Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78293 | Apoyado en ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/apoyado-en-ti | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | 'Apoyado en ti' és una escultura situada a l'extrem nord-oest del Parc Municipal, arran i al costat nord d'un caminet d'accés al parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Apoyado en ti. És una escultura que expressa les següents idees de l'artista: 'La relació entre matèria i moviment sempre ha estat una finalitat perseguida per en l'escultura. Aquesta escultura representa dos personatges que es recolzen l'un a l'altre, una situació ben quotidiana. L'equilibri en l'estructura i les proporcions dins de la verticalitat del bloc de formigó són aspectes formals i artístics que també es poden extrapolar a la vida i a les relacions humanes. Les línies rectes i corbes pretenen donar com a resultat una composició diferent per a cadascuna de les diferents perspectives que adopti l'espectador. Els diferents punts de visió, modificats també pel buit interior de l'escultura, ens guien en l'evolució de la imatge de l'obra en l'intent de vincular-se amb un entorn determinat. La pàtina final amb un color càlid vol concentrar l'atenció de l'espectador en aquesta zona del parc'. Mides: 100 x 80 x 195 cm Material: formigó i pintura plàstica | 08260-126 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc Municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1997 | 41.5366100,2.1826400 | 431819 | 4598651 | 1997 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Millán Fernández de Garaialde | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | |||||||
| 78294 | Doble yo, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-3 | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | 'Doble yo, núm. 3', és una escultura situada darrera de la font ornamental, al costat de llevant d'un camí que travessa longitudinalment el parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Com tots els 'Doble yo', aquesta escultura és de la sèrie antropomorfa. Tota la sèrie utilitza una estètica precolombina, tant en les seves composicions com en la forma de presentació dels éssers que la configuren: homes i animals dotats d'un nou significat. L'escultura 'Home granota' recull l'evolució un tan estranya d'aquest animal i és extrapolada per a explicar la que pateix l'home al llarg de la seva vida, i més concretament en la seva psíquica. Les etapes de la infantesa, de la joventut i de la maduresa hi són paral·lelament equiparades amb aquest animal, el qual, per una altra banda, està dotat d'unes característiques místiques molt fortes, i un tant sagrades (allò que seria l'ànima o l'esperit en l'home). Mides: 100 x 100 x 200 cm Material: Formigó | 08260-127 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1997 | 41.5364300,2.1833300 | 431876 | 4598631 | 1997 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Danillo Mota Marroquín | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | |||||||
| 78313 | Luz y sombra I - juego de sombras IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/luz-y-sombra-i-juego-de-sombras-iv | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | 'Luz y sombra I - juego de sombras IV' és una escultura situada a l'extrem nord del Parc d'Europa, al barri de la Florida, just al costat sud d'on arrenca un caminet que se'n va cap a ponent i travessa el torrent de Polinyà. A llevant hi ha el Passeig de Can Taió, que delimita el parc per llevant. L'escultura 'Luz y sombra I' té per objectiu reviure la fascinació i la sorpresa que hi ha a l'ombra. Mitjançant el camí del sol al matí es creen rombes sobre la superfície de projecció, que canvien de forma contínuament. Són produïts per les ombres que donen els acers a la llum del sol. A les dues de la tarda les ombres es converteixen en franges. Al llarg de la tarda, les franges es tornen a desfer i es converteixen de nou en rombes, cada cop més petits. Qui observi un temps l'escultura percebrà el canvi lent, qui passi de nou per l'escultura quedarà sorprès de veure-la diferent. Mides: 400 x 520 x 450 cm Material: acer, acer inox, formigó, sikatop blanc i colorant negre | 08260-146 | Parc d'Europa. Passeig de Can Taió. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc d'Europa VIII Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2003. | 41.5225400,2.1815700 | 431715 | 4597090 | 2003 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78313-foto-08260-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78313-foto-08260-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Martin Boettcher | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | |||||||
| 78268 | Carretera de Caldes amb l'autopista Ap-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-caldes-amb-lautopista-ap-7 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -III/V | Desconegut, destruït. | . El jaciment 'Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7' es troba al costat sud de l'autopista esmentada, al nord-est del polígon CIM Vallès i al nord de can Banús. Hi ha notícies de l'any 1977 que fan referència a la troballa de ceràmica romana i de sitges, en l'entroncament de la carretera de Caldes amb l'autopista. | 08260-101 | Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7 | 41.5419800,2.1881100 | 432281 | 4599243 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78268-foto-08260-101-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el PEPPASPM. Aquesta àrea agafa també una franja allargada en sentit nord - sud situada a llevant de can Banús, fins a la vessant est d'un suau turó que domina per sobre de Can Banús.Per la zona nord-oest de l'àrea d'expectativa hi tenim grafia sobre el plànol d'estructura del territori al segle XIX, un tram curt de la mina de la Mogoda, que probablement no es conserva | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||
| 70185 | Refrany 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'Espigolant'. Ullastrell Ressó Local, núm. 42, juliol 1980, p. 9. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'A Ullastrell, les figues es mengen amb pell'.</p> | 08290-70 | <p>Josep Massagué recollí aquesta dita del periòdic informatiu 'El Brogit', de Castellbell i el Vilar, el mes de març de l'any 1980.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||||||||
| 70180 | Poema Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-ullastrell | <p>AJUNTAMENT ULLASTRELL (1992). Ullastrell, Vallès Occidental / Catalunya. Terrassa: Gestió Disseny/J. Farrés.</p> | XX | <p>'Els que vulguin anar a fora i la vista recreiar que vinguin al nostre poble quan el dia estigui clar. Disfrutem d'un panorama que és esplèndid i molt gran, per tots costats veiem pobles, al Ponent i al Llevant. Més de trenta són els pobles que ara aquí us explicaré no us penseu pas que us enganyi que tots ells es veuen bé. Montserrat, Nostra Patrona, amb el seu gran Monestir, Sant Esteve Sasrovires, Martorell i Castellví. A Gelida, Esparreguera, Abrera i Collbató, Subirats i La Beguda i la Colònia Sedó. Veiem el Carrer del Suro, Els Hortons i el Mas d'en Gall, Els Bruchs, Sant Joan Samora i a Viladecaballs. A Rubí i La Granada, Sant Andreu i Pallejà, Sant Llorenç, Matadepera, Papiol i Castellà. Veiem Sant Vicens dels Horts al peu del riu Llobregat, Hostalets de Pierola i el Montseny quan és nevat. Castellbisbal i Sant Boi, el pont de Molins de Rei, Martorelles, Vallvidrera, Sant Cugat i Sabadell. Bella Terra i Valldoreix, Mirasol i La Floresta, Terrassa per un esqueix i Quatrecamins que fumeja. Olesa de Montserrat que va teixint vora el riu, i l'Aeriport del Prat que d'avions n'és un niu. Caseries i masies podem comptar-les a mils, i els de sis companyies veiem de ferrocarrils. Les montanyes de Mallorca obirem si està ben clar i com els vaixells transiten pel tros que veiem de mar. Horts i Marina allà baix el Cadí cap allà dalt i sobre el Plà del Bonaire la Ciutat Sanatorial. A Ullastrell tot-hom disfruta, sense por poden venir, que a més d'alegrar la vista també beuran molt bon ví'.</p> | 08290-65 | <p>Aquest poema fou escrit per en Josep Puig i Sucarrats (avi del forn de pa Josep Puig) l'any 1926. L'ajuntament del municipi l'ha adoptat en diverses ocasions, com per exemple en l'edició d'un llibret promocional del poble editat l'any 1992 o en els plafons explicatius situats als tres miradors que hi ha al poble (turó del Rector, turó de can Palet i plaça dels Quatre Vents).</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1926 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Puig i Sucarrats | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | |||||||||||
| 70177 | Goigs a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>'Goigs a la mare de Déu de Montserrat'. Ullastrell Ressó Local, núm. 233, juny 1996, p. 5. MASSAGUÉ, Josep (1988). 'Nou retaule de la Mare de Déu de Montserrat a Ullastrell'. Ullastrell Ressó Local, núm. 142, novembre 1988, p. 5. PUIG I CARRERAS, Mª Carme (1996). Goigs a la Mare de Déu de Montserrat. Ullastrell: fotocòpia en paper.</p> | XX | <p>'Goigs a la Mare de Déu de Montserrat, que es canten a Santa Maria d'Ullastrell, per primera vegada el 27-4-1996: D'Ullastrell no us oblideu ja que sempre us ha estimat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Quan Jesús agonitzant lliurava l'ànima al pare, li digué a Sant Joan: 'Aquí tens la teva Mare'. I vos al peu de la Creu acceptareu de bon grat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Vos sou l'estel més brillant Moreneta de la Serra. Rosa que va perfumant nostra catalana terra. Els devots de tot arreu a vostre peus s'han prostrat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Ja nostres avantpassats agraïren la collita dels raïms i dels sembrats fent-vos una visita. La Santa Muntanya a peu joves i grans hem pujat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. No us teníem gaire lluny us volem més aprop nostre i posant un altar a punt portem una imatge vostra. Ullastrell vol que estigueu ja per sempre al seu costat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Amb cor alegre i joiós com si florís un miracle noies del poble, com Vos, portaven el Tabernacle. I en processó al temple entreu amb molta solemnitat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Van anar passant els anys i un nou altar preparàrem i nostres penes i afanys a vostres plantes posàrem. Amb ulls de Mare ens mireu i en Vos consol hem trobat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Ens reunim petits i grans quan arriba vostra festa, oracions flors i bons cants en una missa al capvespre. La tenora amb dolça veu la sardana ha refilat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. Per la pau del Món sencer, us preguem Verge Morena, pels que han perdut la fe i tots els que passen penes. Pels malalts de tot arreu i pels que ja ens han deixat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. De tot mal ens deslliureu implorem per pietat. Nostra pregària escolteu Senyora de Montserrat. ORACIÓ: Senyor, vos heu fet de la muntanya de Montserrat un fogar d'oració i de fe cristiana; concediu als devots d'Ullastrell que invoquen amb confiança la Mare del vostre fill que progressin en la fe, l'esperança i la caritat'.</p> | 08290-62 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>Els goigs es cantaren per primera vegada a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell el dia 27 d'abril de 1996, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. Actualment, tot i que el dia de la Mare de Déu no és festiu a la població, els goigs encara es continuen cantant ocasionalment. La lletra és de Mª Carme Puig i Carreras i la música de Xavier Massagué i Dalmases. Les fotocòpies en paper presenten la partitura musical per cantar i una sèrie de dibuixos realitzats per mossèn Manuel Padrós i Claret, destacant la representació central del nou retaule dedicat a la verge, que fou inaugurat el 1988 juntament amb la reentrada de la talla de la Mare de Déu de Montserrat, datada l'any 1956 i que encara es conserva. Aquest fet és destacable ja que la lletra del goig ho recull.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1996 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses còpies en paper a l'església parroquial, a disposició dels feligresos. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||||
| 70175 | Goigs en honor del Beat Pere de Luxemburg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-del-beat-pere-de-luxemburg | <p>GRÀFIQUES MINERVA (1948?). Goigs en honor del beat Pere de Luxemburg. Terrassa. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 30-32. MASSAGUÉ, Josep (1989). 'El beat Pere i el rector rural'. Ullastrell Ressó Local, núm. 152, setembre 1989, p. 4-5. PADRÓS, Manel (1977). 'Beat Pere de Luxemburg'. Ullastrell Ressó Local, núm. 6, juny 1977, p. 6</p> | XX | <p>'Goigs en honor del beat Pere de Luxemburg vulgarment anomenat de Luxembó, que es canten en la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell, bisbat de Barcelona: Per la glòria eternal que teniu en possessió, Guardeu-nos sempre de mal Beat Pere de Luxembó. Vostra casa distingida per títols de noblesa és per Vós ben enriquida de virtuts i honradesa; la puresa original estimeu des d'infantó. Guardeu-nos sempre, etz. Tot fugint l'ociositat, a l'estudi us apliqueu, i buscant la humilitat a l'Església us doneu; de París la Catedral sap la vostra devoció. Guardeu-nos sempre, etz. Com abisbe us comana la ciutat de Metz Climent, qui del vostre zel demana l'ajudeu en tot moment; una vida angelical era sempre el bell sermó. Guardeu-nos sempre, etz. Amb l'augment de dignitat el sant Pare us premia la virtut i austeritat, que tothom reconeixia, elegint-vos Cardenal de la Cúria d'Avinyó. Guardeu-nos sempre, etz. Contemplant el cataclisme que l'Església ha minat, treballeu amb heroisme per tornar-li la unitat; vostra vida corporal oferiu en expiació. Guardeu-nos sempre, etz. Del dejuni del gran rigor vostre cos ha extenuat; més formosa que una flor a Déu l'ànima heu lliurat; vostre nom es fa immortal pel poder de curació. Guardeu-nos sempre, etz. El malalt i tot ferit, qui de pesta és atacat, si a Vós ha alçat el crit el miracle li heu obrat; per poder especial, feu dels morts ressurrecció. Guardeu-nos sempre, etz. La parròquia d'Ullastrell per Patró us ha proclamat; el remei per tot flagell prest en Vós sempre ha trobat; de manera solemnial agraeix la intercessió. Guardeu-nos sempre, etz. Pietós, sempre escolteu els veïns d'eixa contrada, quan us preguen els lliureu de tot llamp i pedregada; la collita es fa total per la vostra protecció. Guardeu-nos sempre, etz. Honorant de Vós la imatge l'afligit troba consol, defenseu de tot ultratge eix poble que tant us vol; la salut espiritual retorneu-li amb abundó. Guardeu-nos sempre, etz. Des la Pàtria immortal escolteu la petició. Guardeu-nos sempre, etz. Ora pro nobis beate Petre. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS Omnipotens sempiterne Deus, qui Beatum Petrum Confessorem tuum atque Pontificem inter mundi hujus turbines illaesum servare dignatus es, concede supplicibus tuis ut ipsius protecti meritis ab omnibus vitae hujus luberemur adversis, et futurae Beatitudinis aeterna paemia consequamur. Por Christum Dominum nostrum. Amén'.</p> | 08290-60 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>La devoció del poble d'Ullastrell al beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, ve des de l'any 1661, quan es creu que se'l va invocar perquè aturés una greu pesta que estava assolant la població, tot i que no hi ha constància d'aquest fet. En principi s'erigirí un altar a l'església, es va demanar autorització apostòlica per cantar una missa en el seu honor (el dia 3 de juliol, data de la seva mort) i es van iniciar els tràmits per procurar-se una relíquia del beat. Els goigs es cantaren per primera vegada a l'església de Santa Maria d'Ullastrell el dia 3 de juliol de l'any 1948. Cal dir que la primera edició en paper d'aquests goigs presentava una capçalera il·lustrada per Mateu Avellaneda, que encara es reprodueix. Tot i que actualment el dia 3 de juliol no és festiu a la població, els goigs encara es canten ocasionalment a la parròquia de Santa Maria.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1948 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere de Luxemburg nasqué a Ligny (Bèlgica) el 20 de juliol del 1369 i morí santament el 3 de juliol de 1387 a Avinyó (França), on està enterrat. Uns anys abans de la seva mort fou ordenat cardenal del Papa Climent VII a la cort d'Avinyó. Existeix una còpia en paper a la rectoria de l'església parroquial i una altra a la biblioteca Central de Terrassa. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||||
| 70176 | Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-santa-maria-assumpta | <p>CASALS, Antoni (1986). Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta patrona de la parròquia i poble d'Ullastrell. Ullastrell: inèdit.</p> | XX | <p>'Goigs en lloança de Santa Maria Assumpta patrona de la parròquia i poble d'Ullastrell: Si d'Ullastrell sou clamada com Patrona amorosida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Són molts anys que us acarona nostra devoció clara, que en vostre nom agermana els turons que el sol corona amb la pau de la contrada, i ens fa tenir-vos per guia: guardeu-nos per l'altra vida, Mare Assumpta Immaculada! Si sou Mare i sou perfecta i com a fills en teniu, feu el nostres amor tan viu vers Jesús, amb el cor recte, que agraïm vostra mirada i escoltem vostra crida. Guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Sou dolça i viva Patrona d'Ullastrell, 'la flor galana d'eixa terra catalana' que el cor de tots il·lusiona. I si sou casa daurada i porta que el cel convida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada. Purifiqueu els nostres cors; dignifiqueu nostra parla, que poguem considerar-la com el millor dels tresors. Que la llengua catalana sia pura i sia viva. Guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Al beneir les nostres llars; preserveu nostra verema; deu-nos la glòria suprema de sentir-nos ben germans. I mirant la vostra cara curulla d'amor sens mida, guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Si d'Ullastrell sou clamada com Patrona amorosida guardeu-nos per l'altra vida Mare Assumpta Immaculada! Pregueu per nosaltres Santa Maria Assumpta. R. Que els nostres cors, abrandats d'amor, aspirin sempre a vós. Preguem: Déu omnipotent i etern, vós heu portat a la glòria del cel en cos i ànima la immaculada Verge Maria, Mare del vostre Fill. Feu que, amb l'esguard fit en les coses celestials, mereixem de tenir part en la seva glòria'.</p> | 08290-61 | Església parroquial de Santa Maria, plaça de l'Església, 1 08231 | <p>Els goigs es cantaren per primera vegada a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell el dia 15 d'agost de 1986, festivitat de la verge i Festa Major de la població. Actualment, sempre es canten en la missa dedicada a la verge el dia 15 d'agost, però també en d'altres moments ocasionals que convingui. La lletra és d'Antoni Casals i la música de Xavier Massagué. Les còpies en paper presenten una fotografia del plafó de la verge de la façana de la rectoria, realitzada per Josep Massagué, i la partitura musical per cantar.</p> | 41.5285500,1.9595300 | 413197 | 4597956 | 1986 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Existeixen diverses còpies en paper a l'església parroquial, a disposició dels feligresos, així com una altra còpia dipositada a la biblioteca Central de Terrassa. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||||
| 59344 | Monument 'La Llevantada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-llevantada | XXI | Tot i que l'estat de conservació és bo, s'observen grafits a la placa i sobre el ferro. | <p>'La Llevantada', és una escultura de ferro rovellat dedicada als veïns i veïnes de Ripollet víctimes de les riuades de l'any 1962. El monument és obra de Ferran Capdevila. L'escultura representa els nivells de l'aigua, la seva força, els vendavals i les inclemències del temps. La forma d'arc simbolitza la mà estesa cap al poble de Ripollet.</p> | 08180-113 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'acte d'inauguració va comptar amb la presència de veïns que van viure les riuades de 1962, entre ells es trobava Maria Teresa Giménez, que llavors tenia 13 anys i va perdre els seus dos germans en aquesta tragèdia.</p> | 41.4953300,2.1523600 | 429248 | 4594093 | 2006 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 60075 | Casa i Molí de la Bastida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-i-moli-de-la-bastida | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell - Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. MARGENAT, Francesc (1982b) 'Índex dels documents històrics de Rubí ss. IX-X', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 129-134. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu - Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | V- XVII-XX | Es troba arrasat fins al nivell dels paviments. | <p>'La seva situació era estratègica, tant per l'emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat' (RUFÉ, 1984a; 1997a). 'Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l'angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze. L'edificació que es troba a la part alta era l'antiga casa de la 'quadra' de la Bastida, mentre que l'edificació inferior consistia en el molí del mateix nom. El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990). A les excavacions van aparèixer restes d'un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important. Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s'han deteriorat fortament arran de l'excavació arqueològica que ha tingut el lloc.</p> | 08184-2 | Ctra. de Rubí a Terrassa, 08191-RUBÍ | <p>En la documentació anterior al segle XVIII es parla de 'la Quadra'. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l'any 986. En algunes publicacions, s'ha identificat l'edifici amb la 'domus' o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140. És el 'molí Viula' o 'Roquerol' de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l'església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns. El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys. La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d'actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga. Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l'aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l'habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l'altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí. L'any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d'Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l'aigua pel molí com per als horts per mig d'una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a). El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s'afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l'altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989). Prop d'aquesta propietat s'instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat 'la Verneda de Carreras' de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s'instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d'aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la 'font de la Tartana'. Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial. Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí, La presència de l'aigua pel molí va fer créixer una salzereda (TURU et alií, 2000).</p> | 41.5070300,2.0360100 | 419551 | 4595493 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La documentació de la Bastida es troba en mans de la família Margenat, com a part integrant de la col·lecció del mateix nom. Al febrer de l'any 2002 es va realitzar una excavació en que es van localitzar restes romanes del segle Vè, destacant 5 lacus (dipòsits de premsa d'època romana), dels quals se'n va traslladar un al polígon industrial de la Bastida per a la seva conservació. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 70184 | Refrany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'De la vinya i el vi'. Ullastrell Ressó Local, núm. 45, octubre 1980, p.1. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 19.</p> | <p>'No us farà anar de gairell un traguet de vi d'Ullastrell'.</p> | 08290-69 | <p>Aquest refrany fa referència directa al passat vinícola d'Ullastrell, que visqué el seu màxim esplendor durant la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||||||||
| 70181 | Cuplet de la tupinada de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuplet-de-la-tupinada-de-rellinars | <p>MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 24. PUY I JUANICO, Josep (2010). Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923). Terrassa: Fundació Torre del Palau, p.127-133. http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/04/17/satires-cuplets-i-acudits-en-temps-deleccions/ (consulta: 28-03-13).</p> | XX | <p>'Quin dol al Gran Casino la tarda d'eleccións! Tot l'escrutini deia que el Sala anava a fons. Mal llamp! quina desfeta la que hem tingut a Ustrell; tots deien: -De gallina se'ns ha tornat la pell! Al noi del diputat li ve una basca; El Fonsu diu: -A Olesa m'han traït! Si a Rellinás no ens surt la tupinada, Benet jo et reflic que ens hem lluit. Ai Deu fes que a Rellinás ai! ens donguessin tot el cens! si algú ens treu d'aquest mal pas ai! ens farà un favor inmens. Els datos que venien tots eren molt dolents! -Si a Rellinás anavem!- Diu el senyor Torrents. Ja surten amb tres autos, se'n van cap a l'Ubach, els autos entrevessen a la font del Llimach. I mentrestant aquí els del Gran Casino resaven pare nostres tremolant, i deia el senyó Sala ennuegant-se: -Qui sap si encara me la fregiran!- No en sap res de Rellinás ai! Si tingués seixanta vots! Fora un cas com un cabàs ai! Maleíts els pagesots. De Rellinás arriba un que és despatriat: -Alfonsu et porto l'acta, els hem ben enredat!- Només n'han votat trenta pro en tens vuitanta cinc- El Fonsu me l'abraça: -Ai, ai, quin goig que tinc!- Va començar llavors la xirinola: tothom cridava: -Visca Rellinás! Ens ha salvat ben be la tupinada pro ara nois no ho fessiu córre pas! Visca sempre Rellinás Visca! Els farem un monument. Tindreu aigua i tindreu gas Visca! Perque el Fonsu està content.</p> | 08290-66 | <p>La tupinada, o 'pucherazo' en castellà, era un frau electoral que manipulava i omplia l'urna amb un nombre il·limitat de vots, que superava el del cens real d'un poble o ciutat. Sembla ser que era una pràctica força habitual a l'època. En les eleccions legislatives del 19 de desembre de 1920 s'enfrontaven Alfons Sala (candidatura monàrquica) i Domènec Palet i Barba (candidatura republicana). Els resultats electorals al districte eren força ajustats i, a la ciutat de Terrassa, la victòria era pel candidat republicà. Així doncs, el poble de Rellinars podia ser decisiu a l'hora de donar la victòria a Sala. Sembla ser que l'industrial Joan Chevalier i Robert, salista vinculat a Rellinars, va retocar els resultats electorals del poble i va lliurar l'acta a la junta electoral amb força retard (apel·lant a les inclemències del temps). Com a resultat d'això, l'Alfons Sala va ser reelegit per l'Acta de Rellinars, tot i que havia estat derrotat a la resta del districte (Sala: 3835 vots; Palet i Barba: 3811). La societat de l'època es va fer ressó de les manipulacions i del mal moment de la candidatura monàrquica. Bona mostra d'això són diversos articles de premsa tractant el tema i l'aparició de cuplets i sàtires que es mofaven de la situació. A Ullastrell, el resultat de les eleccions fou també una sorpresa donat que es considerava feu salista. Sala va treure 73 vots, mentre que Palet i Barba en va treure 108. D'aquest fet provenen els quatre versets referits a Ullastrell del cuplet que ens ocupa. Per últim, cal dir que aquest cuplet es cantava utilitzant la música de 'Els Focs Artificials'.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1920 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que només una de les estrofes de la cançó fa referència directa a Ullastrell, s'ha decidit transcriure-la íntegrament per no perdre el fil de la qüestió. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | |||||||||||
| 70179 | Cançó de la Serralavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-serralavella | <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit.</p> | <p>'Serralavella, caldo d'estella, Serra la criada, que va ben pentinada, Dilluns i dimarts, serra cabàs. Mestressa porteu ous, que demà serà dijous, Mestressa porteu cansalada, Que la serra està embossada. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, Que en venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau. Nicolau cistella de quatre diners, La senyora mestra no vindrà mai més. Un confit xicarra xic, del calaix del calaixó, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Del calaix del calaixó, vingue'n cèntims cistelló. Passarem per casa, tot ho trencarem, Que de plats i olles no n'hi deixarem. Caritat senyora, caritat si us plau, Doneu-nos la paga i adéu-siau. Si volleu que cantem més, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Si voleu que cantem més, vingue'n cèntims i diners. Allà baix a la riera hi ha un home que ens espera, Amb un grapat d'ametlles a la mà, Que ens vol apedregar. Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro, Com un gat, com un gos, com un perro rabiós!'</p> | 08290-64 | <p>La cançó de la Serralavella d'Ullastrell és una versió adaptada de la mateixa cançó que es cantava en altres contrades (sobretot a l'alt Vallès, al Montseny i a la plana de Vic). Desconeixem el seu origen, tot i que sabem que a principis del segle XX, la cançó era pràcticament la mateixa, tot i que més llarga. A més a més hi havia la variant de la Serra la jove, per les cases que no tenien mestresses velles. Amb el pas del temps, la cançó ha patit alguns canvis com estrofes canviades o fins i tot retallades. És possible que a Ullastrell, una part de la cançó fos ballada ja que el terme 'virolet' (giravoltar) fa referència a un ball.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||||||||
| 70186 | Refrany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-2 | <p>MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'Si les boires són de Sitges, les basses plenes o mitges'.</p> | 08290-71 | <p>La dita era emprada pels pagesos, en veure venir les negres nuvolades que amenaçaven tempesta.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||||||||
| 86743 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-10 | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una masia de tres cossos amb teulada de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Sembla que les obres efectuades per a habilitar-la com a restaurant n’han canviat completament la fesomia exterior, conservant únicament el portal de la façana principal, acabat amb un arc de mig punt adovellat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D'altra banda a la casa hi havia també hi havia una mina d'aigua.</span></span></span></p> | 08167-14 | Carrer de l'Onze de Setembre, núm. 15 | 41.5576641,2.1554852 | 429577 | 4601010 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86743-can-coll-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86743-can-coll-002.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 86775 | Jaciment arqueològic de can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-querol | XI-VIII ane | <p><span lang='CA'><span><span>Estructura de boca estreta i parets bombades, qualificada com a sitja per membres del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Del seu interior s'exhumaren fragments ceràmics, tuvots i algunes restes de fauna. No es té més dades respecte el diàmetre i fondària de l'estructura. La datació pel material aparegut correspon a un moment del Bronze Final. Cal ressenyar la troballa superficial d'un fragment de vas de provisions que presenta decoració de cordons digitats i mugrons. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Aquest material es troba dipositat al fons del Museu d'Història de Sabadell.</span></span></span></p> | 08167-35 | Camps situats a llevant de can Querol, al camí de la Serra | 41.5497001,2.1546511 | 429498 | 4600127 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86775-35-03.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 86470 | Font del Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosquet | <p><span><span><span>SOLÍS, Paula; VILA, Míriam et alii (2019). 1984-2019. 35 anys Agermanament Matadepera – Mariapfarr, dins Gaseta de Matadepera. Especial Agost de 2019. Ed. Ajuntament de Matadepera. Impremta Pagès.</span></span></span></p> | XX | Restaurada l’any 2014, amb motiu del canvi d'ubicació. | <p><span lang='CA'><span><span>Font d’aigua pública de tipologia austríaca, situada al Bosquet. Consisteix en un vell tronc d’arbre disposat verticalment, polit amb varies capes de vernissatge i buidat per l’interior, amb una portella a la part inferior per amagar les conduccions d’aigua. S’ha preservat el naixement de les branques que, a més a més d’element decoratiu fan funció d’agafador. De la branca més imponent neix el broc per on surt l’aigua. L’extrem està subjectat per un cèrcol de ferro per evitar que s’esquerdi amb el pas dels anys. La part frontal queda decorada per un element decoratiu de forja amb el cap d’un drac per on sorgeix l’aigua. El capçal del tronc està protegit amb una teuladeta de perfil hexagonal, amb teules de llesca tradicionals que culmina amb un caramull metàl·lic i un pollastre cantant a l’albada. Al dessota del broc, hi ha l’abeurador. Consisteix en un tronc de dimensions considerables, buidat i protegit en els seus dos extrems per dos cèrcols de ferro collats. A la part frontal s’hi ha gravat amb foc, el nom dels dos pobles agermanats, amb els escuts municipals corresponents i una rosassa al dessota de cada municipi.</span></span></span></p> | 08120-38 | Plaça del bosquet, Carretera de Terrassa, s/n | <p><span><span><span>La font és un obsequi del poble de Mariapfarr (Àustria), un municipi de la vall del Lungau amb una població d’uns 2.300 habitants aproximadament, amb qui Matadepera està agermanat des de l’any 1984. La font va ser lliurada per l’alcalde de Mariapfarr durant els actes oficials d’agermanament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment es va col·locar a la Plaça del Cap, davant de l’Ajuntament. El mes de juny de l’any 2014 s’inicien les sobres d’adequació de la plaça per plantar-hi el monument dedicat als gegants. La font es desmunta, es neteja i restaura i s’instal·la definitivament al Bosquet, sota l’ombra de les alzines. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’origen de l’agermanament es remunta a l’any 1981, moment en què a Matadepera va sorgir la idea de dotar al poble d’una parella de gegants i poder celebrar després una Trobada Internacional. La casualitat va fer que parlant amb Gislinde Humer, una ciutadana austríaca que de jove havia passat llargues temporades a la casa de la família Marlet, es van assabentar que precisament a la vall del Lungau existia també una tradició gegantera. Així doncs, un cop creat els gegants, l’any 1982, els geganters d’aquesta petita població austríaca participa a la Primera Trobada Internacional de Gegants celebrada a Matadepera. La seva amistat els portarà a l’agermanament oficial l’any 1984. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1994, se celebra el desè aniversari i les visites mútues organitzades per entitats diverses s’han anat succeint sense mai perdre el contacte. L’any 2004, amb motiu del vintè aniversari, celebrat a Matadepera, se signa la renovació del protocol d’agermanament on hi seran presents les autoritats de Mariapfarr i nombroses entitats d’aquest municipi que varen viatjar fins a Matadepera. Al 2005 s’organitzen visites d’intercanvi entre els alumnes de primària. L’any següent la comissió coordinarà una representació del Trachtenfrauen Verein, que vetllen per la preservació del vestit tradicional de la vall del Lungau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els vint-i-cinc anys d’agermanament es van celebrar amb un desplaçament dels matadeperencs cap a Mariapfarr amb un seguit d’actes culturals molt intensos (balls tradicionals, torneig de futbol, sopars de germanor, cant coral, cercaviles, lliurament de medalles commemoratives...). L’alcaldessa Mireia Solsona, en nom del poble de Matadepera va fer lliurament de dues pedres de molí de dues tones i mitja cadascuna, que s’exposen en els jardins de l’Ajuntament de Mariapfarr. Ambdues estan presidides pel lema ideat pel joier Hans Leicht “Treballem junts – Wir arbeiten zusammen”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2010 el pregoner que obria els actes de la Festa Major d’agost va ser l’alcalde de Mariapfarr, Franz Doppler, i la banda musical Mariapfarrer Spitzbuam. En aquesta ocasió es va obsequiar amb un penjoll a la gegantona Heidi que anava vestida amb un vestit tradicional austríac, brodat amb fil d’argent i que porta l’escut del municipi amb dos cristalls de muntanya.</span></span></span></p> | 41.5975800,2.0264200 | 418864 | 4605555 | 1984 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86470-dsc6412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86470-p1430237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86470-p1430238.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Obsequi del municipi agermanat Mariapfarr (Àustria) durant els actes d’agermanament. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||
| 86784 | Jaciment arqueològic de la transformadora d'escombraries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-transformadora-descombraries | Es desconeix la ubicació exacte i estat del jaciment | <p><span lang='CA'><span><span>Les úniques referències conegudes de l'existència d'aquest jaciment són les proporcionades per A. Roig, que va fer saber de la recollida de fragments de <em>tegulae</em>, fragments de picadís <em>(opus testaceum</em>) de mida considerable i d'altres elements de tipus constructiu d'època romana. La cronologia és ara per ara, imprecisa, donat que no s'hi localitzaren restes de ceràmica fina que aporti més dades</span></span></span></p> | 08167-44 | Camí de ca n'Alzina a Sentmenat, prop de l'antiga planta transformadora d'escombraries, avui fora de servei | 41.5666236,2.1363900 | 427994 | 4602020 | 08167 | Polinyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86784-op-44-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86784-op-44-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86784-op-44-003.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 89396 | Jaciment a llevant de l'església de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-llevant-de-lesglesia-de-polinya | Es desconeix la ubicació exacte del jaciment i el seu estat de conservació | <p><span lang='CA'><span><span>Les úniques referències existents d'aquest jaciment són les proporcionades per J. Estrada (1969), quan situa en la zona propera a l'església parroquial de Polinyà, unes troballes no determinades, d'època romana. No es té més informació ja que la prospecció superficial per la zona no ens ha permès localitzar cap indici material que aporti més dades per a la documentació d'aquest jaciment. </span></span></span></p> | 08167-55 | Passeig de l'Església, 35 | 41.5581451,2.1514213 | 429238 | 4601068 | 08167 | Polinyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89396-op-55-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89396-op-55-003.jpg | Legal i física | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 86740 | Rellotge de Sol de can Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-monistrol | Pintura una mica deteriorada | <p><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol que es troba a la façana principal de can Monistrol, a l'altura del primer pis, entre la finestra de l'eix principal i la de l'esquerra. És de tipus vertical declinant, quadrat i emmarcat amb línies incises en l'arrebossat i marcades en negre. Orientació sud-est. Línies horàries de 6 a 3, xifres aràbigues. Sol al pol, gnòmon de vareta simple, situada al mig d'una circumferència amb ulls i boca a manera de sol. En el marc superior, hi ha la inscripció “hora solar”</span></span></span></p> | 08167-12 | Camí de can Monistrol | 41.5709747,2.1460143 | 428801 | 4602495 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86740-rellotge-de-sol-monistrol-001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Referència núm. 1062 de l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomòtica. | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||
| 89392 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-16 | <p><span lang='CA'><span>La festivitat de Sant Sebastià, patró de Polinyà, se celebra el 20 de gener, i constitueix la festa major d’hivern. Es tracta d'una festa eminentment de caire religiós. Se celebra doncs, com a primer acte de la diada, la processó des de la Germandat, portant la imatge de Sant Sebastià, cap a l'església, on té lloc la missa solemne i després es canten els goigs. Posteriorment, encara al Passeig de l'Església es ballen sardanes, i per la tarda té lloc, des de l'any 1988, una cursa popular. </span></span></p> | 08167-51 | Passeig de l'Església | <p>Antigament es feia una processó per tot el poble, que s'ha vist substituïda per la portada del sant des de la Germandat fins a l'església parroquial.</p> | 41.5578127,2.1514406 | 429240 | 4601030 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89392-2019-01-21-acte-religios-4358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89392-2018-01-20-xxxi-cursa-popular-9285.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||||
| 86718 | Església romànica de sant Salvador de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-romanica-de-sant-salvador-de-polinya | <p><span lang='CA'><span><span>ALTURO, Jesús. 1985. <em>Diplomatari de Polinyà del Vallès. Aproximació a la història d’un poble del segle X al XII.</em> Universitat autònoma de Barcelona, Bellaterra.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ALTURO, Jesús. 2005. 'Polinyà del Vallès: fonts i noves dades per a la reconstrucció de la seva història'<em>. Arraona, 29 (2005): 132-147.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús; ALAIX, Tània. 2017. <em>L’església de Sant Salvador de Polinyà i les seves pintures. </em>Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de<em> </em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BURON, Vicenç.1980.<em> Les esglésies romàniques a Catalunya: guia</em>. 2a ed. Barcelona: Arestudi, 1980.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>CARBONELL, Eduard. 1976. <em>El romànic català</em>. Barcelona, Edicions 62.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>DALMASES, Núria de; PITARCH, Antoni J. 1986. Els inicis i l’art romànic, s. IX-XII. Història de l’art català. Vol. 1. Barcelona, Edicions 62.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>MESTRE I GODES, Jesús; ADELL GISBERT, Joan Albert. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>2002, <em>La Catalunya Central</em>. Viatge al romànic català, 7</span></span></span><span lang='CA'><span>- Barcelona, RACC-62. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>ROIG, Jordi; COLL, JoanMmanuel. 2003. Intervenció arqueològica a l’església de Sant Salvador de Polinyà (Polinyà, Vallès Occidental): de la vila Pauliano a la parròquia de Sant Salvador. II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Els conjunts monàstics. Intervencions arqueològiques 1998-2002. Eines, elements d’indumentària i armament en contextos arqueològics. Sant Cugat del Vallès, 18-21 d’abril de 2002: 721-734.</span></span></p> | XI-XX | Restaurada l'any 1999 | <p><span lang='CA'><span>L’església romànica, es troba avui integrada a manera de pòrtic d’entrada en l’actual temple parroquial de Sant Salvador, construït al segle XVIII pel costat nord.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Es tracta d’una església de nau única de planta rectangular, coberta amb volta de canó i reforçada per un arc toral que coincideix amb un canvi estructural del mur de migdia. L’absis, a llevant, és de planta semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera. L’exterior presenta un fris format per cinc grups de dues arcuacions cegues cada un entre lesenes que acaben en un sòcol alt que abraça l’absis exteriorment. Característiques, aquestes, pròpies de l’art llombard del segle XI.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Al costat nord, a tocar de l’absis, es troba el campanar de torre de planta quadrada, amb la base adscrita al mateix període romànic però remuntat en època moderna. La porta que hi dona accés des de l’interior de la nau, de petites dimensions, és acabada amb un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Actualment s’accedeix al temple des de migdia, per una porta obrada al segle XV o XVI, acabada <span>amb arc de mig punt format per grans dovelles allargassades.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A l’interior es troba la reproducció d’unes pintures murals datades de la primera meitat del segle XII. Aquestes van ser descobertes l’any 1919 i extretes l’any 1941. Actualment es troben exposades al Museu Diocesà de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb la construcció de la nova nova església, l'any 1792, la capella romànica es va dividir en tres àmbits: un magatzem, a la zona de l’absis, a llevant; una sala central; i el vestíbul de l’entrada a la nova església, a ponent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1999 es va dur a terme la intervenció arqueològica de l’interior de la nau, moment en què es van enderrocar els envans esmentats i es va adequar de nou la nau com a espai únic.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08167-5 | Passeig de l'Església, 35 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera notícia escrita que tenim de l’església de Sant Salvador de Polinyà es remunta a l’any 1028. De fet, no s’esmenta la parròquia sinó la sagrera, l’espai de protecció eclesiàstica de 30 passes al voltant de l’església on s’hi podien emmagatzemar els productes, en sitges, i enterrar els difunts. La documentació escrita medieval ens confirma que en aquesta sagrera hi havia espais construïts de magatzem (graners en sitges) i d’usos agrícoles pertanyents a propietaris laics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera menció explícita de la parròquia de Polinyà (Sant Salvador) la trobem en un testament de l’any 1048. Per tant, resta clar, tant per la documentació com per l’evidència física i l’estudi arqueològic que es va dur a terme als anys 90 que l’església actual és una obra del segle XI, tot i que bastida sobre un temple anterior, de mitjan segle X.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Inicialment era propietat del Bisbe Guislabert de Barcelona. El 1056 aquest la va donar a la Canònica de la Santa Creu de la Catedral de BCN, amb tots els seus drets. Podria ser que el bisbe restituís aquests bens a la Canònica, que els podria haver perdut després de les revoltes contra el Compte. En tot cas, Guislabert, en llegar-ho tot, ho va fer per remei de la seva ànima i de la dels seus pares, segons un document de 1056.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta no era la única propietat de l’església de Barcelona a Polinyà. Es documenten dues donacions més, una de l’any 1005 d’un tal Gomar a la Catedral de Barcelona, i una altra del 1068 d’Udalric Gausfred i la seva dona Ermessenda a l’església de Sant Miquel de Barcelona, a Meserata (Can Marata).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la segona meitat del mateix segle el temple va ser objecte d’obres, ja que es troben dos llegats atorgats amb aquesta finalitat. D’una banda, el 1054 es financien obres a l’església a nom de Sal·la. De l’altra, l’any 1058, el fill de Sal·la va efectuar noves donacions (vi, ordi, terres). Cal pensar que aquest tal Sal.la era un dels aloers (propietaris lliures) de Polinyà. En aquest context no ha d’estranyar que sorgissin conflictes entre el senyor de Polinyà, propietari de gran part de les terres de Polinyà, i el Bisbat de Barcelona, propietari de l’església parroquial, durant la segona meitat del segle XI i el segle XII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Es coneix un plet de l’any 1060 entre Bonfill Odesind (1033?-1067), el primer senyor de Polinyà, i l’església de Sant Salvador, per la propietat de terres de la sagrera, que el senyor considerava que pertanyien a la seva dona, Sança. El plet el va guanyar l’església. Com s’ha vist més amunt, això no fou obstacle per a que l’any 1074, Sança, vídua de Bonfill Odesind, senyor de Polinyà, donés diners a l’església.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre plet, aquest intern dins la mateixa església, és el que va enfrontar, el 1094, l’església de Sant Salvador i l’església de Sant Miquel de Barcelona, arrel de la possessió de Meserata (Can Marata), a Polinyà, que havia estat donada el 1068 a l’església de Sant Miquel. Sembla que el motiu del plet era que els clergues de l’església de Sant Salvador no havien abonat la part de les primícies que corresponia a l’església de Sant Miquel per la seva dominicatura.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Un document de 1105 confirma la propietat de l’església per part de la Seu de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1122 és la data de consagració de l’església. Sabem que aquesta fou oficiada pel bisbe de Barcelona Sant Oleguer. Podria correspondre a la segona fase constructiva de l’església, a l’ampliació efectuada al segle XII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant el segle XII, els senyors de Polinyà seguiren efectuant donacions a l’església. El 1138 Bernat Guillem de Santa Coloma dona diners a l’església. Com ell, molts altres donants, pagesos lliures de Polinyà, donen terres, diners i productes agrícoles a la parròquia durant els segles XI i XII, per tal de comprar misses i guanyar la vida eterna. Es coneixen nombrosos documents (testaments sobretot) que ho demostren. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1999 es va dur a terme la intervenció arqueològica de l’interior de la nau, moment en què es van enderrocar els envans esmentats i es va adequar de nou la nau com a espai únic.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2018 l’església de Sant Salvador de Polinyà va ser declarada BCIL (Acord del ple de l’Ajuntament del 26/11/2018), amb número de registre 12535-I. Es va protegir la totalitat del conjunt, és a dir i l’església romànica, la neoclàssica.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5580400,2.1512600 | 429225 | 4601056 | 1122, 1792 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-004_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-005_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-006_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86718-polinya-templeromanic-008.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-09-01 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 92 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 86655 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-10 | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span>Masia de planta rectangular i tres cossos, amb teulada de teula àrab a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal, on s’observa un portal central acabat amb un arc de mig punt adovellat i a cada costat sengles finestres rectangulars.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Les obertures del primer pis guarden la simetria respecte de les de la planta baixa. La finestra central, que segurament correspondria a la gran sala que seria flanquejada pels dormitoris, és de tipus gòtic tardà. Està emmarcada amb pedra vista i ben treballada, acabada amb una llinda amb arc rebaixat esculturat amb arquets lobulats acabats amb caparrons esculpits a la part baixa i amb elements vegetals a la part superior. El marc és motllurat amb els carreus treballats a mode de cordó des de la seva base fins a l’arrencada de l’arc, on hi ha de nou dos caparrons que fan de capitells. El cordó segueix la resta de la llinda, resseguint l'arc rebaixat.</span></span><span lang='CA'><span> Les finestres laterals d’aquest pis són novament diferents, totes dues d’alçat rectangular, però la de la dreta més petita que la de l’esquerra. Tot el mur es troba actualment arrebossat. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>L’interior conserva encara el celler, els cups, la premsa, una fresquera i la cuina amb el seu forn de pa.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>A l’exterior la casa presenta diversos annexos pel costat nord i d’altres construccions al costat sud, destinades aquests darrers a graner, les de ponent i al bestiar les de llevant.</span></span></p> | 08167-1 | Camí de can Rovira | <p><span lang='CA'><span>Durant anys hi ha viscut un masover, net del qui s’hi va instal·lar l’any 1917. Abans d’aquesta data hi havien viscut els anteriors propietaris.</span></span></p> | 41.5528500,2.1510900 | 429205 | 4600480 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86655-op-01-004.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 86522 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis de Matadepera, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie Delichon urbica coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Destaquen els situats a les antigues escoles, o la colònia establerta en una casa situada entre el carrer de Pere Aldavert i el carrer d’Àngel Guimerà o al carrer Balmes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08120-87 | Matadepera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5998000,2.0280300 | 419001 | 4605800 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86522-p1430628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86522-p1430242.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per establir-se a proximitat de l’home, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre. La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||
| 86763 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-4 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acte organitzat per la Germandat de Polinyà que agrupa unes 500 puntaires d’arreu de Catalunya. La vila s’omple de persones que posen en pràctica l’art de les puntes de coixí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Se celebra el 12 d’octubre.</span></span></span></span></span></p> | 08167-27 | 41.5575986,2.1565144 | 429662 | 4601002 | 08167 | Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4862.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||||
| 86773 | La Germandat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-germandat | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici cantoner amb pati d’accés que avui, i des de 1978 d’acord amb la decoració de la façana principal, acull l’entitat cultural que du el mateix nom. L’edifici va patir un incendi l’any 2016 amb posterioritat al qual va ser rehabilitat. Llavors se'n va pintar la façana que avui la identifica, amb tons grocs i rosats i representació dels peus d'una sardanista i i les puntes de boixet, dues de les activitats més representatives de l’entitat que hi té la seu, des de la qual també s'organitza cada any el ball de gitanes i es manté viu el teatre local.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior hi havia hagut sala de ball i cafè, que avui s'han reconvertit en una sala polivalent que acull les activitats que s'organitzen. </span></span></span></span></span></p> | 08167-33 | Carrer de l’11 de setembre, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fonts orals indiquen que aquest edifici havia acollit a finals del segle XIX i probablement fins l’any 1914, alguna de les 4 fàbriques tèxtils que hi havia hagut a Polinyà. A partir del 1914 es documenta que la Sociedad Aurora Polinyense, entitat recreativa que tenia per objectiu oferir als seus socis un espai de ball, amb domicili al carrer del Sol, 1, estava acumulant capital per adquirir un local propi que serà el de l’actual Germandat a partir de 1924. Un any després, com a conseqüència del malestar social i les dificultats que la crisi va comportar, la societat Aurora Polinyense és substituïda per la Benéfica Polinyense, que, de caire més social, ara tenia per objectiu socórrer els socis que caiguessin malalts. Poc després, però, reobria també la sala de ball i el bar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn a l’any 1936 va ser seu també del Sindicat de Pagesos, fet que va implicar algunes modificacions a l’edifici, per tal de poder descarregar els carros amb productes del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil la Societat Benéfica es va seguir obrint, de forma discreta, els diumenges. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el final de la guerra l’edifici de l’actual Germandat passa a titularitat de la Delegación Nacional de Sindicatos de la Falange Española, que conviu amb el Sindicat de Pagesos Local i amb la sala de ball.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actuat associació cultural “La Germandat” va néixer l’any 1978 i es va constituir el 1981, efectuant de forma periòdica diverses activitats culturals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5563440,2.1569362 | 429697 | 4600862 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-33-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-33-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-33-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86773-germandat.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 86774 | Església parroquial de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-salvador | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt de l’església actual, edificat el segle XVIII, es va construir adossat pel costat nord a l’antic temple romànic, integrant-lo als peus de la nau, a manera de pòrtic d’entrada. L’església actual, de grans dimensions, consta d’una gran nau quasi de planta basilical amb capelles laterals, orientada de nord a sud.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En primer lloc, un cop creuada la nau de l’església romànica s’accedeix a cos allargat, paral·lel a aquella, amb coberta a una vessant que aixopluga una gran tribuna <span>o cor que dóna a la gran nau, que és coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta, per sobre de les teulades del temple romànic i del cos esmentat, un òcul centrat dins d’una arcada motllurada i cega. Les capelles laterals es situen entre els contraforts que rodegen la nau. La capçalera interior té una forma quadrada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La construcció de la nova parroquial a tramuntana de la romànica va comportar u</span></span></span><span lang='CA'><span><span>n seguit de reformes, com l’obertura d’un enorme arc escarser al mur nord per facilitar l’accés a la nova parroquial, i que fou posteriorment tapiat (l’accés actual és més petit), i el cos superior del campanar, fet de maçoneria irregular i acabat amb un terrat de maó amb una senzilla balustrada de rajoles.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb la nova església, la capella romànica es va dividir en tres àmbits: un magatzem, a la zona de l’absis, a llevant; una sala central; i el vestíbul de l’entrada a la nova església, a ponent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Al costat de ponent, a tocar del temple romànic i probablement en l’indret on hi hauria hagut la rectoria vella, hi trobem l’edifici actual de la rectoria, d’època contemporània.</span></span></p> | 08167-34 | Passeig de l'Església, 35 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La nova església parroquial de Sant Salvador es va acabar de construir a finals del segle XVIII i va ser consagrada</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>cap el 1792, data en la qual va heretar la parroquialitat de la romànica, que s’havia</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>quedat petita. La població havia crescut: del cens de 1787 amb 93 ànimes, es</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>passava a les 444 ànimes de 1857. A finals del segle XVIII havia sorgit el veritable</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>nucli del poble actual de Polinyà, que va néixer amb cases arrenglerades al llarg de</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>l’antic Camí Ral de Sabadell a Granollers (actual carretera de Sentmenat).</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>La nova església parroquial va heretar l’antiga dedicació a sant Salvador, mentre</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>que l’antiga església romànica es dedicava ara a Sant Martí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la Guerra Civil (1936-39), l’església quedà força malmesa. En va desaparèixer un retaule barroc amb un sagrari, però les pintures murals no van patir danys. El temple va ser utilitzat com a magatzem durant la guerra i la casa rectoral es va habilitar per a escola municipal.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A partir de 1939, es va iniciar la restauració de l’església romànica, a càrrec de l' arquitecte Josep Vila i Juanico. El 1941 J. Gudiol en va extreure les pintures. L'any 1951 s'inaugurava la casa rectoral - l'anterior s'havia esfondrat- i l'any 1956, es van inaugurar les llums, es va pintar l’església i es va enrajolar el presbiteri i la sagristia.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5581612,2.1511568 | 429217 | 4601069 | 1792 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-002resize0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-003resize0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-004resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86774-santsalvadoract-005resize.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-09-01 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 99 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 86770 | Aqüeducte del torrent de ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-ca-noller | XVIII-XIX | Emmascarat per la vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un aqüeducte o pont de tres arcs amb una amplada superior de 53 cm que ha perdut els laterals. Tanmateix les empremtes que en queden permeten deduir que el pas d’aigua seria de prop de 15 cm. L’arc central és de més grans dimensions que els laterals, amb una alçada de 5 m i una amplada de 6 m. En el seu extrem de ponent s’entreveu un registre amb una planta rectangular de 80 x 110 cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els ulls estan fets amb rajols disposats en plec de llibre mentre que la resta de l’estructura és de maçoneria de pedra i còdols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les bases de l’ull central, així com l’extrem de llevant permeten veure morter de calç en abundància i una fàbrica diferent de la de la resta de l’estructura, fet que ha dut a pensar a alguns en una cronologia anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per l’extrem de llevant s’observen rajols caiguts en el tall del camp de can Ventura de l’Oller per la qual cosa potser futures prospeccions en aquest indret permetrien conèixer millor aquest element. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A uns 200 metres a llevant es troba el jaciment arqueològic de can Ventura de l’Oller, corresponent a una vil·la romana, així com també es troba, consolidat, el forn romà de ca n’Oller. Al nord-est, la casa de can Fontanet, de cronologia altmedieval i, a ponent el mas de ca n’Oller, que es troba ja en el terme municipal de Santa perpètua de Mogoda.</span></span></span></span></span></p> | 08167-30 | Creua el torrent de ca l'Oller a l'altura de l'estació transformadora | <p>Ara per ara no se'n té cap constància escrita</p> | 41.5490745,2.1708550 | 430849 | 4600044 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-001resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-003resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-004resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-005resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-006resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86770-30-007resize.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 86762 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Festa Major d’estiu, la gran festa de Polinyà, se celebra el segon cap de setmana de juliol, quan espectacles de tota mena omplen els carrers. Actualment ha pres rellevància el pregó de festa major, la festa d’aigua i el tobogan, el correfoc, el correbars, el futbol fang i la zona infantil dels plataners.</span></span></span></span></span></p> | 08167-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1978 se celebrava el 6 d’agost, per Sant Salvador, patró del poble. Llavors, la festa començava en dissabte, amb ball de tarda i de nit. El diumenge, després de la missa, es dansava i es preparaven les millors viandes per dinar. Per la tarda, hi havia concert de nit, normalment a cal Balaguer i, després, ball de nit. També s'instal·lava un gran envelat que es costejava, en part, per mitjà del pagament de les llotges. Llavors, encara es ballava el ball del fanalet i el de rams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1978, per decisió del consistori d'aquell moment, la festa es va traslladar als dies 7, 8 i 9 de juliol. Actualment se celebra el segon cap de setmana de juliol, coincidint el festiu en dilluns.</span></span></span></span></span></p> | 41.5575972,2.1565634 | 429666 | 4601002 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-02-2019-07-15-correfoc-0723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-03-2019-07-14-futbol-fang-0096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-05-2019-07-13-festa-de-laigua-i-de-lescuma-9100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-08-2019-07-13-correbars-9251.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||||||||
| 86719 | Pintures romàniques de l'església de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-lesglesia-de-sant-salvador | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AINAUD, Joan. 1989. “Mestre de Polinyà”. <em>Millenum: historia i art de l’església catalana</em>, 148-49. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AINAUD, Joan. 1986. “Pintures murals de Polinyà”. <em>Thesaurus: l’art als bisbats de Catalunya, 1000-1800</em>, 36-37. Barcelona. Fundació Caixa de Pensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús. 1985. <em>Diplomatari de Polinyà del Vallès: aproximació a la història d’un poble del segle X al XII </em>(Bellaterra: UAB 1985)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús. 1985. “Polinyà del Vallès del segle X al XII: estudi històric i diplomático-paleogràfic”. <em>Arraona</em> 17, 1985: 23-62<em>.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús. 2005. “Polinyà del Vallès: fonts i noves dades per a la reconstrucció de la seva historia”. <em>Arraona</em> 29, 2005: 132-147.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús; ALAIX, Tània. 2016. <em>L’església de Sant Salvador de Polinyà i les seves pintures. </em>Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de<em> </em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>GUDIOL, J. 1919. “Mes pintures murals”. <em>La Veu de Catalunya </em>29, num. 7331. 15.9.1919, pag. 5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>KHUN, Charles, L. 1930. Romanesque mural painting of Catalonia. Cambridge: Harvard University Press.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>MARTORELL, Jeroni. 1915-20. “Memoria presentada pel SCCM, dels treballs fets els anys 1915-20” <em>Anuari de l’IEC </em>6 (1915-20): 59-64</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PUIG I CADAFALCH, Josep. 1915-20. “Noves Pintures Murals”. <em>Anuari de l’IEC</em>, 6 (1915-20) pag. 773-74.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>SUREDA, Joan. 1992. “Pintures murals de sant Salvador de Polinyà”. <em>Catalunya medieva</em>l, 80-81. Barcelona, Lunwerg, cop.</span></span></span></span></span></span></p> | XII | Durant mesos d'abril i maig de l'any 2000, arran de la darrera restauració del temple efectuada pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, es van trobar noves restes de pintura, concretament una part més del tetramorf. En aquell moment van ser restaurades i es conserven in situ.El 10 de setembre de 2005 es va fer la presentació pública de la reproducció de les pintures originals a l'església de Sant Salvador de Polinyà. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les pintures romàniques de Polinyà, d'una gran expressivitat en les seves formes, estan elaborades en un estil autòcton, similar a les de Santa Maria de Barberà, amb influències franceses, lluny de l'estil italianitzant representat per Taüll o Pedret. Les relacions amb les pintures romàniques de Santa Maria de Barberà són evidents tant pel que fa al cànon allargat de les figures com per les formes i colors dels personatges i elements representats. La proximitat de les dates de consagració d'ambdues esglésies (Barberà, entre 1.116 i 1.137, i Polinyà, al 1.122), el fet que entre els propietaris de Polinyà que feren importants deixes testamentàries a l'església de Sant Salvador destaquin els Bonfill de Santa Coloma, què si bé tenien la seva residència habitual a Barberà foren senyors de Polinyà per via matrimonial, fan pensar que el mateix mestre va pintar a Barberà i a Polinyà. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les pintures s’han atribuït per aquests motius a l’anomenat “Mestre de Cardona”, per ser l’autor (o en persona o personal del seu taller) d’almenys quatre pintures murals del segle XII a partir d’analogies estilístiques: es tracta de les esglésies de Sant Martí Sescorts (pintures conservades al Museu Episcopal de Vic), de Sant Vicenç de Cardona (conservades al MNAC), de Santa Maria de Barberà (absis laterals, conservades in situ) i de Sant Salvador de Polinyà (conservades al Museu Diocesà de Barcelona).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Globalment, les pintures de Polinyà ofereixen el cicle iconogràfic complert des de l’adveniment de Crist al seu retorn a la fi dels temps. Les escenes, localitzades a l’absis, al mur meridional i a la volta del primer tram del temple, són les següents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'absis:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Diverses escenes de la Vida de Jesús: anunciació, visitació, nativitat, lavatori o bany amb les llevadores, i anunciació dels pastors. La nativitat és representada a la manera bizantina amb Maria sobre un llit i el nen a part. El conjunt està presidit per una <em>Maiestas Mariae</em>, amb la Mare de Déu asseguda en el tron del salvador amb el nen a la falda i flanquejada per dos arbres. Al costat de la verge es detecta un personatge masculí, dret i descalç, força malmès. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les escenes de l’absis són separades en dos nivells per un fris amb filacteris referits a les escenes de l’Apocalipsi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al mur meridional</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>- Escena de Jesús davant Pilat al pretori. Pilat està assegut en un tron i al seu costat hi ha un soldat amb llança, casc i escut.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>- Escenes del llibre de l’Apocalipsi. Destaca l’imatge de Crist entronitzat dins una mandorla i envoltat pels símbols dels evangelistes. Se’n distingeixen clarament dos, els de Lluc i Joan. També s’hi representen l’<em>Agnus Dei</em> amb 7 ulls envoltat de 7 canelobres d’or, les 7 esglésies d’Àsia (només se’n distingeixen 3), el llibre dels 7 segells i dos dels quatre genets de l’Apocalipsi (el segon amb l’espasa i el quart amb una llança que travessa la cara d’un home).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la volta del primer tram del temple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes del pantocràtor al centre de la volta, a l’intradós de l’arc toral, decorat a la part alta amb motius vegetals (tija ondulada amb fulles, flors d’iris) amb un personatge no identificat a la part baixa en un dels pilars, un sant bisbe (dempeus, amb casulla i estola, descalç, nimbat i amb pal·li), que duu a la mà dreta una pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La majoria d’estudiosos identifiquen aquest personatge vestit de bisbe com Sant Esteve (per la possible pedra a la mà dreta). Jesús Alturo, que l’any 2016 va estudiar-les, ho posa en dubte: cal no oblidar que quan l’església es consagra (1122), pertanyia a la canònica de la Catedral de Barcelona des de 1056 (als canonges, no al bisbe). Qui consagrà l’església fou (Sant) Oleguer, bisbe de Barcelona, però qui degué influir en els personatges representats al programa iconogràfic havien de ser els canonges, traslladats el 1122 a Terrassa. Per tant, Alturo segueix la pista barcelonina: defensa que el personatge en qüestió és un sant bisbe segur, i després de descartar sant Ruf, aposta per Sant Jaume el Menor, o bé, amb menys possibilitats, per Sant Pere de Narbona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El mateix autor, després de revisar tant la documentació escrita com les diferents opinions d'historiadors (Puig i Cadafalch, Gudiol, Richert, Post, Kuhn, Pijoan, Cook, Carbonell, Sureda, Ainaud o Pagès) conclou que aquestes pintures són de l'any 1122</span></span></span></span></span></span></p> | 08167-6 | Gran part de les pintures originals es troben al Museu Diocesà de Barcelona mentre que a l'església de Sant Salvador se'n pot veure una còpia, a banda d'alguns fragments localitzats posteriorment i que romanen in situ. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1919 es publiquen les primeres notícies del descobriment d’un seguit de pintures murals a l’interior del temple de Sant Salvador, per part de J. Gudiol i J. Puig i Cadafalch. Sobre les circumstàncies de les troballes se’n sap ben poca cosa. Gudiol esmenta que “<em>com tantes altres vegades, sota l'emblancat que fa mut el presbiteri”. </em>Així, podem concloure que s'hi havia pintat a sobre, s’havia emblanquinat l’absis i les<em> </em>pintures no es veien. Es desconeix però com es van descobrir, qui va fer les obres que van permetre<em> </em>desencalar i descobrir les pintures, o qui va tenir la idea de fer-les.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El mes de novembre d'aquell mateix any, Jeroni Martorell, responsable del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments (SCCM) de la Mancomunitat, comunicava la troballa a la Junta de Museus de Catalunya (JMC). El SCCM (depenent de la Mancomunitat i l’Institut d’Estudis catalans, presidides per Puig i Cadafalch) atorgava una subvenció per a la neteja i millor conservació de les pintures, operació que es va dur a terme <em>in situ</em>. La JMC encomanava a J. Vallhonrat una copia de les pintures de Polinyà, Santa Maria de Barberà (lliurades el 1920) i Santa Maria de Terrassa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil l'església va ser profanada i va ser utilitzada com a magatzem. Passat el conflicte, l'any 1939, es va procedir a una restauració de l'església, que va ser duta a terme sota la direcció de l'arquitecte J. Vila Juanico. Les pintures van romandre <em>in situ</em>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El </span></span></span><span lang='CA'><span><span>1941 es van executar els treballs d’extracció de les pintures per part de Ramon Gudiol i es van traslladar al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona (antecedent del MNAC), on les pintures, propietat del Bisbat (del Museu Diocesà de Barcelona, MDB), van quedar en dipòsit. Es restauraren al taller dels germans Josep i Ramon Gudiol i no s’arribaren a exposar al museu. L’impulsor i finançador de la operació va ser el col·leccionista barceloní, Joan Prats i Tomàs, que va f</span></span></span><span lang='CA'><span><span>inançar, a benefici del Museu Diocesà de</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>Barcelona, l'extracció i condicionament d'aquestes pintures a canvi de quedar-se</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>un fragment per a la seva col·lecció privada. El fresc escollit va ser l’anomenat “</span></span></span><span lang='CA'><span><span>Jesús davant Pilat”, que va acabar decorant la sala noble del seu domicili.L'any 1973 deixaria aquest fragment en testament al Museu d'Art de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per un informe de 1957 del MDB (signat per Msn. Trens), es dedueix que les pintures de Polinyà eren encara en aquell moment un magatzem del Museu d’Art de Catalunya, a Montjuïc (MAC). L'1 de juny de 1959 van ser traslladades al Seminari Conciliar, i allí es va construir l’absis</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> de suport.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1960 s’inaugura el Museu Diocesà de Barcelona al Seminari Conciliar. La Sala romànica inclou l’absis amb les pintures de Polinyà. Posteriorment, el museu es tanca al públic i el fons es trasllada del Seminari al palau Episcopal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 16 de maig de 1991 té lloc la inauguració del nou MDB al seu actual emplaçament, a la Pia Almoina. S’hi exposen les pintures de Polinyà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1992 el MAC traspassa la peça de Prats al MDB, després de mostrar-la en una mostra temporal al Palau Macaya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el decurs dels treballs de restauració efectuats a l’església a principis dels anys 2000 per restauradores del Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat, es van descobrir noves pintures. Es tracta de petits fragments localitzats a la volta i sobretot a l’intradós de l’arc, corresponents a una part més del tetramorf ja conegut. Van ser restaurades per Elena Abella i Dolors Mañà i encara avui es poden veure a l'interior del temple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>D’altra banda, a l’absis i a la paret meridional llueix des de l’any 2005 la reproducció <em>in situ</em> de les pintures conservades al MDB, realitzades per Raül Galusca entre 2003 i 2004.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons Alturo i Alaix (2016), les pintures murals de l’església </span></span></span><span lang='CA'><span><span>de Sant Salvador de Polinyà van ser un encàrrec del capítol de la catedral de Barcelona, propietari del temple des de què a mitjans del segle XI el bisbe Guislabert l’hi va donar. Aquests autors sostenen que l’encarregat de planificar el cicle iconogràfic de les pintures podria haver estat el canonge, gramàtic, erudit i canonista occità Renall, afincat a Barcelona, que era el secretari del bisbe Oleguer, el bisbe que va consagrar l’església (i possiblement les pintures) l’any 1122. Per tant la seva execució seria en aquesta data o una mica abans, segons els esmentats autors. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Alturo (2016)</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>defensa que les pintures ja s’haurien realitzat abans de consagrar l’església, el</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>1122, ja que era habitual “inaugurar” formalment el temple quan estava acabat del</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>tot, pintures incloses.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia de les pintures ha estat objecte de discussió. Puig i Cadafalch, al descobrir les pintures el 1919, les data (com l’església) al segle XI. Gudiol data les pintures des de finals del segle XII fins ben entrat el segle XIII, i posteriorment, s’inclinà pel segle XIII. Khun (1930) confirmà la datació del segle XIII. Als anys 50 Cook i Gudiol proposen la segona meitat del segle XII. Gairebé tota la bibliografia posterior manté aquesta cronologia, com també Sureda (1991), Pagès (2013) i Carbonell, tot i que Ainaud (1986 i 1989). Pitarch i Nuria de Dalmases (1986), proposen la primera meitat del segle XII, que és la posició que manté actualment Alturo, fent-les coincidir amb l'esment de l'any 1122.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5580600,2.1513600 | 429233 | 4601058 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-pintures-sant-salvador-009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-pintures-sant-salvador-010.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Avui encara es poden distingir restes d'aquestes pintures in situ, especialment a l'intradós de l'arc de l'absis. La resta va ser extreta l'any 1941 per dur-les al al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona. L'any 1959 van ser traslladades al Museu Diocesà de Barcelona, on encara avui es poden veure. | 92|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||
| 86780 | L'Escolanet de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescolanet-de-polinya | XVII | Referències documentals | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaume Alboquers, dit l’Escolanet de Polinyà era un dels homes de confiança d'una de les quadrilles de bandolers més famosa de Catalunya, juntament amb la d'en Serrallonga, la d'en Perot Rocaguinarda, 'Perot lo Lladre' </span></span></span></span>(Oristà 1582- Nàpols ‘1635)<span><span><span><span lang='CA'>. Amb ells, s'acostumava a trobar també </span></span></span></span>Joan Gili, de Sta Mª de Vilalleons, dit <em>Janot</em><strong>, </strong>i Gabriel Galí, anomenat <em>Barceló</em><strong>.</strong><span><span><span><span lang='CA'> Es tractava de camperols i gascons amb bones relacions amb el Sant Ofici, que robaven pels camins i repartien el botí entre la quadrilla. Entre robatori i robatori, treballaven la terra de les seves masies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que en la documentació de la època s'esmenta el Vallès i, en concret, Polinyà, com a zona de moviment bandoler, encara no és clara la relació entre Jaume Alboquers i el municipi.</span></span></span></span></p> | 08167-40 | <p>Perot lo Lladre va ser un Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants del Mas Rocaguinarda, d’Oristà. A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas ,per aprendre un ofici. Allà ingressà a les hostes de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic( el qual servia una germana seva, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard. Tot seguit (1602)es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler. Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. Tenia com a lloctinents importatnts personatges , Jaume Alboquers, Gabriel Galí àlies Barceló, i Joanot Gili de Vilalleons.</p> | 41.5574032,2.1561000 | 429628 | 4600981 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | 2023-01-31 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||||
| 88128 | Cova de la Canal Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-fonda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='ES'><span>La cova de la Canal Fonda està situada al dessota de La Foradada que porta el nom de la mateixa canal. L’accés es fa resseguint </span></span><span><span>l’estreta carena que separa els turons dels Òbits i de les Nou Cabres. Des dels Òbits, cal seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, cal agafar el situat a mà esquerra, que ve a morir a l’extrem del carener. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans d’arribar-hi, cal baixar per l’esquerra entremig de boixos, fins a localitzar, al dessota, a mà dreta, una mena de coveta oberta cap a l’exterior, coneguda amb el nom de La Foradada. Un cop al dessota d’aquesta cavitat, cal baixar, amb cura, pel vessant dret de la canal entre quinze i vint metres, resseguint la paret dreta. Ben aviat s’observa una escletxa per on cal enfilar-se posant les mans en petites cavitats que hi ha a banda i banda de l’escletxa. Al capdamunt una única galeria en forma piramidal amb un recorregut aproximat d’uns cinc metres sense poder-se posar dempeus. </span></span></span></span></span></p> | 08120-255 | Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda. | <p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p> | 41.6530700,2.0153700 | 418013 | 4611726 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88128-p1460360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88128-p1460364.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||||
| 92776 | Turó de la Font del Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-font-del-conill | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>SUADES, Ramon i SENYAL, Jordi - Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt 2016</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Replantejament de la línia de delimitació entre els termes municipals de Rellinars i Vacarisses - Departament Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya - 2010 (Fita 5)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | No hi ha camí d’accés | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El Turó de la Font del Conill és un turonet de 573 mt d’alçada situat a l’extrem sud-est del terme de Rellinars, on delimita amb el terme municipal de Vacarisses. Al nord del Turó hi ha el Torrent de la Font del Conill i a continuació la Carena dels Rosseguers, entrant ja de ple a la Serra de l’Obac. Pel sud la carretera B-122 ens apropa a l’oest, direcció Rellinars, delimitant els dos termes municipals, i a l’est la mateixa carretera puja al Coll de l’Obac, ja dins del terme de Vacarisses.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S’hi pot accedir fàcilment a peu des del km 11,6 de la B-122, pujant direcció est cap a dalt del Turó. Cal enfilar-se pel costat de la carretera i anar pujant resseguint la carena, fins arribar dalt de tot. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El bosc en aquest sector està força aclarit, dominat per les Alzines (<em>Quercus ilex</em>) i l’abundant Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el Llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></p> | 08179-456 | Entre la ctra B-122 i el Torrent de la Font del Conill | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El el darrer replantejament de delimitació municipal entre Rellinars i Vacarisses fet el 2010, es van utilitzar les fites del quadern de treballs topogràfics del Instituto Geográfico y Estadístico de l’any 1921. En aquests treballs hi hem trobat el “5º mojón” o fita número 5, on es pot llegir textualment: “Se reconoció como tal un mojón de piedras gruesas de forma cónica, de 75 cm de diámetro por 50 cm de altura. Está situado en lo más alto del Turó de la Font del Cunill…”</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquesta fita com a tal ja no existeix, tampoc la van trobar els observadors del replantejament del 2010. Però sí que encara hem pogut trobar una pila de pedres i còdols escampats pel terra, que de ben segur eren els que formaven aquesta fita, perquè està clar que no hi són en el seu lloc natural (fotografia adjunta)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6242900,1.9419900 | 411864 | 4608604 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92776-20220907101714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92776-20220907101745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92776-gopr90121662544541167.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-09-23 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat i Centre Excursionista de Rellinars | El corriol d’accés a peu només de 150 mt de distància i s’intueix força bé, amb molt poc pendent (35 mt de desnivell). A dalt del Turó actualment no hi ha res, a l’any 2008 van retirar una torre elèctrica amb la placa metàl·lica número 274. Actualment és un punt de delimitació dels termes de Rellinars i Vacarisses, fita número 5 (antigament “5º mojón”).Segons el cadastre, aquest Turó també està al límit de dues propietats, La Boada per la banda nord-oest (Rellinars) i l’Obac per la resta (Vacarisses), tot i que les coordenades del cim queden incloses dins la finca de l’Obac. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 92777 | Turó de les Plateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-plateres | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Cartoteca digital Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - ICGC - Internet </span></span></span><a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/'><span><span><span><span>https://cartotecadigital.icgc.cat</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> | Accés a peu pel bosc | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El Turó de les Plateres és un turonet de 515 mt d’alçada situat al sud-est del terme de Rellinars. Pel nord està delimitat per la carretera B-122. Per la resta, l’envolta la pista que ressegueix la Soleia de la Ferreria, a tocar del terme municipal de Vacarisses. S’hi pot accedir a peu pel punt més proper al Turó i també el més alt. Aquest es troba al mateix encreuament de la carretera B-122 km 11,8 i la pista que voreja el Turó per la Soleia de la Ferreria. Cal enfilar-se per l’extrem i anar pujant direcció oest resseguint la carena, fins arribar dalt de tot. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El bosc en aquest sector està força aclarit, dominat per les Alzines (<em>Quercus ilex</em>) i l’abundós Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el Llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-457 | Entre la ctra B-122 i la Soleia de la Ferreria | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>S'han consultat diferents mapes cartogràfics amb el topònim incorrecte d’aquest Turó, al qual anomenen “Turó de les Planeres”. Certifiquem que el topònim correcte és Turó de les Plateres, existeix cartografia del segle XIX on ja s’anomenava com “Turó de las Plateras”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Plateres podria fer referència a l’Herba platera o Sanguinària blanca (<em>Paronychia argentea</em>), tot i que actualment no se’n troba.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6279100,1.9269700 | 410618 | 4609021 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92777-20220907094401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92777-20220907094451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92777-20220907094514.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-09-23 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat i Centre Excursionista de Rellinars | El corriol d’accés a peu no té més de 200 mt de distància i s’intueix força bé, amb molt poc pendent (30 mt de desnivell). A dalt del Turó no hi ha res en especial, fins i tot els arbres dificulten la panoràmica que l’envolta. És punt de pas o de guaita habitual dels caçadors.Segons el cadastre, aquest Turó resta situat dins de la propietat privada de l’Alsina (Rellinars). | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 92779 | Puig de Ballesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-ballesta | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA - Observacions - Estacions automàtiques XEMA </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a href='https://www.meteo.cat/observacions/xema/dades?codi=VU'><span><span><span><span><span>https://www.meteo.cat/observacions/xema/dades?codi=VU</span></span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MINA SERVEIS D’AIGUA - </span></span></span></span></span></span></span></span> <a href='https://www.minaserveisdaigua.com/rellinars-2/'>https://www.minaserveisdaigua.com/rellinars-2/</a></p> | Pista d’accés per a vehicles | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El Turó del Puig de Ballesta és un turonet de 425mt d’alçada situat al sector est de Rellinars, a tocar de la carretera B-122 a l’alçada del camp de futbol. S’hi accedeix per una pista que queda a mà dreta si vens per la B-122 des de Terrassa, just abans de topar amb la primera casa. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La formació vegetal predominant en aquesta zona és de Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) i algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>), i presència d'arbusts i mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-459 | Entre la B-122 i camp de futbol | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1998 el Servei Meteorològic de Catalunya instal·la aquesta estació meteorològica dalt d’aquest Turó, dins de la xarxa XEMA. Es tracta d’una estació automàtica que funciona tot l’any i les dades recollides són públiques i es poden consultar per internet a </span></span></span><a href='https://www.meteo.cat/observacions/xema/dades?codi=VU'><span><span><span><span><span>https://www.meteo.cat/observacions/xema/dades?codi=VU</span></span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2000 es signa un conveni entre els Ajuntaments de Rellinars i Vacarisses i Mina Aigües de Terrassa per a la venda d’aigua en alta en aquests dos municipis. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2001 l’Ajuntament de Rellinars li atorga la concessió per a subministrar l’aigua en baixa per a un període de 50 anys.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6327200,1.9175200 | 409837 | 4609565 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92779-20220629090837.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92779-20220629091442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92779-20220629091449.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-09-23 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat i Centre Excursionista de Rellinars | La pista d’accés al turó té un fort pendent, tant de pujada com de baixada, i està una mica malmès per a turismes convencionals (apte 4x4). A dalt del Puig de Ballesta hi ha actualment dos dipòsits d’aigua gestionats per Mina Serveis d’Aigua, per això la finca està qualificada d’urbana i té un ús industrial.També s’hi troba emplaçada l’estació meteorològica automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya - XEMA. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 93069 | Dipòsit del Pla de l’Obrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-pla-de-lobrera | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Cobert vegetació i petit enderroc | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Dipòsit o petita bassa amb parets de pedra seca excavada al final del con de dejecció d’un petit torrent que baixa de la carena del Cisternot i finalitza en el camp llaurat. Es troba situada en una clariana que hi ha en el fondo del Cisternot, al sector nord-oest de la carena del Cisternot. Hi ha uns camps llaurats delimitats per marges de pedra seca sota la carena. Uns metres més avall del marge, just a tocar del camp llaurat, trobem aquest dipòsit o bassa. S’hi accedeix per la pista que puja de les Farreres cap a les Llobatones, passat el Coll de la Creueta trobem aquests plans a la nostra esquerra. En revolt a la dreta, trobarem una entrada als camps i a la Carena del Cisternot.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquesta bassa s’omple directament amb aigua de pluja que regalima i es canalitza per un petit torrent i conflueix en aquest dipòsit, però generalment està sec. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Es tracta d'una estructura de planta rectangular excavada parcialment en el terra, amb parets de pedra seca sense arrebossar. Mesura 1,20 mt d’ample i 2,50 mt de llarg, i la seva fondària màxima és d’un metre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-461 | Sector Cisternot | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Segons la informació aportada pels senyors Pere Sallés i el Sr. Tarrés aquesta feixa allargassada i planera estava plantada d'oliveres, encara recorda com de petit anava amb sa mare a collir olives. El nom del Racó de l'Obrera està originat pel nom d'una casa de Rellinars que en deien a Ca l'Obrer. La dona de la casa anava a l'oliverar a collir les olives i tenia aquest motiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El xupet, o petit aljub, aljub o dipòsit és un exemple d'arquitectura rural relacionada amb l'aprofitament de l'aigua de pluja en llocs on l'aigua és escassa i valuosa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6440300,1.9024500 | 408598 | 4610836 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93069-20221106093919-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93069-20221106093938-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93069-20221106094211-1-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | Al voltant del dipòsit trobem exemplars de Pi Blanc (Pinus halepensis) i Llentiscle (Pistacia lentiscus), vegetació espontània que ha anat creixent en els marges antigament conreuats.L’aigua emmagatzemada en aquest dipòsit servia bàsicament per ensulfatar les oliveres dels camps, ara erms.Aquest element consta en el cadastre en terres de Les Ferreres, Rellinars.També consta a l’inventari de la Wikipedra, amb el codi 2725 | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 92778 | Avenc de la font del Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-font-del-conill | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>ESPELEOWORLD - Internet </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><a href='https://espeleoworld.com/c/avenc-de-la-font-del-conill'><span><span><span><span>https://espeleoworld.com/c/avenc-de-la-font-del-conill</span></span></span></span></a></span></span></span></p> | Fons de la cavitat plena de branques i fulles en descomposició | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un petit avenc situat al marge dret de la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, aproximadament en el km 12 surt un petit corriol que careneja direcció nord, fins a topar amb l’avenc. Té una boca d’accés arrodonida de mig metre de diàmetre i una profunditat màxima de 5 metres en línia vertical fins al fons de la cavitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’avenc es troba a 170 metres de la carretera B-122 en línia recta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La formació vegetal predominant en aquesta zona és de Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb Alzina (<em>Quercus Ilex</em>), i presència d'arbusts com el Marfull (<em>Viburnum tinus</em>) i mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08179-458 | Entre la B-122 aprox km. 12 | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Membres de la SIS del Centre Excursionista de Terrassa el topografien el 27 de juliol de 1982 (X.Badiella i A.Buil), encara que el coneixien d'abans, tot confonent-lo durant un temps amb l'Avenc d'Alzina Teresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6269700,1.9357300 | 411346 | 4608907 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92778-20200528123655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92778-20200528123705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92778-20200528123829.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-09-23 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert | L’accés a l’avenc té un primer ressalt abalmat de 2 metres i un segon de 3 metres més fins al capdavall de la cavitat. La seva litologia és de conglomerat. Es tracta d’una cavitat originada en una diàclasi interna que va comunicar amb l'exterior per enfonsament de la volta.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres de Casajoana, Rellinars. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||
| 92005 | Aqüeducte petit de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-petit-de-la-farinera | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Dos arcs embussats i els pilars deteriorats. Tot i que s’ha desbrossat la llera del torrent, no s’han netejat els arcs ni reforçat els pilars. Un fort episodi de pluges se’l podria endur. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aqüeducte de petites dimensions que travessa la llera del torrent d’Anton Casas, a l’oest de la masia de La Farinera. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix des del mateix carrer asfaltat d’accés a la masia, C/ Jaume Ferran Clua. A pocs metres abans d’arribar a la Farinera, el carrer creua el torrent d’Anton Casas. L’Aqüeducte queda pocs metres més avall del torrent, i es divisa molt bé si la llera del torrent s’ha desbrossat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’utilitzava per transportar l’aigua que sobreeixia de la bassa de la Farinera cap a la finca de Viladoms, situada uns 800 mt al sud-oest del torrent, ja dins del terme municipal de Vacarisses, i també per a regar els camps de conreu que trobava durant el seu trajecte.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La construcció ha seguit l’estil dels antics aqüeductes romans, format per tres arcs de mig punt sustentats sobre pilars de pedra i maó. La canal per on circula l'aigua està totalment obrada amb maó, i una mica deteriorada. Al seu interior s’hi observa un tub de color gris, probablement a les darreries va substituir el rec per a protegir i dirigir millor l’aigua al seu destí.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>No s’ha de confondre amb l’Aqüeducte principal de la Farinera, que està a la Riera de Sanana, i servia justament per abastir la bassa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’Aqüeducte petit mesura 16 mt, que és tota l’amplada del torrent en aquest punt. L’amplada o gruix de construcció és de 60 cm. Els arcs de mig punt fan 220 cm d’ample i una alçada màxima fins la llera del torrent de 180 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08179-447 | La Farinera, torrent d’Anton Casas | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La construcció de l’aqüeducte s’atribueix coetània a la resclosa, el rec i l'aqüeducte principal de la Riera de Sanana, així com també la bassa de la Farinera, construïts l'any 1896.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El maó emprat en la construcció de l'aqüeducte i part del rec i repartidor el van fabricar probablement en el forn d'obra que hi havia a l'entrada de la Farinera. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons expliquen els seus propietaris, aquest petit aqüeducte va funcionar fins el 1980, cinc anys després d’haver canviat de propietaris la finca de Viladoms. Els nous propietaris van construir un pou i abandonar totalment l’aigua que els arribava des de la Farinera i els obligava a col·laborar en la neteja del rec cada any.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6202600,1.8935700 | 407825 | 4608207 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92005-20220504092439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92005-20220504092350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92005-20220504092405.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-18 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | Aquest aqüeducte és una obra civil privada que consta en el cadastre dins de la finca de la Farinera, tot i que la llera del torrent d’Anton Casas sigui de domini públic a través de l’Agència Catalana de l‘Aigua. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 91543 | Barraca de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-creueta | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | El marge protegeix la barraca | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada a ma esquerra de la pista forestal que puja cap a la Creueta i les Llobatones, just abans d’arribar al collet de la Creueta cal baixar direcció sud-est tot seguint l’orientació del curs natural del torrent. Uns 100 mts més avall trobarem uns marges de pedra seca on hi ha aquesta barraca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció terrera margera, de planta semicircular. La porta està orientada a sud i amb una doble llinda plana, mesura 55 m d’ample per 140 cm d’alçada. La coberta és de falsa cúpula, no sembla restaurada. L’interior de la barraca té una fondària de 150 cm i una alçada de 200 cm. Al fons gairebé davant la porta hi ha un doble tinell.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-433 | Entre el coll de la Creueta i Cal Barret | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6429200,1.9058800 | 408882 | 4610709 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91543-20220129123429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91543-20220129123454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91543-20220129123506.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 22879.La barraca de pedra seca consta en el cadastre en terres del mas de Les Ferreres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 91544 | Barraca 1 de Can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-can-vinyes | <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | S’ha esfondrat el sostre | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada a ma esquerra de la pista forestal que va des del Raval del Pujolet cap el torrent de Pasteres. Passada la cruïlla que ve de la Caseta, uns 100 mt més endavant, es troba al marge esquerre de la pista. Ha aflorat després de les tasques de desbrossament dels marges per prevenció d’incendis que s'ha efectuat l’any 2021.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’accés al seu interior és complicat donat que la vegetació de llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>) i romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>) l’ha anat tapant.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció aèria aïllada de planta circular. La porta està orientada a sud i amb una llinda plana, mesura 70 cm d’ample per 90 cm d’alçada. La coberta suposadament era de falsa cúpula, avui totalment esfondrada. L’interior de la barraca té un diàmetre de 220 cm i una alçada de mur de 150 cm. Al fons gairebé davant la porta hi ha un doble tinell o cocó.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-434 | Entre el Raval del Pujolet i el torrent de Pasteres | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6554900,1.8953700 | 408025 | 4612116 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91544-20220128103225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91544-20220128102214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91544-20220128103304.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-01 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 25097.La barraca de pedra seca consta en el cadastre en terres del mas de Can Vinyes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 91776 | Barraca del Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pujolet | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | El marge protegeix la barraca | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al corriol carener que puja des de La Caseta fins a Cal Pujolet. Uns 200 mt en línia recta si pugem de La Caseta i uns 125 mts si baixem des de Cal Pujolet. En aquest punt hi ha un marge de pedra seca, on està incrustada aquesta barraca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció terrera de marge, de planta quadrada. La porta està orientada a sud-oest i amb una llinda plana, mesura 50 cm d’ample per 120 cm d’alçada. La coberta és de falsa cúpula, no sembla restaurada. L’interior de la barraca té una fondària i amplada de 170 cm i una alçada també de 200 cm. Al fons gairebé davant la porta hi ha un doble cocó.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-435 | Al camí carener que puja de la Caseta a Cal Pujolet | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6512400,1.8913300 | 407682 | 4611649 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91776-20220128105047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91776-20220128105129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91776-20220128105148.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-03-31 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 22880.La barraca de pedra seca consta en el cadastre en terres del mas de Les Ferreres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 92012 | Barraca de la Morella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-morella | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Un llentiscle l’ha protegit. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al marge de muntanya de la pista que voreja el Turó de la Morella pel seu vessant sud.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca en bon estat, en part per estar pràcticament coberta per un llentiscle que bloqueja l'entrada. Té un conjunt vertical de cocó i fornícula, amb una finestra rectangular a la part nord-est. Al seu marge dret hi ha com la restes d'un corralet, amb un petit mur mig enderrocat. Es tracta d’una construcció de pedra seca de planta circular. La porta està perfectament orientada a sud i amb una llinda plana, mesura 60 cm d’ample per 85 cm d’alçada. La coberta és de falsa cúpula, no sembla restaurada, i li falta la llosa superior. L’interior de la barraca té un diàmetre aproximat d’uns 200 cm i una alçada de 140. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-454 | Pista que voreja la Morella pel sud | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6565700,1.9294600 | 410865 | 4612200 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92012-20220320124130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92012-20220320124152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92012-gopr74341647784316601-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2022-05-18 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 21924.La barraca de pedra seca consta en el cadastre dins d’una via de comunicació de domini públic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 93198 | Barraca 2 de Can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-can-vinyes | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500(2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2019). Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), (juliol 2019). Coordinació Àrea de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al nord-oest del terme de Rellinars, tocant al torrent de Pasteres que limita amb Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’accés amagat i poc concorregut ha mantingut aquesta barraca en molt bon estat i desconeguda per a molta gent.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció del tipus aèria i aïllada, de </span></span></span></span></span><span><span><span><span>planta circular. Presenta coberta de falsa cúpula i aparentment en estat original. Manté bona part del voladís en tot el perímetre, d’uns 20 cm. Porta de llinda plana orientada a sud sud-oest (200º). A la paret interior del fons té un cocó i una fornícula. A la seva esquerra un finestró mirant al nord-oest. Des de la porta hi ha una bona postal de la muntanya de Montserrat.</span></span></span></span></p> | 08179-470 | L’accés es pot fer per la pista que venint del Raval del Pujolet segueix paral·lela al torrent de Pasteres direcció nord-est. En arribar a la cruïlla que creua el torrent, seguir corriol de la dreta que continua paral·lel al torrent. Abans de tornar-lo a creuar hi ha un corriol que puja a ma esquerra i va seguint unes feixes de pedra seca, cal seguir-lo uns 100 m direcció sud fins trobar la barraca. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6620100,1.9056600 | 408891 | 4612829 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93198-20221106104831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93198-20221106104843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93198-20221106105444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93198-20221106105737.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat | La porta d'accés mesura 50 cm d'ample x 120 cm d'alçada i 60 cm de gruix de mur. Planta circular de diàmetre 2,10 m i 2,30 m d'alçada interior màxima.La vegetació dominant en aquesta contrada és el Cirerer d’Arboç (Arbutus unedo), Pi Blanc (Pinus halepensis), l’Alzina (Quercus ilex) i el Romaní (Rosmarinus officinalis). En les obagues hi trobem exemplars de Roure martinenc (Quercus humilis).També consta a l’inventari de pedra seca Wikipedra amb el codi 26116. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 93927 | Barraca de la Pòpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-popia | <ul> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Malgosa, Marc; Samper, Marc; Soler, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica</em>. Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em>.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> | Enderroc important. Es manté la paret circular. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al peu de la Pòpia, sector oest entre la serra del Ginebral i la carena del Cellers. En aquest emplaçament encara es conserven alguns marges de pedra seca construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular. La porta té una alçada de 130 cm, està orientada a sud i coberta amb una llinda plana, mesurant a la part inferior 100 cm i a la part superior 60 cm. El mur de construcció té un gruix de 70 cm. A llevant té un petit finestró de 20x20 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), la Farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></p> | 08179-474 | L’accés només pot fer-se a peu a través del bosc. Cal seguir la pista forestal que puja a la Pòpia i continuar en direcció a la carena del Cellers. Passada la cruïlla que baixa cap a Cal Cellers, uns 50 metres més endavant ja podem entrar al bosc de la nostra dreta i pujar un parell de feixes pel mig del bosc fins a trobar la Barraca. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6536000,1.9040300 | 408743 | 4611897 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93927-20230111101812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93927-20230111101841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93927-20230111101733.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-03-17 00:00:00 | Des d’aquesta Barraca hi ha una bona panoràmica del torrent del Pujolet i la carena del Cellers, amb Montserrat al fons. | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||
| 94953 | Cocó de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-de-la-creueta | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Enderroc parcial, tot i que el marge de pedra seca el protegeix.Està situat en un marge de pedra seca d’un metre d’alçada, i la llinda superior amenaça de caure. El mur ja ha patit petits enderrocs. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Cocó situat a mig metre del terra en el marge de pedra seca que trobem en el Fondo del Cisternot, molt proper al Coll de la Creueta. Pren forma de triangle rectangle, on els dos costats que formen l’angle recte mesuren 50 cm d’amplada i 40 cm d’alçada, amb una fondària aproximada de 30 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi pot accedir per la pista que ve del Coll de la Creueta direcció cap a Les Llobatones, entrant al bosc, el trobarem a uns 40 metres del Coll.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-482 | Al marge de pedra seca del Fondo del Cisternot, proper al Coll de la Creueta. | 41.6436900,1.9048400 | 408797 | 4610796 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94953-20230403171925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94953-20230403171804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-14 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars | Un cocó és un armariet construït en una paret de pedra seca, ja sigui dins d’una barraca de vinya o en un marge d’una feixa. Acostuma a tenir prou profunditat per a guardar-hi eines llargues. També s’aprofitava per guardar-hi el càntir d’aigua mentre es feien feines de camp. Normalment destaquen per tenir disposada una llinda plana damunt la porta d’accés.Element inventariat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 2009.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres del mas de Les Ferreres, parcel·la 9.L’art i la tècnica que deriva de la pedra en sec, ha enginyat diferents tipologies constructives de caire patrimonial. És cert que les més conegudes són les barraques i els marges, però també podem trobar escales volades o escales de pedra, camins empedrats, arneres, trones o escocells, entre molts d’altres. És cert que la pedra seca, també forma part de la identitat del municipi. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 91777 | Cocó del Cisternot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-del-cisternot | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | El marge de pedra seca el protegeix | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Cocó situat arran de terra en el marge de pedra seca que trobem en el Fondo del Cisternot, entre el Dipòsit del Pla de l’Obrera i la Barraca 2 del Fondo del Cisternot, a uns 40 mt d’ambdós elements. Mesura 25 cm d’alçada i 50 cm d’amplada, i té una fondària de 40 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi pot accedir per la pista que ve del Coll de la Creueta direcció cap a Les Llobatones.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Un cocó és un armari arran de terra en una paret de pedra seca, ja sigui dins d’una barraca de vinya o en un marge d’una feixa. Acostuma a tenir prou profunditat per a guardar-hi eines llargues. Normalment destaquen per tenir disposada una llinda plana damunt la porta d’accés.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-436 | Al marge de pedra seca del Fondo del Cisternot | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’art i la tècnica que deriva de la pedra en sec, ha enginyat diferents tipologies constructives de caire patrimonial. És cert que les més conegudes són les barraques i els marges, però també podem trobar escales volades o escales de pedra, camins empedrats, arneres, trones o escocells, entre molts d’altres. És ben verídic que la pedra seca, també forma part de la identitat del municipi i que cal vetllar per la seva conservació.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6439600,1.9025000 | 408602 | 4610828 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91777-20220128094743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91777-20220128094755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91777-20220128094805.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-03-31 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars | Element inventariat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 1665.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres del mas de Les Ferreres. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 91784 | Cocó de la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-de-la-boiga | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | El marge de pedra seca el protegeix | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Cocó situat arran de terra en el marge de pedra seca que trobem en el corriol que ve de la font de la Boïga direcció sud cap el torrent de la font d’en Sala. Mesura 40 cm d’alçada i 40 cm d’amplada, i té una fondària de 90 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi pot accedir per la pista que puja a Casajoana cap a la Morella.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Un cocó és un armari arran de terra en una paret de pedra seca, ja sigui dins d’una barraca de vinya o en un marge d’una feixa. Acostuma a tenir prou profunditat per a guardar-hi eines llargues. Normalment destaquen per tenir disposada una llinda plana damunt la porta d’accés.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-443 | Marge de pedra seca de la Boïga | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’art i la tècnica que deriva de la pedra en sec, ha enginyat diferents tipologies constructives de caire patrimonial. És cert que les més conegudes són les barraques i els marges, però també podem trobar escales volades o escales de pedra, camins empedrats, arneres, trones o escocells, entre molts d’altres. És ben verídic que la pedra seca, també forma part de la identitat del municipi i que cal vetllar per la seva conservació.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6474300,1.9294900 | 410855 | 4611185 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91784-20200710104004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91784-mur145f2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91784-mur145f3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-03-31 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès | Element inventariat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 145.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres del mas de Can Gibert, Rellinars. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||
| 91782 | Coll de Gipó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-gipo | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Confluència de diversos camins i corriols | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Coll de Gipó és un pas situat a 533 mt d’alçada on conflueixen la Serra del Ginebral i la carena del Panissar i fa de línia divisòria entre els termes municipals de Rellinars i Sant Vicenç de Castellet.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix bé per la pista forestal que venint de l’oest passaria pel mas de la Serra, ja dins del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, o per l’est per la pista que ve del coll de la Morella o de la riera de Matarrodona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La formació vegetal predominant és de Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>), Alzina (<em>Quercus Ilex</em>) i algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>), i presència d'arbusts i mates de fulla persistent i petita com el Bruc d’Hivern (<em>Erica multiflora</em>), el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>). A destacar algun exemplar de Pi Roig (<em>Pinus sylvestris</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-441 | Carena del camí Ral | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’origen d’aquest topònim guarda relació amb el <em>gipó</em>, una antiga peça de vestir que cobreix el tronc des de l’espatlla fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànigues. Era una peça de roba masculina que els cavallers es van començar a posar a partir del segle XIV, substituint l’anterior gonella (que va passar a ser una peça femenina). Els cavallers se la posaven just sota l’armadura. Mentre la gonella es considerava una peça de roba interior, el gipó va passar a ser una peça de la indumentària civil.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Els colls eren els punts més delicats que havien de travessar els viatgers que transitaven el camí ral, ja que eren els llocs preferits pels bandolers per realitzar les seves emboscades. Com que solien ser en un creuament de camins eren els llocs més recurrents per les possibles víctimes dels bandolers, perquè sempre tenien l’opció de fugir cap a diferents direccions. També era freqüent trobar-hi penjat d’una gàbia el cap o una part del cos d’algun bandoler que havia estat enxampat i esquarterat per les autoritats, per tal que servís d’escarment i dissuasió a d’altres lladregots. En aquest coll, durant la segona guerra carlina, tingué lloc una emboscada on moriren força soldats entre els quals un capità, un coronel i un tinent coronel del Regiment d’Infanteria del Rei núm. 1. L’any 1591 tres solsonins que tornaven de Barcelona foren assaltats per bandolers tot i que havien estat advertits de la seva presència en passar per la Barata.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6659100,1.9182200 | 409942 | 4613249 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91782-20220316111955.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91782-20220316112129.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Inexistent | 2022-03-31 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès | La pista d’accés fins el Coll de Gipó és apte per vehicles motoritzats (xarxa viària bàsica). Ens ofereix una panoràmica interessant perquè domina els dos vessants de la carena del camí Ral: al nord el torrent del coll de Gipó i al sud el torrent de la font del Bosc. En aquest coll hi conflueixen força corriols i camins:Direcció nord-est, pista forestal que seguiria fins al coll de la Morella o bé pot baixar cap a la riera de Matarrodona.Direcció est, el corriol del camí Ral ressegueix la carena del mateix nom fins el coll de la Morella.Direcció sud, corriol que segueix el torrent de la font del Bosc fins el mas del Racó.Direcció sud-oest, la pista principal continua cap el mas del Ginebral i més endavant el mas de la Serra (Sant Vicenç de Castellet).Direcció oest, corriol que puja al punt més alt de la serra del GinebralDirecció nord-oest, corriol que segueix el camí Ral cap a l’Albereda i Sant Jaume de Vallhonesta.Aquest element patrimonial consta en el cadastre en terres del mas de Can Gibert. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | |||||||||
| 91786 | Coll de la Morella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-la-morella | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PLANAS VILÀ, Toni - Ressenyes de muntanya - Font internet: https://muntanya.planasantich.org/cami-ral/</span></span></span></span></span></span></span></p> | Confluència de diversos camins | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Coll de de la Morella és un pas situat a 578 mt d’alçada on conflueixen la carena del camí Ral amb la carena dels Dos Torrents, essent el punt més alt el Turó de la Morella, amb els seus 646 mt.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix bé per la pista forestal que ve del sud, sector de Casajoana, o bé del nord-oest venint del Coll de Gipó o la Riera de Matarrodona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La formació vegetal predominant és de Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>), Alzina (<em>Quercus Ilex</em>) i algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>), i presència d'arbusts i mates de fulla persistent i petita com el Bruc d’Hivern (<em>Erica multiflora</em>), el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>). A destacar algun exemplar de Pi Pinassa (<em>Pinus nigra</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-445 | Carena del camí Ral | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Els colls eren els punts més delicats que havien de travessar els viatgers que transitaven el camí ral, ja que eren els llocs preferits pels bandolers per realitzar les seves emboscades. Com que solien ser en un creuament de camins eren els llocs més recurrents per les possibles víctimes dels bandolers, perquè sempre tenien l’opció de fugir cap a diferents direccions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6576800,1.9337500 | 411223 | 4612319 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91786-20220316110032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91786-20220316110118.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-03-31 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès | La pista d’accés fins el Coll de la Morella és apte per vehicles motoritzats (xarxa viària bàsica). Ens ofereix una panoràmica interessant perquè domina els dos vessants de la carena del camí Ral: al nord el torrent de la font de la Cansalada i al sud el torrent de Casajoana. En aquest coll hi conflueixen força corriols i camins:Direcció nord-est, al peu d’una torre elèctrica, corriol que baixa fins el torrent de la font de la Cansalada i delimita el límit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Per aquest corriol discorre l’itinerari dels 3 Monts.Direcció sud, la pista té una cadena per privar el pas a vehicles motoritzats i segueix cap els Hostalets del Daví i Paller de tot l’Any.Direcció sud-oest, la pista baixa cap el mas de Casajoana, i també delimita el límit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.Direcció oest, pista que voreja el Turó de la Morella fins enllaçar de nou al coll. A l’oest del Turó de la Morella el camí està tancat per una cadena per privar el pas a vehicles motoritzats.Direcció nord-oest, pista principal que voreja la cara nord del Turó de la Morella, i segueix la carena del Panissar fins a Coll de Gipó, o bé també baixa al torrent de Matarrodona.Aquest element patrimonial consta en el cadastre com a via de comunicació pública. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc