Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72744 | Fondal dels Llorers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondal-dels-llorers | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Fondal situat en un petit torrent proper a les ruïnes de la masia de Can Margarit. En aquest indret s'hi conserva una fragment de laurisilva, un tipus de vegetació gairebé extingida del continent europeu i que podria remuntar-se a l'era terciària. Hi predomina el llorer (Laurus nobilis), amb alguns exemplars de notables dimensions, però també hi trobem aladerns (Rhamnus alaternus), el roure cerrioide (Quercus humilis cerrioides), l'heura (Hedera helix), l'aritja (Smilax aspera), l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius), la rogeta (Rubia peregrina), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el roldor (Coriaria myrtifolia) i el matapolls (Daphne gnidium) HERNÁNDEZ (2004: 65).</p> | 08300-160 | Serra de Collcardús | 41.5776300,1.9454600 | 412090 | 4603420 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72744-foto-08300-160-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els llorers estan considerats un Hàbitat d'Interès Prioritari per la Directiva d'Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||
| 72600 | Jaciment de can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guanteras | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat a la trinxera ferroviària, prop del parador de Sant Miquel de Guanteras. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'hi va documentar la presència del perissodàctil (Aceratherium incisivum).</p> | 08300-16 | Urbanització de Can Guanteras | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5698000,1.9718300 | 414278 | 4602524 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||||
| 72743 | Racó dels Trèmols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-dels-tremols | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | <p>Aquest indret està situat a tocar del camí de l'Alzinar. En aquest punt hi ha una concentració de vegetació de ribera destacada, on veiem pollancres (Populus nigra), lledoners (Celtis australis), sargues (Salix elaeagnos), oms (Ulmus minor), àlbers (Populus alba), gatells (Salix atrocinerea) i trèmols (Populus tremula). Com a espècie invasora també hi ha canyes (Arundo donax) HERNÁNDEZ (2004: 86).</p> | 08300-159 | Serra de Collcardús | 41.5712000,1.9525700 | 412674 | 4602699 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||||
| 72742 | Serra de Coll Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-coll-cardus | <p>Pla Especial de la Serra de Collcardús al municipi de Viladecavalls. 2006</p> | L'abandonament de l'activitat agrícola i de l'explotació forestal fa que algunes parts estiguin molt brutes i suposin un risc d'incendi forestal notable. | <p>Serra que es troba situada al nord del terme municipal, limitada per la riera de Sant Jaume i la línia de ferrocarril a l'oest, el municipi de Vacarisses al nord (on hi ha la masia de Can Cardús, que dóna nom a la serra), la carretera C-58 a l'est i la urbanització de Can Corbera al sud. El cim més alt és el Cap del Ros, situat a 639 metres d'alçada. Els torrents que hi discorren són de tipus estacional, com són el del Trull, de Can Baiona, de Can Buxeres i de Can Corbera. Hi són presents dos hàbitats d'interès comunitari (Directiva 92/43/CEE), representats per alzinars i carrascars, i per pinedes mediterrànies de pi blanc i pi pinyer. També hi ha un hàbitat d'interès prioritari, la lloreda, que es localitza als torrents, especialment al de Can Buxeres, i al Fondal dels llorers, prop de Can Margarit. De manera residual però molt destacada, trobem exemplars de trèmols (Populus tremula), prop del camí de l'alzinar. Les zones properes als torrents presenten un bosc de ribera residual. Entre la fauna que hi trobem destaca la geneta (Genetta genetta), el porc senglar (Sus escrofa), la guineu (Vulpes vulpes), el toixó (Meles meles), la merla (Turdus merula), el rossinyol (Luscinia Megarynchos), l'àguila marcerenca (Circaetus gallicus), l'àguila cuabarrada ( Hieraaetus fasciatus), l'astor (Accipiter gentilis), el vidriol (Anguis fragilis), la serp verda (Malpolon monspessulanus), etc. Cal destacar que aquest espai és un connector ecològic entre el Parc Natural de Montserrat i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A la serra de Coll Cardús també hi ha un nombre important d'elements patrimonials, entre els que destaquen la masia de Can Boada de les Parentes, la casa de Can Buxeres, els forns de calç, la Pedra Degollada, la Cova de les Pedres, el Forat del Vent i la Font de Can Margarit, entre molts d'altres.</p> | 08300-158 | Nord del terme municipal | <p>La zona va ser protegida mitjançant el Pla Especial de la Serra de Collcardús, fet l'any 2006 per l'empresa Minuartia.</p> | 41.5758400,1.9430300 | 411885 | 4603223 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72742-foto-08300-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72742-foto-08300-158-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||
| 72741 | Jaciment paleontològic de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-miquel | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | Es troba destruït. | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat en part de l'actual polígon industrial, en un terreny argilós. Es van documentar Listriodon splendens, Ictitherium robustum, Euprox dicranocerus, Micrmeryx florensianus, Boselaph indet., Hipparion catalaunicum, Rinoceront indet., Dinotherium babaricum, Hyaenictisalmerai, Aceratherium, Turcius turicensis i Palaeotragus.</p> | 08300-157 | Polígon industrial Can Mir | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5529800,1.9702700 | 414125 | 4600658 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||
| 72740 | Jaciment paleontològic de can Purull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-purull | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera, en una zona de lutites i graves vermelles. Es van documentar Schizochoerus vallesiensis, Lantanotherium santmigueli, Talpa vallesiensis, Indarctos vireti, Agriotherium insignis, Promephitis pristindens, Percrocuta eximia, Cricetodon sansanensis, Cricetodon sp., Prolagus, Titanomys fontaneis, Cf. Euprox, Cervid indet., Hipparion catalaunicum, Chalicotherium golfussi, Trilophodon i Stenofiber jaegeri.</p> | 08300-156 | Can Purull | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5502400,1.9590900 | 413189 | 4600365 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||||
| 72739 | Vitralls de la capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-la-capella-del-santissim | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FREIXA, M. (1996). Lluís Muncunill (1868-1931), Arquitecte. Barcelona: Caixa de Terrassa. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>L'absis de la capella del santíssim està obert amb cinc finestrals d'arc apuntat amb traceria, on destaquen els vitralls d'estil pre-rafaelita. Tots els finestrals són geminats, pel que els vitralls formen parelles, excepte el central. Al primer vitrall començant per la dreta hi ha representats Sant Pau amb una espasa i i Sant Josep amb el nen Jesús als braços. El segon vitrall representa la Combregació, on l'àngel dóna l'eucaristia a una santa. A sota hi ha gravada la inscripció 'ACCIPITE HOC EST CORPUS MEUS'. El tercer vitrall representa l'Ascenció de la Mare de Déu, que presenta els braços estesos i és transportada per tres angelets. El quart està representat amb les figures de Santa Margarita màrtir i de Sant Miquel Arcàngel, amb escut i espasa. El darrer vitrall està representat per Sant Joaquim i Sant Pere que sosté una clau. Els quatre vitralls que formen parelles tenen sota el sant el seu nom, i tots ells es troben representats sobre un fons florals i de figures geomètriques, amb motius diferents en cadascun d'ells.</p> | 08300-155 | Església parroquial de Sant Martí de Sorbet | <p>La capella del Santíssim va construir-se a l'ala esquerra de l'església moderna de Sant Martí de Sorbet a principi del segle XX. És obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, qui va rebre l'encàrrec de l'edificació de la capella de Mn. Pere Vilaró. Va ser beneïda pel cardenal Casañas a finals de 1901. Els vitralls s'han atribuït al popular taller de Casa Amigó FREIXA (1996:74), per la semblança amb els que van fer per a l'església de Montserrat i del Sant Esperit de Terrassa BARÓ (1999: 48). Durant la Gerra Civil van quedar malmesos, pel que han estan restaurats en diverses ocasions.</p> | 41.5577700,1.9548300 | 412844 | 4601205 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72739-foto-08300-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72739-foto-08300-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72739-foto-08300-155-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||
| 72738 | Esquellotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellotada | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | En desús. | <p>L'esquellotada és una antiga costum que es feia a Viladecavalls quan una persona vídua es casava en segones núpcies. Els veïns trucaven a la porta dels nuvis perquè els convidessin a menjar. Si aquests no ho feien, anaven amb esquellots a la porta de la casa a fer soroll fins que els convidessin.</p> | 08300-154 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Annex del llibre d'Història de Viladecavalls s'inclou un poema que fa referència a aquesta tradició. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||
| 72737 | Goigs a Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-miquel-0 | XXI | <p>Es tracta dels goigs a l'arcàngel Sant Miquel, que es venera a l'església de Sant Miquel de Toudell. La lletra dels goigs la va escriure per Joaquim Salvador i Vinyals i la música la va composar Pep Farré i Gispert. L'edició és molt recent, del 2008. Comença així: 'Cap de l'estol celestial, gran Arcàngel Sant Miquel: Protegiu-nos de tot mal i conduïu-nos al cel. A Toudell, el nostre poble us venera amb gran fervor en aquest recinte noble, avui mancat d'esplendor. (tornada) Com de temps immemorial, us invoquem, Sant Miquel: Protegiu-nos de tot mal i conduïu-nos al cel. Al llarg de mil anys d'història una església i un castell al vostre nom han dat glòria en aquest lloc de Toudell. (tornada) (…) '.</p> | 08300-153 | Sant Miquel de Toudell | <p>Aquest goig va ser escrit per cantar-se durant l'aplec de Sant Miquel, que va ser recuperat fa pocs anys.</p> | 41.5526900,1.9702000 | 414119 | 4600626 | 2008 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||
| 72735 | Presa de can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-can-coromines | XIV | En estat ruïnós i cobert de vegetació. | <p>A peu de riera, a l'alçada de la masia de Can Coromines, s'hi conserven les restes d'una antiga presa. La part que passa pel llit de la riera ha desaparegut, suposem que a causa d'una riuada. En un costat es pot veure un segment allargat que agafa força alçada sobre el nivell de la riera. Es troba completament cobert de vegetació, però sembla que a continuació s'hi podria conservar un tram de mur.</p> | 08300-151 | Riera de Gaià | <p>Probablement, aquesta presa formava part del molí de Can Coromines, datat del segle XIV en un document conservat a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.</p> | 41.5424500,1.9570500 | 413009 | 4599502 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72735-foto-08300-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72735-foto-08300-151-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||
| 72599 | Ceràmiques de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-de-viladecavalls | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | En aquesta zona s'ha construït un polígon industrial. | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera, en una explotació de lutites vermelles. Es van documentar un cavall Hipparion sp. i diversos micromamífers.</p> | 08300-15 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5531700,1.9470400 | 412188 | 4600702 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||
| 72733 | Brou Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brou-ferrer | XIX | Ha deixat de fer-se. | <p>El brou ferrer és un plat típic que es feia a Viladecavalls després de la matança. Es feia amb el suc resultant de bullir les botifarres, que s'aprofitava i es feia escudella barrejada o sopa.</p> | 08300-149 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||||
| 72732 | Cartutxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cartutxos | XIX | Pràcticament ha deixat de fer-se. | <p>Els cartutxos és un plat típic que es fa amb mongetes de veremar. Les mongetes s'han de collir seques, i s'han de deixar assecar amb la baina. A l'hivern, es posaran les mongetes tal com les guardàvem a estovar tota una nit. Tot seguit es talla la baina en tres trossos, en forma de cartutxos, i es bull fins que sigui cuit.</p> | 08300-148 | <p>Segons ens ha explicat la Salut Turu, aquest plat es feia de forma habitual a la majoria de cases de Viladecavalls. Tanmateix, en les darreres dècades pràcticament no es cuina.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||||
| 72731 | Dita del captaire que passava per les cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-captaire-que-passava-per-les-cases | XX | Ja no es diu. | <p>Algunes persones de Viladecavalls encara recorden la figura d''el caraixes', un captaire que abans anava per les cases. Feia la següent cantarella per tal de distreure els nens i captar l'atenció: ' A Can Mitjans ja no és com abans, a Can Corbera ja no és com era, a Can Baiona la porta rodona, a Can Purull el cul els bull, a Can Mir tenen el cul podrit, a Can Duran gent d'armes no hi entraran, a Can Sanahuja maten el porc i deixen la truja'.</p> | 08300-147 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Aquesta informació ha estat facilitada per Miquel Margarit. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||||
| 72730 | Ungüent de cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unguent-de-cal-magi | XX | Ja no es prepara. | <p>Algunes persones de Viladecavalls encara guarden la recepta de l'ungüent de Cal Magí, que servia per curar infeccions. S'ha de fer amb una cassoleta nova de terrissa, on hi posarem 2 onces de llard, 1 onça de trementina, 1 onça de pega grega, 1 onça de cera nova, una mica de sucre morè, una mica de pell de serp blanca i un rovell d'ou post el mateix dia. S'escalfa a foc baix, remenant sense parar fins que tingui textura de pomada.</p> | 08300-146 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació i la recepta ha estat facilitada per la sra. Salut Turu. | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||||
| 72729 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-gavin-0 | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Viladecavalls hi ha un bon nombre de fotografies en format de paper de l'interior i exterior de les construccions religioses, que es troben classificades de la següent manera: - Església de Santa Maria de Toudell. Anys 1950, 1962, 1963 (2), 1961, 1969 (2), 1985 (3). Totes són exteriors. - Capella de Sant Lluís. Can Buxeres. Anys 1970 i 1985 (4). De l'exterior i l'interior. - Església de Sant Miquel de Guanteras. Anys 1970 i 1985 (4). De l'exterior i l'interior. - Església de Sant Miquel de Toudell. Anys 1944, 1950…, 1954, 1963, 1970 (2), 1985 (6). La majoria exteriors, tot i que n'hi ha d'interiors. - Sant Martí de Sorbet. Anys 1961, 1970 (2), 1985 (15). De l'exterior i l'interior, de l'altar, l'escut de la porta, els vitralls i el cor.</p> | 08300-145 | Arxiu Gavín. Avinguda del Mas Fuster, 57. 08190 Valldoreix | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El fons de l'arxiu està essent traslladat al monestir de Bellpuig de les Avellanes. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||
| 72728 | Fons fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lspal-0 | XX | <p>Al Servei del Patrimoni Cultural Local tenen una col·lecció fotogràfica amb imatges relacionades amb Viladecavalls que daten des de 1916 fins al 1954. La seva temàtica és de les esglésies de Santa Maria de Toudell i Sant Miquel de Toudell, tant de fotografies generals, com de parts concretes dels edificis.</p> | 08300-144 | SPAL C/ Comte d'Urgell, 187, planta baixa Edifici del Rellotge 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Moltes d'aquestes fotografies van ser donades a la Diputació de Barcelona pel Centre Excursionista de Terrassa. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||
| 72727 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-34 | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Per Pasqua Florida a Viladecavalls es canten les populars Caramelles. Els caramellaires es desplacen a algunes masies i carrers del poble per cantar el seu repertori. Després es passa la cistella perquè la gent aporti un donatiu. La temàtica de les cançons és molt diversa, des de religiosa fins a l'actualitat o mancances del poble, generalment amb un to satíric.</p> | 08300-143 | <p>La tradició de les Caramelles s'havia perdut a Viladecavalls fins que el grup dels Estels Cantaires del Casal Familiar va decidir recuperar-la l'any 1967. Des d'aleshores els nens i nenes canten Caramelles per Pasqua i altres festes, així com en les trobades de Caramellaires que es fan periòdicament. L'any 2009 han celebrat el 40 aniversari, coincidint amb el de la creació del Casal Familiar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||||
| 72726 | Monument al Llibre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-llibre | XXI | <p>Escultura urbana situada al costat de l'entrada de la biblioteca. Està constituïda per un monòlit de pedra conglomerada de Montserrat col·locat en posició horitzontal. La part superior està esculpida formant un llibre obert, on s'hi pot llegir.'El llibre, el més alt exponent de la nostra cultura, emergeix mil·lenari com les nostres pedres, etern com el pensament, immortal com la poesia'.</p> | 08300-142 | Biblioteca Municipal Pere Calders | <p>Segons consta en una placa, va ser inaugurat l'any 2002. L'autor de l'obra és Robert Cabeza i el realitzador Santiago Carrasco.</p> | 41.5534600,1.9511000 | 412527 | 4600730 | 2002 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72726-foto-08300-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72726-foto-08300-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Robert Cabeza | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||
| 72725 | Imatge de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-pietat | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX-XX | <p>Escultura situada en lateral de l'església de Sant Martí de Sorbet, dins d'una fornícula. És feta de fusta policromada i és de dimensions reduïdes. Representa l'escena de la Pietat, amb la figura de la Verge asseguda amb el cos de Crist mort sobre la falda. Destaca especialment el tractament de la roba i la gran expressivitat dels seus rostres. Al fons destacada una creu de fusta.</p> | 08300-141 | Església parroquial de Sant Martí de Sorbet | <p>La Pietat és obra de l'artista Venanci Vallmitjana, pintor realista que va treballar al tombant del segle XIX i XX. La seva obra s'emmarca dins el Naturalisme Realista a Catalunya. Entre d'altres obres, és l'autor, junt amb el seu germà, del grup escultòric de la cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona.</p> | 41.5576900,1.9549200 | 412852 | 4601196 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72725-foto-08300-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72725-foto-08300-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72725-foto-08300-141-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Venanci Vallmitjana | 103|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||
| 72724 | Celler de can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-can-trias | XVIII-XX | <p>A la part posterior de la masia de Can Trias s'hi conserva l'antic celler i les tines. L'espai presenta el sostre amb cairats de fusta i es troba separat en dos nivells a través d'un arc rebaixat ceràmic. Al primer nivell hi ha el celler pròpiament dit, amb les bótes de fusta amb cèrcols i les portadores. El segon espai està ocupat per tres tines rectangulars que es troben revestides amb ceràmica vidriada. Una d'aquestes tines és de dimensions molt reduïdes. Des d'una porta situada a la façana posterior de la masia, s'abocava el raïm directament a les tines, on encara s'hi pot veure l'estructura de fusta des d'on es trepitjava. Les tines queden força elevades respecte el nivell del celler, pel que per accedir-hi cal pujar per una escala de mà. A continuació de les tines n'hi ha una altra d'obra afegida més modernament.</p> | 08300-140 | Masia de Can Trias | <p>A mitjans del segle XVIII el camp català va viure un període de gran esplendor gràcies al conreu de la vinya. A Viladecavalls també va significar una etapa de prosperitat econòmica, reflectida en la consolidació de grans pairalies, com Can Trias, Can Mitjans de la Guardiola i Can Trullas. Aquestes es dedicaven a la venta del vi que es produia en les seves propietats. Totes elles disposaven d'un celler amb tines i bótes, on es produïa i s'emmagatzemava el vi.</p> | 41.5628200,1.9799200 | 414943 | 4601741 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||
| 72598 | La Tarumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tarumba | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat al paratge de la Tarumba, entre el barri de Can Turu i la carretera B-120. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'ha documentat la següent fauna: Insectívors (Lantanotherium sanmiqueli, Postpalerinaceus vireti i Talpa vallesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Stenofiberjaegeri, Hispanomys thaleri, Democricetodon sp., Rotundomys montisrotundi i Megacricetodon ibericus), Carnívors (? Felis vireti, Felis antediluviana i Machairodus sp), Proboscidis (Tetralophodon longirostris Dinotherium babacarium), Perissodàctils (Hipparion catalaunicum, Macrotherium grande i Aceratherium incisivum), Ariodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Parachleuastochoerus crusafonti, Schizochoerus vallesiensi i Miotragocerus). A la Tarumba- 1, s'ha documentat: Schizochoerus vallesiense, Felis antidiluviana, Boselaphini indret., Hipparion catalaunicum, Chalicotherium goldfussi, Aceratherium incisivum, Dinotherium laevis i Dryopithecus laietanus.</p> | 08300-14 | La Tarumba | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21).</p> | 41.5496600,1.9554100 | 412882 | 4600304 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es tracta de dos jaciments que s'han unificat en una sola fitxa, ja que no es disposa de prou informació per ubicar exactament el que s'anomena Tarumba-1. | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||
| 72723 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-2 | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FREIXA, M. (1996). Lluís Muncunill (1868-1931), Arquitecte. Barcelona: Caixa de Terrassa.</p> | XX | <p>Al fons del cementiri de Viladecavalls, presidida per una avinguda de xiprers, hi ha la Capella del Sant Crist. És de planta basilical de reduïdes dimensions i té l'absis semicircular. Està coberta amb volta de canó amb tirants, visibles des de l'interior i l'exterior. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic, sobre el qual hi ha un òcul del mateix material. La porta és feta de ferro forjat i incorpora motius vegetals. El transsepte presenta major alçada que la resta, incorporant un òcul de ceràmica a cada extrem. El ràfec està rematat amb una imbricació ceràmica. L'acabat exterior és la pedra vista. A banda i banda hi ha grups de nínxols.</p> | 08300-139 | Cementiri | <p>El cementiri va ser construït durant la segona meitat del segle XIX, agregant els de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí. La capella, obra de Lluís Muncunill, no fa incorporar-s'hi fins l'any 1913. L'estil de la construcció el situem dins el corrent eclèctic, moviment que va precedir el modernisme i que el va influenciar. Com la Capella del Santíssim del mateix autor, va ser encarregada pel rector Mn. Pere Vilaró, que pocs anys més tard, el 1920, seria enterrat al seu interior.</p> | 41.5626000,1.9551600 | 412878 | 4601741 | 1913 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72723-foto-08300-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72723-foto-08300-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72723-foto-08300-139-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Muncunill | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||
| 72721 | Fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya | -VIII/V | <p>Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es conserven fusaioles i una tapadora ibèrica, provinents de la Serra Margarit de Viladecavalls.</p> | 08300-137 | Passeig de Santa Madrona 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | <p>El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) va ser creat vers el 1928, promogut per Pere Bosch i Gimpera. Després de la Guerra Civil, quedà en mans de la Diputació, que el va gestionar fins el 1991, en què la Llei de Museus va permetre transferir-lo a la Generalitat de Catalunya. És un museu nacional que s'encarrega de la investigació, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic català. Es localitza en diverses seus i jaciments, entre els quals hi ha Barcelona, Girona, Empúries, Olèrdola, Tivissa, etc.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació. Es desconeix la procedència exacta del material. | 81 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||
| 72720 | Fons de l'Institut de Paleontologia de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-linstitut-de-paleontologia-de-sabadell | <p>L'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont té una col·lecció de materials paleontològics localitzats en jaciments de tot Catalunya. En concret, de Viladecavalls tenen material dels jaciments de Can Purull, Sant Miquel de Toudell, Can Trullas, Can Baiona i La Tarumba. En aquests es van identificar un total de 24 invertebrats, datats del Vallesà superior (Miocè), de fa 8,7 a 9,7 milions d'anys. Són els següents: Hispanopithecus laietanus, Temnoclemnys vallesensis, Temnoclemnys batallesi, Chalicotherium goldfussi, Ictitherium robustum, Hyaenictis almerai, Euprox dicranocerus, Micromeryx flourensianus, Hipparion catalaunicum, Deinotherium laevius, Aceratherium incisivum, Plesiomeles cajali, Palerinaceus vireti, Felis antediluviana, Crocuta eximia,Steneofiber jaegeri, Cricetodon sananiensis‐decadens, Indarctos vireti. En tots aquests jaciments també s'han localitzat espècies noves per a la ciència, com són: l'Hispanopithecus laietanus, Temmnoclemmys vallesensis, Plesiomeles cajali, Promephitis pristinidens, Progenetta crassa llopisi, Agriotherium insignis pontiensis, Schizochoerus vallesensis, Hyaenictis almerai.</p> | 08300-136 | Carrer de l'Escola Industrial, 23. Sector Centre. 08201 Sabadell | <p>L'antecedent de l'Institut actual el trobem en L'Instituto Provincial de Arqueología, fundat l'any 1969 pel paleontòleg Miquel Crusafont. Aquesta institució està especialitzada en paleontologia d'animals vertebrats, així com en la investigació i la formació de professionals. La major part de troballes paleontològiques de la comarca i de bona part del territori català hi són depositades per al seu estudi i custodia. Alguns dels exemplars més destacats es troben exposats al seu museu.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per l'Institut Català de Paleontologia. | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||||
| 72718 | Cant a Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cant-a-viladecavalls | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>El Cant a Viladecavalls diu així: 'Viladecavalls, sendes daurades, serres jamades, turons i trencalls. Les reconades que tus saps servar i molt més crear, són dignes palaus de fades. Unes muntanyes amb les altres ben lligades, amb la xarxa de la boscúria abundant, tu reculls dels reis de l'aire les refilades que per l'espai onejant tot llençant el seu cant. Semblant talment un petit poble de pessebre que el cel vol arribar de la terra, estant lluny de tu es consumeix sempre amb la febre del retorn, el poble emigrant. Oh!, ovella de Montserrat la més bella de son remat. Deixem clamar, bell paradís, deixem cantar ton encís. Viladecavalls, sendes daurades, serres jamades, turons i trencalls.'</p> | 08300-134 | Llibre d'Història de Viladecavalls | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1932 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Benet Puig | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||
| 72717 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig-0 | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII-XX | <p>La festa del Roser de Maig es celebra el tercer diumenge de maig. En aquesta diada, es fa una tradicional ofrena de flors als vianants, així com d'una dedicatòria feta en vers. Originalment, aquesta festa girava entorn un ofici solemne, després del qual hi havia una processó on es portava la imatge de la Mare de Déu del Roser, desapareguda durant la Guerra Civil.</p> | 08300-133 | Nucli de Viladecavalls | <p>Antigament, la festa era organitzada per la Confraria de la Mare de Déu del Roser, que està documentada de mitjans del segle XVI. L'any 1939 va tornar-se a celebrar després del parèntesi de la guerra, tot i que enlloc de la desapareguda Mare de Déu del Roser es va portar la imatge de la Puríssima. Durant la celebració de la festa del 1950, Joaquim Amat i Antònia Trinxet van donar les noves campanes de l'església de Sant Martí de Sorbet. Actualment, la festa és organitzada per l'Ajuntament de Viladecavalls i el Casal Familiar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||
| 72716 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-2 | <p>http://www.viladecavalls.org</p> | XIX | <p>La festa Major d'Hivern, també coneguda com a Festa Petita, es celebra cada any el dia 11 de novembre. És el dia del patró del poble, Sant Martí, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. Aquest dia es celebra un ofici solemne, l'únic acte de la festa que ha perviscut de forma inalterable. Des de fa anys, la festa s'ha perllongat al cap de setmana més proper a la diada, organitzant-se balls i actes populars perquè hi participi tot el poble. Fa anys que també s'organitza un duatló de muntanya que fa un recorregut per terme municipal. La festa culmina amb un àpat popular en què es menja escudella i carn d'olla.</p> | 08300-132 | Nucli de Sant Martí | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||||
| 72715 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-9 | <p>http://www.viladecavalls.org</p> | XX | <p>La Festa Major d'Estiu se celebra cada any durant el segon cap de setmana de juliol. Durant quatre dies s'organitzen un bon nombre d'activitats lúdiques, culturals i festives, precedides per l'ofici solemne a Sant Martí de Sorbet. Entre els actes que cal destacar, trobem la cantada de Caramelles. Els balls són amenitzats per la figura del Tarumbot.</p> | 08300-131 | <p>Molts dels actes que giren entorn la Festa Major són organitzades pel Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||||
| 72714 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-viladecavalls | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVII-XXI | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí de Sorbet es troba ubicat a la rectoria de Sant Martí. S'hi conserva la documentació generada per les antigues parròquies de Sorbet, Sant Miquel de Toudell i Santa Maria de Toudell. Els documents daten de mitjans del segle XVII fins a l'actualitat, amb l'excepció del període de la Guerra Civil, en què no hi ha documentació.</p> <p>La major part es troba classificada en llibres, així com de lligalls, que s'ordenen cronològicament de la següent manera: - Sagraments: Baptismes (1650 - 2000), Confirmacions ((1849 - 2009), Matrimonis (1650 - 2005) i Defuncions (1669 - 2009). - Comptes (1734 - 1960) - Associacions i fundacions (1855 - 1966) - Consuetes (1897 - 1993) - Altres (1850 - 1971): Actes notarials, testaments, comunicacions eclesiàstiques i civils, llicències de sepultura, inventaris, visites pastorals, etc. BARÓ (1999: 58).</p> | 08300-130 | Rectoria de Sant Martí de Sorbet | 41.5575700,1.9548300 | 412844 | 4601183 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72714-foto-08300-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72714-foto-08300-130-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Aplega l'arxiu de Sant Miquel, Santa Maria i Sorbet. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||
| 72597 | Jaciment de Sant Miquel de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -VIII/XV | L'espai es troba brut i ple de vegetació. Part del jaciment podria haver estat destruït, com també espoliat. | <p>Jaciment situat en un tall de terreny entre la carretera i l'ermita romànica de Sant Miquel. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, Salvador Cardús va escriure sobre la troballa d'ossos, una amforeta i fragments de terra sigil·lada en aquest punt. Per la descripció que fa el mateix autor, sembla que s'hauria trobat una tomba amb túmul d''opus signinum', força comú a les necròpolis tardoantigues cristianes de la zona. Aquesta tomba podria datar dels segles IV a VII d.C., pel que apuntaria que l'origen de l'ermita de Sant Miquel és anterior al que està documentat. En aquesta prospecció, també es va trobar ceràmica ibèrica pintada i un pes de teler, que són les úniques peces que es té constància que s'hagin conservat del jaciment. En l'actualitat, l'espai és ple de deixalles i vegetació i, de manera esporàdica, s'ha localitzat algun fragment de tegulae, que també s'hauria aprofitat per als paraments medievals de l'ermita.</p> | 08300-13 | Ermita de Sant Miquel de Toudell | <p>La troballa va ser difosa per primer cop l'any 1956 per Pablo Gorina. Més endavant, el 1964, Salvador Cardús aportà més informació de les característiques del jaciment. Alguns autors han apuntat que l'ermita de Sant Miquel hauria estat la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Després de les prospeccions arqueològiques practicades, hi ha indicis que Sant Miquel té uns orígens més remots, però no s'ha pogut confirmar aquesta teoria. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es trobés material en superfície.</p> | 41.5526500,1.9701600 | 414116 | 4600621 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72597-foto-08300-13-1.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||
| 72713 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-12 | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal es troba ubicat al soterrani de l'Ajuntament de Viladecavalls. Conté, bàsicament, la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans dels segle XIX fins a l'actualitat. També hi ha el fons generat pel Jutjat de Pau. Es classifica de la següent manera: 1. Administració general 1.1 Terme Municipal (1980/1983) 1.2 Òrgans de Govern (1902/2003) 1.3 Alcaldia (1952/2002) 1.4 Secretaria (1970/2002) 1.5 Serveis jurídics (1985/1997) 1.6 Personal (1981/2002) 1.7 Correspondència (1952/1999) 2. Hisenda 2.1 Patrimoni (1957/1991) 2.2 Intervenció (1838/2000) 2.3 Tresoreria (1898/2002) 2.4 Fiscalitat (1949/2002) 2.5 Juntes i comissions (1902/1954) 2.6 Pòsit (1983/1987) 2.8 Fàbrica de moneda (1939) 3. Proveïments 3.2 Aigües, fonts i safareig (1947/2000) 3.8 Transport públic (1973/1993) 4. Beneficència i assistència social 4.1 Centres assistencials i de beneficència (1996/1997) 4.3 Atenció als refugiats i orfes de guerra (1937) 4.5 Assistència social (1997/2000) 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1980/1984) 5. Sanitat 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1974/1999) 5.9 Inspecció veterinària (1978/1984) 6. Obres i urbanisme 6.2 Planejament i gestió urbanística (1959/2001) 6.3 Obres d'infrastructura (1947/2002) 6.4 Vialitat (1991/1993) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1958/2000) 6.7 Obres de particulars (1954/1999) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1963/1998) 6.10 Juntes i comissions municipals (1982/2000) 7. Seguretat pública 7.1 Cossos de seguretat (1984/1999) 8. Serveis militars 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1974/1999) 8.5 Prestació Social Substitutòria (1997/2001) 8.6 Correspondència militar (1977/1984) 9. Població 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1975/1998) 9.2 Padró municipal d'habitants (1869/2001) 10. Eleccions 10.1 Eleccions municipals (1973/1999) 10.4 Eleccions Parlament Catalunya (1980/1999) 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1977/2000) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1989/1995) 10.7 Referèndums i plebiscits (1976/1986) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1975/2000) 11. Ensenyament 11.1 Ensenyament preescolar (1982/2002) 11.2 Ensenyament primari (1973/2002) 11.3 Escoles de dibuix, arts i oficis, música, formació professional, escoles taller (1990/1997) 11.6 Escoles d'adults, campanyes contra l'analfabetisme (2001/2002) 11.7 Beques (1984/1990) 11.8 Juntes i comissions municipals (1902/1992) 12. Cultura 12.1 Festa Major. Festes Populars (1970/2001) 12.2 Activitats i iniciatives culturals (1986/2001) 12.3 Centres culturals municipals: biblioteca, museu, teatre (1995/1998) 12.5 Relacions amb entitats culturals (1968/1986) 12.6 Servei municipal de català (1991/2002) 12.7 Esports (1974/1998) 12.10 Juntes i comissions municipals (1992/1996) 13. Serveis agropecuaris 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1955/1983) 13.3 Foment forestal (1973/1980) 13.4 Aprofitament de les aigües, foment i millora del regatge (1970) 13.6 Medi ambient (1985/2000)</p> | 08300-129 | Ajuntament de Viladecavalls | <p>L'Ajuntament de Viladecavalls va organitzar el fons municipal de l'arxiu l'any 2003, a partir d'un conveni de col·laboració signat entre el mateix ajuntament i l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La documentació municipal es trobava al soterrani de l'edifici municipal, quan l'arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural va realitzar la primera fase d'organització. Quan es va acabar la primera fase, la documentació va quedar instal·lada en 2.355 unitats d'instal·lació (275 ml), col·locada en armaris mòbils i inventariada en el programa informàtic arxiuopcv97, una base de dades en Acces. L'any 2005 l'Ajuntament de Viladecavalls i la Diputació de Barcelona, van signar un conveni pel manteniment de l'Arxiu municipal. Des de l'any 2005 fins ara, 2010, la documentació ha crescut i ara té al voltant de 3.000 unitats d'instal·lació inventariades amb el nou programa informàtic GIAM. Des de l'any 2005 l'arxiu està obert al públic 3 hores diàries, de 9 a 12 hores, de dilluns a dimecres i disposa d'un ajudant d'arxiu que té cura de les consultes, els préstecs i les transferències amb l'assessorament de l'arxivera itinerant Agnès Rueda de l'OPC.</p> | 41.5549700,1.9541100 | 412780 | 4600895 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72713-foto-08300-129-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'Arxiu de Viladecavalls està gestionat des del Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La informació del camp d'Història ha estat facilitada per l'arxivera Agnès Rueda. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||
| 72712 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-3 | XIX-XX | <p>Es tracta dels goigs en lloança a Sant Martí bisbe i confessor, que es venera a l'església parroquial de Sant Martí de Sorbet. S'han localitzat dos goigs diferents, l'un compost l'any 1854, i l'altre del 1955. Estan emmarcats en un requadre que forma motius enllaçats. A la part superior del primer hi ha el mateix escut i dibuix que es pot veure al portal de l'església, custodiat per dos angelets. A la part central hi ha les estrofes, que relaten els fets més destacats de la vida del sant. Pel que fa al segon goig, la lletra i la música la va composar Mn. Emili Riera, que havia estat rector de Rellinars. A la part central hi ha una imatge amb la figura de Sant Martí sobre un cavall amb un paó a la mà. Entre la imatge s'hi intercala el text, també relacionat amb la vida del sant. Acaben els goigs demanant al sant la salut espiritual i física dels feligresos de Sant Martí. A la part inferior hi ha la partitura amb la música del goig. El més antic comença així: 'Al devot que en vos confia Grans favors heu dispensat: Defenseu-nos nit i dia Sant Martí nostre Advocat. Natural de Sarabia En la Panonia ciutat, Dels pares la idolatria Deixant a deu anys de edat; I a pesar de sa porfia, A la Iglesia Habeu entrat (…)'. El segon comença així: ' Aquest poble que us venera sempre amb fe us ha reclamat: (tornada) Protegiu a qui us implora, Sant Martí, Patró estimat. En la idòlatra Sabària tinguereu vostre bressol un poder com de pregària us n'allunya amb gran consol; llum de Déu qui us escollia per entrar en el seu regnat: (tornada) Protegiu a qui us implora, Sant Martí, Patró estimat (…)'.</p> | 08300-128 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Sorbet | 41.5575500,1.9548300 | 412844 | 4601181 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72712-foto-08300-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||
| 72711 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-4 | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva diversa documentació relacionada amb la parròquia de Viladecavalls. Es troba classificada per any, concepte, dimensions i folis. El document més antic, datat del 1817, és un expedient sobre la reunió de les parròquies de Sant Martí de Sorbet, Santa Maria i Sant Miquel de Toudell i Sant Jaume de Viladecavalls. La major part dels documents són de la correspondència que mantenia el bisbat amb la parròquia.</p> | 08300-127 | Carrer del Bisbe, 5 08002 Barcelona | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona és un arxiu eclesiàstic on s'hi conserva la documentació generada per l'administració de la diòcesi de Barcelona. Entre els documents que comprèn, trobem processos, sentències, visites pastorals, etc.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||||
| 72710 | Acta de consagració de Sant Martí de Sorbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-sant-marti-de-sorbet | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XI | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Sorbet es conserva a l'Arxiu Històric de Terrassa. Va ser consagrada el 17 d'abril del 1096 pel bisbe Folc de Barcelona, que hi va assistir acompanyat pel col·legi de canonges de la seu de Barcelona i d'altres sacerdots i nobles. El bisbe fa que s'institueixi una sagrera entorn l'església. El format de l'acta és el pergamí.</p> | 08300-126 | Arxiu Històric de Terrassa | <p>L'església de Sant Martí de Sorbet va ser consagrada pel bisbe Folc de Barcelona a finals del segle XI. Segons consta en aquest document, el temple havia estat construït pels seus veïns. Des de temps remots, la parròquia de Sant Martí era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, tot i que no serà fins a finals d'aquest segle que es va crear la nova parròquia de Sant Martí, dins la vila de Viladecavalls. En aquest moment, les primitives esglésies de Santa Maria i Sant Miquel de Toudell van passar a dependre de Sant Martí, fet que va suposar el trasllat del cementiri de la segona. El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. A principi del segle XX s'hi va fer una nova ampliació, la capella del Santíssim, d'estil historicista. Durant la Guerra Civil, l'església va ser cremada, perdent així finestres, altars i gairebé tota la imatgeria i objectes litúrgics. Per salvaguardar la seva vida, el mossèn Josep Oriol va haver de refugiar-se als boscos de Can Buxeres, com van fer també altres habitants de Viladecavalls. Pocs anys més tard, l'església va ser restaurada.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'acta es troba transcrita i traduïda als llibres d'Història de Viladecavalls i de la Parròquia de Viladecavalls. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||||
| 72705 | Làpida dels Toudell a Santa Maria de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-dels-toudell-a-santa-maria-de-terrassa | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2002). Monografies de Viladecavalls: Els Castells de Viladecavalls. Viladecavalls: Equorum.</p> | XIII | <p>Sobre el portal d'accés a l'església de Santa Maria de Terrassa hi ha fixada una làpida de marbre blanc i forma pentagonal. S'hi pot llegir la següent inscripció: ' Obiit Petro de Toudel / XI kl Octo / bris anno MCCXLVIII'.</p> | 08300-121 | Santa Maria de Terrassa | <p>Aquesta làpida havia pertangut als senyors de Toudell, amos del castell del mateix nom.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72705-foto-08300-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72705-foto-08300-121-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||
| 72704 | Fragment de la talla de Sant Miquel Arcàngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-la-talla-de-sant-miquel-arcangel | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XVII | Està mutilat i cremat. | <p>Talla de fusta policromada que es troba parcialment cremada. Iconogràficament, la talla s'identifica amb la figura de Sant Miquel, vestit amb armadura i escut i té ales. Als seus peus jau la figura del drac. El costat dret i el cap no es conserven. Sota la figura hi ha una inscripció manuscrita que diu ' St. M. Taudell'.</p> | 08300-120 | Magatzem del Museu Comarcal de Terrassa | <p>Aquesta talla podria formar part d'un retaule d'estil neoclàssic que guarnia l'absis de l'església de Sant Miquel de Toudell. Aquest va desaparèixer arran de la crema d'esglésies i objectes religiosos que es produí amb l'esclat de la Guerra Civil. Probablement, la talla va ser recuperada per la Junta Municipal de Museus de Terrassa, que va salvaguardar una part important del patrimoni de la zona.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72704-foto-08300-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72704-foto-08300-120-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||
| 72596 | Jaciment estació de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-estacio-de-viladecavalls | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | El seu estat de conservació és desconegut | <p>Al voltant de l'estació de RENFE de Viladecavalls s'hi van localitzar les restes d'una estructura amb pedra i morter i una canalització. No van aparèixer materials associats, pel que no es va poder datar l'estructura.</p> | 08300-12 | Urbanització Sant Miquel de Guanteres | <p>El jaciment es va posar al descobert l'any 1985 durant la construcció de l'autopista de Terrassa a Manresa. L'any 2004, en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, es va fer una prospecció on no es va localitzar material en superfície.</p> | 41.5637900,1.9575700 | 413081 | 4601871 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||
| 72703 | Mare de Déu de Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-santa-maria-de-toudell | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1988). Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls, Terrassa: Ajuntament de Terrassa. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIII | <p>Imatge de fusta policromada de reduïdes dimensions, que antigament es trobava a l'església de Santa Maria de Toudell. Representa la Mare de Déu asseguda sobre un tron amb l'infant Jesús a la seva falda. Tant el nen com la Verge tenen una mà mutilada, com també ho està la corona que porten. Tots dos vesteixen una túnica, la d'ella coberta amb un mantell. El nen alça la mà en posició de benedicció. És una figura molt hieràtica, dotada de notable solemnitat. El tron i la part dels peus estan acabats amb un bordó que incorpora motius en forma de flor de lis.</p> | 08300-119 | Museu Diocesà de Barcelona | <p>Aquesta Mare de Déu estava emplaçada a l'església romànica de Santa Maria de Toudell. Entre els segles XV i XVI es va construir un retaule per albergar la imatge. Per garantir-ne la integritat, la família Trias la va cedir al Museu Diocesà de Barcelona al voltant del 1925. Algunes fonts ( BALLBÈ, 1998; Antoni José i Pitarc en document inèdit) han qüestionat l'autenticitat d'aquesta talla, ja que apunten que va ser destruïda durant la Guerra Civil. Assenyalen que el fons del museu tampoc es va salvar de la destrucció, perdent així una part de valor incalculable del patrimoni cultural català. Per demostrar aquesta hipòtesi, s'ha comparat l'actual imatge atribuïda a la de Santa Maria de Toudell amb un testimoni gràfic (conservat a l'Arxiu Mas) del 1920, on es poden veure diferències significatives. Sigui certa aquesta informació o no, sembla que la policromia de la imatge hagi estat restaurada FERRAN (1991: 109).</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72703-foto-08300-119-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El Museu Comarcal de Terrassa es va interessar per la compra del retaule de Santa Maria de Toudell, que hauria albergat la imatge. Per aquest motiu, van demanar al catedràtic Antoni José i Pitarch la redacció d'un informe del mateix, on s'apunta que la imatge original va ser substituïda per una altra del segle XVI. La fotografia s'ha extret del llibre: FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||
| 72701 | El Roc Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-blanc | Presenta pintades vandàliques. | <p>Es tracta d'un gran bloc monolític de quars blanc cristal·litzat, situat en una plaça de la urbanització de Can Trias. Consta d'un plafó explicatiu i d'il·luminació.</p> | 08300-117 | Plaça del Roc Blanc | <p>Aquesta pedra estava situada a peu del camí ral de Terrassa a Viladecavalls. En un document del segle XVII, es relata la tortura d'unes dones acusades de bruixeria a l'indret de la Pedra Blanca, que probablement es correspon amb aquesta pedra. En cartografia del segle XIX, també apareix referenciat el Roc Blanc. Ja al segle XX, durant unes obres d'arranjament de la zona, la pedra va ser portada en un abocador, juntament amb la runa de l'obra. Anys més tard, i de forma casual, el senyor Juan Luis del Campo la va reconèixer en un camp, i en va promoure el retorn.</p> | 41.5583600,1.9820900 | 415118 | 4601244 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72701-foto-08300-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72701-foto-08300-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||
| 72700 | Dita del vi de la tarumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-vi-de-la-tarumba | XIX | <p>A Viladecavalls i als pobles veïns es deia 'El vi de la Tarumba fa ballar la rumba'. També existien rèpliques d'altres poblacions, com 'El vi d'Ullastrell fa caure de clatell'.</p> | 08300-116 | 41.5528500,1.9697500 | 414082 | 4600644 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per Miquel Margarit. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||||
| 72699 | Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosc-2 | XX | <p>Font que es troba situada a peu de la riera de Gaià, envoltada per un canyissar. Està constituïda per un mur amb forma d'arc de mig punt fet amb còdols petits, rematat amb ceràmica.. D'aquest en surt un brollador format per un tub metàl·lic, del qual l'aigua cau directament al terra.</p> | 08300-115 | Riera de Gaià | <p>Segons els testimonis gràfics que es conserven, aquesta font tenia més alçada, havent quedat parcialment coberta pels sediments de la riera.</p> | 41.5724700,1.9722100 | 414313 | 4602820 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72699-foto-08300-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72699-foto-08300-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Durant l'any 2009 ha estat arranjada pel grup CONVIVE, posteriorment a la realització de l'inventari. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||
| 72698 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-13 | <p>DEL CAMPO, J.L. [et al.] (2002). Els Castells de Viladecavalls. Monografies de Viladecavalls. vol. 7. Viladecavalls: Equorum.</p> | XIV-XVI | En estat ruïnós. | <p>Per sobre del pont que hi ha a la carretera d'Olesa a l'alçada del torrent de la Torre s'hi poden veure les restes d'una estructura en forma de torre. És de planta circular feta de pedra sense escairar disposada en filades regulars. La part superior presenta les restes del que podria ser l'arrencada d'una volta.</p> | 08300-114 | Carretera B-120, km.7 | <p>Aquestes restes han estat identificades per algunes fonts (DEL CAMPO 2002) com el castell o casa forta de Viladecavalls Jussà, tot i que aquesta informació no s'ha pogut contrastar. En tot cas, per les seves característiques constructives, sembla correspondre's amb una torre de guaita. La seva situació en un lloc encimellat sobre una riera, prop del qual passaven alguns camins vells, també apunta a aquesta hipòtesi. Durant la construcció de la carretera de Viladecavalls a Olesa, a finals del segle XIX, se'n devia destruir una part. Encara avui la zona i el torrent proper es denominen La Torre.</p> | 41.5504600,1.9379200 | 411424 | 4600411 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72698-foto-08300-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72698-foto-08300-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72698-foto-08300-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||
| 72697 | Torrent de can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-buxeres | <p>Torrent que neix entre el turó de les Guixeres i el coll de Can Margarit, passa per sota l'autopista i voreja la Planassa, fins que s'ajunta amb altres torrents formant el Torrent de Can Trullas. Té un curs d'aigua estacional, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Hi trobem una gran varietat vegetal, especialment la part que transcorre per la serra de Coll Cardús, format per boscos de ribera amb exemplars d'oms (Ulmus minor), pollancres ( Populus nigra), àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea), sargues ( Salix elaeagnos), etc. De manera residual però molt destacada, hi trobem fragments de laurisilva formats per lloredes (Lauretum nobilis), així com indrets amb trèmols (Populus tremula).</p> | 08300-113 | Serra de Collcardús | 41.5724900,1.9482100 | 412312 | 4602846 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els llorers estan considerats un Hàbitat d'Interès Prioritari per la Directiva d'Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||||||
| 72696 | Camí Vell a Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-vacarisses | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | <p>Antic camí que anava des de Viladecavalls fins a Vacarisses. Comença a l'alçada de la urbanització de Can Corbera, seguint el Camí del Molinot. Després de creuar l'autovia i el torrent del Llor i seguirem a través de la urbanització del Molinot en direcció la masia de Can Cardús. Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual.</p> | 08300-112 | Nord del terme municipal | 41.5667500,1.9597800 | 413269 | 4602197 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||
| 72695 | Camí Vell a Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-olesa | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | Algunes parts estan tallades i malmeses per la construcció de carreteres. | <p>Antic camí que permetia anar des de Terrassa fins a Olesa de Montserrat. Comença al nucli de Viladecavalls, descendint fins a les naus on hi havia la Bòbila, passant per Can Trullas. Des d'aquí segueix paral·lel al torrent de Can Trullas, fins a pujar pel coll de Can Duran, des d'on descendeix el camí fins a la riera de Sant Jaume. Per aquest camí, passant per Can Matetes, arribarem al nucli d'Olesa. Transcorre en zona fluvial, forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual.</p> | 08300-111 | Oest del terme municipal | <p>El camí de Terrassa a Olesa es va inaugurar com a carretera l'any 1899.</p> | 41.5454200,1.9335200 | 411050 | 4599856 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72695-foto-08300-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72695-foto-08300-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72695-foto-08300-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||
| 72694 | Camí Vell a Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-ullastrell | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | Una part del camí ha quedat tallada per la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona | <p>Antic camí que permetia anar des de Viladecavalls fins a Ullastrell. Comença a l'alçada de la serra de Santa Coloma, segueix fins a la granja de Can Coromines i Can Cabassa, fins a la riera de Gaià. Des d'aquí el camí puja fins a Ullastrell. Es tracta d'un recorregut amb pendent descendent fins a creuar la riera, on passa a ser ascendent. Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual.</p> | 08300-110 | Sud del terme municipal | 41.5435700,1.9531300 | 412683 | 4599630 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72694-foto-08300-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72694-foto-08300-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72694-foto-08300-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||
| 72595 | Cova de les Pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pedres | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>El jaciment es va localitzar en una petita cavitat situada sota el turó del Ros, de 12 metres de recorregut en fort pendent descendent. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, s'hi va trobar molta quantitat d'indústria lítica, formada per peces de penjolls cilíndriques, puntes de sageta de sílex, ganivets de sílex, plaqueta de sílex lacustre amb retoc bifacial i làmines de sílex gris de secció trapezoïdal. Entre la ceràmica trobada, trobem carenats, cordons llisos i nanses de llengüeta. Entre els objectes que formaven part de l'aixovar i ornamentació, trobem dos cercles metàl·lics i denes de penjoll, de fluorita, de petxina i de talc. Cal destacar especialment la localització d'una punta de sageta d'os amb aletes i peduncle, així com ossos i fragments de crani humà. Per les característiques de la troballa, sembla tractar-se d'una cova sepulcral del període Calcolític (-2200 / -1800).</p> | 08300-11 | Serra de Collcardús | <p>La cova va ser descoberta per la delegació d'Olesa de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, quan van retirar-se les pedres que cobrien la superfície de la cavitat.</p> | 41.5757200,1.9346000 | 411182 | 4603219 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | ||||||||||
| 72693 | Font de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-montserrat-0 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Font situada en un marge a pocs metres a ponent de la Casanova. Està construïda en un mur de pedra rematat amb lloses planes. S'obre formant un arc de mig punt ceràmic, dins el qual hi ha una placa de ceràmica vidriada amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. L'aigua brolla d'un tub metàl·lic i cau en una pica rectangular amb escacat de ceràmica.</p> | 08300-109 | La Casanova | 41.5688100,1.9240200 | 410290 | 4602462 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72693-foto-08300-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72693-foto-08300-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72693-foto-08300-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Al llibre de les Fonts de Viladecavalls es denomina Fonts de Santacana, juntament amb la Font de Sant Jordi. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 | |||||||||
| 72692 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | La part superior de la imatge es troba escantellada. | <p>Font situada en un marge a pocs metres a sol ixent de la Casanova. Es troba construïda en un mur de pedra sense lligar rematat amb ceràmica, formant un arc de mig punt ceràmic a la part central. Dins de l'arc hi ha una placa de ceràmica vidriada amb la imatge de Sant Jordi matant el drac. A sota hi ha el brollador, format per una màscara infantil pintada de color blau. L'aigua cau en una pica rectangular de pedra. A banda i banda de la font, hi ha un gran banc que es prolonga formant una 'U'.</p> | 08300-108 | La Casanova | 41.5684400,1.9253300 | 410399 | 4602420 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72692-foto-08300-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72692-foto-08300-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72692-foto-08300-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Al llibre de les Fonts de Viladecavalls, del qual n'és la portada, es denomina Fonts de Santacana, juntament amb la Font de Montserrat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:48 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,67 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.