Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
91780 Coll del Cellers https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-del-cellers <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> Cruïlla amb accés de vehicles a motor <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Coll del Cellers és un pas situat a 415 mt entre el Turó del Cellers (427 mt) i la Serra del Ginebral (la Pòpia 519 mt), que transcorre per la Carena del Cellers d’oest a est.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’accedeix bé per la pista forestal que voreja la part inferior de la Pòpia. Passat el torrent del Pujolet, cal prendre una pista que puja directa al Coll del Cellers. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En aquesta zona aflora gairebé de forma permanent la base silícia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La formació vegetal predominant és de Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) i algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>), i presència d'arbusts i mates de fulla persistent i petita com el Bruc d’Hivern (<em>Erica multiflora</em>), el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-439 Carena del Cellers <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La instal·lació de torres elèctriques és força present en el municipi de Rellinars, eminentment rural. Cada torre, a més, requereix de la construcció d’una via d’accés apte per vehicles fins la seva base per a poder fer tasques de manteniment. Aquesta pràctica del segle passat ha donat peu, amb el pas dels anys, a l’aparició de molts camins i corriols que han teixit aquest territori, transitat per motoristes, excursionistes i caçadors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6552600,1.9003000 408435 4612085 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91780-20220216113740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91780-20220216113828.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2022-03-31 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars La pista d’accés fins el Coll del Cellers, només apte per vehicles tot terreny, és frequentada per caçadors quan hi ha batuda en aquesta zona. La panoràmica que ofereix des de dalt és el torrent de Pasteres al nord, al seu límit municipal amb Sant Vicenç de Castellet.En aquest coll hi conflueixen força corriols i camins:Direcció nord, dos corriol baixen a la pista que voreja el torrent de Pasteres, força malmesos i difícils de transitar.Direcció oest, una pista que es bifurca per accedir a les dues torres elèctriques que enclaven el Turó del Cellers. Des de la torre sud, un corriol segueix fins a Can Pau Cellers.Direcció sud, un corriol baixa directe a la pista que ve de la Pòpia cap a Can Pau Cellers.Direcció est, la pista principal per accedir a aquest coll, venint de la Pòpia.Aquest element patrimonial consta en el cadastre en terres del mas de Can Vinyes. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91787 Coll del Correu https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-del-correu <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PLANAS VILÀ, Toni - Ressenyes de muntanya - Font internet: https://muntanya.planasantich.org/cami-ral/</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> Confluència de diversos camins <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Coll del Correu és un pas situat a 650 mt d’alçada a la carena del camí Ral, a l’est del terme de Rellinars, entre el Salt del Tinent i la Balma Roja. Només s’hi pot accedir a peu, venint o bé del propi camí Ral, o bé pujant la canal del Correu des del sector rellinassenc (sud) o bé des del torrent de la font de la Cansalada o de la Gavarra (nord).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La formació vegetal predominant d’aquesta zona és l’Alzina (<em>Quercus Ilex</em>) i algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>), i presència d'arbusts i mates de fulla persistent i petita com el Boix Mediterrani (<em>Buxus sempervirens</em>), el Marfull (<em>Viburnum tinus</em>), i el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-446 Carena del camí Ral <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Per cercar l’origen d’aquest topònim ens hem de remuntar als inicis del segle XVI quan aquest camí Ral era una de les principals rutes comercials entre Barcelona i Manresa. A dalt d’aquest coll hi pujaven la correspondència perquè els traginers la fessin arribar a destí, i també feien intercanvi de correu entre els masos i pobles dels voltants, com ara Rellinars, Mura i Matadepera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El desembre de 1585, Jaume Aynar, Porter Reial de la ciutat Comtal va ser assaltat per dos bandolers en el lloc anomenat Mal Grau, prop d’aquest coll del Correu. Els saltejadors sabien que havia estat a la tresoreria de mossèn Franquesa a proveir-se de diners i, tot i que el viatge era oficial perquè portava cartes segellades per les autoritats de Manresa i Cardona, no dubtaren en robar-lo i estripar-li les cartes amb el segell reial, a més de ferir-lo amb una daga.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Els colls eren els punts més delicats que havien de travessar els viatgers que transitaven el camí ral, ja que eren els llocs preferits pels bandolers per realitzar les seves emboscades. Com que solien ser en un creuament de camins eren els llocs més recurrents per les possibles víctimes dels bandolers, perquè sempre tenien l’opció de fugir cap a diferents direccions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6451500,1.9481700 412407 4610913 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91787-20220316103332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91787-20220316103408.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-03-31 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès El camí d’accés fins el Coll de la Morella no és apte per vehicles motoritzats i es recomana l’accés a peu. Ens ofereix una panoràmica interessant perquè ens situem ja ben bé dins del Parc, en una zona molt feréstega i que domina els dos vessants de la carena del camí Ral: al nord el torrent de la font de la Cansalada i al sud el torrent de la Coma d’Aumà, entre el Castell de Bocs i la carena de la Coma d’Aumà. En aquest coll hi conflueixen els següents camins i corriols:Direcció est, el corriol del camí Ral que segueix la carena cap a la Balma Roja i el Paller de tot l’Any. Coincideix també amb les marques blanc i vermelles del GR-5.Direcció sud, un corriol que també coincideix amb les marques del GR-5 i que ens baixa per la canal del Correu fins la pista que, vorejant el Castell de Bocs, ens porta fins Les Boades.Direcció oest el propi camí Ral segueix la carena, cap els Hostalets del Daví i el coll de la Morella.Direcció nord, el corriol baixa al torrent de la font de la Cansalada o de la Gavarra, i continua fins la Balma de l’Espluga.Aquest element patrimonial consta en el cadastre en terres de Casa Joan, Rellinars. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91537 Collet dels Bisbes https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-dels-bisbes <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> Cruïlla amb accés de vehicles a motor <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Collet dels Bisbes és un pas entre dos turons de poca alçada que transcorre de nord-est a sud-oest la serra de Les Serres de Rellinars. Al nord-est hi trobem el Turó de les Serres (408mt) i al sud-oest el Turó del Montconill (447mt), mal anomenat encara Turó de l’Escletxa, on hi ha un vèrtex geodèsic, aquest darrer Turó, ja dins del terme municipal de Castellbell i el Vilar. En aquesta zona la base silícia aflora en una petita extensió, cap el Turó de Les Serres, amb masses de conglomerats calcaris. La formació vegetal predominant és de Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) i algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>), i presència d'arbusts i mates de fulla persistent i petita com el Bruc d’Hivern (<em>Erica multiflora</em>), el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-427 Les Serres <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’origen del topònim Collet dels Bisbes guarda relació amb el seu homònim Collet dels Capellans, situat uns tres-cents metres al nord-est en una cota més baixa (375mt) que no pas aquest.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6298800,1.8920200 407709 4609276 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91537-bisbes21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91537-bisbes31.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès Aquest Collet no proporciona tanta panoràmica com el Collet dels Capellans, que és més extens. No obstant, hi conflueixen força corriols i camins:Direcció nord, la pista ampla ens porta cap el Collet dels Capellans i després segueix nord-est fins arribar a la Soleia de Les Serres i RellinarsDirecció nord-est, un corriol ens puja al Collet de Les SerresDirecció est, el GR5 ens trasllada també al Collet dels Capellans pel cantó sud del Turó de les SerresDirecció sud, el GR5 baixa al Bosc de l’EscletxaDirecció sud-oest, la pista segueix cap el peu del Turó del Montconill, sortint aviat del terme municipal de RellinarsDirecció nord-oest, un corriol baixa cap el camí de Cal Robert 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91781 Pollancre de les cinc besses https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-les-cinc-besses <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Pollancre de les cinc besses (<em>Populus nigra</em>) és un arbre singular per les seves grans dimensions respecte d’altres pollancres que podem trobar dins del terme de Rellinars, però especialment per tractar-se d’un arbre amb cinc besses que surten de la mateixa soca. Aquest exemplar ha arrelat dins la mateixa llera del torrent de l’Alzina, tot cercant sòl humit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Hom s’hi pot apropar des de la Deixalleria Municipal, C/ Grèvol, de seguida es fa veure per la seva alçada. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El pollancre és un arbre de creixement ràpid que només viu en sòls humits de les vores de rius i torrents. A l’hivern els hi cau la fulla i és llavors quan queden a la vista alguns nius. Floreixen a la primavera. El fruit va proveït d’un plomall de pèls fins que el fa voladís i el vent s’encarrega de disseminar-lo. Té una escorça grisa, rugosa i clivellada, i les seves fulles verdes i lluents per les dues cares. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08179-440 Torrent de l’Alzina <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest sector del torrent és ple de barraques de vinya, basses i alguna cisterna. Això ens indica la presència de força activitat vinícola fins a mitjans del segle passat i amb presència també d’aigua suficient per abastir-la. En Mariano Sellarès (ex-alcalde de Rellinars) ens confirma que més amunt de la font de l’Alzina hi havia la vinya de Cal Roman, i que a mitjans dels 70 va arrencar els ceps i hi va plantar Pinassa (<em>Pinus nigra</em>) comprada a Caldes de per encàrrec del propietari. Aquesta font era força concorreguda per veïns dels dos municipis i de ben segur que aquests pollancres de l’Alzina ja existien.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6261800,1.9015600 408499 4608855 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91781-20220309104123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91781-20220309104759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91781-gopr79301651051288893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91781-gopr79321651051288893.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2023-03-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès La branca més alta pot mesurar entre 20 i 25 mt. El volt de soca mesura 340 cm i el volt de canó 300 cm. Amb aquestes dimensions, s’estima una edat aproximada d’uns 250 anys.El torrent delimita els termes municipals de Rellinars i Vacarisses. Aquest element patrimonial consta en el cadastre en terres de Cal Plan, Rellinars. 2151 5.2 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91778 Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-del-vetllador-o-de-lespluga <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga travessa aquest torrent per donar continuïtat al camí antic que va a les Fonts de Rellinars, des de la Fàbrica, passant pels Horts de l’Andaló i seguint el curs de la sèquia que es nodreix d’aigua de les Fonts per regar els horts i omplir la bassa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi pot accedir per la pista que puja cap a el Molí i les Fonts, entre el cementiri i la Fàbrica, uns 250 mt a mà dreta hi ha l’accés al corriol i està degudament senyalitzat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’un pont d’arc, que mesura 3,30 mt d’amplada a la seva base i 2,70 mt d’alçada màxima. El gruix del pont mesura 110 cm. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’ha construït amb blocs de travertí probablement extrets d’aquesta mateixa raconada on aflora aquest element geològic.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-437 Camí antic de les Fonts <p><span><span><span><span><span>El banc de travertí està originat per la conformació geològica del terreny càrstic on s'origina. La pedra calcària s'origina per la precipitació de carbonat de calci dissolt en aigua sobre algues, molses i hepàtiques sobre les quals l'aigua circula lentament i es pot evaporar. El seu color depèn dels òxids que ha incorporat, ja que és una pedra porosa per excel·lència</span></span></span></span></span></p> 41.6372300,1.9159300 409711 4610067 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91778-20220212110414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91778-20220212110426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91778-20220212110516.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural Inexistent 2022-03-31 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès El travertí és una pedra ferma i dòcil, que s'empra tant en paviments com per a revestiments externs i interns. A les cases del municipi, es localitza sobretot en les façanes, com a pedra decorativa de les obertures i en la construcció de les voltes de les entrades dels habitatges i cellers.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres del mas del Molí. 98|119|94 49 1.5 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91539 Roure Sam https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-sam <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> Lloc de pas a peu i en bicicleta <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Roure Sam és un roure martinenc (<em>Quercus humilis</em>) de grans dimensions que es troba al torrent d’en Roca, just on creua el corriol que va de la font de Carlets a la presa i a les Fonts.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Arbre caducifoli, amb fulles lobulades entre 5 i 10 cm densament peludes a la cara inferior, i el seu fruit és la gla.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Imponent en aquesta humida raconada i ufanós sembla donar la benvinguda a una petita roureda que ressegueix el corriol cap a la font de Carlets.</span></span></span></span></span></p> 08179-429 Les Serres <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons fonts populars consultades, un foraster anomenat Sam es va quedar immòbil i bocabadat enmig del torrent d’en Roca, tot contemplant la majestuositat d’aquest roure. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6354400,1.9283700 410745 4609855 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91539-20200221170216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91539-20220116114658.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2023-03-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès Mesura uns 18 metres d’alçada per 6 metres de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 170 cm i el volt de soca 200 cm. Creix verticalment, una de les seves branques principals abraça un pi pinyer (Pinus pinea) que té al costat, mentre que una heura (Hedera helix) li creix des de la soca i l’embolcalla cap amunt. Edat estimada: uns 150 anys aproximadament. 2151 5.2 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91538 Turó de Les Serres https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-serres <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Àrea de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> Però els corriols d’accés estan malmesos per trànsit a peu i en bicicleta o moto trial <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Turó de Les Serres és un turonet de 408mt d’alçada situat al sector sud-oest de Rellinars, al bell mig de Les Serres. S’hi accedeix per un corriol que el travessa des del Collet dels Capellans al nord-est fins el Collet dels Bisbes al sud-oest. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En aquesta zona aflora gairebé de forma permanent la base silícia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La formació vegetal predominant és de Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) i algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>), i presència d'arbusts i mates de fulla persistent i petita com el Bruc d’Hivern (<em>Erica multiflora</em>), el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-428 Les Serres <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Tradicionalment els camins de pas han vorejat sempre aquest turó: pista ampla pel sector nord, corriol GR5 pel sector sud. El corriol actual que el travessa està ben fresat en part pel trànsit ocasional de motos de trial.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6308600,1.8933100 407818 4609384 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91538-dji0074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91538-turoserres21.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-03-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars El corriol d’accés al turó té un fort pendent, tant de pujada com de baixada, i està força malmès. La panoràmica que ofereix des de dalt és força espectacular, des de la Serra de l’Obac a la muntanya de Montserrat. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93925 Turó de la Coma d’Aumà https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-coma-dauma <ul> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Malgosa, Marc; Samper, Marc; Soler, Joan (2021) “<em>Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, </em>Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021), escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em>.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Turó de la Coma d’Aumà és un turonet situat a 739 m d’alçada emplaçat al sector nord-est del terme de Rellinars, on delimita gairebé amb el terme municipal de Vacarisses. Al nord del Turó hi ha el mateix camí ral, a escassos metres de distància, camí que recorre el municipi de Rellinars d’est a oest. Aquest turó delimita l’accés a la carena de la Coma d’Aumà, que baixa cap el torrent de la Saiola direcció sud-oest i es tracta del Turó de major altitud del terme municipals de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força humit, dominat per les Alzines (<em>Quercus ilex</em>) i algun Pi Pinyoner (<em>Pinus pinea</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust tant típic dels alzinars i les obagues, el Marfull (<em>Viburnum tinus</em>) i en algunes codines de carena mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), la Farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-473 Camí Ral <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta zona era freqüentada per bandolers que saquejaven al seu pas als mercaders i traginers que feien el camí ral.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6433000,1.9545900 412939 4610701 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93925-20221217121216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93925-20221217122350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93925-20221217122408.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Inexistent 2023-03-17 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars L’accés només pot fer-se a peu des del camí ral. Venint de l’oest, des del Coll del Daví o del Correu, a uns 700 m de distància. Venint de l’est, des de la cruïlla del Paller de tot l’any, a uns 550 m de distància. Distància entre la qual també hi trobarem l’accés a la font del Lladre.Des d’aquest turó hi ha una bona panoràmica del sot de la Coma d’Aumà i el Castell de Bocs, amb Rellinars al fons. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91779 Turó del Cellers https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-cellers <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> Indret amb alta densitat de vegetació <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Turó del Cellers és el punt més alt de la Carena del Cellers abans del coll del mateix nom, a partir del qual aquesta s’uneix a la Serra del Ginebral.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Té una alçada de 427 mt i es divisa prou bé perquè queda enclavat entre dues torres elèctriques, una al nord i una al sud. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’accedeix prou bé fins a la seva base (torre elèctrica) venint de la pista que voreja la part inferior de la Pòpia. Passat el torrent del Pujolet, cal prendre una pista que puja al Coll del Cellers i des d’allà accedir al Turó. Per pujar al punt més alt del Turó cal endinsar-se per dins del bosc ple de vegetació, sense que hi hagi camí fresat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En aquesta zona aflora gairebé de forma permanent la base silícia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La formació vegetal predominant és de Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) i algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>), i presència d'arbusts i mates de fulla persistent i petita com el Bruc d’Hivern (<em>Erica multiflora</em>), el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-438 Carena del Cellers <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La instal·lació de torres elèctriques és força present en el municipi de Rellinars, eminentment rural. Cada torre, a més, requereix de la construcció d’una via d’accés apte per vehicles fins la seva base per a poder fer tasques de manteniment. Aquesta pràctica del segle passat ha donat peu, amb el pas dels anys, a l’aparició de molts camins i corriols que han teixit aquest territori, transitat per motoristes, excursionistes i caçadors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6547700,1.8988400 408313 4612033 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91779-20220216101258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91779-turo-del-cellers.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2022-03-31 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars La pista d’accés fins el Coll del Cellers, només apte per vehicles tot terreny, és frequentada per caçadors quan hi ha batuda en aquesta zona. La panoràmica que ofereix des de dalt és d’abast molt reduït per l’alta densitat de vegetació predominant, tot i que des de la seva base hi ha una bona postal de la Carena del Cellers amb Montserrat de fons.Aquest element patrimonial consta en el cadastre en terres del mas de Can Vinyes. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93195 Turó del coll del Daví https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-coll-del-davi <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SUADES, Ramon i SENYAL, Jordi. (2016). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></p> No hi ha camí d’accés i està una mica emboscat. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Turó del Coll de Daví o Turó del Coll de Correu és un turonet de 707 m d’alçada situat a l’extrem nord-est del terme de Rellinars, proper als límits municipals de Mura i Vacarisses. Al nord del turó hi la cinglera que dóna nom a la Roca del Tinent, i més avall el Salt del Tinent on es creua amb el camí ral, amb caiguda al fons del torrent de la Cansalada. Al sud-est hi ha el Coll del Daví o Coll del Correu. Al sud-oest s’hi veuen, imponents, el Castell de Bocs i el Castellet de Bocs, aquests dos castells naturals de pedra conglomerada tan emblemàtics a Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi pot accedir fàcilment a peu des del mateix coll del Daví o del Correu, enfilant-nos primer direcció oest, i després forta pujada direcció nord-oest. El camí no està fresat però permet transitar-hi fàcilment i orientar-se sempre cap a dalt del turó i superar aquests 50 m de desnivell. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector està força aclarit, dominat per les Alzines (<em>Quercus ilex</em>) i l’abundós Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el Llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></p> 08179-468 Sector camí ral. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Durant les guerres del Francès i dels Carlins, la muntanya de Coll Daví va ser escenari de nombroses batalles i moviments de tropes; per això, és esmentat sovint en ressenyes històriques, referint-se, lògicament, no al coll del camí ral, sinó a la muntanya de Coll Daví, sent aquest turó el punt més alt del sector oest del Coll de Daví o del Correu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6461300,1.9461800 412243 4611024 08179 Rellinars Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93195-20221012104725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93195-20221012104735.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars A dalt del turó actualment no hi ha res, però permet gaudir de formidables vistes al sud-oest, un primer pla del Castell de Bocs i Montserrat al fons. I al sud-est, de nou en primer pla el Paller de tot l’Any i els cimals de l’Obac al fons. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
94956 Casalot del Fondo del Cisternot https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-del-fondo-del-cisternot <p>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</p> XVIII - XX Esfondrament total de la coberta. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El casalot del Fondo del Cisternot es troba situat després del Coll de la Creueta, a mà esquerra del camí que porta a Les Llobatones, a uns 160 m direcció NO des del mateix Coll. Cal deixar la pista i entrar a les feixes inferiors pel mig del bosc. L’accés és difícil i costa localitzar-lo per la gran densitat de vegetació que l’envolta, bàsicament de Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) i Llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>). </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'una construcció de planta quadrada ben escairada, que mesura 5 m per cada costat. L'alçada màxima conservada és d’uns 70 cm. El gruix dels murs fa 90 cm, per tant el seu interior ocuparia una superfície de 3,20 x 3,20 cm, o sigui uns 10,2 m2. Orientada a l’oest, no hi ha restes de la porta d'accés. Els murs estan construïts sense morter, amb pedra seca irregular.</span></span></span></span></span></p> 08179-485 Fondo del Cisternot, proper al Coll de la Creueta. 41.6440400,1.9034500 408681 4610836 08179 Rellinars Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94956-20230403174753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94956-20230403174825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94956-20230403174913.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-09-14 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars Es desconeix la utilitat d’aquest casalot o petit mas rònec, però tot fa pensar que es tractaria d’una construcció per aixopluc o fins i tot residència temporal dels pagesos que treballaven aquestes contrades. El gruix de mur d’aquesta construcció i la seva forma quadrada i ben escairada evidencia que no seria una simple barraca de vinya, generalment de construcció més simple i amb pedres que es recollien de la mateixa superfície del terreny.L’art i la tècnica que deriva de la pedra en sec, ha enginyat diferents tipologies constructives de caire patrimonial. És cert que les més conegudes són les barraques i els marges, però també podem trobar escales volades o escales de pedra, camins empedrats, arneres, trones o escocells, entre molts d’altres. És cert que la pedra seca, també forma part de la identitat del municipi.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres del mas de Les Ferreres, parcel·la 9. 98|94 47 1.3 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93188 Torrent dels Hostalets https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-hostalets <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon i SENYAL, Jordi (2016). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> Bon estat, feréstec. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El torrent dels Hostalets està situat a l'extrem nord-est del municipi de Rellinars. Neix a la carena del camí ral, a la confluència d’aquesta amb la Serra Llarga de Casajoana. Fa un recorregut aproximat d’un quilòmetre, de sud a nord, i desaigua al torrent de la Font de la Cansalada, just on hi havia fins el gener de 2020 la font del torrent de la Cansalada, en que va quedar soterrada pel temporal Glòria.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La seva ubicació llunyana de zones urbanes juntament amb la seva orientació nord ha permès que es mantingui com un torrent feréstec, molt poc freqüentat per excursionistes. El clima, en aquest sector és del tipus mediterrani subhumit; per això el principal bosc que s'hi desenvolupa és l'alzinar (<em>Quercus ilex</em>) amb marfull (<em>Viburnum tinus</em>) i també la pineda (<em>Pinus halepensis</em>), amb algunes clapes de roureda (<em>Quercus pubescens</em>). En les zones més profundes i obagues es pot trobar pi roig (<em>Pinus sylvestris</em>) i pinassa (<em>Pinus nigra</em>). També és present l'arboç (<em>Arbutus unedo</em>), la Moixera de Guilla (<em>Sorbus aucuparia</em>) i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>). En les codines hi trobem la Farigola (<em>Thymus vulgaris</em>). A la llera del torrent podem trobar-hi exemplars d’alzina folrats de molsa o d’altres briòfits que li confereixen un caire una mica fantasmagòric, alhora que salvatge.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>És un espai feréstec i poc freqüentat que ofereix unes condicions òptimes per al refugi, la cria, la hivernada i la reproducció de nombroses espècies vertebrades. S'hi ha detectat la presència de senglar (<em>Sus scrofa</em>) del qual se'n poden veure força rastres; també hi ha teixó (<em>Meles meles</em>) i guineu (<em>Vulpes vulpes</em>) o gat mesquer (<em>Genetta genetta</em>) i les petjades deixades al terra mostren la presència els darrers anys del cabirol (<em>Capreolus capreolus</em>). Les aus representen el grup més nombrós de vertebrats que freqüenten aquesta zona, com el tudó (<em>Columba palumbus</em>), la merla (<em>Turdus merula</em>), la puput (<em>Upupa epops</em>), el tord (<em>Turdus philomelos</em>), les mallerengues (<em>Parus major</em>) i la cadernera (<em>Carduelis carduelis</em>). Però més impressionant és veure el vol d'alguns rapinyaires com l'astor (<em>Accipiter gentilis</em>), l'àliga marcenca (<em>Circaetus gallicus</em>), l'àliga cuabarrada (<em>Aquila fasciata</em>) o l’aufrany (<em>Neophron percnopterus</em>), aquest darrer protegit. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-462 Entre la carena del camí ral i la Serra Llarga de Casajoana, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest torrent rep el nom dels Hostalets perquè neix just a sota dels Hostalets del Daví, que havia estat un dels principals hostals on s’aturaven els traginers que transitaven pel camí ral. <span>L'abandonament dels Hostalets del Daví s'hauria produït en el transcurs de la segona meitat del segle XIX, a favor de les noves rutes per carretera i ferrocarril que s'havien obert entre Barcelona i Manresa. Després del seu tancament l'edifici va servir com a amagatall però també com a refugi de pastors i carboners.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6504100,1.9358600 411389 4611510 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93188-20221012121408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93188-20221012122110.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars El corriol d’accés pot fer-se des del camí ral, prenent un desviament direcció est entre el Coll de la Morella i els Hostalets del Daví, i en uns 500 m podrem accedir a la capçalera del torrent. En aquest punt ens cridarà l’atenció un exemplar de roure martinenc (Quercus pubescens) completament embolcallat per una heura (Hedera helix) la qual priva fins i tot de veure les fulles i branques del roure. L’altre opció és pujar a la capçalera des del camí que segueix paral·lel el torrent de la Font de la Cansalada. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
94959 Mirador de la carena dels Dos Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-carena-dels-dos-torrents <p>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</p> Corriol poc fresat <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Fantàstic mirador situat a l’extrem superior de la carena dels Dos Torrents, a 557 m. d’altitud, al centre-nord del terme de Rellinars. Aquesta carena fa de divisòria d'aigües entre el torrent de Casajoana (a l’est) i el torrent que mana a la font del Càntir (oest). </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi pot accedir fàcilment per la pista del camí Ral que voreja la Morella, i que travessa també aquesta carena. Cal prendre un corriol direcció sud i resseguir la carena uns 200m. per un corriol direcció sud-oest, fins el replà principal que serveix de mirador privilegiat de la masia de Casajoana, la serra de Gallina, en poble de Rellinars i la muntanya de Montserrat al fons.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector està força aclarit, dominat per l’abundós Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el Llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-488 Carena dels Dos Torrents <p><span><span><span><span><span><span><span><span>No s'ha trobat fonts d’informació sobre l’origen del topònim de la carena dels Dos Torrents, però tot fa pensar que estaria vinculat amb el fet de dividir dues propietats rurals tan grans i tan antigues com Casajoana i el Gibert.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6547600,1.9254100 410525 4612003 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94959-20230426105639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94959-20230426105657.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-09-14 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars Segons el cadastre, aquest mirador està al límit de dues propietats rurals, la de Casajoana a l’est i la del Gibert a l’oest. Les coordenades del mirador queden incloses dins la finca del Gibert, polígon 2 parcel·la 2. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93193 Forn de calç II del torrent de la Cansalada https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-ii-del-torrent-de-la-cansalada <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> Es conserven les parets laterals. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Forn de calç circular del tipus discontinu o intermitent, situat en el marge esquerre del Torrent de la Cansalada. Es tracta d'un forn de calç excavat aprofitant el marge del torrent. En força mal estat. L'enderroc ha caigut a l'interior; no s'observa cap boca. L'alçada màxima de la paret actual és de 2 m i manté un diàmetre d'uns 3,5 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-466 Sector camí ral <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament i fins no fa pas massa anys, a mitjans del segle XX, era un material molt necessari per a la construcció: barrejada amb aigua i sorra es preparava el morter. També era el material indispensable per arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. S'impermeabilitzaven les cisternes i els safarejos, era un gran desinfectant i al camp servia per a ensulfatar les plantes contra les plagues (encara actualment s'emblanquinen els troncs dels arbres fruiters perquè no hi pugin les formigues i altres paràsits). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona excavat dins un marge o la roca. Es necessitaven temperatures que oscil·laven entre els 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la feixuga feina d'arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros o mules fins al forn. S'omplia resseguint la banqueta amb les pedres, en funció de la mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca, anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt; i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, i es transformava en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar-la en carros a la seva destinació. Generalment s'enfornava una càrrega quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Moltes cases i masos aïllats podien tenir-ne un per a les seves necessitats que s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. D'aquesta antiga activitat, tan estesa, només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.</span></span></span></span></span></p> 41.6487100,1.9447400 412126 4611312 08179 Rellinars Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93193-img20221012111628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93193-img20221012111701.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert L’accés pot fer-se des del camí ral, o bé venint de l’oest des del Coll de la Morella cap els Hostalets del Daví, baixant cap el torrent de Casajoana i remuntant el torrent de la Cansalada, o bé de l’est des del sector de les Boades, pujant al Coll del Correu o del Daví, i baixant fins al fons del torrent de la Cansalada. No està permès circular-hi en vehicle, per la qual cosa cal accedir-hi a peu.Aquest element està donat d’alta al registre de la Wikipedra amb el codi 735. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93939 Forn d’obra de les Boades https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-les-boades <ul> <li>Malgosa Montserrat, Marc; Samper Gispert, Marc i Soler Gironés, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Ajuntament de Rellinars.</li> <li>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</li> </ul> Es conserven les parets laterals i la volta <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Forn d’obra o de teula, també anomenat teuleria, petita construcció a maó cuit situada a l’obaga de la carena de la font de la Pedregosa, a meitat del pendent que baixa fins la font de la Barbotera. Per la seva ubicació es troba a l’est del terme municipal. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un forn d’obra excavat aprofitant el marge d’una feixa, en força mal estat. L'enderroc ha caigut a l'interior; es mantenen les quatre parets laterals i la volta encara es pot veure a la part inferior, gairebé completament sepultada. Aquest forn fa 4 m de llarg x 2,60 m d’ample. El mur té un gruix de 80 cm, i l’arcada un gruix de 40 cm. Només s’ha pogut mesurar la part de l’estructura que es manté visible, la resta està parcialment ensorrat i sepultat. Uns metres més amunt del forn hi ha la bassa, on suposadament es pastava el fang per fer les peces.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-480 L’accés pot fer-se des de la carena de la font de la Pedregosa i baixar pel mig del bosc fins trobar el forn, o bé des de la font de la Barbotera, pujar bosc amunt fins també trobar-lo. Només s’hi pot accedir a peu pel mig del bosc, sortejant els arbres, les seves branques i els arbustos. 41.6387000,1.9380600 411556 4610207 08179 Rellinars Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93939-20230211110932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93939-20230211111230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93939-20230211111250.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Inexistent 2023-03-17 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91542 La Cedreda de l’Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cedreda-de-lalzina <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> Pista forestal en bon estat <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La Cedreda de l’Alzina és un petit bosquet situat uns 400 mt endins del camí que porta a la masia de l’Alzina, on hi destaquen alguns exemplars de Cedre del Líban (<em>Cedrus libani</em>) que conviuen amb altres majestuosos arbres com el Pi Pinyer (<em>Pinus pinea</em>), la Pinassa (<em>Pinus nigra</em>) i l’Alzina (<em>Quercus Ilex</em>). Les condicions d’irradiació solar i humitat han afavorit l’adaptació satisfactòria dels cedres i el creixement accelerat d’aquests exemplars configurant així aquesta bonica raconada.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix des de la carretera B-122, aproximadament en el km 14,3.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Cedre del Líban (<em>Cedrus libani</em>) és un arbre majestuós, de branques robustes i disposades en plans més o menys horitzontals. Capçada en principi cònica, semblant a la de l’Avet (<em>Abies alba</em>), després força irregular. Fulles linears, estretes com agulles, rígides i curtes, de menys de 4 cm de llargada, i agrupades formant ramells d’unes quinze. Pinyes dretes d’uns 6 cm de llargada.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-432 Camí de l’Alzina <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta cedreda és un bosc de coníferes al·lòctones al clima de Rellinars i van ésser plantats sobre els anys 1950 per en Josep Casademont 'el paleta' de Rellinars que treballava a l'Alzina i arranjava aquest preciós camí. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6302300,1.9159900 409706 4609290 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91542-20200610101220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91542-20200610101645.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2023-03-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès El cedre més gran fa uns 24 mt d’alçada. El seu volt de canó mesura 130 cm i el volt de soca 140 cm. Creix recte i verticalment. Edat estimada: uns 70 anys aproximadament.S’han comptabilitzat un total de 9 exemplars de Cedre del Líban (Cedrus libani) 2151 5.2 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93922 Fita II Paller de tot l’any https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-ii-paller-de-tot-lany <ul> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Malgosa, Marc; Samper, Marc; Soler, Joan (2021).“<em>Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, </em>Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021), escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em>.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Massó, Jaume (2010. “<em>Replantejament de la línia de delimitació entre els termes municipals de Rellinars i Vacarisses - Fites F1 a F11</em>”. IGCC, Departament de política territorial i obres públiques, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Barcelona: Edita Coordinació Àrea de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> Malmès completament <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La Fita II o “mojón 2” del Paller de tot l’any és el punt exacte que delimita els termes municipals de Rellinars i Vacarisses, a l’extrem nord-oest del Paller de tot l’any o Muronell, com també es coneix a aquesta prominència situada en el cor de la Serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’interès de destacar aquest punt rau en que, a banda de ser el punt de major altitud situat dins del terme de Rellinars (amb els seus 780 m) les tasques topogràfiques d’atermenament realitzades el 12 de juny de 1918 no van poder situar aquesta divisòria de les dues propietats contigües (finca de l’Obac i finca de Les Boades) damunt del cim del Paller de tot l’any, ja que només s’hi pot accedir amb tècniques d’escalada. Per això es va situar una fita de pedres, un conjunt de pedres amuntegades que feien 70 cm de diàmetre x 40 cm d’alçada. Aquest passaria a ser el punt de delimitació de les dues propietats, i se situava només a 40 m de distància del cim del Paller de tot l’any.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Paller de tot l’any està format per conglomerats, una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits d'altres roques formades per un ciment, en el qual les diferents capes de sediments amb resistència variable a l'erosió ha anat configurant la seva forma característica que ens recorda, des de tots els cantons, un paller de palla.</span></span></span></span></span></p> 08179-472 Camí Ral <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Històricament moltes delimitacions de propietats es feien a partir d’elements naturals, que servien de divisòria indiscutible entre les parts.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els primers treballs topogràfics d’atermenament es feien amb elements singulars continguts en els quaderns de camp i de les coordenades dels vèrtexs geodèsics i topogràfics de les antigues triangulacions municipals, que no sempre coincidien amb les delimitacions de les propietats. Per això en molts municipis els límits administratius no coincideixen amb els límits que fixa el cadastre.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6432126,1.9579343 413217 4610688 08179 Rellinars Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93922-20221217115000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93922-20221217115017.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars Actualment aquesta fita no existeix, trobant-se només algunes pedres aïllades. L’accés pot fer-se des del Camí Ral, arribats a la cruïlla que ens portaria al peu del Paller de tot l’any. Cal vorejar-lo per la seva dreta (nord) i després sortir del camí uns metres per arribar-se al punt marcat per les coordenades. Cal extremar l’atenció perquè el punt té un molt fort desnivell i amb perill evident de caiguda. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93196 Roca del Gat Mesquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-gat-mesquer <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La Roca del Gat Mesquer està situada al costat del camí que segueix la Serra Llarga de Casajoana, tot pujant de nord a sud al costat del torrent dels Hostalets, en el municipi de Rellinars. Es tracta d’una formació rocosa d'uns dotze metres de llarg i uns vint de caiguda vertical. A la base inferior hi ha una petita balmeta de 1,7 m de fondària per 1 m d’alçada, replena de llesques d’estrats rogencs, com és habitual en aquest sector. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El topònim deriva de la semblança que té aquesta formació de lluny amb una cara de gat, ja sigui vista de nord com del sud.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-469 Sector Camí Ral <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els Hostalets de Daví o hostal de la Mort, com també se'l coneix, forma part dels petits hostals que durant el transcurs del segle XVIII i primera meitat del segle XIX els viatgers podien fer nit, mentre transitaven pel Camí Ral, entre Barcelona i Manresa. En el mapa de Pau Janer de 1780 hi consta dibuixat i se sap que l'any 1862 encara estava habitat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El camí era ràpid en aquelles èpoques, però també considerat un dels més perillosos. Per fer el recorregut sencer calien unes tretze hores. Dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac els hostals més coneguts són el de Can Torrella de Baix, la Barata, Sant Jaume de Vallhonesta i els Hostalets de Daví, aquest darrer dins del municipi de Rellinars. </span></span></span></span></span></p> 41.6548200,1.9378300 411559 4611997 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93196-20221012120424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93196-20221012120429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93196-20221012120505.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars L’accés més fàcil es pot fer a partir del Coll de la Morella, direcció sud, a mig camí dels Hostalets del Daví. Prenem un camí a la nostra esquerra direcció est per després tornar a seguir direcció sud per sota els Hostalets, fins al fons del torrent dels Hostalets. A partir d’aquest punt, baixada direcció nord cap el torrent de la Cansalada, trobarem aquesta formació rocosa a la nostra dreta uns 550 m més avall. No està permès circular-hi en vehicle, per la qual cosa caldrà accedir-hi a peu. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93931 Presa de les Fonts https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-les-fonts <ul> <li><span><span><span><span><span><span><span>Agència Catalana de l’Aigua (ACA).</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT, Marc; SAMPER GISBERT, Marc i SOLER GIRONÉS, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, <em>Guia excursionista i geogràfica</em>. Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la Guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span>PERARNAU, Claudi (1996). <em>Gravació sobre la Presa de les Fonts de Rellinars</em> [document audiovisual inèdit].</span></span></li> </ul> XX No se’n fa manteniment. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La presa de les Fonts està situada a 300 m al sud de les Fonts de Rellinars, a la llera de la pròpia Riera de Rellinars. Es tracta d’una presa de maçoneria, és a dir, una construcció o estructura feta amb pedra, arena i ciment situada perpendicular al curs de l’aigua de la riera amb l’objectiu de controlar la velocitat d’escorreguda de l’aigua i reduir l’erosió que provoca. Té forma de mur de contenció atalussat, i sembla construït amb formigó armat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Mesura 40 m d’amplada a la part superior del mur, al mig del qual hi ha un nivell inferior de sobreeixidor un metre més avall per concentrar l’aigua a la part central de la riera. Aquest mur fa 65 cm d’amplada als extrems, essent també el mur del sobreeixidor més gruixut, arribant als 115 cm. Això és degut a que el mur de la presa no és uniforme de dalt a baix. Mentre el cantó sud és completament vertical, el cantó nord fa un angle inclinat per reforçar-lo i suportar la pressió de l’aigua. Per això, com més alt és el mur, més prim, en canvi a la part inferior on hi ha la màxima pressió és més gruixut. L’altura màxima del mur fins el nivell de la riera és de 10 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la part inferior del talús hi ha el desguàs principal, de forma circular, i mesura 60 cm de diàmetre. A 2 m d’alçada, al cantó esquerra de la llera hi ha un altre desguàs també circular, una mica més petit, mesurant 40 cm de diàmetre. En períodes intensos de pluja la presa s’omple i desguassa per aquestes dues sortides. La petita és més espectacular perquè l’aigua s’expulsa amb molta pressió.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta presa recull l'aigua de la riera de Rellinars i del seus afluents principals, el torrent de la Saiola, de la Barbotera, de la font d’en Roca i del Conill, a més de les aigües d'escorrentia. </span></span></span></span></span></p> 08179-476 L’accés pot fer-se per la pista que sortint de la Fàbrica puja cap a les Fonts de Rellinars. Passades les Fonts, a uns 300 m de distància, ja divisem a la nostra dreta la presa de les Fonts, sota una línia elèctrica d’alta tensió. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons documentació obtinguda de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es tracta d’una concessió feta pel Ministerio de Obras Públicas, Comisaría de Aguas del Pirineo Oriental, l’any 1985 a l’Ajuntament de Rellinars, que es va inscriure com un aprofitament de les aigües per proveïment de la població.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest aprofitament de l’aigua de la riera consisteix en la conducció de l’aigua per gravetat fins a un dipòsit regulador i per a la seva posterior distribució a la població de Rellinars. D’aquest aprofitament ja se’n va aixecar acta de Notorietat l’any 1974 davant el Notari de Terrassa Sr. Rafel Fabra i Carpi, tot i que no va ser fins el mes de maig de 1996 quan es va iniciar la construcció de la presa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6331500,1.9200700 410050 4609610 1996 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93931-20200221173600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93931-20230315102532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93931-la-presa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93931-476.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres Inexistent 2023-10-16 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars 98 49 1.5 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91540 Alzina de Cal Domingo https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-domingo-0 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>XVIII RONDA VALLESANA - Rellinars (1997) - Edita Unió Excursionista de Sabadell (UES)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> Indret poc concorregut <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’Alzina de Cal Domingo és un exemplar singular d’alzina (<em>Quercus Ilex</em>) amb una capçada de grans dimensions que, tot i la seva relativa poca alçada, presideix el petit Raval de Cal Domingo. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix des de la carretera B-122 pel C/ Sant Domènec, o bé des del Serrat per l’Avgda Vacarisses i el C/ Sant Felip Neri.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Arbre perennifoli, robust i amb capçada densa. Té una escorça grisa o bruna, rugosa i clivellada, i les seves fulles són lanceolades de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-430 Raval de Cal Domingo <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Moltes històries encara manté avui en secret aquesta alzina. Des de l’assentament d’aquest raval de cases al voltant de la Masia de Cal Domingo, fins l’estada durant els anys de la guerra civil (1936-1939) del dibuixant il·lustrador més popular de Catalunya: en Ricardo Opisso que, venint de Barcelona, es va instal·lar en una casa de la colònia per a passar-hi discretament aquest període. Sovint passava moltes estones a cal Martí, casa veïna del Raval de Cal Domingo, des d’on va dibuixar l’únic quadre que es conserva de Rellinars. Llavors l’Alzina de Cal Domingo ja presidia el Raval.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6355200,1.9103400 409243 4609883 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91540-20220116124705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91540-20220116124751.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2022-02-23 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès Mesura uns 6 metres d’alçada per 12 metres de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 230 cm i el volt de soca 300 cm. Creix poc verticalment, però en canvi la seva capçada sembla voler abraçar el Raval. Edat estimada: uns 200 anys aproximadament, aproximadament la mateixa antiguitat que la masia de Cal Domingo (1797).A 5 metres al nord-est ha crescut espontàniament una altra alzina més jove. 2151 5.2 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91785 Alzina de la Font de la Boada https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-la-boada <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>XVIII RONDA VALLESANA - Rellinars (1997) - Edita Unió Excursionista de Sabadell (UES)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> Indret poc concorregut <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’Alzina de la font de la Boada és un exemplar singular d’alzina (<em>Quercus Ilex</em>) amb una capçada alta i de grans dimensions que neix a l’obaga de la Roca del Duc, uns metres més amunt del torrent de la font de la Boada. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix des de la pista que mena a Les Boades passant pel Camp de Tir (km 14 Ctra B-122). Passades les Boades hi ha una bifurcació de pistes, prenem la de l’esquerra que segueix direcció N uns 200 mt i ens haurem d’enfilar a la feixa superior per accedir a l’alzina.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Arbre perennifoli, robust i amb capçada densa. Té una escorça grisa o bruna, rugosa i clivellada, i les seves fulles són lanceolades de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-444 Les Boades <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La construcció de la Boada Nova és la continuïtat residencial, quan per motius del conreu extensiu de la vinya, en comptes de fer-ne una ampliació de la Vella, es construeix una masia nova uns metres més amunt i en una situació més elevada on la perspectiva del territori és de gairebé 180 graus i on el terreny permet més possibilitats amb menys esforç. La Boada vella es construí més avall per aprofitar el desnivell del terreny respecte de la font de la Boada, i així poder captar aigua per la casa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6435700,1.9353300 411336 4610751 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91785-20220313130115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91785-20220313130417.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2022-03-31 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès Mesura uns 12 metres d’alçada per 8 metres d’ample de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 230 cm i el volt de soca 250 cm. Creix força verticalment tot cercant els rajos de sol. Edat estimada: uns 200 anys, aproximadament la mateixa antiguitat mas de la Boada Nova, que es va construir a principis del segle XIX i va finalitzar-se el 1828. És probable que fos plantada en aquell moment d’esplendor de les Boades, per acabar de configurar aquesta bonica raconada propera a la font. 2151 5.2 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91541 La Morella Petita https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morella-petita <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> S'ha de tenir en compte la fragilitat per l'erosió natural i l'acció antròpica <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>És una formació geomorfològica que es coneix com a pilars coronats o, més internacionalment, com a <em>Dames coiffées</em> (senyores amb barret) per la seva fisonomia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En termes generals aquestes formacions tan singulars apareixen per una acció erosiva en el qual l’aigua i el vent s’enduen els materials inferiors que no queden protegits pels blocs grossos. Sobretot ho trobem en materials geològics poc coherents, com és el conglomerat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bloc o taula superior té una forma pentagonal, d’un gruix aproximat de 50cm. L’aresta fa uns 2 mt de longitud. Els vèrtex no són iguals, el menor mesura 130 cm i el més llarg 170 cm. Aquest bloc se sustenta sobre una base de mida inferior (aproximadament la meitat del bloc superior), d’uns 60 cm de gruix. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix des de la carretera B-122 km 14,3 aproximadament, pista forestal que va a la masia de l’Alzina. Al cap de 200 mt tenim un revolt direcció sud, i al davant nostre hi ha la Morella Petita.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-431 Camí de l’Alzina <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El topònim de Morella Petita fa al·legoria al rocam de gran volum que corona el cim de de la Morella, a pocs quilòmetres d’aquest punt, per la seva similitud.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El revolt on es troba aquesta singular formació és conegut popularment com la corba de la Guineu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6313400,1.9155600 409672 4609414 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91541-20220122102610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91541-20220122102721.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2022-02-23 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès A la cara sud s’hi entreveuen reforços de morter suposadament per evitar l’erosió i posterior caiguda del bloc. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
92008 Balma del Racó https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-raco <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIII-XX Lleugerament enderrocat. La vegetació engoleix parts obrades. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Balma del Racó està situada en el vessant de llevant de la Serra del Ginebral, damunt del torrent del la font del Bosc. L’accés més ràpid es fa venint pel corriol que puja des de la confluència dels torrents del Racó i de la Font del Bosc fins a Coll de Gipó, seguint aquest darrer torrent en paral·lel aigües amunt. Arribats a la cota 415 mt hi ha un corriol direcció est que va a l’Obaga de la Font del Bosc. Des d’aquest mateix punt, però, cal entrar al bosc direcció oest en línia recta fins la Balma del Racó, sense camí fresat però relativament net. Abans toparem amb la Barraca de la Balma del Racó. També s'hi pot accedir des del mateix corriol de la font del Bosc, a la cota 450 mt, on aquest corriol fa un fort gir a la dreta cap a la Carena del Panissar. Cal seguir a la dreta, on s’intueix un antic camí sentit sud-oest que segueix la feixa sense perdre alçada. Aquí toparem amb la Barraca 2 de la Balma del Racó, força enderrocada. Al cap d’uns 30 mt haurem de baixar a la feixa inferior per a poder accedir a la Balma des de baix, ja que sinó ens situarem damunt el sostre de la Balma i no hi podrem baixar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una balma obrada, de dimensions considerables: té una llargada gairebé de 30 mt, una alçada de 6,4 mt i una amplada de 5,3 mt. Hi ha un mur obrat, de 60 cm de gruix, que mesura 3,4 mt de llarg i 1,4 mt d’alçada. Té un petit finestró, d’uns 15 cm d’alçada per 25 cm d’amplada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La vegetació dominant en aquesta contrada és el Pi Blanc (Pinus halepensis), l’Alzina (Quercus ilex) i el Romaní (Rosmarinus officinalis).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’accés amagat i relativament complicat ha mantingut aquesta balma obrada força ben conservada i també desconeguda per molta gent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-450 Sector torrent de la font del Bosc <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta tipologia de construccions que aprofiten els espais naturals que l’erosió ha anat modelant han estat emprades al llarg de la història, ja sigui com amagatalls en períodes bèl·lics, com a refugi dels ramats o pels mateixos pagesos i vinyataires, fins i tot en algunes ocasions, com a habitatge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6613800,1.9168000 409817 4612747 08179 Rellinars Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92008-20220403113904-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92008-20220403114025-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92008-20220403113921-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-05-18 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert Aquest element consta en el cadastre en terres Can Gibert, Rellinars.També consta a l’inventari de pedra seca Wikipedra amb el codi 4207. 94|98|119|85 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
92011 Barraca de la Balma del Racó https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-balma-del-raco <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al nord del terme municipal de Rellinars, sota la Balma del Racó, en el vessant de llevant de la Serra del Ginebral i damunt del torrent del la font del Bosc. L’accés més ràpid es fa venint pel corriol que puja des de la confluència dels torrents del Racó i de la Font del Bosc fins a Coll de Gipó, seguint aquest darrer torrent en paral·lel aigües amunt. Arribats a la cota 415 mt trobarem un corriol direcció est que va a l’Obaga de la Font del Bosc. Des d’aquest mateix punt, però, cal seguir en línia recta direcció nord-oest sense camí fresat però relativament net. També s'hi pot accedir des del mateix corriol de la font del Bosc, a la cota 450 mt, on aquest corriol fa un fort gir a la dreta cap a la Carena del Panissar, cal seguir a l’esquerra, on s’intueix un antic camí sentit sud-oest que segueix la feixa sense perdre alçada. Aquí toparem primer amb la Barraca 2 de la Balma del Racó, força enderrocada. Al cap d’uns 30 mt haurem de baixar a la feixa inferior per a poder accedir a la Balma del Racó i després seguir baixant direcció est fins a topar amb la Barraca de la Balma del Racó. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’accés amagat i poc concorregut ha mantingut aquesta Barraca en molt bon estat i desconeguda per a molta gent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció del tipus aèria i aïllada, de planta circular. Presenta coberta de falsa cúpula i aparentment en estat original. Manté bona part del voladís en tot el perímetre. Porta de llinda plana orientada a sud-oest. A la paret interior del fons té un cocó i una fornícula superposats i a la seva dreta una segona fornícula sota un finestró mirant al nord-est.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-453 Sector torrent de la font del Bosc <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6614500,1.9174700 409873 4612755 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92011-20220403115805-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92011-20220403115900-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92011-20220403115954-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-03-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert La porta d'accés mesura 50 cm d'ample x 120 cm d'alçada i 50 cm de gruix de mur. Planta circular de diàmetre 1,40 mt i 1,90 mt d'alçada interior màxima.La vegetació dominant en aquesta contrada és el Pi Blanc (Pinus halepensis), l’Alzina (Quercus ilex) i el Romaní (Rosmarinus officinalis).Aquest element consta en el cadastre en terres Can Gibert, Rellinars.També consta a l’inventari de pedra seca Wikipedra amb el codi 23024. 98|119|94 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
92010 Barraca 2 de la Balma del Racó https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-balma-del-raco <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XX Molt enderrocada <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al nord del terme municipal de Rellinars, sota la Balma del Racó, en el vessant de llevant de la Serra del Ginebral i damunt del torrent del la font del Bosc. L’accés més ràpid es fa venint pel corriol que puja des de la confluència dels torrents del Racó i de la Font del Bosc fins a Coll de Gipó, seguint aquest darrer torrent en paral·lel aigües amunt. Arribats a la cota 450 mt, on aquest corriol fa un fort gir a la dreta cap a la Carena del Panissar, cal seguir a l’esquerra, on s’intueix un antic camí sentit sud-oest que segueix la feixa sense perdre alçada. Al cap de pocs metres arribem a la barraca que ens queda al cantó de muntanya del camí. Si seguim uns 30 mt haurem i baixem a la feixa inferior podrem accedir a la Balma obrada del Racó. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’accés més fàcil i exposat a les inclemències del temps probablement expliquen el mal estat en que es troba aquesta barraca, en comparació amb la Barraca de la Balma del Racó, que s’ha mantingut aixoplugada pel bosc i no massa lluny d’aquí.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tractava d’una construcció del tipus aèria i aïllada, de planta circular. Coberta de falsa cúpula i aparentment entrada amb llinda plana i orientada al sud. En un marge de paret interior de la barraca s’hi pot veure encara un cocó o fornícula arran de terra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08179-452 Sector torrent de la font del Bosc <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6623800,1.9174000 409869 4612858 08179 Rellinars Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92010-20220403111459-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92010-20220403111511-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92010-20220403111721-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2022-05-18 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert No s'ha pogut obtenir amidaments donat el seu mal estat de conservació.La vegetació dominant en aquesta contrada és el Pi Blanc (Pinus halepensis), l’Alzina (Quercus ilex) i el Romaní (Rosmarinus officinalis).Aquest element consta en el cadastre en terres Can Gibert, Rellinars.També consta a l’inventari de pedra seca Wikipedra amb el codi 23025. 98|119|94 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
92013 Bassa de Can Ramonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-ramonet <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIX Amb les pluges s'omple d'aigua. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Bassa excavada directament al sòl, aprofitant les característiques del terreny planer i favorables a la impermeabilització natural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es troba situada en una clariana que hi ha a tocar de les ruïnes de Can Ramonet, on encara hi podem trobar dues tines molt ben conservades, seguint el corriol que baixa de Les Cases i la Pallissa, 300 mt direcció sud i la pista inferior que ve de les Boades i enllaça amb la de les Cases.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta bassa s’omple directament amb aigua de pluja, i sovint a l’estiu s’asseca completament. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Té una forma arrodonida, amb un diàmetre aproximat entre 6 i 7 metres i una fondària màxima d’un metre. Aquesta bassa l’aprofiten com abeurador els animals, per les petjades que sempre hi ha al fang.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-455 Sector les Cases <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys enrere si podien trobar exemplars de nenúfars (Nymphaea spp.), avui inexistents.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La presència d’aquesta bassa s’explica per l’activitat vitivinícola que hi havia a Rellinars a mitjans del segle XIX. Situada al costat de les Tines de Cal Ramonet, probablement totes les feixes del voltant eren vinyes. L’aigua era imprescindible per ensulfatar la vinya amb el caldo bordelès, que és com es coneixia la barreja de sulfat de coure i calç.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6387600,1.9266700 410608 4610226 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92013-20220323102903-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92013-20220323102933-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Inexistent 2022-05-18 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert La vegetació dominant en aquesta contrada és el Pi Blanc (Pinus halepensis), l’Alzina (Quercus ilex) i el Romaní (Rosmarinus officinalis).Aquest element consta en el cadastre en terres de Les Cases, Rellinars. 98 47 1.3 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
94957 Cisterna del Fondo del Cisternot https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-del-fondo-del-cisternot <p>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</p> XVIII - XX Cobert vegetació i fulla. S'omple d’aigua de la pluja. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Dipòsit o petita bassa amb parets de pedra seca excavada a les proximitats de la Barraca 1 del Fondo del Cisternot, a uns 10 m. aproximadament, en un dels bancals delimitats amb marges de pedra seca que trobem en aquest sector nord-oest del Fondo del Cisternot.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix per la pista que puja de les Farreres cap a les Llobatones, passat el Coll de la Creueta trobem un camps abans llaurats i ara erms a la nostra esquerra. En revolt a la dreta, trobarem una entrada als camps i a la Carena del Cisternot a la nostra esquerra. S’hi pot accedir des d’aquests camps, seguint direcció est, en el segon bancal o feixa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest dipòsit o cisterna actualment està ben sec. Antigament s’omplia artificialment donat que no es troba situada en cap torrent o rasot que pugui conduir-hi l’aigua de la pluja. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'una estructura de planta rectangular excavada parcialment en el terra, amb parets de pedra seca sense arrebossar. Mesura 1,20 m. d’ample i 2,40 m. de llarg, i la seva fondària màxima actual és d’uns 40 cm. Per dimensions, és similar al Dipòsit del Pla de l’Obrera que es troba a 115 m. d’aquest direcció sud-oest.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-486 Sector Cisternot <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons la informació aportada pels senyor Pere Sallés i el senyor Tarrés, aquesta feixa allargassada i planera estava plantada d'oliveres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El xupet, petit aljub o dipòsit és un exemple d'arquitectura rural relacionada amb l'aprofitament de l'aigua de pluja en llocs on l'aigua és escassa i valuosa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6444300,1.9037400 408706 4610879 08179 Rellinars Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94957-20230520131455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94957-20230520131546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94957-486.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-09-19 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars Al voltant del dipòsit trobem exemplars de Pi Blanc (Pinus halepensis) i Llentiscle (Pistacia lentiscus), vegetació espontània que ha anat creixent en els marges antigament conreuats. Ha calgut una petita neteja per aflorar les parets de pedra seca, bàsicament s’ha tret l’Arítjol (Smilax aspera) i el Romaní (Salvia rosmarinus). El fons de la cisterna segueix cobert de força pinassa i terra, la qual cosa impedeix mesurar bé la seva fondària.L’aigua emmagatzemada en aquest dipòsit servia bàsicament per ensulfatar les oliveres dels camps, ara erms.Aquest element consta en el cadastre en terres de Les Ferreres, Rellinars, parcel.la 9. 98|94 47 1.3 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
92009 Balma del torrent de l’Esbarzer https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-torrent-de-lesbarzer <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una balma natural que té una longitud aproximada de 42 mt a banda i banda del torrent. L’amplada de la balma és de 14 mt fins la part inferior de la Balma. D’alçada fa uns 5,8 mt a la part més alta i 1,7 mt a la part més baixa de la Balma. A la llera hi ha grans blocs de conglomerat que s'ha anat desprenent del sostre de la Balma.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta balma s’ha anat excavant en el conglomerat del torrent de l’Esbarzer, per l’acció erosiva del corrent d’aigua. També se l’anomena Salt de l’Esbarzer, perquè quan el torrent porta aigua en aquest punt hi ha un saltant força espectacular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Està situada en la mateixa llera del torrent de l’Esbarzer, entre les barraques d’en Ramon del Gibert de Baix i la d’en Pere Baqué. L’accés a la part superior és fàcil, passada la barraca d’en Ramon del Gibert de Baix el camí creua el torrent i llavors hem de seguir el seu curs a peu direcció sud-oest uns dos-cents metres fins la Balma. L’accés a la part inferior és una mica més complicat. A l’alçada de la barraca d’en Pere Baqué trobarem un corriol fresat que baixa al torrent. Un cop a baix, cal seguir el curs aigües amunt uns 50 mt i esquivar la vegetació que hi va creixent i va complicant aquest accés.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’acció de l’aigua ha anat configurant aquesta balma i en aquest punt produeix un saltant de 6 mt d’alçada per salvar el gruix del bloc de conglomerat existent, formar un gorg de grans dimensions i seguir el curs del torrent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La vegetació característica de les llera és l'alzina (<em>Quercus Ilex</em>), barrejada amb cirerer d'arboç (<em>Arbutus unedo</em>) tot i que en les zones més obagues i humides s'enriqueix amb el boix (<em>Buxus sempervirens</em>) i el roure (<em>Quercus pubescens</em>). També s’hi fa l’arítjol (<em>Smilax aspera</em>) i força esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>), aquest darrer dóna nom al torrent.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-451 Sector torrent de l’Esbarzer <p><span><span><span><span>Tot i que es tracta d’una Balma, en aquest cas no és gaire probable que aquesta hagués estat aprofitada per alguna activitat rural pel fet d’estar situada enmig de la llera del torrent, que en èpoques de fortes pluges el farien un indret molt perillós. </span></span></span></span></p> 41.6484700,1.9129500 409479 4611318 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92009-20220402131506-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92009-20220402131756-1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús Inexistent 2022-05-18 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert Aquest element consta en el cadastre en terres de propietat pública, Agència Catalana de l’Aigua, torrent de l’Esbarzer, Rellinars. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93928 Forats Picats Riera de Rellinars I https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-picats-riera-de-rellinars-i <ul> <li><span><span>Ferrando i Roig, Antoni (1992). <em>Recorregut per les tombes medievals de Sant llorenç del Munt i els seus encontorns. </em>Terrassa: Editorial Ègara, col·lecció Monografies Vallesanes, núm. 18.</span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Malgosa Montserrat, Marc; Samper Gispert, Marc; Soder Gironès, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la Guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Montlló Bolart, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> Es conserven alguns forats. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Estructura de vuit forats picats a la roca de la llera de la Riera de Rellinars. Es tracta d’una construcció antròpica de datació estimada de l’edat mitjana, probablement servien per fixar algunes bigues de fusta d’alguna dependència ancorada a la roca, ara per ara, d’ús desconegut.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Els forats estan a ambdues bandes de la llera de la riera, sent més visibles els de la llera dreta. Són força homogenis, de forma circular i mesurant entre 14 i 17 cm de diàmetre. Tenen una fondària màxima d’uns 15 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-475 L’accés pot fer-se des de la pista que baixa de la Casanova o Camp de Tir a la Font de Carlets. Abans d’arribar a la font cal prendre el corriol que porta al torrent de la font d’en Roca, i en travessar la riera, seguir uns metres més avall fins a topar amb els forats. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es desconeix encara quina utilitat tenia la construcció de bigues ancorades en aquests forats picats a la roca, però sembla força evident que aquesta construcció travessava la riera en aquest punt, per la qual cosa podria ser des d’un pont fins a una resclosa per a desviar aigua de la riera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La primera informació que s’hi ha trobat són unes referències de n’Antoni Ferrando i Roig en el seu blog d’excursionisme i divulgació del patrimoni de Sant Llorenç, que daten del 1991.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6325600,1.9269400 410622 4609537 08179 Rellinars Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93928-20230222113135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93928-20230222113139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93928-20230222113324.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Inexistent 2023-04-21 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars 49 1.5 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93935 Toll Gran de la riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-gran-de-la-riera <ul> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Malgosa Montserrat, Marc; Samper Gispert, Marc i Soler Gironés, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Montlló Bolart, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> Gorg natural de la riera. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica natural, l’aigua de la Riera de Rellinars ha anat erosionant i modelant la formació rocosa de la llera i ha excavat aquest sot que s’omple d’aigua i forma aquesta mena piscina natural d’aigua neta i encalmada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest toll té forma allargassada. Al seu extrem inferior, s’hi ha construït una mena de presa artificial per retenir l’aigua, engrandir i eixamplar el toll. Aquest punt més ample mesura uns 4 m, gairebé rectangular. A la part superior hi ha un primer ressalt, semblant a una piscineta petita rectangular, de 50 cm d’amplada i 180 cm de llargada, amb una fondària màxima de 40 cm. El toll gran també és allargassat, mesurant a la part més ampla 160 cm i uns 3 m de llarg, amb una fondària màxima de 180 cm. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-477 Per la seva ubicació a la Riera de Rellinars té un accés relativament fàcil. S’accedeix per la pista que des de la Casanova o Camp de Tir baixa cap a la font de Carlets. Abans d’arribar a la font cal prendre el corriol que porta a la Presa de les Fonts i a uns 100 m més avall caldrà baixar a la llera, per una accés ja més complicat. <p><span><span><span><span>Històricament la Riera de Rellinars sempre ha aportat aigua, recollida des de dalt la Serra de l’Obac, per mitjà dels torrents del Conill i de la Saiola i Barbotera. Per això s’hi troben tantes fonts i brolladors, així com gorgs i tolls d’aigua.</span></span></span></span></p> 41.6325000,1.9256500 410514 4609532 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93935-20200221171736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93935-20230222114231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93935-20230222114330.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Inexistent 2023-03-17 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat; Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93937 Gorg del Noial https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-noial <ul> <li>Malgosa Montserrat, Marc; Samper Gispert, Marc i Soler Gironés, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Ajuntament de Rellinars.</li> <li>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</li> <li>Montlló Bolart, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</li> </ul> En abandonar-se els cultius, la font es va deixar de mantenir neta, amb la qual cosa va proliferar la vegetació impossibilitant-ne l'accés, ja que no hi ha camí i la riera s'ha omplert de vegetació. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica natural, l’aigua de la riera de Rellinars ha anat erosionant i excavant la llera fins formar aquest gorg en un revolt on el curs de l’aigua canvia de nord-oest a sud-oest, perquè topa amb una paret de travertí, on a la part inferior s’hi ha format també una petita balma a l’interior de la qual hi ha la font del Noial.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El gorg té una forma gairebé quadrada, mesurant uns 13 m d’amplada de la llera i també uns 13 m la llargada màxima del gorg o piscina natural que s'omple d’aigua, ocupant una superfície màxima de 170 m2.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’aigua de la riera arriba al gorg després d’un petit saltant d’aigua, d’uns 2 m d’alçada màxima. Quan el gorg és ple d’aigua, la seva fondària màxima aproximada és d’un metre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-478 Per la seva ubicació al bell mig de la riera de Rellinars, l’accés és difícil. Si la riera no porta aigua, el més fàcil és accedir-hi per la llera de la mateixa riera, uns metres més amunt, des del corriol que baixa de la sèquia de les fonts abans d’arribar als Horts de l’Endaló. En canvi si la riera porta aigua, no es recomana el seu accés per la perillositat que suposa baixar el fort pendent que hi ha des del corriol que porta dels dipòsits de la Mina d'Aigües a la Barraca de la Vinya d’en Bernat. <p><span><span><span><span><span>Aquest gorg hauria estat lloc habitualment freqüentat pels mateixos pagesos que recollien l’aigua de la font i que cultivaven les feixes riques en sediments aportats per les crescudes de la riera, abans d'arribar al molí. </span></span></span></span></span></p> 41.6370900,1.9160100 409718 4610051 08179 Rellinars Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93937-20200313104748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93937-20230315110556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93937-20230315110737.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93938 Gorg del Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-conill <ul> <li>Malgosa Montserrat, Marc; Samper Gispert, Marc i Soler Gironés, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Ajuntament de Rellinars.</li> <li>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</li> <li>Montlló Bolart, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</li> </ul> Gorg natural de la riera. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica natural, l’aigua del torrent de la font del Conill ha anat erosionant i excavant aquest gorg fins a formar aquesta piscina natural d’aigua encalmada i transparent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El gorg té una forma gairebé rectangular. La part més allargassada es disposa perpendicular al curs de l’aigua, i mesura uns 8 m, mentre que la part més curta que segueix el curs de l’aigua mesura uns 4,5 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La fondària màxima aproximada és de 1,5 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-479 Per la seva ubicació al bell mig del torrent de la font del Conill té un accés fàcil des de la Riera de Rellinars. Pujant riera amunt, abans d’arribar al Pla de la Bàscula, cal travessar la riera i entrar cap el torrent de la Font del Conill. Trobarem el gorg uns 500 m més amunt. <p><span><span><span><span>Històricament el torrent del Conill sempre ha aportat aigua a la riera de Rellinars, recollides des de dalt la Serra de l’Obac. Per això s’hi troben tantes fonts i brolladors, així com gorgs i tolls d’aigua. És un torrent realment feréstec i ombrívol.</span></span></span></span></p> 41.6292200,1.9360700 411378 4609157 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93938-20200528110237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93938-20230222110943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93938-20230222111323.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Inexistent 2023-03-17 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93194 Salt del Tinent https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-tinent <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2019). Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Coordinació Àrea de Cultura, DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular carregada de llegendes. Es tracta d’una formació rocosa de conglomerat que baixa des del Turó del Coll del Correu fins al camí ral. En aquest punt, el camí ral s’ha excavat damunt la roca, tot i que la formació segueix baixant uns metres amb força desnivell fins a dissuadir-se dins de la formació boscosa. A l’extrem del Turó del Coll del Correu, un imponent penya-segat s’aixeca damunt d’aquest punt: és la roca del Salt del Tinent. L’absència de formació vegetal i el fet de trobar-se en un revolt tancat de 90º li confereix un caire de punt una mica exposat, amb vistes panoràmiques formidables. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El Salt del Tinent està situat doncs entre el Coll del Correu o del Daví i l’avenc del camí ral. En aquest punt hi ha també la cruïlla d’un corriol que baixa direcció nord-est al camí que ressegueix el torrent de la Cansalada, direcció est-oest.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-467 Camí Ral <p><span><span><span><span><span><span><span><span>S’ha localitzat diferents publicacions a internet que parlen de les llegendes sobre aquest indret i el seu topònim. Així, es diu que aquest tram havia estat escenari de nombrosos crims i robatoris protagonitzats per bandolers, ja que era de pas obligat en el recorregut de Barcelona a Manresa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda, en aquest indret un cavaller que feia de correu va ser sorprès per uns bandolers que pretenien assaltar-lo. Veient-se atrapat, va esperonar ben fort el seu cavall i aquest va fer un gran salt sobre la roca i el barranc. Així va poder escapar dels bandits, que van quedar del tot boca­badats. Segons diuen, la força amb què el cavall va saltar va deixar al terra una marca en forma de ferradura, que encara avui es pot observar. L'altre llegenda conta que un tinent de l'exèrcit i el seu comandament es van veure sorpresos, mentre duien documentació de gran valor. Així al veure's acorralats el tinent va endinsar-se dins una escorça d'alzina i els súbdits el van tirar pel barranc mentre eren torturats pels bandolers, gràcies a l'alzina el tinent va salvar la vida i va poder complir el seu objectiu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6472400,1.9470200 412314 4611146 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93194-20221012110238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93194-20221012110325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93194-20221012110406.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista Rellinars Per accedir-hi pot fer-se des del Coll del Correu o del Daví, a uns 300 m direcció oest, o bé venint des del Coll de la Morella, des d’on haurem de seguir els gairebé 2 km que tenim de camí ral direcció sud-est. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91783 Forats d’en Claudi https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-den-claudi <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>TARBUCK, Edward J. i LUTGENS, Frederik K. - “Ciencias de la Tierra, una introducción a la geografia física” 8a edició - Pearson Educación S.A. (2005)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>STRAHLER, Arthur i STRAHLER, Alan H. - “GEOGRAFIA FÍSICA” 3a edició - Ediciones Omega (2000)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta de tres forats que s'han generat en una roca sedimentària per erosió de pluja i vent amb el pas dels anys, creant aquestes cavitats que prenen el color del propi sediment, en aquest cas, sorres i llims molt fins, de color groguenc i grisós. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mirant la roca d’oest a est, podem observar els tres forats:</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>El primer forat situat a l’oest és doble, amb una columna al mig, però comunicats pel seu interior. Mesura 200 cm d’amplada i 50 cm d’alçada.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>El forat central és el més petit, mesurant 175 cm d’amplada i 56 cm d’alçada.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>El forat situat a l’est mesura 175 cm d’amplada i 88 cm d’alçada.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Per la seva ubicació en el carener de les Serres, venint de la pista ampla dels dipòsits en direcció al Collet dels Capellans, el seu accés és fàcil. Solament caldrà accedir a la part superior per apropar-nos als forats que ens queden a uns 25 mt de la pista. Hi ha un corriol una fresat per l’accés.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08179-442 Les Serres de Rellinars <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Testimonis locals assenyalen que era lloc frequentat per la canalla per jugar i amagar-se. Feien pilotes amb la barreja d’aquesta sorra i aigua que després es llençaven entre ells.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>D’aquesta sorra també en diuen “Terra d’Escudelles”, perquè fins el segle passat, s’utilitzaven com abrasiu per a netejar coses greixoses, sobretot atuells de cuina i vaixella.</span></span></span></span></span></span></span></span><br /> </p> 41.6339100,1.9038900 408704 4609711 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91783-20220309092309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91783-20220309093023.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-03-31 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès Els llims són una fracció mineral composta per partícules de diàmetre inferior a 0,063 mm.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres de Cal Plan, Rellinars. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93940 Avenc de l’Endaló https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lendalo <ul> <li>Malgosa Montserrat, Marc; Samper Gispert, Marc i Soler Gironés, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Ajuntament de Rellinars.</li> <li>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</li> <li>Montlló Bolart, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</li> </ul> Presència de nivells sorrencs <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un avenc situat a l’obaga que forma la carena de la font de la Pedregosa amb el torrent i, per la seva ubicació, es troba a l’est del terme municipal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Cavitat vertical perforada en terreny conglomeràtic de 21 m de fondària i 36 m de recorregut. La seva boca té un aspecte de triangle allargassat de 2 m de llarg, 80 cm d’ample al nord i només 25 cm a la canaleta sud de l’entrada, que dóna accés a una galeria en rampa descendent de 45º, de sòl terrós i una amplada que oscil·la entre 0,5 i 1,5 m. A continuació, un ressalt terrós de 2 m d'alçada permet arribar a una galeria alta (1,5 – 5 m), de sostre molt irregular i fons de còdols i terra. Aquest conducte té una amplada variable (0,6 – 1,5 m) i davalla en pendent de 35º fins un ressalt d'un metre, format per còdols encastats. Una mica més avall del ressalt s'obre un pouet de 4 m de fondària que comunica amb una galeria inferior d'uns 9 m de llargada que pel seu extrem sud acaba plena per sediments i, pel seu extrem nord, dóna a un pouet de 3,5 m al fons del qual, ple de còdols i fang, és el punt de màxima fondària (cota – 21).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les formes erosives i arrodonides del sector d'entrada i de la galeria inferior, més o menys emmascarades actualment per fenòmens de dissolució, suggereixen que l'avenc funcionà com a cavitat emissiva dins del conjunt del sistema càrstic de les fonts de Rellinars.</span></span></span></span></p> 08179-481 L’accés pot fer-se des de la carena de la font de la Pedregosa i baixar pel mig del bosc fins trobar el forn, o bé des de la font de la Barbotera, pujar bosc amunt fins també trobar-lo. Només s’hi pot accedir a peu travessant del bosc i sortejant els arbres, les seves branques i els arbustos. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Cavitat coneguda d'antic pels boscaters de Rellinars. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Cap el 1964, el Sr. Antoni Gil va acompanyar Josep Maria Torras a la boca de l'avenc, el qual, junt amb els seus companys del Grup d’Espeleologia Subterrània (GES) del Club Muntanyenc Barcelonès (CMB) van portar a terme la primera exploració el gener del 1965.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera topografia de l'avenc va fer-se el desembre del 1972, per part també de membres del GES – CMB durant els treballs que es van portar a terme per a la confecció del tercer volum del catàleg espeleològic de la província de Barcelona i que mai es va arribar a publicar.</span></span></span></span></p> 41.6390500,1.9372800 411492 4610247 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93940-20200221130108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93940-20230211112627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93940-20230211112641.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Inexistent 2023-03-17 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91533 Foradada del Ginebral https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-del-ginebral <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> Formació de conglomerat fràgil <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un bloc de roca de conglomerat compacte del que l’efecte erosiu de la pluja ha anat buidant la seva part inferior, de conglomerat més fràgil, formant un forat i deixant el bloc de conglomerat més dur i resistent encavalcat damunt un altre pilar de formació similar, formant aquesta roca foradada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El forat de la roca és de forma irregular, i té unes mides aproximades de 1,5 metres d’alçada per 1,2mt d’amplada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Per la seva ubicació en el carener de la Serra del Ginebral i proximitat al mas del mateix nom s’escull aquest topònim de la Foradada del Ginebral.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix des de la pista que va de Coll Gipó al Ginebral, just a la cruïlla, prenent un corriol força empinat que puja per la carena del Ginebral, a uns 150mt de distància.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-425 Serra del Ginebral <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Preguntat diversos testimonis locals, no tenim constància que ningú conegués de l’existència d’aquesta roca foradada anteriorment, per la qual cosa, donada la seva singularitat i fàcil accés, hem arribat a la conclusió de que es va formar durant aquest episodi de pluja tan excepcional, <span>erosionant molt intensament aquest feble conglomerat i formant-se així aquest forat a la roca. S’han detectat altres modificacions geològiques en el terme municipal durant aquest episodi excepcional.</span></span></span></span></span></span></span></span></span><br /> </p> 41.6637500,1.9157100 409730 4613012 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91533-gopr60381637409099501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91533-gopr64621640864439221.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2022-02-23 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars Molt probablement aquesta roca foradada es degué formar durant l’episodi excepcional de pluges del temporal Glòria, entre el 19 i el 23 de gener de 2020, amb el que es varen recollir prop de 160 l/m2 a l’estació meteorològica de Rellinars. De la mateixa manera, és de preveure que en futurs episodis de pluja, l’erosió buidi també la part inferior del pilar que sosté aquesta roca encavalcada i acabi caient. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
94958 Pont de Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-roca <p>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</p> Formació de conglomerat fràgil <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un forat en una paret de conglomerat fràgil d’un torrent que baixa de la carena dels Rosseguers cap al torrent de la Saiola, entre l’avencó de la Saiola i les sepultures de les Roquisses, a tocar del terme municipal de Vacarisses. L’efecte erosiu de la pluja ha anat buidant la seva part interior deixant un forat a la vista força singular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El forat de la roca és de forma irregular, i té unes mides aproximades de 150 cm de llarg i 60 cm d’amplada, i està situat a la llera esquerra del torrent, a uns tres metres i mig d’alçada de la llera del torrent. No és gens fàcil accedir-hi, el bosc està molt espès</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-487 Torrent de la Saiola <p><span><span><span><span><span><span><span><span>No s'han trobat fonts d’informació sobre la presència d’aquesta formació singular, únicament algun testimoni local ho va conèixer gairebé de casualitat, tot passejant per aquestes contrades, fa alguns anys. I ja hi havia el topònim escrit en una de les roques inferiors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6335300,1.9428600 411949 4609628 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94958-20230422103931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94958-20230422103842.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Inexistent 2023-09-14 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars S’hi accedeix des de la pista que va des de la font de Carlets, prenent el desviament a la dreta cap al torrent de la Saiola, cal seguir endavant aproximadament 1km. Trobarem un petit torrent força brut, amb una fita de pedres a la seva entrada. Cal seguir per la llera del torrent cap amunt uns cinquanta metres i superar els diferents blocs de roca que anem trobant. Cal anar en compte si ens aproximem molt al forat, perquè el bloc de conglomerat és molt fràgil i en qualsevol moment es podria esfondrar.S'ha utilitzat el mateix topònim que es va trobar escrit en una de les pedres de la llera esquerra del torrent. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93192 Gorg d’Escudella https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-descudella <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc (2008). Estudi hidrològic de la conca de la Riera de Rellinars, Hidrogeografia i recursos hídrics, UAB.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi. (2019). Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Coordinació Àrea de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>STRAHLER, Arthur i STRAHLER, Alan H. (2000). 'GEOGRAFIA FÍSICA” 3a edició, Ediciones Omega.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>TARBUCK, Edward J. i LUTGENS, Frederik K. (2005). “Ciencias de la Tierra, una introducción a la geografia física” 8a edició, Pearson Educación S.A.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> Gorg natural a la Riera. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un forat que la força de l’aigua ha anat erosionant i excavant en la llera del torrent de la Cansalada, en un bloc de conglomerat. El gorg té una forma rectangular, una mica arrodonida pels cantons, i mesura 4,3 m d’amplada i 5,7 m de llargada. No hem pogut mesurar la seva profunditat ni tampoc visualitzar-la donat que les seves aigües són molt fosques. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Per la seva ubicació al bell mig del torrent de la Cansalada, té un accés difícil i amb risc de relliscar perquè es tracta d’una formació rocosa molt llisa i sovint està humida o mullada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-465 Torrent de la Cansalada <p><span><span><span><span><span><span><span><span>S’ha localitzat una publicació a internet del 2013 on es menciona aquesta formació per part d'un grup d'espeleòlegs i muntanyencs de Terrassa, però després de comunicar-ho a la Secció d’Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa, no se li va donar gaire importància ni es va afegir a cap mapa topogràfic. Se’l va anomenar Gorg d’Escudella per la gran varietat d’elements geomorfològics que es troben en aquest sector del torrent de la font de la Cansalada, com ara la Xemeneia Malgosa i altres escletxes i agulles.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’àrea central del massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac està formada per conglomerats massius que passen lateralment al nord (Mura i Sant Llorenç Savall) i al nord-est (Rellinars i Vacarisses), amb materials més fins com els gresos i lutites.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És interessant remarcar l’existència de conglomerats de diferent composició, uns més carbonatats (clastes calcaris o ciment carbonatat) i d’altres de composició més siliciàstica (clastes de quars, pissarres, ciment calcari i sovint matriu argilosa). Els nivells més carbonatats són especialment interessants a la carstificació.</span></span></span></span></p> 41.6491700,1.9419400 411894 4611366 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93192-20221012113132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93192-20221012113226.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-03-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert Aquest element natural consta en el cadastre en terres de Matarrodona, terme de Mura. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93191 Xemeneia Malgosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-malgosa <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc (2008). Estudi hidrològic de la conca de la Riera de Rellinars. Hidrogeografia i recursos hídrics, UAB.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2019). Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Coordinació Àrea de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>TARBUCK, Edward J. i LUTGENS, Frederik K. (2005). “Ciencias de la Tierra, una introducción a la geografia física” 8a edició - Pearson Educación S.A.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>STRAHLER, Arthur i STRAHLER, Alan H. (2000). “GEOGRAFIA FÍSICA” 3a edició - Ediciones Omega.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> Formació en marge de conglomerat. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un forat que s’ha generat en el marge dret del camí que segueix el torrent de la font de la Cansalada, un marge de sorres i conglomerat, on l’acció de l’aigua hauria anat excavant aquesta cavitat des del llit del camí fins baix el torrent de la font de la Cansalada. Aquesta curiosa cavitat té una boca d’entrada a la part superior d’un metre d’amplada. El forat baixa en vertical primer, després pren forma de “L”, uns 6 m en total, on apareix una nova sortida a l’exterior, i des d’on fent una desgrimpada agosarada podrem baixar al torrent, uns 13 m més avall. Es tracta, per tant, d’una formació en forma de “xemeneia”, amb un accés inferior i sortida superior que també pot fer-se a l'inrevés.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Per la seva ubicació en el camí que ressegueix el torrent de la font de la Cansalada, entre el Coll del Correu i la Serra Llarga de Casajoana, força allunyat del municipi, hem considerat que el seu accés és difícil, tot i que el camí està ben fresat. L’accés al seu interior encara és fa més complicat, i no es recomana d’accedir-hi per perill d’esfondrament.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-464 Torrent de la Cansalada <p><span><span><span><span><span><span><span><span>S’ha localitzat una publicació a internet de 2013 on es menciona aquesta formació per part d'un grup d'espeleòlegs i muntanyencs de Terrassa, però després de comunicar-ho a la Secció d’Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa, no se li va donar gaire importància ni es va afegir a cap mapa topogràfic. Se’l va anomenar Avenc Foradat de l’Escudella, per la gran varietat d’elements geomorfològics que es troben en aquest sector del torrent de la font de la Cansalada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’àrea central del massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac està formada per conglomerats massius que passen lateralment al nord (Mura i Sant Llorenç Savall) i al nord-est (Rellinars i Vacarisses), amb materials més fins com els gresos i lutites.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És interessant remarcar l’existència de conglomerats de diferent composició, uns més carbonatats (clastes calcaris o ciment carbonatat) i d’altres de composició més siliciàstica (clastes de quars, pissarres, ciment calcari i sovint matriu argilosa). Els nivells més carbonatats són especialment interessants a la carstificació.</span></span></span></span></p> 41.6487500,1.9421200 411908 4611319 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93191-20221012112530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93191-20221012112829.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-28 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert Formació geomorfològica descoberta de fortuïtament per en Jordi Malgosa el dia 31 d’octubre de 2020, sense que consti a cap mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac abans d’aquella data. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
93190 Forat curiós https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-curios <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc (2008). Estudi hidrològic de la conca de la Riera de Rellinars - Hidrogeografia i recursos hídrics UAB.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2019). Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Coordinació Àrea de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>TARBUCK, Edward J. i LUTGENS, Frederik K. (2005). “Ciencias de la Tierra, una introducción a la geografia física” 8a edició - Pearson Educación S.A.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>STRAHLER, Arthur i STRAHLER, Alan H. (2000). “GEOGRAFIA FÍSICA” 3a edició - Ediciones Omega.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> Formació en marge de conglomerat. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un forat que s’ha generat en el marge esquerre del camí que segueix el torrent de la font de la Cansalada, un marge de sorres i conglomerat, on l’acció de l’aigua hauria anat excavant aquesta cavitat. Aquesta curiosa cavitat té un forat exterior de 60 cm d’alt per 85 cm d’ample. En canvi el seu interior és més gran, assolint uns 55 cm de fondària, 100 cm d’alçada i 100 cm d’amplada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Per la seva ubicació en el camí que ressegueix el torrent de la font de la Cansalada, entre el Coll del Correu i la Serra Llarga de Casajoana, força allunyat del municipi, hem considerat que el seu accés és difícil, tot i que el camí està ben fresat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-463 Torrent de la Cansalada. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’àrea central del massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac està formada per conglomerats massius que passen lateralment al nord (Mura i Sant Llorenç Savall) i al nord-est (Rellinars i Vacarisses), amb materials més fins com els gresos i lutites.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És interessant remarcar l’existència de conglomerats de diferent composició, uns més carbonatats (clastes calcaris o ciment carbonatat) i d’altres de composició més siliciàstica (clastes de quars, pissarres, ciment calcari i sovint matriu argilosa). Els nivells més carbonatats són especialment interessants a la carstificació.</span></span></span></span></p> 41.6524500,1.9399800 411735 4611732 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93190-20221012114757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93190-20221012114752.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert La capa superficial del marge del camí està cobert de vegetació arbustiva, les arrels de les quals podem veure a l’interior del forat. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
92007 Avencó de la Saiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenco-de-la-saiola <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc - Estudi Hidrològic de la Conca de la Riera de Rellinars - UAB 2008</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un petit avenc situat al marge dret de la pista que comença al Pla de la Bàscula (Riera de Rellinars) i puja cap a la Saiola. Més amunt enllaça amb la pista de la carena dels Rosseguers i acaba desembocant a l’Obac Vell i La Pastora. Pràcticament la presència d’aquesta formació coincideix amb el límit municipal que separa Rellinars amb Vacarisses.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’un avencó que té dues boques d’entrada. Al nord hi ha la boca petita, amb unes mides de 60 cm x 40 cm, i una fondària màxima de 130 cm. Al sud hi ha la boca gran que fa 120 cm x 60 cm, i la seva fondària aquí és menor, assolint solament 60 cm. La seva litologia és de conglomerat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-449 Pista de la Saiola <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El torrent de la Saiola neix al collet Estret, té una llargada de 5,121 km i acaba en la seva confluència amb el torrent d’en Roca. És en aquest torrent on es troba el sistema càrstic (hidrològic) més rellevant del municipi, amb les Fonts de Rellinars, la font de Carlets i els trop-pleins de la Pedregosa, la Barbotera i la Saiola. La font del Conill també es considera una surgència permanent que aboca les aigües en aquest mateix torrent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6347300,1.9441100 412055 4609760 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92007-20220323095643-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92007-20220323095647-1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2022-05-18 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert Les seves petites dimensions fan que no es pugui accedir al seu interior. Les parets presenten nivells sorrencs motiu pel qual hi ha despreniments cap a dins, per això es desaconsella accedir-hi.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres de La Boada, Rellinars. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
92006 Avenc de Casajoana https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-casajoana <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUILLEMOT MARCET, Jordi - Blog </span></span></span><a href='http://www.caudelguille.net'><span><span><span>www.caudelguille.net</span></span></span></a> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un petit avenc situat al marge dret de la pista superior de la Romàntica (itinerari clàssic de Rellinars), just abans d’entrar al primer revolt tancat. L’entrada té forma de boca, mesurant 120 cm de llarg i 70 cm d’alt. Té un recorregut vertical màxim de 6 metres, amb litologia de conglomerat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Per la seva ubicació al mateix marge d’aquesta pista ampla el seu accés és fàcil. Des del mas de Casajoana cal prendre la pista que puja al coll de la Morella, i passat el sector asfaltat de la carrerada, tombar a mà esquerra per entrar a la pista superior de la Romàntica. L’avenc es troba a 235 metres d’aquesta cruïlla.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-448 Pista superior de la Romàntica <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La primera prospecció al seu interior es va fer el dia 11 de novembre de 2009 per part d’en Jordi Guillemot, Ramon Suades, Quim Solbas i els germans Xavi i Eduard Badiella, data en que també es va fer la corresponent topografia i mesurament de l’avenc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6533900,1.9298600 410894 4611847 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92006-20220320130059-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92006-avenc-casajoana.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2022-05-18 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert Alguns espeleòlegs han accedit al seu interior. Les parets presenten nivells sorrencs molt abundants, motiu pel qual hi ha despreniments cap al seu interior.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres de Casajoana, Rellinars. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
59091 Arnera de les Llobatones https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnera-de-les-llobatones <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX Petit enderroc interior <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’Arnera és un tipus d’arquitectura rural relacionada amb l’apicultura. En aquest cas, es tracta d’una construcció margera, això és, un espai deixat en aquest marge de pedra seca per ubicar-hi l’arna en forma vertical. Està situada a l'obaga de la partida anomenada Fondo del Cisternot. L'accés es fa pujant pel camí de Cal Manel i trencant a mà esquerra pel camí que mena a Les Llobatones. Després d'un revolt del camí a mà esquerra hi ha uns camps erms situats en una petita plana.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Està situada al bell mig d'una paret de pedra seca d'1,30 m d'alçada, observable des del camí. Sobresurt 0,30 cm per costat dret. Difereix de la resta pels brancals i la llinda amb voladís superior. La boca mesura 0,60 m d'alçada per 0,30 d'amplada. Per sobre el marge hi ha una estructura de lloses planes enfonsada on hi ha crescut l'herba, la qual cosa explicaria perquè a l'interior s'hi observa un enderroc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-393 Sector Cisternot <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Amb la finalitat d’obtenir la mel, que era l’únic sucre existent durant molts segles, s’agafaven els eixams silvestres d’abelles i es posaven dins de l’arna o rusc per tal de semidomesticar-les. L’arna utilitzada en les arneres podia ser de qualsevol tipus: arna de tronc, arna de canya, de suro o de fusta. Els avantatges d’una arna custodiada dins d’una arnera eren la protecció sobre les inclemències del temps (pluja o vent) i també la protecció dels atacs dels depredadors, ja que només quedava descoberta la cara de l’arna on hi havien les piqueres d’entrada i sortida, l’única part que elles podien controlar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.6450500,1.9044600 408767 4610947 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59091-foto-08179-393-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59091-foto-08179-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59091-foto-08179-393-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-11-28 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert Al voltant d’aquest marge trobem exemplars de Pi Blanc (Pinus halepensis) i Llentiscle (Pistacia lentiscus), vegetació espontània que ha anat creixent en els marges antigament conreuats.Aquest element consta en el cadastre en terres de Les Ferreres, Rellinars.També consta a l’inventari de la Wikipedra, amb el codi 1898. 98|119|94 47 1.3 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
91536 Pi Estrellat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-estrellat <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> Arbre singular carener <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) situat al bell mig de la carena de la Coma d’Aumà, a uns tres-cents metres si baixem des del camí Ral.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La singularitat d’aquest arbre rau en la forma que han pres les seves branques principals, branques ajaçades al terra clarament modelades pel vent. És un arbre amb unes branques fermes i vigoroses en forma d’estrella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-426 Carena de la Coma d’Aumà 41.6424100,1.9535300 412850 4610604 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91536-img2093.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91536-p1470923.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès Un tret curiós és que l’arbre està situat al bell mig del corriol d’aquesta carena, per on passen alguns itineraris excursionistes, per la qual cosa els usuaris han de passar literalment per dins del brancatge de l’arbre.Aquesta carena de la coma d’Aumà limita el terme municipal de Rellinars amb Vacarisses, i també delimita la propietat de la finca rústica. Neix al camí Ral a la cota 730mt i va baixant direcció Sud-oest per damunt la carena, fins que baixa de cop direcció sud a trobar el torrent del Lladre.L’accés al Pi Estrellat és difícil perquè es troba allunyat, força endinsat dins del Parc Natural. Forma part de la finca de Les Boades, de més de 350ha de superfície. 2151 5.2 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:22
88978 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-3 <p><span><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm<span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988) Matadepera. Pagesos i menestrals. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BASTART, J. (2017). Rutes de les llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, I.; LORENZO, C. (2019). Descobreix el patrimoni arquitectònic dels nostres parcs. Diputació de Barcelona. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LORENZO, Cecília; FERNÀNDEZ, Isaac (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LORENZO, C. (2007). Guia de rutes literàries per la Xarxa de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. Àrea d’Esapis Naturals.</span></span></span></span></span></span></span></p> Tant en els canals com a les obagues s’ha observat que gran part dels boixos estan afectats per la plaga de la papallona del boix, la Cydalima perspectalis, que en la seva fase d’eruga s’alimenta massivament de l’arbust, causant veritables estralls. En alguns indrets sembla que estigui en el seu estadi inicial d’adaptació del terreny. <p><span><span><span><span><span><span><span>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac té un gran interès paisatgístic, biològic i cultural. Està integrat per dos massissos, el de Sant Llorenç del Munt amb els cims de la Mola i el Montcau de més de mil metres cadascun i la serra de l'Obac, de menys elevació. Una part del terme de Matadepera presenta les característiques geològiques que fan d'aquest parc un indret d'especial bellesa on hi predominen els conglomerats. L'orografia és molt escarpada, amb cingles i canals abruptes, barrancs, torrents i rieres que neixen en totes direccions. El clima és del tipus mediterrani subhumit, per això el principal bosc que hi podem trobar és l'alzinar, amb comunitats importants de rouredes i boixedes. A la base hi acostumem a trobar pinedes de pi blanc, de gran resistència a la sequera, que en les zones de més obaga són substituïts pel pi roig i la pinassa. La pineda però, és sovint fruit de la intervenció humana i llavors apareix barrejat amb l'alzina i arbusts com el cirerer d'arboç i el bruc. En els fondals com els barrancs s'hi poden trobar el roure, la moixera, el boix i l'avellaner. Als roqueters i cingles, es localitzen plantes adaptades a condicions extremes com l'orella d'ós o la corona de reina, el polipodi comú, la farigola, el lliri, la tulipa silvestre o la nadala menuda i encara d'altres que estan perfectament adaptades a llocs extremadament secs com el crespinell i els conillets o l'enciam silvestre. Aquest paisatge ofereix unes condicions immillorables per a la fauna, que hi troba refugi, criar, hivernar o senzillament aprofitar aquest territori com a corredor biològic. Les diferents comunitats faunístiques hi estan ben representades, tant pels mamífers més grans com pels habitants rupícoles, amfibis, ocells i rapinyaires, tant diürns com nocturns. I en les fonts on l'aigua és pura s'hi pot observar la salamandra i diferents espècies de granota i el gripau.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El parc ha estat ocupat o visitat per l'home des de temps immemorials. Un exemple n'és el Camí Ral que travessa el municipi just per darrera el mas de la Barata, que probablement no sigui res més que l’evolució d’una taverna d’època romana. Si tenim en compte l’indret on està ubicada, a peu del Camí Ral, no seria massa descabellat pensar en una <em>“taberna”, </em>un lloc d’allotjament on aturar-se, passar la nit i deixar reposar els cavalls.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un altre exemple patrimonial indissociable del paisatge de Sant Llorenç, són les abundants balmes obrades que han servit de refugi eventual, d'amagatall o per a viure. En el cas de Matadepera hi ha varis indrets ben coneguts, la Balma del Bord, la Balma del Penitent o el conjunt dels Òbits o la Balma de la Pinassa i el Corral de Can Pèlacs. També hi ha coves de primer nivell on s’hi ha localitzat restes arqueològiques, com la Cova del Frare, la Cova de les Ànimes, la Cova Negra, la Cova de l’Hort dels Monjos, la cova de Santa Agnès i d’altres principals, que sense haver-se localitzat restes, són d’un gran interès geològic i científic, com la cova del Fondal, la cova del Manel, la cova de l’Escopeta o la cova de la Canal del Trull o la cova de Sescorts.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Altres elements destacables que formen part de la cultura popular integrats perfectament en el paisatge són els forns de calç i d'obra, associats a les cases pairals i antics masos com La Barata, Can Robert, Can Pèlacs, Can Bufí, Can Pobla, Can Garrigosa, el Gabi o Can Torres. Destaquen algunes zones amb murs de pedra ciclopis, de gran bellesa on el domini de la tècnica constructiva és excepcional. És el cas de la zona no inclosa en el parc, al sud de la Costa del Tet i la Feixa Llarga de Can Torres, però que s’inclouen a la fitxa per la unitat paisatgística que representen. La gent que va viure i conrear els pendents d'aquests turons han impregnat aquest paisatge no només amb l'obra de la pedra seca, sinó que han estat a l'origen de llegendes relacionades amb el bandolerisme o amb el drac, que han arribat als nostres dies.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un altre element a destacar són els forns de pega, dels quals el més conegut al terme de Matadepera és el forn de pega del Dalmau, situat a l’extrem nord-est del municipi. Ballbé, (BALLBÉ:1988) parla d’un forn situat en el jardí d’una torre d’estiueig de la urbanització del Pla de Sant Llorenç i d’un situat prop de Can Pobla que excavà amb el seu equip dels diumenges. D’ambdós no aporta cap més altra dada ni ubicació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant la realització del Mapa de Patrimoni se’n ha descobert tres de nous. Un d'ells relacionat amb La Barata. Per tant, actualment, només es confirma la presència de quatre forns de pega documentats, el del Dalmau i el de la Barata i dos en el sector de Sant Llorenç del Munt. Un d'ells a proximitat de la Canal Gran i l'altre, de la Canal de la Cova Roja..</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Finalment, s’ha de destacar la presència nombrosa en tota l’àrea del parc de restes de carboneres, súties i barraques de carboner. Una activitat tradicional directament relacionada amb el treball i l’explotació del bosc, i per tant amb una clara intervenció de l’home sobre el paisatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08120-379 Matadepera <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1932 la Generalitat l’inclou en el planejament, pel seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1936 s’ inclou en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona</span></span></span></span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Des del 1972, la Diputació de Barcelona, protegeix el massís de Sant Llorenç amb un Pla especial d'ordenació i delimitant l'àrea del parc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. I cinc anys més tard (1987) la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1998 s'amplia amb 4.055 hectàrees fins arribar a les 13.694 actuals. L'integren els municipis de Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa, Vacarisses i Rellinars. El punt central del parc és el coll d'Estenalles de 870,4 metres amb un centre d'informació. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 2003 un incendi forestal iniciat a Sant Llorenç Savall malmet la part nord-oriental del parc, dins dels termes de Granera, Monistrol de Calders i Mura.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2011 està acreditat amb la CETS, un reconeixement d’abast europeu gestionat per la Federació Europarc. Aquesta carta garanteix un ús turístic del parc compatible amb la conservació del territori per minimitzar els impactes negatius i contribuir al desenvolupament socioeconòmic local, consensuat amb els agents implicats en la zona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'espai de protecció del Parc coincideix amb la Xarxa Europea d'Espais Naturals, Natura 2000, que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i hàbitats tan naturals com semi-naturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa. Natura 2000 és una iniciativa de caire europeu, amb un marc legal que garanteix i salvaguarda el patrimoni natural a partir d'una mostra significativa dels hàbitats i les espècies representatives. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac forma part d'uns dels 117 espais que actualment existeixen a Catalunya declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) i dels 73 declarats com a Zones de Protecció per a les Aus (ZEPA).</p> 41.6413600,2.0179600 418214 4610424 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-02p1470533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-03p1450107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-04p1480681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-05p1450471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-06dsc8330.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic/Lúdic/Cultural Xarxa natura 2000 2021-07-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està agermanat amb el Parc Natural de Huétor, a Granada, amb el qual manté un pla de treball triennal. L'Oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba al mas La Mata, Ctra. De Terrassa a Navarcles, km 14,8, al terme de Mura. 2153 5.1 1764 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
78170 Santa Maria Antiga o Santiga https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-antiga-o-santiga <p>AADD. <em>Catalunya Romànica</em>. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.</p> <p>ÀLVAREZ, Bruna (2009). 'Santa Maria de Santiga: Fase inicial de l'estudi històric-arqueològic'.<em> L'ordit</em>, vol. 2. CREM. Santa Perpètua de Mogoda, pàg. 131-155.</p> <p>GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. <em>L'ordit</em>, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 210.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). <em>Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental).</em> Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008.</p> <p>VILÀS, Ernest (2009). 'L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga (983-2009): una història per recuperar. <em>Notes</em>, vol. 24. Mollet del Vallès. Pàg. 127-143.</p> <p>VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). <em>Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. </em>Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p><span><span><span><span>Ajuntament de Santa Perpètua i Diputació de Barcelona. <em>Santiga, una joia del patrimoni cultural i natural. </em>Ajuntament de Santa Perpètua. 2010.</span></span></span></span></p> X - XVIII En bon estat. S’ha rehabilitat la zona de la rectoria el 2023. <p><span><span><span><span><span><span><span>L'església de Santa Maria Antiga o Santiga es troba al sud de la plaça de Santiga, al costat esquerre (llevant) del camí d'accés que des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet porta al nucli de Santiga. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'església té dues naus amb dos absis de planta trapezoïdal al nord i semicircular al sud amb volta de quart d'esfera. La nau de la banda nord es cobreix amb volta de canó, mentre que la del costat sud es cobreix amb volta. L'accés al temple es fa per una porta situada a la banda de ponent de la nau de tramuntana. En el parament lateral d'aquesta nau s'obren dues altres portes, una d'arc de mig punt i l'altra d'arc rebaixat. El campanar, de planta quadrada i decorat amb lesenes, és adossat a la banda de tramuntana.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08260-3 Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) <p>L'església apareix documentada des de l'any 983, en una escriptura de donació al monestir de Sant Cugat del Vallès. Posteriorment hi ha diverses referències documentals al segle XII, quan apareix esmentada la parròquia. L'any 1193 és documentada una nova acta de consagració. A partir del segle XIII i al llarg dels segles s'hi ha efectuat nombroses obres de reforma i ampliació. Les voltes es van refer possiblement entre els segles XIII-XIV. L'any 1574 es va obrir o modificar la porta d'accés. Els segles XVII-XVIII es va reconstruir l'absis principal i es va alçar el campanar.</p> 41.5346200,2.1527600 429324 4598454 983 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78170-portadasantiga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78170-paret-dels-poetessantiga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78170-foto-08260-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78170-foto-08260-3-3.jpg Legal Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2024-04-04 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Actualment és visitable cada segon diumenge de mes. A la zona de la rectoria s’ubicarà una de les seus radials del Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV). 91|92|93|94|95|96|85 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:27
87655 Fons arqueològic de Matadepera dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-matadepera-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de-catalunya <p><span><span><span><span><span>A la base de dades del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, hi consta que a les sales de reserva hi ha materials procedents de jaciments arqueològics de Matadepera. Es tracta del jaciment de la Cova de les Ànimes; la Cova Negra; la Cova de la Pobla i la Cova Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També consta que al dipòsit de patrimoni cultural de Cervera hi ha materials del Monestir de Sant Llorenç, l’Església de Sant Joan de la Mata Xica, la Cova del Frare i Can Solà del Racó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una part es troba en els dipòsits de Barcelona i l’altra al dipòsit de patrimoni cultural a Cervera.</span></span></span></span></span></p> 08120-182 Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). 41.5966500,2.0267500 418890 4605452 08120 Matadepera Restringit Bo Legal i física Romà|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Núria Molist, tècnica del Museu d'Arqueologia de Catalunya. 83|85 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
87555 Jaciment de Can Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-prat <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES, Ramon (2020). <em>Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac</em>. Autoedició.</span></span></span></p> XVIII-XIX Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció. <p><span><span><span><span><span>A la fitxa del catàleg (2009), es destaca dins aquesta àrea dos forns de calç del Busquetó, la pedrera de Can Prat o de l’Angelet i dos forns de calç del torrent dels Abeuradors. Aquest torrent dels Abeuradors es coneix principalment, en aquest tram, com a torrent del Salt. Fora dels límits que marca la zona de la fitxa, hi ha un altre forn de calç, conegut per Suades (2016) com a forn del torrent del Salt.</span></span></span></span></span></p> 08120-154 Torrent del Salt, entre el turó de Calderols i el turó del Pujol 41.6121800,2.0224900 418555 4607180 08120 Matadepera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87555-p1440888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87555-p1440889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87555-p1440940.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BPU 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En aquest Mapa els forns de calç referenciats s’han documentat amb el nom de Forns 1, 2 i 3 del torrent del salt o dels Abeuradors i Forns 1 i 2 del Busquetó. Fora d’aquests elements, mentre no se’n documenti cap altre, no sembla que la zona tingui gaires expectatives arqueològiques.A més, la seva ubicació en el plànol és errònia. 98|94 1754 1.4 1762 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
88175 El pastoreig a Matadepera https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastoreig-a-matadepera <p><span><span><span><span><span>MIRALLES, Ferran; QUERALT, Arnau i SALA, Pere (2002). Els camins ramaders del Vallès oriental; dins Anuari del centre d’Estudis de Granollers, pp. 49-93.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA, Miriam (2019). Entrevista Emma Viñas Sarria; dins Gaseta de Matadepera, 373, juliol de 2019, pp. 12. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span><span>A l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès, s’ha registrat el pastoreig com una activitat viva a la comarca; tot i que amb les dificultats pròpies d’un territori molt antropitzat i que no s’ajusta a les necessitats d’aquesta mena d’oficis, tal i com s’han anat desenvolupant fins als nostres dies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En primer lloc, per Matadepera travessa el Camí Ral, que era utilitzat per la transhumància de ramats des del Vallès fins el Pirineu. En aquest indret, just al bell mig de la Riera de les Arenes vam poder parlar amb en Josep Arco, el pastor de La Barata, que dirigeix un ramat de 450 caps entre ovelles i cabres. El Josep Arco, l’Emma Vinyas i en Pau Garcia es reparteix un dels ramats que pasturen per Matadepera. L’Emma Viñas és una pastora de Matadepera que va descobrir la seva passió pel món rural ajudant als pastors de Sant Llorenç de Moruns, el poble on estiuejava (Vila, 2019). Es va formar a l’Escola Agrària de Manresa (ECA). Fent les pràctiques de l’escola, va conèixer el seu company, que ja feia de pastor. Va decidir deixar la seva feina a l’Hospital de Terrassa per dedicar-se plenament a la ramaderia. També ha fet cursos d’elaboració de formatges i processos làctics. Els seus ramats serveixen per netejar els boscos, mitjançant un contracte amb l’ADF i l’Ajuntament, durant la primavera i l’estiu, el ramat neteja les franges, torrenteres i zones perimetrals de les urbanitzacions per evitar el risc d’incendis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb les zones verdes de Matadepera no en tenen prou per tot el ramat. A més, cal deixar que descansin i no sobrepasturar-les. Es mouen per Can Torres, el Girbau, la zona de la Tartana, la costa del Tet, Can Robert, La Barata, Can Bofí, les Pedritxes i la Riera de les Arenes fins a Terrassa. L’Arco ens explica que arriben a Mura i Talamanca, donant la volta a la muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’estiu pasturen tot el dia, les 24 hores, i a l’hivern mentre hi ha llum, de 9 a 5 de la tarda. El José pastura una part del ramat i l’altra part, que és el ramat de llet, el porta l’Emma i està a can Bogunyà. En l’entrevista l’Emma diu que el José pastura les que no tenen cries, però quan vam entrevistar-lo, una de les ovelles acabava de parir. El José va sempre amb les ovelles i dorm amb elles. Quan ho necessita la policia el va a buscar i li cedeix un espai per dormir i dutxar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa al ramat de Can Pèlacs, que porten l’Alba i l’Enric, diuen que elles no fan de pastors, que el seu petit ramat de 26 ovelles i 17 cabres formen part d’una explotació agropecuària de petit format com la seva. Durant la setmana pasturen pel Parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, però els caps de setmana han de deixar-les dins el recinte de la masoveria, per evitar problemes amb els usuaris del parc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tenen dues races, la ripollesa, que és autòctona, i la lacone de llet, que és francesa. Aquestes les van comprar a la UAB per desenvolupar un projecte pilot de creuament entre les dues races per millorar-ne les prestacions. És a dir, incorporar la rusticitat de la ripollesa a la lacone per a una millor adaptació a una zona rústica amb poc aliment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del seu ramat van sortir cent ovelles destinades al ramat de Dani Sánchez Lobera, pastor de Sant Llorenç Savall, que també pastura pel Parc, però en un altre municipi. El Dani també es va formar a l’Escola de Pastors.</span></span></span></span></span></p> 08120-295 Matadepera 41.6435000,2.0002400 416741 4610678 08120 Matadepera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88175-p1470177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88175-p1460933.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Productiu 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’Emma Viñas i en Pau Garcia tenen la formatgeria 'el Turó de les 9 Cabres'. Fan mató, formatge i iogurts amb la llet de les seves cabres. De moment fan venda directa i aviat a través de petits comerços de la zona. La seva formatgeria és mòbil i en el moment de parlar amb ell, la tenien a Terrassa. 98 60 4.2 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
87645 Trull de Can Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-torres <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). <em>Matadepera. Pagesos i Menestrals; </em>pp. 15 - 19. Terrassa: Editorial Ègara.</span></span></span></p> XVIII-XX El trull està descontextualitzat; el rotló o mola s’ha emprat com a part integrant del mur perimetral de tancament de l’era, a la part de ponent de la casa, mentre que la mota està colgada i només s’observa la part superior de la solera. <p><span><span><span><span><span>A l’entrada de l’era de Can Torres, situada a ponent de la masia, hi ha una alzina de grans dimensions. Al dessota, col·locada verticalment, a mena de pilar de tancament de l’era, hi ha la mola d'un trull d'oli. Mesura 0’90 m de diàmetre per 0’40 m de fondària. L’encaix on travessava el braç per a fer-la voltar mesura 0’20 m de diàmetre (costat exterior) i 0’18 m (costat interior). </span></span></span></span></span></p> <p>Al costat mateix de la paret on està encastada la mola, hi ha la mota o base d'una pica circular que formava part del mateix trull. Mesura 1'95 m de diàmetre. Actualment està en part colgada per la terra i només es veu la part superior.</p> 08120-173 Can Torres, s/n <p><span><span><span><span><span>El cultiu de l’olivera fou una de les prioritats pels pagesos de Matadepera, juntament amb el de cereals i de la vinya. I si la fil·loxera va acabar amb la vinya, malauradament, les glaçades de 1956 ho van fer amb els oliverars. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre de 1768, els masos que disposaven d’oliverars, en més o menys quantitat eren La Barata, Can Bofill, Can Farrés de Dalt i Can Farrés de Baix, el mas Feixa, el mas Gabí, Can Garrigosa, Can Gorina, Can Marcet, Can Pèlachs, Can Pobla, Can Robert, Can Roure, el mas Sellers o Cellers, Can Solà del Pla i Can Solà del Racó, Can Torrella de Baix, Can Vinyés i Can Torres. També s’esmenten les terres de l’antic mas Calderols i del Pou del Vinyet com a plantades d’olivera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa als trulls, es té constància de la seva existència a Can Jep, una masia situada al carrer de Sant Josep, propietat de la família Pratginestós, que hauria funcionat fins l’any 1948. Un altre estava ubicat a la carretera de Terrassa, en una casa coneguda amb el nom del Castell, propietat d’un tal Jaume de Can Vinyés. Segons Ballbé (1988), el darrer trull conegut va ser el del carrer de Sant Isidre, establert per Emili Gorina.</span></span></span></span></span></p> 41.6167959,2.0394410 419973 4607677 08120 Matadepera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87645-dsc7835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87645-dsc7833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87645-dsc7837.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El procés d’obtenció de l’oli era senzill però laboriós. Un cop recol·lectada l’oliva, s’havia de portar al trull per a moldre-la. Una bèstia de sang voltava lligada a un braç que en l’altre extrem hi havia el rotló o mola que triturava les olives. Un cop obtinguda una pasta espessa, aquesta es col·locava ben repartida entre cofins d’espart, que s’apilaven els uns sobre els altres per finalment extreure’n l’oli. El sistema emprat més antic era a través d’una premsa anomenada de jàssena, mentre que al segle XIX aparegueren les premses de fusta, de ferro i mixtes que varen permetre agilitzar el treball.En aquest procés de premsat, anomenat remòlta, s’emprava aigua bullint que s’abocava damunt la pila de cofins, facilitant així l’extracció de l’oli. El preuat líquid s’escorria a través d’una canaleta fins a dos recipients (la fona i l’infern) normalment arran de terra que es comunicaven entre sí; el pas de l’oli per ací permetia separar l’oli del brou obtingut amb l’aigua bullent.De les restes que quedaven de la premsa, la pinyolada, en feien farina pels pocs i combustible. 98|94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-05-06 06:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/