Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45773 | Cal Regalat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-regalat | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, i aixecat seguint la línia del carrer del Raval. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Els elements de construcció originals de l'edifici no s'aprecien, ja que aquest es troba arrebossat amb ciment i pintat en color crema, però cal suposar que es tracta de mur de mamposteria irregular i maó. La façana principal es troba encarada a ponent, seguin la línia del carrer, i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal coronat per un arc escarser que dóna accés a un vestíbul, al fons del qual s'obre la porta que dóna accés a la vivenda. En aquest cas, es tracta d'una porta poligonal triple amb tarja superior, formada per llistons de fusta que emmarquen l'envidrat interior. A banda i banda del portal s'han obert dues finestres rectangulars acabades a la part superior amb arcs rebaixats. A nivell de primer pis destaca un balcó corregut amb barana de ferro al qual donen accés dues portes allindades. A nivell de segon pis es corresponen dos balcons protegits també per baranes de ferro. Com a elements decoratius cal fer esment del joc cromàtic format pel color base de la façana pintada en crema, amb els marc de portes i finestres que sobresurt uns centímetres de la façana i s'ha pintat en color més fosc. També cal esmentar la presència d'un enrajolat situat a nivell de primer pis, entre les dues portes del balcó on es llegeix: Cal REGALAT. Aquesta és la casa on visqué Salvador Puig Roca, soci fundador d'Unió de Pagesos. Sindicat Unitari, Democràtic i Independent de la Pagesia Catalana. Es tracta d'un enrajolat de color blanc amb marc i lletres marrons, que incorpora el dibuix de la imatge d'un pagès. Altre dels elements ornamentals el forma un rellotge de sol situat entre les dues finestres dels balcons del primer pis.</p> | 08054-8 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ del Raval, 4 (08755 Castellbisbal) | <p>Tot i la manca de dades històriques concretes, cal pensar que es tracta d'un edifici aixecat a mitjans del segle XIX, moment en el qual té lloc la configuració de l'entramat urbà d'aquest sector de la vila. Si confiem en la data del rellotge la casa hauria estat aixecada l'any 1850, tot i que ha estat restaurada a nivell de façanes a la dècada del 1990. Josep Mateu identifica aquesta casa com Cal Petit abans de ser coneguda com Cal Regalat. MATEU (2007: 31)</p> | 41.4780700,1.9804500 | 414876 | 4592331 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45773-foto-08054-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45773-foto-08054-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45773-foto-08054-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45774 | Cal Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramon | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Nou, dins del nucli antic de Castellbisbal. L'edifici es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color crema i no es pot apreciar quin és el material de construcció, tot i que per les dates podria ser el maó. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia, destacant unes obertures de mida considerable i organitzades de forma molt simètrica. Totes les obertures, tant de portes com de finestres, s'han fet adintellades. A la planta baixa destaca un portal d'accés a la vivenda situat al mig. Es tracta d'un portal doble, ja que les portes del carrer donen accés a un vestíbul al fons del qual s'obre la porta d'accés a la vivenda. En tots dos casos es tracta de portes de doble fulla, però mentre l'exterior és massissa, la interior és feta amb vidre reforçat amb llistons. I tarja a la part superior. A banda i banda d'aquest portal s'obre dos finestrals rectangulars protegits amb reixes de ferro decorades. Al pis superior s'obre tres balcons, sent el central, que s'escau sobre el portal, dotat amb una peanya de mida més gran, que el fa destacar per sobre dels altres dos laterals. Tots tres es troben protegits per baranes de ferro molt treballades. Al fil de a peanya del balcó central, sobre el portal d'accés s'ha gravat la llegenda Casa Ramon, que identifica la casa. L'ornamentació de la casa s'ha concentrat en els marcs sobreposats de es obertures. Són fets en ciment, pintats de color blanc i marcats amb incisions pintades en gris imitant carreus de fusta. Amb tot, el punt més decorat és la cornisa superior de la casa, molt voluminosa i que compta amb un fris central que alterna una franja de colors marró i taronja, que destaquen del conjunt. Als extrems de la casa i entre les obertures, la cornisa superior es completa amb un coronament arrodonit, on l'espai central s'ha decorat amb una composició formada per un mosaic de colors fet amb la tècnica del trencadís. Els elements representats són: un porró, dos arbres, i una font de fruites.</p> | 08054-9 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Nou, 31 (08755 Castellbisbal) | <p>La casa es troba data del 1946, moment en el qual es degué aixecar l'edifici actual assentat sobre l'antiga casa de Cal Ramon. De l'existència de l'antiga casa es tenen notícies des de finals del segle XVIII. Popularment, la casa fou coneguda també com Cal Coix, ja que s'explica que un dels propietaris tenia una cama més curta que l'altra i ho solucionava posant un taló a l'espardenya. MATEU ((2007:41)</p> | 41.4739300,1.9811500 | 414929 | 4591871 | 1946 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45774-foto-08054-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45774-foto-08054-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45774-foto-08054-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.17 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45775 | Ca l'Espardanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespardanyer | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XIX | <p>Edifici cantoner situat al carrer major del nucli de Castellbisbal, la façana del qual realitza un retranqueig i conforma una cantonada, creant una petita plaça dins del mateix carrer major. Es tracta d'un edifici que es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color blanquinós guardant un sòcol gris arran de terra, que no permet observar el material de construcció. Amb tot, podria tractar-se d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular, segurament amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats i de mida més gran. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i un tercer pis que es reparteix entre les golfes i el terrat superior. La coberta és, per tant, plana, i el tram ocupat per les golfes es cobreix a dues vessants. La planta de l'edifici és irregular i lleugerament trapezoïdal, adaptant-se a la línia del carrer. La façana principal es troba orientada a migdia, i per poder trobar-se lliure s'ha creat una petita placeta dins del carrer Major. A la part posterior de la casa, i seguint la línia de façanes del carrer Major s'ha adossat un cos auxiliar de planta baixa, que s'obre amb una porta de garatge. La porta principal d'accés a la vivenda conserva l'estil de les portes antigues de botiga formada per dues fulles de fusta amb una part superior de vidre reforçat per llistons de fusta i una tarja a la part superior omplerta amb vidres. A tocar de la porta principal s'obre un finestral rectangular protegit amb reixa de ferro. Sobre la porta principal, a nivell de primer i segon pis, s'obren dos balcons protegits amb barana de ferro. La façana lateral, segueix la línia del carrer Major i es troba encarada a llevant. Aquesta façana s'obre de forma simètrica amb una sèrie de dos balcons i una finestra que es repeteix a nivell de segon i tercer pis. Exteriorment, la línia de separació entre els diferents pisos queda marcada per un fris pintat, que recorre de forma contínua les dues façanes. A nivell decoratiu, l'element més destacat recau sobre el tercer pis, i es troba format per una cornisa pintada en color marró clar que recorre tot l'edifici, i que compta a la seva part inferior amb un tram format per un fris amb dentellons. Sobre aquesta cornisa es recolza una barana balustrada i reforçada per pilars que s'intercalen de forma periòdica. A la banda de la façana principal, en aquesta barana disposa d'un rellotge de sol amb forma ovalada.</p> | 08054-10 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 63 (08755 Castellbisbal) | <p>La casa està datada al 1867 i va ser aixecada en un sol moment, ja que conserva una tipologia arquitectònica molt uniforme. Possiblement l'últim tram del carrer Major devia ser antigament un cobert i fou afegit a la casa en un període posterior seguint el mateix estil.</p> | 41.4769600,1.9801300 | 414848 | 4592208 | 1867 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45775-foto-08054-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45775-foto-08054-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45775-foto-08054-10-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.15 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45776 | Cal Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valent | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Anselm Clavé. L'edifici s'ha arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color salmó, així que no es pot apreciar el material amb el que es troba construït, tot i que per les dates podria tractar-se de mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats de mida més gran. Compta amb planta baixa, primer, segon pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de façanes del carrer i totes les obertures són fetes amb molta simetria, guardant una disposició molt ordenada. A la planta baixa s'obre un portal principal ubicat al mig i format per un arc escarser. La dovella superior de l'arcada s'ha deixat sense pintar i s'ha decorat amb la data de 1862 emmarcada en una orla. La porta és de doble fulla feta amb fusta i amb una part superior de vidre reforçat amb llistons de fusta. A banda i banda del portal principal s'obren dos portals més, formats també per arcs escarsers i protegits per portes massisses, que semblen donar accés a dependències de la planta baixa. Al primer pis destaca la presència d'un gran balcó corredís on s'obre tres portes, i al segon pis tres balcons independents, que s'escauen sobre els balcons del primer pis. Al pis de les golfes, les obertures es corresponen amb finestrons rectangulars. Com a element decoratiu destaquen especialment les baranes de ferro molt treballades, i els permòdols formats pintats de color marró fosc situats sota les balconades. Es tracta de peces afegides, amb funció purament decorativa representant fulles d'acant situades sota una voluta.</p> | 08054-11 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé, 14 (08755 Castellbisbal) | <p>L'edifici es troba datat al POUM de 1735, però l'edifici actual sembla haver estat aixecat en un sol moment constructiu a finals del segle XIX. La data assenyalada a la dovella central del portal: 1862, respondria a aquesta possibilitat. Molt possiblement al seu dia ja degué ser pensat com a vivenda de veïns, guardant el pis primer com a vivenda principal i el segon pis de llogaters més importants. Josep Mateu explica com hi havia dues cases anomenades Cal Valent: la vella i la nova, una al costat de l'altra. La Vella és del 1735 i la nova dels anys posteriors a la fil·loxera; 1870-1890. LA família Valent va passar a viure a la nova. La vella va ser seu de l'escola infantil per nens. MATEU (2007:15)</p> | 41.4729600,1.9787900 | 414731 | 4591766 | 1862 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45776-foto-08054-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45776-foto-08054-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45776-foto-08054-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm.A.16 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45777 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular situat fent cantonada el carrer Anselm Clavé i carrer Bellavista. La seva façana principal es troba orientada al carrer Bellavista i precedida d'un jardí tancat on destaca la presència d'una palmera de grans dimensions. L'edifici es troba actualment arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color blanc, deixant a la vista només les cantonades i els marcs de portes i finestres, però cal pesar que la construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de pedra ben tallats i disposats ordenadament, i les obertures reforçades per brancals i llindes monolítiques. L'edifici compta amb planta baixa, primer, segon pis i pis sota coberta. La coberta s'ha fet a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Del conjunt de l'edifici destaca la composició ordenada de la façana principal, que s'orienta a ponent, i que ha estat sobre elevada en el seu tram superior com si fos un frontó exempt de la resta de l'edifici, de tal manera que fa l'efecte de tractar-se com una façana sobreposada, tot i que no sigui veritat. Es tracta d'un front esglaonat amb una peça central on s'ha encastat un rellotge de sol amb formes arrodonides, i dos trams a banda i banda. L'accés a la vivenda principal es realitza per mitjà d'un portal adintellat situat al centre de la planta baixa, sense cap ornamentació especial. A banda i banda d'aquest portal, s'obre dos portals de similars característiques. Coincidint amb aquestes obertures, al primer i segon pis s'obren tres balcons per planta, sent lleugerament més grans els del primer pis que els del segon. La protecció dels balcons es realitza amb baranes de ferro, sent treballades les del primer pis, i llises les del segon. Al pis sota coberta, la única obertura es correspon amb un triple finestral format per tres obertures acabades a la part superior amb un arc de mig punt molt estret i protegides per una baraneta de ferro treballat. Com a element decoratiu destaquen les impostes sobre les quals recauen les peanyes dels balcons del primer i segon pis, així com el remat superior del frontó, que es fa amb una doble cornisa imbricada sobre la qual es recolza una barana feta amb un imbricat de teules sobreposades, que ressegueix els graons del frontó. Altre dels elements decoratius importants és el rellotge de sol que corona d'edifici on es llegeix la següent llegenda: No em miris Per què si lo escric El teu destí</p> | 08054-12 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé. 48. (08755 Castellbisbal) | <p>Als voltants del 1700 es va construir l'edifici en planta baixa i al 1800 aproximadament es van aixecar les plantes restants i la sota coberta. Aquest edifici fou construït per ordre del sacerdot Blanc, i es van triar per a la seva construcció uns terrenys situats en un altiplà, que fou prèviament rebaixat fins assolir la cota actual. L'edifici rep el nom de Cal Fuster pel cognom dels avantpassats de la família propietària actual.</p> | 41.4719500,1.9787500 | 414726 | 4591653 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.10 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45778 | Can Rabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabella | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular aïllat, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal formada per planta baixa, primer pis i golfes. Es tracta d'una construcció que es troba actualment arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color blanc, la qual cosa no permet apreciar la tipologia del parament original. Sobre l'arrebossat destaquen els carreus de les cantonades, ben tallats i disposats ordenadament, així com les llindes i brancals de portes i finestres. Mentre que les llindes estan formades per blocs monolítics, els brancals es troben formats per carreus quadrangulars. La façana principal es troba orientada a ponent, arrenglerada amb la línia del carrer, i presenta una fisonomia d'obertures molt ordenada. A nivell de planta baixa s'obre al centre un portal adovellat format per peces de mida petita i molt regular. A banda i banda del portal s'obren dues finestres quadrangulars per banda. A nivell de primer pis es corresponen obertures que segueixen la línia de les de la planta baixa. Presenta de tres balcons centrals i dues finestres als laterals, cobertes aprofitant el pendent de la teulada. A nivell de les golfes destaca un finestró al centre, sobre el balcó central, amb formes geminades. Els laterals manquen de finestres significatives. Com a elements destacats cal fer esment d'una doble imbricació sota l'aler de la teulada, i de la presència d'una torre quadrangular a la cantonada sud-est de la casa. Es una torre de dos pisos, arrebossada i pintada en color blanc amb el cos obert finestrons molt estrets, a nivell de dos per cara i coronat amb un cos quadrangular que sobresurt de la planta de general de la torre, formant un cos massís que es decora amb incisions verticals i es cobreix a quatre aigües. La seva funció sembla purament ornamental.</p> | 08054-13 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Can Rabella, 17. (08755 Castellbisbal) | <p>Josep Mateu identifica aquesta casa amb l'antic mas Pi. MATEU (2007: 65) En aquest cas, la masia originària i els precedents de la casa actual podrien ser antics, ja que apareixen al cens del 1573 amb la presència de la família composta per Jaume Pi, Antònia Pi, Antoni Joan i Miquel Pi. El 1600 apareixen Antic Pi, la seva esposa Eulàlia i el seu fill Pere. RUIZ (1998: 162) L'edifici actual és una casa que podria haver estat aixecada a començaments del segle XX, aprofitant les restes i l'estructura d'una antiga masia. Tot indica que la casa hauria patit reformes considerables recentment que li haurien donat el seu aspecte actual. El nom de Rabella està lligat a l'actual cognom de la família propietària. Segon Ruiz Elías, a tocar de la casa s'aixecà a mitjans del segle XIX el Pedró del poble des d'on es feia la benedicció dels camps. RUIZ (1998: 250)</p> | 41.4775900,1.9814200 | 414957 | 4592277 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45778-foto-08054-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45778-foto-08054-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45778-foto-08054-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.21 No es pot descartar que a nivell arqueològic al subsòl de la casa es trobin les restes de l'antic mas Pi o Can Rabella. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45779 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-0 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici amb planta en forma de L, de planta baixa, i cobert a dues aigües el cos principal i a quatre aigües el cos transversal. L'edifici compta amb una terrassa de grans dimensions al davant i tot el conjunt resta sobre elevat sobre un espai destinat actualment a baixos. Es tracta d'una construcció aixecada amb aires residencials i amb l'objectiu de servir de torre d'estiueig on destaquen les gran quantitat d'obertures que presenten les murs amb la finalitat de proporcionar lluminositat a l'interior. Com a elements destacats, cal fet esment de la coberta, que es converteix en el principal element decoratiu de l'edifici degut a la combinació de colors marrons i amb les teules de carener vidriades i pintades de color blau, i al fet de que presenta un aler molt pronunciat sota el qual s'aprecia un embigat de fusta. També destaca l'existència d'una torre quadrangular on s'ubica un dipòsit d'aigua. Es tracta d'una torre coberta a quatre aigües amb la teulada seguint les directrius ornamentals de la casa principal. Destaca el tram superior de mur decorat amb rajola blava i decoració formada per dos quadres que inclouen una decoració formada per un gerro i elements vegetals.</p> | 08054-14 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Montserrat, 5. (08755 Castellbisbal) | <p>La família Sala tenia la casa pairal al carrer Major davant de l'Aranya , però el fill Estevet, el qual havia triomfat amb els cafès i restaurants, es va fer un xalet, envoltat d'uns terrenys i gàbies de gallines d'on treia els ous frescos per a la clientela. A aquest conjunt li deien la Granja. El senyor Esteve Sala havia estat president del Futbol Club Barcelona i va voler imitar els colors de l'equip a ales teules de la casa. MATEU (2007:123) Edifici d'estil eclèctic aixecat a començaments del segle XX amb l'objectiu de servir de torre d'estiueig. La informació facilitada a la fitxa del POUM destaca l'existència d'una escala perimetral que fou eliminada.</p> | 41.4788700,1.9825500 | 415053 | 4592418 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45779-foto-08054-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45779-foto-08054-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45779-foto-08054-14-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.09 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45780 | Cal Patatero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patatero | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici adossat, aixecat seguint la línia de façanes del carrer Pi i Margall. Compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Es tracta d'una construcció aixecada en maó amb la façana arrebossada amb morter de calç, amb elements decoratius afegits en pedra sorrenca. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de façanes del carrer. La planta baixa ha estat força modificada, de tal manera que s'ha obert un portal de grans dimensions, protegit amb una persiana metàl·lica, que dona accés al local dels baixos convertit en negoci. Al cantó dret, s'obre una petita porta amb les cantonades interior arrodonides, que dóna accés a l'escala de veïns i als pisos superiors. A les plantes primera i segona destaca la uniformitat i regularitat en las obertures. S'aprecia un balcó corregut que ocupa tot el nivell de façana de la primera planta, i al qual donen accés tres portes. En correspondència amb aquestes tres portes, al segon pis s'obren tres balcons protegits per baranes de ferro. Al pis de les golfes, s'observen tres petites obertures corresponents a finestrons de ventilació. Els elements decoratius es reparteixen per tota la façana. Destaquen les impostes situades sota el balcó corregut del primer pis, que s'emmarquen en un fris que s'estén per tota la façana. Es tracta d'un fris i unes impostes decorades amb un seguit d'incisions verticals acabades amb motius arrodonits a punta i punta. A nivell de primer pis destaquen les pilastres afegides a la façana principal i que emmarquen les portes del balcó. Aquestes pilastres es coronen amb capitells d'estil corinti sobre els quals recau un fris corregut decorat amb motius vegetals i florals. En aquest fris s'emmarquen, i coincidint amb els balcons superiors, altres impostes en forma de volutes. Aquestes mateixes impostes es repeteixen sota la cornisa superior de l'edifici. Amb finalitats decoratives, l'edifici es remata amb un frontó superior en forma de barana balustrada.</p> | 08054-15 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 6 (08755 Castellbisbal) | <p>Caldria pensar que es tracta d'un edifici aixecat entorn a la dècada del 1905-1910. La casa era coneguda antigament com cal Patatero i estava situada entre l'Estanc i ca la Tereseta al lloc on antigament hi havia la sortida d'un antic camí que menava a l'Ermita del Castell. Aquest indret va ser comprat per Pere Morral Sardà, que va ser alcalde entre el 1906 i 1907, i s'hi va fer una casa amb soterrani, planta i dos pisos, que es conserva igual i sense canvis des del seus orígens . El propietari era conegut amb el sobrenom de l'alcalde Patatero, perquè era magatzemista al Born de Barcelona. Aquesta casa fou comprada posteriorment pel Sr. Valls, que la va prendre al Pepet Pedrerol. En finalitzar la guerra civil, la casa fou la seu de la Jefatura de Falange i l'Auxili Social, arribant a ser el lloc on es celebraven les misses fins que l'església va ser habilitada. MATEU (2007: 82)</p> | 41.4746700,1.9801400 | 414846 | 4591954 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45780-foto-08054-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45780-foto-08054-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45780-foto-08054-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45781 | Cal Pau Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-xic | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres seguint la línia del carrer Pi i Margall. Presenta planta baixa i primer pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció es troba arrebossada amb ciment i pintada de color crema. La façana principal es troba encarada a migdia seguint la línia del carrer i s'obre a la planta baixa amb dos portals oberts en els darrers temps per tal de donar accés als comerços de la planta baixa. Al primer pis s'obren dos balcons protegits amb reixa de ferro. La part superior de l'edifici es delimita amb una cornisa molt senzilla sobre la qual es recolza una petita barana contínua d'obra.</p> | 08054-16 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 8 (08755 Castellbisbal) | <p>La casa era coneguda antigament amb el sobrenom de Cal Pau Xic o ca la Tereseta. Es tracta d'un edifici aixecat a començaments del segle XX. Era la casa on habitualment es reunien cada tarda les dones per fer a mà valones, mocadors de coll, etc, que desprès es venien als magatzems 'El Indio' de Barcelona. Aquesta artesania va durar fins a la dècada del 1950. MATEU (2007: 82)</p> | 41.4746000,1.9800900 | 414842 | 4591946 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45781-foto-08054-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45781-foto-08054-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45781-foto-08054-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45782 | Línia de façanes del carrer Pi i Margall, 14-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-pi-i-margall-14-20 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Línia de façanes formada per edificis que guarden similars característiques arquitectòniques, oferint una unitat compositiva molt unitària a nivell urbanístic. Es tracta de vivendes de planta rectangular cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Totes elles es troben arrebossades i pintades amb diversos colors oferint contrastos. L'alçada es limita a planta baixa i primer pis i mantenen l'accés a la vivenda mitjançant un portal senzill i allindat a la planta baixa, complementat amb alguna finestra rectangular o quadrangular. A nivell de primer pis, acostumen a obrir-se amb balcons senzills protegits per baranes de ferro sense treballar, o finestres quadrangulars.</p> | 08054-17 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 14-20 (08755 Castellbisbal) | <p>La importància d'aquest conjunt resideix en la unitat compositiva, que ofereix una mostra arquitectònica i constructiva representativa d'un període històric molt concret. Es tracta d'una tipologia de casa humil aixecada en la dècada de 1925-1935. Aquestes cases eren conegudes per ordre de número com Ca l'Esperança, Cal Xarrapes, Cal Jaume Sastre i Ca l'Agustí de Can Pidelaserra.</p> | 41.4743600,1.9798800 | 414824 | 4591920 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45782-foto-08054-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45782-foto-08054-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45782-foto-08054-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45784 | Cal Pau Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-gali | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres, seguint la línia de façanes de carrer nou, al nucli antic de Castellbisbal. L'edifici ha estat aixecat segurament amb maó, tot i que aquest no s'aprecia per trobar-se arrebossat i pintat de color blanc. Es troba cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada a doble vessant orientada en sentit paral·lel a la façana. A nivell de planta baixa l'obertura principal és un portal realitzat amb un arc molt rebaixat. Es tracta d'un portal doble, ja que la porta exterior, de fusta massissa, dona accés a un vestíbul interior que acull la porta d'entrada a la vivenda. La porta d'accés a vivenda és doble i formada per una vidriera reforçada per llistons de fusta i una tarja superior. Aquest vestíbul queda elevat sobre el nivell del carrer gràcies a un graó a l'entrada i compta amb un terra format per un enrajolat de rajola cuita. A tocar del portal principal s'obre una finestra rectangular protegida per un enreixat. A nivell de primer pis, la vivenda només compta amb un balcó de poca volada.</p> | 08054-19 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Nou, 5 (08755 Castellbisbal) | <p>La importància de l'edifici estriba en la seva tipologia constructiva, consistent en un prototip de vivenda d'origen humil pròpia de la dècada del 1910-1920. La casa era coneguda com Cal Pau Galí MATEU (2007:39)</p> | 41.4743400,1.9803400 | 414862 | 4591917 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45784-foto-08054-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45784-foto-08054-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45784-foto-08054-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45785 | Cal Pepetus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepetus | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer nou. Compta amb planta baixa i primer pis i es cobreix amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana actual es troba arrebossada i pintada en colors crema i marró, per la qual cosa no s'aprecia l'aparell constructiu , que deu ser el maó. La façana principal es troba orientada a ponent, seguint la línia del carrer, i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal allindat i una finestra rectangular. El portal guarda característiques similars a altres portals de carrer i és doble, de tal manera que compta amb una porta exterior de doble fulla i de fusta massissa, que dona accés a un vestíbul interior. Al fons d'aquest vestíbul es conserva la porta d'accés a la vivenda consistent en una porta de doble fulla de vidre. A nivell de primer pis destaca la presència d'un balcó corregut protegit amb barana de ferro al qual accedeixen dues portes amb persianes de llibret. En tant que elements decoratius, destaquen els dos guardapols afegits i pintats en color marró i una cornisa motllurada que ressegueix la part superior de la façana que es prolonga com si fos un frontó amb formes ondulades. A banda i banda d'aquest frontó sobresurten dos pilars que es degraden i es prolonguen en dues faixes verticals que delimiten l'edifici a banda i banda. El centre del frontó està ocupat per un medalló ovalat delimitat per una motllura també pintada en color marró. L'interior del medalló està decorat amb un trencadís de colors on es llegeix: JN 1928.</p> | 08054-20 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Nou, 19 (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement la data inscrita al medalló superior de la casa indica el moment de la construcció: 1928. L'edifici sembla haver estat fet en un sol moment constructiu, havent patit només reformes interiors. La casa era coneguda anteriorment com Cal Perpetus. Abans havia estat propietat de Cal Joanet Caramanxel, fill de la veïna casa de Can Caramanxel i comprada a cal Caberoles. MATEU (2007:40)</p> | 41.4742600,1.9808100 | 414901 | 4591908 | 1928 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45785-foto-08054-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45785-foto-08054-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45785-foto-08054-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45786 | Casa del carrer Major, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-38 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Major. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Possiblement es tracti d'una construcció feta en maó, però aquest no s'aprecia ja que l'edifici ha estat arrebossat amb ciment i pintat en color crema. A la planta baixa s'ha deixat un sòcol, i al ciment s'han realitzat incisions horitzontals. A nivell d'obertures l'edifici conserva una composició molt harmoniosa, amb una planta baixa que s'obre amb un portal rematat per un arc rebaixat i un finestral rectangular de similars característiques. Aquestes obertures es corresponen a nivell de primer i segon pis amb sengles balcons. La diferència consisteix en que el balcó del primer pis és corregut i uneix l'espai de les dues portes, mentre que al segon pis es tracta de balcons individuals. Com a element decoratiu l'edifici compta amb una cornisa motllurada sota la qual s'ha col·locat un fris decorat amb permòdols. També sota la línia de balcons del primer i segon pis discorre un fris amb decoració floral on s'intercalen permòdols coincidint amb els balcons, formats per una voluta vegetal i un cos estriat.</p> | 08054-21 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 38 (08755 Castellbisbal) | <p>Per la tipologia constructiva l'edifici deu datar de la dècada situada entre 1925-1935.</p> | 41.4766600,1.9802800 | 414860 | 4592175 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45786-foto-08054-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45786-foto-08054-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45786-foto-08054-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45787 | Línia de cases del carrer Major, 67-77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-cases-del-carrer-major-67-77 | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | Alguns dels edificis de la línia de cases es troben deshabitats i han sofert un deteriorament important en la façana i altres obertures. | <p>Línia de cases entre mitgeres aixecades seguint la línia de façanes encarades a migdia del carrer Major, dins del nucli antic de Castellbisbal. Es tracta de façanes de construccions de planta rectangular, formades per planta baixa i primer pis, i cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La tipologia d'aquesta façana fa que comptin amb l'obertura d'una o dues portes allindades a nivell de planta baixa com a accés a la vivenda. A nivell de primer pis, l'obertura pot tractar-se d'una finestra rectangular, una finestra balconera o una o dues finestres quadrangulars de mida petita. En línies generals, totes elles corresponen a una tipologia de vivenda popular aixecada a començaments del segle XX, que guarda uns volums i unes línies molt similars. Algunes d'aquestes vivendes han sofert modificacions i reformes, especialment pel que fa a les obertures de la planta baixa, però continuen guardant les característiques de la composició arquitectònica originària.</p> | 08054-22 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 67-77 (08755 Castellbisbal) | <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral.</p> | 41.4771900,1.9802700 | 414860 | 4592234 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45787-foto-08054-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45787-foto-08054-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45787-foto-08054-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància del conjunt radica en la unitat arquitectònica i de conjunt que atorga al conjunt una personalitat molt concreta en relació a l'urbanisme del conjunt i com a mostra d'un període històric de la vila. Tot i que caldria profunditzar en l'estudi, la majoria d'elles podrien haver-se aixecat entorn a la dècada del 1930-1940. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45788 | Casa del carrer A. Clavé, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-a-clave-10 | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Anselm Clavé. Es tracta d'una construcció arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color salmó. Tot i que no s'aprecia el parament constructiu cal pensar que és una construcció feta en maó. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Aquest darrer no s'aprecia des del carrer degut al frontó decoratiu que presideix la façana. L'orientació de l'edifici es fa a migdia i s'obre amb un portal principal situat al mig de la planta baixa. Es tracta d'un portal adintellat, acompanyat a banda i banda per dos finestrals rectangulars. A nivell del primer pis destaca un balcó corregut que ocupa tota la façana i s'obre amb dues portes. En tant que l'element decoratius destaca la presència de guardapols afegits sobre les obertures que formen part d'un fris corregut que marca la separació entre plantes. Aquest element es troba pintat en color blanquinós, destacant per sobre de la façana. Altre dels elements decoratius es situa sobre el primer pis, es tracta d'un frontó còncau, emmarcat per dos murs perpendiculars. Sobre el frontó i els murs la decoració es completa amb un floró circular. L'interior del frontó es decora amb un mosaic de peces blanques i verdes. Tot aquest conjunt es recolza sobre una cornisa esglaonada que recorre tota la façana.</p> | 08054-23 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé, 10 (08755 Castellbisbal) | <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral. El carrer Anselm Clavé també anomenat Carrer Vell. En aquest cas, podria tractar-se d'una casa aixecada entorn a la dècada del 1930, aprofitant el solar ocupat per alguna casa anterior.</p> | 41.4731500,1.9787900 | 414731 | 4591787 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45788-foto-08054-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45788-foto-08054-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45788-foto-08054-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa podria haver tingut el sobrenom de Cal sis hores MATEU (2007: 14) | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45789 | Línia de façanes del carrer A.Clavé, 22-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-aclave-22-24 | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Línia de façanes de cases que responen a una tipologia de vivenda molt uniforme consistent en vivendes de planta rectangular adossades, de planta baixa i primer pis, cobertes amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la línia del carrer i la façana. Es tracta de construccions senzilles, que actualment han estat arrebossades i pintades de diferents colors, en la construcció de les quals es podria barrejar el maó i el mur de paredat. Totes elles mantenen la mateixa estructura a nivell de les obertures, mantenint una porta d'accés a la vivenda adintellada en un costat de la planta baixa, acompanyada d'una finestra rectangular. Al primer pis la composició acostuma a trobar-se feta per una finestra i un balcó de característiques senzilles. En ocasions, es tracta de dues finestres rectangulars. La única excepció formal la constitueix la casa del núm 42, de dimensions més grans que la resta i lleugerament més alta. Compta amb un portal d'accés i diversos finestrals a la planta baixa, i finestrals i un balcó corregut a la primera planta. Els elements decoratius es concentren als enreixats del balcó, als guardapols sobre les obertures del primer pis, i als permòdols de maó situats sota l'aler de la teulada.</p> | 08054-24 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé, 2-24 (08755 Castellbisbal) | <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral. El carrer Anselm Clavé també anomenat Carrer Vell. La majoria de les cases responen a una tipologia pròpia de les construccions de caràcter popular, aixecades per pagesos i menestrals, de començaments del segle XX.</p> | 41.4726700,1.9788100 | 414732 | 4591733 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància d'aquest element rau en la unitat de la composició que parla d'un estil de vivenda humil fet en un període determinat, entre la dècada del 1925 i 1935 aproximadament. El fet de que aquestes cases s'hagin conservat proporciona al carrer una identitat molt particular i el converteix en una mostra d'un període històric del poble de Castellbisbal. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45790 | Línia de façanes del carrer Sant Antoni 3-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-sant-antoni-3-15 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Línia de façanes que integra edificis de similars característiques arquitectòniques, oferint un conjunt força harmònic a nivell urbanístic. Es tracta d'una tipologia de casa adossada seguint la línia del carrer encarada al Nord, davant de l'església parroquial. Es tracta de cases de planta baixa i primer pis, cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La majoria d'elles compten amb un portal principal a la planta baixa, alguns d'ells arrodonits, i un balcó o finestra a nivell de primer pis. Podria tractar-se de construccions fetes en maó, tot i que desprès han estat arrebossades i pintades en color blanc.</p> | 08054-25 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Sant Antoni, 3-15 (08755 Castellbisbal) | <p>El carrer Sant Antoni és un dels més antics del poble de Castellbisbal, ja que es troba situat just a darrera de l'església parroquial i la rectoria. Amb tot, la tipologia constructiva dels edificis respon a un estil de casa popular pròpia de població pagesa i menestral aixecada a començaments del segle XX. Josep Mateu identifica les cases d'aquest carrer amb els sobrenoms de Cal Jep Patarricus, Cal Sastre, Cal Rafel, Ca l'Isidre o Ca la Madaleneta, Cal Xic de Cal Pau Galí, Cal Sebastià de la Burra, Cal Vicenç Manel, Cal Francesc de Jep Pericus, Ca la Carolina, Cal Peixater i Cal Cebrià. MATEU (2007: 56-57)</p> | 41.4751900,1.9810300 | 414921 | 4592011 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45790-foto-08054-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45790-foto-08054-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45790-foto-08054-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància del conjunt radica en la unitat arquitectònica i de conjunt que atorga al conjunt una personalitat molt concreta en relació a l'urbanisme del conjunt i com a mostra d'un període històric de la vila. Tot i que caldria profunditzar en l'estudi, la majoria d'elles podrien haver-se aixecat entorn a la dècada del 1930-1940. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45791 | Nucli antic de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-castellbisbal | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII-XXI | Tot les construccions contemporànies de finals del segle XX que han trencat la tipologia de construcció popular, el nucli antic conserva, amb algunes excepcions, els volums i alçades constructives i la linealitat de les façanes. | <p>El nucli antic de Castellbisbal té epicentre en la seva organització l'església parroquial de Sant Vicenç i la plaça oberta al davant de dita església, que acollia antigament el cementiri parroquial. Des d'aquest indret sorgeixen dos vies de comunicació en sentit oposat: el carrer Pi i Margall (antic carrer sant Vicenç) en direcció a ponent i el carrer Major en direcció a llevant, que recorren la part superior de la carena. A partir d'aquí, un seguit de carrers més petits convergeixen en sentit perpendicular a partir d'aquestes dues vies originals: carrer del Sol, carrer Sant Mateu, carrer Nou, del Joc, etc. Formen part del que és el nucli antic de Castellbisbal: el carrer Vell o Carrer Clavé, que és la prolongació natural de l'antic camí que ascendia del Llobregat i entrava a la vila per ponent del carrer Pi i Margall; el carrer Sant Gregori, el carrer del Sol, el carrer del Bonaire, el carrer del Raval, el carrer de Sant Francesc, el carrer de l'Olivar, el carrer del Joc, el carrer Nou, el carrer del Pedró, la Plaça de l'Església, el carrer Sant Joan, el carrer de la Rectoria Vella, el carrer de Sant Antoni, el carrer d'Orient, el carrer de Sant Miquel, el carrer d'en Rabella, el carrer de Sant Isidre, el carrer Major, el carrer Pi i Margall. La tipologia constructiva d'aquest nucli guarda certa harmonia en les línies de façanes i alçades dels edificis trencada, a vegades, per edificis aixecats de nova planta amb nous criteris estètics. El prototipus d'edificis és la casa de planta baixa i dos pisos, entre mitgeres, amb balcons individuals disposats de manera ordenada i portals a la planta baixa amb arcs rebaixats o dentallat. També són comuns les cases de planta baixa i un pis de línies més senzilles. Algunes de les cases compten amb decoració afegida d'estil eclèctic, característic de les primeres dècades del segle XX.</p> | 08054-26 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. La riquesa de la vinya va permetre l'enriquiment d'algunes famílies que aviat destacaren aixecant cases més grans i voluminoses. Aquest fet és la causa de la diversitat arquitectònica en l'interior del casc antic, on s'observen cases de planta baixa i dos pisos amb balconades i portals decorats, aixecades a l'entorn del 1910-1920, com Cal Patatero, El Museu de la Pagesia, Ca l'Espardanyer, Cal Ramon, Cal Valent, etc, que contrasten amb cases pròpies de menestrals i pagesos més humils, com les cases del carrer Pi i Margall 14-20, i que només compten amb planta baixa i un pis. Fins a la dècada del 1960 el poble de Castellbisbal mantenia una estructura tradicional, començava a Cal Rajoler del carrer Clavé i acabava al carrer Rabella, a la dreta del carrer Major i el Raval a l'esquerra. Cent metres més amunt, separat per algunes vinyes es trobava el carrer de Sant Isidre, iniciat per l'Isidre de Can Pi a finals del segle XVIII. El poble estava encara format per unes dues-centes cases aproximadament, disposades en una vintena de carrers. El nom oficial dels carrers era moltes vegades obviat per la terminologia popular. També les cases eren conegudes pel seu renom. La manca de comunicacions fàcils i de carreteres havia impedit el creixement del poble. Cal tenir present que fins al 1905 els camins per accedir al poble eren tots d'abast, havent de carregar les mercaderies en mules per poder ascendir des de l'estació del ferrocarril per un camí tortuós; i fins a la dècada del 1930-1940 només hi havia una carretera poc freqüentada. No va ser fins a la dècada del 1960 quan començaren a arribar els primer immigrats procedents d'altres províncies espanyoles amb la qual cosa la població va créixer. Amb tot, aquesta immigració no fou gaire nombrosa i el creixement urbà fou feble, implicant només l'allargament dels carrers alguns metres i l'aparició d'algun grup de cases, que no va modificar en excés l'estructura tradicional. A ser a la dècada del 1980 i sobretot 1990 quan les transformacions urbanístiques foren extraordinàries, degudes a l'assentament d'un important gruix de població procedent de l'Àrea Metropolitana.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45791-foto-08054-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45791-foto-08054-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45791-foto-08054-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45792 | Cal Rosu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosu | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de les façanes de la plaça de l'Església, al nucli de Castellbisbal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici ha estat segurament construït en maó, però aquest no s'aprecia, ja que es troba arrebossat amb ciment sense pintar. La planta baixa de l'edifici ha estat molt modificada els darrers anys per tal d'adaptar-la a locals comercials. L'interès de l'edifici radica en el primer i segon pis, on es conserva la seqüència d'obertures que resulten molt ordenades i harmonioses. A nivell de primer pis s'obre un balcó corregut protegit per una barana metàl·lica al qual donen accés tres portes que es protegeixen amb persianes de llibret. Sobre aquestes obertures es corresponen al segon pis tres balcons individuals que guarden característiques similars. Com a element decoratiu destaca la presència d'un fris de separació entre el primer i segon pis i entre el segon pis i la cornisa, i de permòdols situats sota les peanyes dels balcons. També s'aprecia una barana com a coronament superior formada per balustres i altres elements afegits.</p> | 08054-27 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església, 6 (08755 Castellbisbal) | <p>La casa era antigament coneguda com Cal Rosu. Va ser construïda per Vicenç de Can Coromines en els temps abundants anteriors a la fil·loxera. Hi van obrir una botiga coneguda com la Tenda Nova o Ca la Conxita, recordant el nom de la seva filla. En aquesta botiga es van instal·lar els de Cal Rosu, procedents del carrer de l'Olivar, i d'aquí va prendre el renom la casa. MATEU (2007: 48)</p> | 41.4747900,1.9805200 | 414878 | 4591967 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45792-foto-08054-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45792-foto-08054-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45792-foto-08054-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45793 | Casa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carmen | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular aïllat, es troba actualment envoltat de jardí i protegit per un mur i per reixa perimetral que delimita la finca. Està format per planta baixa, amb tot, l'edifici s'ha aixecat aprofitant el desnivell del terreny, que és més acusat al sector de la façana principal, comptant per tant amb pis semisoterrat en aquesta zona. La coberta és plana, la quan cosa permet la creació d'un terrat, que compta amb un petit cos rectangular a la part posterior de l'edifici, que s'aixeca sobre la teulada. Sobre aquest cos rectangular s'ubica un dipòsit d'aigua al qual s'accedeix mitjançant una escala de ferro adossada. La protecció de la terrassa es fa mitjançant una barana, que és d'obra sobre els murs laterals i de ferro sobre el mur de la façana principal. La construcció possiblement sigui feta en maó i es troba arrebossada i amb ciment i pintada en una combinació de color granatós i blanc. Com a element destacat, cal fer esment de la façana principal que es troba presidida per una tribuna hexagonal, on el mur ha estat substituït per grans finestrals. L'accés a la vivenda es realitza a través d'aquesta tribuna, que a la seva cara central s'obre amb una doble porta envidrada. Degut al desnivell del terreny en aquest sector, la tribuna es recolza sobre un pis semisoterrat, quedant aquesta a nivell de primer pis. Per tal d'accedir a la porta principal de la tribuna s'ha procedit a la construcció d'una escala recta amb les baranes lateral decorades amb un mosaic de quadrats blancs i blaus. A banda i banda de la tribuna l'espai s'ha omplert amb dues terrasses quadrangulars protegides per una barana amb balustres. A dites terrasses s'accedeix mitjançant dues portes obertes a la façana. Sobre la porta principal d'accés a la vivenda destaca l'existència d'una marquesina. Les façanes laterals es troben obertes amb finestres rectangulars emmarcades en color granatós. A la façana de llevant destaca l'obertura d'una porta auxiliar, a la qual s'accedeix també mitjançant una escala adossada. Com a element decoratiu cal destacar el joc cromàtic de la façana, així com un fris corregut que voreja tot l'edifici per la part superior, sota el mur de la terrassa. Es tracta d'un mur de color granat decorat amb incisions amb els perfils en color clar.</p> | 08054-28 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) | <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> | 41.4765000,1.9398200 | 411482 | 4592198 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.24 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45794 | Villa Carmina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmina | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta en forma de T formada per dues crugies, envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament acabat amb una reixa de ferro. La construcció segurament és feta en maó, i ha estat arrebossada amb ciment i pintada en color blanc. L'edifici aprofita el desnivell del terreny, i aquest fet provoca que la crugia horitzontal es trobi en una cota més elevada i estigui formada per planta baixa i primer pis, mentre que la crugia vertical es troba en una cota més baixa i contempli només la planta baixa. La coberta de les dues crugies és plana i permet l'existència de dues terrasses, una a sobre de cada crugia, amb un petit cos central que connecta les dues. La façana principal es troba encarada al nord, i s'obre amb una porta central, que s'acompanya de dues finestres rectangulars a banda i banda, ressaltades dins un marc amb una petita cornisa superior. L'accés a la porta central, que queda elevada en relació al terreny es fa mitjançant una escala doble, decorada en el mur central per una composició de rajoles que reprodueix un episodi de la vida de Sant Antoni de Pàdua. Les façanes laterals, s'obren també amb finestres rectangulars del mateix estil, guardant un ordre molt acompassat i creant unes línies d'obertures molt ordenades. Com a elements decoratius destaca la presència d'un fris que omple l'espai entre la cornisa doble. Es tracta d'un fris que reprodueix un motiu vegetal entrelligat, pintat en diferent escala de grisos. Sobre la cornisa superior el terrat es protegeix per una barana formada per pilars quadrangulars sobre els quals reposa un element circular en forma de bola. L'espai entre pilastres l'ocupen balustres planes.</p> | 08054-29 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) | <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> | 41.4765800,1.9395300 | 411458 | 4592207 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.25 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45795 | Casa Poudevida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-poudevida | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular aïllat que es troba envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament fet amb obra i barana de ferro, que envolta perimetralment la finca. Tot i que no s'aprecia el parament, cal pensar que l'edifici es troba construït en mur de maó, arrebossat en ciment, on s'han marcat les línies de separació imitant maons i dovelles com si es tractés d'una paret de pedra. La coberta de l'edifici es fa a quatre aigües. Es tracta d'un edifici aixecat aprofitant el desnivell del terreny, així que consta de planta baixa al sector de la façana principal que s'orienta a migdia, i de planta baixa i planta semisoterrada a la façana posterior, que es troba encarada al nord. L'accés a l'edifici es fa mitjançant una escala recta que permet ascendir a la vivenda. A la façana principal s'obre un porta de mig punt, on s'han marcar dovelles i brancals a sobre de l'arrebossat. A banda i panda del portal s'obre sengles finestres rematades a la part superior per arcs rebaixats seguint la mateixa decoració de dovelles dibuixades sobre el ciment. La façana posterior, encarada al nord, es troba més decorada, i compta amb una galeria a nivell de planta baixa, convertida ara en primer pis. Es tracta d'una galeria molt senzilla oberta amb una arqueria formada per columnes i arcs de mig punt, tot construït en ciment i cobert amb teulada inclinada. Un altre dels elements decoratius destacats és el seguit de bigues de la barbacana, que protegeixen un fris pintat en color marró i crema, amb formes ovalades.</p> | 08054-30 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) | <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> | 41.4769800,1.9396800 | 411471 | 4592251 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45795-foto-08054-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45795-foto-08054-30-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.26 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45796 | Torre Virgen del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-virgen-del-pilar | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | Els seus elements decoratius han començat a degradar-se. | <p>Edifici de grans dimensions, aixecat sobre una plataforma rectangular, envoltat totalment de jardins i protegit per un mur perimetral que envolta tota la finca. L'accés al conjunt es fa per una petita portella oberta al mur exterior, que dóna accés a unes escales rectes que ascendeixen fins a l'edifici. L'edifici és de planta rectangular, amb l'afegit d'un petit cos quadrangular a la part posterior, i l'afegit d'una torre octogonal a la façana principal. La coberta és plana, comptant amb dues torres quadrangulars als extrems de la façana nord, que es cobreixen a quatre aigües. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, afegint un antre pis més en les torres que sobresurten en alçada de la terrassa. La construcció és feta possiblement en maó, i arrebossada amb ciment i pintada en color crema. Les obertures, són abundants i es troben formades per finestrals i portes que abunden considerablement en totes les façanes, i es rematen a la part superior amb arcs carpanells, i protegits per contrafinestres de fusta. Com a elements decoratius destaquen els conjunts d'orles esculpides seguint l'extradós de les arcades de les finestres. Es tracta d'orles formades per fulles i altres elements vegetals entrellaçats, de clara reminiscència modernista. També destaquen les cornises decorades amb dentellons que ressegueixen tot l'edifici i les baranes que protegeixen les terrasses del pis superior. Es tracta de baranes amb balustres ornades amb hídries sobre els pilars de dita barana.</p> | 08054-31 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) | <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> | 41.4767300,1.9405000 | 411539 | 4592223 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.26 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45797 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular situat a la plaça de l'Església, dins del nucli antic de Castellbisbal, però seguint la línia de façanes del carrer Pi i Margall i carrer Major. Es tracta d'un edifici aixecat segurament en maó i arrebossat amb ciment, i que presenta part de la façana del primer pis amb traces de pintura vermellosa, que podria provenir d'una degradació del fris de separació entre el primer i el segon pis. Aquest edifici ha sofert nombroses modificacions els darrers anys, especialment a nivell de planta baixa on es troben les oficines modernes d'una entitat bancària. Conserva però, el primer i segon pis originals, destacant una composició molt ordenada d'obertures formada per un seguit de tres balcons al primer pis, en correspondència amb ells, tres finestres balconeres a nivell de segon pis. Tots els balcons es troben protegits per baranes de ferro força treballades. Sobre el segon pis, destaca una petita cornisa sobre la qual es recolza una barana d'obra sense cap decoració afegida.</p> | 08054-32 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església, 9 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest sector del nucli urbà de Castellbisbal és dels més antics construïts, ja que es troba a tocar de l'Església Parroquial. Amb tot, podria tractar-se d'un edifici aixecat entorn al 1900-1910. La casa era coneguda com Cal Magí.</p> | 41.4749400,1.9803600 | 414865 | 4591984 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45799 | Ermita de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-quinti | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. PAGÈS I PARETAS M. (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XI | Tot i els problemes d'humitats els propietaris tenen cura del seu estat. | <p>Capella orientada Est - Oest formada per una nau rectangular amb un absis semicircular a llevant, sense arcuacions. A mig dia, prop del presbiteri, s'obre una absidiola semicircular amb dues lesenes, que arranquen del sòcol, però que no arriben a la part superior. Les finestres són de doble esqueixada. L'accés a l'interior es realitza mitjançant una porta de mig punt, amb una arquivolta en degradació entorn de l'arc d'obertura. No hi ha timpà sinó un reixat modern. La capella, totalment arrebossada a l'exterior i engalbada a l'interior, està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i, només en petits indrets on l'arrebossat ha saltat, es deixa entreveure l'aparell divers: d'espiga, amb còdols, de carreus petits, grans i quadrats, i encara més grans a les cantonades...etc. Aquest fet ens fa pensar que potser es va edificar o restaurat en diversos períodes. CC.AA. (1983) L'interior es troba arrebossat en color clar i decorat de manera molt sòbria amb una imatge de Sant Quintí situada sobre una atosta que sobresurt del mur de l'absis.</p> | 08054-34 | Terme de Castellbisbal.P.I. Sant Vicenç. Mas Can Pedrerol de Baix, s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La capella es troba situada a un indret on hi hagué una vil·la romana, d'origen republicà, l'ocupació de la qual és testimoniada, en temps de l'Imperi, fins el segle III dC. Després el temple dedicat a Sant Quintí està documentat els anys 1137, 1160 i el 1246. CC.AA. (1983) Es té coneixement que el 1137 i 1160 el bisbe Arnau Ermengol, es queixà per les moltes injuries que li havia fet en Ramon Bremon de Castellbisbal, entre les quals hi havia la venda, sense el seu consentiment, de la vil·la de Sant Quintí, que representava la pèrdua de la meitat dels drets que sobre aquesta vil·la li corresponien. Un altre document del 1246 fa esment de l'establiment d'una peça de terra al Pla de Sant Quintí, firmat per Guillem de Rovira i la seva muller Guillermina a favor de Llorenç Bartomeu. La terra confrontava a ponent amb el riu Llobregat, i el document era signat per P. Donati de Sant Quintí, potser un prevere que hi havia. Segons altre documentació més moderna, el 1508 i amb motiu de la vista pastoral, el bisbe Enric de Cardona, visità la capella de Sant Quintí, trobant-la tancada i amb la teulada en bon estat. Tenia una campana, i al seu interior dos altars, un dedicat a Sant Quintí amb un antic retaule, i un altre dedicat a Santa Coloma, amb una imatge de la Mare de Déu. En una nova visita realitzada el 1511 la situació era la mateixa. RUIZ (1998: 132) La cura i el manteniment de la capella devia fer-se des de bon principi pels propietaris de la veïna masia de Can Pedrerol de Baix, situada a escassos metres que en tingué cura durant segles. El 1686 hi ha notícies d'una processó de pregàries el tercer dissabte de maig, i de l'assistència dels papiolencs a aquestes processons al llarg de tot el segle XVIII. Aquestes notícies fan sospitar que es podria haver tractat d'una església oberta a tothom, però que el fet de ser criat i mantinguda pels propietaris de Can Pedredrol de Baix, li acabà donant un cert sentit de pertinença a la masia. Així, nous documents del segle XVIII testifiquen que a redós de la capella es podia donar sepultura, si més no, als familiars de la casa. La llunyania de la masia de Can Pedrerol amb la parròquia de Sant Vicenç devia afavorir aquesta relació. També es coneix que el 1836 que en la sepultura de la capella de Casa Pedrerol de Baix, dedicada a Sant Quintí i pròpia de Don Pau de Gomis, es donava sepultura a una descendent de la família. Fins i tot s'enterrà una clergue, nebot de la família, l'any 1837. Igualment consta que el 1851 s'enterrava el cadàver de Pau de Gomis, natural i habitant de Barcelona. RUIZ (1998: 133). La capella ha seguit vinculada a la casa on a finals del segle XIX i per iniciativa de la propietària de la casa es començà a celebrar l'aplec de Sant Quintí, on aquesta repartia menjar per als més pobres. Amb altre caràcter, aquest aplec ha continuat celebrant-se el dia del Pilar. Vers 1980 fou restaurada pels propietaris que asfaltaren també l'entorn.</p> | 41.4453800,1.9930100 | 415883 | 4588690 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45799-foto-08054-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45799-foto-08054-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45799-foto-08054-34-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Segons un estudi del 1978, l'església podria haver tingut tres absis semicirculars. RUIZ (1998: 134). L'edifici es troba inclòs al llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm. A.05 | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45800 | Sant Vicenç del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-del-castell | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVIII | <p>Capella situada al cim del Turó de les Garses, presidint la imatge de la vila de Castellbisbal des del riu Llobregat. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb absis poligonal i estructurat en una sola nau. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, arrebossada posteriorment amb morter de calç i pintada en clor blanc, tot i que presenta una degradació considerable d'aquesta protecció. La orientació de l'edifici es fa en sentit Est-Oest, amb la capçalera encarada a llevant. Aquesta orientació fa que part del mur nord es trobi parcialment encastat al pendent de la muntanya. La coberta és a dues vessants i com a altra obertura s'observa un ull de bou sobre la porta, a mitja alçada de la façana principal. Destaca també un campanar d'espadanya, situat seguint la línia de la façana principal de ponent. El portal d'accés està emmarcat per un arc rebaixat amb dovelles i brancals de pedra. Sobre ella s'ha escrit: 'Les ruïnes del Castell Bisbal, fragments de la capella de Sant Vicenç, s'alcen damunt el serrat de les Garses, prop de la capella de Sant Vicenç del Castell que, documentada el 1035, és una construcció moderna.</p> | 08054-35 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La historiografia tradicional ha relacionat aquesta església amb el Castell de Benviure. Inicialment fou l'Església Parroquial, categoria que va mantenir fins al segle XVI, moment en el qual fou inaugurada l'Església Parroquial al centre de la vila. Possiblement va caure en un progressiu abandonament. Es tenen notícies de que el 1637, Guillem Martell, mestre de cases de Terrassa va aixecar l'edifici actual sobre les restes de l'antiga església. Fou reedificada el 1771, moment al qual pertany possiblement l'edifici que actualment s'observa. El 21 de setembre de 1899 va haver-hi una forta tempesta i un dels llamps va caure a l'ermita del castell, ensorrant la teulada i deixant-la inservible per celebrar-hi missa. Va estar mesos en aquest estat ruïnós, fins que uns quants propietaris decidiren reedificar-la: van passar a fer una recapta sense èxit. Fins el 1903 no es van aconseguir prous diners per fer la rehabilitació. De les quatre-centes pessetes que va costar, el senyor Bofill, propietari de can Nicolau de Baix en va posar cent deu. MATEU (1991: 24) L'any 1962, per la vigília de Sant Vicenç, un altre llamp va causar-ne desperfectes i l'espadanya li fou afegida el 1964.</p> | 41.4739500,1.9737000 | 414307 | 4591880 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45800-foto-08054-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45800-foto-08054-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45800-foto-08054-35-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix inclòs als llistats del POUM com a edificis en sòl no urbanitzable amb el núm. B.01 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45801 | Bòbila de can Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-gali | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XX | La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament d'alguns edificis del conjunt, especialment de l'edifici d'administració. | <p>Conjunt arquitectònic situat en un pla al peu del torrent de Can Cases, que tenia com a objectiu la producció de maons destinats a la construcció aprofitant el composició argilosa del terreny natural de Castellbisbal. El conjunt es troba format per un total de quatre grans edificis situats al voltant d'un pla, al marge del torrent. L'accés al recinte es trobava obert sense cap mur perimetral que l'envoltés. Tots els edificis es predisposen al voltant d'un pla que originalment configurava com un espai interior de circulació i treball. El primer edifici al qual s'arriba es troba situat a migdia del conjunt. És de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb obertures quadrangulars al primer pis i portes d'accés a la planta baixa. El seu aspecte general és de vivenda, i possiblement estigués destinat a oficines de l'empresa, ja que es troba força apartat dels altres tres, que segurament es destinaven a la producció. S'ha aixecat en maó i es troba arrebossat amb ciment pòrtland. El segon edifici es localitza al nord de l'anterior, al cantó de la dreta del conjunt. Es tracta d'un cos rectangular precedit d'una torre de maons quadrangular situada a poca distància. Compta amb un dipòsit d'aigua de ciment adossat a l'alçada del primer pis. En la construcció d'aquest cos s'ha utilitzat el parament de pedra irregular i el maó i el ciment. Podria tractar-se de l'espai destinat al modelat dels maons. El seu estat de conservació està força degradat. Al nord d'aquest darrer edifici trobem dos cossos. El primer, al cantó dret, a continuació del descrit anteriorment resulta força espectacular. Es tracta d'un cos rectangular de planta baixa i coberta plana construït en maó amb les cantonades arrodonides, atalussades i reforçades amb ciment barrejat amb pedra. Al pis superior s'accedia mitjançant una escala recta adossada a la paret de migdia. Actualment s'observen els forats de ventilació dels forns de la planta baixa i un gruix de terra sobre el qual ha crescut força vegetació, la qual cosa fa pensar que la terra era col·locada ja inicialment per mantenir la temperatura dels forns. La planta baixa d'aquest cos estava destinada als forns de maó. Es tracta d'un total de 12 forns independents integrats dins del mateix cos, formats per espais rectangulars d'uns 8 metres de fons per 2,5 metres d'amplada coberts amb volta de canó realitzada superposant diverses fileres de maó, i en les quals s'han obert diverses xemeneies circulars de tub, reforçades amb ciment, que permetien la sortida del fum. El terra d'aquests forns es troba actualment cobert per una capa de fang, que s'ha anat dipositant desprès de l'abandonament del conjunt, Malgrat tot, en algun dels forns, encara es poden apreciar restes de piles de maons. L'accés als forns es realitzava per la façana de ponent encarada al pati central. Configura una façana atalussada que s'obre amb dotze boques diferents, una per cada forn formades per una volta i un arc escarser. Cada boca té una amplada de 2 metres i una alçada de 3 metres, que es correspon amb l'alçada dels forns i un fons d'un metre de gruix. Com a elements decoratius, cal fer esment d'una faixa de separació vertical que es marca al maó entre forn i forn, i d'una altra faixa horitzontal de maó que sobresurt lleugerament del mur a la vorera superior del cos. Aquesta obertura als forns té el seu paral·lel en la part posterior de l'edifici, i es troba tapiada, en el cas d'alguns forns, amb una paret de maó, en la qual només s'obre una petita finestra quadrangular. Molt possiblement un cop que el forn estava carregat es tapiava i aquest mateix mur s'enderroca per enretirar la càrrega. Les boques de la part posterior de l'edifici donen accés a un pati rectangular delimitat per un mur, que s'estén al llarg de tot el cos. Continuació text a observacions</p> | 08054-36 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest conjunt era conegut popularment amb el nom de la Bòbila de Can Galí, tot i que no tingués res a veure amb aquesta masia, només la seva proximitat. En realitat es tracta d'una bòbila contemporània aixecada a mitjans del segle XX, a la dècada del 1960. El propietari era el senyor Bonastre, alcalde Martorell, i va estar en funcionament fins a la dècada del 1980.</p> | 41.4686500,1.9911200 | 415755 | 4591275 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Continuació del text descripció: El darrer edifici del conjunt, es troba situat just davant dels forns, a ponent d'aquests, i es tracta d'un cos rectangular de planta baixa que segurament estava destinat a magatzems. Aquest cos compta amb diverses portes d'accés encarades als forns i amb poques obertures com a finestres. La construcció és feta en maó, i el sostre es troba reforçat per un embigat de formigó. Al sector de llevant del conjunt, el terreny apareix rebaixat considerablement, observant com la muntanya s'ha anat excavant i deixant a la intempèrie el terreny argilós i vermell, que la pluja ha anat convertint en xaragalls. Aquest paisatge és fruit de l'excavació de la muntanya que s'ha utilitzat com a lloc d'extracció de terres per a la fabricació de maons. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45802 | Barraca de vinya de la Moixella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-moixella | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de vinya de planta quadrangular coberta amb volta falsa de pedra i construïda seguint la tècnica de la pedra seca, amb un parament format per carreus disposats seguint fileres de forma regular falcats amb petits fragments de pedra. Amb tot, la construcció ha estat reforçada posteriorment amb ciment, especialment a la cara de llevant on té la porta d'accés. Té una alçada de 2,5 m i l'obertura de la porta és allindada amb 1,30 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, i ha estat reforçada amb maó.</p> | 08054-37 | Terme municipal de Castellbisbal. Turó del Canyet, (08755 Castellbisbal) | <p>Malgrat que no es posseeixen dades podria ser que es tractés d'una barraca de vinya aixecada a finals del segle XIX, en ple període d'expansió de la vinya. Ja entrades les primeres dècades del segle XX, la barraca hauria estat objecte d'una important consolidació aplicant ciment per tal de reforçar la seva estructura i ser utilitzada. Cal pensar que aquest sector del terme estigué conreat de forma intensiva amb arbres fruiters i vinya fins a la dècada del 1960.</p> | 41.4521000,1.9902200 | 415658 | 4589438 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45803 | Barraca de vinya del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-turo-de-salzes | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | La vegetació i l'arbre que li ha arrelat a la teulada li fan malbé la teulada i a la llarga la pròpia barraca. | <p>Barraca de vinya de planta circular aixecada en mur de parament irregular format per carreus de pedra i còdols disposats de forma molt irregular i seguint la tècnica de la pedra seca en la qual el parament resta unit mitjançant el travat amb fragments de pedra més petita que omple els buits dels carreus més grossos. El sector de ponent de la barraca, on s'ha obert la porta a l'interior s'ha reforçat amb ciment, a l'igual que la porta d'entrada a la barraca. Aquesta és en realitat un obertura el·líptica de 1,0 m d'alçada per 70 cm d'amplada per 80 cm de fons. L'alçada conservada de la barraca és de 2,0 m amb un diàmetre de 2 m d'amplada, però cal pensar que era superior ja que la vegetació ha envaït la part superior i no s'aprecia la volta que la cobria. A tocar de la porta s'ha aixecat un banc amb una esquena de fusta i un banc de ciment de 1,90 m de llarg.</p> | 08054-38 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar, tot i la manca de dades, que es tracta d'una barraca aixecada a començaments del segle XX, i que hauria estat objecte d'algunes reformes per tal d'impedir el seu enderroc, i que serien la causa de les capes de ciment que reforcen l'entrada i el sector del voltant. Segurament ha tingut un ús bastant prolongat en el temps, possiblement fins a finals del segle XX, per la qual cosa els seus propietaris l'haurien acondicionat amb un banc de maó adossat a ponent. El creixement d'un arbre a la part superior de la barraca fa perillar considerablement la seva estructura.</p> | 41.4860900,1.9468800 | 412084 | 4593255 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45803-foto-08054-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45803-foto-08054-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45803-foto-08054-38-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el codi C.08 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45804 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,20 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accedeix per un petit camí que recorre el cingle.</p> | 08054-39 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4537100,1.9903000 | 415667 | 4589617 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45804-foto-08054-39-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45805 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-2 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,30 m d'alçada per 2,00 m d'amplada per 3,20 m de fons. S'hi accedeix per un petit camí que recorre el cingle.</p> | 08054-40 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4534400,1.9904300 | 415678 | 4589587 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45805-foto-08054-40-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45806 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-3 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,20 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accediex per un petit camí que recorre el cingle.</p> | 08054-41 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4532700,1.9905400 | 415687 | 4589568 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45806-foto-08054-41-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45807 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-4 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,10 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accediex per un petit camí que recorre el cingle.</p> | 08054-42 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4531000,1.9882800 | 415498 | 4589551 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45807-foto-08054-42-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45808 | Barraca de vinya excavada de la Moixella 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> | 08054-43 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4552000,1.9882400 | 415497 | 4589785 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45809 | Barraca de vinya excavada de la Moixella 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-2 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> | 08054-44 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4552900,1.9881100 | 415486 | 4589795 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45810 | Barraca de vinya excavada de la Moixella 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-3 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> | 08054-45 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4543700,1.9881000 | 415484 | 4589693 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45811 | Barraca de vinya excavada del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-turo-de-salzes | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosió del talús i la vegetació han estat causa del seu deteriorament | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,10 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,00 m de fons.</p> | 08054-46 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4861000,1.9476800 | 412151 | 4593256 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45812 | Fanal de la plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-de-la-placa-de-lesglesia | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Fanal situat al centre de la Plaça de l'Església de Castellbisbal. Està format per un fust d'uns 4 metres d'alçada elaborat en ferro colat, que es recolza sobre un basament format per un peu circular de pedra. A la part superior finalitza en quatre punts de llum que coincideixen amb els quatre punts cardinals. Com a elements decoratius, la part superior del fust incorpora, també en ferro colat, els símbols del castell i el bisbe que s'identifiquen amb la vila.</p> | 08054-47 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església (08755 Castellbisbal) | <p>L'espai de la Plaça de l'Església fou antigament l'espai destinat a cementiri de la parròquia de Sant Vicenç. Al segle XIX va tenir lloc el trasllat del cementiri a uns terrenys situats a les afores del poble, cedits pels propietaris de Can Margarit, on es troba l'actual cementiri. Aquest fet alliberà l'espai que fou plantejat com a espai públic. Per l'observació de fotografies històriques s'ha pogut constatar que al centre de la plaça s'instal·là a començaments del segle XX una font abeurador. A la dècada dels 80 l'antiga font fou substituïda per l'actual fanal, aprofitant la remodelació de la plaça.</p> | 41.4749300,1.9807200 | 414895 | 4591982 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45812-foto-08054-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45812-foto-08054-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45812-foto-08054-47-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Ferrer Balcells | Es troba al llistat d'elements urbans del POUM amb el núm A.01 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45813 | La Barana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barana | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Mur de pedra de 90 metres de llargada que divideix en dos el primer tram del carrer Pi i Margall. La seva alçada és variable sent inferior als extrems on queda rebaixada com una rampa a nivell de carrer, i més alta a la part central, arribant als 2,75 m d'alçada. Sobre el mur, embellit amb decoració ceràmica es recolza una barana de ciment que recorre tot el seu tram exterior com a element protector. Es tracta d'una barana travada i rectangular formada per peces rectangulars dividies a l'interior en creu. Al costat exterior del mur presenta una decoració formada per rajoles ceràmiques que composen un mural que té com a motiu central una escena de correfoc ambientada a la plaça de l'església i el carrer Pi i Margall, amb l'església de fons i la bèstia de correfoc La Cuca entre diversos personatges corrent. Tot el conjunt es vist des de la barana, que també apareix al mural. S'afegeix una llegenda a l'extrem dret, sobre un fons de barres catalanes on es pot llegir: L'any 1979 un col·lectiu de veïns creà la Cuca. D'aleshores ençà ha esdevingut el símbol festiu i integrador e Castellbisbal. Al seu voltant s'ha creat i desenvolupat la cultura popular de la vila, els foc; l'aigua, el drac, els diables, les comparses, la cuqueta, els capsigranys, els atabalats i els grallers han configurat la nostra manera de viure i entendre les festes. Aquest mural representa totes i cadascuna de les persones que han fet, fan i faran possible, el passat, el present i el futur de l'Empaitafoc de Castellbisbal.</p> | 08054-48 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall (08755 Castellbisbal) | <p>Entre els segles XIX i XX, per salvar el desnivell que hi havia entre les cases d'una banda i l'altra del carrer Sant Vicenç, avui Pi i Margall, i evitar que els carros que baixaven del Pedró caiguessin a les vinyes de sota, l'Ajuntament va construir entre la Plaça i el carrer Nou, en tota la llargada, una paret que el dividia en dos. Per cada cantó hi podia passar, amplament, un carro. Durant la guerra civil, amb un altre criteri, van retirar la paret, perquè la circulació pogués passar pel cantó de sota i va quedar més estret el del Pedró. El primer dia de la Festa Major d'agost de 1943, essent alcalde el senyor Joan Roig i Ribas, van embellir la paret, construint-hi una barana, la qual durant cert temps va resultar emblemàtica, tan és així que van titular la revista local La Barana. Per celebrar el cinquantenari de la construcció, l'Ajuntament presidir per en Joan Playà el 1993, la va refer i embellir. A la Festa Major del 2004, per tal de celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la bèstia fogonera La Cuca, li van aplicar una ceràmica commemorativa, amb un dibuix, l'autor del qual és en Vicenç Riba Comellas. MATEU (2007: 117)</p> | 41.4744400,1.9800700 | 414840 | 4591929 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45813-foto-08054-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45813-foto-08054-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45813-foto-08054-48-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Vicenç Riba Comella és autor del mosaic | Es troba al llistat d'elements urbans del POUM amb el núm A.22 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45814 | Rajoles de la xarcuteria Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-la-xarcuteria-sala | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Composició de rajoles encastada al mur de la casa del carrer Sant Antoni, 1, al nucli històric e Castellbisbal., a nivell de la planta baixa. Es tracta d'una composició de 1m d'amplada per 1,20 m, d'alçada delimitada per un marc també de rajola de color marró fosc. La composició representa sobre un fons de color marró clar una imatge relacionada amb l'activitat del negoci de la xarcuteria consistent en una representació d'embotits, tenint com a fons una finestra i un paisatge de pastures amb vaques. A la part inferior es pot llegir: XARCUTERIA SALA. CASA FUNDADA 1939.</p> | 08054-49 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Sant Antoni, 1 (08755 Castellbisbal) | <p>La casa és coneguda com Cal Joan Suyol pel nom de la família propietària que s'hi va traslladar des de la seva casa del carrer de Pi i Margall. Antigament havia estat un porxo de Cal Sastre i hi havia una premsa de raïm. També hi guardaven els costals els forners de cal Llonc, que tenien el forn i l'obrador. A la planta baixa o porxo de la casa es va obrir una botiga abans de la guerra i acabada la guerra es va obrir una barberia. A finals del 1939 el senyor Suyol s'hi va construir una casa sencera de ciment armat, sent la primera que al poble de Castellbisbal va utilitzar aquest nou sistema de construcció. MATEU (2007:55)</p> | 41.4755300,1.9806400 | 414889 | 4592049 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45814-foto-08054-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45814-foto-08054-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45814-foto-08054-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45815 | Premsa de vi de la rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-la-rotonda | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Premsa de vi ubicada en la rotonda del carrer Estació cruïlla amb el carrer Bellesguard com a element decoratiu. En tant que premsa, es correspon al model de premsa d'engranatges fabricada en ferro, i coneguda popularment amb el nom de premsa de gàbia pels llistons de fusta que la protegien. Es recolza sobre un carreu de pedra quadrangular i fa un total de 65 cm de diàmetre i un metre d'alçada. Els llistons de fusta s'uneixen amb 4 cèrcols de ferro collats, i protegeixen els engranatges interiors. Aquests, consisteixen amb un cargol de ferro connectat a una biga, també de ferro que servia per fer pressió. Aquests darrers elements han estat construïts de nou i reconstruïts dins de la gàbia original de fusta.</p> | 08054-50 | Nucli urbà de Castellbisbal. Rotonda del c/ Bellesguard amb el c/ Estació (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus de premsa eren conegudes amb el nom de premsa de gàbia degut al conjunt de llistons que formaven la caixa exterior i constitueix una varietat molt estesa de premsa de ferro, molt típica del segle XIX. La capacitat de treball d'aquestes premses era molt variada. A la fi del segle XIX es va popularitzar la premsa d'engranatges servida per tres homes, que podia fer en dues hores sis premsades, esmicolar el pa de brisa, tornar a carregar i repremsar. Aquesta premsa fou recuperada de la casa del carrer Anselm Clavé anomenada Cal Vicenç Duran a la dècada del 1980.</p> | 41.4746700,1.9772400 | 414604 | 4591957 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45815-foto-08054-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45815-foto-08054-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45815-foto-08054-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 45816 | Creu del parc del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-parc-del-castell | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Creu de ferro assentada sobre una base quadrangular de ciment, que es recolza sobre una altra base de ciment actualment molt deteriorada. Es tracta d'una creu llatina formada per dos braços senzills sense cap element ornamental. L'alçada és d'uns 3 m.</p> | 08054-51 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) | <p>Tradicionalment hi havia hagut una creu de fusta que presidia el Turó de les Garses. Aquesta creu va desaparèixer, i desprès de forces anys sense haver-hi cap es va recol·lectar l'actual, que du la data del 17 de gener del 1993, moment de la seva inauguració.</p> | 41.4738200,1.9734400 | 414285 | 4591866 | 1993 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45816-foto-08054-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45816-foto-08054-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45816-foto-08054-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45817 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Monument commemoratiu a Anselm Clavé situat en un dels costats de la plaça Pau Casals. Es tracta d'un monòlit de pedra de 70 cm d'alçada que presenta un cantó rectilini i la part superior i l'altre cantó amb formes irregulars. La cara vista presenta unes incisions verticals simbolitzant la senyera catalana. A sota de les incisions s'encasta una representació del rostre d'Anselm Clavé feta en ferro.</p> | 08054-52 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Monument inaugurat el 1979 en el centenari de la fundació de les corals Castellbisbal a iniciativa de la Coral la Unió.</p> | 41.4777400,1.9819700 | 415003 | 4592293 | 1979 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45817-foto-08054-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45817-foto-08054-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45817-foto-08054-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la part inferior del monument s'encasta un fragment de ciment polit on es llegeix la següent inscripció: 'A Anselm Clavé en el centenari de la fundació de les primeres corals. Castellbisbal 1879-1979' | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45818 | Sínia de la plaça Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-placa-lluis-companys | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | La sínia va ser restaurada abans de la seva col·locació, completant els elements que mancaven. | <p>Aquestes sínies són de tracció animal . El mecanisme consisteix en una banda de cadena que passa sobre una roda dentada suficient per arribar uns metres sota la superfície de l'aigua del pou. Al voltant de tota la banda es subjecten unes pales de ferro (originalment càntirs de fang) que elevaven l'aigua del pou i la llençaven a una cisterna. Un animal mou el rodet que a la vegada dóna moviment a una roda dentada que es troba fixa a l'eix que subjecta la roda d'on penja la cadena. Tot el mecanisme es troba protegit per una paret quadrangular de maó de 0,60 m d'alçada per 3,60 m de llargada per 2,20 m d'amplada destinada a protegir-la, i per una barana de ferro. Al pal de fusta de la sínia es conserva una inscripció: RSALVATELLA Sant Vicenç dels Horts. 1928, que podria fer referència al constructor de la maquinària.</p> | 08054-53 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens de la tecnologia d'aquestes sínies es remunta als períodes medieval i modern, i es troba relacionada amb la cultura d'aprofitament de recursos hidràulics practicada pels pagesos. En relació a la sínia de la plaça Lluís Companys, es tracta d'una reconstrucció d'una de les moltes sínies que es trobaven repartides pel territori de Castellbisbal. Per les característiques observades, cal pensar que es tracta d'una sínia contemporània construïda a començaments del segle XX. Al pal de fusta es pot llegir la data del 1928, la qual cosa fa pensar que es tracta d'un element recuperat i restaurat del terme rural de Castellbisbal. A la dècada del 2000 fou implantada en aquesta plaça com a element decoratiu. No hi ha hagut acord possible a l'hora d'establir l'origen d'aquesta sínia. Mentre alguns informants la feien procedir de l'Areny, d'una propietat de Can Coromines, altres informats la feien procedir del torrent de Can Cases i dels horts d'aquell sector, mentre que altres la ubicaven originalment al torrent de Pegueres.</p> | 41.4783900,1.9821700 | 415020 | 4592365 | 1928 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45818-foto-08054-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45818-foto-08054-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45818-foto-08054-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 45819 | Monument al Ton Juni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-ton-juni | XX | <p>Monument commemoratiu urbà situat al carrer dels Països Catalans. Es tracta d'un element simbolitzant una porta realitzat en corten, de 1,68 m d'alçada per 2 m d'amplada que es recolza amb l'ajuda de tres peus de ferro sobre una pedra monolítica. En un dels costats de la porta i enquadrat en un espai quadrangular es pot llegir: Era el primer d'ajudar. Amic dels seus amics. S'Escudava en la VERITAT. Davant la RAO era una canya al vent. Es vinclava però no es trencava . Tenia valentia, força i bon humor. Per a tots, era una porta oberta. Era en TON JUNI I MARGARIT. Castellbisbal (1949-2008)</p> | 08054-54 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. dels Països Catalans s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest monument fou encarregat per l'entitat Esport Motor de Castellbisbal, amb seu al Centre Cultural Recreatiu l'any següent desprès de la mort d'Antoni Juni Margarit, fundador i ànima de l'entitat.</p> | 41.4723300,1.9840200 | 415167 | 4591690 | 2009 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'entitat impulsora del monument organitza cada any una trobada de vehicles clàssics a Castellbisbal, amb la denominació de Memorial Ton Juni. La trobada rep aquest nom en record d'Antoni Juni Margarit, membre fundador d'Esport Motor mort a causa d'una greu malaltia. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 45823 | Fons de l'Arxiu Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-corona-darago | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XIII-XX | <p>El fons dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó relacionat amb el terme de Castellbisbal es troba format per les següents sèries: Delegación provincial de Hacienda de Barcelona Amillaramiento Castellbisbal, 1854, TER-P, 334 Amillaramiento Castellbisbal, 1945, TER-P,342 Amillaramiento Castellbisbal, 1866, TER-P, 336 Amillaramiento Castellbisbal, 1856, TER-P, 335 Amillaramiento Castellbisbal, 1949, TER-P, 343 Amillaramiento Castellbisbal, 1853, TER-P, 333 Amillaramiento Castellbisbal, 1853, TER-P, 332 Amillaramiento Castellbisbal, 1852, TER-P, 331 Amillaramiento Castellbisbal, Vol I 1833, TER-P, 340 Amillaramiento Castellbisbal, Vol. I 1925, TER-P, 337 Amillaramiento Castellbisbal, Vol II1933, TER-P, 338 Amillaramiento Castellbisbal, Vol II 1925, TER-P, 341 Amillaramiento Castellbisbal, Vol III 1853, TER-P, 339 Padrón de riqueza rústica y urbana Castellbisbal, 1853, TER-P, 332 Padrón de riqueza rústica y urbana Castellbisbal, 1853, TER-P, 332 Registro Fiscal de Edificios y solares. Urbana. Castellbisbal. 1916. Fondos notariales, Maynés Alfons, Capbreus. 1612. Notarials de Sant Feliu de Llobregat, 750 Capbreu de Castellbisbal de Josep Fries. 1719-1722. Notarials de Sant Feliu de Llobregat, 585 Vela, Joan Pere, Capbreus. 1687-1688. Notarials de Sant Feliu de Llobregat. 753 Pergamins de Sant Llorenç del Munt Establecimiento Castellbisbal. 1439. Carpeta 30 (735) Consejo Supremo de Aragón Memorial de quejas hechos por los sodados de los pueblos de Villamajor, Cardedeu, La Roca, La Garriga, Mollet, Sant Pere de Gavà, Rubí, Castellbisbal.1640, legajo 0286, núm.114 Archivo del Real Patrimoni de Cataluña Autos del Batlle de Castellbisbal contra Jaime Pelegrí sobre pastos en dicha villa de Castellbisbal. 1566. Procesos, 1566 Autos entre el fiscal y el reverendo obispo de Barcelona sobre el feudo de Castellbisbal. 1441, Procesos 1441, Autos sobre el feudo de Castellbisbal entre el fiscal y el obispo de Barcelona. 1441. Procesos, 1441, El fiscal contra el Ayuntamiento de Castellbisbal, 1871. Procesos, 1817 El Ayuntamiento de Castellbisbal contra Josef Suñol y el marqués de Vilafranca. 1767, Pocesos 1767, Fragmentos de autos entre el reverendo obispo de Barcelona contra el fiscal y Juan de Castellbisbal sobre la potestat del Castillo de Castellbisbal. 1442. Procesos, 1442 Fragmento de los autos de potestat del Castillo de la Bisbal entre el fiscal y Juan de Castellbisbal contra el obispo de Barcelona. 1443. Procesos, 1443 Generalidad de Cataluña Testamento de Antoni Margarit del Pont, pagès de Castellbisbal. 1574. Perg.1299 Real Cancilleria Saurà de Barberà i Berenguer d'albà. Querella pel castell de Castellbisbal. 1272. Pergamins Jaume I, 2116</p> | 08054-58 | Arxiu Corona d'Aragó (C/ Almogàvers, 77 08010 Barcelona) | <p>La procedència de la documentació conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada i prové de sèries d'Hisenda, com és el cas dels Amillaraments, com de fons notarials procedents de Sant Feliu de Llobregat. També cal destacar els de l'Arxiu del Reial Patrimoni, que fan referència a procesos judicials relacionats amb la jurisdicció del terme.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 45825 | Fons de l'Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-del-bisbat-de-barcelona | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIV-XX | <p>L'arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona té entre els seus fons informació procedent del terme de Castellbisbal. La informació es troba recollida formant part de sèries juntament amb la procedent d'altres parròquies, ja que el Bisbat de Barcelona exercia la supervisió de bona part de les esglésies i parròquies de les actuals comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Oriental i Maresme. Destaquen entre d'altres, els Registre Communium que recullen informació del govern de la diòcesi i disposicions generals aplicades a totes les parròquies. Aquesta sèrie es troba inclosa dins la sèrie Govern i Justícia. Està formada per 144 volums entre 1303 i 1400. També destaca la subsèrie de Visites pastorals que aporten informació sobre l'estat físic i espiritual de les esglésies, rectories i parroquians. Estan incloses dins la sèrie Bisbe, i s'estenen des del 1303 fins el 1934 amb un total de 134 volums. Igualment destaca la subsèrie Registra Gratiarum dins la sèrie Bisbe, que fa referència als permisos per a l'edificació de noves capilles i restauració de les velles. Té un total de 940 volums d'entre 1363 i 1824. De la mateix manera es conserven sèries de capses amb informació diversa procedent de les parròquies dins la sèrie Parròquies, i que s'estenen entre els segles XVI-XIX. A partir del 1918 l'arxiu començà a recollir còpies dels llibres sagramentals de cada església per la qual cosa s'han pogut reconstruir els llistats de baptismes, matrimonis i defuncions destruïts per la Guerra Civil. En detall, la informació que fa referència a Castellbisbal és la següent: Registre Communium Vol 4, fol 203 (1328)/Vol 7, fol 185 (1329-1376)/Contraíndex, vol 184, 185 (1343)/Vol 66, fol 85 (1574) Registre Gratriarum/Vol 205, fol 2 (1343)/Vol 59, fol 98 (1580)/Vol 81, fol 81, 100-104, 509v (1756-1760)/Vol 84, fol 42 (1769)/Vol 85, fol 21 (1774)/Vol 92, fol 141 (1804) Visites Pastorals/Vol 1,fol,13 (1303)/Vol 2, fol 84 (1314)/Vol 7, fol 160 (1378)/Vol 8, fol 129 (1382)/Vol 11, fol 153 (1414)/Vol 14, fol 253 (1421)/Vol 16, fol 51 (1435)/Vol 19, fol (1446)/Vol 29, fol 186 (1508)/Vol 32, fol 96v (1511)/Vol 42, fol 85 (1587)/Vol 44, fol 121 (1574)/Vol 49, fol 111, fol 235 (1555-1562)/Vol 50, fol 224 (1591)/Vol 58, fol 68 (1605)/Vol 62, fol 122 (1606)/Vol 63, fol 232 (1607)/Vol 64, fol 53, 158, 697 (1608-1627)/Vol 74, fol 437 (1728)/Vol 87, fol 25-25v (1778)/Vol 48, fol 117 (1586)/Vol 50, fol 224 (1593)/Vol 53, fol 63, fol 217, fol 619 (1593-1597)/Vol 58, fol 756 (1600) Vol 38a, fol 63 bis (1602)/Vol 76, fol 431 (1736)/Vol 82, fol 344 (1758)/Vol 87, fol 25v (1778)/Vol 88, fol 157 (1787)/Vol 89, fol 213 (1767-1808)/Vol 91, fol 6 bis ((1851)/Vol 93 (1858-1877)/Vol 97, fol 110 (1894) Elenc 2 (1921) Elenc 14 (1852) Qüestionari previ Sta. Visita Pastoral 1933. Fons parròquies Capsa núm. 3 Oratoris públics Castellbisbal, lligall s/n Registre Dotaliarum Vol 1, fol 510v (1407) Parròquies Vol parròquies núm. 344 (1852)</p> | 08054-60 | Bisbat de Barcelona. C/ Bisbe, 5 (08002 Barcelona) | <p>L'Arxiu Dicoesà de Barcelona s'origina al segle X al voltant de dues sèries documentals: La Mensa Episcopal, que custodiava els documents referents al patrimoni de la mitra, i El Registre de Communium o Comuns que data del 1303 i que recull l'activitat de la Cúria episcopal. En aquesta darrera sèrie queda inclosa la documentació del Bisbe i la seva Cúria. Al Bisbe Ponç de Gualba es deuen els Registres de Visites Pastorals, iniciades l'any 1303 i les de Gràcies o Gratiarum a partir de l'any 1363, que recollia les gràcies o favors que permetien l'execució d'obres i consagració d'esglésies i capelles rurals. Altra sèrie important és la documentació sagramental, especialment a partir del 1918, moment en el qual s'obligà a les parròquies rurals a enviar una còpia periòdicament dels registres sagramentals de cada església. Aquesta possibilitat va permetre el salvament d'informació durant les destrosses de la Guerra Civil, i la realització de noves còpies que serien novament tornades a les parròquies.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 45826 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-3 | <p>AA.DD. Històries de pagès a Castellbisbal. Escola d'Adults. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal. TORRAS I ESCAYOL, J. (1973) Del meu poble, mig segle de records. Joan Morral imp. Terrassa.</p> | XVI-XXI | <p>La Festa Major d'Hivern coincideix amb la festivitat de Sant Vicenç (21 de gener) i els dies que l'envolten fins a un total de 4. Tot i tenir un origen de caràcter religiós, en veneració al que és el sant titular de la parròquia de la vila, actualment acull actes de caràcter lúdic i festiu entre els de caire més institucional i religiós. Destaquen actes de caràcter musical, cultural, gastronòmic i esportius. Destaquen les trobades i ballades de gegants, i les trobades de bèsties i diables infantils organitzades pels Potafocs. Actes culturals com la inauguració i visita a exposicions, tornegis de petanca, tenis, espectacles teatrals i musicals i balls. Les activitats de la festa són organitzades i coordinades des de l'Ajuntament de Castellbisbal, però hi participen pràcticament totes les entitats castellbisbalenques: Colla Gegantera, Club Tenis Castellbisbal, Colla Bon Àpat, Potafocs de Castellbisbal, l'escola de música, Campaners de Castellbisbal etc.</p> | 08054-61 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Ruiz Elias documenta la celebració de la Festa Major de Sant Vicenç des del 1574. RUIZ (1998:261). Amb tot, cal pensar que es tracta d'una festivitat antiga relacionada amb el culte religiós i vinculada a la patronímica de Sant Vicenç com a titular de la parròquia.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 45827 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-1 | XVIII-XXI | <p>La Festa Major d'estiu s'organitza tenint com a dia central el 20 d'agost, però les activitats s'estenen entre els dies 18 i 23. Les activitats organitzades són diverses: actes literaris, musicals, castells, actes infantils, competicions esportives, balls, castell de focs, etc. Un dels actes centrals de la Festa Major és el correfoc i la representació de l'Empaitafocs. Les activitats de la festa són organitzades i coordinades des de l'Ajuntament de Castellbisbal, però hi participen pràcticament totes les entitats castellbisbalenques: Colla Gegantera, Club Tenis Castellbisbal, Colla Bon Àpat, Potafocs de Castellbisbal, l'escola de música, Campaners de Castellbisbal etc.</p> | 08054-62 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens de la Festa Major d'estiu no són precisos, però cal situar-los amb anterioritat al segle XIX. És conegut que a la població, a més de la de Sant Vicenç, com a patró del poble, es celebrava una altra Festa Major d'estiu el segon i tercer dia de Pasqua de Resurrecció . Cap als anys 1890 o una mica més tard, uns quants veïns van creure que la data no era prou encertada i van parlar amb el rector, mossèn Joan Alabareda i amb els membres de l'Ajuntament, i es creà una comissió de veïns partidaris de celebrar la Festa Major per la festivitat de Sant Joan, el dia 24 de juny. A la primavera de 1894 es formalitzà la idea. Amb aquesta intenció es va fer una instància al Bisbat en la qual l'Ajuntament, d'acord amb el rector i la comissió, va demanar el trasllat de la festa. El 22 de maig del mateix any 1894, el bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albosa, concedia el permís. La nova data de la Festa Major va durar poc temps, perquè amb motiu de l'estrena de l'aigua i la llum la poble - el 1911- es tornà a plantejar l'oportunitat de canviar novament el dia de la festa al dia 20 d'agost. RUIZ (1998:261) Actualment la Festa Major d'Estiu es realitza en aquesta data i es commemora un fet tant important en la vida del poble com l'arribada de l'aigua.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 45828 | L'Empaitafocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lempaitafocs | <p>AA.DD. (2001) 'Presentació del disc Músiques de Castellbisbal' a Ben Viure. Butlletí dels Amics i Amigues del Museu. Gener de 2001. Castellbisbal. FONTALBA J. (1965) La leyenda del Pont del Diable. Rev. Plaza de Cataluña núm 29, pàg 28-30. Barcelona.</p> | XX | <p>Un dels actes centrals de la Festa Major d'estiu és l'empaitafocs. Per explicar aquest acte, el grup de diables i Potafocs va crear una a l'entorn del bestiari del correfoc una llegenda que relacionava la població amb les tradicionals llegendes a l'entorn del Pont del Diable. A partir d'aquí, apareixen diferents personatges: L'empaitafocs és encarnat pel diable Major, amo i senyor de la festa. Altre personatge és en Danissei, imatge totèmica a la qual es ret homenatge. Dóna fe de la ubicació del Diable a la vial de Castellbisbal. Els Diables, deixebles del personatge. Els formen un grup de 30-35 diables, que s'encarreguen de portar llum en forma de foc al poble amb les seves espurnes. És el Cap de la Vila quan no tim El Personatge. La Cuca, que és la bèstia creada pel poble per celebrar la festa, comparteix protagonisme amb el Diable, ja que Cuca i Diable ballen junts i espurnegen. La Cuqueta, creada pels nens del poble, amb les mateixes finalitats que la Cuca. Els Atabalats, que són els grup de músics que amb els seus sons atreuen els vilatans a l'Empaitafocs per ser purificats i batejats. Els Capsigranys, que són les 7 fills de la masovera que van entabanar el Diable. De la seva mare, però no en sabem res. Els Capsigranys tenen l'empenta dels 7 dies de la setmana i ballen a la plaça del Joc. Són la humanització de l'Empaitafocs. Els Aiguaders, que són els veïns que des dels, balcons i finestres tiren i ruixen amb aigua els participats de l'Empaitafoc. Els forasters, que són els amics de les bèsties que El Personatge convida cada any a celebrar l'Empaitafocs. Els moviments i esdeveniments de l'empaitafoc són els següents: Inici de I'Empaitafoc: amb l'arribada al poble del Personatge s'inicia la Festa. Aquest ve acompanyat dels Diables. Arriba pel carrer Sant Mateu provinent del torrent de Pegueres, on habitualment s'amaga. La Comunió: simbolitza el pacte amb el Diable, anteriorment signat amb sang, ara begut amb vi, imitant la litúrgia cristiana. Últimament es convida també el poble a veure i compartir el mateix porró, d'aquesta manera la voluntat de celebració oberta a tothom queda manifestada. Les Parades: Actualment hi ha quatre parades, que pugen d'intensitat a mida que avança I'Empaitafoc. És una mostra d'estimació dels veïns cap a la Festa, convidant a vi i galetones. Les parades són a Cal Madisson, Cal Valent, Cal Meliton i Can Pixa. La Trempada: és el moment en què els mossos alcen la seva cuca per purificar tots els vilatans i vilatanes que s'ho miren des de la barana. La Teta: és el moment en què els Diables, prenent la forma de teta, reten homenatge a la maternitat. La Tita: és el moment en què els Diables, prenent la forma de tita, reten homenatge a la paternitat. El Ball de Cal Meliton: és l'inici del final de I'Empaitafoc. Un cop farts i tips, després de la tercera Parada, el Cap encén el seu gran ceptre que, junt amb la música i el foc, fa ballar i bellugar tothom. El Salt de Cuques: s'efectua al final de I'Empaitafoc, a la Bassa. Les dues cuques ballen davant del Personatge i el poble. Simbolitza la Festa i la joia del moment. El Merder: és el final. Tot el poble en ple festeja amb El Personatge, la Cuca i la Cuqueta, el Cap, els Diables i els Forasters la fi de I'Empaitafoc. La festa s'allarga fins que es diu: Prou!!. El Salt de I'Empaitafoc: ball que s'efectua a la plaça de I'Església per continuar la Festa. Acostuma a començar un cop acabat el Merder. La Saliera deis Capsigranys: és el ball dels 7 fills de la masovera. Es té constància que ells, tot i la música de la plaça, tenien ganes de fer el seu ball en un lloc diferent. Per això enguany, recuperem aquesta dansa a la plaça del Joc. Aquí, cada Capsigrany balla el ball de la masovera envoltat de gent. Mica en mica, cada Capsigrany és acompanyat per un altre, fins que acaben tots set ballant. La ballera s'acaba amb foc i música.</p> | 08054-63 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Aquesta activitat fou creada per grup de Diables i Potafocs de Castellbisbal. Des del 1979 aquestes entitats duien a terme el correfoc de la Festa Major, però a partir del 1993 van optar per dotar-lo de contingut i estructurar-lo. Va néixer així tota l'actuació de l'Empaitafoc. Des d'aleshores s'ha convertit en un dels actes centrals de la festa major d'estiu. Al 1994-1995 van ser creats els capcigranys. El mural de la Barana del carrer Pi i Margall commemora i homenatja l'acte de l'Empaitafoc i tot el que aquest element ha significat per a la cultura popular de la vila.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Diu aquesta llegenda que una vegada el Diable veient-se ensarronat per una masovera que vivia vora el riu, va fugir muntanya amunt, amagant-se als boscos i serres de Can Coromines i Can Nicolau de Baix. Els castellbisbalencs, homes i dones de seny, varen acollir-lo, primer amb cautela, però desprès amb simpatia i bones maneres. El Diable agraït com estava va tenyir tot el terme d'una terra meravellosa, la coneguda Terra Vermella. Aquest era el seu territori. D'aquesta manera, a tots els habitants de Castellbisbal que caminessin pels camins i corrioles del terme se'ls quedarien les potes-roges. D'aquí el mot que encara mantenim. El Diable, només amb un cop d'ull, identificava els potes-roges, i sabia en tot moment que aquests eren els seus amics i amigues. Però això no és tot, alhora servia perquè aquests fossin reconeguts entre els seus veïns de Martorell, Molins, El Papiol, Sant Andreu, Rubí, Terrassa, etc. Ningú no gosava discutir o barallar-se amb un pota-roig per no caure en desgràcia, ja que tothom temia que el Diable llencés damunt seu qualsevol terrible maledicció. Tots els actes han estat musicats per Oriol Pidelaserra amb peces creades especialment per als diferents balls i danses de l'Empaitafocs. La música recrea un ambient sinistre amb l'arribada dels dimonis, al·ludint a l'arribada de l'aigua i de la llum elèctrica al poble. La coreografia ha estat creada per Sergi Tomé. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.