Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79470 | Casilla dels ferroviaris (l'Orpina) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-dels-ferroviaris-lorpina | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-229 | XX | Coberta en mal estat | Una de les casetes dels ferroviaris antigament ocupada per personal vinculat al manteniment de la via de Barcelona a Manresa, anomenades popularment 'casilles'. És una construcció de dimensions mitjanes, de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i coberta a doble vessant amb una inclinació força acusada i voladís sortit, sostingut amb cabirons de fusta. Les façanes són arrebossades i compten amb finestres rectangulars (emmarcades amb motllures) disposades regularment. La casa té actualment un cobert adossat força precari i és envoltada per una zona enjardinada. | 08291-109 | Urbanització de can Serra, prop de la font de l'Orpina | L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa, el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en una poblat que la gent de Vacarisses anomenà “Kàbila”, el qual va ser motiu de conflictes i protestes. El tram de Vacarisses era molt important, ja que hi havia dues obres de gran envergadura: el viaducte del Buixadell, d'una llargària i alçada impressionants i la mina llarga de Torrella. En un primer projecte la línia del ferrocarril passava més a prop del poble, però sembla que l'oposició d'alguns terratinents que hi sortien perjudicats va fer canviar el traçat per l'actual. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol | 41.5941600,1.8991600 | 408253 | 4605303 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79470-foto-08291-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79470-foto-08291-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 79469 | Bòvila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bovila | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 214 | XIX-XX | Construcció precària i en estat de degradació avançat | Antiga bòvila situada al lloc anomenat del Clot de Torrella. Es tracta d'una construcció molt precària, amb un seguit de coberts que es sostenen sobre pilars de maó. Al costat sud hi ha la part del forn i una xemeneia. Tot el conjunt es troba actualment en estat de semi-abandonament. | 08291-108 | Prop de la urbanització de Torreblanca | Aquesta bòvila s'utilitzà durant la construcció de la via del ferrocarril, l'any 1857, per fabricar els maons de l'obra. Pels volt de 1990 encara estava en actiu. | 41.5857800,1.9175200 | 409772 | 4604353 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79469-foto-08291-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 79468 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-14 | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 45 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 186-188 | XIX | Cementiri de Vacarisses, situat als afores del poble, al costat de la carretera de la Bauma. El recinte, tancat per un mur blanc, és de planta rectangular acabat en una de les capçaleres de forma semicircular. Al mur de la banda de ponent, amb un perfil sinuós, és on hi ha el portal d'entrada principal, emmarcat amb dovelles. A l'interior hi ha un passeig amb xiprers i una creu al centre, mentre que l'espai perimetral és ocupat pels nínxols. | 08291-107 | Carretera de la Bauma, km. 1 (als afores del poble) | Antigament el cementiri era situat al costat nord-oest de l'església, a l'actual pati del restaurant el Cingle. Entorn de 1875 es constaten les primeres preocupacions per les molèsties causades per la ubicació del cementiri al mig del poble. El 1885 l'alcalde designa una comissió encarregada de la construcció d'un nou cementiri. L'any següent es compren uns terrenys situats a la hisenda de can Cases, als afores del poble, i s'inicien les obres que, tot seguit, van ser motiu d'una polèmica amb el governador civil. Sembla que aquest al·legava que les obres disposaven dels corresponents permisos i ordenava que el cementiri fos construït en una altra ubicació i que, en tot cas, en el lloc destinat a cementiri s'hi construís un hospital. Això va motivar la indignació i la oposició de la majoria dels vacarissencs, que no volien la construcció de “tres cementiris”. A partir del 1887 les actes de l'Ajuntament ja no parlen més d'aquest contenciós. De manera que les obres del cementiri nou ja iniciades no es van enderrocar i van esdevenir el nou cementiri. Ja a la segona meitat del segle XX, les restes funeràries encara existents al cementiri vell foren traslladades al cementiri nou i el terreny fou annexionat a l'Hostal del Cingle. | 41.6079700,1.9125300 | 409387 | 4606822 | 1886 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79468-foto-08291-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre la porta d'entrada: 'Año 1886' | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||
| 79467 | Gual de l'Hostal de Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-de-lhostal-de-pala | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 90-97 | Presència d'elements intrusos, com la canalització, i impacte negatiu per la presència propera de la carretera i urbanitzacions | Gual situat just al darrer de l'antic hostal de Palà, que permet travessar la riera del mateix nom. En aquest punt la riera de Palà passa per una codina ondulada amb diversos clots i roques sortints. Per aquest motiu és un lloc apte per travessar-la, de manera que els transeünts del camí romeu l'utilitzaven com a gual. Al sector nord la plataforma rocosa acaba amb un tall brusc que conforma un penya-segat molt ample amb dos graons i el corresponent salt d'aigua. Es tracta d'una zona de ribera d'un interès remarcable i amb una vegetació força exuberant, tot i que és un indret pròxim a la carretera de Manresa a Terrassa (c- 58) i situat entre les urbanitzacions de Palà/Comelles, d'una banda, i del Ventaiol per l'altra. | 08291-106 | Entre les urbanitzacions de Palà/Comelles i el Ventaiol | El camí romeu, que utilitzaven els pelegrins per anar a Montserrat és documentat des d'època medieval i és potser d'origen ibèric o romà. L'hostal de Palà era un dels hostals d'aquest camí. Cal dir que aquest indret era una important cruïlla. Aquí l'itinerari transversal del camí romeu es creuava amb el camí vell d'Olesa a Manresa, amb un trajecte de nord a sud que venia de Castellbell i continuava per la serra de l'Hospici, el coll de Bram i el pla del Fideuer. A més, també hi confluïen altres camins secundaris, com el que anava de Vacarisses a Monistrol o el que enfilava pel coll de les Bruixes cap a can Tovella i el Cairat (on hi havia un pont que travessava el Llobregat, possiblement d'època andalusina o tal vegada anterior). Per això l'any 1485 el senyor de Vacarisses concedí al propietari del mas Palà llicència per construir una carnisseria al costat del camí ral o romeu, la qual al final del segle XVIII encara estava en funcionament. El gual que estava situat en aquest punt permetia travessar la riera de Marà. Segons expliquen, quan la riera baixava molt plena els transeünts havien d'esperar que minvés, i algunes dones que anaven de Vacarisses a Monistrol havien de passar a l'esquena d'un home. | 41.6069700,1.8725200 | 406052 | 4606754 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79467-foto-08291-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79467-foto-08291-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A un dels extrems hi ha situada una important canalització d'aigües. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||
| 79466 | Pas de la riera del Boixadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-riera-del-boixadell | CAMPO CAPILLA, Juan Luís del (1994). Camins vells de Viladecavalls, Ajuntament de Viladecavalls, p. 99-101 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 90-97 | El camí romeu es troba totalment envaït per la vegetació en aquest sector | Pas sobre la riera del Boixadell de l'antic camí romeu. El camí romeu, que venia des de Barcelona i Terrassa i menava fins a Montserrat, era utilitzat pels pelegrins que es dirigien cap a aquest santuari. El camí entrava al terme de Vacarisses per Collcardús, passava per la masia de Boixadell i es dirigia cap a l'hostal de can Torrelles. Dins el terme de Vacarisses bona part del camí discorre per carrers d'urbanitzacions i per pista asfaltada, excepte en els extrems, on es troba més ben conservat. Aquest indret és dels pocs on s'ha conservat un element constructiu originari d'aquest camí històric. Aquí la riera fa un salt d'aigua i continua per un gorg. Per tal de salvar la fondalada de la riera s'ha obrat un mur de pedra, com si fos una petita presa, la qual ha permès aplanar el terreny del damunt perquè hi pugui passar el camí. El camí continua totalment cobert per la vegetació en direcció a l'antic mas del Boixadell, situat a uns 100 metres en direcció sud i en estat ruïnós. Cal dir que l'itinerari senyalitzat actualment com a camí romeu (GR 96) passa per una pista que discorre lleugerament més al nord-est del traçat autèntic. | 08291-105 | Prop de l'urbanització de Torreblanca, sobre la riera del Boixadell | Prop de l'hostal de can Torrella, just al costat del camí romeu, s'hi ha identificat un jaciment d'època ibèrica, mentre que a la zona del Molinot (en terme de Viladecavalls) s'hi han trobat restes d'una vil·la romana (del CAMPO: 1994). Aquests fets semblen suggerir que el camí romeu és un itinerari ja d'origen antic. A partir de l'època medieval el camí ral o dels romeus és el que utilitzaven els pelegrins que volien anar Montserrat des de Barcelona i, sobretot, des de Terrassa. L'any 1342 es trobava en pèssim estat i el rei Pere III el Cerimoniós ordenà que cada municipi n'arreglés el seu tram. Els monarques catalans, per exemple Jaume I o Alfons el Magnànim, es preocuparen per la seguretat dels romeus que utilitzaven el camí i que tenien la protecció reial. Són molts els reis i les grans personalitats dels que es té constància que van fer el camí romeu, entre d'altres Pere III o la reina Violant. La conservació del camí anava a càrrec dels municipis, però més d'una vegada hi intervingué el poder reial. | 41.5891500,1.9257200 | 410460 | 4604719 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79466-foto-08291-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79466-foto-08291-105-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 79465 | Pedra de la Bossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-la-bossa | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 117-118 HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p.125-127 SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa. | Per l'indret anomenat coll de Pedra de la Bossa hi passava el camí vell d'Olesa. Es tracta d'un pas molt estret entre les roques, en el qual hi ha una gran pedra just al costat del camí, per la banda de ponent. Segons recull Joan Solà en la seva monografia sobre Sant Salvador de les Espases (SOLÀ: 1929), aquest sector era dels més perillosos de la zona, llevat del camí ral de la Barata. Els viatgers mai no hi passaven sols per por de trobar-se amb lladres. Els que venien d'Olesa s'esperaven en el pla del fideuer per fer aquest tram plegats i poder-se ajudar els uns als altres. Segons la tradició, el nom de “pedra de la bossa” es deu al fet que els malfactors obligaven als viatgers a deixar al damunt de la pedra les quantitats que els exigien. Tanmateix, es tracta d'una tradició no del tot confirmada històricament, ja que no hi ha documents que indiquin que aquest camí hagués estat un cau de bandolers. El mateix nom de Pedra de la Bossa no apareix enlloc abans de la publicació de Solà, el qual bastí tot un ambient de bandolerisme per tal de justificar l'episodi de l'assassinat d'un ermità a Sant Salvador de les Espases. | 08291-104 | Sector sud del terme | El camí vell d'Olesa deriva d'un antic camí romà que comunicava el pla de Bages amb Martorell seguint més o menys la vall del Llobregat. Als segles XVIII i XIX el camí venia del pla del Fideuer, on es bifurcava entre el camí que continuava pel coll de Bram i la serra de l'Hospici en direcció al Palà (una cruïlla de camins i punt estratègic on hi havia un hostal), Castellbell i Manresa, d'una banda, i un trencall que es dirigia en direcció nord-est cap a Vacarisses, passant pel coll de la Pedra de la Bossa. | 41.5784900,1.8998900 | 408292 | 4603563 | 08291 | Vacarisses | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79465-foto-08291-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79465-foto-08291-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79465-foto-08291-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment el camí vell d'Olesa és senyalitzat com a itinerari senderista. La dècada de 1990 s'instal·laren algunes fites de formigó (per exemple al pla del Fideuer) amb indicació del camí. | 98|94 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||
| 79464 | Cul de la Portadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cul-de-la-portadora-0 | III-II a.C | Jaiment molt arrasat | Jaciment d'època ibèrica situat al cim del Cul de la Portadora, un dels turons emblemàtics del territori del Vallès, molt pròxim a Montserrat. El cim del turó, que fa de partió entre els termes municipals de Vacarisses, Monistrol de Montserrat i Esparreguera, té una situació altament estratègica. En una posició frontal davant del massís de Montserrat, domina perfectament el pas del riu Llobregat, que en aquest punt s'endinsa cap a l'estret congost del Cairat, i l'esplèndida panoràmica arriba fins el pla de Bages. El turó té un cim planer, d'uns 100 metres de llarg, fet que li dóna la forma característica de 'cul de portadora'. En diferents punts d'una àrea força àmplia s'hi ha detectat l'aflorament de materials ceràmics força abundants, especialment a causa de les escorries o reguerots provocats per la pluja. Tanmateix, l'estat d'erosió del jaciment sembla força elevat i no s'hi observen restes estructurals. Amb tot, sembla probable l'existència de sitges i també de traces (actualment no visibles) d'un petit punt de guaita i control del territori. El materials recuperats consisteixen en fragments de ceràmica ibèrica oxidada i/o sanvitxada, ceràmica grollera feta a mà o a torn lent, fragments diversos d'àmfora, kàlatos i altres objectes que cronològicament es situen a l'entorn dels segles III-II a. C. | 08291-103 | Extrem sud-oest del terme | El jaciment Ibèric del Cul de la Portadora es coneix com a mínim des dels anys 80. S'hi han realitzat diferents intervencions arqueològiques no oficials, les quals han donat com a resultat la recollida de fragments de ceràmica ibèrica. Segons diversos arqueòlegs, podria tractar-se d'un punt de guaita situat a l'extrem meridional del domini dels lacetans, amb un excel·lent control sobre diverses rutes. Cal dir que, almenys en època romana, el camí que comunicava el pla de Bages amb Barcelona, passant per Martorell, transcorria per l'actual masia del Palà (pefectament visible des del turó). No sabem del cert si aquest camí continuava pel coll de les Bruixes cap a Can Tobella (ja en terme d'Esparreguera), on travessaria el Llobregat pel pont del Cairat i seguiria per la riba dreta del riu fins al Pont del Diable, o bé continuava per la serra de l'Hospici, el coll de Bram, el pla del Fideuer i, ja en terme d'Olesa, cap a la masia de Puigventós en direcció sud; és a dir, l'itinerari que en èpoques posteriors serà conegut com el camí vell d'Olesa (PIÑERO/SERRA: 2008), (VIVES: 2008). La situació del jaciment del Cul de la Portadora avalaria la primera hipòtesi, ja que permet controlar perfectament el pas del coll de les Bruixes. | 41.5924100,1.8634100 | 405271 | 4605147 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79464-foto-08291-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79464-foto-08291-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79464-foto-08291-103-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Alguns dels materials es conserven a la seu del Centre Muntanyenc i de Recerques d'Olesa. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 79463 | Forns de can Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-codol | XIX | Parcialment destruïts | Dos forns d'obra o teuleries, situats al peu de la riera de Sanana o de can Còdol, uns 200 m al nord de la masia amb el mateix nom. Es tracta de dues construccions adossades, de dimensions no gaire grans, corresponents a la part baixa dels forns. Els dos són de tipologia molt semblant, i consten d'una estructura de planta quadrada, feta amb paredat, i una doble obertura (una d'exterior i una altra de més interior) a la part davantera, corresponent a la boca del forn. En el forn situat al nord l'obertura és en forma d'arc de mig punt adovellat. En el molí situat a migdia l'obertura exterior és de forma trapezial, mentre que la interior té forma d'arc més o menys apuntat. Els espais interiors, que correspondrien a les fogaines (la cambra de combustió on s'hi cremava la llenya) estan actualment cobertes de terra, mentre que la part superior dels dos forns, on hi havia les cambres de cocció de les teules o maons, han quedat escapçades i colmatades per la terra. Al costat dels forns s'aixeca una caseta construïda l'any 1951 que és el punt de captació de l'aigua que es subministra al poble. | 08291-102 | A prop de la masia de can Còdol, al sector nord del terme | Moltes masies solien tenir forns d'obra, que solen datar-se als segles XVIII o XIX. | 41.6204000,1.9102800 | 409217 | 4608205 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79463-foto-08291-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79463-foto-08291-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 79461 | Arxiu parroquial de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-vacarisses | XX | <p>L'arxiu parroquial de Vacarisses fou totalment destruït durant la Guerra Civil de 1936, de manera que només es conserven documents posteriors a aquestes dates. Els fons de l'arxiu consten dels llibres habituals de registre (batejos, matrimonis, defuncions, etc) i es conserven al Museu-Arxiu de Vacarisses, situat a l'Església, excepte els llibres que encara estan en actiu, conservats a lla Rectoria.</p> | 08291-100 | Església parroquial de Vacarisses | 41.6071900,1.9177000 | 409817 | 4606730 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||||||
| 79371 | L'Orpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lorpina | AA.DD. (2006). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Ajuntament de Vacarisses; Associació Catalana de Municipis i Comarques; SART-FEC, Universitat de vic, fitxa 18 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble. FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses. VALLS i PUEYO, J. (1995). 'L'Orpina (abans Guitart o Casasaya)', Balcó de Montserrat, núm. 323 (juliol) | XVI-XIX | Algunes parts de la casa, l'entorn i els accessos acusen una falta de maneniment | Antic mas de dimensions modestes que s'ha conservat pràcticament sense modificacions al segle XX i que manté molt bé la tipologia tradicional. Consta d'una edificació principal amb funcions de vivenda més coberts adossats a la part nord-est i un altre cobert al sud, que havia estat el graner. El cos principal és de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un primer pis o golfes. La coberta, a dues vessants, és molt llarga i inclinada, més pròpia dels masos de muntanya. Sembla que la planta originària era més estreta i s'hauria ampliat a banda i banda. Es tracta d'una construcció austera, amb parets de pedra (i algunes parts de tàpia) majoritàriament arrebossades. La façana principal, encarada al sud-oest, presenta una estampa característica, amb portal adovellat i tres finestres de distribució irregular emmarcades amb carreus de pedra al primer pis, una de les quals està decorada amb un relleu. L'interior és molt arcaic i ha conservat molt bé les característiques tradicionals, amb paviments de lloses i part on aflora la roca natural. A l'angle nord-est la casa té adossats dos grans cups rodons, i en té dos més de quadrats, que donen al celler, situat a la part del cobert posterior. El celler conserva in situ dos 'vaixells'. La part sud-est dels coberts fou reconstruïda recentment, amb un tipus d'obra feta amb pedra que ha conservat un segon portal adovellat. | 08291-10 | Prop de l'urbanització de can Serra, entre la carretera Terrassa-Manresa i la via del tren. | Antigament era conegut amb el nom de mas Guitart, i després com a mas Casasayas, ja que es troba documentat que a l'any 1570 pertanyia a Francesc Casasaya. Posteriorment passà a la propietat de la familia Orpina, i a partir del segle XVIII comença a denominar-se Orpina o Urpina. Després de Francesc Casasaya el mas passà a mans de Joan Enrich, que el 1586 el va vendre a Valentí Orpina. Els seus descendents al front del mas foren Valentí Orpina (testà el 1646), Pere Joan Orpina (testà el 1668), Pere Joan Orpina (testà el 1716), Josep Orpina i Marià Orpina. Marià apareix en la documentació com a habitant del monestir de Montserrat i va fer la capbrevació de l'any 1727, quan el mas era explotat per un masover. Es coneixen les afrontacions detallades de l'heretat en aquest any. Marià Orpina va vendre el mas l'any 1750 a Francesc Gibert. L'any 1759 la propietària era Margarida, vídua de Francesc Gibert, paraire de Monistrol de Montserrat, i posteriorment el seu fill Francesc Gibert. El mas era comandat per un masover, que pagava de censos 1 lliura i 4 sous i una gallina. El besavi de l'actual propietària encara conservava el cognom Gibert. La seva filla fou Dolors Font i Gibert. El masover actual va néixer en aquesta casa i pot testimoniar que en els últims 50 anys pràcticament no s'hi han fet reformes. | 41.5911700,1.9016200 | 408454 | 4604968 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79371-foto-08291-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79371-foto-08291-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79371-foto-08291-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 79362 | Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-5 | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble., p. 45, 108. HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 320-326. | XVIII-XX | Edifici de grans dimensions, situat en una ubicació lleugerament separada del poble. Es tracta d'una construcció sòlida i molt regular. El cos originari ha estat allargassat recentment amb un nou volum, aproximadament de les mateixes dimensions que l'antic. El cos originari era de planta rectangular però va quedar amputat a l'angle oest a conseqüència d'un bombardeig durant la Guerra Civil, de manera que en aquest punt l'edifici fa una mena de queixal que dóna lloc a una façana reculada, amb diferents nivells d'arcades. Aquestes arcades es van posar al descobert durant la recent rehabilitació (anteriorment, una façana plana amb diferents finestres i balcons, aixecada després de la Guerra, cobria aquestes arcades). La rehabilitació ha dotat aquesta part de l'edifici de balcons, sustentats amb unes estructures metàl·liques. La construcció antiga té planta baixa més dos pisos (antigament hi havia diferenciades unes golfes). Per la banda sud i oest la construcció és tancada mitjançant una tàpia de pedra, amb un portal que dóna accés a un pati. La construcció antiga és una obra feta amb un aparell regular, a pedra vista i amb algunes parts lleugerament arrebossades. La façana nord-est té un sòcol només a la part més baixa, ja que el terreny presenta un lleuger desnivell. La planta baixa no tenia obertures (les dues que hi ha actualment són recents); tan sols algunes espitlleres. El primer pis té una sèrie de finestres, rematades amb arcs escarsers i disposades regularment. El segon pis té una segona sèrie de finestres, més petites. A la planta baixa una gran nau coberta amb volta feta de pedra tosca recorre tot el cos antic de cap a cap. Eren les antigues porquerisses o quadres. Els habitatges que s'hi han habilitat a l'interior de l'edifici conserven les parets mestres i alguns elements de l'antic edifici. La construcció nova és revestida exteriorment amb pedra blanca, de manera que queda perfectament diferenciada. A la banda sud-oest es conserven restes d'una construcció, amb un pas cobert, que dóna a una piscina comunitària. El conjunt ha estat acondicionat també amb un aparcament. | 08291-1 | Carrer Salvador Badia, s/n | Es tracta d'un edifici d'origen medieval. No sabem des de quan va tenir una vinculació directa amb la parròquia, però al segle XVIII ja feia funcions de rectoria: era la residència del rector i potser també dels vicaris. Durant el període en què Joan Espina va regir la parròquia (aproximadament des de 1755 fins a 1780) s'hi va portar a terme una reforma en profunditat, que va consistir en una reparació general de tot l'edifici (golfes, la quadra, el celler, habitacions diverses...) i en la construcció d'un cup nou. L'any 1835 va sofrir les conseqüències de la crema de convents i durant la Guerra Civil de 1936 fou novament saquejada. A més, a conseqüència d'un bomabardeig l'edifici va quedar amputat a l'angle oest i l'any 1940 la rectoria es traslladà a l'emplaçament actual, en un edifici construït aquest mateix any a la plaça de l'Església. Al costat sud de la casa existiren hortes que pertanyien a l'Església i fa uns anys van passar a mans de particulars. Segons A. FLOTATS (1979: 108), la Rectoria Vella és una de les ubicacions hipotètiques de l'antiga sagrera de Vacarisses, ja documentada l'any 1396, però considerem que aquesta és una hipòtesi sense fonament, ja que simplement es basa en la vinculació tradicional de l'edifici amb la parròquia, i el mateix FLOTATS (1994: 126) sembla desestimar aquesta idea en una publicació posterior. Més recentment, cap a la dècada de 1970 l'edifici era compartimentat i ocupat per diferents famílies d'estiuejants. Al principi de la dècada del 2000 tot l'edifici fou rehabilitat, s'allargà amb un nou cos i es destinà defiinitivament a habitatges particulars. | 41.6064300,1.9137200 | 409484 | 4606650 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79362-foto-08291-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79362-foto-08291-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79362-foto-08291-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la col·lecció de maquetes de suro del Museu-Arxiu de Vacarisses n'hi ha una que representa l'edifici de la Rectoria vella abans de la rehabilitació. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 70214 | Barranc de la Riba de la Llonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranc-de-la-riba-de-la-llonga | <p>Barranc situat a l'extrem nord occidental del terme municipal d'Ullastrell. Pel nord està delimitat per la riera de Gaià, que alhora és el límit municipal amb la població de Viladecavalls. Per la banda oest, el propi barranc fa de límit muncipal amb la població d'Abrera. Es tracta d'un alt i rectilini marge d'uns 40 metres de profunditat, que arriba fins a la llera de la riera de Gaià. Probablement es creà per la continua acció de l'aigua damunt del terreny, que presenta materials de poca consistència i fàcilment erosionables.</p> | 08290-99 | Paratge dels Obrics, 08231 | <p>Segons les fonts populars, els caçadors hi sacrificaven els gossos vells que ja no podien caçar.</p> | 41.5278900,1.9422400 | 411754 | 4597901 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70214-foto-08290-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||||||
| 70213 | BOSC DEL PI LLARG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-pi-llarg | Bosc situat a la banda de ponent del nucli urbà del municipi, darrera del turó de ca la Carme i al voltant del torrent de Salt. Es tracta d'un bosc mediterrani amb exemplars força joves, constituït íntegrament per l'espècie forestal més habitual de la contrada, el pi blanc. Bona part d'aquesta massa forestal pertany al terme municipal d'Abrera, tot i que també s'extén cap al nord dins del terme d'Ullastrell. | 08290-98 | Paratge del Pi Llarg | Durant els incendis forestals de l'estiu de l'any 1994, el bosc es veié força afectat. Malgrat el seu nom, el Pi Llarg en sí no existeix. | 41.5245700,1.9502100 | 412414 | 4597524 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70213-foto-08290-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||||||
| 70212 | BOSC DE CAN RODÓ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-rodo | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Cintet a migdia i per la urbanització de can Cabassa al nord. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. El sotabosc fa que el seu accés sigui complicat en determinades zones. La massa forestal es troba actualment envoltada de matollars formats per ginesta, gatera i altres espècies. També s'observen agunes oliveres bordes. | 08290-97 | Paratge de can Rodó, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5343400,1.9643600 | 413608 | 4598594 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||||
| 70211 | BOSC DE CAN FONT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-font | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Font a ponent i pel d'en Cintet al nord-est. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. Actualment, aquesta massa forestal presenta un abundant sotabosc format per ginesta, gatera i altres espècies de matoll, que fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible. | 08290-96 | Paratge de can Font, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5344500,1.9569400 | 412989 | 4598614 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||||
| 70210 | LA ROUREDA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda | Arxiu Municipal: 'Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders: Certificat de 'montes y prados'' (1753). | El sotabosc és molt abundant. | Antiga roureda situada a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitada pel torrent de can Font a llevant, pel torrent Fondo a ponent i per la riera de Gaià al nord (límit municipal amb el terme de Viladecavalls). Es tracta d'una massa boscosa actualment formada per diverses varietats d'arbres autòctons, tot i que en origen es plantaren només roures. Entre d'altres varietats hi ha alzina i pi blanc, tot i que també es conserven alguns exemplars de roures de força antiguitat. En l'actualitat, l'abundant sotabosc existent a la zona (ginesta, gatera, etc.) fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible. La Roureda està connectada amb el poble mitjançant una pista forestal que neix sota el turó de Bonavista. Des del camí de can Font també s'hi pot accedir, seguint la ruta de can Font. | 08290-95 | Paratge de la Roureda, 08231 | A l'Arxiu Municipal d'Ullastrell es conserva un manuscrit de l'any 1753 que fa referència a la Roureda. Es tracta de la certificació d'una visita efectuada dins del terme d'Ullastrell per revisar l'estat dels boscos i arbredes del municipi. El document comptabilitza la xifra de 16963 arbres i les propietats a les que pertanyien els mateixos. També dóna informació sobre com aprofitaven la fusta (llenya, carbó, construcció embarcacions). Pel que fa a la Roureda, el document explicita que s'ha de plantar un bosc de roures als voltants de la zona coneguda com Aubarich (fa referència al paratge dels Oblics actual), però dins del terme d'Ullastrell. | 41.5326400,1.9506800 | 412464 | 4598419 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70210-foto-08290-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70210-foto-08290-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||||
| 70209 | Plataners de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'Dels platans de la carretera'. Ullastrell Ressó Local, núm. 63, abril 1982, p. 9.</p> | XIX-XX | <p>Plataners situats a banda i banda de la carretera BV-1203, des de l'encreuament entre les masies de can Jaume Font i ca n'Amat, fins a la torre d'en Fornells, a l'avinguda de Terrassa. Es tracta de diversos exemplars de plataners de tronc rodó amb brancatge superior utilitzats generalment per donar ombra a carrers, carreteres, parcs, etc. En el tram disposat davant l'avinguda de Terrassa se'n conserven només dos, tot i que hi ha indicis que n'hi havien més. El tram localitzat davant del talús del carrer Montseny presenta 10 exemplars en bones condicions, tots plantats a la banda de tramuntana de la via. En el tram localitzat davant dels terrenys de la finca de can Rodó, prop de la Torre del Rodó, se'n conserven prop d'una dotzena, plantats a la banda de migdia de la carretera. Per últim, en el tram proper a les masies de can Jaume Font i ca n'Amat hi ha uns vuit exemplars situats a banda i banda de la via.</p> | 08290-94 | Carretera BV-1203, 08231 | <p>No hi ha constància del nombre d'exemplars que es plantaren ni tampoc de la data en que es va dur a terme aquesta acció. Tot i això, si tenim en compte que la carretera BV-1203 s'acabà de construïr l'any 1893, és força probable que els arbres es plantessin un cop finalitzada l'obra, a finals del segle XIX o durant els primers anys del segle XX. El que sí sabem és que en el tram disposat davant del carrer Montseny, l'entrada oficial al poble, n'hi havia un total d'11 i, que en el tram de la finca d'en Rodó n'hi havia una dotzena. Per tant doncs, exceptuant el tram situat de l'avinguda de Terrassa, la resta d'exemplars es conserven en bones condicions.</p> | 41.5276400,1.9615700 | 413366 | 4597853 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70209-foto-08290-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70209-foto-08290-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 70208 | Torre del turó de Masvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-turo-de-masvalls | <p>AMAT, Benet (1983). 'Aspres camins IV'. Ullastrell Ressó Local, núm. 72, gener 1983, p. 8-9. FUSALBA, Mateu (1987). 'D'Ullastrell a l'estació de Castellbisbal'. Al Vent, núm. 96, setembre 1987, Terrassa, p. 50-51. MASSAGUÉ, Josep (1982). 'De llamps i de tempestes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 4-5.</p> | XIX-XX | <p>Torre situada al cim del Turó del Masvalls, a la banda sud-oest del nucli urbà. Es tracta d'una torre de planta quadrada organitzada en dos nivells, amb la coberta plana decorada per una cornisa de maons disposats a sardinell. Als extrems de la coberta hi ha quatre motius decoratius de ceràmica vidrada verda, tot i que actualment dos d'ells es troben en força mal estat. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior del parament ha estat arranjada modernament. Les façanes de llevant i ponent compten amb dues petites finestres rectangulars a cada nivell, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. La construcció està bastida en maons, tot i que presenta els paraments emblanquinats.</p> | 08290-93 | Camí de les Monges - carretera BV-1203, 08231 | <p>Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s'acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin. Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l'església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys. Segons Mateu Fusalba, la torre tenia 'per finalitat escampar amb petards les terribles i malastrugues gropades tempestuoses de l'estiu i de principis tardorencs' (FUSALBA, 1987: 50). El comunidor es corresponia amb una estructura arquitectònica que tenien totes les esglésies utilitzada per combatre les tempestes.</p> | 41.5217000,1.9548100 | 412794 | 4597201 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70208-foto-08290-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70208-foto-08290-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70208-foto-08290-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El turó està completament conreat i delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 70207 | Turó del Masvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-masvalls | <p>MASSAGUÉ, Josep (1982). 'De llamps i de tempestes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 4-5.</p> | <p>Turó característic de l'orografia del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, situat a la banda sud-oest del nucli urbà, delimitat pel camí de les Monges i la carretera BV-1203. El turó s'alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat i aterrassat. Es tracta d'un turó de relleu suau, molt semblant a la resta de turons que caracteritzen el municipi. Presenta una torre de planta quadrada envoltada de conreus a la terrassa superior, que alhora està delimitada per un seguit d'oliveres. La resta de terrasses també combinen el conreu de cultius amb la collita d'arbres fruiters.</p> | 08290-92 | Camí de les Monges - carretera BV-1203, 08231 | <p>Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s'acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin. Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l'església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys.</p> | 41.5216600,1.9548500 | 412797 | 4597196 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70207-foto-08290-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70207-foto-08290-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El turó està delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||||
| 70206 | Mirador de la plaça dels Quatre Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-placa-dels-quatre-vents | XXI | <p>Mirador de la plaça dels Quatre Vents situat a l'extrem de ponent del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, a l'extrem nord-oest del Turó de ca la Carme. El turó, actualment urbanitzat, s'alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil més aviat arrodonit. El mirador s'ubica a la cantonada nord-oest del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques dels pobles de la contrada i del massís de Montserrat. El mirador presenta una planta rectangular i es troba ben arranjat, amb diversos bancs per seure i una tanca metàl·lica que el separa del fort desnivell envers ponent i tramuntana. Compta amb un plafó metàl·lic senyalitzat, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des d'aquest enclavament.</p> | 08290-91 | Plaça dels Quatre Vents, 08231 | <p>El mirador de la plaça dels Quatre Vents fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament.</p> | 41.5232600,1.9524800 | 412602 | 4597376 | 2011 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70206-foto-08290-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70206-foto-08290-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 70205 | Mirador del turó de can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-turo-de-can-palet | XXI | <p>Mirador del Turó de can Palet situat a llevant del nucli urbà del municipi d'Ullastrell i delimitat pels carrers del Turó de can Palet i Lluís Muncunill. El turó, actualment urbanitzat, s'alça a 316 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat. El mirador s'ubica a la banda est del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques de la masia de can Palet i, en darrer terme, dels pics muntanyosos i els pobles de la contrada. El mirador presenta una planta irregular i es troba ben arranjat, amb grava de mida petita per regularitzar el sòl, arbres i gronxadors per la canalla. Compta amb un parell de bancs per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador.</p> | 08290-90 | Carrer del Turó de can Palet, 08231 | <p>El mirador del Turó de can Palet fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament.</p> | 41.5242500,1.9633900 | 413513 | 4597475 | 2011 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70205-foto-08290-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70205-foto-08290-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 70124 | Torre del Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rodo | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XX | <p>Masia formada per diversos cossos adossats, que li proporcionen una planta irregular de perfil allargat. La part residencial correspon amb els dos volums situats a la banda de migdia del conjunt. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues aigües, amb una àmplia cornisa decorada amb un doble ràfec de dents de serra i teula invertida. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb totes les obertures de perfil rectangular amb els emmarcaments arrebossats. De la façana principal, orientada a migdia, destaquen tres finestres d'arc de mig punt amb l'ampit corregut actualment tapiades i situades a les golfes. Adossat a la banda de ponent de la façana principal destaca un volum distribuït en planta baixa i pis, amb el mateix tipus de coberta i d'obertures que l'edifici principal. Adossats a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha un tres volums auxiliars més, destinats a les tasques agrícoles. Presenten les cobertes de teula d'un i dos vessants i estan organitzats en un sol nivell. A llevant hi ha un cobert de recent construcció, mentre que a ponent hi ha dos cossos més auxiliars de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció presenta pràcticament tots els paraments arrebossats, exceptuant els dos cossos auxiliars de la banda de tramuntana, que deixen l'obra de maons vista.</p> | 08290-9 | Carretera BV-1203, km. 2,3, 08231 | 41.5272400,1.9675200 | 413862 | 4597803 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70124-foto-08290-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||
| 70204 | Pont del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-bolet | Ha estat arranjat recentment. | <p>Pont construït damunt del torrent del Bolet. De fet es tracta del pont que està situa a la zona d'esbarjo del Bolet, al sud de la masia de can Palet. El pont està format per un únic arc de mig punt de mides petites, bastit en pedra lligada amb morter. Abasta tota l'amplada del camí de can Palet ja que ha estat arranjat en els darrers temps. Tota la banda de migdia de l'estructura ha estat ampliada i refeta amb formigó. La part superior de la banda de tramuntana també ha estat refeta. El pont compta amb dos sòcols laterals bastits en maons, que delimiten el camí.</p> | 08290-89 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5212100,1.9658300 | 413713 | 4597135 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70204-foto-08290-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||||
| 70203 | Turó del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rector | <p>MASSAGUÉ, Josep (1983). 'Visió literària d'Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 73, febrer 1983, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó Local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7.</p> | <p>Turó característic de l'orografia del nucli urbà del municipi d'Ullastrell, situat a la banda de tramuntana del poble, a ponent de l'església parroquial. El turó s'alça a 339 metres per sobre del nivell del mar, presenta un perfil allargassat i es troba aterrassat. A la part superior hi ha una gran instal·lació dedicada al subministrament d'aigua, que ocupa tot el cim. La terrassa inferior està delimitada per un camí de terra que envolta el turó. A l'extrem de migdia s'ubica un brollador de planta circular bastit en maons. A la banda de llevant hi ha un parc infantil modernament arranjat, ben bé al costat de l'església. A l'extrem de tramuntana, en canvi, hi ha un mirador amb unes vistes panoràmiques incomparables de la contrada, com per exemple Montserrat o Sant Llorenç del Munt. El mirador està pavimentat i delimitat del desnivell existent mitjançant una tanca de fusta. Compta amb dues cadires per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador. A ponent d'aquest s'agafa un camí que baixa fins al carrer Prat de la Riba. A la banda de llevant del turó, des de darrera de l'església, es pot agafar un carrer que baixa fins a l'avinguda de Terrassa. Aquesta banda també compta amb un parc infantil arranjat. També es pot accedir al turó des de la plaça de l'Església venint pel carrer de l'Assumpció.</p> | 08290-88 | Al nord del nucli urbà, 08231 | <p>El mirador del Turó del Rector fou arranjat i senyalitzat entre els anys 2010 i 2011. En els plafons metàl·lics hi ha la reproducció del poema dedicat a Ullastrell de Josep Puig i Sucarrats, que és idoni per il·lustrar la panoràmica observada des d'aquest enclavament. El dipòsit regulador situat al cim del turó va formalitzar el conveni de la seva instal·lació amb la propietat parroquial el mes d'octubre de l'any 1925. L'aigua pujava des de la font del Comú. La processó de Corpus i les catifes de flors es fan actualment al turó. Només per aquest dia, al brollador de l'extrem de migdia del turó s'hi col·loca una imatge de la Verge de Montserrat.</p> | 41.5284800,1.9588000 | 413136 | 4597949 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70203-foto-08290-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||||
| 70202 | El Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bolet | <p>Paratge natural amb zona d'esbarjo situat al sud-est del nucli urbà d'Ullastrell, pel camí de can Palet. La zona, que pertany a la finca de can Palet, està situada en una de les fondalades del torrent del Bolet, ombrejada per les alzines i la resta d'arbres que cobreixen l'espai. La zona d'esbarjo presenta un seguit de taules amb bancs d'obra establerts per fer-hi estades agradables. Aquesta part està delimitada del torrent mitjançant una tanca de fusta.</p> | 08290-87 | Camí de can Palet, 08231 | 41.5211700,1.9659800 | 413725 | 4597131 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70202-foto-08290-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A escassos metres de distància de la zona d'esbarjo, en un alt desnivell del terreny, es conserven les restes d'unes antigues canalitzacions bastides en maons. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||||||
| 70201 | Dipòsit de l'Hort de cal Mariano Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-lhort-de-cal-mariano-prats | XX | <p>Dipòsit d'aigua de grans dimensions situat a la zona d'horts situada sota la carretera BV-1203, a l'alçada de de l'església parroquial, a uns 100 metres a ponent del barri del Sardà. Es tracta d'un dipòsit de planta circular, sostingut per mitjà d'una sèrie de columnes helicoidals bastides en maons, que l'aïllen del terra deixant espai suficient per emmagatzemar-hi estris i resguardar-se de la pluja. Les columnes s'assenten damunt d'un sòcol de planta quadrada i presenten la part superior decorada a mode de capitell. També destaca un pou de planta quadrada bastit a la banda de llevant del dipòsit, al bell mig de les columnes. Compta amb dos pilars de maons que sostenen una coberta d'un sol vessant. El dipòsit en sí presenta el parament pintat de color groc i compta amb un rombre fet de rajoles de ceràmica, amb la data '1915' en trencadís blanc. Està cobert per una volta de cúpula rebaixada completament reixada, assentada damunt d'una cornisa bastida en maons i decorada amb dentallons. Davant del dipòsit, a la banda de llevant, hi ha una bassa de planta rectangular bastida en maons i protegida per una volta rebaixada de maó pla, sostinguda per quatre columnes helicoidals de la mateixa factura que les que sostenen el dipòsit.</p> | 08290-86 | Barri del Sardà-carretera BV-1203, 08231 | <p>Segons les referències obtingudes, el dipòsit el va construïr una paleta de Viladecavalls.</p> | 41.5280000,1.9595400 | 413197 | 4597895 | 1915 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70201-foto-08290-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 70200 | Edifici de la font del Cristí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-font-del-cristi | XIX-XX | <p>Antiga font actualment en desús que rajava naturalment al costat de la riera de Salzes, i que es troba ubicada dins de la finca de can Palet. L'aigua de la font brollava mitjançant un tub encastat a la roca. En l'actualitat no hi ha rastre de la font, però sí que es conserva un edifici de dimensions considerables, construït a la llera de la riera. La construcció està bastida aprofitant un alt marge que delimita la riera per la banda de llevant. Té una planta rectangular, està organitzada en un sol nivell i presenta una coberta d'arc de mig punt bastida en maons plans. La volta descansa damunt dels murs laterals, els quals estan coronats per un sòcol de maons plans. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta dos portals rectangulars units a la linia de la llinda per una sanefa bastida en maons plans. Un dels portals està tapiat i l'altre es troba tancat per una porta de ferro. La resta de paraments presenten petites obertures a mode de respiradors. Destaca el coronament de la façana nord-oest, de perfil sinuós fet de maons que resegueix la forma de la volta.</p> | 08290-85 | Paratge de can Palet, 08231 | 41.5191900,1.9704200 | 414093 | 4596906 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70200-foto-08290-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70200-foto-08290-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al bell mig del torrent, a escassa distància de l'edifici, hi ha un mur bastit en maons que fa les funcions de resclosa. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||
| 70199 | Paratge de la font del Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-del-xesc | XX | L'accés a la font és impracticable, completament cobert de vegetació. | <p>Paratge situat a l'entrada al municipi per la carretera BV-1203, dins la finca de la Torre del Rodó, a poca distància de la casa. La font consistia en un brollador natural d'aigua sense cap estructura arquitectònica establerta. Actualment, la zona es troba completament coberta per l'abundant vegetació que fa impossible poder-hi accedir. Dins del mateix paratge, a uns 200 metres a migdia, hi ha una zona d'horts cultivada, que compta amb un pou i un bassa utilitzats per regar els cultius. Estan construïts en un dels desnivells del terreny, aprofitant-ne el talús. La bassa és de planta rectangular i està bastida en maons. Al seu costat se li adossa una petita construcció que inclou el pou i una barraca. Presenta una planta rectangular, està bastida en maons i la seva coberta és plana. Compta amb dues obertures rectangulars, tancades amb portes de fusta, per accedir al interior. L'obertura que correspon al pou és de dimensions més petites que l'altra.</p> | 08290-84 | Torre del Rodó, 08231 | <p>Anys enrera, el pagès que treballava els horts va construir un pou i una bassa per poder regar els cultius amb més comoditat. L'aigua que els proveeix prové de l'antiga font mitjançant una bomba que fa pujar l'aigua.</p> | 41.5289100,1.9647000 | 413629 | 4597991 | 08290 | Ullastrell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70199-foto-08290-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70199-foto-08290-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 70198 | Gegants i Capgrossos d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-dullastrell | <p>'El bateig de la geganta'. Ullastrell Ressó Local, núm. 266, març 1999, p. 7. SOLER, Joan (2001). Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic, p. 257. http://tallerdracpetit.wordpress.com/2013/05/03/construccio-del-gegant-bacus/ (consulta: 03-05-13). Http://cat.bloctum.com/entremes/2008/02/05/entremesos-de-quaresma/ (consulta: 03-05-13).</p> | XXI | <p>Peculiar parella de gegants i capgrossos que representen alguns dels trets identitaris de la població d'Ullastrell. La geganta Serralavella, amb una alçada de gairebé 3 m i un pes aproximat d'uns 40 kg, és la representació de la Vella Quaresma i fou creada l'any 1999. Es tracta d'una vella de set cames amb un mocador al cap, que porta un bacallà sec en una mà i un cistell amb una serra a l'altra. Aquesta serra és la que fa referència a l'antiga tradició de 'serrar la vella', ben present encara al municipi. El gegant Bacus, amb unes mesures molt semblants a les de la geganta, fou creat l'any 2002 i és la representació del déu del vi romà. Vesteix una túnica blanca amb el tors nu i una corona de fulles i raïms al cap. En una mà sosté una copa i en l'altra un carràs de raïm. Fa referència a l'esplendorós passat vinícola de la població. Els Xaumets són dos lleugers capgrossos creats fa uns deu anys i que representen un dels productes autòctons típics de la població, les galetes rústiques. Consisteixen en la representació d'un cap masculí i un de femení, que simbolitzen el pare i la mare d'una família.</p> | 08290-83 | Carrer de la Serra, 53, 08231 | <p>Els gegants i alguns dels capgrossos de la Colla de Geganters d'Ullastrell foren construïts al taller d'escultura festiva i imatgeria popular el Drac Petit de Terrassa, de la mà de Jordi Grau. Ambdues figures són de cartró-pedra. La geganta fou 'batejada' el dia 14 de març de l'any 1999 amb un cercavila pels carrers del poble i un ball amb el gegant antic, l'Olivé, que coexistí amb ella fins a l'arribada del gegant Bacus. Antigament, els gegantons d'Ullastrell eren l'Olivé i la Caterina. Comptaven amb un ball de gegants composat per en Pol Figueres, que finalment es deixà de fer. La construcció dels capgrossos estigué subvencionada per en Bartomeu Anglada, un dels creadors de les galetes Xaumets.</p> | 41.5276600,1.9569100 | 412977 | 4597860 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70198-foto-08290-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70198-foto-08290-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 70197 | Camiseta de l'Hereu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camiseta-de-lhereu | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 57. MASSAGUÉ, Josep (1978). 'La camiseta de l'hereu'. Ullastrell Ressó Local, núm. 16, maig 1978, p. 7.</p> | No massa conegut | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, els nadons hereus es duien a batejar portant una camiseta (camisa petita), que es guardava moltes generacions i només se la podien posar els hereus. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell un avi es negà a ésser padrí d'un nét perquè li havien posat la camiseta dels hereus de la família sense ésser-ho' (AMADES, 1969: 57).</p> | 08290-82 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||||||
| 70196 | Rotllo de Campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllo-de-campanes | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 59. MASSAGUÉ, Josep (1977). 'El rotllo de campanes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 5, maig 1977, p. 3.</p> | No està en ús | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, l'església d'Ullastrell tenia un rotllo o roda de campanes. Es tractava d'un cercle de ferro o fusta coronat per un grup de campanetes, del que penjava una corda central utilitzada per sacsejar-lo i fer-les dringar al mateix temps. A Ullastrell, el rotllo s'escoltava els dies de festes solemnes i quan es duia un nadó a batejar. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, durant la cerimònia o immediatament després, hom feia balandrejar el rotllo de l'església perquè el nadó fos ballador' (AMADES, 1969: 59).</p> | 08290-81 | <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva. A Catalunya moltes esglésies tenien rotllo o roda de campanes, fent-lo dringar per les festes típiques de cada població i per les més destacades del calendari litúrgic. Fins a mitjans dels anys 70, el rotllo de campanes encara es conservava i s'utilitzava en algunes esglésies, com per exemple el de Castelló d'Empúries.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||||||
| 70195 | Xaumets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xaumets | <p>Es tracta d'una galeta de tipus rústic, elaborada artesanalment i de forma manual. Els ingredients principals són farina, ous i sucre. Consisteixen en la representació d'una cara amb els ulls de xocolata. Les que tenen la superfície rodona són masculines, les ovalades femenines i les de menor tamany infantils. A grans trets són la referència simbòlica de la família.</p> | 08290-80 | Carrer de la Serra, 22, 08231 | <p>Els Xaumets foren creats pels voltants de l'any 2000 al forn de pa Anglada, de la mà de Bartomeu i Climent Anglada. En un principi, les galetes foren batejades com a Jaumets, tot i que el nom definitiu acabà essent Xaumets. La Colla de Geganters d'Ullastrell compta amb dos capgrossos anomenats Xaumets que representen les galetes, gràcies a la gentilesa de Bartomeu Anglada, amo del forn.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70195-foto-08290-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||||
| 70123 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-1 | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XVIII | <p>Masia de planta en forma d'L, formada per diversos cossos adossats i un pati rectangular davanter delimitat per una tanca d'obra de força alçada. El volum situat a la banda de ponent del conjunt correspon a una ampliació moderna. La resta de la construcció presenta una planta rectangular formada per quatre cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta holandesa de teula i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb obertures rectangulars, les de la planta baixa més senzilles. Al pis destaquen tres finestrals bastits amb maons, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes de maó motllurades. La central és més gran que les dues laterals. Damunt del balcó central hi ha la data de construcció 1737 emmarcada dins dins rombe motllurat. La façana està rematada per una motllura rectilínia que recorre la part inferior de la cornisa de la teulada i per un motiu decoratiu ovalat situat a l'eix del carener. Adossat a la façana de llevant de la casa hi ha un volum rectangular amb teulada de dues aigües i ràfec de dents de serra, distribuït en planta baixa i pis. Destaquen els tres finestrals d'arc rebaixat amb els ampits motllurats, situats al pis. A la planta baixa hi ha dos senzills accessos rectangulars. Alhora, un altre annex s'adossa a aquesta construcció per la banda de llevant. Es tracta d'un volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa amb accés des de l'exterior. Per últim, adossats a la banda de tramuntana, hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i un petit cobert de recent construcció. Tot el conjunt presenta els paraments arrebossats i pintats d'un color groguenc, inclosa la tanca d'obra que delimita el pati.</p> | 08290-8 | Camí Ral, 08231 | 41.5333500,1.9701100 | 414086 | 4598479 | 1737 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70123-foto-08290-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la façana principal de l'edifici, a l'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol de planta rectangular en perfecte estat de conservació. El marc és de color marró clar, amb les cantonades destacades amb quadrats vermells. El gnòmon és de vareta i neix d'un quadrat vermell central que projecta les marques horàries. Els números estan pintats de negre. La masia ha estat objecte de reformes al llarg del temps. La masia està situada a peu de camí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 70194 | FORMATGE CENDRAT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatge-cendrat | Formatge de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. Es tracta d'un formatge madurat durant dos mesos en caves naturals, i per tant semi-curat, elaborat només amb llet de cabra. Posteriorment, mitjançant el procés de quallat, s'obté un formatge de pasta tova que es fuma externament amb cendra. S'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-79 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El formatge cendrat està elaborat per la Granja Núria, fundada l'any 1982. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||||||
| 70193 | MATÓ D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mato-dullastrell | Mató de producció local fet artesanalment des de l'any 1982. El mató, completament tradicional, s'elabora amb llet de cabra pasteuritzada i bullida, clorur càlcic i quall. El mètode utilitzat és el tradicional, tot i que les instal·lacions on es produeix estan adaptades a les necessitats actuals i als controls de qualitat i seguretat sanitària. | 08290-78 | Camí de can Costa, s/n 08231 | El mató és un producte originari de les rodalies del massís de Montserrat, tot i que extès a tot el territori català. L'elaboració del mató a Ullastrell es remunta a diversos segles enrera, però no es pot precisar una data aproximada. L'any 1982, la Granja Núria recuperà la tradició al municipi elaborant el mató de forma artesanal. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||||||
| 70192 | VI VINYA VELLA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vi-vinya-vella | XX | Vi de taula de producció local que s'elabora artesanalment al celler vitícola de la població des de l'any 1954. El raïm utilitzat és de les vinyes d'Ullastrell, tot i que actualment també se'n porta d'altres poblacions. En un principi, el vi es produia en les varietats de blanc, rosat i negre, tot i que el rosat es va deixar de produïr, i les ampolles estaven numerades. El vi blanc és fruit de la barreja de tres raïms diferents (xardonnay, macabeu i xarel·lo), mentre que el negre és íntegrament d'ull de llebre. | 08290-77 | Plaça Josep Montmany, 3 - carrer de la Serra, 2, 08231 | El vi Vinya Vella d'Ullastrell és un reflex del passat vinícola de la població. A mitjans del segle XX, les vinyes d'Ullastrell no produien suficient raïm per poder elaborar el producte. Així doncs, calia complementar aquesta mancança barrejant-lo amb raïm del Penedès. Actualment, per a l'elaboració del vi blanc, s'empra el raïm de les vinyes de can Morral del Molí, del terme d'Abrera (D.O. Penedès). | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1954 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70192-foto-08290-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70192-foto-08290-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 70191 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-2 | <p>FONT, Joan (1999). 'Catifes de Corpus'. Ullastrell Ressó Local, núm. 269, juny 1999, p. 10-11.</p> | <p>La festivitat del dia de Corpus a Ullastrell es centra en els actes tradicionals típics del calendari litúrgic català. Els actes s'inicien amb la missa de Corpus a l'església parroquial, seguida de la celebració de l'ou com balla a la plaça de l'Església. Es munta una pica mòbil guarnida amb dues corones de flors davant de la porta del temple. Posteriorment, seguint la ruta de les catifes de flors, es puja en processó fins al brollador del parc del turó del Rector. Només per aquest dia es col·loca al centre del brollador una imatge de la verge de Montserrat. Actualment, les catifes de Corpus s'inicien davant de l'església i s'extenen fins al turó. Alhora han estat adaptades als nous temps i combinen trams vegetals i florals amb trams de catifa normal o moqueta.</p> | 08290-76 | Plaça de l'Església-Turó del Rector, 08231 | <p>La festa del Corpus Christi es celebra el dijous següent a la vuitena Pentecosta per venerar l'eucaristia, tot i que actualment s'adapta al calendari actual. Antigament, les catifes de flors es feien per tot el nucli urbà, sobretot al carrer de la Serra, però també als barris de can Gras o del Sardà. Les catifes eren sobretot de ginesta i de clavells. També hi havia enramades florals decorant els carrers i les places. Al inici del carrer de l'Assumpció es col·locava una arcada floral i una llarga catifa fins a la porta de l'església. La tradició de l'Ou com balla, que antigament ja es celebrava, es va recuperar l'any 2008 en motiu de les celebracions del centenari del campanar. Antigament la col·locaven al bell mig de la plaça de l'Església. La imatge de la verge de Montserrat era fixa al brollador del turó del Rector, però diverses bretolades van fer que fos retirada i col·locada només el dia de Corpus. En els darrers anys, la coral del municipi canta en la missa de Corpus.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70191-foto-08290-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit cinc imatges antigues de les catifes de flors datades als anys 70. Les localitzacions són el carrer de la Serra i el carrer Migdia i són propietat de la família Salarich. Alhora, també ha cedit dues imatges de la pica de l'Ou com balla dels anys 70 aproximadament, propietat de Francesc Rodó Paloma. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 70190 | Mostra de teatre d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-dullastrell | <p>http://www.ullastrell.cat/actualitat/agenda/2012/10/28/xxiv-mostra-de-teatre (consulta: 02-05-13). http://www.ullastrell.cat/directori/entitats/g-a-t-u-grup-amics-del-teatre-ullastrell (consulta: 02-05-13).</p> | XX | <p>Mostra de teatre del municipi organitzada pel Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell (G.A.T.U). La mostra és anual i es celebra entre la tardor i la primavera de l'any següent. Al marge de les representacions ofertes pel grup local, a la mostra hi són convidats altres grups de teatre d'arreu de la comarca i del país (ex. Puigcerdà, Mallorca, Logronyo). La mostra compta amb un programa d'actes on es reflecteix la programació anual, força variada i adaptada a les necessitats dels diferents tipus de públic. Les representacions i els assajos es fan generalment a la sala d'actes del Casal Cultural d'Ullastrell, tot i que també s'assisteix a altres mostres de teatre d'altres municipis. S'organitza també un taller de teatre per als més joves durant les festes de Nadal.</p> | 08290-75 | <p>La Mostra de Teatre d'Ullastrell es va començar a organitzar l'any 1989. Així doncs, actualment s'està celebrant la 24 ena edició. És probable que l'any vinent, el Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell també organitzi la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil de Catalunya al municipi.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1989 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit dues imatges antigues de representacions teatrals datades entre els anys 30 i 40. Són propietat de la família Salarich. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||||
| 70189 | Cursa del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cursa-del-bolet | <p>http://www.ullastrell.cat/actualitat/cursa-del-bolet (consulta: 02-05-13). http://www.gmullastrell.com/2012/12/cursa-de-sant-esteve-el-bolet-2012/ (consulta: 02-05-13).</p> | XX | <p>Cursa celebrada el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, pels voltants del nucli urbà d'Ullastrell. La cursa compta amb un recorregut de 6,4 km i un desnivell positiu i negatiu de 139 m. El recorregut de la cursa és sempre el mateix, amb sortida i arribada a la pista poliesportiva de la població. Els corredors estan dividits en diferents categories en funció de la seva edat. Des de la pista poliesportiva s'inicia la cursa en direcció al camí de la Font i als carrers de Sant Jaume i Sant Jordi (urbanització de cal Jep). Un cop superada la urbanització s'arriba a la part superior del turó de can Palet, el qual enllaça amb la carretera BV-1203 just davant de can Lleonart. Es segueix un bon tram de carretera en direcció Terrassa fins a l'encreuament amb el camí de can Palet. Passades les instal·lacions de l'heliport i el trencant per accedir a la masia, es segueix el camí en baixada que condueix a la zona d'esbarjo del Bolet. Des d'aquest punt, el camí comença a pujar fins enllaçar amb el camí de ca n'Ametller (que porta a Castellbisbal). Des d'aquest camí es torna en direcció a Ullastrell fins enllaçar altre cop amb la carretera BV-1203, que condueix al interior del nucli urbà, fins a la pista poliesportiva.</p> | 08290-74 | Nucli urbà-paratge del Bolet, 08231 | <p>La primera edició de la Cursa del Bolet o Cursa de Sant Esteve 'El Bolet' es va celebrar el dia de Sant Esteve de l'any 1979. Així doncs, el passat dia 26 de desembre del 2012 es celebrà la seva edició número 33 i el 12è Memorial Robert Colilles (alpinista mort als Alps). Es tracta d'una ruta molt sovintejada pels veïns d'Ullastrell donada la seva facilitat i curta durada (amb uns 45 minuts es pot recorre a peu). Tot i això, la perillositat que suposa caminar pel tram de la carretera BV-1203, entre cal Lleonart i el trencant del camí de can Palet, ha fet que la gent obrís camí vorejant els camps i els horts del costat de la via, fins arribar al camí d'accés privat a la masia. Actualment, aquesta ruta és coneguda com el camí del Roure.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1979 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70189-foto-08290-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70189-foto-08290-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||
| 70188 | FESTA MAJOR D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dullastrell | AMAT, Benet (1983). 'Aspres camins IV'. Ullastrell Ressó Local, núm. 72, gener 1983, p. 8-9. BIRULET (1993). 'La festa major del mil nou-cents quaranta i pico'. Ullastrell Ressó Local, núm. 200, agost 1993, p. 15. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'D'algunes Festes Majors dels anys 20'. Ullastrell Ressó Local, núm. 115, agost 1986, p. 4-5. | La Festa Major d'Ullastrell es celebra el dia 15 d'agost, festivitat de Santa Maria Assumpta, patrona del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. La festa s'inicia el dia 14 d'agost amb un repic general de campanes al vespre, seguit del tradicional pregó inaugural. El dia 15, després de la despertada general dels grallers, es fa un cercavila des de l'ajuntament fins a l'església, amb la presència dels gegants. Un cop a l'església es fa una ofrena floral a la verge i, posteriorment, la missa corresponent. Un cop finalitzada es surt en processó des de l'església fins al turó del Rector. Aquesta processó està presidida per una imatge de Santa Maria Assumpta, que durant l'any es guarda dins d'una fornícula a la rectoria del temple. Posteriorment es retorna en cercavila fins a l'ajuntament. El dia 16, la Colla de la Gent Gran organitza una missa pels seus difunts i un dinar popular. La festa es clou amb el tradicional ball de fi de festa. També cal destacar el concurs de façanes i carrers engalanats, donada la seva llarga trajectòria dins la Festa Major. En aquest sentit s'ha de dir que diversos carrers del municipi presenten plaques conmemoratives d'antigues edicions guanyades del concurs. Per últim afegir que actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (exposicions de fotografia i pintura, havaneres, petanca, bitlles catalanes, campionat de botifarra, espectacles de màgia, etc). | 08290-73 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | Antigament, les cantades tenien molta presència dins la Festa Major d'Ullastrell, tot i que la principal era la de l'església. En l'edició de l'any 1920, l'Orfeó Germanor d'Ullastrell tingué un paper molt destacable sota la direcció de Josep Puig i Sucarrats. Convidaren l'Orfeó de Montserrat d'Olesa a cantar conjuntament la missa major i, posteriorment, oferiren un concert per la gent del poble. En l'edició de l'any 1922, l'orfeó ullastrellenc oferí un concert memorable amb partitures del cançoner català, obert amb el 'Cant a la Senyera'. Pel que fa als balls, sabem que tant els del Casino com els del Serralet competien per portar al poble les millors orquestres del moment (Ibèrica, Empòrium, etc). Aquests músics també s'encarregaven de les serenates a les autoritats i dels concerts de mitja tarda. Les festes d'aquesta època també comptaven amb sardanes i representacions teatrals destacables. Als anys 40, la coral de la parròquia estava acompanyada per una orquestra en la missa principal del 15 d'agost, oficiada per tres capellans. Sortint de missa hi havia un ball amb aperitiu i, a la tarda, un altre ball on es subastava la Toia, un braç de gitano de cal Salvador Rodó. El que se'l enduia podia triar la música i la parella de ball. Dos actes més destacables eren el concert i els balls de socis i de casats. Per últim, el gran ball de gala es feia al Casino, tot i que l'envelat es muntava entre cal Correu i cal Jan. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||
| 70187 | Cal Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sarda-0 | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per tres cossos adossats. L'edifici principal, situat al mig de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuit en planta baixa i pis. Adossats als extrems de llevant i ponent d'aquest hi ha dos volums que consten de planta baixa i pis i estan coberts per terrasses. La façana principal de la construcció, orientada al carrer Sardà, està reformada i presenta senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. La façana orientada a migdia és més destacable, tot i que també ha estat reformada. Presenta senzilles finestres rectangulars, de les que destaca un balcó simple al pis, i un portal d'accés rectangular amb l'emmarcament bastit en maons disposats a sardinell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08290-72 | Carrer Sardà, 10, 08231 | <p>La casa dóna nom al barri del Sardà, un dels nuclis destacats del municipi d'Ullastrell des del segle XIX.</p> | 41.5280300,1.9606800 | 413292 | 4597898 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70187-foto-08290-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||
| 70186 | Refrany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-2 | <p>MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'Si les boires són de Sitges, les basses plenes o mitges'.</p> | 08290-71 | <p>La dita era emprada pels pagesos, en veure venir les negres nuvolades que amenaçaven tempesta.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||||||
| 70185 | Refrany 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'Espigolant'. Ullastrell Ressó Local, núm. 42, juliol 1980, p. 9. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'A Ullastrell, les figues es mengen amb pell'.</p> | 08290-70 | <p>Josep Massagué recollí aquesta dita del periòdic informatiu 'El Brogit', de Castellbell i el Vilar, el mes de març de l'any 1980.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||||||
| 70122 | Cal Jaume Font / Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-font-cal-jaume | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (2005). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació, SART-FEC, Universitat de Vic.</p> | XIX | <p>Masia de planta més o menys rectangular, formada per quatre cossos adossats i una zona de coberts ubicada a la banda nord-oest del conjunt. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dues aigües i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda de fusta i els brancals i el marxapeu bastits amb maons. Al costat hi ha una finestra rectangular reformada recentment. Al pis, damunt del portal, destaca un finestral rectangular protegit amb una barana de ferro situada a mitja alçada. Al costat, una finestra rectangular completament tancada amb una reixa de ferro treballada. Ambdues obertures presenten els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Adossat a la façana sud-est de l'edifici principal hi ha un cos rectangular, amb coberta d'un sol vessant de teula i distribuït en una única planta. Compta amb dues finestres rectangulars de recent obertura. Alhora, adossat al parament nord-est de la casa, destaca un altre volum de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i una planta, que presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments emblanquinats també. Situat a l'extrem de migdia d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular amb la teulada d'un sol vessant mig enrunada. Per últim, adossats a la cantonada de ponent de l'edifici principal, destaquen un petit tancat sense sostre, al que s'accedeix per una porta rectangular, i al costat una quadra amb el sostre reformat. Darrera d'aquests volums hi ha tres coberts de recent construcció destinats a les tasques agrícoles. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08290-7 | Carretera BV-1203, km. 1,5, 08231 | 41.5313700,1.9734400 | 414361 | 4598256 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70122-foto-08290-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està situada davant del camí Ral i delimitada d'aquest mitjançant una tanca vegetal per la banda de ponent. Actualment, és la seu del centre d'activitats eqüestres La Vinya, ubicat al volum de llevant de la casa. Bona part de la finca està dedicada a aquesta activitat, amb instal·lacions pels cavalls i els clients. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||
| 70184 | Refrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'De la vinya i el vi'. Ullastrell Ressó Local, núm. 45, octubre 1980, p.1. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 19.</p> | <p>'No us farà anar de gairell un traguet de vi d'Ullastrell'.</p> | 08290-69 | <p>Aquest refrany fa referència directa al passat vinícola d'Ullastrell, que visqué el seu màxim esplendor durant la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||||||
| 70183 | Llegenda de la Serra de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-serra-de-cantallops | <p>MASSAGUÉ, Josep (1995). 'De cognoms, encara'. Ullastrell Ressó Local, núm. 222, juliol 1995, p. 4-5.</p> | <p>Llegenda ubicada a l'antiga Serra de Cantallops, actualment situada dins del nucli urbà del municipi. De fet es tracta de la mateixa serra on avui en dia hi ha l'eix comercial del poble, el carrer de la Serra. Segons la llegenda, antigament el llop campava per aquesta zona lliurement, dominant-la completament. Per sort, un home molt valent s'enfilava dalt d'un arbre amb un sac de gemecs (o gaita) i, al tocar el instrument, la música atemoria la bèstia i la feia marxar amb la cua entre cames.</p> | 08290-68 | <p>Aquesta llegenda és força coneguda entre la gent d'Ullastrell gràcies a la memòria dels més grans, els quals l'havien recollida ja dels seus avantpassats. Durant els segles XVIII i XIX, l'anomenada Serra de Cantallops canvià de nom, passant a anomenar-se Serra del Ferran. Posteriorment, en temps més propers, el nom es va quedar en l'actual, la Serra. Si tenim en compte aquestes dades, podria ser que la llegenda de la Serra de Cantallops fos anterior al segle XVIII. La llegenda s'explicava a la canalla per distreure-la o bé per atemorir-la, aconseguint d'aquesta manera que no enredés en les tasques dels més grans.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||||||
| 70182 | Costum de les parteres d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-parteres-dullastrell | <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 72. MASSAGUÉ, Josep (1985). 'De Nadal a la Candelera'. Ullastrell Ressó Local, núm. 96, gener 1985, p. 4-5.</p> | <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb les parteres, és a dir, les dones que es trobaven dins del període que succeeix al part (la quarantena). Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, per tal de no ésser embruixades (les parteres) surten de l'església d'esquena' (AMADES, 1969: 72).</p> | 08290-67 | <p>Antigament, la sortida per anar a missa després de donar a llum s'entenia com la purificació de la mare. Aquesta visita s'havia de fer quan la partera es trobés en condicions de poder sortir de casa, però mai podia sobrepassar els quaranta dies, que eren els que va trigar la Mare de Déu a recuperar-se després del seu part.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | ||||||||||||||
| 70181 | Cuplet de la tupinada de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuplet-de-la-tupinada-de-rellinars | <p>MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 24. PUY I JUANICO, Josep (2010). Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923). Terrassa: Fundació Torre del Palau, p.127-133. http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/04/17/satires-cuplets-i-acudits-en-temps-deleccions/ (consulta: 28-03-13).</p> | XX | <p>'Quin dol al Gran Casino la tarda d'eleccións! Tot l'escrutini deia que el Sala anava a fons. Mal llamp! quina desfeta la que hem tingut a Ustrell; tots deien: -De gallina se'ns ha tornat la pell! Al noi del diputat li ve una basca; El Fonsu diu: -A Olesa m'han traït! Si a Rellinás no ens surt la tupinada, Benet jo et reflic que ens hem lluit. Ai Deu fes que a Rellinás ai! ens donguessin tot el cens! si algú ens treu d'aquest mal pas ai! ens farà un favor inmens. Els datos que venien tots eren molt dolents! -Si a Rellinás anavem!- Diu el senyor Torrents. Ja surten amb tres autos, se'n van cap a l'Ubach, els autos entrevessen a la font del Llimach. I mentrestant aquí els del Gran Casino resaven pare nostres tremolant, i deia el senyó Sala ennuegant-se: -Qui sap si encara me la fregiran!- No en sap res de Rellinás ai! Si tingués seixanta vots! Fora un cas com un cabàs ai! Maleíts els pagesots. De Rellinás arriba un que és despatriat: -Alfonsu et porto l'acta, els hem ben enredat!- Només n'han votat trenta pro en tens vuitanta cinc- El Fonsu me l'abraça: -Ai, ai, quin goig que tinc!- Va començar llavors la xirinola: tothom cridava: -Visca Rellinás! Ens ha salvat ben be la tupinada pro ara nois no ho fessiu córre pas! Visca sempre Rellinás Visca! Els farem un monument. Tindreu aigua i tindreu gas Visca! Perque el Fonsu està content.</p> | 08290-66 | <p>La tupinada, o 'pucherazo' en castellà, era un frau electoral que manipulava i omplia l'urna amb un nombre il·limitat de vots, que superava el del cens real d'un poble o ciutat. Sembla ser que era una pràctica força habitual a l'època. En les eleccions legislatives del 19 de desembre de 1920 s'enfrontaven Alfons Sala (candidatura monàrquica) i Domènec Palet i Barba (candidatura republicana). Els resultats electorals al districte eren força ajustats i, a la ciutat de Terrassa, la victòria era pel candidat republicà. Així doncs, el poble de Rellinars podia ser decisiu a l'hora de donar la victòria a Sala. Sembla ser que l'industrial Joan Chevalier i Robert, salista vinculat a Rellinars, va retocar els resultats electorals del poble i va lliurar l'acta a la junta electoral amb força retard (apel·lant a les inclemències del temps). Com a resultat d'això, l'Alfons Sala va ser reelegit per l'Acta de Rellinars, tot i que havia estat derrotat a la resta del districte (Sala: 3835 vots; Palet i Barba: 3811). La societat de l'època es va fer ressó de les manipulacions i del mal moment de la candidatura monàrquica. Bona mostra d'això són diversos articles de premsa tractant el tema i l'aparició de cuplets i sàtires que es mofaven de la situació. A Ullastrell, el resultat de les eleccions fou també una sorpresa donat que es considerava feu salista. Sala va treure 73 vots, mentre que Palet i Barba en va treure 108. D'aquest fet provenen els quatre versets referits a Ullastrell del cuplet que ens ocupa. Per últim, cal dir que aquest cuplet es cantava utilitzant la música de 'Els Focs Artificials'.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1920 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que només una de les estrofes de la cançó fa referència directa a Ullastrell, s'ha decidit transcriure-la íntegrament per no perdre el fil de la qüestió. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||||
| 70180 | Poema Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-ullastrell | <p>AJUNTAMENT ULLASTRELL (1992). Ullastrell, Vallès Occidental / Catalunya. Terrassa: Gestió Disseny/J. Farrés.</p> | XX | <p>'Els que vulguin anar a fora i la vista recreiar que vinguin al nostre poble quan el dia estigui clar. Disfrutem d'un panorama que és esplèndid i molt gran, per tots costats veiem pobles, al Ponent i al Llevant. Més de trenta són els pobles que ara aquí us explicaré no us penseu pas que us enganyi que tots ells es veuen bé. Montserrat, Nostra Patrona, amb el seu gran Monestir, Sant Esteve Sasrovires, Martorell i Castellví. A Gelida, Esparreguera, Abrera i Collbató, Subirats i La Beguda i la Colònia Sedó. Veiem el Carrer del Suro, Els Hortons i el Mas d'en Gall, Els Bruchs, Sant Joan Samora i a Viladecaballs. A Rubí i La Granada, Sant Andreu i Pallejà, Sant Llorenç, Matadepera, Papiol i Castellà. Veiem Sant Vicens dels Horts al peu del riu Llobregat, Hostalets de Pierola i el Montseny quan és nevat. Castellbisbal i Sant Boi, el pont de Molins de Rei, Martorelles, Vallvidrera, Sant Cugat i Sabadell. Bella Terra i Valldoreix, Mirasol i La Floresta, Terrassa per un esqueix i Quatrecamins que fumeja. Olesa de Montserrat que va teixint vora el riu, i l'Aeriport del Prat que d'avions n'és un niu. Caseries i masies podem comptar-les a mils, i els de sis companyies veiem de ferrocarrils. Les montanyes de Mallorca obirem si està ben clar i com els vaixells transiten pel tros que veiem de mar. Horts i Marina allà baix el Cadí cap allà dalt i sobre el Plà del Bonaire la Ciutat Sanatorial. A Ullastrell tot-hom disfruta, sense por poden venir, que a més d'alegrar la vista també beuran molt bon ví'.</p> | 08290-65 | <p>Aquest poema fou escrit per en Josep Puig i Sucarrats (avi del forn de pa Josep Puig) l'any 1926. L'ajuntament del municipi l'ha adoptat en diverses ocasions, com per exemple en l'edició d'un llibret promocional del poble editat l'any 1992 o en els plafons explicatius situats als tres miradors que hi ha al poble (turó del Rector, turó de can Palet i plaça dels Quatre Vents).</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1926 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Puig i Sucarrats | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 | |||||||||||
| 70179 | Cançó de la Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit.</p> | <p>'Serralavella, caldo d'estella, Serra la criada, que va ben pentinada, Dilluns i dimarts, serra cabàs. Mestressa porteu ous, que demà serà dijous, Mestressa porteu cansalada, Que la serra està embossada. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, Que en venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau. Nicolau cistella de quatre diners, La senyora mestra no vindrà mai més. Un confit xicarra xic, del calaix del calaixó, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Del calaix del calaixó, vingue'n cèntims cistelló. Passarem per casa, tot ho trencarem, Que de plats i olles no n'hi deixarem. Caritat senyora, caritat si us plau, Doneu-nos la paga i adéu-siau. Si volleu que cantem més, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Si voleu que cantem més, vingue'n cèntims i diners. Allà baix a la riera hi ha un home que ens espera, Amb un grapat d'ametlles a la mà, Que ens vol apedregar. Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro, Com un gat, com un gos, com un perro rabiós!'</p> | 08290-64 | <p>La cançó de la Serralavella d'Ullastrell és una versió adaptada de la mateixa cançó que es cantava en altres contrades (sobretot a l'alt Vallès, al Montseny i a la plana de Vic). Desconeixem el seu origen, tot i que sabem que a principis del segle XX, la cançó era pràcticament la mateixa, tot i que més llarga. A més a més hi havia la variant de la Serra la jove, per les cases que no tenien mestresses velles. Amb el pas del temps, la cançó ha patit alguns canvis com estrofes canviades o fins i tot retallades. És possible que a Ullastrell, una part de la cançó fos ballada ja que el terme 'virolet' (giravoltar) fa referència a un ball.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-09 07:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,67 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml