Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
72683 Geozona de l'Estació d'Olesa-Riera de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/geozona-de-lestacio-dolesa-riera-de-sant-jaume <p>http://mediambient.gencat.cat</p> <p>A la zona de la riera de Sant Jaume, entre els termes d'Olesa de Montserrat, Vacarisses i Viladecavalls, es pot veure un aflorament de materials paleozoics i triàsics. En aquest tall s'hi observen roques metamòrfiques cambro-ordovicianes, les bretxes permianes i les fàcies Buntsandstein i Muschelkalk, a més a més de Terciari inferior. Aquesta sèrie es troba interrompuda per dues discontinuïtats estratigràfiques majors, assenyalant dos cicles tectonosedimentaris majors (Hercinià i Alpí).</p> 08300-99 Riera de Sant Jaume 41.5698100,1.9205800 410005 4602577 08300 Viladecavalls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72682 Font de can Turu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-turu XX <p>Font urbana situada en un extrem de la Plaça de la Masia de Can Turu. Consta d'una estructura acabada amb rajola de granit, a la qual hi ha encastada una pica semicircular del mateix material. Té dos brolladors en forma d'aixetes metàl·liques.</p> 08300-98 Plaça de la Masia de Can Turu <p>La masia de Can Turu tenia una font molt popular on hi anaven a buscar aigua molts vilacavallencs, abans que aquesta fos subministrada a les cases. La urbanització de la zona va suposar la seva pèrdua. Enlloc seu s'hi va construir aquesta font.</p> 41.5531300,1.9507300 412496 4600694 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72682-foto-08300-98-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72680 Font del Rectoxo https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rectoxo <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XIX <p>Font situada prop dels horts de Can Purull, a tocar de la carretera d'Olesa a Terrassa. L'aigua brolla directament sobre un petit dipòsit rectangular fet d'obra. Aquesta comunica amb un safareig que conserva les pedres verticals per rentar la bugada.</p> 08300-96 Horts de Can Purull 41.5504400,1.9597500 413245 4600386 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72680-foto-08300-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72680-foto-08300-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72680-foto-08300-96-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72679 Font i safareigs dels Ànecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareigs-dels-anecs <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XIX-XX <p>Font que es troba situada en una zona d'horta sota la casa de Can Purull. L'aigua surt directament d'un petit mur que porta la inscripció 'Font dels ànecs', sense que hi hagi brollador ni pica. Per mitjà d'uns canals, l'aigua es diposita en dues grans basses, des de les quals es reparteix amb un sistema de rec canalitzat. Les basses també s'utilitzaven com a safareig; encara es conserven les pedres verticals per rentar la bugada.</p> 08300-95 Horts de Can Purull <p>Antigament, les dones residents al nucli de Sant Martí anaven a rentar la roba en aquests safareigs. També se'ls coneix com a safareigs de Can Purull, per la proximitat d'aquesta casa.</p> 41.5504400,1.9606800 413322 4600386 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72679-foto-08300-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72679-foto-08300-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72679-foto-08300-95-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72678 Salt d'aigua del Molinot https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-del-molinot <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> <p>Al torrent del Llor, al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, només visible en èpoques de pluja. En aquesta part del torrent, el seu llit arenós dóna pas a una massa rocosa erosionada per l'acció de l'aigua, accentuant la bellesa de l'espai. Al costat hi ha les ruïnes del Molinot.</p> 08300-94 Al Torrent del Llor 41.5741100,1.9642100 413648 4603010 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72678-foto-08300-94-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn En el moment de fer l'inventari no era visible el salt d'aigua perquè no baixava aigua pel torrent. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72677 Riera de can Trullas https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-can-trullas <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> <p>Torrent que es forma a l'alçada de la masia de Can Trullas, per la unió del torrent del Trull, el torrent dels Morts i el Torrent de Can Buxeres. Després d'afegir-s'hi el curs del torrent de Sant Martí, és creuat per la carretera d'Olesa, segueix pel Camp de Mistos i desemboca a la riera de Sant Jaume, proper al sud del terme municipal. La major part del seu recorregut és suau, interromput per talls i gorges que s'han produït amb l'erosió de l'aigua. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Hi trobem una gran varietat vegetal, format per boscos de ribera amb exemplars l'àlber (Populus alba), pollancre ( Populus nigra), i salzes blancs (Salix alba), entre moltes d'altres espècies.</p> 08300-93 Oest del nucli de Viladecavalls 41.5388500,1.9352100 411182 4599125 08300 Viladecavalls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72676 Molí de vent de can Boada https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-boada <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2005). Los molinos de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 12. Viladecavalls: CONVIVE.</p> XIX No conserva les pales i es troba envoltat de vegetació. <p>Molí de vent aiguader situat als horts de Can Boada. Consta d'una torre metàl·lica de forma troncocònica fitxada sobre una estructura d'obra. Aquesta està rematada per una roda metàl·lica de vuit antenes i un penell que permetia orientar-lo cap al vent. No es conserven les pales, però per les seves característiques hem de suposar que eren fetes de roba o fusta. Al costat de l'estructura hi ha caseta de planta quadrangular d'obra, que podria albergar una bomba d'aspiració que captava l'aigua subterrània. Uns quants metres per sota d'aquesta cota, encastada al terreny, hi ha una estructura amb porta que podria correspondre's amb l'entrada d'una mina d'aigua. Es troba envoltat de pins de certa alçada, que fan que gairebé no sigui visible.</p> 08300-92 Serra de Collcardús <p>Els molins aiguaders es construïen en l'àmbit rural per extreure aigua del subsòl aprofitant la força del vent. Aquest molí està situat dins la finca de Can Boada, prop d'una zona que havia estat conreada, pel que hem de pensar que tenia com a finalitat el seu rec. La proximitat de la serra d'en Ros, una zona força ventada, garantia l'abastiment d'aigua de la finca pràcticament tot l'any. No obstant, l'aparició de nous mecanismes més eficients va acabar produint-ne l'abandonament.</p> 41.5735300,1.9375800 411427 4602972 08300 Viladecavalls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72676-foto-08300-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72676-foto-08300-92-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72675 Riera de Gaià https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-gaia <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> L'aigua està contaminada, alguns trams són bruts de deixalles i la travessen moltes infraestructures. <p>Riera que neix a la serra de l'Obac, en terme de Vacarisses, i entra al municipi de Viladecavalls a l'alçada de Sant Miquel de Guanteras. Es nodreix de nombrosos torrents, travessant el terme de nord a sud. En aquest punt s'uneix amb la riera de Sant Jaume donant nom a la riera del Morral, que més endavant desemboca al Llobregat. La major part del seu recorregut és suau, agafant certa amplada en alguns trams, que queda delimitada per penya-segats erosionats per l'acció de l'aigua. La travessen diverses infraestructures, una de les quals s'està construint en el moment de fer l'inventari (l'autovia Orbital de Barcelona o Quart Cinturó). En algunes parts s'hi conserva el bosc de ribera format per àlbers (Populus alba), salzes blancs (Salix alba), sargues (Salix elaeagnos) i pollancres (Populus nigra), entre d'altres. També s'hi observa bruc d'hivern (Erica multiflora), peus de marxívol (Helleborus foetidus), sarriassa (Arum italicum), botja d'aigua (Dorycnium rectum), cues de cavall (Equisetum telmateia), etc. Entorn la riera hi ha força diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes, sense oblidar la presència de senglars.HERNÁNDEZ (2004 : 102).</p> 08300-91 Est del terme municipal <p>Durant l'època medieval, aquesta riera era coneguda com a Massurgs. A principi del segle XX, en aquesta riera s'hi va construir el pantà de la Xuriguera, en terme municipal de Terrassa. En un episodi de fortes pluges vers l'any 1944, la presa va cedir tràgicament, causant la mort de vuit persones i nombrosos danys materials.</p> 41.5488400,1.9656200 413732 4600203 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72675-foto-08300-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72675-foto-08300-91-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72674 Riera de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-jaume <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> <p>Torrent que neix sota la carena del Roure Monjo, en terme municipal de Vacarisses, i desemboca a la riera de Gaià. Al llarg del seu recorregut es nodreix de nombrosos torrents, i rep diverses denominacions: torrent Fondo, torrent de les Pinasses, riera de la Torre i riera de Sant Jaume, aquesta última corresponent al seu tram final dins el municipi de Viladecavalls. Fa de límit termenal amb el municipi d'Olesa de Montserrat. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Hi trobem una gran varietat vegetal, entre la que destaca l'àlber (Populus alba), el pollancre ( Populus nigra), el tamariu africà (Tamarix africana), el jonc comú ( Scirpus holoschoenus), el créixens (Nasturtium officinale), la falguereta capil·lera (Samolus valerandi), i un llarg etcètera. També hi ha molta diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. HERNÁNDEZ (2004 : 99)</p> 08300-90 Oest del terme municipal <p>Rep el seu nom perquè passa sota la capella i la masia de Sant Jaume, en terme d'Olesa però tradicionalment associats a Viladecavalls.</p> 41.5415200,1.9478200 412238 4599408 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72674-foto-08300-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72674-foto-08300-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72593 Jaciment de can Trias https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-trias <p>FERRAN, D. [et al.]. Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, 1991. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> -III/XV Desaparegut. <p>Pablo Gorina va documentar la troballa en superfície d'un petit dipòsit de material ceràmic. Dins la masia s'hi va localitzar restes de paviment d''opus testaceum'. També hi ha constància de la troballa de fragments de 'terra sigil·lada' sudgàl·lica. Al llibre d'Història de Viladecavalls, esmenta l'existència del següent material relacionat amb aquest jaciment: sepulcre de Fossa, enterraments ibèrics (destruïts), ceràmica ibèrica, ossos d'animals, dents i queixals de cérvol, cavall, cànids, etc; cendra d'ordi i ceràmica romana.</p> 08300-9 Masia de Can Trias <p>La troballa apareix documentada per Pablo Gorina en una publicació del 1956. Més endavant, el 1964, Salvador Cardús recull la informació de l'anterior. L'any 1968 el Sr. Masdeu va publicar al Diari de Terrassa la destrucció d'aquest jaciment per part de les màquines que treballaven fent la urbanització de la zona. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una excavació arqueològica a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es documentés cap més resta.</p> 41.5626000,1.9804400 414986 4601716 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72593-foto-08300-9-1.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn El dipòsit de material ceràmic es troba al Museu Cartoixà de Vallparadís a Terrassa. 85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72673 Cal Frare https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-3 <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XIX En estat ruïnós. <p>Del mas de Cal Frare només en queden les ruïnes, situades al sud de Ca n'Oleguer. És visible un sol mur de maçoneria d'una alçada aproximada de dos metres. Es troba envoltat de vegetació.</p> 08300-89 Ca n'Oleguer <p>Aquest mas pertanyia a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell, i era anomenat Mas Trullas. A partir de la meitat del segle XIX va ser agregat al terme de Viladecavalls i va perdre la seva antiga denominació. El mas donava nom a un torrent i a una font properes.</p> 41.5395700,1.9467600 412147 4599193 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72673-foto-08300-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72673-foto-08300-89-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 119|98 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72672 Camí Vell a Martorell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-martorell <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XVI-XX <p>Antic camí que permetia anar de Viladecavalls a Martorell. En l'actualitat comença al final de l'urbanització de Can Turu, pel camí que va a Can Sanahuja. Un cop arriba a la masia, segueix a la dreta fins a trobar-se amb la riera de Gaià. Segueix per la riera aigües avall, sortint del terme de Viladecavalls, fins que es troba amb el riu Llobregat. Allà el camí continua paral·lel al riu, aigües avall, fins que arriba a la ciutat de Martorell. És un recorregut força planer, que coincideix amb el curs de les rieres en alguns trams.</p> 08300-88 Al Sud del terme municipal 41.5404700,1.9421500 411763 4599297 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72672-foto-08300-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72672-foto-08300-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72672-foto-08300-88-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn El camí està senyalat amb una fita. 98|94 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72671 Camí Vell de can Marcet a Viladecavalls https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-can-marcet-a-viladecavalls XVI-XX <p>Antic camí que permetia anar des de Viladecavalls fins a la masia de Can Marcet. Comença a l'alçada del km. 6 de la carretera B-120, per un camí de terra. Seguirem deixant enrere el camí que va a Can Trullas, seguint el de l'esquerra. Es tracta d'un recorregut força planer, amb alguns trams de pendent ascendent. Pel camí trobarem un racó interessant presidit per un roure centenari, una font i un forn de calç. Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última de presència cada cop més residual. Just abans d'arribar a can Marcet, hem de creuar la línia ferroviària per sobre a través d'un pontet.</p> 08300-87 Entre Can Marcet i Can Trullars 41.5587300,1.9373900 411391 4601330 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72671-foto-08300-87-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72670 Forn de la font del Roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-font-del-roure XVIII-XIX Es troba envoltat de vegetació. <p>Forn tradicional de calç que es troba a peu del camí vell de Can Marcet, darrera del roure centenari. És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. La part inferior corresponent a l'olla està coberta de terra. Frontalment està construït amb un mur de pedra seca obert amb una boca d'arc rebaixat ceràmic.</p> 08300-86 Camí de Can Marcet <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç.</p> 41.5569600,1.9380000 411440 4601132 08300 Viladecavalls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72670-foto-08300-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72670-foto-08300-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72670-foto-08300-86-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72669 Font del Roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-4 <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XX No hi brolla aigua. La bassa es troba força deteriorada i envoltada de vegetació. <p>Font situada a peu del camí vell de Can Marcet. Està formada per un petit mur de pedra lligada amb morter, del qual en surt un tub metàl·lic que fa de brollador. L'aigua cauria sobre una petita canalització que condueix a una bassa que hi ha davant. A l'altre costat del camí hi ha un roure centenari i un forn de calç.</p> 08300-85 Camí de Can Marcet 41.5572100,1.9382300 411459 4601160 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72669-foto-08300-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72669-foto-08300-85-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72667 Ca n'Oleguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noleguer <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XIX En trobar-se deshabitada presenta cert grau de deteriorament. <p>Masia de reduïdes dimensions que es troba situada en una zona boscosa. A la façana de ponent hi té adossada una vivenda de construcció posterior que la sobrepassa en alçada notablement. La masia consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. El portal d'accés es troba descentrat i és d'arc de mig punt arrebossat. Al seu costat hi ha adossat un forn de coure pa de planta circular. A la façana posterior hi ha un cobert on hi havia hagut una tina per emmagatzemar el vi. A l'interior s'hi conserva la distribució, els sostres amb cairats de fusta, els paviments de tova i una premsa de vi.</p> 08300-83 Urbanització de Can Turu <p>Fins a mitjans del segle XIX, el mas es trobava dins el terme d'Ullastrell, juntament amb Can Sanahuja, Can Turu i Can Trullas.</p> 41.5424900,1.9457000 412062 4599518 08300 Viladecavalls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72667-foto-08300-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72667-foto-08300-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72667-foto-08300-83-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72666 Font del Molí https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-4 <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XIX <p>Font que es troba a peu del camí que baixa de la masia de Can Sanahuja. Està constituïda per un mur amb d'obra amb una obertura ceràmica tancada amb una porta metàl·lica. Aquesta sembla correspondre's amb una mina, que podria estar relacionada amb la Font dels Rosers, força propera DEL CAMPO (1995: 122). Sota d'aquesta estructura en sobresurt un tub metàl·lic, del qual l'aigua brolla constantment. El dipòsit on cau és quadrangular i l'aigua que se'n desborda està canalitzada fins a una bassa de majors dimensions. Aquesta havia estat utilitzada com a safareig, ja que conserva les pedres verticals on es rentava la bugada.</p> 08300-82 Can Sanahuja 41.5344900,1.9381900 411425 4598638 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72666-foto-08300-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72666-foto-08300-82-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72665 Font del Blanco https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-blanco <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XX No hi brolla aigua. <p>Font situada en una zona boscosa propera al Torrent del Frare. És visible una estructura semicircular envoltada de vegetació. Consta d'un brollador format per una aixeta metàl·lica. El dipòsit està fet d'obra i està construït a nivell del terra.</p> 08300-81 Can Coromines 41.5403200,1.9498700 412407 4599273 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72665-foto-08300-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72665-foto-08300-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72665-foto-08300-81-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn També és coneguda com a Font de la Rata o del Coco. 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72664 Font del Frare https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-0 <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XX <p>Font que es troba situada molt propera a la Riera del Frare. Es troba construïda sobre un mur de formigó en el qual s'hi observa la següent inscripció: 'Font del Frare'. Com a brollador s'hi ha incorporat una aixeta metàl·lica. L'aigua hi brolla abundantment, caient sobre una pica que es troba encastada al terra. A pocs metres de la font hi ha una gran taula on s'hi reunien veïns i visitants buscant la fresca de l'indret.</p> 08300-80 Torrent del Frare 41.5405600,1.9474900 412209 4599302 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72664-foto-08300-80-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72592 Jaciment de can Sanahuja https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sanahuja <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> -III/V El seu estat és desconegut. <p>Salvador Cardús publicà la notícia de la troballa de sepultures romanes a la zona de Can Sanahuja, sense aportar més informació,</p> 08300-8 Masia de Can Sanahuja <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es trobés material en superfície.</p> 41.5328700,1.9399100 411566 4598456 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72663 Font dels Rosers https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-rosers <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XVIII S'ha tapiat per impedir-ne l'ús públic. <p>La Font dels Rosers està situada en un marge a peu de camí. Es troba construïda sobre un mur de formigó i còdols formant una obertura d'arc de mig punt ceràmic. Aquesta es troba tapiada, pel que el brollador i la pica no són visibles. A pocs metres a ponent hi ha una bassa de planta rectangular que probablement recull l'aigua d'aquesta font.</p> 08300-79 Masia de Can Sanahuja 41.5375100,1.9370500 411334 4598974 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72663-foto-08300-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72663-foto-08300-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72663-foto-08300-79-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Al costat de la font hi ha un cartell que indica que la seva aigua no és potable. 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72662 Forat o avenc del Vent https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-o-avenc-del-vent <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2000). Les foradades del Ros. Monografies de Viladecavalls. vol. 2. Viladecavalls: CONVIVE.</p> <p>Prop del cim del turó d'en Ros hi ha un forat obert a la roca, formant un avenc. És força estret i té forma cilíndrica, amb una caiguda vertical d'uns 4 metres i mig. En ocasions climatològiques puntuals, l'aire que hi circula és expulsat pel forat, movent així la vegetació que l'envolta.</p> 08300-78 Serra de Collcardús <p>El Forat del Vent ja va ser descrit pel geòleg Jacint Elies l'any 1943. L'any 1972 la Secció d'Espeleologia (SIS) d'Olesa va difondre'n la troballa i la va denominar Nadal 72.</p> 41.5756200,1.9333400 411077 4603209 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72662-foto-08300-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72662-foto-08300-78-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn També es coneix com la Pedra Foradada. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72661 Font de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel XX En el moment de la visita no hi brollava aigua <p>Font que es troba situada a peu d'un camí del bosc de la Barromina. Està construïda amb un petit mur de pedra lligada amb morter, acabat de forma triangular. El brollador està format per una aixeta metàl·lica. Sobre d'aquest hi ha una llosa inscrita: ' Font de Sant Miquel / CONVIVE 97/ 1929'. L'aigua cau sobre un petit dipòsit circular de poca fondària. Al costat s'hi ha construït un petit banc per al repòs dels visitants.</p> 08300-77 Serra de Collcardús <p>Tal i com consta inscrit a la font, va ser arranjada per l'associació CONVIVE l'any 1997.</p> 41.5710600,1.9597300 413271 4602676 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72661-foto-08300-77-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72660 Forn de can Boada https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-boada XVIII-XIX En mal estat estructural. <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge d'un camí. És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra. La part on hi havia la boca presenta un forat irregular. A l'interior del forn hi creix una figuera. Si seguim aquest camí en direcció a la masia de Can Margarit, a mà dreta trobem el que semblen les restes d'un altre forn de calç. Aquest es troba en molt mal estat i només se n'insinua la planta circular.</p> 08300-76 Serra de Collcardús <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç, com és el forn de Can Boada, que s''ha posat al descobert durant les tasques de neteja del camí.</p> 41.5735800,1.9355000 411254 4602980 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72660-foto-08300-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72660-foto-08300-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72660-foto-08300-76-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72659 El Tarumbot https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tarumbot <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> XX <p>El Tarumbot o Trumbot és el bestiari festiu per excel·lència de Viladecavalls. És fet de cartró - pedra i està format per dos torsos de cavall units a través d'un únic tronc. Ha de ser portat per dues persones, un a sota de cada cap. Representen el Cavall Sobirà i el Cavall Jussà, en referència a la Quadra Superior i la Quadra Inferior de Viladecavalls que havien constituït l'actual municipi.</p> 08300-75 Carrer d'Antoni Soler i Hospital, 2 <p>El Tarumbot va ser ideat per Martí Margarit i construït entre un grup de voluntaris l'any 1994. Va ser inaugurat amb tots els honors en l'acte de commemoració dels 25 anys del Casal Familiar de Viladecavalls. L'acte es va acompanyar del seu apadrinament de la vaca gentil de Vacarisses, on hi van assistir part del bestiari de la comarca. Des d'aleshores, sempre surt per la Festa Major per animar la festa.</p> 41.5550600,1.9544500 412809 4600905 1994 08300 Viladecavalls Fàcil Bo Física Patrimoni moble Objecte Privada accessible Lúdic 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Martí Margarit 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72658 Safareig de can Boada https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-boada <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2005). Los molinos de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 12. Viladecavalls: CONVIVE. DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XVIII Deteriorat i cobert de vegetació <p>Safareig situat en un camp al nord de la masia de Can Boada de les Parentes, on antigament hi havia una font que suposem que l'omplia. És quadrangular i conserva les pedres verticals que s'utilitzaven per picar i rentar la bugada. A l'interior i al voltant hi creix vegetació. Uns quants metres més amunt, hi ha un molí eòlic antic, que presumiblement extreia aigua d'un pou. Desconeixem si aquesta es trobava canalitzada per proveir la casa o bé si omplia les basses. Davant del safareig hi ha una bassa de majors dimensions, coberta de bardisses.</p> 08300-74 Serra de Collcardús <p>En aquest indret sembla ser que hi havia una bonica font, una taula i uns bancs DEL CAMPO (2005:36), dels quals no s'ha trobat cap rastre.</p> 41.5733900,1.9377600 411442 4602957 08300 Viladecavalls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72658-foto-08300-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72658-foto-08300-74-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Al Pla Especial de la Serra de Coll Cardús hi ha un llistat de patrimoni que inclou la Font de Can Boada. Com no se n'ha localitzat l'estructura, s'ha fet una fitxa del safareig. 119|94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72657 Font de can Margarit https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-margarit <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XVIII <p>Font situada en un camp erm envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit. Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular. En un costat del mur hi ha el brollador, format per una aixeta metàl·lica moderna. La part frontal de la pica incorpora dues pedres verticals, que indiquen que la font també s'utilitzava com a safareig. L'aigua que sobra va a parar a una bassa que hi ha davant la font.</p> 08300-73 Serra de Collcardús 41.5759000,1.9460200 412134 4603227 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72657-foto-08300-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72657-foto-08300-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72657-foto-08300-73-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Entre els líquens del mur hi ha una placa identificativa afegida per l'associació CONVIVE. La seva aigua no està controlada sanitàriament. 119|94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72656 Pedrera de Joan Purull https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-joan-purull XVIII-XIX <p>Pedrera de roca calcària que es localitza sota el Turó de les Bassotes. Es tracta d'una zona de marcat pendent ascendent, on són visibles masses compactes amb grans plaques de pedra. Algunes parts presenten talls, senyals inequívocs de l'activitat extractiva que s'hi desenvolupà en temps passats.</p> 08300-72 Serra de Collcardús <p>Les pedreres han estat explotades des de molt antic per a l'obtenció de materials de construcció. Malauradament, aquesta activitat ha suposat una continuada destrucció del medi natural que ha perdurat fins als nostres dies. En el cas de les pedreres de roca calcària, la seva extracció tenia com a finalitat l'obtenció de calç. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. La pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. La pedrera de Joan Purull constitueix un bon exemple d'aquesta activitat extractiva, ja que prop seu hi trobem els dos forns de Can Margarit i el Riscal, que indiquen la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç, tot i que més llunyans d'aquesta pedrera.</p> 41.5777700,1.9567400 413030 4603424 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72656-foto-08300-72-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98|94 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72655 Copó d'argent de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/copo-dargent-de-sant-marti <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XIX <p>Copó que es troba custodiat a la Capella del Santíssim de Sant Martí de Sorbet. És fet d'argent, amb el vas i la base de notables dimensions i de forma semicircular. Està ricament decorat amb formes sinuoses, entre les quals s'hi insereixen els elements que simbolitzen la passió (claus, daus, llança, etc.).</p> 08300-71 Parròquia de Sant Martí de Sorbet 41.5577800,1.9548900 412849 4601206 08300 Viladecavalls Restringit Bo Física Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72654 Llàntia de la Capella del Santíssim https://patrimonicultural.diba.cat/element/llantia-de-la-capella-del-santissim <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XX <p>Llàntia situada a la paret lateral de la Capella del Santíssim, prop de l'altar. Està fixada a la paret sobre un suport metàl·lic, tot i que originalment estava penjada. Tota la peça és daurada, i a la part central s'hi posava la llum d'oli, tot i que en l'actualitat funciona amb energia elèctrica. Està formada per dues corones, una interior de menors dimensions que sosté el llum, i una de majors dimensions que les envolta. Totes dues estan rematades amb fulles d'acant, la major amb la part central entreteixida amb formes sinuoses, entre les quals s'hi insereixen petites esferes de vidre vermell. Aquesta part es sosté amb elements sinuosos que descansen sobre la base, decorada amb motius florals.</p> 08300-70 Parròquia de Sant Martí de Sorbet 41.5577800,1.9548900 412849 4601206 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72654-foto-08300-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72654-foto-08300-70-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 105|98 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72591 Can Mir https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mir-1 <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> -III/V El seu estat és desconegut. <p>En un primer sondeig arqueològic practicat a la zona no es va detectar cap troballa arqueològica. En una prospecció posterior es van trobar en superfície restes de 'tegulae' i ceràmica comuna, properes a la Sant Miquel de Toudell. Tot i que en aquesta zona també s'hi van localitzar restes arqueològiques, sembla que es tractaria de dos jaciments diferenciats força propers.</p> 08300-7 Polígon industrial Can Mir <p>El jaciment apareix referenciat per J. Estrada l'any 1969, qui situa l'assentament romà a Can Mir de forma propera a l'ermita de Sant Miquel de Toudell. El sondeig efectuat el 1985 no va tenir cap resultat, però sí que en va tenir la prospecció feta el 1989 durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, trobant-se material en superfície. En la prospecció feta el 2004 en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona no es van documentar més restes.</p> 41.5554200,1.9732400 414376 4600926 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72653 Reixa forjada de la Capella del Santíssim https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-forjada-de-la-capella-del-santissim <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XX <p>Reixa forjada que es troba situada a la barana del cor de l'església de Sant Martí de Sorbet. Està ricament decorada amb motius vegetals que es repeteixen formant diversos trams, que s'enllacen entre sí formant arcs conopials. Els motius són amb forma de ceps, que s'enfilen buscant la barana. A l'alçada d'aquesta hi ha les fulles, fetes amb tal delicadesa que se'n poden veure els nervis.</p> 08300-69 Parròquia de Sant Martí de Sorbet <p>La reixa va ser construïda per Juan Ricart, constructor de Terrassa, per al cancell de la Capella del Santíssim. A causa del poc ús que tenia la capella, després de la destrucció de la que hi havia al cor durant la Guerra Civil, es va decidir traslladar-la.</p> 41.5577100,1.9549700 412856 4601198 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72653-foto-08300-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72653-foto-08300-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72653-foto-08300-69-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Juan Ricart 105|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72652 Imatge de la Puríssima https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-purissima <p>COMAS, J. (1996). Quaderns d'Història de Viladecavalls V: Motius i etimologia de les cases de Viladecavalls. Ajuntament de Viladecavalls: Viladecavalls.</p> XIX-XX <p>Es troba situada sobre un altar lateral de l'església de Sant Martí de Sorbet. Està ubicada dins una fornícula i sostinguda per una peanya. La imatge està dempeus i vesteix una túnica blanca i un mantell blau, rematada amb una corona estrellada. El rostre de límpida bellesa està lleugerament inclinat cap avall, expressant una marcada serenitat. Té les mans recolzades l'una sobre l'altra a l'alçada del pit. Els seus peus descalços es mantenen en equilibri sobre mitja bola del món, sobre la qual hi ha una serp mossegant una poma.</p> 08300-68 Parròquia de Sant Martí de Sorbet <p>Amb l'esclat de la Guerra Civil, un grup de veïns va portar la imatge de la Puríssima en una vinya del poble, on la van enterrar. La seva intenció era protegir-la de la crema sistemàtica d'esglésies i elements religiosos que va produir-se els primers dies de revolta. Quan va acabar la guerra, la van recuperar i reparar i la van posar en un altar de l'església COMAS (1996:185).</p> 41.5577100,1.9549700 412856 4601198 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72652-foto-08300-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72652-foto-08300-68-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72651 Les Basses Negres https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-basses-negres <p>En una zona de fort pendent ascendent entre la riera de Can Trullas i l'olivar de Can Sanahuja hi ha les basses naturals conegudes com Les Basses Negres. Reben aquest nom per la foscor de les seves aigües. Es troben envoltades de vegetació.</p> 08300-67 Can Sanahuja 41.5387000,1.9366200 411300 4599107 08300 Viladecavalls Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Només s'ha pogut observar des de lluny el seu reflex, ja que la frondositat vegetal i la dificultat del terreny impedien apropar-s'hi. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72650 Forn de calç de can Margarit II https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-margarit-ii XVIII-XIX Es troba en mal estat estructural. <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge del camí sobre el Forn Riscal. És de planta circular i està parcialment excavat sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, tot i que encara se'n conserva parcialment la boca. Aquesta té forma apuntada i s'obre en una paret feta de pedra de la zona lligada amb fang. A l'interior del forn hi creix un pi.</p> 08300-66 Serra de Collcardús <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç.</p> 41.5761700,1.9553700 412914 4603247 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72650-foto-08300-66-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72649 Portal de can Sanahuja https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-sanahuja <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XVIII <p>Gran portalada que tanca el recinte de la masia de Can Sanahuja, construïda a mode de lliça. Consta d'un arc de mig punt adovellat de notables dimensions, amb els brancals encoixinats. L'arc està pintat amb motius simbòlics de color grana. A banda i banda del portal hi ha una filera de pedres també encoixinades, que acaben a l'alçada d'una cornisa. La construcció es troba rematada amb una coberta a dues vessants de certa volada, quedant suportada per una estructura de fusta.</p> 08300-65 Masia de Can Sanahuja <p>Diversos autors han situat l'origen d'aquest portal al carrer Ample de Barcelona, a l'antic palau del Vescomte de Santa Coloma. El context històric d'aquest fet el podríem trobar en la reforma perpetuada sobre la Ciutat Vella de Barcelona a principi del segle XX. Amb l'obertura de noves vies més amples, com l'actual Via Laietana, es van enderrocar un bon nombre d'edificis històrics, perdent-se d'aquesta manera un patrimoni arquitectònic, històric i artístic de gran valor. Tanmateix, alguns elements arquitectònics d'aquests edificis van ser recuperats i afegits en altres construccions, com en el cas de la Torre Llobeta del barri d'Horta, i com podria ser el cas del portal de Can Sanahuja. Caldria, però, contrastar aquesta dada documentalment.</p> 41.5330700,1.9400000 411574 4598478 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72649-foto-08300-65-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 119|94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72648 Escut heràldic de can Mitjans de la Guardiola III https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mitjans-de-la-guardiola-iii <p>CARDÚS, S. (1928). “Can Mitjans de la Guardiola”. Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Vols. I-IV. (1923-1930) p. 140-141.</p> XIV Està molt erosionat, pel que costa veure'n el motiu. <p>Escut que es troba situat a la clau d'un portal situat a la façana posterior de Can Mitjans de la Guardiola. El portal és d'arc de mig punt adovellat, que per la tipologia constructiva denota una considerable antiguitat. L'escut es troba molt desdibuixat, de manera que pràcticament no se'n reconeix el motiu. A la part superior s'insinua un cap de cavaller. En un article de l'any 1928, Salvador Cardús (1928 : 140) reprodueix una imatge d'un dels escuts de la casa, que sembla correspondre's amb aquest. En aquest hi figura un cap de cavaller armat, amb petits motius al costat.</p> 08300-64 Masia de Can Mitjans de la Guardiola <p>Salvador Cardús publicà l'any 1928 un article al Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa sobre la casa de Can Mitjans de la Guardiola. En aquest fa una breu descripció dels tres escuts heràldics que hi ha a la casa i en reprodueix un d'ells. Explica que abans havia estat sobre el portal, però no aporta més dades.</p> 41.5645000,1.9676200 413920 4601940 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72648-foto-08300-64-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 85 47 1.3 1769 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72647 Escut heràldic de can Mitjans de la Guardiola II https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mitjans-de-la-guardiola-ii XIV Es troba força erosionat. <p>Escut que es troba situat a la clau d'un arc de volta ceràmic de la planta baixa. Es troba col·locat en posició invertida. Al camper hi ha representada una flor de lis a la part inferior, al centre unes lletres o signes i a dalt un any molt desdibuixat, que segons apunta Salvador Cardús (1928 : 140) es correspon amb l'any 1117.</p> 08300-63 Masia de Can Mitjans de la Guardiola <p>Salvador Cardús publicà l'any 1928 un article al Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa sobre la casa de Can Mitjans de la Guardiola. En aquest fa una breu descripció dels tres escuts heràldics que hi ha a la casa. Explica que n'hi ha dos a l'interior, tot i que en l'actualitat només en veiem un.</p> 41.5644300,1.9675200 413911 4601932 08300 Viladecavalls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72647-foto-08300-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72647-foto-08300-63-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 85 47 1.3 1769 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72646 Portal de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-sant-marti <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XVIII <p>Portal d'accés de l'església parroquial de Sant Martí de Sorbet. És d'arc escarser adovellat amb un escut gravat en baix relleu a la clau. En aquest hi ha representat Sant Martí dalt d'un cavall, partint la seva capa amb l'espasa per donar-li com a abric a un captaire. A les dovelles del costat hi ha intercalada la inscripció: ' 1792 HCDD'. En el brancal dret hi ha un gran carreu que incorpora de forma molt desdibuixada la inscripció: ' DOMUM TUAM DOMINE… 16… IHC', pel que seria reaprofitat.</p> 08300-62 Plaça de l'Església <p>El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. Tal i com consta a l'arxiu parroquial, l'encarregat de picar el portal i gravar la figura de Sant Martí va ser Josep Camprubí Mestre de Casas, que va cobrar 30 jornals per la seva obra BARÓ (1999: 38).</p> 41.5576300,1.9549600 412855 4601190 1792 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72646-foto-08300-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72646-foto-08300-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72646-foto-08300-62-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Josep Camprubí Mestre de Casas La iconografia de l'escut es reprodueix a la capçalera dels goigs de Sant Martí, editats el 1854. 119|94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72645 Creu processional de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-miquel <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XVI <p>Creu processional que es troba custodiada a la rectoria de Sant Martí de Sorbet. És de fusta revestida amb argent ricament decorat formant motius vegetals, i de perfil flordelisat. A la part frontal hi ha representat Jesús crucificat, i a la part posterior hi ha la Verge Maria amb el nen. La magolla està acabada amb una escòcia llisa i la canya està inscrita: 'Snt Miquel de Taudell'.</p> 08300-61 Rectoria de Sant Martí de Sorbet <p>La creu de Sant Miquel de Toudell probablement es troba situada a Sant Martí des que la primera va deixar de ser parròquia. Tipològicament, és una creu molt semblant a la de Sant Martí de Mosqueroles, feta per Antoni Poitoni i Antoni Masanera a les darreries del segle XVI BARÓ (1991:53). També guarda una considerable similitud amb la creu de Sant Esteve de Marganell, datada de la mateixa època.</p> 41.5575700,1.9548300 412844 4601183 08300 Viladecavalls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-3.jpg Física Modern|Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 94|93 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72644 Escut heràldic de can Mitjans de la Guardiola I https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mitjans-de-la-guardiola-i <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. http://ca.wikipedia.org</p> XVI <p>Escut que es troba situat a la llinda d'un dels finestrals del costat del portal de la masia de Can Mitjans. Consta d'un camper de forma oval, sobre el qual hi ha un relleu amb el monograma IHS i una creu intercalada. Sota del monograma hi ha una flor de lis. Està representat sobre una orla. La part superior de l'escut presenta una motllura allargada que ocupa gairebé tota la llinda.</p> 08300-60 Masia de Can Mitjans de la Guardiola <p>El monograma IHS era el segell distintiu d'Ignacio de Loyola, fundador de l'ordre de la Companyia de Jesús cap a la segona meitat del segle XVI. El finestral que hi ha sobre l'escut (de la mateixa tipologia constructiva que l'anterior) es troba datat del 1588, quan Ignacio de Loyola ja era mort. Tanmateix, l'ordre va seguir utilitzant aquest monograma. En tot cas, aquest escut no està documentat, pel que es desconeix quina és la seva procedència.</p> 41.5643800,1.9676000 413918 4601926 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72644-foto-08300-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72644-foto-08300-60-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Commemoratiu 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 94 47 1.3 1769 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72590 Jaciment de can Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-coromines <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> -III/XVIII Es desconeix el seu estat, tot i que sembla estar destruït, ja que coincideix amb part del traçat de l'autovia que s'està construint. <p>Salvador Cardús publicà la notícia de l'existència d'un assentament romà prop de Can Coromines, sense aportar més informació. En una prospecció posterior es va trobar en superfície ceràmica romana i ceràmica blava catalana d'època moderna, així com material constructiu no especificat.</p> 08300-6 Masia de Can Coromines <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, on es va trobar material en superfície.</p> 41.5412200,1.9565000 412961 4599366 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72590-foto-08300-6-1.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn També rep la denominació de Jaciment de Can Colomines. 94 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72643 Torrent del Llor https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-llor Està contaminat per la proximitat de l'abocador de Vacarisses. <p>Torrent que neix sota la carena del Roure Monjo, en terme municipal de Vacarisses, segueix proper a la carena del Molinot, i desemboca a la riera de Gaià. En terme de Viladecavalls, té un recorregut d'un quilòmetre i mig, aproximadament. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Al seu pas pel Molinot, una falla produeix un magnífic salt d'aigua, sota el qual hi ha una font. Tot i que en alguns trams transcorre entre boscos mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex), el seu entorn s'ha vist alterat per la construcció d'una urbanització i diverses infraestructures. Prop de la seva desembocadura a la riera de Gaià, s'hi va construir un viaducte per al carril ferroviari.</p> 08300-59 El Molinot 41.5703500,1.9647600 413689 4602592 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72643-foto-08300-59-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72642 Forn de calç de can Margarit I https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-margarit-i XVIII-XIX En estat ruïnós. <p>Forn tradicional de calç que es troba al marge del camí que segueix del Forn Riscal. És de planta circular i està excavat parcialment sobre el terreny natural. Es troba en estat ruïnós i parcialment cobert de terra, sense que se'n conservi la boca.</p> 08300-58 Serra de Collcardús <p>Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la seva presència per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, d'on la pedra s'extreia mitjançant barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, la pedra era transportada en carros fins als forns de calç, que solien situar-se prop de les pedreres. De forma habitual, els forns s'emplaçaven al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. L'existència de la pedrera de Joan Purull i els dos forns de Can Margarit i el Riscal constitueix uns bon testimoni de la importància que tingué aquesta activitat a la zona. A més, a la mateixa serra de Coll Cardús s'han trobat altres forns de calç.</p> 41.5772700,1.9573400 413080 4603368 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72642-foto-08300-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72642-foto-08300-58-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72641 Torrent del Frare https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-frare <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. HERNÁNDEZ, A.M. “Flora amenaçada pel Quart Cinturó. I Tram Abrera-Terrassa” [en línia]. Mataró: L'Atzavara. http://www.viladecavalls.org</p> S'està urbanitzant la zona entorn el naixement del torrent, així com és molt propera la construcció de l'autovia orbital de Barcelona. <p>Torrent que neix sota de la Urbanització de Can Turu, passa entre Ca n'Oleguer, Cal Frare i Cal Tarumbot, i desemboca més avall a la riera de Gaià, recorrent uns 2400 metres. Fa un recorregut de pendent suau, amb un cabal petit però continu, excepte en episodis puntuals de sequera. Transcorre entre boscos de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyer (Pinus pinea), amb alguna alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus humilis) residual. A peu del torrent hi ha una font coneguda com a Font del Frare, prop de la qual en destaca un exemplar d'avellaner (Corylus avellana). Entre la vegetació que trobem entorn el torrent destaca l'aladern (Rhamnus alaternus), l'Àlber (Populus alba), l'arboç (Arbutus unedo), la canabassa (Eupatonum cannabinum), el càrex pendula (Carex pendula), l'enciamet (Samolus valerandi), l'espígol comú (Lavandula latifolia), la falguera comuna (Ptendium aquilinum), la falguereta capil·lera (Adiantum capillus-veneris), el Fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), el frare de l'heura (Orobanche hederae), el gatell (salix atrocinerea), el llorer (Laurus nobilis), el malrubí d'aigua (Lycopus europaeus) i l'orella de llebre (Bupleurum rigidum), entre d'altres. Entre la fauna que s'hi pot veure, en destaca una gran diversitat d'ocells, com són la cuareta, el pit-roig, la merla, el rossinyol, els tallerols, la tórtora, la puput, etc.</p> 08300-57 Sud del terme municipal <p>Fins a finals del segle XVIII era conegut com a Torrent Gran.</p> 41.5415200,1.9478200 412238 4599408 08300 Viladecavalls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72641-foto-08300-57-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72640 Sínia dels Horts de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-dels-horts-de-sant-marti <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2005). Los molinos de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 12. Viladecavalls: CONVIVE.</p> XIX <p>Sínia formada per una roda vertical metàl·lica que està situada dins una bassa en una zona d'horta. La roda està fixada sobre un eix horitzontal que acaba en una roda horitzontal, situada dins d'una barraca. Aquesta segona roda fa d'engranatge i es movia amb força animal, generalment d'un ase o una mula. Quan l'animal donava voltes lligat al mecanisme, es posaven en funcionament les rodes, aconseguint així que la roda vertical s'accionés. Aquesta està proveïda d'una cadena amb uns recipients fixats anomenats catúfols, que pujaven l'aigua del pou sobre el qual es troba fixada la roda. L'aigua que es dipositava a la bassa servia per al rec.</p> 08300-56 Horts de Sant Martí 41.5580400,1.9525600 412655 4601237 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72640-foto-08300-56-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72639 Trull de can Trullas https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-trullas XVIII-XIX Es troba en ruïnes i cobert de vegetació. <p>Ruïnes del que havia estat el trull de Can Trullas. Únicament són visibles els murs de maçoneria de poca alçada, ja que es troba completament cobert de vegetació.</p> 08300-55 Masia de Can Trullas <p>La pairalia de Can Trullas és des d'antic una propietat agrícola i forestal molt important. Tant és així, que a més de la denominació de la casa, disposava d'un edifici destinat a la premsada de l'oli i/o el vi. Aquest es trobava situat a mig camí entre el mas i l'olivar, per facilitar les tasques de producció.</p> 41.5568100,1.9431800 411871 4601110 08300 Viladecavalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72639-foto-08300-55-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72638 Himne del Casal Familiar https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-del-casal-familiar <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> XX <p>Els membres del Casal Familiar canten aquest himne en les seves trobades: 'És el Casal Familiar casa nostra És el Casal Familiar casa de tots Sempre en la vida allò que val és el que costa Tant més s'estima el que precia més esforç Volem honrar amb el Casal el nostre poble Perque es parli bé de Viladecavalls i el fer-hi estada sigui un goig ben noble. ¡Amunt els cors; amunt, minyons; avant, avant! (Tornada) És el Casal Familiar El que promou el nostre anhèl i el nostre afany. És el Casal Familiar Orgull per tots, cosa de tots, per tots la llar. Casal que a tots ens uneix amb alegria i al poble ajuda a viure més feliç. Casal que ens dóna una nova fesomia i ens pregona bona fama al país. Casal que honora a tots els qui l'emparen i glòria atorga als qui el varen fundar i als nous plansons, els infants que són ara, Els farà dones i homes ferms per el demà. (A la tornada) Aquest veïnat necessitava un bon estatge on aplegar-se i fer-hi relació social; La vida humana no pot pas ésser imatge De insolidària actitud individual. Alcem els ulls cap al cel, gent de la terra; Vers hortizons de inefable infinit; Si és el seny i l'amor el que ens mena El nostre viure estarà lliure del neguit. (A la tornada)'.</p> 08300-54 <p>L'antecedent del Casal Familiar el trobem en dues societats conegudes com El Foment i La Fleca, que des de finals del segle XIX organitzaven les activitats lúdiques de la vila. Al principi hi havia certa rivalitat entre elles, tot i que l'esclat de la Guerra Civil ho va trasbalsar tot. Durant els anys posteriors a la guerra, hi van haver alguns canvis de local, amb la dificultat cada cop més gran de trobar un espai on reunir al jovent. Finalment, van arranjar les antigues escoles, que van passar-se a denominar El Casalet. L'any 1968 va començar a planificar-se la construcció de l'edifici que actualment alberga el casal. Amb aquesta estabilitat va fundar-se el Casal Familiar de Viladecavalls, el dia 26 de setembre de 1968, quan se'n va aprovar l'acta fundacional i se'n van aprovar els estatuts. Des d'aleshores, l'associació ofereix un ampli ventall d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que hi vulguin participar.</p> 41.5549000,1.9541200 412781 4600887 08300 Viladecavalls Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Social 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Antoni Soler i Hospital 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72637 Capella del Santíssim https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-3 <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FREIXA, M. (1996). Lluís Muncunill (1868-1931), Arquitecte. Barcelona: Caixa de Terrassa. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> XX El sostre presenta humitats. <p>Capella de planta rectangular que es troba situada a l'ala esquerra de l'església parroquial de Sant Martí de Sorbet. Està coberta amb volta de creueria amb arcuacions apuntades que descansen sobre petits capitells amb decoració floral. La part corresponent a l'absis és poligonal i s'obre amb finestrals d'arc apuntat amb traceria i vitralls d'estil pre-rafaelita. A l'exterior, entre les finestres, s'hi intercalen contraforts. Els murs són fets de paredat comú.</p> 08300-53 Església parroquial de Sant Martí de Sorbet <p>La capella del Santíssim va construir-se a l'ala esquerra de l'església moderna de Sant Martí de Sorbet a principi del segle XX. És obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, qui va rebre l'encàrrec de l'edificació de la capella de Mn. Pere Vilaró. L'estil de la construcció el situem dins el corrent historicista, moviment que va precedir el modernisme i que el va influenciar. Va ser beneïda pel cardenal Casañas a finals de 1901. Els vitralls s'han atribuït al taller de Casa Amigó FREIXA (1996:74), per la semblança amb els que van fer per a l'església de Montserrat i del Sant Esperit de Terrassa BARÓ (1999: 48). A causa de les destrosses que patí durant la Guerra Civil, va haver de ser restaurada el 1951.</p> 41.5577800,1.9548900 412849 4601206 1901 08300 Viladecavalls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72637-foto-08300-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72637-foto-08300-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72637-foto-08300-53-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Lluís Muncunill i Parellada A l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya es denomina Capella del Sagrament. 116|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
72636 Roures de la font del Molí https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-del-moli <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> <p>A peu del camí que ve de Can Sanahuja s'hi poden contemplar quatre exemplars de roure martinenc (Quercus humilis), dos dels quals són de notables dimensions. Es tracta d'arbres de tipus caducifoli, de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s'estenen cobrint bona part del camí. Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges. El seu fruit és el gla.</p> 08300-52 Camí de Can Sanahuja 41.5345900,1.9375300 411370 4598649 08300 Viladecavalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72636-foto-08300-52-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2021-05-26 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:28
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml