Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89396 | Jaciment a llevant de l'església de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-llevant-de-lesglesia-de-polinya | Es desconeix la ubicació exacte del jaciment i el seu estat de conservació | <p><span lang='CA'><span><span>Les úniques referències existents d'aquest jaciment són les proporcionades per J. Estrada (1969), quan situa en la zona propera a l'església parroquial de Polinyà, unes troballes no determinades, d'època romana. No es té més informació ja que la prospecció superficial per la zona no ens ha permès localitzar cap indici material que aporti més dades per a la documentació d'aquest jaciment. </span></span></span></p> | 08167-55 | Passeig de l'Església, 35 | 41.5581451,2.1514213 | 429238 | 4601068 | 08167 | Polinyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89396-op-55-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89396-op-55-003.jpg | Legal i física | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 89460 | Jaciment de ca n'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-nalzina | <p><span><span><span>SÁNCHEZ CAMPOY, Eduard. 2016. Memòria del control arqueològic a l’entorn de ponent de ca n’Alzina (Sabadell, Vallès Occidental). Núm. De memòria. 12749.</span></span></span></p> | I-II e.c. | <p><span><span><span>Es coneix la recollida de material romà a la zona entre els anys 1962 i 1970 per part de membre del Museu d’Història de Sabadell, però es desconeix la localització exacte d’aquestes troballes. Aquest material es troba al fons del Museu i consisteix en ceràmica ibèrica i romana (àmfora romana itàlica, hispànica, recipients ceràmics de cuina, dolia, teula i restes de paviment i morter). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot plegat palesa la presència en aquest indret d’un jaciment d’època romana del qual no s’han localitzat les estructures, segons els arqueòlegs que l’han estudiat, probablement en el subsòl del mas o del seu entorn immediat. Cal tenir present en aquest sentit la ubicació de ca n’Alzina en un punt del traçat de la Via Augusta, just abans d’arribar a la vil·la de la Salut de Sabadell, en un indret fortament romanitzat. </span></span></span></p> | 08167-63 | Carretera c-155, km. 3 | 41.5610360,2.1385484 | 428168 | 4601399 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89460-op-63-002.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El jaciment consta dins el terme municipal de Sabadell d'acord amb l'inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 89461 | Jaciment de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-padro | <p><span><span><span>L'any 1959 es van trobar en terres properes a la casa de can Padró materials ceràmics indeterminats d'època romana i fragments de paviments. Uns metres més al nord es localitzava també una llarga extensió de cendres amb terrissa datada en l'Edat del Bronze, localitzada fortuïtament en el moment de l'obertura d'un carrer (es desconeix la ubicació exacta). En la zona, s'observen abundants fragments de <em>dòlia</em>, àmfora i ceràmica comuna, es creu que respon a les característiques d'un abocador ceràmic, material que resta en el fons de la col·lecció del Museu de Polinyà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1996 el senyor Pallars, aficionat de Sabadell, va donar informació de diverses troballes d’interès en la mateixa zona, algunes de les quals havien estat excavades per aficionats locals.</span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span>A uns 200 metres al sud del jaciment en un camp situat a 213 m.s.n.m. va aparèixer una acumulació de fragments de <em>dolia</em> que, segons l’informant es trobaven en forats. Probablement les mateixes empremtes negatives de les <em>dolia</em> o bé sitges.</span></span></span></li> <li><span><span><span>A uns 350 metres del jaciment i a la cota de 206,4 m.s.n.m. es té notícia de l’existència d’un forn per coure material ceràmic, concretament àmfores. D’aquest forn no en resta cap tipus d’indici, tan sols algun fragment d’àmfora descontextualitzat. El forn es trobava a tocar del camí que anava de Polinyà a Sentmenat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>A 460 m del jaciment, en un camp de conreu, quedaven in situ restes isolades de fragments de paviment del tipus <em>opus signinum</em>. D’acord amb l’arqueòloga Gemma Garcia Llinares podria correspondre a algun tipus de dipòsit o àmbit d’una vil·la o establiment rural d’època romana. També es trobava a tocar de la carretera de Polinyà a Sentmenat.</span></span></span></li> <li><span><span><span>A 900 metres i ja dins dels terrenys de la finca de can Monistrol tenim restes d’un fragment de paviment del tipus <em>opus signinum</em>, de dimensions considerables, que ha estat desplaçat com a conseqüència dels treballs agrícoles. Pels voltants de la zona on va aparèixer encara es pot trobar material ceràmic dispers.</span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span>Tot plegat indica l'existència d'un jaciment amb una ocupació que abraça des de l'edat del bronze a l'època romana.</span></span></span></p> | 08167-64 | Camí de Polinyà a Sentmenat, uns metres a ponent a l'altura de can Padró | 41.5721800,2.1361605 | 427981 | 4602638 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89461-op-64-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89461-op-64-002.jpg | Legal | Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||
| 58728 | El Casot; Casalot del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casot-casalot-del-sola | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. SANS i RAVELLAT, Carles (2000). En BTT per Sant Llorenç del Munt, l'Obac i Montserrat. 20 itineraris per l'entorn de Rellinars. Cossetània edicions, p. 18. https://dlc.iec.cat/results.asp https://issuu.com/fxllopis/docs/rellinars-_sca__juny_2009 https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0054831.xml | No s'hi ha fet cap intervenció i es desconeix l'abast de les estructures. Però sí que s'hi han detectat excavacions furtives. | El jaciment del Casot està situat en un turó de 418 metres d'alçada, entre Casajoana que presideix Serra Gallina, i la Casa del Racó, a la Serra del Ginebral. Per accedir-hi cal pujar pel camí carreter del Ginebral que ressegueix el torrent de l'Esbarzer. En el trencall a mà dreta amb el camí que mena a Casajoana, un cop travessat el torrent, hi ha un corriol que s'enfila a mà esquerra fins al peu mateix del Casot. Pel vessant d'obaga transcorre el torrent del Racó i el de la Font del Bosc, mentre que pel vessant de soleia ho fa el torrent de Casajoana. Tots ells conflueixen al vessant sud del Casot on donen lloc al torrent de l'Esbarzer. El jaciment s'assenta en una base de roca calcària, amb un seguit de construccions esgraonades que ocuparien una superfície màxima de 2798 m2 . Es tracta d'una estructura semicircular o de ferradura, envoltada per murs de pedra seca sense restes de morter de calç per la majoria d'ells que s'adapten perfectament a l'orografia del terreny. Els murs estan atalussats i la pedra perfectament desbastada per la cara visible. Els orientats a l'est estan arrodonits mentre que els orientats al sud-est són més rectilinis i acaben per la banda de ponent amb una construcció quadrangular, ben escairada. Només s'han detectat escales volades als murs orientats que van salvant una a una les tres corones principals i permeten accedir a la part superior, que consisteix en un pla on hi ha una construcció central amb senyals d'activitat furtiva (hi ha algun carreu ben retallat de travertí fora de context). Els murs tenen una amplada de gairebé dos metres, que s'eixampla fins a tres metres en l'arrodoniment de la muralla central que va d'est a oest. L'alçada oscil·la entre els dos i els tres metres i mig. La part central està reblerta amb pedra informe i pedruscall molt ben col·locada per oferir resistència. La zona que sembla més ampla, entre dues parets, és l'orientada a l'oest. En aquest indret, és bàsicament on es veuen les restes excavades d'habitacions o estances adossades a les muralles. Els murs estan consolidats amb morter de garsa tot i que entremig de la vegetació es poden veure altres murs aixecats només amb morter de garsa barrejat amb pedruscall. | 08179-49 | El Casot | El topònim Casot no sabem de quin moment prové. L'Institut d'Estudis Catalans defineix la paraula com una casa petita i rònega mentre que el Diccionari català-valencià-balear Alcover Moll dona tres definicions. La primera com una casa petita i dolenta; la segona com una casa gran i dolenta; finalment defineix un cassot o casot com una vestidura, que consistiria en una espècie de camisa o brusa de cànem de sac, generalment retxada de color blanc i blau, molt forta que la duien damunt l'altra roba els treballadors del camp per fer feina però també podria tractar-se d'una pell prima, amb davanter i darreres, per a defensa i abrigall del cos. La tradició popular identifica aquest conjunt amb un antic convent de monges relacionat amb les clarisses de Pedralbes, que hauria tingut funcions penitenciàries. Fins l'any 1536 l'església vella va pertànyer al Monestir de Pedralbes on passà a ser sufragània del castell de Vacarisses del qual no se'n va deslligar fins l'any 1878, després de nombrosos plets. Segons diferents documents citats a la bibliografia, l'any 1976 s'hi varen fer prospeccions arqueològiques. Segons el Catàleg de béns a protegir, les excavacions es van fer als anys 60. Però no s'ha pogut consultar cap memòria arqueològica. En el mateix catàleg es parla d'un possible poblat ibèric, però ni el sistema constructiu s'adiu ni s'observa ceràmica en superfície. | 41.6516300,1.9161300 | 409748 | 4611666 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58728-foto-08179-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58728-foto-08179-49-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En varis indrets s'han observat enderrocs importants de les parets. Un d'ells aprofitat per a construir-hi una barraca de pedra seca. Aquesta zona, fa anys, va patir un incendi. | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 58729 | Necròpolis de l'església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lesglesia-vella | BOLOS, Jordi i PAGÈS, Montserrat ( 1982). Les sepultures excavades a la roca; dins Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Acta/medievalia. Annex 1. pp 59-102. Departament d'història Medieval. Institut d'Història Medieval. Facultat de Geografia i Història Universitat de Barcelona. Pedralbes - Barcelona GARCIA, M. Gemma; MORO, Antonio (1997). Noves aportacions a la periodització de l'Església Vella de Rellinars, dins Terme, revista d´història, núm. 12 del mes de novembre, p. 15-17. Arxiu Històric - Centre d'Estudis Històrics de Terrassa. https://arxiumunicipal.terrassa.cat/afons.php?id_menu=67 http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2018/05/del-kilometre-167-de-terrassa.html | IX-XI | No hem sabut trobar documentació d'aquest jaciment, ni gràfica ni escrita. Per tant, és difícil evaluar-ne el seu estat de conservació. | La documentació relacionada amb la troballa de tombes antropomorfes en el marc de l' de Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars és gairebé nul·la. Bolós (1982) cita a Salvador Alavedra, ja que va treballar a l'àrea exterior de l'absis de l'església preromànica i al nord i a l'est de la romànica (GARCIA, M. Gemma i MORO, Antonio: 1997). Jordi Bolós i Montserrat Pagès (1982) fa referència a la mateixa cita bibliogràfica de Salvador Alavedra: 'vora l' de Sant Pere i Sant Fermí, encinglerada, a tocar de la riera, hi ha una tomba antropomorfa'. Però no sabem si se'n van trobar d'altres, ni se'n fa cap descripció. En el web de l'arxiu municipal de Terrassa cita les següents intervencions arqueològiques: 1976 de Rellinars (terme de Rellinars) - Direcció: Enric Santmartí, Eduard Ripoll i Salvador Alavedra: Excavació interior església romànica i exterior, tombes antropomorfes 1976 Església Vella de Rellinars (terme de Rellinars) - Direcció: Eduard Ripoll, Enric Santmartí i Eulàlia Morral: Excavació interior església romànica i exterior. | 08179-50 | Església vella de Sant Pere i Sant Fermí | Les pintures murals es van arrencar l'any 1961. El mateix any, els amics dels Museus de Barcelona en van fer donació al Museu de Terrassa. Des de l'any 1965 es van dur a terme diverses intervencions al conjunt, bàsicament dirigides a la restauració i la consolidació de l'edifici, esfondrat parcialment el desembre de l'any 1963. M. Gemma Garcia i Antonio Moro (1997), publiquen els resultats de la intervenció a l'església, dirigida per la pròpia M. Gemma Garcia, i la participació d'Eva Ferran, Antonio Moro, Joan Piera i Glòria Soler. Consistí en tasques de sanejament, que no es detallen, realitzades a petició del Museu de Terrassa i sota la supervisió del Servei d'Arqueologia del departament de Cultura de la Generalitat. Hi podem llegir: 'L'Ajuntament de Terrassa, com a propietari del monument des de l'any 1965, va signar un conveni l'agost de 1994 amb l'Ajuntament de Rellinars. Amb aquest conveni l'església de Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars, també coneguda com a Església Vella, es cedia per un període inicial de 30 anys a aquest últim, que assumeix a partir d'aquest moment el manteniment, la difusió, l'ús cultural i la conservació del monument. Aquest fet va comportar l'elaboració d'una primera intervenció de sanejament d'algunes zones del monument'. | 41.6418200,1.8946800 | 407948 | 4610599 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58729-foto-08179-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58729-foto-08179-50-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | De moment, no s'ha pogut trobar la cita original de Salvador Alavedra, per incompleta o perquè no està ben citada. Tampoc s'ha trobat cap informació i/o documentació que en faci referència. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 58963 | Les Roquisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roquisses | <p>FERRANDO i ROIG, Antonio (1985). Apunts arqueològics d'un excursionista: 'La tomba del Moro' de l'Ocset (Granera) i les sepultures de Les Roquisses (Rellinars); dins Butlletí de la Unió Excursionista de Sabadell, 4-9.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Pàg. 40-43. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. </span></span></p> | Només es conserven en part a causa de l'erosió i la degradació del marge. | <p>Necròpolis d'època alt medieval on s'observen les restes de tres cistes i el forat d'una possible quarta tomba. Estan orientades NW-SE. Però en podrien haver-hi més al voltant. El seu estat de conservació és molt dolent i només conserven algunes pedres de la capçalera, posades dretes i que envoltaven la sepultura on es depositava el difunt.</p> | 08179-245 | Torrent de les Roquisses | <p>Segons Ferrando (1985) es van descobrir entre finals dels anys 60 i principis dels 70, quan una màquina que estava obrint un vial les va escapçar. Posteriorment un equip dirigit per Ramir Masdeu efectuà una intervenció on es recolliren restes òssies.</p> | 41.6352500,1.9381800 | 411562 | 4609824 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58963-foto-08179-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58963-foto-08179-245-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ferrando (1985) descriu l'indret i observa la resta d'ossos escampats per terra. Durant la nostra visita vam poder observar un fragment de paret cranial. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 58975 | Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-2 | XVIII-XX | Es desconeix l'abast del jaciment | Es tracta de les restes d'una antiga masia o casa de pagès de la que només es conserven les restes amuntegades de pedres, sense que es pugui entreveure la seva planta. A l'extrem sud oest de l'Obaga de la Casa Nova (o Casanova), en una zona planera a 416,7 m d'altitud, a mà esquerra del camí que mena a Les Boades, destaca una distorsió en el terreny de forma quadrangular i un altre de més septentrional, a una vintena de metres. La zona és totalment erma, envoltada d'alzines i pi blanc, però en observar el terreny sembla que la distorsió està provocada per l'amuntegament de runa, originada per l'enderroc d'una construcció important. | 08179-257 | Camí de Les Boades - Camp de Tir | El topònim, Casa Nova, surt en el mapa planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executat pel topògraf José Brugués l'any 1921 | 41.6322200,1.9224200 | 410245 | 4609504 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58975-foto-08179-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58975-foto-08179-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58975-foto-08179-257-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En la visualització que es pot veure en l'Ortofoto de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya de l'any 1946 s'observa una construcció de dimensions considerables, amb edificis al voltant. En el vol de 1956 sembla que aquest edifici ha perdut part de la coberta. L'any 1983 ja no queda cap estructura dempeus. Es conserven els topònims al voltant de l'antic mas. | 119|94|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 58981 | Mas rònec de La Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ronec-de-la-boiga | XVII-XVIII | Completament enrunat i no es percep la seva planta. | Es tracta de les restes enfonsades d'una estructura sense determinar de la que no s'entreveu la seva planta. El jaciment, que anomenem com a mas rònec de La Boïga, està situat en el turó que porta aquest nom, per sobre de Casajoana. Per localitzar-lo, un cop arribats al mas de Casajoana, cal situar-se al costat del safareig. Allí neix una pista que puja fins al Coll de la Morella, que enllaça amb l'antic Camí Ral resseguint la carena. Just abans de que el camí deixi de ser de terra, a mà dreta, hi ha dues fites i un corriolet. En aquest mateix indret podem endinsar-nos cap el turó que tenim a mà dreta i ràpidament es podran veure gran quantitat de pedres, murs, delimitacions d'habitacions que van adquirint importància fins que arribem a un punt enlairat. S'hi observa una estructura de planta quadrangular de 3 metres de costat fonamentada damunt d'una gran codina de pedra. En aquest indret el gruix de murs és molt més important però la potència de l'enderroc i la vegetació dificulta la presa de mides. Una intervenció arqueològica podria indicar si es tracta realment d'un mas rònec o bé d'un assentament militar de defensa i protecció del Camí Ral. | 08179-263 | Camí de la Morella | Descobert durant el treball de camp per a la realització del Mapa de Patrimoni cultural i natural del municipi. S'ha comprovat els vols més antics de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, de 1946 i 1956, però en aquest indret ja hi ha vegetació i la qualitat de la fotografia no deixa entreveure la construcció que sembla escampar-se per tota la part alta d'aquest turó, que té una alçada màxima de 477,6 metres amb una visibilitat excepcional. | 41.6494800,1.9260300 | 410569 | 4611417 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58981-foto-08179-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58981-foto-08179-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58981-foto-08179-263-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Sovint aquestes estructures que poden tractar-se de masos rònecs per la seva extensió en el terreny, han estat desmuntats per emprar la pedra en l'aixecament d'una casa o masia o senzillament per a la construcció de murs o cabanes de pedra seca. | 94|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 59243 | Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-duran | <p>Jaciment arqueològic fruit d'una prospecció superficial realitzada per R. Subirana en la zona propera a l'antiga masia Can Duran (Mas Duran), llavors finca militar i ara un polígon industrial. Els materials recollits i conservats en el Museu de Sabadell són tres destrals de pedra polida ingressades per l'autor de l'excavació.</p> | 08180-3 | Zona urbana a l'est del terme municipal de Ripollet (08291) | <p>Les úniques referències documentals sobre aquest jaciment són els pocs materials dipositats en el Museu de Sabadell, fruit de la prospecció d'en R. Subirana. El Mas Duran era una gran finca ubicada a la línia limítrofa amb Montcada i Reixac, al costat del carrer de València, i propietat durant el segle XIX de Joan Almirall i Vida.</p> | 41.4977900,2.1670700 | 430479 | 4594354 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59243-foto-08180-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59243-foto-08180-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59243-foto-08180-3-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Prospecció realitzada per R. Subirana, Museu de Sabadell, 1988. Ubicació del material: Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) nº inv.2497. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 59244 | Carretera de Ripollet a Santiga 'Fons de Ripollet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-ripollet-a-santiga-fons-de-ripollet | <p>MARCET, R., PETIT, Mª A. 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès, del Neolític al Bronze final'. Estudios de la Antigüedad, nº2, UAB, 1986, p.113. RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell 1934, p.21</p> | IXaC-VIIaC | <p>Jaciment arqueològic proper al punt quilomètric 1 de la carretera que va de Ripollet a Santiga, entre la plana i la masia Can Grasses, van ser localitzades i excavades un nombre indeterminat d'estructures circulars de 2m. de diàmetre del Bronze Final (-900 / -650) Eren molt pròximes les unes amb les altres. Segons R. Marcet i Mª A. Petit, probablement es tractava d'un conjunt de fons de cabanes corresponents al Bronze final, en un moment força avançat. Cal destacar que conservaven en el seu interior gran quantitat de tovots, tots ells amb una cara plana, els quals devien formar part del sosteniment d'aquestes estructures.</p> | 08180-4 | Zona urbana de la carretera Santiga de Ripollet | <p>V. Renom va excavar la zona durant el mes d'agost de 1934. Actualment és un camp de conreu al costat de la carretera de Santiga.</p> | 41.5052500,2.1493300 | 429006 | 4595196 | -900-650 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El material arqueològics són dipositats al Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) amb el número d'inventari 2432, número d'accés 6.100. | 79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 59245 | Bòbila Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-padro | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona pp. 98-99. MARTÍN, A. 'De la cultura de los sepulcros de Fosa al Grupo de Veraza en el Vallés'. Estudios de la Antigüedad, nº2. UAB, 1986, p.6 RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell, 1934, p.18-21 RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I, p.29-30.</p> | <p>Jaciment arqueològic d'edat compresa entre el Neolític mig al Bronze Antic (-3500 / -1500) i excavat entre els anys 1929-1935. Durant els treballs d'extracció de terres per la bòbila de la família Padró, a Can Tiana, es van descobrir les restes d'una necròpolis en els terrenys de la bòbila. S'efectuaren troballes arqueològiques pertanyent a la cultura dels 'sepulcres de fossa''(-3500 - 2500 aC.). La sepultura principal era rectangular i situada a 3 metres de profunditat, coberta amb lloses de conglomerat, i pertanyia a una sola inhumació. L'aixovar present era un collaret de quatre voltes de 300 grans de variscita, amb perforació cilíndrica i bitroncocònica, fragments de ganivets de sílex melat i un d'obsidiana, destrals pulimentades, punxons d'os i restes ceràmiques de les que destaquem una petita nansa de cinta. La segona sepultura va proporcionar una olla ovoide de nanses anulars i un vaset carenat amb dues llengüetes oposades biperforades. Entre les sepultures escassament documentades, aparegueren també sitges i estructures ovoides datades en el Bronze Antic, junt amb materials ceràmics i pedres de molí.</p> | 08180-5 | Barri del Pont Vell - Can Tiana (08291) | <p>En els períodes centrals del neolític mitjà i recent, entre els anys 4300 i 2500 aC, la forma d'enterrament característica fou la del sepulcre de fossa. Els cadàvers, amb aixovar (un conjunt de béns, eines, vaixella, etc., que es col·locava dins la tomba al moment de sepultar-hi un difunt), es dipositen en clots delimitats i coberts per lloses. Les ofrenes i objectes acompanyen la persona difunta en el trànsit a l'altra vida. La variscita és una pedra de color verd anomenada tradicionalment cal·laïta, molt apreciada per fabricar denes de collaret i objecte d'intercanvi i comerç. S'explotava la variscita de les mines de Can Tintorer a Gavà per fabricar grans collarets i altres complements.Jacint Padró va construir la seva segona bòbila (la primera, del 1870, era a l'actual Rambla de Sant Esteve) als terrenys cedits per la propietària de Can Tiana, al costat de Cerdanyola. Les restes del sepultura amb aixovar van aparèixer en els terrenys que antigament es feien servir per deixar assecar les rajoles o els totxos a l'aire lliure. Després de la Guerra Civil va ser convertida en fàbrica de cartró i encara hi havien restes dempeus a finals del segle passat. Aquesta bòbila va ser una de les primeres indústries a pagar el combustible vegetal, feix de llenya, a pesseta, una nova unitat de moneda vigent des del 1868. És per aquest motiu que a la família Padró, propietària de la bòbila, li va quedar el sobrenom de Can Pesseta.</p> | 41.4981400,2.1436700 | 428526 | 4594412 | 08180 | Ripollet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La zona del jaciment resta avui urbanitzada, la qual cosa fa difícil la seva localització exacte. Ubicació del material: Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) nº inv.2003-2440-2464. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 59246 | Can Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiana | <p>DE SA, O: 'Apareixen les restes d'una vila romana en unes obres a Ripollet', Diari AVUI, 1993.</p> | -III - V | <p>Jaciment arqueològic ric en restes de materials ceràmics. Aquestes restes van ser localitzades en un marge que havia estat parcialment afectat en realitzar-se una obertura per a l'entrada de camions cap a un magatzem de materials industrials.</p> | 08180-6 | Zona urbana, barri del Pont Vell - Can Tiana, Ripollet (08291) | <p>El jaciment era una possible vila romana localitzada al barri de Can Tiana de Ripollet, i descoberta pel col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) durant els rebaixos de la urbanització .L'arqueòloga Goretti Vila va descriure a la Carta Arqueològica de Ripollet (1993): 'Respecte les possibilitats del jaciment és difícil aventurar res sense una excavació arqueològica. De totes maneres, el fet que el solar no es trobi edificat, el deixen de moment protegit sota el sediment.</p> | 41.4992600,2.1433300 | 428499 | 4594536 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És difícil localitzar exactament el jaciment degut a la forta urbanització de la zona durant els últims anys. Per aquesta raó s'ha reproduït la descripció i els comentaris que es troben a la fitxa del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 59285 | Jaciment del Parc dels Pinetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-parc-dels-pinetons | <p>MATAS, Òscar (2006) Memòria de la intervenció arqueològica al Parc dels Pinetons. Aragó SL. Sabadell</p> | <p>Un jaciment encara sota investigació (2007), per tant, es desconeix la totalitat de la troballa. S'han descobert 90 estructures arqueològiques conegudes com a fosses, cubetes, sitges o retalls subterranis tipus cabana, però fins ara només s'han excavat 20 d'elles. Les diferents troballes estan datades, en una primera anàlisi, entre els anys 800 i 1100 aC i per tant, se situarien a l'Edat de Bronze final. Entre les peces trobades destaquem: olles, gerros, denes d'un collaret i una agulla ornamental. Les sitges excavades eren destinades principalment per emmagatzemar cereals, i posteriorment també van ser utilitzades com abocadors de deixalles.</p> | 08180-45 | Zona nord de Ripollet (08291) al límit municipal amb Barberà del Vallès | <p>El jaciment fou localitzat a començaments d'agost de l'any 2006, quan un aficionat local va observar durant les obres d'una zona del Parc dels Pinetons, que apareixien les restes d'una possible sitja, de la que va poder recuperar algun fragment de material ceràmic prehistòric. La troballa es va comunicar a la Generalitat i els seus tècnics van constatar que en aquella zona hi havia més restes arqueològiques visibles. Per tant es va efectuar una prospecció de la superfície afectada per la tercera fase d'ampliació del Parc Pinetons i es va delimitar així l'àrea del jaciment arqueològic, que té una extensió aproximada de 1,75 ha. Els treballs van ser encarregats a l'empresa Arrago sl, que va efectuar els treballs d'excavació arqueològica al llarg de l'any 2007.</p> | 41.5079700,2.1522900 | 429256 | 4595496 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59285-foto-08180-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59285-foto-08180-45-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | L'estudi d'aquest material permetrà precisar la datació de l'estructura dins l'etapa del Bronze final i l'Edat del Ferro. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 59393 | Jaciment dels Pinetons 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-pinetons-2 | <p>MATAS, Òscar (2006) Memòria de la intervenció arqueològica al Parc dels Pinetons. Aragó SL. Sabadell</p> | <p>En aquest jaciment, relacionat amb el del Parc del Pinetons (fitxa 45), foren localitzades restes d'un mas medieval. Amb tot, la importància del jaciment ve donada per la localització de 73 estructures prehistòriques al terreny destinat a la construcció de l'edifici on s'ubicarà el Centre Integral de la Gent Gran. La cronologia del jaciment sembla correspondre's majoritàriament al bronze final (1.100 a.c ( 800 a.c.), tot i que hi ha algunes estructures neolítiques i del bronze inicial. La troballa més important fins el moment, de tot el jaciment, ha estat la localització d'un enterrament subterrani (hipogeu) del bronze inicial. Aquest hipogeu és un dels més importants de Catalunya, pel nombre d'esquelets localitzats, per sobre de la trentena. Es tracta d'una estructura funerària, coneguda com a hipogeu subterrani, on s'hi feien enterraments múltiples successius. Correspon al període del Bronze Inicial, que se situa entre el 1.800 i el 1.500 a.C.,uns 300-400 anys abans que el poblat localitzat en el mateix terreny. Es troba en bon estat de conservació i consisteix en un pou d'accés cilíndric, d'un metre i mig de fondària, que permet l'accés a una cambra funerària, de planta el·líptica, d'uns tres metres de llargada per uns dos metres d'amplada, que presenta una entrada fent cova. En aquest hipogeu s'han definit diverses fases d'enterrament. Els darrers cossos enterrats serien els corresponents als dos esquelets que es van trobar a l'entrada de la cambra, ben disposats i ajaguts (posició de decúbit lateral) i amb molt bon estat de conservació, segurament pertanyent a un home i una dona. Una segona fase d'enterrament, anterior a la dels dos esquelets anteriors, queda definida per la presència de les restes d'almenys 15 individus més, amuntegades al fons de la cova pel fet que, a mesura que s'anaven fent noves inhumacions a la cova, arraconaven cap el fons les restes anteriors. I encara es pot parlar d'una altra fase d'enterrament, doncs es van trobar un altre conjunt d'ossos també arraconats i amuntegats que se suposa són els primers que es van dipositar a la cova. En total, en aquest hipogeu s'han catalogat fins al moment uns 32 cossos. Després del seu darrer ús, l'hipogeu va ser segellat amb pedres; quan aquestes cambres es tancaven, els habitants de la zona acostumaven a obrir un nou hipogeu, a uns 200 metres de distància, o es traslladaven a una altra zona. Pel que fa al material arqueològic, corresponent a les possessions de roba i ornaments enterrats al mateix hipogeu, s'han recuperat diversos botons d'os, així com algunes peces de collaret, fetes sobre petxina o os, localitzades entre els ossos. Aquests tipus d'hipogeus subterranis del Bronze Inicial corresponen a petites comunitats agrícoles assentades pel territori del Vallès; a la nostra comarca s'han localitzat altres hipogeus amb característiques molts semblants al de Ripollet, com ara el jaciment de Can Gambús 1 de Sabadell i a Can Roqueta, però segons els arqueòlegs del jaciment local, l'hipogeu de Ripollet sembla ser de major importància, ja que presenta un major nombre d'individus enterrats.</p> | 08180-162 | Zona nord de Ripollet (08291) al límit municipal amb Barberà del Vallès | <p>El jaciment fou localitzat a començaments d'agost de l'any 2006, quan un aficionat local va observar durant les obres d'una zona del Parc dels Pinetons, que apareixien les restes d'una possible sitja, de la que va poder recuperar algun fragment de material ceràmic prehistòric. La troballa es va comunicar a la Generalitat i els seus tècnics van constatar que en aquella zona hi havia més restes arqueològiques visibles. Per tant es va efectuar una prospecció de la superfície afectada per la tercera fase d'ampliació del Parc Pinetons i es va delimitar així l'àrea del jaciment arqueològic, que té una extensió aproximada de 1,75 ha. Els treballs van ser encarregats a l'empresa Arrago sl, que va efectuar els treballs d'excavació arqueològica al llarg de l'any 2007. Justament al costat d'aquest jaciment hi ha un terreny delimitat pels carrers Puigmal, Barberà del Vallès i Av. Mediterrani i Catalunya on actualment s'està construint el Centre Integral per a la Gent Gran. Donat que el terreny es trobava en l'àrea d'influència del Jaciment dels Pinetons, s'hi va realitzar una prospecció preventiva que també va donar resultats positius.</p> | 41.5071000,2.1532500 | 429335 | 4595399 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les troballes encara han de ser estudiades més exhaustivament, per poder determinar, de forma més concreta, el nombre d'individus, el seu sexe i edat, entre d'altres dades. L'empresa Arrago S.L., és la responsable de les excavacions, les quals són finançades per l'Ajuntament de Ripollet. Caldrà esperar als resultats dels estudis de les excavacions, però sens dubte, estem davant d'una troballa que donarà una important font de llum a la història local i que a més, situarà Ripollet en un lloc destacat en el panorama arqueològic català. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60075 | Casa i Molí de la Bastida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-i-moli-de-la-bastida | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell - Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. MARGENAT, Francesc (1982b) 'Índex dels documents històrics de Rubí ss. IX-X', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 129-134. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu - Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | V- XVII-XX | Es troba arrasat fins al nivell dels paviments. | <p>'La seva situació era estratègica, tant per l'emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat' (RUFÉ, 1984a; 1997a). 'Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l'angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze. L'edificació que es troba a la part alta era l'antiga casa de la 'quadra' de la Bastida, mentre que l'edificació inferior consistia en el molí del mateix nom. El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990). A les excavacions van aparèixer restes d'un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important. Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s'han deteriorat fortament arran de l'excavació arqueològica que ha tingut el lloc.</p> | 08184-2 | Ctra. de Rubí a Terrassa, 08191-RUBÍ | <p>En la documentació anterior al segle XVIII es parla de 'la Quadra'. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l'any 986. En algunes publicacions, s'ha identificat l'edifici amb la 'domus' o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140. És el 'molí Viula' o 'Roquerol' de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l'església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns. El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys. La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d'actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga. Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l'aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l'habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l'altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí. L'any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d'Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l'aigua pel molí com per als horts per mig d'una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a). El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s'afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l'altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989). Prop d'aquesta propietat s'instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat 'la Verneda de Carreras' de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s'instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d'aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la 'font de la Tartana'. Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial. Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí, La presència de l'aigua pel molí va fer créixer una salzereda (TURU et alií, 2000).</p> | 41.5070300,2.0360100 | 419551 | 4595493 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La documentació de la Bastida es troba en mans de la família Margenat, com a part integrant de la col·lecció del mateix nom. Al febrer de l'any 2002 es va realitzar una excavació en que es van localitzar restes romanes del segle Vè, destacant 5 lacus (dipòsits de premsa d'època romana), dels quals se'n va traslladar un al polígon industrial de la Bastida per a la seva conservació. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60084 | Castell de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-genis | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. MARGENAT, Francesc (1982a) 'Notes històriques del Rubí medieval (ss. IX-XV' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 119-120, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985a) 'Índex dels documents històrics de Rubí (s. XI)', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 358-370. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1987) 'El Castell de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 216-221. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1961) Ermites del Vallès. Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya (Barcelona, Ed. Rafael Dalmau. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1983) Ermites del Vallès. Sant Cugat del Vallès: ER. Edicions Catalanes. VILALTA, Jordi (1983) 'Sant Genís: la mort d'una ermita mil·lenària', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 187-190. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | X - XIII | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>A ponent de les runes de l'ermita de Sant Genis, que es troba a la part més ample d'un esperó, es localitzen les restes del primitiu castell de Rubí, a l'extrem de l'esperó. Està delimitat per la confluència dels torrents de Ximelis i del Palau que formen el torrent de Serrafossar. L'esperó està en disposició E-O i està format per dues terrasses on es localitzen les restes arquitectòniques. Els talls són quasi verticals a llevant i nord, pronunciat a l'O i suau a l'E. L'estructura arquitectònica correspon a una petita edificació (MORO, 1990), Ha aparegut ceràmica pentinada del segle IX i espatulada del segle X, a més d'altres ceràmiques dels segles XI, XII i inicis del segle XIII (MARGENAT, 1982a). També sembla que apareix material romà (MARGENAT, 1987). Sembla que es poden distingir tres èpoques arquitectòniques. La primera és de finals del segle X i primera meitat del s. XI. La segona va des de la meitat del segle XI fins a meitat del segle XII i la tercera des de la segona meitat del segle XII fins el segle XIII (MARGENAT, 1995).</p> | 08184-11 | Terrenys de can Casanoves, 08191 - RUBÍ | <p>Es possible que la primera menció sigui de l'any 986 'castro Rio Rubeo' en un discutit precepte carolingi (RUFÉ, 1984a; 1997a) La datació com a castell termenat és de l'any 994 on es fa un traspàs d'un molí. Amb seguretat trobem la data de 1002 en que el Papa Silvestre II confirma les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès (RUFÉ, 1984a; 1997a). De l'any 1017 és el primer senyor conegut: Seniofret de Riurubí (MARGENAT, 1987). El 1080 el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dona, entre altres llegats, a Sant Genis de Rubí, tres mancusos per arranjar-la (BENCOMO et alií, 1986). La família d'aquest personatge, probablement, va bastir l'ermita i devien ésser els propietaris del 'Palatio' (el castell) que se cita en documents relacionats amb aquest lloc (SERRA, 1961; 1983) - tampoc es pot oblidar que el torrent que passa al peu es diu el Palau-. L'any 1234 es parla de Tricella o Turricella, al costat de Sant Genis (MARGENAT, 1988a). El segle XII el posseïa el vescomte de Cardona i l'infeudà a Guillem Guardia, i l'any 1247 el vengué a Pere de Sanmartí. Així s'anà transferint a les nobles famílies del Claramunt, Torrelles, Sentmenat, Oms, Moià i marquès de Barberà fins el seu propietari actual que és l'Ajuntament (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIII, el senyor Berenguer de Rubí va obtenir autorització del rei Jaume I, per a aixecar l'actual edificació del Castell de Rubí i s'abandona l'emplaçament del castell de Sant Genis (CASTELL, s.d.). L'existència del castell primitiu de Rubí va ser detectada per sondeigs de F. Margenat i Pere Bel, així com excavacions del Grup de Col·laboradors l'any 1980 (MORO, 1990).</p> | 41.4915000,2.0109200 | 417437 | 4593793 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60084-foto-08184-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60084-foto-08184-11-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La primavera del 1980 el GCMR va fer excavacions al castell de Sant Genis (MARGENAT, 1985). Fotografies 1 i 3 d'Eduard Sànchez, Arqueociència S.C. Actualment queden molt poques restes d'aquest antic castell i girebé no es poden apreciar perè la vegetació les cobreix. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60085 | Finca petita de can Pi de Vilaroc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-petita-de-can-pi-de-vilaroc | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>Del camí antic de Castellbisbal surt un petit camí cap a l'Oest que porta fins una àmplia zona de conreus i pastures. Al punt més alt s'aixeca una petita construcció de planta quadrangular, al costat d'un paviment romà de picadís 'd'opus signinum' que s'adossa a una paret mitjançant un cordó hidràulic en secció de quart de cercle (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990). Com a material d'interès arqueològic, apareix terra sigillata, ceràmica comuna, àmfora, dollia i pedra de molí, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49).</p> | 08184-12 | Camí vell de Castellbisbal, 08191 - RUBÍ | <p>El jaciment va ser descobert per F. Margenat (MORO, 1990). Probablement aquest és el jaciment a que fa referència una excursió de l'any 1925 on diu ' a la vinya del Sallés, restes d'un dipòsits d'aigua amb un subsòl de picadís, així com vestigis de conducció d'aigües fets amb teules romanes' (P.R.C., 1984b).</p> | 41.4819600,2.0067600 | 417078 | 4592738 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60087 | Jaciment de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sant-joan | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985b) 'El problemàtic origen de la parròquia de Sant Pere de Rubí (I)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 17, p. 5-18. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; MORO, Antonio (1981) 'Donació d'un rellotge de sol romà' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 13-19, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 353-358. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | I - V | Les estructures semblen malmeses per la construcció del mas però a llocs on no afecta la fonamentació es poden conservar les restes. El rudus del pati està degradant-se. Amb la construcció de naus per a bestiar al costat de la masia es van destruir restes visibles (dipòsits?) (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>L'actual masia es troba sobre les restes d'estructures d'època romana, visibles tan sols a l'accés principal al mas, on s'observen les restes d'una pavimentació degradada d''opus signinum'. (MORO, 1990). A l'exterior dins del pati d'entrada, un petit mur de còdols amb morter sembla ser el parament d'aquesta pavimentació, conservant-se al pati el rudus del paviment. Al voltant de la masia es recull nombrós material ceràmic, sobre tot al camp Est, entre la masia i el torrent (MORO, 1990). Apareix ceràmica comuna, Terra sigillata lucente (segles III-IV), Terra sigillata africana C tardana (inicis del segle IV) i terra sigillata africana D1 (s. IV) així com ceràmica estampada grisa (s. IV-VI) (JÀRREGA, 1988) tractant-se d'una possible vil·la. També apareix ceràmica moderna. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). El senyor Casimir Tort a finals de la dècada de 1960 en el camí entre ca n'Oriol i can Sant Joan un rellotge de sol romà que havia estat emprat per omplir un sot del camí. Fragment fet en pedra de gres clar, amb línies (MARGENAT, MORO, 1981). El rellotge era fet en gres de Montjuïc (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). També hi ha materials fets de pedra de santa Tecla , de marbre de Luni o Carrara de la varietat amb venes, de marbre gris no identificat, però com el dels Pirineus o de varietat asiàtica i un cap de lleó dipositat al Museu de Rubí fet de marbre de Luni o Carrara de varietat blanca (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). Hi ha ceràmica entre els segles III i V dC. (MARGENAT, 1985b). Ha aparegut un fragment de Dragendorff 29 de terra sigillata amb restes de la marca del terrissaire (RIBAGORDA, 1987).</p> | 08184-14 | Can Sant Joan, 08191-RUBÍ | <p>Existeix una teoria de l'origen de can Sant Joan que diu que el nom antic del mas era el de 'Monte Calvo' situat al lloc de la 'Villa' -no es pot oblidar que prop d'ella hi ha un jaciment romà- (RUFÉ, 1984a; 1997a). Sembla que l'any 1940 en arrencar un ametller, prop de la casa, es va trobar un sarcòfag 'romà?' de plom 'gravat amb dibuixos' que contenia restes humanes (BEL, 1996).</p> | 41.4886700,2.0479400 | 420524 | 4593444 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60087-foto-08184-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60087-foto-08184-14-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60093 | Jaciment del nucli antic de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-nucli-antic-de-rubi | <p>ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier et alii (1989) 'Delimitació del sol arqueològic ibèric i romà del barri urbà de Rubí. Segles V aC a V dC' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 101-110, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. c/ Maximí Fornés 68, Excavat d'urgència CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya ENRICH GREGORI, Roser (1992) 'Memòria del seguiment arqueològic de la rasa de Telefònica. Rubí 1987-1988'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 35, p. 161-184. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ENRICH GREGORI, Roser (1993) 'Nucli antic, Rubí' Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana, antiguitat tardana, pàg. 275, Barcelona, Generalitat de Catalunya. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 f) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 15, p. 353-356. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | II aC - X | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>Delimitat al N, pel carrer del Vapor, a l'E, per l'eix de Francesc Macià i Rafael Casanova, al S pel carrer Llobateres i a l'O per la riera de Rubí Està format per troballes a diferents llocs concrets, especialment a l'església de Sant Pere, Plaça del Dr. Guardiet i carrers Xercavins, Sant Sebastià, Santa Llúcia i plaça Clavé (ARÍS, et alií, 1989) com els següents: JACIMENT DE L'ANTIGA CASA XERCAVINS Es trobava 'on avui està situada una oficina bancària al costat del Mercat Vell' (VILALTA, 1986a) Apareix ceràmica campaniana i àmfora. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). L'any 1984, es va netejar el material del jaciment, oferint ceràmica romana - republicana i ibèrica, datant-se entre els segles II-I a. C (VILALTA, 1984a). F. Margenat va trobar entre d'altres materials ceràmica campaniana B (VILALTA, 1986a). A més d'altres coses, s sembla que va aparèixer una moneda bizantina de Constantí II d'Orient - de mitjan s. VII- (JÀRREGA, 1988). JACIMENT DEL CARRER SANT JOAN -CARRER SANTA LLÚCIA Va aparèixer ceràmica ibèrica i romana al fer unes rases per ampliar la xarxa de Telefònica la qual cosa motivà la intervenció arqueològica dirigida per R. Enrich, el 1987. La cronologia màxima dels materials antics abasta des del segle I aC fins inicis del segle II dC, També apareixen restes medievals (destacant un enterrament probablement altmedieval) i modernes.. Es localitzà la primera filada dels fonaments de dos murs perpendiculars, que corresponien a l'angle SE d'una habitació. Per les característiques de la intervenció, no es pot treure cap conclusió funcional d'aquestes restes; en opinió de la seva excavadora, tan es podria tractar de les dependències d'una vil·la, com es podria estar davant d'un nucli urbà. A partir del material arqueològic associat a aquesta estructura, es pot establir que va ser amortitzada la primera meitat del segle II dC (ENRICH, 1992; 1993). Es tenien notícies antigues de restes en aquest lloc, on s'havia detectat l'aparició d'àmfora romana, conservant-se materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). F. Margenat va trobar teula romana (VILALTA, 1984f). JACIMENT DE LA PLAÇA CLAVÉ. Apareixen fragments de terra sigillata i dollia. Els materials són al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). Un altre jaciment és el de la PLAÇA DEL DOCTOR GUARDIET, el qual es descriu abastament en una fitxa a banda. La cronologia de l'assentament del nucli antic de Rubí, s'iniciaria el segle II-I aC, tindria el seu màxim moment d'esplendor els segles I-II dC i posteriorment continuaria fins enllaçar amb el moment altmedieval (ARÍS et alií, 1989).</p> | 08184-20 | Rubí Centre, 08191 - RUBÍ | <p>El centre de Rubí ha estat sotmès, des de sempre, a un intens procés de remoció, el qual ha fet que s'hi trobessin elements d'èpoques diverses i s'hagin destruït molts d'altres al llarg de la història. Les notícies de troballes són abundoses des de que es té notícia. Així, a més de les intervencions ressenyades a la descripció es té constància, entre d'altres informacions, per exemple que Salvador Cardús indicà el 1964 de la troballa a Rubí de monedes romanes alt-imperials, així com d'altres del segle III, IV i V (JÀRREGA, 1988). El solar del carrer Maximí Fornés 68, va ser excavat d'urgència quan ja havia estat rebaixat dos metres. L'únic sector no rebaixat no va proporcionar estructures però si uns 60 fragments d'àmfora de boca plana, una vora de kalathos i altres ceràmiques ibèriques (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) Al C/ Sant Sebastià 6-8 es varen realitzar uns vint-i-sis sondeigs que van mostrar un lloc amb una forta alteració de l'estratigrafia per la utilització del lloc com a terrasses de conreu i antiga foneria. Es va poder observar que les terres remogudes es sobreposaven a capes de llims i graves que apareixen a una profunditat molt variable. Solament es va poder detectar un estrat argilós d'uns 25 cm de potència, contenint ceràmica ibèrica comuna oxidada amb algun fragment de tegula. Es va trobar un únic mur isolat (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999).</p> | 41.4919000,2.0304400 | 419067 | 4593819 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60093-foto-08184-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60093-foto-08184-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60093-foto-08184-20-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Durant els darrers anys s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques de caràcter preventiu (excavacions, seguiments i control d'obres), que han permès recuperar més informació sobre la història de Rubí, des d'època ibèrica fins al segle XIX. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60095 | Can Canyadell Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyadell-vell | <p>GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001) RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XV-XVI? | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>Es troba a mitja vessant d'un torrent. De l'antiga casa es conserven restes de dues parets, encara que arriben fins a uns cinc metres d'alçada. Les parets tenen diverses fases. En la que sembla més antiga s'observen carreus de pedra units amb morter. En una segona fase (la principal) les parets són de maçoneria i totxo, mentre que s'observen determinats elements, d'un moment posterior, fets totalment amb totxo. El lloc es troba totalment envaït per la vegetació S'observen restes d'elements de combustió, com les restes de la xemeneia d'una llar de foc. Fora de la casa es veu el que sembla ser una sitja al terra.</p> | 08184-22 | Torrent de can Canyadell 08191 - RUBÍ | <p>Al Cartulari de Sant Cugat es troba esmentat : 'Cannedells, de ipso' l'any 956, i 'Kannatellum' de la parròquia de Castellbisbal. L'any 1126 en que es parla de la donació de l'alou i mas de 'Cannadell', amb les seves pertinences. En altres pergamins es troba escrit 'Canatellum'. De l'antiga masia resta ben poca cosa. S'aixecava a la banda de Rubí però quan es va construir la nova casa de pagès el segle XVII, l'edificaren en el terme de Castellbisbal, potser per estar més a prop d'aquesta població, ja que per anar a Rubí tenien dues hores llargues de camí. Els propietaris van ocupar diversos càrrecs públics, com a jurats, prohoms o batlles. El 1733, és citat Silvestre Canyadell, com ' de la parròquia de Sant Pere', qui paga un delme dels masos Xifré i Canyadell (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1925 en una excursió es fa la següent descripció: 'tot enrunat' (P.R.C., 1984).</p> | 41.5215700,1.9832900 | 415170 | 4597158 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60095-foto-08184-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60095-foto-08184-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60095-foto-08184-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Encara que la cronologia principal ha d'acabar en el segle XVI els elements de la darrera fase constructiva han de ser del XIX. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60103 | Jaciment de can Fatjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-fatjo | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria ; GARCÍA HERRANZ, Consolación (1984) 'Excavacions en Can Fatjó (Capítol 3)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 15, p. 342-345. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier et alii (1989) 'Delimitació del sol arqueològic ibèric i romà del barri urbà de Rubí. Segles V aC a V dC' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 101-110, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. BARBERÀ, Josep (1981) 'Assaig d'interpretació de les sitges de can Fatjó' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 1, pp. 5 -10, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BARBERÀ, Josep, SANMARTÍ, Joan (1986) 'Can Fatjó (Rubí)), 1918, les ceràmiques fines d'importació d'època pre-imperial'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 23, p. 175-203. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATLLE IRIGOYEN, Núria (1982) 'Les lucernes de Rubí' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 2-6, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BEL, Pere A. (1982) 'El Cremador de perfums de Demèter'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 3, pp. 4-12, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GRÀCIA ALONSO, Francisco (1983) 'El conjunt de bronzes de can Fatjó, Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 9, pp. 166-178. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí JORBA I VALLS, M. Àngels (1983) 'Informe de la !ª campanya d'excavació en el poblat de can Fatjó', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 8, pp. 148-153. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc (1983) 'Necròpolis de can Fatjó, una definició caducada que precisa revisió', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 8, pp. 146. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MASCORT, M. T. (1982) 'Peces de ceràmica a ma procedents de les sitges de can Fatjó', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 105-109, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MATA, Elvira (1981) 'Tres vasos emporitans de ceràmica grisa a can Fatjó de Rubí' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 7-8, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Molt destruït per les obres d'infrastructura i habitatges. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>El jaciment es localitza en un turonet, delimitat al N pel torrent de Xercavins, a l'E per la riera de Rubí, a l'O per les planes de sobre la via del tren i al S pel tall de la via del tren dels FFCC . Als talls de la via apareixen restes de murs que poden correspondre a un petit llogarret. També hi ha un extens camp de sitges a l'O de la via emplenades en diversos moments i amb materials de cronologia diversa (BARBERÀ, SANMARTÍ, 1986); una mica més al S, va aparèixer un camp de dollia, i a tocar la via pel costat E es va trobar un dels forns -del segon, seccionat per la via del tren, no hi ha constància escrita (MORO, 1990)-. Té forma quadrada i fa 230 cm de costat i 170 cm d'alçada; la coberta té un gruix de 45 cm, i és aguantada per una columna central d'argila. El calor es comunicava mitjançant 42 forats rectangulars. Sembla poder-se datar cap el segle II-I aC. Cal distingir diverses fases al jaciment: existeix una fase pre-ibèrica identifacada en una sitja al carrer Safir excavada l'any 1973 per F. Margenat. A l'urbanitzar l'esmentat carrer es va trobar una taca cendrosa i restes de ceràmica que varen correspondre a tres grans urnes de ceràmica a mà amb cordons aplicats; una tasseta amb una sola nansa; un gran vas de provisions de cos globular amb decoració de garlandes i gran part d'una urna bitroncocònica amb carena arrodonida, sense vora. Els paral·lels per a l'urna daten el conjunt cap el segle VII aC (PETIT, 1987). Del moment ibèric, els materials més antics són una kylix de ceràmica àtica, una urna d'orelletes i una llàntia d'oli de tipus antic datables dins la segona meitat del segle V aC (BARBERÀ, SANMARTÍ, 1986). Els materials continuen ininterrompudament fins el segle II dC. També aparegueren nombrosos grafits ibèrics, entre els que destaquen els següents 'ikeatin', 'lakene', 'balke', 'kiba..', n'hi ha una sobre una pesa de marbre que s'interpreta '(..)osti(..)e bilostikenar'. Tots ells semblen pertànyer a antropònims (UNTERMANN, 1987). Hi ha restes el que sembla ser una muralla d'època ibèrica (RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1969 Ramir de Masdéu va excavar part del que sembla una tomba ibèrica, i el 1979-1980 el GCMR va acabar d'excavar-la; la cronologia és del segle III aC. El 1982 Àngles Jorba excavà el parc de Can Fatjó, però l'estratigrafia estava remoguda; entre els materials hi ha ceràmica que data dels segle I i II dC; va aparèixer la base d'un 'dollium' cosa que fa pensar que es va excavar un magatzem (JORBA, 1982). Sembla desprendre's que l'ocupació del lloc s'inicia cap el segle V aC, es conserven alguns murs i gran quantitat de sitges. Les troballes demostren que, durant el període romà republicà i altimperial, continua ocupat. Les fases que Arís et alií (1989) proposen són les següents: una fase inicial cap el 450 aC, una segona, en els segles IV-III aC, una altra ibero-romana dels segles II-I aC i una alt-imperial fins el segle III dC. I la troballa de la sitja del carrer Safir (PETIT, 1987), sembla indicar un assentament anterior, amb continuïtat cap el segle VI; també s'ha trobat algun fragment de ceràmica posterior al segle III dC (JÀRREGA, 1988). Dades que, tot i ser escasses, indicarien que el nucli de can Fatjó té una vida més llarga del que la bibliografia li ha assignat tradicionalment. S'ha inclòs el JACIMENT DEL CAMÍ DE CASTELLBISBAL. Probablement és el camp de sitges del poblat de can Fatjó (VILALTA, 1985b). Els materials són al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). De les excavacions realitzades al solar de l'Av. Castellbisbal, Av. Can Fatjó i C/ de les Flors, l'any 1994 es desprèn que aquesta era una àrea allunyada i marginal relacionada amb tasques agrícoles, com ho demostren l'aparició d'un petit conjunt de dollia, que podria pertànyer a un magatzem d'època alt-imperial (VILA, 1994c). Els darrers anys s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques de caràcter preventiu, que han permès extraure més dades d'aquest rellevant jaciment.</p> | 08184-30 | A l'Oest de la riera. 08191-RUBÍ | <p>Jaciment aparegut quan l'any 1918 a l'obrir el ferrocarril elèctric entre Rubí i Terrassa es va travessar l'esmentat turó, quedant a la vista diverses restes, de tota manera des de finals del segle XIX es repetien les troballes de gerres plenes de cendres en aquest indret, per part dels masovers de can Fatjó (RUBÍ, 1993). Les primeres excavacions les van fer Palet i Barba i Joan Roura, destacant entre les troballes el cap de Dèmeter de terracuita, una làpida i més de 50 monedes (PUIG, 1984). Aviat, J. Colomines per part de l'IEC es va fer càrrec de les excavacions (no sense la inicial oposició dels estudiosos locals), donant a conèixer a la ciència i als rubinencs una gran quantitat de sitges i un forn de terrissa (excavat l'any 1925) , que va restar a l'aire lliure fins que una esllavissada de terres el va colgar de nou l'any 1951. Aquest es troba a l'actual plaça de la Font de la Via, i a l'excavar-se de nou a la dècada de 1980, es va veure en molt mal estat de conservació, colgant-se de nou. Després d'anys sense activitat a la dècada de 1960, l'historiador local Josep Serra i Rosselló, amb Pere Roura i Francesc Margenat comencen una nova etapa de prospeccions. També en va fer Ramir Masdéu els anys 1967-1969 (VILALTA, 1984c). En aquesta època es va urbanitzar el turó, amb l'aparició de nombroses restes, especialment en els nomenats blocs Huarte, que van coincidir amb la troballa d'una estela ibèrica per en Francesc Margenat (any 1968). La importància de les restes va fer que es realitzés una campanya d'excavacions per part del Sr. Nuix i del Sr. Batista. Es van trobar restes importants de ceràmica i murs, enregistrats fotogràficament, les quals fotografies han estat lo únic publicat d'aquella intervenció (BENCOMO et alií, 1986).Prop d'unes parets identificades com a muralles van semblar aparèixer les restes d'una torre circular l'any 1969 (MARGENAT, 1988a). L'any 1982, Àngels Jorba excava el parc de can Fatjó, però l'estratigrafia estava remoguda, amb material ceràmic molt escàs i trencat. La ceràmica d'importació és terra sigillata itàlica, sudgallica i hispànica, podent-se datar en el segle I i II dC. Destaca l'aparició de la base d'un 'dollium', la qual cosa fa suposar que es va excavar un magatzem (JORBA, 1982). Tal vegada es podrien excavar els talls de la via (BENCOMO et alií, 1986: 21-24). Hi ha alguns treballs publicats al Butlletí de col·laboradors del Museu de Rubí i a la tesi de Joan Sanmartí està estudiat el material del MAB. L'any 1994 l'arqueòloga Goretti Vila va excavar el solar entre l'Av. Castellbisbal, l'Av. Can Fatjó i carrer de les Flors de 12.000 metres quadrats (VILA, 1994c). (Més bibliografia) VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986a) 'La ceràmica campaniana al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 84-110. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987a) 'Ibèrics i itàlics a Laietània (150-50 aC). Transformacions i penetració romana a la Catalunya central costanera (primera part)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 222-243. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987d) 'Tres nous fragments de ceràmica de vernís negre del terme de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 340-342. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 d) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 f) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 15, p. 353-356. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | 41.4892000,2.0262800 | 418717 | 4593523 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60103-foto-08184-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60103-foto-08184-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60103-foto-08184-30-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El jaciment ha proporcionat un ampli conjunt de materials de tipologies molt diverses, com ceràmica (precampanianes, campanianes diverses, vernís negre, a mà, terra sigillata de diferents cronologies i procedències, etc.), pedra (destaca un conjunt de fragments de marbres amb inscripcions), bronze, entre altres. BARBERÀ (1981) va estudiar els materials de les excavacions de 1918 dipositats al Museu Arqueològic de Barcelona així com les notes de l'excavador; els extrems cronològics de les mateixes van des del 430 aC, marcat per una kylix àtica fins a finals del segle I dC marcat per un bol de terra sigillata hispànica. El conjunt de bronzes ha estat estudiat per Gràcia (1983). També hi ha un estudi sobre la procedència dels materials de pedra de can Fatjó. Els materials es conserven als museus de Rubí i Arqueològic de Barcelona. Hi ha la notícia de que un mestre de Rubí, Josep Vilanova, va fer una maqueta en terracuita que reproduïa el forn (TURU et alií, 2000). L'única resta visible de tot el jaciment és el forn de ceràmica, el qual es troba protegit dins d'una caseta al parc de can Fatjó, al peu de l'antiga masia (MORO, 1990). c/ Modest Lafuente i la via del tren. (Continuació Bibliografia) PETIT I MENDIZABAL, M. Angels (198 7) 'Restes arqueològiques de l'Edat del Bronze localitzades a Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 211-215. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. PUIG, Rosa Maria (1984) 'Història de les excavacions de Can Fatjó (Capítol I)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 13, p. 262-267. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 353-358. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1991) 'Terra sigillata al Museu de Rubí II: Les produccions itàliques'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 129-133. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. UNTERMANN, Jürgen (1987) 'Els grafits ibèrics de Rubí (Vallès Occidental). Transformacions i penetració romana a la Catalunya central costanera (segona part)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 270-281. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VENTOSA I MUÑOZ, Sílvia (1984) 'La primera indústria tèxtil a Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 243-258. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILA I FÀBREGAS, Goretti (1994c) Informe preliminar de les prospeccions arqueològiques realitzades al solar de can Fatjó (entre els carrers de les Flors, Avinguda Castellbisbal i Avinguda de can Fatjó) 5 al 20 de setembre de 1994. Document mecanografiat VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 c) 'Història de les excavacions de Can Fatjò (Capítol II)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60104 | Masia de can Fatjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-fatjo | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>Encara que desapareguda la casa, resten dempeus elements que ajuden a fer-se una idea aproximada de la seva primitiva fesomia. Així, al centre de la plataforma del turó en que es va edificar, es pot veure una gran superfície de planta rectangular, arrasada, amb restes de parets fetes de maçoneria de diverses factures i materials constructius. Per la vessant que domina la riera, s'obre una de les antigues portes d'accés a l'edifici, molt malmesa. Els voltants estan dominats per una vegetació que creix sense quasi mesura però en la que se suposa una planificació humana que avui tan sols és el record. Un camí entre pins semblen ser les restes d'un dels antics accessos, i per la vessant que puja des de l'antic camí de Castellbisbal, encara resten dempeus les antigues escales i uns pilars i altres estructures de tancament fetes de maçoneria amb decoració de picadís. Al subsòl es troben restes d'ocupació molt antiga que es presenten en fitxa pròpia (jaciment de Can Fatjó, a la fitxa número 30 d'aquest mateix inventari).</p> | 08184-31 | Avinguda de Castellbisbal. 08191-RUBÍ | <p>L'any 1378, els masos Gumbau i Bertran van quedar units per la família Massaguer, i l'any 1441 hi consta només Massaguer del mas Gumbau. L'any 1688 el mas Fatjó disposa de les terres del derruït mas Bertran veí dels masos Malví i Jornet. En un cens de l'any 1555, sorgeix per primera vegada la denominació d'aquesta masia: 'casa d'en Font, dita Fetjó' i en un altre document de l'any 1600 apareix Jaume Fatjó, pubill, que paga per tot el 'mas Fetjó, oliu dit Massaguer'. A la primera meitat del segle XVIII se sap que Onofre Pi va adquirir tota la propietat i després de la seva mort, aquesta passà a ser del convent del Carme de Barcelona fins a la Desamortització de 1836 en que va ser adquirida per la família Brugarolas. Després dels Brugarolas la propietat va passar successivament a les famílies Mallofré, Gomita i Madroñal-Gomita (RUFÉ, 1984a; 1997a). Un dels darrers propietaris de la casa fou Miquel Gomita, autor dels monuments a Clavé i al Dr. Guardiet entre d'altres (RUFÉ, 1984a; 1997a)..</p> | 41.4899700,2.0269800 | 418776 | 4593608 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60104-foto-08184-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60104-foto-08184-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60104-foto-08184-31-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La masia estava rodejada per una vegetació considerable, entre elles palmeres i pins (TURU et alií, 2000). Al sud del barri de can Fatjó hi havia el torrent de les Abelles que desguassa a la riera (RUFÉ, 1985a). Un dels seus últims propietaris, Miquel Gomita, va ser l'autor de la escultura del Monument a Clavé (RUFÉ, 1984a; 1997a). | 105|119|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60105 | Can Guilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guilera | <p>RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>Desapareguda. Ubicades finca i masia quasi al límit del terme, tocant al de les Fonts de Terrassa i prop del torrent de Can Roig, que passa per Sant Muç. A la casa de pagès, totalment enderrocada, només hi resta dempeus la paret nord, coberta d'arbustos i heures (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a), a la qual es pot veure una obra feta de maçoneria de còdols i carreus irregulars, que puja fins a tres pisos d'alçada. L'accés a les restes de la masia és molt dolent ja que es troba a mitja vessant de la muntanya i tot està molt embardissat. A més de les restes de paret s'observen talls a la roca on s'hi van excavar dependències de la masia. També es poden veure restes d'un cup quadrangular, recobert amb ceràmica vidrada.</p> | 08184-32 | Torrent de can Guilera . 08191-RUBÍ | <p>Pertanyia a la família rubinenca de Ca l'Aguilera de la fassina des de feia molts anys. Prop del mas hi ha una font, avui malmesa per l'abandó, que en altre temps servia per al servei dels masovers i com a lloc de repòs dels caçadors, car la caça abundava en aquests paratges. La masia no era gaire gran, més aviat un maset de dimensions petites, encerclat de boscúria i torrenteres. Aquest maset sembla identificar-se amb el Mas Busquets de Can Matarí de baix, que passà a denominar-se després Can Guilera, i que consta en el Llibre de Delmes i Censos del Castell i terme de Rubí dels segles XVI i XVII. També consta a la Llibreta del Llevador del Municipi de Rubí de l'any 1737, en el pagament del cadastre. El pare d'en Josep Aguilera i Cañellas comprà la finca a un militar, que n'era el propietari, vers l'any 1800. Al final de la contesa civil dels anys 1936-1939, la masia fou dinamitada i ja no s'ha tornat a reconstruir (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a).</p> | 41.5256200,2.0135000 | 417696 | 4597578 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60105-foto-08184-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60105-foto-08184-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60105-foto-08184-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60107 | Jaciment de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-noriol | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; MORO, Antonio (1981) 'Donació d'un rellotge de sol romà' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 13-19, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 111-117. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | I aC - III | Les estructures que es troben a l'aire lliure pateixen una forta degradació per l'acció antròpica. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Del jaciment resten diversos vestigis en forma d'objectes i restes in situ, que apareixen entre el bosc i la zona urbanitzada de Rubí. Destaca al bosc de ca n'Oriol una fonamentació de planta rectangular que amida 7'90 x 4 m disposada en sentit E-O. El gruix dels murs és de 60 cm i està construïda amb còdols, tegulae i fragments de picadís (MORO, 1990). El jaciment compren una gran àrea amb diferents focus d'aflorament de restes arqueològiques. De tota manera, la concentració més important de restes està a l'espai comprès entre el bosc i el camí de can Sant Joan (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) Ha aparegut terra sigillata, ceràmica comuna i una nansa de llàntia (VILALTA, 1986c). També han aparegut diverses inscripcions romanes que es relacionen tot seguit (la numeració és la mateixa de la fitxa 103. INSCRIPCIONS ROMANES: 1. Inscripció procedent de ca n'Oriol conservada al, Museu de Rubí. Part superior d'un altar fet en gres de can Fatjó. Trencada en dos fragments que lliguen. La cornisa, en ressalt, ha estat destruïda. L'altar és opistògraf i té una perforació a la part inferior, resta d'una utilització. El seu contingut és: 'Al Deu B(...) han complert el seu vot de bon grat i en justícia, Charis i Irineu'. La divinitat sembla ser Bel (Mercuri), relacionable a divinitats prerromanes i en relació amb activitats comercials. També cal tenir en compte que Irineu és nom grec de condició servil, similar al cas de Charis, conegut a Tarragona (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 6. Text, opistògraf es gravat en sentit invers, reconeixent-se només 'Iulius'. Cal pensar en un text votiu (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 7. Inscripció procedent de ca n'Oriol, conservada al Museu Arqueològic de Barcelona (núm. Inv. 2.568), en un monument funerari reconstruït. La traducció de la làpida és com segueix 'Luci Porci Nepos jau aquí, (mort) a l'edat de 27 anys. Porcia Serana, filla de Luci, la seva mare (ha fet aquest monument)'. El difunt no estava inscrit a cap tribu. El fet que el fill porti el nom de la mare fa pensar que el pare va morir abans de nàixer el fill. Pel que fa a la dedicant presenta paral·lels a Aeso. Pel tipus de formulari i l'escriptura sembla poder-se datar al segle I dC i a l'indicar els anys del difunt, sembla probable que sigui de la primera meitat (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). També ha aparegut una moneda de Constantí (s. IV) (JÀRREGA, 1988). D'altra banda, el senyor Casimir Tort recollí a finals de 1960 en el camí entre ca n'Oriol i can Sant Joan un rellotge de sol romà que havia estat emprat per a reomplir un sot del camí. Es tracta d'un fragment fet en pedra de gres clar, amb línies incises (MARGENAT, MORO, 1981). Els darrers anys s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques de caràcter preventiu (excavacions, seguiments i control d'obres) així com sondejos i prospeccions, tots ells han permès continuar recuperant aquest jaciment romà. De totes les restes localitzades cal esmentar, però, que a l'abril de 2003 es va fer una troballa molt destacable, que és l'aparició d'un bust del deu Dionís fet amb marbre panhelènic. Es tracta d'una figura en moviment de proporcions inferiors a les mides naturals, i que probablement formaria part d'un conjunt escultòric més extens.</p> | 08184-34 | Parc de ca n'Oriol. 08191-RUBÍ | <p>La primera inscripció és funerària dedicada per Porcia Serana al seu fill Lucius Porcius Nepos, mort als 27 anys. La filiació materna vindria donada perquè el pare hauria mor abans de nàixer el fill. En el cas de la segona inscripció es tracta de dos esclaus que, en compliment d'un vot, dediquen a un deu B(..). (tal vegada BEL, relacionat amb el comerç. Podria ser interessant relacionar aquests esclaus amb els jaciments vitivinícoles de can Tintorer (El Papiol) i can Pedrerol (Castellbisbal).</p> | 41.4930000,2.0405900 | 419916 | 4593931 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60107-foto-08184-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60107-foto-08184-34-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60109 | Jaciment del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell | <p>ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. GARCÍA HERRANZ, Consolació et alii (1989) 'Primera campanya d'excavacions al castell de Rubí' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 151-162, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 353-358. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ROVIRA, Lurdes (1984) 'El Castell de Rubí: Monument Nacional'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 242. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SÁNCHEZ, Eduard; ALBIZURI, Sílvia; VILALTA, Jordi (1990) 'Excavacions arqeuològiques al Castell de Rubí. 1ª campanya: setembre 1986: un assentament ibèric dels segles V-IV aC'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 33, p. 101-121. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 c) 'Història de les excavacions de Can Fatjò (Capítol II)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 d) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986a) 'La ceràmica campaniana al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 84-110. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986c) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 22, p. 167-173. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987d) 'Tres nous fragments de ceràmica de vernís negre del terme de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 340-342. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | V aC - II | La construcció del castell medieval va malmetre les restes de l'ocupació anterior, però va evitar la seva desaparició. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Àrea delimitada a l'O per l'inici del pla de Dormet (passat el tall de la via del tren dels FFCC), al S el torrent de Xercavins, a l'E la riera de Rubí i al N pel torrent de Sant Muç. En aquest espai s'han trobat restes arqueològiques a la plaça Marquès de Barberà, carrer del Castell, tall de la via, passeig de la Riera (número 105) i al turó del Castell (MORO, 1990) Com a restes ergològiques destacades, apareixen ceràmica campaniana A (VILALTA, 1986a) i comuna. Els materials es troben al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). Ha estat identificat en diferents llocs concrets com CARRER DEL CASTELL Apareix ceràmica campaniana i comuna, així com àmfora, ossos, vidre i pedres de molí. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Materials entre els segles IV - I aC (VILALTA, 1985b). Apareix ceràmica àtica del segle IV aC (VILALTA 1986a). Plaça Marqués de Barberà ceràmica de vernís negre del segle II aC (VILALTA, 1987d). JACIMENT DEL CARRER VAPOR NOU Apareix àmfora. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). PASSEIG DE LA RIERA. En una excavació efectuada per F. Margenat varen aparèixer molts fragments d'àmfora de boca plana i diversos fragments de ceràmica de vernís negre A tardana, B i B-oîde datable el segle I aC. (VILALTA, 1986a). JACIMENT DE CASA COLL. Apareix ceràmica campaniana i comuna, així com objectes de bronze, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Es troba a l'altre banda de la riera. Hi ha dos fragments de campaniana A (VILALTA, 1986a). Vilalta (1984d) informa que l'any 1984 es va inventariar el material provinent d'aquest jaciment.. / VESSANTS DEL CASTELL Nucli principal d'ocupació del jaciment, els materials més antics del qual estan constituïts per restes de la cultura ibèrica datables en el segle V i IV aC. Aquest jaciment es concentra al cim del turó el castell i a les seves vessants NE (CARTA AQUEOLÒGCA, 1999). Les excavacions han mostrat que els habitants del turó del Castell, practicaven l'agricultura, guardant els cereals en grans sitges subterrànies. D'altra banda, també abocaven les restes de menjar i vaixella, així com altres objectes, en un pou. Per les restes d'ossos aparegudes es pot saber que consumien, bàsicament cabres i ovelles, a més de porcs i conills (SÁNCHEZ et alií, 1990; CASTELL, s.d.). Destaca la troballa de dos pous ibèrics, a la terrassa N, construïts a finals del segle V o començaments del IV aC. Es tracta dels primers pous apareguts. La colmatació no es posterior a la segona meitat d'aquest darrer segle, apareixent ceràmica precampaniana, púnico-ebussitana, etc.. (SÁNCHEZ et alií, 1990; CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) Han aparegut terra sigillata, ceràmica comuna i tessel·les (BENCOMO et alií, 1986), encara que SÁNCHEZ et alií, 1990) opinen que es tracta de material de procedència forana. No hi ha cap indici d'ocupació del segle X, i les primeres restes medievals cal datar-les en el segle XIII (SÁNCHEZ et alií, 1990). CASTELL DE RUBÍ Apareixen materials antics al pati (BENCOMO et alií, 1986: 24). Al pati del castell va aparèixer un fragment de terra sigillata gàl·lica, amb la marca PAULLUS, importada de la Graufesenque o Lezoux, dins del segle I dC. (RIBAGORDA, 1987). Fent una neteja d'herbes al costat del castell a finals de l'any 2000 ha aparegut tegula en superfície.</p> | 08184-36 | A l'oest de la riera de Rubí. 08191-RUBÍ | <p>Les restes arqueològiques s'han fet evidents quan es feien rases de construcció de les actuals edificacions, Hi han realitzat excavacions diverses persones entre les quals R. Masdeu i F. Margenat. Existeixen materials al Museu de Rubí i al de Terrassa, així com a col·leccions particulars (MORO, 1990). ./. Entre els anys 1967 i 1969 Ramir Masdeu i Francesc Margenat van excavar la plana del Castell, descobrint paviments de terra piconada, amb una gran quantitat de ceràmica ibèrica (VILALTA, 1984c). L'any 1984 es va recollir material al tall de la via al davant del castell i a can Fatjó (VILALTA, 1984d). El 1986 es va excavar el castell per part de l'Eduard Sánchez i Consolació García (VILALTA, 1986c), les quals excavacions van continuar el 1990 (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999).</p> | 41.4942800,2.0262200 | 418718 | 4594087 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60109-foto-08184-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60109-foto-08184-36-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60120 | Can Pòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-polit | <p>GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVIII | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Les restes de l'antiga casa de can Pòlit es troben totalment cobertes per una densa vegetació i es localitzen a una carena a poca distància del torrent del mateix nom. La casa era de dimensions reduïdes. La major part de les parets són fetes de maçoneria de còdols, encara que s'observen algunes fetes de totxo. Especialment la que dona forma a un petit cup quadrangular amb recobriment de rajoles vidrades marrons. Al costat d'aquest es troba una dependència que havia estat coberta amb una volta, feta també amb totxo. Es nota que abans el camí passava per sobre de les restes mentre que actualment discorreix per sota. S'ha trobat en superfície ceràmica vidrada, entre la que destaca un fragment de ceràmica blava catalana datable en el segle XVIII. A uns cinquanta metres de distància, muntanya avall es troba un pou, tapiat fa pocs anys que tenia al costat un safareig o abeurador. Es troba una mica embardissat.</p> | 08184-47 | Camí vell de Terrassa. 08191-RUBÍ | <p>Aquesta propietat es trobava a tramuntana del terme de Rubí. No era gaire gran i comptava amb vinyes i bosc entre can Roig i can Fonollet (RUFÉ, 1984a; 1997a). La creació d'aquesta propietat està relacionada amb l'assentament de noves famílies al poble per la mobilitat en els llocs de treballs que ve provocada per l'extensió del conreu de la vinya, veritable motor de l'auge agrícola. Els propietaris de la terra comencen a donar terra inculta i fan establiments de 'rabassa morta' a mossos i jornalers perquè hi plantin vinya i s'independitzin. En aquesta conjuntura van arribar els Hipòlit, pare i fill al poble (GARCÍA, 1996). L'any 1718 es coneix la següent anotació 'Pere Hipòlit, que té dos bous i li toca portar 10 quintars de llenya com a contribució'. L'any 1735 consta al cadastre en Pere Pòlit. L'any 1857 apareix la propietat representada al plànol de mossèn Malet. . L'any 1930 la casa s'abandonà. Existia una dita popular entre els pagesos de Rubí que quan sentien tronar deien 'Trons a cap de riu / pluja a can Pòlit' per indicar que no hi havia risc de pluja (RUFÉ, 1984a; 1997a). S'ha pogut observar un plànol escolar fet per Roser Raureda el 1919 a les escoles Ribas, on apareix assenyalada la casa.</p> | 41.5143800,2.0275100 | 418851 | 4596317 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60120-foto-08184-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60120-foto-08184-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60120-foto-08184-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60121 | Can Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riquer-0 | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació Oral Sr. Campamá, abril 2001. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Es tracta d'un gran conjunt constructiu molt deteriorat i en un avançat estat de ruïna que es troba dins d'un entorn d'interès natural, al mig de la Serra de l'Oleguera. Resten dempeus un bon nombre de murs, restes de dos cups rectangular per l'elaboració del vi, un forn de pa mig enrunat, diversos sistemes de captació i magatzematge d'aigua, com varies cisternes, una bassa, canalitzacions varies, i altres elements arquitectònics. Destaquen els murs fets de tàpia, que ja estan totalment caiguts, però dels que en canvi es veu molt bé l'estructura. La major part de les parets però, són de maçoneria. La casa tenia planta baixa i dues plantes i, en la paret que dona a S es conserven un seguit de contraforts i ràfecs molt altes.</p> | 08184-48 | Camí de can Riquer. 08191-RUBÍ | <p>L'any 1335, apareix esmentat Bartomeu Riquer d'Ullastrell com a pagador d'un préstec per encàrrec i en nom de Guillem de Vilaroc a Bonich de Camprodín, jueu de Caldes de Montbui. Antigament era conegut per mas Mayans, figurant un Antoni Mayans, el 1383, en la llista dels firmants de l'escriptura d'abolició dels mals usos del senyor del Castell de Rubí, a qui pertanyia per alou. Sembla que la família Riquer, per la seva banda, provenia d'Ullastrell, així es pot establir per una anotació al Cartulari de can Pi de Vilaroc que parla del pagament d'un dot el 1574, de Jaume Riquer. Antoni-Joan Riquer va ser batlle entre 1566 i 1567, el 1599 fou un dels signants del contracte amb els escultors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, imatgers de la vila de Moià, que construïren els retaules de l'església de Sant Pere, fins l'any 1613. L'any 1611 torna a aparèixer en un llegat. Aquesta propietat va ser adquirida pels amos de can Pi de la Serra (RUFÉ, 1984a; 1997a). A la dècada de 1980, aquest va ser el solar escollit per la Conselleria de Justícia per fer una presó al terme municipal de Rubí. Finalment no es va dur a efecte (TURU et alií, 2000).</p> | 41.4986200,1.9897800 | 415682 | 4594604 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60121-foto-08184-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60121-foto-08184-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60121-foto-08184-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al costat de la masia de can Riquer, que avui roman abandonada, s'endevinen ruïnes d'una altra construcció més antiga, que possiblement sigui can Riquer Vell, de la que només resta una paret amb el seu contrafort. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60130 | Can Tiraïres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiraires | <p>RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Desapareguda. Estava situada dalt d'una serralada, on dominava el bosc, amb algunes vinyes i pocs camps de sembradura. La masia no era gaire gran, i les parets eren de tàpia. Es va enderrocar cap a la dècada del 1970 per abandó (RUFÉ, 1984a; 1997a). Tenia un recer per a ramats molt apreciat pels pastors de l'època. Un xic més a ponent de la ruïna hi ha una petita font (TURU et alií, 2000). D'altra banda, l'autopista li va passar pel costat, escapçant les eres de conreu i va patir un procés accelerat de degradació, de manera que avui tan sols es visible un munt de ruïnes absolutament informe, així com restes de murs que travessen el camí.</p> | 08184-57 | Camí de can Tiraïres, 08191-RUBÍ | <p>A l'arxiu notarial del Monestir de Sant Cugat hi ha un precari de l'any 1445, anomenat Mas Fontanilles, que pertanyia a la parròquia de Sant Feliuet de Vilamilanys, al terme de Sant Cugat del Vallès. Un altre document del mateix arxiu però del 25 de novembre de 1549, parla d'un judici de prohoms de Sant Cugat i cita el Mas Fontanilles i Mas de sa Fonts. L'any 1840 ja figura el nom de Can Tiraïres. El propietari n'és el senyor Joaquim Mas i el masover, Isidre Vilardell, de Rubí, de qui se succeïren diverses generacions en l'administració i conreu de les terres. A partir de l'any 1885, passà a pertànyer al terme i parròquia de Rubí (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5021700,2.0511700 | 420810 | 4594940 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60130-foto-08184-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Molta gent del poble la coneix com 'can Tineries' | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 60133 | Tros Gran de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tros-gran-de-can-serrafossar | <p>CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | La roturació pot haver malmès, en part, el jaciment. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com una gran incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en un espai reduït. | <p>Jaciment situat a la vessant O del torrent Fondo o de can Balasc, sobre una plana, a un costat del camí de can Serrafossar a Castellbisbal, just al davant del jaciment del tros petit de can Pi de Vilaroc, al lloc conegut com el Tros Gran . Es coneix per les restes ceràmiques aparegudes superficialment. Entre les restes recuperades hi ha terra sigillata així com bases de dollia i fragments d'àmfora i tegula (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). A l'extrem S hi ha una concentració de material ceràmic de tipologia ibèrica -àmfores de boca plana- (MORO, 1990).</p> | 08184-60 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | <p>Probablement és el lloc descrit en una excursió de l'any 1925 'a un camp d'ametllers, a la partió entre can Serrafossà i can Balasc on també sabem que hi ha restes arqueològiques' (P.R.C., 1984b)..</p> | 41.4867700,1.9984100 | 416387 | 4593280 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60133-foto-08184-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60133-foto-08184-60-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A la CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) apareix aquest jaciment com a CAN SERRAFOSSAR, però, en canvi, a MORO (1990) és la de TERRENYS DE CAN SERRAFOSSÀ, per tant s'ha optat per donar el topònim específic del camp. La compra del terreny per part d'una empresa de subministrament d'argiles fa témer la desaparició del jaciment. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60141 | Jaciment de la plaça doctor Guardiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-placa-doctor-guardiet | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí.. materials al Museu de Rubí BENCOMO I MORA, Carme. (1996) 'Rubí a l'Edat Moderna: una síntesi general', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 325-339. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ENRICH GREGORI, Roser (1993) 'Nucli antic, Rubí' Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana, antiguitat tardana, pàg. 275. Barcelona: Generalitat de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985c) 'El problemàtic origen de la parròquia de Sant Pere de Rubí (II)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 27-45. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll: Rotimprès. VILA I FÀBREGAS, Goretti (1993) Informe preliminar de les excavacions arqueològiques de la plaça del doctor Guardiet (Rubí, Vallès Occidental). Document mecanografiat (26.11.1993). VILA I FÀBREGAS, Goretti (1994a) Informe de les excavacions arqueològiques realitzades a la plaça del doctor Guardiet (Rubí, Vallès Occidental). Resultats preliminars. Document mecanografiat (04.01.1994). VILA I FÀBREGAS, Goretti (1994b) Informe de les excavacions arqueològiques realitzades a la plaça del doctor Guardiet (Rubí, Vallès Occidental).. Document mecanografiat (21.04.1994). VILALTA, Jordi (1986b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 111-117. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987a) 'Ibèrics i itàlics a Laietània (150-50 aC). Transformacions i penetració romana a la Catalunya central costanera (primera part)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 222-243. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1995) 'Noticiari abril 1994 - març 1995', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A l'espai ocupat per l'actual plaça ha aparegut ceràmica ibèrica i romana, amb terra sigillata, entre els materials arqueològics destaquen una llàntia baix-imperial i un fragment de terra sigillata estampada taronja (JÀRREGA, 1988). Com a estructura arquitectònica a destacar, es troba un edifici rectangular amb una obertura estreta a l'extrem, amb tres o quatre basaments de columna al davant així com un fris amb roleus. A sobre van aparèixer diversos enterraments. La veu popular ho identificava amb una 'casa moruna'. També ha aparegut a la plaça ceràmica paleocristiana i un fragment de fust de columna helicoidal similar al que hi ha a la finestra de la façana de l'església, que avui es troba a la Rectoria. Així mateix van aparèixer enterraments dins d'àmfora i en caixa de lloses (MARGENAT, 1985c) i un fris motllurat amb roleus similar a un altre trobat a Ullastret, que es relaciona amb un suposat 'temple hel·lenístic' (VILALTA, 1987a). Altra troballa d'interès és un enterrament d'inhumació en fossa simple excavat al substrat. Es tracta d'un individu en posició de decubit supí i orientat d'E-O. La cronologia és molt incerta però la presència de material romà en zones molt pròximes pot induir a pensar que sigui d'època romana (ENRICH, 1993). A les excavacions dels anys 1993 i 1994 van aparèixer 84 tombes pertanyents a la necròpolis de l'església romànica de Sant Pere. Es va distingir una tipologia de tres classes de tombes, de caixa de lloses, amb capçalera de lloses i excavades al terra. A més de la necròpolis es van trobar tres sitges amb abundant material altmedieval. Aquestes restes haurien destruït la major part de les d'època anterior que hi podés haver. Els materials antics eren majoritàriament dels segles II - I aC. També apareixien rodes de molí reaprofitades per a tapar algunes tombes. Es van excavar nou sitges romanes i un mur associat a un paviment d''opus signinum' a més d'un hipocaust que s'endinsava sota l'església. Aquest podia pertànyer a uns petits banys privats que van ser reformats al llarg de la seva utilització, que va durar, com a mínim, fins els segles IV o V (VILA, 1993; 1994a; 1994b). A la part superior varen aparèixer restes d'una farga baixmedieval (datada per documentació el 1460) i que es trobava a la 'Sagrera' de l'església (MARGENAT, 1995). Aquesta farga va ser feta perquè els habitants de Rubí no volien anar a llussar les eines a la del senyor del Castell i van fer diversos intents fins que van aconseguir obrir aquesta (GARCIA, 1995). A la plaça també es van detectar restes del primitiu rec medieval (MARGENAT, 1995).,</p> | 08184-68 | Al costat de l'església de Sant Pere de Rubí, 08191-RUBÍ | <p>Aquí hi havia l'antiga sagrera, primer centre de poder municipal on els membres del comú dictaven normes un cop abolits els mals usos, el 1395 a redós de l'església i prop del rec que venia del Bullidor (PRAT, 1999) i on va perdurar fins fa pocs anys el 'Mercat Vell'. A principis del segle XVI es van començar els arranjaments d'una peça de terra per convertir-la en plaça pública davant l'església. El rector Baltasar Carballo va establir el 22 de juny de 1516 la situació i superfície de la plaça de Rubí. El 1555 la documentació dona la referència de l'existència d'unes sis cases (segons BENCOMO, 1996) o set cases (segons GARCÍA, 1996) a la zona de la Sagrera. En el segle XVI, a la Sagrera, a més de la rectoria hi havia el ferrer, el rajoler, el sastre, el teixidor, el sabater i el fuster (GARCÍA, 1996) El 1640, al mateix barri hi havia unes vint cases. En aquest barri va instal·lar la 'botiga' el cirurgià Anton de Borja. (BENCOMO, 1996). L'any 1986 Consolació García va fer unes excavacions que no donaren resultats aprofitables (VILALTA, 1986b). L'any 1993 i 1994 es van fer intervencions arqueològiques, dirigides per Goretti Vila, que van permetre obtenir una visió del jaciment (VILA, 1993; 1994a; 1994b).</p> | 41.4917200,2.0303400 | 419059 | 4593799 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60141-foto-08184-68-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | ESGLÈSIA DE SANT PERE Apareixen materials antics a la plaça (BENCOMO et alií, 1986: 24). La plaça havia estat el mercat vell (TURU et alií, 2000). | 83|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60158 | Jaciment sobre can Ramoneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-sobre-can-ramoneda | <p>(Informació oral Pere Bel, març 2001).</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Molt a prop de la masia de Can Ramoneda, i pujant pel camí que porta cap a can Roig s'han trobat restes arqueològiques d'època romana, segons informació oral dels senyors Francesc Margenat i Pere Bel. S'ha anat de visita al lloc indicat pel Sr. Pere Bel i no s'han observat restes en superfície.</p> | 08184-85 | camí de can Roig, 08191-RUBÍ | <p>Es coneix per l'existència de restes trobades amb detectors de metall, vistes al fons Pere Bel. Hi ha monedes, restes d'arracades modernes i una vora de plat - tapadora de vora fumada i una vora d'olla de cuina africana de pàtina cendrosa (Informació oral Pere Bel, març 2001).</p> | 41.5073400,2.0247300 | 418610 | 4595538 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60158-foto-08184-85-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per a la localització de les restes s'ha utilitzat detector de metalls, pel que sembla. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60164 | El Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinar-1 | <p>CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Es troba entre la riera de Sant Feliuet i la urbanització el Pinar. El sector E forma una elevació on es distingeix un dipòsit aixelià. El sector O forma una esplanada amb materials remoguts. S'hi van realitzar treballs arqueològics al pendent, per tal d'aprofitar l'estratigrafia que oferia l'indret, mercès a la rasa que havia efectuat una màquina. A 166 cm sota el nivell zero va aparèixer una mica d'indústria lítica, de tècnica arcaica, amb la mateixa concreció que la recollida en superfície. Es tracta d'un punt terminal de coluvis holocens i nivells antropitzats (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990). L'any 2002 es va realitzar una cata arqueològica que no va facilitar dades rellevants.</p> | 08184-91 | Entre la riera de Sant Feliuet i la urbanització el Pinar, 08191-RUBÍ | <p>Descobert per F. Margenat l'any 1975, el qual ha dipositat material arqueològic de la seva propietat al Museu de Rubí ((MORO, 1990)</p> | 41.5089000,2.0461200 | 420397 | 4595692 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60164-foto-08184-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60164-foto-08184-91-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60175 | Jaciment de la Torre Montserrat Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-torre-montserrat-viver | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Per informació escrita se sap de l'aparició d'uns enterraments amb abundants trossos de teula romana i ceràmica de la mateixa època. En Joan Roura va poder excavar dues sepultures. En una d'elles va aparèixer un esquelet sencer amb una moneda del segle I aC als seus peus (BEL, 1996).</p> | 08184-102 | C/ Torres Oriol, 08191-RUBÍ | <p>Les troballes van sortir el 1925, al fer-se els fonaments de la torre de Montserrat Viver, al carrer de Torres Oriol (antic camí de Sant Cugat) pel constructor Eduard Cortina, segons una notícia a la premsa de l'època.</p> | 41.4898900,2.0378100 | 419680 | 4593589 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60175-foto-08184-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60175-foto-08184-102-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60178 | Jaciment de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-serrafossar | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1987d) 'Tres nous fragments de ceràmica de vernís negre del terme de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 340-342. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | La constant roturació del terreny va destruint les estructures (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A la vessant O del torrent de can Balasc o Fondo, sobre una terrassa de can Serrafossar, al damunt d'aquesta masia, existeix una elevació que configura un esperó suau seccionat per la construcció de l'antic camí a Castellbisbal. Aquesta elevació domina el torrent de Serrafossar. Les restes localitzades són en superfície i han estat posades al descobert per l'acció del conreu, apareixent materials constructius (pedres, restes de morter i fragments de picadís) i fragments de ceràmica d'entre els que destaquen: terra sigillata lucente, africana C, africana D1 i D2. (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; JÀRREGA, 1988; MORO, 1990). A més apareix ceràmica comuna, àmfora i marbre, tractant-se d'una possible vil·la. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 44). Es localitza, també, terra sigillata hispànica i africana D. Ha aparegut un fragment ceràmica campaniana forma Lamb. 5-7, datable a finals del segle II aC i inicis del segle I aC (VILALTA, 1987d). Al mig del camp es veuen les restes d'un dipòsit per fer caldo bordolés.</p> | 08184-105 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4924600,1.9978300 | 416346 | 4593912 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60178-foto-08184-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60178-foto-08184-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60178-foto-08184-105-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al catàleg de jaciments arqueològics elaborat per A. MORO (1990), apareix aquest jaciment com a CAN SERRAFOSSAR, però, en canvi, a la CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) la descripció i la localització corresponen a la fitxa de TERRENYS DE CAN SERRAFOSSÀ, que en aquest inventari s'ha denominat amb el topònim específic de CAN SERRAFOSSAR, per tal de facilitar la localització. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60179 | Jaciment de can Pi de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pi-de-la-serra | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà (BENCOMO et alií, 1986: 44). Han aparegut ceràmica comuna, tegula i restes de paviment, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49) destacant-se d'entre ells un fragment d'àmfora africana probablement baiximperial, així com fragments de TS Africana A (JÀRREGA, 1988).</p> | 08184-106 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | <p>Probablement aquest és el lloc que es descriu a l'any 1925 al fer-se una excursió per aquella contrada: 'es troba a la vinya de la família Mumany (cul d'or). Apareixen totxos gruixuts, tegules, dollia, picadís, peces de teler, llànties de terrissa, etc..... Es recullen algunes pel Museu ' (P.R.C., 1984).</p> | 41.4988200,1.9958600 | 416190 | 4594620 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60179-foto-08184-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60179-foto-08184-106-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60182 | Jaciment de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bosc | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí. VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | III aC - V | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment arqueològic localitzat als voltants de la masia de can Bosc, avui zona urbanitzada. Es desconeix la seva situació exacta, ja que tan sols apareix material ceràmic superficial. Per les rodalies, encara que sense referència precisa del lloc d'aparició de la troballa, es localitzà un cap de Bacus (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). Hi ha ceràmica romana comuna, tegulae, terra sigillata, àmfora i dollia. Es tracta d'una possible vil·la romana i hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). El cap de Bacus està fet amb pedra de tipus 'giallo antico', procedent de Xemtou al Nord d'Àfrica (ÁLVAREZ, MAYER, 1982).</p> | 08184-109 | Al nord de la masia, 08191-RUBÍ | <p>Existeix una descripció que parla d'una excursió de l'any 1925 on es diu 'seguint pel camí d'Ullastrell, fins molt a la vora de can Bosc, a la carena de la vinya que havia estat del meu avi, Vicenç Cortina i Roig 'el manxa de Ximelis', on feia un temps el meu pare i jo ja hi havíem excavat una sepultura i, encara hi trobem restes de ceràmica i teules' (P.R.C., 1984a). F. Margenat va recollir material que es troba dipositat al Museu de Rubí (MORO, 1990).</p> | 41.5105700,2.0054700 | 417007 | 4595915 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60182-foto-08184-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60182-foto-08184-109-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60183 | Jaciment de cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-ximelis | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà situat a uns 100 metres darrera la masia, en una zona agrícola. S'ha localitzat en superfície material ceràmic de tegula, dollia (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990) ceràmica comuna i restes de paviment. Podria ser una possible vil·la. Hi ha referències de l'aparició de motlles d'agulles. Els materials són al Museu de Rubí.(BENCOMO et alií, 1986: 44). S'han trobat fragments ceràmics de terra sigillata gallica, africana A, africana D2 (segona meitat s. V-VII) i grisa medieval (JÀRREGA, 1988).</p> | 08184-110 | Camí d'Ullastrell, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1925 ja es coneixia el jaciment, el qual es considerava de poca importància (P.R.C., 1984a).</p> | 41.4973100,2.0109500 | 417447 | 4594438 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60183-foto-08184-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60183-foto-08184-110-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 60184 | Jaciment de can Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-casanoves | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. MAYER, M. (1982a) 'Una nova inscripció romana de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 110-113, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. NOTICIARI (1982) 'Noticiari' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pàg. 123-124. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1983) 'Sant Genís: la mort d'una ermita mil·lenària', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 187-190. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà (BENCOMO et alií, 1986: 44). Ha aparegut ceràmica comuna romana i una roda de molí. Hi ha materials dipositats al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Al mateix lloc de l'ermita de Sant Genis s'han trobat restes d''opus signinum' i fragments de teules romanes (VILALTA, 1983). Existeix una inscripció romana apareguda tocant a la capella de Sant Genis. Està dipositada al Museu de Rubí per donació del Sr. Pere Grau. Es tracta del fragment superior central d'un pedestal. Es una pedra calcària, presentant concomitàncies amb calcàries de Tarragona i Garraf. La traducció és la següent 'A Domici Macrí?, fill de Macer...' Està fet amb lletra capital quadrada. El paral·lel més semblant es troba a Montoro (Còrdova), encara que també hi ha Domicis a Barcino i Tarraco. Es tracta d'un individu que va seguir un cursus honorum municipal. La cronologia és de la segona meitat del segle I dC, encara que podria ser de la primera meitat del segle II (MAYER, 1982).</p> | 08184-111 | Ermita de Sant Genis, 08191-RUBÍ | <p>El senyor Pere Grau, va trobar el fragment de làpida romana que va donar al Museu de Rubí (NOTICIARI, 1982)</p> | 41.4898900,2.0378100 | 419680 | 4593589 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60184-foto-08184-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60184-foto-08184-111-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El jaciment tal vegada s'hagi de considerar com a part del de Sant Genis. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 60186 | Jaciment de can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-feliu | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya FARRÉ I OLIVÉ, Eduard (1991) 'Notes sobre rellotges de sol al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 134-135. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; MORO, Antonio (1981) 'Donació d'un rellotge de sol romà' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 13-19, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | I aC-III | Els rebaixos van destruir les restes visibles que es trobaven als solars, per la qual cosa, el jaciment pot haver desaparegut totalment (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà localitzat dins les terres veïnes a la masia de can Feliu (BENCOMO et alií, 1986: 44). En moments diferents, i com testimoni material de l'ocupació antiga d'aquest lloc, concretament varen aparèixer restes d'interès arqueològic a les cases número 7 i 8 i al mig del carrer. Com a restes estructurals, cal considerar l'aparició d'un paviment de picadís d''opus signinum' d'una extensió d'uns 2'5 metres quadrats aproximadament, al número 8, i al número 7. Aquest paviment anava associat amb restes de ceràmica romana, un dollium amb marca de terrissaire (MORO, 1990) i ceràmica sudgallica (MARGENAT, MORO, 1981), restes que van ser recollits pels Srs. R. Masdeu i J. Saladrigas i un rellotge de sol romà fet de gres de Montjuïc (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). És de color gris-blanc, amb onze línies horàries tallades per tres semicercles, que conserven la motllura en canal amb la perforació central rectangular per col·locar-hi el 'gnomon'. És de factura molt acurada presentant els arcs dels solsticis i la línia dels equinoccis, a més de les línies horàries (FARRÉ, 1991). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49).</p> | 08184-113 | C/ Verge de Montserrat, 7-8 (Urbanització de can Feliu), 08191-RUBÍ | <p>L'any 1972 el Sr. P. Roura i F. Margenat van recollir, en terres de la finca de can Feliu, un rellotge de sol romà (MARGENAT, MORO, 1981). Amb motiu d'un rebaix de terres per arranjar el carrer de la Verge de Montserrat, 'a uns 100 metres de can Tapis (sic)' (el més probable és que es refereixi a can Feliu) (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) es van trobar la resta dels materials..</p> | 41.5060200,2.0111300 | 417473 | 4595405 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60186-foto-08184-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60186-foto-08184-113-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60187 | Jaciment de can Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-xercavins | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, M. (1982b) 'Sobre el banc amb inscripció del Museu de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 125-128. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí. Informació oral J. Xercavins i F. Margenat.</p> | La zona on s'observen el conjunt d'estructures, que ocupen el marge sud del torrent està protegida per abundant vegetació. La part superior està constantment afectada per les roturacions del conreu (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A la banda N del torrent, prop de la casa i el curs d'aigua, es distingeixen un seguit d'estructures arquitectòniques, una d'elles amb contraforts. Al terreny conreat, sobre les estructures assenyalades i en suau pendent es recull gran quantitat de material ceràmic, destacant-se restes d'una llantia i fragments de terra sigillata clara, entre ells un d'estampada (MORO, 1990) També s'han trobat: fragments d' 'opus testaceum' i fragments de 'dollia' (RUFÉ, 1984a; 1997a). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Existeix una inscripció procedent de can Xercavins i dipositada al Museu de Rubí. Es tracta d'un fragment de banc de pedra, amb restes de motllura a la cara inferior, a la part davantera del seient, mentre que la superior aniria adossada. La lletra és una bella capital quadrada elegant. Apareix el nom del personatge en nominatiu (L. FVRIVS) pot tractar-se de la menció tant al dedicant com a l'homenatjat. Podria correspondre a finals del segle I dC (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). Està fet en pedra de santa Tecla (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). Només hi ha dues peces més a tot Catalunya: a Badalona i a Terrassa. Pot pertànyer o a un monument funerari o bé a un edifici d'us públic, com unes termes (MAYER, 1982b). De tota manera, sembla difícil d'assegurar la seva funcionalitat donada la manca d'informació complementària. D'altra banda, també pot pertànyer a un edifici tipus 'mansio', amb la qual cosa es tractaria d'un edifici públic sense que hi hagués estatut urbà.</p> | 08184-114 | Torrentó de can Xercavins, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1925 ja es coneixia el jaciment i hi havia un forn a la 'vinya del Teies' (P.R.C., 1984a) El senyors Roura i Xercavins van realitzar sondeigs que han permès de recuperar materials i posar al descobert les estructures. F. Margenat i P. Bel van recollir l'any 1975 diversos materials de caire arqueològic (MORO, 1990).</p> | 41.4948900,2.0194100 | 418150 | 4594161 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60188 | Jaciment de can Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-jardi | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | Les restes estan enterrades degut a la construcció del polígon, encara que es van destruir part de les que hi havia al costat de l'antic camí de can Pi de Vilaroc, avui carrer Stravinsky (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com una gran incertesa el fet de la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà i medieval situat a la part sud de Rubí, al lloc ocupat pel polígon industrial de can Jardí. (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). Es troba dominant la riera de Rubí, pel seu costat N. Les restes es troben actualment soterrades des que es va urbanitzar aquesta zona, per a bastir-hi un polígon industrial. Hi havia restes arquitectòniques pertanyents a un 'lacus' i diverses parets (MORO, 1990) Apareix terra sigillata sudgallica -Drag.. 29- africana A, dollia i ceràmica comuna, tractant-se d'una possible vil·la romana (MORO, 1990). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). A uns 200 metres a l'O el Sr. Serra i Roselló va localitzar una sepultura en tegula, que sembla que avui ha estat destruïda (MORO, 1990).</p> | 08184-115 | C/ del compositor Stravinsky, 08191-RUBÍ | <p>Els primers restes que serveixen per documentar el jaciment sembla que van ser exhumats pel Sr. Serra i Roselló qui, com ja s'ha dit a l'apartat 'descripció', sembla que va localitzar una sepultura en tegula (MORO, 1990).</p> | 41.4696900,2.0202500 | 418189 | 4591362 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60188-foto-08184-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60188-foto-08184-115-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La masia del mateix nom pertany al terme de Sant Cugat (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a), i les seves terres estan ocupades per un polígon industrial. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60189 | Torre de les Martines / Creu de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-martines-creu-de-conill | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1986a) 'Estudi documental per la reconstrucció de la Laietània de l'Imperi romà (primera part)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 21, p. 120-145. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1992) 'Noticiari de l'any 1991'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 35, p. 189-191. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral X. Arís.</p> | Si hi havia construccions annexes poden haver estat destruïdes en part per les ampliacions del camí. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Restes constructives, de planta circular, que s'interpreten com a una torre. La construcció està feta amb pedres cimentades amb morter i presenta un diàmetre aproximat de 9 metres. Els murs tenen un gruix de 90 cm conservada a uns 50 cm d'alçada. Es troba al costat del camí de les Martines, al marge N, als límits del terme de Rubí amb Terrassa, prop de la cruïlla amb el camí de Sant Muç. Actualment presenta una fragmentació al costat del camí produïda per l'ampliació del vial. A uns 50 metres al NO es troben fragments de ceràmica romana en superfície (MORO, 1990) -ceràmica comuna, tegula, dollia que es van dipositar al Museu de Rubí. (MARGENAT, 1986a; BENCOMO et alií, 1986: 44) i al Museu de Terrassa (MORO, 1990). L'any 1991 es va procedir a 'excavació arqueològica de la construcció que no va permetre aclarir masses aspectes de la seva funcionalitat i cronologia. En qualsevol cas, l'observació del sistema constructiu i la presència de documents que citen la torre -puig de Castrella (MORO, 1990)- permet suposar que es tractaria d'una construcció medieval (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). F. Margenat va recollir ceràmica d'esclovia ou (informació oral del Sr. X. Arís a la Taula de Patrimoni de Rubí i del Sr. F. Margenat), així com també s'havia trobat fa anys ceràmica campaniana, fragments de dollia i àmfora, tegula, sigillata i restes de vidre (MARGENAT, 1988a). Al centre de la torre es trobava una petita fossa rectangular que contenia cendres i alguns bocins de ceràmica de parets primes d'època romana, de tota manera, es pensa que la torre seria medieval i relacionada amb la defensa de la línia del Llobregat (VILALTA, 1992).</p> | 08184-116 | Camí de les Martines, 08191-RUBÍ | <p>Sembla que el nom antic del lloc era Puig de Viastrella (MARGENAT, 1988a). Es van realitzar excavacions arqueològiques l'any 1991 dirigides per Carme Subiranas i Freixes amb la col·laboració del GCMR.</p> | 41.5317200,2.0165000 | 417954 | 4598253 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60189-foto-08184-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60189-foto-08184-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60189-foto-08184-116-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60190 | Jaciment de can Ramoneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ramoneda | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1986a) 'La ceràmica campaniana al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 84-110. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | I aC - I | Els fonaments de parets localitzats es troben afectats per l'acció del pas constant de vehicles (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Continuant el camí que voreja el mas de can Ramoneda cap a l'Oest i a uns 200 metres de la masia, en passar un petit torrent, en una terrassa artificial, per a realitzar tasques de conreu i en el marge de la següent terrassa es varen trobar rodes de molí i material ceràmic d'època romana republicana i imperial. Abans d'arribar a aquesta terrassa, a ras de terra apareix un angle d'una edificació feta amb còdols amb morter que hom relaciona amb les restes ceràmiques (MORO, 1990), d'altra banda, les restes de paret travessen el camí actual. Apareix ceràmica campaniana, terra sigillata, ceràmica comuna, dollia i fragments de molí (60 x 32 cm) , tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). La ceràmica campaniana és A tardana i B, datables tots la primera meitat del segle I aC (VILALTA, 1986a).</p> | 08184-117 | Camí de can Ramoneda, 08191-RUBÍ | <p>El jaciment va ser descobert per F. Margenat i P. Roure que van recollir dues rodes de molí el 1972 quan es feien uns rebaixos (MORO, 1990).</p> | 41.5043100,2.0225200 | 418422 | 4595204 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60192 | Jaciment de can Pòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-polit | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. FOLCH SOLER, Joaquim (1993) 'Can Pòlit, Rubí' Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana, antiguitat tardana, pàg. 275, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. (Informació oral i localització del jaciment pel Sr. Francesc Margenat).</p> | I-III | Després de l'excavació, les restes foren enterrades una altra vegada per protegir-les, després de la instal·lació d'una canonada d'aigua al voltant de la cisterna (FOLCH, 1993). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>El paratge de can Pòlit es troba prop del límit del terme de Rubí amb el de les Fonts. En el sondeig efectuat el 1986 per J. Folch va aparèixer una cisterna romana, excavada a les argiles del substrat. Els murs eren construïts amb còdols lligats amb morter de calç i presentaven un recobriment impermeabilitzador. El paviment era d''opus signinum', mancant-li el cordó en secció de quart de cercle típic dels dipòsits per a líquids. En el sondeig només es va excavar un angle, però com que es podien veure els murs en superfície s'ha pogut deduir que les dimensions eren de 17'20 x 4'60 metres. La cisterna fou amortitzada a mitjan s. III. No s'ha pogut determinar la data de fundació, però els materials més antics que apareixen al rebliment es poden datar cap a la meitat del segle I dC. A uns 300 metres de les restes romanes de can Pòlit, a l'E, i localitzat e un marge del terreny, on una peça de terra sobresurt, hi ha una construcció degradada, formada per uns petits carreus (25 x 12 cm) disposats al marge amb una planta aproximadament circular. A l'espai que encercla es pot observar còdols -potser corresponents a l'estructura aixecada- (MORO, 1990). (Informació oral i localització del jaciment pel Sr. Francesc Margenat).</p> | 08184-119 | Camí rural per can Pòlit, 08191-RUBÍ | <p>El jaciment va ser localitzat pel Sr. F. Margenat (MORO, 1990). Feia anys s'hi havia recollit dollia, conservant-se materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). L'octubre de 1986 el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi va efectuar una intervenció d'urgència, quan el senyor F. Margenat va avisar del perill que corria el jaciment per causa de la instal·lació d'una canonada d'aigua seguint el camí que travessa el paratge de can Pòlit (FOLCH, 1993).</p> | 41.5097500,2.0290200 | 418971 | 4595802 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60194 | Jaciment Casetes Sedó / Ca n'Alzamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-casetes-sedo-ca-nalzamora | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1991) 'Terra sigillata al Museu de Rubí II: Les produccions itàliques'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 129-133. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986d) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 23, p. 204-209. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | IIIaC - V | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Al construir-se les anomenades casetes de can Sedó als terrenys de l'antiga finca de Ca n'Alzamora, i en concret al fer-se el rebaix del terreny fins al mateix carrer, varen aparèixer estructures d'època romana junt amb quantitat de material ceràmic, conservat al Museu de Rubí (MORO, 1990; CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999): terra sigillata i ceràmica comuna, que han fet pensar en la possibilitat de que es tractés d'una vil·la romana (BENCOMO et alií, 1986: 49). El 1986 F. Margenat va trobar fragments de ceràmica i escòria de forn (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) que fa pensar en l'existència d'un centre productor d'àmfores i altres terrisses (VILALTA, 1986d). Destaquen ceràmiques de tipus lucente (Lamb. 2 / 37, TSACT Hayes 72 TSAD1 Lamb 9b (JÀRREGA, 1988). S'ha distingit també terra sigillata itàlica (RIBAGORDA, 1991).</p> | 08184-121 | Carrer Sedó, 08191-RUBÍ | <p>Descobert per J. Serra i Roselló quant es van construir les casetes. Prospectat el 1986 per F. Margenat (VILALTA, 1986d).</p> | 41.4791400,2.0380400 | 419686 | 4592395 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60194-foto-08184-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60194-foto-08184-121-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60219 | Ermita de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-genis | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria; MARGENAT, Francesc (1983) 'Els seixanta anys de l'Esbart Dansaire de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 11, pp. 215-238. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1989) Inventari d'esglèsies. Vallès Occidental. 22. Barcelona, Arxiu Gavín - Editorial Pòrtic. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, M. (1982a) 'Una nova inscripció romana de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 110-113, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. NOTICIARI (1982) 'Noticiari' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pàg. 123-124. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1961) Ermites del Vallès. Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya (Barcelona, Ed. Rafael Dalmau. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1983) Ermites del Vallès. Sant Cugat del Vallès: ER. Edicions Catalanes. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1983) 'Sant Genís: la mort d'una ermita mil·lenària', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 187-190. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | Necessita una intervenció urgentment. Per la seva pròpia natura presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Es troba a l'entrada d'un esperó amb parets molt verticals delimitat pels torrents de Ximelis i del Palau, els quals s'ajunten al de Serrafossar (MORO, 1990). S'hi arriba per l'Av. de Castellbisbal i per la de Josep Pujol. L'ermita és orientada d'E a O. La porta és a la paret S. Mesura en planta 12 x 6 m. L'entrada es feia per una porta lateral amb arc de mig punt. La coberta estava sostinguda per tres arcs faixons d'obra. La paret occidental sostenia una espadanya (VILALTA, 1983). Actualment es conserva el parament E, amb enormes esquerdes i molt obert, i part de la paret N amb tres contraforts. De la paret S gairebé no en resta rés i la porta dovellada va ser extreta per a ser integrada a la rectoria. El presbiteri està separat de la nau per un graó i es conserva la pedra de base de l'ara d'altar (MORO, 1990). El material constructiu està format per elements provinents de les rieres properes, tret dels carreus dels angles (aprofitats d'una altra construcció) i de la porta (actualment a la rectoria) i una finestra darrera l'altar (SERRA, 1961; 1983)</p> | 08184-138 | Camp de Sant Genis, 08191-RUBÍ | <p>El 1080 el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dona, entre altres llegats, a Sant Genis de Rubí, tres mancusos per arranjar-la (BENCOMO et alií, 1986). La família d'aquest personatge, probablement, va bastir l'ermita i devien ésser els propietaris del 'Palatio' que se cita en documents relacionats amb aquest lloc (SERRA, 1961; 1983) -tampoc es pot oblidar que el torrent que passa al peu es diu el Palau-. Es troba a la finca de can Casanoves, la qual també es mencionada en un pergamí de l'any 1217 (RUFÉ, 1984a; 1997a).. L'any 1234 s'estableix la peça de terra dita 'Tricella', que estava cap el sud de les terres de Sant Genis. Existeixen diversos testimonis de deixes a l'ermita durant els segles XIV i XV (VILALTA, 1983). El 1584, en una processó de rogatives s'esmenta la creu de can Casanoves (XERCAVINS, 1989). El 1585 existia un ciri de Sant Genis que es venia per a construir un retaule per a l'esmentada capella, que es conserva, en part, al Museu de Rubí: al centre hi ha la crucifixió i als costats sengles escenes de la vida del Sant (VILALTA, 1983). Es té notícia, recollida per J. Serra Rosselló, de la querella d'una parella de rubinencs que ballaven sardanes a la capella de Sant Genis, en l'aplec de l'any 1587, alternant aquests balls amb altres, dels que es té notícia des de l'any 1444, on en un d'ells es diu que es feu una capta pels 'jutgles', en la que es recolliren sis ous i nou diners (ARÍS, MARGENAT, 1983). Dins la segona meitat del segle XVII, donat el dret d'asil de les esglésies, els veïns hi van portar caixes, fruita i altres objectes, arribant alguns, fins i tot, a dormir allà mateix. Aquesta situació va provocar que l'any 1677, es mani sota pena de multa i excomunicació que tothom desallotgi l'ermita, prohibint al mossèn la celebració mentre no presenti l'ermita la deguda decència. El segle XVII es parla de l'existència del càrrec de baciner i el 1713 es celebra aquí el matrimoni de Bernat Martí i Maria Balasch. El 1739 es va fer la campana 'Genisa'. El vuit d'agost de 1739 es va celebrar casament entre Magí Ambrós, hereu de can Xercavins i Victòria Santaeugènia. La núvia provinent de la casa paterna marxava a la capella sobre una mula tota ornada de cintes i picarols i amb tot el seguici familiar. Uns anaven muntats; altres a peu. El nuvi arribava de casa seva a cavall i al seu davant desfilava una enorme caravana de trabucaires tirant a l'aire. Després de la boda, fent gresca s'anava a la masia i es feia el dinar de bodes (VILALTA, 1983). L'any 1786 fou visitada pel bisbe de Barcelona. S'hi celebraren casaments, particularment de la gent de can Casanoves, can Xercavins i de les masies veïnes. Durant la Guerra del Francès les tropes robaren la campana i saquejaren can Casanoves (RUFÉ, 1984a; 1997a). Existeix una clàusula de l'arrendament de la carn dels anys 1799 i 1802 per la qual es podia dur menjar a l'aplec de Sant Genis (SERRA, 1961; 1983). Del segle XIX, hi ha un document que prova l'autenticitat de les relíquies de l'ermita, però el reliquiari es perdé l'any 1936 L'aplec es celebrava el darrer diumenge d'agost i es conserven uns goigs al Museu de Rubí, provinents de cal Ximelis (VILALTA, 1983) i porten per títol 'Goigs dels gloriosos Màrtyrs Sant Genís Escribà y Sant Genís Comediant, que es canten en la seva capella del terme de Rubí' (SERRA, 1961; 1983). Existeix una col·lecció de fotografies anteriors al deteriorament de la construcció (MORO, 1990). L'ermita pertany a la parròquia i només hi té dret el rector i no cap dels propietaris de l'entorn (SERRA, 1961; 1983)</p> | 41.4912400,2.0124200 | 417562 | 4593762 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60219-foto-08184-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60219-foto-08184-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60219-foto-08184-138-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La porta de la rectoria va ser recuperada de l'ermita de Sant Genis (TURU et alií, 2000). Es trobava dins la propietat de can Casanoves encara que actualment pertany a can Xercavins. Prop de l'ermita F. Margenat va recuperar mitja roda de molí iberoromà (VILALTA, 1991). | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60230 | Jaciment de can Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-fonollet | <p>CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | Molt destruït per les remocions de terres i les construccions d'infrastructures (EDAR de Terrassa, autopista, canalització de la riera, indústries, etc....). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Conegut per les troballes aparegudes superficialment a les formacions geològiques que composen aquest tram de la riera de Rubí. El material es composa de còdols i sílex treballats, i es presenta molt rodat essent impossible de delimitar físicament el jaciment. Culturalment pertany al paleolític mig mosterià (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990).</p> | 08184-159 | Al N del terme, 08191-RUBÍ | <p>Jaciment descobert per F. Margenat, el qual diposità el material al Museu de Rubí (MORO, 1990).</p> | 41.5159900,2.0331600 | 419324 | 4596491 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60230-foto-08184-159-2.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60231 | Carretera de Terrassa, 55 / material clínic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-terrassa-55-material-clinic | <p>CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Les restes d'estructures arquitectòniques es troben a la finca número 69 de la carretera de Terrassa. Quan es va construir l'actual edifici, l'any 1948 s'hi van localitzar restes arqueològiques, com àmfora i dollia, destacant una canalització d'aigües a la zona del solar (MORO, 1990).</p> | 08184-160 | Davant del número 69 de la carretera de Terrassa, 08191-RUBÍ | <p>A la literatura especialitzada, és conegut des de l'any 1948 (MORO, 1990).</p> | 41.5010300,2.0328400 | 419279 | 4594830 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60231-foto-08184-160-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El jaciment apareix nomenat com a MATERIAL CLÍNIC, però s'ha pensat més adequat tractar de donar-li un nom més estable que una firma comercial i s'ha utilitzat el nom el carrer. | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60257 | Jaciment de can Serra / Punt 572 via FGC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-serra-punt-572-via-fgc | <p>MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Aquest jaciment es visible al marge d'un tall artificial fet en el moment de la construcció de la línia de FFCC de la Generalitat Rubí - Terrassa, concretament al km 12, entre els pal identificats amb els números 572 i 573. Com a restes significatives s'observa una filada de grans pedres (gresos i quarsos) sense cap tipus de cimentació visible que podrien correspondre a l'angle d'una construcció. S'aprecien, així mateix, restes de ceràmiques comunes i àmfores ibèriques al tall dins un estrat que cau cap el Sud. (MORO, 1990). També es pot observar una estructura piriforme, però sembla moderna.</p> | 08184-186 | Via dels FGC, 08191-RUBÍ | <p>Jaciment localitzat per F. Margenat (MORO, 1990).</p> | 41.5036700,2.0292200 | 418980 | 4595127 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60257-foto-08184-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60257-foto-08184-186-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60258 | Torre de can Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-fonollet | <p>MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. (Informació oral F. Margenat, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A pocs metres de la cruïlla del camí de can Fonollet a Sant Muç, al marge O es distingeix entre la vegetació les restes d'una fonamentació circular, que hom considera una torre. Està feta amb còdols grans i cimentats amb morter. L'estat de conservació i la pròpia vegetació no permeten distingir clarament la seva composició i diàmetre. Apareixen diversos fragments d''opus signinum', així com trossos de tegula. El mur sembla tenir uns 80 cm de gruix amb una amplada màxima visible de 40 cm. A uns 50 metres al S de la torre, en el mateix camí de can Fonollet i, concretament al marge E, es recull en superfície material ceràmic d'època romana consistent en fragments de dollium, tegulae, imbrices i ceràmica comuna (MARGENAT, 1988a; MORO, 1990), també es va recollir ceràmica ibèrica (MARGENAT, 1988a) (Informació oral F. Margenat, abril 2001)</p> | 08184-187 | Al N del terme, 08191-RUBÍ | <p>Serra i Rosselló va fer un croquis de l'estructura F. Margenat va fer unes fotografies a la dècada de 1970. Hi ha materials dipositats al Museu de Rubí (MORO, 1990).</p> | 41.5186000,2.0259900 | 418729 | 4596787 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60258-foto-08184-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60258-foto-08184-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60258-foto-08184-187-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.