Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86762 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Festa Major d’estiu, la gran festa de Polinyà, se celebra el segon cap de setmana de juliol, quan espectacles de tota mena omplen els carrers. Actualment ha pres rellevància el pregó de festa major, la festa d’aigua i el tobogan, el correfoc, el correbars, el futbol fang i la zona infantil dels plataners.</span></span></span></span></span></p> | 08167-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1978 se celebrava el 6 d’agost, per Sant Salvador, patró del poble. Llavors, la festa començava en dissabte, amb ball de tarda i de nit. El diumenge, després de la missa, es dansava i es preparaven les millors viandes per dinar. Per la tarda, hi havia concert de nit, normalment a cal Balaguer i, després, ball de nit. També s'instal·lava un gran envelat que es costejava, en part, per mitjà del pagament de les llotges. Llavors, encara es ballava el ball del fanalet i el de rams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1978, per decisió del consistori d'aquell moment, la festa es va traslladar als dies 7, 8 i 9 de juliol. Actualment se celebra el segon cap de setmana de juliol, coincidint el festiu en dilluns.</span></span></span></span></span></p> | 41.5575972,2.1565634 | 429666 | 4601002 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-02-2019-07-15-correfoc-0723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-03-2019-07-14-futbol-fang-0096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-05-2019-07-13-festa-de-laigua-i-de-lescuma-9100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-08-2019-07-13-correbars-9251.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||||
| 89392 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-16 | <p><span lang='CA'><span>La festivitat de Sant Sebastià, patró de Polinyà, se celebra el 20 de gener, i constitueix la festa major d’hivern. Es tracta d'una festa eminentment de caire religiós. Se celebra doncs, com a primer acte de la diada, la processó des de la Germandat, portant la imatge de Sant Sebastià, cap a l'església, on té lloc la missa solemne i després es canten els goigs. Posteriorment, encara al Passeig de l'Església es ballen sardanes, i per la tarda té lloc, des de l'any 1988, una cursa popular. </span></span></p> | 08167-51 | Passeig de l'Església | <p>Antigament es feia una processó per tot el poble, que s'ha vist substituïda per la portada del sant des de la Germandat fins a l'església parroquial.</p> | 41.5578127,2.1514406 | 429240 | 4601030 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89392-2019-01-21-acte-religios-4358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89392-2018-01-20-xxxi-cursa-popular-9285.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||||
| 89393 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-2 | Hi ha una associació que se'n cuida | <p>Es tracta d'una festa amb força tradició a Polinyà, gestionada per una de les associacions més antigues del municipi i celebrada aquí el diumenge abans de Sant Antoni, protector dels animals, perquè no coincideixi amb Sant Sebastià. Es fan les tradicionals cavalcades amb els animals ben guarnits, per anar-los a beneir.</p> <p> </p> | 08167-52 | Passeig de l'Església | <p>El ritus principal dels <em>Tres Tombs</em> consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant</p> | 41.5578097,2.1514577 | 429241 | 4601030 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89393-2018-01-14-sant-antoni-abat-9045.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||
| 58936 | Trobada gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-0 | ARIAS, Anna (1997). Els gegants de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 129 - 130. CASANOVAS CARRERAS, Gemma (2017). Història dels gegants de Rellinars. Ajuntament de Rellinars. http://webs.gegants.cat/taradell/files/2018/07/Rellinars-2018-Horari-i-mapes.pdf | XX-XXI | El primer diumenge de setembre es realitza la trobada gegantera de Rellinars, amb la participació de gegants provinents d'altres municipis propers i on els gegants de Rellinars han efectuat visites. A primera hora es fa la plantada dels gegants, a la pista poliesportiva. Tot seguit cal agafar forces amb un bon esmorzar de germanor entre totes les colles. A continuació s'inicia la cercavila pels carrers de Rellinars. En acabat es fan els balls finals i el lliurement de records. La cercavila surt del mateix poliesportiu. La primera parada i avituallament es fa a l'alçada de la font de l'Homenatge. La segona parada és a la plaça de l'Ajuntament, on es fa un ball per colla. A continuació passen pel carrer d 'Heribert Pons, on hi ha un pas cobert i les figures que superin els tres metres han de passar estirades. El darrer avituallament és davant el restaurant can Toni. On es fa l'entrega dels records a les colles i el ball final de cada una. Un cop finalitzada l'entrega de records es fa un ball conjunt per acomiadar la trobada. Les trobades van començar a finals dels anys 90 dels segle passat (1998). | 08179-218 | Rellinars | La primera trobada internacional on es va participar fou la de Bruxel·les, el juny de 1994. També s'ha participat en les de de Grimbergen, Mariapharr i Saumur. El 18 de febrer de 1995, es fa una assemblea per crear l'Associació dels Amics dels Gegants de Rellinars, i el 15 de novembre de 1995 es formalitza legalment. L'any 1997 es fa una recol·lecta popular -aconseguint entre 500.000 i 600.000 pessetes- per finançar el que es convertiria en la companya d'en Capablanca, la Mercè de Can Cotis. L'estrena fou l'1 d'agost de 1997, en el marc de la Festa major del poble. El gegantó es va presentar oficialment l'octubre de 2013, a Sallent, per la VI trobada del món geganter. Des del 2014, hi ha un grup que toca la gralla i el tabal -anteriorment s'havia de comptar amb la música d'altres colles o contractant-ho-. Des del mes de març de 2017, l'Associació Amics dels Gegants de Rellinars ha cedit els gegants a l'Ajuntament. | 41.6339800,1.9120000 | 409379 | 4609710 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58936-foto-08179-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58936-foto-08179-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Fotos provinents de l'Ajuntament i de la xarxa. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 58937 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-16 | XX | La Festa Major de Rellinars se celebra el darrer cap de setmana de juliol, comença amb el pregó el divendres. Després es fa un sopar popular i ball al poliesportiu. El dissabte és el dia on es fa una cursa popular ben curiosa, ja que la patrocina la família Muncunill i els premis que es concedeixen porten noms d'aquesta família. Enguany faran la 40ª edició. L'èxit de la cursa fa que s'hagi de limitar la participació a 200 corredors i acaba amb una botifarrada. El dissabte també es fa cinema a la fresca i ball al vespre. El diumenge és el dia dedicat, majoritàriament, a la canalla. Tot i que el cap de setmana són els dies forts, les activitats s'allarguen tot el juliol i bona part de l'agost, amb activitats paral·leles. Es fan concursos gastronòmics, de truites o de pastissos. Ja se sap que no hi ha festa sense menjar. També es fan activitats culturals com teatre, música i exposicions. Així com jocs i esports de tota mena: petanca, escacs, futbol o caminades. | 08179-219 | Rellinars | Les dates de celebració de la Festa Major han anat variant amb els anys per adaptar-se a les necessitats de la població. Al començament es feia el primer cap de setmana de setembre. Però els estiuejants ja havien acabat les vacances i tornaven a les seves poblacions de residència, ja fos Terrassa o Barcelona. Per aquest motiu es va passar a l'agost. Llavors, el problema és que coincidia amb les vacances de bona part de la gent de la comissió de festes. Així que es va decidir traslladar-la al darrer cap de setmana de juliol, que és quan es fa actualment. Algunes activitats s'han mantingut, però d'altres s'han deixat de fer. Revisant programes antics podem destacar-ne algunes de més significatives. És el cas de l'homenatge a la gent gran o el concurs de pintura ràpida. Aquest darrer, es va fer 4 o 5 cops i el resultat són uns quadres que ornamenten les parets de l'Ajuntament. Abans també es feia un partit de futbol de casats contra solters. Avui dia aquesta divisòria pot resultar problemàtica i caldria afegir altres equips. També es pot llegir que s'havien fet concursos de tir al plat, ja que hi havia un camp d'aquestes característiques en funcionament. Els oficis religiosos també s'han deixat de celebrar. A més tenint en compte que la data no està vinculada a la del patró del municipi que és Sant Pere, ni al co patró que és Sant Fermí. | 41.6376200,1.9110500 | 409305 | 4610116 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58937-foto-08179-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58937-foto-08179-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Durant uns anys, la urbanització del Planet organitzava una festa major pròpia. Finalment, es va aconseguir que s'integressin a la Festa Major comuna.Fotografies cedides per l'Ajuntament. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 59029 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-19 | CRIVILLÉ, J.; HERNÀNDEZ, A.J.; LOPEZ, P.; VILAR, R. (2003). El Ball de Cascavells. Temes de Súria, 2, pp. 231 i 232. Centre d'Estudis del Bages. Ajuntament de Súria. SENSERRICH, Montserrat (1997). Festes i tradicions. El ball de cascavells, dins XVIII Ronda Vallesana, pp. 125 - 129. Unió Excursionista de Sabadell | XIX-XXI | Tradició recuperada recentment que havia estat molt tradicional a Rellinars i relacionada amb el ball de cascavells. Les primeres dades parlen de l'any 1880 i amb diferents interrupcions s'han anat actualitzant. En l'actualitat el grup de caramellaires és un grup infantil que també fa el ball de cascavells. Es reuneixen el matí del diumenge de Pasqua, davant l'església parroquial. Primerament es realitza el ball de cercolets i el de cascavells i després es canten les caramelles, composades per a l'ocasió i aprofitant músiques. Les nenes van vestides amb faldilles estampades o vermelles, mitges blanques, amb brusa o samarreta blanca amb l'escut del grup, amb mitenes al braços, mocador a l'espatlla i ret al cap. Els nens amb pantaló negre, camisa blanca, faixa vermella i barretina. Tots calçats amb espardenyes. Tot seguit, el grup de nens i nens pugen als vehicles i es dirigeixen a Casajoana. La resta de participants hi pugen a peu. Són un parell de quilòmetres per pista forestal. Un cop a Casajoana es fa un esmorzar solidari de pa amb tomàquet i botifarra i es destinen els beneficis a causes solidaries. Enguany al projecte 'IvetunacuraMSD', dedicat a malalties poc freqüents. A continuació es torna a representar els balls i a cantar les caramelles. I en acabat una actuació de circ. El marc escollit és excepcional per la vista i el paisatge, amb el Parc de Sant Llorenç de Munt i serra l'Obac a tocar i Montserrat al fons. Es tracta d'una festa viva amb la participació activa de la comunitat que serveix per reviure una tradició amb valors de cohesió i solidaritat. | 08179-331 | Rellinars | És tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6397800,1.9115900 | 409353 | 4610355 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59029-foto-08179-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59029-foto-08179-331-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Durant la República i Guerra Civil no es van fer caramelles però sí que es tornaren a fer pels volts dels anys quaranta. El joves d'aquella època com en Tonet de Cal Masferrer, que tenia setze anys van reprendre les rendes. També hi havia l'Amadeu de Cal Tarrés , el fill de Cal Rutllat i l'Enric Bassó. En Tonet explica que amb tant de jovent podien fer el ball complert amb quatre grups de quatre i que mossèn Emili els en va ensenyar unes caramelles no massa llargues per no cansar-se tant. El vestit de l'època estava compost per pantalons de vellut, camisa blanca, mocador al coll, faixa vermella i camals de cascavells. El dissabte anaven a peu cap a Sant Vicenç de Castellet per La Riereta, a peu i tornaven pel Grau on s'aturaven convidats i bevien vi blanc a galet en porró i menjaven quatre ametlles torrades que la finca tenia plantades. El diumenge anaven pels carrers del poble i a l'era. Els veïns els donaven ous, conills i entre ells tenien una entesa, si el que portava la bandera picava l'ullet volia dir que havien rebut una bona propina i podien tornar a ballar i segons com saltar. Si no havien estat generosos, marxaven. Amb tot el que havien recollit la Rosalia de Can Còdol els cuinava un arròs amb conill i amb els ous una crema catalana per les postres. Probablement es van deixar de fer uns anys perquè segons explica en Tonet de Cal Masferrer, pels volts de 1972 va arribar al poble mossèn Joan va revifar la tradició de les caramelles amb l'entrada de noies a la celebració. En aquesta època ja anaven pujats al camió d'en Tarrés i l'encarregat de la cistella era en Pastoret. El dia 6 d'abril de 1980 amb motiu del centenari de l'estendard dels dansaires es va fer una celebració a l'església amb dues cantades, una a l'interior del temple i l'altra a l'Ajuntament. A la tarda es va fer una gran festa a la Sala del poble amb la participació dels Bastoners de Castellvell, l'esbart dansaire de Manresa i Jordi Tomàs Freixa que s'ocupava de la filmació de documentals, com a cineasta amateur que era, i que formen part de la col·lecció familiar.La lletra de les caramelles de l'any 1940 deia així:Som petits, petits cantaires, / que alegrem tot el veïnat, / i aixequem amunt pels aires / cants de santa llibertat. / Vos roseró, avui ha tret florida; / l'ambient és ple de l'aire revifant; / somriu el prat i canta la resclosa / himnes de goig que l'aire llença al vent. / La lletra de les caramelles de l'any 1950 deia així:Tot és vida i esperança./ Au, companys, cantem, cantem, / seguiu tots la nostra dansa, / si us agrada, ballarem/ voeiem la barretina, / catalans som i serem, / la llavor que ara germina / nova sang que tots portem./ Poseu ous a la safata, / premieu nostres afanys, / que la Pasqua ens sia grata: /bones festes, per molts anys! / Per molts anys!Fotos de Rafael Casanova i Jordi Montlló. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 59301 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-1 | <p>JORBA, J, 'Sant Antoni, una festa popular', Revista de Ripollet, Any II, gener, II època, 1989. p. 4. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica, Ripollet, pp. 72-3.</p> | XIX-XX | <p>Organitzada per la Comissió Organitzadora de la Festa Sant Antoni Abat de Ripollet. Manifestació festiva que té lloc el mes de gener. Tot i que Sant Antoni és el dia 17 de gener, la festa es celebra cada any el diumenge posterior.</p> | 08180-61 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La diada de Sant Antoni Abat i la cavalcada dels Tres Tombs és una de les tres festes tradicionals definides i arrelades ja a finals del segle XIX a Ripollet, entroncada clarament amb la tradició pagesa. La diada es celebra cada any a finals de gener, amb la celebració del Solemne Ofici, la benedicció de les cavalleries guarnides, una desfilada pel poble fins a la Plaça Onze de Setembre com a centre de reunió de la festa, la degustació de la coca i vi i, com cloenda de la festa, un ball de tarda. La tradicional cavalcada dels Tres Tombs és l'acte més popular de la jornada, amb una desfilada pels principals carrers de la vila de més de 160 carros i cavalls de la vila i d'arreu de la comarca, i ha comptat ocasionalment amb presència de la Guàrdia Urbana Muntada de Barcelona, vestits de gala. Els animals van guarnits amb els arreus millors, sovint amb corretjam guarnits expressament per aquest dia, coberts de fils de seda que formen dibuixos amb boniques combinacions de colors'. [AMADES 1983:363]. Les colles van capitanejades pel banderer, nomenat per la comissió organitzadora. Conserva encara la figura de l'associat de la festa. El banderer es l'encarregat de dur el penó de la festa. El ball de tarda és una tradició més recent. [JORBA 1989: 8-9]. En el ball es sorteja un poltre, un xai i un porc entre els socis. Cada any es presenta alguna novetat destacada. Altres elements importants són el solemne ofici on participa la coral de la Societat Coral 'El Vallès', i la ballada de sardanes.</p> | 41.5040400,2.1577600 | 429708 | 4595055 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59301-foto-08180-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Organitzada per la Comissió Organitzadora de la Festa Sant Antoni Abat de Ripollet. Manifestació festiva que té lloc el mes de gener - l'any 2007 va ser el 17 de gener. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 59332 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-18 | <p>AA.DD. (1982-85) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Barcelona, pp. 81-85.</p> | XX | <p>La Festa Major de Ripollet ha estat durant molts anys motiu de retrobada de la gent del poble. El seu origen pagès entronca amb la fi i l'inici de les feines del camp. Avui és la manifestació festiva més important de tot l'any a la qual hi participen massivament els ripolletencs. La festa Major es celebra durant quatre dies de la setmana de l'últim diumenge d'agost. Destaca l'alta participació de les entitats locals. Les activitats festives compten amb concerts i balls: el Concert de Rock, amb la participació dels grups musicals de Ripollet, el festival de flamenc, concerts de jazz o el concert de Festa Major de diumenge. També compta amb balls per a totes les edats, des del ball de la Tercera Edat passant per les ballades de sardanes, i una exhibició d'Amics del Ball per acabar amb el tradicional Ball de Confetti. Els Amics del Teatre organitzen cada any una representació al Centre Parroquial. Un altre dels eixos fonamentals de la festa són les activitats que ajuden a mantenir la cultura catalana durant la Festa Major, gràcies a la participació de diferents entitats de la vila. Precisament, una de les actuacions tradicionals és la Cercavila infernal, a càrrec dels Diables de Ripollet; les Bruixes de Ripollet i altres colles convidades. La cercavila s'inicia davant del Centre Cultural. En el Parc dels Pinetons té lloc un tradicional castell de focs artificials. Els Diables també organitzen una mostra de bestiari festiu i popular. Altre dels actes importants és el tradicional concurs d'arrossegament i fira de cavalls, organitzada per la Comissió de la Festa Sant Antoni Abat, i els Gegants actuen a la Rambla de Sant Jordi. Últimament s'ha recuperat la tradició de les vinyes a Ripollet, mitjançant les sessions introductòries al món del tast del vi. Finalment, per a completar les activitats de Festa Major, el programa també inclou diverses activitats infantils, els concursos de dibuix infantil, de pintura ràpida, i diferents activitats esportives, com ara el campionat de petanca, la cursa de bicicletes tot terreny i la cursa popular de Festa Major.</p> | 08180-101 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Festa Major es celebrava el primer diumenge d'agost en commemoració del Patró, Sant Esteve, que és el 3 d'agost. Tenim documentat que en l'any 1896 encara es feia el primer diumenge d'agost i desconeixem a quin any varen canviar a la data actual. Fins a la dècada dels 90 gran part de les actuacions es duien a terme a l'envelat.</p> | 41.4965800,2.1534400 | 429340 | 4594230 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59332-foto-08180-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59332-foto-08180-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La Festa Major està organitzada pel Patronat Municipal de Cultura i la Comissió de Festa Major, integrada per representats dels diferents agents associatius que participen en l'organització dels actes. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 59333 | Festa de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-caramelles | <p>AMADES, Joan (1983) El costumari català: el curs de l'any, Barcelona, p255.</p> | XIX | <p>Les Caramelles és una de les manifestacions festives més típiques i més antigues de la festa de Pasqua que s'ha mantingut sense interrupcions des del segle XIX. La Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet fa molts anys que manté viva aquesta tradició. Antigament els grups de cantaires de Caramelles sortien el diumenge de resurrecció de Pasqua. Portaven els característics cistells guarnits que van penjats al capdamunt d'un pal per recollir tots els obsequis per premiar els cantaires. Cantaven cançons populars pels carrers i en les cases que els reclamaven. Actualment Les caramelles són obertes a tothom.</p> | 08180-102 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els cants de les Caramelles venien a festejar la Resurrecció del Senyor després de la severitat de Setmana Santa. La dada més antiga que és coneguda de caramelles a Barcelona correspon a l'any 1766, però no foren generalitzades fins l'any 1880. Quan el Josep Anselm Clavé va fundar la primera societat coral l'any 1852, entre el programa de tasques a realitzar figurava la d'anar a fer serenates a les donzelles a tall de caramelles. Després de l'any 1880, cada any sortiren un nombre incalculable de colles que envaïen la ciutat.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 59336 | Festa de Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-corpus-christi | <p>MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 235-7. PADRÓ, P 'Repassant la història', Revista de Ripollet, maig, 2004. p. 29.</p> | XX | <p>Festa religiosa i popular organitzada per l'Associació Cultura i Tradició i la Parròquia de Sant Esteve de Ripollet en el mes de juny. Segons la documentació històrica, la tradició d'adornar els carrers la diada de Corpus Christi, per dignificar el pas de la processó, és molt antiga. Es va deixar de celebrar la festa a Ripollet el 1971 i va ser recuperada a partir del 1996. Es va tornar a confeccionar les catifes florals a la festa del 2002. El programa d'actes comença el dissabte amb la recollida i desfullada de la flor. Diumenge al matí els catifaires comencen la confecció de les catifes florals als carrers del nucli antic on passarà la Custòdia Eucarística: els carrers de la Salut, plaça d'en Clos, carrer dels Afores, del Dr. Figarola, del Sol, Anselm Clavé i Nou. Primer es fan els dissenys en petit format per passar-los en paper a la mida del carrer. El dia de la celebració s'estén el paper, s'enganxa i s'omple amb els materials determinants prèviament. Aquests són clavells de diferents colors i elements naturals com arròs, gespa, terres, marro de cafè, diferents fulles del bosc, etc. Cap a migdia es pot anar visitant les catifes acabades. A la tarda, es celebra la missa solemne a l'Església Parroquial, i comença la processó a l'església amb un gonfanó, la creu parroquial, la Custòdia i els penons de diverses associacions, una banda musical i al final els gegants. El recorregut sobre les catifes passa pels altars preparats als carrers dels Afores, Sol i a la plaça d'en Clos. A les darreres edicions han participat en la celebració els Trabucaires de Ripollet, l'Escola de Música, la Banda de l'Agrupació Musical de Ripollet i els gegants de Ripollet de la CRAC. Cada any el programa d'actes compta amb algunes novetats. Recentment s'ha incorporat a l'espai enjardinat de l'absis de l'església, l'ou com balla.</p> | 08180-105 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La celebració de Corpus Christi es remunta a començaments del s. XIII, l'any 1261 el Papa Urbà IV va proclamar aquesta festa per commemorar l'Eucaristia. A partir del 1311 es va convertir en una de les festes més importants del calendari litúrgic de l'Església; Barcelona va ser una de les primeres ciutats en celebrar-la als vols de l'any 1320. El Gegant ja participava en la processió de Corpus de diverses poblacions catalanes al segle XIV i a partir del segle XVI ja hi ha constància de la participació de la Geganta, tot i que hi ha diverses teories sobre la seva simbologia i participació en la festa.</p> | 41.4989800,2.1551500 | 429485 | 4594495 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59336-foto-08180-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59336-foto-08180-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Ripollet és membre de la Federació Catalana de Catifaires que compren sis municipis, Arbúcies, Blanes, Caldes de Montbui, La Garriga, Sitges i Ripollet. Informació: Federació Catalana de Catifaires, Joan Miró, 7, Caldes de Montbui, 08140. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 59383 | Repartiment de la coca de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repartiment-de-la-coca-de-sant-antoni | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Els socis de l'entitat de Sant Antoni Abat tenen per costum celebrar aquests festivitat el dia de Sant Antoni o bé el diumenge més proper. El costum consisteix en el fet de que el banderer de dita entitat, abans de l'Ofici Solemne, reparteix talls de coca de manera popular, en el pati de l'Escola Anselm Clavé. Als socis de l'entitat entitat se'ls fa lliurament d'un val uns dies abans de la festa, i el canvien per una coca sencera.</p> | 08180-152 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquesta tradició es troba estretament lligada a l'entitat que organitza la festivitat de Sant Antoni Abat. És també l'associació que organitza el concurs d'arrossegament de la Festa Major. Els seus inicis cal buscar-los en les primeres dècades del segle XX, mantenint-se actualment de forma testimonial.</p> | 41.4993700,2.1562800 | 429580 | 4594538 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 60156 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-2 | <p>Informació Oral Sr. Campamà. J.S. (1983) 'Sant Antoni del Porquet' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 23, Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1987) Sant Pere de Rubí els darrers 200 anys. Rubí: Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 e) 'Història de la Festa de Sant Antoni Abat a Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 15, p. 326-341. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. (Informació oral Sr. Campamà, maig, 2001). Fotografia 1 facilitada pel Sr. Campamà.</p> | <p>Es fa el darrer cap de setmana de gener. La festa està organitzada per l'Associació de Sant Antoni Abat de Rubí. Consisteix bàsicament en el sorteig de la bandera al casino, pel qual s'escull a l'abanderat i ell mateix decideix dos acordionistes que l'acompanyen. El dia següent es fa la missa, amb la benedicció de les coques que han estat comprades per la societat i que es reparteixen a l'acabar la cerimònia religiosa. El mateix dia es fa un ball de nit al Casino. El diumenge l'abanderat baixa la bandera del balcó del Casino, on havia estat col·locada i que van a recollir tres cavalls, emportant-se-la fins a les Torres on espera la rua. Amb la banda de música al davant, segueixen al sant l'abanderat, els acordionistes i cavalls i carros. El recorregut es el següent: Les Torres, estació Vella, Carretera de Sant Cugat, Plaça del Mercat, carrer de Llobateres, Casino Espanyol, cal Julià, Ajuntament, Plaça del Doctor Guardiet, on es fa la benedicció dels animals, avinguda Barcelona i Casino. Després de la rua, i al migdia hi ha concert a la plaça Catalunya. Després de la festa, ve essent costum que l'abanderat organitzi una festa amb la família i els membres de la junta. Es conserva l'estendard, estrenat l'any de 1860 al Museu. Va ser brodat sota la direcció de na Joaquima Pi. El 1960 es va fer un altre amb tela cedida per l'empresa Pich Aguilera, essent el seu propietari i la seva esposa els padrins que van pagar, també, el brodat (VILALTA, 1984a). Han arribat a participar fins a 300 carros i genets i la festa constitueix, bàsicament, en un ball, un esmorzar de traginers i la benedicció d'animals. L'any 1960 se'n celebrà el centenari, estrenant-se una nova bandera, i dipositant-se la primera al Museu de Rubí. L'any 2000 després de 143 anys la acordionista va ser una dona, la Sra. Núria Rovira. (Informació oral Sr. Campamà, maig, 2001)</p> | 08184-83 | Rubí Centre, 08191-RUBÍ | <p>La Societat de Sant Antoni Abat ha estat una de les societats que ha tractat de mantenir la tradició de Sant Antoni a Rubí. El nom original era el de 'Societat de Carreters i Traginers de Sant Antoni Abat' i es tenen estatuts datats el 6 de febrer de 1859, així com un estendard de l'any següent (RUBÍ, 1993), avui conservat al Museu de Rubí (a l'actualitat a casa del Sr. Rufé), encara que l'acta de fundació de la primera societat de carreters data del 1852 (J.S.) . El 1887 la societat es va escindir en 'colla vella' (conservadors) i 'colla nova' (progressistes), que es van tornar a unir el 1902 sota un nou reglament i el nom de 'Sociedad de Cocheros y Carreteros'. Aquell any es repartiren 123 tortells i 20 coques entre socis i simpatitzants. L'estructura de la festa (per part de la societat) consistia en fer Assemblea General el dia 1 de gener on es preparaven els detalls, s'escollien càrrecs i es sortejava el banderer, el qual triava dos acordionistes. Es convocava una rua de carrosses artístiques i el dia de la vigília de la festa es celebrava l'Eucaristia en honor del patró i després un ball. El dia de la festa es feia una concentració a les caves Arís Casanoves on s'obsequiava els assistents. Posteriorment es celebrava la cercavila anant a l'Ajuntament i al domicili del president de l'Entitat. Després es procedia a beneir les bèsties, així com les coques que s'oferien als socis. Tot continuava amb la rua dels Tres Tombs per la població. El centenari, celebrat el 1960, va ser especialment important amb la benedicció d'un nou estendard. També les festes del 125 aniversari, celebrades l'any 1984, van resultar espectaculars (VILALTA, 1984a). És una festa molt concorreguda d'hivern (RUBÍ, 1993)</p> | 41.4935000,2.0313100 | 419142 | 4593995 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60156-foto-08184-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60156-foto-08184-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60156-foto-08184-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es conserva l'estendard vell i l'antiga figura del sant a casa del Sr. Rufé, i els nous, a casa del Sr. Campamà. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 60157 | Festa dels Xatos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-xatos | <p>JORBA I VALLS, M. Àngels (1986) Els Xatos i el romiatge a Sant Muç. Rubí: Patronat Museu Biblioteca de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RAMON I VIDAL, Jaume de (1989) 'Una colla de Sant Muç a l'Havana (Cuba, 1885)' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 307-318, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1961) Ermites del Vallès. Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya (Barcelona, Ed. Rafael Dalmau. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1983) Ermites del Vallès. Sant Cugat del Vallès: ER. Edicions Catalanes.</p> | XIX | <p>Es celebrava el dilluns de Pasqua florida. Pel seu interès es pot reproduir una de les primeres transcripcions de diaris que es troben sobre la festa: (Diari de Barcelona, 1855) 'la vigília de Pasqua, entre les dues i les tres de la tarda, cridà l'atenció del públic recorrent els carrers de la ciutat, una alegre i nombrosa comitiva que emprenia la marxa en romeria a l'ermita de Sant Mus. El seu ordre era una cosa tan notable com original, anaven al davant cinc genets que figuraven els batedors, seguien altres tants individus d'arrogant talla, eren els gastadors; un d'ells portava una cullera monstruosa on podien cabre un parell de pollastres; el segon sostenia una forquilla d'igual mida, que podia servir de trident per a una estàtua de Neptú; el tercer sostenia un ganivet proporcionat a la cullera i a la forquilla; els altres dos, a manera de lictors romans, duien a l'espatlla dos enormes pans, que segurament pesaven més de mitja arroba cada un. Seguien uns trenta o quaranta individus en doble fila, darrera els gastadors, i quatre cornetes o trompetes proveïts de grans corns de caça; venien després alguns animals de càrrega que portaven els comestibles de la divisió expedicionària, i, acabat, d'una espècie de banda de música militar que tocava motius populars, patriòtics i valsos; tancava la comitiva, la bandera del Sant; a cavall del banderer i els dos acompanyants. Tots els que formaven el cos d'infanteria anaven completament uniformats amb brusa, barret de palla, pantalons i polaines, la manta a l'espatlla, a manera de motxilla; anaven tots proveïts de tovallola, cobert de fusta, plat i vas de llauna (...) la comitiva va a Sant Mus fa molts anys, per tradició de pares i fills entre diverses famílies d'artesans de bon humor, fent el viatge en l'ordre més recomanable. Abans d'arribar a Sant Cugat del Vallès, ja els esperen els habitants del poble i es disputen la satisfacció d'allotjar-los; aquests, per la seva part, organitzen balls, festegen el batlle amb una serenata i al poble amb la cercavila o passacaglia. La Font del Roure és el lloc de reunió de tots els qui s'uneixen a la bandera per acompanyar-los a Sant Mus, formant-se a vegades. Una comitiva de més de mil persones. De retorn, la mateixa font és el lloc de comiat dels romeus, cada grup dels quals es dirigeix al seu lloc d'origen. Els de Barcelona entraven a la ciutat cap a les vuit del vespre del dilluns i recorrien alguns carrers abans de dispersar-se, projectant grans plans per a l'any vinent'. Tothom vestia igual i, durant el trajecte, estava totalment prohibit pujar als carros de queviures, per por del que podés passar. L'únic autoritzat era el cuiner, que feia un famós arròs (JORBA, 1986).</p> | 08184-84 | Sant Muç, 08191-RUBÍ | <p>La dada més antiga de Sant Muç a la península ibèrica consisteix en una inscripció visigoda (segle V) apareguda a Carmona on indica que el 13 de maig és la festa de Sant Muç de Constantinoble, màrtir.. Al segle X es troba el nom a Catalunya i al segle XI es venerava a Cànoves. La primera dada de Rubí correspon al segle XIV. Al llarg dels segles XVII i XVIII, les institucions gremials i de pietat barcelonina iniciaren els romiatges i les festes als santuaris propers a la ciutat (JORBA, 1986). La primera colla dels 'xatos' es va fundar, a la primera meitat del segle XIX (segons notícia del Llibre Verd, de 1848) al barri del Raval, de Barcelona, per part d'artesans. En aquest barri es venerava el Sant a la capella de l'església de l'Hospital de la Santa Creu i a la de l'Àngel, davant l'església de Sant Agustí (SERRA, 1961, 1983). Segons Jorba (1986) el nom de 'xatos' va ser el resultat de l'ambient humorístic de la societat barcelonina de l'època, com es pot comprovar en multitud de noms de societats i agrupacions semblants, en periòdics i, fins i tot, en alguns establiments. Això mateix es creu de l'organització marcial de la comitiva on pot observar-se certa ironia a guerres i bullangues; els fusells eren substituïts per grans culleres, per forquilles i ganivets i altres utensilis, que justifiquen una de les causes de la sortida a la muntanya: un bon àpat (JORBA, 1986). Desfilaven recorrent el major nombre possible de carrers, saludaven les autoritats, donaven un petit concert i, el que portava la bandera (guarnida amb flors i cintes) i els acordionistes anaven muntats a cavall; els altres, vestits d'uniforme, amb els instruments característics a l'espatlla (com ha estat costum en moltes agrupacions corals) sortien pel portal de Sant Antoni, feien parada a la font del Roure, a Vallcarca, on se'ls unien els veïns de les poblacions del Pla, Gràcia, Sans, Horta, Sarrià i Sant Gervasi. Emprenien el camí per la muntanya a peu, a través de Collserola i Sant Cugat, (on molts passaven la nit) arribant pel camí dels Sagraments a Rubí (SERRA, 1961; 1983). La població sortia a rebre'ls i els acompanyava fins a Sant Muç. L'ermita de Sant Muç havia estat propietat de la família Ramoneda fins a mitjan segle XIX que la van donar al bisbat de Barcelona. En aquell segle l'ermita esdevingué molt concorreguda i molts visitants s'hostatjaven a la masia. Dormien a la pallissa i hi compraven el menjar i al dia següent continuaven el camí (RUFÉ, 1984a; 1997a). La bandera presidia els actes. Es feia un ofici solemne, es cantaven els goigs, i es venerava el sant. Dinar i esbarjo, i a l'entrada de fosc, retornaven a Rubí, posaven la bandera al balcó del batlle de la vila i dormien a la població allotjats per les cases. L'endemà al matí retornaven a peu, pel mateix camí a Barcelona. A la font del Roure, els esperaven la família i amics. Descansaven i després de berenar feien un ball i s'acomiadaven els dels pobles del pla, els quals retornaven als seus llocs, entrant els xatos a la ciutat cap el tard il·luminant-se amb atxes de vent. Amb el temps la colla es dividí formant-se la dels 'Xatos vells de la bandera nova' i la del 'xatos nous o xics de la bandera vella'. Tos ells, cada any, procuraven rivalitzar en l'originalitat dels vestits, ornaments i també, en la desfilada per la ciutat (SERRA, 1961; 1983). Els drets per a formar part dels xatos passaven de pares a fills. S'havia de tenir entre 18 i 40 anys i haver observat bona conducta, pagant 1'25 pessetes a l'entrada i una pesseta quinzenal (JORBA, 1986). A l'ermita també hi feia cap gent de les veïnes poblacions de Castellbisbal, Ullastrell, Terrassa i Sabadell. Cap el 1980 es troba al subsòl de l'estatge dels exvots, una pedra litogràfica per imprimir estampes de l'altar de Sant Muç que es conserva al Museu de Rubí, així com també hi ha dipositada la bandera dels xatos que lliuraren, els descendents del darrer d'ells 'en Pau de la Barba', el qual va morir l'any 1922 (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5092400,2.0220200 | 418386 | 4595752 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60157-foto-08184-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60157-foto-08184-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60157-foto-08184-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al romiatge dels xatos es cantava la següent corranda: 'A la nostra colla, / de dones, no en volem, / que porten criatures / que donen gros turment; / les criatures ploren, / i això és un desconsol; / portem barret de palla / perquè no ens toqui el sol. / Tirem endavant / tirem endavant, / tre, tre, tre, tre. / En sent a Rubí, / a la Plaça Major, / allí armarem un ball / que en serà un ball rodó, / Allí no hi volem modes, / tothom que balli a son gust; / venim de la muntanya / de visitar Sant Mus. / Tirem endavant, / tirem endavant, / tre, tre, tre, tre. (JORBA, 1986). Es va formar una 'Colla dels Xatos de Sant Mus de l'Havana' l'any 1884 amb motiu d'una festa benèfica. Formada per catalans emigrats i presidida per Romà Clausolles. La desfilada que feren tingué tant d'èxit que van haver d'associar-se formalment, i tenir una seu (JORBA, 1986). L'ermita de Sant Muç és lloc de celebració d'aplecs dels que avui encara es celebren dos d'anuals. El principal, Dilluns de Pasqua Florida, l'altre a la tardor, el tercer diumenge d'octubre, anomenat de Sant Muç i del Roser, en que després de l'ofici es fan ballades de sardanes. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 60269 | Festa del carrer de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-carrer-de-sant-jaume | <p>RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1982a) Calendari llaminer. Rubí: Miquel Rufé i Majó.</p> | XIX-XX | <p>Festa de carrer que porta com element religiós festiu bàsic, la ofrena de ciris i flors al sant en la seva capelleta del carrer, celebració eucarística a l'església, i a continuació festes populars que es celebren en el mateix carrer que s'engalana a l'efecte en el temps de celebració. La festa acostuma a durar quatre dies a l'entorn de la festivitat del seu patró, Sant Jaume, el 25 de juliol. L'any 2000 es va demanar a la Generalitat de Catalunya la seva declaració com a Festa d'Interès Nacional.</p> | 08184-198 | Carrer de Sant Jaume, 08191-RUBÍ | <p>La festa es celebra amb seguretat des de fa 150 anys en un dels més antics carrers del nucli urbà de Rubí, que va anar creixent principalment durant el segle XVIII cap al territori ocupat pel barri del Padró, seguint el traçat de l'antic camí de Rubí a Sant Cugat. Durant molt de temps, la meitat d'aquest carrer va ser del terme de Rubí, i l'altra de Sant Cugat, per la qual cosa, els preus dels productes que els pagesos venien a un i altre costat del carrer no eren els mateixos. El 2 de juliol de 1836, va haver la petició de l'Ajuntament al Govern de la nació per que tot el carrer formés part del terme municipal de Rubí. Com a conseqüència d'aquesta petició, l'any 1845 es va celebrar la segregació de la banda esquerra del carrer, fet aquest que pot estar en el origen d'aquesta festa més que centenària, encara que alguns cartells de la primera meitat del segle XX, indiquen que es feia des de l'any 1800. L'origen del nom del carrer pot estar en la advocació del sant que encara avui dia es pot contemplar en una capelleta urbana que està instal·lada a la façana de la casa que porta el número 14 en el mateix carrer (ASSOCIACIÓ, 2000). A la dècada de 1970, la construcció de nous pisos procura la agregació de 100 metres de llargada al traçat primitiu del carrer, que es veu més que perllongat en aquesta data. L'any 1945 es va celebrar el centenari introduint com element decoratiu afegit a l'engalanament del carrer , la col·locació d'uns maniquís vestits a la manera catalana, ubicats en les entrades del Carrer de Sant Cugat i baixada del carrer de Sant Joan.</p> | 41.4902500,2.0318000 | 419179 | 4593634 | 1845? | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60269-foto-08184-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60269-foto-08184-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60269-foto-08184-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Les fotografies més antigues conegudes sobre aquesta festa son de l'any 1905. Les que apareixen a la documentació de la fitxa han estat facilitades per Mireia Sabartés del Diari 'El Punt de Rubí' i per Carles Aluju Ferrer, també del mateix diari i corresponen a les festes de l'any 2000. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 77852 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-11 | Des de diverses entitats cíviques i des de l'Ajuntament mateix, hi ha la intenció de fer uns gegants nous per a la festa, ja que els vells no tenen gaire interès artístic i darrerament ja no apareixen. | <p>Conjunt de manifestacions festives que se celebra el primer diumenge de setembre o el darrer cap de setmana d'agost. La festa major està formada per un conjunt d'activitats festives, esportives, culturals i religioses amb la participació de les administracions corresponents i diverses entitats del poble, i la coordina una comissió de festes independent. Les activitats poden anar canviant, i els darrers anys s'ha caracteritzat per recuperar tradicions antigues, com les bitlles catalanes, o per introduir un element com és la venda de samarretes de la festa, amb un motiu que va variant anualment i que és motiu de col·lecció.</p> | 08223-124 | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les urbanitzacions que també estan al terme municipal, com Comabella i Les Marines, celebren la seva festa major, òbviament de tradició molt més recent. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||||
| 77853 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-11 | Els darrers anys s'ha perdut la seva celebració, tot i que hi ha la voluntat de recuperar-la. | <p>Festa major d'hivern, coincidint amb Sant Climent. Antigament consistia bàsicament en actes religiosos i alguna activitat festiva de caràcter popular.</p> | 08223-125 | <p>Tot i que actualment no se celebra, hi ha la intenció de recuperar aquesta festa per equilibrar la celebració d'alguns actes de tipus cultural, festiu i tradicional a l'hivern.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||||
| 77854 | Pi de maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-maig-0 | <p>La festa del Pi forma part del cicle de festes ancestrals per a celebrar l'arribada de la primavera. Se celebra el dia 1 de maig, i consisteix a plantar un pi alt i dret al mig de la Plaça Major. Al matí se surt a buscar un pi alt als afores del poble per després plantar-lo ben dret al bell mig de la Plaça Major. És costum de posar un premi al capdamunt del pi, que és per al primer que aconsegueix de pujar-hi malgrat la resina i el greix que s'hi afegeix. El pi es fa baixar, és a dir es talla, el primer de juny, en què es torna a fer una festa amb ball de gitanes inclòs. Aquest costum que s'havia perdut es va recuperar fa uns anys i actualment gaudeix de molt bona salut, essent una de les festes més viscudes pels llorençans.</p> | 08223-126 | Se sol celebrar al plaça major. | <p>La festa del pi s'havia perdut als anys seixanta i va ser recuperada fa pocs anys amb èxit; s'han intentat diversos emplaçaments, fins que ha quedat la plaça major com a lloc de referència de la plantada. A tall d'anècdota, després de diversos trasllats de l'activitat, la web local va fer una enquesta l'any 2008 sobre l'indret preferit per a la plantada, que va ser la plaça en detriment de la font de l'Aixeta.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||||
| 78332 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-13 | Programa Festa Major 2008. Santa Perpètua de Mogoda. 5, 6, 7, 8 de setembre. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. Pàg. 40. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX-XXI | La Festa Major d'Estiu de Santa Perpètua de Mogoda es celebra el primer cap de setmana de setembre. Les activitats presents en el programa de la festa major comencen ja a finals d'agost amb la inauguració del curs de Pintura a l'oli del Centre Cívic Can Folguera i de la mostra dels cartells participants al Concurs de Cartells de la Festa Major. A Santiga també s'inaugura una exposició de Pintura, que l'any passat ja va arribar a la dinovena edició, organitzada pels Amics de Santiga. La festa major comença amb una acte de benvinguda on tothom hi és convidat. El divendres de la Festa Major ja és ple d'activitats. A partir de la tarda es porta a terme un Homenatge a la Gent Gran, acte que l'any passat va complir la seixanta novena edició, amb berenar i ball amb orquestra en envelat. Al vespre es fan diferents actes com la Festa de la Ràdio, amb moltes actuacions de diferents artistes, espectacles de Balls Folklòrics, etc. A la nit es fa el Pregó de la Festa Major amb un esclat de foc inaugural, a la plaça de la vila. A partir de les onze de la nit i fins a la matinada comencen diferents balls simultanis en diferents indrets de la ciutat (envelats, parcs..). Al dissabte, la festa comença al matí amb tallers, festa infantil, i continua a la tarda amb certamen poètic, més tallers, audicions de sardanes i festival flamenc. Al capvespre es fa un cercavila i exhibicions de danses. A la nit, el Correfoc amb el Grup de Joves Diables de Santa Perpètua de Mogoda i les colles convidades precedeixen els diferents balls que animaran la nit. El diumenge comença amb activitats també per als matiners com una marxa en bicicleta, matinal de Tango, concurs de parxís i espectacles infantils. I per als que no es volen quedar a casa ni per dinar, un concurs de Paelles. A la tarda, balls de saló, espectacles infantils i Cercavila de gegants pels carrers de la vila, amb la participació del grup de Gegantes de Santa Perpètua i colles convidades. A continuació l'actuació del Grup de Ball de Gitanes de Santa Perpètua. Al vespre, Havaneres i rom cremat. A la nit altre cop balls per a tots els gustos. El matí de dilluns, que és el pròpiament el dia de festa local, es fan actes durant tot el dia: xocolatada, espectacles, baixada de carretons, ball infantil de tarda, concert de tarda amb orquestra i Castell de Focs i Ball del Fanalet a l'Envelat per acabar la festa. | 08260-165 | Santa Perpètua de Mogoda | Durant el segle XX (1900-1979) cada sector polític de la població havia fet la seva pròpia festa major de SPM, i per tant el seu propi programa. Era una festa popular, poc institucionalitzada. Només l'any 1928, el consistori patrocinà directament la Festa Major i publicà un programa oficial, en castellà per primera vegada, on es recollien les activitats organitzades pel Casino Perpetuense, L'Agrupación Familiar Sagalés i el Fomento de la Sardana aixecaven els respectius envelats expressant així la rivalitat i l'enfrontament que mantenien (Ricart et ali, 1999: 40). | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78332-foto-08260-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78332-foto-08260-165-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Foto 2. Títol: Portada del Programa de Festa Major. Any: 1960. Propietat: Arxiu Municipal.Foto 3. Gegants nous. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Any: 2008. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 78333 | Tres toms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-toms | Programa d'Actes. Santa Perpètua de Mogoda. Festa de Sant Antoni Abad. 17-24 de gener, 1 de febrer de 2009. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | Els tres toms és una festa organitzada per la Societat de Carreters, entitat fundada l'any 1916. Antigament la festa es celebrava el dia del patró, per Sant Antoni, el dia 17 de gener, fins que es va canviar la data pel primer diumenge de febrer, que és el calendari que se segueix també actualment. La missa solemne es celebra però encara el 17 de gener pel Sant del Patró, Sant Antoni Abad. Des del 2008 la missa és cantada per un cor com es feia abans almenys fins a l'any 1960. Es canta el 'Tedeum Laudamus' de Perossi. En sortir de l'església es reparteixen dos talls de coca com sempre s'ha fet. El dia de la festa dels Tres Toms es fa la Benedicció de les tradicionals coques. La seva presència és significativa doncs se n'arriben a repartir fins a 500kg. Els participants a la festa arriben de molts indrets de les rodalies amb els cavalls, carruatges i genets que fan la tradicional passejada dels Tres Toms pels carrers de la vila. | 08260-166 | Santa Perpètua de Mogoda | La festa va deixar d'organitzar-se durant el període de la Guerra Civil, fins que, l'any 1940 s'impulsa de nou fins a l'actualitat. Fins l'any 1960 aproximadament encara es feia un Concurs de carrosses i de genets. Antigament el dia de la festa es treia el Sant en processó, amb el capellà, el veterinari, i l'orquestra. Es feia dansa, concert i fins i tot ball. | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 1916? | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 78334 | Aplec de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-3 | http://www.sardanista.org/ Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | L'Aplec de la Sardana es celebra durant dos dies durant el primer cap de setmana de maig, el dissabte amb audició de sardanes, pa amb tomàquet i ball amb la típica xerricada de cava, i el diumenge amb la missa, on col·laboren els Joves de la Parròquia, a fer les ofrenes com cada any, ballant al final la sardana ja tradicional 'Toc d'Oració' a la plaça de l'església i l'Aplec al bosc de la Torre amb les sardanes, el concurs de colles improvisades, les barbacoes, etc. | 08260-167 | Bosc de la Torre del Rector. C/ Mar Adriàtic (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | El dia 29 de maig de l'any 1927 nasqué la idea de fundar el Foment de la Sardana i el dia 30 de juliol quedà fundada l'entitat nomenant president Fermí Vinyals, secretari Jaume Marbà i caixer José Valls. Es proposaren el repte d'organitzar l'aplec. Fou el 24 d'abril de l'any 1928 en el bosc de Mirapeix i varen tenir el suport i l'ajut del Foment de la Sardana de Barcelona, que els donà un cop de mà. Aquell primer aplec va ser un èxit, es va iniciar a la plaça de l´església perquè la gent no sabia arribar al bosc i es va començar amb la sardana 'Toc d'oració' de Pep Ventura, (des d'aleshores s´ha tocat sempre per iniciar l'aplec, després de la missa del sardanista i tot seguit la gent es desplaça cap al bosc). El Foment es va animar a seguir aquella tasca començada i varen continuar els cursets i les ballades. Es va celebrar el segon aplec i arribà el tercer, que es traslladà al bosc de la Torre, ja que el bosc de Mirapeix va ser talat. Fou en el sisè aplec quan s'estrenà la sardana 'L'Aplec' d'en Genís Sala, nascut a Sta. Perpètua (1889-1964) i d'ofici boter, però si avui encara se'l recorda, és per la seva gran passió: la música. Va compondre obres corals, sardanes i diverses peces musicals que, majoritàriament, feien referència a Sta. Perpètua. L'ajuntament, en agraïment, l'any 1966 va posar el seu nom a un carrer de la població i en aquest acte, l'Agrupació Sardanista va organitzar una audició dedicant-li per la seva tasca, una sardana del mestre Francesc Mas Ros: 'Mestre Genís'. L'aplec va continuar fins el 10 de maig de l'any 1936, dia en què se celebrava el 9è. Esclatada la Guerra Civil es deixà de fer. Però va ser l´any 1943 quan a Barcelona va haver-hi un governador anomenat Antonin F. De Correa y Véglison (membre del 'Consejo Nacional del Movimiento' i 'Procurador en las Cortes') que va arribar a autoritzar que es fes un altre cop l'aplec. No va ser fins el 6 de juny de l'any 1946 que es va reiniciar la festa, completant-se així la 10a. edició de l´Aplec de Sta. Perpètua. Una cosa que no es va aconseguir aleshores era fer els programes en català, això no esdevé fins més tard. Àdhuc l'entitat hagué de canviar el nom de Foment de la Sardana pel de Folklore Sta. Perpètua a l'any 1947 i va haver d'arrossegar-lo durant molts anys. Des d'aleshores l'aplec s'ha continuat celebrant ininterrompudament. L'any 1973 l'aplec es va celebrar al bosc de Ca n'Ollé i s'organitzaren diferents actes paral·lels: concurs de fotografia, focs de camp, etc. Arriba el 40è Aplec, hi ha moltes il·lusions posades, es vol que sigui un gran aplec. La vigília s'organitza un gran foc de camp i bivac en el mateix bosc de Ca n'Ollé . L'endemà missa, dinar de germanor, l'estrena de la Sardana '40 Aplecs' de T. Gil i Membrado i la presentació de la lletra de la sardana 'Santa Perpètua' de F. Mas Ros. L'any 1980 es va celebrar l'últim concurs de colles i tan sols hi va participar, de les colles de Sta. Perpètua, la Colla Perpetuenca, i tot i així fora de concurs, ja que estava pràcticament dissolta. Els actes del 50 Aplec van començar el 19 d'abril amb el veredicte del jurat del concurs de fotografia, el tema del qual era 'la Sardana i el Folklore Català'. Aquesta exposició es va poder visitar tots els dies festius fins al dia de l'Aplec. Per aquest acte es va comptar amb l'ajuda d'un gran amic i aficionat a la fotografia. La vigília de l'Aplec es va aconseguir treure al carrer, després de molts i molts anys, els gegants de Sta. Perpètua. Al capvespre, en el teatre del Centre Parroquial, es va celebrar la 15a Nit de la Sardana, gran final per escollir per votació popular la sardana de l'any entre les sardanes estrenades. En aquest acte, hi col·laborà la Coral Renaixença, fent una cantada mentre es realitzava el recompte de les votacions, i el grup de teatre Tàndem, que va muntar l'escenari. El dia de l'Aplec va seguir la tònica d'un GRAN APLEC. Es va augmentar el nombre de cobles i per primera vegada a Sta. Perpètua, es va organitzar un concurs de colles improvisades. També es van estrenar dues sardanes: 'Santa Perpètua 1928' d'en Josep Capell i ' Aplec d'Or' d'en Martirià Font. A tots els assistents, juntament amb l'entrada, se'ls va fer entrega d'una medalla de fang commemorativa del 50è Aplec i a les autoritats, entitats i persones que amb el seu ajut varen col·laborar per tirar endavant aquest gran somni, se'ls va lliurar un plat també de fang. En el 53è Aplec varen tenir la idea de fer unes barbacoes amb uns bidons tallats de dalt a baix i unes potes de ferro. Volien aconseguir que la gent que es quedava a dinar al bosc no hagués de fer foc d'una manera incontrolada i a la vegada donar un servei perquè els assistents no haguessin de marxar a dinar fora del recinte, per això també es regalava un got de vi amb el tiquet de l'entrada. L'any 1993, a causa del pacte que van signar l'Ajuntament i l'Institut Català del Sòl (Incasòl), l'Aplec va canviar de lloc novament, passant del bosc de Ca n'Ollé al bosc de la Torre. Aquest últim havia estat totalment arreglat: s'havia fet una gran plaça circular, que porta el nom de plaça de la Sardana El 60è Aplec, es va celebrar els dies 3, 4 i 5 de maig de l'any 1996. La festa va començar el divendres al vespre amb la inauguració de l'exposició 'La Sardana' i l'actuació de la Coral Renaixença. Els geganters també van sortir al carrer, celebrant així els 10 anys de la seva primera aparició. Fent una cercavila pels carrers de la nostra població van acabar a la plaça de l'Església, on els esperava la cobla per començar l'audició. Totes les sardanes que varen ser interpretades eren dedicades a Sta. Perpètua i Ràdio Sta. Perpètua les enregistrà en directe. Un cop acabat l'entrepà, l'Esbart Dansaire Montgrí ens va fer una demostració de l'evolució musical i coreogràfica dels 200 anys de la sardana, que portava per nom 'Trencats i Seguits'. A continuació es va fer la xerricada de cava i coca de vidre. I per acabar la festa del dissabte tothom va ballar al so de l'Orquestra Montgrins. L'endemà, com sempre a la nostra localitat, es va començar amb la missa del sardanista durant la qual un grup de mainada va fer les ofrenes, a continuació el 'Toc d'Oració' i després de les sardanes els amics del Grup d'Esplai El Refugi ens van fer més dolç el matí perquè tenien preparada xocolata i coca per a tots els assistents. Tothom es va dirigir cap al bosc de la Torre on junt amb l'entrada s'obsequiava amb una medalla de fang commemorativa del 60è Aplec. Aquests tres dies de festa van finalitzar amb una ballada de sardanes a la plaça de l'Església el diumenge a la nit. L'Aplec va ser un èxit de gent, tant el dissabte com el diumenge. Des d'aleshores l'hem continuat celebrant dos dies, el dissabte amb audició de sardanes, pa amb tomàquet i ball amb la ja típica xerricada de cava, i el diumenge amb la missa, on col·laboren els Joves de la Parròquia, el 'Toc d'Oració' a la plaça i l'Aplec al bosc de la Torre amb les sardanes, el concurs de colles improvisades, les barbacoes, etc. L'any 2000 amb les innovacions informàtiques l'Aplec va tenir una pàgina Web. A l'hora de dinar s'organitzà un concurs d'allioli fet amb mà de morter. | 41.5460700,2.1798100 | 431593 | 4599704 | 1928 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Enguany es celebra la 73ena edició (2-3 de maig de 2009). Entre les sardanes que es tocaran en destaquem dues: L'aplec de Santa Perpètua de J. Auferil i Tres cobles. Espurnes perpètues de J. Molina. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 78335 | Aplec de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santiga | http://staperpetua.org/agenda/agenda.htm#webs_entitats Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | L'Aplec de Santiga es fa una setmana més tard que la Festa major d'estiu de Santa Perpètua de Mogoda, és a dir, el segon cap de setmana de setembre. Hom es troba al matí a la plaça per assistir a la missa ja que dins de l'església no es pot fer per raons de seguretat. I tot seguit s'inicia la ballada de sardanes, ja que l'Aplec consta d'una ballada al matí i una altra a la tarda. Al matí la gent pot participar en el concurs de la sardana incògnita, que consisteix a endevinar el títol i l'autor de la sardana que s'està tocant. A la tarda hi ha un concurs de colles improvisades. De mica en mica s'ha fet la diada més completa participant-hi altres entitats de la població. Els Amics de Santiga fan la clausura del concurs de pintura fent lliurament dels premis i muntant l'exposició. L'Associació de Veïns Centre Vila junt amb el Centre Excursionista Sta. Perpètua, organitzen una caminada fins a Santiga, visitant alguna casa de pagès que encara es conserva a la població. També preparen un dinar a l'era de Santiga per gaudir del segon diumenge de setembre fent la diada més plena. | 08260-168 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'aplec de Santiga. L'any 1954 Mn. Josep Artigues (mossèn de la Parròquia) va voler organitzar un Aplec Marià a Santiga, coincidint amb les dates de celebració del naixement de la Mare de Déu, el l2 de setembre. Durant uns quants anys va ser el mossèn qui organitzava l'aplec, llogava les cobles, editava els programes, etc. Amb el temps aquesta feina se li va fer feixuga i demanà a l'entitat que portés endavant la part de les sardanes i l'edició del programa. Actualment ha canviat una mica d'aquell Aplec Marià, ara tan sols resta la missa del matí, que és molt volguda per tota la gent. Un fet històric per a Santa Perpètua de Mogoda va ser a l'any 1983 la celebració del Mil·lenari de Santiga. L'entitat davant d'aquest fet, encarregà al mestre Carles Santiago la creació d'una sardana, que es va estrenar a Santiga l'11 de setembre del mateix any, i porta el nom de 'Mil·lenari de Santiga'. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 1954 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 78336 | Festivitat de Santa Prisca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-santa-prisca | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2009). 'Festivitat de Santa Prisca. 18 de gener'. Jornades Tradició cultural a Santiga. Benedicció del panet. 25 de gener de 2009. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XVIII | La festa de Santa Prisca recuperada enguany altre cop, commemorava antigament el dia del martiri de la santa (18 de gener) amb la missa corresponent en el seu honor i la benedicció d'uns panets repartits a la sortida de l'església a tots els assistents. Els panets, fets amb la farina donada pels pagesos de Santiga, sembla que són una petició a les forces de la natura per mitjà de Santa Prisca, per tal de protegir els sembrats de cereals que tot just naixien aquells dies. La tradició manava conservar aquell panet a casa per tal de guanyar la protecció contra els llamps durant tot l'any. | 08260-169 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Prisca va ser una jove de tretze anys executada a Roma per no renunciar a les seves creences religioses. Malgrat no constar al Nou calendari litúrgic sorgit del Concili Vaticà Segon, sí que figurava al martiriologi jeronimià del segle IV i es manté en el Sacramentari gregorià el dia 18 de gener, el dia de la seva execució. La seva vinculació amb Santiga vindria del fet que la traducció de Prisca del llatí és 'antiga'. És a dir, Santa Prisca podria ser Santa Antiga i el nom de l'església no fer referència a l'antiguitat de l'indret sinó al nom de santa 'Antiga'. L'única referència històrica a aquest costum es troba en un document de 1790. En aquell temps, a la parròquia de Santa Maria l'Antiga s'acostumava a fer caritat de pa beneït als pobres el segon dia de Pasqua de Resurrecció (dilluns de Pasqua de Pentecosta) per tal que Deu 'socorres en certa necessitat amb pluja als fruits de la terra'. Al segle XVIII hi havia acudit més de mil persones ocasionant 'gran quantitat d'escàndols i tumults', segons manifestava el batlle de Santiga. Per aquesta raó i durant tres anys, la caritat va traslladar-se al dia de la Santa Creu de Maig. La celebració aquells anys va transcorrer amb molta quietud i sense escàndols, però, va tenir unes conseqüències inesperades: uns anys de collites escasses. Els parroquians van atribuir les males collites al canvi de data i el 1789 van tornar a fer la celebració el segon dia de Pasqua, van repetir-se els problemes de seguretat i la festa va decaure. No hi ha constància documental de quan va començar a celebrar-se aquest acte al gener, la diada de Santa Prisca, però podem aventurar algun moment del segle XIX com el de la represa d'aquesta antiga tradició que enguany s'ha tornat a engegar amb motiu del projecte de recuperació de l'espai de Santiga. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 1790 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 78337 | Festa major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-13 | Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX-XXI | La festa major d'hivern es celebra el 7 de març, és com la festa major d'estiu però de més petit format amb menys activitats i actes programats. | 08260-170 | Santa Perpètua de Mogoda | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||||
| 78573 | Festa de l'arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-1 | RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. Pàg. 78. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | La festa de l'arbre de Santiga es fa al març. En la Festa de l'arbre es fa un homenatge a un poeta nacional, i també es col·loca una placa al mur dels sentiments, situat a la paret exterior del cementiri que dóna a la plaça de Santiga. | 08260-221 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Al 1907 s'instituí la festa de l'Arbre o Escolar, durant el transcurs de la qual s'ahvia d'avaluar els alumnes. El primer any, els mestres no van poder entregar premis perquè 'la asistencia a las escuelas es muy irregular, por razón que los alumnos se ven privados continuamente de poder asistir a las clases, y sobretodo durante unas épocas del año, en que sus padres los distraen de las obligaciones escolares por emplearlos, como auxiliares suyos para la práctica de diverssas operaciones agrícolas'. Més endavant, tot i millorar els resultats dels examens, els mestres insistiran reiteradament en el fet que cal una major assitència i dedicació a l'escola. Durant la Festa de l'Arbre, es premiava també als alumnes que, durant l'any, havien criat millor els cucs de seda. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 1907 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78573-foto-08260-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78573-foto-08260-221-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70178 | Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit. SOLER, Joan (2001). Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic, p. 256-257. Http://www.ullastrell.cat/actualitat/noticies/2012/03/08/festes-de-serralavella-2012 (consulta: 30-04-13).</p> | <p>Festa celebrada el quart dimecres de Quaresma, al bell mig d'aquesta. Els infants del poble, reunits en colles de vuit a deu nens i sota la supervisió d'un adult, surten per les cases de la vila cantant la cançó de la Serralavella. Els grups porten cistells, un tronc i una serra. Mentre es canta la cançó es va serrant el tronc, simbolitzant d'aquesta manera la partició de la Vella Quaresma. En agraïment, la gent de les cases dóna llaminadures, ous, fruits secs i algun euro a la canalla, que en finalitzar la ronda es reparteix entre tots. En l'actualitat es celebren les Festes de la Serralavella, que substitueixen l'antiga Festa Major d'hivern d'Ullastrell que es celebrava per Pasqüetes (diumenge posterior a Pasqua). Són cinc dies de festa amb la participació de tot el poble, que comencen el quart dimecres de Quaresma i finalitzen el diumenge següent. Les festes s'inicien amb el pregó de la Vella Quaresma a l'escola, durant tots els dies es pot visitar la mostra de banderes engalanades i assistir a diversos actes culturals i associatius. L'antiga cantada es fa actualment el dissabte i diumenge es reserva per la fira de comerciants locals i visitants, una cantada popular davant de l'ajuntament, així com la trobada gegantera i, recentment, la trobada de corals.</p> | 08290-63 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | <p>Ullastrell és un dels pocs municipis de Catalunya on actualment encara es celebra la Serralavella. Tot i que el seu origen és molt antic, també és força desconegut. Sembla ser que està relacionat amb antics ritus de preservació, si tenim en compte les similituts entre ambdues manifestacions. Per una banda, la vessant de captiri (obtenció d'aliments) i l'àpat col·lectiu, i per l'altra, l'ésser mític (en aquest cas la vella) destruït i superat. El fet de serrar la vella (serrar el tronc) simbolitza la destrucció dels esperits malèvols, la fi de l'hivern i l'arribada a la meitat de la Quaresma, període de penitència i abstinència que patien especialment els infants. Antigament, només els nens podien anar a fer la cantada per les cases del poble i les masies dels voltants, i les colles portaven banderes engalanades, al marge del cistell, el tronc i el xerrac. La capta recollida, consistent en ous, fruits secs, llaminadures i alguna moneda, també era repartida entre tots. Durant un cert temps, cap a mitjans dels anys 60 del segle XX, hi havia nens vestits amb el vestit tradicional català. A principis dels anys 80, l'escola del municipi s'involucra en la festa i, cap a mitjans de la dècada, comença la participació de les noies. A Ullastrell es creu que l'origen de la Serralavella prové d'uns llenyataires que treballaven fent bigues i llates de fusta per les teulades de les cases del poble. Quan acabaven la feina passaven per les cases a demanar, i el dia de la seva festa, anaven per les cases cantant amb un tronc i els xerracs típics del seu ofici. Posteriorment, la tradició va passar a la mainada del poble i així s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70178-foto-08290-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70188 | FESTA MAJOR D'ULLASTRELL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dullastrell | AMAT, Benet (1983). 'Aspres camins IV'. Ullastrell Ressó Local, núm. 72, gener 1983, p. 8-9. BIRULET (1993). 'La festa major del mil nou-cents quaranta i pico'. Ullastrell Ressó Local, núm. 200, agost 1993, p. 15. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'D'algunes Festes Majors dels anys 20'. Ullastrell Ressó Local, núm. 115, agost 1986, p. 4-5. | La Festa Major d'Ullastrell es celebra el dia 15 d'agost, festivitat de Santa Maria Assumpta, patrona del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. La festa s'inicia el dia 14 d'agost amb un repic general de campanes al vespre, seguit del tradicional pregó inaugural. El dia 15, després de la despertada general dels grallers, es fa un cercavila des de l'ajuntament fins a l'església, amb la presència dels gegants. Un cop a l'església es fa una ofrena floral a la verge i, posteriorment, la missa corresponent. Un cop finalitzada es surt en processó des de l'església fins al turó del Rector. Aquesta processó està presidida per una imatge de Santa Maria Assumpta, que durant l'any es guarda dins d'una fornícula a la rectoria del temple. Posteriorment es retorna en cercavila fins a l'ajuntament. El dia 16, la Colla de la Gent Gran organitza una missa pels seus difunts i un dinar popular. La festa es clou amb el tradicional ball de fi de festa. També cal destacar el concurs de façanes i carrers engalanats, donada la seva llarga trajectòria dins la Festa Major. En aquest sentit s'ha de dir que diversos carrers del municipi presenten plaques conmemoratives d'antigues edicions guanyades del concurs. Per últim afegir que actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (exposicions de fotografia i pintura, havaneres, petanca, bitlles catalanes, campionat de botifarra, espectacles de màgia, etc). | 08290-73 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | Antigament, les cantades tenien molta presència dins la Festa Major d'Ullastrell, tot i que la principal era la de l'església. En l'edició de l'any 1920, l'Orfeó Germanor d'Ullastrell tingué un paper molt destacable sota la direcció de Josep Puig i Sucarrats. Convidaren l'Orfeó de Montserrat d'Olesa a cantar conjuntament la missa major i, posteriorment, oferiren un concert per la gent del poble. En l'edició de l'any 1922, l'orfeó ullastrellenc oferí un concert memorable amb partitures del cançoner català, obert amb el 'Cant a la Senyera'. Pel que fa als balls, sabem que tant els del Casino com els del Serralet competien per portar al poble les millors orquestres del moment (Ibèrica, Empòrium, etc). Aquests músics també s'encarregaven de les serenates a les autoritats i dels concerts de mitja tarda. Les festes d'aquesta època també comptaven amb sardanes i representacions teatrals destacables. Als anys 40, la coral de la parròquia estava acompanyada per una orquestra en la missa principal del 15 d'agost, oficiada per tres capellans. Sortint de missa hi havia un ball amb aperitiu i, a la tarda, un altre ball on es subastava la Toia, un braç de gitano de cal Salvador Rodó. El que se'l enduia podia triar la música i la parella de ball. Dos actes més destacables eren el concert i els balls de socis i de casats. Per últim, el gran ball de gala es feia al Casino, tot i que l'envelat es muntava entre cal Correu i cal Jan. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70188-foto-08290-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 70189 | Cursa del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cursa-del-bolet | <p>http://www.ullastrell.cat/actualitat/cursa-del-bolet (consulta: 02-05-13). http://www.gmullastrell.com/2012/12/cursa-de-sant-esteve-el-bolet-2012/ (consulta: 02-05-13).</p> | XX | <p>Cursa celebrada el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, pels voltants del nucli urbà d'Ullastrell. La cursa compta amb un recorregut de 6,4 km i un desnivell positiu i negatiu de 139 m. El recorregut de la cursa és sempre el mateix, amb sortida i arribada a la pista poliesportiva de la població. Els corredors estan dividits en diferents categories en funció de la seva edat. Des de la pista poliesportiva s'inicia la cursa en direcció al camí de la Font i als carrers de Sant Jaume i Sant Jordi (urbanització de cal Jep). Un cop superada la urbanització s'arriba a la part superior del turó de can Palet, el qual enllaça amb la carretera BV-1203 just davant de can Lleonart. Es segueix un bon tram de carretera en direcció Terrassa fins a l'encreuament amb el camí de can Palet. Passades les instal·lacions de l'heliport i el trencant per accedir a la masia, es segueix el camí en baixada que condueix a la zona d'esbarjo del Bolet. Des d'aquest punt, el camí comença a pujar fins enllaçar amb el camí de ca n'Ametller (que porta a Castellbisbal). Des d'aquest camí es torna en direcció a Ullastrell fins enllaçar altre cop amb la carretera BV-1203, que condueix al interior del nucli urbà, fins a la pista poliesportiva.</p> | 08290-74 | Nucli urbà-paratge del Bolet, 08231 | <p>La primera edició de la Cursa del Bolet o Cursa de Sant Esteve 'El Bolet' es va celebrar el dia de Sant Esteve de l'any 1979. Així doncs, el passat dia 26 de desembre del 2012 es celebrà la seva edició número 33 i el 12è Memorial Robert Colilles (alpinista mort als Alps). Es tracta d'una ruta molt sovintejada pels veïns d'Ullastrell donada la seva facilitat i curta durada (amb uns 45 minuts es pot recorre a peu). Tot i això, la perillositat que suposa caminar pel tram de la carretera BV-1203, entre cal Lleonart i el trencant del camí de can Palet, ha fet que la gent obrís camí vorejant els camps i els horts del costat de la via, fins arribar al camí d'accés privat a la masia. Actualment, aquesta ruta és coneguda com el camí del Roure.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1979 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70189-foto-08290-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70189-foto-08290-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 70190 | Mostra de teatre d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-dullastrell | <p>http://www.ullastrell.cat/actualitat/agenda/2012/10/28/xxiv-mostra-de-teatre (consulta: 02-05-13). http://www.ullastrell.cat/directori/entitats/g-a-t-u-grup-amics-del-teatre-ullastrell (consulta: 02-05-13).</p> | XX | <p>Mostra de teatre del municipi organitzada pel Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell (G.A.T.U). La mostra és anual i es celebra entre la tardor i la primavera de l'any següent. Al marge de les representacions ofertes pel grup local, a la mostra hi són convidats altres grups de teatre d'arreu de la comarca i del país (ex. Puigcerdà, Mallorca, Logronyo). La mostra compta amb un programa d'actes on es reflecteix la programació anual, força variada i adaptada a les necessitats dels diferents tipus de públic. Les representacions i els assajos es fan generalment a la sala d'actes del Casal Cultural d'Ullastrell, tot i que també s'assisteix a altres mostres de teatre d'altres municipis. S'organitza també un taller de teatre per als més joves durant les festes de Nadal.</p> | 08290-75 | <p>La Mostra de Teatre d'Ullastrell es va començar a organitzar l'any 1989. Així doncs, actualment s'està celebrant la 24 ena edició. És probable que l'any vinent, el Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell també organitzi la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil de Catalunya al municipi.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1989 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit dues imatges antigues de representacions teatrals datades entre els anys 30 i 40. Són propietat de la família Salarich. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 70191 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-2 | <p>FONT, Joan (1999). 'Catifes de Corpus'. Ullastrell Ressó Local, núm. 269, juny 1999, p. 10-11.</p> | <p>La festivitat del dia de Corpus a Ullastrell es centra en els actes tradicionals típics del calendari litúrgic català. Els actes s'inicien amb la missa de Corpus a l'església parroquial, seguida de la celebració de l'ou com balla a la plaça de l'Església. Es munta una pica mòbil guarnida amb dues corones de flors davant de la porta del temple. Posteriorment, seguint la ruta de les catifes de flors, es puja en processó fins al brollador del parc del turó del Rector. Només per aquest dia es col·loca al centre del brollador una imatge de la verge de Montserrat. Actualment, les catifes de Corpus s'inicien davant de l'església i s'extenen fins al turó. Alhora han estat adaptades als nous temps i combinen trams vegetals i florals amb trams de catifa normal o moqueta.</p> | 08290-76 | Plaça de l'Església-Turó del Rector, 08231 | <p>La festa del Corpus Christi es celebra el dijous següent a la vuitena Pentecosta per venerar l'eucaristia, tot i que actualment s'adapta al calendari actual. Antigament, les catifes de flors es feien per tot el nucli urbà, sobretot al carrer de la Serra, però també als barris de can Gras o del Sardà. Les catifes eren sobretot de ginesta i de clavells. També hi havia enramades florals decorant els carrers i les places. Al inici del carrer de l'Assumpció es col·locava una arcada floral i una llarga catifa fins a la porta de l'església. La tradició de l'Ou com balla, que antigament ja es celebrava, es va recuperar l'any 2008 en motiu de les celebracions del centenari del campanar. Antigament la col·locaven al bell mig de la plaça de l'Església. La imatge de la verge de Montserrat era fixa al brollador del turó del Rector, però diverses bretolades van fer que fos retirada i col·locada només el dia de Corpus. En els darrers anys, la coral del municipi canta en la missa de Corpus.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70191-foto-08290-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit cinc imatges antigues de les catifes de flors datades als anys 70. Les localitzacions són el carrer de la Serra i el carrer Migdia i són propietat de la família Salarich. Alhora, també ha cedit dues imatges de la pica de l'Ou com balla dels anys 70 aproximadament, propietat de Francesc Rodó Paloma. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 70246 | Caramelles d'Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-dullastrell | <p>AMAT, Benet (1984). 'Aspres camins XVI'. Ullastrell Ressó Local, núm. 88, maig 1984, p. 4-5. M.B (1978). 'Les Caramelles del 1923'. Ullastrell Ressó Local, núm. 15, abril 1978, p. 9. 'Caramelles'. Ullastrell Ressó Local, núm. 268, maig 1999, p.8.</p> | <p>Les Caramelles d'Ullastrell es canten per Pasqüetes, festa de la capvuitada de Pasqua (diumenge in albis). Els cantaires o caramellaires són tant nens com adults, vestits amb el tradicional vestit català i amb mocadors vermells al coll. Surten en colles de petits i grans, amb instruments musicals i duent la perxa. A la part superior d'aquesta, una cistella s'atança als balcons de les cases per recollir les ofrenes (ous, monedes). Es fan diverses cantades distribuïdes dins del nucli urbà de la població, entre el barri del Sardà, la Serra i can Gras.</p> | 08290-131 | Nucli urbà d'Ullastrell, 08231 | <p>A Ullastrell, les Caramelles es van recuperar pels voltants dels anys 20 del segle XX. Josep Puig i Sucarrats, fundador del cor parroquial i de l'Orfeó Germanor, en fou el director durant molts anys. Tot i que durant força temps l'AMPA de l'escola municipal s'encarregava de les Caramelles al municipi, des de fa uns quatre anys aproximadament, una comissió és l'encarregada d'organitzar-les i gestionar-les. Tot i això, actualment l'escola del municipi també participa en la seva organització. A més a més, el repartori de cançons va variant en cada edició.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70246-foto-08290-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70246-foto-08290-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit dues imatges antigues de les Caramelles, una datada a la dècada dels anys 20 i l'altra dels anys 70. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||
| 79419 | Festa Major petita de Sant Felip Neri i Baixada de la Vaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-de-sant-felip-neri-i-baixada-de-la-vaca | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 135 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 85-86 www.vacarisses.cat www.festes.org/articles.php?id=854 | XXI | La festa de Sant Felip Neri (festa major d'hivern) es celebra pels voltants del 26 de maig. La festa compta amb un seguit d'actes festius, entre d'altres: exposicions, fira d'artesans, trobada gegantera i ball. Des de l'any 2008 té com a element central la Baixada de la Vaca. Es tracta d'una festa de nova creació basada en una llegenda imaginària, situada al segle XVIII, que s'inspira en la figura de la Vaca, emblema de la població. Comença a les 12 de la nit del dissabte, quan la gent del poble acudeix al castell per tal de reclamar la vaca. Tot seguit, la vaca 'Xula' (una peça del bestiari festiu local que representa el poble) descendeix des del castell fins al centre de la població. En el seu recorregut va solemnement acompanyada pels dos gegants de Vacarisses (que representen a dos il·lustres habitants del Castell: el Virrei Amat i la seva esposa Francesca). També l'acompanyen un estol de nens que, armats amb torxes, indiquen a la vaca el seu camí. Durant tota la nit té lloc la Vetlla de la Vaca; és a dir, la cuita d'una vaca a foc lent, amb procediments tradicionals. La celebració culmina l'endemà al matí amb l'Aplec de la Vaca: un dinar popular multitudinari que serveix per a menjar-se la vaca que ha estat cuinant-se durant tota la nit. Un dels dos dies de la festa es ballen les danses tradicionals del poble, a càrrec de l'Esbart dansaire, i simbolitzen l'alegria que senten els seus habitants en veure arribar l'animal al poble i en saber que els mals temps finalitzen. | 08291-58 | Castell i nucli antic de Vacarisses | A principis de segle XX la festa de Sant Felip Neri consistia en una celebració religiosa, ja que el sant tenia altar propi a l'església, la qual finalitzava amb el cant dels goigs. Més tard el jovent completava la festa amb un sarau amb acompanyament de música. Era un costum molt generalitzat aquest dia de menjar cargols i faves. Aquesta festa va deixar de fer-se i es recuperà a la segona meitat del segle XX, però no tenia gaire entitat. Fou així que, amb l'entrada d'un nou equip de govern a l'Ajuntament, es va voler donar un nou impuls a la festa. Com a punt de partida, i en col·laboració de la Colla gegantera, es va crear una llegenda situada al segle XVIII i basada en el símbol de la població: la vaca. Aquesta llegenda, suposadament descoberta per un historiador a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, relata que a principis del segle XVIII, durant un període de gran penúria, un noi del poble es va posar davant del castell i va entonar la següent cançó: “Quan vindrà el dia en que l'home / valgui més que pous i cases, / més que les terres més bones, / més que les plantes i els arbres. / Quan vindrà el dia en què a l'home / no se'l pesi amb les balances”. En sentir aquest cant, el senyor del castell, Llopis Amat, va contreure una gran tristesa fins al punt que va estar-se trenta-sis llunes plenes sense sortir del castell. Després va reunir tot el poble i va fer la promesa que tant ell com els seus successors donarien una vaca al poble per tal de reparar tot el mal causat fins aleshores. I des d'aquest moment cada any es baixava una vaca des del castell de Vacarisses fins al poble per commemorar el fet i recordar així el triomf del poble sobre el senyor. Amb la col·laboració de la Colla Gegantera, la festa de la Baixada de la Vaca s'organitzà per primera vegada l'any 2008 i, en poc temps, ha tingut un arrelament important dins el panorama festiu de Vacarisses. La lletra de la cançó està extreta de la “cançó de les balances”, de Josep Maria Carandell, i interpretada per Ovidi Montllor. | 41.6074900,1.9181900 | 409858 | 4606763 | 08291 | Vacarisses | Obert | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79419-foto-08291-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79419-foto-08291-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79420 | Festa Major de Vacarisses (Sant Pere) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vacarisses-sant-pere | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 145-147 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 80-81 | XIX-XXI | La Festa Major d'estiu de Vacarisses es celebra el primer dissabte i diumenge d'agost, sota el patronatge de sant Pere. Uns dies abans es fa el pregó i comença la programació d'actes, amb exposicions, concerts musicals, baixada d'andròmines, sardanes, espectacles infantils, curses i pedalades populars i moltes altres activitats. El diumenge té lloc la missa i l'actuació de grups de cultura popular, com els geganters, els grallers o l'esbart, a més del ball de nit, sardanes i altres actes festius. Moltes de les activitats tenen lloc a la plaça Joan Bayà. | 08291-59 | Nucli antic de Vacarisses | Els anys 20 la festa començava amb un repic general de campanes i la crida de l'agutzil que anunciava la festa. La commemoració principal era l'ofici solemne del dissabte. La missa era cantada per músics i acompanyada per orquestra amb instruments de corda. A la sortida les noies, administradores de Santa Emerenciana, oferien als assistents uns ramells de flors. Continuava la processó, encapçalada pels gonfarons parroquials, cirials i creu alçada, i seguien els feligresos i les confraries amb les seves banderes. Tancava la cúria eclesiàstica , les autoritats i l'orquestra. Pel que fa als actes lúdics, en aquesta època s'organitzaven per duplicat segons les tendències polítiques, amb dos envelats i dos balls diferents. | 41.6064100,1.9189300 | 409918 | 4606642 | 08291 | Vacarisses | Obert | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79420-foto-08291-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79421 | Romeria a Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-sant-salvador-de-les-espases | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 142-143 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 123 | XVIII-XXI | Tradicionalment el 29 d'agost el poble de Vacarisses va en romiatge al santuari de Sant Salvador de les Espases: una capella situada a dalt d'un espectacular espadat, al punt de confluència dels termes d'Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses. Actualment el romiatge es continua fent i sol aplegar una trentena de persones que, després de la missa, fan un esmorzar al refugi que hi ha adossat a l'ermita. | 08291-60 | A l'extrem sud-oest del terme | En època alt-medeival al turó de Sant Salvador de les Espases hi havia un dels castells estratègics que defensaven la frontera amb els sarraïns, situada al riu Llobregat. Al segle X es produí una batalla, segons sembla amb participació de vacarissencs, que va suposar una important derrota dels sarraïns en aquest punt, fet que va deixar un viu record a la contrada. Aquest és el motiu de la romeria al santuari. No sabem des de quan es celebra aquesta romeria. Els anys 20 els romeus sortien a trenc d'alba i arribaven al santuari passant per la serra de l'Orpina. Quan arribaven es celebrava una missa, oficiada pel rector o el vicari, que havien acompanyat els romeus, que s'acabava amb la interpretació dels goigs al 'Soberano'. Després els pelegrins visitaven l'ermita, esmorzaven i emprenien el viatge de retorn fins a la font de l'Orpina, on passaven la resta de la jornada. Els representants dels cafès de Dalt i de Baix improvisaven unes barraques on venien els seus productes. Cap als anys seixanta els romeus portaven els seus propis queviures amb carros fins a la font de l'Orpina. Al matí preparaven grans fogueres al lloc anomenat Collet de Sant Salvador, on esmorzaven. Després de la missa es tornava a la font de l'Orpina i allà cada grup preparava el seu dinar, que solia consistir en paelles d'arròs. La gresca s'allargava fins a la posta del sol. | 41.5790500,1.8844700 | 407007 | 4603641 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 79423 | Festa Major de la Barceloneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-barceloneta | CRUSAFONT, Miquel; PADRÓ, Camil; TOBELLA, Mercè; BOIX, Pere (2003). La Barceloneta de Vacarisses. Un espai d'enginy i d'Il·lusió. Vacarisses, p. 74-75, 130-135 | XX-XXI | La Festa Major de la Barceloneta va començar a celebrar-se a la dècada de 1950 i durant molts anys ha estat una celebració molt participativa i dinàmica. La festa té lloc a mitjans d'agost. En els darrers anys la festa ha reduït el seu format. Sol durar dos dies i està molt orientada al públic infantil. Els actes més característics són l'engalanament del carrer, jocs de cucanya i espectacle infantil, sopars populars i una excursió. | 08291-62 | Barri de la Barceloneta | La primera festa major d'aquest barri, tot i que probablement no se'n va dir amb aquest nom, va ser l'any 1951, i fou una derivació de les festes que organitzava el club J.A. (Joventut Alegre). Primer durava un dia, i els anys següents s'anà ampliant a dos i tres o quatre dies. A partir del 1975 cada any organitzava la festa un grup de gent diferent, que li conferia la seva empremta particular. Algunes de les novetats foren les baixades al cingle en rappel, els concursos de rams de flors o les festes monogràfiques, dedicades a temes diversos o d'actualitat, com els jocs olímpics o les eleccions. | 41.6031500,1.9198500 | 409990 | 4606279 | 08291 | Vacarisses | Obert | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79423-foto-08291-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||
| 79425 | Festa del Mussol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-mussol | FARRÉS, Josep M. (1999). Retrats de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 218-337 HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 370-372 | XX | Aquesta festa es celebrava a la urbanització de Torreblanca els primers cinc o sis dies de setembre, i servia com a cloenda de la temporada d'estiu. La festa començava amb l'arribada al baixador de Torreblanca del Batistini: un personatge disfressat que venia en tren amb el seu seguici i representava el caçador oficial de la cacera del mussol. A l'estació era rebut amb gran animació i fins i tot amb una banda musical. A la tarda hi havia un festival-homenatge-grimegia. A la nit un gran sopar (cena-grimegia) solament per a homes. Acabat el sopar, ja de nit, es sortia a la cacera del mussol. Les peces capturades eren engabiades fins a la sortida de missa del diumenge, i llavors es deixaven en llibertat. Després es feien parlaments satírics dirigits als mussols, sardanes i un partit de futbol. | 08291-64 | Urbanització de Torreblanca | Aquesta festa es va fer a la urbanització de Torreblanca entre els anys 1950 i 1961. La cacera del mussol era molt estesa entre els caçadors de tords, ja que el rapinyaire era utilitzat per a fer cantar els tords que feien de reclam als paranys. Però a Torreblanca la cacera del mussol es convertí en una activitat festiva. L'any 1959 la festa es va incloure en la festa major de Torreblanca. | 41.5887400,1.9189200 | 409893 | 4604680 | 08291 | Vacarisses | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta festa ha deixat de celebrar-seFotografia de Josep M. Farrés (any 1953), publicada al llibre 'Retrats de Vacarisses'. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||||||
| 79426 | Festa Major de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torreblanca | BOIX PUIG, Pere (2005). 'Quan la Torre passa a dir-se Torreblanca)', El Balcó de Montserrat, núm. 448 (setembre) FARRÉS, Josep M. (1999). Retrats de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 299, 305-310 | XX-XXI | La Festa Major de Torreblanca té lloc el segon cap de setmana de juliol. És la més antiga de les moltes festes de barris i urbanitzacions que actualment se celebren, ja que s'inicià com a mínim des de l'any 1946, època en què arribaren a Vacarisses els primers estiuejants. | 08291-65 | Urbanització de Torreblanca | L'origen de la urbanització de Torreblanca es situa a l'any 1942, quan Josep Pladelorens, propietari de la masia de la Torre, que incloïa una gran finca de 674 ha, la va vendre a Escolapio Cancer (urbanista) i Fidel Puig (aparellador) per 500.000 pessetes. Els nous amos van crear l'empresa 'Explotaciones Torreblanca S. A.' i van impulsar els treballs per habilitar els carrers i les parcel·les. El juliol de 1944 s'inaugurava el baixador del ferrocarril. Axecaren una glorieta per captar clients al costat de la font del Paraigua i amb un cotxe anaven a cercar possibles clients a l'estació d'Olesa. En aquesta primera època, com a mínim des de l'any 1946, ja s'inicià la festa major, que al principi es realitzava a l'esplanada al peu mateix de l'estació. La festa consistia en un seguit d'actes lúdics, sardanes, etc. | 41.5916100,1.9216100 | 410121 | 4604996 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografia de Josep M. Farrés (any 1947), publicada al llibre 'Retrats de Vacarisses' | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 72715 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-9 | <p>http://www.viladecavalls.org</p> | XX | <p>La Festa Major d'Estiu se celebra cada any durant el segon cap de setmana de juliol. Durant quatre dies s'organitzen un bon nombre d'activitats lúdiques, culturals i festives, precedides per l'ofici solemne a Sant Martí de Sorbet. Entre els actes que cal destacar, trobem la cantada de Caramelles. Els balls són amenitzats per la figura del Tarumbot.</p> | 08300-131 | <p>Molts dels actes que giren entorn la Festa Major són organitzades pel Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||||
| 72716 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-2 | <p>http://www.viladecavalls.org</p> | XIX | <p>La festa Major d'Hivern, també coneguda com a Festa Petita, es celebra cada any el dia 11 de novembre. És el dia del patró del poble, Sant Martí, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. Aquest dia es celebra un ofici solemne, l'únic acte de la festa que ha perviscut de forma inalterable. Des de fa anys, la festa s'ha perllongat al cap de setmana més proper a la diada, organitzant-se balls i actes populars perquè hi participi tot el poble. Fa anys que també s'organitza un duatló de muntanya que fa un recorregut per terme municipal. La festa culmina amb un àpat popular en què es menja escudella i carn d'olla.</p> | 08300-132 | Nucli de Sant Martí | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||||
| 72717 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig-0 | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVIII-XX | <p>La festa del Roser de Maig es celebra el tercer diumenge de maig. En aquesta diada, es fa una tradicional ofrena de flors als vianants, així com d'una dedicatòria feta en vers. Originalment, aquesta festa girava entorn un ofici solemne, després del qual hi havia una processó on es portava la imatge de la Mare de Déu del Roser, desapareguda durant la Guerra Civil.</p> | 08300-133 | Nucli de Viladecavalls | <p>Antigament, la festa era organitzada per la Confraria de la Mare de Déu del Roser, que està documentada de mitjans del segle XVI. L'any 1939 va tornar-se a celebrar després del parèntesi de la guerra, tot i que enlloc de la desapareguda Mare de Déu del Roser es va portar la imatge de la Puríssima. Durant la celebració de la festa del 1950, Joaquim Amat i Antònia Trinxet van donar les noves campanes de l'església de Sant Martí de Sorbet. Actualment, la festa és organitzada per l'Ajuntament de Viladecavalls i el Casal Familiar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||
| 72727 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-34 | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Per Pasqua Florida a Viladecavalls es canten les populars Caramelles. Els caramellaires es desplacen a algunes masies i carrers del poble per cantar el seu repertori. Després es passa la cistella perquè la gent aporti un donatiu. La temàtica de les cançons és molt diversa, des de religiosa fins a l'actualitat o mancances del poble, generalment amb un to satíric.</p> | 08300-143 | <p>La tradició de les Caramelles s'havia perdut a Viladecavalls fins que el grup dels Estels Cantaires del Casal Familiar va decidir recuperar-la l'any 1967. Des d'aleshores els nens i nenes canten Caramelles per Pasqua i altres festes, així com en les trobades de Caramellaires que es fan periòdicament. L'any 2009 han celebrat el 40 aniversari, coincidint amb el de la creació del Casal Familiar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||||
| 72738 | Esquellotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellotada | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | En desús. | <p>L'esquellotada és una antiga costum que es feia a Viladecavalls quan una persona vídua es casava en segones núpcies. Els veïns trucaven a la porta dels nuvis perquè els convidessin a menjar. Si aquests no ho feien, anaven amb esquellots a la porta de la casa a fer soroll fins que els convidessin.</p> | 08300-154 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Annex del llibre d'Història de Viladecavalls s'inclou un poema que fa referència a aquesta tradició. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||
| 72750 | Aplec de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel-0 | XX | <p>L'aplec de Sant Miquel es celebra l'últim diumenge del mes de setembre. La celebració comença a la plaça de la Vila, des d'on es surt caminant fins a l'ermita de Sant Miquel de Toudell. En primer lloc es celebra una missa solemne a l'exterior, ja que la poca capacitat de l'ermita no permetria assistir-hi a tots els fidels que hi assisteixen. Un cop acabada la missa, s'ofereix coca i mistela als presents, i tot seguit es ballen sardanes. Finalment, es fa un àpat popular.</p> | 08300-166 | Església de Sant Miquel de Toudell | <p>L'aplec de Sant Miquel ha estat recuperat després que es deixés de celebrar fa molts anys. Originalment, es celebrava el 8 de maig, dia de l'aparició de Sant Miquel Arcàngel. Alguns habitants de Viladecavalls encara recorden que cap el 1940 els nens i nenes anaven a l'ermita a peu per celebrar la missa. Era un acte molt popular, que aplegava gent de tota la contrada.</p> | 41.5526900,1.9702000 | 414119 | 4600626 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'organitza l'Associació d'Amics de Sant Miquel de Toudell. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||
| 72757 | Cavalcada de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-1 | XX | <p>El dia de la 'cagada del tió' comencen els preparatius per a l'arribada dels Reis Mags. Es munta un campament reial, on hi ha un representant per cada rei, a més del patge Martí, que preparen l'arribada dels reis organitzant activitats, com la mostra als infants de productes exòtics provinents d'Orient. La tarda del dia 5 de gener comença amb una entrega d'un obsequi del patge Martí als infants. L'any 2010 l'obsequi van ser els martinets, unes galetes artesanes amb la cara d'un nen. Els Reis Mags arriben muntats a cavall amb torxes. Després de rebre la benvinguda institucional i dels veïns, es canta la cançó als reis. A continuació fan un recorregut amb les carrosses pel poble, començant pel carrer de Sant Martí i fent una parada a l'església per adorar al nen Jesús. El recorregut segueix pel Carrer Major, Orenetes, de Dalt, Nou, Pau Claris, Josep Tarradellas, Prat de la Riba, Francesc Macià, Font del Capellà i Llevant, així com per les parades fora de recorregut. Des de la seva carrossa, els reis criden, porta per porta, als infants de les cases, i els entreguen personalment els regals.</p> | 08300-173 | Nucli de Viladecavalls | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Fotografia de : http://blocs.mesvilaweb.cat/sebastiahoms/page/2 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | |||||||||||||
| 45913 | Olivera del parc del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-parc-del-castell | <p>Olivera situada a la falda de la muntanya del turó de les garses, dins del parc del castell de la vila de Castellbisbal. L'olivera es troba a tocar del jaciment arqueològic de les basses del parc. Es tracta d'un exemplar que conserva un tronc dividit en dos fragments que formen un diàmetre de 3,80 m de diàmetre. L'alçada total de l'exemplar oscil·la entre els 3,5 i els 4,5 m. L'olivera (Olea europaea) és un arbre de la família de les oleàcies, la varietat silvestre rep el nom d'olivera borda o ullastre. Molt possiblement es tracti d'aquesta darrera varietat. Es tracta d'un arbre perenne propi de tota l'àrea mediterrània. Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre centenari.</p> | 08054-148 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) | <p>Cal penar que es tracta d'un arbre centenari que fou conservat i integrat al parc del Castell a partir del 1975</p> | 41.4741200,1.9741900 | 414348 | 4591899 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45913-foto-08054-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45913-foto-08054-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||
| 45919 | Alzina de can Sateugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sateugini | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Alzina centenària (Quercus ilex sp.ilex) situada en terrenys de la masia de Can Santeugini, al peu de l'antiga era de la casa, que actualment s'escau al turó situat al davant. Manté un diàmetre de 3,80 m i la seva capçada és ampla i densa, amb fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques amb dents poc espinoses de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'un arbre propi de les contrades mediterrànies que viu des del novell del mar fins a 1.400m d'altitud. Fa boscos densos, els alzinars, actualment molt deteriorats en zones fortament urbanitzades. Al terme de Castellbisbal només es conserven algunes zones amb uns pocs exemplars en indrets massa empinats. El fet de trobar-se en llocs poc propicis per al conreu de la vinya els va permetre al seu dia la subsistència. En la resta del terme, la majoria de boscos d'alzina han estat intensament explotats i van anar desapareixent poc a poc. El conreu intensiu de la vinya a finals del segle XIX va acabar amb el que devia quedar d'ells. Aquestes clapes són, doncs, restes del que devia haver estat la coberta vegetal originària. El fet de que hagi sobreviscut un exemplar com aquest s'explica pel fet de trobar-se a tocar de la casa, i a tocar de l'era, a la qual devia proporcionar ombra.</p> | 08054-154 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) | 41.4903700,1.9548800 | 412758 | 4593722 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm C.07 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 45920 | Roure de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-nametller | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | Les nevades del 2004 van fer caure part de les branques. | <p>Roure de grans dimensions ubicat al pendent del barranc obert per una de les branques del torrent de Salzes. Destaca enmig d'un paisatge amb una vegetació renascuda desprès de l'incendi del 1994. Juntament amb aquest roure, van sobreviure un petit grup d'altres roures i alzines que destaquen com una clapa boscosa de gran alçada. El roure, té un diàmetre de 4,10 m de diàmetre, tot comptant que li manca una brancada que va caure durant les nevades de l'any 2004, i que li ha esquinçat una part del tronc. A tocar de la basse del tronc es troba una bassa de rec que recollia l'aigua d'una deu situada a sota, i que podria ser la causa de la verdor d'aquell tram de bosc.</p> | 08054-155 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>No es pot precisar l'edat de l'exemplar, però per les dimensions i l'alçada cal pensar que és centenari. A l'igual que les alzines, els roures formen part del que devia ser la massa boscosa originària del terme de Castellbisbal, sotmesa durant segles a una intensa explotació forestal. Actualment només es conserven en alguns indrets que al seu dia foren de difícil accés o de poc interès per al conreu de la vinya.</p> | 41.5057800,1.9621500 | 413385 | 4595426 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||
| 86274 | Ametller de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-vinyers | <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, pp. 96-97.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | Es tracta d’un espècimen molt vell, probablement d’uns dos cents anys. Al seu voltant n’hi ha d’altres més joves i una figuera de rebrot, amb una soca molt grossa, també molt vella, prop del pou. | <p>L’ametller de Can Vinyers està situat al davant de la casa, fora de la muralla de tancament, en una antiga parcel·la sembrada de vinya. Els carrers que la delimiten són el carrer de W. Guadall de nord a sud i els carrers de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest.</p> <p>L’arbre, de l’espècie <em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, de color gris fosc amb mostres d’assecament i algunes ferides antigues cicatritzades. D’ell en surten diferents branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</p> <p>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 8 metres aproximadament. Fa <span> </span>3,30 metres de volt de canó (mides preses a 1,30 metres d’alçada)<span> </span>per 3,10 metres de volt de soca, per . Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica. El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla.</p> | 08120-3 | Entre els carrers de W. Guadall de nord a sud i de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest. | <p><span><span><span>Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaró era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. </span></span></span></p> | 41.5988000,2.0313000 | 419272 | 4605686 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303150.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 86817 | Olivera de Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-prat | <p><span><span><span><span><span><span><span>LUQUE, M. Àngel; VILA, Míriam (2017). La llum del sol marca el temps al carrer Sant Joan; dins Gaseta de Matadepera, núm. 345, desembre 2017, pàg. 8. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Olivera, de l’espècie <em>Olea europaea</em>, plantada en aïllat al bell mig d’una rotonda, on conflueixen els carrers d’Enric Genescà i Cortés, el de Gaietà Vallès i Pujals, el de Joan Camps i el Passeig del Pla. No es tracta d’una olivera d’excepcionals dimensions, però sí amb una forta càrrega simbòlica, entesa com a símbol de cohesió i germanor entre la gent nouvinguda a les urbanitzacions i la gent del poble.</span></span></span></p> | 08120-101 | Plaça de l’Olivera, s/n | <p><span><span><span>Amb l’arribada de la democràcia, després del règim franquista, el grup municipal de CiU, amb motiu de les eleccions, feia un obsequi al municipi. El primer, l’any, 1979 ho va fer amb l’Enciclopèdia Catalana, i quatre anys després, l’any 1983 ho va fer amb el rellotge de sol del carrer de Sant Joan, el de l'antic Hostal de la Marieta. L’any 1987 va fer plantar una olivera al davant de Can Prat. </span></span></span></p> | 41.6065200,2.0166900 | 418064 | 4606557 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86817-p1440185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86817-p1440186.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’olivera és una planta present en moltes cultures, sobretot mediterrànies. A més dels seus usos medicinals i accions farmacològiques, ben conegudes, la mitologia grega conta com aquesta va ser un regal de la deessa Atenea al poble d’Àtica. És també present a la cultura egípcia. Des del seu oli, emprat per ungir atletes i reis, passant per les branques fullades, símbol d’abundància, pau i glòria aquest arbre es relaciona com a símbol de benedicció i purificació. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 86843 | Alzina de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torres-0 | <p><span><span><span>ORDRE de 8 de febrer de 1990, per la qual es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l'inventari dels arbres i les arbredes declarats d'interès comarcal i local.</span></span></span></p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.<br /> http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_singulars/</p> <p><span><span><span><a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/arbres-interes-local/'><span><span>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/arbres-interes-local/</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=41478'><span><span>https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=41478</span></span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Exemplar del gènere <em>Quercus ilex subsp. ilex,</em> situat a ponent de la casa, a tocar de l’era de Can Torres. La casa està ubicada al vessant sud-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, construïda en un ampli relleix sobre la confluència dels torrents de les Saleres, del sot del Canyet i del sot de la Codoleda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribant pel camí que puja des de la Font de la Tartana sobresurt per la seva imponent capçada. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques om l’arítjol o l’heura. Mesura uns 14 metres d’alçada total per 19 metres de capçada. Té un volt de soca de gairebé 7’50 metres, tenint en compte l’amplada del sistema d’arrels, mentre que el volt de canó (mida presa a 1’30 metres d’alçada) és de 3’5 metres. El tronc és rectilini, amb una inclinació gairebé imperceptible; des de ran de terra fins a la creu mesura 3 metres d’alçada. L’escorça és forca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen quatre branques potents, de més d’1’40 metres de diàmetre a la seva base, que es van bifurcant formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L’anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més verdes. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L’alzina floreix als mesos d’abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08120-112 | Can Torres | <p><span><span><span><span><span>Les alzines, com a element natural sovint destacable, han estat emprades com a fites o com a referents de delimitació d’una propietat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El llibre de notes escrit per dues generacions de la família Batlles de Can Torres (1699-1824), és d’una importància excepcional per conèixer el modus vivendi del mas. En la crònica es pot llegir en varies ocasions la compra de porcs, la venda i la collita de glans per a la seva alimentació, com per exemple, un pacte d’engreix a mitges d’un porcell fet per Miquel Batlles i el bracer de Sant Feliu del Racó, Tomàs Casanoves, on a canvi dels glans dels boscos de Can Torres, Tomàs Casanoves havia de pagar <em>“al temps del sembrà, sis jornals de cavima per la compra de los glans”</em>. De fet, els ramats de Can Torres eren compostos de bens, cabres però també de porcs, i a la llibreta es deixa constància de Josep Passaterres, rabadà de Can Torres que amb els seus altres germans guardaven els porcs i les vaques.</span></span></span></span></span></p> | 41.6212200,2.0283300 | 419053 | 4608178 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86843-dsc7049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86843-p1440249.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d’un espècimen autòcton de la zona, i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l’alzina s’ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d’aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d’aixa, fuster...). De l’escorça se n’obtenen tanins que serveixen per l’adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 87619 | Alzina de Can Solà del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sola-del-pla | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). <em>Los Arboles</em>. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> <p> </p> | <p><span><span><span><span><span>Exemplar del gènere Quercus ilex subsp. ilex, situat al davant de la façana principal de la casa que des de fa anys està transformada en restaurant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan s’accedeix a la casa, l’arbre destaca per la seva imponent capçada. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques om l’arítjol o l’heura. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>’ha posat en valor, col·locant grava petita vermella al sòl que fa destacar la verdor de les fulles, una circumferència de llambordes perfectament col·locades amb travesses a la part exterior disposades verticalment com si es tractés d’un astre solar. A l’interior d’aquesta circumferència, es dreça l’alzina, envoltada en tot el seu perímetre per un banc de fusta amb respatller i un parell de llums per il·luminar la capçada quan és fosc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mesura uns 18 metres d’alçada total per 20 metres d’amplada de capçada. El tronc és rectilini, de manera que tant el volt de soca com el volt de canó (mida presa a 1’30 metres d’alçada) és d’aproximadament 4 metres. Des de ran de terra fins a la creu mesura 4’5 metres d’alçada. L’escorça és forca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen varies branques potents, de més de 2 metres de diàmetre a la seva base, que es van bifurcant formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L’anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més verdes. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L’alzina floreix als mesos d’abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08120-166 | Carrer de Can Solà del Pla, 7 | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6149200,2.0126800 | 417741 | 4607493 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87619-dsc7823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87619-dsc7822.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d’un espècimen autòcton de la zona, i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l’alzina s’ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d’aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d’aixa, fuster...). De l’escorça se n’obtenen tanins que serveixen per l’adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.