Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45767 | Can Margarit Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-vell | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVI | L'arc del portal d'entrada es troba molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928. | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular i alguns trams amb maó, que ha estat posteriorment arrebossada amb morter de calç i amb alguns fragments pintats en color blanc. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia i s'obre amb un gran portal adovellat, que conserva les dovelles originals encalades en color blanc. Actualment la vegetació cobreix part de la façana, però s'aprecia una finestra rectangular al primer pis alineada amb el porta d'accés. Possiblement dues finestres més a banda i banda deuen completar les obertures del primer pis, corresponent-se amb sengles obertures a la planta baixa. La façana de ponent presenta mostres d'haver tingut un antic cos adossat a l'extrem nord - oest, amb la qual cosa la planta de la masia hauria estat en forma de L. Actualment aquest cos ha desaparegut i s'observen el que devien haver estat les parets interiors de la casa. A nivell d'obertures, destaca un portal molt rebaixat a la planta baixa, i dues finestres de mida diferent a nivell de primer pis. També destaca una finestra balconera oberta a l'extrem dret. A la cantonada sud - est de la casa ha estat afegit un cos de planta rectangular aixecat combinant mur de maposteria irregular i maó reforçant les obertures i decorant el tram de terrassa superior. La coberta del cos és plana. Es tracta d'un cos destinat a treballs agrícoles relacionats amb la vinya. La presència d'aquest cos crea un espai similar a un pati interior, i dona una planta general en forma de L al conjunt. Aquest cos disposa de diverses obertures adintellades al llarg de tota la seva extensió. Es traca de portes de diferent mida i amplada. En tant que element decoratiu, cal destacar l'existència d'una barana superior que corona la coberta plana creant un terrat superior. Es tracta d'una barana realitzada amb pilars de maó quadrangulars, l'espai entre els quals s'ha omplert amb un imbricat també fet amb maó.</p> | 08054-2 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Font del Cabré, 6 (08755 Castellbisbal) | <p>Històricament la masia de Can Margarit es correspon a un dels masos medievals del terme de Castellbisbal. Documentalment la trobem referida a partir del cens parroquial del 1573 amb el nom de Margarit de Fontanillas, sent propietaris Joan Margarit de Fontanilles i la seva família. Al cens parroquial del 1600, tot i que la casa conserva l'apel·latiu Fontanilles, els hereus ja no ho recullen al seu cognom, ja que ho són Jaume Margarit, la seva esposa Beneta, i els seus fills Caterina, Miquel, i Pau. RUIZ (1998:162). De l'observació detallada del conjunt es dedueix que es tracta d'un edifici constituït com a masia i vivenda agrícola que podria haver estat aixecat entorn al segle XVI, conservant d'aquell període elements de la façana principal, especialment el portal adovellat. En línies generals, cal pensar que l'estructura bàsica de la casa es pot correspondre a aquell període. Amb tota probabilitat, a finals del segle XIX la casa fou reformada obrint la finestra balconera de la façana de ponent i afegint el cos adossat a aquesta façana actualment desaparegut. En les primers dècades del segle XX degué ser afegit el cos rectangular del sud-est destinat a tasques agrícoles. Tot indica que la família Margarit, devia ser la propietària del mas fins que el 1887 la darrera pubilla es casà amb Pere Serafí. La parella construí la vivenda residencial al davant de la casa - Can Serafí de Can Margarit -, deixant la vella masia com a residència dels masovers. La casa degué estar ocupada fins a la dècada de 1930-1940 entrant desprès en un procés de degradació molt acusat.</p> | 41.4798600,1.9809300 | 414919 | 4592529 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45767-foto-08054-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45767-foto-08054-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 45787 | Línia de cases del carrer Major, 67-77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-cases-del-carrer-major-67-77 | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | Alguns dels edificis de la línia de cases es troben deshabitats i han sofert un deteriorament important en la façana i altres obertures. | <p>Línia de cases entre mitgeres aixecades seguint la línia de façanes encarades a migdia del carrer Major, dins del nucli antic de Castellbisbal. Es tracta de façanes de construccions de planta rectangular, formades per planta baixa i primer pis, i cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La tipologia d'aquesta façana fa que comptin amb l'obertura d'una o dues portes allindades a nivell de planta baixa com a accés a la vivenda. A nivell de primer pis, l'obertura pot tractar-se d'una finestra rectangular, una finestra balconera o una o dues finestres quadrangulars de mida petita. En línies generals, totes elles corresponen a una tipologia de vivenda popular aixecada a començaments del segle XX, que guarda uns volums i unes línies molt similars. Algunes d'aquestes vivendes han sofert modificacions i reformes, especialment pel que fa a les obertures de la planta baixa, però continuen guardant les característiques de la composició arquitectònica originària.</p> | 08054-22 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 67-77 (08755 Castellbisbal) | <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral.</p> | 41.4771900,1.9802700 | 414860 | 4592234 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45787-foto-08054-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45787-foto-08054-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45787-foto-08054-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància del conjunt radica en la unitat arquitectònica i de conjunt que atorga al conjunt una personalitat molt concreta en relació a l'urbanisme del conjunt i com a mostra d'un període històric de la vila. Tot i que caldria profunditzar en l'estudi, la majoria d'elles podrien haver-se aixecat entorn a la dècada del 1930-1940. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 45796 | Torre Virgen del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-virgen-del-pilar | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | Els seus elements decoratius han començat a degradar-se. | <p>Edifici de grans dimensions, aixecat sobre una plataforma rectangular, envoltat totalment de jardins i protegit per un mur perimetral que envolta tota la finca. L'accés al conjunt es fa per una petita portella oberta al mur exterior, que dóna accés a unes escales rectes que ascendeixen fins a l'edifici. L'edifici és de planta rectangular, amb l'afegit d'un petit cos quadrangular a la part posterior, i l'afegit d'una torre octogonal a la façana principal. La coberta és plana, comptant amb dues torres quadrangulars als extrems de la façana nord, que es cobreixen a quatre aigües. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, afegint un antre pis més en les torres que sobresurten en alçada de la terrassa. La construcció és feta possiblement en maó, i arrebossada amb ciment i pintada en color crema. Les obertures, són abundants i es troben formades per finestrals i portes que abunden considerablement en totes les façanes, i es rematen a la part superior amb arcs carpanells, i protegits per contrafinestres de fusta. Com a elements decoratius destaquen els conjunts d'orles esculpides seguint l'extradós de les arcades de les finestres. Es tracta d'orles formades per fulles i altres elements vegetals entrellaçats, de clara reminiscència modernista. També destaquen les cornises decorades amb dentellons que ressegueixen tot l'edifici i les baranes que protegeixen les terrasses del pis superior. Es tracta de baranes amb balustres ornades amb hídries sobre els pilars de dita barana.</p> | 08054-31 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) | <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> | 41.4767300,1.9405000 | 411539 | 4592223 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.26 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 45801 | Bòbila de can Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-gali | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XX | La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament d'alguns edificis del conjunt, especialment de l'edifici d'administració. | <p>Conjunt arquitectònic situat en un pla al peu del torrent de Can Cases, que tenia com a objectiu la producció de maons destinats a la construcció aprofitant el composició argilosa del terreny natural de Castellbisbal. El conjunt es troba format per un total de quatre grans edificis situats al voltant d'un pla, al marge del torrent. L'accés al recinte es trobava obert sense cap mur perimetral que l'envoltés. Tots els edificis es predisposen al voltant d'un pla que originalment configurava com un espai interior de circulació i treball. El primer edifici al qual s'arriba es troba situat a migdia del conjunt. És de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb obertures quadrangulars al primer pis i portes d'accés a la planta baixa. El seu aspecte general és de vivenda, i possiblement estigués destinat a oficines de l'empresa, ja que es troba força apartat dels altres tres, que segurament es destinaven a la producció. S'ha aixecat en maó i es troba arrebossat amb ciment pòrtland. El segon edifici es localitza al nord de l'anterior, al cantó de la dreta del conjunt. Es tracta d'un cos rectangular precedit d'una torre de maons quadrangular situada a poca distància. Compta amb un dipòsit d'aigua de ciment adossat a l'alçada del primer pis. En la construcció d'aquest cos s'ha utilitzat el parament de pedra irregular i el maó i el ciment. Podria tractar-se de l'espai destinat al modelat dels maons. El seu estat de conservació està força degradat. Al nord d'aquest darrer edifici trobem dos cossos. El primer, al cantó dret, a continuació del descrit anteriorment resulta força espectacular. Es tracta d'un cos rectangular de planta baixa i coberta plana construït en maó amb les cantonades arrodonides, atalussades i reforçades amb ciment barrejat amb pedra. Al pis superior s'accedia mitjançant una escala recta adossada a la paret de migdia. Actualment s'observen els forats de ventilació dels forns de la planta baixa i un gruix de terra sobre el qual ha crescut força vegetació, la qual cosa fa pensar que la terra era col·locada ja inicialment per mantenir la temperatura dels forns. La planta baixa d'aquest cos estava destinada als forns de maó. Es tracta d'un total de 12 forns independents integrats dins del mateix cos, formats per espais rectangulars d'uns 8 metres de fons per 2,5 metres d'amplada coberts amb volta de canó realitzada superposant diverses fileres de maó, i en les quals s'han obert diverses xemeneies circulars de tub, reforçades amb ciment, que permetien la sortida del fum. El terra d'aquests forns es troba actualment cobert per una capa de fang, que s'ha anat dipositant desprès de l'abandonament del conjunt, Malgrat tot, en algun dels forns, encara es poden apreciar restes de piles de maons. L'accés als forns es realitzava per la façana de ponent encarada al pati central. Configura una façana atalussada que s'obre amb dotze boques diferents, una per cada forn formades per una volta i un arc escarser. Cada boca té una amplada de 2 metres i una alçada de 3 metres, que es correspon amb l'alçada dels forns i un fons d'un metre de gruix. Com a elements decoratius, cal fer esment d'una faixa de separació vertical que es marca al maó entre forn i forn, i d'una altra faixa horitzontal de maó que sobresurt lleugerament del mur a la vorera superior del cos. Aquesta obertura als forns té el seu paral·lel en la part posterior de l'edifici, i es troba tapiada, en el cas d'alguns forns, amb una paret de maó, en la qual només s'obre una petita finestra quadrangular. Molt possiblement un cop que el forn estava carregat es tapiava i aquest mateix mur s'enderroca per enretirar la càrrega. Les boques de la part posterior de l'edifici donen accés a un pati rectangular delimitat per un mur, que s'estén al llarg de tot el cos. Continuació text a observacions</p> | 08054-36 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest conjunt era conegut popularment amb el nom de la Bòbila de Can Galí, tot i que no tingués res a veure amb aquesta masia, només la seva proximitat. En realitat es tracta d'una bòbila contemporània aixecada a mitjans del segle XX, a la dècada del 1960. El propietari era el senyor Bonastre, alcalde Martorell, i va estar en funcionament fins a la dècada del 1980.</p> | 41.4686500,1.9911200 | 415755 | 4591275 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Continuació del text descripció: El darrer edifici del conjunt, es troba situat just davant dels forns, a ponent d'aquests, i es tracta d'un cos rectangular de planta baixa que segurament estava destinat a magatzems. Aquest cos compta amb diverses portes d'accés encarades als forns i amb poques obertures com a finestres. La construcció és feta en maó, i el sostre es troba reforçat per un embigat de formigó. Al sector de llevant del conjunt, el terreny apareix rebaixat considerablement, observant com la muntanya s'ha anat excavant i deixant a la intempèrie el terreny argilós i vermell, que la pluja ha anat convertint en xaragalls. Aquest paisatge és fruit de l'excavació de la muntanya que s'ha utilitzat com a lloc d'extracció de terres per a la fabricació de maons. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 45802 | Barraca de vinya de la Moixella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-moixella | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de vinya de planta quadrangular coberta amb volta falsa de pedra i construïda seguint la tècnica de la pedra seca, amb un parament format per carreus disposats seguint fileres de forma regular falcats amb petits fragments de pedra. Amb tot, la construcció ha estat reforçada posteriorment amb ciment, especialment a la cara de llevant on té la porta d'accés. Té una alçada de 2,5 m i l'obertura de la porta és allindada amb 1,30 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, i ha estat reforçada amb maó.</p> | 08054-37 | Terme municipal de Castellbisbal. Turó del Canyet, (08755 Castellbisbal) | <p>Malgrat que no es posseeixen dades podria ser que es tractés d'una barraca de vinya aixecada a finals del segle XIX, en ple període d'expansió de la vinya. Ja entrades les primeres dècades del segle XX, la barraca hauria estat objecte d'una important consolidació aplicant ciment per tal de reforçar la seva estructura i ser utilitzada. Cal pensar que aquest sector del terme estigué conreat de forma intensiva amb arbres fruiters i vinya fins a la dècada del 1960.</p> | 41.4521000,1.9902200 | 415658 | 4589438 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 45809 | Barraca de vinya excavada de la Moixella 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-2 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> | 08054-44 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4552900,1.9881100 | 415486 | 4589795 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 45810 | Barraca de vinya excavada de la Moixella 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-3 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament | <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> | 08054-45 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4543700,1.9881000 | 415484 | 4589693 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 45831 | Miracle de la noia de Benviure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miracle-de-la-noia-de-benviure | <p>ALBAREDA Mn. (1931) Història de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XII | Es tracta d'una tradició recollida de forma literaria però molt poc coneguda pels veïns de Castellbisbal | <p>En La història de Montserrat, de Don Anselm M. Albareda es recull un episodi protagonitzat per una noia originària de Benviure (Castellbisbal), i que es transcriu de la següent manera: 'La vigília del naixement de la Verge, a la tarda, arribà a l'església de Montserrat, un pagès del poble de Benviure. Portava la seva filla baldada, amb les cames entumides, que no les podia bellugar. El pare conduí la noia al peu de l'Altar; amb el plor fervent i amb prec ardent, invocava la protecció de la Mare de Déu per tal que d'ell i de la seva filla hagués misericòrdia. No trigà gaire a obtenir el que amb tant d'ardor demanava; puix que al cap de poca estona la noia s'extremí de cap a peus, cridà i xisclà fortament alguns que estaven a prop declararen haver sentit en aquell instant un gran cruiximent d'ossos - i restà sana del tot, davant la concurrència que plorava de joia i lloava a Déu amb gran alegria'.</p> | 08054-66 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Mateu i Miró rememora la tradició al seu llibre Motius, Persones, Fets, MATEU (2007: 120) i fa remuntar la història del miracle al segle XII, pel fet de l'aparició del nom de Benviure. Ruiz i Elias analitza més en profunditat d'on va recollir mossèn Albareda aquesta història miraculosa. Desprès d'investigar afirma que la història es troba recollida en la Secció d'Estudis Romànics II de l' Institut d'Estudis Catalans, que publicà el 1950 un treball sobre el que fou monjo montserratí P. Cebrià Baraut: Les Cantigues d'Alfons X el Savi i el primitiu liber miraculorum de la Nostra Dona de Montserrat. Afirmava que d'entre tots els santuaris marians, la única advocació catalana recordada per Alfons X el savi, era Montserrat, per tant la vinculació és clara. RUIZ (1998: 314). A partir d'aquí cal datar la tradició de la història al segle XII, i s'hauria mantingut només de forma escrita en dites cantigues, ja que no ha quedat record oral entre els veïns de Castellbisbal.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Regular | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 45837 | Llegenda de la Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-dreta | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XV-XXI | Es tracta d'una llegenda d'un altre municipi relacionada amb el pont del diable, però molt poc coneguda pels veïns. | <p>El dimoni va demanant a un home que li donés l'ànima, aquest, però, li va demanar a canvi que li fes un pont sobre el riu Llobregat, a Martorell, i que l'havia d'acabar abans de mitjanit; només així li donaria l'ànima. El dimoni va treballar de valent però, just quan tocaven les dotze de la nit al campanar de Prats de Lluçanès, baixava l'última pedra i allà mateix es va quedar. I encara es diu que en el Pont del Diable de Martorell hi manca una pedra, que és la Pedra Dreta. RUIZ (1998:95) La pedra és un monòlit situat al costat de camí que va de Prats de Lluçanès a la vall de Merlès, conegut com la Pedra Dreta del Grau. Es tracta d'un monòlit prismàtic de 2,12 m d'alt per 0,36 d'ample i 0,26 de gruix, rematant una petita piràmide. En la part superior hi ha esgrafiada la fletxa 1773. Al voltant d'aquesta pedra existia el costum de ballar un contrapàs el Diumenge de Pentecosta. RUIZ (1998:91)</p> | 08054-72 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>RUIZ I ELIAS afirma recollir la història oral explicada per la pradenca Maria Muntadas, tal com l'havia sentit dels seus avis.</p> | 41.4749800,1.9378500 | 411315 | 4592031 | 08054 | Castellbisbal | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 45853 | Columbari de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columbari-de-ca-nametller | <p>GORINA GABARRÓ, P . (1956) Tarrasa a VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona . Madrid .Ministerio de Educación Nacional . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</p> | I-IV | L'erosió i les dificultats d'accés impedeixen un correcte manteniment. | <p>Cova artificial d'enterrament i incineració col·lectiva. Es tracta d'una petita cavitat artificial, tallada en l'argila del marge del torrent de Salzes. Degut a la dificultat d'accés, donat que es troba a una alçada de 15 metres aproximadament en el mateix tall vertical del torrent, hi ha molt poca documentació. No hi ha constància de l'aparició de restes materials en la zona. És per això i per la dificultat d'arribar-hi, que hi ha dubtes sobre el caràcter del jaciment. Cal assenyalar, també, que l'existència del proper columbari de Can Nicolau, just a l'altra banda del torrent, evidencia la possibilitat que es tracti d'una zona funerària, per la qual cosa podria considerar-se un sol jaciment. CC.AA.</p> | 08054-88 | Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt. (08755 Castellbisbal) | <p>Malgrat que mai ha estat estudiat, diversos autors donen notícia de l'existència d'aquest columbari: P. Gorina (1956), S. Cardús (1964) i J. Estrada (1969).</p> | 41.5041100,1.9602900 | 413228 | 4595242 | 08054 | Castellbisbal | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45853-foto-08054-88-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm D.02 | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 45854 | Columbari de can Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columbari-de-can-nicolau | <p>GORINA GABARRÓ, P . (1956) 'Tarrasa' a VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona . Madrid .Ministerio de Educación Nacional . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</p> | I-IV | L'erosió i les dificultats d'accés impedeixen un correcte manteniment. | <p>Cova artificial d'enterrament i icineracio col·lecitva. Es tracta d'una cavitat artificial tallada a l'argila del marge del torrent de Salzes. Degut a la dificultat d'accés, donat que es troba a una alçada de 15 metres aproximadament, en el mateix tall del torrent, hi ha molt poca documentació. No hi ha constància de l'aparició de restes materials a prop del columbari. És per això i per la dificultat d'arribar-hi que hi ha dubtes al respecte. Cal assenyalar l'existència, molt a prop, del columbari de Ca n'Ametller, just a l'altra banda del torrent. CC.AA.</p> | 08054-89 | Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt. (08755 Castellbisbal) | <p>Malgrat que mai ha estat estudiat, diversos autors donen notícia de l'existència d'aquest columbari: P. Gorina (1956), S. Cardús (1964) i J. Estrada (1969).</p> | 41.5027900,1.9620400 | 413372 | 4595094 | 08054 | Castellbisbal | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45854-foto-08054-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45854-foto-08054-89-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm D.04 | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 45862 | Pedrera de can Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-campanya | <p>AA.DD. Memòria anàlisi morters i estudi petrogràfic materials lapidis de Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal), 2004.</p> | I-XX | Presència de la vegetació deslluieix la interpretació de l'espai | <p>Antiga pedrera i lloc d'extracció de pedra. S'observa actualment el tall vertical en el terreny en forma ondulada, molt malmès i recobert de vegetació en alguns trams. La part superior de la pedrera es troba actualment construïda impedint encara més l'apreciació del jaciment. La seva extensió és variable, ja que la vegetació actual no permet delimitar el començament i el final del tram de paret explotat. L'alçada del tall vertical també varia segons els trams, i va des de 1,5 a 6 metres, depenent de la zona. El tipus de material extret es correspon a pedra calcària.</p> | 08054-97 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Molt possiblement es tracta d'un lloc d'extracció de pedra utilitzat al llarg de diversos períodes històrics. L'estudi dels morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis del jaciment de Can Pedrerol de Baix indiquen que el material de construcció podria haver estat extret d'aquesta pedrera, però segons informació oral procedent d'alguns veïns de Castellbisbal, el jaciment fou aprofitat ocasionalment fins a començaments del segle XX.</p> | 41.4846200,1.9926800 | 415906 | 4593046 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45862-foto-08054-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45862-foto-08054-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45862-foto-08054-97-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85|94|98|83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 45863 | Bassa al parc del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-al-parc-del-castell | <p>SERRA MOLINOS, J (2006) Informe de la intervenció arqueològica al Parc de l'Ermita de Castellbisbal (Vallès Occidental). Arxiu del Servei d'Arqueologia</p> | XVII-XVIII | L'accés públic al parc converteix el jaciment en accessible a tothom. | <p>Amb motiu del projecte de rehabilitació de l'entorn de l'ermita de Castellbisbal i pel fet de que és coneguda la presència d'estructures visibles no documentades, es va projectar una intervenció arqueològica a l'entorn de l'ermita de Castellbisbal. Les estructures visibles estaven construïdes amb còdols i pedres calcàries irregulars unides amb morter de calç de color rosat i de forta consistència. Pel que fa a la planta, es tracta d'una estructura circular amb parets d'uns 30 centímetres de gruix aproximadament, i un metre de diàmetre, que, amb l'excavació, s'ha confirmat que es tractava d'un pou. A pocs metres d'aquest pou s'observa una paret de poc més d'un metre de llarg i una alçada de entre 20 i 40 centímetres, amb enlluït de calç per la cara interna, que ha resultat set una gran cisterna o dipòsit. Formant angle recte amb aquesta, però sense arribar a unir-se degut als efectes de l'erosió, apareixia una paret que només es pot observar en un tall del vessant i amb les mateixes característiques constructives que l' anteriorment descrita. A una cota més baixa, en aquest mateix tall, s'obrí, en un moment encara desconegut, una cabana de pagès o barraca de vinya que perforava el vessant i que aprofitava la paret de la cisterna ja existent. En l'interior de la cabana s'observava com el mur s'associava a un paviment que es veié afectat per la construcció de la barraca. L'excavació ha descobert una gran cisterna, a la que s'associa una cisterna més petita a l'est, que s'alimentava de la primera a través d'un canal. A l'oest de la cisterna es troba el pou, ja visible abans de les tasques de neteja i excavació arqueològica. Aquest pou ha estat associat a una tipologia de pou molt comuna al terme corresponent als pous destinats a acumular aigua per ser utilitzada desprès per ensulfatar les vinyes. La seva cronologia és contemporània (finals del segle XIX) Pel que fa a la cronologia, es disposa de pocs materials per a datar amb exactitud el conjunt, tot i així, pel tipus de morter emprat caldria pensar en una cronologia al voltant dels segles XVII - XVIII.</p> | 08054-98 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell. (08755 Castellbisbal) | <p>Jaciment excavat arran de l'ordenació del Parc de l'Ermita l'any 2006.</p> | 41.4744300,1.9758800 | 414490 | 4591932 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45863-foto-08054-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45863-foto-08054-98-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 45865 | Passeig de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-lermita | <p>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Passeig de l'Ermita, Castellbisbal (2004) Arxiu Àrea Coneixement i Recerca.</p> | XVI-XVIII | La parcel·lació dels terrenys per a urbanitzar i el tancament de les parcel·les i la construcció de cases han desvirtuat la zona. | <p>La realització de sondejos en aquesta zona van posar al descobert un edifici de planta rectangular, que va ser delimitat i excavat. Sobre la possibilitat que es tractés de l'ermita mencionada, no hi ha cap evidència arqueològica que ho pugui confirmar. Els murs que defineixen la planta de l'edifici són prims i rectilinis, amb un gruix que no arriba als 40cm. El parament és format per la disposició horitzontal de les filades de blocs de pedra retallada lligats amb morter. L'alçada màxima conservada dels murs és de 70cm. L'edifici presenta dues obertures; la primera és la porta d'entrada, i de la segona obertura, part es troba integrada en un enderroc, és un tros d'un dels marcs d'una finestra. A l'interior de les restes de la edificació es localitzaren dos dipòsits d'utilització successiva; el més antic, de planta quadrada, el més modern, de planta circular i a l'interior de l'altre. El material arqueològic recuperat en la intervenció destaca ceràmica 'Pickman' i estris de ferro dins el reompliment del dipòsit més antic; en el reompliment del dipòsit posterior es trobà ceràmica vidrada monocroma, vidre i un ganxo de metall. En l'estrat d'enderroc aparegué ceràmica vidrada monocroma, una moneda molt desgastada, vidre i metall. En l'estrat d'anivellament, fragments d'una olla a torn oxidada, vidre, una rajola i una moneda molt prima amb perforació central, que conserva gravada la data de 1772 en un dels seus extrems. Els autors de l'excavació proposen la hipòtesi que originàriament es tractés d'un edifici religiós i posteriorment fou reutilitzat amb una finalitat diferent, emmascarant totalment la funcionalitat inicial. Tot i així, les dades arqueològiques concretades en l'aparició de les estructures a l'interior del recinte, més aviat fan pensar en una utilització de caire agrícola o industrial d'aquest espai. Altres elements com l'existència d'un pilar central o un grup de rajoles ubicades simètricament són de difícil interpretació, però semblen formar part més aviat d'un establiment de funcionalitat econòmica o caire industrial que no pas religiós.</p> | 08054-100 | Terme de Castellbisbal. Urb. Costablanca (08761 Castellbisbal) | <p>Durant el mes d'abril de 2004 es dugué a terme una intervenció arqueològica en el paratge conegut com Passeig de l'Ermita de Castellbisbal, ubicat dins els límits de la urbanització Costa Blanca. El lloc es caracteritza per tractar-se d'un espai boscós, molt a prop d'un dels camins de terra que comuniquen entre elles les cases de la zona, en la part mitja i més planera d'un petit turó allargassat. La presència de possibles punts d'interès cultural en aquesta zona durant la realització d'un estudi d'Impacte Ambiental i les obres d'adequació d'un nou carrer que ha de comunicar dues agrupacions de vivendes, motivaren la intervenció. D'altra banda, hi ha referències orals de la possibilitat que l'antiga Ermita de la població es trobi en aquesta zona, en la part alta del turó.</p> | 41.4802600,1.9477400 | 412148 | 4592607 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45865-foto-08054-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45865-foto-08054-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 45880 | Can Flavià de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flavia-de-les-illes | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVIII-XIX | Elements arquitectònics desvirtuats. | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb una lluerna central que sobresurt de l'edifici. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Els murs són de mampostería irregular i maó, i han estat arrebossats amb ciment sense pintar marcant, això si, a la part inferior un sòcol de color gris més fosc. La façana principal es troba encarada a migdia, i s'obre amb un portal coronat per un arc rebaixat sense cap element ornamental específic. Un teuladet d'uralita protegeix actualment el portal. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars coronades també amb un arc rebaixat, del mateix estil que la porta. A nivell del primer pis, tres obertures es corresponen amb les de la planta baixa, sent una finestra balconera sobre el portal central i dues finestres rectangulars més petites a nivell de primer pis. L'acabament superior de les tres obertures es també amb un arc rebaixat. A nivell de segon pis, es continua guardant la simetria de les obertures, que es corresponen a una triple finestra central i dues laterals més petites, totes elles acabades amb arcs rebaixats. A diferència de la façana principal, les façanes posterior i lateral no han guardat la mateixa simetria compositiva, i les obertures són allindades. Destaca especialment la façana de ponent de la casa, a la qual s'ha afegit un cos rectangular, que s'estén al llarg de tota l'esmentada façana. Aquest cos es troba format per una galeria a nivell de planta baixa, feta a base arcades rebaixades recolzades sobre pilars, que creen un corredor cobert amb teulada plana. Aquesta teulada, suportada per un embigat de fusta es converteix en un terrat a nivell del primer pis de la casa. Tot el perímetre del terrat es protegeix amb una barana d'obra formada per pilars, entre els quals s'ha format una imbricació de maons. La lluerna central que corona la casa és un cos quadrangular cobert a quatre aigües, amb obertures a cadascuna de les cares, actualment tapiades. A la cantonada sud-est de la casa s'adossa un cos rectangular de planta baixa i coberta a dues aigües destinat a garatge.</p> | 08054-115 | Terme de Castellbisbal. Can Flavià de les Illes s/n . Crta. BV-1201, pk.4,3 (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens de Can Flavià de la les Illes són hores d'ara desconeguts. La documentació més antiga localitzada fins al moment fa referència a un mas esmentat al cens parroquial del 1600 anomenat Illes, on apareixen censats Honofre Marquet, la seva esposa Miquela, Joan Cases i Antoni Pastaller. Cal tenir present, però que al cens anterior del 1573 el mas Illes no apareix, però sí que ho fa una casa anomenada Pesteller de les Illes on apareix censada Hieronima Pestillera i Bernat Roure. Aquesta coincidència fa pensar, potser, en un mas aparegut en aquest interval de temps com a escissió del mas Can Pasteller, lliurat com a dot matrimonial. RUIZ (1998:162). A partir del 1736 hi residia a la casa la comunitat de sacerdots de Martorell. Aquest fet li aportà el sobrenom de la casa dels capellans. Amb tot, la casa devia estar arrendada, ja que al cens elaborat pel senyor de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio, hi consta com a propietari Vicenç Pastallé de les Illes. El 1756 s'hi va construir la capella de Sant Salvador, ja que la casa es trobava a dues hores a peu de Castellbisbal. MATEU (1999: 32) . Dos anys més tard, la visita pastoral a Castellbisbal consignà, entre les capelles, la de Sant Salvador de Can Favià de les Illes. Una altra visita del 1778 hi torna a fer referència. La desaparició del culte a la capella possiblement estigui lligada als esdeveniments històrics de la desamortització ordenada per Mendizabal. Consta que l'esmentada finca fou confiscat per la llei d'Espartero de 2 de setembre de 1841, i retornada a la comunitat el 1843, per ser novament confiscada el 29 de desembre de 1869. Actualment l'entrada a la capella es troba tapiada. RUIZ I ELIAS (1998: 141)</p> | 41.4926500,1.9275200 | 410476.946 | 4594002.823 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45880-foto-08054-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45880-foto-08054-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45880-foto-08054-115-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.09 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||
| 45891 | Can Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campanya | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVI | Interiorment l'edifici es troba sense ús amb problemes a la teulada. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular arrebossat amb morter de calç i pintat en color blanc. Consta de planta baixa i primer pis, i antigament les seves dimensions eren més grans, ampliant l'edifici uns metres més en direcció a migdia, ocupant part de l'actual carretera que passar arran de l'edifici. Fins a la dècada dels anys 70 aquesta carretera era un antic camí de terra, però al ser asfaltat es va voler ampliar a costa de la casa escapçant la façana de migdia de la mateixa. Com a solució es va optar per la construcció d'un mur de maó arrebossat amb ciment, que actualment talla la casa per migdia. La façana principal es troba encarada a ponent I s'obre amb un portal adovellat, que antigament devia trobar-se al mig de l'edifici, però que degut al tall de la casa avui dia es troba descentrat. Per accedir a aquest portal es feia servir una rampa empedrada i un graó. La resta d'obertures de la casa són petites i es troben desvirtuades, a excepció de la finestra principal del primer pis, situada sobre el portal d'accés a la casa. Es tracta d'una finestra quadrangular molt treballada. La decoració es reparteix per tot el marc de l'obertura i consisteix en un seguit de dues motllures, una que recorre el perímetre exterior i li dona formes arrodonides i una altra que recorre el perímetre interior i conserva la forma quadrangular. L'espai entre les dues motllures es troba ocupat per un cordó esculpit que a la part superior finalitza en dues formes zoomòrfiques imaginàries semblants a un felí, que incorporen entre les mans un peça quadrangular on s'ha esculpit una flor. Sota l'ampit de la finestra la decoració es completa amb un altre cordó esculpit que guarda formes ondulades. La façana posterior de la casa ha perdut part de l'arrebossat. S'observen un seguit de dues obertures a nivell de planta baixa, una de les quals es correspon a una porta auxiliar. A nivell de primer pis destaquen tres finestres quadrangulars molt senzilles. A la cantonada sud-est de la casa s'observa l'antiga cisterna quadrangular adossada a la casa, que devia recollir l'aigua de les teulades. Davant de la façana principal de la casa, deixant un espai entremig, es conserva l'antic pati de la masia, format per corrals i espais per animals. Actualment, la masia de can Campanyà es troba desvirtuada per la construcció d'una masia de dimensions considerables que s'estén al nord de l'antic edifici. La informació oral facilitada pels propietaris fa pensar que aquest nou edifici fou aixecat a començaments del segle XX, moment en el qual fou abandonada la vella casa, que passà a tenir funcions de magatzem. La nova masia de Can Campanyà és un edifici de planta baixa i dos pisos, a la qual es dotà d'un cos adossat al nord de planta rectangular i cobert a dues aigües destinat a celler. Tot el conjunt ha estat adaptat recentment per ser dedicat a l'hosteleria. Davant del que fou l'antic celler es conserva l'era de batre amb l'enrajolat original de terra cuita.</p> | 08054-126 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Can Campanyà, s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Tot i que els orígens de la masia es remuntarien al període medieval, l'estructura de l'edifici es correspon a una arquitectura del segle XVI. L'any 1573, al cens parroquial, apareixen com a propietaris Vicenç Campanyà i la seva família. Al cens del 1600 són censats vivint a la casa Bartomeu Campanyà, la seva esposa Elisabet i els seus fills Vicenç, Bartomeu, Antoni, i Joan, juntament amb tres persones treballant de mossos. Ruiz (1998:162)El 1752 consta com a propietari Antoni Campanyà. El 1860 la família es va construir una casa al carrer Major del poble. Des de llavors la casa ha passat per diferents propietaris. El darrer va ser el comte de Sert, que va donar nom al veí polígon industrial i a una urbanització. MATEU (1999: 12)</p> | 41.4837800,1.9899500 | 415676.946 | 4592955.781 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45891-foto-08054-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45891-foto-08054-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45891-foto-08054-126-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La premsa que actualment decora l'entrada del celler no pertany a la casa I fou portada d'una casa del poble anomenada Cal Martí de les Vincles. La masia conserva la llegenda associada del Camp del Matafam, segons la qual al finalitzar la Guerra de la Independència al segle XIX hi va haver algunes males collites seguides, i en un camp proper a la casa s'hi sembraven faves, de manera que els veïns anaven a collir-ne d'amagat per fer-se passar la fam. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||
| 45892 | Can Pedrerol de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pedrerol-de-dalt | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVIII | L'abandonament de l'edifici | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta es divideix en tres crugies que s'unifiquen amb una façana principal sobreposada feta amb formes ondulades d'estil barroc. Dels tres cossos o crugies, el central és de major alçada i es cobreix a dues aigües, mentre el que els laterals són d'alçada inferior i es cobreixen amb una teulada inclinada. Compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia i és simètrica amb obertures que van disminuint la seva dimensió a cada alçada. Aquesta façana compta amb un coronament format per una motllura arrodonida i peces de terracota a cada extrem de les crugies i a la part superior de la crugia central. Al costat est s'obre una galeria amb arcs rodons i a la banda oest una capella dedicada a Santa Rita, que du la data de 1774. L'accés a l'edifici es realitza per un portal centrat a la planta baixa acabat amb un arc rebaixat, del qual es conserven les fulles de fusta i els llistons de la tarja. A banda i banda es completa amb una finestra per banda, A nivell de primer pis, segon pis i golfes, les obertures es corresponen amb les de la planta baixa, i destaca un balcó central al primer pis, situat sobre el portal d'accés, i dues finestres balconeres a banda i banda, sobre les finestres de la planta baixa. A nivell de segon pis, les obertures es converteixen en finestres, rectangular la central i quadrangulars les laterals. A nivell de golfes, només es compta amb un finestró acabat en punt rodó. La majoria de les obertures es troben en l'actualitat tapiades. Adossat a la capella, per la façana de ponent, s'adossa un cos quadrangular cobert a dues aigües i de planta baixa, obert amb una porta metàl·lica. Es tracta d'un cos de recent construcció destinat a magatzem. A continuació s'afegeix un nous cos, de maó molt malmès. La façana posterior de la casa presenta poques obertures i la majoria d'elles tapiades.</p> | 08054-127 | Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina. Crta. BV-150, km.1 (08755 Castellbisbal) | <p>La masia va ser construïda pel comte Manuel Dublayzel, capità de les Reials Forces Valones, procedents de Bèlgica en desfer-se l'exèrcit el 1713 pel Tractat dels Pirineus. Possiblement el 1750 ja estava construïda. La capella lateral adossada du l'advocació a Santa Rita en honor a la segona filla del propietari i de Mariona de Mascaró. Segons l'historiador Pierre Vilar, el comte de Dublayzel va fer construir una presa a la riera de Rubí per portar l'aigua mitjançant una mina al barri de Santa Rita o del Canyet, per regar els horts d'aquestes cases. MATEU (1999: 56). El testament de Manuel Dublayzel, conservat a l'arxiu parroquial de Sant Vicenç de Castellbisbal revela que aquest es trobava casat amb Mariana Mascaró, amb la qual havia tingut un fill, Antoni, que seria l'hereu, i tres filles: Mariana, Rita i Josefa. La mort de l'hereu l'any 1810 i de Mariana l'any 1831 degué ser la causa de la venda de la propietat. L'any 1855 la casa apareix en mans de Joan Güell, que demanà permís al rector de Castellbisbal per beneir la nova campana de la capella i la imatge de Santa Rita. Tres dies desprès de la benedicció, el mossèn de Castellbisbal declarava que la capella era propietat de Josefa de Güell, i que no existia més obligació que la celebració de dos oficis a l'any. L'any 1894 la visita pastoral a la parròquia informava sobre el bon estat de la capella. El 1921 el mas havia tornat a canviar de mans i era propietat de Francesc Xavier de Ros. Una visita pastoral descrivia la capella com un edifici d'una sola nau en bon estat de conservació, de 10 metres de llarg per 3 metres d'ample. Deia que a la sagristia hi havia un quadre de Crist crucificat, i a l'altar un retaule de Santa Rita sostinguda per dos àngels. Altres elements ornamentals eren una imatge de Santa Rita vestida i unes imatges de Sant Antoni de Pàdua i de la immaculada. La capella fou destrossada l'any 1936 i tornada a restaurar el 1940. RUIZ ELIAS (1998: 129). La casa fou abandonada a la dècada del 1960. El propietari actual és l'Ajuntament de Castellbisbal. Les terres annexes han estat convertides en polígon industrial Darrera de la casa hi havia un jardí amb un passeig on s'alçava un pilar amb un lleó al capdamunt, el qual sostenia amb la pota dreta l'escut dels regiments Reials que s'hostatjaren allà vers el 1740.</p> | 41.4585300,1.9928200 | 415883.925 | 4590149.776 | 1713 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45892-foto-08054-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45892-foto-08054-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45892-foto-08054-127-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix als llistats del POUM amb els núm. A.06 i A.19 | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||
| 45893 | Can Nicolau de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicolau-de-dalt | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII-XIX | <p>Masia de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos principal de la masia es troba envoltada d'un mur que arrenca d'una de les façanes laterals i dóna la volta a la part davantera de la casa creant un pati interior. Al nord de la casa, aprofitant l'espai del turó sobre el qual s'aixeca la casa, s'adossen dos cossos més de diferents mides, que podrien haver estat aixecats en èpoques diferents, i es cobreixen de forma independent també a dues aigües amb el carener paral·lel. Tot el conjunt es troba construït en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. Els darrers afegits de la casa són, però, fets en maó. La façana principal de la casa es troba orientada a migdia i s'obre amb un portal arquitravat protegit per una porta de fusta de doble fulla. A nivell de primer pis destaquen tres finestres quadrangulars de mida petita. El cos adossat a la casa principal situat més al nord del turó, és també de planta baixa i primer pis, i s'obre amb un portal adovellat presidit per una dovella central amb un escut on destaquen unes inicials molt erosionades i la data de 1878. Possiblement es tracti d'una vivenda destinada als masovers.</p> | 08054-128 | Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt. Mas Can Nicolau de Dalt s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar que el mas de can Nicolau té uns orígens moderns, possiblement vinculats a la masia de Can Nicolau de Baix, que arquitectònicament sembla més antiga. En tant que propietat, es troba documentada des del segle XVII. L'edifici actual és una construcció del segle XIX. L'activitat principal de la casa fou el conreu de la vinya de les terres del voltant fins que a la dècada del 1960 les vinyes foren abandonades, i els terrenys veïns convertits en polígon industrial i urbanització. Al 1980 fou adquirida pels actuals propietaris.</p> | 41.5031200,1.9638200 | 413520.960 | 4595128.801 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45893-foto-08054-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45893-foto-08054-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45893-foto-08054-128-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.08 | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||
| 45916 | Els Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-arenys | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | Aquest sector ha estat abandonat per l'agricultura els darrers anys, a excepció d'alguns trams, i mostra una clara desordenació d'espais. | <p>Sector situat a l'extrem de ponent del terme municipal. La delimitació natural de la zona es dóna entre el torrent de Palau a ponent, les formacions aturonats a llevant on s'assenta la vila de Castellbisbal, la riera del Morral al Nord, i la riera de Rubí al Sud. Tal i com correspon al nom, es tracta en realitat dels Arenys o ribes situades a ambdós costats del riu Llobregat, i es correspon a un terreny molt planer i extraordinàriament fèrtil per a l'agricultura. Actualment, aquest espai ha estat ocupat pràcticament en la seva totalitat per la indústria, resten però, alguns sectors de la zona on encara es conserva el paisatge original ocupat principalment per camps de conreu. Aquests sectors es situen al nord de la zona, tot just s'ha passat el congost de Martorell. Destaca la presència de parcel·les de terra conreades, a les quals s'accedeix per camins de terra. Al mig del paisatge s'observa el riu Llobregat i les basses de recàrrega del riu Llobregat, que condueixen l'aigua als municipis del baix Llobregat. Aquestes basses es troben a tocar d'un dels aqüífers més importants que té el riu, i són conegudes com a Cubeta de Sant Andreu. Els seus aproximadament 6 hectòmetres cúbics serveixen per garantir part de l'aigua del barcelonès. Amb tot, la sobreexplotació d'aquest aqüífer es va iniciar als anys 60 i 70, a causa de l'increment del nombre de polígons industrials. Cap als 80 es van construir basses de recàrrega al costat de la llera del riu, però una riuada el 1985 se les va endur. El 2010 van ser inaugurades noves basses per la Comunitat d'Usuaris de la Cubeta de Sant Andreu amb l'objectiu de mantenir l'equilibri i millorar la qualitat d'aquest important aqüífer. Les noves basses disposen d'un sistema de filtrat per augmentar la quantitat d'aigua que es filtra des de la llera del riu cap a l'aqüífer. Actualment de la cubeta de sant Andreu es beneficien activitats agrícoles i industrials de Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.</p> | 08054-151 | Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) | <p>La importància d'aquest element radica en ser el darrer testimoni del que al seu dia fou un dels paisatges més significatius de Castellbisbal: l'horta de Castellbisbal, actualment desapareguda. Tradicionalment tots els veïns de Castellbisbal disposaven d'alguna parcel·la de terra als Arenys que contribuïa al manteniment de l'economia familiar. Els excedents, especialment de fruites eren venuts als mercats de Barcelona. El transport dels pagesos de Castellbisbal a Barcelona era habitual gràcies a la facilitat que oferia el tren. Segons informació oferta pels veïns de Castellbisbal els Arenys foren un espai ple d'horta i arbres fruiters, regats mitjançant una gran quantitat de sínies que extreien l'aigua del subsòl - fins a 300 -. L'espai que actualment es conserva manca de plantacions d'arbres fruiters i està destinat en la seva totalitat a l'horta.</p> | 41.4713700,1.9678500 | 413815 | 4591600 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45916-foto-08054-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45916-foto-08054-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 45920 | Roure de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-nametller | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | Les nevades del 2004 van fer caure part de les branques. | <p>Roure de grans dimensions ubicat al pendent del barranc obert per una de les branques del torrent de Salzes. Destaca enmig d'un paisatge amb una vegetació renascuda desprès de l'incendi del 1994. Juntament amb aquest roure, van sobreviure un petit grup d'altres roures i alzines que destaquen com una clapa boscosa de gran alçada. El roure, té un diàmetre de 4,10 m de diàmetre, tot comptant que li manca una brancada que va caure durant les nevades de l'any 2004, i que li ha esquinçat una part del tronc. A tocar de la basse del tronc es troba una bassa de rec que recollia l'aigua d'una deu situada a sota, i que podria ser la causa de la verdor d'aquell tram de bosc.</p> | 08054-155 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>No es pot precisar l'edat de l'exemplar, però per les dimensions i l'alçada cal pensar que és centenari. A l'igual que les alzines, els roures formen part del que devia ser la massa boscosa originària del terme de Castellbisbal, sotmesa durant segles a una intensa explotació forestal. Actualment només es conserven en alguns indrets que al seu dia foren de difícil accés o de poc interès per al conreu de la vinya.</p> | 41.5057800,1.9621500 | 413385 | 4595426 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 45921 | Riera de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubi | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | L'ocupació humana del territori és molt intensa a les dues lleres de la riera. | <p>Curs fluvial que serveix de límit del terme municipal pel seu cantó sud-oest al llarg d'uns 2,5 km, separant-lo del terme de Rubí. Actualment es tracta d'un espai fortament industrialitzat on la riera discorre paral·lela a carreteres. L'amplada del curs fluvial varia, oscil·lant entre els 20 i els 30 m segons els trams. El seu cabal és molt variable, ja que està sotmesa a les variabilitats de l'estacionalitat mediterrània. Diversos ponts travessen dita riera permetent el trànsit rodat entre els dos municipis. La vegetació de ribera a desaparegut en la seva pràctica totalitat. Amb tot, la riera de Rubí, i la seva prolongació, la riera de les Arenes constitueixen trams fluvials que, des de la part central de l'espai PEIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac, travessant la part central del territori existent entre la serra de Collserola i la Serra de Sant Llorenç del Munt, i ho fan fins a desembocar al riu. Llobregat. Malgrat que el seu estat de conservació estigui força pertorbat a la part baixa, tant pel que fa a la qualitat de les aigües com la de l'entorn natural, constitueix un element de connectivitat potencialment molt important. Per a aquest riu les actuacions de millora i recuperació són imprescindibles.</p> | 08054-156 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.4540700,1.9981400 | 416322 | 4589649 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 45922 | Torrent de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-salzes | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | <p>Torrent que recorre el terme municipal en sentit Est - Oest, vel seu vessant Nord. Es tracta d'un torrent que ha conservat les seves característiques originals. Neix al terme municipal d'Ullastrell i entre en dos ramals al terme de Castellbisbal pel sector de Ca n'Ametller, unificant-se un cop passada la urbanització de Can Nicolau de Dalt. Desemboca al riu Llobregat. L'erosió del torrent és la responsable de la creació del congost. Es tracta d'un congost molt estret on, ha diferència del torrent de Pegueres, no ha quedat espai per l'establiment d'horts. El fet de no ser un torrent transitat ha fet que la vegetació de ribera, canyissar i àlbers, hagin envaït l'espai, impedint el pas per molts dels trams.</p> | 08054-157 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.5036700,1.9616200 | 413338 | 4595192 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 45923 | Torrent de can Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-canyadell | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | La capçalera del torrent es troba impracticable degut a l'excés de vegetació, però al seu pas per Can Campanyà ha estat adequat com a zona de lleure amb molt bon resultat. | <p>Torrent que discorre en sentit Est - Oest i marca en la seva capçalera i a mig curs el límit entre els termes de Rubí i Castellbisbal. Neix en el terme de Rubí i finalitza en la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial petit però força estable, que varia considerablement en funció de l'estació meteorològica. A l'inici del torrent es troba un indret anomenat els Carquinyolis de Can Campanyà, consistents en una formació geològica, que actualment són inaccessibles per la vegetació. A diferència d'altres torrents conserva bona part de la vegetació de ribera, formada per canyissar, pollancres i àlbers. Als seus trams finals, a partir de Can Costa, el torrent deixa de ser un límit per adintrar-se en el terme municipal pels polígons Comte de Sert i Ca n'Estaper. En aquesta darrers trams es troba força canalitzat, tot conservant l'entorn natural.</p> | 08054-158 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>El torrent rep diferents noms en funció de l'indret per on passa. Als seus orígens es coneix com el torrent de Can Canyadell, per ser aquesta la masia més propera per on passa, però a mida que va travessant les finques de diferents masos pren el nom dels mateixos. Així, al seu tram mig es coneix com el torrent de Can Campanyà, i al final com el torrent de Can Galí.</p> | 41.4813700,1.9919900 | 415844 | 4592686 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45923-foto-08054-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45923-foto-08054-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la capçalera del torrent es troba l'indret conegut com els Carquinyolis de Can Canyadell, que actualment es troben impracticables degut a la vegetació excessiva de la zona. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 45928 | PEIN Montserrat Roques Blanques riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat | <p>http://natura2000.eea.europa.eu/Natura2000/SDFPublic.aspx?site=ES5110012#1</p> | La intensa ocupació humana del territori desvirtua aquest espai en molts indrets | <p>La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.</p> | 08054-163 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.4900800,1.9224000 | 410046 | 4593723 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La Directiva d'hàbitats estableix que s'han de conservar els espais de Natura 2000, però no estableix una figura de protecció concreta. A Catalunya, es protegeixen aquests espais mitjançant la inclusió al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 45940 | Camí de la Marrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-marrada | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVII-XX | Alguns trams del camí són de difícil pas | <p>Actualment al cantó de migdia del Turó de les Garses s'aprecien les restes d'un antic camí que serpenteja la muntanya i comunica el camí del Repeu amb el poble de Castellbisbal. Es tracta d'un camí de terra d'un metre d'amplada aproximàdament, que es converteix en corriol en alguns trams, envoltat de vegetació i sortejant l'alçada. Des del Turó de les Garses s'aprecia el seu pas pel dipòsit d'aigua i pel costat nord del mateix turó fins al Parc del Castell. Antigament sortia de ca n'Amat i pel bosquet d'aquesta propietat anava a trobar el camí del repeu. Aquest era un camí d'abast que normalment utilitzaven els veïns de Castellbisbal per baixar i pujar a peu fins als Arenys, i un cop allà, empalmant amb el camí del repeu, poder anar fins a Martorell i fins a Barcelona.</p> | 08054-175 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest camí es va deixar d'utilitzar progressivament a partir del 1928, moment en el qual es va construir la carretera nova</p> | 41.4710500,1.9729200 | 414238 | 4591559 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 45947 | Font del parc del Castell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-del-castell-2 | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | Es tracta d'un element sovint objecte de pintades i actes incívics. | <p>Font connectada a la xarxa pública urbana situada a la falda de la muntanya del Parc del Castell, a tocar de l'indret on van aparèixer les restes de l'antic castell. La font s'ha construït al tall vertical fet a la muntanya. El fragment de tall vertical s'ha protegit amb un mur de parament format per pedres de mida força grossa i molt irregulars unides amb ciment. Al mig del mur s'ha obert un espai arrodonit en forma de formícula coberta amb punt rodó amb una pica a la part inferior de formigó.</p> | 08054-182 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) | <p>La font fou feta entorn a l'any 1975 per l'associació de pares i mares de la parròquia de Castellbisbal, com a forma de reivindicar el turó com a espai públic per la vila. Fou modificada a la dècada del 1990.</p> | 41.4739100,1.9737500 | 414311 | 4591876 | 1975 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45947-foto-08054-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45947-foto-08054-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45947-foto-08054-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 45948 | Bassa d'aigua de Santugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-daigua-de-santugini | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el seu deteriorament. La vegetació amenaça amb amagar-ho. | <p>Bassa d'emmagatzematge d'aigua situada a tocar de la masia de Santeugini, al peu de l'era. Es tracta d'una bassa rectangular construïda en maó, que forma a la part superior una volta. Es tracta d'una estructura de 2,80 m de llargada per 1,80 m d'amplada per 50 cm d'alçada. Cal aclarir, però, que la basa es troba semisoterrada, i que la major part de la superfície és sotaterra, amb tot, l'alçada de bassa, és a dir, el tram que resta visible, devia ser originalment més alt, però actualment s'ha anat acumulant terra i envoltada de vegetació. La bassa és carrega per una de les cantonades, on s'ha obert una boca quadrangular reforçada amb ciment que es situa arran de terra, i vers a on devien anar abocades totes les aigües.</p> | 08054-183 | Terme de Castellbisbal. Urb.Can Santeugini. Mas Can Santeugini s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar que aquesta bassa fou construïda pels propietaris del mas Santeugini i estava estretament lligada a l'explotació de les vinyes del voltant de la casa. Degué ser utilitzada fins a la dècada del 1930-1940.</p> | 41.4906900,1.9548800 | 412758 | 4593758 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 45954 | Bassa del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-turo-de-salzes | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | El pas del camí a tocar d'aquest element ha propiciat el seu deteriorament. | <p>Dipòsit d'aigua situat al peu del camí, ben bé a tocar del marge del camí que envolta el turó de Salzes. Es tracta d'una estructura semi excavada al terra feta en maó i arrebossada amb ciment en alguns trams, especialment a la part superior. Les seves mides són 90 cm d'alçada per 2,30 m de llargada per 1,80 cm d'amplada. Tota la part superior de la cisterna es troba tapada per evitar l'evaporació, deixant només com a indret per l'entrada i l'extracció de l'aigua un forat quadrangular en l'extrem sud de la part superior de 80 per 80 cm d'amplada.</p> | 08054-189 | Terme de Castellbisbal. Urb.Santeugini (087055 Castellbisbal) | <p>Aquesta cisterna, juntament amb d'altes estava destinada a recollir aigua de l'escorrentia per tal de subministrar aquest element al pagès propietari de la vinya. Cal pensar que a escassos metres es troba una barraca de vinya que devia pertànyer al mateix propietari. Possiblement, pels materials emprats, sigui un element construït a començaments del segle XX, en la dècada de 1920-1930. El pas del camí a tocar de la cisterna devia modificar completament el nivell del terra i deixà inutilitzada la cisterna.</p> | 41.4873600,1.9456800 | 411986 | 4593397 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45954-foto-08054-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45954-foto-08054-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 45968 | Rellotge de sol de can Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gali | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | Es troba molt desdibuixat i les marques han anat desapareixent. | <p>Rellotge pintat a la façana principal de la casa de Can Galí, encastat a tocar de la finestra principal del primer pis, sobre l'arrebossat. Es tracta d'un rellotge pintat amb forma circular molt desdibuixat, on no s'aprecien les franges divisòries de les hores. Conserva el gnònom de vareta orientat a ponent.</p> | 08054-203 | Terme de Castellbisbal. Masia Can Galí s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement tingui els seus orígens a començaments del segle XX, moment en el qual tingué lloc una reforma de la casa.</p> | 41.4662500,1.9968800 | 416233 | 4591003 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 45970 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-5 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosió del terreny i la vegetació han deteriorat la part exterior de l'element. | <p>Barraca excavada a la roca de 1,80m d'alçada per 2,30m d'amplada per 1,60 de fons.</p> | 08054-205 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4531500,1.9883600 | 415504 | 4589557 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45970-foto-08054-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84282 | Forn d'obra de les Pedritxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-les-pedritxes | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadapera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, X. 1997. </span></span><span lang='ES'><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R.T. (1985). <em>El horno hallado en les Pedritxes puede datar de los siglos XII o XIII</em>, dins Nuestra Comarca, Diari Terrassa, pàg. ?. Dijous, 22 d’agost de 1985.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | Li manca una part de l'estructura i es troba cobert de vegetació. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de terrissa o d’obra ubicat al vessant dret del torrent del Gilabert, en una zona d’antigues feixes de conreu de la vinya. Actualment la zona és una urbanització que pren el nom del turó: les Pedritxes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva bona part de la graella, la cambra de combustió o fogaina, amb el pilar central, que sustenta la graella. També es conserva bona part de la boca d’entrada a la cambra de combustió (50 cm d’amplada per 60 d’alçada),i està orientada al nord-est. S’ha perdut el laboratori i la façana frontal del forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La graella per a la cocció del material és de planta quadrada, d’1’90 m de costat. La formen setze fumeroles rectangulars de tiratge vertical, no del tot regular, que va d’1m a 1’2m, inclinat en funció de la pilastra central de la cambra de combustió, obligant algunes d'aquestes fumeroles a tenir un tiratge lleugerament inclinat. La mida mitjana d'aquestes fumeroles és de 16 per 28 cm de costat. La cambra de combustió, d’1’4 m d'alçada per 2’4 m de costat, és separada en dos braços pel que se l’ha anomenat abans pilastra central, recolzada en la paret oest</span></span>. S’hi observen restes de paviment de la darrera cuita. La pilastra central separa la fogaina en dos sectors o braços; mesura 1’70 m de fondària per una amplada que oscil·la entre 0’40 i 0’80 m. </span></span></span></p> | 08120-2 | Avinguda de Catalunya, núm. 79 | <p><span><span><span><span><span>Andreu Vilanova, Manel Astals i Miquel Ballbé, van localitzar el forn pels volts de l’any 1984. A més, van fer una intervenció, rebaixant el terreny i deixant al descobert la graella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1985, el servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat decideix fer-hi una excavació d’urgència; dirigida per l’arqueòleg Xavier Font Segura. Els aficionats havien rebaixat el terreny deixant la graella al descobert, així com una part de la sedimentació estratigràfica de la cambra de combustió. La seqüència estratigràfica a més d’estar parcialment malmesa, no aportà cap dada per a la conclusió cronològica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi van localitzar fragments diversos de ceràmica grollera informe, de ceràmica comú amb vernís de galena, fragments informes amb vernís intern de tonalitats verdoses-groguenques, nombrosos fragments de teula de tipologia àrab i varis fragments de maó pla (3 cm de gruix per 15 cm d’amplada), un clau de ferro amb cabota de secció quadrangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans de l’excavació, l’ajuntament procedí a col·locar un tancat a tot el perímetre per evitar noves intervencions no autoritzades. </span></span></span></span></span></p> | 41.6159500,1.9972300 | 416455 | 4607623 | 08120 | Matadepera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-04.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La presència del forn s’emmarcaria dins l’àrea d’influència del mas Gilabert del qual encara se’n conserven algunes restes i del qual existiria documentació del segle XIV i posterior.La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció i manteniment, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 86274 | Ametller de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-vinyers | <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, pp. 96-97.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | Es tracta d’un espècimen molt vell, probablement d’uns dos cents anys. Al seu voltant n’hi ha d’altres més joves i una figuera de rebrot, amb una soca molt grossa, també molt vella, prop del pou. | <p>L’ametller de Can Vinyers està situat al davant de la casa, fora de la muralla de tancament, en una antiga parcel·la sembrada de vinya. Els carrers que la delimiten són el carrer de W. Guadall de nord a sud i els carrers de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest.</p> <p>L’arbre, de l’espècie <em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, de color gris fosc amb mostres d’assecament i algunes ferides antigues cicatritzades. D’ell en surten diferents branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</p> <p>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 8 metres aproximadament. Fa <span> </span>3,30 metres de volt de canó (mides preses a 1,30 metres d’alçada)<span> </span>per 3,10 metres de volt de soca, per . Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica. El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla.</p> | 08120-3 | Entre els carrers de W. Guadall de nord a sud i de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest. | <p><span><span><span>Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaró era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. </span></span></span></p> | 41.5988000,2.0313000 | 419272 | 4605686 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303150.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 86361 | Carrer de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-isidre-1 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, MANUEL (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868). Parròquia de Sant Joan de Matadepera. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Les transformacions sofertes durant el segle XX ha malmès la tipologia pròpia d’aquest carrer. Caldria implementar mesures correctores que millorarien el paisatge urbà. | <p><span><span><span>Es tracta d’un dels primers carrers del poble, que fins ben entrat el segle XX, era bàsicament rural i de poblament dispers. De la ruralitat i la pagesia pren el nom aquest carrer dedicat a Sant Isidre, un dels patrons dels pagesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part de ponent queda delimitat pel carrer de Josep Porcar i per llevant amb la Plaça de Cal Baldiró, que abans de ser una plaça hi havia una bassa veïnal que comunicava els tres carrers inicials de Matadepera: Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les construccions tipològicament característiques d’aquest carrer, format entre els segles XVIII i XIX, comparteixen mitgera i consten de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Tenen una amplada d’un o dos cossos. Presenten elements comuns característics de les tasques agrícoles dels seus propietaris: una entrada àmplia, forn de pa, trull i un hort al darrera. A partir de la segona meitat del segle XIX s’hi fan modificacions, guanyen profunditat i alçada, se substitueix la finestra de la planta pis per un balcó; la finestra de la planta baixa s’allarga i s’hi pot afegir una reixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les modificacions fetes durant el segle XX no han respectat la unitat tipològica dels primers habitatges, ni tampoc l’ús de material apropiat.</span></span></span></p> | 08120-16 | Carrer de Sant Isidre | <p><span><span><span>Es forma de les parcel·lacions que Josep Pratginestós realitza l’any 1786. La seva propietat limita amb la de Pi de la Serra de Can Vinyers i per aquest motiu planifica que quedin “8 pams (1,55m) a la part de davant perquè quan en Pi de la Serra decideixi fer el mateix quedi un carrer de 3,10 m d’amplada”. D’aquesta manera es forma la part septentrional del carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1843 és Domènech Pi de la Serra qui inicia un seguit d’establiments similars que configuraran la part meridional del carrer, quedant l’amplada fixada en 3,10 metres tal i com havia previst Josep Pratginestós.</span></span></span></p> | 41.5988600,2.0260500 | 418835 | 4605698 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-p1430184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6352.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaquen les cases dels números 22 i 24 (Trull de Cal Motxu). | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 86363 | Carrer de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-joan-0 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLE, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Només algunes de les cases conserven els trets arquitectònics essencials de la primera implantació urbana, l’habitatge rural bastit arran de camí. D’altres formen part del Catàleg i estan protegides (Cal Marcet, Ca l’Aldavert, Cal Mossèn Camps, Cal Gamell, l’església, entre d’altres). Però també s’han perdut edificacions interessants patrimonialment com tres cases de l’arquitecte Lluís Muncunill (Cal Guadall, Ca la Pepa Quela i Cal García Gascón). | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el tram de carrer que rep el nom del patró de la població, està delimitat al sud pel carrer de Pompeu Fabra i al nord fins a coincidir amb el carrer de Sant Llorenç. Es tracta de l’eix vertebrador del nucli històric i encara ara manté molta vitalitat comercial. A banda i banda d’aquest important eix viari es constitueix la trama urbana amb els primers establiments de cases que comparteixen les parets mitgeres, d’un o dos cossos, amb planta baixa i pis i la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que és la que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’igual que totes les cases d’aquest moment, segle XVIII i XIX, presenten elements característics de les tasques agrícoles, amb grans entrades, un hort a la part del darrera i la presència de forns de pa, trulls o cups. Com element constructiu característic hi troben la volta de maó pla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi trobem l’Hostal de la Marieta (1772) com a servei imprescindible per als viatgers. També és en aquest carrer on es construeix la nova església parroquial, a principis del segle XX. Altres establiments ben coneguts establerts amb el pas del temps en aquest carrer són: Cal Parramon (carnisseria); Cal Ferreret (ferratge de cavalls); Cal Quim (botes); Cal Beltrà (forn) o Cal Trapet.</span></span></span></p> | 08120-17 | Carrer de Sant Joan | <p><span><span><span>Carrer que es forma al voltant de l’eix històric del camí Ral. Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el Camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5993200,2.0273800 | 418946 | 4605748 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-p1430365.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa del Catàleg de Béns a protegir destaca d’aquest carrer de Sant Joan els números: 18, 21, 25, 31, 34, 39, 41, 43, 45, 47, 55, 62, 73, 87 i 91. | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 86419 | Casa Assumpta Ribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-assumpta-ribo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | S’hauria d’arrebossar la façana per assegurar-ne un bon manteniment i per criteris estètics i de manteniment de la tipologia constructiva. Caldria que en el planejament es tingués en compte les tècniques i materials tradicionals en aquest tipus de construccions per mantenir la tipologia local. | <p><span><span><span>La casa Assumpta Ribó i La Balma són dues cases de cos, que actualment estan unificades en planta baixa per un local comercial de l’àmbit de la restauració, que respon al nom de Cal Madu. Visualment formen un mateix conjunt estructural. Aquestes cases responen a una mateixa tipologia de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha repicat el parament de la façana deixant vista l’obra irregular amb paredat mixt i maons, fet que deixa desprotegida l’estructura. Els arrebossat no només tenien un sentit estètic, sinó també de protecció contra les inclemències climatològiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures originàries de la planta baixa de ben segur que han patit modificacions per adaptar-ho a les noves necessitats del local. Però a la planta pis sembla que s’ha mantingut la petita finestra original de cada cas, amb la llinda feta amb arc de maó posat a sardinell o a plec de llibre.</span></span></span></p> | 08120-24 | Carrer de Sant Joan, 61 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5993300,2.0272700 | 418937 | 4605749 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86419-dsc6540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86419-dsc6541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86419-p1430371.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||
| 86421 | Casa del Carrer de Sant Isidre, núm 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-isidre-num-22 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, MANUEL (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868). Parròquia de Sant Joan de Matadepera. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | Hi ha una obertura cegada i necessita rehabilitació de la façana.Les transformacions sofertes durant el segle XX ha malmès la tipologia pròpia d’aquest carrer. Caldria implementar mesures correctores que millorarien el paisatge urbà. | <p><span><span><span>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d’una evolució de la tipologia més senzilla del carrer fruit d’una ampliació de finals del segle XIX o principis del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas, trobem un programa ornamental més elaborat a partir de tres eixos de simetria a la façana, delimitats per les obertures. A la planta baixa, l’eix central el marca la porta d’accés a l’habitatge i els laterals dues finestres amb reixa de ferro. La planta pis trenca una mica aquesta simetria perquè hi ha una balconada que només comparteix dos dels tres eixos. En el tercer hi trobem una de les finestres cegada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és llis amb recreixement als costats fent un marc (sòcol, laterals i part superior) amb les dues plantes, separant-les de l’espai de la cambra d’aire. Les obertures també tenen un emmarcament recrescut amb formes curvilínies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament de la façana es fa amb un capcer ondulat amb les inicials del promotor/propietari al mig.</span></span></span></p> | 08120-26 | Carrer de sant Isidre, 22 | <p><span><span><span>Es tracta d’un dels primers carrers del poble, que fins ben entrat el segle XX, era bàsicament rural i de poblament dispers. De la ruralitat i la pagesia pren el nom aquest carrer dedicat a Sant Isidre, un dels patrons dels pagesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part de ponent queda delimitat pel carrer de Josep Porcar i per llevant amb la Plaça de Cal Baldiró, que abans de ser una plaça hi havia una bassa veïnal que comunicava els tres carrers inicials de Matadepera: Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma de les parcel·lacions que Josep Pratginestós realitza l’any 1786. La seva propietat limita amb la de Pi de la Serra de Can Vinyers i per aquest motiu planifica que quedin “8 pams (1,55m) a la part de davant perquè quan en Pi de la Serra decideixi fer el mateix quedi un carrer de 3,10 m d’amplada”. D’aquesta manera es forma la part septentrional del carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1843 és Domènech Pi de la Serra qui inicia un seguit d’establiments similars que configuraran la part meridional del carrer, quedant l’amplada fixada en 3,10 metres tal i com havia previst Josep Pratginestós.</span></span></span></p> | 41.5988900,2.0265600 | 418877 | 4605701 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86421-dsc6355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86421-p1430188.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||
| 86467 | Font de Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roure | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum I, pàg. 130 – 132. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVII | L’interior de la bassa està actualment buida i plena de rocs i envasos de plàstic. Dels marges pengen heures i bardisses i l’esquerda d’un dels murs de la font, sense una intervenció d’urgència i una neteja l’acabaran enfonsant. | <p><span><span><span>La Font de Can Roure està situada en un lloc ombrívol, a mà dreta del camí que mena des de l’església de Sant Joan cap al turó que porta el mateix nom. Es tracta d’una construcció realitzada excavant en el marge per anar a buscar la deu d’aigua provinent del torrent de Can Roure, que neix al turó de Sant Joan. Consisteix en una estructura quadrangular murada per tres panys i oberta frontalment, anomenada tradicionalment de tartana. El sostre és de volta, gruixut. Tot l’interior està arrebossat, amb restes d’emblanquinat de calç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A ambdós costats del mur, sobresurt un banc o pedrís per seure, construïts amb pedra i seient de tova al seu damunt. El de mà dreta, el més llarg i a més té un regueró que permet aportar aigua a una bassa de planta trapezoïdal que hi ha al davant mateix (probablement d’alguna deu que sobreseia en aquest pany de mur. El broc consisteix en una boixa quadrangular de pedra encastada al mur. L’orifici està taponat amb un tap de suro per minvar el raig. En el centre d’aquest mur hi ha una superfície plana, arrebossada que podria haver sostingut un plafó de rajols ceràmics amb la imatge d’algun sant benefactor, tal vegada Sant Joan Baptista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ferm és de terra a excepció de l’interior on s’observen tres rengles de rajol vermell, amb un retall fet al terra quadrangular que permet que la piqueta permeti abeurar la fauna salvatge. El mur lateral presenta una esquerda important degut a la forta pressió que exerceix la terra i la vegetació existent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La bassa sembla haver estat arrebossada modernament amb morter. Té dos murets que permeten seure i per la part interior s’hi ha collat un filat de protecció. Un rètol municipal recorda als excursionistes que l’aigua no és apta al consum humà. </span></span></span></p> | 08120-35 | Camí de Sant Joan. | <p><span><span><span>La Font de Can Roure està relacionada amb la vida del mas i probablement amb el primer nucli de matadeperencs, instal·lats al voltant de l’església de Sant Joan. La seva situació orogràfica és excepcional i probablement hagi estat reformada en llarg dels anys, però la seva antigor és indiscutible. </span></span></span></p> | 41.6084100,2.0048100 | 417077 | 4606778 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86467-p1430798.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86467-p1430799.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86467-p1430806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86467-p1430797.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguns excursionistes han comentat que abans hi havia aigua i que s’hi veien gran quantitat d’amfibis, entre ells la salamandra, que a més d’una espècie protegida, és una bioindicadora del bon estat de l’aigua i que des de que s’ha buidat ja no se’n veuen. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 86471 | Font del carrer de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-sant-llorenc | XX | En un dels costats ha desaparegut l’aixeta o broc, el desaigua i la pica de pedra, de la qual només se’n conserva la part que va encaixada en el mur. Tant la portella com el seient dels bancs estan pintats. | <p><span><span><span>Font ubicada en una illeta en la confluència dels carrers de Sant Llorenç amb el de Sant Joan. Consisteix en un pilar quadrangular, realitzat amb cups de pedra més o menys de mida regular, collats amb ciment. A la part superior, separat per un ràfec de pedra plana, hi ha un segon pilar, més estret, fet amb dues fileres de pedra. Al seu damunt s’hi ha collat una farola de carrer amb dos llums. En el basament inferior, hi ha varis elements destacables que semblen respectar una certa simetria. Per un costat destaca una pica de pedra repicada, de forma trapezoïdal amb desaigua inferior connectat a la xarxa de clavegueram. En dos altres costats, seguint la mateixa línia, un banc de pedra. Només al damunt d’un d’ells s’observa una portella de ferro amb la clau de pas al seu interior. </span></span></span></p> | 08120-39 | Confluència dels carrers de Sant Llorenç i Sant Joan. | 41.6008100,2.0249700 | 418747 | 4605915 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86471-dsc6579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86471-dsc6577.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les festes de Nadal, la farola es decora amb un arbre de llums.Degut a la pandèmia de la COVID-19, les fonts amb titularitat pública dins del municipi tenen el pas d'aigua tancat. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 86472 | Forn de calç 1 de Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-de-can-roure | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>HERNÁNDEZ, Lluís (2014). Els forn de calç, dins diari La Torre, pàg. 24.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Es tracta d’una estructura prou important com per donar-li el valor que es mereix. Degut a la gran quantitat de persones que circulen per aquest indret, fora bo netejar la vegetació que l’envolta i protegir el curull del pou per evitar que algú pugui prendre mal. | <p><span><span><span>El forn de calç se situa a mà esquerra del camí que mena des de l’antic mas fins al Collet de Can Roure, en el vessant nord-oest del turó de les Roques Blanques. Està excavat a l’interior d’un marge fet de pedra irregular, lligat amb argamassa, de 3’50 metres d’alçada conservada per un diàmetre de 4’40 metres. És de planta circular, lleugerament cònic, amb una entrada de planta trapezoïdal i volta de canó característica que comunica directament amb la boca del forn. Està orientada al nord-oest i mesura 1’30 m d’alçada per 1’80 m d’amplada exterior i 1’30 m d’amplada interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de l’estructura són de paredat antic fet a base de pedra irregulars. La volta de la porta també està feta amb pedra, però més planera, falcada amb pedruscall, unida amb morter de calç i disposada a plec de sardinell. A tot el perímetre del pou s’hi observa una bancada d’1’30 metres d’amplada màxima per 35 a 40 centímetres d’alçada aproximadament. Els murs de l’olla conserven les empremtes deixades per la rubefacció.</span></span></span></p> | 08120-40 | Collet de Can Roure. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç necessària per a fer el morter de calç (barrejant-lo amb aigua i sorra), emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis durant segles fins als anys cinquanta, on el ciment i el formigó prenen la davantera. També servirà per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar els safarejos i les cisternes, per ensulfatar les plantes contra les plagues i com a desinfectant de l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos, normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span><br /> <span lang='CA'><span>Els fagots de llenya i brancatge s'obtenien desbrossant el bosc i la pedra, s’extreia amb pics, i escodes. Un cop obtingut el material primari, es transportava amb carros o mules fins al forn, que s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros per a ser emprada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n podia fer un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres.</span></span><br /> <span lang='CA'><span>D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns com els que es poden observar a Matadepera. Els dos forns que es troben en aquest sector estan relacionats amb la propietat de Can Roure.</span></span></span></span></span></p> | 41.6060700,2.0080300 | 417342 | 4606515 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430837.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430851.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fotografia que consta a l’inventari de les Construccions de pedra seca Wikipedra amb número de codi, 8 no es correspon al forn inventariat. S’ha fet constar amb les dades actuals per a la seva rectificació. A una dotzena de metres, situat al davant mateix, aprofitant el marge s’ha localitzat un altre pou d’uns cinc metres de diàmetre per dos de fondària actual, sense cap altre estructura visible; tal vegada fos un forn que no es va acabar de construir mai. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 86478 | Jaciment Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-can-vinyers | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera; pp. 247.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 76.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> | XIII - XVIII | Es desconeix l’abast cronològic i territorial perquè no s’hi ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span>Can Vinyers és una de les masies més significatives del municipi, documentada des del 1426. Posseïa bona part dels terrenys que van servir, un cop parcel·lats, per urbanitzar els primers carrers del poble sorgit a partir del segle XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’ocupació de l’espai de la masia es pot remuntar a principis de l’edat mitjana. Aquesta continuïtat d’ús en fan un espai d’alt interès arqueològic, ja que poden restar estructures en el subsòl que només amb metodologia arqueològica es podrien documentar. Tal i com diu l’article 46 de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català “ Els béns mobles i immobles de caràcter històric per a l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica integren el patrimoni arqueològic català”.</span></span></span></p> | 08120-46 | Can Vinyers (Carrer de Pompeu Fabra, s/n). | <p><span><span><span>La primera referència documental de la masia és de 1426 i la trobem a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt amb la denominació de “mas Vinyés”. “Definició feta per Pere bassa, de Sant Joan de Matadepera, amb els seus pares i muller, a fra valentí, abat de Sant Llorenç del Munt, d’una peça de terra prop de la riera de Matadepera. Termena a sol ixent amb el torrent de Vilanova. A migjorn amb honor del mas de Font. A ponent amb el torrent i honor de dit mas. A tramuntana amb honor de dit mas, i es conclou en dit torrent de Vilanova. Per la qual definició dit abat li ha definit la tasca d’unes terres seves que termenen des del torrent del mas Font, en el mas de Fexes, i en els honors del mas Pedrós, i d’altra part termenen amb els honors del amb Blancafort i en el pedró de pedres, i baixen devers el torrent en les oliveres del mas Vinyés. A ponent i tramuntana amb el torrent que discorre del amb de la Bassa i amb el mas Font dels quals ha de donar dècima. S’han retingut però tasca de quatre vinyes o peces de terra, ara plantades, ja termenades, en el Prat, que també paguen dècima. Fet el 26 de gener de 1426. Clos per Galceran de Riches, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, nº 90” (Fernando:1987)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Vinyers a partir de mitjan segle XIX, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre. La font de Can Vinyers va ser un punt de trobada social i cultural durant la primera meitat del segle XX. Recentment la masia i el seu entorn han estat objecte d'importants modificacions per tal de condicionar-la al nou ús.</span></span></span></p> | 41.5991000,2.0315800 | 419296 | 4605719 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6446.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 86479 | Jaciment de La Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-mateta | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, J. (1926). Can Torrella; dins Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa, pàg. 20.</span></span></span></p> | XI - XX | Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span>La Mateta, també coneguda com la Mata Xica, és fruit d’una reforma de l’antic mas Torrella de Dalt. L’ocupació d’aquest espai pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que poden restar estructures en el subsòl que només amb metodologia arqueològica es podrien documentar. Tal i com diu l’article 46 de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català “ Els béns mobles i immobles de caràcter històric per a l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica integren el patrimoni arqueològic català”.</span></span></span></p> | 08120-47 | La Mateta, s/n. | <p><span><span><span>No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció.</span></span></span></p> | 41.6096500,2.0064700 | 417217 | 4606914 | 08120 | Matadepera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430937.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||
| 86480 | Jaciment del Turó de sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-de-sant-joan | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNS, Núria (1981). Notes sobre les troballes d’interès arqueològic; dins L’Escletxa, núm. 1, pp. 8-11.Matadepera. Centre de Recerca de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></p> | III - I aC. | Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span>Turó de 619 metres d’alçada, situat al sud-oest de la Serra de les Pedritxes que fa de partió entre els municipis de Terrassa i Matadepera, dins la propietat de Can Roure. Domina la plana septentrional de Terrassa i el curs de la Riera de Les Arenes, al seu pas per Matadepera, així com el pas del Camí Ral de Barcelona a Manresa. Al seus peus s’alça l’església de Sant Joan les masies de Can Roure, La Mateta, i La Torrella, nucli original del municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fruit de la campanya de prospecció efectuada per l'elaboració de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, s'hi trobaren alguns fragments ceràmics en superfície, a la zona més elevada. Els materials identificats corresponen a fragments d'àmfora ibèrica, ceràmica comuna, i algun fragment molt rodat de campaniana sense determinar. A partir d’aquest material es podria especular sobre un assentament protohistòric d’època ibèrica, però l’absència d’estructures no permet definir més característiques del jaciment.</span></span></span></p> | 08120-48 | Turó de Sant Joan | <p><span><span><span>L’any 1988, amb motiu de l’elaboració de la carta Arqueològica del Vallès, es van poder recollir i documentar fragments de ceràmica d’època ibèrica. Però sembla que la presència de material arqueològic ja es coneixia amb anterioritat, segons Xavier Font (1997) que recull el testimoni d’en Jaume de Can Roure.</span></span></span></p> | 41.6066300,2.0042000 | 417024 | 4606581 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86480-p1430893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86480-p1430914.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El conreu de la vinya durant segles en aquesta zona fa que es conservin parets de vinya de pedra seca que en cap cas es poden confondre amb estructures muràries d’època ibèrica. | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 86481 | La Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII - XIX | S’hauria d’arrebossar la façana per assegurar-ne un bon manteniment i per criteris estètics i de manteniment de la tipologia constructiva. Caldria que en el planejament es tingués en compte les tècniques i materials tradicionals en aquest tipus de construccions per mantenir la tipologia local. | <p><span><span><span>La casa Assumpta Ribó i La Balma són dues cases de cos, que actualment estan unificades a nivell de planta baixa per un local comercial de l’àmbit de la restauració, que respon al nom de Cal Madu. Visualment formen un mateix conjunt estructural. Aquestes cases responen a una mateixa tipologia de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha repicat el parament de la façana deixant vista l’obra irregular amb paredat mixt i maons, fet que deixa desprotegida l’estructura. Els arrebossat no només tenien un sentit estètic, sinó també de protecció contra les inclemències climatològiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de la planta baixa de ben segur que han patit modificacions de l’obra original per adaptar-ho a les noves necessitats del local. Però a la planta pis sembla que s’ha mantingut la petita finestra original de cada cas, amb la llinda feta amb arc de maó posat a sardinell o a plec de llibre.</span></span></span></p> | 08120-49 | Carrer de Sant Joan, núm. 63 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5993500,2.0272300 | 418934 | 4605751 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86481-dsc6543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86481-dsc6555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86481-p1430373.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l’interior destaca els sostres fets amb volta catalana. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 86506 | Rellotge de sol de la Plaça de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-de-sant-jordi | <p><span><span><span>BOU, Concepció; ELIAS, Xavier; FARRÉ, Eduard; NOGUÉ, Jordi; VALLHONRAT, Josep M.; VENTURA, Jaume (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Societat Catalana de Gnomònica. Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | Manquen una bona part de les xapes circulars de metall que estaven encastades al frontal del banc de pedra que permetia llegir les hores. El rellotge ha sofert diverses bretolades de mal gust.Sembla que durant el període nadalenc, es retiraven algunes de les lloses del terra per a posar-hi un avet però després no es tornaven a col·locar correctament, fet que es va deduir en veure que alguns dels signes havien desaparegut o bé s’havien canviat de lloc. | <p><span><span><span>Rellotge de sol amb calendari zodiacal 41o 36’N – 2o 01’ E. Està situat en un costat de la Plaça de Sant Jordi, al bell mig d’un sortidor d’aigua. Està realitzat amb acer inoxidable i no conserva la numeració de les hores. L’ombra es projecta directament sobre les línies horàries situades damunt de l’enrajolat de la plaça, on sí que es poden veure els signes del zodíac, i el banc per seure (del qual poc temps després de la inauguració ha havien arrencat les numeracions horàries situades en el frontal del banc). S’hi pot llegir el lema “CONTO LES MEVES HORES SERENES”. El rellotge està protegit per una barana realitzada amb el mateix material. </span></span></span></p> | 08120-71 | Plaça de Sant Jordi, s/n | <p><span><span><span>Eduard Farré, va realitzat el disseny tècnic i posteriorment va col·laborar en el disseny definitiu amb l’arquitecte Joan Díaz i Suñer. </span></span></span></p> | 41.6026700,2.0234900 | 418626 | 4606123 | 15 de febrer de 1995 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86506-dsc6600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86506-p1430494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86506-p1430474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86506-p1430469.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Farré i Olivé - Joan Díaz i Suñer. | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 674. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 86798 | Jaciment de Can Ferrers de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ferrers-de-dalt | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XV-XVIII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Dalt, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</p> | 08120-89 | Carrer Mas Cellers, 26 | <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> | 41.6167400,1.9992500 | 416624 | 4607708 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86798-dsc6794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86798-dsc6795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86798-dsc6799.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquest mas es desenvolupa l’acció de la llegenda del Casalot de la salamandra; o la Maledicció de can Farrés de Dalt. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 86801 | Jaciment de Can Ferrers de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ferrers-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>ERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XV-XVII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Baix, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></p> | 08120-92 | Carrer del Mas Ferrers, 4 | <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual propietari la va comprar a l’amo del Mas de La Barata.</span></span></span></span></span></p> | 41.6147100,2.0033100 | 416960 | 4607479 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86801-01dsc6815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86801-dsc6822.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||
| 86808 | Jaciment del mas Gilabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-gilabert | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>CARTA ARQUEOLÒGICA. VALLÈS OCCIDENTAL (1989). Arxiu d’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d’Arqueologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadapera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIV-XVIII | Mas totalment enderrocat, però arqueològicament parlant no s'hi ha fet cap intervenció científica per esbrinar l'abast de les estructures conservades. Tot i que la visita al lloc aha detectat remoció del terreny. | <p><span><span><span>Mas rònec situat a mà dreta, pujant per l’Avinguda de Catalunya, en una parcel·la boscosa que es localitza immediatament després del mur de tancament posterior de la casa del carrer de la Roureda, núm. 1 i la parcel·la de terreny on hi ha el forn d’obra anomenat, de les Pedritxes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S’observen restes de murs d’un metre d’amplada amb murs divisoris a l’interior d’uns quaranta a seixanta centímetres d’alçada visibles, que deixen entreveure una construcció de planta quadrangular que s’endinsa o queda tallada amb motiu de la construcció d’una torre al carrer de la Roureda, núm. 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, i sobretot a la zona sud-oest de la construcció, hi ha un important amuntegament de restes, entre les quals s’identifiquen varis fragments de teula àrab i rajols. Dins d’una de les habitacions s’ha localitzat un carreu de pedra perfectament escairat. </span></span></span></p> | 08120-93 | Avinguda Catalunya, s/n | <p><span><span><span>Ballbé esmenta un precari de l’any 1322 fet per Fra Guillem, Abat del monestir de Sant Llorenç del Munt a Maria, filla de Jaume Gelabert del terme de Matadepera (S.S.LL.M.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1327 el mateix abat Guillem firma un segon precari del mas Gelabert de Matadepera (S.S.LL.M).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 5 de juny de 1478 la propietat surt escripturada com a mas amb domini alodial, propietat de Pere Eura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment Ballbé també diu que aquest mas també se’l havia anomenat “Les Bertolines” (J.S.) sense precisar la font.</span></span></span></p> | 41.6154300,1.9983500 | 416548 | 4607564 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86808-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86808-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86808-014.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és de fàcil localització si es ressegueix el mur de tancament de la finca esmentada anteriorment. Els rebaixos que s’observen actualment, fan pensar en una excavació sense autorització.Uns dos-cents metres més amunt d’aquest hi ha el forn de les Pedritxes, probablement relacionat amb aquest antic mas. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 86810 | Jaciment del mas Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-cellers | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XIV-XVIII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència del mas Cellers, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></p> | 08120-95 | Carrer de Les Pedritxes, 28 | <p><span><span><span><span><span>Trobem la primera referència documental d’un mas Celelrs en documents de l’Speculo de Sant Llorenç del Munt: “Establiment fet per fra Joan, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Pere Cellés, de sant Joan de Matadepera, del Mas Cellés, que és en dita parròquia en alou de dit monestir (...) Fet el 23 de febrer de 1490. Clos per Bartomeu Gili Amat, regint l’escrivania de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, núm 66” (Ferrando: 1987).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També Ballbé (1985) parla d’un document de l’any 1226 que fa menció d’una concessió feta pel monestir a nom de Ramon Cellers.</span></span></span></span></span></p> | 41.6155600,2.0021900 | 416868 | 4607574 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86810-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86810-031.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||
| 86814 | Forns de calç del camí del Girabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-del-cami-del-girabau | <p>AA.VV (2006). Canvi global i paisatge a la Costa del Tet-Mont-Rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006), dins Documents d’anàlisi geogràfica, 52, pp. 31-48.</p> <p>AA. VV (2006). Diagnosi dels usos del sòl i qualitat ambiental de la Costa del Tet – Mont-Rodon (Sant Llorenç del Munt). Ajuntament de Matadepera. Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB.</p> <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</p> <p>AMETLLER BASSETS, Manuel. (1997). Els orígens del Nou Poble de Matadepera, 1768-1868. Parròquia de Sant Joan, Matadepera.</p> <p>AMETLLER BASSETS, Manuel (1998). Una masia de Matadepera: Can Solà de la Font, o del Racó. Notes per a la seva Història, dins Termes, 13, pp 41-50. Terrassa.</p> <p>CAÑAMERAS, E. (2001). Can Solà del Racó de Matadepera. Segles XIII-XVII, dins Termes, 16, pp. 91-110. Terrassa.</p> <p>CARMONA, Maria Carme; JUNYENT, Eugeni (2017). Els forns del calç de Matadepera. L'exemple dels forns d'en Corcola, d'en Ton i del camí d'en Girabau, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Matadepera, pp. 67-76. 8 d’octubre de 2017. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</p> <p>CARMONA, Maria Carme; JUNYENT, Eugeni; de VILLASANTE, Rafael (2009). Memòria de la intervenció arqueològica i estudi històric del conjunt industrial dels forns del Corcola, del camí d’en Girabau, del Ton i la pedrera del Turó dels Rossos a Matadepera (Vallès Occidental). Dracma s.c.c.l. Arqueologia.</p> <p>CHAVEZ, A.; GONZÀLEZ, R. (2000). El forn de calç de ca l’Agustí, dins Lauro, 29, pp. 106-130. Granollers.</p> <p>COMASOLIVAS, J. (2003). Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera. 1841-1904. Joan Comasolivas. Curial. Barcelona.</p> <p>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</p> <p>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</p> <p>FONT PI, Joan (1981). La construcció antiga, dins revista Escletxa-1. Comunicació tardor /81, pp. 15 a 17. Centre de Recerca del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</p> <p>LARROSSA, M. (1986). La urbanització de la ciutat industrial. Sabadell, 1845-1900. Col·legi de doctors i llicenciats. Sabadell.</p> <p>PALOMO, Antonio (2005). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada en el forn de la urbanització de les Pedritxes, del carrer de la Carlina, 21. Matadepera. Direcció General del Patrimoni Cultural. Centre d’Informació i Documentació del Patrimoni Cultural. 6883.</p> <p>ROCA, P. (1997). Aprofitaments col·lectius i revolució burgesa als boscos del Vallès Occidental (1827-1840), dins Termes, 12, pp. 58-65. Terrassa.</p> <p>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</p> | XVIII-XX | Mantenir net de vegetació tant arbòria com arbustiva i herbàcia el perímetre per evitar que les arrels i les soques malmetin el forn i provoquin un enfonsament. La seva ubicació a proximitat de la urbanització i la facilitat d’accés, fa que sigui freqüentat assíduament. A les parets interiors s’hi ha localitzat gran quantitat de pintades i grafits a més de residus plàstics. | <p><span><span><span><span><span>Els Forns de calç del Camí del Girabau es troben a ponent del turó dels Rossos, gairebé a tocar del camí que transcorre paral·lel per la llera esquerra del torrent de Can Solà del Racó. No es tracta de dos forns que funcionessin paral·lelament sinó que un és més antic que l’altre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Només arribar s’observa la part posterior d’una olla que permet identificar una primera estructura molt malmesa d’entre 2 a 2’5 metres d’alçada màxima conservada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquesta paret, un cop exhaurida la vida del forn, s’hi va practicar una obertura orientada al sud-oest que servís d’accés a la fogaina d’un segon forn, excavat al darrera mateix, en una beta d’argila. Aquest darrer, conserva la totalitat de l’olla amb restes de vitrificació resultat de les altes temperatures. Mesura quatre metres de diàmetre interior per cinc metres d’alçada aproximada. A l’exterior hi ha dos encaixos fets en el paredat de l’antiga olla, probablement per falcar-hi algun tipus de biga amb cobert que permetés tenir un passadís d’accés cap a la fogaina.</span></span></span></span></span></p> | 08120-98 | Turó dels Rossos – Camí del Girabau | <p><span><span><span><span><span>L’any 2007, la Diputació de Barcelona i Caixa Catalunya signen el Conveni de Col·laboració en les seves actuacions en ordre a la gestió d’espais naturals a escala d’interès local en el qual s’hi adhereix l’Ajuntament de Matadepera, en acord del Ple de sessió ordinària del dia 2 d’octubre de l’any 2008. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arquitecte Rafel de Villasante Garcia, de l’empresa Atlas IP Ecoturísticos, S.L. redacta l’execució del projecte “Posada en valor d’elements de patrimoni rural a la costa del Tet i Mont-Rodó”. L’objectiu principal era el de predefinir el model d’ús públic de l’espai recuperant el patrimoni rural com són els forns de calç, les barraques de vinya i els murs de pedra seca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ajuntament, decideix posar en valor els forns de calç del Corcola i del Ton. S’hi va realitzar una intervenció arqueològica i s’habilità la zona, protegint la corona amb una barana de fusta i al costat de la boca, s’hi col·locà un cartell explicatiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La intervenció es va centrar en la neteja i consolidació, tasca que va dur a terme l’empresa Naturalea. A la part superior de la boca d’accés es va retirar una uralita que va malmetre l’estructura i s’hi va col·locar una xapa de ferro amb una lleugera inclinació per evacuar l’aigua de pluja cap al costat i al seu damunt es va finir amb una filera de pedres per contenir la terra procedent de la part superior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els informadors, Francesc Font (família dels Corcola), a patir de les notes del seu pare Joan Font i Pi, i Antoni Garcia, van explicar als arqueòlegs una manera particular que tenien els calciners de Matadepera de curullar l’olla. “Sembla que els calcinaires de Matadepera acabaven de carregar el forn donant forma de turó o cúpula, però que no sobresortia de la línia de la corona. Un cop fet això, podien preparar quatre pilars, fent un quadrat, de poca alçada (20-30 cm), on dos eren una mica més altes que els altres, per tal de poder col·locar una xapa de ferro amb inclinació a sobre que fes de sostre i evacués l’aigua en cas de pluja. Era molt important que la fornada no es malmetés per culpa de la pluja, ja que això significaria perdre la pedra, que ja no es podria tornar a convertir, la llenya i tot el temps i feina de preparació del forn, extracció de la pedra, recollida de la gavella...” “Un cop es considerava que la pedra ja s’havia transformat, s’ofegava el forn tapant-lo amb sorra, fang o xapes de ferro, i es deixava així uns dies, mentre la calç s’acabava de fer i es refredava”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el dietari d’en Gorina escriu: “<em>Dia 22 de febrer 1859, Padrós ha tapat al forn. Dia 15 el metex, Padrós a desenbrasat al forn y queda en llibertat de funcionar a qui convindrà”</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç. Aquesta, barrejada amb aigua i sorra és converteix en el morter de calç, emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis fins als anys cinquanta, on el ciment i el formigó prenen la davantera. També servirà per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar els safarejos i les cisternes, per ensulfatar les plantes contra les plagues i com a desinfectant de l’aigua.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Abans però d’iniciar el procés de transformació de la pedra en calç, cal construir el forn, normalment proper a una pedrera o jaciment de pedra calcària.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un forn està constituït per varis elements: l’olla, la corona, la boca del forn o de la fogaina, la porta del forn i la banqueta interior. A més, a l’exterior normalment adossat al forn o immediat a ell s’hi pot construir una cabana on farà estada el calciner mentre hagi de vigilar el procés de cocció. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’olla és l’obertura circular o retall en el marge que baixa verticalment des de la zona de càrrega fins al forn o fogaina. Aquesta mena de pou, pot ser de mides petites però n’hi ha de sis a set metres de diàmetre per sis a vuit metres d’alçada. Alguns poden presentar les parets recobertes de pedra. Això permet accedir més fàcilment a la temperatura necessària. A la base de l’olla hi ha una banqueta perimetral, una mena de banc corregut adossat a la paret. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La banqueta és l’indret on s’inicia l’amuntegament de roca calcària de manera a formar una falsa volta. En el cas de que no hi hagi aquesta estructura, els calciners la creen amb la mateixa pedra quan preparen la fornada, deixant sempre un espai buit per poder afegir les gavelles o fagots de branques, des de la boca o porta de la fogaina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca del forn o de la fogaina és l’indret per on s’introduïa la pedra i els fagots de brancatge, i per on un cop la cuita finida, s’extrauria la calç viva. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La corona queda situada a la part superior de l’olla. Es tracta d’un reforç al nivell superior de l’olla, realitzat amb un parell o tres de fileres de pedra, coincidint amb la zona de carrega la roca calcària fins al curull. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos, normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span><br /> <span>Els fagots de llenya i brancatge s'obtenien desbrossant el bosc i la pedra, s’extreia amb pics, i escodes. Un cop obtingut el material primari, es transportava amb carros o mules fins al forn, que s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n podia fer un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres.</span><br /> <span>D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns com els que es poden observar a Matadepera.</span></span></span></span></p> | 41.6121900,2.0337700 | 419495 | 4607170 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86814-p1440104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86814-dsc6904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86814-dsc6906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86814-dsc6901.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica. En la memòria de la intervenció arqueològica i estudi històric del conjunt industrial dels forns del Corcola, del camí del Girbau, del ton i la pedrera del Turó dels Rossos, s’explica que la única intervenció efectuada sobre el conjunt va ser el de neteja d’abocaments d’època moderna i la realització d’un plafó explicatiu col·locat a peu de camí per a la seva identificació. També es va identificar l’abocador del forn just al davant d’aquest, a l’altra banda del camí. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 86815 | Rellotge de sol de matí de Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-gorina | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera: Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’Estalvils de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVII-XIX | El suport de morter de calç presenta varies fissures. Potser es podria recuperar el contingut de la part superior del marc realitzant un calc abans que no hagi desaparegut per complert. | <p><span><span><span>Rellotge de sol de matí, situat entre dues finestres de la planta pis de la façana de migdia de la casa. Es tracta d’un rellotge rectangular, emmarcat i pintat amb terres (negre i marró), al damunt de l’arrebossat de morter de calç. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. Consisteix en un astre solar antropomorf amb corona, aquesta darrera amb un esgrafiat de ziga-zaga que conforma un seguit de triangles entrellaçats. Cercle de distribució al pol. De la corona neixen les línies horàries, mentre que les mitges hores, més curtes, ho fan des del marc. Les hores estan representades amb xifres romanes, que van de les 5 del matí a les 3 de la tarda. Les dotze baixen perpendiculars i s’hi observa encara la camaneta pintada (sense esgrafiar) que senyala l'hora de l’Àngelus. El gnòmon, de vareta és de perfil circular, senzill i surt del nas de l’astre. Utilitza un color bàsic, un to marronós que s’accentua per l’interior del sol, l’inici de les línies horàries i el marc del rellotge. A la part superior d’aquest sembla que hi ha una data (1 5 ?) i text però el seu estat no permet llegir-ho complert.</span></span></span></p> | 08120-99 | Camí de la Font de la Tartana, núm. 48 | <p><span><span><span>Segons recull Ballbé: “El 14 de desembre de 1508, Benet de Vilalba, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, de l’ordre de Sant Benet, concedí emfiteusi a Joan Gorina del Mas Bassa, de Matadepera, aquella terra erma, amb ses entrades i sortides, drets de pertinences inclosa per la vora del torrent que passa pel mas de Can Torras”. La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Gorina a partir del darrer terç segle XVIII, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Esteve Renom i Pulit va adquirir la documentació patrimonial del mas Gorina que comprèn els anys 1577 fins a 1904. Destaca el dietari de Francisco Gorina i Riera que va ser alcalde de Matadepera i Jutge de Pau, transcrit i editat per Joan Comasòlivas i Font, arxiver.</span></span></span></p> | 41.6073900,2.0291300 | 419102 | 4606642 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86815-dsc6931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86815-rellotge-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86815-rellotge-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.