairebé cada any, es produeixen aiguats i hi ha poques hores de sol. A tot això cal sumar-li l’escassedat d’aigua i sediments naturals i la poca terra, tant de secà com d’horta.</span></span></span></span></span></p> | 41.6439800,1.9997400 | 416700 | 4610732 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’AEB ha adquirit tots els coneixements aportats per les generacions anteriors de la seva família de forma oral, però també ha rebut Formació Professional Agrària a l’escola Torre Marimon de Caldes de Montbui; actual seu de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, de la Generalitat de Catalunya.Aquest tipus de coneixements estan definits i reconeguts per la Convenció del Patrimoni Cultural Immaterial de 2003 de la UNESCO, com a coneixements i usos relacionats amb la natura. Per aquest mateix motiu, s’ha inclòs en l’inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès.Malgrat, en el present, és un coneixement viu, la seva permanència depèn de factors molt fàcilment canviants. El registre d’aquests coneixements és, en certa mesura, fàcil de realitzar però el més destacable és que es mantinguin vius, ja que formen part de la nostra cultura, arrelada al territori i que han contribuït a estructurar-nos com a societat. I continuen essent efectius i sostenibles. | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 88195 | Sistemes tradicionals d'explotació agropecuària a Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-tradicionals-dexplotacio-agropecuaria-a-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE MATADEPERA (2019). El magraner de can Pèlacs; dins Gaseta de Matadepera, 373, juliol de 2019, pp. 8. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OTERO, Iago; DOMÈNECH, Laia; i ESCALONA, Alba (2007). La dimensió ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El cas de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera); dins VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Diputació de Barcelona, pp. 51-57.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>La família de l’Alba porta la masoveria de can Pèlecs des de fa 32 anys, quan els seus pares la van agafar provinent de Santa Oliva, al Baix Penedès. Des de llavors han treballat la terra de la finca, que havia arribat a tenir fins a 160 ha. Però l’Alba ha anat introduint sistemes tradicionals per tal d’aconseguir una explotació ecològica sostenible en un afeblit sector primari, dins un parc natural com és el de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Otero (2007:53) explica que l’explotació ecològica de Can Pèlecs reprèn la seva activitat l’any 2003 amb els objectius de recuperar agrícolament la finca i contribuir a recuperar el mosaic agroforestal del Parc; treballar la finca segons els principis de l’agricultura ecològica, fer de la pagesia la font d’ingressos i crear un espai de salvaguarda d’espècies o variants hortícoles i fruiters.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La superfície agrícola és d’unes nou hectàrees, de les quals aproximadament la meitat es troba en guaret; la resta es destina a horta intensiva, horta extensiva i camps d’extensiu. Als horts intensius es porta a terme una producció hortícola i es preveu la priorització de les varietats locals respecte de les comercials i la seva comercialització. Als camps d’extensiu conreats, durant la campanya del 2005 s’hi va sembrar melca (Sorghum bicolor), destinada a la producció de farratge i la multiplicació de llavors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’agricultura ecològica utilitza un conjunt de tècniques per augmentar la fertilitat del sòl sense utilitzar adobs químics. A can Pèlecs el compost es produeix a la mateixa finca, adobs en verd i aportació de fems i gallinassa seca. Una altra tècnica utilitzada per evitar l’esgotament de nutrients és la rotació i l’associació de conreus, ja que els diferents sistemes radiculars exploren profunditats diferents del sòl, a la vegada que algunes espècies compensen l’efecte d’altres que consumeixen més nutrients. Per dotar l’agroecosistema de can Pèlacs d’estabilitat ecològica i econòmica enfront de les pertorbacions, s’intenta que el conjunt de varietats i espècies que es conreen (alternativa) sigui el màxim de diversa. El control de plagues també segueix els principis de l’agricultura ecològica i es basa en l’elecció correcta del material vegetal, la situació adequada del conreu en la rotació i la utilització d’algunes substàncies de síntesi permeses per la normativa del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) o preparats a base de derivats de plantes, com cua de cavall (Equisetum sp.) macerada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’explotació es beneficia de l’existència d’un entorn forestal adjacent, que ofereix refugis i fonts d’aliments a insectes amb capacitat de control de plagues, augmenta la biodiversitat edàfica i contribueix a la fertilització dels conreus en contacte amb el bosc per efecte d’algunes espècies lleguminoses pioneres com la gatosa (Ulex parviflorus) i la ginesta (Spartium junceum). També proveeix de productes per a l’explotació –biomassa que es composta–, per a l’autoconsum –llenya, bolets, plantes aromàtiques i medicinals, fruits silvestres. Les plantes adventícies són considerades un element més de l’agroecosistema per les seves funcions de control de l’erosió o de subministra-ment de matèria orgànica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’activitat ramadera es planteja com un factor complementari a tota explotació agrícola i es fa amb els mateixos criteris de sostenibilitat. Tot i els plantejaments inicials i que la recuperació de l’activitat agrícola i ramadera pretén anar més enllà d’una motivació nostàlgica o antropològica, i es presenta com una estratègia de gestió ambiental de l’en-torn i d’implicació social dels habitants del municipi, la realitat és que, actualment, el rèdit econòmic és nul per circumstàncies tant conjunturals com estructurals, però la potencialitat del plantejament pot servir de desenvolupament de projectes satèl·lits fonamentals per al sosteniment i enriquiment del parc. Com conclou encara Otero (2007), La incorporació d’estratègies de desenvolupament i consolidació de les activitats agrosilvopastorals sostenibles i la consideració de la dimensió ambiental del sector primari com a element central en la gestió dels espais naturals protegits són clau per a l’èxit de la conservació de la natura.</span></span></span></span></span></p> | 08120-309 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>L’Alba va arribar a can Pèlecs quan ja tenia 17 anys, a punt de complir-ne 18, amb el seu germà Enric i els seus pares, que es van instal·lar com a masovers l’any 1989. La mare provenia d’una família de pagesos rabassaires de Rubí. Durant la Guerra Civil van perdre les terres que treballaven. El pare provenia d’una família de pagesos propietaris, també de Rubí; però ell era el cabaler, el segon després de l’hereu, i va buscar noves terres per treballar renunciant a la legítima. Van anar a parar a Santa Oliva, prop del Vendrell, al Baix Penedès. Va tenir un accident amb un any immobilitzat, durant la convalescència va llegir un anunci on s’oferia la masoveria de can Pèlacs i prengueren la decisió d’acceptar-la.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La masovera anterior havia mort d’una llarga malaltia, durant la qual l’home no podia compaginar les necessitats de la finca amb les circumstàncies personals d’atenció a la seva esposa. Quan ella mor, l’home decideix deixar la finca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La finca pateix un endarreriment que sumat a algunes decisions preses als anys 70, com l’eixamplament de feixes, condicionen la productivitat de la terra . Això fa que triguen molts anys en posar-la en condicions. Només per condicionar la feixa superior triguen dos anys. A més a més, el clima és molt dur, amb hiverns crus i estius molt calorosos. Neva gairebé cada any, es produeixen aiguats i hi ha poques hores de sol. A tot això cal sumar-li l’escassedat d’aigua i sediments naturals i la poca terra, tant de secà com d’horta.</span></span></span></span></span></p> | 41.6437700,2.0001600 | 416735 | 4610708 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88195-p1460905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88195-p1460933.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Alba col·labora amb diferents escoles com l’institut Castellar en el mòdul de Producció Agrària Ecològica, amb alumnes de pràctiques que treballen el maneig del bestiar, com ara munyir a mà o esquilar. També col·labora amb l’escola de pastors.També col·labora amb la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona en projectes per recuperar tractaments tradicionals pel bestiar. | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 86463 | Església de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-matadepera-0 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, M. (1990). Mossèn Torres i Cuscó. Akribos edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt; més de mil anys d’història</em>. Ajuntament de Matadepera. vol. I. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L'església de Sant Joan està situada a la cantonada formada pel carrer de Sant Joan i la Plaça de Jaume Torras.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici neogòtic que consta de tres naus i creuer i la coberta és amb teulada a dues vessants. La façana principal, orientada a sud-oest, té porta d’accés amb un arc ogival d'inspiració gòtica. El timpà està decorat amb relleus florals i l'anagrama 'JHS' i un trencaaigües. A la part superior hi ha una rosassa calada. En el coronament hi trobem arquets ornamentals ogivals sostinguts per petites cartel·les florals. I en el vèrtex del carener una creu de pedra de 0’9 metres d’alçada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar, situat a la banda esquerra de la façana, presenta planta quadrada i està format per tres cossos separats per cornises. El cos inferior combina el maó vist amb l’estucat, el central té obertures circulars amb quadrifolis i un rellotge d’esfera. En el cos superior, en el cloquer, les finestres són ogivals. Els dos pisos superiors són de maó vist.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aprofita algunes estructures de l’antiga capella. Entrant a la dreta hi ha el baptisteri i al fons la sagristia.</span></span></span></p> | 08120-31 | Carrer de Sant Joan, núm. 42 | <p><span><span><span>L'església parroquial de Sant Joan de Matadepera va ser bastida a inicis del segle XX en temps del rector Mossèn Jaume Torras. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment es construeix una capella fruit dels establiments de parcel·les a banda i banda del Camí Ral e Barcelona a Manresa. La promoció anirà a càrrec dels mateixos veïns dels nous carrers sorgits al voltant d’aquest eix viari, que trobaven que l’antiga parròquia els quedava molt lluny. Les obres d’aquesta capella comencen l’any 1846 i acaben el 1852.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant un llarg període de temps es produeixen confrontacions entre els veïns del nou nucli urbà i el de les masies i poblament dispers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1903 es comencen les obres del campanar i s’inaugura el 7 d’agost de 1904. El mateix any es compra la casa d’en Francesc Cortès (de cal Quistó) per ampliar el temple. L’any 1911, amb mossèn Jaume Torres, comencen les obres de la nova església projectada per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda. La benedicció es fa l’octubre de 1917. Però no és fins el 1931 que s’acaba la façana amb la creu de pedra de 0’90 metres.</span></span></span></p> | 41.6095100,2.0056200 | 417146 | 4606900 | 1903-1917 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86463-dsc6373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86463-p1430213.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||
| 88196 | Cova del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-frare | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍN COLLIGA, Araceli (1989). «Excavacions arqueològiques a la cova del Frare de Sant Llorenç del Munt (Matadepera)», dins I Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Matadepera, 1987. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals; pàg. 103-106. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍN COLLIGA, Araceli (1992). «Lectura de la distribució i caracterització dels jaciments cardials», dins Estat de la investigació sobre el neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, 1991. Andorra; pàg. 68-71.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍN COLLIGA, Araceli; BIOSCA, Anna; ALBAREDA, M. Josep (1985). «Excavacions a la cova del Frare (Matadepera, Vallès Occidental). Dinàmica ecològica, seqüència cultural i cronologia absoluta», dins Tribuna d’Arqueologia, 1983-84. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura; pàg. 91-103.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍN COLLIGA, Araceli; ESTÉVEZ, Jordi (1992). «Funció de la cova del Frare de Sant Llorenç del Munt (Matadepera, Barcelona) al Neolític Antic, en relació amb la ramaderia», dins Estat de la investigació sobre el neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, 1991. Andorra, pàg. 105-108.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Cova situada en el massís de Sant Llorenç del Munt, en la Canal de Can Pobla. La cavitat és formada per processos càrstics en els conglomerats terciaris. Presenta tres boques d'accés i un recorregut d'uns 70 metres amb alçades canviants. A part del vestíbul i corredor s'hi diferencien cinc sectors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1977 i 1986 s’hi van realitzar diverses campanyes d’excavacions arqueològiques, dirigides per l’arqueòloga Araceli Martín. Com a resultat d’aquests intervencions es van observar cinc nivells estratigràfics:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un primer nivell superficial, de considerable potència a la zona de l'entrada, format per graves de petites dimensions i terra marró clara. La ceràmica va des de testimonis actuals, a ceràmica medieval, ceràmica romana (comuna, àmfora, parets, fines, <em>tegulae</em>), fins a ceràmica comuna ibèrica. Correspon doncs a l'horitzó cultural protohistòric i històric. Respon a ocupacions esporàdiques de la cavitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un segon nivell (C2), amb una potència de 20 cm, correspon a un moment d'utilització residual de la cavitat, durant l'Edat del Bronze. Les restes materials són en major part ceràmiques, decorades amb incisions i impressions, amb cordons aplicats incisos i/o impresos, i també ceràmica llisa. Les restes d'indústria lítica i òssia són escasses. Cal remarcar, malgrat sigui fora d'estratigrafia, l'existència de dos pans de coure i un possible lingot.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tercer nivell (C3), respon a uns nivells d'ocupació com habitacle de la cavitat però de forma esporàdica durant el període Calcolític. S’hi ha documentat ceràmica campaniforme, acampanades amb impressions de puntillat geomètrica, incisions amb pinta i punxó alguns fragments amb incrustacions de pasta blanca motius clàssics. De la resta de mobiliari cal destacar un botó piramidal de petxina amb perforació en V, i un braçal d'arquer de gres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nivell C4, correspon a un nivell sepulcral secundari i col·lectiu del Neolític Final. Les restes antropològiques localitzades pertanyen a vuit o nou individus adults (sis homes i dues dones), d'edat diversa, restes d'un o dos individus joves, i de tres a cinc infantils. Els testimonis ceràmics són peces llises de formes cilindroïdes i sub esfèriques, així com alguns fragments d'olles bicòniques amb nansa de cinta, de tradició de Sepulcres de Fossa. D’indústria lítica destaca una dotzena de trapezis retocats. Apareixen restes de pràctiques rituals que inclourien les mutilacions dentàries de per vida, (tres incisius de dos individus adults, segons l'estudi del Dr. Campillo i A. Martín. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span> Finalment, el nivell C5, correspon al nivell Neolític Antic, Epicardial i Cardial. La cavitat és utilitzada com habitació per un grup no massa nombrós. L'estudi de la fauna evidencia l'existència de ramaderia. Les restes materials corresponen a ceràmica decorada a mb punxons, incisions amb motius de línies trencades, temes geomètrics impresos amb cardium i d'altres amb aplicacions de cordons. La ceràmica llisa correspon al Grup Montboló. Presenta indústria laminar de sílex, estris macrolítics, i indústria òssia.</span></span></span></span></span></p> | 08120-310 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>La primera prospecció arqueològica coneguda la va realitzar Palet i Barba l'any 1896. Martí Jusmet amb col·laboració amb el Museu de Sabadell va dirigir un sondeig l'any 1970.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El període més intens d’excavacions arqueològiques es produeix entre 1977 i 1986, sota la direcció d’Araceli Martín. Gràcies a aquestes excavacions, s’ha pogut determinar la importància d’aquest jaciment i dotar-la d’una cronologia, també gràcies a la datació de C14.</span></span></span></span></span></p> | 41.6371200,2.0188400 | 418282 | 4609952 | 5500-1500 aC | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88196-p1470317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88196-p1470340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88196-p1470358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88196-p1470363.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2021-07-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88198 | Cova del Fondal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-fondal | <p><span><span><span><span><span>ARABIA i SOLANAS, R. (1878). Excursió á Sant Llorens del Munt (23,24 i 25 mars 1878), dins Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Cientíques. Vol. II; p. 106-119.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMISIÓN DEL CATASTRO ESPELEOLÓGICO DE LA PROVINCIA DE BARCELONA (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona, t. II. Generalidades históricas, geoespeleológicas i bioespeleológicas de la zona 5 (Montserrat-Obac-Sant Llorenç del Munt. Barcelona. Grupo de exploraciones subterráneas del Club Montañés Barcelonés i Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTIN, Araceli; BIOSCA, Anna; ALBAREDA, M. Josep (1985). Excavacions a la cova del Frare (Matadepera, Vallès Occidental). Dinàmica ecològica, seqüència cultural i cronologia absoluta, dins Tribuna d’Arqueologia, 1983-84, p. 91-103.. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTIN, Araceli (1981). Excavacions arqueològiques a la cova del Frare de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, dins I Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, p. 103-106. Matadepera. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTIN, Araceli; BIOSCA, Anna; ESTEVEZ, Jordi (1992). Fundació de la cova del Frare de Sant Llorenç del Munt (Matadepera, Barcelona) al Neolític Antic, en relació amb la ramaderia, dins Estat de la investigació sobre el neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, 1991, p. 105-108. Andorra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROS, M. Teresa; VERNET, J.L. (1978). L’environnement végétal de l’homme du néolithique à l’age du bronze dans le Nordest de la Catalogne: analyse anthracologique de la cova del Frare, St. Llorenç del Munt (Matadepera, Barcelona). Dins, Premières communautés paysannes en méditerranée occidentale. Actas del Coloquio Internacional del C.N.R.s., Monpellier (1983). P. 125-129.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i MIRASÓ, A. (1993). Sant Llorenç del Munt. Son passat, son present i venider, p. 176. Castellar del Vallès. Ajuntament de Castellar del Vallès. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Cova del Fondal està situada al nord-est de Can Pobla, en el vessant hidrogràfic dret de la Canal de Can Pobla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossada al vessant sud-oest d’un contrafort de conglomerats terciaris que protegeixen el cim de La Mola, es localitza aproximadament a la cota 936, entre la Cova del Manel i la Cova del Frare.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat de 39 metres de recorregut, amb un desnivell de 9 metres. Està constituïda per una galeria rectilínia de 29 metres de llargària amb una lleugera inclinació.. El tram final està taponat pels sediments. A l’interior es pot accedir també a una galeria superior que mesura uns 10 metres de llargària. Des d’aquesta es pot accedir, a través de diferents punts a la inferior, tot i que el procés de litogènia està obstruint parcialment la galeria.</span></span></span></span></span></p> | 08120-311 | Canal de Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>L’any 1990, el geòleg Narcís Carulla va analitzar les cavitats documentades al cadastre de 1974 pertanyents a Matadepera, en el Vallès Occidental, amb l’objectiu d’estudiar la seva potencialitat (obtenció de recursos com aigua i aliments, etc.) per a ser emprades com a lloc d’assentament. També es tingueren en compte altres paràmetres com el relleu o la temperatura i l’assolellament de la zona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cova es troba citada en els catàlegs antics de Puig i Larraz i de Font i Sagué, tot i que la descripció que en fan correspon a la Cova del Frare. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1949 fou visitada per membres del GES-CMB, i els resultats de l’exploració foren publicats l’any 1955 en el treball sobre les cavitats de la Canal de Can Pobla.</span></span></span></span></span></p> | 41.6377200,2.0184200 | 418248 | 4610019 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88198-p1470377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88198-p1470372.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88198-cova-del-fontal-topo-de-p-carmona-i-p-quesada-sis-cet-26-04-1986.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88199 | Font Nova de Can Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-de-can-pobla | <p><span><span><span>BALLBÉ, Miquel (1985). Masos i Pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> | XX | No raja i no mhi ha hagut manteniment des de fa molt de temps. | <p><span><span><span><span><span>La Font Nova de Can Pobla està situada al sud de la casa, en el camí que voltant-la pel darrera condueix cap el Revolt Rodó. Abans d’arribar al revolt, a mà dreta, entremig de les esclarissades alzines, s’observa una feixa ben ampla. Baixant pel marge, a una quinzena de metres, s’endevina la part superior de la paret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura consisteix en un muret d’una vintena de metres de llargària, en forma de lluna minvant, perfectament simètrica. El mur, de 0’50 m de gruix, està fet amb pedra, collat amb morter de calç. Només l’ampit esquerra ha perdut l’arrebossat a la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El brollador se situa al bell mig de l’estructura muraria. Consta d’una fornícula, decorada amb una petita volta de pedra disposada a sardinell. A la part inferior, hi ha un pedrís o ampit que serveix per a col·locar-hi el càntir. S’hi observen tres brolladors diferents, sense aixeta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment no hi surt aigua.</span></span></span></span></span></p> | 08120-312 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>En la transcripció d’un text transcrit per J.M.Q d’un document de 1539 propietat de Josep Maria Quadras, que es pot llegir en el llibre de Miquel Ballbé (BALLBÉ:1985), s’esmenten varies fonts propietat de Jaume Pobla, Pagès de la parròquia de Sant Llorens de Mont, Bisbat de Barcelona i el seu fill, Pau Pobla, pages també de dita parròquia:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“(...)tenim i possehim totes aquelles cases, vulgarment anomenades, de Sant Esteve ab totes las terras, honors y pocessions y ab ses entrades y eixides, drets y pertinències suas universals situades en la Parroquia de Sant Llorens del Mont, Bisbat de Barcelona, unides ab lo mas Seró, Mas de Taverner, Mas de Riquer y Mas de la Costadelau, units y agregats, com y aglevats ab dites cases.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ITEM: totes aquelles pesas de terra separades (...) y en lo superior singlees lo camí per lo qual se puja a dit coll de las Arenas a dit Monastir y es edificat en lo mateix Single, per lo qual passa dit camí. Lo qual son de dit Monastir y aquest Single no son compresos en lo Establiment y Concessió a nosaltres fet y de la predita pujada en...es dita cova, sempre va per lo peu de la predita pujada per lo single de dita cova passant sobre el single de Home mort harrant sempre per lo peu de dita pujada en lo peu de la qual surten quatre fonts separades fins al Cap, es al cap damunt de dita que Roca que vá y fa volta el camí cerca la Vall Freda de dit Monastir (...) y va linea recta en aquella gran pedra o Codul que es en la carta y despres va fins a dita buiga den Paret y de dita Buiga baixa y compren aquell altra Single per lo qual pasa el camí que va a dita Casa de Sant Esteve al terme de Sant Llorens de vall y inclou la Buiga anomenada den Buguñá y den Oliveras, en lo qual singla y ha una Font dita de las Alias y va per dit single així com per las pujades inferiors (...).</span></span></span></span></span></p> | 41.6333700,2.0163400 | 418069 | 4609538 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88199-p1470244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88199-p1470253.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La font tal i com es coneix avui en dia, sembla datar de la mateixa època de remodelació de la casa. Però és molt possible que ja existís amb anterioritat. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88200 | Foradada del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-del-frare | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Foradada del Frare és en realitat un abric situat per sobre de la Cova del Frare, a un centenar de metres a l’est, per sobre de Can Pobla. L’accés es fa pujant pel camí dels Monjos i endinsant-se cap el bosc, seguint els espadats de la cinglera. Ben aviat, es localitzen grans blocs de pedra que amb els mil·lennis s’han despenjat del seu suport original, caient i formant entre ells formes capritxoses, que l’home, ha sabut aprofitar com a aixopluc, abric o refugi, com a lloc d’enterrament o com a amagatall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta formació concretament és el resultat del despreniment d’un gran roc de la cinglera, que en la seva caiguda va quedar frenada per un altre. L’espai format entre els dos blocs presenta un abric que l’erosió per meteorització, ha modelat amb el pas del temps. Mesura uns cinc metres de llargària per encara no 1’50 m d’alçada màxima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi observa un estrat important i per un dels costats, l’obertura situada a l’est, sembla haver estat murada. Entre la vegetació a més, s’endevinen murs de pedra seca molt ben conservats que semblen aguantar els marges i donar pas a un camí estret i sinuós que va voltant els diferents enderrocs on es localitzen varies cavitats de la mateixa tipologia, molt a prop, els uns dels altres.</span></span></span></span></span></p> | 08120-313 | Vessant hidrogràfic esquerra de la Canal de Can Pobla | 41.6369200,2.0194700 | 418334 | 4609929 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88200-p1470292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88200-p1470307.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’hi ha efectuat cap sondeig arqueològic. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 88201 | Forn de calç del Cau de les Cendres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cau-de-les-cendres | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellàr del Vallès, pp. 52. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell. </p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Completament embardissat i perdut en gran part per esllavissament del terreny. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant hidrogràfic esquerra del Torrent de Can Solà del Racó. L’accés es fa, un cop situats a Can Solà del Racó, continuar pel Camí de Can Torres en direcció a la Font de la Tartana. Un cop deixada enrere, entrar a mà dreta pel camí que mena al Coll dels Forns. Sense travessar el torrent, entrar pel mateix llit, una cinquantena de metres. A mà dreta (vessant hidrogràfic esquerre del torrent) s’observa una zona planera reforçada per un muret mig desaparegut. Es tracta de la plaça del forn, actualment embardissada. En el marge després de desbrossar-lo, es poden veure les restes de l’olla, gairebé desapareguda i un seguit de murs que feien funció de contraforts. A la part inferior, les restes del passadís d’accés i la boca de la fogaina. A la feixa superior es conserva el camí del carregador. </span></span></span></span></span></p> | 08120-314 | Torrent de Can Solà del Racó | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6138600,2.0307000 | 419241 | 4607359 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88201-dsc8762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88201-dsc8761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88201-dsc8773.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La notícia de la seva existència ens l’ha proporcionat Joan Comasòlivas, que li havia ensenyat el seu pare. El nom de les cendres li donaren perquè al seu interior n’era ple. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88202 | Forn d’obra de Can Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-pobla | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA, Jordi (2005). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al forn ceràmic de la riera de Can Tintorer. Molins de Rei. Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OLIVARES, David (1997). Arqueologia. El Forn de Cal Bassacs, dins l’Erol, 55. Restauracions: Consolidació, conservació i interpretació, p. 27-32.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Forn d’obra o rajoleria situat al sud-est de Can Pobla, en el marge esquerre, a peu del camí que, voltant la casa, condueix fins al Pla dels Escorpins. De fet, està construït en el vessant hidrogràfic esquerre d’una canal que neix per dessota de la Foradada de Can Pobla i baixant pel Revolt Rodó, amb un fort pendent, retroba la seva homònima, la Canal de Can Pobla, que abans d’arribar als espadats de l’avenc del Tim passa a anomenar-se el Salt Rajant. Un cop unides, a 625 m d’alçada, transcorren per diferents urbanitzacions del municipi on s’incorpora a la Riera de les Arenes pel seu vessant hidrogràfic esquerre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn està ubicat en un marge, a tocar de la canal, entre uns enormes blocs de calcària. És de planta quadrangular, de 4’5 m per 3’5 m de costat. La profunditat des de la part superior del laboratori o cambra de cocció fins a la graella és de 3’60 m. La façana està construïda entre rocs, amb pedra i còdols de mida irregular collats amb morter de calç. El passadís d’accés, 1’45 m presenta els encaixos característics de construcció, amb volta també de pedra, disposada a plec de sardinell. Conserva la totalitat de la graella, d’uns 0’40 cm de gruix. Les xemeneies són de mides quadrangulars i encara conserven al seu damunt restes de teula. La reixa de ferro de protecció està oberta, permetent l’accés al seu interior. En entrar al seu interior, la gent es recolza en una pedra murada que protegia la fogaina, i aquesta també ha caigut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les parets de la cambra de cocció presenten alguns arrebossats moderns resultat de la consolidació de l’any 2016. A la part superior, s’hi ha col·locat una pèrgola de fusta i a tot el seu perímetre una tanca de fusta de castanyer que permet visualitzar la totalitat del forn sense perill de caure al seu interior. També es va millorar l’accés construint uns gaons de pedra que permeten accedir des del camí, per un corriol, a la part superior i a l’antiga solera.</span></span></span></span></span></p> | 08120-315 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible, on hi hagués argila, aigua i llenya. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura d’aquest tipus de forn pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió a la inferior, anomenada també cambra de foc o fogaina a la qual s’hi accedeix arran de terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic central, depenent de les mides. Dins la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l’indret on es col·loquen les peces per coure. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cambra pot ser de dos tipus: tancada; i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir, que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de fabricació sembla seguir una mateixa pauta. Els rajolers eren bons coneixedors del terreny. Localitzaven la terrera i extreien l’argila a pic i pala. Es garbellava in situ per tal de netejar-la al màxim d’impureses i es transportava fins al costat d’una bassa o punt d’aigua. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia la bassada; és a dir, es barrejava la quantitat volguda amb aigua, sovint en un forat excavat al terra, ben net. L’endemà, un cop reposada, ja es podia pastar. Tot i que es podien emprar les mans, el menys esgotador eren els peus. També s’aprofitava per posar en remull els motlles de fusta. D’aquesta manera se’ls donava elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar, es preparava la solera, ubicada sempre en l’indret més planer. Per evitar que les peces s’enganxessin al terra, s’escampaven les cendres de fornades anteriors i sorra. Un cop a punt, ja es podia començar a “emmotllar”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El teuler o rajoler, omplia els motlles de fang tot passant-hi la rasadora (llistó que treia el fang sobrant). Amb les mans es treien les arestes i altres imperfeccions i de vegades s’hi feien impressions decoratives, com les famoses ditades, etc. A continuació s’extreia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passava cendra. En el cas de les teules, el fang que es pastava es feia amb les mans i era molt més espès. S’emmotllava damunt d’una taula i hi havia diferents tècniques. Una d’elles era emprar un motlle trapezoïdal damunt d’una taula; en desemmotllar, es feia lliscar la peça plana vora de la taula. El teuler la recollia amb un estri anomenat posadora, que li permetia donar la forma de la teula. I d’aquí a la solera fins que s’assequessin per conservar la forma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop les peces seques, s’havien de coure i, per tant, es procedia a amuntegar-les de manera ordenada dins del forn. La càrrega es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang. Entremig se’n deixava algun sense collar, la qual cosa permetia emprar-lo de tapadora per poder controlar el tiratge del forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat d’aquesta estructura hi havia un espai, sovint cobert, on deixar-hi els feixos de brancatge de pi o alzina, que servien de combustible. Un cop s’encenia el forn, calia estar al seu costat nit i dia per tal de controlar el foc i la temperatura. En un forn de dimensions mitjanes acostumava a durar de dos a tres dies i nits. Un cop cuita la boca del forn es tapava amb fang i pedra i es deixava refredar lentament, procés que podia durar uns cinc dies aproximadament. Un cop fred, es destapava, s’extreien les peces cuites i les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat per la següent fornada.</span></span></span></span></span></p> | 41.6333900,2.0186300 | 418260 | 4609538 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88202-p1470262.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88202-p1470269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88202-p1470274.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Restaurat l’any 2016 a través de la Diputació de Barcelona i el finançament de l’Obra Social “La Caixa” que consistí en la instalñ·lació d’una pèrgola de fusta, una tanca de protecció al voltant i uns graons de pedra per accedir-hi amb tota comoditat. Finalment s’hi col·locà un plafó explicatiu.S’han observat varis actes de vandalisme, entre ells, el trencament del tancament de la reixa que s’hi va col·locar per evitar que s’accedís a la graella. La pedra de protecció de la fogaina també està arrencada. I s’han observat varies pedres llençades des de dalt cap a la graella, així com restes de teules i maons malmesos de la part superior d’aquesta. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 88204 | Cova Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-negra | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>MARTÍ JUSMET, F. (1970). Las hachas de bronce en Catalunya, dins Revista Ampúrias, 31-32, pp. 105 - 151.</span></span></span></p> | No es coneix l’abast d’aquest jaciment. | <p><span><span><span><span><span>Tot i que se l’anomena cova, en realitat es tracta d’una balma. S’ubica al peu de la gran roca de la Castellassa de Can Torres, a la conca hidrogràfica esquerra de la Gran Canal; en una zona de forta pendent i de difícil accés. La balma, Negra per les evidències de foc a les seves parets, és un conglomerat eocènic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interès arqueològic de l’indret ve motivat per la troballa d’una destral tubular de bronze. </span>Tub de secció rectangular de 36 x 28 mm, amb una profunditat de 42 mm, i quatre ressalts de subjecció. Són destacables dues X en relleu que presenten les dues cares. Es tracta doncs d'una destral obtinguda per fosa en un motlle bivalve. Les mides totals d'aquesta són 66 mm de llarg per 42 mm d'amplada. La tipologia correspon al Bronze Final (1200-650).</span></span></span></span></p> | 08120-316 | Canal Gran | <p><span><span><span><span><span>Troballa “casual” dels anys 60 del segle XX. No s’ha fet cap altra investigació, ni cap intervenció arqueològica. Per tant, desconeixem el potencial estratigràfic i cronològic del possible jaciment.</span></span></span></span></span></p> | 41.6390700,2.0271900 | 418980 | 4610161 | 1200 - 650 aC | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88204-p1470694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88204-p1470682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88204-p1470684.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes les referències bibliogràfiques consultades parlen de la troballa d’una destral de bronze als anys 60 del segle XX, però no sabem qui la va fer, ni les circumstàncies amb les que es va realitzar la troballa.La destral es troba dipositada al Museu d’Arqueologia de Catalunya. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||
| 88205 | Fons arqueològic de Matadepera dipositat en el Museu d’Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-matadepera-dipositat-en-el-museu-dhistoria-de-sabadell | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA, Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya; dins </span></span><a href='https://sig.gencat.cat/portalsigcultura.html'><span><span>https://sig.gencat.cat/portalsigcultura.html</span></span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>En el fons del Museu d’Història de Sabadell hi ha dos collarets de petxines, procedents de la Cova de les Ànimes de Matadepera. Es tracta de la troballa més determinant d’aquest jaciment datat en el neolític antic. En total 4.106 denes repartides de la següent manera: 3.400 contes discoïdals de <em>cardium</em> de 9.5 a 6.5 mm, amb perforació practicada per rotació; 25 rodelles de <em>cardium</em> de contorn el·lipsoïdal, amb perforació bitroncocònica, amb una longitud mitja que va dels 14 al 21 mm per una amplada de 8 a 10 mm; 3 contes en forma de pondus, prisma de base rectangular; 19 contes del tipus Ànimes, de tres perforacions, inèdit fins el moment de la troballa, presenta forma de prisma de base quadrada amb l'altre extrem arrodonit i més ample, les perforacions en les dues cares i una altra en la base quadrada; 4 contes del tipus Ànimes de cinc perforacions, variant del tipus anterior les perforacions laterals.</span></span></span></span></span></p> | 08120-317 | Carrer de Sant Antoni, 13 (08201 – Sabadell) | <p><span><span><span><span><span>Aquestes peces van ingressar a la dècada de 1970.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquest jaciment hi ha més material al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment, el jaciment de la Cova de les Ànimes, està en curs d’excavacions arqueològiques programades.</span></span></span></span></span></p> | 41.6448600,2.0248400 | 418792 | 4610806 | 5500 - 3500 aC | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88205-animes2670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88205-animes2671.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Roser Enrich, conservadora del Museu d’Història de Sabadell. | 78|76 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 88260 | Sistema de recollida d’aigua de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-recollida-daigua-de-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOLADERAS ALEGRE, Mercè (2017). Aniversari: 75 anys del seu traspàs. Ignasi Escudé i Gibert. El precursor de l’arquitectura moderna. Terme, 32, p. 219 – 229. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Can Pèlecs és un mas situat en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Compta amb complexa i alhora enginyós sistema de recollida d’aigües que ha permès i permet encara avui dia cobrir les necessitats bàsiques d’ús domèstiques, per al bestiar, i en darrera instància, per al rec de l’horta ja que en aquest indret no arriba l'aigua de la xarxa. Aquestes estructures, distribuïdes estratègicament per la propietat capten, recullen i condueixen l’aigua procedent de captacions o de la pluja i a través de canalitzacions la condueixen fins a les diferents cisternes i basses de la casa pairal i masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En primer lloc, hi ha la font de la casa</span></span><span><span>, situada en el vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Pedrera, en una raconada ombrívola de l’Obaga Gran de Can Pèlecs. Forma part d’un grup de fonts localitzades totes elles al costat o a proximitat dels masos dispersos situats en ple Parc de Sant Llorenç del Munt. Aquestes fonts coincideixen en la tècnica constructiva: excavació d’una mena de cisterna de planta quadrangular rebaixant la roca, cap al dessota d’un marge fins a trobar la beta d’aigua. L’interior pot ésser arrebossat amb morter de calç. Coberta de pedra o maó i una façana de pedra amb boca d’accés i ampit per agenollar-se, o muret amb ampit per a recolzar-hi la galleda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre no gens menys enginyós sistema són les cisternes situades al fons de l'Avenc de Can Pèlecs avui obsoletes, amb un sistema de decantació al seu fons per obtenir l'aigua de boca, substituïdes pels dipòsits situats a l'exterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En tercer lloc, destaca una veritable obra d’enginyeria. Es tracta del <span><span>recollidor d’aigües situat al vessant hidrogràfic esquerra de la Canal de la Pedrera</span></span><span><span>. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Consisteix en un mur de contenció atalussat realitzat amb pedra, d’uns seixanta metres de llargada, per una alçada màxima d’uns set metres i una amplada de mur de 0’35 metres. Està construït sense fonamentació prèvia, damunt d’una cinglera i reforçat amb tres contraforts. Per la part interior l’amplada i l’alçada és molt minsa, ja que l’objectiu és recollir l’aigua de pluja i tota l’aigua que plora constantment. Aquesta llisca per la roca i a través de dos filtres (dues xapes planes perforades a mena de colador) permeten el pas de l’aigua que baixa per l’altre costat del talús a l’interior de tubs d’uralita units per cèrcols de ferro, aprofitant el fort pendent, fins a la casa, que a més, d</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>isposa d’una bassa obrada de grans dimensions de més de vint metres de diàmetre, amb la mina i el sobreeixidor. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre element destacable és el pou-cisterna de la masoveria que recull l’aigua de la teulada, accessible des de la cuina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, la casa disposa d'una obra d’enginyeria sense precedents, que consisteix en la construcció d’una enorme cisterna excavada en el subsòl, en part de la masoveria i de l’edifici annex (l’assecador i les corts per l’aviram i matança del porc). La cisterna s’estén pel pati del davant i el dessota de l’hort. La sensació visual és d’una gran feixa que s’allarga fins a un prat on pasturen les ovelles. Vist des d’aquest costat, la cisterna està continguda per un gran mur de pedra sense contraforts aparents. A la part superior s’hi observa un canaló amb varies carasses que permeten en part adonar-se de la dimensió real de la construcció, i a nivell pràctic, sobreeixir l’aigua cap una canal construïda en el terra que deriva l’aigua cap a les corts situades en un nivell inferior. Des d’aquest mateix indret, a mà dreta s’observen vares arcades tapiades. Malgrat que al damunt hi ha una part de l’hort, el dessota és un enorme espai buit que se sustenta amb columnes i volta catalana. L’espai s’havia dissenyat per a cultivar-hi xampinyó (Agaricus bisporus), que no va prosperar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des d’aquí també, es pot derivar l’aigua cap el torrent, però antigament servia en darrer recurs, per regar els plans o les feixes situades al sud de la casa (plans del davant de l’antic mas de Sa Busqueta) on encara als anys cinquanta hi havia arbres fruiters. </span></span></span></span></span></p> | 08120-318 | Can Pèlecs | <p><span><span><span><span><span>Malgrat que en llarg de la història aquests masos han aprofitat les aigües d’escorrentia, les fonts i les cisternes o pous de recollida d’aigua dels teulats, la gran obra d’enginyeria es deu a l’arquitecte Ignasi Escudé i Gibert que també ideà un sistema de recollides d’aigua semblant per a la Torre Salvans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ignasi Escudé Gibert (Terrassa, 1909-1942), fill d’Ignasi Escudé i Galí i de Teresa Gibert i Escudé, realitzà els seus estudis a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona l’any 1926, llicenciant-se l’any 1933. L’any 1934 viatge a varis països d’Europa, on aprofundeix en la nova arquitectura alemanya, que tant influenciarà la seva obra. El 1936 contrau matrimoni amb Maria Teresa Muncunill i Palet amb qui tindrà tres fills. Entre 1931 i 1936 fou vocal d’arqueologia, art i secretari de la Secció de neu i alta muntanya del Centre Excursionista de Terrassa, on també realitzà nombroses conferències, publicà articles i participà activament en la cartografia per a l’edició de la Guia Monogràfica de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> | 41.6455600,2.0096600 | 417528 | 4610898 | 1925-30 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88260-p1460449.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Escudé | Emprat encara actualment per a Can Pèlecs. És de vital importància que els visitants, que gaudeixen d’aquets espais, evitin malmetre les canalitzacions visibles i no hi deixin la brossa, perquè malgrat es localitzen dins del parc, aquestes instal·lacions tenen un propietari. I sobretot evitar circular amb motocicletes i bicicletes tot terreny fora pistes. L’erosió provocada pel seu pas perjudica enormement un sistema de vida, a hores d’ara, molt fràgil. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 88262 | Masoveria de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-pelecs | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>OTERO, Iago; DOMÈNECH, Laia; i ESCALONA, Alba (2007). La dimensió ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El cas de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera); dins VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Diputació de Barcelona, pp. 51-57.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Can Pèlecs és una finca situada entre can Bofí i can Garrigosa, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, entre els 700 i els 800 metres sobre el nivell del mar. A l’est, s’alça la carena del Pagès, d’on baixen diverses cingleres, com la Roca Petanta, i canals, com la canal del Pi Tort, de la Pedrera o la de l’Abella. Al nord de la finca, hi ha el turó de les Rovires (828 m) i el puig Conill (903 m). Al sud de la finca trobem els plans de Can Garrigosa; i a l’oest, la riera de les Arenes i els vessants llevantins del Castellsapera (940 m) i la Roca del Corb (877 m).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les estructures físiques de l’explotació es divideixen entre la pairalia, actualment destinada a segona residència, i la masoveria, habitada tot l’any. Cada una d’aquestes estructures estan dissenyades des d’un principi per les funcions que havien d’exercir. Precisament aquesta diferència estructural i funcional fan que les tractem per separat. En aquest apartat parlarem de la masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La masoveria és un conjunt d’edificacions i espais estructurats exclusivament per a la seva funció productiva. Trobem l’espai residencial, els edificis fabrils o obradors, els edificis destinats al bestiar i els espais de producció immediats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai residencial, és a dir, la casa dels masovers, en realitat té més de productiu que de residencial, si excloem les estances privades, ja que es destina més espai a les tasques del camp que a les persones. Es tracta d’una construcció de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A sota té una cisterna d’emmagatzematge de l’aigua, ja que no disposa d’aigua de xarxa i tot l’abastiment es produeix aprofitant l’aigua de pluja i d’escorrentia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, trobem el portal rodó dovellat, a l’eix central, i sengles finestres als eixos laterals, de llinda plana. A la planta pis, hi trobem tres finestres de punt rodó. El parament és llis arrebossat i amb les obertures emmarcades amb una franja blanca, que contrasta amb el to rogenc de la resta. A la façana de ponent es conserva el que podria ser una finestra gòtica de l’antic mas. És d’arc conopial amb motllura de corda i destaca l’ornamentació amb dos caps antropomorfs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cos de dimensions similars s’annexa per la façana de llevant. D’igual alçada i proporció, destaca perquè a la planta baixa, la meitat frontal, és un porxo cobert on hi ha un punt d’aigua i fa les funcions de recepció de part dels productes de l’hort. L’altra meitat forma part del procés productiu i d’elaboració dels productes agroalimentaris de la finca, com veurem a continuació. A la planta pis d’aquest cos, s’obre l’asssecador, una galeria amb finestres d’arc de mig punt, distribuïdes simètricament a la façana. Dues en forma de balcó amb barana de ferro, que tenen cadascuna sengles obertures més petites. Aquest cos és la intersecció entre l’espai residencial i el gran espai fabril o obradors, amb comunicació interna i externa. També pot actuar de zona d’emmagatzematge dels productes acabats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gran espai d’obradors és allargat i consta de planta baixa i pis. Està dissenyat i pensat amb la lògica de les necessitats de la finca. La seva façana queda més enrere de la façana de la masoveria i, pel lateral de llevant, s’adossa a la terrassa de la pairalia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest obrador es manufacturaven, bàsicament, productes càrnics i cerealístics. La primera habitació era l’escorxador, on es produïa la matança del porc. El paviment és enllosat i amb desnivell en direcció al desaigua. Tot està pensat per una màxima eficiència higiènica. Tenint en compte que és un disseny dels anys 20 del segle passat. A la sala del costat, hi trobem un molí mecànic on es feia la farina tant per fer pa de consum com pinso pel bestiar de la finca. Aquests cereals s’abastien per un conducte que comunicava el pis superior amb la sala del molí. A partir d’aquest punt, l’edifici s’estructura en un llarg passadís de punta a punta, que comunica totes les dependències. Al costat de la façana de migdia hi trobem les diferents sales, com les ponedores per l’aviram i d’altres específicament dissenyades per la seva màxima eficiència per tal de manufacturar les diferents parts de l’animal. A la darrera sala d’aquest espai hi trobem la caldera i el forn de pa, de llenya. En el passadís hi trobem un punt d’aigua o font, feta de maons vistos amb un plafó ceràmic de sant Antoni. La planta superior feia les funcions d’assecador i paller. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’altra edifici fabril important és la porquera. S’alça davant de la masoveria i és un edifici de planta rectangular que consta de dues plantes. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes allargades. Té una entrada per la façana lateral de llevant i una altra per la façana septentrional. La planta principal, a nivell de la masoveria, és on hi ha les porqueres i la planta inferior és el femer. Cada porquera comunica amb el femer per tal que el dipòsit dels excrements dels porcs es faci automàticament. Aquest femer se sustenta per columnes de secció circular i col·locades de forma estratègica per aguantar la força necessària amb el mínim de columnes possibles. Per tal de facilitar la neteja, evitar el màxim nombre de racons possibles i facilitar l’entrada de maquinària. La distribució interior de l’espai de les porqueres és simètric, a partir d’un passadís central que comunica directament amb cada porquera que es troben a banda i banda del passadís. Les menjadores es poden omplir des del passadís sense necessitat d’entrar a la porquera. Tots els terres estan enllosats i les parets recobertes amb un morter allisat i molt resistent de tonalitats rogenques, molt fàcil de netejar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El que anomenem espais de producció immediat són en realitat els horts i un petit prat de pastura per les cabres i les ovelles. Quan Ignasi Escuder va dissenyar tot el conjunt va haver d’adaptar-se al desnivell del terreny i, per superar-lo, establí diferents terrasses. La masoveria es troba en una terrassa inferior en relació a la pairalia i a la mateixa terrassa de l’hort; però el petit prat es troba en una terrassa inferior. De fet, la terrassa de l’hort, al ser artificial, s’alça en la seva meitat damunt d’una cisterna i l’altra meitat en un espai buit suportat per columnes i volta catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment, les masoveres de Can Pèlecs mantenen una explotació agropecuària de la finca de caràcter ecològic, autosuficient i diversificada. Es manté l’hort, la cria d’aviram i d’ovicaprits, així com la recol·lecció i conreu de plantes i herbes amb finalitats remeieres i alimentàries.</span></span></span></span></span></p> | 08120-319 | Al nord del terme municipal, entre can Bofí i can Garrigosa. | <p><span><span><span><span><span>El primer nom documentat d’aquesta casa és el de mas Busqueta o Sabusqueta (Ballbé; 1985). No és fins el segle XVI que es comença a conèixer amb el nom actual: Can Pèlecs. Fou fruit del casament de la pubilla del mas Busqueta amb Gabriel Pèlacs de Castellar del vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les primeres referències d’aquest mas, daten del segle XII en <em>l’Speculo</em> de Sant Llorenç de Munt: “Carta en la qual Llorenç i els altres monjos de Sant Llorenç, atorgant deure a Guillem, prevere, de Sant Pere de Rubí, cent morabatins, li empenyoren l’honor que tenen en el comtat de Barcelona, en la parròquia e Sant Joan de Matadepera, en la vall dita Mitjana. Termena a sol ixent amb el torrent prop del mas Busqueta, i puja per la serra que hi ha entre la de Gastremir i la Calvella i arriba fins el (...) que hi ha sobre les esderreumades i va per la summitat de la serra fins Belldeim, on divideix amb Mur [...]. Fet a 5 d eles kalendes d’agost de l’any 32 del regnat de Lluís el jove. Són vuit monjos. Any 1169. Sant Joan de Matadepera, número 5” (</span></span>FERRANDO, Antoni: 1987)<span><span>. Però el topònim ja el trobem documentat el segle XI (</span></span>AJUNTAMENT de Matadepera: 2009). </span></span></span></p> | 41.6439800,1.9996900 | 416696 | 4610732 | 1925-30 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88262-p1460896.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88262-p1460988.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88262-p1460964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88262-p1460978.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Escudé | L’abastiment d’aigua es fa aprofitant l’aigua de la pluja i d’escorrentia a partir d’un complex sistema ideat pel mateix Ignasi Escudé i que actualment continua en funcionament.A mitjans dels anys 50 del segle passat, la finca podia mantenir entre colles de boscaters, carboners, servei, masovers, residents, jardiners i menestrals fins a 60 persones. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||
| 86464 | Ermita de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-joan | <p><span><span><span>A.D.B. CAMPILLO i MATEU, Antonio. <em>Speculum titulorum eclesiasticorum</em>. Vol. IV. Vallès</span></span></span></p> <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1990). Mn.Jaume Torres i Cusco. Akribos Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt; més de mil anys d’història</em>. Ajuntament de Matadepera. 2 vol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG, P. 1995. <em>El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa</em>. Diplomatari segles X-XI. Fundació Noguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALLENT, Ll. 1897. <em>Los arxivos Parroquiales de Sant Joan de Matadepera</em>. Impremta Herich y Cª. Barcelona.</span></span></span></p> | XIII - XIX | La campana necessita reparació. | <p><span><span><span>L'església de Sant Joan s’ubica als peus del turó que porta el seu mateix nom, a la llera dreta de la riera de Les Arenes, al costat de La Mateta o Mata Xica i Can Roure. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En origen era d'una sola nau, de planta rectangular, però a la banda de migdia en una reforma posterior s’hi afegí l'altar de la Mare de Déu del Roser. La capçalera té forma poligonal tant a l'exterior com a l'interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord-oest hi ha la sagristia, que destaca per la potència dels murs de més d’un metre d’amplada. La porta d’accés està carenada de blocs de pedra de grans dimensions, amb els brancals i la llinda lleugerament motllurats. A l’interior d’aquest espai, a mà dreta hi ha un nínxol amb portella de fusta. Destaca, en el mur orientat al nord una pica de pedra encastada en un nínxol, i a la seva esquerra una finestrella d’arc de mig punt amb carreus de pedra també motllurada, visible des del cementiri. S’observen restes de pintures al sostre i parets laterals de la nau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar actual és del segle XVI, de planta quadrada edificat al costat dret de l'església, arranat amb la façana. S’hi accedeix per una escala de caragol molt estreta. Té quatre cloquers, amb ampit motllurat i una sola campana situada al cloquer nord, visible des del cementiri. Al dessota d’una orla decorativa s’hi pot llegir “OFERTA A LA COMUNITAT PARROQUIAL / PEL MATRIMONI MANUEL TORELLÓ / I MARCET – CONXA RODO I BORRELL / EL DIA 2 DE NOVEMBRE DEL 1976”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és molt austera sense ornamentació. Destaca la porta d’accés de doble fulla, de fusta amb la part exterior protegida per una xapa de ferro clavetejada. Els brancals i la llinda, plana són de pedra treballada. Està decorada amb l’escut parroquial en relleu representant Sant Joan Baptista i l’anyell i per damunt mateix, encara visible, la data gravada de 1599. Igualment, té marxapeus de pedra. Damunt seu i centrat en el mateix eix hi ha un òcul protegit amb una reixa de ferro. El vitrall és senzill, de motius geomètrics formant un taulell de quadrícules semitransparents delimitades per línies negres decorades de groc al seu interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entrant, al terra s’hi observen vàries làpides sepulcrals de principis del segle XVI i del segle XVII i una cripta. Al costat de la porta d’accés al campanar, dues làpides murals.</span></span></span></p> | 08120-32 | Carretera de Terrassa a Talamanca BV 1221 km 4,700 | <p><span><span><span>Sant Joan va ser la parròquia de Matadepera fins que el 1881 es va traslladar a l’actual església del carrer de Sant Joan. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Barcelona, conserva el manuscrit de l’arxiver Antoni Campillo i Mateu (1698-1779) escrit al segle XVIII, titulat <em>Speculum titulorum eclesiasticorum, </em>en cinc volums<em>. </em>En el dedicat al Vallè<em>s</em>, parla de <em>l’Ecclesia Parochialis S. Joannis de Matadepera</em> i en esmentar l’antigor d’aquesta escriu que ja existia l’any 986. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per altra banda, Mn. Sallent, deixa constància d’un seguit de dades localitzades per ell en documents antics, que varen cremar durant la Guerra Civil: “els manuals d’aquesta Parròquia comencen el 1500 i les escriptures anteriors varen desaparèixer, com també la primera Església consagrada i rectoria a causa d’un incendi. Això és fundat, puix existint en algunes cases de pagès, com jo he vist, escriptures en pergamí de l’any 1200, firmades pel Rector de Matadepera, prova evidentment l’existència de l’església, Rectoria i Arxiu, molt anterior a l’any 1200.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 18 de maig de l’any 1013, els comptes de Barcelona recuperen les terres que tenia en possessió el monestir de Sant Cugat del Vallès per donar-les al monestir de Sant Llorenç del Munt i dotar-lo així de les possessions necessàries per fundar-se i viure, entre elles l’alou de Matadepera. La donació se signa el 10 d’agost de 1013 per Ramon Borrell, la comtesa Ermessenda i el canonge Langobard. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el testament fet l’any 1020, del canonge de la Seu de Barcelona, Langobard, consta que aquest va fer construir l’església de Sant Joan. Si tenim en compte que els comtes de Barcelona declaren Langobard patrocinador del futur monestir de Sant Llorenç del Munt, l’any 2013; podem deduir que la construcció de l’església de Sant Joan s’hauria produït entre l’any 1013 i 1020.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, el 1124, ja es documenta l’existència com a parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es documentà l’1 de maig de 1040 el testament de Guillem Levita, jurat sobre l'altar de Sant Joan de Matadepera. L'any 1200 es troba la firma del rector de Matadepera sobre unes escriptures en pergamí. La més antiga que fa referència directa és del 17 de setembre del 1327 de Januari Presbitero en el qual es pot llegir: 'Iglesia de Sant Joan de Matadepera'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mn. Sallent (1897) aporta comentaris respecte les diferents modificacions estructurals d’aquesta església que es recollien en el llibre de l’Obra de 1692 a 1799 (avui desaparegut) com és el canvi d’ubicació del portal en varies ocasions. Segons consta, el portal d’origen, orientat a llevant, es va tapiar l’any 1599 per obrir-ne un de nou en la zona de l’Epistolari. Posteriorment, l’any 1774 es va tapiar novament i es va obrir sota el cor, tal i com el coneixem avui. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment no es conserva cap retaule. Les notícies existents provenen del testimoni de Mn. Llorenç Sallent que transcriu el que va localitzar en els Manuals. El primer d’ells és el dedicat a arcàngel Sant Miquel i a Sant Sebastià, que sembla ser ja existia en data 8 de desembre de 1751. El Manual parla del tracte entre Jaume Marcet i Francech Bofil, pagesos i obrers de Sant Joan i el mestre pintor, Pedro Tudela Nauaro per treballs de pintar a l’oli, a excepció de les polseres, les imatges dels sants esmentats més amunt a més de la de Sant Roc. També esmenta que ha de pintar a l’encapçalament un Crist i al seu costat la Mare de Déu i sant Joan mentre que a la part inferior la Pietat a més de les santes Eulària, Bàrbara i Madrona i sant Antoni. El sou serà de divuit lliures barceloneses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També, el 4 de juny de 1629 Jaume Coll, daurador de Terrassa, s’obliga a fer i daurar la talla de Sant Joan Baptista que encara es preserva a l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 17 de juny de 1629 Michel Farrés, Jaume Garrigosa, Jaume Roure i Jacint Marset, de Matadepera donen a fer un nou sagrari a l’escultor Salvador Gros.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els anys 1997 i 1998 s’inicien treballs de restauració del temple, sota la denominació “Matadepera es mou”. Prèviament s’hi realitza una intervenció arqueològica que permetrà documentar una part de la cronologia de l’edifici. S’hi van excavar dues tombes i una sitja del segle XI. Tot i que la major part de l’edifici actual pertany al segle XVI, els resultats de les excavacions, el presbiteri i part de la sagristia senyalen la presència d’una antiga capella que s’hauria anat engrandint amb el pas dels anys.</span></span></span></p> | 41.6091900,2.0054800 | 417134 | 4606864 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-p1430918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-p1430670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-dsc6762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-dsc6713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-dsc6725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-p1430732.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De la primera església només queda la part del presbiteri i de la sagristia. L'any 1783, Jean Laurens, italià, emblanquinà, pintà i adobà l'església tal com especifica el llibre d'obra. L'any 1821 s'eixamplà l'església construint la capella del Sant Crist i l'any 1850 es tornà a emblanquinar el temple de manera que totes les pintures ara parcialment visibles varen desaparèixer. Llorenç Sallent esmenta que s’hi veien figures, lletres, números i pintures de vàries classes i que això ho és per la volta i els costats. En un dels murs interiors de l’escala d’accés al campanar, escrit a llapis s’hi pot llegir F. 30-5-1940. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 163,35 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/