Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45941 | Camí del Repeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-repeu | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVII-XXI | <p>Camí de terra, amb trams asfaltats que ressegueix originalment el traçat antic del que era conegut com a Camí del Repeu. Actualment el camí es pot prendre vora Can Cases del Riu i recorre en sentit Nord - Sud el peu dels turons del Canyet, les Guàrdies, les Garses fins arribar a la carretera BV-1501 que ascendeix fins al poble de Castellbisbal. Aquest darrer tram es troba asfaltat. Es tracta d'un camí planer que serpenteja el peu dels turons, d'uns 3 metres d'amplada en bon estat de conservació.</p> | 08054-176 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Antic camí que des de la riera de Rubí i des de Can Cases del Riu anava fins a Martorell, travessant en paral·lel tots els Arenys del Llobregat, al peu dels turons de la Gatzarella, de les Guàrdies, de les Garses, etc..A l'alçada d'aquest darrer turó, empalmava amb el camí de la marrada que permetia baixar des de la vila de Castellbisbal als Arenys del Llobregat, tot fent ziga-zaga. Es tractava d'un camí de terra, d'uns tres metres d'amplada, utilitzat per persones i carruatges. Actualment el camí es conserva pràcticament íntegre, tot i que es troba tallat en alguns punts com el de la carretera principal que puja a Castellbisbal des de l'Autovia. Alguns trams han estat asfaltats. Continua sent un camí de terra, d'un amplada variable, d'entre 3 i 5 metres.</p> | 41.4721300,1.9714300 | 414115 | 4591681 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45941-foto-08054-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45941-foto-08054-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45941-foto-08054-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 45942 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Fita de terme consistent en un bloc monolític de pedra arenisca amb forma rectangular amb un dels extrems arrodonits i amb testimoni d'haver estat enterrat. Les seves mides són 40 cm d'amplada per 70 cm d'alçada per 13 cm de fons. Per una de les cares du gravada la lletra C , indicant el terme de Castellbisbal i per altra de les cares la lletra U, indicant el terme d'Ullastrell.</p> | 08054-177 | Nucli de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 2 (08755 Castellbisbal) | <p>La fita es troba actualment dipositada als magatzems municipals de l'Ajuntament. Fou portada dels sector que afronta amb Ullastrells, al Nord - Est del terme. Per la tipologia de la fita, podria ser datada a finals del segle XIX o començaments del segle XX.</p> | 41.4833700,1.9882100 | 415531 | 4592912 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45942-foto-08054-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45942-foto-08054-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 45943 | Mina d'aigua de can Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-nicolau | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | La manca d´ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament dels murs i l'espai interior. | <p>Edifici de planta rectangular amb la part posterior que presenta una forma arrodonida. Es troba cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es traca d'una construcció de caire popular aixecada en mur de mamposteria irregular unit amb morter de calç, arrebossat posteriorment i amb restes de pintura de color blanc. Aquesta tipologia de parament es conserva al sector de la façana i a la part posterior de l'edifici, mentre que als laterals s'han efectuar reparacions en maó de diverses mides. La façana principal no es correspon amb els murs laterals a nivell de mides i materials, per la qual cosa sembla que aquestes han estat refetes en un moment posterior. La façana principal presenta una arcada de mig punt a la part inferior que dóna accés a un espai soterrat. Els accessos a l'interior de l'edifici es realitzen mitjançant dues portes obertes a cadascun dels murs laterals, una a cada mur. Del mur de ponent arrenca un aqüeducte format per 6 arcades de mig punt que desguassa en una bassa quadrangular. Tots dos elements - bassa i aqüeducte - són fets en mur de mamposteria i es troben arrebossats. L'interior de l'edifici no conserva subdivisions interiors i segons explicacions del propietari actual contenia dues bombes d'extracció d'aigua.</p> | 08054-178 | Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt (08755 Castellbisbal) | <p>Tot i la manca de referències, cal pensar que es tracta d'un element relacionat amb la veïna casa de Can Nicolau, de la qual rep el mon. Cal aclarir, però, que no es tracta d'un molí sinó d'una antiga mina que extrau i bombeja l'aigua d'una veta i la deixa anar per l'aqüeducte fins a la bassa per regar els horts ubicats pels rodals, avui desapareguts. Respecte a la cronologia de l'edifici, per la tipologia de la construcció, cal pensar que podria haver estat aixecat a finals del segle XIX i haver patit una important reforma a mitjans del segle XX, moment en el qual s'haurien reedificat els murs laterals. De la maquinària interior no en queden restes. Actualment es troba desvinculat de la propietat de Can Nicolau i fou adquirit juntament amb la finca de l'entorn a començaments de la dècada del 1990.</p> | 41.5042000,1.9647700 | 413602 | 4595248 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45943-foto-08054-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45943-foto-08054-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45943-foto-08054-178-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apereix llistat al POUM amb el codi B.05 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45944 | Font de can Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-campanya | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Font d'un sol brollador protegida per una estructura de forma el·líptica formada per una paret de còdols units amb ciment pòrtland i protegida per tot el seu carener per una filera de maons. Estructura que té una alçada màxima de 2,80m arran de la paret de la muntanya i va disminuint progressivament fins a tenir només uns centímetres. L'amplada de la paret que la forma és de 45 cm. La forma el·líptica crea un espai interior de 2,20m d'amplada. Al fons del mur, i obert a la falda de la muntanya s'aprecia una obertura en forma de finestra de 40 cm d'amplada per 80 cm d'alçada, reforçada amb maons. Aquesta obertura dona accés a la mina original de la font. L'aigua cau directament al terra per on s'escorre directament mitjançant una reixa. A pocs metres de distància de la font s'aprecia una bassa rectangular amb parets de pedra actualment coberta per la vegetació i les fulles i sense ús, que correspon a les restes de l'antiga font de Can Campanyà, anterior a la rehabilitació.</p> | 08054-179 | Terme de Castellbisbal P.I. Comte de Sert (08755 Castellbisbal) | <p>La font actual és fruit d'una rehabilitació practicada a la dècada del 1990 aprofitant una antiga font popular. Del que degué ser l'antiga font només romanen les restes de l'antiga bassa.</p> | 41.4844700,1.9895000 | 415640 | 4593033 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45944-foto-08054-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45944-foto-08054-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45944-foto-08054-179-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Com a element d'interès, cal destacar la presència d'un petit reducte d'alzinar a l'entorn de la font, i que es correspon al que devia ser la tipologia de boscos original del terme, actualment desapareguda. Es troba inclosa dins del conjunt d'elements llistats al POUM amb el núm. C.03 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45945 | Font del Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-canal | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Font d'aigua amb un sol tub de sortida. Per a la seva ubicació s'ha aprofitat un rebaix quadrangular del terreny , que posteriorment s'ha arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. Com a elements afegits s'observa l'existència d'un banc corregut format per un peu de ciment amb un seient superior format per una llosa de pedra monolítica. També s'observa una pica quadrangular de pedra que recull l'aigua del brollador. Uns graons molt amples fets aprofitant el rebaix del terreny donen accés a la pica i al banc.</p> | 08054-180 | Terme de Castellbisbal P.I. Comte de Sert (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'una antiga font que fou rehabilitada en la dècada de 1990 adequant l'entorn com a àrea de picnic amb barbacoes i taules. Antigament, en les proximitats de la font s'hi podia trobar una gran bassa que normalment era plena i aprofitada pels nens de Castellbisbal per anar a banyar-se a l'estiu. La construcció de les naus industrials situades al peu de la carretera, sota l'àrea de la font eliminà la bassa.</p> | 41.4801500,1.9923400 | 415872 | 4592551 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45945-foto-08054-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45945-foto-08054-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45945-foto-08054-180-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclosa dins del conjunt d'elements llistats al POUM amb el núm. C.02 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45946 | Font del parc del Castell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-del-castell-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Font actualment en desús formada per un sol brollador i situada a la falda del turó de les garses, sota l'ermita de Sant Vicenç, al parc del castell de Castellbisbal. La font es troba connectada a la xarxa pública i s'ha construït rebaixant parcialment el pendent de la muntanya i recobrint-lo amb un mur de mampsoteria irregular format per pedres de mida força gran, disposades irregularment i unides amb ciment, formant un espai ovalat. Un banc corregut de 0,45 m d'alçada fet amb la mateixa pedra recorre tot el perímetre interior de la paret. Al mig, el banc queda interromput per una arcada feta amb ciment i recoberta exteriorment amb una filera de maons, creant un espai de 1,90 m d'amplada per 1,80 m d'alçada. Un rebord de maons crea a la part inferior un petit safareig. L'accés a l'espai de la font es fa mitjançant dos graons de ciment.</p> | 08054-181 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) | <p>La font fou feta entorn al 1975 durant el procés de les obres del parc, a iniciativa de l'Associació de pares i mares de la parròquia amb l'objectiu de reivindicar el turó i l'ermita com a espai públic per la vila.</p> | 41.4739900,1.9742600 | 414354 | 4591884 | 1975 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45946-foto-08054-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45946-foto-08054-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45946-foto-08054-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45947 | Font del parc del Castell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-del-castell-2 | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | Es tracta d'un element sovint objecte de pintades i actes incívics. | <p>Font connectada a la xarxa pública urbana situada a la falda de la muntanya del Parc del Castell, a tocar de l'indret on van aparèixer les restes de l'antic castell. La font s'ha construït al tall vertical fet a la muntanya. El fragment de tall vertical s'ha protegit amb un mur de parament format per pedres de mida força grossa i molt irregulars unides amb ciment. Al mig del mur s'ha obert un espai arrodonit en forma de formícula coberta amb punt rodó amb una pica a la part inferior de formigó.</p> | 08054-182 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) | <p>La font fou feta entorn a l'any 1975 per l'associació de pares i mares de la parròquia de Castellbisbal, com a forma de reivindicar el turó com a espai públic per la vila. Fou modificada a la dècada del 1990.</p> | 41.4739100,1.9737500 | 414311 | 4591876 | 1975 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45947-foto-08054-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45947-foto-08054-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45947-foto-08054-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45948 | Bassa d'aigua de Santugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-daigua-de-santugini | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el seu deteriorament. La vegetació amenaça amb amagar-ho. | <p>Bassa d'emmagatzematge d'aigua situada a tocar de la masia de Santeugini, al peu de l'era. Es tracta d'una bassa rectangular construïda en maó, que forma a la part superior una volta. Es tracta d'una estructura de 2,80 m de llargada per 1,80 m d'amplada per 50 cm d'alçada. Cal aclarir, però, que la basa es troba semisoterrada, i que la major part de la superfície és sotaterra, amb tot, l'alçada de bassa, és a dir, el tram que resta visible, devia ser originalment més alt, però actualment s'ha anat acumulant terra i envoltada de vegetació. La bassa és carrega per una de les cantonades, on s'ha obert una boca quadrangular reforçada amb ciment que es situa arran de terra, i vers a on devien anar abocades totes les aigües.</p> | 08054-183 | Terme de Castellbisbal. Urb.Can Santeugini. Mas Can Santeugini s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar que aquesta bassa fou construïda pels propietaris del mas Santeugini i estava estretament lligada a l'explotació de les vinyes del voltant de la casa. Degué ser utilitzada fins a la dècada del 1930-1940.</p> | 41.4906900,1.9548800 | 412758 | 4593758 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45949 | Sínia de l'hort del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-lhort-del-sabater | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | <p>Sínia situada al peu del torrent del Pegueres, en un indret conegut com l'hort del Sabater. Es tracta d'una sínia de tracció animal. El mecanisme consisteix en una banda de cadena que passa sobre una roda dentada suficient per arribar uns metres sota la superfície de l'aigua del pou. Al voltant de tota la banda es subjecten unes pales de ferro que elevaven l'aigua del pou i la llençaven a una cisterna. Un animal mou el rodet que a la vegada dóna moviment a una roda dentada que es troba fixa a l'eix que subjecta la roda d'on penja la cadena. Tot el mecanisme es troba protegit per una paret quadrangular de maó de 0,70 m d'alçada per 3,10 m de llargada per 2,20 m d'amplada destinada a protegir-la. En un dels extrems de la paret, sobresurt un annex semicircular que recull l'aigua i d'on surt un canal que la condueix a una bassa. Es tracta d'una bassa de 3,5 metres de llargada per 2 metres d'amplada que es troba situada uns metres a migdia de la sínia.</p> | 08054-184 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens de la tecnologia d'aquestes sínies es remunta als períodes medieval i modern, i es troba relacionada amb la cultura d'aprofitament de recursos hidràulics practicada pels pagesos. Per les característiques observades, cal pensar que es tracta d'una sínia contemporània construïda a començaments del segle XX, però es troba en perfecte estat, la qual cosa fa pensar que podria haver estat utilitzada fins a la dècada dels anys 50.</p> | 41.4828700,1.9709800 | 414092 | 4592873 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45949-foto-08054-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45949-foto-08054-184-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 45950 | Bassa de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-nametller | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | La manca d'ús i de manteniment, així com el creixement de la vegetació de l'entorn han fet desaparèixer alguns dels rebords superiors | <p>Bassa quadrangular situat en la vessant de la muntanya sobre el torrent de Salzes, a tocar del roure de Ca n'Ametller. Pren l'aigua d'una deu situada a sota mateix de la bassa. Està construïda en mur de mamposteria i maó i es troba arrebossada amb ciment. Les seves dimensions són 6 m de llargada per 4 d'amplada aproximadament. La fondària es desconeix perquè actualment es troba plena d'aigua.</p> | 08054-185 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Aquesta bassa devia ser construïda a començaments del segle XX segurament pels propietaris de Ca n'Ametller amb l'objectiu de regar uns horts que es trobaven a sota, aprofitant el pendent de la muntanya. Actualment es troba en desús, i els horts han estat abandonats.</p> | 41.5057800,1.9621500 | 413385 | 4595426 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Situada a tocar del roure monumental de Ca n'Ametller | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45951 | Pou i bassa de la vinya del Capsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-bassa-de-la-vinya-del-capsa | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | <p>Bassa i dipòsit situats al mig de la terra coneguda com la vinya del Capsa. Es tracta en realitat de dues estructures, una d'elles consistent en un dipòsit semisoterrat al terra amb forma arrodonida, que es transforma amb una forma quadrada al seu cantó nord. Es tracta d'un dipòsit construït en mur de parament irregular arrebossat a l'interior amb ciment i a l'exterior amb morter de calç que presenta sorra barrejada amb pedretes, pròpies del terreny de la zona. El seu diàmetre és de 2,45 m i la seva fondària de 1,70 m. Queda cobert amb una volta, deixant oberta una boca sobre l'espai que es converteix en quadrat, per tal de recollir l'aigua del terra. La bassa, en canvi, es una estructura quadrangular aixecada arran de terra de 0,80 per 0,80 m per 0.60 cm d'alçada. També ha estat construïda en mur de parament irregular i ha estat arrebossada amb ciment interior i exteriorment conservant encara restes del sulfat de color blavós.</p> | 08054-186 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Els pous i les basses escampats al terme de Castellbisbal s'han de contextualitzar històricament a finals del segle XIX, en ple període d'expansió de la vinya. Aquest conreu va arribar a ser el més important del terme, ocupant la major part de la superfície del mateix, a excepció de les zones planeres dels torrents i la dels Arenys, dedicades al regadiu. L'orografia abrupta i irregular del terme va afavorir que totes les terres aprofitables es convertissin en vinyes. Per la fragilitat del sòl argilós i l'absència de vegetació, quan plovia les vinyes que estaven situades als vessants, s'erosionaven amb molta facilitat, cosa que formava xaragalls. Per evitar que constantment s'anés perdent sòl es van construir rases al costat de cada renglera de ceps, de manera que l'aigua s'escolava pels costats i no s'enduia la terra. La rasa del centre era la més gran de totes i mitjançant la construcció de petites preses fetes amb pedres i esglaonades entre elles, l'aigua de la pluja anava omplint el dipòsit que generalment estava situat al centre de la vinya. Els dipòsits eren cilíndrics i la forma de dalt l'acabaven amb una volta. L'entrada quedava tancada amb una tapa per tal d'evitar l'evaporació de l'estiu. A nivell de terra i havia una petit forat per on entrava l'aigua de la rasa. A dins, els depurava per decantació. Al costat del pou s'acostumava a construir una bassa quadrangular que tenia l'objectiu d'acumular aigua, que desprès el pagès barrejava amb sulfat. Sempre que el pagès havia d'ensulfatar la vinya, una setmana abans omplia amb una galleda d'aigua el cub i hi posava pedres de sulfat de coure perquè s'anessin dissolvent. Passada una setmana omplia la màquina de sulfatar i ruixava els ceps contra el mildiu. Per aprofitar l'estructura, els pous i les basses també s'aprofitaven per a regar altres cultius, com les tomaqueres, que sovint es plantaven al costat de la barraca, o per guardar-hi el vi fresc. Al abandonar-se les vinyes a partir de la dècada del 1960, la major part dels pous i basses s'han perdut, o bé s'ha ensorrat la part que sobresurt del terra quedant només el forat. ESCAYOL A (2011:35)</p> | 41.5024900,1.9794900 | 414828 | 4595043 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45951-foto-08054-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45951-foto-08054-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45951-foto-08054-186-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 45952 | Pou de can Colet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-colet | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | <p>Pou i mina d'aigua situada dins la finca de Can Colet, en un enclotat al vessant de ponent del turó on s'assenta la casa. Es tracta d'una mina i un pou que ha estat protegit per una estructura de maó circular de 3 metres de diàmetre arrebossada i pintada en color blanc. L'accés a l'interior es fa mitjançant una petita porta oberta al cantó de migdia feta amb un arc molt rebaixat i protegida amb una portella metàl·lica. La coberta superior del pou s'ha realitzat amb una volta feta amb maons i arrebossat amb ciment.</p> | 08054-187 | Terme de Castellbisbal. Urb. Costablanca (08761 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un pou obert a la dècada del 1970 quan el que es troba situat a l'altre costat del turó, a tocar de la casa va deixar de funcionar. El seu objectiu és aportar aigua a la finca de Can Colet. És conegut també amb el nom de Pou del Portalet.</p> | 41.4759800,1.9453600 | 411944 | 4592134 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45952-foto-08054-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45952-foto-08054-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45952-foto-08054-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 45953 | Pou de ca n'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-nelies | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XIX-XX | Els trams superiors dels murs han caigut i la vegetació ha crescut abundanment a l'entorn. | <p>Pou i mina d'aigua aixecat aprofitant el marge i un desnivell entre dos camps dins la finca de Ca n'Elies. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular format amb carreus de mida força grossa disposats de forma molt irregular units amb morter de calç. Als extrems, la construcció s'ha barrejat amb maó per tan de reforçar-la. Es tracta d'una construcció de forma quadrangular oberta al cantó de migdia de 1,70 m d'alçada per 1,50 m d'amplada per 1 m de fondària que protegeix un pou circular que connecta directament amb la mina d'aigua. El pou excavat es troba reforçat amb un capa arrebossada de morter de calç.</p> | 08054-188 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>La construcció del pou es troba lligada a la història de la veïna cada de Ca n'Elies, que és la propietària. Del segle XIX es tenen dades procedents de 1868, moment en el qual uns quants veïns del poble van fundar la societat d'aigua de Ca n'Elies, que pretenia explotar una mina situada en aquesta propietat, i conduir l'aigua fins al dipòsit de Can Rabella, i d'aquí als 50 socis.</p> | 41.5007000,1.9831700 | 415133 | 4594841 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45953-foto-08054-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45953-foto-08054-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45953-foto-08054-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45954 | Bassa del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-turo-de-salzes | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | El pas del camí a tocar d'aquest element ha propiciat el seu deteriorament. | <p>Dipòsit d'aigua situat al peu del camí, ben bé a tocar del marge del camí que envolta el turó de Salzes. Es tracta d'una estructura semi excavada al terra feta en maó i arrebossada amb ciment en alguns trams, especialment a la part superior. Les seves mides són 90 cm d'alçada per 2,30 m de llargada per 1,80 cm d'amplada. Tota la part superior de la cisterna es troba tapada per evitar l'evaporació, deixant només com a indret per l'entrada i l'extracció de l'aigua un forat quadrangular en l'extrem sud de la part superior de 80 per 80 cm d'amplada.</p> | 08054-189 | Terme de Castellbisbal. Urb.Santeugini (087055 Castellbisbal) | <p>Aquesta cisterna, juntament amb d'altes estava destinada a recollir aigua de l'escorrentia per tal de subministrar aquest element al pagès propietari de la vinya. Cal pensar que a escassos metres es troba una barraca de vinya que devia pertànyer al mateix propietari. Possiblement, pels materials emprats, sigui un element construït a començaments del segle XX, en la dècada de 1920-1930. El pas del camí a tocar de la cisterna devia modificar completament el nivell del terra i deixà inutilitzada la cisterna.</p> | 41.4873600,1.9456800 | 411986 | 4593397 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45954-foto-08054-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45954-foto-08054-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45955 | Rellotge de sol de cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fuster | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | <p>Rellotge circular sobre un peu trapezoïdal que forma la peça que corona el frontó de la façana de la casa de Cal Fuster, dins el nucli antic de Castellbisbal. A l'igual que la resta de la façana, en la qual s'integra és troba pintat en color clar. Guarda una orientació sud-oest amb marques horàries i inscripció apareixen molt esborrades. Es tracta d'un rellotge d'autor molt deteriorat amb gnòmon de vareta. Al rellotge es pot llegir el següent lema: No em miris Per què si lo escric. El teu destí.</p> | 08054-190 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/Anselm Clavé. 48. (08755 Castellbisbal) | <p>Es desconeix el nom de l'autor i la data exacta de col·locació, tot i que caldria relacionar-lo amb la casa, que fou modificada entorn al 1800 configurant la façana actual.</p> | 41.4719500,1.9787500 | 414726 | 4591653 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3245 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45956 | Rellotge de sol de cal Regalat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-regalat | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge circular dins d'un marc rectangular emmarcat, situat entre els balcons del segon pis de la façana principal de Cal Regalat. Es tracta d'un rellotge pintat en color blau celest amb un centre marró. El marc que el delimita també es de color marró clar, a l'igual que les lletres de les inscripcions. Es troba orientat al Sud. Conserva les senyals per a les hores i mitges hores, de 6 a 6, amb xifres aràbigues. La inscripció actual és: De sol a sol com el pagès 'MDCCCL', que no coincideix amb l'anterior (MCMLIV) que hi havia.</p> | 08054-191 | Nucli urbà de Castellbisbal. Cal Regalat. C/del Raval, 4 (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement es tracti d'un rellotge del 1954, tal i com indicava la primera data. Una reforma posterior de la casa, feta a la dècada del 1990 recuperà la data de 1850 però fent referència a la casa en general.</p> | 41.4780700,1.9804500 | 414876 | 4592331 | 1954 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45956-foto-08054-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45956-foto-08054-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45956-foto-08054-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 856 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45957 | Rellotge de sol de can Pedrerol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pedrerol-de-baix | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge pintat a l'arrebossat de la façana de ponent de la casa de Can Pedrerol. Té forma ovalada i es delimita amb un marc de rajola de color blau de forma artística. Les línies horàries i les xifres es troben esborrades.</p> | 08054-192 | Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Pedrerol de Baix s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Fou realitzat entorn al 1900, moment en el qual la crugia lateral de la casa fou eliminada procedint a l'obertura de finestres en aquesta façana, que anteriorment havia estat un mur interior de la casa.</p> | 41.4462400,1.9934600 | 415921 | 4588785 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 1348 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45958 | Rellotge de sol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-0 | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | <p>Rellotge de sol pintat a la façana de la rectoria de l'església parroquial de Castellbisbal. Tot i que es troba molt esborrada, s'aprecia una decoració consistent en un doble cercle de colors blavosos en el qual s'inserien els números, amb un sol a la part superior, d'on surt el gnòmon. La numeració és aràbiga. Conserva el següent lema pintat: Ni tu ni jo tindrem corda si no és Déu qui se'n recorda</p> | 08054-193 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>El rellotge fou encarregat per mossèn Llorenç Massip, ecònom de Castellbisbal el 1850, i restaurat el 1946, moment en que es rehabilità la rectoria.</p> | 41.4750700,1.9808700 | 414907 | 4591998 | 1850 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45958-foto-08054-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45958-foto-08054-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45958-foto-08054-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 853 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45959 | Rellotge de sol de ca l'Espardanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lespardanyer | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | <p>Rellotge amb forma ovalada encastat a la barana del pis superior de la casa, coronant l'edifici de Ca l'Espardanyer, al nucli antic de Castellbisbal. Es tracta d'un rellotge de rajoleta fet amb la tècnica del trencadís, però utilitzant només rajola blanca. El gnòmon es troba orientat a ponent i la numeració és aràbiga, començant des del 7 i acabant al 3. No compta amb cap lema, només amb la data: 1867 inscrita sobre una decoració en forma d'estrella.</p> | 08054-194 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 63 (08755 Castellbisbal) | <p>Històricament, la data de 1867 podria ser donada com a data de construcció del rellotge i de tot l'edifici en general.</p> | 41.4769600,1.9801300 | 414848 | 4592208 | 1867 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45959-foto-08054-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45959-foto-08054-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45959-foto-08054-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 854 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45960 | Rellotge de sol de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-namat | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | Es troba força desdibuixat i les marques horàries són difícils d'observar. | <p>Rellotge rectangular pintat a la façana de Ca n'Amat, entre les finestres del segon pis. Guarda una orientació sud-est i marques horàries a les hores de les 6 del matí a les 3 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle molt esborrat al pol</p> | 08054-195 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Molins de Rei, 1 (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un rellotge d'autor que actualment es troba despintat. Cal pensar que fou pintat a començaments del segle XX, moment en el qual pot ser datada la façana principal de la casa</p> | 41.4693800,1.9841400 | 415173 | 4591363 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45960-foto-08054-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45960-foto-08054-195-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de Gnomònica catalana amb el núm de referència: 3613 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45961 | Rellotge de sol de can Canyadell (N) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-n | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XXI | <p>Rellotge circular pintat a la façana nord de Can Canyadell, El traçat de les marques horàries no corresponen a cap càlcul gnomònic.</p> | 08054-196 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest rellotge, com els seus homònims de la façana de ponent, tenen els seus orígens en la darrera restauració de la casa practicada en la dècada del 2000 i que convertí l'antiga masia en restaurant.</p> | 41.5101400,1.9835000 | 415173 | 4595889 | 2000 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45961-foto-08054-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45961-foto-08054-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3608 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45962 | Rellotge de sol de can Canyadell (SO) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-so | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge rectangular, que es troba pintat a la façana principal de Can Canyadell, a l'alçada del primer pis. El traçat de les marques horàries no corresponen a cap càlcul gnomònic. La grafia del 11 s'escriu Iil. La seva funció és purament ornamental i sembla inacabat.</p> | 08054-197 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest rellotge, com el seu homònim de la façana sud-oest, tenen els seus orígens en la darrera restauració de la casa practicada en la dècada del 2000 i que convertí l'antiga masia en restaurant.</p> | 41.5101600,1.9837800 | 415196 | 4595891 | 2000 | 08054 | Castellbisbal | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3609 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45963 | Rellotge de sol de can Canyadell (SO1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-so1 | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XXI | <p>Rellotge pintat en forma de petxina. Guarda una orientació sud-oest i marques horàries a les hores i mitges hores de les 8 del matí a les 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta. Com a decoració s'ha pintat la caricatura d'un conill al pol</p> | 08054-198 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest rellotge, juntament amb el seu homònim de la façana sud-oest, foren pintats durant la darrera restauració de la casa feta en la dècada del 2000. El dibuix del conill fa referència al nom del restaurant en que actualment s'ha convertit la casa: La torre del Conill.</p> | 41.5100500,1.9836600 | 415186 | 4595879 | 2000 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45963-foto-08054-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45963-foto-08054-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 2875 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45964 | Rellotge de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-costa | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge semicircular elaborat en mosaic trencadís sobre un marc quadrat. Guarda una orientació sud-est i les marques horàries són a les hores i mitges hores de les 5 el matí a les 3 de la tara, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta. Es llegeix la següent inscripció JUAN MALLOL COSTA, i l'any MCMXXVI</p> | 08054-199 | Terme de Castellbisbal. Mas Can Costa s/n. BV-151, km,4,7 (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un rellotge d'autor, ben conservat. Tot i que la casa de can Costa sigui una construcció del segle XVIII, cal pensar que la data de construcció del rellotge es correspon a la que s'indica: 1926, moment en el qual tingué lloc una reforma important de l'edifici.</p> | 41.4908900,1.9821500 | 415035 | 4593753 | 1926 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45964-foto-08054-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45964-foto-08054-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45964-foto-08054-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3681 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45965 | Rellotge de sol de can Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-riquer | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge amb forma ovalada emmarcat en una línia que sembla una lira. L'orientació sud-est, i marques horàries a les hores de les 6'30h del matí a les 4 de la tarda, en cicles de 12 hores. S'ha realitzat amb numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle al pol. El lema que es llegeix és el següent: Segueix com jo ton camí i tindràs bon fi. També té inscrita la data de 1961.</p> | 08054-200 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 5 (08755 Castellbisbal) | 41.4819300,1.9847800 | 415243 | 4592756 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45965-foto-08054-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45965-foto-08054-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 855 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 45966 | Rellotge de sol de can Margarit Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-margarit-vell | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | Es troba molt desdibuixat | <p>Rellotge pintat en la façana de ponent de la casa de Can Margarit Vell, a l'alçada del primer pis. Es tracta d'un rellotge rectangular actualment molt desdibuixat, que no ha conservat els números. Conserva el gnòmon de vareta orientat a ponent. No s'aprecien amb claredat les marques horàries. Es troba inventariat per la Societat de gnomomica catalana amb el núm de referència: 3612.</p> | 08054-201 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Font del Cabrer, 6 (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement pugui ser datat al segle XIX, moment en el qual la casa de Can Margarit encara es trobava habitada.</p> | 41.4798600,1.9809300 | 414919 | 4592529 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45966-foto-08054-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45966-foto-08054-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45966-foto-08054-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A tocar d'aquest rellotge, i situat a la mateixa façana i a la mateixa alçada s'observen les restes d'un altre rellotge similar al descrit que ha perdut el gnònom, tot i que encara conserva restes de les línies divisòries de les franges horàries. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45967 | Rellotge de sol de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nametller | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge adherit a la façana principal de la casa de Ca n'Ametller. Es localitza encastat entre les finestres centrals del primer pis. Té una forma irregular, lleugerament ovalada i pintada en blanc sobre la qual es dibuixa el rellotge. La numeració és romana i va de 6 a 6, la línia del 12 és vertical. Conserva el gnòmon original.</p> | 08054-202 | Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Va ser afegit a la casa a la dècada del 1960 durant la reconstrucció de la casa actual.</p> | 41.5046000,1.9587000 | 413096 | 4595298 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45968 | Rellotge de sol de can Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gali | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | Es troba molt desdibuixat i les marques han anat desapareixent. | <p>Rellotge pintat a la façana principal de la casa de Can Galí, encastat a tocar de la finestra principal del primer pis, sobre l'arrebossat. Es tracta d'un rellotge pintat amb forma circular molt desdibuixat, on no s'aprecien les franges divisòries de les hores. Conserva el gnònom de vareta orientat a ponent.</p> | 08054-203 | Terme de Castellbisbal. Masia Can Galí s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement tingui els seus orígens a començaments del segle XX, moment en el qual tingué lloc una reforma de la casa.</p> | 41.4662500,1.9968800 | 416233 | 4591003 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45969 | Estació Martorell-Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-martorell-vila | <p>WAIS F. (1974) Historia de los Ferrocarriles Españoles. Ed. Nacional.Madrid.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossada i pintada de color granat, ressaltant obertures i elements decoratius en color blanc, així com les cantonades, que apareixen reforçades amb carreus de mida regular i ben disposats, també pintats en blanc. Compta amb planta baixa i primer pis. Es troba encarat a ponent, de cara a les vies del ferrocarril. S'obre a nivell de planta baixa amb un seguit de tres portals, entre els quals s'intercalen dos finestral rectangulars. Actualment portals i finestrals es troben enreixats i tancats. A nivell de primer pis, les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestrals rectangulars. Com a element decoratiu comú a totes les obertures destaca un sobreafegit en forma de guardapols que ressegueix la part superior i els laterals del perímetre exterior de les obertures. Portes i finestrals són acabades a la part superior amb un arc molt rebaixat. Exteriorment, dues faixes verticals recorren de dalt a baix l'edifici dividint-lo en tres crugies, que es deuen correspondre interiorment a tres àmbits diferents. Com a element decoratiu excepcional, cal fer esment de la presència d'una falsa barana a l'extrem de la teulada que es converteix en una continuïtat de la façana de l'edifici. Es tracta d'una barana balustrada feta amb maons en la qual s'ha intercalat pilars massissos pintats en blanc, i un frontó central que presideix l'edifici amb un acabament triangular. Les façanes laterals manquen d'obertures. A la façana posterior s'observen les obertures a nivell de planta baixa, que era per on accedien els passatgers a l'interior de l'estació i a les vies.</p> | 08054-204 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,6 (08755 Castellbisbal) | <p>L'estació va ser construïda per l'empresa Caminos de Hierro del Noreste de España, va ser inaugurada el 1912 juntament amb el primer tram de la línia Llobregat - Anoia obert al tràfic de viatgers. La seva estructura i decoració respon al model de les estacions de la companyia utilitzada a tot Espanya.</p> | 41.4758800,1.9389900 | 411412 | 4592130 | 1921 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45970 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-5 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosió del terreny i la vegetació han deteriorat la part exterior de l'element. | <p>Barraca excavada a la roca de 1,80m d'alçada per 2,30m d'amplada per 1,60 de fons.</p> | 08054-205 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4531500,1.9883600 | 415504 | 4589557 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45970-foto-08054-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 45971 | Mina d'aigua de Santeugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-santeugini | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVIII-XX | Es tracta d'un element fàcilment recuperable que caldria una actuació de consolidació i neteja. | <p>Mina d'aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini. La mina s'obre amb un túnel d'uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca. La mida mitjana de la via és d'un metre setanta d'alçada per setanta d'amplada. La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa. L'obertura d'accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat. Seguint el curs del túnel de la mina s'aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses quadrangulars de ciment.</p> | 08054-206 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. 808755 Castellbisbal) | <p>Es desconeix l'origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d'un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d'aigua la casa i els ramats. Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.</p> | 41.4905300,1.9613100 | 413295 | 4593734 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el codi A.23 | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 45972 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVIII-XXI | <p>Aquesta festivitat és organitzada pels Amics de Sant Antoni Abat de la vila de Castellbisbal amb l'objectiu de recordar i homenatjar als homes i les dones que fins fa poc realitzaven les dures tasques del camp i el transport de mercaderies amb l'ajuda dels seus animals de tir. La festivitat acostuma a celebrar-se al març. Durant tot el matí, els carrers del nucli urbà es van omplint de cavalls, ases i mules, amb els seus carros guarnits de festa. La celebració acostuma a començar ben d'hora al matí al parc Folch i Torres. Aquest és el punt de concentració de les colles i les persones que participen en la passejada. Es comença el dia fent un esmorzar típic dels traginers, a base de pa amb tomàquet, botifarra i cansalada, en l'organització del qual participa la Colla del Bon Àpat. Al voltant de les 10 del matí, la festa s'anima amb la música de la Banda del Col·legi Pare Manyanet, encarregada de fer el tradicional concert de la celebració. A mig matí, després de la recollida de bandera, es fa la passejada pel poble i la benedicció dels animals a la Plaça de l'Església. Finalment, tal i com marca la tradició, es fa el ritual de les tres voltes per l'entorn.</p> | 08054-207 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Festivitat tradicional recuperada a partir del 1990 per l'entitat Amics de sant Antoni Abat.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'entitat manté una publicació anomenada 'Els tres Tombs' on apareixen articles de les activitats dutes a terme per l'entitat i altres articles d'interès local. L'entitat compta amb una col·lecció de carruatges tradicionals destinats a la festivitat. (veure fitxa 132) | 98|119 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 45973 | Ronda del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ronda-del-rei | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XVIII-XX | <p>Antic joc de bitllets molt popular al poble de Castellbisbal. S'hi jugava al carrer del Joc, motiu pel qual acabà esdevenint el nom del carrer. Es plantaven sis bitlles i el bitllaire, amb el peu del davant a tocar de la ratlla, llençava tres bitllots, si aconseguia tombar-les totes menys una, feia bitlla i si la que quedava plantada era la més adornada, aconseguia bitlla de rei. La manera de jugar-s'hi els diners era fer una filera de jugadors a cada cantó, i cadascú deixava a terra les peces de xavalla que s'hi volia jugar. Si el bitllaire guanyava, recollia tots els diners de terra. Si no feia bitlla, n'hi posava de la seva butxaca, tants com n'hi havia d'escampats. El que plantava les bitlles i recollia els bitllots, li deia bitlloter. MATEU (2007: 135)</p> | 08054-208 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Va ser recuperat l'any 1995 i forma part de les activitats de la Festa Major d'estiu. Actualment es juga al carrer Major, al lateral de l'església, on s'hi han col·locat les senyals a terra.</p> | 41.4751100,1.9804700 | 414874 | 4592003 | 08054 | Castellbisbal | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 45974 | Pou del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-turo-de-salzes | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XIX-XX | La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament dels antics murs. | <p>Estructura circular excavada a l'argila natural del terreny de 9,70 metres de fons. A la superfície es converteix en una estructura quadrangular de totxo massís d'uns 50 cm d'alçada. Possiblement es trobava protegit per una reixa, actualment desapareguda. Té una part superficial de totxo massís, potser estava cobert. El pou està excavat a l'argila i fa 9,70 metres de fons. Està tapat amb una reixa de ferro provisional. Està tapat amb una reixa de ferro provisional.</p> | 08054-209 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini (08755 Castellbisbal) | <p>Element relacionat amb l'explotació agrícola de les terres situades l'entorn del turó de Salzes. Possiblement aquestes terres eren propietat del mas Can Santeugini i foren concedides a parcers per a l'explotació de la vinya i altres conreus. Ca pensar que el pou estigué destinat a l'aprovisionament d'aigua fins a la dècada del 1960, moment en el qual s'abandonaren la majoria dels conreus.</p> | 41.4873900,1.9476200 | 412148 | 4593399 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 86274 | Ametller de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-vinyers | <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, pp. 96-97.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | Es tracta d’un espècimen molt vell, probablement d’uns dos cents anys. Al seu voltant n’hi ha d’altres més joves i una figuera de rebrot, amb una soca molt grossa, també molt vella, prop del pou. | <p>L’ametller de Can Vinyers està situat al davant de la casa, fora de la muralla de tancament, en una antiga parcel·la sembrada de vinya. Els carrers que la delimiten són el carrer de W. Guadall de nord a sud i els carrers de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest.</p> <p>L’arbre, de l’espècie <em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, de color gris fosc amb mostres d’assecament i algunes ferides antigues cicatritzades. D’ell en surten diferents branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</p> <p>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 8 metres aproximadament. Fa <span> </span>3,30 metres de volt de canó (mides preses a 1,30 metres d’alçada)<span> </span>per 3,10 metres de volt de soca, per . Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica. El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla.</p> | 08120-3 | Entre els carrers de W. Guadall de nord a sud i de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest. | <p><span><span><span>Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaró era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. </span></span></span></p> | 41.5988000,2.0313000 | 419272 | 4605686 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303150.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 86278 | Auca de l’agermanament i la seva història. Matadepera - Mariapfarr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-lagermanament-i-la-seva-historia-matadepera-mariapfarr | <p>SOLÍS, Paula; VILA, Míriam; comissió de l’Agermanament Matadepera-Mariapfarr (2019). 1984-2019. 35 anys Agermanament Matadapera - Mariapfarr, dins Gaseta de Matadepera. Número especial Agost de 2019.</p> | XXI | <p>Auca representada per un pòster o cartell que conté 24 vinyetes amb il·lustracions en color, que acompanyen un rodolí (en lletra majúscula), que en un toc d’humor, explica l’agermanament entre els pobles de Matadepera i i Mariapffar. La història comença amb la trobada entre el gegant austríac Samson i els gegants matadeperencs. Continua amb l’intercanvi d’obsequis en llarg del temps com són les pedres de molí, la font o el banc modernista i les diferens visites a ambdós municipis. </p> <p>L’auca diu així:</p> <p>Matadepera no tenia gegants / i se’n van fer uns de molt grans. / Una parella de dos / que es van estrenar el 82 //</p> <p>Com que els gegants no tenien amics, / decidiren fer una trobada / es van convidar de grans i xics / i ho celebraren per primera vegada. //</p> <p>En Samson de Mariapfarr / a Matadepera va arribar / i amb en Llorenç i l’Agnès, / es feren amics d’allò més. //</p> <p>Mariapfarr és un poble / ple de neu i de bolets, / de Salzburg és a prop / i Àustria porten al cor. //</p> <p>Un any després hi vam anar / i a les fosques ens van esperar / de cop, els llums es van encendre / i amb la música ens van sorprendre. //</p> <p>Perquè l’amistat per sempre fos / els alcaldes firmaren tots dos / una acta d’agermanament / a Matadepera, a l’Ajuntament. //</p> <p>Si a Matadepera et vols banyar / al carrer Mariapfarr has d’anar / i si allà la campana vols tocar / a la Matadeperaplatz l’has de buscar. //</p> <p>Aquí, una font de fusta de regal / allà, de ferro colat un fanal. / Tots dos fan a vinent / el nostre agermanament. //</p> <p>Any rere any els contactes van augmentant / aquí i allà es troben de tant en tant: / escoles, bombers, banda i coral; / Schule, Feuerwehr, Musikkappelle und fussball //</p> <p>1992: a Barcelona, l’olimpíada / i a Matadepera, la segona trobada . / de Japó va venir Yagurodom / i de Mariapfarr, el Samsom. //</p> <p>Amb l’ajut dels mestres/ els nens i nenes de les escoles, tot i parlar una lleguna (llengua) diferent, / s’entenien perfectament. //</p> <p>Encara que tinguem neu aquí / per Setmana Santa hi va el drac esquí. / En aquelles muntanyes tan nevades / s’hi fan grans esquiades. //</p> <p>Per celebrar els deu anys de la nostra amistat, / en un tren Talgo grans i petits han viatjat. / jugant, cantant i xerrant / les hores del viatge han anat passant. //</p> <p>Dins el tren hi cap de tot, / gresca, xerinola i bon humor. / un grup de joves molt eixerit / ha muntat un bar per al dia i la nit. //</p> <p>Molts matadeperencs amb diners han col·laborat / per comprar un regal: la campana Montserrat, / i per celebrar-ho el cuiner Pasqual / els hi fa una paella monumental. //</p> <p>Pel centenari, la Germandat de Sant Sebastià / a la coral de Mariapfarr van convidar / amb un gran concert ens van delectar / i a l’ofici solemne també van cantar. //</p> <p>Sembla ahir que vàrem començar / i fa més de vint anys que ens vam agermanar. / els alcaldes a Matadepera van decidir / que un llibre de signatures caldria tenir. //</p> <p>Dinant al parc Pep Ventura / fa una gran tamborinada / i corrent al Samson s’el factura / dalt del camió de la brigada. //</p> <p>Al mateix any per la Festa Major / s’estrena un nou gegantó: / La Maria vestida com cal / amb el “dirnedl” tradicional. //</p> <p>Per Sant Jordi del 2007 Les Trachtenfrauen / Matadepera visiten: / de cuina catalana n’aprenen / i d’austríaca, ens n’ensenyen. //</p> <p>Els 25 anys cal celebrar / i a Mariapfarr volíem anar / una colla engrescada forma una comissió / i per al viatge lloguen tot un avió. //</p> <p>Per simbolitzar aquest llarg camí / els regalem dues pedres de molí, / de cor plantades al costat de l’Ajuntament; / “Treballem Junts – Wir arbeiten zusammen”. //</p> <p>Matadepera i Mariapfarr / de la festa vam disfrutar / i durant una nit vam vibrar / quan per 2 a 6 a Madrid vam guanyar //</p> <p>L’agermanament us hem explicat / esperant haver-vos engrescat. / i per continuar aquesta gran amistat, / animeu-vos a conèixer Mariapfarr. //</p> | 08120-5 | Casal de Cultura. Carrer de Pere Aldavert, 4 | <p>L’any 2012, amb motiu del trentè aniversari dels Gegants de Matadepera, en Llorenç i l’Agnès es van organitzar varis actes de celebració. Entre ells, es va acordar la realització d’una auca que expliqués la història del seu naixement i de l’agermanament amb el poble de Mariapfarr. La Comissió d’Agermanament va escriure els versos, mentre que Elisabet Vallhonrat va il·lustrar les vinyetes.</p> | 41.5966500,2.0267200 | 418888 | 4605452 | 2012 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86278-p1430643.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Comissió d'Agermanament i Elisabet Vallhonrat. | 98 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 86279 | Barraca de vinya de la rotonda de la carretera de Matadepera a Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-rotonda-de-la-carretera-de-matadepera-a-sabadell | <p><span><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.</span><br /> <span>RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans.</span><br /> <span>RIPOLL, Ramon. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</span><br /> <span>SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.</span><br /> <span>SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.</span><br /> <span>SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.</span><br /> <span>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca, de fàbrica nova aixecada al bell mig de la rotonda ubicada entre l’Avinguda del Mas Sot amb la carretera de Sabadell, BV-1248, al sud-est del municipi. Es tracta d’una construcció de planta circular, d’uns 1'30 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud-est, mesura 1'25 metres d’alçada per 0'60 m d’amplada exterior. Els muntants són rectes, amb llinda d’arc. Destaca la pedra col·locada de la segona filera del muntant esquerra, on s’hi ha gravat la data d’inauguració, 20.01.2018 i les inicials del Centre Excursionista de Castellar, C.E.C. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gruix dels murs oscil·la entre els 0'55 i els 0'60 m. Destaca el ràfec amb voladís de pedra d’esmolar que protegeix la corona de les filtracions d’aigua. Per sobre d’aquest es comptabilitzen dos rengles de pedra que sostenen la terra de la coberta, de falsa cúpula amb caramull.També s'hi ha sembrat varis lliris blaus, del tipus iris germànica, que a més de la seva bellesa quan floreixen, els seus rizomes retenen la terra barrejada amb el pedregam i tenen una gran capacitat per aguantar la sequera. Al seu interior, enfront de la porta d’entrada hi ha un tinell o fornícula on s’hi va col·locar un còdol allargassat i la figura de Sant Sebastià (avui desapareguda). Té una espitllera o finestró orientada a ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la barraca s’han construït uns murets de pedra i s’hi ha plantat varis ceps en record del passat vitivinícola. Al darrera de la barraca hi ha varies alzines que li donen ombra.</span></span></span></p> | 08120-6 | Carretera de Sabadell, BV-1248, amb la cruïlla de l’Avinguda del Mas Sot. | <p><span><span><span>Activitat promoguda per la Germandat de Sant Sebastià, com a símbol del passat vitivinícola de Matadepera, i coordinada per l’Ajuntament. Els constructors de la barraca i els murets de pedra seca van ser els pedra sequers del Grup de Recerca de Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. A la inauguració, durant les Festes de Sant Sebastià, va assistir l’alcaldessa i regidors, membres de la Germandat i el seu president, senyor Toti Garcia, el president del Centre Excursionista, el senyor Joan Roure, el senyor Ignasi Giménez, alcalde de Castellar del Vallès, president del Consell Comarcal i el senyor Oriol Vicente, del Centre d’Estudis Històrics de Castellar del Vallès. El president del Centre Excursionista de Castellar del Vallès, en honor del grup de pedra sequers diu en el seu discurs inaugural: “ (...) Aquests xicots de la pedra seca, i dic xicots perquè sóc conscient de que l’edat s’ha de mesurar de forma inversament proporcional a la capacitat que les persones tenen d’il·lusionar-se. Aquests xicots han sigut capaços de donar vida a un munt de pedres amuntegades. Des del dia 2 de gener en que es va instal·lar la primera pedra d’aquesta sòlida construcció no hi ha hagut moment que no respirés serenor, empenta i molta, molta il·lusió. Com president del Centre Excursionista de Castellar he de dir que és un honor tenir a prop el grup de recerca de la pedra seca. Els vostès coneixements, la vostra experiència i la vostra manera de fer són sempre una magistral lliçó. Volem agrair a la Brigada Municipal la seva inestimable col·laboració, a la Sara, del bar del camp de futbol, el seu bon fer a l’hora d’omplir els plats dels pedra sequers, vianda que els ha proporcionat l’energia necessària per remenar i col·locar tantes pedres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També li volem agrair especialment a l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona la seva confiança i les seves nombroses visites a l’obra que han aportat força i ànims a la colla de pedra sequers. La suor dels pedra sequers castellarencs ha caigut ja a les pedres de Matadepera. És així com s’agermanen els pobles. Gaudim doncs d’aquest diorama representatiu dels conreus d’altres temps i mirem el futur amb esperança”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Construïda pel grup de pedra sequers del Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5957600,2.0331300 | 419421 | 4605347 | 2018 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-p1430347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-p1430349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-p1430354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-p1430355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-img-20180102-wa0002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-img-20180102-wa0004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Grup de pedra sequers del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 86280 | Auca del mil•lenari de Matadepera i Sant Llorenç del munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-del-millenari-de-matadepera-i-sant-llorenc-del-munt | XXI | <p><span><span><span>Auca representada per un pòster o cartell desplegable que conté 24 vinyetes amb dibuixos entretinguts i en color acompanyat d’un rodolí. En un toc d’humor, explica els orígens de Matadepera i el Monestir de Sant Llorenç del Munt mil anys abans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Comte Ramon Borrell i la seva esposa, la Comtessa Ermessenda de Carcassona, aproven la independència del Monestir de Sant Llorenç del Munt, que esdevindria l’origen del municipi actual de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’auca diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vet ací Ramon Borrell, / que és comte de Barcelona / i la comtessa Ermessenda, / del castell de Carcassona. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Junt amb d’altres cavallers, / i uns quants pagesos guerres / fan la guerra als sarraïns / bo i eixamplant confins. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dia de matinada / Deixaran la seva estada, / tot vorejant Collserola / amb destinació a la Mola. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Resseguint el Llobregat / per la riba de la dreta / i després d’una estoneta / Arribaran a Sant Cugat. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Allà els esperen uns monjos / que l’abat diu que són bojos / demanen poder marxar / per poder-se alliberar. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per viure amb felicitat / i obtenir la llibertat / ni que sigui en la indigència / reclamen la independència. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passant Rubí i Galliners, / Sant Quirze i can Montllor després, / Tots junts prenen la carena / Que va a Santa Magdalena. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest cim que ara els espera / És damunt Matadepera, /I s’hi arriba entre estimballs / Sense creuar xaragalls. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot just corre l’any mil tretze / és a dir, avui fa mil anys, / i per aquells viaranys / no vivia quasi un enze. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un ermità perdulari, / un carboner solitari / que treballant com un bou / no guanyava ni un sou. //</span></span></span></p> <p><span><span><span> Passen ple pla del Vinyet / i després, amb camí dret / corren turons i canals / ensellats als seus cavalls. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però abans d’arribar al cim / L’enemic prepara un crim, / Emboscats, sense fressa, / Els volen matar de pressa. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Molts el comte voldrien fora /del poder i la corona / però a tots aquests pretendents / ell els va trencant les dents. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a en Mir de Geribert, / nebot seu, que sempre perd. / - Digue’s a la teva mare / que tu, noi, no vals un rave. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb cavalls, mules i host, / arriben al deu d’agost / al capdamunt de la Mola / per publicar la gran nova. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>A sobre aquest puig enorme / aquells clergues amb uniforme / construiran un monestir / ho diu en un pergamí </span></span></span><span><span><span>//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Serà un monestir romànic / sobre un paradís botànic, / boscos, fonts i roquissars / conills, guineus i senglars. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Digué el comte. – Montserrat! / i el Pirineu retallat / enllà de la Serralada, / també és terra catalana. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>I mirant cap a llevant, / la comtessa va exclamant : mireu si són clars els dies, / que em sembla veure unes illes! //</span></span></span></p> <p><span><span><span>I així, amb els monjos pregant / i els pagesos treballant / vinyes, masos i animals / tornaran per aquells verals. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>De can Roure, al relleix, / una nova església hi neix / allà hi seran enterrats / tant els rics com els pelats. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la fi del segle divuit / en sorgirà un altre fruit / un poble a la carretera: la nova Matadepera. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sé pas i és veritat, / però, a mi, m’ho han contat. / Si aquesta és la nostra història / conservem-ne la memòria. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Li hem d’estar agraïts a ell, / volem dir a en Ramon Borrell, / que per tot hi ha aniversaris, / però no gaire mil·lenaris. // (Matadepera, agost de 2013)</span></span></span></p> | 08120-7 | Casal de Cultura. Carrer de Pere Aldavert, 4 | <p><span><span><span>L’auca, va ser una de les iniciatives que es van dur a terme l’any 2013 amb motiu dels Mil·lenari de Matadepera. Comptava amb els textos de l’historiador matadeperenc i director de l’Arxiu Històric de Sabadell, Joan Comasòlivas i Font i les vinyetes del dibuixant i humorista Edi, l’Eduard Torres (1944-2020). Es va repartir juntament amb el programa de Festa Major de l’any 2013.</span></span></span></p> | 41.5966500,2.0267200 | 418888 | 4605452 | 2013 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86280-p1430650.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Torres i Joan Comasòlivas | Eduard Torres, l’Edi, era un humorista i dibuixant molt vinculat a la vida cultural i social del poble. Joan Comasòlivas també va escriure un conte per commemorar l’efemèride il·lustrat amb aquarel·les d’Imma Guillem. Els dibuixos originals es van exposar a la sala d’actes del Casal de Cultura del 14 al 26 d’octubre de 2013. | 98 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 86380 | Monument dedicat als gegants Llorenç i Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-dedicat-als-gegants-llorenc-i-agnes | <p><span><span><span>PALOMARES, Ivan; VILA, Míriam (2014) Un monument als gegants, dins Gaseta de Matadepera, pàg. 5. Ajuntament de Matadepera. Agost 2014. Arts Gràfiques Grinver, S.A.</span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat als gegants de Matadepera, que consisteix en un gran monòlit de formigó. Al capdamunt, el perfil realitzat en ferro corten que es prolonga per un entall lateral realitzat a banda i banda del monòlit fins a uns cinquanta centímetres del sòl. A cada costat del monument hi ha un parterre floral. Darrera del monument, en una placa de ferro corten, collada al mur posterior de separació entre la plaça i les antigues escoles, s’hi pot llegir “ LLORENÇ I AGNÈS / VIII CIUTAT GEGANTERA DE CATALUNYA / II TROBADA INTERNACIONAL DE GEGANTS – 1992 / MATADEPERA, 29 D’AGOST DE 2014”. El recordatori està encapçalat, a mà esquerra per l’escut del poble i a mà dreta per l’emblema dels Amics dels Gegants de Matadepera.</span></span></span></p> | 08120-20 | Plaça de l’Ajuntament, s/n | <p><span><span><span>El 9 de juny de 2014, coincidint amb els 30 anys agermanament entre els municipis de Matadepera-Mariapfarr, s’inicien les obres d’adequació de la Plaça l’Ajuntament (antiga plaça del CAP – Centre d’Atenció Primària) per instal·lar-hi el monument commemoratiu, dedicat als gegants. La iniciativa sorgeix dels Amics dels Gegants i de la Comissió d’Agermanament Matadepera-Mariapfarr.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Matadepera havia acollit dues trobades de gegants internacionals, la primera l’any 1982, moment en que es van arribar al poble els gegants matadeperencs Llorenç i Agnès. La segona l’any 1992. Amb un total de 657 gegants procedents de Catalunya, 10 Comunitats Autònomes i 10 països estrangers, Matadepera esdevenia la VIII Ciutat Gegantera de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Amics dels Gegants creien que aquest fet calia rememorar-lo amb un monument situat en una plaça destacable del poble. L’indret proposat era la plaça que està situada al davant de l’Ajuntament. En aquesta però, des de l’any 1984 hi havia com a element destacable la font tradicional obsequiada pels habitants de Mariapfarr en motiu del seu agermanament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es van mantenir diverses converses amb la Comissió d’Agermanament i finalment es va decidir que la font es desplaçaria al Bosquet on s’integraria perfectament i la plaça s’arranjaria per col·locar-hi el monument.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Monument geganter es va inaugurar durant els actes de la Festa Major del mateix any 2014, concretament el dia 29 d’agost, després de que els gegants Llorenç i Agnès fossin els escollits per fer el Pregó que dona tret als actes de la Festa Major d’estiu. El monument va ser dissenyat per l’artista Teresa Capella, reproduint la figura que dissenyada per ella mateixa i el seu marit Hans Leicht, com a obsequi per a les colles geganteres amb motiu de la II Trobada Internacional de Gegants de Matadapera, l’any 1992. La realització de l’obra va anar a càrrec de l’empresa constructora “Construccions Baldó”, amb un pressupost aproximat de 9.000 euros, dels quals una part sufragava la mateixa empresa com a patrocinadora de la iniciativa. Durant els parlaments, el president dels Amics dels Gegants de Matadepera va dir del monument: “el monument reprodueix el record que es va entregar a totes les colles geganters que van participar de la II Trobada Internacional, qual Matadepera es va fer Ciutat Gegantera. Ara ja va 22 anys d’aquella gran trobada i, tant pels que la van viure, com pels que n’han sentit a parlar, aquest monument servirà per a homenatjar l’efemèride i recordar que Matadepera també és una Ciutat Gegantera”. Després de la inauguració, a la Sala Parroquial es podia visitar una exposició fotogràfica de la trobada de l’any 1992; els Amics dels Gegants varen recuperar la música del ball de Gegants obra de Joan Torruella i Joan Alavedra, amb una adaptació per a gralla de Quico Beltrà. Finalment es va estrenar una rèplica més lleugera de la parella de gegants, obra de l’artista Ramon Aumedes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 19 de juliol de 2017, amb motiu de la celebració dels 25 anys d’aquest esdeveniment, a les 7 del vespre al Casal de Cultura es va fer un acte obert a tothom que va acabar a la Plaça de l’Ajuntament on hi ha el monument geganter.</span></span></span></p> | 41.5968800,2.0262800 | 418851 | 4605478 | 2014 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86380-dsc6282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86380-dsc6283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86380-dsc6284.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Teresa Capella i Hans Leicht | El projecte va ser presentat al Ple Municipal del 31 de març de 2014. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||
| 86385 | Monument Tirant Lo Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-tirant-lo-blanc | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE MATADEPERA (1991). Actes commemoratius del 500 aniversari de “Tirant lo Blanc”; dins Gaseta municipal, 35, abril de 1991.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Representació escultòrica de caràcter abstracte creada amb motiu de la commemoració dels 500 anys de la publicació del llibre de cavalleria escrit per Joanot Martorell “Tirant lo Blanc”. Està feta en pedra local polida i en un plafó de rajoles (3 x 2) s’hi pot llegir “Homenatge de Catalunya al 500 aniversari de Tirant lo Blanc. Matadepera, 21 d’abril de 1991”.</span></span></span></p> | 08120-21 | Plaça de Jaume Corcoy s/n | <p><span><span><span>Aquesta obra, de Frederic Gómez, forma part de les pre seleccionades a la Biennal d’escultura Vila de Matadepera de l’any 1991, organitzada per la Regidoria de Cultura. Es va instal·lar el diumenge 21 d’abril de 1991 en el marc de les jornades d’homenatge al 500 aniversari de la publicació de Tirant lo Blanc. A l’acte es van interpretar diferents peces musicals del repertori català.</span></span></span></p> | 41.5970300,2.0254800 | 418785 | 4605495 | 1991 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86385-dsc6295.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86385-dsc6294.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Frederic Gómez | Jaume Corcoy i Guinart (Ridaura 1863- Terrassa 1951). Fou un industrial tèxtil de Terrassa. Era habitual que els industrials de Terrassa i Sabadell trobessin en el poble de Matadepera un lloc ideal per passar els estius, ja des de finals del segle XIX, i, sovint, això els va portar a ser benefactors de diverses obres. En el cas de Jaume Corcoy, l'any 1941 va apadrinar les dues noves campanes de la parròquia, i un any desprès va inaugurar l'edifici que havia fet construir a la plaça Cal Baldiró: l'Hotel Espanya. El 1944, l'Ajuntament de Matadepera li va dedicar el nom de la plaça que hi ha a l'entrada del poble. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||
| 86398 | Bomba d’incendis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-dincendis | XX | El seu deteriorament es pot accelerar ja que es troba a l'intempèrie. Caldria una repintada per tornar-li el color original. | <p><span><span><span>Bomba de vapor amb porta mànegues a la part posterior, prevista amb dues rodes per al seu transport. Tota l’estructura és de ferro, clavetejada. Està pintada de color vermell que ha anat perdent la brillantor degut a la irradiació solar. Està exposada a l’entrada del parc de bombers. A les quatre cantoneres s’hi ha collat uns peus mòbils per poder-li donar estabilitat i restar exposada com a objecte decoratiu. </span></span></span></p> | 08120-23 | Carrer de Joan Paloma, 2 | <p><span><span><span>La bomba, originàriament havia estat en una fàbrica. El senyor Jordi Torres Almirall, mort a Terrassa el 02 d’abril de l’any 2016 als 81 anys, la va conservar fins que el mes de juny de l’any 1997 en va fer donació al Parc de Bombers Voluntaris de Matadepera. </span></span></span></p> | 41.5971500,2.0259600 | 418825 | 4605508 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86398-p1430145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86398-p1430144.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 86420 | Casa del carrer de Balmes, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-balmes-num-3 | XX | <p><span><span><span>Torre de planta rectangular d’una única planta, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, acabada amb ràfec prominent de fusta. La composició de la façana és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures: la porta a l’eix central i les dues finestres als laterals. Totes tres obertures amb arc de mig punt. Per sobre de la porta, en el mateix eix hi ha el respirador de la cambra d’aire. El parament és arrebossat llis amb un sòcol de paredat.</span></span></span></p> | 08120-25 | Carrer de Balmes, 3 | 41.5982800,2.0275100 | 418956 | 4605632 | 1905 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86420-p1430623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86420-p1430629.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana de migdia s’hi ha afegit un porxo amb coberta plana. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 86439 | Casa de la Carretera de Terrassa, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-de-terrassa-21 | XX | <p><span><span><span>Casa de cos ubicada a la cantonada entre la Carretera de Terrassa i el carrer de Balmes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana es forma a partir de dos eixos de verticalitat delimitats per les obertures. A la planta baixa hi trobem l’entrada, desplaçada a la dreta i una finestra reixada, al seu costat. En el mateix eix de la porta, a la planta pis, hi trobem un balcó amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat llis, amb un sòcol escardejat. Tot pintat de gris a excepció de l’emmarcament de les obertures que estan pintats amb una franja blanca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral, del carrer de Balmes, hi destaca un cos, segurament afegit en el que era l’hort de la casa, on destaca una obertura triple d’arc escarser i amb columnes d’estil clàssic. La coberta d’aquest cos és de terrat pla.</span></span></span></p> | 08120-27 | Carretera de Terrassa, 21 | 41.5984300,2.0272400 | 418933 | 4605649 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86439-dsc6689.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86439-p1430634.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’amplada de la porta d’accés s’ha reduït, amb obra. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 86466 | Fons documental de Matadepera dipositat a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-matadepera-dipositat-a-la-biblioteca-de-catalunya | X - XX | <p><span><span><span>Dels diferents fons documentals referents al municipi de Matadepera que es preserven a la Biblioteca de Catalunya, destaquen una col·lecció de pergamins. També es conserva correspondència de 1714 entre Josep Aparici i Pedro Yáñez i finalment un exemplar (Universitat Pompeu Fabra, [s.l.]:[s.n],1930) del Reglamento interior de la <em>Cámara Oficial de Comercio e Industria de Tarrasa</em> (1930). Actualment, aquests documents es poden consultar en el Repositori de la Memòria Digital de Catalunya i són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1-Biblioteca de Catalunya. Perg.126, Reg. 2086: 1013, maig 23. Descripció: Venda. Matadepera. Roderand, sacerdot, ven a Seremund i a la seva esposa Llobeta, unes terres amb cases, vinyes, arbres i alzines situades al terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera per 2 unces d’or i 4 mancusos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2- Biblioteca de Catalunya. Perg.126, Reg. 2110: 1010, novembre 3. Descripció: Venda. Terrassa. Leliarda ven a Longuardosa unes terres amb casa, corts, arbres diversos i aigua, situat tot en el terme de Terrassa, a Matadepera, per dues unces d’or.</span></span></span></p> <p><span><span><span>3- Biblioteca de Catalunya. Perg.266, Reg. 2052: 1031, agost 12. Descripció: Venda. Matadepera. Sesmon ven a Bernat unes cases amb totes les seves possessions que estan al comtat de Barcelona, al terme de Terrassas, a Matadepera, per un preu de dos unces d’or i cinc mansusos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>4- Biblioteca de Catalunya. Perg.424, Reg. 2042: 1035, desembre 16. Descripció: Venda. Terrassa. Sunyer i la seva esposa Sança venen a Odger, abat, unes cases, terres i vinya, situat tot al terme de Terrassa, al lloc anomenat Matadepera, per un mancús i quart d’or.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5- Biblioteca de Catalunya. Perg.140, Reg. 2107: 1061, gener 25. Descripció: Venda. Terrassa. Guisla i el seu fill Oliba venen a Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç, altars fundats al cim de la muntanya sobre Terrassa, i a Odger, abat un alou amb conreu, erm, arbres i una font, situat al terme de Terrassa, al lloc anomenat Matadepera, per quatre mancusos de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6- Biblioteca de Catalunya. Perg.103, Reg. 9558: 1065, juliol 13. Descripció: Establiment. Terrassa. Odger, abat, i els seus monjos, donen a la dona Riquell una terra per plantar-hi vinya situada al terme de Terrassa, a Matadepera, al lloc anomenat Castanyet, a condició que ho tindrà a canvi de la tasca corresponent que donarà anualment al monestir de Sant Llorenç de Munt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>7- Biblioteca de Catalunya. Perg.423, Reg. 4433: 1087, desembre 22. Descripció: Donació. Sant Llorenç del Munt. Sanç, prior, Arnau, prepòsit, i els monjos del monestir de Sant Llorenç, amb Bernat, prevere, donen a Ramon Guilabert i la seva esposa Sicarda una peça de terra per a plantar-hi vinya, situada a Matadepera, al lloc anomenat Vinyes de Famida, a canvi de la tasca anual que pagaran al dit monestir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>8- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2178: 1175, març 16. Descripció: Donació. Matadepera. Joan de Davi i la seva esposa Ermessenda, per acabar els enfrontaments amb Guillem i la seva esposa Maria, en presència de l’abat de Sant Llorenç del Munt, els cedeixen el mas de Davi, situat a la parròquia de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>9- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2052: 1176, novembre 11. Descripció: Establiment. Matadepera. Arnau Parent i la seva esposa boneta, donen en establiment a Guillem una terra situada a Matadepera, al lloc dit Ses Feixes, perquè la cultivi a canvi de 18 diners d’entrada i la tasca, que també pagarà al monestir de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>10- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2168: 1182, setembre 28. Descripció: Permuta. Sant Llorenç de Munt. Pere de Palomer i la seva esposa Loreta, permuten amb Llobet de Celler i la seva esposa Maria una terra que tenen a Matadepera, al Pla de Castanyet (Plana de Castanjed), amb la meitat d’una vinya del dit Llobet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>11-Biblioteca de Catalunya. Perg. 424, Reg. 2819. 1207, desembre 24. Donació. Sant Llorenç. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>12- Biblioteca de Catalunya. Perg. 15 GF, Reg. 27715. 1221, juliol 24. Àpoca. Guillem de Matadepera i Bartomeu d’Osona firmen àpoca en favor de Pere de Clariana dels diners que els ha satisfet d’uns deutes que tenia amb ells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>13- Biblioteca de Catalunya. Perg. 424, Reg. 2845. 1264, octubre 1. Donació esponsalícia. Matadepera. Guillema, filla de Joan de Gralecó i de Maimona, reconeix que va donar al seu marti 350 sous per causa de núpcies, i li millor l’esponsalici amb altres 50 sous, sobre el seu mas de Gralecó, situat a Matadepera, amb excepció dels drets de Sant Llorenç (del Munt).</span></span></span></p> <p><span><span><span>14- Biblioteca de Catalunya. Perg. 426, Reg. 2913. 1323 (24), gener 13. Àpoca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>15- Biblioteca de Catalunya. Perg. 426, Reg. 2846. 1330, agost 8. Àpoca</span></span></span></p> <p><span><span><span>16-1714, setembre 7. Carta de Josep Aparici a Pedro Yáñez sobre els termes de Terrassa i Matadepera. Inclou resposta. Font. Biblioteca de Catalunya. Cadastre Caixa6 Doc. 325.6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>17- Biblioteca de Catalunya. Perg. 272, Reg. 2137. 960, maig 13. Venda. Anna ven a Llorenç i Adalradó la tercera part d’una terra, una vinya i una casa, situat tot al terme del castell de Terrassa, al lloc dit Matadepera, per 10 sous.</span></span></span></p> <p><span><span><span>18- Biblioteca de Catalunya. Perg. 257, Reg. 2115. 981, gener 21. Venda. Terrassa. Ató i la seva muller Nina venen a Gotmar una vinya que els va pervindre per donació del difunt Ansulf, i que està a Barcelona, a Terrassa, a Matadepera, sota el Mur, per un preu de quatre sous i vuit denaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>19- Reglamento interior de la <em>Cámara Oficial de Comercio e Industria de Tarrasa</em> (1930). A la pàgina 5 del capítol primer <em>“Del objeto, atribuciones, caràcter, composición y división de la Cámara”</em>, article 2, esmenta els municipis que formen part de la jurisdicció <em>“Su jurisdicción se extiende a todo el partido judicial de Tarrasa, que ahora abarca además de esta Ciudad, los pueblos de San Cugat del Vallés, Rubí, Olesa de Montserrat, San Lorenzo Savall, Castellbisbal, Ullastrell, Matadepera, Vacarisas, Rellinás, Viladecaballs, Gallifa, y cuantos en lo sucesivo pasen a pertenecer a este partido por disposición de la autoridad competente”</em>. </span></span></span></p> | 08120-34 | Biblioteca de Catalunya (Carrer de l’Hospital, 56 - 08001 Barcelona). | <p><span><span><span>La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Amb un total de 8.820m2 (sense comptar altres locals externs situats a l’Hospitalet de Llobregat i a la mateixa capital) conserva més de quatre milions d’exemplars en diversos suports. Va ser creada l’any 1907 per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), essent el seu fundador, el president de la Diputació de Catalunya, Enric Prat de la Riba. L’origen dels seus fons prové de les donacions de la societat civil. L’any 1914, la Mancomunitat de Catalunya atorga el caràcter de servei cultural públic, obrint la Biblioteca a estudiosos i investigadors. L’any 1981 esdevé biblioteca nacional. Des de 1994 s’estructura en quatre unitats: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. </span></span></span></p> | 41.5966600,2.0267600 | 418891 | 4605453 | Des de l'any 1013 fins a 1930 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc23417full980.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc62973full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc68026full.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, aquests documents es poden consultar en el Repositori de la Memòria Digital de Catalunya. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 86468 | Font de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vinyers | XVII - XVIII | <p><span><span><span>La Font de Can Vinyers està situada a la llera esquerra del torrent que en aquest indret porta el nom de la font, propietat de l’antic mas Vinyers. En realitat però, està situada uns metres més avall de la confluència entre el Torrent de Can Solà, amb el Torrent del Salt, i un cop passada la font, després d’un revolt, canvia de nom per passar a anomenar-se Torrent dels Abeuradors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per accedir-hi es pot fer des de la masia de Can Vinyers, seu del Club de golf La Mola, però el camí d’accés natural s’inicia just per darrera la casa. El carrer que hi condueix rep el nom de Camí de la Font de Can Vinyers. El recorregut és d’uns dos-cents cinquanta metres de baixada progressiva resseguint el camí que passa pel darrera de la casa en direcció al torrent. Una barana de fusta protegeix al caminant de relliscar marge avall. En el tram final hi ha varis graons que condueixen directament al bell mig del torrent. Cal travessar-lo, fins l’altre llera on un vell plataner, de dimensions imponents senyala la presència de la font, protegida per un muret de pedra d’una cinquantena de metres de llargada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en una estructura d’obra i reforçada amb pedra, retallada en el marge. Un nínxol o fornícula amb els costats arrebossats i volta de maó disposat a plec de llibre, deixa entreveure una placa frontal realitzada amb morter de calç on es pot llegir el següent escrit (en lletra majúscula): “RESPECTA BÉ AQUESTA FONT. ÉS PER TU I PER TOTHOM. DEIXA-LA BEN TAPADA PER SI VÉNS ALTRA VEGADA”. Al dessota mateix s’endevina un orifici, actualment tapat per on fa anys hi devia haver el broc per on rajava l’aigua. Si hi havia una pica, aquesta ara ha desaparegut. A la part inferior hi ha un caixó fet amb varies fileres de maó del qual sobresurt una aixeta moderna de polsador. Arran de terra, entre les fulles caigudes dels arbres, una reixa engoleix l’aigua sobrant que a través d’un conducte soterrat, aboca l’aigua cap el torrent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai és ombrívol, amb alzinar i sotabosc d’arínjol, falguera, heura i galzeran. Al costat de la font hi ha una taula de pedra i un parell de taules amb bancs a ambdós costats i dues papereres.</span></span></span></p> | 08120-36 | Torrent de la Font de Can Vinyers | <p>La font està associada a l'antic mas de Can Vinyers.</p> | 41.5996400,2.0323400 | 419360 | 4605778 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430327.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A finals de l’any 2019 es crea la Comissió de les Fonts de Matadepera, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per iniciativa de l’Agrupació Sardanista La Mola. En aquesta agrupació hi participen la Unió Excursionista de Matadepera (UEM), l’Associació de Defensa Forestal (ADF), i el Consistori. L’objectiu d’aquesta comissió és la d’elaborar informes sobre cadascuna de les fonts i deus d’aigua per evitar que aquestes acabin malmetent-se i es perdin. Inicialment van centrar-se en set. Les cinc primeres eren més properes al poble: Can Roure, la de la Riba, la Font de la Tartana, la Font del Corraló i la de Can Vinyers. Les dues restants, la Font de la Soleia i la Font del Saüc es troben en el massís de Sant Llorenç. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 86469 | Font de la illeta de Cal Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-illeta-de-cal-raurell | XX | Degut a la pandèmia de la COVID-19, les fonts amb titularitat pública dins del municipi tenen el pas d'aigua tancat. | <p><span><span><span>La font està situada al bell mig d’una rotonda o illeta, en la confluència dels carrers de Josep Pla, de Pere Raurell i d’Agustí Escuder. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un parterre circular realitzat amb trencadís de lloses de pedra emmarcades per una vorera. Al centre destaca una estructura triangular que fa funció de jardinera. De seu interior s’alça una torreta d’uns dos metres i mig d’alçada. Per un costat, hi ha un banc de pedra adossat a l’estructura del mur, mentre que a l’oposat hi ha el brollador. Un caixó fet de pedra amb cobert de volta fet de granit deixa entreveure una aixeta moderna, de polsador. L’aigua cau a una pica de granit en forma de semicircumferència. Té les vores treballades. Està sostinguda per la part inferior, per una columna i collada al mateix mur. </span></span></span></p> | 08120-37 | Illeta del carrer de Josep Pla amb el carrer de Pere Raurell. | 41.6023600,2.0284800 | 419042 | 4606084 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86469-dsc6426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86469-dsc6427.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament al capdamunt de la font estava presidit per un fanal. | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 86470 | Font del Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosquet | <p><span><span><span>SOLÍS, Paula; VILA, Míriam et alii (2019). 1984-2019. 35 anys Agermanament Matadepera – Mariapfarr, dins Gaseta de Matadepera. Especial Agost de 2019. Ed. Ajuntament de Matadepera. Impremta Pagès.</span></span></span></p> | XX | Restaurada l’any 2014, amb motiu del canvi d'ubicació. | <p><span lang='CA'><span><span>Font d’aigua pública de tipologia austríaca, situada al Bosquet. Consisteix en un vell tronc d’arbre disposat verticalment, polit amb varies capes de vernissatge i buidat per l’interior, amb una portella a la part inferior per amagar les conduccions d’aigua. S’ha preservat el naixement de les branques que, a més a més d’element decoratiu fan funció d’agafador. De la branca més imponent neix el broc per on surt l’aigua. L’extrem està subjectat per un cèrcol de ferro per evitar que s’esquerdi amb el pas dels anys. La part frontal queda decorada per un element decoratiu de forja amb el cap d’un drac per on sorgeix l’aigua. El capçal del tronc està protegit amb una teuladeta de perfil hexagonal, amb teules de llesca tradicionals que culmina amb un caramull metàl·lic i un pollastre cantant a l’albada. Al dessota del broc, hi ha l’abeurador. Consisteix en un tronc de dimensions considerables, buidat i protegit en els seus dos extrems per dos cèrcols de ferro collats. A la part frontal s’hi ha gravat amb foc, el nom dels dos pobles agermanats, amb els escuts municipals corresponents i una rosassa al dessota de cada municipi.</span></span></span></p> | 08120-38 | Plaça del bosquet, Carretera de Terrassa, s/n | <p><span><span><span>La font és un obsequi del poble de Mariapfarr (Àustria), un municipi de la vall del Lungau amb una població d’uns 2.300 habitants aproximadament, amb qui Matadepera està agermanat des de l’any 1984. La font va ser lliurada per l’alcalde de Mariapfarr durant els actes oficials d’agermanament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment es va col·locar a la Plaça del Cap, davant de l’Ajuntament. El mes de juny de l’any 2014 s’inicien les sobres d’adequació de la plaça per plantar-hi el monument dedicat als gegants. La font es desmunta, es neteja i restaura i s’instal·la definitivament al Bosquet, sota l’ombra de les alzines. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’origen de l’agermanament es remunta a l’any 1981, moment en què a Matadepera va sorgir la idea de dotar al poble d’una parella de gegants i poder celebrar després una Trobada Internacional. La casualitat va fer que parlant amb Gislinde Humer, una ciutadana austríaca que de jove havia passat llargues temporades a la casa de la família Marlet, es van assabentar que precisament a la vall del Lungau existia també una tradició gegantera. Així doncs, un cop creat els gegants, l’any 1982, els geganters d’aquesta petita població austríaca participa a la Primera Trobada Internacional de Gegants celebrada a Matadepera. La seva amistat els portarà a l’agermanament oficial l’any 1984. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1994, se celebra el desè aniversari i les visites mútues organitzades per entitats diverses s’han anat succeint sense mai perdre el contacte. L’any 2004, amb motiu del vintè aniversari, celebrat a Matadepera, se signa la renovació del protocol d’agermanament on hi seran presents les autoritats de Mariapfarr i nombroses entitats d’aquest municipi que varen viatjar fins a Matadepera. Al 2005 s’organitzen visites d’intercanvi entre els alumnes de primària. L’any següent la comissió coordinarà una representació del Trachtenfrauen Verein, que vetllen per la preservació del vestit tradicional de la vall del Lungau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els vint-i-cinc anys d’agermanament es van celebrar amb un desplaçament dels matadeperencs cap a Mariapfarr amb un seguit d’actes culturals molt intensos (balls tradicionals, torneig de futbol, sopars de germanor, cant coral, cercaviles, lliurament de medalles commemoratives...). L’alcaldessa Mireia Solsona, en nom del poble de Matadepera va fer lliurament de dues pedres de molí de dues tones i mitja cadascuna, que s’exposen en els jardins de l’Ajuntament de Mariapfarr. Ambdues estan presidides pel lema ideat pel joier Hans Leicht “Treballem junts – Wir arbeiten zusammen”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2010 el pregoner que obria els actes de la Festa Major d’agost va ser l’alcalde de Mariapfarr, Franz Doppler, i la banda musical Mariapfarrer Spitzbuam. En aquesta ocasió es va obsequiar amb un penjoll a la gegantona Heidi que anava vestida amb un vestit tradicional austríac, brodat amb fil d’argent i que porta l’escut del municipi amb dos cristalls de muntanya.</span></span></span></p> | 41.5975800,2.0264200 | 418864 | 4605555 | 1984 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86470-dsc6412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86470-p1430237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86470-p1430238.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Obsequi del municipi agermanat Mariapfarr (Àustria) durant els actes d’agermanament. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||
| 86471 | Font del carrer de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-sant-llorenc | XX | En un dels costats ha desaparegut l’aixeta o broc, el desaigua i la pica de pedra, de la qual només se’n conserva la part que va encaixada en el mur. Tant la portella com el seient dels bancs estan pintats. | <p><span><span><span>Font ubicada en una illeta en la confluència dels carrers de Sant Llorenç amb el de Sant Joan. Consisteix en un pilar quadrangular, realitzat amb cups de pedra més o menys de mida regular, collats amb ciment. A la part superior, separat per un ràfec de pedra plana, hi ha un segon pilar, més estret, fet amb dues fileres de pedra. Al seu damunt s’hi ha collat una farola de carrer amb dos llums. En el basament inferior, hi ha varis elements destacables que semblen respectar una certa simetria. Per un costat destaca una pica de pedra repicada, de forma trapezoïdal amb desaigua inferior connectat a la xarxa de clavegueram. En dos altres costats, seguint la mateixa línia, un banc de pedra. Només al damunt d’un d’ells s’observa una portella de ferro amb la clau de pas al seu interior. </span></span></span></p> | 08120-39 | Confluència dels carrers de Sant Llorenç i Sant Joan. | 41.6008100,2.0249700 | 418747 | 4605915 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86471-dsc6579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86471-dsc6577.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les festes de Nadal, la farola es decora amb un arbre de llums.Degut a la pandèmia de la COVID-19, les fonts amb titularitat pública dins del municipi tenen el pas d'aigua tancat. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 86485 | Monument a la Comtessa Ermessenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-comtessa-ermessenda | XXI | <p><span><span><span>El Monument a la Comtessa Ermessenda està situat en un parterre enjardinat que s’endinsa en el camp de golf de Can Vinyers, a tocar de la rotonda de la Barraca de Vinya que hi ha a l’entrada del poble, per la carretera de Sabadell; entre el carrer de Sant Joan i l’Avinguda de Mossèn Batlle. Després de la vorera, una semicircumferència delimita la gespa d’una zona de pedra petita, amb dos bancs i al centre el monument. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un pilar massís, de pedra de la zona, polida, amb un basament decoratiu. A la part superior, frontal, el bust de la comtessa, amb corona i medalla al pit amb les quatre barres. A mà dreta, la signatura de l’escultor en lletra minúscula, “Salvador Farrés I.II.14”. Al dessota del bust, dues plaques rectangulars. La primera d’elles, reprodueix la signatura del document antic original; la segona, conté el següent text: “Ermessenda, comtessa de Barcelona / Carcassona vers 972 – Sant Quirze de Besora 1058”. A toca de la base, novament una placa amb les xifres “XIIM”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat dret del bloc, una sola placa encolada amb el dibuix en relleu de la Mola i les lletres gravades de “DAMA”. Al costat oposat, es pot veure l’escut de Matadepera. </span></span></span></p> | 08120-53 | Carretera de Sabadell, en la confluència amb els carrers de Sant Joan i de Pompeu Fabra. | <p><span><span><span>El monument a la Comtessa Ermessenda es va inaugurar el dissabte, dia 8 de març a les 12 del migdia, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora i els darrers actes de celebració del Mil·lenari de Matadepera. Els matedeperencs varen triar la figura d’Ermessenda per haver estat la dona governant més influent lligada al Monestir de Sant Llorenç del Munt i al naixement de Matadepera com a municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’acte va tenir lloc al Jardí de l’Ermessenda, al costat de la rotonda d’entrada de Matadepera, presidida des de l’any 2018 per una barraca de vinya construïda pels pedra sequers del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. Marcel Sayol, regidor de Cultura en aquell moment va glosar la figura d’aquest personatge carismàtic femení i la seva vinculació amb el poble de Matadepera. Van descobrir el monument l’Alcaldessa, Mireia Solsona i la presidenta de DAMA, Montserrat Santamaria. El Quintet Mompou va interpretar una peça composada per Cristina Ballbè per l’ocasió, sota el títol de “DAMA”. A l’acte hi va assistir una nena anomenada Laura Ermessenda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els autors del monument a Ermessenda hi van participar, Teresa Capella pel disseny, en Salvador Farrés Villagrassa , escultor, Carmina Puig pel recordatori i Carme Serrat i Germà Català pel rètol històric i ceràmica.</span></span></span></p> | 41.5959700,2.0332400 | 419430 | 4605370 | 2014 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86485-dsc65300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86485-dsc65340.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Teresa Capella pel disseny, Salvador Farrés Villagrassa , escultor, Carmina Puig pel recordatori i Carme Serrat i Germà Català pel rètol històric i ceràmica. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 86486 | Monument a Cal Parramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-cal-parramon | <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1990). Mn. Jaume Torres i Cuscó, pàg. 30. Akribos Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del Nou Poble de Matadepera, 1768-1868. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Volum III, fitxa 107.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Monument situat en una cantonada de la Plaça de la Germandat de Sant Sebastià, s/n, entre el carrer de Sant Joan i la carretera de Terrassa, on fa uns anys havia existit una casa avui enderrocada, coneguda amb el nom de Cal Perramon. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un muret de maó disposat en els seus dos extrems de manera esgraonada, d’un metre d’alçada que fa cantonada, recordant el mur de la casa que hi havia en aquest indret. I entre els dos, per la part exterior, el vell corró de molí, que protegeix la cantonada de la casa, amb la típica forma troncopiramidal que s’ha preservat. A la part superior, una planxa en forma de triangle invertit, realitzada en ferro corten polida, a la qual s’hi ha collat una placa de ferro amb el següent escrit: “Aquesta pedra és una de les petjades que / els nostres avantpassats ens varen deixar / de testimoni del seu pas per Matadepera”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur de maó presenta a ambdós costats, un medalló amb l’escut del poble. Estan situats a mitja alçada. Finalment a l’interior, s’ha decorat amb una xapa de corten polida en la qual s’hi pot veure la reproducció d’una fotografia de principis de segle XX “J.B. Matadepera - Plaza de la Iglesia” amb la casa enderrocada i el corró al costat de la porta. La reproducció s’ha fet sobre una planxa de metall polit i protegida per una fulla de metacrilat.</span></span></span></p> | 08120-54 | Plaça de la Germandat de Sant Sebastià s/n | <p><span><span><span>Cal Parramon, enderrocada a finals del segle XX, la fa construir l’any 1834 Jaume Pi de la Serra (de Can Vinyers). A la planta baixa hi havia el celler amb els cups i la premsa. La planta pis estava destinada a habitatge. Més endavant, el seu propietari esdevé alcalde i entre els anys 1851 i 1853, una part de la planta pis s’habilita com Ajuntament, i més endavant ho farà com escola i fins i tot com a sala de ball i cafè pel poble. També havia funcionat com a carnisseria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans del seu enderroc, una part de la planta baixa també es va habilitar com a comerç de complements de la llar.</span></span></span></p> | 41.5990300,2.0277300 | 418975 | 4605715 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86486-dsc6379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86486-dsc6380.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml