Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45869 | Turó de les Guàrdies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-guardies | La construcció de l'antena de comunicacions sobre el jaciment i l'asfaltat de la zona han desvirtuat el jaciment. | <p>Turó situat al vessant de migdia del nucli urbà de Castellbisbal, ocupat en la seva pràctica totalitat pel P.I. Agripina. En aquest indret es recolliren mostres de restes prehistòriques durant els moviments de terres realitzats l'any 1965.</p> | 08054-104 | Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina. (08755 Castellbisbal) | 41.4617500,1.9818200 | 414969 | 4590518 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-2.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi D.14 | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 45870 | Vinya del Caramanxel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-caramanxel | XVI-XVII | S'aprecien restes molt disperses, amagades per la vegetació que creix de forma abundant desprès dels incendis | <p>Restes de construccions situades sobre el turó conegut com la vinya del Caramanxel. Es reconeixen enmig de la vegetació nascuda després de l'incendi fragments de murs, alguns dels quals han caigut del vessant del turó. També apareixen restes de ceràmica vernissada i teules en superfície.</p> | 08054-105 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>No es tenen referències de cap construcció en aquest turó. Per la datació de la ceràmica localitzada es pot precisar que es tracta de restes del període modern (segles XVI-XVII), que es podria correspondre a un tipus d'habitat o masia actualment desapareguda.</p> | 41.4930300,1.9683200 | 413883 | 4594004 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45870-foto-08054-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45870-foto-08054-105-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi C.10 | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45871 | Can Santeugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santeugini | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Masia formada per diversos edificis que conformen el conjunt de l'explotació agrícola. L'edifici principal és un cos de planta rectangular, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia i precedida per un pati enllosat. L'accés a la porta principal es realitza mitjançant una escalinata doble obrada en pedra i adossada al mur. El portal principal és allindat i es correspon a l'alçada del primer pis amb un finestral rectangular. La façana de ponent compta amb una galeria adossada a l'alçada del primer pis. Es tracta d'una galeria oberta amb arcs de mig punt. A la façana de llevant s'adossen diversos cossos de planta baixa que es cobreixen independentment. Un mur d'aglomerat, mamposteria i obra envolta tot el conjunt d'edificis de la masia. A l'extrem sud del mur s'aprecia una torre circular, que és en realitat un molí de vent. Es tracta d'una torre molt decorada, convertida en torre ornamental amb una escalinata interior. L'espai s'ha dividit en planta baixa i tres pisos, obrint finestrals de punt rodó en totes les seves cares. El tercer pis a estat convertit en punt d'observació i dotat amb una terrassa que recorre perimetralment tot l'espai circulat. Es tracta d'una terrassa que es sosté sobre uns permòdols fets en ciment i s'ha protegit amb una barana de ferro molt treballada. Aquest tercer pis es corona amb un teuladet format per una cornisa perimetral que es sosté sobre impostes. A nivell constructiu, tot el conjunt combina la pedra vista i l'arrebossat en color groc. A l'exterior de la casa, sobre un turó situat uns metres a migdia del conjunt es conserva l'antiga era de la casa, actualment molt malmesa, que compta amb una alzina monumental en una punta. També han estat localitzats restes d'un antic pou d'aigua fet amb maons.</p> | 08054-106 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. Mas Cantateugini s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar que es tracta d'una de les masies més antigues de Castellbisbal, amb orígens que es remunten a l'Edat Mitjana. El nom original de la casa podria haver estat el de Santa Eugínia, així al cens parroquial del 1600, apareixen censats Francesc Sanctauginia, Pau Sanctauginia, Antiga i Maria Sanctaugínia, Jaume Sanctaugínia i un mosso anomenat Joan. El cognom familiar sembla haver-se mantingut fins al segle XVIII. Així, el 8 d'agost de 1739, Victòria Santeugènia, veïna de Castellbisbal i resident en aquesta masia es va casar amb Magí Ambrós, hereu de Can Xercavins de Rubí, a la desapareguda ermita de Sant Genís. En el cens de 1752, consta com a propietari Francesc Santa Eugènia. En tant que edifici, tot fa suposar que l'actual masia és una construcció del segle XIX que integra restes de l'antiga edificació sobre la qual s'aixeca, especialment al seu cantó nord. L'actual masia va ser aixecada sobre el que devia ser la masia medieval i moderna de Can Santeugini amb un estil propi d'una casa residencial més que d'una masia agrícola. Tot el conjunt va ser envoltat el 1866 per un mur perimetral que tancava l'espai. Destaca especialment la construcció dels porxos que s'adossen a la casa pel cantó de ponent, i la torre de l'aigua que presideix l'entrada al conjunt arquitectònic. Econòmicament, el sostén de la casa estava estretament lligat a la producció de vi, trobant-se tots els terrenys del voltant, propietat de la casa plantats de vinya. Un cop arruïnada la vinya, a mitjans del segle XX fou venuda pels darrers propietaris hereus de la família Santeugini, que parcel·laren es terrenys venent-los per fer l'actual urbanització. Respecte a la casa, cal afegir que fins a mitjans del segle XX estigué habitada per masovers. A finals del segle XX la casa fou convertida en restaurant, la qual cosa ha suposat una reforma interior dels seus espais i usos.</p> | 41.4907400,1.9540900 | 412692 | 4593764 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 45872 | Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines-2 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVI-XXI | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües aixecat en mur de mamposteria irregular i arrebossat posteriorment amb ciment sense pintar. Al cos central de l'edifici s'han anat afegint alguns cossos que desvirtuen la visió general del conjunt. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba encarada a ponent, i precedida per un cos rectangular de planta baixa. Destaca el conjunt de finestrals de mig punt obert a nivell de segon pis. A tocar de la casa, en el sector de ponent es pot observar la presència d'una bassa circular de grans dimensions. El material de construcció no s'aprecia actualment ja que es troba arrebossada amb ciment, però cal pensar que es tracta de maó. Aquesta bassa recull aigua del sector del torrent de Pegueres i està destinada al rec agrícola. Els seus orígens cal situar-los a començaments del segle XX, moment en el qual la casa comptava amb una important producció agrícola.</p> | 08054-107 | Terme de Castellbisbal. Crta.BV1501, km. 1,3. (08755 Castellbisbal) | <p>L'edifici existent actualment pot ser datat a l'entorn dels segles XVII-XVIII, tot i que segurament s'aixeca sobre el seu precedent més antic. El cognom Coromines no apareix als censos parroquials del 1573 i 1600, per la qual cosa cal pensar que el nom original de la casa fou un altre, i el nom de Coromines fou una aportació fruit de les polítiques matrimonials de la casa. RUIZ (1998: 161). Les terres de conreu de la casa eren predominantment la vinya, que s'explotava a través de contractes de rabassa morta, i el regadiu, estesos especialment als arenys del Llobregat i als plans del torrent Bo i del de Pegueres, amb alguna extensió de bosc. Fruit d'aquesta bonança econòmica basada en la vinya és la construcció d'una destil·leria a la vora de la casa a començaments del segle XX. Al llarg del segle XIX la propietat estava en mans de la família Canadell. La pubilla de la casa es va casar a finals del segle XIX amb l'hereu de Can Nicolau de Baix, el Sr. Bufill, amb la qual cosa es van unir les dues propietats. El 1903, el senyor Bufill va cedir terrenys de la propietat per la construcció de l'estació de ferrocarril. El 1917 es va construir un oratori, que va tenir caràcter semipúblic, dedicat al Sagrat Cor. Entorn als anys 1934-1936 els propietaris del mas van decidir la construcció d'un nou casal pensat com a lloc residencial al davant de la casa, per la qual cosa l'antic mas rural va perdre importància.</p> | 41.4766700,1.9655200 | 413628 | 4592191 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45872-foto-08054-107-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.01 | 98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45873 | Casal de Benviure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-benviure | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta soterrada, planta baixa, primer i segon pis i golfes. La construcció es troba aixecada possiblement amb maó i es troba arrebossada i pintada de color vermellós, destacant el perímetre de portes i finestres i altres elements arquitectònics afegits pintats en blanc. Aquests elements arquitectònics són, a les façanes laterals, les pilastres afegides com a decoració, que marquen la separació entre finestres a nivell de primer i segon pis, així com una cornisa afegida que marca la separació entre la planta baixa i el primer pis. Es crea, doncs, una composició arquitectònica molt ordenada i repetitiva, que contrasta extraordinàriament amb la façana principal, pensada com un escenari. Efectivament, la façana principal és una composició formada per un frontó sobreposat, que es prolonga en un cos afegit al davant i als laterals de la casa. El front principal sobresurt en alçada a la resta de la coberta de la casa i es remata a la part superior amb un retranqueig i un coronament arrodonit d'imitació barroca. Al davant i als laterals d'aquest frontó s'ha adossat un cos format per planta baixa i primer pis consistent en una tribuna porticada de planta baixa i primer pis oberta amb arcades de mig punt un balcó protegit per una barana de balustres a nivell de primer pis. Aquest cos es cobreix amb teulada plana, que queda convertida a nivell de segon pis en una terrassa que s'estén també als laterals de l'edifici. A nivell d'obertures, la façana principal s'obre al segon pis amb un seguit de finestrals de mig punt i a nivell de golfes amb un altre finestral imitant una galeria amb arcades de mig punt. La verticalitat de la façana, queda ressaltada per l'existència de pilastres adossades que recorren el frontó indicant un falsa separació en tres crugies. A nivell general, el frontó de la façana i el cos afegit guarden la composició cromàtica de tot l'edifici, combinant el fons en color vermell i la resta d'elements decoratius: baranes, pilastres, motllures, etc. pintades en color blanc. Al mig de l'edifici destaca la presència d'una torre quadrangular coberta a quatre aigües que es alçada pel sector de ponent de la casa. Es tracta d'una torre ornamental amb un darrer pis obert amb finestrals correguts formats per arcades de mig punt, que exteriorment guarden la combinació de colors vermells i blancs que s'observa a la resta de l'edifici. Les façanes laterals s'obren amb un seguit de finestres rectangulars. Mentre que les de la planta baixa es rematen a la part superior per una arcada rebaixada, les del primer pis compten amb una decoració formada per un frontó circular. En tots dos casos, un modilló ornamental encapçala la part central d'arcs i frontons. Aquest mateix modilló fa funcions de permòdol sota els ampits de les finestres del primer pis, que sobresurten extraordinàriament. En línies generals, primer i segon pis resten definitius i emmarcats per una doble motllura que recorre horitzontalment la façana com una faixa, remarcant la diferenciació dels pisos. La verticalitat de l'edifici bé marcada per la presència de pilastres adossades que es van repartint de forma ordenada la llarg de tota la façana, i que obliguen a les motllures horitzontals a realitzar tombs per salvar-les. El sector central de cada façana lateral es troba decorat amb un frontó que recorda formes barroques, obert amb una finestra al mig, i amb imitacions de columnes jòniques sobreposades a les pilastres de cada costat. Altre dels elements ornamentals destacats és la presència d'una cornisa que recorre tot l'edifici decorada amb un filera de dentellons a la part inferior. Un escala adossada s'adossa a la façana nord de la casa, permetent l'ascens directament a nivell del primer pis.</p> | 08054-108 | Terme de Castellbisbal. Crta.BV1501, km. 1,3. (08755 Castellbisbal) | <p>La història del casal de Benviure es troba lligada a l'heretat del mas de Can Coromines, documentat des del segle XVIII, i situat al darrera de l'edifici. En tant que masia agrícola visqué un gran moment d'esplendor entre els segles XVIII i XIX arran del conreu de la vinya. A començaments del segle XX la pubilla de la casa es va casar amb l'hereu de Can Nicolau de Baix, el Sr. Bofill. L'edifici actual és una construcció inacabada d'entre el 1934-1936, amb aires colonials i una decoració d'estil barroc, que tenia com a objectiu permetre l'estiueig de tots els membres de la família. Durant la Guerra Civil (1936-1939), les terres de la finca van ser col·lectivitzades per la CNT, la família es va exiliar a Amèrica, recuperant la propietat de la finca desprès del conflicte. La casa està sent objecte de reformes els darrers anys, entre les quals destaca el color de la pintura exterior.</p> | 41.4763700,1.9655100 | 413627 | 4592157 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45873-foto-08054-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45873-foto-08054-108-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.02 | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45874 | Can Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyadell | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta quadrangular coberta a quatre aigües. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular, arrebossada i pintada en color groguenc. Les cantonades són reforçades amb carres quadrangulars i rectangulars disposats ordenadament, que s'ha deixat sense arrebossar. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre amb un portal adovellat de mig punt, afectat per algunes reformes posteriors de la casa. Una d'aquestes reformes és el balcó que s'obre immediatament a sobre del portal, a l'alçada del primer pis, que talla la part superior de l'arcada. Als extrems d'aquesta façana s'obren sengles finestres rectangulars. Es tracta de finestres allindades, en les quals s'ha deixat a la vista llindes i brancals. Destaca la galeria d'arcs a la planta de sota coberta. Els arcs d'aquesta galeria són de mig punt rebaixats fets amb carreus. A la façana de llevant es torna a repetir aquesta mateixa arcada però es redueix el número d'arcs i són de mida inferior. En aquesta façana posterior de llevant, les finestres es reparteixen ordenadament a l'alçada del primer pis. Es tracta de finestres rectangulars que conserven llindes i brancals a la vista. A la façana de migdia s'adossa un cos destinat a celler. A la zona de ponent s'ha aixecat un altre cos destinat a magatzem. A la zona sud s'ha condicionat un porxo i unes edificacions destinades a quadres. En línies generals tota la casa ha estat reformada íntegrament, reproduint de manera aproximada els volums originals, i conservant alguns elements com el porta d'accés i alguna finestra.</p> | 08054-109 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell, Crta. B-150, km. 7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Originàriament, la masia de Can Canyadell es trobava construïda al terme de Rubí, Un cop fou enderrocada la vella masia, a un quilòmetre de distància, i ja en terme de Castellbisbal, els propietaris aixecaren l'actual masia l'any 1850 . És per aquest motiu, que la casa no consta en la documentació del terme, ni en els censos parroquials del 1573 i 1600, ni al del 1752. MATEU (1999: 14). Arquitectònicament l'edifici fou aixecat de nova planta l'any 1850 i estigué habitat fins a la dècada del 1960, entrant desprès en un procés de degradació important. Destaca l'espai destinat a cellers ubicat a llevant, ja que en el moment de la construcció l'economia de la casa depenia per complert de la producció vitícola. Actualment tots els exemplars de botes i portadores han estat comprats i incorporats a la casa durant la darrera reforma. El propietari de la casa, Josep Canyadell Raventós, fou alcalde de Castellbisbal entre els anys 1934-1935 i entre els anys 1952 i 1954. La casa ha estat reformada íntegrament el 2005 i convertida en un restaurant.</p> | 41.5101600,1.9836100 | 415182 | 4595891 | 1850 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45874-foto-08054-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45874-foto-08054-109-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.03 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45875 | Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular format per tres cossos, sent el cos central el de major alçada. Cadascun dels tres cossos es cobreix individualment amb teulades a doble vessant fetes amb teula. En conjunt, l'edifici reuneix planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta en mamposteria irregular, arrebossada i pintada en color groguenc. La façana principal es troba orientada a migdia. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant un portal arquitrabat, sense cap decoració especial, al qual precedeix una escala de tres graons. A banda i banda del portal s'obren quatre finestrals rectangulars, de diferent amplada. A nivell de primer pis, destaca un balcó corregut que presideix el cos central, sobre el portal d'entrada, i dos balcons independents un per banda, obrint el cossos laterals. Tot els balcons queden protegits per una reixa de ferro. Els elements més característics són els remats de la façana. Els cossos laterals compten amb un frontó triangular cadascun, acabats per una filera de maons i dues columnes a banda i banda. El cos central, que sobresurt en alçada és rematat amb un motllurat de fulla inversa decorat amb ceràmica de trencadís. Un rellotge de sol realitzat en trencadís corona la part superior del cos central. A la part davantera, dues laterals tanquen el pati que dóna a la façana principal. El celler s'utilitza actualment com a àrea d'envasament de fruites. A nivell estilístic podria ser classificat com a noucentista.</p> | 08054-110 | Terme de Castellbisbal. Can Costa. Crta. BC-151, km 4,7 (08755 Castellbisbal) | <p>Tot i que segurament els seus orígens cal remuntar-los a l'Edat Mitjana, la masia de Can Costa es troba documentada des del 1506. MATEU (1999: 21). Amb tot, cal deixar present, que el cognom Costa no apareix als censos parroquials del 1573 i 1600. RUIZ (1998: 161). A partir del 1850 el cognom familiar va canviar pel de Mallol a causa de les aliances matrimonials de la família. Els principals recursos de la casa provenien del conreu de la vinya i abunden els contractes de rabassa morta entre finals del segle XVIII i el segle XIX. L'antiga casa pairal fou enderrocada entre el 1915 i 1920, aixecant a sobre l'actual casal d'estil noucentista. Actualment bona part de les propietats de la vella masia formen part de la urbanització de Can Costa. MATEU (1999: 24)</p> | 41.4908900,1.9821500 | 415035 | 4593753 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45875-foto-08054-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45875-foto-08054-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45875-foto-08054-110-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.04 | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45876 | Can Cases del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-del-riu | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVI-XXI | <p>Masia formada per un conjunt de cossos destinats a vivenda i producció agrícola, envoltats per un mur que envolta el conjunt i l'aïlla de l'exterior. El cos principal està destinat a vivenda, i compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Es troba cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular amb fragments de maó, tot arrebossat i pintat de color blanc. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal allindat ubicat al centre de l'edifici. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars. Aquestes obertures es corresponen a nivell de primer pis amb tres balcons protegits amb baranes de ferro. Destaca a nivell de les golfes una galeria oberta formada per una obertura central més alta i dues obertures a banda i banda de mida més reduïda. Aquestes finalitzen a la part superior amb una arcada de mig punt, i es troben separades entre elles per pilars quadrangulars. Finalitza la galeria amb una obertura quadrangular per banda. Al cos principal s'annexa en l'angle recte un altre espai destinat antigament a garatge i tasques agrícoles formant per planta baixa i primer pis. Es tracta d'una construcció feta amb murs de mamposteria arrebossats i pintats en color blanc. La coberta és en tots els cossos a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Completen el conjunt, un cos destinat a garatge, l'antic celler, l'antiga era, un magatzem adjunt i l'antic safareig. Tots aquests cossos es troben disposats en forma de L, de tal manera que creen un pati interior, destinat antigament a feines agrícoles.</p> | 08054-111 | Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Cases del Riu s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar que Can Cases és una masia amb orígens medievals, tot i que no és fins el cens del 1573 que trobem la presència d'una família amb el cognom Cases al terme. Així, als censos parroquials del 1573 apareixen esmentats Francesc Cases, Margarida Cases i Vicenç, Paula, Jaume, Antic i Bartomeu Cases. Al cens parroquial del 1600 apareixen com a propietaris Bartomeu Cases, la seva esposa Antiga, i els seus fills Miquel, Eulàlia i Joan. RUIZ (1998: 162) Entrats al segle XVIII, a partir del cens elaborat pel Sr. De Castellbisbal 1758 Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio sabem que era propietari Antoni Cases. Per la seva situació, els terrenys de la seva propietat eren destinats meitat al conreu de la vinya i meitat a l'horta. Els horts eren contractats en arrendament, i la vinya en contracte de rabassa morta des de finals del segle XVIII. En tant que edifici podria haver tingut una renovació de la seva estructura vora l'any 1858. Arquitectònicament es correspon a un edifici aixecat a mitjans i finals del segle XIX, possiblement a sobre de les restes de l'antic mas de Can Cases, del qual podria aprofitar alguns murs a nivell de planta baixa. A finals del segle XIX el geòleg canonge senyor Almela, va trobar fòssils d'uns mol·lusc que vivien a l'aiguabarreig del mar amb un riu que hi desembocava. MATEU (1999: 18) . Per motius matrimonials els cognoms dels propietaris de la casa han anat canviant, sent propietat actualment de la família Bosch, hereus de la antiga família Cases. Cal fer esment de la forta transformació que han sofert els entorns de la casa en les darreres dècades del segle XX. Els antics camps de conreu de la casa són ocupats hores d'ara per la indústria CELSA dedicada a la transformació de productes metal·lúrgics. Aquesta indústria ha envoltat pràcticament tota la casa, obligant-la a envoltar-se d'un mur perimetral de protecció.</p> | 41.4530800,1.9828500 | 415044 | 4589554 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45876-foto-08054-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45876-foto-08054-111-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.05 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45877 | Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVI-XXI | <p>Masia de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Formada per planta baixa i primer pis. La construcció es feta en mamposteria i adob i es troba arrebossada amb ciment sense pintar. La façana principal, encarada a ponent, és de disposició asimètrica i s'obre amb un portal adovellat de punt rodó situat en un costat de migdia . Es tracta d'un portal format per dovelles de mida força gran que es recolzen sobre brancals formats per carreus quadrangulars de mida diversa. Tot el conjunt conserva restes del que podria haver estat un encalat blanc. Un graó format per dues grans pedres completa l'accés. Acompanyen a aquest portal dues finestres quadrangulars sense cap ornamentació. Els elements més característics es troben a les tres finestres del pis superior, que presenten uns brancals i unes llindes esculpides amb petites columnes i formes de caps humans amb estil gòtic tardà. Els ampits de les finestres també formen part del mateix conjunt, que sobresurt, a més de la decoració, per tractar-se d'una pedra calcària de color vermellós, molt diferent a l'existent en el terme i que indica una procedència forana. La decoració esculpida no ha estat identificada a nivell iconogràfic, tractant-se de caps femenins i masculins sense cap relació entre ells. Cal observar, però, que el conjunt de les tres finestres podria pertànyer a dos moments diferents. Així, les dels dos extrems són acabades en arc rebaixat i amb llinda monolítica i guardant una decoració similar als brancals que podria ser qualificada de gòtica, mentre que la central, compta a la llinda amb una decoració formada per un arc conopial i uns brancals més senzill, podent-se correspondre a un període més tardà, de començaments del segle XVI. A nivell de primer pis, destaca també la presència d'un rellotge de sol pintant entre dues de les finestres. La teulada compta amb un aleró format per una doble imbricació. Al llarg del temps al cos principal de la casa s'han anat adossant cossos més petits destinats a usos diversos: vivenda del masover, magatzem, quadra etc, tot creant un barri o espai destinat a treballs agrícoles. La façana posterior no compta pràcticament amb obertures, observant-se només una finestra rectangular a l'alçada del primer pis. L'interior de la casa conserva el seu aspecte original, amb un enrajolat de rajola cuita marcada amb ditades. Destaca especialment l'espai del rebedor i l'espai de la cuina, que conserva la xemeneia i ‘espai de la llar original i un forn de pa. L'embigat de la casa també és original</p> | 08054-112 | Terme de Castellbisbal. Can Ribot s/n. Crta. BV-151.km. 7. (8755 Castellbisbal) | <p>Els documents més antics consultats fan esment d'un Bartomeu Ribot, possiblement vinculat a la propietat de la casa l'any 1474. RUIZ (1998: 47). Amb tot, segurament ens trobem davant d'una de les masies medievals més antigues del terme, que podria tenir els seus orígens entorn als segles XII-XIII. El cognom de la família propietària sembla haver-se mantingut, tot i que hi ha constància de la presència de pubilles a la família, fel pel qual al cens parroquial del 1573 el mas era conegut com a Ribota. Eren propietàries de la casa en aquests moments Margarida Ribota, casada amb Pere Soler, i la seva mare Caterina Ribota. La filla de Margarida, anomenada també Margarida, també fou pubilla. Al cens del 1600 apareix com a propietari Jaume Ribot, que era nét de Margarida. Els seus fills eren Antic i Pere Ribot, i compartien la casa amb una família de mossos anomenada Planes i diversos pastors i bovers. RUIZ (1998: 163) Entrats al segle XVIII, al cens efectuat pel senyor de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio, consta el nom de Jaume Ribot. Al 1789, un informe signat pel rector de Castellbisbal, certificava la presència de vestigis de l'església dedicada a Santa Magdalena en terrenys del mas. El 1882, els propietaris de la casa, Francesc i Miquel Ribot, aprofitant la bonança econòmica van optar per comprar la propietat de ca n'Amat, i traslladar-se a viure a la nova casa, que estava més a prop de la vila i nucli de Castellbisbal. Carreres Candi, afirmava el 1900 que al mas es guardaven columnes de fusta i una pila baptismal procedent de Santa Magdalena. Aquestes restes van romandre al mas fins el 1936. Els tres finestrals de la masia també poden ser reaprofitats del monestir. La teulada ha estat restaurada recentment. MATEU (1999: 64)</p> | 41.5072500,1.9832600 | 415149 | 4595568 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45877-foto-08054-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45877-foto-08054-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45877-foto-08054-112-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.06 Al bosc de Can Ribot, a turó proper a la casa, s'observen trossos de murs relacionats amb el monestir de les monges agustines, sota l'advocació de Santa Magdalena i Santa Margarida (1331). La pica beneiteria es va guardar a la masia i l'origen dels elements de les seves finestres s'atribueixen al monestir. Les primeres notícies d'aquest monestir són dels anys 1216 i 1301. El 1434, el papa Eugini IV, va adjuntar aquest convent al de Montalegre de Barcelona, també de monges agustinianes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45894 | Ca n'Estaper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestaper | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX-XX | La casa es troba en estat de conservació molt dolent. | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb fragments de tàpia i maó. Formada per planta baixa i primer pis. Al cos principal s'han anat afegint diversos edificis més creant tot un grup d'edificacions unides al voltant del que devia ser un pati central. La façana principal es troba orientada a ponent i totes les obertures han estat tapiades amb maó. Com a entrada principal a l'edifici, s'observa un portal central presidit per una llinda monolítica i dos brancals també monolítics. A banda i banda s'obre dues finestres rectangulars amb similars característiques que la porta. Aquestes obertures de la planta baixa es corresponen amb obertures a nivell de primer pis, en concret tres finestres quadrangulars que conserven les característiques de la planta baixa. Al sector de migdia, l'edifici es prolonga amb un cos rectangular que s'estén al llarg de tota la façana de migdia i que queda cobert per una prolongació de la teulada del mas. Es tracta d'un espai auxiliar on s'ha obert una porta de grans dimensions que devia estar destinada a garatge. Al sector nord del mas, s'observa un altre edifici de planta baixa i primer pis cobert a dues aigües i obert amb tres finestres a nivell de primer pis, que també han estat tapiades. Es tracta d'un edifici més modern arrebossat amb ciment que podria haver estat vivenda.</p> | 08054-129 | Terme de Castellbisbal. P.I. Can Estaper C/ del Retorn s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens de Ca n'Estaper podrien trobar-se en el període baix medieval. Al cens parroquial del 1573 apareix vivint com a propietaris Felip Staper, la seva esposa Antònia, i els seus fills Joan, Mateu i Pere. Al cens posterior realitzat el 1600 apareixen censats Pere Joan Staper, la seva esposa Joana, els seus fills Mateu, Silvestre, Joana i Elisabet, una mosso i un bover. RUIZ (1998: 162). A partir del segle XVII va ser propietat de la família Llopart, que també ho era de Can Galí. En aquests moments els propietaris de la casa ja no hi vivien, trobant-se la casa en mans de masovers. El 1758 ho era Antoni Arís, que tenia cura de la veïna capella de Sant Joan. El 1852 apareix com a propietari Francesc Llopart, que era veí de sant Vicenç dels Horts. La casa devia ser venuda a finals del segle XIX, ja que el 1921 era propietari Joaquim Mascaró. Va ser habitada fins a la dècada de 1970, moment en el qual els terrenys dels voltant foren transformats en polígon industrial. RUIZ ELIAS (1998: 146)</p> | 41.4713900,2.0015200 | 416627 | 4591569 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45894-foto-08054-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45894-foto-08054-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45894-foto-08054-129-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45895 | Atlants del retaule de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atlants-del-retaule-de-sant-vicenc | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII | <p>Conjunt de quatre peces monolítiques de pedra amb la figura d'un atlant esculpida a la part superior de la seva cara vista, que sostenien el magnífic retaule barroc que presidia l'altar de l'Església Parroquial de Sant Vicenç. Es tracta de quatre monòlits amb forma troncocònica amb una petita faixa esculpida al centre de la peça sobre la qual s'ha esculpit una figura d'atlant consistent en una figura masculina barbada amb els braços enlairats en actitud de sostenir un gran pes. Possiblement al seu dia estigueren policromats. Actualment els relleus es troben molt erosionats.</p> | 08054-130 | Nucli urbà de Castellbisbal.. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Els atlants formaven part del retaule efectuat per Jaume Rubió entre el 1610 i el 1617 i que presidia la capçalera de l'església parroquial de Sant Vicens. LA col·locació d'aquest tipus de peces era habitual en la base dels retaules, amb l'objectiu d'elevar-los del terra. La representació del gegant Atles és un recurs que recupera la llegenda clàssica del gegant que sostenia el sostre del món amb la seva terrible força i que apareix al cicle de llegendes d'Hèrcules. Aquests atlants foren col·locats en el restaurat portal de l'església desprès del 1939 i desprès traslladats a l'interior de l'església.</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45895-foto-08054-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45895-foto-08054-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45895-foto-08054-130-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubió | Apareix al llistat del POUM amb el núm. A.11 | 98|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 45898 | Col·lecció del Museu de la Pagesia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pagesia | <p>MATEU MIRÓ, J. (2008) Història del Museu de la Pagesia de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XVII-XIX | <p>La col·lecció d'objectes del Museu de la Pagesia forma part d'un projecte museològic destinat a explicar les formes de vida i les activitats econòmiques i quotidianes de Castellbisbal abans de les transformacions ocorregudes en la segona meitat del segle XX. Ocupa l'edifici del C/Pi i Margall 3. Disposa d'una sala a la planta baixa destinada a explicar l'activitat del transport i els camins locals, un primer pis destinat a explicar aspectes de la vida agrícola com a principal activitat econòmica i un segon pis destinat a explicar aspectes més socials dels diferents grups humans: dones, homes, nens, avis, etc. Forma part del Museu de la Pagesia és la següent: PLANTA BAIXA (té com a eix central el mercat), col·lecció de monedes i bitlles del segle XX Secció de transport PRIMERA PLANTA (té com a eix central les feines del camp) 2ª PLANTA (té com a eix central la família i la vida quotidiana)</p> | 08054-133 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 13 (08755 Castellbisbal) | <p>El museu fou inaugurat el 28 de juliol de 1985 amb el recull d'objectes que els germans Mateu van anar fent dels del 1979, conscients de que la fisonomia del poble es transformava i els objectes de la vida pagesa desapareixien. Al 1980 ja s'havien recollit un total de 260 peces procedents de donacions particulars dels veïns de Castellbisbal i de les masies. A finals de 1980 es va començar a buscar un edifici que pogués acollir la col·lecció. Des del 1985 es va convertir en exposició permanent oberta a tots els públic.</p> | 41.4741200,1.9799000 | 414825 | 4591893 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45898-foto-08054-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45898-foto-08054-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45898-foto-08054-133-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més a més compta amb un total d'uns mil objectes que es troben als magatzems de l'Ajuntament per classificar d'entre els segles XVIII i XX. | 98|94 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45899 | Gegants de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-castellbisbal | <p>AA.DD. (1994) Benvinguts. Colla gegantera de Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Els gegants de Castellbisbal són el Manel Flabiolaire i la Vicenta. El Manel Flabiolaire, fou un personatge real que visqué al segle XX. La Vicenta representa l'ideal de la dona castellbisbalenca, jove i treballadora. El nom de la geganta prové del patró de la població: Sant Vicenç. Els dos gegants foren obra del constructor R. Aumedes, del Taller Sarandaca de Granollers, la seva alçada és de 3,80 metres i el seu pes de 96 kg el gegant, i 80 la geganta. El material emprat és la fibra de vidre sobre fusta i vestits de roba. En Manel Flabliolaire du una camisa de quadres sota una armilla negra i una faixa vermella. Les faldilles són llises i negres i du el cap cobert amb barretina. Mentre que amb la ma esquerra aguanta el flabiol als llavis, amb la ma dreta toca el bombo. La Vicenta du un vestit gris perla lligat amb botons als davant, de factura molt senzilla,, amb davantal negre i volants. Du a la mà dreta un ram de flors i a l'esquerra un cistell de vímet. El cap descobert amb els cabells castanys i recollits. Als dos gegants principals es va unir el 1998 la Rita, que representa la filla del Manel i la Vicenta. A diferència dels gegants, la Rita representa una noia jove, meitat seny i meitat rauxa, amb rínxols als cabells coberts amb un barret festiu. La seva vestimenta consisteix en unes faldilles blaves i una camisa de vius colors: groc, vermell, blau marí i verd, lligada amb botons al davant. A l'igual que els gegants és feta en fibra de vidre sobre un cos de fusta. El seu pes és de 17 kg i la seva alçada de 2,50 m. La Rita fou creada amb l'objectiu de ser portada per nens.</p> | 08054-134 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 2 (98755 Castellbisbal) | <p>Els gegants de Castellbisbal foren batejats el 23 de gener del 1994. LA seva creació fou iniciativa d'un grup de veïns entusiastes dels món geganter. Per fer-los realitat, hi van col·laborar una gran quantitat d'entitats, comerços i empreses que van costejar de manera voluntària la fabricació. La Rita fou creada i batejada el 19 d'agost de 1998 i és un disseny de Sheila Serrano. Tots els gegants són obra del taller de R. Aumedes de Granollers, i les seves sortides són periòdiques al llarg de l'any: Festes Majors, trobades amb colles geganteres d'altres municipis, etc..</p> | 41.4833700,1.9882100 | 415531 | 4592912 | 1994 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | R. Aumedes | Manel el Flabiolaire era en realitat Josep Pidelaserra Duran, i nasqué el 4 de juliol de 1882. La popularitat li venia de tocar el flabiol en festes, aplecs i processons de pobles i ciutats del voltant, en especial la del Corpus de Barcelona, en la qual els gegants ballaven al so del seu flabiol. No havia estudiat solfeig i tocava d'oïda. Es va casar amb Àngela Ribalaigua, amb la qual tingué una filla anomenada Joaquima. Va marxar a les Amèriques i tornà amb la mateixa fortuna de quan se n'havia anat. Deixà la família i de tant en tant feia de pagès, però quan havia aconseguit prous diners, tornava a dedicar-se a la vida lliure. Era conegut com un personatge que no volia lligams, i de tant en tant feia de model de pintors de fama. Quan va esclatar la guerra es va refugiar a l'ermita de Sant Vicenç, i per respecte al lloc es va construir una barraqueta a la banda de fora. Acabada la guerra va viatjar demanant pels trens, on muntava un numeret amb l'esclopet de segar. Quan es feu vell tornà al poble, i tot que al principi acceptà la proposta de la parròquia d'anar a viure a una asil de monges, desprès d'alimentat, tornà a veure les orelles al llop i abandonà la casa d'acolliment,. Aquells va viure en una barraca de vinya. El dia 8 de març de 1958 unes dones el van trobar mort a la barraca de Ca n'Estaper. MATEU (2007: 110) | 119 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45900 | La Cuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuca | XX | <p>La Cuca forma part del bestiari utilitzat per la colla de diables als actes de correfoc. Està formada per un cap amb forma arrodonida i un cos de roba que serveix per amagar la persona que la du. Està realitzada en fibra de vidre i pintada de color vermell amb tons en negre per ressaltar les obres. És similar al seu precedent que és la Cuca, de tal manera que manté la mateixa expressió amb uns ulls molt oberts, un doble nas format per l'apèndix del nas i els dos forats a banda i banda, i una boca molt oberta en la qual s'aprecia una llengua i dos ullals que sobresurten del llavi inferior. A diferència de la Cuqueta, la Cuca només compta amb una banya a la part superior del cap on col·locar la pirotècnic. La Cuca es portada per 8 persones, de manera que té 16 cames amb espardenyes que la fan bellugar i serpentejar pels carrers.</p> | 08054-135 | Nucli urbà de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà 2, (08755 Castellbisbal) | <p>La Cuca fou encarregada per l'entitat de Diables de Castellbisbal el 1979 per tal de fer-la servir durant els actes de correfoc. La seva presència a l'Empaitafocs és un dels actes principals de la Festa Major d'estiu i d'hivern.</p> | 41.4833700,1.9882100 | 415531 | 4592912 | 1979 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45900-foto-08054-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45900-foto-08054-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45900-foto-08054-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 45901 | La Cuqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuqueta | XX | <p>Bestiari utilitzat en les activitats de correfoc durant la Festa Major d'estiu de Castellbisbal. La cuca està formada per un cap construït en fibra de vidre representant un animaló que no es pot identificar de forma concreta. Al cap se li afegeix un cos de roba que serveis per amagar a la persona que la transporta, i una cua. El cap té forma cilíndrica amb un seguit de plecs horitzontals que el ressegueixen i es troba pintada en color vermell. Destaquen dos ulls oberts i un doble nas format per una protuberància central i dos forats a banda i banda. La boca és de gran mida on du incorporats dos ullals que surten del llavi inferior. De la part superior del cap sobresurten tres banyes còniques que serveixen per ubicar la pirotècnia. El cap en total du cinc punts de foc, quatre a la boca i un a la banya. En total són 7 punts de foc.</p> | 08054-136 | Nucli urbà de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà 2, (08755 Castellbisbal) | <p>La Cuqueta fou creada el 1988 per un grup de nens i nenes que volien participar del correfoc en l'entitat les Potafocs. Des de llavors actua juntament amb la Cuca en les celebracions locals.</p> | 41.4833700,1.9882100 | 415531 | 4592912 | 1988 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45901-foto-08054-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45901-foto-08054-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 45902 | Penó de la coral la Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-la-coral-la-unio | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>La Coral la Unió té com a representació un penó de tafetà de color blau brodat amb diferents motius. El motiu central és una panoràmica real de Castellbisbal on s'aprecia l'ermita de Sant Vicenç del Castell com a tema central i com a símbol de Castellbisbal, i darrere de l'ermita, la muntanya de Montserrat, que és símbol de Catalunya. A la dreta s'enlairen rengleres de roselles i ginesta formant la bandera catalana. Les lletres de la vora descriu que el cor Agrícola i l'orfeó es van unificà desprès de la Guerra Civil per formar el cor La Unió.</p> | 08054-137 | Nucli urbà de Castellbisbal. Casal Cultural Recreatiu. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal) | <p>El penó fou dissenyat per Josep Mateu i brodat per un convent de monges d'Igualada l'any 1990. Aquest penó substitueix a un anterior i es troba actualment protegit per una vitrina dins la seu de l'entitat. Fundada per Jaume Comelles, la Coral La Unió neix de la unitat de dues corals de Castellbisbal: La Agrícola i Sempre Avant, l'any 1946. Fins a la dècada del 1980 van tenir la seu al cafè l'Aranya del carrer Pi i Margall. Al 1980 va començar a ser mixta admetent també a dones entre els cantaires. Entre les diverses activitats que duen a terme es troba la cantada de Nadal a la parròquia i diverses sortides a l'any per cantades en altres municipis.</p> | 41.4771900,1.9824700 | 415044 | 4592232 | 1990 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45902-foto-08054-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45902-foto-08054-137-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Mateu i brodat per un convent de monges d'Igualada | Al Museu de la Pagesia de Castellbisbal es conserva el penó de la Societat coral La Agrícola, fet el 1879, i que seria l'antecedent de l'actual. Es tracta d'un penó de similars característiques amb les lletres en majúscula ocupant tota la superfície envoltades per dues espigues de blat i un parell de raïms. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 45903 | Col·lecció paleontològica de l'ICP | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-licp | <p>J.AGUSTÍ, L.CABRERA,, S.MOYA-SOLÀ ( 1985). Sinopsis estratigrafica del Neogeno de la fosa del Vallés-Penedés . Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Institut de Paleontologia ' Miquel Crusafont' .Desembre ( 1983-1984). CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F.y TRUYOLS,J.( 1955) El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona , XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del temps. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MADE, J.V.D. A range-chart for European Suide and Tayassuidae. Paleontologia i Evolució t.23 (1989-1990).</p> | <p>L'Institut Català de Paleontologia M. Crusafont, en la seva seu de la Universitat Autònoma de Bellaterra, acull una important col·lecció de de restes paleontològiques procedents de diversos jaciments dins del terme de Castellbisbal. Les restes es troben classificades per jaciments, i són les següents: Can Pedrerol de Baix, atribuït al Plistocè. Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica. Les restes es trobaven integrades per una sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell. El jaciment de Ca n'Amat amb una datació del Miocè inferior. Aragonià inferior (biozona MN4). Jaciment en el que únicament s'ha citat el cèrvid Procervulus dichotomus. La localitat fossilífera d' El Canyet., pertany al Miocè inferior, Aragonià inferior (biozona MN4). Presenta una variada diversitat de mamífers (carnívors, artiodàctils, perissodàctils, insectívors, rosegadors i lagomorfs). L'espècie de carnívor Ictiocyon socialis, definida per primera vegada amb el nom Amphicyon (Ictiocyon) dehmi a partir de les restes obtingudes en aquest jaciment i publicades per Crusafont, Villalta i Truyols l'any 1955. Trobem 21 tàxons entre els que destaquem: Perissodàctils: Dicerorhinus sp, Brachipotherium aurelianense. Artiodactils: Aurelianochoerus aureliananense, Palaeochoerus minus, Caenotherium miocaenicum Proboscidis: Gomphotherium angustidens, Deinotherium sp Carnivors: Ictiocyon socialis, Martes munki Rosegadors. Democricetodon hispanicus, Peridyromys murinus, Simplomys simplicidens Lagomorfs: Lagopsis penai, Lagopsis verus Insectívors: Galerix exilis Réptils, Tortugues Les restes trobades en aquest jaciment es troben al Museu de l'Institut Català de Paleontologia a on es troben registrats, inventariats i documentats 78 exemplars. El jaciment de La Costablanca d'edat del Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3). Jaciment de vertebrats fòssils de Costablanca. En realitat hi ha dos afloraments fossilífers anomenats Costablanca I i II. El més important en quant al nombre de restes trobades és el jaciment Costablanca II que ha lliurat 16 tàxons corresponents a mamífers ( carnívors, rosegadors, artiodàctils, perissodàctils i lagomorfs)i rèptils (tortugues i Squamata). Entre els que destaquen: Mamífers com els Lagomorfs: LagomoLagopsis peñai. Artiodàctils: Aurelianochoerus aurelianense, Caenotherium miocaenicum Oriomeryx willii, Andegameryx sp, Procervulus praelucidus Perissodàctils: Anchiterium aurelianense, Aceratherium sp Carnívors: Pseudaelurus sp Rosegadors: Pseudodryomys ibericus, Peridyromys murinus. Lagomorfs: Lagopsis penai. Reptils Tortugues Squamata En el Museu de l'ICP es troben registrades, inventariades i documentades 59 restes. Turó de les Forques. Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.</p> | 08054-138 | Institut Miquel Crusafont. UAB (Cerdanyola) | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Legal | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 125 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 45904 | Imatge de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-purissima-concepcio | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII | <p>Imatge realitzada en fusta d'àlber i policromada que presidia la quarta franja de l'altar major del retaule de l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'una imatge de la Puríssima vestida amb una túnica llarga, dempeus i recolzant-se sobre una mitja lluna. De la túnica del vestit destaquem els abundants plecs que cauen formant corbes i caient la roba sobrant sobre la mitja lluna i els peus. Les mànigues, en canvi, es troben agafades amb botons al canell. La decoració de la túnica es fa amb pintura de color blanc sobre el qual s'ha pintat un estampat de flors vermelles i grogues amb les ribets i botonades daurades. El complement de la túnica el constitueix una sobrecapa que la Mare de Déu du recolzada sobre el cap, i que cau de manera molt ample sobre l'espatlla esquerra i el costat dret. Pel color de la túnica s'ha optat pel gris fosc i el daurat per als interiors. La Mare de Déu llueix un aspecte seré amb les mans en actitud de pregària recollides al pit. Destaca la seva cara arrodonida amb tots els detalls del rostre pintats i uns cabells castanys que apareixen sota la capa. Estilísticament es tracta d'una talla realitzada tota en fusta.</p> | 08054-139 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l' Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La imatge formava part de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Sant Vicenç. Es trobava situada dins d'una fornícula, a la quarta franja del retaule. Aquest retaule fou construït pel mestre Jaume Rubió de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610. La construcció tingué lloc entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta del primer barroc català, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromar. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or. La imatge de la Puríssima fou salvada gràcies a la intervenció directa d'Elies Arís i restaurada el 1998 en commemorar els 400 anys del temple. RUIZ I ELIAS (1998: 116)</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45904-foto-08054-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45904-foto-08054-139-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubió | 96|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45905 | Imatge de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-esteve | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII | <p>Imatge de bult rodó realitzada en fusta d'àlber i policromada que presidia el mig del retaule, a la segona franja, del retaule major de l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'un Sant Esteve vestit amb una túnica fins als peus coberta per una capa pluvial. Es tracta d'una túnica pintada en color blanc sobre la qual recau la capa daurada. Du els atributs de la ploma, el llibre, i dues pedres sobre el llibre. Aquests darrers també s'han daurat. Al voltant del cap du una corona simbolitzant la santedat.</p> | 08054-140 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La imatge formava part de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Sant Vicenç. Es trobava a la tercera franja de dit retaule. La construcció fou obra del mestre Jaume Rubío de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610 i es dugué a terme entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta del primer barroc català, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromat. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or.</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45905-foto-08054-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45905-foto-08054-140-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubío | 96|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45906 | Imatge de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-llorenc | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII | <p>Imatge de bult rodó realitzada en fusta d'àlber i policromada que presidia el mig del retaule, a la segona franja, del retaule major de l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'un Sant Llorenç vestit amb una túnica fins als peus coberta per una capa pluvial amb brodats. Es tracta d'una túnica pintada en color blanc sobre la qual recau la capa daurada. Du els atributs de la ploma, i la graella. Aquests darrers també s'han daurat. Al voltant del cap du una corona auria simbolitzant la santedat.</p> | 08054-141 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La imatge formava part de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Sant Vicenç. Es trobava situada a l'extrem dret de la tercera franja. Aquest retaule fou construït pel mestre Jaume Rubío de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610. La construcció tingué lloc entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta del primer barroc català, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromar. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or.</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45906-foto-08054-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45906-foto-08054-141-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubío | 96|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45907 | Predel·la del retaule major de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/predella-del-retaule-major-de-sant-vicenc | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII | <p>Fragment de la predel·la del que fou el retaule de l'altar major de Sant Vicenç de Castellbisbal. Es trobava situada en tercera posició, ocupant el lloc central del cantó dret. Formava part d'un conjunt d'escenes que en l'espai de la predel·la representaven la Passió. Aquesta es correspondria a Jesús portant la Creu. Aquest es troba agenollat al mig de la taula, representant una de les caigudes abans d'arribar al mont calvari. Un personatge l'ajuda agafant la creu pel peu. Altres quatre personatges, dos per banda, amb habituallaments del període barroc observen l'escena, mentre un d'ells, el més proper el fustiga amb un pal. Al fons, un paisatge arquitectònic representa edificis i arquitectures urbanes. Es tracta d'un alt relleu amb un ús força acusat de la perspectiva utilitzant el recurs dels edificis. El material utilitzat és la fusta d'àlber. Conserva la policromia, on destaquen fons grisos i daurats per al paisatge, túniques on predominen els blancs, negres, grisos i vermells i utilització del daurat en els ribets dels vestits, barrets i en la creu.</p> | 08054-142 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Predel·la que formava part del retaule de Sant Vicenç fou construït pel mestre Jaume Rubío de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610. La construcció tingué lloc entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromar. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or. Aquest fragment de predel·la es guardà ocasionalment a la sagristia de l'església desprès de la destrucció de l'altar l'any 1936. Estigué un temps a la rectoria de l'església abans de ser col·locat dins l'església.</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45907-foto-08054-142-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubío | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45908 | Baptisteri de l'església de Sant Vicenç de Benviure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baptisteri-de-lesglesia-de-sant-vicenc-de-benviure | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Conjunt escultòric i pictòric que forma part del baptisteri de l'església de Sant Vicenç de Castellbisbal. El conjunt el forma un arrimador que s'alça fins al 1,50 m i omple la cantonada de la capella dedicada al baptisme, dins l'església. Aquest arrimador, fet amb rajoles de ceràmica decorades formant motius bíblics, s'uneix una pica baptismal de 1,30 d'alçada feta en pedra artificial i una piscina poligonal excavada al terra. Pel que fa a l'arrimador, aquest es troba format per rajoles de ceràmica on es representa d'esquerra a dreta imatges simbòliques de la creació, l'arca de Noé, Moisès separant les aigües del mar Roig, el Sant Esperit, el Baptisme de Jesús per Sant Joan Baptista, la samaritana i el cec de naixement, el miracle dels pans i els peixos, i la resurrecció de Llàtzer. Tots ells són motius relacionats amb la catequesi i el missatge baptismal. La composició simbòlica és feta en colors blau i bru de fons, sobre els quals destaquen figures vestides de blanc immaculat. Un llistó de fusta marca l'exterior de la composició i el separa del mur de la capella. Respecte a la pica baptismal, cal destacar que aquesta es feta en pedra artificial treballada en color de pedra natural a l'exterior, i troba formada per un peu format per tres blocs irregulars simulant pedres, i disposats en vertical, sobre el qual s'escau una pica també en forma de pedra excavada, amb la part interior treballada en ceràmica vidrada de color blau molt intens simbolitzant l'aigua. Una mà de ferro es submegeix en l'aigua i es connecta a un tub treballat en forma d'arrel que permet la pujada de l'aigua des de la piscina fins a la pica baptismal. A tocar de la pica baptismal s'ubica una piscina poligonal excavada al terra feta amb blocs de marbre verdós que conté l'aigua beneïda.</p> | 08054-143 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>El baptisteri és obra dels artistes Xavier Martos i Mila Cristobal, que el realitzaren per encàrrec de l'església l'any 2005.</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 2005 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45908-foto-08054-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45908-foto-08054-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45908-foto-08054-143-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Xavier Martos i Mila Cristobal | 96|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45909 | Quadre de Santa Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-de-santa-rita | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVIII | <p>Pintura a l'oli ubicada en una de les capelles laterals, dins l'església de Sant Vicenç de Castellbisbal. Es tracta d'una pintura on es representa la Santa en actitud de pregària sostinguda per dos àngels. Santa Rita llueix en aquesta imatge l'hàbit de monja agustina i els àngels apareixen representats en la figura de dos querubins alats. Al marge esquerre de la pintura, utilitzant en recurs d'una finestra oberta, s'emmarca un paisatge al fons on s'aprecien les muralles d'una ciutat, en referència a Cascia (Itàlia), poble on va viure Santa Margarida, i una rosa en referència al darrer passatge de la seva vida. En aquest passatge s'explica que Santa Margarida, trobant-se detinguda al llit per una malaltia que la tenia impossibilitada, va demanar a una companya del monestir que anés al jardí de casa seva on trobaria una rosa florida, tot i que era hivern i estava ben nevat. La companya, tot i els dubtes, va fer-li cas, i va trobar la rosa. Aquest fet va fer créixer la popularitat de Santa Margarida al seu poble com a intercessora de causes impossibles. A nivell estilístic, es tracta d'una obra d'autor desconegut, pintada segurament a finals del segle XVIII, on predominen els tons foscos i bruns propis de la pintura de temàtica religiosa d'aquest període.</p> | 08054-144 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La pintura presidia l'altar de la capella de Santa Rita, de la masia de Can Pedrerol de Dalt. Cal pensar que fou encarregada pel propietari de la Casa Manuel Dublayziel. S'ha especulat amb la possibilitat de que la capella de la casa fos consagrada a Santa Rita, perquè era el nom d'una de les seves filles. La pintura hauria estat realitzada, per tant, en la segona meitat del segle XVIII. A la visita pastoral del 1921 és esmentada presidint l'altar RUIZ ELIAS (1998:131) El quadre devia ser salvat de la destrucció de la Guerra Civil i guardat a l'església parroquial.</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45909-foto-08054-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45909-foto-08054-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45909-foto-08054-144-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 45910 | Imatge de la Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-verge-maria | <p>Cascales i Triginé, Maria. El Retaule barroc de Castellbisbal: St. Vicenç Màrtir/St. Vicenç Vinater. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. Hª de l'Art: 1989. Taules i retaules. Pintura del segle XVI al XVIII. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura. Museu de Terrassa, 2009. (Catàlegs del Museu, 16)., 53, Cat. 23.2, 54.</p> | XVII | <p>La imatge de La Verge Maria procedent del retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal es una talla de fusta que conserva la policromia originària. Les seves mides són 89,5 d'alçada per 37 cm d'amplada per 19 cm de fons. La talla representa a la Mare de Déu coberta amb una vestimenta de color bruns amb estrelles daurades coberta per una túnica daurada sobreposada i lligada al cap que s'arreplega a la falda i per sobre del braç esquerre. La seva actitud invoca el moviment avançant el peu i la cama dreta i aixecant el braç esquerre a l'alçada del cap, mentre que amb la mà dreta s'agafa els plecs de la túnica. La figura alça el cap i mira vers l'esquerra i vers la creu. La seva actitud és serena i natural, pròpia de les obres de Jaume Rubió. La seva ubicació era a la part superior del retaule, a la cinquena franja, al costat esquerra i al peu de la creu acompanyant la imatge de Jesús Crucificat. Formava part, doncs, del conjunt escultòric de la Crucifixió juntament amb Sant Joan Evangelista.</p> | 08054-145 | Museu de Terrassa. C/ Gavatxons, 8 (Terrassa) | <p>La imatge de la Verge Maria formava part de l'antic retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal creat per Jaume Rubió el primer quart del segle XVII. Aquesta imatge fou desmuntada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i guardada. Desprès del conflicte fou traslladada al Museu de Terrassa, des d'on passà al Museu castell Cartoixa de Vallparadís. Actualment forma part de l'exposició permanent del Museu des del 1994 amb el núm. De registre 6146</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45910-foto-08054-145-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubió | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45911 | Taula de Sant Vicenç Predicant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-sant-vicenc-predicant | <p>Cascales i Triginé, Maria. El Retaule barroc de Castellbisbal: St. Vicenç Màrtir/St. Vicenç Vinater. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. Hª de l'Art: 1989. Taules i retaules. Pintura del segle XVI al XVIII. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura. Museu de Terrassa, 2009. (Catàlegs del Museu, 16)., 53, Cat. 23.1, 53</p> | XVII | <p>Taula que formava part del retaule major de Sant Vicenç de Castellbisbal. Es tracta d'una taula de fusta tallada en alt relleu, que conserva la policromia original. Les seves dimensions són 143,5 x 87,5 x 17,5 cm. En ella es representa l'escena de Sant Vicenç en actitud de predicar, situat a la dreta de l'escena, davant de quatre personatges masculins. La perspectiva s'ha solucionat presentant als personatges en diferent alçada per tal que apareguin tots. Així, el primer de l'escena es troba assentat, deixant espai a la resta que apareixen drets i només parcialment. La policormia del conjunt presenta colors bruns en la túnica del sant i verdosos en la dels assistents. El daurat queda manifest en la túnica del personatge que roman assegut i en alguns fragments de la túnica del sant. No s'ha pogut localitzar la seva ubicació dins del retaule.</p> | 08054-146 | Museu de Terrassa. C/Gavatxons, 8 (Terrassa) | <p>La Taula de Sant Vicenç predicant formava part de l'antic retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal creat per Jaume Rubió el primer quart del segle XVII. Aquesta imatge fou desmuntada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i guardada. Desprès del conflicte fou traslladada al Museu de Terrassa, des d'on passà al Museu castell Cartoixa de Vallparadís. Actualment forma part de l'exposició permanent del Museu des del 1994 amb el núm. De registre 738</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45911-foto-08054-146-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubió | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45912 | Imatge de Sant Joan Evangelista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-joan-evangelista | <p>Cascales i Triginé, Maria. El Retaule barroc de Castellbisbal: St. Vicenç Màrtir/St. Vicenç Vinater. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. Hª de l'Art: 1989. Taules i retaules. Pintura del segle XVI al XVIII. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura. Museu de Terrassa, 2009. (Catàlegs del Museu, 16)., 53, Cat. 23.3, 54</p> | XVII | Fou restaurat el 1996. | <p>La imatge de Sant Joan Evangelista és una talla de fusta de 88 cm d'alçada per 37 cm d'amplada per 21 cm de fons que conserva la policromia original de l'obra. El sant es representa en actitud pregant, amb el tors lligat a la dreta i el cap alçat contemplant a Jesús crucificat. El sant du una vestimenta de color verdós decorada amb elements florals i envoltada per una túnica daurada amb l'interior marró. Destaquen els seus cabells llargs. La seva actitud és serena i natural, pròpia de les obres de Jaume Rubió. La seva ubicació era a la part superior del retaule, a la cinquena franja, al costat esquerra i al peu de la creu acompanyant la imatge de Jesús Crucificat. Formava part, doncs, del conjunt escultòric de la Crucifixió juntament amb la Verge Maria.</p> | 08054-147 | Museu de Terrassa. C/Gavatxons, 8 (Terrassa) | <p>La imatge de Sant Joan Evangelista formava part de l'antic retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal creat per Jaume Rubió el primer quart del segle XVII. Aquesta imatge fou desmuntada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i guardada. Desprès del conflicte fou traslladada al Museu de Terrassa, des d'on passà al Museu castell Cartoixa de Vallparadís. Actualment forma part de l'exposició permanent del Museu des del 1994 amb el núm. De registre 6147. Fou restaurat el 1996.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45912-foto-08054-147-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubió | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 45913 | Olivera del parc del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-parc-del-castell | <p>Olivera situada a la falda de la muntanya del turó de les garses, dins del parc del castell de la vila de Castellbisbal. L'olivera es troba a tocar del jaciment arqueològic de les basses del parc. Es tracta d'un exemplar que conserva un tronc dividit en dos fragments que formen un diàmetre de 3,80 m de diàmetre. L'alçada total de l'exemplar oscil·la entre els 3,5 i els 4,5 m. L'olivera (Olea europaea) és un arbre de la família de les oleàcies, la varietat silvestre rep el nom d'olivera borda o ullastre. Molt possiblement es tracti d'aquesta darrera varietat. Es tracta d'un arbre perenne propi de tota l'àrea mediterrània. Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre centenari.</p> | 08054-148 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) | <p>Cal penar que es tracta d'un arbre centenari que fou conservat i integrat al parc del Castell a partir del 1975</p> | 41.4741200,1.9741900 | 414348 | 4591899 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45913-foto-08054-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45913-foto-08054-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 45915 | Riera del Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-morral | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Riera que discorre en sentit Est - Oest des del terme d'Ullastrell fins al riu Llobregat, marcant els límits entre els termes d'Abrera i Castellbisbal i al final del seu curs entre els termes de Martorell i Castellbisbal. Es tracta d'un cabal fluvial força inestable que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. El curs fluvial té una amplada considerable, d'entre10 i 40 m depenent del tram. No contempla vegetació pròpia de ribera.</p> | 08054-150 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | 41.4961700,1.9299300 | 410683 | 4594392 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45915-foto-08054-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45915-foto-08054-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 45916 | Els Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-arenys | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | Aquest sector ha estat abandonat per l'agricultura els darrers anys, a excepció d'alguns trams, i mostra una clara desordenació d'espais. | <p>Sector situat a l'extrem de ponent del terme municipal. La delimitació natural de la zona es dóna entre el torrent de Palau a ponent, les formacions aturonats a llevant on s'assenta la vila de Castellbisbal, la riera del Morral al Nord, i la riera de Rubí al Sud. Tal i com correspon al nom, es tracta en realitat dels Arenys o ribes situades a ambdós costats del riu Llobregat, i es correspon a un terreny molt planer i extraordinàriament fèrtil per a l'agricultura. Actualment, aquest espai ha estat ocupat pràcticament en la seva totalitat per la indústria, resten però, alguns sectors de la zona on encara es conserva el paisatge original ocupat principalment per camps de conreu. Aquests sectors es situen al nord de la zona, tot just s'ha passat el congost de Martorell. Destaca la presència de parcel·les de terra conreades, a les quals s'accedeix per camins de terra. Al mig del paisatge s'observa el riu Llobregat i les basses de recàrrega del riu Llobregat, que condueixen l'aigua als municipis del baix Llobregat. Aquestes basses es troben a tocar d'un dels aqüífers més importants que té el riu, i són conegudes com a Cubeta de Sant Andreu. Els seus aproximadament 6 hectòmetres cúbics serveixen per garantir part de l'aigua del barcelonès. Amb tot, la sobreexplotació d'aquest aqüífer es va iniciar als anys 60 i 70, a causa de l'increment del nombre de polígons industrials. Cap als 80 es van construir basses de recàrrega al costat de la llera del riu, però una riuada el 1985 se les va endur. El 2010 van ser inaugurades noves basses per la Comunitat d'Usuaris de la Cubeta de Sant Andreu amb l'objectiu de mantenir l'equilibri i millorar la qualitat d'aquest important aqüífer. Les noves basses disposen d'un sistema de filtrat per augmentar la quantitat d'aigua que es filtra des de la llera del riu cap a l'aqüífer. Actualment de la cubeta de sant Andreu es beneficien activitats agrícoles i industrials de Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.</p> | 08054-151 | Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) | <p>La importància d'aquest element radica en ser el darrer testimoni del que al seu dia fou un dels paisatges més significatius de Castellbisbal: l'horta de Castellbisbal, actualment desapareguda. Tradicionalment tots els veïns de Castellbisbal disposaven d'alguna parcel·la de terra als Arenys que contribuïa al manteniment de l'economia familiar. Els excedents, especialment de fruites eren venuts als mercats de Barcelona. El transport dels pagesos de Castellbisbal a Barcelona era habitual gràcies a la facilitat que oferia el tren. Segons informació oferta pels veïns de Castellbisbal els Arenys foren un espai ple d'horta i arbres fruiters, regats mitjançant una gran quantitat de sínies que extreien l'aigua del subsòl - fins a 300 -. L'espai que actualment es conserva manca de plantacions d'arbres fruiters i està destinat en la seva totalitat a l'horta.</p> | 41.4713700,1.9678500 | 413815 | 4591600 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45916-foto-08054-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45916-foto-08054-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 45917 | Salt de la Botzegada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-botzegada | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Salt d'aigua situat en un dels brancals del Torrent de Pegueres, concretament al ramal del torrent anomenat de Ca n'Elies. Discorre per un terreny de característiques argiloses, on l'aigua ha anat erosionant el terreny fins a formar el toll. El salt, de 3 o 4 m d'alçada, cau en una bassa, on s'ha desenvolupat una vegetació bàsicament de canyes. Du aigua tot l'any, tot i que el volum varia depenent de l'estació.</p> | 08054-152 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) | <p>El ramal de Ca n'Elies, en el qual es troba incert el Salt de la Botzegada era conegut antigament com el torrent de l'Embotzegada, en relació segurament al salt. El nom de Botzegada segurament es correspon a la forma moderna d'anomenar-lo.</p> | 41.4943800,1.9775700 | 414657 | 4594145 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45917-41394-foto-08023-348-31.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-11-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm. C.04 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 45918 | Pilar coronat de ca n'Oliveró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilar-coronat-de-ca-nolivero | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Situat al torrent de Pegueres. Aquest pilar coronat, conegut com la Damme Coifée, és un pinacle que ha sobreviscut a l'erosió dels agents externs gràcies a la presència d'un bloc rocós, que protegeix els dipòsits d'origen detrític i conglomerats. Es tracta d'una formació geològica caracteritzada per tenir forma d'agulla o pilar que s'ha format degut a l'acció erosiva de l'aire i de la pluja sobre uns materials argilosos, coberts per un material no erosionable. Els agents erosius han anat erosionant els materials pels laterals, mentre que la part situada per sota de la roca no erosionable ha romàs intacte, de manera que s'ha general aquesta forma de columna.</p> | 08054-153 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) | 41.5006400,1.9708800 | 414107 | 4594846 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45918-foto-08054-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45918-foto-08054-153-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta formació es troba al peu d'un curs fluvial, actualment sec, que era conegut popularment amb el nom del Torrent que no passa. Es tracta d'un petit curs de torrent que desguassa al torrent de Pegueres, i que efectivament no passa, ja que a l'alçada del pilar coronat desapareix. Es troba al llistat d'elements del POUM amb el núm C.05 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 45919 | Alzina de can Sateugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sateugini | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Alzina centenària (Quercus ilex sp.ilex) situada en terrenys de la masia de Can Santeugini, al peu de l'antiga era de la casa, que actualment s'escau al turó situat al davant. Manté un diàmetre de 3,80 m i la seva capçada és ampla i densa, amb fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques amb dents poc espinoses de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'un arbre propi de les contrades mediterrànies que viu des del novell del mar fins a 1.400m d'altitud. Fa boscos densos, els alzinars, actualment molt deteriorats en zones fortament urbanitzades. Al terme de Castellbisbal només es conserven algunes zones amb uns pocs exemplars en indrets massa empinats. El fet de trobar-se en llocs poc propicis per al conreu de la vinya els va permetre al seu dia la subsistència. En la resta del terme, la majoria de boscos d'alzina han estat intensament explotats i van anar desapareixent poc a poc. El conreu intensiu de la vinya a finals del segle XIX va acabar amb el que devia quedar d'ells. Aquestes clapes són, doncs, restes del que devia haver estat la coberta vegetal originària. El fet de que hagi sobreviscut un exemplar com aquest s'explica pel fet de trobar-se a tocar de la casa, i a tocar de l'era, a la qual devia proporcionar ombra.</p> | 08054-154 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) | 41.4903700,1.9548800 | 412758 | 4593722 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm C.07 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 45920 | Roure de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-nametller | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | Les nevades del 2004 van fer caure part de les branques. | <p>Roure de grans dimensions ubicat al pendent del barranc obert per una de les branques del torrent de Salzes. Destaca enmig d'un paisatge amb una vegetació renascuda desprès de l'incendi del 1994. Juntament amb aquest roure, van sobreviure un petit grup d'altres roures i alzines que destaquen com una clapa boscosa de gran alçada. El roure, té un diàmetre de 4,10 m de diàmetre, tot comptant que li manca una brancada que va caure durant les nevades de l'any 2004, i que li ha esquinçat una part del tronc. A tocar de la basse del tronc es troba una bassa de rec que recollia l'aigua d'una deu situada a sota, i que podria ser la causa de la verdor d'aquell tram de bosc.</p> | 08054-155 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>No es pot precisar l'edat de l'exemplar, però per les dimensions i l'alçada cal pensar que és centenari. A l'igual que les alzines, els roures formen part del que devia ser la massa boscosa originària del terme de Castellbisbal, sotmesa durant segles a una intensa explotació forestal. Actualment només es conserven en alguns indrets que al seu dia foren de difícil accés o de poc interès per al conreu de la vinya.</p> | 41.5057800,1.9621500 | 413385 | 4595426 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 45921 | Riera de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubi | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | L'ocupació humana del territori és molt intensa a les dues lleres de la riera. | <p>Curs fluvial que serveix de límit del terme municipal pel seu cantó sud-oest al llarg d'uns 2,5 km, separant-lo del terme de Rubí. Actualment es tracta d'un espai fortament industrialitzat on la riera discorre paral·lela a carreteres. L'amplada del curs fluvial varia, oscil·lant entre els 20 i els 30 m segons els trams. El seu cabal és molt variable, ja que està sotmesa a les variabilitats de l'estacionalitat mediterrània. Diversos ponts travessen dita riera permetent el trànsit rodat entre els dos municipis. La vegetació de ribera a desaparegut en la seva pràctica totalitat. Amb tot, la riera de Rubí, i la seva prolongació, la riera de les Arenes constitueixen trams fluvials que, des de la part central de l'espai PEIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac, travessant la part central del territori existent entre la serra de Collserola i la Serra de Sant Llorenç del Munt, i ho fan fins a desembocar al riu. Llobregat. Malgrat que el seu estat de conservació estigui força pertorbat a la part baixa, tant pel que fa a la qualitat de les aigües com la de l'entorn natural, constitueix un element de connectivitat potencialment molt important. Per a aquest riu les actuacions de millora i recuperació són imprescindibles.</p> | 08054-156 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.4540700,1.9981400 | 416322 | 4589649 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 45922 | Torrent de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-salzes | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | <p>Torrent que recorre el terme municipal en sentit Est - Oest, vel seu vessant Nord. Es tracta d'un torrent que ha conservat les seves característiques originals. Neix al terme municipal d'Ullastrell i entre en dos ramals al terme de Castellbisbal pel sector de Ca n'Ametller, unificant-se un cop passada la urbanització de Can Nicolau de Dalt. Desemboca al riu Llobregat. L'erosió del torrent és la responsable de la creació del congost. Es tracta d'un congost molt estret on, ha diferència del torrent de Pegueres, no ha quedat espai per l'establiment d'horts. El fet de no ser un torrent transitat ha fet que la vegetació de ribera, canyissar i àlbers, hagin envaït l'espai, impedint el pas per molts dels trams.</p> | 08054-157 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.5036700,1.9616200 | 413338 | 4595192 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 45923 | Torrent de can Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-canyadell | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | La capçalera del torrent es troba impracticable degut a l'excés de vegetació, però al seu pas per Can Campanyà ha estat adequat com a zona de lleure amb molt bon resultat. | <p>Torrent que discorre en sentit Est - Oest i marca en la seva capçalera i a mig curs el límit entre els termes de Rubí i Castellbisbal. Neix en el terme de Rubí i finalitza en la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial petit però força estable, que varia considerablement en funció de l'estació meteorològica. A l'inici del torrent es troba un indret anomenat els Carquinyolis de Can Campanyà, consistents en una formació geològica, que actualment són inaccessibles per la vegetació. A diferència d'altres torrents conserva bona part de la vegetació de ribera, formada per canyissar, pollancres i àlbers. Als seus trams finals, a partir de Can Costa, el torrent deixa de ser un límit per adintrar-se en el terme municipal pels polígons Comte de Sert i Ca n'Estaper. En aquesta darrers trams es troba força canalitzat, tot conservant l'entorn natural.</p> | 08054-158 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>El torrent rep diferents noms en funció de l'indret per on passa. Als seus orígens es coneix com el torrent de Can Canyadell, per ser aquesta la masia més propera per on passa, però a mida que va travessant les finques de diferents masos pren el nom dels mateixos. Així, al seu tram mig es coneix com el torrent de Can Campanyà, i al final com el torrent de Can Galí.</p> | 41.4813700,1.9919900 | 415844 | 4592686 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45923-foto-08054-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45923-foto-08054-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la capçalera del torrent es troba l'indret conegut com els Carquinyolis de Can Canyadell, que actualment es troben impracticables degut a la vegetació excessiva de la zona. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 45924 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Torrent que neix a tocar de la masia de Can Oliveró i discorre en sentit Est - Oest, travessant el terme fins a desembocar al riu Llobregat, entre els turons de les Forques i de Can Coromines. El torrent és el responsable del congost existent en aquest sector del terme i que serveix de via de comunicació deixant al nord la Serra de Costablanca i Santeugini i a migdia la Serra de Can Coromines. Actualment el curs fluvial és molt escàs i es reconeix al mig del congost per la presència d'una abundant vegetació als marges. Tot el tram del torrent es troba envaït per vegetació helofílica (abundant canyissar), deixant el torrent impracticable. El desnivell del torrent és força acusat en alguns trams, evitant l'estancament de l'aigua.</p> | 08054-159 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.4821200,1.9563000 | 412865 | 4592805 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45924-foto-08054-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45924-foto-08054-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A banda i banda del torrent, el congost presenta trams de vegetació amb abundància de pins, i trams de matolls i vegetació baixa coincidint amb els trams arrasats per l'incendi del 1994. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 45925 | Torrent de Pegueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-pegueres | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Torrent que recorre el terme de Castellbisbal en sentit Est - Oest, fins al riu Llobregat. A mig tram del curs fluvial se li afegeix el cabal d'una branca del torrent que rep el nom de torrent de Ca n'Elies, per la proximitat a la casa del mateix nom. En aquest tram de torrent es troba el Salt de la Botzegada. Tot i baixar sec durant molts períodes de l'any, es tracta d'un curs important d'aigua responsable de les característiques formes de relleu en forma de congost. Durant el temps que és sec el curs es converteix en el camí que s'utilitza per recórrer el congost. Es tracta d'un camí d'uns 3 metres d'amplada. La vegetació de la llera es troba formada per canyes i matolls, ja que el fet de trobar-se sec i convertit en camí ha fet desaparèixer la típica vegetació de ribera.</p> | 08054-160 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) | <p>El torrent de Pegueres ha estat un dels més utilitzats per la població de Castellbisbal, aprofitant les lleres i plans situats als marges per ubicar-hi horts i sínies. Actualment encara s'aprofiten alguns trams en la seva part baixa.</p> | 41.4889800,1.9761500 | 414532 | 4593547 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45925-foto-08054-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45925-foto-08054-160-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El camí que permet l'accés al torrent és el mateix torrent que històricament s'ha utilitzat com a camí en els períodes en els quals no baixava aigua. Actualment el torrent és netejat amb una màquina per tal de facilitar el pas de vehicles i persones. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 45926 | Bosc de can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-coromines | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Àrea ocupada pel bosc que s'estén des de la masia de Can Coromines en direcció al Nord-est ocupant els turons veïns a la casa en direcció a la veïna masia de Can Nicolau de Baix. Es tracta d'un bosc de pinassa, amb la presència d'alguns exemplars d'alzina i roure. Aquest fragment de bosc finalitza de forma improvisada, senyalant l' indret on va quedar controlat l'incendi del 1994. El sotabosc és abundant i es troba format per arboç, llentiscle i bruc.</p> | 08054-161 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un bosc jove d'entre 40 i 50 anys crescut segurament on sobre antigues vinyes ermes.</p> | 41.4793500,1.9609400 | 413249 | 4592493 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45926-foto-08054-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45926-foto-08054-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 45927 | Bosc de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-les-forques | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Bosquet de petites dimensions que es limita pràcticament al turó de les Forques, on es troba la Torre Fossada. Es tracta d'un dels tres boscos supervivents de l'incendi del 1994. Format bàsicament per pinassa i molt sotabosc (bruc, llentiscle, arboç, etc..) queda limitat per la urbanització de Costablanca, tot i que vers el cantó nord s'estén cap a la Colònia del Carme per sortir ja del terme municipal. Aquest tram fins a la Colònia del Carme, per trobar-se encarat al nord manté una vegetació més variada, consistent en pi, i abundant presència de roures i alzines, així com un sotabosc molt abundant.</p> | 08054-162 | Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un bosc jove, d'entre 20 i 40 anys, crescut sobre el que devien ser antics camps de conreu i zones d'aprofitament ramader.</p> | 41.4756900,1.9459300 | 411991 | 4592102 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45927-foto-08054-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45927-foto-08054-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 45929 | Degotalls de can Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/degotalls-de-can-campanya | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | L'espai es troba molt desvirtuat degut a la presència de la claveguera del polígon industrial. L'accés es fa difícil per la vegetació existent. | <p>Formació geològica consistent en estalactites que pengen d'una balma situada prop de la casa de can Campanyà, a tocar de la riera del mateix nom. Es tracta d'una concreció calcària vertical que es forma a partir de les gotes d'aigua (degotalls) que es desprenen de la fissura de les roques, on l'aigua experimenta una baixada de la temperatura, una pèrdua de CO2 i una petita evaporació. El bicarbonat creat es transforma en carbonat càlcic. Pren formes diverses que cauen com a pics al llarg de tota la paret de la balma, i van degotant progressivament. El cantó dret de la balma ha estat ocupat per una canalització d'aigua feta en ciment que cau vertical fins al terra i es converteix en claveguera i que evacua les aigües del polígon. A més a més, la vegetació ha ocupat el sector esquerra de la balma, impedint una observació clara de tot el conjunt.</p> | 08054-164 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Can Campanyà, s/n (08755 Castellbisbal) | 41.4841000,1.9885700 | 415562 | 4592993 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45929-foto-08054-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45929-foto-08054-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 45930 | Bosc del Canyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-canyet | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Bosc ubicat al sector sud-oest del terme municipal, ocupant part dels turons de les Guàrdies, de la Gatzarella i la partida de terra anomenada del Canyet, entenent-se en alguns trams fins als Arenys i fins a la carretera de Can Cases del Riu. Es tracta d'un bosc mediterrani, format per pinars, on es poden trobar alguns roures i alzines ocupant els sectors més humits. De tant en tant, apareixen alguns clarianes amb petit prat. Es tracta d'un bosc net, on la presència de sotabosc no és abundant, especialment al voltant dels camins. Al sector del congost situat a ponent de la masia de Can Pedrerol de Dalt es converteix en un bosc més dens.</p> | 08054-165 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | 41.4571200,1.9901100 | 415656 | 4589996 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45930-foto-08054-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45930-foto-08054-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 45931 | Torrent de can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-cases | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | La vegetació és abundant i alguns trams del torrent són impracticables. A nivell de conservació, cal destacar la manca d'algun tipus de depuració que impedeixi l'abocament d'aigües residuals procedents del nucli urbà de Castellbisbal. | <p>Torrent que neix al sector del nucli urbà de Castellbisbal i desemboca a la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial d'aigua molt irregular que ha creat un congost actualment ocupat per la vegetació, força abundant en alguns trams. El tram central, entre Can Galí i el polígon industrial es troba ocupat per horts a banda i banda del curs fluvial, amb una ocupació humana present en forma de camins i corriols per accedir als horts i algunes construccions precàries. Altre dels elements que denota l'ocupació de l'espai és l'existència de les restes d'una bòbila, coneguda com la bòvila de Can Galí, situada al tram de torrent situat sota aquesta masia. A nivell d'interès natural, cal destacar el fet de que es tracta d'un sector del municipi caracteritzat per una vegetació frondosa i abundant on predominen principalment els pins, les alzines i altres espècies de bosc mediterrani que poblen els vessants del congost, convertint aquest tram en un reducte boscós força singular. Al peu del torrent, cal assenyalar que el seu curs es troba marcat pel canyissar que delimita el seu traçat a banda i banda indicant el seu curs.</p> | 08054-166 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases (08755 Castellbisbal) | 41.4701300,1.9880600 | 415501 | 4591442 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45931-foto-08054-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45931-foto-08054-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 45934 | Barraca de vinya del turó de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-turo-de-les-forques | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | Actualment el sostre ha caigut i els murs laterals comencen a cedir. | <p>Barraca de vinya de planta circular aixecada en mur de parament irregular format per carreus de pedra i còdols disposats de forma molt irregular i seguint la tècnica de la pedra seca en la qual el parament resta unit mitjançant el travat amb fragments de pedra més petita que omple els buits dels carreus més grossos. La barraca es troba aixecada aprofitant el pendent de la muntanya i ha perdut part de la cobertura originària, que ha estat substituïda per ciment a fi de consolidar l'element. Té un encarament al sud - est i, pel que fa a la porta d'accés, aquesta, es troba ensorrada parcialment, deixant l'interior a cel obert.</p> | 08054-169 | Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar, tot i la manca de dades, que es tracta d'una barraca aixecada a començaments del segle XX, i que hauria estat objecte d'algunes reformes per tal d'impedir el seu enderroc, i que serien la causa de les capes de ciment que reforcen l'entrada i el sector del voltant. Segurament ha tingut un ús bastant prolongat en el temps, possiblement fins a mitjans del segle XX, per la qual cosa els seus propietaris l'haurien anat consolidant amb ciment per tal d'evitar que caigués.</p> | 41.4745100,1.9493600 | 412276 | 4591967 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45934-foto-08054-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45934-foto-08054-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45934-foto-08054-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45935 | Pont Nou del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-del-diable | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. pp.140-145</p> | XX | <p>El Pont Nou del Diable es troba situat a la carretera de Terrassa, metres avall del Pont Vell. Es tracta d'una estructura de formigó blanc i acer, de 200 m de longitud, composta de tres ulls separats per dos pilars que adopten la forma d'arc pseudogòtic invertit, homenatge que l'autor va voler retre al pont ogival. Els pilars pivoten sobre plataformes o daus troncopiramidals de formigó, cosa que produeix la sensació de gran lleugeresa, i la part inferior del tauler dels trams intermedis dibuixa unes arcades molt rebaixades d'acer Corten. La barana de protecció forma un quart de bossell a la base i una glosia reticulada als ampits. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 144)</p> | 08054-170 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Fou projectat per l'enginyer de camins Jose Antonio Ordóñez, en col·laboració amb Julio Martínez Calzón, guanyadors el 1970 del concurs convocat amb aquesta finalitat. Es va acabar de construir el 1975 i va quedar parcialment sobremontat per l'autopista AP-7. Aquest pont va substituir-ne un altre, amb estreps de paredat i tauler de biga metàl·lica bowstring, en arc parabòlic, que havia construït per l'enginyer provincial Victoriano Felip entre 1984 i 1987, i executat per la Maquinsta Terrestre i Marítima, vuit anys desprès d'acabar-se la carretera (1886). LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 144)</p> | 41.4739900,1.9385000 | 411368 | 4591920 | 1975 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jose Antonio Ordóñez | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 45936 | Palanca del Parc Nou de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-del-parc-nou-de-la-solana | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. pp.140-145</p> | XX | <p>Es una estructura de formigó d'acer, de 250 m de longitud i cinc ulls, suportada per quatre parelles de piles de secció circular amb capitell superior. La projecció del tauler marca una lleugera curvatura pel costat de Castellbisbal, i per la part inferior, el color groc de la pintura amb què ha estat tractat en destaca la silueta aèria. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 145)</p> | 08054-171 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal van estar units durant molt temps per una precària palanca de fusta i cordes, avui substituïda per una altra molt més ferma, projectada el 1998 per l'enginyer Jesús Vidal Tornel. La nova palanca, que forma part del nou Parc de la Solana, paral·lel al Llobregat i a l'Autovia A-2, connecta amb Castellbisbal a l'altura de la fàbrica de barres de ferro Celsa. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 145)</p> | 41.4675800,1.9698000 | 413973 | 4591177 | 1998 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45936-foto-08054-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45936-foto-08054-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45937 | Pont del Ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | <p>Antic pont construït a l'Areny que permetia al ferrocarril salvar el desnivell del torrent de Pegueres. Es tracta d'un pont de tres ulls, formats per tres arcs amb esplandit que es prolonguen uns 20m de llarg. Separen els ulls dos murs centrals de maó. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat comú amb verdugades. Les voltes, arcades i laterals del pont es troben fets amb maó. Per sobre té el pas la via del ferrocarril.</p> | 08054-172 | Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) | <p>La construcció del pont es pot datar a mitjans del segle XIX moment en el qual té lloc l'arribada del ferrocarril al poble de Castellbisbal. El 1853 en l'arxiu parroquial de Castellbisbal apareixen notícies referents a la construcció del túnel. L'onze d'agost d'aquell any el rector de Castellbisbal escrivia una carta al bisbe demanant una dispensa pels treballadors que construïen el túnel de la muntanya de Castellbisbal per al tren. Les obres del pont han de ser del mateix moment històric. RUIZ (1998: 243)</p> | 41.4740600,1.9658900 | 413655 | 4591900 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45937-foto-08054-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45937-foto-08054-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45937-foto-08054-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 45938 | Antic túnel del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tunel-del-ferrocarril | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | La manca d'ús ha fet que la vegetació creixi a les boques amagant l'element. | <p>Túnel que travessa el turó de la Torre del Telègraf per sota i permetia el pas del ferrocarril entre les estacions de Castellbisbal i Martorell. Es tracta d'un túnel d'uns 2 km. de llargada construït en maó. La seva amplada aproximada és de 3 metres i la seva alçada aproximada és de 5 metres. Actualment es troba en desús i la vegetació ha ocupat part de la via cobrint pràcticament la totalitat de l'entrada del pont.</p> | 08054-173 | Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest túnel va ser construït a mitjans del segle XIX moment en que tingué lloc la construcció de la via del ferrocarril i l'estació. El 1853 en l'arxiu parroquial de Castellbisbal apareixen notícies referents a la construcció del túnel. L'onze d'agost d'aquell any el rector de Castellbisbal escrivia una carta al bisbe demanant una dispensa pels treballadors que construïen el túnel de la muntanya de Castellbisbal per al tren. Les obres eren qualificades de molt perilloses sobretot per l'ús de la dinamita, i un cop començades havien de prosseguir i acabar-les el més ràpidament possible. Era important, per tant, treballar també en diumenge. RUIZ (1998: 243)</p> | 41.4767700,1.9610500 | 413255 | 4592206 | 1859 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45939 | Antic camí de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-terrassa | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVII-XXI | <p>Camí antic que comunicava les poblacions de Castellbisbal i Terrassa. El seu traçat es correspon amb el de l'actual carretera de Terrassa B-150, a tocar de les masies de Can Costa, Ca n'Elies, Can Ribot i Can Canyadell.</p> | 08054-174 | Terme de Castellbisbal. B-150 (08755 Castellbisbal) | <p>El poble de Castellbisbal, en comparació a altres pobles es trobava isolat. La carretera de Molins de Rei a Caldes passava a tres quilòmetres, tocant a la carretera de Rubí, i la de Martorell a Terrassa, n'estava a sis. La via del ferrocarril feia cinquanta anys, que travessava el terme de llarg a llarg, dividint el pla de l'Areny de dos en dos; però hi mancava l'estació. Respecte als camins d'abast hi havia el de Barcelona, Terrassa, Rubí, Martorell, can Pidelaserra, casetes de ca n'Oliveró i els de l'Obagueta, Arenys, Marrada i Repeu. No hi havia més d'una dotzena de carros, i quasi tot ho portaven a lloms de cavalleries amb Sàrria. MATEU (1991: 20) La carretera va ser acondicionada l'any 1905, amb els esforços del diputat Alfons Sala. La construcció d'aquesta va durar tres anys. Fins al poble, en molts trossos conincidia amb el camí vell i entrava al poble pel carrer de Sant Vicenç. Al raval va tombar per Cal Ticoia, perquè barrava el pas, i continuava cap a Terrassa, per les propietats de Can Margarit, Campanyà, Costa, Elies, Ribot i Canyadell. Va ser inaugurada el 1908.</p> | 41.4969600,1.9824000 | 415064 | 4594427 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 45940 | Camí de la Marrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-marrada | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVII-XX | Alguns trams del camí són de difícil pas | <p>Actualment al cantó de migdia del Turó de les Garses s'aprecien les restes d'un antic camí que serpenteja la muntanya i comunica el camí del Repeu amb el poble de Castellbisbal. Es tracta d'un camí de terra d'un metre d'amplada aproximàdament, que es converteix en corriol en alguns trams, envoltat de vegetació i sortejant l'alçada. Des del Turó de les Garses s'aprecia el seu pas pel dipòsit d'aigua i pel costat nord del mateix turó fins al Parc del Castell. Antigament sortia de ca n'Amat i pel bosquet d'aquesta propietat anava a trobar el camí del repeu. Aquest era un camí d'abast que normalment utilitzaven els veïns de Castellbisbal per baixar i pujar a peu fins als Arenys, i un cop allà, empalmant amb el camí del repeu, poder anar fins a Martorell i fins a Barcelona.</p> | 08054-175 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest camí es va deixar d'utilitzar progressivament a partir del 1928, moment en el qual es va construir la carretera nova</p> | 41.4710500,1.9729200 | 414238 | 4591559 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/