Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60082 | Roure de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-noriol | Actualment aquest exemplar esta malalt per culpa del 'barranyiquer del roure', també l i han caigut dues branques.Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Arbre pertanyent a l'espècie Quercus humilis que es troba associat al bosc de Ca n'Oriol, al costat del camí de Ca n'Oriol i molt a prop de l'antiga era de la masia. És tracta d'un exemplar de bona alçada amb la copa ben desenvolupada i diversificada tot i que la base es troba una mica descalçada, arribant a una alçada d'uns 20 metres. Pertany a la família de les fagàcies i és caducifoli. Els seus fruits, els glans, eren utilitzats per a donar de menjar al bestiar, especialment, als porcs. I la seva escorça era aprofitada per a extreure tanins per adoberia.</p> | 08184-9 | Parc de Ca n'Oriol., 08191 - RUBÍ | 41.4931800,2.0408300 | 419936 | 4593951 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60082-foto-08184-9-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un exemplar que destaca més pel significat simbòlic (al trobar-se associat a la masia de ca n'Oriol) que per les seves dimensions | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||||||
| 60248 | Eix Maximí Fornès - Pau Claris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eix-maximi-fornes-pau-claris | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX-XX | Les plantes baixes, generalment, han patit reformes molt radicals per tal d'adaptar els edificis a les noves necessitats. | <p>Eix paral·lel a la riera de Rubí format pels carrers CARRER MAXIMÍ FORNÉS / CARRER DEL DOCTOR ROBERT / PASSEIG PAU CLARIS. Es tracta d'un dels eixos comercials i simbòlics més importants de Rubí. Els elements patrimonials destacats són els següents: / CARRER MAXIMÍ FORNÈS Senars, 11 - 13 forjat amb ceràmica i mènsules / 29 ; Parells, 4 - 6 (cal Morgades 1870-1880) / 10 / 14 - 16 (balustres i decoració ceràmica) - 18 - 20 - 22 (1875) / 26 (porta modernista. Casa on vivia el Dr. Maximí Fornés, que era el metge de Rubí. Les reixes són neogòtiques de 1870) / 36 / 50 - 56 (conjunt) / 68 / CARRER DOCTOR ROBERT Senars, 1 - 3 / 10 - 13 / 19 / 25 / 27 / 31 - 33 - 35 - 37 - 39 - 41 - 43 / PASSEIG PAU CLARIS Senars 1 - 3 - 5 - 7 / 13 - 15 / 41 - 29 (conjunt ; Parells 2 / 8 - 10 - 12 - 14 - 16 - 20 - 22 (conjunt, baixos reformats) / 26 - 36 (conjunt) .</p> | 08184-177 | Rubí Centre, 08191-RUBÍ | <p>El darrer terç del segle XVIII es produeix una acceleració constructiva, que queda testimoniada per Francisco de Zamora el 1789, on diu 'se hacen muchas casas' (GARCÍA, 1996). El carrer de Maximí Fornés originàriament es deia de San Buenaventura i per ell havia de passar la carretera de Gràcia a Manresa (BENCOMO, 1998). Aquest carrer s'iniciava al segle XIX en el punt en que es nomenat c/ Dr. Robert fins tot el que ara és Passeig de Pau Claris. Hi ha tres amplades: estreta entre plaça Catalunya i el C/ Narcís Menard; un xic més ample fins el del Vapor i amb mida de passeig, tot el C/ Pau Claris, tot segur preveient la carretera a Terrassa que es va construir poc anys després el 1878 (TURU et alií, 2000). L'any 1860 l'Ajuntament aprovà el primer pla d'urbanització del que es té constància. Afectava al creixement del poble -al volt de 3.000 habitants-. Es tractava de la parcel·lació de les seves propietats des de la plaça Nova, ara de Catalunya fins els horts del Bullidor i de tota la plana del Castell. La presentadora d'aquest pla fou la propietària del Castell que no pogué veure'l aprovat, ja que morí tres anys abans, el 1857. S'anomenava Maria Josepa de Pinós i de Copons, marquesa de Santa Maria de Barberà, de la Manresana, de Cartellà i de Moja, i era consort del comte de Solterra. Arran d'aquesta aprovació, fou donat el nom de carrer de la Marquesa, des del punt on s'iniciava el carrer (actualment Dr. Robert) fins tot el que ara és el Passeig de Pau Claris (TURU et alií, 2000).</p> | 41.4931900,2.0308500 | 419103 | 4593961 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60248-foto-08184-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60248-foto-08184-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60248-foto-08184-177-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | També havia portat el nom de CARRER DE LA MARQUESA | 105|116|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||
| 60199 | Can Corrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corrons | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. Informació oral de la Sra. Montserrat Carro (octubre 2000). PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) 'Rubí a vista de ', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX | <p>Edifici de caire popular amb fassina pel costat de la riera. Està composat fonamentalment per dos cossos constructius: la casa i la fassina, amb la xemeneia. La casa, de pedra a baix i totxo a la part més alta, presenta la següent disposició bàsica: sota coberta a dues aigües, la zona d'habitatge que es desenvolupa en tres altures pel carrer de Terrassa, i quatre pel costat de la riera, degut al desnivell del terreny. Del conjunt destaquen una terrassa adintellada, en tres altures amb barana de totxo i ceràmica vidrada en color verd, que com element estructural afegit al cos principal de l'edificació, es troba orientada cap al migdia, dominant el jardí que presenta barri exterior. Dos rengleres de plataners s'alcen emmarcant el pas cap a l'entrada del conjunt. Aquest jardí constituïa el lloc d'accés i descàrrega dels carros que portaven la brissa amb destí a la seva destil·lació a la fassina. L'entrada de carruatges que obre la tanca per aquest costat resulta d'interès. La casa te la seva entrada a l'habitatge pel carrer de Terrassa i presenta les façanes arrebossades, destacant l'arcada de totxo a la planta baixa, a la façana que dona a la cantonada del carrer Joaquim Blume. A sota del conjunt edificat existia una extensa zona d'horts que la rierada del 1962 féu desaparèixer, i que actualment s'ha convertit en àrea d'aparcament (TURU et alií, 2000). Un petit edifici de planta rectangular (que havia estat fassina) es troba al costat de la casa per l'oest. Es tracta d'una construcció de totxo vist, que es composa de dos cossos de dues plantes cadascun, disposades a dues alçades diferents, i que presenta una xemeneia de petites dimensions que surt del més alt. Segons Pereira (1998), funcionalment parlant, aquest és un bon exemple de com eren les xemeneies de la primera industrialització. Es tracta d'un perllongament del fumeral domèstic situat en un racó de la sala de màquines per recolzar-se en l'estructura de fàbrica. La seva secció quadrada permetia la utilització de maons normals; a més era la tècnica més senzilla per solucionar la perforació de la coberta inclinada. La xemeneia presenta un coronament, potser desproporcionat- que segurament servia per ajudar a estabilitzar la sortida del tub de cara al vent. Tot i això, s'hi ha produït un efecte secundari de guerxament. La xemeneia té 13'30 metres d'alçada i està adossada a l'edificació industrial fins als 6'70 m. La secció es quadrada (0'70x0'70m) i el capitell es de cornisa pesant (PEREIRA , 1998).</p> | 08184-126 | C/ Terrassa, 35 - C/ Joaquim Blume, 08191-RUBÍ | <p>No es coneix massa sobre les edificacions que són la base d'aquest conjunt edilici de caire popular i industrial. El fet de la troballa d'una roda de molí pels voltants (TURU et alií, 2000) podria indicar l'existència d'un molí en aquesta zona, tan propera al curs del riu, i al costat d'un rec, encara existent sota el paviment actual del carrer de Terrassa (sembla que precisament, on es troba la cantonada de la tanca del jardí pel carrer de Terrassa cap a la baixada al Passeig de la Riera, existia un salt d'aigua del canal que portava el nom de la casa. Es té també referència d'una construcció anterior a l'actual, que és molt possible que s'aprofités per aixecar la que avui coneixem). Aquesta era l'antiga casa de Cal Bonafont. Respecte la casa i fassina conegudes com a can Corrons, comptem amb la següent referència oral: 'l'any 1864, el jove boter Esteve Corrons Riera va arribar a Rubí procedent de Sant Celoni. Es va associar amb un amic i van muntar una fassina a l'antiga casa de Cal Bonafont del carrer de la Riera, veïna de la fàbrica coneguda per Cal Mosques. Més endavant va establir una taverna al costat de Ca l'Espardenyer de la Creu, i aviat adquirí molta clientela. Als clients els agradava el tast de la popularitzada 'barreja' (aiguardent i vi) acompanyada de figues seques. Passat un temps va adquirir uns terrenys i va edificar la casa i la fassina' (PEREIRA , 1998).</p> | 41.4932500,2.0300000 | 419032 | 4593969 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60199-foto-08184-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60199-foto-08184-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A la zona de can Corrons es va trobar fa uns anys una roda de molí que es va traslladar al pati de cal Sabateret -edifici municipal- (TURU et alií, 2000). No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. Segons informació oral de la propietària, Sra. Montserrat Carro, la casa va estar molt afectada per la rierada del 1962. | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||
| 60245 | Torre Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vilardell | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. Informació oral Sr. Miquel Rufé, gener 2000. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XX | <p>Edifici de volum cúbic de planta baixa i pis, cobert amb terrassa. Presenta l'element més destacat de la construcció és el coronament de forma sinuosa amb un motiu vegetal al centre. A la primera planta hi ha una terrassa correguda en forma de 'ela', amb una balustrada. Està sustentada sobre una porxada que es troba a la planta baixa, La casa està dins un gran pati, que fa la funció d'hort. Està situada al costat del carrer Plana de can Bertran, antic camí de ca n'Oriol.</p> | 08184-174 | C/ Plana de can Bertran, 46, 08191-RUBÍ | <p>Casa del fotògraf Vicenç Vilardell. Aquest va fer construir una torre al camí de ca n'Oriol, que va ser la primera d'aquell carrer, l'any 1911. La torre quedava envoltada de camps. Els constructors van ser Rovira i Marcet, els mateixos que van construir la torre de Climent Riba En aquesta casa es va instal·lar el primer estudi fotogràfic de Rubí. El fill de Vicenç, Felip, hereu de l'ofici del pare, es va traslladar al carrer Francesc Macià, on fins l'any 2000 encara continuava treballant el net (BEL, 2001), que va morir. A la dècada de 1930, es va comprar per la família Prat i hi van instal·lar uns teler per a la fabricació de vetes.</p> | 41.4934400,2.0358900 | 419524 | 4593985 | 1911 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60245-foto-08184-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60245-foto-08184-174-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Rovira i Marcet | A la memòria oral es conserva pels voltants, el topònim de 'La Guixera' (Informació oral Sr. Miquel Rufé, gener 2000) | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||
| 60153 | Danses de l'Esbart Dansaire de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/danses-de-lesbart-dansaire-de-rubi | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria; MARGENAT, Francesc (1983) 'Els seixanta anys de l'Esbart Dansaire de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 11, pp. 215-238. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1999) Teatre a Rubí: diversió, cultura, ideologia, 1920-1930, Beques per a la recerca/ vol 1, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. FERRER-DOMINGO, Josep (1959) Breu història del Casal Popular, Rubí, Ed. El Bullidor. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUBÍ (1997) Rubí. Imatges i records. Barcelona, Viena-Comuna. Text i selecció de les fotografies: Ramon Batalla i Galimany. Castell-Ecomuseu Urbà (Ajuntament de Rubí). RUSIÑOL I TURU, Josep (1989) 'Mercè Plantada' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 39-59, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | <p>L'Esbart Danàire és l'entitat més famosa de Rubí. Va començar amb el 'Ball de Gitanes', el qual encara és la seva dansa més emblemàtica. Aquesta associació es dedica al foment de la dansa tant des d'un punt de vista del ballet popular, com clàssic i modern. En els anys 1960 fins el 1990 ha fet aportacions al món de la dansa folklòrica introduint elements tècnics, com la coreografia plàstica i rítmica i la utilització tecnificada del vestuari, traslladant les danses tradicionals d'aire lliure a espectacles d'escenari, en una clara descontextualització de la cultura popular i tradicional, encara que darrerament, sembla, que es vol optar per altres tipus d'actuació. Ha fet la proposta de que Rubí esdevingui una 'ciutat de la dansa'. D'aquí han sortit les dues creus de Sant Jordi que té Rubí: la d'Albert Sans (1992), director durant 40 anys i l'atorgada el 1998 a l'entitat, coincidint amb el 75è. aniversari de la mateixa. L'entitat és a més Premi Nacional de Dansa 1985.</p> | 08184-80 | C./García Lorca, 37, 5è, 1ª.- 08191-RUBÍ | <p>Els fonaments ideològics de la formació de l'Esbart, el trobem en la postura de l'església catòlica davant dels espectacles i activitats. Així, al Casal Popular no s'hi feia ball convencional, però si ballets folklòrics, esbart dansaire i sardana, la qual era considerada una dansa 'més noble, més enlairada, que no despedeix aquella fetor sensual' (BATALLA, 1999). Com a tal esbart es va fundar l'any 1923, dins el programa dissenyat per Mn. Guardiet per a dinamitzar el panorama cultural i educatiu de Rubí des de l'òptica religiosa (ARÍS; MARGENAT, 1983). La primera acompanyant musical e l'Esbart va ser Mercè Plantada qui acompanyà al piano els futurs dansaires, que fan de manera improvisada la primera actuació en públic el 7 d'octubre de 1923 (RUSIÑOL, 1989). El primer director va ser Leandre Peracaula i el segon Guifré Catasús i Domènech, mort l'any 1936, el qual va impulsar l'Esbart fora dels límits de Rubí. Els primers assaigs es feien al Casal, els diumenges al migdia amb piano a càrrec de Magí Ramentol i, en la seva absència, amb la pianista Pilar Feliu. Des del primer moment es van dedicar a fer balls tradicionals catalans, trobant-se documentat el ball de gitanes ja, l'any 1926. Essent director Miquel Sugranyes es va produir la primera actuació important al camp de les monges, el 1948, on es feu un homenatge a Leandre Peracaula i es ballà amb cinquanta-sis parelles el Ball de Gitanes del Vallès, mercès a la col·laboració d'altres esbarts. El següent director va ser en Daniel Bas i Vivancos que va introduir interessants elements tècnics, com la coreografia plàstica i rítmica i la utilització tecnificada del vestuari. El propòsit de Bas era adaptar la dansa tradicionalment ballada a les places o grans espais oberts, per dur-la a l'escenari com a espectacle. En aquests moments l'Esbart surt del Casal per dur a terme els seus assaigs a una nau del Vapor Nou. Es va formar la Junta Rectora, introduint socis protectors. El debut d'aquests nous canvis es va fer durant la Festa Major de 1952. El 1955 accedeix a la direcció Albert Sans i Arís. Amb la seva arribada es produeixen moltes sortides de l'Esbart a l'estranger i actuacions arreu de Catalunya, arribant a un període de maduresa. Dins l'ampli repertori dansaire Sans juga amb la barreja de danses dels Països Catalans. fins arribar a un muntatge escènic sobre les Gitanes de Rubí. Una data d'interès és la de 1969 en que l'Esbart va ser admès a l'Associació Internacional de Folklore que té la seu a París (ARÍS, MARGENAT, 1983).</p> | 41.4935000,2.0313100 | 419142 | 4593995 | 1923 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60153-foto-08184-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60153-foto-08184-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Fundador: Dr. Guardiet | L'entitat no ha tramés la informació, que va indicar que enviaria. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||
| 60156 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-2 | <p>Informació Oral Sr. Campamà. J.S. (1983) 'Sant Antoni del Porquet' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 23, Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1987) Sant Pere de Rubí els darrers 200 anys. Rubí: Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 e) 'Història de la Festa de Sant Antoni Abat a Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 15, p. 326-341. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. (Informació oral Sr. Campamà, maig, 2001). Fotografia 1 facilitada pel Sr. Campamà.</p> | <p>Es fa el darrer cap de setmana de gener. La festa està organitzada per l'Associació de Sant Antoni Abat de Rubí. Consisteix bàsicament en el sorteig de la bandera al casino, pel qual s'escull a l'abanderat i ell mateix decideix dos acordionistes que l'acompanyen. El dia següent es fa la missa, amb la benedicció de les coques que han estat comprades per la societat i que es reparteixen a l'acabar la cerimònia religiosa. El mateix dia es fa un ball de nit al Casino. El diumenge l'abanderat baixa la bandera del balcó del Casino, on havia estat col·locada i que van a recollir tres cavalls, emportant-se-la fins a les Torres on espera la rua. Amb la banda de música al davant, segueixen al sant l'abanderat, els acordionistes i cavalls i carros. El recorregut es el següent: Les Torres, estació Vella, Carretera de Sant Cugat, Plaça del Mercat, carrer de Llobateres, Casino Espanyol, cal Julià, Ajuntament, Plaça del Doctor Guardiet, on es fa la benedicció dels animals, avinguda Barcelona i Casino. Després de la rua, i al migdia hi ha concert a la plaça Catalunya. Després de la festa, ve essent costum que l'abanderat organitzi una festa amb la família i els membres de la junta. Es conserva l'estendard, estrenat l'any de 1860 al Museu. Va ser brodat sota la direcció de na Joaquima Pi. El 1960 es va fer un altre amb tela cedida per l'empresa Pich Aguilera, essent el seu propietari i la seva esposa els padrins que van pagar, també, el brodat (VILALTA, 1984a). Han arribat a participar fins a 300 carros i genets i la festa constitueix, bàsicament, en un ball, un esmorzar de traginers i la benedicció d'animals. L'any 1960 se'n celebrà el centenari, estrenant-se una nova bandera, i dipositant-se la primera al Museu de Rubí. L'any 2000 després de 143 anys la acordionista va ser una dona, la Sra. Núria Rovira. (Informació oral Sr. Campamà, maig, 2001)</p> | 08184-83 | Rubí Centre, 08191-RUBÍ | <p>La Societat de Sant Antoni Abat ha estat una de les societats que ha tractat de mantenir la tradició de Sant Antoni a Rubí. El nom original era el de 'Societat de Carreters i Traginers de Sant Antoni Abat' i es tenen estatuts datats el 6 de febrer de 1859, així com un estendard de l'any següent (RUBÍ, 1993), avui conservat al Museu de Rubí (a l'actualitat a casa del Sr. Rufé), encara que l'acta de fundació de la primera societat de carreters data del 1852 (J.S.) . El 1887 la societat es va escindir en 'colla vella' (conservadors) i 'colla nova' (progressistes), que es van tornar a unir el 1902 sota un nou reglament i el nom de 'Sociedad de Cocheros y Carreteros'. Aquell any es repartiren 123 tortells i 20 coques entre socis i simpatitzants. L'estructura de la festa (per part de la societat) consistia en fer Assemblea General el dia 1 de gener on es preparaven els detalls, s'escollien càrrecs i es sortejava el banderer, el qual triava dos acordionistes. Es convocava una rua de carrosses artístiques i el dia de la vigília de la festa es celebrava l'Eucaristia en honor del patró i després un ball. El dia de la festa es feia una concentració a les caves Arís Casanoves on s'obsequiava els assistents. Posteriorment es celebrava la cercavila anant a l'Ajuntament i al domicili del president de l'Entitat. Després es procedia a beneir les bèsties, així com les coques que s'oferien als socis. Tot continuava amb la rua dels Tres Tombs per la població. El centenari, celebrat el 1960, va ser especialment important amb la benedicció d'un nou estendard. També les festes del 125 aniversari, celebrades l'any 1984, van resultar espectaculars (VILALTA, 1984a). És una festa molt concorreguda d'hivern (RUBÍ, 1993)</p> | 41.4935000,2.0313100 | 419142 | 4593995 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60156-foto-08184-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60156-foto-08184-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60156-foto-08184-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es conserva l'estendard vell i l'antiga figura del sant a casa del Sr. Rufé, i els nous, a casa del Sr. Campamà. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||
| 60080 | Ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noriol | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. CURET I ASTRIÈ, Maria Mercè (1989) 'L'obra de la Visitació de Nostra Senyora i la masia de ca n'Oriol, de Rubí' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 367-370, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia del tipus III. De l'antiga masia es conserva, a l'interior, la sala central dels dos pisos amb l'escala, una sala lateral amb un petit lavabo i l'antic celler a la part posterior, construït amb una volta, i del que es poden veure les boixes de les tines. La coberta es aguantada per cavalls que reben jàsseres de fusta i el tauler és de rajola. A la façana frontal es conserven les llindes de les finestres amb l'ornamentació gòtica original d'algunes d'elles, així com la portalada d'entrada a l'edifici. Es conserven també els festejadors de les finestres. A la part nord hi ha un porxo sobre el cups que comunica amb els cellers. (PLA, s.d.). A la porta principal figura la data 1694. Té un rellotge de sol. Dalt de tot de la casa hi ha la data de 1913. A la porta del barri exterior s'observa la de 1926, any en que es deuria construir la tanca i, possiblement, el pou. Al barri de la masia es troba un exemplar important de pi blanc, que li dona molt de caràcter. Del seu interior destaquen dos rentamans d'interès, un al pis baix, de color blau, i un altre al primer pis; algunes peces del mobiliari de la dècada de 1920; les encavallades de l'últim pis, encara que els tirants han estat substituïts en el moment de la seva última restauració; els sostres i els paviments de moltes estances, així com una de les dos antigues esveltes garites que encara resta d'empeus a una de les cantonades. Per informació oral se sap de l'existència d'una mina que ve des de el bosc adjacent i que sembla que arriba en part cap a la zona dels cups.</p> | 08184-7 | Camí de ca n'Oriol. 08191 - RUBÍ | <p>La masia de Ca n'Oriol era coneguda antigament per Cases Besses, així consta en un document de l'any 1611, en el que Ramon de Vallvidrera i la seva muller, Dolça, feren donació al monestir de Sant Cugat de la meitat del Mas de Cases Besses, que posseïen per alou i heretat dels seus avantpassats a la parròquia de Sant Pere de Rubí. Aquest nom perdurà fins al segle XIV en que sorgiren els Oriol dels masos Pujol i Cors i les corresponents terres annexionades a la gran masia de Ca n'Oriol. La propietat alodial d'aquesta hisenda pertanyia: tres quartes parts al senyor del Castell de Rubí, i una quarta part al monestir de Sant Cugat, excepte el Mas de Cors, que era alou del Beneficiat de Santa Maria del mateix monestir. El prestigi de la família Oriol ve dels seus membres Joan i Jaume Oriol, que, entre el 1361 i el 1370, exerciren de batlles feudals del senyor del Castell i de l'abat de Sant Cugat. Aquesta família no solament cultivaven les seves terres sinó que n'arrendaven d'altres dins i fora del terme de Rubí (RUFÉ, 1984a; 1997a.) El 1492 Joan Oriol tenia una concòrdia amb la família Llorens, de la parròquia de Sant Iscle de les Feixes, per haver assassinat junt amb altres, amb la ballesta al pagès Miquel Llorens i la seva dona (GARCÍA, 1996). El 1606 es robada molta roba de la masia. L'autor, un immigrant francès, es detingut i condemnat a assots i cinc anys a galeres (BATALLA et alií, 1994). L'any 1608, Miquel Oriol arrendà terres del Castell de Rubí i de la hisenda dels Pubills Canals. El 1614, pagà delmes i rendes a la senyora Maria d'Oms i, a Granollers, al notari de Barcelona Esteve Gelabert i Bruniquer. Diversos membres de la família ocuparen el càrrec de batlle reial a Rubí, també durant els segles XVI, XVII, XVIII i XIX. Miquel Oriol, va morir essent batlle, quan, complint ordres del Lloctinent General del Principal de Catalunya, convocà el sometent per a la captura de diversos individus. Quan van sortir a la batuda, van caure en una emboscada i va trobar la mort (1629). El mateix personatge, el 1599 sortí com a fiador de l'escultor Jaume Rubió, pare i fill de Moià, per realitzar els retaules de l'altar major de Sant Pere, finalitzat l'any 1613 (RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1694 s'obra a la façana, i el 1737 es fan grans reformes a la casa, segons data conservada a una rajola. El 1775, s'uneix un nou llinatge a la família arran del casament de la pubilla amb un Viver, de la masia de Can Viver de la Torre Bonica de Terrassa. El fill de l'hereu, en Pau Viver i Oriol, féu construir l'any 1848 una grandiosa era, per atendre la important recol·lecció de cereals que les seves terres li produïen. Era una era d'una capacitat de quatre batudes alhora, molt ben enrajolada i amb cinc lloses que presenten sengles llegendes en llatí, una a cada angle i l'altra al mig, amb la data de la seva inauguració i el nom del propietari. Avui encara es conserven (RUFÉ, 1984a; 1997a). El lloc estava partit entre els termes de Sant Cugat i de Rubí, encara que finalment va passar a aquest darrer municipi (SIERRA, 1989).. Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989). L'any 1948 es va celebrar el centenari de l'era, motiu pel qual les propietàries, la senyora Paula Majó i la seva filla, Montserrat Viver i Majó, hi organitzaren, i presidiren, els actes commemoratius i populars, als quals acudí tota la població rubinenca (RUFÉ, 1984; 1997). L'any següent es va extingir, en morir sense descendència la darrera propietària, una de les nissagues més importants de les cases pairals rubinenques. Les seves propietats foren repartides: la masia, amb el bosc i terres dels voltants, es donà a l'obra benèfica de la Visitació de la Nostra Senyora, que porta el nom de 'Casal Sant Josep Oriol' i fins al gener de 1997, acollia infants necessitats. S'hi feren millores de condicionament i comptava amb dues aules escolars, una capella i una piscina Els darrers anys la gestió la portaven els Maristes (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4936800,2.0419300 | 420029 | 4594006 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60080-foto-08184-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60080-foto-08184-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60080-foto-08184-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sant Josep Oriol era parent d'aquesta família rubinenca (RUFÉ, 1984a; 1997a). El seu ús, com a residència infantil ha obligat a successives ampliacions que han estat realitzades sense cap projecte conjunt o idea genèrica (PLA, s.d.). El celler de la masia està aguantat amb cavalls de fusta (CASTELL, 1999). | 93|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||
| 60172 | Estela ibèrica de les Llances | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-iberica-de-les-llances | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | IV-III aC | <p>Es tracta d'un bloc paral·lelepípede, d'aproximadament 150 cm d'alt per uns 40 cm d'amplada. Li manca la part superior que es deuria trencar en el moment de la troballa. Presenta tres registres gravats on s'aprecien incises en un estil molt poc acurat, quatre llances al registre inferior, quatre més al central i set al superior, encara que d'aquestes només es veu la base ja que la resta està escapçada. L'original es conserva al Museu Arqueològic de Catalunya, existint una copia en guix al Castell-Ecomuseu urbà.</p> | 08184-99 | Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya - seu de Montjuïc | <p>En la dècada de 1960 es va urbanitzar el turó de can Fatjó, amb l'aparició de nombroses restes, especialment als anomenats blocs Huarte, que van coincidir amb la troballa d'una estela ibèrica per part d'en Francesc Margenat, l'any 1968 (BENCOMO et alií, 1986: 23). Es va trobar a la part sud del poblament, però no era in situ, a uns 50 metres fora dels límits del poblat (MARGENAT, 1988a). Existeixen paral·lels tipològics per a les llances al Baix Aragó i es relacionen amb la frase d'Aristòtil (Política, 1324 b) 'els ibèrics, poble bel·licós, claven a l'entorn de la seva tomba tants obeliscs (puntes de llança) com enemics va matar' (BENCOMO et alií, 1986: 38-39).</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-3.jpg | Física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|80 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||
| 60173 | Corredor Verd can Tapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-verd-can-tapis | <p>SIMÓ, J.(2000a) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Espai boscós semi-urbanitzat a la zona de can Tapis. Les zones filtre són espais que, tot i no ser espais lliures, formen part d'un connector ecològic i tenen una gran importància per les seves clares potencialitats connectores. Són espais residencials de baixa densitat, semiforestals, d'orografia accidentada i creuats per nombrosos torrents i torrenteres, característiques que els hi permeten garantir una certa permeabilitat ecològica al seu través, i que per tant, els qualifiquen com a espais integrants d'un connector ecològic. En el cas de Rubí les zones filtre coincideixen amb les urbanitzacions que hi ha a ponent de la Riera: Els Avets, La Perla del Vallès, Can Serrafossà, Can Ximelis, les valls de Can Bosc - Sant Muç, Can Mir, Castellnou, Can Barceló, Vallès Park i Can Solà.</p> | 08184-100 | Al NO del terme, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60173-foto-08184-100-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||||
| 60176 | Inscripcions romanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcions-romanes | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, M. (1982a) 'Una nova inscripció romana de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 110-113, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, Marc; RODÀ, Isabel (1989) 'La contribució de la recerca epigràfica per a la història de Rubí' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 175-180, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | <p>Es consideren dotze, a la vista dels estudis fets sobre aquest interessant document arqueològic, les inscripcions trobades al terme de Rubí que serveixen per ajudar a reconstruir la seva història de l'antiguitat: 1. Inscripció procedent de can Fatjó, conservada al Museu de Rubí. Part inferior d'un altar de gres de can Fatjó. Basa motllurada per tots quatre cantons. Transcripció 'A (...) fill o filla de (...) us, ha complert el seu vot de bon grat i en justícia'. El monument hauria mesurat, com a màxim, 50 cm. (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 2. Inscripció procedent de can Fatjó, conservada al Museu de Rubí. Part inferior d'un altar de gres de can Fatjó, a la qual s'ha afegit un coronament que podia haver estat d'un altre monument. Es tracta d'una petita ara votiva. (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 3. Inscripció procedent de can Fatjó, conservada al Museu de Rubí. Angle superior esquerra d'una placa no motllurada de marbre gris. Es tracta d'una làpida funerària als Deus Manes. No pot ser anterior al segle II (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 4. Inscripció procedent de can Fatjó, conservada al Museu de Rubí. Orella d'altar de 'pavinazzo brecciato' de l'Àsia Menor. Presenta una lletra S gravada molt profundament, probablement indicava la posició. (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 5. Inscripció procedent de ca n'Oriol conservada al, Museu de Rubí. Part superior d'un altar fet en gres de can Fatjó. Trencada en dos fragments que lliguen. La cornisa, en ressalt, ha estat destruïda. L'altar és opistògraf i té una perforació a la part inferior, resta d'una utilització. El seu contingut és: 'Al Deu B(...) han complert el seu vot de bon grat i en justícia, Charis i Irineu'. La divinitat sembla ser Bel (Mercuri), relacionable amb divinitats prerromanes i en relació amb activitats comercials. També cal tenir en compte que Irineus és nom grec de condició servil, similar al cas de Charis, conegut a Tarragona (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 6. Per l'altra cara presenta una altra inscripció. El text, opistògraf es gravat en sentit invers, reconeixent-se només 'Iulius'. Cal pensar en un text votiu (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 7. Inscripció procedent de ca n'Oriol, conservada al Museu Arqueològic de Barcelona (núm. Inv. 2.568), en un monument funerari reconstruït. La traducció de la làpida és com segueix 'Luci Porci Nepos jau aquí, (mort) a l'edat de 27 anys. Porcia Serana, filla de Luci, la seva mare (ha fet aquest monument)'. El difunt no estava inscrit a cap tribu. El fet que el fill porti el nom de la mare fa pensar que aquell va morir abans de nàixer el fill. Pel que fa a la dedicant presenta paral·lels a Aeso. Pel tipus de formulari i l'escriptura sembla poder-se datar al segle I dC i a l'indicar els anys del difunt, sembla probable que sigui datable dins la primera meitat (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 8. Inscripció provinent de la cova Solera (ca n'Alzamora). Trobada el 1947 i dipositada al Museu de Rubí. Es tracta de l'angle inferior esquerra d'un pedestal en calcària de Santa Tecla. Es distingeix clarament 'EX / BAET...'. Això faria pensar en la cloenda d'una fórmula honorífica similar a 'per decret dels decurions del senat de Baetulo' (Badalona). Una interpretació més difícil és la de 'De la provincia Baetica', normal en dedicacions de comerciants d'oli, però llavors caldria explicar com es que ha aparegut a Rubí (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 9. Inscripció procedent de can Xercavins i dipositada al Museu de Rubí. Fragment de banc de pedra de Santa Tecla. Restes de motllura a la cara inferior, a la part davantera del seient, mentre que la superior aniria adossada. La lletra és una bella capital quadrada elegant. Apareix el nom del personatge en nominatiu (L. FVRIVS) pot correspondre tant al dedicant com a l'homenatjat. Podria correspondre a finals del segle I dC (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982).</p> | 08184-103 | 08191-RUBÍ | <p>L'única menció escrita d'època antiga que s'ha tendit a relacionar amb Rubí és la de Ptolomeu, matemàtic astrònom i geògraf egipci que va traçar en grec, a mitjan segle II, una descripció geogràfica de l'Imperi romà. En fer la descripció de la Laietània menciona la ciutat de Rubricata, la qual cosa ha fet que des d'època medieval es tractés de localitzar-la, disputant-se la seu, amb major o menor fortuna, Molins de Rei, Martorell i Rubí. No hi ha proves fefaents però la densitat de troballes arqueològiques i epigràfiques pot fer pensar que la importància d'ocupació romana en terres de l'actual Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 21-22). La tipologia de les inscripcions: quatre de votives, dues d'honorífiques i cinc possiblement funeràries, a més d'un mil·liari, i un altre amb la denominació IVLIVS (MAYER, RODÀ, 1989), donen informació de la complexitat d'aquest territori a l'Antiguitat, ja que en els ambients rurals, són estranyes les làpides que no són estrictament funeràries, sense que això vulgui dir que es tracta d'un ambient urbà.</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60176-foto-08184-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60176-foto-08184-103-2.jpg | Física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció)/ 10, Inscripció trobada a can Vallhonrat. Troballa efectuada pel Sr. Margenat l'any 1982 entre la runa de l'enderroc d'aquesta casa juntament amb fragments de tegula, dollia i pedres de molí. Dipositada al Museu de Rubí. Es tracta del fragment central d'una làpida de marbre blanc vetejat de gris de Carrara. Sembla que fou gravat aprofitant un tros de motllura. Podria tractar-se d'una placa funerària, tal vegada corresponent a Caius Egantuleius, Egnatulus o Erutius, coneguts a Tarragona amb el mateix praenomen. Es pot datar a finals del segle II o inicis del segle III (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982)./ 11. Inscripció apareguda a Rubí dipositada al Museu Episcopal de Vic, número inventari 5.922. Placa no motllurada de marbre blanc destinada a anar encastada en un monument funerari. La traducció és la següent: 'Als Deus Mans. A Clodi Urs, el seu llibert que bé ho mereixia, Marc Clodi Higí i Clòdia Gratilla i per a ells mateixos i per als seus varen fer (aquest monument)'. Està feta amb capital quadrada amb tendència a lletra actuària. Epitafi on apareixen dos persones amb el mateix nomen cosa que indicaria dos colliberts o un llibert de l'altre. Existeix una família jurídicament constituïda. La invocació als Deus Manes, la fórmula i l'absència de prenom conviden a datar la inscripció a la segona meitat del segle II (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 12. Inscripció romana apareguda tocant a la capella de Sant Genis. Està dipositada al Museu de Rubí per donació del Sr. Pere Grau. Es tracta del fragment superior central d'un pedestal. Es una pedra calcària, presentant concomitàncies amb calcàries de Tarragona i Garraf. La traducció és la següent 'A Domici Macrí?, fill de Macer…' Està fet amb lletra capital quadrada. El paral·lel més semblant es troba a Montoro (Còrdova), encara que també hi ha Domicis a Barcino i Tarraco. Es tracta d'un individu que va seguir un cursus honorum municipal. La cronologia és de la segona meitat del segle I dC, encara que podria ser de la primera meitat del segle II (MAYER, 1982) Han aparegut 12 inscripcions al terme de Rubí, a les que a la bibliografia rubinenca afegeix normalment dues més trobades a ca n'Estaper del terme de Castellbisbal (una d'elles sembla que encara que era d'aquella finca podria haver estat trobada en terme de Rubí). S'han trobat 16 a Terrassa i 11 a Caldes de Montbui (BENCOMO et alií, 1986: 42). | 83|80 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||
| 60229 | Costumari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-0 | <p>AMADES, Joan (1989) Costumari català. El curs de l'any, Vol. IV, pàg. 865, Barcelona, Salvat editors. ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria; MARGENAT, Francesc (1983) 'Els seixanta anys de l'Esbart Dansaire de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 11, pp. 215-238. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO I MORA, Carme. (1996) 'Rubí a l'Edat Moderna: una síntesi general', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 325-339. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral del Sr. Jordi Viladiu RAMON I MORROS, Jaume (1989) 'Rubí vist des dels butlletins dels excursionistes barcelonins' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 361-366, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. ROVIRA, Lurdes (1982b) 'Llegendes i narracions immemorials' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pàg. 121, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1982a) Calendari llaminer. Rubí: Miquel Rufé i Majó. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1987) Sant Pere de Rubí els darrers 200 anys. Rubí: Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1989c) 'El ciri de Sant Sebastià o la Festa dels Estrangers' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 415-420, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. VILALTA, Jordi (1983) 'Sant Genís: la mort d'una ermita mil·lenària', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 187-190. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | <p>Selecció de determinats costums, molts pràcticament oblidats, i han estat patrimoni comú de la gent de Rubí. Uns han desaparegut al finalitzar l'època moderna, altres han arribat fins el segle XX. I fets de diversa consideració dels que s'ha tingut informació oral directa o per lectura de la bibliografia que sobre la base de les recopilacions orals existeix al respecte. De totes les conegudes, es fan constar les que representen fets més destacats i particulars al patrimoni cultural de Rubí: 1, CANÒNICA o CANÒNIQUES. Les primeres referències són de la primera meitat del segle XIV. Es tractava de resos que es feien per protegir les collites de gra des del maig fins el setembre, a canvi, els pagesos havien de pagar un delme a l'església (RUFÉ, 1987)./ 2, RITUAL DE PRESA DE POSSESSIÓ. El 1810 l'alcalde de Rubí Antoni Ubach i Balasch acompanyà a Pau Viver i Oriol, nou propietari de can Feliu, presentant-se al mas per prendre'n possessió, segons el relat d'una escriptura que diu: 'en Pau Viver i Oriol va entrar a la casa o masia i va restar sol a dins tancant i obrint la porta principal amb les senyes demostratives de presa de possessió davant dos testimonis més. Després, en presència de l'alcalde i els testimonis, ha fet inventari de tot: el celler, dos premses de cargol molt gastades i vint-i-cinc botes de vuit càrregues amb cèrcols de ferro. Després varen sortir a fora i, en senyal de veritable possessió va agafar un grapat de terra i la va espargir als quatre vents' (RUFÉ, 1984a; 1997a)./ 3, PA D'OFERTA: En els testaments dels amos de can Rosés sempre es disposava que els caps de la casa fossin enterrats a la tomba familiar a la nau de l'església de Sant Pere i que, el dia del funeral es repartís pa cuit a la porta de l'església a tots els assistents a l'acte (RUFÉ, 1984a; 1997a). /4, PLANTAR CLAVELLERS. Per la nit de Sant Joan, era costum a Rubí, plantar clavellers mentre tocaven l'Avemaria i repicaven al dia següent que era festa i els lligaven amb un cabell a una mata de julivert perquè naixessin els clavells verds (AMADES, 1989)./ 5, PÀMPOLS DE PLATANER: Els nens de Rubí a la primera meitat del segle XX, recollien les fulles grosses dels plataners (en deien 'pàmpols') de la carretera de Terrassa davant del Bullidor. Els nens, passaven després un filferro per les fulles fins a formar un paquet comprimit de dos pams de gruix. Aquestes enfilades les venien al carnisser Llunell (Camanyet) que les feia servir per embolicar els menuts de xai que venien a casa seva i a la parada de la plaça del mercat (TURU et alií, 2000)./ 6, PREGÀRIA A LES ÀNIMES. Era costum, en passar per davant el cementiri resar, a més d'un parenostre la següent oració 'Bona nit ànimes difuntes que en el cel ens veurem juntes, a l'hora de la nostra fi, un parenostre el vull dir perquè pugin totes per mi' (ROVIRA, 1982b)./ 7, BODA PAGESA. El vuit d'agost de 1739 es va celebrar casament entre Magí Ambrós, hereu de can Xercavins i Victòria Santaeugènia. La núvia provinent de la casa paterna marxava a la capella sobre una mula tota ornada de cintes i picarols i amb tot el seguici familiar. Uns anaven muntats; altres a peu. El nuvi arribava de casa seva a cavall i al seu davant desfilava una enorme caravana de trabucaires tirant a l'aire. Després de la boda, fent gresca s'anava a la masia i es feia el dinar de bodes (VILALTA, 1983)./ 8, SARDANES I ALTRES DANSES. Es té notícia, recollida per J. Serra Rosselló, de la querella d'una parella de rubinencs que ballaven sardanes a la capella de Sant Genís, en l'aplec de l'any 1587, alternant aquestes amb altres balls, dels que es té notícia des de l'any 1444, on en un d'ells es diu que es feu una capta pels 'jutgles', es recolliren sis ous i nou diners (ARÍS, MARGENAT, 1983)./ 9, FULLES DE COL A LA NIT DE REIS. Els nois penjaven regals als balcons de les seves amigues, però si algú havia rebut carabasses se li col·locaven fulles de col amb el tronxo. L'hort de cal Sabateret, fornia de cols als interessats (RUFÉ, 1982a).</p> | 08184-158 | 08191-RUBÍ | <p>ÀNIMES. L'existència del costum de les ànimes es presa d'unes notes de Josep Serra i Roselló (ROVIRA, 1982b). CAPELLETES AMBULANTS. L'inici de la història d'aquestes capelles cal cercar-lo en els aplegadors -donats, santers, ermitans - de santuaris i ermites que les duien penjades al coll amb les portes obertes, rodejades de flors boscanes. Eren utilitzades per a captiris, que eren col·locats en uns calaixets en forma de guardiola que hi havia al fons de la capelleta. Es possible que per influència d'aquest costum, el beat català Josep Manyanet, a mitjan segle XIX, va crear la visita domiciliària de la Sagrada Família, que es va constituir a Rubí l'any 1890. A la Guerra Civil es van destruir una bona part i un cop acabada la contesa es van adquirir de noves i es va editar una reglamentació. A finals de la dècada de 1980 hi havia setze capelletes que recorrien unes 240 llars i 14 zeladores. Les almoines recollides es destinen a les necessitats de la parròquia de Sant Pere (RUFÉ, 1989b).</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60229-foto-08184-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60229-foto-08184-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60229-foto-08184-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció)/ 10, HERBES EL DIJOUS I DIVENDRES SANT. De bon matí s'anava a collir herbes remeieres i aromàtiques (RUFÉ, 1982a). / 11, FLORS I PLANTES AROMÀTIQUES PEL CORPUS CHRISTI. S'anava al bosc a buscar farigola i flors boscanes per guarnir les catifes florals (RUFÉ, 1982a). / 12, APLEC DE SANT FELIUET. Des dels anys 1940 es va revitalitzar l'aplec, per dilluns de Pasqua florida, amb el següent ordre, primer ofici religiós, després sardanes, dinar al bosc i a la tarda sardanes (RUFÉ, 1982a)./ 13, MISSES DE CONREU. Per documentació escrita se sap del costum de celebrar, a les masies, les dites 'misses de conreu': des de Santa Creu de maig fins a Santa Creu de setembre es deia una missa a cada masia de la parròquia i els habitants estaven obligats a donar al rector una quantitat de la collita (XERCAVINS, 1989). Probablement és una continuació del costum de les canòniques./ 14, EL SALPÀS. Aquest costum va perdurar fins la dècada de 1970, consistia en la benedicció amb aigua i sal de les cases durant el temps pasqual. El sacerdot o els escolans repartien fulles de palma beneïdes, amb les quals es feien creus que es clavaven a la porta d'entrada de la casa i rebien, com a donatiu, una o més dotzenes d'ous (XERCAVINS, 1989)./ 15, PEDRES DE SANT MUÇ. Era costum de tirar enlaire tres pedretes dalt d'un pilar que hi havia situat al camí de Sant Muç (RAMON, 1989)./16, FESTA DELS ESTRANGERS O CIRI DE SANT SEBASTIÀ. Documentades ja el 1443, es fa una crida als joves servents nomenats 'macips' per a preparar la festa. Durava dos o tres dies i començava per la cerca d'un arbre al bosc per part de la fadrinalla o macips, tallar-lo i portar-lo a braços al poble. No podia tocar el terra fins la plaça de l'església on era plantat, dansant-se al voltant a so de cornamusa, fent-se un ball rodó. Era l'arbre de maig. Al dia següent era subhastat i repartien els beneficis per a cera del Sant. L'any 1599 (segons BENCOMO, 1996) o l'any 1620 (segons RUFÉ, 1989c) es va fer coincidir la festa amb la fira de Rubí. Des de finals del segle XVIII ja no es va celebrar més (RUFÉ, 1989c)./ 17, ASPERGIMENT D'AIGUARRÓS: S'aspergia aiguarrós amb les almorratxes; documentat al segle XVI a la festivitat de Sant Pere i a la del Roser, en la qual també es disparava pólvora per anunciar la festa (BENCOMO, 1996). També es feia un ball d'almorratxes a la sortida de missa./ 18, LLEVANT DE TAULA (també es celebrava per Sant Isidre). Consistia en la recollida de donatius per la festa, dut a terme per les 'majorales'. 19, CAPELLETES AMBULANTS. Es tracta de petits oratoris portàtils fets de fusta amb el frontal obert i timpà abatible, generalment, d'estil neogòtic. La porta és de dues fulles i a la base es troba l'almoiner. Un vidre protegeix les imatges que es troben a l'interior. Un dia al mes es reben les imatges a les cases. Trenta famílies formen un Cor, cada un dels quals porta el nom d'un Sant o Santa. Entre elles es designa una zeladora que recull les almoines. A cada família se li assenyala el dia en que, mensualment, li correspon hostatjar la capella, que un cop arribada a la casa es situa en un lloc preferent, encenent-li un ciri o llantió. Abans se li resava el Rosari i, al dia següent, se l'acomiadava amb oracions, portant-la al següent destinatari (RUFÉ, 1989b)./ 20, DINAR DE DIFUNTS. Per documentació oral s'ha detectat la seva celebració encara a la dècada de 1940 (a Ca n'Alzamora, segons Sr. Viladiu). Després de l'enterrament, al tornar del cementiri, amics i familiars eren convidats a un gran dinar. Era costum en molts llocs de la Catalunya central (RIU, 1982)./ 21, L'OFERTADOR. El dol el portava el veí més proper al difunt./ 22, FESTA DELS XATOS. Encara viva, però amb moltes modificacions que la han separat del fet festiu original. Es tracta de costums, essencialment desaparegudes. S'han inclòs algunes de genèriques, però s'ha prioritzat les que poden ser exclusives de Rubí. | 119|98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||
| 60276 | Llegendari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendari | <p>M.M.C. (1981) 'L'ermita de Sant Genís de can Casanoves' Butlletí. Llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 3, Rubí. ROVIRA, Lurdes (1982b) 'Llegendes i narracions immemorials' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pàg. 121, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | <p>Es recull un petit número de llegendes recollit a la documentació escrita, així: LLEGENDA 1. Un tal Sr. Brustenga estant a la plaça mirant com sortia la processó de l'església exclamà en veure la Sagrada Imatge: 'Mira ja surt aquell de coll tort'. Després d'això l'home va agafar una malaltia per la qual va haver d'anar amb el coll tort fins que va morir (ROVIRA, 1982b) / LLEGENDA 2. Una de les vegades en que l'antiga imatge de guix de Sant Pere, avui conservada al Baptisteri de l'església parroquial, es va intentar robar de la parròquia va succeir el següent: A l'entrar els lladres a l'edifici un d'ells cridà, referint-se a aquesta figura de l'Altar Major: 'Mira aquell que tallà una orella' i tot seguit li tirà una pedra. Aquest profanador va quedar impedit del braç amb que havia comès la mala acció (ROVIRA, 1982b) / LLEGENDA 3. Apropant-se la diada de Sant Genis i volent el rector que tingués brillantor l'acte, va donar al sagristà uns diners per a que anés a Barcelona i adquirís un vestit nou. Quan el sagristà arribà a Barcelona va pensar en divertir-se utilitzant els diners que tenia, de tal manera que li van restar pocs per a comprar un vestit adequat, així que va acabar adquirint un vestit vell de soldat en una casa d'empenyorament. Arribat el dia de la festa el mossèn va fer el panegíric del sant, que romania tapat, i quant va dir '...i aquí teniu a Sant Genís..', aparegué la imatge vestida de soldat, davant l'estupor dels fidels i del mateix capellà. Aquest, després d'un petit silenci reaccionà dient: 'i aquí teniu a Sant Genis, amb quinze dies de permís..' (M.M.C., 1981).</p> | 08184-205 | 08191- RUBÍ | <p>L'existència de les llegendes 1 i 2 es presa d'unes notes de Josep Serra i Roselló (ROVIRA, 1982b).</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60276-foto-08184-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60276-foto-08184-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||||
| 60290 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal | <p>BENCOMO I MORA, Carme. (1996) 'Rubí a l'Edat Moderna: una síntesi general', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 325-339. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | <p>EDIFICI SEU DE L'AJUNTAMEN. A les escales s'exposen objectes d'aquesta col·lecció: un domàs elaborat l'any 1979 i els bastons de comandament utilitzats a Rubí pels batlles des del 1940 fins el 1979. ESTATUÀRIA PÚBLICA. Part de les estàtues que es troben al carrer són de propietat municipal o han estat regalades a la institució qui en fa el manteniment, com puguin ser MONUMENT A LES VÍCTIMES DE LA RIERADA, MONUMENT A CLAVÉ o TRULL DE LA CÀMARA AGRÀRIA, amb fitxa pròpia o bé altres com els que es citen a continuació: MONUMENT AL MIL·LENARI, / MONUMENT 'CANTARS'. Escultura d'acer inoxidable situada a la Plaça d'Antonio Machado creada per Ferran Soriano.. Dimensions: 170 x 200 x 85 cm. Representa la simplificació figurativa del cos d'una dona del qual surt una lluna creixent. / MONUMENT AL CINQÜENTENARI DEL FOMENT DE LA SARDANA. Les primeres notícies documentades sobre sardanes a Rubí daten de finals del segle XVI. A Rubí es ballaven a la plaça de l'església i la referència documental ve de la diada de Sant Genis d'agost de 1587. Els balls eren esdeveniments prou importants i, com a tales, abans de començar, havien de rebre el vist-i-plau del batlle, el qual tenia entre les seves tasques el fer crides per a ballar sardanes. Existia un 'majoral' i una 'majorala' que dirigien la dansa. Aquests càrrecs pertanyien als administradors de Sant Sebastià. Hi havia diverses manifestacions on es ballaven sardanes a més d'altres balls (BENCOMO, 1996). L'any 1977 fou desmantellat el cementiri de la carretera de Terrassa i l'espai resultant es va convertir en la plaça de la Sardana. La primera urbanització es va fer amb aquest monument al cinqüentenari de l'entitat del Foment de la Sardana, a més d'una tribuna per a la cobla i un enrajolat circular per a l'anella sardanista, a més d'arbres i altres elements urbans que completen el conjunt d'aquesta plaça (TURU et alií, 2000). OBJECTES DE LA COL·LECCIÓ DELS BOMBERS. Es conserven estris propis de l'ofici datables en la primera meitat del segle XX: una farmaciola portàtil de cuir complerta, un extintor, cascs i altres estris a l'edifici de la central actual. Una bomba manual (tal vegada del segle XIX), un cotxe i un camió de bombers (els quals seran custodiats per l'Associació d'Automòbils Antics de Rubí). Un altre apartat el constitueixen les col·leccions dipositades a EL CASTELL - ECOMUSEU URBÀ, ja que la institució és de titularitat municipal, però que no s'engloben aquí, (encara que formin part del patrimoni municipal) ja que estan subjectes a allò que diu la Llei de Museus.</p> | 08184-219 | 08191- RUBÍ | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60290-foto-08184-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60290-foto-08184-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||||
| 60074 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-9 | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX-XX | Ha tingut reformes per adaptar l'edifici als usos canviants de la institució. | <p>Edifici exempt amb planta baixa i dos pisos. L'estructura és mixta de pilars de formigó i parets de càrrega. L'escala és de volta a la catalana. L'acabat exterior imita la pedra a la planta baixa i el totxo a la primera, sent la última planta d'acabat arrebossat. Les finestres de la planta baixa i del primer pis són balconades. Respecte a l'acabat interior de la zona ocupada per l'escala i la lluerna, ofereix una unitat de material que no es troba a la resta de l'edifici. La coberta és parcialment accessible, la resta és ocupada per una coberta a dues aigües i la lluerna. L'escala i l'espai definit per aquesta lluerna formen un nucli al voltant del qual es distribueixen els despatxos i les zones d'atenció al públic . Arquitectònicament parlant, el més interessant és la remodelació, l'entrada de llum per la lluerna, l'acabat de l'escala i la distribució que es desenvolupa al voltant d'aquesta zona central (PLA, sd.).La façana i el volum cúbic que ofereix li confereixen un cert aire de vil·la italiana. Es molt interessant la barana de balustres del capcer, centrada per un cos a manera de frontó, decorat amb relleus i que conté el rellotge, marca 'La Puntual', fabricat a Rubí mateix, datat el 1927, i un escut heràldic. Els detalls decoratius són d'estil neoclàssic. L'accés a l'edifici es fa per mig d'un pòrtic amb columnes i està rematat amb barana de balustres, presentant als finestrals baixos, geminats, sengles columnes dòriques (CASTELL, s.d.)</p> | 08184-1 | Plaça Pere Aguilera i Garriga, 1. 08191-RUBÍ | <p>Antiga casa dels Rufé, bastida l'any 1845 i adquirida per l'ajuntament l'any 1922. Les reformes es van efectuar entre 1923 i 1925, per l'arquitecte Muncunill.</p> | 41.4937700,2.0312600 | 419138 | 4594026 | 1923 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Lluís Muncunill i Parellada | L'edifici està contemplat dins el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. L'espai urbà en el qual s'ubica , al llarg de la història va rebre diversos noms, així, en temps de la República li fou posat el de Fermín Galan, en època franquista, el de Joan Montmany (l'alcalde que feu l'obra) i l'any 1979 se li posà el nom de Plaça de la Vila fins que més modernament ha estat canviat per Pere Aguilera (TURU et alií, 2000). | 98|99|102 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||
| 59275 | Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-1 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.84-85. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 81, 89, 157. OLLER, T 'Topografia i toponímia de Ripollet segons un estudi de l'any 1932', Revista de Ripollet, núm. 8, abril, 1988. p. 9. VILA, M A (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona.</p> | XIV-XVIII | <p>Masia de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Al cos principal s'hi adossa un altre més petit cobert amb teulada inclinada. Edificada amb mur de paredat comú amb les cantonades reforçades per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars ben escairats. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és simètrica, i s'obre a la planta baixa amb un portal coronat per un arc de mig punt amb marc arrebossat. A banda i banda del portal s'obren finestres rectangulars a cada banda, substituint les finestres antigues d'arc rodó de maó. El primer pis s'obre amb tres finestres rectangulars amb marcs de pedra motllurada, la central amb ampit. A les golfes es troba un conjunt de tres finestres d'arc de mig punt de maó, la central més alta i ampla, i dues finestres més petites amb arcs escarsers a cada banda. La coberta té ràfecs amb dentellons decoratius. Un rellotge de sol inacabat ocupa l'espai entre les finestres del primer pis. Les façanes laterals amb finestres més petites de distribució irregular. A l'interior es destaca l'escala central de dos trams per planta, els paviments, les fusteries de les finestres, les portes, els sostres, l'escala i les golfes originals. A les golfes es troba la data 1787 inscrita amb un dit a una de les rajoles del terra. L'antic celler té una volta de canó. Un petit jardí ocupa la façana sud amb mur de tancament i una segona entrada a la casa. A darrera es troba el pou i una pedra que marcava el límit del territori de la finca inscrita 'J G (Joan Gallarda) / Terreno acotado'.</p> | 08180-35 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La primera referència escrita d'aquest Mas és del segle XIV però la seva existència és anterior tot i no està datada. El primer nom amb que apareix és Mas Font. Les dades més antigues sobre Can Mas la descriuen com una masia amb les terres de conreu que l'envolten dependents de la masia central, el Mas Duran, una finca més gran desapareguda des de fa anys. Aquestes terres es van regar amb les aigües de la Sèquia Monar. La família Grau va venir a Can Mas com masovers l'any 1917 i va comprar la casa l'any 1955. La font i el safareig de Can Mas s'ubicava a l'altre banda del carrer, cap al riu Ripoll. Desapareguda fa uns anys, actualment està en projecte de reconstrucció.</p> | 41.4938500,2.1685100 | 430595 | 4593915 | 1787 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Representa un dels dos exemples locals de la típica masia catalana de l'edat moderna, més evolucionada que la masia medieval. Can Mas se situava en la cruïlla d'antics camins que comunicaven tota la comarca. La casa conserva una col·lecció d'eines emprades en el cultiu dels terrenys de la masia. El cup ha desaparegut però es conserva el pou al jardí. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||
| 59384 | Placa de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-can-mas | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Placa publicitària encastada en l'angle sud-oest de la casa de Can Mas, a l'alçada del primer pis, on es pot llegir: 'ENSANCHE DE RIPOLLET -CAN MAS- VENTA DE SOLARES SIN GRAVAMEN AL ALCANCE DE TODOS Informe y venta: en Barcelona CALLE TRAFALGAR Nº 56, 1º2ª Y AQUÍ LOS DIAS FESTIVOS'. Es tracta d'una placa rectangular de ciment pòrtland que destaca sobre el parament de pedra irregular en que és construïda la casa. No compta amb elements pictòrics ni decoratius. La inscripció es feta amb lletra capital majúscula, a excepció de la cinquena línia.</p> | 08180-153 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les dades més antigues sobre Can Mas la descriuen com una masia amb les terres de conreu que l'envolten dependents de la masia central, el Mas Duran, una finca més gran desapareguda des de fa molts anys. Aquestes terres es van regar amb les aigües de la Sèquia Monar. La família Grau va venir a Can Mas com masovers l'any 1917 i va comprar la casa l'any 1955. La placa orna la paret de ponent de la casa. Cronològicament pot ser ubicada a començaments del segle XX, en el context de la parcel·lació i venda dels terrenys que envoltaven la casa de Can Mas.</p> | 41.4938500,2.1685100 | 430595 | 4593915 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59384-foto-08180-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59384-foto-08180-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||
| 59375 | El Poll Foll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-poll-foll | XX | <p>El Poll Foll va ser construït per l'artista Ramon Aumedes, al taller Sarandaca l'any 1999, a partir de la idea i el disseny de Diables de Ripollet. És una peça singular del bestiari festiu i popular que pesa 50 quilos i fa dotze pams de llargada, vuitanta i mig d'amplada i dotze i mig d'alçada. Està fet amb fibra de vidre i cal considerar-la com a bèstia de foc ja que disposa de cinc punts quàdruples, la qual cosa li permet disparar vint sortidors de foc a la vegada. La colla del Poll Foll està composada pels membres de Diables de Ripollet que vulguin o puguin acudir a les actuacions que tenen durant l'any. El Poll Foll necessita un mínim de persones que varia segons la duració del recorregut i la quantitat de pirotècnia que s'hagi d'encendre. Amb 4 portadors (1 dintre i 3 controlant a l'exterior) és suficient, un portador de pirotècnia que controla la quantitat de material per tal de no fer curt i tants músics com es pugui per donar el màxim d'alegria a l'actuació. Naturalment que un d'aquests components ha de ser el conductor d'un dels dos cotxes que tenen preparats per arrossegar el remolc fet a mida pel Poll Foll.</p> | 08180-144 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es va presentar per primera vegada a la Festa Major de Ripollet l'agost de 1999 i va rebre el bateig de foc a les Festes de la Tardor del mateix any. S'integra dins la colla de Diables de Ripollet, és present a la majoria de festes de la vila i balla, desplegant tots els seus punts de foc, per Carnaval, per la Festa Major i a les Festes de la Tardor. A la Festa Major de 2001el Poll Foll va ser l'amfitrió de la I Mostra de Bestiari Festiu i Popular a Ripollet.</p> | 41.4939000,2.1498100 | 429034 | 4593936 | 1999 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59375-foto-08180-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59375-foto-08180-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Ramon Aumedes | El Poll Foll s'integra dins la colla de Diables de Ripollet, és present a la majoria de festes de la vila i balla, desplegant tots els seus punts de foc, pel Carnaval, per la Festa Major i per les Festes de Tardor. La colla del Poll Foll està composada pels membres de Diables de Ripollet. http://www.diablesderipollet.com/ | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||
| 60100 | Plana del Castell / La Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-del-castell-la-parellada | <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. P.R.C. (1983) 'Coses d'abans' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 30, Rubí.</p> | XIX-XX | La unitat arquitectònica s'ha vist relativament malmesa pels successius enderrocaments d'edificis i la introducció d'elements estranys a la uniformitat constructiva. | <p>Conjunt edificat que es troba situat a la banda dreta de la riera de Rubí, sota el castell i davant del nucli antic de Sant Pere de Rubí. Està format per vuit carrers (cinc en sentit E-O i tres en sentit N-S) i una plaça central. Al sud es troba el Vapor Nou i al Nord les naus noves de Pich Aguilera. Els edificis d'interès patrimonial al barri són els següents: PÇA. MARQUÈS DE BARBERÀ: Núm.. 1- 2- 3-4 / 6 (1929) -7-8 CARRER SANTA TERESA, Senars 1 / 23 / 31 (1889) / 35 Parells 6 CARRER CASTELL, Senars, 11 / 29 (presenta un recercat policrom) CARRER PAU CASALS Parells, 18 PASSEIG DE LA RIERA Parells 85 -87 (tan sols 1a. Planta - 89 / 119 (1924) / 123 (1a. Planta) CARRER MOLÍ Senars 19 - 21 (Esplai l'Eixam) -25 CARRER PARELLADA Senars 9 (1930) / 17-19-21 Parells 10 - 12 (Esplai l'Eixam) .</p> | 08184-27 | Costat Oest de la Riera. 08191-RUBÍ | <p>L'any 1860 la Marquesa de Moià, propietària del castell, va demanar autorització a l'Ajuntament per a urbanitzar aquesta zona, aprovant-se per part de l'Ajuntament. En aquest mateix any es construeix el pont del carrer Cadmo que es va endur la rierada de l'any 1962. L'any 1879, el nou propietari del Castell, Ramon de Sarriera i Villalonga, Marquès de Barberà i la Manresana, va demanar permís per urbanitzar la Parellada, una part de la Plana del Castell, ja que volia instal·lar-s'hi una fàbrica de panes per part dels germans Ribas. Per a fer-ho necessitaven utilitzar aigua de la font dita 'Canadà' que era propietat del marquès i que la va concedir (BENCOMO, 1998). La concessió quedava subjecta a limitacions de domini per part del marquès (P.R.C., 1983).</p> | 41.4940600,2.0270700 | 418789 | 4594062 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60100-foto-08184-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60100-foto-08184-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60100-foto-08184-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una arquitectura que posseeix una relativa uniformitat, destacant elements com les decoracions de terrissa a les façanes d'alguns habitatges i l'edifici de la fassina Aguilera. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||
| 60134 | Can Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xercavins | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1992) Retaule de l'Altar Major - s. XVII-. Rubí: Miquel Rufé i Majó. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1994b) Marededéus. Rubí: Miquel Rufé i Majó. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. SCRUTANS (1934) 'Notes per a la història de la indústira rubinenca' Endavant, Núm. 596, Rubí VENTOSA I MUÑOZ, Sílvia (1984) 'La primera indústria tèxtil a Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 243-258. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral de J. Xercavins i E. Xercavins.</p> | XVIII-XX | A la primera meitat del segle XX es dugué a terme una profunda restauració de tota la masia, que sembla que va fer que canviés la configuració original de la mateixa. | <p>La masia està inclosa en un conjunt d'edificacions al voltant d'un pati irregular. És del tipus III i ha estat molt remodelada tant a l'interior com a l'exterior, on només una finestra conserva les pedres originals . A l'interior s'ha canviat la situació de l'escala i s'han construït nombrosos annexos que desvirtuen l'estructura original de l'edifici. Resulta d'interès l'entrada al pati (PLA, s.d.). Destaca d'entre els objectes conservats a l'interior de la casa, a més del famós Cartulari de Can Xercavins, una escultura en fusta d'àlber, policromada i d'estil barroc, datada a inicis del segle XVII. Sembla que els escultors Francesc i Jaume Rubió la regalaren, com agraïment pel seu acolliment, a la família Xercavins (RUFÉ, 1992). Durant la Guerra Civil de 1936, aquesta imatge va romandre en un amagatall de la mateixa masia (RUFÉ, 1994b). A la masia hi ha una estança que es deia 'la França' per estar ocupada per mossos provenints d'Occitània (XERCAVINS, 1989). Davant la porta hi ha una alzina que per la família té el valor simbòlic de representar l'acollida a la casa. Existeixen construccions auxiliars que porten la data de 1930.</p> | 08184-61 | Camí de can Xercavins, 08191-RUBÍ | <p>L'any 996 s'esmenta el molí de Seniofred, fill de Girne, en un judici celebrat a l'església per a resoldre una qüestió de les aigües del torrent Xercavins (MERINO, 1982). La primera notícia que tenim de la masia és de l'any 1152. Guillem de Xercavins, juntament amb altres, signa el testament de Deosdat de Tamarit, fent jurament sobre l'altar de Sant Feliu, de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. El fet que des dels primers temps constitueixi un alou lliure, sembla indicar que els seus posseïdors formaven part de l'estament senyorial o militar lliure, donat pel comte a canvi de serveis prestats. La seva muller, Subirana, era també propietària de terres alodials del terme de Sant Cugat i de Cerdanyola. Potser que el topònim vingui del rierol que passa per aquell indret proper a la casa, anomenat en pergamins antics l'Exercavins, així per exemple el 996: 'Exercavins, rivulo que dicunt: Guillelmi de Xercavi'. A la part del ponent, s'han trobat restes romanes, que indiquen que el lloc ja era habitat des d'època antiga. Al segle XI, el 1172, treballava a la casa un esclau sarraí (XERCAVINS, 1989. També es troba documentació sobre un molí que pertanyia a la masia, en un testament de Guillem Xercavins (1171). Un altre document de 1261 parla del mateix molí, i diu 'Donem també la facultat per passar l'aigua de la riera al molí d'en Xercavins, anomenat de Bonashench'(RUFÉ, 1984a; 1997a). Segons Rufé, es tractaria d'un molí de blat i d'oli (RUFÉ, 1984a; 1997a). A més d'aquesta propietat, la masia posseïa altres finques, com el mas Vila , ja desaparegut i can Feliu, així com les terres de l'ermita de Sant Genis (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1396, en Joan I nomenà Pere de Xercavins el primer Batlle Reial de Rubí (RUFÉ, 1984a; 1997a), i després, altres membres de la mateixa família ocuparen al llarg dels anys la batllia d'aquest poble (als segles XVI, XVII i XIX). El cognom Xercavins ha sobreviscut al llarg dels segles, primer per imposició testamentaria del 1558, fet que va perdurar fins a l'any 1706, i a partir d'aquesta data, els fadristerns fills de la casa que van establir-se en altres poblacions, perpetuaren el nom a Terrassa, Sabadell, Cerdanyola, Sant Cugat i Barcelona, encara que a vegades amb modificacions, com Chercabins i Carcavins (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1795 la masia va obtenir 59 lliures de la seda i de les fulles de morera sobrant 28 més. A la masia també es conserva el llibre 'Cartilla de la Agricultura de Moreras.. (Madrid, 1761) que demostrarien el conreu de morera en aquest mas (BATALLA, 1994). Entre els anys 1797 i 1799 es va teixir una peça de tela de cent canes. El teixidor va cobrar 23 lliures pel seu treball, una altra d'estopa de 90 canes que va costar 18 lliures i 4 sous i una de drap de brí de 56 canes a 5 sous la cana; una altra de fil i cotó de 15 canes i mitja a sis sous la cana (VENTOSA, 1984). L'any 1961 es recuperà novament el cognom amb l'autorització, per part del ministre de Justícia, a Ambròs Llobet i els seus descendents, a emprar com a primer cognom el de Xercavins. La família posseeix un arbre genealògic en el qual consten vint-i-vuit generacions, o sigui, vuit segles de dinastia rural en aquest lloc (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4940800,2.0197500 | 418178 | 4594071 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60134-foto-08184-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60134-foto-08184-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60134-foto-08184-61-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Prop de la casa hi ha una granja avícola (RUFÉ, 1984a; 1997a). Al seu entorn l'any 1966 es procedeix a la l'extracció massiva de terra amb destí a la bòbila Saltó (INVENTARI, 1999). | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||
| 60301 | Fassina Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fassina-aguilera | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya.</p> | XX | <p>Edifici de totxo vist, de tres altures i teulada plana. Planta quadrangular amb un afegit lateral que presenta porta flanquejada per pilastres decorades a l'estil modernista. Actualment ha perdut la distribució interior original industrial degut als canvis d'ús que ha patit: fusteria, associació de veïns, esplai, etc. (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-230 | C/ Molí, 21, 08191-RUBÍ | <p>El 1789 Francisco de Zamora nomena l'existència de dues o tres fassines al terme. De fet, a partir de l'any 1725 ja consta l'arrendament d'aquest producte a la localitat, d'elaboració força clandestina (GARCÍA, 1996).</p> | 41.4941800,2.0273100 | 418809 | 4594075 | 1910-20 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60301-foto-08184-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60301-foto-08184-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60301-foto-08184-230-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Lluís Muncunill | A l'actualitat està ocupat per l'esplai l'Eixam. Una trinxadora de raïm provinent de l'antiga fassina es troba a la col·lecció Vallhonrat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||
| 60198 | L'Escardívol / La Pelleria / Naus Pich Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescardivol-la-pelleria-naus-pich-aguilera | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. C.R.M. (1982a) 'Rubí, abans (2)' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 11, Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988d) 'Comunicats dels lectors' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 31, p. 25. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. R.R. (1982) 'Toponímics antics de Rubí' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 18, Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SCRUTANS (1934) 'Notes per a la història de la indústria rubinenca' Endavant, Núm. 596, Rubí</p> | XIX-XX | Tot el conjunt ha sofert obres de rehabilitació a partir del 1985, per part de l'Ajuntament de Rubí. A la nau Nord hi ha l'IES El Bullidor des del 1983. La nau Sud allotja el complex cultural l'Escardivol, inaugurat el 1987. | <p>Conjunt format per dos blocs exempts de planta rectangular amb planta baixa i pis principal en un cas i planta baixa i dos pisos en l'altre, a més d'una xemeneia exempta. Donen als carrers de Terrassa, Cadmo i Joaquim Blume. La posició relativa d'ambdues naus dóna lloc a un pati estret i allargat, corresponen a una tipologia molt clara d'edificacions industrials estesa arreu de Catalunya. Les naus es componen per dues crugies paral·leles a la façana al C./Cadmo i pòrtics metàl·lics, amb els pilars centrals 'vistos' i els de façana revestits amb totxo. Les bigues, també metàl·liques, reben les voltes a la catalana de totxo massís. Les façanes són d'obra vista. El tancament es compon per la repetició, al llarg de les façanes, d'un mòdul emmarcat entre pilars. En la nau nord, el mòdul queda definit per dues finestres a la planta superior i un nínxol a l'inferior, substituït per finestra a la façana del pati. A la nau sud, una sola obertura que va gairebé de dalt a baix és la que defineix el mòdul: el tractament és fa a partir de doble finestra no practicable enrasada amb els paraments interior i exterior. La coberta es plana. La nau nord té una escala interior i una altra d'exterior paral·lela a la façana del pati. Els dos edificis estan connectats per una passarel·la que uneix les cobertes. Destaca a l'interior, la volta a la catalana i l'estructura metàl·lica vista. Presenta una xemeneia exempta de cap els anys 1920 (PLA, s.d.). A la nau nord hi ha l'IES el Bullidor des del 1988; a la S el complex cultural l'Escardívol des del 1987 (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-125 | C/ Joaquim Blume s/n - Terrassa, 47, 08191-RUBÍ | <p>El 1835 s'hi estableix una filatura de seda en aquest lloc propietat de la societat Menard i Vall. El 1888 es comprada per Pere Ribas i Oleart que hi instal·la 'la Pelleria' fàbrica de rentat i tria de llana. El 1918, els germans Archs compren el conjunt i hi instal·len una fàbrica d'aprestos, tints i acabats. El 1921 es constitueix 'Rubí Industrial S.A' que deixà d'exercir la seva activitat el 1934, ja que es dissolta i posada en liquidació el 1936; a la Guerra Civil, la gestió està col·lectivitzada i sembla que es van fabricar granades i altres municions (Informació Sr. F. Margenat, GCMR). A la dècada de 1940, es adquirida per l'empresa Pich Aguilera, que la llogarà a altres empreses. Va patir els efectes de la rierada de 1962 restant dempeus l'actual edifici, que l'any 1985 va ser adquirit per l'Ajuntament de Rubí, iniciant-se les obres de rehabilitació (INVENTARI, 1999). Disposava de les nomenades 'Basses de la Seda' que consistien en dues basses i que s'alimentaven d'aigua de la riera mitjançant una resclosa prop del Bullidor, que desaparegueren l'any 1962 (RUFÉ, 1985a).</p> | 41.4942300,2.0297000 | 419008 | 4594078 | 1835 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60198-foto-08184-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60198-foto-08184-125-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Lluís Muncunill (la nau Nord -1923-) | Durant la Guerra Civil del 1936, i segons informació oral, es fabricaren granades de morter del calibre 81 ('model alemany' dels col·leccionistes) (MARGENAT, 1988d). Entre el 1834 i el 1888 era coneguda com 'la fàbrica de Rubí'. Es conserva un planell de la nau nord a l'Arxiu Municipal. Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (INVENTARI, 1999). A la fàbrica Pich Aguilera n'hi deien 'cal Rafelet' (C.R.M., 1982a). El topònim tradicional d'aquell espai (avui pàrking) era la Riba de les Canals (R.R., 1982). | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||
| 60109 | Jaciment del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell | <p>ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. GARCÍA HERRANZ, Consolació et alii (1989) 'Primera campanya d'excavacions al castell de Rubí' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 151-162, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 353-358. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ROVIRA, Lurdes (1984) 'El Castell de Rubí: Monument Nacional'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 242. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SÁNCHEZ, Eduard; ALBIZURI, Sílvia; VILALTA, Jordi (1990) 'Excavacions arqeuològiques al Castell de Rubí. 1ª campanya: setembre 1986: un assentament ibèric dels segles V-IV aC'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 33, p. 101-121. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 c) 'Història de les excavacions de Can Fatjò (Capítol II)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 d) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986a) 'La ceràmica campaniana al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 84-110. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986c) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 22, p. 167-173. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987d) 'Tres nous fragments de ceràmica de vernís negre del terme de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 340-342. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | V aC - II | La construcció del castell medieval va malmetre les restes de l'ocupació anterior, però va evitar la seva desaparició. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Àrea delimitada a l'O per l'inici del pla de Dormet (passat el tall de la via del tren dels FFCC), al S el torrent de Xercavins, a l'E la riera de Rubí i al N pel torrent de Sant Muç. En aquest espai s'han trobat restes arqueològiques a la plaça Marquès de Barberà, carrer del Castell, tall de la via, passeig de la Riera (número 105) i al turó del Castell (MORO, 1990) Com a restes ergològiques destacades, apareixen ceràmica campaniana A (VILALTA, 1986a) i comuna. Els materials es troben al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). Ha estat identificat en diferents llocs concrets com CARRER DEL CASTELL Apareix ceràmica campaniana i comuna, així com àmfora, ossos, vidre i pedres de molí. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Materials entre els segles IV - I aC (VILALTA, 1985b). Apareix ceràmica àtica del segle IV aC (VILALTA 1986a). Plaça Marqués de Barberà ceràmica de vernís negre del segle II aC (VILALTA, 1987d). JACIMENT DEL CARRER VAPOR NOU Apareix àmfora. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). PASSEIG DE LA RIERA. En una excavació efectuada per F. Margenat varen aparèixer molts fragments d'àmfora de boca plana i diversos fragments de ceràmica de vernís negre A tardana, B i B-oîde datable el segle I aC. (VILALTA, 1986a). JACIMENT DE CASA COLL. Apareix ceràmica campaniana i comuna, així com objectes de bronze, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Es troba a l'altre banda de la riera. Hi ha dos fragments de campaniana A (VILALTA, 1986a). Vilalta (1984d) informa que l'any 1984 es va inventariar el material provinent d'aquest jaciment.. / VESSANTS DEL CASTELL Nucli principal d'ocupació del jaciment, els materials més antics del qual estan constituïts per restes de la cultura ibèrica datables en el segle V i IV aC. Aquest jaciment es concentra al cim del turó el castell i a les seves vessants NE (CARTA AQUEOLÒGCA, 1999). Les excavacions han mostrat que els habitants del turó del Castell, practicaven l'agricultura, guardant els cereals en grans sitges subterrànies. D'altra banda, també abocaven les restes de menjar i vaixella, així com altres objectes, en un pou. Per les restes d'ossos aparegudes es pot saber que consumien, bàsicament cabres i ovelles, a més de porcs i conills (SÁNCHEZ et alií, 1990; CASTELL, s.d.). Destaca la troballa de dos pous ibèrics, a la terrassa N, construïts a finals del segle V o començaments del IV aC. Es tracta dels primers pous apareguts. La colmatació no es posterior a la segona meitat d'aquest darrer segle, apareixent ceràmica precampaniana, púnico-ebussitana, etc.. (SÁNCHEZ et alií, 1990; CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) Han aparegut terra sigillata, ceràmica comuna i tessel·les (BENCOMO et alií, 1986), encara que SÁNCHEZ et alií, 1990) opinen que es tracta de material de procedència forana. No hi ha cap indici d'ocupació del segle X, i les primeres restes medievals cal datar-les en el segle XIII (SÁNCHEZ et alií, 1990). CASTELL DE RUBÍ Apareixen materials antics al pati (BENCOMO et alií, 1986: 24). Al pati del castell va aparèixer un fragment de terra sigillata gàl·lica, amb la marca PAULLUS, importada de la Graufesenque o Lezoux, dins del segle I dC. (RIBAGORDA, 1987). Fent una neteja d'herbes al costat del castell a finals de l'any 2000 ha aparegut tegula en superfície.</p> | 08184-36 | A l'oest de la riera de Rubí. 08191-RUBÍ | <p>Les restes arqueològiques s'han fet evidents quan es feien rases de construcció de les actuals edificacions, Hi han realitzat excavacions diverses persones entre les quals R. Masdeu i F. Margenat. Existeixen materials al Museu de Rubí i al de Terrassa, així com a col·leccions particulars (MORO, 1990). ./. Entre els anys 1967 i 1969 Ramir Masdeu i Francesc Margenat van excavar la plana del Castell, descobrint paviments de terra piconada, amb una gran quantitat de ceràmica ibèrica (VILALTA, 1984c). L'any 1984 es va recollir material al tall de la via al davant del castell i a can Fatjó (VILALTA, 1984d). El 1986 es va excavar el castell per part de l'Eduard Sánchez i Consolació García (VILALTA, 1986c), les quals excavacions van continuar el 1990 (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999).</p> | 41.4942800,2.0262200 | 418718 | 4594087 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60109-foto-08184-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60109-foto-08184-36-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||
| 60304 | Cal Patilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patilles | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. (Informació oral de Dolor Esteve, abril 2001)</p> | XIX | <p>L'habitatge respon a una tipologia popular de casa urbana d'un sol pis amb eixida posterior, pati i zona dedicada a les tasques d'indústria agrícola. Presenta elements decoratius en ceràmica a la façana i teulada plana. Resulta molt interessant el fet de mantenir en actiu una petita indústria familiar de transformació vitivinícola, que es relaciona amb una de les poques vinyes i barraques tradicionals i en actiu de la localitat. A l'entrada de la zona de cellers, des del carrer, existeixen dos cups quadrats, enrajolats amb ceràmica vidrada, dedicats l'un a vi negre i l'altre a blanc. Conserva en ús els estris, eines i màquines propis d'aquesta manufactura tradicional: la premsa de fus de ferro amb les planxes de partir, les eines de ma (arpiots, maçó, maça de posar taps, alçabotes, bomba de transvasar, trinxadora, portadores amb caparons de 90 kg de capacitat enrasades, aixetes de diversos tipus, etc..). Al celler, sobre els sòcols, hi han catorze botes de vuit - nou càrregues (160 litres per càrrega), que s'omplen de vi cada verema.</p> | 08184-233 | C/ Prat de la Riba, 31-33 08191-RUBÍ | <p>Va ser construïda per Joan Ventosa (Informació oral de Dolors Esteve, abril 2001), originari de Sant Andreu de la Barca. El motiu de 'Patilles', venia de que portava llargues patilles (Informació oral Dolors Esteve, abril, 2001).</p> | 41.4943000,2.0314400 | 419154 | 4594084 | 1889 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60304-foto-08184-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60304-foto-08184-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60304-foto-08184-233-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||
| 59353 | Monument a Emma Maleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-emma-maleras | XXI | <p>Una placa rectangular, realitzada en acer corten per la brigada municipal i l´empresa local Caldererías Delgado, que té la forma d'un faristol que fa un pla inclinat amb una secció vertical i un peu horitzontal. La part inclinada està inscrita: Ajuntament de Ripollet a Emma Maleras nascuda a Ripollet en aquesta plaça l'any 1919. Ballarina i creadora del mètode per aprendre a tocar castanyoles, reconegut internacionalment. 29 de Setembre de 1996. Dessota el text es veu una castanyola en relleu amb dos forats per on passa el fil ferro que la lliga.</p> | 08180-122 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>El CIP Molí d'en Rata ha dedicat un espai a Maleras. Allà conserva les castanyoles de l'artista, així com una col·lecció de castanyoles d'arreu del món donades per ella a la vila de Ripollet.</p> | 41.4943200,2.1499400 | 429045 | 4593982 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldererías Delgado | El monument es troba mal col·locat al costat de l'entrada de la passarel·la. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||
| 45917 | Salt de la Botzegada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-botzegada | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Salt d'aigua situat en un dels brancals del Torrent de Pegueres, concretament al ramal del torrent anomenat de Ca n'Elies. Discorre per un terreny de característiques argiloses, on l'aigua ha anat erosionant el terreny fins a formar el toll. El salt, de 3 o 4 m d'alçada, cau en una bassa, on s'ha desenvolupat una vegetació bàsicament de canyes. Du aigua tot l'any, tot i que el volum varia depenent de l'estació.</p> | 08054-152 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) | <p>El ramal de Ca n'Elies, en el qual es troba incert el Salt de la Botzegada era conegut antigament com el torrent de l'Embotzegada, en relació segurament al salt. El nom de Botzegada segurament es correspon a la forma moderna d'anomenar-lo.</p> | 41.4943800,1.9775700 | 414657 | 4594145 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45917-41394-foto-08023-348-31.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-11-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm. C.04 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 60143 | Monument a la Rierada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-rierada | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria et alii (1987) 'Bibliografia '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 26, p. 333-335. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987c) 'Aquella nit de fa 25 anys'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 26, p. 292-332. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | <p>Monòlit fet de formigó amb creu feta amb bigues de ferro a l'extrem superior erigit per a commemorar la tràgica rierada de 1962. A la part baixa del monòlit hi ha una placa on està gravada la següent llegenda: La/ solidaritat/ de tot/ Espanya/ va deixar / aquesta / memòria /a les/ víctimes/ de la/ rierada/ del 25 de/ Setembre/ de 1962.</p> | 08184-70 | Pont de la Pelleria, 08191-RUBÍ | <p>Als horts de l'Escardívol s'hi construí els anys 1920 un rengle de cases molt petites i cap a la dècada de 1950 s'hi edificà tota una barriada que va desaparèixer sencera la nit del 25 de setembre de 1962 (RUFÉ, 1985a). A més de les construccions inicials s'hi van sumar entre 1950 i 1960 moltes construccions de tipus barraca a la llera d'inundació de la riera. La nit del 25 de setembre la riera va assolir una potència aproximada de 1.750 metres cúbics per segon. L'aigua va arrossegar molta brutícia que es va encallar al pont del carrer Cadmo i quant les estructures van cedir, la fúria de l'aigua arrasà la barriada de l'Escardivol. Els càlculs més recents indiquen sobre els 600 morts els que va produir la rierada, encara que, com que hi havia molta gent no censada, no se sabrà mai amb total exactitud (VILALTA, 1987c). El monument va ser beneït pel bisbe Dr. Modrego (VILALTA, 1987c). En complir-se el 25 aniversari de la rierada es van fer tot un seguit d'activitats a Rubí, com publicacions, exposicions, etc. Un dels actes consistí en dipositar flors al monument (ARÍS, VILALTA, 1987)</p> | 41.4945500,2.0290100 | 418951 | 4594114 | ca. 1963 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60143-foto-08184-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60143-foto-08184-70-2.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Maria Subirachs | 111|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||
| 60237 | El Castell - Ecomuseu urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-ecomuseu-urba | <p>ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. ROVIRA, Lurdes (1984) 'El Castell de Rubí: Monument Nacional'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 242. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | Les primeres intervencions de rehabilitació del castell daten del febrer de 1987. Des del novembre de 1988 fins el mateix mes de 1991 les obres de restauració les realitzà l'escola-taller Rivo Rubeo. Els anys 1991 i 1992 es creà l'escola taller del Medi Ambient i la Qualitat de Vida que inicià els treballs de condicionament del Parc del Castell (CASTELL, s.d.). | <p>Es tracta d'un equipament municipal que treballa sobre la ciutat i els seus habitants. És un museu urbà obert a tothom, on tothom (sigui quina sigui la seva cultura, el seu origen, la seva llengua, el seu color, etc..) pot participar en les activitats que s'hi organitzen. És un museu modern que intenta explicar als ciutadans que va ser ahir i que és avui Rubí. Que es preocupa per la conservació i difusió del patrimoni cultural (les esglésies, els edificis antics, les tradicions folklòriques, els parcs, ...) de la ciutat. L'ecomuseu urbà és, doncs, un nou concepte de museu que contempla el patrimoni i la cultura tradicional i popular com a motors d'integració social i cultural (CASTELL, s.d.). Físicament parlant està enclavat a l'antic Castell de Rubí, un lloc de gran interès per a la historia del municipi, de tota manera, l'espai sembla insuficient per les comeses que té encarregades, segons el seu pla museològic.</p> | 08184-166 | C/ Castell, 35, 08191-RUBÍ | <p>Al llarg del temps l'edifici on està enclavat avui el museu, ha servit per a diferents usos (defensa, residència senyorial, masia). L'any 1987, l'Ajuntament de Rubí va iniciar les obres per a la seva rehabilitació, tot i que ha sofert diverses modificacions estructurals, però encara conserva els elements arquitectònics romànics i gòtics més característics. Finalment, el 1996, el Castell ha obert les seves portes com a Ecomuseu urbà, un equipament patrimonial que treballa per la conservació i difusió del patrimoni i la cultura tradicional i popular.</p> | 41.4946000,2.0263700 | 418731 | 4594122 | 1996 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60237-foto-08184-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60237-foto-08184-166-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||
| 60099 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-3 | <p>ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATLLE GALLART, Carme; AMIGÓ, Jordi (1989) 'Els Rubí, una família de cavallers del segle XIII' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 111-117, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. FARRÉ I OLIVÉ, Eduard (1991) 'Notes sobre rellotges de sol al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 134-135. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. FERRAN I GÓMEZ, Domènec; MORO I GARCÍA, Antoni (1991) 'La pisa decorada catalana procedent del Castell de Rubí '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 136-145. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1987) 'El Castell de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 216-221. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.. ROVIRA, Lurdes (1984) 'El Castell de Rubí: Monument Nacional'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 242. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. VILA I CARABASSA, Josep Maria (1991) Memòria de l'estudi històrico-arqueològic del Castell de Rubí (desembre 1989 - març 1990, Document mecanografiat. VILA I CARABASSA, Josep Maria (1993) 'Estudi històrico-arqueològic del castell de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 36, p. 143-191. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIII | Les primeres intervencions de rehabilitació del castell daten del febrer de 1987, molt contestades pel Grup de Col·laboradors del Museu e Rubí (ARÍS, VILALTA, 1987). Des del novembre de 1988 fins el mateix mes de 1991 les obres de restauració les realitzà l'escola - taller Rivo Rubeo. Els anys 1991 i 1992 es creà l'escola taller del Medi Ambient i la Qualitat de Vida que inicià els treballs de condicionament del Parc del Castell (CASTELL, s.d.). | <p>Es troba a la part de ponent de la Vila, situat dalt d'un tossal que domina la població, orientat de N a S, amb l'antiga porta a la paret S. La petita plana dalt del turó on es troba és artificial (VILA, 1991; 1992). El castell ha sofert diferents modificacions. L'accés actual es fa per una pujada amb un parc d'una superfície aproximada 9.790 metres quadrats. Es tracta d'un dels grans parcs de la ciutat. Actualment, l'edifici té forma de L amb dues plantes. Les parets són de tàpia amb base de pedra de gres. Estava cobert per un terrat merletat (CASTELL, s.d.). La construcció, de la que es poden distingir fins a cinc fases constructives, es desenvolupa al voltant d'un pati de forma poligonal tancat pel sud per una paret de tàpia amb sòcol de pedra. Presenta un fort desnivell cap el sud que s'accentua en direcció a l'actual porta d'accés, al costat de la qual apareix, tapiada, una porta anterior. A partir d'aquest pati es pot accedir a la resta de l'edifici que es pot dividir en tres grans cossos: 1 Cos Oest, de planta rectangular i dos pisos. La planta baixa estava dividida en dos àmbits, un de quadrangular, situat més al sud i un de rectangular més al nord. 2. Cos Nord. Estructura rectangular composada per dos naus paral·leles de dos pisos En aquesta estructura destaca el cos rectangular situat més al nord que sembla correspondre amb el cos principal de la primera fase del castell de Rubí. 3. Cos Est, que correspon a la façana actual. És un cos rectangular de 12 metres de llarg per 2 d'ample dividit en dos pisos i cobert per una teulada a doble vessant (VILA, 1991; 1993). El segon cos és el més antic, és a dir, d'època romànica. Es conserven, a més, algunes troneres, un portal, i una finestra de doble arc amb el capitell i la columna a la galeria del pati interior. La façana de llevant, (cos 3) molt allargada, mira a la Vila, és gòtica, té el portal principal d'entrada amb arc dovellat, i a la part superior, dos finestrals amb els seus capitells, columnes i festejadors, i merlets. A la part de migdia hi ha un portal de barri que servia perquè hi entressin carruatges de tota mena. Dóna al pati interior, on hi ha una escala gòtica i un finestral. A l'exterior de la part de ponent hi ha les restes d'una torre de l'homenatge. Destaca el sotateulat de voladís i l'originalitat de la xemeneia (RUFÉ, 1984; 1997). Al castell hi ha aparegut nombrosa pisa decorada que data des del segle XIV fins el segle XIX. Els tipus principals són ceràmica verd i manganès del segle XIII i XIV, ceràmica blava del segle XV, ceràmica en blau i reflex metàl·lic del segle XVI, reflexos metàl·lics sols dels segles XVI-XVII i decoració en blau del XVI al XIX (FERRAN, MORO, 1991). Han aparegut les restes d'un rellotge de sol dels segles XVII-XVIII (FARRÉ, 1991).</p> | 08184-26 | C/ Castell, s/n. 08191-RUBÍ | <p>Aquest edifici no correspon a l'antic castell, ja que al lloc no hi han aparegut restes del període antic, per tant hom suposa que es troba a Sant Genís (VILA, 1991; 1993). De l'any 1017 és el primer senyor conegut, Seniofret de Riurubí (MARGENAT, 1987). El 1080 el feudatari del castell és Ramon Seniofred (BENCOMO et alií, 1986). El segle XII el posseïa el vescomte de Cardona i l'infeudà a Guillem Guardia, i l'any 1247 el vengué a Pere de Sanmartí. Així s'anà transferint a les nobles famílies del Claramunt, Torrelles, Sentmenat, Oms, Moià i marquès de Barberà fins el seu propietari actual que és l'Ajuntament (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIII, el senyor Berenguer de Rubí va obtenir autorització del rei Jaume I, per a aixecar 'domum sive casam planam in qua contra inimicos vestros possitis vos defendere', és a dir l'actual edificació del Castell de Rubí, que va substituir l'anterior (VILA, 1991; 1993). A finals del segle XIV els habitants de Rubí s'alliberen de les servituds feudals i el segle XV passà a mans de la família Torrelles, que no hi residiren. Amb el temps es convertí en una masia habitada per uns masovers que en tenien cura i hi conreaven part de les terres (RUFÉ, 1984a; 1997a). Existeix una descripció de Rubí del dietari de Jeroni Pujades (primer terç del segle XVII) la qual indica 'un lugarcito de 15 a 20 casas juntas, llamado Rubí, tiene algunos pocos vestigios, especialment un castillo viejo con muralla todo de tápia y argamasa,...' (GARCÍA, 1996). La família Oms vengueren el senyoriu a la Causa Pia de Miquel Pascual, blanquer de Barcelona, reconstruint el castell i el molí, i repoblaren de vinyes les terres (RUFÉ, 1984a; 1997a). A inicis de l'any 1700 entrà en possessió de la masoveria la família rubinenca Ferran - Vila, que habità el castell fins l'any 1963. Quant a la Desamortització de 1835, la família Moià adquirí la propietat. Posteriorment, el castell fou heretat pel marquès de Barberà (RUFÉ, 1984a; 1997a). També era propietat del castell el molí que hi havia prop de la riera el qual fou venut a l'empresa Pich Aguilera a finals del segle XIX (RUFÉ, 1984a; 1997a). S'identifiquen 5 fases constructives, la primera és del segle XIII, amb elements tardoromànics. La segona fase és del segle XV, destaquen els merlets de tàpia que coronen els murs del cos est, i que són un del pocs elements definidors del caràcter castral originari de l'edifici. També cal destacar els dos finestrals del mur del cos Est, on hi hauria la planta noble de la casa. Un altre element d'interès és la porta d'accés a la balconada; és una porta adovellada de factura semblant a la de la porta principal del castell, situada a l'extrem del nou cos est. Els Torrelles, molt relacionats amb el mar, eren els propietaris al segle XV, d'aquesta època daten unes pintures murals on apareix tres coques i una galera i altres motius decoratius i inscripcions, trobades a la paret Oest de la primera planta del cos est. La tercera fase es data en els segles XVI-XVII, quan el castell passa als Sentmenat i, després als Oms, època en que l'edifici devia funcionar bàsicament com a masia. La quarta fase correspon al segle XVIII i coincideix amb la compra de l'edifici per part de la Causa Pia de Miquel Pascual. Es fan un seguit de reformes, entre les quals, la teulada, que va arribar fins a la restauració de finals del segle XX, o el reforçament del mur sud del cos oest, amb els petits contraforts de maçoneria. La cinquena fase correspon als segles XIX i XX. De l'època de la masia es conserva un cup de vi, integrat en l'estructura de la planta baixa del castell (CASTELL, s.d.). L'any 1987, l'Ajuntament de Rubí va adquirir el castell i va iniciar les obres per a la seva rehabilitació, ha sofert diverses modificacions estructurals, però encara conserva elements arquitectònics romànics i gòtics. Finalment el 1996 el Castell ha obert les seves portes com a Ecomuseu urbà, un equipament patrimonial que treballa per la conservació i difusió del patrimoni i la cultura.</p> | 41.4946300,2.0263600 | 418730 | 4594126 | c. 1233 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60099-foto-08184-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60099-foto-08184-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60099-foto-08184-26-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El primer emplaçament del castell estava situat a prop de l'antiga ermita de Sant Genis. Les terres de sota el castell es deien 'la Parellada' (RUFÉ, 1985a), mentre que les de l'altra banda de la via es diuen 'el Pla de Dormet' (informació oral E. Xercavins, CUC) | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||
| 60202 | Plana de ca n'Oriol - can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-ca-noriol-can-sant-joan | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 2 de Rafael Bosch</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Plana que s'estén des de la font de ca n'Oriol fins al sud de can Sant Joan en sentit N-S i des de l'autopista i el torrent dels Alous fins a la zona construïda en sentit. Es tracta d'una antiga plana agroforestal que avui és en part parc semi-urbà i, en part, espai agrícola, encara que, especialment a can Sant Joan, l'espai està sent convertit en zona industrial. Aquestes planes inclouen elements com la Rosa dels Vents, les pròpies masies de ca n'Oriol i can Sant Joan i un mínim, de dos jaciments arqueològics.</p> | 08184-129 | A l'est del terme, 08191-RUBÍ | 41.4946300,2.0465900 | 420419 | 4594107 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60202-foto-08184-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60202-foto-08184-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una de les darreres planes importants que es troben prop del nucli urbà. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||||
| 60236 | Torre Llopis / Torre Basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-llopis-torre-basses | <p>Informació oral Sra. Campamà, abril 2001.</p> | XX | Els camps de conreu que hi havia al seu voltant han estat urbanitzats, encara que afortunadament la pròpia topografia del terreny li ha procurat un cert entorn de respecte. | <p>Edifici exempt de planta semblant a una creu grega. Per un dels costats, presenta torre-mirador adossada, a la qual està instal·lada l'escala de comunicació interior, de la que destaca el treball de forja de la barana, i pel costat oposat, es perllonga per un cos poligonal que presenta al primer pis una pèrgola orientada cap al migdia. La major part de les finestres presenten vidres de colors i els elements de fusteria que les tanquen son persianes de llibret. El cim s'enlaira a les puntes de les careneres amb sengles coronaments en forma de bola de ceràmica vidrada en color verd. La decoració de les jardineres que es troben a sota dels trencaaigües dels ampits de les finestres, és d'escaquer blau i blanc i picadís. Conserva un petit jardí al seu voltant.</p> | 08184-165 | C./ de Cadmo - c/ Sant Muç, 08191-RUBÍ | <p>El Sr. Llopis, que venia de Barcelona, i que es va enriquir a l'estranger, es va construir aquesta torre que estava envoltada d'horts (Informació oral Sra. Campamà, abril 2001).</p> | 41.4946400,2.0339100 | 419360 | 4594120 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60236-foto-08184-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60236-foto-08184-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||
| 60272 | Ca n'Archs i conjunt Pau Claris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narchs-i-conjunt-pau-claris | <p>(Informació oral Dolors Esteve, abril 2001; Sr. Miquel Rufé, desembre 2000)</p> | XX | Un d'aquests habitatges ha estat substituït per una moderna construcció que trenca el 'skyline' del conjunt. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per sis habitatges unifamiliars que presenta una línia constructiva singular en el cas de Rubí. Respon a un tipus d'habitatge amb un cert regust galicista materialitzat a la primera edificació, que presenta mansarda de pissarra a la coberta, de manera que els vessants d'aquesta presenten una línia trencada formada per la intersecció dels plans inferiors molt drets amb els superiors de poca inclinació, de manera que s'aconsegueix un pis més al seu interior que queda il·luminat per finestres decorades d'arc de punt rodó. La resta de les construccions que conformen aquest grup es troben mancades d'aquest tipus de coberta, presentant teulada plana amb balustrada decorada.</p> | 08184-201 | C/Pau Claris, 26 - 36, 08191- RUBÍ | <p>Els seus propietaris van traslladar-se a aquesta casa des de la seva antiga casa familiar que estava al davant i es deia 'VILLA MODESTA' (Informació oral Dolors Esteve, abril 2001). Els seus propietaris ho eren també de la Pelleria (Informació oral Sr. Miquel Rufé, desembre 2000)</p> | 41.4947600,2.0310600 | 419123 | 4594136 | ca. 1928 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60272-foto-08184-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60272-foto-08184-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60272-foto-08184-201-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||
| 60187 | Jaciment de can Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-xercavins | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, M. (1982b) 'Sobre el banc amb inscripció del Museu de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 125-128. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí. Informació oral J. Xercavins i F. Margenat.</p> | La zona on s'observen el conjunt d'estructures, que ocupen el marge sud del torrent està protegida per abundant vegetació. La part superior està constantment afectada per les roturacions del conreu (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A la banda N del torrent, prop de la casa i el curs d'aigua, es distingeixen un seguit d'estructures arquitectòniques, una d'elles amb contraforts. Al terreny conreat, sobre les estructures assenyalades i en suau pendent es recull gran quantitat de material ceràmic, destacant-se restes d'una llantia i fragments de terra sigillata clara, entre ells un d'estampada (MORO, 1990) També s'han trobat: fragments d' 'opus testaceum' i fragments de 'dollia' (RUFÉ, 1984a; 1997a). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Existeix una inscripció procedent de can Xercavins i dipositada al Museu de Rubí. Es tracta d'un fragment de banc de pedra, amb restes de motllura a la cara inferior, a la part davantera del seient, mentre que la superior aniria adossada. La lletra és una bella capital quadrada elegant. Apareix el nom del personatge en nominatiu (L. FVRIVS) pot tractar-se de la menció tant al dedicant com a l'homenatjat. Podria correspondre a finals del segle I dC (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). Està fet en pedra de santa Tecla (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). Només hi ha dues peces més a tot Catalunya: a Badalona i a Terrassa. Pot pertànyer o a un monument funerari o bé a un edifici d'us públic, com unes termes (MAYER, 1982b). De tota manera, sembla difícil d'assegurar la seva funcionalitat donada la manca d'informació complementària. D'altra banda, també pot pertànyer a un edifici tipus 'mansio', amb la qual cosa es tractaria d'un edifici públic sense que hi hagués estatut urbà.</p> | 08184-114 | Torrentó de can Xercavins, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1925 ja es coneixia el jaciment i hi havia un forn a la 'vinya del Teies' (P.R.C., 1984a) El senyors Roura i Xercavins van realitzar sondeigs que han permès de recuperar materials i posar al descobert les estructures. F. Margenat i P. Bel van recollir l'any 1975 diversos materials de caire arqueològic (MORO, 1990).</p> | 41.4948900,2.0194100 | 418150 | 4594161 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||
| 93056 | Pintura mural a Federico García Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-a-federico-garcia-lorca | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>Es tracta d’un mural dedicat a Lorca, pintat a la façana principal del Casal d’Avis, en una acció emmarcada dins l’EnLorca’t de l’any 2021. S’hi mostra un retrat de Lorca, acompanyat de la frase “Lo que més me importa es vivir”. </p> | 08180-184 | A la façana del Casal d’Avis (Carrer Calvari, 90) | <p>Els promotors van ser FAGC Ripollet, Col·lectiu Popular l’Aresta, Proud LGTBI Ripollet, veïns i veïnes, Casal d’Avis, AV Sant Andreu i AV Can Fargas. Es va realitzar el setembre del 2021.</p> | 41.4950192,2.1595857 | 429851 | 4594052 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Zurik | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||
| 93053 | Pintura mural de l'escola popular Rizal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lescola-popular-rizal | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>En el mural s’hi representa un grups d’adults i infants subjectant un cartell amb la inscripció “Escola popular Rizal”, i un altre amb la inscripció “PAH” </p> | 08180-181 | Davant de la seu de la PAH (Passatge Monturiol) | <p>L’Escola Popular Rizal, al costat de la seu de la PAH Ripollet-Cerdanyola, ofereix un acompanyament acadèmic i educatiu als infants de famílies vulnerables. Per celebrar el final del curs 2019, l’Escola va organitzar una festa destinada als més petits, en la què l’artista Mar Piella va pintar un mural segons les idees que aportaven els infants. </p> | 41.4951426,2.1626279 | 430105 | 4594063 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Mar Piella | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||
| 59340 | Palmera al carrer Balmes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-al-carrer-balmes | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Dues palmeres (Phoenix canariensis) situades a una illeta entre el carrer Balmes i el carrer Maragall.</p> | 08180-109 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquest exemplar de palmera prové del jardí de la casa anomenada ca l'Atmetllera situada al carrer Calvari, que era la casa on va viure el pintor Andreu Solà. Vers l'any 1969, amb motiu de les obres de l'edifici de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (l'antiga biblioteca), la casa l'Atmetllera i el seu jardí van desaparèixer, excepte la palmera que va ser cedida a l'Ajuntament per replantar-la de nou.</p> | 41.4952000,2.1563700 | 429583 | 4594075 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59340-foto-08180-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59340-foto-08180-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | Les palmeres del gènere Phoénix plantades davant les cases del camp han estat associades com a símbol d'hospitalitat; una palmera indicava que el viatger podia aturar-se, dues palmeres, que a més d'aigua també rebria aliment, i tres palmeres, que a més hi podria passar la nit. Avui cultivades com a arbre ornamental a les proximitats de les masies o als jardins, parcs i passeigs dels nuclis urbans. La palmera de dàtils ( Phoénix dactilífera) és autòctona d'Aràbia, a l'Egipte, a Tunísia i al Sàhara. La palmera de Canàries ( Phoénix carariénsis) similar a la palmera de dàtils però avui cultivada com a arbre ornamental. Els seus dàtils, a diferència de la palmera de dàtils, manca de bon sabor. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||
| 93174 | Monument LGBTQ+ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-lgbtq | XXI | Alguns cargols oxidats i manca de neteja. | <p>Faristol de ferro pintat en un costat, amb una placa de metacrilat impresa en color blanc fixada amb cargols amb tapa. Al costat dret hi apareix una bandera del col·lectiu LGTBI+, al costat esquerre i central, una llegenda amb el reconeixement de la lluita del col·lectiu.</p> | 08180-191 | Parc del Riu Ripoll | <p>Es tracta del primer monument d'Espanya dedicat als activistes LGTBI. ERs va inaugurar el 22 de juliol de 2017.</p> | 41.4952898,2.1526985 | 429277 | 4594088 | 2017 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/93174-alella2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||
| 93173 | Monument a les víctimes de les riuades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-les-riuades | XX | Amb brutícia i una mica oxidat | <p>Dos faristols de ferro oxidat unides pel seu marge, cadascun amb una planxa d’acer corten amb un text imprès en negre. Les inscripcions que tenen fan referència a les riuades de 1962 i són un homenatge a les víctimes que van provocar.</p> | 08180-190 | Placeta entre el c. Balmes i el c. Maragall | 41.4953020,2.1563755 | 429584 | 4594086 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/93173-alella0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-12-07 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||
| 59344 | Monument 'La Llevantada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-llevantada | XXI | Tot i que l'estat de conservació és bo, s'observen grafits a la placa i sobre el ferro. | <p>'La Llevantada', és una escultura de ferro rovellat dedicada als veïns i veïnes de Ripollet víctimes de les riuades de l'any 1962. El monument és obra de Ferran Capdevila. L'escultura representa els nivells de l'aigua, la seva força, els vendavals i les inclemències del temps. La forma d'arc simbolitza la mà estesa cap al poble de Ripollet.</p> | 08180-113 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'acte d'inauguració va comptar amb la presència de veïns que van viure les riuades de 1962, entre ells es trobava Maria Teresa Giménez, que llavors tenia 13 anys i va perdre els seus dos germans en aquesta tragèdia.</p> | 41.4953300,2.1523600 | 429248 | 4594093 | 2006 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||
| 93001 | Pintura mural 'Estima els animals' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-estima-els-animals | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>Un gat, dos gossos (un llebrer i un gos mestís) i una fura, amb el missatge “Estima els animals. Adopta'ls”. </p> <p><br /> Es tracta d'un mural que vol conscienciar la ciutadania, ubicat en un lloc simbòlic, envoltat de natura, on hi ha colònies de gats i per on passegen diàriament moltes persones amb els seus gossos. També és destacable el fet que hi aparegui un gat, un gos i una fura, donat que són els tres animals domèstics que la legislació catalana obliga a xipar i censar, tal com es recull a l'Ordenança reguladora de protecció, tinença i venda d'animals a Ripollet, aprovada al Ple el mes de febrer del 2019.</p> | 08180-174 | A les escales del pont per vianants | <p>L'il·lustrador i muralista cordovès Sake Ink, conegut per la seva lluita contra el maltractament animal, és l'autor del mural animalista que es pot veure al mur de la passarel·la de vianants. El mural, realitzat de forma altruista, forma part de la campanya 'Adopta', impulsada per l'artista andalús.</p> | 41.4953581,2.1518119 | 429202 | 4594096 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Sake In | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||
| 59296 | Col·lecció de mapes del Departament d'Urbanisme i Obres Particulars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mapes-del-departament-durbanisme-i-obres-particulars | XX | Cal ordenar i arxivar els documents. | <p>El Departament d'Urbanisme i Obres Particulars de l'ajuntament té una col·lecció de quatre mapes de l'àrea del municipi de Ripollet que pertanyen a l'època franquista, quan el municipi va patir la transformació d'un poble de caràcter bàsicament rural a un altre de caràcter industrial. Plano del término de Ripollet, octubre 1956, 1:10.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Un gran plànol de més d'un metre de diàmetre amb les propostes per l'ordenança urbana del municipi del seu dia. Plano General de Ripollet. Ripollet 1957. 1:2.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de ordenanza urbana de Barcelona y su zona de influencia. Termino Municipal de Ripollet. Plan parcial Nº4 de Ripollet, Plano Nº 5 Plan de Ordenación, Enero 1964. 1:5.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de Ripollet'. Sense data (probablement la dècada dels seixanta), 1: 5.000. Destaca la presència dels molins (oest a est) Molino Atmeller, d'en Xec, Masachs, de'¡en Coll (Font) i la Granja Militar, seguint la línia de la Sèquia Monar. A l'arxiu es troben també documents cadastrals des del 1944.</p> | 08180-56 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4953600,2.1552700 | 429491 | 4594093 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||||||
| 59264 | Font del Petricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-petrico | <p>ALDANA, Carme (2000). Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet. pp. 18-19. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996). Ripollet, cent anys d'història gràfica. Ripollet.</p> | XIX | La placeta està molt deteriorada, i l'aigua de la font brolla d'una escletxa al costat del túnel. | <p>Font d'aigua que surt d'una mina excavada a la roca mitjançant un túnel d' un metre i mig per mig de diàmetre. La sortida d'aigua s'ha condicionat amb un parament de pedra a banda i banda del túnel que conforma una placeta de planta semicircular amb un banc corregut.</p> | 08180-24 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | 41.4955500,2.1488300 | 428954 | 4594120 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La major part dels exemplars d'espècies vegetals de l'Herbari Brull- Braut (Fitxa 86) van ser recol·lectats als voltants de la Font del Petricó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||
| 60201 | Xemeneia de la bòbila Saltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-salto | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí.</p> | XX | El tub està brut e inclinat, presentant esquerdes greus, el capitell es va ensorrar. | <p>La xemeneia, de maó vist, tenia originalment 25'82 metres d'alçada, no té base i la seva secció es circular. La seva alçada és de port esvelt, encara que el capitell ha desaparegut (PEREIRA, 1998). Amb respecte al conjunt de la bòbila, es trobava situada a la part nord-oest del complex industrial.</p> | 08184-128 | C/ del General Castaños - C/ Sant Muç (barri de la Serreta), 08191-RUBÍ | <p>Ja en el segle XVIII es comenten les excel·lències dels totxos fets a Rubí, un poble llavors amb un creixement constructiu important i amb un tradició de rajoleria local prou interessant, com es pot comprovar en algunes masies i cases del terme. Així Francisco de Zamora, el 1789 diu 'se hacen excelentes ladrillos, de un grueso extraordinario' (GARCÍA, 1996). La bòbila que ocupava el solar avui destinat i habitatges i de la que tan sols en resta la xemeneia, va començar la seva activitat l'any 1920. El seu constructor, Jaume Almirall Poch, juntament amb un enginyer dels F.F.C.C. Van ser els iniciadors de la seva activitat industrial, subministrant els totxos per la construcció del túnel de Sabadell fins el 1935, en que es lloga la construcció per destinar-se a la indústria alimentària (cultiu de xampinyons). L'any 1936, just quan els seus propietaris estaven en tractes per vendre la bòbila amb Josep Saltó Carreras, esclata la Guerra Civil i la construcció és expropiada per col·lectivitzar-la, formant-se la Colectiva de Ladrilleros de Rubí, que la va fer funcionar fins al 1938. El 1939 recupera la bòbila Jaume Almirall, però es veu incapaç de fer-la funcionar, doncs ja en té prou amb la que té a Terrassa. Llavors la cedeix a Josep Saltó Carreras perquè la faci funcionar i la llogui o compri quan pugui. Des d'aleshores la bòbila s'ha vingut denominant José Saltó Carreras, conservant-se a l'edifici familiar l'escriptura de compra. Sota aquesta denominació la indústria estarà en funcionament fins el 1972, en que continuant la mateixa producció, es denomina Ceràmica Saltó, S.A., i des de l'any 1995, fins a la seva desaparició, funciona sota la denominació Comercial Venta y Transporte, S.A. (COVENTA, S.A.). L'antiga font d'energia emprada per alimentar el forn fou el carbó, fins el 1970 en què fou substituït per gas natural. Després de la crisis del petroli, el 1980 es tornà a fer servir el carbó. Amb la reintroducció del carbó es va construir una canalització que anava del forn al túnel d'assecament per eixugar l'obra abans de escalfar-la (substituint la funció de les dues primeres calderes). La força elèctrica s'autoritzà el 1948. La dècada del 1960-1970 és la més productiva de la seva història empresarial, amb dues fites significatives d'alta producció: la rierada de 1962 i el 'boom' de la construcció d'urbanitzacions a la Costa Brava. Després de successives crisis de producció, l'empresa es dona de baixa el 1 de desembre de 1995, anys després les naus s'enderroquen i tan sols resta dempeus la xemeneia (INVENTARI, 1999).</p> | 41.4955600,2.0353900 | 419485 | 4594220 | ca. 1920 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60201-foto-08184-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'obra ha sofert danys de consideració que han provocat l'enderrocament del capitell a l'extrem superior i l'esquerdament longitudinal de deu metres de llargada, de dalt a baix, tot produït per un llamp que va caure el 1980 (PEREIRA, 1998). | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||
| 93050 | Pintura mural LGTBI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-lgtbi | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Les imatges que el configuren aquest mural de 42 metres lineals es basen en fotografies de diferents moments històrics de la lluita LGTBI, tant a nivell internacional com nacional i local. Així, trobem des d'imatges sobre els fets de Stonewall a Nova York l'any 1969; passant per la primera manifestació LGTBI a Espanya; fins a la gran manifestació descentralitzada del Dia de l'Alliberament LGTBI, que va tenir lloc a Ripollet l'any 2016 i on van participar, entre d'altres col·lectius, membres del grup d'activistes britànics Lesbians and Gays Support the Miners (LGSM) dirigit per Matthew Warchus. </p> | 08180-178 | A les parets de la base de la passarel·la de vianants que travessa el vial del Ripollet, al Parc del Riu Ripoll. | <p>L’Ajuntament va anunciar l’inici d’un nou mural al municipi amb motiu del Dia Internacional per la Visibilitat Bisexual del 2020.</p> | 41.4955630,2.1520472 | 429223 | 4594118 | 2020 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol i Míriam Pérez (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Manolito Rastamán i Barri | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||
| 59253 | Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muc | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 60-1</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta rectangular construïda en maó arrebossat, maó vist pintat al pis, i coberta plana. Es tracta d'una façana simètrica de tres cossos allargada a mà dreta amb l'obertura per a l'entrada de vehicles. Planta i pilastres laterals estucats amb juntes inscrites, i un frontis adornat amb motllures geomètriques que emmarquen sis respiralls, rematat amb una balustrada de tres trams coronada per quatre esferes. Al primer pis, tres finestres amb marcs estucats i balcons amb baranes treballades en ferro forjat. Una planta soterrani consta d'una única sala que dóna al jardí. En el jardí es conserva el pou i l'antic safareig de rentar.</p> | 08180-13 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A Cal Muç han viscut cinc generacions de la família Dausà, una saga de constructors iniciada per Muç Dausà Estapé i Mariona Roviralta Mauri, casats al tercer terç del segle XIX i que tingueren 3 fills i cinc filles. D'aquest matrimoni es conserven dos retrats a l'oli que encara pengen d'una paret de la casa. El propi Muç Dausà, constructor d'ofici, va aixecar la casa. Tant ell com els seus tres fills (Joan, Josep i Muçet) van participar en la construcció d'infraestructures locals tan importants com el cementiri, les primeres escoles públiques (actual escola Anselm Clavé), o el campanar actual de l'església. Cal destacar que en Muç pare sempre fou analfabet, però amb la seva tenacitat va aconseguir un important patrimoni que passà en herència a l'hereu Muçet. En Josep i en Joan van formar una societat i mentre un era el cap dels manobres que aixecaven la fàbrica Uralita, l'altre projectava torres d'estiueig o vivendes. Tots dos germans van ser capturats i afusellats per milícies descontrolades durant l'etapa de la Guerra Civil. Un dels fills d'en Joan, Albert Dausà, fou més tard batlle de Ripollet, entre 1966 i 1979. La casa continua, en bon estat, en mans de la família Dausà.</p> | 41.4955900,2.1583800 | 429751 | 4594116 | 1882 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Muç | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||
| 59370 | Font Homenatge a Joan Maragall / Monument a Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-homenatge-a-joan-maragall-monument-a-joan-maragall | <p>SEGURA, C, FARRÉ, E i CAMPS, E (2001) Les places de Gràcia. Taller d'Història de Gràcia, Barcelona. p. 104.</p> | XXI | No funciona. | <p>El monument consta d'una columna prima de bronze de 2 x 0,60 metres. La font està envoltada per un cèrcol amb un fragment de 'Les muntanyes', de Joan Maragall: A L'HORA QUE EL SOL SE PON, / BEVENT AL RAIG DE LA FONT, / HE ASSABORIT ELS SECRETS / DE LA TERRA MISTERIOSA.</p> | 08180-139 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La font era una de les 38 que s'havien de distribuir pels deu districtes de Barcelona i a les poblacions dels rodals que conformaven l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona, segons un acord d'aquesta institució pres el 24 de gener de 1985. Se'n van instal·lar quatre a Barcelona: al Parc de la Ciutadella, al passeig de Colom, al parc de l'Espanya Industrial i al carrer del Torrent de l'Olla, tocant a la plaça de Lesseps. Cadascuna tenia un cost de mig milió de pessetes. La desaparició de la Corporació Metropolitana en el 1987, va interrompre la futura instal·lació de bona part d'aquests elements urbans.</p> | 41.4956300,2.1670700 | 430476 | 4594114 | 1985 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59370-foto-08180-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59370-foto-08180-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Corberó, Xavier | La font s'inscriu dins l'etapa més minimalista de l'escultor Xavier Corberó. En aquesta proposta, l'autor juga amb el contrast entre un material sòlid ( el bronze) , i un material líquid (l'aigua), que brolla permanentment des de la part superior de la font i descendeix a través de les arestes de la columna, afavorint la seva oxidació. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||
| 92996 | Pintura mural de l'Any Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lany-clave | XXI | <p>Fer arribar la cultura a les classes populars és el motiu principal del mural dedicat a Josep Anselm Clavé, polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu. L'esperit del seu llegat és molt present a la història del municipi i també a la pròpia ciutat, on té dedicat un parc, un carrer i una escola.</p> | 08180-169 | Al Parc de l’Anselm Clavé, Carrer de Montcada, 32 | <p>L'any 2017, amb motiu de la celebració de l'Any Clavé a Ripollet, i el 140 aniversari de la Societat Coral 'El Vallès', es va restaurar el monument instal·lat l'any 1977 i es va millorar l'estètica del parc d'Anselm Clavé. Aquesta obra compta amb la frase de Clavé: 'Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços'.</p> | 41.4956965,2.1601795 | 429901 | 4594127 | 2017 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-04-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||||
| 59362 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-5 | XX | <p>Monument monolític de pedra de dos metres d'alçada, dedicat a Anselm Clavé, dissenyat per Josep Maria Brull i picat per Josep Garríga. A la part oest del monument trobem la cara, en relleu i en bronze, d'Anselm Clavé, sobre una inscripció: 'LA SOCIETAT CORAL 'EL VALLÈS' EN EL SEU CENTENARI - A - J. A. CLAVÈ / 1877-1977', i l'escut de la vila.</p> | 08180-131 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Introdueix el moviment coral a Catalunya i la resta d'Espanya. Impulsor del moviment associatiu, el qual va més enllà del món estrictament coral i va arribar a constituir un eix vertebrador de la cultura a la societat catalana. La societat coral 'El Vallès' va ser fundada en el 1877 i Jeroni Monteys en va ser el seu primer director.</p> | 41.4958200,2.1601400 | 429898 | 4594141 | 1977 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59362-foto-08180-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59362-foto-08180-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | J Douet | Brull, Josep Maria | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||
| 59254 | Casa del C/ Calvari, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-58 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada de planta baixa i pis, una entrada ampla d'un arc escarser a l'esquerra, i una finestra al pis sobre la entrada. Murs de còdols arrebossats i pintats en color blanc. Compta amb un sòcol de ciment que protegeix la part inferior de la façana. Un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab.</p> | 08180-14 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El model típic de casa de pagès de poble de l'època, del qual es conserven pocs exemples. La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, d'una arquitectura modesta de gran interès històric. Els seus orígens poden remuntar-se al període situat a cavall entre els segles XVIII-XIX.</p> | 41.4959600,2.1578200 | 429705 | 4594158 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||||
| 59291 | Fons Associació Amics del Teatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-associacio-amics-del-teatre | <p>TORRES, JUDITH (2001) . Recerca de la història d'Amics del Teatre.</p> | XX-XXI | <p>La col·lecció de l'entitat Amics del Teatre està formada per fotografies, enregistraments audiovisuals, premis, textos de teatre, cartells i vestuari relacionat amb l'activitat d'aquesta associació: Col·lecció de programes de gairebé totes les obres representades des del 3 d'agost de 1952. Enregistrament de la majoria d'obres representades des de principis dels anys 90. Exemplars de totes les obres representades. Col·lecció de fotografies de l'entitat. Algunes dels anys 20 i després ja a partir dels anys 50 i fins l'actualitat. Trofeigs aconseguits en concursos de teatre amateur. Vestuari divers. Estatuts fundacionals</p> | 08180-51 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els orígens de l'activitat d'aquesta entitat es remunten al 1900 aproximadament. A principis del segle XX, una colla de joves de la vila de Ripollet, vinculats a la Parròquia, van agrupar-se amb la idea de fer teatre. Van muntar de manera molt rudimentària un petit escenari amb quatre cadires al voltant en un local de l'actual plaça Onze de Setembre. Poc a poc s'hi van aplegar més persones i el local es va fer petit. Llavors van trobar-ne un altre de més gran, La Llana, on avui trobem una zona edificada davant l'Ajuntament vell. La consolidació d'aquest grup va representar un punt d'inflexió en la vida de Ripollet ja que es van convertir en l'eix de la vida social del poble. Dins del grup van sorgir nous interessos i arran d'això es van crear altres seccions: una d'excursionisme, el grup de tennis taula, un conjunt de ballet i fins i tot un bar. D'aquesta manera es va formar el grup de teatre de la Juventud Católica. Al 1925 el grup es trasllada a un edifici de nova construcció, l'actual Centre Parroquial, aixecat en uns terrenys cedits per Josep Gassó i Vidal, tot i la idea no va ser ben vista per tothom. Durant la Guerra Civil (1936-1939) una bomba va destruir part de l'edifici però la secció de teatre no va voler deixar la seva activitat. Va seguir assajant i representant les seves obres al Cine Aliança (conegut també com Cine Coliseu). Justament la posada en escena d'una obra teatral va desencadenar la reconstrucció del Centre Parroquial. Després de la guerra civil passaria a ser el Centro de la Juventud Católica de Ripollet, centre que ja existia en moltes comunitats veïnes. El nou centre es va inaugurar al desembre de 1951 i des de 1952 s'ha fet teatre de manera regular i fins a l'actualitat. La secció de Teatre apareix als programes amb el nom d'Amics del Teatre ja l'any 1967. Actualment el quadre representa tres obres a l'any a banda de col·laboracions puntuals com la que es fa pel Dia de la Dona Treballadora o la participació en el programa de la Festa Major amb el Taller de Maquillatge. El grup està format per una cinquantena d'actors i actrius de totes les edats i ha rebut diversos premis i guardons.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59291-foto-08180-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | E.Vilalta | La col·lecció està molt relacionada amb la del Centre Parroquial, ja que Amics del Teatre és una secció de la primera. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||
| 59309 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-0 | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya ( ANC) es conserva l'arxiu del pintor ripollenc Andreu Solà, i sèries documentals pertanyent a dues empreses industrials de Ripollet: Fons Andreu Solà i Vidal. Pintor català de finals del segle XIX i inicis del segle XX nascut a Ripollet. Fou deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i de l'especial de Pintura de Madrid. Va obtenir medalla de tercera classe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1988 i medalla a la Exposició Nacional de Madrid de 1895. Les seves obres principals són: La cuna vacía, Paisatge de tardor, Tornant de la Font, En el bosc, Bèsties de càrrega i la Tertúlia del Rector. Afeccionat a la fotografia, Solà i Vidal utilitzà la càmera per a plasmar la vida familiar així com per a reproduir la seva obra. Desconeixem si, com d'altres pintors, utilitzà la fotografia com una eina de la seva pintura. El material ha estat netejat i instal·lat correctament i s'ha numerat de format correlativa agrupant els diferents formats. Codi fons 325 0,5 metres lineals.Casa Masfarné S.A 1935 - 1977 (predomina el període 1940 - 1974), Casa Masfarné S.A. continua desenvolupant les seves activitats industrials a Ripollet i està especialitzada en la fabricació de fils i cables elèctrics aïllats. Fons Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, núm. 296. Codi fons 354 5 metres lineals. Roca Umbert C.A. 1889- 1963. Empresa del sector tèxtil fundada el 1871 amb una fàbrica important a Ripollet al segle XX.. Codi fons 357 3,9 metres lineals 62 llibre</p> | 08180-78 | ANC, Carrer de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès 08195 (Vallès Occidental) | <p>Arxiu creat el 1990, recull els fons patrimonials i personal de diverses personalitats de Catalunya, així com els fons d'empreses entitats i associacions d'abast nacional.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,09 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/