Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88115 | Balma del Pla de Sorís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pla-de-soris | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | Completament embardissat. | <p><span><span><span><span><span>La balma del Pla de Sorís està situada en una raconada del Torrent de la Mamella. S’hi pot accedir pel camí de la Torre Salvans, que s’origina just abans del quilòmetre 8, de la carretera de Sabadell a Talamanca, a mà esquerra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De mica en mica, amb el pas del temps, els corrents d’aigua han anat erosionant els sediments de la part exterior la riba còncava i els ha dipositat a la part interior. Aquesta acció continuada, afegida a altres agents meteorològics, ha format en l’estrat més bla un seguit de cavitats d’uns quatre metres de fondària amb orientació est.</span></span></span></span></span></p> | 08120-242 | Pla de Sorís | 41.6347100,1.9900700 | 415883 | 4609712 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460699.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460694.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’accés es fa des del davant mateix del forn de calç, però el torrent està molt brut i emboscat i degut a la gran profusió de bardissar ha estat del tot impossible arribar-hi. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||
| 88120 | Bassals de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassals-de-les-rovires | <p><span><span><span><span><span>Olletes naturals creades a la roca a partir de l’erosió per meteorització que l’home ha sabut aprofitar per retenir l’aigua bàsicament de pluja. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa entrant des de la carretera de Talamanca (punt quilòmetric 9), a mà dreta, travessant la Riera de les Arenes en direcció al camí de Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Tot just un centenar de metres més endavant, a mà dreta hi ha la clariana d’una petita torrentera amb predomini de roquissar. Al capdamunt del roquissar hi ha el fals avenc del cavall de la Barata, totalment envoltat de vegetació. Les olletes o basses s’identifiquen perquè per retenir l’aigua, l’home ha construït un petit muret fet amb pedra i morter de calç que permet retenir l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Probablement la seva existència estigui relacionada amb la fauna salvatge.</span></span></span></span></span></p> | 08120-247 | Les Rovires | <p><span><span><span><span><span>Les basses són excavacions impermeables construïdes en indrets favorables per poder emmagatzemar aigua de pluja. Podien aprofitar la impermeabilització natural del terreny com l’argila compactada o bé es reforçaven les parets amb pedra seca que podia impermeabilitzar pel seu interior amb calç. Si no estan cobertes, quan arriba l’estiu s’assequen. Però també hi ha cavitats naturals que es localitzen en soleres que en ploure arrepleguen l’aigua. Aquestes estructures són de gran importància per a la fauna i la flora, perquè a més a més, indiferentment que siguin intermitents o permanents, al voltant d’aquestes s’hi crea un biòtop aquàtic específic.</span></span></span></span></span></p> | 41.6424200,1.9924500 | 416091 | 4610566 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470064.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470068.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la guia interactiva del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac 2020, es parla d’una única bassa. Durant la realització del Mapa se n’han descobert dues més, gràcies al senglar, que amb el seu musell va furgar la terra i la vegetació acumulada al seu interior, posant-les al descobert. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88125 | Corral de Can Pèlacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-pelacs | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El Corral de Can Pèlacs està situat entre la Canal del Pi Tort i la carena del Morro de Sescorts, més concretament en el vessant hidrogràfic esquerra de la Canal de la Pedrera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En realitat es tracta d’una gran balma o bauma a la qual qual s’hi accedeix pel camí que des de darrera la casa passa per davant de l’avenc-cisterna que porta el nom del mas. Ben aviat es transforma en un corriol. Des del mateix corriol ben aviat caldrà entrar per una zona planera, immediatament després de la Roca Rasposa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al nord-oest. Mesura entre vint a vint-i-cinc metres de llargada per quatre metres de fondària i dos mestres i mig a tres metres d’alçada. Les parets del fons, conserven boniques concrecions calcàries. En un dels seus extrems, on el sostre és més baix s’hi observen importants concrecions calcàries amb regalims d’aigua que filtren de la roca. En aquest indret, antigament hi havia un brollador, emprat com a font que omplia un abeurador fet de pedra i morter de calç per al bestiar. D’aquest en queden minses restes recobertes per les concrecions. En èpoques de fortes pluges, es pot observar com brolla l’aigua, tot i que en menor quantitat que ens temps passats. Actualment l’aigua es diposita en una basseta excavada en l’estrat de terra que queda en aquest racó de la bauma.</span></span></span></p> | 08120-252 | Obaga Gran de Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Corral on els propietaris de Can Pèlacs portaven el ramat de cabres.</span></span></span></span></span></p> | 41.6455400,2.0088800 | 417463 | 4610897 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88125-p1460460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88125-p1460469.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Probablement el corral estigués protegit dels depredadors per alguna mena de tancat de fusta situat a la part inferior. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88126 | Cova de la Canal de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-de-la-pedrera | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La Cova de la Canal de la Pedrera està situada en el vessant hidrogràfic esquerra de la canal. L’accés més fàcil és pujant des Can Pèlacs, concretament pel camí situat al davant mateix de l’avenc-cisterna que porta el nom de la casa, que ben aviat es transforma en un corriol. Des del camí, que cada vegada s’estreny més, entremig dels boixos s’endevina una fissura llisa a la part inferior de la paret. La galeria d’accés permet entrar més o menys drets però amb el cos lleugerament inclinat. Aquest tram mesura aproximadament entre sis i set metres de llargada. Arribats a aquest punt, a ma dreta neix una galeria més petita que uns metres més endavant ja no permet el pas. Paral·lela a aquesta hi ha una altra galeria impenetrable</span></span></span></p> | 08120-253 | Obaga Gran de Can Pèlacs | 41.6476000,2.0108100 | 417627 | 4611123 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88126-p1460425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88126-p1460422.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||||
| 88127 | Cova de la Canal del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-del-trull | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal del Trull està situada a la capçalera de la canal. L’accés es pot fer seguint el camí el direcció a la carena del Pagès (nord-oest), girar en direcció al turó d’en Griera i en sortir agafar el camí de la dreta tot trencant per la canal en direcció nord-est. Un punt de referència és el corriol que neix arran de paret dreta baixant per la canal que mena a la Font de les Quatre Grapes que no cal agafar. L’accés a la cova es fa uns metres es fa, si fa o no fa a la mateixa alçada però per la paret esquerra. Enfilar-se pel marge tot passant arran de paret i per sobre d’una codina, en direcció a la cova. Uns metres abans, cal passar entre els boixos i la paret de la cinglera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca presenta una concreció calcària al bell mig de l’entrada que li dona una forma ben peculiar. Un cop al seu interior, accedint per la part més ample s’obre una sala no gaire alta que en un dels costats presenta una diàclasi de varis metres de fondària. A la part exterior dreta s’observa un orifici i a la paret, en rotulador el nom de la cova, amb la signatura de l’autor: “Cova Canal del Trull – QS (Quim Solbas)” </span></span></span></span></span></p> | 08120-254 | Canal del Trull | 41.6493900,2.0132500 | 417832 | 4611320 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88127-p1460397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88127-p1460407.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||||
| 88128 | Cova de la Canal Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-fonda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='ES'><span>La cova de la Canal Fonda està situada al dessota de La Foradada que porta el nom de la mateixa canal. L’accés es fa resseguint </span></span><span><span>l’estreta carena que separa els turons dels Òbits i de les Nou Cabres. Des dels Òbits, cal seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, cal agafar el situat a mà esquerra, que ve a morir a l’extrem del carener. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans d’arribar-hi, cal baixar per l’esquerra entremig de boixos, fins a localitzar, al dessota, a mà dreta, una mena de coveta oberta cap a l’exterior, coneguda amb el nom de La Foradada. Un cop al dessota d’aquesta cavitat, cal baixar, amb cura, pel vessant dret de la canal entre quinze i vint metres, resseguint la paret dreta. Ben aviat s’observa una escletxa per on cal enfilar-se posant les mans en petites cavitats que hi ha a banda i banda de l’escletxa. Al capdamunt una única galeria en forma piramidal amb un recorregut aproximat d’uns cinc metres sense poder-se posar dempeus. </span></span></span></span></span></p> | 08120-255 | Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda. | <p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p> | 41.6530700,2.0153700 | 418013 | 4611726 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88128-p1460360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88128-p1460364.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||
| 88129 | Cau de la Lloba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-lloba | <p><span><span><span><span><span>GES-CMT (1979). Nota sobre dues cavitats de Sant Llorenç. Butlletí del GES del CMT. GES. Club Muntanyenc de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Cavitat o cova d’uns 10 metres de recorregut situada un xic més amunt de la Font de la Riba, pocs metres abans d’arribar al coll que porta el mateix nom. L’accés es fa pel camí que va des del carrer de l’Alba de la Barata, en plena urbanització de les Pedritxes en direcció al Coll de la Riba. Pocs metres abans d’arribar-hi, a mà esquerra, cal enfilar-se pel marge, on hi ha una marca realitzada pels excursionistes. Un corriol molt estret, s’endinsa en direcció est per la cota 600. Uns quants metres més endavant, s’obre una clariana per donar pas a una enorme codina de conglomerats. Just abans de que el camí s’estrenyi, a mà dreta, en una raconada del mateix conjunt ciclopi, hi ha la font de la Riba, envoltada de falgueres, molses i varis erols d’orella d’os (Ramonda myconi), una planta que viu en les ranures, replans de orques calcàries i conglomerats de zones ombrívoles i fresques, entre els 600 i els 2.000 metres d’altitud. Un cop passada la font, començar l’ascens en diagonal pel bloc fins veure un amuntegament de pedres que senyalen la presència d’un corriolet molt estret que s’endinsa cap el bosc, resseguint ben aviat amb la mà les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el lloc més estret, en una factura del conglomerat cal mirar amunt, a mà dreta, car l’accés a la cavitat està situada a l’alçada dels ulls. La boca o entrada dóna pas a una galeria d’una desena de metres que fineix en una raconada d’uns tres metres d’alçada aproximada. Per sobre de la cavitat, un enfonsament del sòl, ha format un avenc de 2 metres de fondària que comunica, a través d’un tram impenetrable amb el sostre del darrer tram de la galeria.</span></span></span></p> | 08120-256 | Camí del Coll de la Riba | <p><span><span><span><span><span>Les úniques referències fins ara conegudes són dels anys 1970, quan membres del GES-CMT i la SIS-CET, realitzaren una exploració. Xavier Badiella, n’aixecà una topografia.</span></span></span></span></span></p> | 41.6217900,1.9834800 | 415317 | 4608284 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88129-p1460856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88129-topo-del-cau-del-llop-xavier-badiella.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||
| 88130 | Cova de la Moleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-moleta | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Moleta i el forat de les Pedritxes, són dues cavitats situades al dessota de l’espadat del cim de la Moleta, en el Serrat de les Pedritxes. L’accés és pot fer pujant des de l’antiga església de Sant Joan cap el Coll de l’Ós en direcció al Coll de la Riba o bé a l’inrevés. Un cop arribats al Collet de les Foradades, on hi ha un dipòsit circular d’aigua, enfilar-se pel corriol sense deixar-lo fins arribar al cim de la Moleta, de 773 metres d’alçada. Es tracta d’un roquissar planer amb unes vistes excepcionals del municipi de Matadepera, Sant Llorenç del Munt, Montseny i fins al mar. Voltant-lo es pot accedir a la part inferior a través d’un corriolet que ressegueix la paret. Gairebé al final d’aquesta, es localitza una primera cavitat (x415802 / y4607773), anomenada Forat de les Pedritxes. Es tracta d’una petita cavitat d’uns quatre metres de fondària, originada en una diàclasi de la mateixa paret. L’erosió pel vent i l’aigua li donen una forma ben arrodonida. La segona cavitat, es localitza un xic més endavant. Es coneix amb el nom de Cova de la Moleta. La paret exterior està envoltada per l’heura. Fa uns sis metres de fondària però no permet posar-s’hi dempeus. </span></span></span></span></span></p> | 08120-257 | La Moleta | 41.6172700,1.9892300 | 415790 | 4607777 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88130-p1470152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88130-p1470158.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Moleta i el Serrat de les Pedritxes fins a tocar el Collet de Can Roure i Roques Blanques com a unitat paisatgística indissociable, formen part del corredor biològic del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Caldria en un futur incloure aquest espai en el parc per a la seva protecció. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||
| 88131 | Cova de l’Escopeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lescopeta | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Cova de l’Escopeta, està situada al vessant nord-est de la carena dels Morros Curts, que limita el municipi de Matadepera amb Terrassa. A mig camí, entre el Collet de la Riba, i el Collet de les Foradades, entre dues torrenteres afluents del Torrent de la Font de la Riba pel seu vessant hidrogràfic dret, hi ha un gran roquissar. Per accedir a la cova, molt amagada, s’ha de vorejar-lo des de dalt del camí, baixant per un dels costats, per poder llavors resseguir la roca en direcció a la cova i grimpar novament. Allí, completament amagada per la vegetació s’observa una cova natural amb un estrat de sediments importants, que podrien contenir algun tipus d’informació arqueològica.</span></span></span></span></span></p> | 08120-258 | Carena dels Morros Curts | 41.6195500,1.9847100 | 415417 | 4608034 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88131-p1470117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88131-p1470111.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A mà dreta de la cova, baixant lleugerament per la paret, s’observa una bauma que sembla relacionada amb la cova. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88137 | Font de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-riba | <p><span><span><span><span><span>Font procedent d’una déu d’aigua que s’origina en el vessant nord-est la serra de les Pedritxes. L’accés es fa pel camí que va des del carrer de l’Alba de la Barata, en plena urbanització de les Pedritxes en direcció al Coll de la Riba. Pocs metres abans d’arribar-hi, a mà esquerra, cal enfilar-se pel marge, on hi ha una marca realitzada pels excursionistes. Un corriol molt estret, s’endinsa en direcció est per la cota 675. Uns quants metres més endavant, s’obre una clariana per donar pas a una enorme codina de conglomerats. Just abans de que el camí s’estrenyi, a mà dreta, en una raconada del mateix conjunt ciclopi, s’observen falgueres, molses i varis erols d’orella d’os (Ramonda myconi), una planta que viu en les ranures, replans de orques calcàries i conglomerats de zones ombrívoles i fresques, entre els 600 i els 2.000 metres d’altitud. De l’escletxa superior hi neix un boix. La font està situada al dessota mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 2010, en que fou restaurada, ja no té un broc senzill sinó que hi ha una aixeta collada amb morter que permet que l’aigua s’acumuli i no es perdi tot i que aflora per porositat per la roca. Aquesta queda recollida en una piqueta natural excavada parcialment a la roca i al davant mateix, varis còdols, formant una mena de canalització per si l’aigua sobreseeix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una mica més amunt, hi ha un rajol vermell, encastat a la roca que es va picar expressament amb el nom de la font: Encara s’hi pot llegir “DE LA RIBA / 1984”.</span></span></span></span></span></p> | 08120-264 | Coll de la Riba | 41.6305500,1.9826900 | 415263 | 4609258 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88137-p1460843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88137-p1460846.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’orella d’os, coneguda també com herba peluda, herba tossera, borratja de roca o borraina, és un fòssil vivent de la vegetació tropical que fa més de vint milions d’anys, durant el Terciari, va ocupar els Pirineus. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||||
| 88139 | Font de les Quatre Grapes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-quatre-grapes | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Déu d’aigua o surgència localitzada a l’interior d’una cavitat, dessota una petita bauma, situada al dessota de la carena del Pagès, a prop del turó del Boc, i propera a la Canal del Trull. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Baixar per la Canal Fonda des del camí que ve de Mura i dels Òbits en direcció a la Mola i al Montcau, a mà esquerra. Una vintena de metres avall, s’endevina arran de paret dreta un petit corriol que abans d’arribar a l’Agulla del Boc, hi mena directament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís d’accés té un recorregut d’uns cinc metres de fondària. Allí , l’aigua s’escorre de la roca omplint una bassa natural excavada al terra. En dies de pluja queda plena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior de la paret, a mà dreta ja fa uns anys s’hi va pintar, amb pintura de color groc com si es tractés d’un jeroglífic, la xifra “4” i a mà dreta una mà. Actualment està força esborrada.</span></span></span></span></span></p> | 08120-266 | Turó d’en Griera | 41.6484600,2.0138700 | 417883 | 4611216 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88139-p1460368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88139-p1460373.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En dies de pluja queda plena. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||
| 88142 | Foradada de la Canal Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-de-la-canal-fonda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Foradada es troba a redós del turó de les Nou Cabres, a l’estreta carena que separa els turons dels Òbits i de les Nou Cabres. Des dels Òbits, cal seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, cal agafar el situat a mà esquerra, que ve a morir a l’extrem del carener. Abans d’arribar-hi, baixar per l’esquerra entremig de boixos fins a localitzar al dessota, a mà dreta una mena de coveta oberta cap a l’exterior, al turó de les Nou Cabres, on l’espectacle és impressionant. L’accés es fa pel vessant nord-oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mesura entre vuit i nou metres de llargària per dos metres d’amplada.</span></span></span></span></span></p> | 08120-269 | Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda. | <p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p> | 41.6529600,2.0153100 | 418008 | 4611714 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88142-p1460330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88142-p1460332.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al dessota mateix, en direcció al torrent de la Canal Fonda, pel vessant nord-est de la Foradada, hi ha una cova i a mà esquerra una construcció amb evidències d’activitat furtiva. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88164 | Pineda de de pi roig (Pinus sylvestris) de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-de-pi-roig-pinus-sylvestris-de-la-barata | <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MILLAN, Pedro;MUÑOZ, Anna; SANZ, Julian (1996). Sant Llorenç. Diari de Terrassa. Lunwerg Editores, S.A.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La zona de pi roig (Pinus sylvestris) està situada en part a l’Obaga de les Cantarelles i a ambdós vessants hidrogràfics del Torrent Roig, (</span></span>415484 / 4610116 / 760 <span><span>fins ben bé a l’alçada de l’avenc de la Pinassa. S’hi pot accedir des del Camí Ral, tram que s’inicia un cop passat el mas de la Barata, a mà esquerra. Un cop deixat a mà esquerra, la cadena que tanca el camí que mena a la propietat, s’inicia un corriol que s’endinsa cap el bosc, i pujant mena a la Roca del Corb. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pineda de pi roig, viu a l’estatge montà, entre els 400 i els 1.800 metres. En aquest sector matadeperenc forma una massa dominant, tot i que conviu perfectament amb l’alzina i el roure. Els espècimens orientats cap el nord són molt més grans i abundants. La seva alçada depassa en els exemplars més grans els 30 metres. La capçada és cònica en els exemplars joves i més irregular en els adults. El tronc és rectilini i no massa gruixut. L’escorça és esquerdada, de color vermell metàl·lic. Les acícules estan agrupades de dos en dos, de color verd blavós, recargolades. Fan de 3 a 7 centímetres de longitud. Les pinyes són de color fosc amb una lleugera tonalitat groguenca, petites, de 3 a 6 cm de llarg i de 2 fins a 3’5 cm de gruix. </span></span></span></span></span></p> | 08120-289 | La Barata | 41.6404500,1.9847500 | 415447 | 4610355 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88164-p1460475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88164-p1460477.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pi roig també és conegut amb el nom de pi rojal, pi vermell, pi ros o pinassa. Probablement la seva presència és la que originà el topònim de l’avenc que també es localitza en aquesta zona. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88177 | Roure de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El roure de Can Pèlecs està situat a l’interior del barri, al costat de la cort dels ases. Pujant pel camí que mena a la casa, a mà dreta, es pot contemplar la seva enorme capçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un arbre de fulla caduca, del gènere Quercus, de la família de les fagàcies. El tronc, és rectilini, de quatre metres d’alçada fins a la creu, amb una potent brancada que en créixer la fulla dona una capçada perfectament arrodonida que ombreja al bestiar durant els mesos de calor. L’escorça és fosca i clivellada. Les fulles, són toves, de vora sinuosa, amb l’anvers de color verd fosc, mentre que pel revers tenen com un vellut de color verd grisós. Floreix entre els mesos d’abril i maig. El fruit és el gla, recobert per una mena de barret anomenat cúpula, amb esquames, que maduren a la tardor i llavors cauen al terra. La seva fusta és molt dura i resistent a la humitat. S’ha fet servir per fer bótes de vi i vaixells. </span></span></span></span></span></p> | 08120-297 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Si bé la dita popular “és fort com un roure” associa el roure com a símbol de fortalesa , durant l’entrevista amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni, l’Alba Escalona, masovera de Can Pèlecs ens manifesta la importància que té aquest arbre per a ells tot dient: “L’ànima valenta dels masovers de Can Pèlecs rau en aquest roure. La traiem d’aquest roure”. </span></span></span></span></span></p> | 41.6438000,1.9993400 | 416667 | 4610713 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88177-p1460894.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88177-p1460992.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per no destorbar la somera prenyada, que descansava a la cort, no s’han pres les mides exactes de l’espècimen. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88189 | Sistema de recollida d’aigües de la Torre Salvans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-recollida-daigues-de-la-torre-salvans | <p><span><span><span><span><span>AA.VV (2000). Manual de captación y aprovechamiento del agua de lluvia. Experiencias en América Latina. Serie: Zonas àridas y semiárdias, 13. Organización de las Naciones Unidas para la agricultura y la alimentación. Oficina Regional de la FAO para América Latina y el Caribe. Santiago, Chile.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VÀSQUEZ, Absalón; VÀSQUEZ, Issaak; VÀSQUEZ, Cristian (2014). Cosecha del agua de lluvia y su impacto en el proceso de desertificación y cambio climático. Aleph Impresiones S.R.L. Perú. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>La Torre Salvans, està situada al sud del mas de La Barata, en el vessant hidrogràfic dret de la Riera de les Arenes. Les seves terres s’estenen entre els torrents Roig i el de la Mamella, dos torrents actius en èpoques de fortes pluges que s’originen al nord i al sud de la Roca del Corb respectivament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les grans soleres de conglomerats originades a l’est de la Roca del Corb es perllonguen fins a tocar la riera. I és precisament aquests grans roquissars que els propietaris de la casa varen saber aprofitar per a obtenir de manera sostenible un recurs molt preuat ja en temps passats: l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un senzill i alhora complex sistema de recollida d’aigües pluvials ha permès l’aprovisionament d’aigua de boca fins l’arribada de l’aigua de la xarxa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El més imponent de tots és un complex sistema d’escolament, dividit en tres trams que s’inicia en una gran solera de conglomerat al nord-oest de la casa. A la part inferior, limitant naturalment amb un alzinar hi ha el recollidor, un muret de pedra en forma ventall o con gairebé imperceptible. Mesura 75 metres de llargària per una alçada màxima al centre d’1’50 metres. En aquest indret més profund s’hi ha excavat un forat amb un reixat que reté les impureses (còdols, fulles...). La seva funció és engolir l’aigua com un embut per després, aprofitant el desnivell del terreny, baixar fins a una cisterna situada entre la casa i la masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’engolir l’aigua del recollidor, el segon tram s’inicia amb una canalització soterrada reforçada en alguns trams per murs de pedra seca. Aquesta transcorre pel que ara és un bosc d’alzines, fins que després d’una recta final reforçada amb un muret de pedra seca, i una reixeta per evitar l’accés a petits mamífers, l’aigua arriba al tercer i darrer tram, on la canalització aflora a la superfície. Consisteix en una canal rectilínia que segueix el pendent natural de la roca. Està reforçada per un mur de pedra i una filera de maó pla a ambdós costats dels ampits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al final d’aquesta, hi ha una plataforma obrada, amb una derivació central, de manera que l’aigua, en arribar al capdavall queda equitativament repartida per dos canalons (dret i esquerra) i d’aquí l’aigua sobreseeix a través de sis brocs de ferro repartits a la part superior del mur de contenció. L’aigua llavors, cau a través d’uns conductes (actualment desapareguts) cap a una mena de caixons fets amb maó que a través d’uns orificis rectangulars engoleix l’aigua cap al pou de la cisterna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta estructura d’emmagatzematge d’aigua és una construcció de planta rectangular, amb els costats atalussats, construïda en part fent un rebaix a la roca. La coberta és plana, feta amb rajola catalana. Les parets exteriors, de pedra de manera que queda perfectament integrada en el paisatge. Un muret de mig metre d’alçada tanca tot el perímetre superior a excepció del costat nord, on a l’extrem del mur nord i nord-est, hi ha una obertura amb l’escala d’accés al terrat. Entre ambdues escaletes, hi ha una torreta de planta quadrangular amb coberta piramidal. Es tracta d’un pou per on l’aigua cau a la cisterna a través d’una canal situada a l’altre costat del mur perimetral del terrat (arran de la paret orientada al nord).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més, la pressió originada per aquest sistema constructiu permet transportar l’aigua amb la força suficient perquè, a través d’un conducte soterrat en direcció nord-est, porti una part de l’aigua fins a un dipòsit situat a una quarantena de metres en direcció nord-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El dipòsit, consisteix en una construcció circular d’uns tres metres de diàmetre per 4 a 4’5 metres d’alçada aproximada (en superfície). El paredat està fet amb còdols collats amb morter. La coberta, està lleugerament bombada, amb un petit ràfec decoratiu de maons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En direcció nord-est té una porta de ferro. Els brancals i l’arc rebaixat són de pedra molt més grossa que en la resta de construcció visible. A la part inferior, hi ha cinc obertures circulars idèntiques. Dues d’elles estan parcialment tapiades. Les altres finestres visibles, tenen una reixa de barrots. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Passat aquest darrer element, el gran aflorament de conglomerats es perllonga en direcció nord. Baixant a la cota 674 m s’endevinen un seguit de murets d’una vintena de centímetres d’alçada que després d’un recorregut de 70 metres aproximadament permeten recollir les aigües pluvials i conduir-les aprofitant el desnivell fins a dos dipòsits circulars. L’aigua es recull en un pericó de derivació cap a dos petits aqüeductes, el més antic, al darrera, amb dos arcs i pilars de maó i pedra. El més modern sembla construït a posteriori. El pilar és fet de maó i l’aqüeducte és semblant a una biga de formigó que presenta força fissures. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre el camí murat que mena de La Barata a la Torre Salvans, un cop passats els dos dipòsits (a mà dreta) gràcies a la desbrossada dels marges encara s’endevina la rampa d’accés fins als dipòsits (que va de sud a nord). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Després d’aquestes construccions s’han detectat les restes d’un tercer recollidor encara més al nord, que recollia les aigües per darrera de la masoveria de La Barata.</span></span></span></span></span></p> | 08120-304 | Torre Salvans | <p><span><span><span><span><span>La recollida d’aigua de pluja i de rosada per escolament es fa des de temps immemorials per a proveir-se d’aigua potable i també per als ramats i regar. Normalment, el sistema més antic era a través del condicionament dels turons amb la construcció de canaleres fins arribar a una bassa, excavada a la roca i fins i tot al terra però impermeabilitzada amb argila. </span></span></span></span></span></p> | 41.6372100,1.9887500 | 415776 | 4609991 | 1925-30 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Escuder | La recuperació d’aquests antics sistemes ideats per a recuperar l’aigua com a recurs natural cada vegada més preuat, hauria de poder-se preservar entès com un exemple de sistema sostenible i perfectament integrat a la natura. La seva empremta en el paisatge és totalment imperceptible i si bé no s’utilitzaria com a aigua de boca, sí que ho podria ser per al reg, els sistemes de calefacció de la casa o pels sistemes d’higiene personal, previ filtre, però també per captar aigua cap a una bassa adreçada a la protecció d’incendis. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||
| 88193 | Fer més badalls que rots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fer-mes-badalls-que-rots | <p><span><span><span><span><span>BANÚS I BLANC, Miquel (2004): Els Cingles de Collsacabra, 52, p18-19 «Endevina, endevineta», p. 18. Revista Els Cingles del Collsacabra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PÀMIES i RIUDOR, Víctor (2021). Paremiologia catalana comparada digital; dins </span></span><a href='https://pccd.dites.cat/?paremiotipus=Fer+me%CC%81s+badalls+que+rots'>https://pccd.dites.cat/?paremiotipus=Fer+me%CC%81s+badalls+que+rots</a> [consulta realitzada el 18 de març de 2021].</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>A l’entrevista realitzada el 13 de març de 2021 a l’Alba Escalona, masovera de can Pèlacs li vaig sentir dir aquesta expressió quan explicava els orígens de la finca “aquí mai va ser un castell, sempre va ser una masia humil es feien més badalls que rots”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’expressió ve a dir que hi havia molta carestia de tot, sobretot pel que fa al menjar. Per tant, els badalls són de gana; el contrari de quan s’ha menjat bé i els rots són símptoma de pair un àpat abundós. </span></span></span></span></span></p> | 08120-307 | Can Pèlacs | 41.6440000,1.9996700 | 416694 | 4610734 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el projecte de La paremiologia catalana comparada digital(PCCD), Víctor Pàmies (2021) recull una variant de la nostra, extreta de Miquel Banús (2004) que diu així: “Hi havia ben poca cosa de tot i molta abundància de res, o com deia el padrí, anys de més badalls que rots'. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88194 | La cultura de les herbes remeieres a Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cultura-de-les-herbes-remeieres-a-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>OTERO, Iago; DOMÈNECH, Laia; i ESCALONA, Alba (2007). La dimensió ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El cas de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera); dins VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Diputació de Barcelona, pp. 51-57.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Les masoveres de Can Pèlecs, conegudes com les Albes, són dipositàries d’una llarga tradició de coneixements sobre les plantes i herbes remeieres, però també de les característiques i particularitats en l’àmbit gastronòmic. Aquests coneixements els han anat adquirint, des de ben petites, per transmissió oral. Sobretot dels avis, que eren els qui cuidaven els nets perquè els pares tenien feina. L'AEB explica que quan anaven al bosc, amb l’àvia, la mare i una tieta paterna, a fer llenya per escalfar-se, l’àvia li anava explicant cada planta que es trobaven i perquè eren bones. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resulta que les dues línies familiars de l’Alba provenen d’una mateixa família, ja que les dues besàvies eren germanes. En aquesta família hi h hagut molts herbolaris. Fins i tot, un dels farmacèutics del monestir de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Recol·lecten les plantes a la seva finca de can Pèlecs i al voltant. També en tenen de plantades a l’hort o jardí propi. Les principals plantes que cullen són la ruda, el marduix, la farigola, el romaní, el fonoll, la Maria Lluïsa, el poniol, les mentes, la sajolida, les lavandes com el cap d’ase, el plantatge, el blauet, cua de cavall, les calèndules, la rosella, la niella o les gavarres. El que no cullen és l’orella d’os, ja que és endèmica de Sant Llorenç i s’ha de protegir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una mateixa planta pot tenir diverses aplicacions en funció de l’ús que se li destini: olis, cataplasmes, xarop, ungüents, tònics, coccions o barreges amb mel. Aquest darrer sistema s’usa molt pel bestiar per enganxar-ho al paladar de l’animal. Tot el que recullen és per consum propi. També fan conserves, formatge, llet condensada i làctics varis, ratafia, fumats de carns i peixos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La recol·lecció s’ha de fer en nombres imparells a excepció del 12. Però el següent nombre imparell que es pot utilitzar no és el 13, sinó el 15. Per exemple, es poden collir 12 menats de farigola, però no 13. L’explicació de l’Alba és perquè els apòstols eren 12. Les aplicacions dels remeis es fan en cicles de 7, 9 o 21 dies. Es barregen tradicions populars d’origen desconegut amb la tradició jueva cristiana. Reciten oracions, apreses dels besavis, a l’hora d’aplicar cures, com ara trencar el cop d’aire o el mal de coll. No tant com un sentiment religiós, ens diu l’Alba Escalona. S’aventura a dir que potser era una manera d’estalviar-se problemes amb les autoritats civils i religioses en moments de fervor religiós i poca tolerància a la diferència i evitar, posant els sants com intermediaris, d’acusacions perilloses. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La collita grossa s’acaba per Tots Sants, que és quan s’ha de tenir el rebost ple. Després si la temporada s’allarga tot això de més i a l’hivern ja vindran noves plantes , però poca cosa (porros, cols, pastanagues i xirivies). Diu que després ve la primavera, quan s’acaben els cultius d’hivern i encara no es poden aprofitar els d’estiu. És el que coneixen com a fam de primavera. Explica que en aquest període mengen flors amb receptes que han anat passant de generació en generació des d’abans de la fil·loxera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb l’experiència de generacions, han elaborat buna teoria sobre algunes plantes que tendeixen al vermell, que elles anomenen porpra. Diuen que aquelles que tenen els tons porpra són més efectives i vigoroses. També pel que fa a les plantes de l’hort. Quan han de fer tria per multiplicar, escullen les que tenen aquests tons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan, des de fora, es parla de les Albes, es pensa que es tracta d’una cosa de les dones de la família. Elles diuen que no, que són les circumstàncies actuals que només es visibilitzen elles, però que els homes de la família també han estat importants. Han arribat a ser set portant la finca. </span></span></span></span></span></p> | 08120-308 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Actualment, a can Pèlecs, hi trobem l’ABE i la seva mare. Però també hi treballa l'EEB, el germà de l’AEB. Van arribar a la finca l’any 1988. La mare provenia d’una família de pagesos rabassaires de Rubí. És neta i besneta de masovers. Durant la Guerra Civil van perdre les terres que treballaven. El pare provenia d’una família de pagesos propietaris, també de Rubí; però ell era el cabaler, el segon després de l’hereu, i va buscar noves terres per treballar renunciant a la legítima. Van anar a parar a Santa Oliva, prop del Vendrell, al Baix Penedès. Va tenir un accident amb un any immobilitzat, durant la convalescència va llegir un anunci on s’oferia la masoveria de can Pèlacs i prengueren la decisió d’acceptar-la.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La masovera anterior havia mort d’una llarga malaltia, durant la qual l’home no podia compaginar les necessitats de la finca amb les circumstàncies personals d’atenció a la seva esposa. Quan ella mor, l’home decideix deixar la finca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La finca patia un endarreriment que sumat a algunes decisions preses als anys 70, com l’eixamplament de feixes, condicionen la productivitat de la terra . Això fa que triguen molts anys en posar-la en condicions. Només per condicionar la feixa superior triguen dos anys. A més a més, el clima és molt dur, amb hiverns crus i estius molt calorosos. Neva gairebé cada any, es produeixen aiguats i hi ha poques hores de sol. A tot això cal sumar-li l’escassedat d’aigua i sediments naturals i la poca terra, tant de secà com d’horta.</span></span></span></span></span></p> | 41.6439800,1.9997400 | 416700 | 4610732 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’AEB ha adquirit tots els coneixements aportats per les generacions anteriors de la seva família de forma oral, però també ha rebut Formació Professional Agrària a l’escola Torre Marimon de Caldes de Montbui; actual seu de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, de la Generalitat de Catalunya.Aquest tipus de coneixements estan definits i reconeguts per la Convenció del Patrimoni Cultural Immaterial de 2003 de la UNESCO, com a coneixements i usos relacionats amb la natura. Per aquest mateix motiu, s’ha inclòs en l’inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès.Malgrat, en el present, és un coneixement viu, la seva permanència depèn de factors molt fàcilment canviants. El registre d’aquests coneixements és, en certa mesura, fàcil de realitzar però el més destacable és que es mantinguin vius, ja que formen part de la nostra cultura, arrelada al territori i que han contribuït a estructurar-nos com a societat. I continuen essent efectius i sostenibles. | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||
| 88198 | Cova del Fondal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-fondal | <p><span><span><span><span><span>ARABIA i SOLANAS, R. (1878). Excursió á Sant Llorens del Munt (23,24 i 25 mars 1878), dins Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Cientíques. Vol. II; p. 106-119.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMISIÓN DEL CATASTRO ESPELEOLÓGICO DE LA PROVINCIA DE BARCELONA (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona, t. II. Generalidades históricas, geoespeleológicas i bioespeleológicas de la zona 5 (Montserrat-Obac-Sant Llorenç del Munt. Barcelona. Grupo de exploraciones subterráneas del Club Montañés Barcelonés i Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTIN, Araceli; BIOSCA, Anna; ALBAREDA, M. Josep (1985). Excavacions a la cova del Frare (Matadepera, Vallès Occidental). Dinàmica ecològica, seqüència cultural i cronologia absoluta, dins Tribuna d’Arqueologia, 1983-84, p. 91-103.. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTIN, Araceli (1981). Excavacions arqueològiques a la cova del Frare de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, dins I Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, p. 103-106. Matadepera. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTIN, Araceli; BIOSCA, Anna; ESTEVEZ, Jordi (1992). Fundació de la cova del Frare de Sant Llorenç del Munt (Matadepera, Barcelona) al Neolític Antic, en relació amb la ramaderia, dins Estat de la investigació sobre el neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, 1991, p. 105-108. Andorra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROS, M. Teresa; VERNET, J.L. (1978). L’environnement végétal de l’homme du néolithique à l’age du bronze dans le Nordest de la Catalogne: analyse anthracologique de la cova del Frare, St. Llorenç del Munt (Matadepera, Barcelona). Dins, Premières communautés paysannes en méditerranée occidentale. Actas del Coloquio Internacional del C.N.R.s., Monpellier (1983). P. 125-129.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i MIRASÓ, A. (1993). Sant Llorenç del Munt. Son passat, son present i venider, p. 176. Castellar del Vallès. Ajuntament de Castellar del Vallès. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Cova del Fondal està situada al nord-est de Can Pobla, en el vessant hidrogràfic dret de la Canal de Can Pobla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossada al vessant sud-oest d’un contrafort de conglomerats terciaris que protegeixen el cim de La Mola, es localitza aproximadament a la cota 936, entre la Cova del Manel i la Cova del Frare.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat de 39 metres de recorregut, amb un desnivell de 9 metres. Està constituïda per una galeria rectilínia de 29 metres de llargària amb una lleugera inclinació.. El tram final està taponat pels sediments. A l’interior es pot accedir també a una galeria superior que mesura uns 10 metres de llargària. Des d’aquesta es pot accedir, a través de diferents punts a la inferior, tot i que el procés de litogènia està obstruint parcialment la galeria.</span></span></span></span></span></p> | 08120-311 | Canal de Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>L’any 1990, el geòleg Narcís Carulla va analitzar les cavitats documentades al cadastre de 1974 pertanyents a Matadepera, en el Vallès Occidental, amb l’objectiu d’estudiar la seva potencialitat (obtenció de recursos com aigua i aliments, etc.) per a ser emprades com a lloc d’assentament. També es tingueren en compte altres paràmetres com el relleu o la temperatura i l’assolellament de la zona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cova es troba citada en els catàlegs antics de Puig i Larraz i de Font i Sagué, tot i que la descripció que en fan correspon a la Cova del Frare. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1949 fou visitada per membres del GES-CMB, i els resultats de l’exploració foren publicats l’any 1955 en el treball sobre les cavitats de la Canal de Can Pobla.</span></span></span></span></span></p> | 41.6377200,2.0184200 | 418248 | 4610019 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88198-p1470377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88198-p1470372.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88198-cova-del-fontal-topo-de-p-carmona-i-p-quesada-sis-cet-26-04-1986.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88200 | Foradada del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-del-frare | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Foradada del Frare és en realitat un abric situat per sobre de la Cova del Frare, a un centenar de metres a l’est, per sobre de Can Pobla. L’accés es fa pujant pel camí dels Monjos i endinsant-se cap el bosc, seguint els espadats de la cinglera. Ben aviat, es localitzen grans blocs de pedra que amb els mil·lennis s’han despenjat del seu suport original, caient i formant entre ells formes capritxoses, que l’home, ha sabut aprofitar com a aixopluc, abric o refugi, com a lloc d’enterrament o com a amagatall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta formació concretament és el resultat del despreniment d’un gran roc de la cinglera, que en la seva caiguda va quedar frenada per un altre. L’espai format entre els dos blocs presenta un abric que l’erosió per meteorització, ha modelat amb el pas del temps. Mesura uns cinc metres de llargària per encara no 1’50 m d’alçada màxima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi observa un estrat important i per un dels costats, l’obertura situada a l’est, sembla haver estat murada. Entre la vegetació a més, s’endevinen murs de pedra seca molt ben conservats que semblen aguantar els marges i donar pas a un camí estret i sinuós que va voltant els diferents enderrocs on es localitzen varies cavitats de la mateixa tipologia, molt a prop, els uns dels altres.</span></span></span></span></span></p> | 08120-313 | Vessant hidrogràfic esquerra de la Canal de Can Pobla | 41.6369200,2.0194700 | 418334 | 4609929 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88200-p1470292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88200-p1470307.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’hi ha efectuat cap sondeig arqueològic. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||
| 88264 | Avenc del Club | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-club | <p><span><span><span><span><span>L’avenc del Club està situat a mà dreta del camí que puja des de Can Robert fins a Can Pobla, just abans del Revolt dels Petons o Revolt Nou, eixamplat amb motiu de l’obertura del nou camí que travessant les antigues feixes de Can Pobla, mena fins a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat s’obre en un terreny de conglomerats del període Eocè, amb polaritat vertical, establerta però, sobre tres passatges isoclàsiques paral·leles i properes, intercomunicades paral·lelament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi accedeix per un embut (taponat pels pagesos per evitar prendre mal) que dona pas a una rampa que presenta una litologia estalactítica antiga. Al final d’aquesta s’inicia un pou vertical fins a la cota – 39 metres (després de baixar uns tres a quatre metres es localitza però, una galeria horitzontal). Paral·lelament al pou B1, s’obre l’accés a un altre pou (B2) que permet accedir a tres cavitats comunicades entre elles. Des d’aquí, s’obre una diàclasi paral·lela a la del pou es permet accedir a la profunditat màxima de la sima, - 90 metres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A excepció del primer tram que tenen una morfologia evolucionada, amb formes litoquímiques antigues i materials clàstics fossilitzats per un procés d’estalagmitització, la resta de les cavitats presenten una morfologia de dissolució amb dipòsits de disgregació. </span></span></span></span></span></p> | 08120-321 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>L’avenc fou descobert l’any 1906 per Josep Maria Cuadras, que anant a caçar amb el seu gos, el va trobar gratant en un cau taponat per un amuntegament de pedres. En donar-ho a conèixer, l’onze de desembre de 1907 s’hi aventuraren en J.M. Có, J. Montllor i J. Coromines, del Club Muntanyenc, que baixaren a una profunditat de 70 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1952, membres del GES-CMB exploraren la galeria 2 (anomenada via GES) situada al costat del pou principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1962 el Grup Talps del Centre Excursionista del Vallès, decidí instal·lar un pessebre al fons de l’avenc. Cinc anys més tard, el 22 de desembre de 1967, un dels joves que hi baixava el pessebre, patí un accident i s’abandonà l’activitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes de febrer de 1964, el GETIM, de Sabadell desobstruïren un indret del tram vertical que els permeté, després de superar un estret laminador, d’arribar al fons de la cavitat, punt assignat amb una fondària de – 115 metres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1968, membres del GES-CMB s’endinsen per topografiar l’avenc i mesuren una fondària de 90 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1974, es topografia de nou per membres del SIS-CET mantenint la mateixa fondària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6337500,2.0113600 | 417655 | 4609585 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88264-p1470526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88264-toposis-1974.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88265 | Avenc Terrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-terros | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA, X.; BUIL, A. (1980). Els petits avencs de la nostra muntanya. Vol. VII. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 22, p. 207-209. CE. Terrassa</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona: II. Generalidades históricas, geoespeleológicas y bioespeleológicas de la zona 5 (Montserrat-Obac-Sant Llorenç del Munt-Farell-Gallifa), catalogo espeleológico de Sant Llorenç del Munt. Comissió del Cadastre Espeleològic de la Província de Barcelona. Club Muntanyenc Barcelonès. Grup d’Exploracions Subterrànies. Barcelona. Diputació.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’avenc Terrós està situat a mà dreta del camí que puja des de Can Robert fins a Can Pobla, dessota mateix del Revolt dels Petons o Revolt Nou, eixamplat amb motiu de l’obertura del nou camí que travessant les antigues feixes de Can Pobla, mena fins a la casa. L’accés, molt més perillós es pot fer baixant per la canal on hi ha l’avenc del Club. Però voltant pel camí en ple revolt, hi ha un corriol que hi mena i només cal despenjar-se per la canal de les Bruixes. L’indret no deixa massa marge de maniobra. Es tracta d’un avenc de petites dimensions, de 7 metres de fondària amb un recorregut de 19 metres, obert en un terreny de conglomerats del període Eocè. Està formada per dues diàclasis de direcció nord-sud amb processos clàstics molt avançats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té dues boques d’accés, quedant la més petita a mà dreta. La primera boca (3 m per 0’5 m) permet accedir a un repeu d’1 metre. En direcció est es localitza una sala de 3 m per 1’5 m de costat per 3 m d’alçada. Aquesta permet, a través d’un pas estret accedir a una nova sala formada per un fus de 4 metres d’alçada. Des d’aquí es pot accedir a una galeria de 3 metres de recorregut no massa alta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona boca, fa tot just mig metre de costat. Permet accedir a un pou de 4 metres que condueix a una cavitat que permet veure un seguit de galeries situades en direcció nord, formades per enderrocs, mentre que pel costat oest comunica amb el fus localitzat a l’interior de la primera boca.</span></span></span></span></span></p> | 08120-322 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>Sense tenir-ne cap certesa, sembla que la primera vegada que s’hi va accedir fou pels volts de l’any 1920, pels membres del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6333800,2.0108900 | 417615 | 4609545 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88265-p1470541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88265-avenc-terros-topox-badiella-a-buil-sis-cet-1977.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88267 | Balma de l’SMOC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lsmoc | <p><span><span><span><span><span>La balma de l’SMOC, està situada a la zona immediatament inferior del Cingle dels Cavalls; al capdamunt de la canal que travessa el cingle del Pont de Roca del Mas Pas de Can Pobla, a tocar de varies vies d’escalada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés és fa pujant pel camí que mena des de Can Robert a Can Pobla. Just a mà esquerre, entre l’avenc del Club i l’avenc del Tim, conegut com el Revolt dels Petons, i abans d’arribar a l’antic camí que conduïa al mas, franquejant el Torrent del Salt Rajant, hi ha un corriol, un antic camí que permetia accedir a les feixes i al forn del calç del Bolet (nom rebut pel cingle que té al damunt mateix). Un cop en aquest punt, pujar pel dret i al capdamunt resseguir la paret del cingle a mà dreta, en direcció nord-est fins localitzar un roquissar estret per la qual cal grimpar fins a la cavitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat té uns quatre metres de profunditat, amb colades i protuberàncies càrstiques. Entrant a mà dreta hi ha varies escletxes sense poder determinar la fondària exacta. El sòl presenta estrat de sedimentació. </span></span></span></span></span></p> | 08120-324 | Cingles dels Cavalls | <p><span><span><span><span><span>El nom està relacionat amb les sigles d’un grup de joves muntanyencs que la descobriren durant els anys quaranta, i freqüentaren fins ben entrat els anys cinquanta del segle XX, anomenats la “Secció Muntanya Optimista Club”. El grup estava format per quatre joves, en Pitu Millanes, en Federic, en Manel i l’Antoni. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la descoberta, en plegar els dissabtes de la feina se n’hi anaven a dormir. La van habilitar amb un llum d’oli que guardaven en una excletxa del sostre, que anys després en Pitu, amb el seu fil, l’escalador Marcel Millanes recuperaren.</span></span></span></span></span></p> | 41.6377500,2.0117200 | 417690 | 4610029 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88267-p1470512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88267-p1470516.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||
| 88268 | Bassals del Torrent del Salt Rajant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassals-del-torrent-del-salt-rajant | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Bassals naturals formats per l’erosió natural en una llesca del torrent del Salt Rajant on aflora la roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa pujant des de Can Robert tot vorejant pel camí, a mà esquerra, la Carena de l’Estret i les Feixes de Can Pobla. Arribats a una bifurcació, just abans el darrer tram fins a Can Pobla, hi ha un camí a mà dreta, en perfecte estat de conservació. Correspon al traçat original que travessant el torrent, i el Revolt Rodó, conduïa fins a l’antic mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’uns metres, es localitza el revolt amb un pont de factura moderna, fet de formigó, sense barana. Es pot accedir als bassals, baixant pel marge fins al mateix llit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es documenten un total de quatre cassoletes naturals; la primera d’elles al dessota del pont. Mesura dos metres de llargària i en un dels costats s’hi ha aixecat un muret de pedra d’un pam d’alçada collat amb ciment per retenir l’aigua. Els tres restants es troben al dessota mateix, esglaonats de manera natural, un dessota de l’altra, seguint l’orografia del terreny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si bé, serveixen d’abeurador pels animals, en èpoques antigues permetia al pagès tenir un punt d’aigua fixe, sempre i quan hagués plogut. Però la seva proximitat amb el mas i la facilitat d’accés fa pensar en un aprofitament per rentar la roba de casa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-325 | Torrent del Salt Rajant | 41.6350500,2.0157700 | 418024 | 4609725 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88268-p1470486.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88268-p1470487.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest aprofitament de les cassoletes en el llit dels torrents està documentat pel mateix autor al municipi d’El Pont de Vilomara i Rocafort, concretament a Ca n’Arbocet | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||
| 88269 | Cova del Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-manel | <p><span><span><span><span><span>ANDRES BELLET, Òscar; ASSENS CAPARRÓS, Jaime; MONTORIOL, Joaquin (1955). El funcionamento hidrológico actual del sistema hipogeo de la Canal de Can Pobla (Sant Llorenç del Munt). Speleon. Universidad de Oviedo, vol. 6, núm. 3, p. 239-241. Oviedo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, p. 38-57. Centre Excursionista de Terrassa. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Cova situada al vessant dret d’un barranc tributari de la Canal de Can Pobla, que es forma al capdamunt dels espadats de la Mola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té un recorregut de 788 metres i un desnivell de 64 metres, que la converteixen en la cova de més recorregut de tot el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Es tracta d’una antiga surgència que drenava les aigües d’aquest sector del massís; actualment, només en casos de pluges excepcionals entren en activitat les tres galeries terminals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés fins a l’entrada de la cavitat es fa pujant pel dret des de la casa, entremig de la vegetació i blocs despresos de les parets que es veuen al damunt. La boca és una escletxa molt estreta, d’uns 5 metres d’alçada màxima per tot just un metre d’alçada en el seu punt més ample. L’accés es fa de costat, i un cop dins s’obre l’entrada a una galeria d’un recorregut de 53 metres que va perdent alçada fins arribar al fons. En aquest punt, es bifurca en dues galeries més. La primera, a mà dreta, perpendicular a la d’entrada, amb un recorregut de pocs metres. La segona, a mà esquerra, que és la que presenta tot el recorregut fins als 788 metres. Continuant per aquesta segona, s’arriba a la “Gatera del Tub”, un pas estret amb una xemeneia de 6 metres d’alçada que comunica amb un nivell superior. Des d’aquí, per un conducte estret, s’arriba a una bifurcació (pel costat esquerra en sentit sud-oest, s’arriba fins al “Laberint del Caos”, un complicat entramat de galeries originades per un procés càrstic molt important. Pel costat dret, en sentit nord, es pot accedir fins a una galeria estreta que comunica per dos punts, a l’esquerra amb el conegut “Laberint del Caos” i per dos punts més, amb el pis superior. Aquesta galeria, després de un recorregut de varies direccions, permet arribar un pas estret anomenat “Clot dels Ossos”. Passat el ressalt, s’accedeix a una diàclasi que després de varies galeries i comunicacions amb el pis superior , d’uns 40 metres de recorregut, permeten arribar a una galeria més ample batejada amb el nom de “Sala Club Excursionista Pirenaic”, “Sala Pirenaic” o també “Sala de les Banderes”. Malgrat la perillositat que implica el seu accés, actualment està molt malmesa per la manca de civisme. Des d’aquesta sala i remuntant la colada, hi ha la “Galeria Datzira”, de 15 metres de recorregut, amb una xemeneia a l’esquerra de 14 metres d’alçada. Continuant però en la mateixa galeria, també hi ha la “Galeria GEST del CMB”, coneguda també com “Les Rambles, o el Metro”, de 60 metres de recorregut. És la més ample de la cova. La cavitat també continua seguint la mateixa diàclasi fins a dues galeries més, la “Galeria Sanclimens” i la “Galeria del Vent”, a les quals s’hi ha d’accedir a través d’un pas “de les Riuades”, generalment inundat. Després d’altres trams de galeria i xemeneies, s’arriba a la “Sala del Llac” o “dels Llibres”. Al seu extrem, continua fins a que ja es troba aigua, en més o menys quantitat depenent de la pluja i tot i que el corrent d’aire indica que la cavitat continua, actualment és impracticable.</span></span></span></span></span></p> | 08120-326 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>Malgrat que la cova del Manel no apareix referenciada en el Catàleg espeleològic de Catalunya, redactat pel geòleg i espeleòleg Norbert Font I Sagué (1873-1910) ni en el catàleg del geòleg i paleontòleg Marià Faura i Sans (1886-1941), aquesta fou descoberta, o redescoberta l’any 1899 pels propietaris de Can Pobla que varen arribar fins als primers 53 metres, corresponent a la galeria d’entrada fins a la “Gatera del Tub”, en aquell moment totalment impenetrable. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1911 els membres del Centre Excursionista de Terrassa (CET) exploraren i engrandiren la gatera final de la galeria d’entrada, varen penetrar al “laberint del Caos” i fins la gatera del “Clot dels Ossos”, ampliant el recorregut de 115 metres més. Varen realitzar el primer topo conegut, publicat a la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt de 1935.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1926 el metge i apassionat de la fotografia, Josep Salvany i Blanch, va fotografiar la galeria d’entrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1948, membres del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, sovintejaren la cova i descobriren tres xemeneies que comuniquen amb el pis superior. Exploraren també la totalitat del “Laberint Sud” del nivell superior, ampliant el recorregut de la cavitat fins als 316 metres. Entre 1948 i 1950 exploraren el “Laberint Nord”, ampliant el recorregut de la cova a 476 metres i depassant la cova Simanya, de 372 m de recorregut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1950, membres del Centre Excursionista Pirenaic, van descobrir un nou pou que els menà a la galeria principal. Des d’allà, per galeries paral·leles descobriren a la sala més gran de la cavitat, que batejaran amb el nom del grup “Sala Pirenaic”. S’amplia novament el recorregut de 238 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 25 de setembre de 1962, es registraren 182 l/m2 en 24 hores a la Mola. La cavitat va entrar en funcionament hídric, de manera que la força de l’aigua va destapar alguns passos totalment impracticables. El mes següent, membres del mateix equip visitaren la cova i en extreure el fang del sifó del “Pas de les Riuades”, descobriren una nova galeria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1966, membres de la Secció Espeleològica Sabadell del Centre Excursionista del Vallès, aixecaren una topografia de la totalitat de la cavitat. Tanmateix, l’any següent, membres del Grup Espeleològic Terra i Mar de Sabadell encara varen localitzar una nova galeria de 106 m, que s’afegiren a la seva topografia, assignant-li un recorregut total de 932 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, l’any 1978, la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, aixecà la darrera topografia que es coneix de tota la cavitat, fixant el recorregut total de 788 m, que és la vigent a data d’avui. </span></span></span></span></span></p> | 41.6377800,2.0177800 | 418195 | 4610027 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-p1470384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-p1470399.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-p1470402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88269-cova-del-maneltopo-ges-del-cmb-se-ces-ge-tim.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88270 | Font de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-feixes-0 | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Font situada dessota un marge, a les antigues feixes de Can Pobla, una extensió important de terra situada a l’oest de l’antic mas, dessota els Cingles dels Cavalls i del Bolet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés és fa pujant pel camí que mena des de Can Robert a Can Pobla. Just a mà esquerre, entre l’avenc del Club i l’avenc del Tim, conegut com el Revolt dels Petons, i abans d’arribar a l’antic camí que conduïa al mas, franquejant el Torrent del Salt Rajant, hi ha un corriol, un antic camí que permetia accedir a les feixes i al forn del calç del Bolet (nom rebut pel cingle que té al damunt mateix).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El corriol transcorre paral·lel a les antigues feixes on de tant en tant, la vegetació deixa aparèixer els antics murs de pedra seca. Ben aviat, al costat mateix d’un roser salvatge en una raconada, es pot observar un retall del marge argilós amb dues de les parets en angle recte i les parets recobertes per briòfits degut a la humitat. La terra i la vegetació han malmès el broc de sortida d’aigua de la surgència.</span></span></span></span></span></p> | 08120-327 | Feixes de Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>La font consta en el mapa de 1935 del Centre Excursionista de Terrassa i en el de l’editorial Alpina de 1946.</span></span></span></span></span></p> | 41.6353400,2.0116100 | 417678 | 4609762 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88270-p1470494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88270-p1470523.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||
| 88273 | Teixos de Can Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teixos-de-can-pobla | <p><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona. Pòrtic Natura, pp. 74-75.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Dos espècimens de <em>Taxus baccata</em> situats al jardí de la casa residencial de Can Pobla, al costat de xiprers de grans dimensions. El primer està situat a la façana orientada al nord, mentre que el segon exemplar està situat en direcció est, un cop passada l’ermita dedicada a Sant Esteve, adossada a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dues coníferes de creixement lent, de grans dimensions, d’entre quinze a vint metres d’alçada per una capçada que oscil·la entre els sis i vuit metres (mides aproximades). El tronc és de color marró, amb l’escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes. Les fulles són lanceolades, de color verd fosc per l’anvers i més pàl·lides pel revers, que mesuren entre 1 i 4 cm de llarg per 2 a 3 mm d’amplada, agrupades espiralment sobre el peduncle. La capçada acostuma a tenir un port piramidal, formada per moltíssimes branques i branquillons pènduls d’un to verd apagat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a planta dioica, presenta flors unisexuals, masculines i femenines en peus difernts. Cadascuna de les pinyes, conté una única llavor que mesura entre 4 i 7 mm de llargària. Aquesta s’envolta per una estructura vermella en forma de baia, anomenada arillus, que un cop pol·linitzada, necessita de 6 a 9 mesos per madurar. Floreix cap a finals d’hivern o a inicis de primavera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que prefereix els sòls calcaris, el seu hàbitat és de llocs ombrívols, frescos i de sòl profund com les canals o barrancs i resisteix molt bé el fred, per això el podem trobar en altituds de 800 a 1.100 metres al costat d’un boix grèvol o d’un auró. </span></span></span></span></span></p> | 08120-330 | Can Pobla | <p><span><span><span><span><span>El teix és un arbre molt apreciat en ornamental. La seva fusta, emprada en ebenisteria, a l’antiguitat fou utilitzada per a la construcció d’arcs i llances. Els egipcis l’empraren també en la construcció de sarcòfags.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se l’associa als cultes pagans precristians, i per aquesta raó no és estrany trobar-ne a prop d’esglésies, com és el cas de l’ermita de Sant Esteve, dins de la propietat de Can Pobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una planta altament verinosa que produeix hipotensió, depressió cardíaca i la mort. La única part que no és tòxica és l’aril que envolta la llavor. Les cabres o les vaques la toleren relativament bé, però poden tenir avortaments. Per als èquids és mortal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A excepció dels <em>arilli</em>, tots contenen una substància tòxica, la <em>taxina</em>, que s’utilitza en tractaments de quimioteràpia. De l’escorça hi ha una substància anomenada taxol, amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d’ovari, pell, mama i còlon. El laboratori Centr for Plant Biotechnology de la Universitat de Toronto (Canadà) està treballant en l’obtenció del taxol mitjanjçant mètodes de laboratori basats en el cultiu de cèl·lules vegetals procedents del teix. </span></span></span></span></span></p> | 41.6365600,2.0173000 | 418153 | 4609892 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88273-p1470446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88273-p1470437.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El nom genèric de Taxus, emprat per Virgili i Plini, sembla derivat del grec taxis, que “fila” (per la disposició de les seves fulles), “taxus” per la fusta resistent i alhora flexible i “toxicos” que significa verí. Mentre que el nom específic de baccata, prové del llatí, “baia”. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88276 | Avenc del Forn de Pega del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-forn-de-pega-del-dalmau | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA, X.; BUIL, A. (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya. Vol. VII. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 18, p. 52-60. CE. Terrassa</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | Sembla que actualment l’entrada està taponada | <p><span><span><span>Avenc de petites dimensions situat a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, a la Fumada del Dalmau. L’accés es fa des de l’Ermita de la Mare de Déu de les Arenes (terme de Castellar del Vallès), entrant pel Torrent de les Arenes fins arribar a un meandre on la riera canvia de nom i passa a anomenar-se la Riera Seca. Continuar per aquesta fins arribar als Quatre Camins (terme de Sant Llorenç Savall) on continuarem recte pel Camí del Dalmau, en direcció al mas. En el revolt que hi ha un xic més amunt, entrar en direcció al vessant dret , del Torrent de la Font del Cubell, seguint la cota 525en direcció est per un corriol molt estret fins a trobar un camí més ample, en direcció sud. Només entrar en el terme de Matadepera, l’avenc es localitza a tocar del camí, dessota d’una alzina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca d’accés és arrodonida, de petites dimensions. Condueix a un pou o conducte de dos metres al final del qual s’hi ha format una petita sala. Des d’aquí s’observa una galeria obstruïda i de difícil accés que sembla conduir a l’inici d’un possible pou.</span></span></span></p> | 08120-333 | La Fumada del Dalmau | <p><span><span><span><span><span>Les úniques dades conegudes, actualment d’aquest avenc, són les que va proporcionar Xavier Badiella, membre del SIS-CET, durant la seva exploració l’any 1978. Aixecà una topografia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6551700,2.0366400 | 419787 | 4611940 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88276-p1470600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88276-avenc-del-forn-de-pega-xavier-badiella-sis-cet-1978-espeleoindex.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||
| 88277 | Balma de la Visera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-visera-0 | <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Visera està situada a pocs metres dessota la Balma del Cubell, al vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Cova Roja. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta, i tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. Primer, a mà esquerra se situa la balma del Cubell, i travessant el pla del davant d’aquesta, i baixant el marge, es localitza la balma de la Visera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més que una balma, en realitat es tracta d’un abric, format per la caiguda d’un bloc de pedra de la cinglera que en el seu estrat més ble el pas del temps ha en part erosionat. Les seves formes arrodonides li donen la característica forma d’una visera. D’aquí el nom, que a més, s’ha localitzat escrit amb retolador negre en un raconet. Al dessota hi ha un amuntegament de terra i una escletxa horitzontal a la part inferior, tal vegada un cau d’algun animal de petites dimensions. A ambdós costats hi ha restes murs. El primer rengle sembla més antic, però les altres pedres col·locades al damunt semblen contemporànies. Tal vegada un abric o refugi de bosqueters o un amagatall que s’hauria pogut tancar amb branques recolzades en un sòcol de pedra.</span></span></span></span></span></p> | 08120-334 | Canal de la Coma Roja | 41.6409800,2.0276500 | 419021 | 4610372 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88277-p1470665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88277-p1470666.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||
| 88282 | Font Gentil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gentil | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | L’ermità de la Balma del Bord la manté en perfecte estat i d’allí obté l’aigua de boca. | <p><span><span><span><span><span>La Font Gentil està situada en una raconada, tot just després on s’annexionen la Canal de l’Obaga del Trull i la Canal de Santa Agnès, en un lloc feréstec, dessota els contraforts del Turó dels Cabrits. Es localitza relativament a prop de la Balma del Bord, a l’altre vessant de la canal, que cal travessar per un punt força planer. El corriol transcorre per una obaga, d’alzines, amb un sotabosc espès. La font està situada al final d’aquest, en una raconada, dessota un avellaner que dissimula la gran paret de conglomerat recoberta de briòfits, falgueres i heura.. Una piqueta feta de pedra collada amb morter de calç permet retenir l’aigua transparent que brolla de la surgència. En dies de pluja, la pica s’omple i sobreseeix cap al torrent. </span></span></span></span></span></p> | 08120-339 | Canal de l’Obaga del Trull | <p><span><span><span><span><span>La font Gentil no sempre ha rebut aquest nom. Joan Lleixà provinent d’una família de boscaters dels voltants de Tortosa que a principis de segle XX van marxar de Tivenys, un poble del Baix Ebre, amb una gran tradició de fer carbó vegetal, cap a Sant Llorenç del Munt i el Montseny per a treballar de carboners, explica que antigament rebia el nom de Font de l’Alba. </span></span></span></span></span></p> | 41.6513200,2.0203200 | 418423 | 4611527 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88282-p1470573.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88282-p1470576.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’ermità de la Balma del Bord, manté la font i l’accés net. Es recomana mantindré l’indret net de deixalles i sobretot no netejar cap estri dins de la pica ni emprar l’aigua si no és estrictament necessària. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||
| 88695 | La Balma Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-blava | <p><span><span><span><span><span>La Balma Blava està situada en ple massís de Sant Llorens del Munt i l’Obac, en l’espadat que es troba a ‘Obaga Gran de Can Pèlecs, just per sota del vessant oest de la Roca Petanta i el Morralet de la Mare de Deú. L’accés es fa pujant pel dret, des del torrent de la Pedrera, un cop voltat el camí de Can Pèlacs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Situats en el revolt del trull de Sa Busqueta, entremig d’una roureda s’observa la bellesa natural d’aquesta balma, que contràriament a la tonalitat vermellosa de la majoria de balmes del massís, té una paret de tonalitats blavoses. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu origen es deu a un procés càrstic. L’erosió ha excavat o gratat en aquest vessant del penya-segat durant mil·lennis, en un estrat més bla i més susceptible als efectes de meteorització, les glaçades i l’erosió química fins a desprendre’n una part que es localitzen en forma de blocs ciclopis, dispersos per l’obaga, dins el bosc fins a la canal de la Pedrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La seva profunditat és minsa, però la forma, semi-circular que ofereix i la tonalitat blava de la paret vertical de l’interior al bell mig d’aquest paratge, fan d’aquest indret un paratge d’excepcional bellesa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-345 | Obaga Gran de Can Pèlacs | 41.6421600,2.0070500 | 417307 | 4610523 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88695-p1450937.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88695-p1450952.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||||
| 88924 | Cova Tendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-tendra | <p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2003). Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904. Curial Edicions catalanes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat<strong>.</strong></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Cova Tendra o de la Tendra està situada al vessant hidrogràfic esquerra del Torrent dels Abeuradors, en el sector de Ponent del Pujol, i al sud de la Carena dels Monjos. L’indret on se situa és ombrívol, i malgrat tenir un corriol que hi passa per sobre, la cavitat passa totalment desapercebuda. Està situada en un pany de paret argilós d’uns sis a set metres d’alçada. L’acció de aigua de pluja que llisca pels costats fins arribar al torrent, tot just al davant i el pes de la vegetació que hi creix al damunt han provocat un lleuger enderroc a nivell de la façana que li dona, de llum, la imatge d’una boca somrient amb i el nas al damunt.. L’alçada màxima al seu interior arriba al metre d’alçada, mentre l’espai interior és tot just d’uns dos metres de costat. Entrant a mà esquerra, hi ha un petit nínxol o cocó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant mateix, la solera de pedra del llit del torrent permet travessar a l’altre costat. Malgrat l’espessor de la vegetació, s’hi observen com a mínim dues cassoletes o cadolles excavades naturalment a la roca; la situada al nivell inferior, és més gran, plena d’aigua ennegrida per la fullaraca. La profusió de bardisses impedeix observar si hi ha modificació humana (com la construcció d’un muret de retenció, o excavació manual de la pedra), però en tot cas, serien aquestes cassoletes i probablement d’altres que han donat nom al torrent. Les cassoletes o cadolles són depressions formades en roques sorrenques o granits , originades sobre irregularitats en el fons de la vall d’un riu o torrent, que retén l’aigua, produint-se una meteorització.</span></span></span></span></span></p> | 08120-353 | Torrent dels Abeuradors | <p><span><span><span><span><span>Segons sembla, la Cova Tendra era un punt de trobada de vinyataires, calcinaries i carboners, i fins i tot, els picapedrers de la pedrera de l’Angelet sovintejaven l’indret travessant per un corriol que baixava fins a la cova. Aquest lloc, emboscat i malmès per les motocicletes de motocròs, fou en altres temps un lloc de repòs. També era un punt d’aigua que quedava emmagatzemada en les cassoletes que l’erosió ha excavat en el llit de pedra del torrent i que va acabar per donar-li nom.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta partida de terra hauria rebut el nom de “La Tendra”, tal vegada per la tipologia de terra, tal vegada pel sobrenom d’una veremadora de Can Gorina. En el dietari de Francesc Gorina i Riera, s’esmenten dos pagaments a La Tendra: un de 5 rals el 14 d’octubre de 1855 i un altre, per la mateixa quantitat, el 23 de novembre de 1856.</span></span></span></span></span></p> | 41.6119300,2.0227400 | 418575 | 4607152 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88924-p1470742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88924-p1470746.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que el Torrent dels Abeuradors s’inicia gairebé a tocar del municipi de Terrassa, a Matadepera, el torrent, que segons l’ICGC rep del nom de Torrent del Salt, és popularment conegut com dels Abeuradors. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||
| 88926 | Font del Nasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nasi | <p><span><span><span><span><span>La Font del Nasi és una surgència situada en un roquissar del vessant sud de la Carena dels Monjos. L’accés es fa pujant directament per la urbanització del Pla de Sant Llorenç, pel carrer del Camí dels Monjos, just abans del número 14, a mà dreta. Allí s’obre un camí de terra, estret. En arribar al primer revolt, baixar pel dret, per sota la línia elèctrica, seguint un corriol fins a trobar a mà dreta el Camí dels Monjos. La surgència es localitza a l’extrem d’un roquissar on abunden les farigoles i els herbassars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una surgència que brolla sobretot en èpoques de pluja sorgint d’una petita cavitat excavada en el pendent de la roca. El pas és estret, d’un pam aproximadament d’amplada. Quan l’aigua brolla queda dipositada en una coberta allargassada. Si sobreseeix, vessa directament sobre la roca avall i es perd entremig de la vegetació.</span></span></span></span></span></p> | 08120-355 | Carena dels Monjos | 41.6172700,2.0218600 | 418509 | 4607746 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88926-p1470760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88926-p1470766.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||||
| 88957 | Hort dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-dels-monjos | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | Els horts avui estan ocupats pel bosc i difícilment es poden veure les feixes amb els murs de pedra seca. Però l’entorn de les coves, situades a peu de Camí dels Monjos, estan plenes de detritus i l’indret s’ha convertit en un wàter públic amb centenars de tovalloletes i mascaretes de protecció per a la pandèmia escampades arreu, tant dins les coves com a l’exterior. | <p><span><span><span><span><span>La Cova dels Horts dels Monjos i les tres cavitats que hi ha a mà dreta estan situades al vessant de llevant de la Roca Colom, en una zona coneguda com a Horts dels Monjos, on abunda una terra rica en substrat i on la comunitat de monjos de l’antic monestir de Sant Llorenç del Munt hi cultivaven. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés és fa des de Can Pobla, pujant pel Camí dels Monjos en direcció a La Mola, sense deixar-lo fins a localitzar, les cavitats, a mà esquerra del camí, a la part inferior de la cinglera. Des del camí queden un xic dissimulades pels arbres i vegetació arbustiva. Estan situades en el tercer tram estructural i morfològic del període eocè, amb conglomerats d’origen deltaic, constituïts per còdols de calcàries triàsiques i bàsicament quarts de pissarres paleozoiques amb petites intercalacions de margues i argiles. Des del punt de vista hidrològic, la densa fissuració que creua els conglomerats, afavoreix la circulació de les aigües càrstiques, amb algun aflorament superficial com pot ser la Font del Saüc, al nord dels horts o la Font Soleia més a l’est, dessota la carena de Cova de les Ànimes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que la tercera de les cavitats presenta força metres de fondària, només la primera d’elles, la més gran i profunda, està treballada per la mà de l’home. L’entrada presenta una boca quadrangular, amb el mur esquerra i el sostre rebaixats formant un perfecte angle recte. La cova permet Mantenir-se dempeus durant varis metres, fins que s’arriba al tram final. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de la cova, a l’altre costat del camí, hi ha un seguit de feixes orientades a llevant, amb estructures muraries que van de nord a sud. El bosc ha anat envaint aquest espai esgraonat, amb un alzinar frondós i un sotabosc ric, freqüentat per gran quantitat de fauna que hi troba refugi i aliment. </span></span></span></span></span></p> | 08120-362 | La Mola | <p><span><span><span><span><span>Malgrat no ha estat objecte d’una excavació arqueològica, és evident que la cova ha estat emprada per l’home. La seva ubicació i les característiques ambientals interiors l’haurien pogut fer idònia com a fresquera natural per emmagatzemar-hi els tubercles o altres com el gra en gerres, etc.</span></span></span></span></span></p> | 41.6400900,2.0206200 | 418434 | 4610280 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88957-p1470972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88957-p1470990.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Mapa Interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal, s’esmenta la Cova de l’Hort Monjos I com a la més gran, i després, successivament tres cavitats més situades a mà dreta com a Cova de l’Hort dels Monjos II (es tracta més aviat d’una escletxa impenetrable), Cova de l’Hort dels Monjos III (que tot i ser una escletxa, permet endinsar-se al seu interior dempeus durant un recorregut de nou metres aproximadament) i finalment, Cova de l’Hort dels Monjos IV (una cavitat de petites dimensions). No es té constància de que s’hagin excavat amb mètodes científics, però si que s’ha observat en la més gran, un retall important en el sòl, a pocs metres de l’entrada. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||
| 88958 | Avenc de Can Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-pobla | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA, Xavier (1981). L’Avenc de Can Pobla. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 25; pp. 383-384. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CES-CMB (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona, pp. 198. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ANDRÉS, O.; ASSENS, J.; MONTORIOL, J. (1955). El funcionamiento actual del sistema hipogeo de la Canal de Can Pobla. Sant Llorenç del Munt. Barcelona, dins Speleon, VI, pp. 127-154. Universidad de Oviedo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FAURA i SANS, M. (1909). Recull Espeleològic de Catalunya. Sota Terra. Club Muntanyenc I, p 26. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT i SAGUÉ, N. (1897). Catàlech espeleològic de Catalunya. But. CEC VII. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Des de Can Pobla, pujar pel Camí dels Monjos cap a la Mola. Abans d’arribar a la Roca Colom, deixar el camí per entrar, a mà esquerra per un corriol senyalitzat en direcció a la Canal de Can Pobla. L’avenc se situa sota l’anomenat Balcó de la Roca Colom. La cavitat està estructurada sobre una diàclasi N50O’S50E. Les aportacions d’aigua han eixamplat amb el pas del temps el conducte subterrani fins a l’actualitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior, està protegit per una barana semicircular de ferro. La boca està coberta per dos grans blocs. Accedint per l’escletxa dona pas a una rampa que va a parar a un ressalt de 4 metres. Després del ressalt, s’inicia un pou amb una rampa molt inclinada que permet arribar a una profunditat de 46 metres. A partir del pou, en direcció nord s’accedeix a un nou pou de colades que retorna a la mateixa planta que l’anterior.</span></span></span></span></span></p> | 08120-363 | La Mola | <p><span><span><span><span><span>L’avenc surt esmentat sense cap més altra dada en el recull espeleològic de Faura i Sans (FAURA:1909). A la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt (1935), el 12 de novembre de 1922, membres del Centre Excursionista de Terrassa, hi accedeixen per primera vegada amb l’objectiu de localitzar fauna. No és fins el mes de novembre de 1948, on sembla que membres del GES-CMB efectuen una exploració de la totalitat de la cavitat, atorgant-li una fondària de 41 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 23 d’abril de 1978, A. Buil i Xavier Badiella, membres del SIS-CET realitzen la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6386800,2.0196500 | 418352 | 4610125 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88958-p1470941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88958-topograifa-de-a-buil-i-xavier-badiella-23-04-1978-espeleoindex.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||
| 88959 | Avenc de la Canal de l’Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-canal-de-labella | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA, Xavier; BUIL, A. (1978). Els petits avencs de la nostra muntanya. II. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 17, pp. 356-657. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’avenc de la Canal de l’Abella està situat en el vessant hidrogràfic dret del barranc. S’hi accedeix des del Morral del Drac. Un cop deixat enrere, en direcció al Turó d’en Griera, pocs metres més endavant, des del camí s’inicia una baixada per la canal, entre mig d’un bosc frondós d’alzinar on s’observen restes de marges de pedra seca i alguns abrics naturals resultat del despreniment de grans blocs de conglomerat que han quedat frenats deixant de tant en tant, alguna cavitat més o menys gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’avenc, perfectament senyalitzat amb un post del parc, es localitza a mà dreta. Es tracta d’una cavitat de cinc metres de fondària amb un desnivell de cinc metres i un recorregut de deu metres, en una litologia de conglomerats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’entrada és força petita, semblant a un cau, però ben aviat, després d’una rampa força concrecionada dona pas a una sala de tres metres d’alçada per un espai o sala de tres per dos metres i mig. Aquesta queda dividida en dues parts degut a un gran bloc. Està revestida amb colades estalagmítiques. Al costat d’aquesta sala s’observa una galeria molt estreta totalment impenetrable.</span></span></span></span></span></p> | 08120-364 | Canal de l’Abella | <p><span><span><span><span><span>La primera exploració documentada de la qual se’n té constància fou la realitzada el mes de gener de 1948 pels membres del GES-CMB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6451100,2.0128600 | 417794 | 4610845 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88959-p1480318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88959-avenc-de-la-canal-de-labella-topografia-de-xavier-badiella-sis-cet.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||
| 88960 | Balma de la Llosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-llosa | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Llosa és una cavitat situada al nord-oest de La Mola, entre l’altiplà i el Camí del Mal Pas de Can Pobla. L’accés s’ha de fer amb cura resseguint la paret de la cinglera. Després d’un revolt, entremig de la vegetació s’obre una cavitat que en realitat és el resultat del despreniment d’una llosa ciclòpia en el nivell superior de la paret del cingle. Té un recorregut d’una quarantena de metres i s’hi pot restar dempeus anant amb compte de no picar el cap amb la paret inclinada de la llosa despresa. El sostre té una quinzena de metres d’alçada i en alguns indrets hi entra la claror del dia. A la paret del cingle hi ha algunes filtracions d’aigua.</span></span></span></span></span></p> | 08120-365 | La Mola | 41.6422700,2.0152200 | 417987 | 4610527 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88960-p1480258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88960-p1480256.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si es continua arran de paret, es pot anar en direcció al Mal Pas i al sector d’escalada dels Melindros. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88961 | Cova de la Roca Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-roca-colom | <p><span><span><span><span><span>BARBERÀ i SUQUÉ, Josep (1979). Sant Llorenç pam a pam. Ed. Cavall Bernat, 6. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Roca Colom, està situada al sud de la roca homònima. L’accés es pot fer des de Can Pobla, pujant pel Camí dels Monjos cap a la Mola. Abans d’arribar a l’indret conegut amb el nom de l’Hort dels Monjos, cal entrar per un corriol a mà esquerra en direcció a l’avenc de Can Pobla. La cova està situada entre la Cova del Pinyoner i l’avenc, pujant pel dret. Un cop localitzada la roca, cal grimpar per una escletxa fins a trobar l’entrada, on hi creix una alzina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En realitat es tracta d’una cavitat oberta en una diàclasi que es desvia en direcció oest / sud-oest. Es compon d’una única galeria d’aproximadament sis metres de recorregut, dels quals només la meitat són practicables. Una de les parets presenta un recobriment per colada. </span></span></span></span></span></p> | 08120-366 | La Mola | <p><span><span><span><span><span>Quim Solbas, localitza aquesta cova el 27 d’abril de 2011.</span></span></span></span></span></p> | 41.6388200,2.0199200 | 418374 | 4610140 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88961-p1470948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88961-p1470949.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no escalar ni accedir a aquests tipus de cavitats, si no és amb un equipament adequat i sense la supervisió d’un professional. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||
| 88962 | Cova de la Sargantana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-sargantana | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | El seu interior està molt brut i ple d'escombraries. | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Sargantana és una cavitat oberta per ambdós costats, resultat del despreniment d’una gran llosa en el nivell superior de la mateixa paret, que en lliscar, va quedar lleugerament inclinada. Està situada a mà dreta, després d’un dels darrers revolts abans d’arribar des del Camí dels Monjos cap al Monestir de Sant Llorenç del Munt. Té un recorregut d’uns vint metres de fondària aproximadament i s’hi pot restar dempeus. La paret esquerra presenta filtracions d’aigua. Un cop travessada, a mà esquerra, a la mateixa alçada s’observa una segona cavitat d’uns dos metres a tres de fondària, formada en una escletxa. El seu accés és fàcil, a tocar del camí i el seu interior també està brut.</span></span></span></span></span></p> | 08120-367 | La Mola | 41.6433500,2.0150200 | 417972 | 4610648 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-p1480238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88962-cova-de-la-sargantana-cami-del-malpas-la-mola-ramon-m-pont-espeleo-club-sabadell.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88963 | Cova de l’Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lom | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Cova de l’Om és una cavitat situada a la cinglera superior del sector nord del cim de La Mola, per sobre de la carena de la Roca Foradada. Orogràficament queda situada entre dos vessants hidrogràfics importants, la Canal Freda i la Canal de Santa Agnès. L’accés es fa baixant per la capçada de la Canal Freda fins arribar a la Font de l’Om. Un cop aquí, resseguir la paret del cingle a mà dreta, entremig d’una boixeda fins a localitzar una paret i un roquissar, que un cop dalt, dona pas a la cavitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En realitat es tracta d’una foradada, és a dir que està oberta per dos costats, de set metres de fondària. Per una banda hi ha l’entrada principal, situada en el mateix cingle que la font. És de forma triangular, amb una sala immediata de grans dimensions, on es poden observar restes de colades. Cap el fons, en direcció al corrent d’aire, la cavitat s’estreny deixant pas a una escletxa. En arribar al final, la galeria posa fi al recorregut quedant enlairada per damunt d’una segona canal.</span></span></span></span></span></p> | 08120-368 | La Mola | 41.6444700,2.0175500 | 418184 | 4610770 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88963-p1480221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88963-p1480225.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El nom de la cavitat prové de la font que té molt aprop. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88964 | Cova del Pinyoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pinyoner | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova del Pinyoner està situada a tocar de La Mola, per dessota el rocam conegut amb el nom del Balcó. L’accés es fa pujant pel Camí dels Monjos. En arribar on s’inicia la Canal de Can Pobla, a mà esquerra hi ha un corriol que mena a l’avenc de Can Pobla. Després de pocs metres, tot just travessant el cap d’una codina, a mà dreta entre els arbusts, hi ha la cova. L’entrada queda un xic dissimulada per la vegetació. En arribar s’observa un bloc de grans dimensions que ha deixat una obertura inclinada formant un abric. Aquest presenta espai de sis metres de fons per uns cinc metres d’amplada. A l’interior s’hi observen els rastres deixats per mamífers que han fet nit. Voltant aquest roquissar, el terreny s’enfila. Per darrera, adossat a la paret rectilínia d’aquest enorme bloc hi ha un mur de pedra seca que arriba fins a un segon bloc, creant un espai de recer. El terreny està força remogut i amb la vegetació actual, no permet identificar si aquest muret servia de tancament a un segon espai arrecerat o bé es tracta del muret de retenció de terres per contenir una feixa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-369 | La Mola | 41.6386000,2.0199800 | 418379 | 4610115 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88964-p1470929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88964-p1470933.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’ha detectat un rebaix molt important de l’estrat de sedimentació de la cova. En una fotografia localitzada en el Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt (SUADES:2020) la cova està intacta. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88967 | Fons fotogràfic de Matadepera de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-matadepera-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span>El Fons de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Matadepera està format està format per un total de 132 fotografies aèries, 20 mapes topogràfics, 9 fotografies aèries verticals, 9 fotomosaics, 6 fotografies panoràmiques, 5 mapes en sèrie, 5 ortofotomapes i 1 mapa excursionista. També es conserven les minutes municipals, amb els mapes planimètric i topogràfic a escala 1:25.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del primer grup format per les 132 fotografies aèries, estam desglossades de la següent manera: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>9 d’aquestes són fotomosaics dels anys 1967, en blanc i negre realitzats a escala 1:5.000 per l’empresa <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid),</em> per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>18 són fotografies aèries procedents del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 8 de desembre de 1971.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>105 fotografies en color procedents del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 5 de juliol de 1980. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre grup són . Està format per un total de 20 mapes topogràfics en paper polièster, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona entre els anys 1967, 1977 i 1978, la majoria, sense toponímia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es conserva un mapa excursionista de l’àrea de Matadepera de 1982 amb la XXXVI marxa nocturna d’orientació, realitzat per la Unió Excursionista de Catalunya. Gràcia. A escala 1:10.000 de 45x32 cm. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen 5 ortofotomapes de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya, a escala 1:5.000 editats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1987 (data de vol del mes de juliol de 1984), de 80 x 60 cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, hi ha un total de 5 fotografies en blanc i negre procedents del Fons “Família Cuyàs” de 1982 relacionades amb la cultura popular (Gegants de Mariapfarr d’Aústria i Masstrich d’Holanda durant la Trobada Internacional de Gegants, els gegants Llorenç i Agnès, i el gegantó “El Cèsar”), datades entre els anys vuitanta del segle XX. També hi ha una única fotografia de l’església vella de Sant Joan Baptista amb la muntanya de Sant Llorenç del Munt i La Mola al capdamunt sense cap urbanització entremig. Finalment, una fotografia d’un mosaic de Sant Jordi obra de Jacint Bofarull.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Col·lecció Cartoteca, es conserven els mapes planimètric (RM.123505) i topogràfic (RM.123507), a escala 1:25.000, sense signar. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p> | 08120-372 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></p> | 41.5963000,2.0261800 | 418842 | 4605413 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||
| 88968 | Font de l’Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lom-1 | <p><span><span><span><span><span>La Font de l’Om està situada al nord de La Mola, i una de les més elevades del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. L’accés es fa des de La Mola, en direcció nord anant a trobar la Canal Freda, per on cal voltar i entrar amb cura. Un cop dins, l’indret és d’una bellesa espectacular, s’observa un tram de camí reforçat amb un mur de pedra, que permet baixar a la capçalera de la canal. Un cop dins, el terreny va baixant progressivament entremig de dues parets naturals calcàries, gairebé rectes, de tant en tant amb ondulacions originades per l’erosió natural, on s’hi observen formacions càrstiques. En aquest indret, de paret a paret, s’hi observen les restes de murets de pedra seca, gairebé desapareguts que formaven part d’un paisatge totalment diferent a l’actual. Actualment les alzines que hi creixen, busquen la llum en competència les unes amb les altres arribant a depassar els 20 metres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En direcció a la font, el terreny cada vegada s’estreny més i un cop deixat enrere varis blocs que un cop despresos han originat un caos, al costat d’una petita bauma amb les parets totalment verdes, s’arriba a un diminut pla on hi ha les restes d’un arbre mort. En voltar a mà esquerre, a l’alçada dels ulls es localitza la font. L’espai és ombrívol, ple de briòfits i vegetació pròpia de llocs humits com l’orella d’os (ramonda myconi), considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, ara fa més de vint milions d’anys ocupà els Pirineus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una surgència que regalima d’una esquerda natural de la roca, baixa en diagonal fins a quedar dipositada en una pica natural rebaixada per la mà de l’home.</span></span></span></span></span></p> | 08120-373 | Canal Freda | 41.6444000,2.0172100 | 418156 | 4610762 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88968-p1480214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88968-p1480216.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d’una font molt antiga. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||
| 88969 | Font del Saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sauc-0 | <p><span><span><span><span><span>La Font del Saüc està situada sota el cim de La Mola, al nord del pla conegut com a Hort dels Monjos, i a ponent de la carena de la Cova de les Ànimes. L’accés es fa des de La Mola o pel Camí dels Monjos, fins atrobar la desviació per un corriol entremig de boixos que hi mena directament. La surgència neix d’una escletxa, situada al dessota del cingle, en una petita bauma o balma erosionada en el seu estrat inferior més bla amb presència d’heura de terra (Glechoma hederacea). Un petit muret fet de maó arrebossat amb ciment, tanca l’espai entre la roca a mena de cisterna, per on es canalitza l’aigua provinent de la circulació càrstica que aflora en aquest indret. Al capdamunt del muret hi ha un petit registre tapat amb pissarres. No té broc sinó que el tub, està arranat al mur i un tap de suro impedeix l’aigua de perdre’s. El seu estat d’abandonament no deixa entreveure la piqueta feta de pedra que hi té al davant. La paret supura per filtració. Al capdamunt, collat a la paret del cingle, una placa antiga rovellada i al dessota, en un pegat de ciment ràpid, esgrafiat el nom de la font amb alguns grafits sense cap solta deixats pels visitants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai immediat a la font està força trepitjat, tanmateix s’han observat en alguns racons més arrecerats alguns erols de porrassa (Asphodelusvalbus) i comunitats de petites herbetes anuals i de Narcissus juncifolius o algun peu de lleterassa serrada (Euphorbia serrata).</span></span></span></span></span></p> | 08120-374 | La Mola | <p><span><span><span><span><span>La Font del Saüc és coneguda ja al segle XIX. L’any 1919, la Colla Sardanista de Sabadell hi organitzà una acampada. El 4 d’octubre de l’any 1925, el Centre Excursionista de Terrassa sota l’impuls de Jacint Trias, organitzava una trobada sota el nom d’animadors de la bellesa de la muntanya” per arranjar l’entorn de la font ja que era tant popular que el trànsit de persones la feien perillar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>la Comissió de les Fonts de Matadepera, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per iniciativa de l’Agrupació Sardanista La Mola. En aquesta agrupació hi participen la Unió Excursionista de Matadepera (UEM), l’Associació de Defensa Forestal (ADF), i el Consistori. L’objectiu d’aquesta comissió és la d’elaborar informes sobre cadascuna de les fonts per evitar que aquestes acabin malmetent-se i es perdin. Entre les primeres, més properes al poble eren la de Can Roure, la de la Riba, la Font de la Tartana, la Font del Corraló i la de Can Vinyers. Les dues altres, es troben en el massís de Sant Llorenç, la Font de la Soleia i la Font del Saüc. Va ser al voltant d’aquesta darrera que l’any 1919 hi va acampar la Colla Sardanista de Sabadell. La comissió, proposà un projecte d’arranjament de l’espai per commemorar l’any 2019 el centenari d’aquest fet històric.</span></span></span></span></span></p> | 41.6417800,2.0205800 | 418433 | 4610468 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88969-p1480005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88969-p1480007.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està situada a 970 metres d’alçada, i per aquest motiu en èpoques de calor el cabal disminueix fins a assecar-se totalment. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88978 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-3 | <p><span><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm<span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988) Matadepera. Pagesos i menestrals. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BASTART, J. (2017). Rutes de les llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, I.; LORENZO, C. (2019). Descobreix el patrimoni arquitectònic dels nostres parcs. Diputació de Barcelona. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LORENZO, Cecília; FERNÀNDEZ, Isaac (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LORENZO, C. (2007). Guia de rutes literàries per la Xarxa de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. Àrea d’Esapis Naturals.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Tant en els canals com a les obagues s’ha observat que gran part dels boixos estan afectats per la plaga de la papallona del boix, la Cydalima perspectalis, que en la seva fase d’eruga s’alimenta massivament de l’arbust, causant veritables estralls. En alguns indrets sembla que estigui en el seu estadi inicial d’adaptació del terreny. | <p><span><span><span><span><span><span><span>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac té un gran interès paisatgístic, biològic i cultural. Està integrat per dos massissos, el de Sant Llorenç del Munt amb els cims de la Mola i el Montcau de més de mil metres cadascun i la serra de l'Obac, de menys elevació. Una part del terme de Matadepera presenta les característiques geològiques que fan d'aquest parc un indret d'especial bellesa on hi predominen els conglomerats. L'orografia és molt escarpada, amb cingles i canals abruptes, barrancs, torrents i rieres que neixen en totes direccions. El clima és del tipus mediterrani subhumit, per això el principal bosc que hi podem trobar és l'alzinar, amb comunitats importants de rouredes i boixedes. A la base hi acostumem a trobar pinedes de pi blanc, de gran resistència a la sequera, que en les zones de més obaga són substituïts pel pi roig i la pinassa. La pineda però, és sovint fruit de la intervenció humana i llavors apareix barrejat amb l'alzina i arbusts com el cirerer d'arboç i el bruc. En els fondals com els barrancs s'hi poden trobar el roure, la moixera, el boix i l'avellaner. Als roqueters i cingles, es localitzen plantes adaptades a condicions extremes com l'orella d'ós o la corona de reina, el polipodi comú, la farigola, el lliri, la tulipa silvestre o la nadala menuda i encara d'altres que estan perfectament adaptades a llocs extremadament secs com el crespinell i els conillets o l'enciam silvestre. Aquest paisatge ofereix unes condicions immillorables per a la fauna, que hi troba refugi, criar, hivernar o senzillament aprofitar aquest territori com a corredor biològic. Les diferents comunitats faunístiques hi estan ben representades, tant pels mamífers més grans com pels habitants rupícoles, amfibis, ocells i rapinyaires, tant diürns com nocturns. I en les fonts on l'aigua és pura s'hi pot observar la salamandra i diferents espècies de granota i el gripau.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El parc ha estat ocupat o visitat per l'home des de temps immemorials. Un exemple n'és el Camí Ral que travessa el municipi just per darrera el mas de la Barata, que probablement no sigui res més que l’evolució d’una taverna d’època romana. Si tenim en compte l’indret on està ubicada, a peu del Camí Ral, no seria massa descabellat pensar en una <em>“taberna”, </em>un lloc d’allotjament on aturar-se, passar la nit i deixar reposar els cavalls.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un altre exemple patrimonial indissociable del paisatge de Sant Llorenç, són les abundants balmes obrades que han servit de refugi eventual, d'amagatall o per a viure. En el cas de Matadepera hi ha varis indrets ben coneguts, la Balma del Bord, la Balma del Penitent o el conjunt dels Òbits o la Balma de la Pinassa i el Corral de Can Pèlacs. També hi ha coves de primer nivell on s’hi ha localitzat restes arqueològiques, com la Cova del Frare, la Cova de les Ànimes, la Cova Negra, la Cova de l’Hort dels Monjos, la cova de Santa Agnès i d’altres principals, que sense haver-se localitzat restes, són d’un gran interès geològic i científic, com la cova del Fondal, la cova del Manel, la cova de l’Escopeta o la cova de la Canal del Trull o la cova de Sescorts.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Altres elements destacables que formen part de la cultura popular integrats perfectament en el paisatge són els forns de calç i d'obra, associats a les cases pairals i antics masos com La Barata, Can Robert, Can Pèlacs, Can Bufí, Can Pobla, Can Garrigosa, el Gabi o Can Torres. Destaquen algunes zones amb murs de pedra ciclopis, de gran bellesa on el domini de la tècnica constructiva és excepcional. És el cas de la zona no inclosa en el parc, al sud de la Costa del Tet i la Feixa Llarga de Can Torres, però que s’inclouen a la fitxa per la unitat paisatgística que representen. La gent que va viure i conrear els pendents d'aquests turons han impregnat aquest paisatge no només amb l'obra de la pedra seca, sinó que han estat a l'origen de llegendes relacionades amb el bandolerisme o amb el drac, que han arribat als nostres dies.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un altre element a destacar són els forns de pega, dels quals el més conegut al terme de Matadepera és el forn de pega del Dalmau, situat a l’extrem nord-est del municipi. Ballbé, (BALLBÉ:1988) parla d’un forn situat en el jardí d’una torre d’estiueig de la urbanització del Pla de Sant Llorenç i d’un situat prop de Can Pobla que excavà amb el seu equip dels diumenges. D’ambdós no aporta cap més altra dada ni ubicació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant la realització del Mapa de Patrimoni se’n ha descobert tres de nous. Un d'ells relacionat amb La Barata. Per tant, actualment, només es confirma la presència de quatre forns de pega documentats, el del Dalmau i el de la Barata i dos en el sector de Sant Llorenç del Munt. Un d'ells a proximitat de la Canal Gran i l'altre, de la Canal de la Cova Roja..</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Finalment, s’ha de destacar la presència nombrosa en tota l’àrea del parc de restes de carboneres, súties i barraques de carboner. Una activitat tradicional directament relacionada amb el treball i l’explotació del bosc, i per tant amb una clara intervenció de l’home sobre el paisatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08120-379 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1932 la Generalitat l’inclou en el planejament, pel seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1936 s’ inclou en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona</span></span></span></span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Des del 1972, la Diputació de Barcelona, protegeix el massís de Sant Llorenç amb un Pla especial d'ordenació i delimitant l'àrea del parc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. I cinc anys més tard (1987) la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1998 s'amplia amb 4.055 hectàrees fins arribar a les 13.694 actuals. L'integren els municipis de Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa, Vacarisses i Rellinars. El punt central del parc és el coll d'Estenalles de 870,4 metres amb un centre d'informació. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 2003 un incendi forestal iniciat a Sant Llorenç Savall malmet la part nord-oriental del parc, dins dels termes de Granera, Monistrol de Calders i Mura.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2011 està acreditat amb la CETS, un reconeixement d’abast europeu gestionat per la Federació Europarc. Aquesta carta garanteix un ús turístic del parc compatible amb la conservació del territori per minimitzar els impactes negatius i contribuir al desenvolupament socioeconòmic local, consensuat amb els agents implicats en la zona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'espai de protecció del Parc coincideix amb la Xarxa Europea d'Espais Naturals, Natura 2000, que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i hàbitats tan naturals com semi-naturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa. Natura 2000 és una iniciativa de caire europeu, amb un marc legal que garanteix i salvaguarda el patrimoni natural a partir d'una mostra significativa dels hàbitats i les espècies representatives. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac forma part d'uns dels 117 espais que actualment existeixen a Catalunya declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) i dels 73 declarats com a Zones de Protecció per a les Aus (ZEPA).</p> | 41.6413600,2.0179600 | 418214 | 4610424 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-02p1470533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-03p1450107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-04p1480681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-05p1450471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-06dsc8330.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2021-07-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està agermanat amb el Parc Natural de Huétor, a Granada, amb el qual manté un pla de treball triennal. L'Oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba al mas La Mata, Ctra. De Terrassa a Navarcles, km 14,8, al terme de Mura. | 2153 | 5.1 | 1764 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||
| 88979 | Balma Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-fosca-0 | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Senyora, en direcció a la foradada del Camí de la Senyora i de l’ermita de Santa Agnès. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos fins a trobar el Camí de la Senyora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla, consta de tres cavitats molt ombrívoles separades entre elles per pilars naturals amb la paret interior molt prima que va patint els estralls de l’erosió, semblant al procés observable a Sescorts o Ses Corts, no massa lluny del Morral del Drac. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat situada més a la dreta, i la més gran de les tres, presenta una banqueta interior i en alguns indrets permet restar dempeus. El sostre també té restes d’ennegriment provocat per les fogueres fetes al seu interior. </span></span></span></span></span></p> | 08120-380 | Carena de la Cova de les Ànimes | 41.6469500,2.0221500 | 418570 | 4611040 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88979-p1480424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88979-p1480434.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix si en algun moment històric fou murada i no es tenen notícies de cap intervenció arqueològica que pogués aportar alguna dada històrica interessant de l’ocupació de l’home en aquesta balma. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88980 | Balma Clara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-clara | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Senyora, en el vessant hidrogràfic dret de la Canal Freda. Un dels accessos es fa vorejant el cingle esmentat. L’altre, des de Can Pobla, pel Camí dels Monjos fins a trobar el Camí de la Senyora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formada per l’erosió en el seu estrat més bla. A part d’una gran volta d’uns cinc metres d’alçada per una trentena d’amplada, la seva fondària no sobrepassa els tres metres a la part inferior, però en cas de necessitat pot servir d’aixopluc. </span></span></span></span></span></p> | 08120-381 | Carena de la Cova de les Ànimes | 41.6469700,2.0233800 | 418673 | 4611042 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88980-p1480404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88980-p1480411.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix si en algun moment fou murada. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88982 | Balma de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-soleia | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Balma situada al Camí de la Font Soleia, un cop travessada la Canal Roja. Vorejant les parets rectes dels cingles, s’arriba a un revolt, conegut com El Planet. Al dessota s’obre una balma imponent, d’uns vint a vint-i-cinc metres de llargada, per uns set d’alçada màxima i vuit de fondària. Està formada per l’erosió en el seu estrat més bla ofereix un espai d’abric important sense murar que permet restar dempeus en tota la seva superfície. Al fons, hi ha un seguit de degotalls i varies cavitats, una d’elles més gran, amb colades importants que semblen aflorar aigua en èpoques de pluja. </span></span></span></span></span></p> | 08120-383 | El Planet | 41.6382100,2.0226900 | 418604 | 4610070 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88982-p1480654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88982-p1480658.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||
| 88984 | Cova de la Canal Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-freda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal Freda està situada a la capçalera d’un barranc tributari pel vessant esquerre de la canal principal. L’accés es fa pel Camí de la Font Soleia, en direcció a la Balma de la Pinassa. Un cop arribats al lloc, baixar entre cinc i sis metres pel marge dret de la canal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova allargassada semblant a una mina amb un recorregut de 23 metres per 1’70 metres d’alçada fins arribar a la saleta final, on l’alçada és d’uns 3 metres aproximadament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés mesura 1 metre d’amplada. El primer tram, rectilini, mesura 15 metres. Les parets són perfectament uniformes, amb el sostre arrodonit i colades a ambdós costats. A partir d’aquí, el sòl baixa una mica de nivell i s’eixampla lleugerament donant l’aspecte d’una petita sala coberta per colades estalagmítiques. En les parets del fons de la cavitat es poden observar tres esquerdes que van en diferents sentits.</span></span></span></span></span></p> | 08120-385 | Camí de la Senyora | <p><span><span><span><span><span>La cova fou descoberta de manera casual a principis de mes de desembre de l’any 1990, quan membres de la SIS-CET intentaven arribar fins a la Balma de la Pinassa. Al final de la galeria hi localitzaren varies espelmes.</span></span></span></span></span></p> | 41.6452700,2.0190100 | 418307 | 4610857 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-img20210417131521332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-img20210417131504299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88984-cova-de-la-canal-freda-espeleobloc-topo-de-xavier-badiella-sis-cet-2-12-1990.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||||||
| 88985 | Font de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-soleia | <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font. Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat. Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.</span></span></span></span></span></p> | 08120-386 | Camí de la Font Soleia | <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 s’arranja l’espai com indret.</span></span></span></span></span></p> | 41.6410000,2.0225100 | 418593 | 4610380 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88985-p1480638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88985-p1480640.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 88986 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-3 | <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Surgència d’origen càrstic situada en una escletxa que baixa en diagonal, sota la paret dels cingles del Camí de la Soleia, en direcció al Planet. Un cop arribats a la via d’escalada coneguda amb el nom de “Clave Omega”, resseguir la paret fins a trobar un arbre mort que cal voltejar. La font se situa a mà dreta en l’escletxa, ben visible, amb un roldor a la part inferior i arítjol i heura que puja per les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga surgència intermitent, que raja sobretot en èpoques de pluges. A l’exterior de l’escletxa hi ha una bona colada amb concrecions calcàries. Al damunt, en un costat de la paret, hi ha un pegat de morter rectangular de la mateixa tipologia que el que es localitza a la Font Soleia, del qual en manca un tros, probablement malmès per l’heura que h creix. S’hi llegeix el següent: “FON </span></span><span><span>DE </span></span><span><span>(...)</span></span><span><span>. / 22 (...)”.</span></span></span></span></span></p> | 08120-387 | Camí de la Font Soleia | <p><span><span><span><span><span>La Font del Raig, que semblava desapareguda, fou localitzada per Marc Ros i David Valls, dos escaladors que repassaven les vies del cingle del camí de la Soleia conegut amb el nom de la Placa de l’Heura. La placa, en aquell moment era un xic més grossa i s’hi podia llegir “FON DE RA(...) / 22(...)”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Marcel Millanes, un avesat coneixedor de la muntanya, va corroborar el nom de la font com del Raig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.</span></span></span></span></span></p> | 41.6398600,2.0219700 | 418546 | 4610253 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88986-p1480651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88986-p1480649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88986-p1480648.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,52 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.