Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45868 | Turó de la Gatzarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-gatzarella | <p>Espai boscos situat entre els P.I. d'Agripina i Can Cases del riu. Es trobaren restes de materials lítics en superfície corresponent a pedres de riu tallades a mà, denominades 'choppers'</p> | 08054-103 | Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina - P.I. Can Cases del riu (08755 Castellbisbal) | 41.4576800,1.9902500 | 415668 | 4590058 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM dins del catàleg de Béns a protegir amb el codi D.13 | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||
| 45869 | Turó de les Guàrdies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-guardies | La construcció de l'antena de comunicacions sobre el jaciment i l'asfaltat de la zona han desvirtuat el jaciment. | <p>Turó situat al vessant de migdia del nucli urbà de Castellbisbal, ocupat en la seva pràctica totalitat pel P.I. Agripina. En aquest indret es recolliren mostres de restes prehistòriques durant els moviments de terres realitzats l'any 1965.</p> | 08054-104 | Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina. (08755 Castellbisbal) | 41.4617500,1.9818200 | 414969 | 4590518 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-2.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi D.14 | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 45903 | Col·lecció paleontològica de l'ICP | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-licp | <p>J.AGUSTÍ, L.CABRERA,, S.MOYA-SOLÀ ( 1985). Sinopsis estratigrafica del Neogeno de la fosa del Vallés-Penedés . Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Institut de Paleontologia ' Miquel Crusafont' .Desembre ( 1983-1984). CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F.y TRUYOLS,J.( 1955) El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona , XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del temps. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MADE, J.V.D. A range-chart for European Suide and Tayassuidae. Paleontologia i Evolució t.23 (1989-1990).</p> | <p>L'Institut Català de Paleontologia M. Crusafont, en la seva seu de la Universitat Autònoma de Bellaterra, acull una important col·lecció de de restes paleontològiques procedents de diversos jaciments dins del terme de Castellbisbal. Les restes es troben classificades per jaciments, i són les següents: Can Pedrerol de Baix, atribuït al Plistocè. Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica. Les restes es trobaven integrades per una sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell. El jaciment de Ca n'Amat amb una datació del Miocè inferior. Aragonià inferior (biozona MN4). Jaciment en el que únicament s'ha citat el cèrvid Procervulus dichotomus. La localitat fossilífera d' El Canyet., pertany al Miocè inferior, Aragonià inferior (biozona MN4). Presenta una variada diversitat de mamífers (carnívors, artiodàctils, perissodàctils, insectívors, rosegadors i lagomorfs). L'espècie de carnívor Ictiocyon socialis, definida per primera vegada amb el nom Amphicyon (Ictiocyon) dehmi a partir de les restes obtingudes en aquest jaciment i publicades per Crusafont, Villalta i Truyols l'any 1955. Trobem 21 tàxons entre els que destaquem: Perissodàctils: Dicerorhinus sp, Brachipotherium aurelianense. Artiodactils: Aurelianochoerus aureliananense, Palaeochoerus minus, Caenotherium miocaenicum Proboscidis: Gomphotherium angustidens, Deinotherium sp Carnivors: Ictiocyon socialis, Martes munki Rosegadors. Democricetodon hispanicus, Peridyromys murinus, Simplomys simplicidens Lagomorfs: Lagopsis penai, Lagopsis verus Insectívors: Galerix exilis Réptils, Tortugues Les restes trobades en aquest jaciment es troben al Museu de l'Institut Català de Paleontologia a on es troben registrats, inventariats i documentats 78 exemplars. El jaciment de La Costablanca d'edat del Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3). Jaciment de vertebrats fòssils de Costablanca. En realitat hi ha dos afloraments fossilífers anomenats Costablanca I i II. El més important en quant al nombre de restes trobades és el jaciment Costablanca II que ha lliurat 16 tàxons corresponents a mamífers ( carnívors, rosegadors, artiodàctils, perissodàctils i lagomorfs)i rèptils (tortugues i Squamata). Entre els que destaquen: Mamífers com els Lagomorfs: LagomoLagopsis peñai. Artiodàctils: Aurelianochoerus aurelianense, Caenotherium miocaenicum Oriomeryx willii, Andegameryx sp, Procervulus praelucidus Perissodàctils: Anchiterium aurelianense, Aceratherium sp Carnívors: Pseudaelurus sp Rosegadors: Pseudodryomys ibericus, Peridyromys murinus. Lagomorfs: Lagopsis penai. Reptils Tortugues Squamata En el Museu de l'ICP es troben registrades, inventariades i documentades 59 restes. Turó de les Forques. Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.</p> | 08054-138 | Institut Miquel Crusafont. UAB (Cerdanyola) | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Legal | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 125 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 45915 | Riera del Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-morral | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Riera que discorre en sentit Est - Oest des del terme d'Ullastrell fins al riu Llobregat, marcant els límits entre els termes d'Abrera i Castellbisbal i al final del seu curs entre els termes de Martorell i Castellbisbal. Es tracta d'un cabal fluvial força inestable que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. El curs fluvial té una amplada considerable, d'entre10 i 40 m depenent del tram. No contempla vegetació pròpia de ribera.</p> | 08054-150 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | 41.4961700,1.9299300 | 410683 | 4594392 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45915-foto-08054-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45915-foto-08054-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||||
| 45918 | Pilar coronat de ca n'Oliveró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilar-coronat-de-ca-nolivero | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Situat al torrent de Pegueres. Aquest pilar coronat, conegut com la Damme Coifée, és un pinacle que ha sobreviscut a l'erosió dels agents externs gràcies a la presència d'un bloc rocós, que protegeix els dipòsits d'origen detrític i conglomerats. Es tracta d'una formació geològica caracteritzada per tenir forma d'agulla o pilar que s'ha format degut a l'acció erosiva de l'aire i de la pluja sobre uns materials argilosos, coberts per un material no erosionable. Els agents erosius han anat erosionant els materials pels laterals, mentre que la part situada per sota de la roca no erosionable ha romàs intacte, de manera que s'ha general aquesta forma de columna.</p> | 08054-153 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) | 41.5006400,1.9708800 | 414107 | 4594846 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45918-foto-08054-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45918-foto-08054-153-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta formació es troba al peu d'un curs fluvial, actualment sec, que era conegut popularment amb el nom del Torrent que no passa. Es tracta d'un petit curs de torrent que desguassa al torrent de Pegueres, i que efectivament no passa, ja que a l'alçada del pilar coronat desapareix. Es troba al llistat d'elements del POUM amb el núm C.05 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 45919 | Alzina de can Sateugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sateugini | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Alzina centenària (Quercus ilex sp.ilex) situada en terrenys de la masia de Can Santeugini, al peu de l'antiga era de la casa, que actualment s'escau al turó situat al davant. Manté un diàmetre de 3,80 m i la seva capçada és ampla i densa, amb fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques amb dents poc espinoses de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'un arbre propi de les contrades mediterrànies que viu des del novell del mar fins a 1.400m d'altitud. Fa boscos densos, els alzinars, actualment molt deteriorats en zones fortament urbanitzades. Al terme de Castellbisbal només es conserven algunes zones amb uns pocs exemplars en indrets massa empinats. El fet de trobar-se en llocs poc propicis per al conreu de la vinya els va permetre al seu dia la subsistència. En la resta del terme, la majoria de boscos d'alzina han estat intensament explotats i van anar desapareixent poc a poc. El conreu intensiu de la vinya a finals del segle XIX va acabar amb el que devia quedar d'ells. Aquestes clapes són, doncs, restes del que devia haver estat la coberta vegetal originària. El fet de que hagi sobreviscut un exemplar com aquest s'explica pel fet de trobar-se a tocar de la casa, i a tocar de l'era, a la qual devia proporcionar ombra.</p> | 08054-154 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) | 41.4903700,1.9548800 | 412758 | 4593722 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm C.07 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 45921 | Riera de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubi | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | L'ocupació humana del territori és molt intensa a les dues lleres de la riera. | <p>Curs fluvial que serveix de límit del terme municipal pel seu cantó sud-oest al llarg d'uns 2,5 km, separant-lo del terme de Rubí. Actualment es tracta d'un espai fortament industrialitzat on la riera discorre paral·lela a carreteres. L'amplada del curs fluvial varia, oscil·lant entre els 20 i els 30 m segons els trams. El seu cabal és molt variable, ja que està sotmesa a les variabilitats de l'estacionalitat mediterrània. Diversos ponts travessen dita riera permetent el trànsit rodat entre els dos municipis. La vegetació de ribera a desaparegut en la seva pràctica totalitat. Amb tot, la riera de Rubí, i la seva prolongació, la riera de les Arenes constitueixen trams fluvials que, des de la part central de l'espai PEIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac, travessant la part central del territori existent entre la serra de Collserola i la Serra de Sant Llorenç del Munt, i ho fan fins a desembocar al riu. Llobregat. Malgrat que el seu estat de conservació estigui força pertorbat a la part baixa, tant pel que fa a la qualitat de les aigües com la de l'entorn natural, constitueix un element de connectivitat potencialment molt important. Per a aquest riu les actuacions de millora i recuperació són imprescindibles.</p> | 08054-156 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.4540700,1.9981400 | 416322 | 4589649 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 45922 | Torrent de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-salzes | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | <p>Torrent que recorre el terme municipal en sentit Est - Oest, vel seu vessant Nord. Es tracta d'un torrent que ha conservat les seves característiques originals. Neix al terme municipal d'Ullastrell i entre en dos ramals al terme de Castellbisbal pel sector de Ca n'Ametller, unificant-se un cop passada la urbanització de Can Nicolau de Dalt. Desemboca al riu Llobregat. L'erosió del torrent és la responsable de la creació del congost. Es tracta d'un congost molt estret on, ha diferència del torrent de Pegueres, no ha quedat espai per l'establiment d'horts. El fet de no ser un torrent transitat ha fet que la vegetació de ribera, canyissar i àlbers, hagin envaït l'espai, impedint el pas per molts dels trams.</p> | 08054-157 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.5036700,1.9616200 | 413338 | 4595192 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||||
| 45924 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Torrent que neix a tocar de la masia de Can Oliveró i discorre en sentit Est - Oest, travessant el terme fins a desembocar al riu Llobregat, entre els turons de les Forques i de Can Coromines. El torrent és el responsable del congost existent en aquest sector del terme i que serveix de via de comunicació deixant al nord la Serra de Costablanca i Santeugini i a migdia la Serra de Can Coromines. Actualment el curs fluvial és molt escàs i es reconeix al mig del congost per la presència d'una abundant vegetació als marges. Tot el tram del torrent es troba envaït per vegetació helofílica (abundant canyissar), deixant el torrent impracticable. El desnivell del torrent és força acusat en alguns trams, evitant l'estancament de l'aigua.</p> | 08054-159 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.4821200,1.9563000 | 412865 | 4592805 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45924-foto-08054-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45924-foto-08054-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A banda i banda del torrent, el congost presenta trams de vegetació amb abundància de pins, i trams de matolls i vegetació baixa coincidint amb els trams arrasats per l'incendi del 1994. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 45928 | PEIN Montserrat Roques Blanques riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat | <p>http://natura2000.eea.europa.eu/Natura2000/SDFPublic.aspx?site=ES5110012#1</p> | La intensa ocupació humana del territori desvirtua aquest espai en molts indrets | <p>La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.</p> | 08054-163 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.4900800,1.9224000 | 410046 | 4593723 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La Directiva d'hàbitats estableix que s'han de conservar els espais de Natura 2000, però no estableix una figura de protecció concreta. A Catalunya, es protegeixen aquests espais mitjançant la inclusió al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 45929 | Degotalls de can Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/degotalls-de-can-campanya | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | L'espai es troba molt desvirtuat degut a la presència de la claveguera del polígon industrial. L'accés es fa difícil per la vegetació existent. | <p>Formació geològica consistent en estalactites que pengen d'una balma situada prop de la casa de can Campanyà, a tocar de la riera del mateix nom. Es tracta d'una concreció calcària vertical que es forma a partir de les gotes d'aigua (degotalls) que es desprenen de la fissura de les roques, on l'aigua experimenta una baixada de la temperatura, una pèrdua de CO2 i una petita evaporació. El bicarbonat creat es transforma en carbonat càlcic. Pren formes diverses que cauen com a pics al llarg de tota la paret de la balma, i van degotant progressivament. El cantó dret de la balma ha estat ocupat per una canalització d'aigua feta en ciment que cau vertical fins al terra i es converteix en claveguera i que evacua les aigües del polígon. A més a més, la vegetació ha ocupat el sector esquerra de la balma, impedint una observació clara de tot el conjunt.</p> | 08054-164 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Can Campanyà, s/n (08755 Castellbisbal) | 41.4841000,1.9885700 | 415562 | 4592993 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45929-foto-08054-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45929-foto-08054-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 45930 | Bosc del Canyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-canyet | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Bosc ubicat al sector sud-oest del terme municipal, ocupant part dels turons de les Guàrdies, de la Gatzarella i la partida de terra anomenada del Canyet, entenent-se en alguns trams fins als Arenys i fins a la carretera de Can Cases del Riu. Es tracta d'un bosc mediterrani, format per pinars, on es poden trobar alguns roures i alzines ocupant els sectors més humits. De tant en tant, apareixen alguns clarianes amb petit prat. Es tracta d'un bosc net, on la presència de sotabosc no és abundant, especialment al voltant dels camins. Al sector del congost situat a ponent de la masia de Can Pedrerol de Dalt es converteix en un bosc més dens.</p> | 08054-165 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | 41.4571200,1.9901100 | 415656 | 4589996 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45930-foto-08054-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45930-foto-08054-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||||
| 45931 | Torrent de can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-cases | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | La vegetació és abundant i alguns trams del torrent són impracticables. A nivell de conservació, cal destacar la manca d'algun tipus de depuració que impedeixi l'abocament d'aigües residuals procedents del nucli urbà de Castellbisbal. | <p>Torrent que neix al sector del nucli urbà de Castellbisbal i desemboca a la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial d'aigua molt irregular que ha creat un congost actualment ocupat per la vegetació, força abundant en alguns trams. El tram central, entre Can Galí i el polígon industrial es troba ocupat per horts a banda i banda del curs fluvial, amb una ocupació humana present en forma de camins i corriols per accedir als horts i algunes construccions precàries. Altre dels elements que denota l'ocupació de l'espai és l'existència de les restes d'una bòbila, coneguda com la bòvila de Can Galí, situada al tram de torrent situat sota aquesta masia. A nivell d'interès natural, cal destacar el fet de que es tracta d'un sector del municipi caracteritzat per una vegetació frondosa i abundant on predominen principalment els pins, les alzines i altres espècies de bosc mediterrani que poblen els vessants del congost, convertint aquest tram en un reducte boscós força singular. Al peu del torrent, cal assenyalar que el seu curs es troba marcat pel canyissar que delimita el seu traçat a banda i banda indicant el seu curs.</p> | 08054-166 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases (08755 Castellbisbal) | 41.4701300,1.9880600 | 415501 | 4591442 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45931-foto-08054-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45931-foto-08054-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 45965 | Rellotge de sol de can Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-riquer | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge amb forma ovalada emmarcat en una línia que sembla una lira. L'orientació sud-est, i marques horàries a les hores de les 6'30h del matí a les 4 de la tarda, en cicles de 12 hores. S'ha realitzat amb numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle al pol. El lema que es llegeix és el següent: Segueix com jo ton camí i tindràs bon fi. També té inscrita la data de 1961.</p> | 08054-200 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 5 (08755 Castellbisbal) | 41.4819300,1.9847800 | 415243 | 4592756 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45965-foto-08054-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45965-foto-08054-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 855 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 86420 | Casa del carrer de Balmes, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-balmes-num-3 | XX | <p><span><span><span>Torre de planta rectangular d’una única planta, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, acabada amb ràfec prominent de fusta. La composició de la façana és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures: la porta a l’eix central i les dues finestres als laterals. Totes tres obertures amb arc de mig punt. Per sobre de la porta, en el mateix eix hi ha el respirador de la cambra d’aire. El parament és arrebossat llis amb un sòcol de paredat.</span></span></span></p> | 08120-25 | Carrer de Balmes, 3 | 41.5982800,2.0275100 | 418956 | 4605632 | 1905 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86420-p1430623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86420-p1430629.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana de migdia s’hi ha afegit un porxo amb coberta plana. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 86439 | Casa de la Carretera de Terrassa, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-de-terrassa-21 | XX | <p><span><span><span>Casa de cos ubicada a la cantonada entre la Carretera de Terrassa i el carrer de Balmes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana es forma a partir de dos eixos de verticalitat delimitats per les obertures. A la planta baixa hi trobem l’entrada, desplaçada a la dreta i una finestra reixada, al seu costat. En el mateix eix de la porta, a la planta pis, hi trobem un balcó amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat llis, amb un sòcol escardejat. Tot pintat de gris a excepció de l’emmarcament de les obertures que estan pintats amb una franja blanca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral, del carrer de Balmes, hi destaca un cos, segurament afegit en el que era l’hort de la casa, on destaca una obertura triple d’arc escarser i amb columnes d’estil clàssic. La coberta d’aquest cos és de terrat pla.</span></span></span></p> | 08120-27 | Carretera de Terrassa, 21 | 41.5984300,2.0272400 | 418933 | 4605649 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86439-dsc6689.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86439-p1430634.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’amplada de la porta d’accés s’ha reduït, amb obra. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 86469 | Font de la illeta de Cal Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-illeta-de-cal-raurell | XX | Degut a la pandèmia de la COVID-19, les fonts amb titularitat pública dins del municipi tenen el pas d'aigua tancat. | <p><span><span><span>La font està situada al bell mig d’una rotonda o illeta, en la confluència dels carrers de Josep Pla, de Pere Raurell i d’Agustí Escuder. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un parterre circular realitzat amb trencadís de lloses de pedra emmarcades per una vorera. Al centre destaca una estructura triangular que fa funció de jardinera. De seu interior s’alça una torreta d’uns dos metres i mig d’alçada. Per un costat, hi ha un banc de pedra adossat a l’estructura del mur, mentre que a l’oposat hi ha el brollador. Un caixó fet de pedra amb cobert de volta fet de granit deixa entreveure una aixeta moderna, de polsador. L’aigua cau a una pica de granit en forma de semicircumferència. Té les vores treballades. Està sostinguda per la part inferior, per una columna i collada al mateix mur. </span></span></span></p> | 08120-37 | Illeta del carrer de Josep Pla amb el carrer de Pere Raurell. | 41.6023600,2.0284800 | 419042 | 4606084 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86469-dsc6426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86469-dsc6427.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament al capdamunt de la font estava presidit per un fanal. | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 86471 | Font del carrer de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-sant-llorenc | XX | En un dels costats ha desaparegut l’aixeta o broc, el desaigua i la pica de pedra, de la qual només se’n conserva la part que va encaixada en el mur. Tant la portella com el seient dels bancs estan pintats. | <p><span><span><span>Font ubicada en una illeta en la confluència dels carrers de Sant Llorenç amb el de Sant Joan. Consisteix en un pilar quadrangular, realitzat amb cups de pedra més o menys de mida regular, collats amb ciment. A la part superior, separat per un ràfec de pedra plana, hi ha un segon pilar, més estret, fet amb dues fileres de pedra. Al seu damunt s’hi ha collat una farola de carrer amb dos llums. En el basament inferior, hi ha varis elements destacables que semblen respectar una certa simetria. Per un costat destaca una pica de pedra repicada, de forma trapezoïdal amb desaigua inferior connectat a la xarxa de clavegueram. En dos altres costats, seguint la mateixa línia, un banc de pedra. Només al damunt d’un d’ells s’observa una portella de ferro amb la clau de pas al seu interior. </span></span></span></p> | 08120-39 | Confluència dels carrers de Sant Llorenç i Sant Joan. | 41.6008100,2.0249700 | 418747 | 4605915 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86471-dsc6579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86471-dsc6577.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les festes de Nadal, la farola es decora amb un arbre de llums.Degut a la pandèmia de la COVID-19, les fonts amb titularitat pública dins del municipi tenen el pas d'aigua tancat. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 86494 | Plaça de les Arts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-arts | XXI | <p><span><span><span>La Plaça de les Arts, és un espai trapezoïdal que comunica el carrer de Sant Joan amb el carrer de Sant Llorenç, amb edificis a ambdós costats. La plaça està enrajolada amb el corresponent mobiliari urbà i arbres amb escocells circulars. Entremig dels rajols del terra, es poden observar disperses, varies plaques quadrangulars, realitzades en bronze, amb obres de diferents artistes del municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així, se’n pot veure una amb el nom de Matadepera signada per Joan Antoni Ferran (2005); Una altra realitzada per Salvador Farrés, en memòria a Alfons Garcia Rinbau, on espot llegir “No te-aturis aquí / segueix el teu camí” (2005); uns arbres perdent les fulles d’Emili V.; Unes mans sense signar, amb el lema “el nostre futur”; L’església de Sant Llorenç del Munt, de Joaquima Hdez (2005); El carrer de Sant Joan amb l’església, d’Oda Zarate, realitzada 1998; Unes flors d’E. Trujillo (2005); Unes fulles d’arbre amb ramells penjant de Kiko C.; el Ball del Tortell, de J. Monforte; brancatge de M. Carme Serrat; el cim de La Mola amb Sant Llorenç del Munt i unes mans , per P.A.D.; Els gegants de Matadepera de l’any 2005 realitzat per A. Trujillo; flor IHA; paisatge de J. ; flor d’Eulàlia (2005); les Quatre Barres amb el La Mola signat per Gabriel; Un paisatge amb el següent escrit, “Desembre 2005. Al hemisferi nord, la Lluna i Mart, a la nit festegen”, signat per Anna Ma.; Un rellotge realitzat per l’Edi “Rellotge d’eclipsi de sol”; paisatge amb la Mola; </span></span></span></p> | 08120-59 | Entre el carrer de Sant Joan / amb carrer de Sant Llorenç. | 41.6001400,2.0254900 | 418790 | 4605840 | 2005 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86494-p1430602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86494-p1430606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86494-p1430608.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Varis autors | La majoria de rajols semblen correspondre a l’any 2005. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 86500 | Rellotge de sol de Cal Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-raurell | XXI | <p><span><span><span>Rellotge de sol amb orientació sud-oest, situat per sota mateix del ràfec, entre dues finestres reixades de punt rodó. És del tipus vertical declinant. Està realitzat damunt d’un preparat de morter de calç i esgrafiat. El quadrant consisteix en un astre solar geomètric, amb quinze raigs a mena de fulla el·líptica que sobresurten per la part superior. Per dessota mateix, formant un semicercle decorat amb impressions circulars s’hi delimiten les línies horàries, que marquen de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda, en xifres romanes. El rellotge queda emmarcat per un esgrafiat geomètric de vores arrodonides que recorda una gerra de tipus orientalitzant, molt estilitzada. La part inferior o sòcol està decorat per una sanefa floral simètrica. El gnòmon o estil, de vareta simple surt de la part inferior del sol. La decoració pictòrica és a base d’ocre. </span></span></span></p> | 08120-65 | Carrer de Pere Raurell, núm. 6 | 41.6020600,2.0286700 | 419057 | 4606051 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86500-p1430246.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 86502 | Rellotge de sol de matí de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-vinyers | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de matí, situat a la planta pis de la façana principal de la casa, a mà esquerra d’una finestra amb la data de 1594 gravada a la llinda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És del tipus vertical declinant, orientat a l’est. Està fet en pedra artificial, collat amb morter cola. Té forma circular. Mesura un metre aproximadament de diàmetre, i està emmarcat per una vora, com si es tractés d’un rellotge de campanar. Al seu interior un semicercle de distribució al pol, amb el gnòmon o estil de vareta simple, molt estilitzat, gairebé imperceptible. Les línies horàries estan esgrafiades. Senyalen les hores des de les 5 del matí fins a les 12 del migdia en xifres àrabs, i en un traç més curt, les mitges hores (només dos quarts d’onze i dos quarts de dotze). Destaquen les 10 del matí on els números estan invertits “0I” per comptes de “I0”. Policromat. Gris per la vora amb fons interior ivori. Xifres de color negre. No està signat.</span></span></span></p> | 08120-67 | Carrer de Pompeu Fabra, s/n | 41.5992600,2.0318200 | 419316 | 4605737 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86502-p1430268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86502-p1430267.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 86503 | Rellotge de sol de tarda de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-vinyers | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de tarda, situat a la planta pis de la façana orientada a ponent de la casa, per sota de la canal. És del tipus vertical declinant, orientat al sud-oest. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està fet en pedra artificial, collat amb morter cola. Té forma circular. Mesura un metre aproximadament de diàmetre i està emmarcat per una vora, com si es tractés d’un rellotge de campanar. Al seu interior un semicercle de distribució al pol, amb el gnòmon o estil de vareta simple, molt estilitzat, gairebé imperceptible. Les línies horàries estan esgrafiades. Les línies horàries estan esgrafiades. Senyalen les hores des de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda, en xifres àrabs, i en un traç més curt, les mitges hores. Policromat. Gris per la vora amb fons interior ivori. Xifres de color negre. S’observa una fissura iniciada per sota del ràfec mateix, que travessa de dalt a baix el costat esquerre del rellotge, surt entre les 10 i les 11 del matí, continua per la façana. Una de petita, més incipient és la que es pot observar entre les 5 i les 6 de la tarda. No està datat.</span></span></span></p> | 08120-68 | Carrer de Pompeu Fabra, s/n | 41.5992800,2.0315700 | 419295 | 4605739 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86503-p1430261.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 1274. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 86505 | Rellotge de sol del carrer d’Eduvigis Rosas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-deduvigis-rosas | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de matí, situat a la façana orientada a llevant de la casa. És del tipus vertical declinant, amb orientació est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una forma rectangular estilitzada integrada en una fornícula realitzada amb maó. Està fet amb trencadís on predominen els blaus clars a la part superior i els foscos a la inferior. Presideix un astre semi circular que desprèn els raigs solars només per la seva part superior. El gnòmon, de vareta simple senyala les hores que van de les 6 del matí a les 12 del migdia, en xifres romanes. Les línies horàries curtes i les hores són de color blanc. A la part inferior hi ha tres flors de color blanc amb les fulles verdes. No està signat.</span></span></span></p> | 08120-70 | Carrer d’Eduvigis Rosas, cantonada amb el carrer de Pompeu Fabra. | 41.5983600,2.0300600 | 419168 | 4605638 | 1971 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86505-p1430312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86505-rellotge-de-sol-del-carrer-deduvigis-rosas-amb-pompeu-fabra.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 5395. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 86848 | Rellotge de sol de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol policromat situat a la façana de migdia de Can Torres, per dessota el carener de la teulada, entre dues finestres de la planta pis. És del tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Està pintat damunt d’un suport morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És quadrat, i està emmarcat. A l’interior hi ha dibuixat un astre solar antropomorf, amb un visatge femení somrient. De la seva boca neix el gnòmon de vareta. S’hi distingeixen sis corones solars; les dues primeres sobresurten de la resta per la seva decoració geomètrica a base de triangles blancs i ocres, resseguits per una línia vermellosa. Les quatre corones restants, són de tonalitats decreixents, de més fosc a més clar partint d’una terra ataronjada que va perdent intensitat. Els raigs solars marquen les hores i les mitges hores, més curtes, dibuixades amb dos tons diferents per distingir-les. A continuació es pot veure una sanefa delimitada per dues línies que formen una quadrícula amb fons blanc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior hi ha el següent lema: 'DE RELLOTGE DE SOL NO EN TÉ QUI VOL”. Les hores estan representades en xifres àrabs, que d’esquerra a dreta van de les 5 del matí a les 4 de la tarda. El quadrant queda emmarcat per una sanefa a base de ziga-zagues pintades a l’interior d’un color carbassa intens (com la tercera corona), mentre que l’exterior és d’una terra més vermellosa. No està signat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-115 | Can Torres | 41.6211200,2.0287300 | 419086 | 4608167 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86848-dsc7063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86848-p1440296redrecat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86848-p1440240redrecat.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 5222. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 86849 | Rellotge de sol de Can Torrella de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torrella-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’Estalvils de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX-XX | Restaurat entre els anys 2017 i 2019. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol policromat (negre i blau sobre fons blanc) situat a la façana de migdia de Can Torrella de Baix, entre dues finestres del costat dret de la planta pis. És del tipus vertical declinant amb orientació est. Està pintat damunt d’un suport morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El rellotge és quadrat, i està emmarcat. Al requadre interior, un semicercle solar, del qual surt el gnòmon de vareta i les línies horàries, de color negre, que senyalen les hores (color blau). Estan representades per xifres romanes que van de les 5 del matí fins a les 4 de la tarda. Les mitges hores són més curtes, dibuixades en punxa. En el marc de tancament exterior s’hi ha col·locat el lema que ocupa la part superior i inferior de la sanefa. S’hi pot llegir en lletres cal·ligrafiades “LES HORES FUGEN DEPRESSA... FUGEN I NO TORNEN MES”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No està signat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-116 | Carretera de Terrassa a Talamanca, km 4’5 | 41.6074800,2.0118800 | 417665 | 4606668 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86849-p1440363.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86849-81jnogue.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 81.S’adjunta una fotografia anterior d’abans de la restauració, localitzada a la pàgina web de l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans, signada per J. Nogué. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 87536 | El pastoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastoret | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.430-431. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 8.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1972). El llibre de Castellar. Història i vida d’un poble del Vallès i dels seus agregats, Sant Feliu del Racó i les Arenes. Sant Llorenç Savall. </span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>La primera versió publicada d’aquesta llegenda és de Lluís Vergès i Solà (1972), que Miquel Ballbé (1982) transcriu íntegrament. I diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“La seva pintoresca llegenda, retornant a l’antigor, és molt simpàtica. Conten que en un mas, avui desaparegut, i situat a la part llevantina de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, hi havia un xicot que tenien com a pastoret i mentre el ramat s’entretenia menjant herbes, ell s’enfilava pels turons perquè hi era molt aficionat. Un dia proposà enfilar-se a la majestuosa Castellassa tot i que ja comprenia que era difícil, car en aquella època es considerava inaccessible. El minyó, animós, amb penes i treballs i vencent totes les dificultats, aconseguí per fi arribar al cim alt i veient-se triomfant, tot i admirant el meravellós panorama que des d’allí podia contemplar, es donà per satisfet. Però en voler davallar comprengué que no era tan fàcil com de moment havia cregut. L’angoixa s’apoderà d’ell i una suor freda envaí el seu cos i es considerà perdut si un voler de Déu no l’ajudava. Caient de genolls a terra, sobre aquell cim tan elevat, implorà a la Verge de les Arenes, de la qual era fervent devot, perquè intercedís per la seva salvació davant del perill de mort en què es trobava pel seu atreviment, i li prometé que si es lliurava de tal perill pagaria per a la capella una campana, el so de la qual se sentiria des de la Castellassa. Seguidament comença a resar amb fervor fins que la son el va vèncer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a mitja nit el despertà un fort soroll i un tuf com de sofre cremat i sorprès sentí la veu del diable oferint-li la seva protecció. “Només jo – li digué el dimoni – puc salvar-te. Si em dones l’ànima et pujaré les cadenes que el meu company – un altre dimoni – prepara al peu del massís”. El minyó no es va deixar vèncer per la temptació i tot fent el senyal de la creu s’encomanà amb més fervor encara a la Verge de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però el dimoni continuava fent-li oferiments, com posar-li un pont o bé una grossa pila d’herba perquè pogués saltar sense cap perill. Tot fou inútil. El xicot ple de fe confiava en la intercessió de la Verge i la voluntat de Déu. No fent cas del diable es tornà a quedar adormit. El cert és que en despertar novament, es trobà a baix, al peu de la Castellassa sense haver sofert mal de cap mena. Atribuint el fet miraculós de la seva salvació a la bondat de la Verge, conten que pagà la campana promesa i continuà essent d’aquell dia endavant més devot que mai de Nostra Senyora de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del referit succés, explicat per la tradició i comentat pels diferents vells de la rodalia, nosaltres podem donar fer d’haver pogut contemplar entre els exvots que existien dins de la capella de l’ermita un curiós quadre pintat sobre fusta enguixada en el qual es glossava el fet explicat i les següents lletres “ MIRACLE DE NTRA. SRA. DE LES ARENES QUE SUCCEÍ LO ANY 1945”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es diu que el minyó, de retorn a casa seva i en passar per davant de l’ermita de les Arenes, exclamà: - Avui, Verge estimada no us duc cap pom de flors, però d’ací a uns dies us portaré dos rams de perpetuïnes que no es marciran mai més.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Recordem també que, en la nostra joventut, quan anàvem al tradicional “Aplec de l’ermita de les Arenes” el dia 8 de setembre de cada any, festivitat de totes les Verges trobades, a l’altar hi havia un campanaret amb una campana i a cada costat un gerret de vidre i flors representant les perpetuïnes...”</span></span></span></span></span></p> | 08120-141 | La Castellassa de can Torres | 41.6362000,2.0276500 | 419015 | 4609842 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està publicada amb diferents noms; Ballbé (1982) i Vergés (1972) com a “Llegenda del Pastoret”, mentre que FONT i GUILLUÉ (1976) com, “El Pastoret de les Arenes”. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||
| 87538 | Marieta, la cega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marieta-la-cega | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.434-435. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. </em>31-32<em>.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Versió íntegrament transcrita del llibre de Miquel Ballbé (1982)que signa en Francesc Vila i Plana. Diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“ Els primers ermitans que hi hagué a Sant Llorenç del Munt, eren un matrimoni madur, amb fills joves, que anaren envellint als quatre vents de la Mola. Ella es deia Marieta. Tenia un profund sentiment religiós – els homes potser no tant-. Així és que totes les festes de precepte, si més no quan de forma ocasional se celebrava el Sant Sacrifici al Munt, ella emprenia el camí de Matadepera, per anar a missa a l’església de Sant Joan i tornar a pujar a Sant Llorenç ben d’hora encara, per feinejar pels homes de casa que l’esperaven</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest és un camí llarg i trencat. Cal emprar-hi no menys d’una hora per baixar i un poc més per la pujada. Transcorre per cingles i canals. Era llavors, i és avui encara solitari, i en certa manera perillós, però això la Marieta no ho havia sospesat mai.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Marieta quan era jove tenia una bonica cabellera rossa recollida en un “monyo” molt polit, u uns ulls que semblaven el mateix cel; el cel dels dies clars, dels dies bons i serens que per ella ho eren sempre, molt a desgrat de les maltempsades i boires que visitaven molt sovint el cim de la Mola. La Marieta tenia uns ulls blaus i bonics, lluminosos, com negats de la gran amplitud del paisatge que veia cada dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I un any darrera l’altre, ella va fer la vida a Sant Llorenç de Munt, feinera i ordenada, contenta de veure créixer i també marxar cap a altres espais la seva fillada, en cerca de nous destins que al Munt els eren limitats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passaven els anys i cada festa la Marieta s’anava quedant sola en la solitud de La Mola. Tant és així que el seu marit, que no ho volia fer, no podia acompanyar-la moltes vegades. Passava molt de temps i els cabells rossos de la marieta es tornaren blancs. I els ulls, aquells ulls blaus de la Marieta, seguien essent blaus, lluminosos per fora, però s’anaven apagant per dins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dia ho va endevinar com un presagi. Feia sol. Aquell solet de l’hivern que descansa encara avui com una benedicció a l’era de La Mola. Feia sol i un dia clar, i a la Marieta, no obstant això, se li esborrava gairebé la visió de les muntanyes properes: del Montcau, del Puig de la Creu, de les Pedritxes i Castellar i Sant Llorenç Savall. A la tarda d’aquell dia, la Marieta ja hi veia molt poc, ni el Cavall Bernat tan sols. Ni gairebé la posta de sol, rogenca damunt de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Marieta no va dir res. Ella coneixia tots els topants de la casa, totes les raconades dels camins, i encara tarda havia anat a tallar llenya vora la font del Saüc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I varen passar els dies d’aquella setmana sense que l’ermità, el seu marit, s’adonés de la manca de visió en què havia caigut la Marieta. Ella trescava, feinera com sempre, i ni un sol moment no va topar enlloc, no va dubtar o no va esguerrar cap feina o cap camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja era impossible de veure res, com si la boira se li hagués anat estenent davant del seu pas, precisament quan els dies eren més clars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va arribar el diumenge i la Marieta, que mai no havia faltat a la missa de Matadepera, va dubtar tota la nit de si podria emprendre el camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan sortia dejorn portava un fanalet d’oli perquè d’anada encara era fosc. Es va llevar més d’hora que de costum i va entrar a l’església del Munt. Sabia on era aquella imatge de Sant Llorenç que ella mimava i atenia, que vestia i espolsava perquè fes el goig que es mereixia. S’hi va acostar tan a prop que es va esgarrifar perquè preveia que sentia el seu alè. Potser el Sant estava callat, però la Marieta comprengué que li deia que havia d’ajudar-la pel camí. I la Marieta va anar com sempre a Matadepera a la missa primera. Va sortir del Munt una matinada freda i estelada, sense el fanal, que de res no li serviria, i va anar fent el camí pas a pas per can Pobla, pel Cavall Bernat fins a la vila de Matadepera. Ella no hi veia, però s’adonava de cada racó, de cada tombant, de cara arbre que coneixia i estimava. Li semblava a cada moment sentir la salutació cordial de les roques, de les alzines i els pins, de les herbes i de les flors. I així va arribar a la seva missa sense entrebanc i va tornar pel mateix camí sense que ningú no s’hagués adonat de la seva ceguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Marieta era vella ja, però va viure encara molts anys i mai no va faltar a la missa de l’església de Sant Joan. Al cap de poc temps fou inevitable que la gent, i primer el seu marit, s’adonessin de la desgràcia que l’afligia. Ella també per prudència, per la prudència que li exigien els seus, va agafar un bastó amb què ajudava no certament la seva ceguesa sinó el seu pas que s’anava fent insegur per mor dels anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un diumenge de gran nevada, de bon matí pujava a la Mola un vell amic meu. A les envistes del Cavall Bernat va endevinar, més que sentir, les petjades de Marieta, cega, damunt de la flonjor de la neu. Els camins estaven esborrats per al qui hi veia amb els sentits, però no per a ella que hi veia amb la llum de la seva ànima tan vinculada a la muntanya i al seu Sant màrtir que la protegeix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui aquell vell amic fa companyia a la Marieta, la cega. Tots dos deuen trobar-se a l’aixopluc del cel damunt de la muntanya que tan havien estimat. Com ell me la va explicar jo us conto aquesta història. Descansin en pau”.</span></span></span></p> | 08120-143 | La Mola - Sant Llorenç de Munt | 41.6411500,2.0182000 | 418234 | 4610400 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87538-143.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 87539 | Un pescador de canya a Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/un-pescador-de-canya-a-santa-agnes | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.449. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. </em>23<em>.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.i SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 90. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Versió transcrita de Ballbé (1982); però que també recullen Jordi Suades i David Sanz (2000) i Josep M. Font (1976): “Segons conta la llegenda, un pare i un fill, de casa molt humil de la vila de Sant Llorenç Savall, no tenint res per a menjar els propers dies de la Festa Major i per aconseguir-ne prengueren una llarga canya i encaminaren els seus passos a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, on pels voltants de la cova de Santa Agnès, hi havia, pasturant, un ramat d’ovelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pare va situar-se al damunt d’una gran pedra que ressortia de la cova i amb la canya simulava que pescava com si realment estigués en el mar. El seu fill restà a baix en el fondal prop de les ovelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pastor del ramat, esguardant a l’atzar, va veure’l i pensà que aquell pobre home devia estar tocat de l’ala. Quan estava molt a prop d’ell amb veu de mofa li digué: company, esteu segur que picaran? L’home contestà: - si no piquen ara, picaran més tard!</span></span></span></p> <p><span><span><span>Havia passat una bona estona quan el pescador, adreçant-se al pastor, que no deixava de contemplar-lo, fent un crit li digué: - ara, han picat ! – Apressadament llançà la canya i desaparegué d’aquell lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En fosquejar, el pastor i el seu ramat van fer cap a la cova dels Òbits i com, de costum, el pastor recomptà les seves ovelles i molt sorprès, s’adonà que li’n mancaven dues.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llavors, el bon pastor, recordà aquell original pescador de canya i pensà, amb tota seguretat, vàlid de boig no en tenia res.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I d’aquella casa humil, de la vila de Sant Llorenç Savall, que no tenien res per a menjar els propers dies de la Festa Major, quan aquesta va arribar, en sortia de la casa una flaire de carn a la brasa...”.</span></span></span></p> | 08120-144 | Ermita de Santa Agnès | 41.6508496,2.0272756 | 419002 | 4611469 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87539-144.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 87547 | Collet de l’Ós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-los | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>FONT, Xavier (1997).<em> Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XIX | Es desconeix el seu estat de conservació perquè mai s'ha fet cap intervenció arqueològica. Tot i que les úniques possibles restes són marges de pedra seca | <p><span><span><span><span><span>El Collet de l’Ós està situat a l’extrem sud de la Serralada de les Pedritxes. S’hi accedeix a partir d’un corriol que s’inicia per darrera de l’antic Comú, a tocar de l’església vella de Sant Joan. Aquest camí fa de partió entre els termes municipals de Matadepera i Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal es protegeixen petits murets de pedra seca que es poden trobar escampats, per dins del bosc. No presenten continuïtat lineal ni s’ha observat cap construcció destacada, com en el cas del vessant sud del Turó dels Rossos. Es tracta de petits trams que en alguns casos poden contenir un parell de rengles de pedra, probablement resultat de la retirada d’aquestes, per poder conrear. Les poques feixes visibles podrien estar relacionades amb el conreu i explotació de la vinya o de cereals. </span></span></span></span></span></p> | 08120-149 | Collet de l’Ós, entre el Turó de l’Ós i el Turó de Sant Joan. | 41.6092500,1.9997200 | 416654 | 4606876 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87547-p1440821.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva protecció sota la normativa específica d'elements arqueològics no sembla la més idonia per a aquest tipus d'elements. | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 87555 | Jaciment de Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-prat | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES, Ramon (2020). <em>Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac</em>. Autoedició.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span><span><span>A la fitxa del catàleg (2009), es destaca dins aquesta àrea dos forns de calç del Busquetó, la pedrera de Can Prat o de l’Angelet i dos forns de calç del torrent dels Abeuradors. Aquest torrent dels Abeuradors es coneix principalment, en aquest tram, com a torrent del Salt. Fora dels límits que marca la zona de la fitxa, hi ha un altre forn de calç, conegut per Suades (2016) com a forn del torrent del Salt.</span></span></span></span></span></p> | 08120-154 | Torrent del Salt, entre el turó de Calderols i el turó del Pujol | 41.6121800,2.0224900 | 418555 | 4607180 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87555-p1440888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87555-p1440889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87555-p1440940.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquest Mapa els forns de calç referenciats s’han documentat amb el nom de Forns 1, 2 i 3 del torrent del salt o dels Abeuradors i Forns 1 i 2 del Busquetó. Fora d’aquests elements, mentre no se’n documenti cap altre, no sembla que la zona tingui gaires expectatives arqueològiques.A més, la seva ubicació en el plànol és errònia. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 87557 | Tortell de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tortell-de-sant-sebastia | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>El tortell de Sant Sebastià és un producte de rebosteria típic de Matadepera que es fa tot l’any, però pren especial importància duran les festes de Sant Sebastià (gener). És un tortell rodó, amb forat al mig farcit de massapà.</span></span></span></span></span></p> | 08120-156 | Matadepera | 41.5994900,2.0270500 | 418919 | 4605767 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87557-p1450061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87557-p1450051.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les festes de Sant Sebastià, la Germandat obsequia amb un tortell als seus socis i sòcies. Pels celíacs se’n preparen sense gluten. | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 87559 | Pedrera de l’Angelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-langelet | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Terrassa. Editorial Égara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XX | Pedrera en desús.El turó està sotmès a una gran pressió urbanística. Al costat esquerre mateix de la pedrera hi ha varies edificacions, així com al capdamunt, fora de la franja de protecció. | <p><span><span><span>La pedrera de l’Angelet coneguda també com la pedrera de Can Prat, està situada al sector de llevant del turó de Calderols, delimitada pel torrent del Salt. S’hi accedeix fàcilment un cop arribats al final del carrer de de Gaietà Vallès. Només entrar per la pista forestal, l’antiga explotació queda situada a mà esquerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una explotació a cel obert d’extracció de pedra calcària bàsicament emprada en la construcció de calç. Actualment en desús, l’accés està barrat per una cadena i més endavant per un barri, coincidint amb la zona més perillosa per possibles despreniments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop passada la cadena, a mà esquerra mateix, entre mig de bardisses s’observa una portella de fusta força malmesa per la intempèrie. L’obertura mesura 1’50 m d’alçada per 1 metre d’amplada. És la barraca dels picapedrers. Més aviat, es tracta d’una cova excavada a la roca emprada per a guardar-hi les eines i l’àpat i probablement per resguardar-s’hi de la pluja. La façana, actualment dissimulada per l’heura, està paredada amb totxo. Una biga de de formigó fa funció de llinda, amb un rengle de totxanes al damunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior presenta una planta irregular de 5 metres de fondària per 2’40 metres d’amplada màxima. Tant les parets com el sostre presenten les traces de la piqueta o l’escoda.</span></span></span></p> | 08120-158 | Bosc de la Pedrera de l’Angelet, al final del carrer de Gaietà Vallès (Can Prat). | 41.6102500,2.0210700 | 418434 | 4606967 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87559-dsc7725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87559-p1440878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87559-p1440882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87559-p1440883.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cada any, en el bosc immediat als voltants de la Pedrera de l’Angelet, és on s’escull i es talla el pi de Sant Sebastià. La Germandat de Sant Sebastià organitza un sopar de germanor al voltant d’una o varies fogueres, on s’hi cremen les branques que s’han anat traient al pi que haurà de servir pel concurs de grimpada. El llançament de tres coets dona l’inici als presents per carregar el pi a les espatlles i baixar-lo fins a la plaça de Cal Baldiró al mig del poble. Els homes, i actualment també les dones baixen pels següents carrers: Gaietà Vallès, Sant Miquel, Jaume Español, Plaça de Sant Jordi, Sant Llorenç, Sant Joan, Ctra. De Terrassa, Sant Isidre i Plaça de Cal Baldiró. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 87641 | Camí moliner ; Camí del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-moliner-cami-del-moli | <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Terrassa: editorial Egara.</span></span></span></span></span></p> | XIII-XX | En alguns trams s’ha perdut o s’hi ha construït modificant el possible traçat original. | <p><span><span><span><span><span>El camí moliner o del molí és el camí que les masies de pagès de Matadepera utilitzaven per portar el gra a moldre al molí de Sant Feliu del racó, dins el terme municipal de Castellar del Vallès. Aquest molí era propietat de La Barata i utilitzava les aigües del riu Ripoll per moure les moles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’ha conservat el topònim i alguns trams que Miquel Ballbé (1988) utilitza per reproduir l’itinerari. Ens diu que “tot ens fa creure que el camí moliner començava a l’alçada de la casa de la barata enllaçant amb el Camí Ral, baixava per la riera de les Arenes passant pel camp del Gabí per anar del camp del camí (el camí moliner) a can Robert. D’aquesta casa de pagès, costejava el Pla d’en Pere Barata i travessava per sobre de can Marcet (avui Restaurant de Cavall Bernat) i per la font de Querol, entre l’esmentada masia i el turó de Cavall Bernat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del Cavall Bernat passa a través de la muntanya per sobre Can Torras i va a parar al Coll de Grua. Segueix la carena per sobre el Girbau i baixa a la serra de Sant Feliu del Racó, però abans passa per l’Hostal del Cim on el camí es bifurca en direcció al mas Oliet. Al costat d’aquesta antiga casa, després de travessar la carretera, hi ha el punt final del camí: allà es troba el molí d’en Barata”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Afegeix que des de totes les cases de pagès de Matadepera s’arribava a aquest camí per tal de poder guanyar la riba del Ripoll amb el gra traslladat a bast.</span></span></span></span></span></p> | 08120-169 | Matadepera | 41.6256600,2.0253100 | 418807 | 4608674 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87641-dsc7826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87641-dsc7845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87641-dsc7856.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 87642 | Jaciment del camí Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-moliner | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt; Terrassa, pàg. 70.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p> </p> | Notícia antiga sense contrastar i no s’ha fet cap intervenció arqueològica que en pugui determinar l’estat ni la tipologia del jaciment. | <p><span><span><span><span><span>Notícia de la troballa de fragments de sílex, proporcionada per una publicació del Centre Excursionista de Terrassa de l’any 1935. En aquesta publicació no especifica el lloc ni les característiques de la troballa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-170 | Sot de la Codoleda | 41.6218900,2.0254300 | 418812 | 4608255 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87642-dsc7847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87642-dsc7848.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 87643 | Celler de la família Comasòlivas - Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-la-familia-comasolivas-font | XX | Les botes fa anys que estan buides i difícilment podrien recuperar la seva funció original. | <p><span><span><span><span><span>En el número 77 del carrer de Sant Llorenç, es conserva un cup per a l’elaboració de vi, des de la trepitjada i premsada del raïm fins el seu emmagatzematge a les bótes, mitjançant una bomba. A Matadepera, hi havia tants cups com cases, però aquest és dels pocs que es conserven intactes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cup és un forat al terra de planta rectangular on es trepitja el raïm( en els posts de fusta) i on el most es transforma en vi. Quan s’havia trepitjat, s’abocava la brisa (la pell, la rapa i els pinyols) dins el cup i tot plegat fermentava, entre 5 i 10 dies. Durant aquest període era perillós estar dins l’estança del cup per l’emanació de CO2 durant la fermentació. Per això s’aconsellava ventilar força. La brisa es podia acabar de premsar a màquina, com la que també conserva la família, i després abocar-la a l’interior del cup.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior s’hi troba un altre recipient més petit anomenat xupet que es comunica amb el cup per vasos comunicants però que el separa un filtre, que podia ser un garbó d’alzina. És una caixa dins una caixa, però una mica més fonda. És d’aquest xupet que la bomba succiona el vi que deposita a les bótes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després, la brisa fermentada es passava per la premsa de cargol. Aquest vi era molt més aspre i no s’acostumava a barrejar amb l’altre. Fins i tot, es podia fer una segona premsada de la mateixa brisa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més a més del cup, fet d’obra, es conserven una desena de bótes, una premsa de cargol, portadores i eines i maquinària relacionada amb tot el procés d’elaboració del vi.</span></span></span></span></span></p> | 08120-171 | Carrer de Sant Llorenç, 77 | 41.6016400,2.0243000 | 418692 | 4606008 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87643-dsc7861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87643-dsc7862.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Joan Comasòlivas i Font | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 87654 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-43 | <p><span><span><span><span><span>Festa doble amb Mariapfarr; dins Gaseta de Matadepera, núm. 374, pp. 3</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Matadepera se celebra el darrer</span></span><span><span><span> cap de setmana d'agost, coincidint amb la festivitat del martiri de Sant Joan Baptista, el 29 d’agost. Sant Joan és el patró de la població, juntament amb Sant Sebastià. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cada any es convoquen un elevat nombre d’activitats que allarguen la festa uns quants dies més. Hi trobem tota mena d’actes: esportius, culturals, gastronòmics, ... Els més petits tenen el seu propi programa, ja que es tracta d’una festa per a tothom i molt participativa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El tret oficial de sortida és el divendres a la tarda amb el repic de campanes i la cercavila que ens condueixen a sentir el pregó. Però la gresca comença el dia anterior. Durant tota la festa hi ha un elements específic que és la participació del poble austríac agermanat amb Matadepera, Mariapfarr. Fins i tot es fa un “agermanamentfest”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cap de setmana és quan es concentren la major part d’activitats: esportives com els partits de futbol, les miniolimpiades, la petanca, golf, tennis o les curses; la música i el ball; o culturals, com exposicions, rutes, i un sopar de germanor. Perquè no hi ha festa sense menjar, sense compartir taula. També hi trobem cinema, espectacles, tallers i una trobada de cotxes clàssics i antics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Ofici solemne se celebra el diumenge a l’església parroquial de Sant Joan Baptista. A la sortida es fa la gran gimcana de cotxes sense carnet per a joves. I no hi poden faltar els gegants.</span></span></span></span></span></p> | 08120-181 | Matadepera | 41.5966600,2.0267500 | 418890 | 4605453 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026651mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0031520mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0031675mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026627mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026705mb.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 87655 | Fons arqueològic de Matadepera dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-matadepera-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de-catalunya | <p><span><span><span><span><span>A la base de dades del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, hi consta que a les sales de reserva hi ha materials procedents de jaciments arqueològics de Matadepera. Es tracta del jaciment de la Cova de les Ànimes; la Cova Negra; la Cova de la Pobla i la Cova Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També consta que al dipòsit de patrimoni cultural de Cervera hi ha materials del Monestir de Sant Llorenç, l’Església de Sant Joan de la Mata Xica, la Cova del Frare i Can Solà del Racó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una part es troba en els dipòsits de Barcelona i l’altra al dipòsit de patrimoni cultural a Cervera.</span></span></span></span></span></p> | 08120-182 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | 41.5966500,2.0267500 | 418890 | 4605452 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Núria Molist, tècnica del Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 83|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||
| 87666 | Rellotge de sol del carrer de la Tramuntana, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-la-tramuntana-4 | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol situat per dessota mateix del ràfec de la teulada, a la façana orientada al sud d’una torre construïda pels volts dels anys seixanta. Es tracta d’un plafó de rajols ceràmics policromats obrats a La Bisbal (L’Empordà). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadrant es compon de quatre rajoles centrals de color verd amb reflexes ocres on s’hi han dibuixat les hores, en xifres romanes, que d’esquerra a dreta van de les VII del matí a les VI de la tarda. El conjunt, està resseguit per un marc pintat de color blanc coincidint amb l’arrebossat natural de la façana. A l’exterior d’aquest hi ha un segon marc compost per 27 rajols ceràmics de tres mides diferents que representen el sol, del qual neix el gnòmon, de vareta, varis planetes i estrelles dibuixades en forma d’asteriscs, unes amb trets més fins, i les altres més gruixuts). La seva realització és de caire naïf. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No té línies horàries. La signatura de l’autor (de color negre) està situada al damunt de tot, a mà dreta, però està mig esborrada. </span></span></span></p> | 08120-187 | Carrer de la Tramuntana, 4 | 41.6149100,2.0130700 | 417773 | 4607492 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87666-p1450188-retocada.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 6338. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 87667 | Rellotge de sol del carrer de Jacint Verdaguer, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-jacint-verdaguer-13 | XX | Repintat | <p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor, situat a la façana orientada al sud oest d’una torre construïda l’any 1947. És del tipus vertical declinant. Està realitzat damunt d’un preparat de morter de calç. Presenta una forma rectangular estilitzada que sembla haver estat repintada més modernament. A l’interior sobre un pla vertical de color groguenc molt pàl·lid hi ha el gnòmon de vareta simple, collat a la paret. Senyala les hores i les mitges hores, que van des de dos quarts de deu del matí fins a les sis de la tarda, en xifres romanes. Un marc de color gris amb les cantonades retallades, s’obre cap a una fornícula de tancament d’època clàssica, que originàriament estava esgrafiada, amb columnetes als laterals, capçal arrodonit i sòcol.Tota ella és de color ocre amb diferents aigües que donen profunditat. En el capçal, sota un fons vermellós gairebé imperceptible es pot llegir l’any, en xifres romanes “ANY MCMXLVII”, mentre que al sòcol hi ha el lema “JO SENSE SOL, TU SENSE FÉ, NO VALEM RÉ”.</span></span></span></p> | 08120-188 | Carrer de Jacint Verdaguer, 13 | 41.6066400,2.0228800 | 418580 | 4606564 | 1947 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87667-p1450197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87667-p1450196-retocada.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 6337. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 87752 | Balma del Bloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-bloc | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. </span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Cavitat ubicada al dessota d’un bloc de varies tones de pes després que aquest es desprengués de la cinglera, la Roca de les Onze Hores. L’accés s’ha de fer en direcció al Cavall Bernat, pel carrer de Vista Alegre. Un cop arribats al final de carrer asfaltat, continuar una vintena de metres en direcció a ponent pel camí planer de terra en direcció al Cavall Bernat. Al davant mateix de l’entrada d’una torre, a mà dreta, s’observa una petit corriol. Cal pujar una vintena de metres més. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Malgrat la seva denominació, en realitat no es tracta d’una balma en el sentit propi de la paraula, ja que aquesta només es pot formar quan l’erosió i els estralls de la climatologia actuen en un estrat de la roca més susceptible de ser erosionada, formant llavors una cavitat més o menys profunda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest enorme bloc, en caure i rodolar, quedà frenat damunt d’una codina deixant part del sòcol al descobert. En ell s’hi practicà una obertura excavada al terra i els costats es reforçaren amb dos murets de pedra seca a banda i banda deixant al mig una obertura que n’és l’accés. Aquest està orientat en direcció sud-est i mesura 0’83 m d’amplada per 0’74 m d’alçada. La profunditat al seu interior és de 3’8 metres, per una alçada de 0’85 m màxim al centre de la cavitat. El muret situat a la dreta de l’entrada mesura 2’10 metres, mentre que el del costat esquerra fa 3’40 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En tot aquest sector s’hi observen diversos murets de pedra seca, de poca alçada per la majoria, oscil·lant entre els 0’70 m i 0’80 m amb orientació NE-SW.</span></span></span></span></span></p> | 08120-190 | A l'alçada del carrer de Vista Alegre, 55-73 | 41.6276400,2.0205700 | 418414 | 4608898 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87752-dsc8055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87752-dsc8053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87752-p1450224.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els murets de pedra seca arran de la Bauma del Bloc i a tot el sector, indicarien que aquesta hagi estat emprada amb tota probabilitat com a barraca de vinya o de pagès. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 87753 | Bandolers a Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-a-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1988). Cròniques bandolers de Sant Llorenç del Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat 15. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac). Col·lecció Cavall Bernat 40. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> | XVII | Publicada | <p><span><span><span><span><span>Relat d’un intent de robatori que patiren els propietaris de Can Pèlecs el 15 d’abril de 1629. Aquest document, es localitza a la Cúria del batlle, dins dels processos de 1626, que es conserven a l’Arxiu Comarcal de Terrassa, i que transcrivim textualment del llibre “Les sendes dels bandolers” (</span></span>FERRANDO, Antoni; 2002) <span><span>que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1626, Can Pèlecs ja es presentava com un dels masos amb més puixança del terme de Sant Joan de Matadepera. Ajaçada sota l’espadat de la roca Petanta, a ponent de la Mola de Sant Llorenç del Munt, aquella antiga pairalia havia superat totes les vicissituds, pestes i guerres que al llarg dels segles havien commogut la contrada. L’amo de la masia era Jaume Pèlecs, que aleshores tenia quaranta anys. Havia estat nomenat hereu per Macià Pèlecs, el seu pare, feia tot just tres anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nom de Can Pèlecs no era l’original de la masia, que des de temps immemorial havia estat coneguda com a mas Sa Busqueta. Ja era així en aquells anys pretèrits en què tant les terres i les cases, com els homes, dones i bèsties que hi habitaven, eren propietat feudal del monestir de Sant Llorenç del Munt, que s’alçava a llevant, sobre el cim de la Mola, dominant la vall de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell canvi de nom s’havia iniciat feia poc més de vuitanta anys, quan Gabriel Pèlecs, avi del propietari, es casava amb Elisabet Busqueta, la pubilla del mas, i començava així la nissaga dels Pèlecs a la vall de les Arenes de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Certament, gairebé tot havia anat prou bé en aquella pairalia des que els Pèlecs se n’ocupaven. Havien adquirit noves terres al rodal i el mas creixia. Amb tot, quinze anys enrere, una ombra tèrbola havia enfosquit el futur d’aquell laboriós mas: va ser quan Francesc Pèlecs, el germà petit de l’hereu, fou acusat i inculpat, juntament amb un mosso francès que treballada a la casa, d’haver assassinat un jove pastor del mas de la Mata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell tràgic succés sotraguejà l’ànim i l’opinió de la gent de la contrada, i Macià Pèlecs tingué serioses dificultats per a treure el seu fill petit de l’embolic en què s’havia ficat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell cas, però, ja era aigua passada i estava gairebé oblidat. Ara els perills que amenaçaven el mas i els seus habitants eren un altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Joan de Matadepera, dimecres, 15 d’abril de 1626.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Acalorat per la feixuga tasca de conduir l’arada, Jaume Pèlecs aturà la parella de bous. Eixugant-se la suor del front, contemplà satisfet la terra acabada de llaurar, que mostrava la seva entranya ocre i humida entre l’herba regirada. A la fi havia obert el darrer solc que li restava d’aquell camp. A poques passes s’aixecava el seu mas, Can Pèlecs, voltat de conreus verds i d’arbres florits, exultant de vida sota el discret però brillant sol primaveral. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la posició de l’astre rei, el pagès veié que eren pels volts de les quatre de la tarda. Encara restaven unes hores de llum abans d’acabar la jornada, i així, després de tancar els bous al corral, enfilà amb bon pas el camí que, costa amunt, mena a la rocallosa carena del Montcau. Volia veure com estava el bestiar que tenia pasturant per aquells enlairats paratges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tan aviat com Jaume Pèlecs arribà dalt la carena per on passa el camí que condueix al coll d’Eres i al pelat turó del Montcau, sentí la fressa d’unes passes que s’aproximaven. Algú venia per aquell senderó encatifat de fulles seques, en sentit contrari al d’ell. A l’instant aparegueren, mig tapats pel boscatge, uns desconeguts que avançaven cap a ell. Eren quatre homes d’elevada estatura, vestits elegantment. Anaven coberts amb capes gascones roges i grises que els dissimulaven les amples xarpes i les pesants armes de foc que hi duien penjant. Un d’ells, fins i tot portava al descobert un pedrenyal de canó llarg repenjat al coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ni l’aspecte ni la presència d’aquella gent no agradava al pagès; amb tot, quan passaren pel seu costat els saludà, com és costum entre la gent del camp. Ells li tornaren la salutació i prosseguiren el seu camí sense importunar-lo, tot i que es veia ben clar que eren bandolers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En plena serralada del Montcau, voltat d’alzinars i rouredes, el pagès es reuní amb una filla seva que tenia cura dels ramats que pasturaven pels herbeis i boscos de la muntanya. Poc després, guiat per la jove pastora, començà a comprovar l’estat dels seus ramats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El sol ja declinava. Havien passat més de dues hores des que en Pèlecs s’havia creat amb els bandolers, i ja no pensava en l’afer. Quan gairebé era l’hora de tornar al mas, veieren algú que pujava corrents en direcció on es trobaven ells. Era el fill petit d’en Pèlecs, que, en arribar, alarmat i esbufegant, contà al seu pare que havia vist quatre homes rondant pels boscos propers al mas. Com una premonició sinistra, la imatge dels quatre bandolers que havia vist poques hores abans acudí a la seva ment. Sense perdre un sol minut, envià la seva filla amb un missatge urgent per a la seva esposa. Li demanava que tanqués de seguida la porta exterior del mas amb pany i forrellat, perquè hi havia gent facinerosa rondant pels encontorns. Com una exhalació, la jove pastora, s’avançà i corregué lleugera camí avall. Mentrestant, Jaume Pèlecs enllestí ràpidament la feina amb el bestiar i emprengué ben de pressa el retorn a casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan es trobava a mig camí del mas, el pagès sentí uns crits confosos que l’alertaren. Era la coneguda consigna de via fora que la gent emprava en cas d’assalt de bandolers. En parar més atenció, s’adonà, amb angoixa, que l’enrenou provenia del seu mas. Alarmat, Jaume Pèlecs arrencà a córrer de dret cap a casa seva i cridant amb totes les seves forces: “Via fora a lladres”!.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fatigat per la corredissa, el pagès arribà al mas. En traspassar el portal, comprovà amb sorpresa que res d’anòmal no alterava l’ambient habitual de la casa. Més alleugerit, anà a cercar la seva esposa i li demanà que li contés què havia passat i el perquè d’aquells crits de via fora. Eulàlia Pèlecs era una pagesa de trenta-sis anys que no s’acovardia fàcilment; però, en aquella ocasió, tal com relatà després al seu marit, havia passat uns moments de tensió i angoixa d’allò més desagradables.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La peripècia al mas havia començat poc després de les set de la tarda. Eulàlia ja havia estat alertada per la seva filla que hi havia gent sospitosa per la contrada, i, així, seguint la recomanació rebuda, tancà i barrà el portal del mas i hi romangué a dins amb les seves filles. Preocupada per aquella situació, la dona restà llargues estones guaitant per la finestre, tot esperant amb ànsia el retorn del seu espòs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ja començava a declinar el dia, arribà Toni Cerdà, el pastor que tenia cura de les ovelles. Aquest, abans de tancar el ramat, corregué a veure la seva mestressa i l’advertí que, mentre baixava, havia vist dos homes coberts amb capes gascones i armats amb pedrenyals de canó llarg que venien camí del mas. En sentir la notícia, Eulàlia Pèlecs començà a inquietar-se seriosament. Temia que aquells bandolers no haguessin assassinat el seu marit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poc després, enmig d’una tensa i feixuga espera, la dona veié per la finestra algú que es movia pels voltants de la casa i distingí les siluetes de dos homes retallant-se en la foscor. Estaven situant-se dissimuladament en una cantonada del mas. La manca de llum no permetia apreciar-ne gaires detalls, però pogué comprovar que aquells individus anaven armats amb pedrenyals. Eren alts i duen capes gascones, de les quals no es podia apreciar el color. Únicament es distingien de forma clara les mitges blanques d’un dels saltejadors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt, Eulàlia Pèlecs s’adonà que estaven rodejant la casa i que els bandolers ja havien vist que el portal de fora era tancat. Espantades davant d’aquella tensa situació, les noies de la casa perderen el control i començaren a cridar fortament per les finestres. El pastor i la mestressa, veient que realment no podien fer altra cosa, s’afegiren a les noies tot cridant: “Via fora a lladres!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sorpresos per la cridòria dels del mas i adonant-se que havien estat descoberts, els bandolers sortiren corrents dels seus amagatalls i desaparegueren per la torrentera de la font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segurament pensaren que amb la porta tancada i la gent de dins a l’aguait, es feia difícil donar un cop de mà ràpid. A més, aviat arribarien els pagesos del rodal, alertats pels crits de via fora, de manera que els convenia fugir com més aviat millor, ja que si queien en les seves mans, ningú no donaria ni un ral per la seva pell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Divendres, 17 d’abril de 1626</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell intent d’assalt va ser denunciat pels afectats a Jaume Garrigosa, batlle del terme de Sant Joan de Matadepera, el qual vivia a Can Garrigosa, una de les masies veïnes de Can Pèlecs. Dos dies després dels fets, el batlle es presentà a la masia per instruir la denúncia. Amb ell arribaren el notari terrassenc Joan mas i un escrivent, Rafael Riquer, els quals s’encarregaren de prendre declaració escrita a Jaume i Eulàlia Pèlecs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots els presents convingueren que l’assalt havia estat frustrat gràcies a la bona pensada que tingué Jaume Pèlecs de fer tancar a temps la porta exterior del mas; si no, els bandolers haurien entrat fàcilment a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I així fou com acabà aquell cas. De fet, la denúncia resultà inoperant, ja que anava contra uns bandolers que no havien estat reconeguts. Així, doncs, el seu efecte es limitava a donar constància dels fets i a recollir els mínims detalls que havien estat observats pels testimonis, per a una possible identificació dels assaltants. </span></span></span></span></span></p> | 08120-191 | Can Pèlacs | 41.6440300,2.0006700 | 416778 | 4610737 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||
| 87769 | Mola del trull de Can Solà del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-del-trull-de-can-sola-del-pla | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Conjunt format per una mola sotana o mota, sobre la qual descansaria la mota sobirana que és la mola en un trull, més petita que volta al damunt. Té un diàmetre d’1’70 m per un gruix de 0’38 m. Les altres moles semblen pertànyer a un molí fariner (mola sotana i molta sobirana) tal vegada aportades com a elements decoratius. Mesuren 1’55 m de diàmetre per una amplada de 0’35 m. Les tres peces estan ubicades en un espai rectangular (1’80 m d’amplada i 0’15 m d’alçada), envoltades d’aigua i còdols. Per l’encaix central de la nadilla s’hi ha col·locat un brollador a cadascuna d’elles com motiu decoratiu. </span></span></span></span></span></p> | 08120-204 | Carrer de Can Solà del Pla, 7 | 41.6148400,2.0129800 | 417766 | 4607484 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87769-dsc7817.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87769-p1450089.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En una fotografia antiga, BALLBÉ (1988) en el mateix jardí s’hi observa una premsa de vi, actualment desapareguda. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 87771 | Mola del trull de Can Torrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-del-trull-de-can-torrella | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Malgrat continuar a la intempèrie, el seu estat de conservació és bo, no estan posats en valor. | <p><span><span><span><span><span>Pedra cilíndrica, tallada en la roca autòctona, de conglomerat, que formava part del trull de la casa. Està ubicada a l’exterior de la casa, en el sector sud-est, en un racó de la zona d’estacionament. Es tracta de la mola que volta a partir d’un eix damunt de la pedra o mola sotana. Mesura 0’80 m de diàmetre per 0’36 m de gruix. Al centre hi ha una obertura quadrangular per on s’hi encaixa la perxa de fusta, que en empènyer-la, la fa rodar a poc a poc sobre la molta sotana, aixafant així les olives. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També trobem, entrant a la zona d’estacionament, una pica d’oli, de pedra. És de forma quadrangular de 0’80 m de costat. Prové de l’interior de la casa. En desmantellar el trull i arranjar-lo com a restaurant, aquests dos elements es van deixar a l’exterior del jardí com a objectes decoratius.</span></span></span></span></span></p> | 08120-205 | Can Torrella | 41.6074300,2.0122600 | 417696 | 4606662 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-p1440387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-dsc7123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-dsc7098.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 87775 | Robatori a Can Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/robatori-a-can-pobla | <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1988). Cròniques bandolers de Sant Llorenç del Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat 15. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac). Col·lecció Cavall Bernat 40. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> | XVII | Publicada | <p><span><span><span><span><span>Relat d’un robatori que patiren els propietaris de Can Pobla el 6 de febrer de 1629. Aquest document, es localitza a la Cúria del batlle, dins dels processos de 1629, que es conserven a l’Arxiu Comarcal de Terrassa, i que transcrivim textualment del llibre “Les sendes dels bandolers” i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Joan de Matadepera, dimarts, 6 de febrer de 1629.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El sol es ponia darrere les muntanyes de l’Obac posant punt i final a aquella curta tarda d’hivern. Mentre la foscor, vencent el crepuscle, s’anava ensenyorint de l’ampla vall de les Arenes, la campana del solitari monestir de Sant Llorenç del Munt anunciava, amb el seu so llunyà i malenconiós, l’hora de l’Avemaria. Era la fi de la jornada i tothom tornava a casa per refugiar-se vora el foc del creixent fred del capvespre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Enmig d’una ampla canal voltada de cingleres, espadats i boscos, el mas de Can Pobla, amb la seva petita capella de Sant Esteve de la Vall, més antiga encara que el mateix mas, rebia les últimes llums arraulit en un espaiós relleix rodejat de feixes esglaonades. Can Pobla era l’últim enclavament pagès de la muntanya, el mas més enlairat de tots el que s’estenien en els esquerps faldars de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Més amunt no hi havia sinó roques i bosc, i al cim, coronant l’estepària i desolada clepsa de la muntanya, el cenobi benedictí de Sant Llorenç, l’antic i poderós bastió feudal que havia posseït gairebé tot el terme del rodal. Ara, abandonat pels monjos, que el trobaven massa pobre i solitari, era habitat, en la seva lenta però inexorable decadència, per un sacerdot pagat perquè tingués cura del temple i de la parròquia dels masos de l’indret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguint un dels costeruts camins de la contrada, el sexagenari Jaume Pobla, propietari del mas de Can Pobla, tornava a casa després d’haver recollit el bestiar que pasturava pels prats i boscos dels voltants. D’altres vegades, aquesta tasca la hi feia algun dels seus fills, l’hereu, Pau, que aquell dia era absent del mas, o en Maties, a qui als seus trenta anys no feia por la feina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En sentir les campanes, el vell Pobla recordà com, poc més de vint anys enrere, l’últim abat de l’extingit cenobi havia fet pujar la campana des de la plana del Vallès fins a l’espadanya del temple del cim de la Mola. Pesava catorze quintars, i el venerable abat, que moriria dos anys després, la beneí anomenant-la “El seny de Ramon”, ja que havia manat que li fossin posades relíquies de sant Ramon de Penyafort. Va ser una gran festa, i tots els pagesos del terme pujaren al cenobi en seguici de l’últim gran senyor feudal de la muntanya, Francesc Olivó d’Alvèrnia, inquisidor del Principal de Catalunya i ardiaca del temple de Santa Maria del Mar, de la ciutat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Immergit en els seus pensaments, el pagès s’anà aproximant a casa, i quan es trobava a uns dos tirs de pedra de distància del portal, veié tres homes esperant al peu del camí. Jaume Pobla es malfià, perquè ja eren més de les cinc de la tarda i aquella no era hora per veure gent rondant per camins tan apartats i solitaris. En atansar-se més, la seva inquietud augmentà. Aquells individus anaven coberts amb sengles capes de pastor, conegudes també com capes gascones, les quals, tot i ésser d’ús molt comú, eren malvistes pel virrei i els seus oficials, ja que per llur llargada i amplada permetien que qui les usava pogués anar armat sense que es notés, amagant-hi la xarpa, els pedrenyals i el flascó de la pólvora; per això mateix eren molt utilitzades pels bandolers. Per motius molt diferents, els gremis tèxtils del Principal tampoc no veien amb bons ulls les capes gascones, perquè provenien del sud de França i ells, amb els seus gruixuts teixits de llana, no podien fer capes del mateix caient que poguessin competir amb les d’importació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Jaume Pobla arribà a l’alçada d’aquells tres homes, un d’ells se li adreçà tot dient-li: “Atureu-vos!”. El pagès, recelós, respongué: “Què voleu?”. El desconegut insistí: “Atureu-vos!”. El vell Pobla s’adonà de seguida que aquells tres homes eren bandolers, perquè notà que anaven armats amb pedrenyals de canó llarg. En vista de les circumstàncies, s’aturà i, encarant-se’ls els respongué: “Jo sóc en Pobla”. Tot seguit, un dels bandits, intentant, vèncer l’evident desconfiança del pagès, li digué: “No tingueu por. Us hem de menester a vós perquè volem menjar i beure a casa vostra”. I sense cap altre comentari, tots quatre emprengueren el camí avall en direcció al mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre caminaven, Jaume Pobla pogué constatar que aquells bandolers eren molt joves. Dos d’ells, que anaven amb la cara descoberta, eren completament imberbes. Al tercer no se li veia el rostre, puix que anava emboçat, però es distingia per la seva elevada estatura. El pagès també s’adonà que, a més a més dels pedrenyals, els saltejadors anaven armats amb les prohibides dagues de fulla llarga.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquells anys era molt freqüent que els bandolers es fessin donar de menjar a les masies solitàries, de tal manera que era rar el mas aïllat que no s’hagués trobat mai en aquella desagradable situació. Amb tot, les circumstàncies usuals en aquests casos solien ser diferents d’aquelles en què es trobava Jaume Pobla. El més freqüent era que els bandolers es presentessin en alguna masia i que demanessin menjar. Si els de la casa s’hi resistien, fet que no acostumava a passar, els amenaçaven amb cremar-los la casa o el paller, matar tot el bestiar i altres malvestats. Llavors, els del mas cedien per por, i sense obrir mai la porta exterior i mitjançant una corda, baixaven, de la finestra estant, cistells amb queviures i vi fins que els lladres se saciaven i se n’anaven. Però é cas de Jaume Pobla era ben diferent. Els bandolers l’havien agafat a ell, i amb aquest avantatge podien demanar-li molt més que menjar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins la cuina de Can Pobla i asseguts a l’escó de vora el foc, Constança, muller de l’hereu del mas, i el seu cunyat Maties conversaven tranquil·lament en espera del retorn de la resta de la família per sopar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Devien ser prop de les sis de la tarda quan uns trucs a la porta exterior els anunciaren l’arribada d’algú. Constança s’aixecà i baixà les escales per anar a obrir. En arribar davant la porta, la noia preguntà rutinàriament: “Qui hi ha?” Com si res no passés, Jaume Pobla demanà a la seva nora que obrís. Així, confiada, Constança obrí la porta i fou llavors que veié els tres que acompanyaven el seu sogre. Immediatament, dos dels bandolers entraren dins del portal i digueren a la sorpresa noia que baixés llum, perquè volien menjar i beure. Constança, fent-se càrrec de la situació, obeí i pujà novament a la cuina a cercar els llums, i tan aviat com arribà dalt, contà al seu cunyat Maties el que passava.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre Maties Pobla restava a l’expectativa dels esdeveniments, Constança tornà a baix amb els llums encesos. Allí l’esperaven els bandolers, que, un cop tingueren els llums, canviaren radicalment d’actitud. Un d’ells tragué una llarga i esmolada daga i, dirigint-se amenaçadorament a la noia, li digué que l’acompanyés a les cambres de la casa si no volia morir degollada allí mateix. En veure el posat resolt del lladre, Constança, espantada, l’obeí i conduí dos dels bandits a dalt a les cambres. Amb ella pujaren el bandoler alt del rostre emboçat i un dels joves de cara descoberta. El tercer restà a baix al portal amb les armes a les mans vigilant el contrariat Jaume Pobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tan aviat com arribaren a les cambres, un dels lladres instà la noia que els mostrés el dormitori del seu sogre. “És aquell”, respongué Constança assenyalant una de les habitacions. Immediatament, els bandits començaren l’escorcoll sistemàtic i el saqueig de la cambra. Picaven a les bigues i a les parets buscant pel so cavitats i amagatalls en els quals Jaume Pobla pogués haver guardat els seus diners. Al cap d’una estona, un d’ells descobrí un forat tapat amb un drap, que tragué amb la punta de la daga. Dins del forat tan sols hi havia dos rals, l’un d’or i l’altre de plata. Finalment, quan els bandolers s’adonaren que a la cambra de Jaume Pobla no hi havia res més del seu interès, es dirigiren al dormitori de Constança, on començaren a buidar capses i a separar tot el que trobaven de valor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentrestant Maties Pobla, veient que no era menjar el que cercaven aquells individus, sinó robar la casa, es despenjà sigil·losament per la finestra de la cuina on havia estat amagat fins aleshores i saltà a l’exterior. Allí començà a demanar ajut tot cridant: “Via fora a lladres!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquell precís moment, Joana Pobla, la mestressa del mas, tornava a recer després d’haver treballat tota la tarda. En apropar-se a la casa, la pagesa sentí els crits de via fora del seu fill Maties, que així tractava d’avisar de la presència de bandolers. D’allí estant també se sentia el terrabastall del saqueig de les cambres. Inquieta, la dona s’acostà al portal del mas, on veié amb sorpresa el seu marit vigilat per un bandoler. Davant d’aquella situació tan compromesa, Joana Pobla tractà de fugir per allà on havia vingut, però ja era massa tard: el bandoler de la porta ja l’havia vista i, deixant Jaume Pobla – que en veure’s sol aprofità per a entrar dins la casa – s’acostà a la pagesa tot dient-li, sorneguer: “Vella meva, on aneu? Què voleu fugir?... Atureu-vos!”. Per uns moments, la dona pensà a escapar-se, però es contingué. Amb els seus cinquanta-quatre anys no hauria pogut resistir la persecució d’un bandoler jove. Amb aquest pensament, resolgué restar en el seu lloc immòbil. Amenaçador, el bandit es tragué la daga i s’acostà a l’esporuguida pagesa. Bruscament li engrapà les dues mans, i posant-li la daga al coll, li digué que si el pastor – referint-se a Maties Pobla – continuava cridant via fora a lladres, la degollaria sense contemplacions, perquè ells no eren lladres, sinó que el que volien era menjar. Fent l’orni, la dona replicà que no era el pastor ni ningú de la casa el qui cridava, sinó una altra gent. Però el bandoler, incrèdul, reiterà la seva amenaça i l’envià a la cuina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joana Pobla anà primer darrere del mas a pregar al seu fill que deixés de cridar, tot dient-li, malgrat saber que no era veritat, que aquells homes no eren lladres. Després se n’anà a la cuina, on trobà el seu marit molt abatut assegut a la vora del foc. En veure-la, el vell Pobla digué compungit: “Què faran?... Ai Mare de Déu!”. Ella resignada, respongué “Déu ens ajudarà!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de l’encontre amb Joana Pobla, el bandoler que guardava la porta es dirigí a la zona del mas d’on havien vingut els crits d’alarma. En arribar a l’extrem de l’era sorprengué en Maties sota la finestra de la cuina. Iracund i amb el pedrenyal a la mà, el bandoler li digué que li venien ganes de matar-lo, però, contenint-se, es va emportar el jove i l’obligà a entrar a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Maties Pobla no durà gaire temps dins el mas, perquè, tan aviat com entrà se n’anà a la cuina i tornà a saltar per la finestra. Novament a l’exterior, el fill dels Pobla començà a córrer camí avall cridant fortament l’alerta contra els bandolers. En la seva cursa, es dirigí a casa de Jaume Garrigosa, batlle del terme de Sant Joan de Matadepera, atès que a ell competia la responsabilitat de perseguir lladres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dalt, a les cambres de Can Pobla, els bandolers enllestien el saqueig davant la consternada Constança, que veia regirar la seva roba i els seus objectes personals sense cap mena de mirament per part d’aquell parell de brètols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La noia tenia aleshores trenta anys i encara conservava records del seu casament, alguns dels quals insignificants, però que no s’escapaven de la cobdícia dels saltejadors, com ara unes candeles amb la imatge de la Verge de Montserrat, i fins i tot un estadal de cera blanca, un d’aquells ciris o blens enrotllats en forma d’hèlix que els nuvis de la comarca regalaven a les seves promeses, perquè hi havia la creença que els atribuïa poders màgics que protegien la casa contra les tempestes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En acabar el robatori, els lladres marxaren cuitadament i Constança, desolada, entrà a la cuina, on trobà eles seus atemorits sogres asseguts a l’escó. En veure’ls digué: “Ai pare, ai mare! Què farem...aquests homes ens han robat a tots!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Maties Poble i el batlle Garrigosa, amb l’escamot de voluntaris que havien aplegat diligentment, arribaren al mas de Can Pobla, els lladres s’havien fet fonedissos i, certament, no era pas cosa d’empaitar-los de nit per aquell territori tan trencat i laberíntic, de manera que decidiren tornar-se’n cada u a casa seva. L’endemà, el batlle pujaria per instruir la denúncia. No es podia fer res més.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Joan de Matadepera, dimecres, 7de febrer de 1629.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El batlle arribà novament a Can Pobla poc després de tocades les nou del matí. Amb ell venien Antoni Borrell i Magí Solà, pagesos del terme, els quals havien d’actuar de testimonis en l’inventari del robatori del dia anterior. Els acompanyaven altra gent del veïnat, però es quedaren fora mentre els tres homes i Constança Pobla pujaven a les cambres per quantificar els desperfectes i els objectes robats. Tot estava tal com ho havien deixat els bandolers. Per terra hi havia quatre grosses caixes esbotzades i un gran nombre de peces de roba amuntegades en una pila. També es veia el forat que els bandolers havien obert amb una daga, i del qual havien robat els dos rals d’or i plata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la seva declaració, Constança afirmà que els bandolers els havien robat, a més a més d’alguns rals, vuit anells d’or, sis dels quals amb pedres encastades, una cullera i un clauer de plata, i, sobretot, roba de lli i de llana, llençols, faldilles, mocadors, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment el batlle prengué la declaració escrita de tots els testimonis per fer la corresponent denúncia al procurador fiscal de la Cort, una denúncia que probablement no es veuria mai satisfeta, perquè aquells lladregots de pas havien aconseguit fugir i no es coneixia la identitat de cap d’ells.</span></span></span></span></span></p> | 08120-209 | Can Pobla | 41.6365300,2.0168400 | 418115 | 4609889 | 1629 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 87785 | Pou de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-robert | XVIII-XIX | No conserva la part superior i està protegit per una tanqueta de fusta amb brancatge al damunt. | <p><span><span><span><span><span>Estructura circular, d’1’20 m, de diàmetre excavada en profunditat per a l’obtenció d’aigua potable. Entre el brancatge que protegeix de caure al seu interior, sembla observar-se varies fileres de maó que protegien les parets de possibles enfonsaments. Al seu interior hi ha aigua. Sembla que hauria tingut una estructura cilíndrica feta amb pedra de protecció i dos pilars amb corriola. </span></span></span></span></span></p> | 08120-218 | El Pla d’en Pere Barata | 41.6323600,2.0034400 | 416993 | 4609438 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450512.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els pous tradicionals al voltant dels masos, s’acostumen a protegir envoltant-los a nivell superficial amb un paredat i un brocal a mena d’ampit o parapet sobre el qual s’hi instal·lava una corriola o politja per pujar i baixar la galleda. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 87794 | Ametller de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-robert | <p><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans, p. 96-97. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’ametller de Can Robert està situat al costat esquerra del camí antic d’accés que puja fins l’era de la casa. És l’espècimen més destacable d’un seguit d’ametllers que els propietaris del mas tenien plantats en una feixa al davant de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arbre, de l’espècie </span></span><em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, molt curt de color gris fosc. D’ell en surten tres branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 10 metres aproximadament. Fa 2,80 metres de volt de canó (mides preses per sota mateix de la creu, que fa des d’arran de terra, 0’90 m). Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica (a Sant Llorenç del Munt ho fa entre finals del mes de gener i febrer) . El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla. </span></span></span></p> | 08120-219 | Can Robert | 41.6329500,2.0048300 | 417110 | 4609503 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450502.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaron era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||||
| 87795 | Balma del Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-codol | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Manca un tros del muret de tancament interior. | <p><span><span><span><span><span>La Balma del Còdol està situada a mà dreta mateix del camí que mena des de Can Robert fins a Can Garrigosa, uns metres abans de creuar el Torrent de la Coma de l’Abella. Es tracta d’un gran bloc de pedra despenyat de la cinglera que en algun moment va quedar frenat en aquest indret. Un costat és totalment arrodonit, però per l’altre presenta una inclinació. És per aquesta banda que s’hi recolza un segon bloc de pedra procedent del mateix cingle. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta obertura natural està aprofitada com abric. L’habitacle mesura 3’10 m de profunditat per una amplada màxima de 2’60 m. L’alçada en el seu punt central és de 2’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior s’hi va construir un mur de tancament amb pedra i calç, del qual se’n conserva 1 metre d’alçada. Els excursionistes hi han afegit troncs i brancatge per emprar-ho com a recer. </span></span></span></span></span></p> | 08120-220 | Camí de Can Robert a Can Garrigosa | 41.6403500,2.0097000 | 417525 | 4610320 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-dsc8253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-dsc8251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-p1450413.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al darrera mateix de la Balma del Còdol, entremig de la vegetació, s’observen diversos murets de pedra seca, resultat de l’aprofitament dels terrenys de muntanya costeruts per al conreu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 87796 | Font de Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-garrigosa | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | Malgrat el seu estat de conservació excepcional, la seva preservació depèn en part de l’esporgada de vegetació del seu voltant. Les soques del romaní acostumen a malmetre seriosament aquest tipus de construccions. A l’interior de la cisterna hi estan creixent les arrels que busquen humitat. | <p><span><span><span><span><span>La font de Can Garrigosa està ubicada entre el mas Garrigosa i la Balma Blava, en ple Parc de Sant Llorenç del Munt. Està envoltada per farigoles i al seu davant hi creix, ufanós, un ginebró ben arrodonit. Com la font de Can Bofí, l’estructura està excavada en un racó damunt d’una gran solera de pedra on hi creixen les farigoles. L’obertura es va practicar excavant un orifici per permetre el pas a una persona, deixant una làmina de roca com a sostre natural, al damunt del qual posteriorment s’hi va construir la volta de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es de planta quadrangular. El seu interior mesura 1’60 m per 1’80 m de costat. La fondària, des de la roca mare on filtra l’aigua fins a l’ampit és d’ 1’60 metres (a la qual s’ha d’afegir 0’95 m per obtenir l’alçada màxima fins a la volta). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta està protegida per una volta de pedra disposada a plec de sardinell collat amb morter de calç que es va adaptant al desnivell natural de la roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, orientada al sud, està en un excel·lent estat de conservació. Està realitzada amb pedra i morter. Mesura 1’80 m d’amplada per 1’90 m d’alçada. La boca (1 m d’alçada per 0’67 d’amplada per 0’55 m de gruix de murs) té un ampit de pedra on s’hi conserva una vella galleda de zinc. No té portella, i tampoc s’observa cap resta de frontissa o ganxo que hagués mantingut una estructura de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior, conserva l’arrebossat de morter de calç de les parets. El lliscat sembla posterior a la construcció de la font. La deu d’aigua travessa la roca per porositat i s’escola dins de la cavitat. </span></span></span></span></span></p> | 08120-221 | Sota la Balma Blava | 41.6395000,2.0056200 | 417184 | 4610229 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-dsc8239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-dsc8240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-p1450386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-p1450388.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per anar a la font, de difícil localització es va comptar amb l’ajut de l’excursionista, senyor Pere Poll. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 87797 | Registre d’aigua de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/registre-daigua-de-can-robert | XX | La coberta ha perdut part de l’arrebossat de morter. | <p><span><span><span><span><span>Registre d’aigua o dipòsit situat al nord-oest de Can Robert, a mà dreta del camí que mena a Can Pobla, tot just passada la casa. Es tracta d’un pilar tronco piramidal d’1’20 m d’alçada per 0’95 de base amb les parets arrebossades amb ciment. La capçada està decorada amb una llosa quadrangular eta amb dos rengles de totxana (0’12 , d’alçada per 0’77 m de costat), i al seu damunt, varis còdols collats amb morterada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura reposa sobre un sòcol de maó de 0’50 m d’alçada. A la part davantera, orientada a ponent hi ha una portella de ferro amb una barra travessera tancada amb cadenat. A mà esquerra d’aquesta hi ha el sobreeixidor. </span></span></span></span></span></p> | 08120-222 | Can Robert | 41.6334100,2.0043900 | 417074 | 4609554 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87797-dsc8323.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 88115 | Balma del Pla de Sorís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pla-de-soris | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | Completament embardissat. | <p><span><span><span><span><span>La balma del Pla de Sorís està situada en una raconada del Torrent de la Mamella. S’hi pot accedir pel camí de la Torre Salvans, que s’origina just abans del quilòmetre 8, de la carretera de Sabadell a Talamanca, a mà esquerra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De mica en mica, amb el pas del temps, els corrents d’aigua han anat erosionant els sediments de la part exterior la riba còncava i els ha dipositat a la part interior. Aquesta acció continuada, afegida a altres agents meteorològics, ha format en l’estrat més bla un seguit de cavitats d’uns quatre metres de fondària amb orientació est.</span></span></span></span></span></p> | 08120-242 | Pla de Sorís | 41.6347100,1.9900700 | 415883 | 4609712 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460699.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460694.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’accés es fa des del davant mateix del forn de calç, però el torrent està molt brut i emboscat i degut a la gran profusió de bardissar ha estat del tot impossible arribar-hi. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.