API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
87649	Forn de calç 1 del Pont de la Riba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-del-pont-de-la-riba	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Malgrat tenir una tanca de protecció, la corona i el seu interior estan envoltats de vegetació arbòria i arbustiva que el van malmetent.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al marge dret de la carretera que va de Sabadell a Talamanca, abans d’arribar al pont de la Riba, un torrent que s’incorpora a la Riera de les Arenes pel seu vessant hidrogràfic dret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, amb bombament central (mesura 5 metres de diàmetre per una alçada actual de 4’5 metres). Una excavació permetria confirmar que probablement al dessota mateix es conserva el pedrís a tot el seu perímetre. Les parets interiors estan vitrificades en part amb llagrimalls de tonalitats verdes d’un color oliva i també amb restes de rubefacció ennegrida resultat de la fosa de la pedra . Conserva, en part, el coronament superior format per varies fileres de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada a l’est. Està en un excel·lent estat de conservació. Presenta una volta rebaixada realitzada amb dos rengles de pedra superposada, disposada a plec de sardinell, sustentada sobre un sòcol de pedra lligat amb morter de calç. El passadís d’accés, en forma de ventall, mesura 2’10 metres de llargària màxima (la paret esquerra mesura 1’80 m) per una alçada d’1’30 metres. La boca exterior mesura 1’90 m d’amplada mentre que l’interior fa 1’05 metres. </span></span></span></p>	08120-177	BV-1221. Carretera de Sabadell a Talamanca, PK. 6,450	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6224500,2.0015900	416827	4608340		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87649-dsc7894.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87649-dsc7912.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87649-dsc7900.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica. En el que queda de façana, construïda amb pedra, s’observen les restes dels talussos laterals a modus de contraforts. I escampats per tota aquesta zona nombroses restes de calç vitrificada.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87650	Fons documental de l’Arxiu Municipal de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (1993). L’arxiu municipal de Matadepera : organització i descripció dels seus fons. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p>	XVIII-XXI		<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) custodia la documentació generada al llarg de la història per l’Ajuntament de Matadepera en l’exercici de les seves funcions. També és el servei de l’Ajuntament de Matadepera encarregat de definir i implantar el sistema de gestió documental de la corporació, que es personifica en l'accés a la informació pública, la disposició de la documentació (és a dir, la eliminació o preservació), la garantia de la transparència proactiva, la correcta descripció de la documentació i la producció de dades de qualitat (que inclogui la reutilització de dades sempre que sigui possible). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'Arxiu Municipal també conserva fons documentals privats que han estat dipositats per particulars i que són d'accés lliure, sempre que no existeixen restriccions particulars i limitades en el temps. Per últim l'AMMAT realitza funcions pròpies de difusió del patrimoni i assessora a investigadors i estudiants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El volum documental que conserva l’Arxiu Municipal està constituït per 26 fons diferents:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Fons de l’Ajuntament de Matdepera (CAT AMMAT01): La producció documental de l'Ajuntament de Matadepera dona forma al fons més voluminós i destacat de l'Arxiu Municipal, des del segle XVIII fins a l'actualitat. Font primària per a conèixer la història de la Matadepera de la segona meitat del XIX fins a l'actualitat.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons del Jutjat de Pau de Matadepera (CAT AMMAT 02): amb una datació de 1849 a 2013. Amb un volum de 19 ml., el podem separar en dos grans grups: la documentació generada en el decurs dels afers jurídics (exhorts, afers civils, conciliacions, judicis verbals, etc...) i l'activitat com a registre civil (naixements, defuncions, casaments, etc...).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Subfons del Comitè de control obrer del forn de calç de Roques Blanques (CAT AMMAT 03): Aquest subfons respon a la cessió a l'Ajuntament de la gestió del forn de calç de Roques Blanques durant l'any 1937.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons del Centre Català Republicà de Matadepera (CAT AMMAT 04): el 1934 es va crear el Centre Català Republicà de Matadepera, una agrupació que tenia com a missió difondre els ideals republicans, a més d'esdevenir un lloc de reunió, situat al carrer Sant Isidre, 39.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de la Hermandad Sindical de Labradores de Matadepera (CAT AMMAT 05): Fons incomplet del sindicat agrícola reconvertit l'any 1940.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Salvador Piferrer i Iter (CAT AMMAT 06): Fons personal de Salvador Piferrer i Iter, matadeperenc aficionat a l'escriptura i jardiner.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció d’escriptures notarials (CAT AMMAT 07): col·lecció factícia d'escriptures de 1869 (contractes de rabassa morta) i del segle XX.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Mas Gorina (CAT AMMAT 08): Constituït fonamentalment per escriptures, documents de comptabilitat privada i el dietari de Francisco Gorina i Riera, conegut per haver estat publicat al llibre 'Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904' de Joan Comasòlives i Font (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003). L'AMMAT conserva el fons fotocopiat per a la seva consulta gràcies al seu propietari, el sr. Esteve Renom i Pulit.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons del mas Torres (CAT AMMAT 09): fotocòpies de l'anomenat 'Llibre de notes de Miquel Batlles Torres' (1699-1830), del Mas Torras. L'original es troba al fons Can Falguera, a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Pratginestós (CAT AMMAT 10): Documentació cedida per la família Pratginestós, una de les primeres que habitaren el nucli urbà de Matadepera.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Joan Busqueta i Arola (CAT AMMAT 11): Poeta i jardiner, amant de la natura i de Matadepera.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció fotogràfica Miquel Ballbé i Boada (CAT AMMAT 12): Miquel Ballbé i Boada, com a col·leccionista i estudiòs de la història local, va arreplegar una col·lecció de fotografies de diversos autors, a més de les seves pròpies. L'any 2004 es va formalitzat un conveni de donació i es va donar nom a una secció de l'Arxiu Municipal en el seu honor 'Arxiu Municipal d’Imatges Miquel Ballbé i Boada'.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció fotogràfica senyor Bellós (CAT AMMAT 13): El 1997, el Patronat Municipal de Cultura va adquirir per compra una sèrie de 57 plaques de vidre a un membre de la família Bellós. Aquestes imatges són un document únic per conèixer l'aspecte dels carrers i indrets de la Matadepera de la dècada de 1940 i 1950.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons alberg-refugi La Mola (CAT AMMAT 14): Fons donat per Maria Casals, relatiu a l'alberg-refugi, restaurant i estació metereològica de La Mola de 1949 a 1966.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció de programes de Festa Major de Matadepera (CAT AMMAT 15): Cessió de programes de Festa Major feta per Marta Comerma i Coma, filla de Lídia Coma i Sala. Aquesta última va col·leccionar els programes, documents que a més de la programació en si de la Festa Major presenten articles, poemes, llegendes i tota mena d'informació referent al poble de Matadepera.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció fotogràfica Maria Antònia Gutés (CAT AMMAT 16): Es tracta de 30 fotografies cedides per la sra. Maria Antònia Gutés, de les que es conserva a l'arxiu còpia digitalitzada per a la seva consulta. Fotografia de caire familiar, una part d'aquesta petita col·lecció permet admirar la Matadepera de la primera meitat del segle XX, o personatges que formen part de la història de Matadepera com en Juan Turu Sallent, secretari de l'Ajuntament assassinat l'any 1936 a Ripollet, o mossén Ballarín.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons audiovisual de Joan Soley i Pons (Matadepera Televisió) (CAT AMMAT 17): Gràcies a la sra. Maria Cardona Serra, vídua d'en Joan Soley, i a les seves filles, l'Arxiu Municipal de Matadepera va rebre la cessió temporal de la producció audiovisual d'en Joan Soley, fundador de la televisió de Matadepera l'any 1985. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de l’associació de Bombers voluntaris de Matadepera (CAT AMMAT 18): conjunt de documents i fotografies que permeten preservar i difondre la història d'un grup de vilatants que van arriscar les seves vides per protegir Matadepera i Sant Llorenç del Munt del risc d'incendis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de de la unitat de voluntaris Forestals de Matadepera (CAT AMMAT 19): Es tracta de dues capses de documentació on predominen els anys 1988 i 1989, amb alguna documentació de 1990. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Manel carrera Arguindegui (CAT AMMAT 20): Es tracta de la documentació recollida o produïda per Manel Carrera en la seva activitat en diverses entitats de caire cultural, o actes en els quals va ser promotor i/o director. Són exemples les primeres festes majors, les dues trobades internacionals de gegants, o el desè aniversari de l'agermanament amb Mariapfarr.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció “Senyores dels tastets” (CAT AMMAT 21): conjunt de 41 fotografies que conformaven l'exposició 'Senyores dels tastets', visitable durant les festes de Sant Sebastià de l'any 2014.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Narcís Ventalló Vergés (CAT AMMAT 22): conjunt de documentació de l'Ajuntament de Matadepera que gestionà i recollí Narcís Ventalló Vergés, com a advocat d'aquest ajuntament, entre els anys 1921 i 1929. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Marc Sellarés Genescà (CAT AMMAT 23): Donació del Sr. Marc Sellarès Genescà que respon a la seva activitat com a professional de la fotografia i el món audiovisual.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Llorenç Pomar Argerich (CAT AMMAT 24): Donació del Sr. Llorenç Pomar Argerich. Ampli recull de negatius relatius a la vida social i cultural de Matadepera de 1985 a 1999.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Joan Castellana Duran (CAT AMMAT 25): Imatges i vídeos emmarcats en les activitats i viatges de l'Associació de la Gent Gran, entre 2002 i 2006.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció de Joan sala Llargués (CAT AMMAT 26): Col·lecció de revistes, butlletins i programes de Matadepera, tant culturals com polítics, de 1991 a 2009.</span></span></span></span></span></li> </ul>	08120-178	Carrer de Sant Quirze, 2	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu municipal patí els diferents trasllats relacionats amb els canvis d’ubicació del propi Ajuntament. L’any 1969 s’ubica a la segona planta de l’edifici de l’Ajuntament que es construí a la plaça de la Vila, 1. Fins que l’any 1983 es trasllada a la dependència central de la planta baixa semisoterrada, amb la problemàtica que això suposà per la conservació de la documentació. L’any 1998 s’amplia l’espai de dipòsit amb un dipòsit de prearxivatge al passatge Arnau, on s’instal·la la documentació municipal eliminable o de poca consulta. A principis del segle XXI, es traslladà als baixos del carrer Sant Quirze, 2. Finalment, l’any 2006 es reforma l’espai, ampliant la capacitat del dipòsit i millorant la seva climatització. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera data de la que es té referència de la existència de l’arxiu és 1966, quan la Delegación Provincial de Archivos demana, diverses vegades, que l’Ajuntament de Matadepera li ompli un qüestionari. Però no és fins el 14 de gener de 1983 quan es contracta una auxiliar administrativa, de manera temporal, per fer les feines pròpies d’una arxivera respecte a la documentació municipal. La persona encarregada treballa durant 6 mesos a l’Arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El treball, per manca de formació i d’una sistemàtica necessària, provoca diverses deficiències que Joan Comasòlives especifica (1993): la documentació més antiga no es classifica, no es respecta l’ordre originari ni el de procedència, no es crea cap instrument de descripció, es guixa documentació. El 1989 s’acorda contractar, en règim de pràctiques, a en Joan Comasòlives i Font per tractar el fons municipal, entre d’altres funcions. En aquestes dates podem parlar d’una primera actuació arxivística, en col·laboració amb l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. La documentació municipal es trobava barrejada amb la del Jutjat de Pau. Per la classificació de la documentació, que s’agrupa en sèries documentals, s’opta per una classificació funcional, tot i que patia d’elements clarament orgànics (fruit de la influència que va suposar el treball de Josep Matas i Balaguer per a Joan Comasòlives, a més de ser el seu tutor de tesi). Aquesta intervenció es divideix en tres etapes: primer estudi aproximatiu al fons i a la institució; classificació, ordenació, instal·lació i elaboració dels instruments de descripció; i informatització dels instruments de descripció, implantació del sistema de classement continu. De 1993 a 1998 l’arxiver en cap és l’Àngel Soler. L’advocada Tatiana Cortada el substitueix fins l’any 2004, quan l’arxiver Vicenç Ruiz continuà, significant un gran impuls en aspectes de difusió del patrimoni i l’aprovació d’un Reglament de Gestió Documental. El maig del 2009, Jaume Munuera comença a treballar com nou arxiver municipal, refent el quadre de classificació per complert en un funcional i adaptat a una política de gestió documental integral que permet una gestió real de la documentació del fons municipal en tot el seu cicle vital, tot tenint com a punt de partida essencial el reglament impulsat per Vicenç Ruiz. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment la plaça d’arxiver està vacant a l’espera d’una nova contractació.</span></span></span></span></span></p>	41.5978900,2.0266600	418884	4605589		08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87650-arxiu03.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es té constància del fet que hi ha documentació d’aquest fons en mans de particulars: la família Arnau o el col·leccionista Esteve Renom i Pulit, o diversos ex-càrrecs polítics.	98	56	3.2	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87651	Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/speculo-del-monestir-de-sant-llorenc-del-munt	<p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p>	XI-XVII		<p><span><span><span><span><span>L’<em>Speculo</em> del monestir de Sant Llorenç del Munt és el resultat de l’encàrrec realitzat a Fra Anton de Cartellà i el Paborde Caldés per tal que ordenessin i classifiquessin la documentació (cartes, escriptures, i altra documentació) del monestir de Sant Llorenç del Munt, arrel de la mort del darrer abat comandatari del monestir, Francesc Olivó d’Alvèrnia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El resultat de la feina és l’<em>Speculo</em> que constitueix una mena d’índex i inventari dels documents del monestir que es guardaven a l’arxiu del Col·legi benedictí de Lleida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ferrando (1987:14) ens el descriu físicament dient que és un manuscrit de 23,5 x 32 x 5 cm i que consta de 580 pàgines. Està relligat amb una coberta de pergamí de color natural, formant una mena de carpeta, que envolta per la part menys ampla, el conjunt de les planes. Disposa d’una tanca feta amb cordill i pell. Del total de pàgines, 298 estan en blanc i les 282 restants escrites per extraccions de documents, ordenades per temes i parròquies. També inclou alguna taula toponímica i planes utilitzades per a titulars. Al principi del manuscrit hi ha un parell de planes amb transcripcions de poemes a tall de presentació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En total hi ha 759 extractes de documents, tot i que hi ha algunes repeticions. D’altra banda, alguns extractes poden ser desglossats en dos o més, ja que reuneixen el contingut de diversos documents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’estudi de Ferrando (1987) es tracta només una part de l’<em>Speculo</em>. Els documents escollits pertanyen a les parròquies dels termes de Mura, Matadepera, Castellar del Vallès i Llorenç Savall. Els extractes que corresponen a les dues parròquies de Matadepera són Sant Joan de Matadepera 104 i sant Esteve de la Vall, 10. A més de les Actes i escriptures de l’abadia i oficis i beneficis del monestir 11, donacions i privilegis 7, coses comunes 27, patronats de rectories i beneficis 15, cartes en les quals no s’hi ndesigna parròquia 57, altres parròquies 541.</span></span></span></span></span></p>	08120-179	Abadia de Montserrat, s/n – 08199 Monistrol de Montserrat	<p><span><span><span><span><span>L’any 1608 mor Francesc Olivó d’Alvèrnia, ardiaca de la Catedral de Barcelona i Santa Maria del Mar, Inquisidor de Catalunya i darrer abat comandatari del monestir de Sant Llorenç del Munt. Ni ell ni els seus antecessors havien residit mai al monestir, ja que la comunitat monàstica es trobava extingida des de feia temps i l’edifici no reunia unes bones condicions d’habitabilitat. Amb la seva mor quedava extingida definitivament l’abadia benedictina de La Mola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les propietats, béns i rendes passaren a disposició del Col·legi Benedictí de la Congregació Claustral Tarraconense, amb seu a Lleida. Aquí es guardaven els documents originals. L’any 1672 aquest col·legi passà a Sant pau del camp de Barcelona, però amb l’exclaustració del segle XIX es perdé la pista, tant dels documents com de l’<em>Speculo</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1860 i 1870 el manuscrit és vist pel P. Antoni Vergés i Mirassó, impulsor i promotor de la reconstrucció del monestir. L’any 1917 apareix en una llibreria de vell, a la ciutat de Barcelona, d’on l’adquireix l’abadia de Montserrat. Des de llavors es troba a l’arxiu d’aquesta institució.</span></span></span></span></span></p>	41.6412000,2.0179700	418215	4610406		08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87651-p1480121fitxa-179-speculo.jpg	Legal i física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural	2021-07-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'arxiu de l'abadia de Montserrat va ser destruït el 1811 per les tropes napoleòniques. El 1944 se'n va iniciar la reconstrucció, que des de llavors ha anat conservant la documentació del monestir. No està obert al públic, però pot ser visitat sol·licitant-ho prèviament.L'Abadia de Montserrat disposava d'un important arxiu que el 1811 va ser destruït, juntament amb la biblioteca i la resta del monestir, per les tropes napoleòniques. El 1944 es va reprendre la vida monàstica així com la reconstrucció de l'arxiu. Es va recuperar la documentació de la sagristia i la que es va poder de les diferents dependències.Des de llavors, s'ha anat conservant la documentació produïda per la normal activitat del monestir, així com la d'altres monestirs dependents de Montserrat i l'adquirida per donacions particulars. L'arxiu no està obert al públic, però pot ser visitat sol·licitant-ho prèviament.	94	56	3.2	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87654	Festa Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-43	<p><span><span><span><span><span>Festa doble amb Mariapfarr; dins Gaseta de Matadepera, núm. 374, pp. 3</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Vigent	<p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Matadepera se celebra el darrer</span></span><span><span><span> cap de setmana d'agost, coincidint amb la festivitat del martiri de Sant Joan Baptista, el 29 d’agost. Sant Joan és el patró de la població, juntament amb Sant Sebastià. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cada any es convoquen un elevat nombre d’activitats que allarguen la festa uns quants dies més. Hi trobem tota mena d’actes: esportius, culturals, gastronòmics, ... Els més petits tenen el seu propi programa, ja que es tracta d’una festa per a tothom i molt participativa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El tret oficial de sortida és el divendres a la tarda amb el repic de campanes i la cercavila que ens condueixen a sentir el pregó. Però la gresca comença el dia anterior. Durant tota la festa hi ha un elements específic que és la participació del poble austríac agermanat amb Matadepera, Mariapfarr. Fins i tot es fa un “agermanamentfest”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cap de setmana és quan es concentren la major part d’activitats: esportives com els partits de futbol, les miniolimpiades, la petanca, golf, tennis o les curses; la música i el ball; o culturals, com exposicions, rutes, i un sopar de germanor. Perquè no hi ha festa sense menjar, sense compartir taula. També hi trobem cinema, espectacles, tallers i una trobada de cotxes clàssics i antics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Ofici solemne se celebra el diumenge a l’església parroquial de Sant Joan Baptista. A la sortida es fa la gran gimcana de cotxes sense carnet per a joves. I no hi poden faltar els gegants.</span></span></span></span></span></p>	08120-181	Matadepera		41.5966600,2.0267500	418890	4605453		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026651mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0031520mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0031675mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026627mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026705mb.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	2116	4.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87655	Fons arqueològic de Matadepera dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-matadepera-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de-catalunya				<p><span><span><span><span><span>A la base de dades del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, hi consta que a les sales de reserva hi ha materials procedents de jaciments arqueològics de Matadepera. Es tracta del jaciment de la Cova de les Ànimes; la Cova Negra; la Cova de la Pobla i la Cova Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També consta que al dipòsit de patrimoni cultural de Cervera hi ha materials del Monestir de Sant Llorenç, l’Església de Sant Joan de la Mata Xica, la Cova del Frare i Can Solà del Racó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una part es troba en els dipòsits de Barcelona i l’altra al dipòsit de patrimoni cultural a Cervera.</span></span></span></span></span></p>	08120-182	Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona).		41.5966500,2.0267500	418890	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física	Romà\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Informació facilitada per Núria Molist, tècnica del Museu d'Arqueologia de Catalunya.	83\|85	53	2.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87656	Art de la pedra seca en la construcció de murs i barraques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/art-de-la-pedra-seca-en-la-construccio-de-murs-i-barraques-0	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARGAS i FÀBREGAS, Jaume de (2006). Barraquers o margeters; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 307bis, desembre de 2006, pp.15</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARGAS i FÀBREGAS, Jaume de (2014). Els oficis de la pedra; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 394, novembre de 2014, pp.13</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Hi ha sectors en més bon estat que en d’altres, però el problema és que no hi ha un programa de consolidació de marges i de mesures preventives pel manteniment de les estructures resultants d’aquesta tècnica.	<p><span><span><span><span><span>Potser a Matadepera, el conreu de la vinya no va tenir la importància d'altres llocs, però sí que fou prou important per deixar-hi la seva petjada. Ni que fos pel consum propi i petites exportacions per al consum de proximitat, eren moltes les pairalies i cases que disposaven de celler, premses i cups per a la producció del vi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tipologia de la terra potser no era la més indicada, però els nombrosos marges distribuïts pel municipi indiquen un màxim aprofitament del terreny. Tot i que només hem documentat quatre barraques, els marges que es conserven són nombrosos i especialment significatius en quant a tècnica i dimensions en el Turó dels Rossos. També en d’altres indrets com el Turó de Roques Blanques o el Collet de l’Òs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Recentment la UNESCO ha inscrit els coneixements i les tècniques de l'art de construir murs en pedra seca a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'art de construir murs i barraques en pedra seca comprèn els coneixements i pràctiques sobre la seva realització amb un simple apilament de pedres sense usar altres materials de construcció, llevat de terra també seca en algunes ocasions. La seva estabilitat estructural s'obté gràcies a una selecció i col·locació acurades de les pedres. Amb aquests murs s'han creat diferents tipus d'hàbitat humans, així com d'estructures per a l'agricultura i la ramaderia, que han configurat el paisatge de Matadepera, relacionat amb l'explotació de la vinya entre els segles XVIII i XX. Aquestes construccions constitueixen un testimoni dels mètodes i pràctiques usats per les comunitats amb vistes a organitzar els seus espais de vida i treball traient el màxim partit dels recursos naturals i humans locals. A més, els murs de pedra seca tenen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus, en la lluita contra l'erosió i desertificació de terrenys, en la millora de la biodiversitat i en la creació de condicions micro climàtiques propícies per a l'agricultura. Els dipositaris i practicants d'aquest element del patrimoni cultural són les comunitats rurals en les que està profundament arrelat, així com els professionals del sector de la construcció. Les estructures en pedra seca es realitzen sempre en perfecta harmonia amb el medi ambient i les tècniques usades són un exemple de relació equilibrada entre l'ésser humà i la natura. La transmissió d'aquest art de la construcció s'efectua principalment mitjançant la pràctica adaptada a les condicions específiques de cada lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tècnica tradicional de la pedra en sec a Catalunya s'inclou dins l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, sota la denominació original de 'Treball de la pedra en sec' en data 7 de juliol de 2016, d'acord amb el que estableix l'article 5 de la llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La declaració de la UNESCO es va produir el novembre de 2018 a la República de Maurici, durant la XIII sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. En el seu informe es destaca que la construcció de pedra seca és una tradició viva, que s'ha desenvolupat cada vegada més per a la gestió sostenible del patrimoni cultural, les terres agrícoles, els habitatges humans i el seu entorn. Entre els seus professionals, el coneixement i les habilitats relacionades es transmeten a través del treball conjunt de mestres i aprenents qualificats, tallers, capacitació vocacional, cursos i molts altres mitjans. La pràctica implica l'estreta cooperació dels membres de la comunitat, reforçant la cohesió social i la col·laboració dins de les famílies i els veïns. Com una característica generalitzada i distintiva del paisatge cultural, l'element proporciona a tots els seus professionals un fort sentit d'identitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'art de la pedra seca combina una tècnica generalitzada amb respecte per les condicions locals i l'ús exclusiu dels materials de construcció locals. Promovent la naturalesa compartida dels coneixements tradicionals, la pràctica es deriva de la necessitat de netejar la terra amb fins de cultiu i utilitzar pedres per construir estructures altament funcionals. Aquests aspectes il·lustren el paper fonamental del patrimoni cultural immaterial a la creació i el manteniment de l'entorn vital. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La protecció estatal i el reconeixement internacional eleven el perfil d'aquesta pràctica i promouen el respecte i la consciència del seu valor.</span></span></span></span></span></p>	08120-183	Matadepera	<p><span><span><span><span><span>Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). Els condicionants que afavoreixen l'aparició dels marges i de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La situació geogràfica d'aquests elements ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta es fa per aproximació de fileres. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</span></span></span></span></span></p>	41.6128500,2.0371900	419780	4607240		08120	Matadepera	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87656-p1440570.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87656-dsc7595.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87656-p1440565.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Altres	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La declaració de la UNESCO afecta exclusivament a la tècnica i els coneixements no a les construccions i no implica la seva protecció urbanística. Però és un reconeixement a les barraques i construccions en pedra en sec que formen part del paisatge de Matadepera, i cal tenir-ho ben present.	98\|94	60	4.2	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87663	Forn de calç 1 del Pla de l’Escaiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-del-pla-de-lescaiola	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). <em>Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia</em>. Matadepera: autoedició.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	No té cap tanca de protecció. Està força malmès i un pi de grans dimensions ha crescut damunt del que era la boca d’accés a la fogaina	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al marge dret de la carretera que va de Sabadell a Talamanca, un cop deixada enrere la Torre de l’Àngel; entre el Torrent de l’Avenc del Sendó i el Torrent de l’Escaiola, ambdós afluents de la Riera de les Arenes, pel seu vessant dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, reblert de terra provinent del mateix marge i fullaraca (mesura 4 metres de diàmetre per una alçada màxima actual de 3’5 metres). En les parets interiors encara es poden observar restes de rubefacció i vitrificats de tonalitats verdoses i varies fileres de pedra situades al coronament superior de l’olla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina estava orientada a l’est. Un pi de grans dimensions hi ha crescut al damunt mateix.</span></span></span></p>	08120-184	BV-1221. Carretera de Sabadell a Talamanca, PK. 7,600	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6297400,1.9956700	416343	4609155		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87663-dsc7952.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87663-p1450180.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87663-dsc7953.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal (2016), aquest forn rep el nom de forn de la Torre de l’Àngel I, per aproximació a l’edifici. S’ha optat per posar el topònim d’aquesta zona, coneguda pels mataperencs com a Pla de l’Escaiola més adient a la producció de calç.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87664	Forn de calç 2 del Pla de l’Escaiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-pla-de-lescaiola	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2016). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	No té cap tanca de protecció. Visiblement només es conserva l’olla.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al marge dret de la carretera que va de Sabadell a Talamanca, un cop deixada enrere la Torre de l’Àngel; entre el Torrent de l’Avenc del Sendó i el Torrent de l’Escaiola, ambdós afluents de la Riera de les Arenes, pel seu vessant hidrogràfic dret. El seu accés es fa seguint un corriol que mig perdut, va baixant des de la carretera cap a una zona planera en direcció a la Riera de les Arenes, on escampat per terra s’observa gran quantitat de pedruscall. Un cop a baix, resseguir el marge dret (que correspondria al talús de la carretera) en direcció sud-est (sense entrar a la riera). El forn es localitza a pocs metres, observant només una forat ennegrit més o menys circular, com si es tractés d’un avenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, de gairebé 8 metres de fondària per uns 5 metres de diàmetre. La boca del forn està totalment desapareguda degut a la gran quantitat de terra que hi té al damunt, fet que també ha provocat la desaparició del passadís d’accés. La boca de la fogaina estava orientada al nord-est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En les parets interiors s’hi poden observar restes de rubefacció i en el coronament de la paret de ponent es conserven entre sis i vuit fileres de pedra.</span></span></span></p>	08120-185	BV-1221. Carretera de Sabadell a Talamanca, PK 7,610	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6301000,1.9955800	416336	4609195		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87664-dsc7965.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87664-dsc7954.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87664-dsc7957.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal (2016), aquest forn rep el nom de forn de la Torre de l’Àngel II, per aproximació a l’edifici. S’ha optat per posar el topònim d’aquesta zona, coneguda pels mataperencs com a Pla de l’Escaiola més adient a la producció de calç.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87665	Forn de calç 3 del Pla de l’Escaiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-3-del-pla-de-lescaiola	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Té una tanca protecció. Està completament envoltat de vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al vessant hidrogràfic dret de la Riera de les Arenes, per sobre mateix de la llera. L’accés es fa un cop situats a l’àrea d’estacionament habilitat pel Parc de Sant Llorenç del Munt, just abans d’arribar a la Torre de l’Àngel (carretera de Sabadell a Talamanca, pk. 7,100. Des de l’estacionament, just abans de creuar la riera, surt, a mà dreta un camí que ressegueix paral·lel al curs d’aigua per la part superior del marge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest transcorre, planer entre un bosc d’alzines on s’observen restes de places carboneres. Ben aviat, un centenar de metres més endavant, a mà esquerra del camí s’observa, entremig de la vegetació una barana de fusta que protegeix l’excursionista de caure al seu interior. L’accés al seu interior és perillós, ja que el passadís d’accés i la boca de la fogaina (orientada a l’esta) estan totalment colgats i només s’hi pot accedir a través d’una petita obertura (1’50 m d’amplada màxima per 0’60 m d’alçada) provocada per l’enderroc d’una part de la façana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny amb l’accés a la fogaina des de la riera. És de planta circular, de 7 metres de fondària actual per 4 metres de diàmetre. En les parets interiors s’hi poden observar restes de rubefacció i en el coronament de la paret de ponent es conserven entre sis i vuit fileres de pedra. A la seva base, en part reblerta per la terra que va caient, hi ha un antic abocador amb objectes diversos dels anys quaranta a setanta.</span></span></span></span></span></p>	08120-186	BV-1221. Carretera de Sabadell a Talamanca, PK 7,100	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6276400,2.0007800	416766	4608917		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87665-dsc7945.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87665-dsc7944.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87665-dsc7936.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87665-dsc7938.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal (2016), aquest forn rep el nom de forn de la Torre de l’Àngel III, per aproximació a l’edifici. S’ha optat per posar el topònim d’aquesta zona, coneguda pels mataperencs com a Pla de l’Escaiola més adient a la producció de calç.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87666	Rellotge de sol del carrer de la Tramuntana, 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-la-tramuntana-4		XX		<p><span><span><span>Rellotge de sol situat per dessota mateix del ràfec de la teulada, a la façana orientada al sud d’una torre construïda pels volts dels anys seixanta. Es tracta d’un plafó de rajols ceràmics policromats obrats a La Bisbal (L’Empordà). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadrant es compon de quatre rajoles centrals de color verd amb reflexes ocres on s’hi han dibuixat les hores, en xifres romanes, que d’esquerra a dreta van de les VII del matí a les VI de la tarda. El conjunt, està resseguit per un marc pintat de color blanc coincidint amb l’arrebossat natural de la façana. A l’exterior d’aquest hi ha un segon marc compost per 27 rajols ceràmics de tres mides diferents que representen el sol, del qual neix el gnòmon, de vareta, varis planetes i estrelles dibuixades en forma d’asteriscs, unes amb trets més fins, i les altres més gruixuts). La seva realització és de caire naïf. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No té línies horàries. La signatura de l’autor (de color negre) està situada al damunt de tot, a mà dreta, però està mig esborrada. </span></span></span></p>	08120-187	Carrer de la Tramuntana, 4		41.6149100,2.0130700	417773	4607492		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87666-p1450188-retocada.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 6338.	98	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87667	Rellotge de sol del carrer de Jacint Verdaguer, 13	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-jacint-verdaguer-13		XX	Repintat	<p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor, situat a la façana orientada al sud oest d’una torre construïda l’any 1947. És del tipus vertical declinant. Està realitzat damunt d’un preparat de morter de calç. Presenta una forma rectangular estilitzada que sembla haver estat repintada més modernament. A l’interior sobre un pla vertical de color groguenc molt pàl·lid hi ha el gnòmon de vareta simple, collat a la paret. Senyala les hores i les mitges hores, que van des de dos quarts de deu del matí fins a les sis de la tarda, en xifres romanes. Un marc de color gris amb les cantonades retallades, s’obre cap a una fornícula de tancament d’època clàssica, que originàriament estava esgrafiada, amb columnetes als laterals, capçal arrodonit i sòcol.Tota ella és de color ocre amb diferents aigües que donen profunditat. En el capçal, sota un fons vermellós gairebé imperceptible es pot llegir l’any, en xifres romanes “ANY MCMXLVII”, mentre que al sòcol hi ha el lema “JO SENSE SOL, TU SENSE FÉ, NO VALEM RÉ”.</span></span></span></p>	08120-188	Carrer de Jacint Verdaguer, 13		41.6066400,2.0228800	418580	4606564	1947	08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87667-p1450197.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87667-p1450196-retocada.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 6337.	98	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87751	Antic pont de Cal Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-cal-robert		XIX-XX	Destruït en la seva gran part per les inundacions de 1962. Només es conserven part dels estreps. Sobretot el meridional.	<p><span><span><span><span><span>Actualment, per anar a cal Robert des de la carretera BV-1221, cal travessar la riera de les Arenes a l’alçada de la Torre de l’Àngel. Però antigament hi havia un pont del que només en queden les restes de l’estrep meridional i part, molt emboscat i malmès, del septentrional. El camí actual fa una mica més de volta, però encara es conserva l’antic camí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de l’estrep situat al vessant hidrogràfic dret de la riera, que juntament amb l’oposat (desaparegut durant els aiguats de l’any 1962) suportaven el tauler en el seus dos extrems. Probablement es tractés d’un pont de tram recte, format per un tauler que treballava com a biga, senzillament recolzada en les piles i estreps. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La part conservada està fonamentada a la roca, aprofitant una gran codina, que alhora, fa de tallamars i d’esperó a la vegada (reforçat per un muret de pedra collat amb morter de calç). Aquesta estructura està feta de pedra, fang i còdols de diferents mides lligades amb morter de calç. S’hi observen varies obertures del mateix diàmetre a tot el parament que respon als posts col·locats durant la seva construcció. En un dels costats per sobre, es conserva part del paredat de pedra, que sembla més antic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Uns metres més avall, al costat oposat es preserva un bloc procedent de la mateixa estructura, una minsa part del que probablement fou l’altre estrep o part del que queda dempeus, que l’aigua va arrossegar, i on s’hi identifiquen varies fileres de maons.</span></span></span></span></span></p>	08120-189	Riera de les Arenes	<p><span><span><span>El Pont de Can Robert, permetia travessar en direcció als masos situats a Sant Llorenç del Munt (Can Robert, Can Pobla, Can Garrigosa, El Bofí, Can Pèlecs, El Gabi...) en cas de baixada sobtada d’aigües. La riuada de l’any 1962 va emportar-se’l aigües avall. Des de llavors, l’accés es va per dins el llit de la riera i en cas de pluges, per la zona urbanitzada del municipi que arriba fins al carrer de les Boixaderes a través d’un pont que travessa la canal provinent del Cingle dels Cavalls i la Carena de l’Estret.</span></span></span></p>	41.6293600,1.9980100	416537	4609111		08120	Matadepera	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87751-p1450285.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87751-p1450287.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	49	1.5	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87752	Balma del Bloc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-bloc	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. </span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Cavitat ubicada al dessota d’un bloc de varies tones de pes després que aquest es desprengués de la cinglera, la Roca de les Onze Hores. L’accés s’ha de fer en direcció al Cavall Bernat, pel carrer de Vista Alegre. Un cop arribats al final de carrer asfaltat, continuar una vintena de metres en direcció a ponent pel camí planer de terra en direcció al Cavall Bernat. Al davant mateix de l’entrada d’una torre, a mà dreta, s’observa una petit corriol. Cal pujar una vintena de metres més. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Malgrat la seva denominació, en realitat no es tracta d’una balma en el sentit propi de la paraula, ja que aquesta només es pot formar quan l’erosió i els estralls de la climatologia actuen en un estrat de la roca més susceptible de ser erosionada, formant llavors una cavitat més o menys profunda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest enorme bloc, en caure i rodolar, quedà frenat damunt d’una codina deixant part del sòcol al descobert. En ell s’hi practicà una obertura excavada al terra i els costats es reforçaren amb dos murets de pedra seca a banda i banda deixant al mig una obertura que n’és l’accés. Aquest està orientat en direcció sud-est i mesura 0’83 m d’amplada per 0’74 m d’alçada. La profunditat al seu interior és de 3’8 metres, per una alçada de 0’85 m màxim al centre de la cavitat. El muret situat a la dreta de l’entrada mesura 2’10 metres, mentre que el del costat esquerra fa 3’40 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En tot aquest sector s’hi observen diversos murets de pedra seca, de poca alçada per la majoria, oscil·lant entre els 0’70 m i 0’80 m amb orientació NE-SW.</span></span></span></span></span></p>	08120-190	A l'alçada del carrer de Vista Alegre, 55-73		41.6276400,2.0205700	418414	4608898		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87752-dsc8055.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87752-dsc8053.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87752-p1450224.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els murets de pedra seca arran de la Bauma del Bloc i a tot el sector, indicarien que aquesta hagi estat emprada amb tota probabilitat com a barraca de vinya o de pagès.	98\|94	45	1.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87753	Bandolers a Can Pèlecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-a-can-pelecs	<p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1988). Cròniques bandolers de Sant Llorenç del Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat 15. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac). Col·lecció Cavall Bernat 40. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p>	XVII	Publicada	<p><span><span><span><span><span>Relat d’un intent de robatori que patiren els propietaris de Can Pèlecs el 15 d’abril de 1629. Aquest document, es localitza a la Cúria del batlle, dins dels processos de 1626, que es conserven a l’Arxiu Comarcal de Terrassa, i que transcrivim textualment del llibre “Les sendes dels bandolers” (</span></span>FERRANDO, Antoni; 2002) <span><span>que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1626, Can Pèlecs ja es presentava com un dels masos amb més puixança del terme de Sant Joan de Matadepera. Ajaçada sota l’espadat de la roca Petanta, a ponent de la Mola de Sant Llorenç del Munt, aquella antiga pairalia havia superat totes les vicissituds, pestes i guerres que al llarg dels segles havien commogut la contrada. L’amo de la masia era Jaume Pèlecs, que aleshores tenia quaranta anys. Havia estat nomenat hereu per Macià Pèlecs, el seu pare, feia tot just tres anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nom de Can Pèlecs no era l’original de la masia, que des de temps immemorial havia estat coneguda com a mas Sa Busqueta. Ja era així en aquells anys pretèrits en què tant les terres i les cases, com els homes, dones i bèsties que hi habitaven, eren propietat feudal del monestir de Sant Llorenç del Munt, que s’alçava a llevant, sobre el cim de la Mola, dominant la vall de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell canvi de nom s’havia iniciat feia poc més de vuitanta anys, quan Gabriel Pèlecs, avi del propietari, es casava amb Elisabet Busqueta, la pubilla del mas, i començava així la nissaga dels Pèlecs a la vall de les Arenes de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Certament, gairebé tot havia anat prou bé en aquella pairalia des que els Pèlecs se n’ocupaven. Havien adquirit noves terres al rodal i el mas creixia. Amb tot, quinze anys enrere, una ombra tèrbola havia enfosquit el futur d’aquell laboriós mas: va ser quan Francesc Pèlecs, el germà petit de l’hereu, fou acusat i inculpat, juntament amb un mosso francès que treballada a la casa, d’haver assassinat un jove pastor del mas de la Mata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell tràgic succés sotraguejà l’ànim i l’opinió de la gent de la contrada, i Macià Pèlecs tingué serioses dificultats per a treure el seu fill petit de l’embolic en què s’havia ficat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell cas, però, ja era aigua passada i estava gairebé oblidat. Ara els perills que amenaçaven el mas i els seus habitants eren un altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Joan de Matadepera, dimecres, 15 d’abril de 1626.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Acalorat per la feixuga tasca de conduir l’arada, Jaume Pèlecs aturà la parella de bous. Eixugant-se la suor del front, contemplà satisfet la terra acabada de llaurar, que mostrava la seva entranya ocre i humida entre l’herba regirada. A la fi havia obert el darrer solc que li restava d’aquell camp. A poques passes s’aixecava el seu mas, Can Pèlecs, voltat de conreus verds i d’arbres florits, exultant de vida sota el discret però brillant sol primaveral. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la posició de l’astre rei, el pagès veié que eren pels volts de les quatre de la tarda. Encara restaven unes hores de llum abans d’acabar la jornada, i així, després de tancar els bous al corral, enfilà amb bon pas el camí que, costa amunt, mena a la rocallosa carena del Montcau. Volia veure com estava el bestiar que tenia pasturant per aquells enlairats paratges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tan aviat com Jaume Pèlecs arribà dalt la carena per on passa el camí que condueix al coll d’Eres i al pelat turó del Montcau, sentí la fressa d’unes passes que s’aproximaven. Algú venia per aquell senderó encatifat de fulles seques, en sentit contrari al d’ell. A l’instant aparegueren, mig tapats pel boscatge, uns desconeguts que avançaven cap a ell. Eren quatre homes d’elevada estatura, vestits elegantment. Anaven coberts amb capes gascones roges i grises que els dissimulaven les amples xarpes i les pesants armes de foc que hi duien penjant. Un d’ells, fins i tot portava al descobert un pedrenyal de canó llarg repenjat al coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ni l’aspecte ni la presència d’aquella gent no agradava al pagès; amb tot, quan passaren pel seu costat els saludà, com és costum entre la gent del camp. Ells li tornaren la salutació i prosseguiren el seu camí sense importunar-lo, tot i que es veia ben clar que eren bandolers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En plena serralada del Montcau, voltat d’alzinars i rouredes, el pagès es reuní amb una filla seva que tenia cura dels ramats que pasturaven pels herbeis i boscos de la muntanya. Poc després, guiat per la jove pastora, començà a comprovar l’estat dels seus ramats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El sol ja declinava. Havien passat més de dues hores des que en Pèlecs s’havia creat amb els bandolers, i ja no pensava en l’afer. Quan gairebé era l’hora de tornar al mas, veieren algú que pujava corrents en direcció on es trobaven ells. Era el fill petit d’en Pèlecs, que, en arribar, alarmat i esbufegant, contà al seu pare que havia vist quatre homes rondant pels boscos propers al mas. Com una premonició sinistra, la imatge dels quatre bandolers que havia vist poques hores abans acudí a la seva ment. Sense perdre un sol minut, envià la seva filla amb un missatge urgent per a la seva esposa. Li demanava que tanqués de seguida la porta exterior del mas amb pany i forrellat, perquè hi havia gent facinerosa rondant pels encontorns. Com una exhalació, la jove pastora, s’avançà i corregué lleugera camí avall. Mentrestant, Jaume Pèlecs enllestí ràpidament la feina amb el bestiar i emprengué ben de pressa el retorn a casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan es trobava a mig camí del mas, el pagès sentí uns crits confosos que l’alertaren. Era la coneguda consigna de via fora que la gent emprava en cas d’assalt de bandolers. En parar més atenció, s’adonà, amb angoixa, que l’enrenou provenia del seu mas. Alarmat, Jaume Pèlecs arrencà a córrer de dret cap a casa seva i cridant amb totes les seves forces: “Via fora a lladres”!.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fatigat per la corredissa, el pagès arribà al mas. En traspassar el portal, comprovà amb sorpresa que res d’anòmal no alterava l’ambient habitual de la casa. Més alleugerit, anà a cercar la seva esposa i li demanà que li contés què havia passat i el perquè d’aquells crits de via fora. Eulàlia Pèlecs era una pagesa de trenta-sis anys que no s’acovardia fàcilment; però, en aquella ocasió, tal com relatà després al seu marit, havia passat uns moments de tensió i angoixa d’allò més desagradables.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La peripècia al mas havia començat poc després de les set de la tarda. Eulàlia ja havia estat alertada per la seva filla que hi havia gent sospitosa per la contrada, i, així, seguint la recomanació rebuda, tancà i barrà el portal del mas i hi romangué a dins amb les seves filles. Preocupada per aquella situació, la dona restà llargues estones guaitant per la finestre, tot esperant amb ànsia el retorn del seu espòs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ja començava a declinar el dia, arribà Toni Cerdà, el pastor que tenia cura de les ovelles. Aquest, abans de tancar el ramat, corregué a veure la seva mestressa i l’advertí que, mentre baixava, havia vist dos homes coberts amb capes gascones i armats amb pedrenyals de canó llarg que venien camí del mas. En sentir la notícia, Eulàlia Pèlecs començà a inquietar-se seriosament. Temia que aquells bandolers no haguessin assassinat el seu marit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poc després, enmig d’una tensa i feixuga espera, la dona veié per la finestra algú que es movia pels voltants de la casa i distingí les siluetes de dos homes retallant-se en la foscor. Estaven situant-se dissimuladament en una cantonada del mas. La manca de llum no permetia apreciar-ne gaires detalls, però pogué comprovar que aquells individus anaven armats amb pedrenyals. Eren alts i duen capes gascones, de les quals no es podia apreciar el color. Únicament es distingien de forma clara les mitges blanques d’un dels saltejadors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt, Eulàlia Pèlecs s’adonà que estaven rodejant la casa i que els bandolers ja havien vist que el portal de fora era tancat. Espantades davant d’aquella tensa situació, les noies de la casa perderen el control i començaren a cridar fortament per les finestres. El pastor i la mestressa, veient que realment no podien fer altra cosa, s’afegiren a les noies tot cridant: “Via fora a lladres!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sorpresos per la cridòria dels del mas i adonant-se que havien estat descoberts, els bandolers sortiren corrents dels seus amagatalls i desaparegueren per la torrentera de la font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segurament pensaren que amb la porta tancada i la gent de dins a l’aguait, es feia difícil donar un cop de mà ràpid. A més, aviat arribarien els pagesos del rodal, alertats pels crits de via fora, de manera que els convenia fugir com més aviat millor, ja que si queien en les seves mans, ningú no donaria ni un ral per la seva pell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Divendres, 17 d’abril de 1626</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell intent d’assalt va ser denunciat pels afectats a Jaume Garrigosa, batlle del terme de Sant Joan de Matadepera, el qual vivia a Can Garrigosa, una de les masies veïnes de Can Pèlecs. Dos dies després dels fets, el batlle es presentà a la masia per instruir la denúncia. Amb ell arribaren el notari terrassenc Joan mas i un escrivent, Rafael Riquer, els quals s’encarregaren de prendre declaració escrita a Jaume i Eulàlia Pèlecs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots els presents convingueren que l’assalt havia estat frustrat gràcies a la bona pensada que tingué Jaume Pèlecs de fer tancar a temps la porta exterior del mas; si no, els bandolers haurien entrat fàcilment a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I així fou com acabà aquell cas. De fet, la denúncia resultà inoperant, ja que anava contra uns bandolers que no havien estat reconeguts. Així, doncs, el seu efecte es limitava a donar constància dels fets i a recollir els mínims detalls que havien estat observats pels testimonis, per a una possible identificació dels assaltants. </span></span></span></span></span></p>	08120-191	Can Pèlacs		41.6440300,2.0006700	416778	4610737		08120	Matadepera	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87754	Sardanes dedicades a Matadepera o als seus habitants.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-dedicades-a-matadepera-o-als-seus-habitants	<p><span><span><span><span><span>AYATS, Jaume; COSTAL, Anna; RABASEDA, Joaquim (2009). Sardanes. Col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, 143. Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>Matadepera compta amb una trentena de sardanes dedicades al municipi, compostes per varis autors, des de principis del segle XX. Algunes estan dedicades a la muntanya emblemàtica de Sant Llorenç del Munt, d’altres als gegants, al drac, amb alguns dels seus habitants o amb Mariapffar, el municipi austríac amb qui Matadepera està agermanat. Potser la peça mes coneguda actualment és la que va compondre el mestre Jeroni Velasco Corzo amb motiu de la celebració del mil·lenari de Matadepera, que s’estrenà el dissabte dia 31 d’agost de l’any 2013 amb el nom de “Matadepera 1013”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1943, Ramon Serrat i Fajula componia una sardana dedicada a “La Font de la Tartana”. </span></span><span><span><span>L’autor la va compondre, per a cobla entre els mesos de juliol i d’agost de 1943. Es tracta d’una partitura de quatre fulls (22 x 32 cm), hològrafa, a tinta amb anotacions a llapis. Inclou la reducció per a piano. Està datada i signada per l’autor “Matadepera Agost de 1943. Ramon Serrat” (tot i que a la pàgina 7 es pot llegir entravessat “Matadepera Juliol de 1943. Ramon Serrat”. El manuscrit es custodia a la Biblioteca de Catalunya amb la referència Fons Ramon Serrat i Fajula. M-RSer-253, i és consultable al Repositori de la Memòria de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El mateix mes d’agost de 1943 componia una segona sardana per a cobla, “Matadepera, Vila eterna”. Es tracta d’una partitura de dotze fulls (16 x 22 cm), hològrafa, a tinta amb anotacions a llapis i signada per l’autor “Matadepera 1943 Ramon Serrat”. La partitura es preserva a la Biblioteca de Catalunya amb la referència Fons Ramon Serrat i Fajula. M-RSer-351, i és consultable al Repositori de la Memòria de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 6 de març de 1983, s’estrenava “Matadepera dins el cor”, del mestre Josep Vinaròs i Martínez. El mateix autor, tres anys després, el 1986, va compondre “Mariapffar” dedicada al poble de Mariapffar de la Vall de Lungau a Àustria, recordant la seva generosa acollida i agraint la voluntat de les famílies. L’any 1987, inspirada en la muntanya de Sant Llorenç del Munt, parc natural, on segons l’autor, “els paratges de frondosa vegetació, donen pau i calma” el duia a composar dues noves sardanes “Sant Llorenç del Munt” i “Suite a Sant Llorenç”. També en aquests anys composà “Sardanes a la Mola”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Entre les moltes obres dedicades a Matadepera i la seva gent, el mestre Vinarós composà “Diada a Coll d’Eres”, dedicada a Delfí Busqueta i Vicent”; “Enyorat amic”, dedicat a Joan Grané i Pi; “L’aplec del vespre”; “L’avi Marcó”, dedicada a Joan Genescà i Maria Puig en memòria del seu pare Marc Genescà; L’any 1992 Matadepera estrenava una sardana composada pel mateix autor dedicada als seus gegants, “Agnès i Llorenç”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altres sardanes són “A la Pola”, de Joan Soler i Diffent; “Aura de Matadepera”, de Joan Jordi Beumala i Sampons; “Cavall Bernat”, d’Adolf Cabané i Pibernat; “Deu lustres”, de Daniel Gasulla i Porta, dedicada al 50è aniversari d’Albert Mateu; “Diada” de Lluís Vergés i Soler; “El turó de Montcau”, de Josep Freixas i Vivó; “Joventut de Matadepera”, de Carles Rovira i Reixach, dedicada a l’Agrupació Sardanista La Mola. La seva estrena es féu el 10 de setembre de 1982 a Matadepera; “L’Aplec del vespre, de Montserrat Pujolar i Giménez, dedicada al 15è aniversari de l’Agrupació Sardanista, estrenada a Matadepera el 20 de juliol de 1996; “La Cova del Drac”, d’Agustí Borgunyó i Garriga, estrenada el 17 d’octubre de 1954; “Matadepera”, de Joaquim Tristany i Gual, estrenada l’any 1974; “Matadepera 1000” de Jesús Ventura i Barnet, estrenada el 30 de juliol de 2014; “Matadeperenca”, de Joan Soler i Diffent; “Montcau”, estrenada l’any 1979 a Castellar del Vallès, obra del mestre Josep Maria Serracant i Clermont; “Muntanya de Sant Llorenç”, d’Agustí Borgunyó i Garriga, estrenada el 18 de desembre de 1949; “Sant Llorenç del Munt”, de Francesc Rius i Mur, estrenada l’any 1964 i revisada al 2004 .</span></span></span></span></span></p>	08120-192	Ajuntament de Matadepera (Carrer de Joan Paloma, núm. 1).	<p><span><span><span><span><span>La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, varis estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanasllargas”, al qual seguiran molts altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1924, el dictador <em>Primo de Rivera</em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques, vingudes d’Amèrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, és convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota <em>“el sano regionalismo”. </em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1980 la sardana entrà a l’escola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12.</span></span></span></span></span></p>	41.5967500,2.0261700	418842	4605463	1943 -2013	08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87754-matadepera-1013-fitxa-192-sardanes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87754-mmserrat1825fitxa-192-sardanes.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Varis		98	62	4.4	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87756	Forn de calç 2 del Pont de la Riba; Forn de les Pedritxes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-pont-de-la-riba-forn-de-les-pedritxes	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PALOMO, Antonio (2005).Memòria de la intervenció arqueològica realitzada en el forn de la urbanització de les Pedritxes del C/ de la carlina, 21. Direcció General del Patrimoni Cultural del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Malgrat es va excavar l’any 2005, en l’actualitat està envoltat de vegetació que l’està malmetent.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un marge de la finca número 21 del carrer del Turó de la Carlina. </span></span>El forn <span><span>se situa en el bosc de la casa, en el sector est. És visible a través del filat, al qual s’hi pot accedir voltant per la pista que surt al final del carrer del Montcau o bé directament des de la carretera de Sabadell a Talamanca, a mà esquerra, abans d’arribar al pont de la Riba.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el marge, i és de planta circular , amb un lleuger bombament central (mesura 3 metres de diàmetre i 4 metres d’alçada aproximada). Conserva algunes restes visibles del coronament de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, ha desaparegut i no presenta contraforts murats. </span></span><span><span>La boca i passadís d’accés a la cambra de combustió o fogaina (orientada a l’est) ha desaparegut, bé durant les obres de construcció del mur de tancament de la finca, bé perquè es desmuntés durant la darrera cuita de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior de l’olla queden minses restes de vitrificació.</span></span></span></span></span></p>	08120-194	Turó de la Carlina, 21	<p><span><span><span><span><span>ls forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6223400,2.0010100	416778	4608328		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87756-p1450266.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87756-p1450265.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87756-p1450262.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els dies 24 i 25 de gener de 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica dirigigida per Antonio Palomo Pérez (2005). L'actuació fou motivada per la sol·licitud de construcció d'una piscina a la finca del carrer del Turó de la carlina, 21.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87757	Forn de calç de Can Bofí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-bofi	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	El seu interior està molt net. Caldria netejar i consolidar els marges per evitar futurs esllavissaments.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà esquerre mateix del corriol que des de darrera la casa de Can Bofí mena a la Canal del Bosc, vorejant els plans de conreu, dessota el Puig Conill. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa per la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. Es tracta del Camí de Can Pèlecs. Un cop deixats enrere els camps d’aquest mas, agafar el trencall de mà esquerre, sense deixar-lo en direcció al Bofí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva l’olla, que mesura 4’20 m de diàmetre per un alçat actual de 3’80 metres. El pedrís de la fogaina està probablement colgat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca (orientada al sud) i el passadís d’accés a la fogaina es conserven molt bé. </span></span>Té una volta rebaixada realitzada amb varis rengles de pedra disposada a plec de sardinell, sustentada sobre un sòcol també de pedra lligat amb morter de calç. El passadís d’accés mesura 2’40 metres de llargària per una alçada d’1’30 metres. La boca exterior mesura 1’50 m d’amplada mentre que l’interior fa 1’20 metres. La façana ha patit alguns despreniments tant de pedra com de terra degut al temporal Glòria que va fer caure varis arbres. Al davant de la façana, es conserva la plaça de maniobra i un important abocament que coincideix amb el marge de la pròpia Canal del Bosc.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si es continua el corriol en direcció a la Canal del Bosc, s’observa que aquest era en realitat un camí ben arranjat, amb marge de pedra ambdós costats que baixava progressivament fins a la canal i continuava, seguint les mateixes característiques constructives fins arribar a Can Pèlecs.</span></span></span></span></span></p>	08120-195	Camí de Can Bofí a la Canal del Bosc	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6470500,2.0018300	416878	4611071		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87757-dsc8105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87757-dsc8107.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87757-dsc8110.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87757-p1450338.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Entre els anys seixanta i setanta del segle XX hi visqué el boscater Casals, conegut amb el motiu de Xerrapetes (motiu merescut perquè era molt xerraire). Els propietaris del forn (La Barata), accediren que aquest s’hi instal·lés acordant que a canvi es faria càrrec de la neteja dels boscos situats entre el Serrat Roig, el Bec, el turó de les Rovires i el Puig-Conill. A més, feia carbonet, al torrent de la Canal del Bosc, al final de l’antiga pista forestal. Fins ben entrat els anys setanta, un cop a la setmana, un camió “Ebro”, conduit per l’Eudald, recollia la llenya i el carbonet d’en Xerrapetes, per transportar-ho fins a Terrassa on era comercialitzat en una botiga del carrer de l’Infant Martí.El Bofí estava llogat a dues famílies, els Pagès i els Puig. D’aquesta família sortirien dos dels mítics escaladors de la colla dels “Yayüs”. En un programa de ràdio “Això és la Mola” L’Amadeu pagès i en Josep Puig, explicaren les seves vivències amb 10 anys d’edat al costat d’en Xerrapetes, recordant com era aquell habitatge dins d’un forn de calç. De les restes d’uralita de la coberta encara en queda alguna resta escampada pels voltants. Li agradava la companyia de les dues famílies que cada diumenge el convidaven a dinar. En Xerrapetes, cada any marxava com a temporer per segar el blat a l’Aragó, lloc on un any trobà la mort, en caure-li una màquina al damunt.L’any 1988 la Diputació de Barcelona com a gestora del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, inicià progressivament el desallotjament dels diferents refugis emprats per a bosqueters i excursionistes.Durant el segle XX aquestes muntanyes foren refugi i lloc de vida de bosqueters, amagatall dels coneguts com “emboscats de la Guerra Civil” i de gent perseguida durant el franquisme, maquis i excursionistes.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87758	Forn de calç de la Canal del Pi Tort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-del-pi-tort	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Malgrat els excursionistes el mantenen net de vegetació, la construcció al peu de la canal ha fet que amb el pas del temps l’aigua comporti un efecte erosiu, fent desaparèixer la façana que, en part, es troba colgada al davant i ,en part, canal avall.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un tram suau de la canal del Pi Tort, en el seu vessant hidrogràfic dret. L’accés es pot fer per la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. Es tracta del Camí de Can Pèlecs. Un cop deixats enrere els camps d’aquest mas, agafar el trencall de mà esquerre, sense deixar-lo en direcció al Bofí. Un cop situats darrera la casa, a l’extrem nord-est dels plans, hi ha un forn de calç. En aquest indret s’obre un camí que baixa en direcció de la Canal del Bosc. Un cop a baix només hi ha l’opció de travessar-la per tornar a enganxar el camí, del qual s’observen les restes dels murs de pedra seca de contenció. Un cop fet el primer giravolt, a mà esquerra hi ha un tram de torrent planer que cal pujar. Es tracta de la Canal del Pi Tort, per on antigament s’hi podia accedir fins a la boca del forn. Actualment cal pujar pel corriol de mà esquerra que ressegueix el torrent fins a trobar una mena de bifurcació. L’olla queda a mà dreta mateix del marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva part de l’olla a excepció de la façana. Mesura 3’60 m de diàmetre per un alçat actual de 3’30 metres. La boca (orientada al sud-est) i el passadís d’accés a la fogaina han desaparegut, tot i que s’observa un gruix d’aproximadament 1’70 m. Al davant del que era la façana s’hi observen restes de l’enderroc migs colgats per la terra.</span></span></span></span></span></p>	08120-196	Canal del Pi Tort	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6476500,2.0043000	417085	4611135		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87758-dsc8120.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87758-dsc8117.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87758-dsc8118.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Si es continua el corriol en direcció a la Canal del Bosc, s’observa que aquest era en realitat un camí ben arranjat, amb marge de pedra ambdós costats que baixava progressivament fins a la canal i continuava, seguint les mateixes característiques constructives fins arribar a Can Pèlecs.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87762	Forn de calç de la Canal del Cargol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-del-cargol	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Arran de camí, no té cap tanca de protecció i al seu interior fa poc s’hi ha llençat dos bidons d’aigua de plàstic.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà esquerre mateix del camí que des de Can Bofí mena al turó de les Rovires. L’accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta de la carretera s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. Es tracta del Camí de Can Pèlecs. Un cop deixats enrere els camps d’aquest mas, agafar el trencall de mà esquerre, sense deixar-lo en direcció al Bofí. Arribats al barri de la masia, el camí continua planer, a mà esquerre. Després del revolt per on travessa la Canal anomenada Forn del Cargol, es localitza la corona de l’olla, que actualment passa desapercebuda per la vegetació de bardisses que l’envolten. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva l’olla, de 3’60 m de diàmetre per un alçat actual de 3’50 metres. El pedrís de la fogaina està probablement colgat de terra i fullaraca, motiu pel qual hi ha arrelat gran quantitat de bardisses al seu interior. La boca (orientada al sud-est) i passadís d’accés a la fogaina presenta un estat de conservació excepcional. </span></span>Té una volta rebaixada realitzada amb varis rengles de pedra disposada a plec de sardinell, sustentada sobre un sòcol també de pedra lligat amb morter de calç. El passadís d’accés mesura 2’20 metres de llargària per una alçada d’1’75 metres. La boca exterior mesura 2 m d’amplada mentre que l’interior fa 1’25 metre. Conserva part del muret interior de tancament de la fogaina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana mesura actualment 3,20 m d’amplada total (0’60 m per cadascun dels mur laterals i 2 m la boca del passadís d’accés) per 2’30 m d’alçada en el seu eix central.</span></span></span></p>	08120-199	Camí de Can Bofí a les Rovires	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6142900,2.0244300	418719	4607412		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87762-dsc8082.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87762-dsc8088.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87762-dsc8085.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica. És un element patrimonial molt interessant ja que es preserva el descarregador (el mateix camí) i amb un important abocador al davant.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87763	Forn d'obra del Gabi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-gabi	<p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XVIII	Ha perdut la graella i part de l’accés a la fogaina. En un dels costats hi està creixent una alzina.	<p><span><span><span>Forn d’obra situat per sota del marge, a mà dreta del camí, en l’últim revolt abans d’arribar al Gabi.<br /> És de planta quadrangular, de 3’20 metres de costat per 3’50 metres d’alçada. No conserva la solera amb la graella, però sí una part del passadís d’accés a la fogaina que mesura 1’30 m de llargada, per 1 metre d’amplada. En els murs, sobretot en els situats a tramuntana i el de llevant, s’hi poden observar nombroses marques realitzades amb l’escoda o la piqueta. Els dos murs laterals presenten una lleugera inclinació cap a la façana. </span></span></span><span><span><span>Al davant, encara es localitzen restes de cuites de rebuig i trossos de teula i maó. </span></span></span></p>	08120-200	Camí del Gabi – Bosc de Can Garrigosa	<p><span><span><span><span><span>La majoria de cases grans de pagès acostumaven a tenir el seu propi forn per a la construcció. La seva ubicació no es feia en qualsevol lloc, sinó que depenia de tres factors: de la disponibilitat de terreres per a l’obtenció del fang; d’una font d’aigua, i del material combustible, la llenya o branquillons. A més necessitava d’altres elements constructius: l’era per batre i garbellar la terra; basses de decantació per l’aigua o si més no un indret on emmagatzemar-la, un cobert per guardar els feixos, la plaça de maniobra (més o menys gran) i un espai cobert però amb ventilació per assecar la producció amb una taula que facilitava la realització de teules i de preparació dels motllos, que eren de fusta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de producció començava amb l’extracció de l’argila d’una terrera. Depenent de la seva ubicació, es podria transportar en carro o amb una mula o burro carregada amb un parell de sàrries d’espart. De retorn, aquesta terra calia batre-la amb un rodet i un cop finalitzat el procés es garbellava per passar finalment a les basses de decantació. Un cop la terra havia absorbit l’aigua es convertia en fang que era pastat pels obradors fins a obtenir una pasta homogènia. Aquest tipus de bassa no acostumaven a ser massa grans, normalment feien uns 3 metres de llarg, per 1’50 metres d’ample i uns 0’80 metres de fondària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Paral·lelament, en el cas de maons o cairons , els motllos s’espolsaven amb les cendres per evitar que s’hi enganxés el fang. Es deixava assecar en un lloc cobert i ben ventilat fins a que el terrissaire disposés de la quantitat necessària per a omplir el forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop omplert el forn s’encenia amb els feixos de llenya i es vetllava perquè no s’apagués durant un o dos dies. Després d’aquest temps, es tapava la fogaina o cambra de cocció durant set o vuit dies més fins per permetre refredar la producció.</span></span></span></span></span></p>	41.6353900,1.9971000	416469	4609781		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87763-dsc8137.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87763-dsc8131.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87763-dsc8136.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87764	Forn de calç dels Raurets	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dels-raurets	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	No conserva la boca i es troba erosionat.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al marge esquerra del Torrent de la Riba, per sobre de la barraca de l’aqüeducte. L’accés es fa des de la carretera, un cop passant el pont, resseguint el costat esquerre en direcció a Talamanca. Actualment, al costat del corriolet que s’enfila pel marge de la carretera hi ha un senyal de trànsit. Entrar pel mig dels brucs, en direcció al torrent, una dotzena de metres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, (l’olla mesura 4 m de diàmetre per una alçada actual de 3 m) reblert de terra provinent en part del costat esquerra de l’olla i en part de la façana que s’ha esllavissat. Un cop al seu interior, a mà esquerra es localitza una cavitat de més de dos metres de fondària que sembla que en algun moment ha portat aigua inundant el forn. Actualment està seca i algun animal boscà hi ha fet el seu cau. Les parets conserven restes de vidriat de tonalitats verd oliva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina, estava orientada al sud-oest. </span></span></span></p>	08120-201	BV-1221. Carretera de Sabadell a Talamanca, PK 6+800	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6241100,2.0006800	416753	4608525		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87764-dsc8058.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87764-dsc8065.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87764-dsc8061.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal, la construcció rep el nom de Forn dels Raurets per proximitat a una urbanització construïda en direcció nord.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87769	Mola del trull de Can Solà del Pla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-del-trull-de-can-sola-del-pla	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span>Conjunt format per una mola sotana o mota, sobre la qual descansaria la mota sobirana que és la mola en un trull, més petita que volta al damunt. Té un diàmetre d’1’70 m per un gruix de 0’38 m. Les altres moles semblen pertànyer a un molí fariner (mola sotana i molta sobirana) tal vegada aportades com a elements decoratius. Mesuren 1’55 m de diàmetre per una amplada de 0’35 m. Les tres peces estan ubicades en un espai rectangular (1’80 m d’amplada i 0’15 m d’alçada), envoltades d’aigua i còdols. Per l’encaix central de la nadilla s’hi ha col·locat un brollador a cadascuna d’elles com motiu decoratiu. </span></span></span></span></span></p>	08120-204	Carrer de Can Solà del Pla, 7		41.6148400,2.0129800	417766	4607484		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87769-dsc7817.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87769-p1450089.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En una fotografia antiga, BALLBÉ (1988) en el mateix jardí s’hi observa una premsa de vi, actualment desapareguda.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87771	Mola del trull de Can Torrella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-del-trull-de-can-torrella	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p>	XVIII-XIX	Malgrat continuar a la intempèrie, el seu estat de conservació és bo, no estan posats en valor.	<p><span><span><span><span><span>Pedra cilíndrica, tallada en la roca autòctona, de conglomerat, que formava part del trull de la casa. Està ubicada a l’exterior de la casa, en el sector sud-est, en un racó de la zona d’estacionament. Es tracta de la mola que volta a partir d’un eix damunt de la pedra o mola sotana. Mesura 0’80 m de diàmetre per 0’36 m de gruix. Al centre hi ha una obertura quadrangular per on s’hi encaixa la perxa de fusta, que en empènyer-la, la fa rodar a poc a poc sobre la molta sotana, aixafant així les olives. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També trobem, entrant a la zona d’estacionament, una pica d’oli, de pedra. És de forma quadrangular de 0’80 m de costat. Prové de l’interior de la casa. En desmantellar el trull i arranjar-lo com a restaurant, aquests dos elements es van deixar a l’exterior del jardí com a objectes decoratius.</span></span></span></span></span></p>	08120-205	Can Torrella		41.6074300,2.0122600	417696	4606662		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-p1440387.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-dsc7123.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-dsc7098.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87772	Pedra de molí del Gabi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moli-del-gabi	<p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span>Pedra cilíndrica, de granit, situada en el jardí, a la part septentrional de la casa. Es tracta de la mola sotana o mota, sobre la qual descansaria la mota sobirana que és la mola, més petita que volta al damunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està col·locada en posició horitzontal, damunt d’una pilastra de pedra. Mesura 1’80 metres de diàmetre per 0’35 metres de gruix; presenta una rebava exterior de 6 centímetres d’amplada i una altra, més ample, al voltant de l’encaix quadrangular, (d’uns 16 centímetres de costat) de la nadilla, de la qual encara se’n conserva un tros al seu interior, de ferro.</span></span></span></span></span></p>	08120-206	El Gabi	<p><span><span><span><span><span>A Ferrando (1987:69) trobem les referències documentals a l'Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt: 'Venda feta per Berenguer Ferrer i Romia, la seva muller, de Sant Joan de Matadepera, a frau Guerau, abat de Sant Llorenç del Munt, de cinc sous i mig que reben sobre unes peces de terra (...) i Simon de Gabi, de dita parròquia, dóna un sou i sis per una peça de terra amb ruvira, en dita parròquia. Fet a 11 de les kalendes de gener de 1311. Clos per Pere Folquer, notari de terrassa. Sant Joan de Matadepera, número 89'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant (Ferrando, 1987:78) podem llegir: 'Precari fet per Joan Ripoll, procurador de fra Lluís Manuel de Cruylles, abat del monestir de Sant Benet de Bages, administrador del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Antic Gabi, de Sant Joan de Matadepera, del mas Des Gabi, de dita parròquia, el qual es té pel monestir de St. Llorenç del Munt, ítem d'una peça de pertinences de dit mas, nomenada Pla des Gabi, en el torrent de les Planes [...] fet el 24 de novembre de 1456, clos per Miquel Ripoll, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, número 84'.</span></span></span></span></span></p>	41.6357100,1.9978000	416528	4609816		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87772-dsc8156.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87772-dsc8157.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Mola sotana de l’antic trull de Can Gabi, del qual per ara se’n desconeix la seva ubicació exacta.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87773	Monument al Pare Miquel Altisent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pare-miquel-altisent	<p><span><span><span><span><span>RÍOS i MASANELL, Joan (2020). Carrers amb noms vinculats a Matadepera; dins Gaseta de Matadepera, núm. 389, novembre de 2020, pp. 9</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/ec-gem-15258.xml'>https://www.enciclopedia.cat/ec-gem-15258.xml</a> [consulta realitzada el 10 de febrer de 2021].</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>A la confluència entre els carrers de Badia i de Marc Comerma, hi ha una petita placeta de forma triangular amb unes escales que serveixen per superar el desnivell del terreny i comunicar un carrer amb l’altre. En el marge dret de les escales hi ha un bloc de pedra amb una placa de bronze on es pot llegir: “<span><span>Miquel Altisent Domenjó / escolapi / 1898 – 1975 / mestre del cant gregorià”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la banda de llevant, s’aixeca una paret de formigó on s’ha posat un tetagrama amb notes gregorianes i un text en llatí que diu: “anté mus Dómi – no. al-le-lu-ia, . al-le-lu-ia, . al-le-lu-ia”.</span></span></span></span></span></p>	08120-207	Placeta del pare Miquel Altisent	<p><span><span><span><span><span>Miquel Altisent Domenjó neix a Balaguer l’any 1898, i mor a Barcelona l’any 1975. Fou un pare escolapi musicòleg i mestre del cant gregorià. Va residí durant uns estius a can Prat, masia que ja no existeix, i damunt la finca de la qual s’ha aixecat aquesta urbanització, on es troba aquest raconet, com a petit homenatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma al seminari de la Seu d’Urgell i el 1914 ingressa a l’Escola Pia. Fou M. Sunyol qui l’introdueix en el cant gregorià. L’any 1936 continua la tasca de Sunyol com a professor del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Milà, centre que arriba a dirigir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil retorna a Barcelona, on pren protagonisme en la divulgació del cant gregorià mitjançant el seu mestratge al seminari i al Conservatori Municipal. Entre la gran quantitat d’escrits dedicats a la popularització del cant litúrgic, destaca el llibre El cant gregorià, un model de música religiosa (1971). És cofundador i vicepresident de la Societat Catalana de Musicologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Schola cantorum de Terrassa es relacionà amb el notari Francesc Badia i on s’inicià la seva amistat. Francesc Badia li va dir que construiria una casa d’estiueig a Matadepera i destinaria una habitació com oratori. Però el pare Altisent li va suggerir la construcció de l’actual capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></p>	41.6075100,2.0179300	418169	4606666		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87773-dsc8166.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87773-dsc8165.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquesta placeta que l’Ajuntament de Matdepera dedicà al pare Miquel Altisent, s’inaugurà l’any 1985.	98	51	2.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87774	Rellotge de sol del Gabi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-gabi		XX	Suport de morter de calç amb fissures i línies horàries esborrades.	<p><span><span><span>Rellotge de sol situat la façana principal de la casa, orientada al sud-oest, a mà esquerra de la balconera de la planta pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un rellotge de tarda, del tipus vertical declinant, realitzat damunt d’un suport de morter de calç emmarcat pel mateix arrebossat de la façana. El gnòmon, és de ferro, en punta de fletxa, situat a la part superior del quadrant. D’ell, naixien les línies horàries (de color negre), que senyalen les hores, de les XI a les V de la tarda. Estan representades en xifres romanes, realitzades en plantilla. </span></span></span></p>	08120-208	El Gabi	<p><span><span><span><span><span>L’autora del disseny del rellotge de sol és la propietària de la casa. La preparació del suport anà a càrrec del paleta. Junts, esperaven l’hora exacta de la ràdio, que traslladaven acte seguit a la paret.</span></span></span></span></span></p>	41.6348400,1.9977300	416521	4609719	1970	08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87774-dsc8148.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87774-p1450354.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Laura Martí Valls	Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87775	Robatori a Can Pobla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/robatori-a-can-pobla	<p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1988). Cròniques bandolers de Sant Llorenç del Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat 15. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac). Col·lecció Cavall Bernat 40. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p>	XVII	Publicada	<p><span><span><span><span><span>Relat d’un robatori que patiren els propietaris de Can Pobla el 6 de febrer de 1629. Aquest document, es localitza a la Cúria del batlle, dins dels processos de 1629, que es conserven a l’Arxiu Comarcal de Terrassa, i que transcrivim textualment del llibre “Les sendes dels bandolers” i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Joan de Matadepera, dimarts, 6 de febrer de 1629.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El sol es ponia darrere les muntanyes de l’Obac posant punt i final a aquella curta tarda d’hivern. Mentre la foscor, vencent el crepuscle, s’anava ensenyorint de l’ampla vall de les Arenes, la campana del solitari monestir de Sant Llorenç del Munt anunciava, amb el seu so llunyà i malenconiós, l’hora de l’Avemaria. Era la fi de la jornada i tothom tornava a casa per refugiar-se vora el foc del creixent fred del capvespre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Enmig d’una ampla canal voltada de cingleres, espadats i boscos, el mas de Can Pobla, amb la seva petita capella de Sant Esteve de la Vall, més antiga encara que el mateix mas, rebia les últimes llums arraulit en un espaiós relleix rodejat de feixes esglaonades. Can Pobla era l’últim enclavament pagès de la muntanya, el mas més enlairat de tots el que s’estenien en els esquerps faldars de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Més amunt no hi havia sinó roques i bosc, i al cim, coronant l’estepària i desolada clepsa de la muntanya, el cenobi benedictí de Sant Llorenç, l’antic i poderós bastió feudal que havia posseït gairebé tot el terme del rodal. Ara, abandonat pels monjos, que el trobaven massa pobre i solitari, era habitat, en la seva lenta però inexorable decadència, per un sacerdot pagat perquè tingués cura del temple i de la parròquia dels masos de l’indret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguint un dels costeruts camins de la contrada, el sexagenari Jaume Pobla, propietari del mas de Can Pobla, tornava a casa després d’haver recollit el bestiar que pasturava pels prats i boscos dels voltants. D’altres vegades, aquesta tasca la hi feia algun dels seus fills, l’hereu, Pau, que aquell dia era absent del mas, o en Maties, a qui als seus trenta anys no feia por la feina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En sentir les campanes, el vell Pobla recordà com, poc més de vint anys enrere, l’últim abat de l’extingit cenobi havia fet pujar la campana des de la plana del Vallès fins a l’espadanya del temple del cim de la Mola. Pesava catorze quintars, i el venerable abat, que moriria dos anys després, la beneí anomenant-la “El seny de Ramon”, ja que havia manat que li fossin posades relíquies de sant Ramon de Penyafort. Va ser una gran festa, i tots els pagesos del terme pujaren al cenobi en seguici de l’últim gran senyor feudal de la muntanya, Francesc Olivó d’Alvèrnia, inquisidor del Principal de Catalunya i ardiaca del temple de Santa Maria del Mar, de la ciutat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Immergit en els seus pensaments, el pagès s’anà aproximant a casa, i quan es trobava a uns dos tirs de pedra de distància del portal, veié tres homes esperant al peu del camí. Jaume Pobla es malfià, perquè ja eren més de les cinc de la tarda i aquella no era hora per veure gent rondant per camins tan apartats i solitaris. En atansar-se més, la seva inquietud augmentà. Aquells individus anaven coberts amb sengles capes de pastor, conegudes també com capes gascones, les quals, tot i ésser d’ús molt comú, eren malvistes pel virrei i els seus oficials, ja que per llur llargada i amplada permetien que qui les usava pogués anar armat sense que es notés, amagant-hi la xarpa, els pedrenyals i el flascó de la pólvora; per això mateix eren molt utilitzades pels bandolers. Per motius molt diferents, els gremis tèxtils del Principal tampoc no veien amb bons ulls les capes gascones, perquè provenien del sud de França i ells, amb els seus gruixuts teixits de llana, no podien fer capes del mateix caient que poguessin competir amb les d’importació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Jaume Pobla arribà a l’alçada d’aquells tres homes, un d’ells se li adreçà tot dient-li: “Atureu-vos!”. El pagès, recelós, respongué: “Què voleu?”. El desconegut insistí: “Atureu-vos!”. El vell Pobla s’adonà de seguida que aquells tres homes eren bandolers, perquè notà que anaven armats amb pedrenyals de canó llarg. En vista de les circumstàncies, s’aturà i, encarant-se’ls els respongué: “Jo sóc en Pobla”. Tot seguit, un dels bandits, intentant, vèncer l’evident desconfiança del pagès, li digué: “No tingueu por. Us hem de menester a vós perquè volem menjar i beure a casa vostra”. I sense cap altre comentari, tots quatre emprengueren el camí avall en direcció al mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre caminaven, Jaume Pobla pogué constatar que aquells bandolers eren molt joves. Dos d’ells, que anaven amb la cara descoberta, eren completament imberbes. Al tercer no se li veia el rostre, puix que anava emboçat, però es distingia per la seva elevada estatura. El pagès també s’adonà que, a més a més dels pedrenyals, els saltejadors anaven armats amb les prohibides dagues de fulla llarga.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquells anys era molt freqüent que els bandolers es fessin donar de menjar a les masies solitàries, de tal manera que era rar el mas aïllat que no s’hagués trobat mai en aquella desagradable situació. Amb tot, les circumstàncies usuals en aquests casos solien ser diferents d’aquelles en què es trobava Jaume Pobla. El més freqüent era que els bandolers es presentessin en alguna masia i que demanessin menjar. Si els de la casa s’hi resistien, fet que no acostumava a passar, els amenaçaven amb cremar-los la casa o el paller, matar tot el bestiar i altres malvestats. Llavors, els del mas cedien per por, i sense obrir mai la porta exterior i mitjançant una corda, baixaven, de la finestra estant, cistells amb queviures i vi fins que els lladres se saciaven i se n’anaven. Però é cas de Jaume Pobla era ben diferent. Els bandolers l’havien agafat a ell, i amb aquest avantatge podien demanar-li molt més que menjar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins la cuina de Can Pobla i asseguts a l’escó de vora el foc, Constança, muller de l’hereu del mas, i el seu cunyat Maties conversaven tranquil·lament en espera del retorn de la resta de la família per sopar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Devien ser prop de les sis de la tarda quan uns trucs a la porta exterior els anunciaren l’arribada d’algú. Constança s’aixecà i baixà les escales per anar a obrir. En arribar davant la porta, la noia preguntà rutinàriament: “Qui hi ha?” Com si res no passés, Jaume Pobla demanà a la seva nora que obrís. Així, confiada, Constança obrí la porta i fou llavors que veié els tres que acompanyaven el seu sogre. Immediatament, dos dels bandolers entraren dins del portal i digueren a la sorpresa noia que baixés llum, perquè volien menjar i beure. Constança, fent-se càrrec de la situació, obeí i pujà novament a la cuina a cercar els llums, i tan aviat com arribà dalt, contà al seu cunyat Maties el que passava.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre Maties Pobla restava a l’expectativa dels esdeveniments, Constança tornà a baix amb els llums encesos. Allí l’esperaven els bandolers, que, un cop tingueren els llums, canviaren radicalment d’actitud. Un d’ells tragué una llarga i esmolada daga i, dirigint-se amenaçadorament a la noia, li digué que l’acompanyés a les cambres de la casa si no volia morir degollada allí mateix. En veure el posat resolt del lladre, Constança, espantada, l’obeí i conduí dos dels bandits a dalt a les cambres. Amb ella pujaren el bandoler alt del rostre emboçat i un dels joves de cara descoberta. El tercer restà a baix al portal amb les armes a les mans vigilant el contrariat Jaume Pobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tan aviat com arribaren a les cambres, un dels lladres instà la noia que els mostrés el dormitori del seu sogre. “És aquell”, respongué Constança assenyalant una de les habitacions. Immediatament, els bandits començaren l’escorcoll sistemàtic i el saqueig de la cambra. Picaven a les bigues i a les parets buscant pel so cavitats i amagatalls en els quals Jaume Pobla pogués haver guardat els seus diners. Al cap d’una estona, un d’ells descobrí un forat tapat amb un drap, que tragué amb la punta de la daga. Dins del forat tan sols hi havia dos rals, l’un d’or i l’altre de plata. Finalment, quan els bandolers s’adonaren que a la cambra de Jaume Pobla no hi havia res més del seu interès, es dirigiren al dormitori de Constança, on començaren a buidar capses i a separar tot el que trobaven de valor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentrestant Maties Pobla, veient que no era menjar el que cercaven aquells individus, sinó robar la casa, es despenjà sigil·losament per la finestra de la cuina on havia estat amagat fins aleshores i saltà a l’exterior. Allí començà a demanar ajut tot cridant: “Via fora a lladres!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquell precís moment, Joana Pobla, la mestressa del mas, tornava a recer després d’haver treballat tota la tarda. En apropar-se a la casa, la pagesa sentí els crits de via fora del seu fill Maties, que així tractava d’avisar de la presència de bandolers. D’allí estant també se sentia el terrabastall del saqueig de les cambres. Inquieta, la dona s’acostà al portal del mas, on veié amb sorpresa el seu marit vigilat per un bandoler. Davant d’aquella situació tan compromesa, Joana Pobla tractà de fugir per allà on havia vingut, però ja era massa tard: el bandoler de la porta ja l’havia vista i, deixant Jaume Pobla – que en veure’s sol aprofità per a entrar dins la casa – s’acostà a la pagesa tot dient-li, sorneguer: “Vella meva, on aneu? Què voleu fugir?... Atureu-vos!”. Per uns moments, la dona pensà a escapar-se, però es contingué. Amb els seus cinquanta-quatre anys no hauria pogut resistir la persecució d’un bandoler jove. Amb aquest pensament, resolgué restar en el seu lloc immòbil. Amenaçador, el bandit es tragué la daga i s’acostà a l’esporuguida pagesa. Bruscament li engrapà les dues mans, i posant-li la daga al coll, li digué que si el pastor – referint-se a Maties Pobla – continuava cridant via fora a lladres, la degollaria sense contemplacions, perquè ells no eren lladres, sinó que el que volien era menjar. Fent l’orni, la dona replicà que no era el pastor ni ningú de la casa el qui cridava, sinó una altra gent. Però el bandoler, incrèdul, reiterà la seva amenaça i l’envià a la cuina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joana Pobla anà primer darrere del mas a pregar al seu fill que deixés de cridar, tot dient-li, malgrat saber que no era veritat, que aquells homes no eren lladres. Després se n’anà a la cuina, on trobà el seu marit molt abatut assegut a la vora del foc. En veure-la, el vell Pobla digué compungit: “Què faran?... Ai Mare de Déu!”. Ella resignada, respongué “Déu ens ajudarà!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de l’encontre amb Joana Pobla, el bandoler que guardava la porta es dirigí a la zona del mas d’on havien vingut els crits d’alarma. En arribar a l’extrem de l’era sorprengué en Maties sota la finestra de la cuina. Iracund i amb el pedrenyal a la mà, el bandoler li digué que li venien ganes de matar-lo, però, contenint-se, es va emportar el jove i l’obligà a entrar a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Maties Pobla no durà gaire temps dins el mas, perquè, tan aviat com entrà se n’anà a la cuina i tornà a saltar per la finestra. Novament a l’exterior, el fill dels Pobla començà a córrer camí avall cridant fortament l’alerta contra els bandolers. En la seva cursa, es dirigí a casa de Jaume Garrigosa, batlle del terme de Sant Joan de Matadepera, atès que a ell competia la responsabilitat de perseguir lladres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dalt, a les cambres de Can Pobla, els bandolers enllestien el saqueig davant la consternada Constança, que veia regirar la seva roba i els seus objectes personals sense cap mena de mirament per part d’aquell parell de brètols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La noia tenia aleshores trenta anys i encara conservava records del seu casament, alguns dels quals insignificants, però que no s’escapaven de la cobdícia dels saltejadors, com ara unes candeles amb la imatge de la Verge de Montserrat, i fins i tot un estadal de cera blanca, un d’aquells ciris o blens enrotllats en forma d’hèlix que els nuvis de la comarca regalaven a les seves promeses, perquè hi havia la creença que els atribuïa poders màgics que protegien la casa contra les tempestes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En acabar el robatori, els lladres marxaren cuitadament i Constança, desolada, entrà a la cuina, on trobà eles seus atemorits sogres asseguts a l’escó. En veure’ls digué: “Ai pare, ai mare! Què farem...aquests homes ens han robat a tots!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Maties Poble i el batlle Garrigosa, amb l’escamot de voluntaris que havien aplegat diligentment, arribaren al mas de Can Pobla, els lladres s’havien fet fonedissos i, certament, no era pas cosa d’empaitar-los de nit per aquell territori tan trencat i laberíntic, de manera que decidiren tornar-se’n cada u a casa seva. L’endemà, el batlle pujaria per instruir la denúncia. No es podia fer res més.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Joan de Matadepera, dimecres, 7de febrer de 1629.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El batlle arribà novament a Can Pobla poc després de tocades les nou del matí. Amb ell venien Antoni Borrell i Magí Solà, pagesos del terme, els quals havien d’actuar de testimonis en l’inventari del robatori del dia anterior. Els acompanyaven altra gent del veïnat, però es quedaren fora mentre els tres homes i Constança Pobla pujaven a les cambres per quantificar els desperfectes i els objectes robats. Tot estava tal com ho havien deixat els bandolers. Per terra hi havia quatre grosses caixes esbotzades i un gran nombre de peces de roba amuntegades en una pila. També es veia el forat que els bandolers havien obert amb una daga, i del qual havien robat els dos rals d’or i plata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la seva declaració, Constança afirmà que els bandolers els havien robat, a més a més d’alguns rals, vuit anells d’or, sis dels quals amb pedres encastades, una cullera i un clauer de plata, i, sobretot, roba de lli i de llana, llençols, faldilles, mocadors, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment el batlle prengué la declaració escrita de tots els testimonis per fer la corresponent denúncia al procurador fiscal de la Cort, una denúncia que probablement no es veuria mai satisfeta, perquè aquells lladregots de pas havien aconseguit fugir i no es coneixia la identitat de cap d’ells.</span></span></span></span></span></p>	08120-209	Can Pobla		41.6365300,2.0168400	418115	4609889	1629	08120	Matadepera	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87779	Riera de les Arenes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-les-arenes	<p><span><span><span>PÉREZ y DE PEDRO, Pau (2002). La conca alta de la riera de les Arenes: hipòtesi sobre el funcionament hídric. Serveis de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies, 35, pp. 185-191. Barcelona.</span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La riera de les Arenes és un curs d’aigua, estacional que neix al vessant sud del coll de les Estenalles, a la serra de Sant Llorenç del Munt, en el terme municipal de Mura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del punt de vista geològic i topogràfic, la riera de les Arenes es forma en el massís de Sant Llorenç i la serra de l’Obac, que juntament amb els cingles de Gallifa, Sant Feliu de Codines, Sant Miquel del Fai, la serralada de Llena, el Montsant i Montserrat (tots ells amb alçades properes als mil metres) són els relleus situats a la banda septentrional de la serralada Prelitoral que marquen el límit amb la depressió de l’Ebre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona que conté un gran dipòsit de conglomerats, essent el testimoni sedimentari d’esdeveniments geològics que varen tenir lloc durant l’orogènesi alpina entre dues unitats estructurals ben diferenciades: la depressió de l’Ebre i les serralades costaneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Li són tributaris una munió de barrancs, coneguts també com a canals que poden entrar en funcionament en períodes d’alta intensitat pluviomètrica i pluges sostingudes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La divisòria de les aigües discorre per la carena, més o menys en direcció nord – sud, del Montcau a la Mola. A llevant d’aquesta divisòria, les aigües discorren cap al riu Ripoll (conca del Besòs), mentre que a ponent, pertanyen a la conca del Llobregat. La divisòria es confon en el con de dejecció quaternari situat a Matadepera, on la riera s’obre a la vall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La conca de la riera de les Arenes forma part de la del Llobregat amb un recorregut total de 32,725 quilòmetres fins que arriba al Papiol que representa una superfície de 115 km2. La capçalera, situada al Coll d’Eres, se situa a una altitud de 944 m. En aquesta zona la riera transcorre per valls embarrancades resseguint la fractura natural provocada per la ràpida excavació de l’aigua que ha donat origen a escarpats i cingleres, fins arribar a l’alçada del torrent de les Tres Creus, amb un desnivell total de 271 m i un recorregut de 3,4 quilòmetres. En aquest tram rep l’aigua de varis barrancs o canals. Pel vessant hidrogràfic dret, destaca la Canal de Cellerot, el torrent de la Font de l’Hort, la Canal del Sot de la Teula i el Torrent de Tres Creus. Mentre que pel vessant hidrogràfic esquerra ho fa la Canal de les Teixoneres, la canal del Sot de la Bóta i d’altres que neixen al sector septentrional de la carena dels Ginebres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt, coincidint amb l’entrada de la riera al municipi de Matadepera, la riera, es transforma en un llit gairebé planer que transcorre de Nord-Oest a Sud-Est, fins que un cop travessat tot el poble, canvia de direcció per creuar la depressió del Vallès. En aquest tram, les principals aportacions es produeixen, pel vessant hidrogràfic esquerre, majoritàriament provinents de Sant Llorenç del Munt, com el Torrent de les Planes i el Torrent de les Rovires, la Canal del Forn del Cargol, el Torrent de la Quintana de Can Pèlecs i la Canal de la Pedrera, el Torrent de Can Garrigosa, el Torrent de Can Robert, la Canal de Can Pobla i el Salt Rajant i el Torrent de la Font de Querol. Pel vessant dret en canvi, rep les aigües del torrent dels Ponts, del Torrent del Collet Estret i de l’Obaga de les Cantarelles, el Torrent Roig, els torrents del Pla de Sorís i el Torrent de la Mamella, el Torrent de l’Avenc del Sendo, el Torrent de l’Escaiola, el Torrent de la Font de la Riba, el Torrent de les Pedritxes.</span></span></span></span></span></p>	08120-213	Riera de les Arenes	<p><span><span><span><span><span>Històricament, la Riera de les Arenes ha estat una via natural de comunicació; per ella hi passava en part el Camí Ral i permetia a la gent accedir als masos situats en el massís de Sant Llorenç del Munt. Per ella, també hi transcorrien els carros carregats amb la calç provinent dels diferents forns de calç construïts a proximitat dels seus marges i se n’extreia la sorra necessària per al funcionament del forn de vidre de Can Torrella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però cíclicament com tots els cursos intermitents d’aigua, durant períodes pluviomètrics molt sostinguts o bé amb una quantitat de precipitació concentrada en un període breu, les rieres poden esdevenir veritables rius, amb crescudes ràpides i sobtades provocant veritables catàstrofes. I això és el que va passar la nit del 25 i 26 de setembre de l’any 1962, on en 24 hores es concentraren entre 180 i 220 litres. A l’observatori de Sabadell es va recollir una intensitat de 144 litres/hora. La força intempestiva de l’aigua amb l’important moviment de transport de sòlids al llarg de tota la riera de les Arenes afectà greument una bona part de la població matadeperenca; s’emportà el pont de Can Robert o de la Torre de l’Àngel del qual actualment en queden vestigis i s’emportà diversos trams de la carretera de Sabadell a Talamanca, entre ells, el tram pròxim al corral de la Barata i arrasà les poblacions de Rubí i Terrassa. La reconstrucció per part de la Diputació de Barcelona del tram de la carretera a l’alçada de la Barata es feu una cinquantena de metres més endins, retallant una formació de glacis i un aflorament rocós. El material extret es diposità sobre l’antic traçat i a la vora de la riera, però les posteriors crescudes s’han emportat aquest material arrossegant-lo riera avall, més d’un quilòmetre (blocs d’un metre de diàmetre i un pes de dues tones aproximadament) i molts d’aquests blocs es troben actualment a l’alçada del Torrent de l’Escaiola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb les riuades del 1962 uns metres més amunt de Can Torrella s’hi va obrir un avenc explorat un any després per espeleòlegs de Sabadell, amb una fondària d’11 metres. Riuades posteriors el van tornar a reblir i es donà per desaparegut. L’any 1974 però, espeleòlegs de la S.I.S. van explorar, en aquest indret un avençó d’uns tres metres de fondària aproximadament, sense arribar a determinar si es tractava del mateix o d’un altre, però als anys vuitanta, veïns de la urbanització propera a Can Torrella varen informar d’un avenc prop del mas que romangué obert fins ben bé a mitjans dels anys noranta. L’any 1996, un paleta que feia unes obres el va localitzar i senyalitzar. N’informà a l’Ajuntament i els membres de la S.I.S en feren l’aixecament topogràfic determinant una fondària de 6 metres. La seva exploració i estudi determinà la seva importància, en el sentit de que el primer metre i mig del pou estava excavat sobre conglomerats del període Vallesià, mentre que la resta ho estava dins el conglomerat pertanyent al període Eocè; i per tant era un cas únic a Sant Llorenç per podia ajudar a datar la resta de cavitats del massís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altres aiguats tempestívols curts i violents foren el succeït l’any 1941 o el succeït entre els dies 19 al 21 de setembre de l’any 1971, onze anys després, amb rierades provocades després de precipitacions entre els 100 i 130 mm/dia i amb intensitats de 70 mm/h. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1992, entre la 1 i les 8 de la nit del dia 9 de setembre, i entre les 10 i les 12.30 del matí el pluviòmetre de la Barata recollia un total de 78,8 mm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 10 d’octubre de 1994 que, tot i no tenir massa afectació al sector sud de la riera, si que ho va fer al municipi de Mura, amb la desaparició de l’àrea d’esbarjo i pícnic de la riera de Nespres i d’una part de la carretera de Mura a Rocafort, inaugurada feia pocs dies.</span></span></span></span></span></p>		415365	46112270		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87779-p1450163.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87779-p1450129.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La riera, en contacte amb els diferents torrents i canals que hi desguassen és un veritable corredor biològic vital per la fauna. La capçalera, situada en ple Parc de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, amb els seus barrancs i canals coincidint amb el tram on l’activitat antròpica és quasi bé inexistent, es conserva en excel·lent estat. La vegetació pròpia és l’alzinar, que a la part més alta (per sobre dels 800 metres) s’enriqueix amb boix, roure i moixera, mentre que a mida que va baixant es barreja amb pi i altres arbusts de climatologia mediterrània com és l’arboç i el bruc. A les canals i torrents d’obaga s’hi localitzen clapes d’avellaners. Els costals de la riera, ofereixen fins gairebé el gual, per sota de la Torre de l’Àngel, una massa forestal apta per al refugi, la cria i el pas i hivernada de nombroses espècies vertebrades, sobretot per als ocells. També s’hi poden observar els rastres de fauna vertebrada relacionada amb l’establiment de masies i camps de conreu propers (porc senglar, guineu) i més fonedís, el toixó i la geneta. En les zones més humides hi sovinteja la serp verda i la blanca així com d’altres amfibis.En el tram amb més pressió humana, coincidint amb el nucli urbà, és on la riera queda en certa mesura canalitzada per marges reforçats amb talussos de formigó. En aquest indret, la vegetació és molt pobre i es redueix a una comunitat d’alzinar molt escadussera, barrejat amb roldor, romeguera i el roser salvatge, que amb el seu sistema d’arrels penetra entre els còdols per arribar als sectors més humits del sòl. És en aquest tram on degut a l’excés de fragmentació del territori i l’acció antròpica s’observa un llit més degradat, amb la pèrdua de vegetació pròpia de la riera i l’aparició d’espècimens exòtics.L’aparició de plantes al·lòctones provenen en gran part de llavors volàtils, transport per corrents d’aigua, migracions naturals efectuades pels animals durant els seus desplaçaments, però també tenen una procedència antròpica. Algunes d’elles s’han averat veritables invasores dels espais alterats, sovint en els trams on la vegetació natural ha estat suprimida (vessaments, extracció d’àrids, obres de canalitzacions, ocupació del domini públic hidràulic...).		2153	5.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87781	Forn de calç 1 de Can Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-de-can-robert	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	L’olla està fortament erosionada.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà esquerra del Camí de Can Pobla, abans del penúltim revolt que mena a Can Robert. El seu accés es fa des de la carretera de Sabadell a Talamanca, davant de La Barata. Just abans d’arribar al punt quilomètric 9, a mà dreta de la carretera s’inicia un camí que travessa la riera de les Arenes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn es troba en el marge esquerre del camí, tot just un cop travessada la canal que baixant de la Carena de l’Estret, s’incorpora, pel vessant hidrogràfic esquerre, al Torrent de Can Garrigosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, (4’60 metres de diàmetre per 2’40 metres d’alçada. La boca del forn o fogaina està totalment desapareguda; estava orientada en direcció nord-oest. La part superior de l’olla, la corona, està protegida amb una tanca de fusta.</span></span></span></p>	08120-214	Camí de Can Pobla, s/n	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6325100,2.0014900	416831	4609457		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87781-dsc8207.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87781-dsc8211.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87781-p1450364.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac ha col·locat una tanca de protecció realitzada amb branca natural que s’incorpora naturalment a l’espai. A la part inferior, d’accés al forn, hi ha un plafó explicatiu.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87782	Forn de calç de Can Garrigosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-garrigosa	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	L’olla del forn es manté net de vegetació, però no conserva la boca.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a mà dreta, del corriol que travessant per entremig del bosc, surt des de Can Garrigosa fins a Can Bofí. L’accés es fa, un cop arribats al mas, pel camí de mà esquerra, en direcció a Can Pèlecs, que travessa la el filat de tancament de la casa amb els Plans on actualment hi ha cavalls. Un cop arribats al final del filat, deixar el camí principal per endinsar-se, per un corriol que surt a mà esquerra fins al forn (abans de creuar el torrent).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està excavat en un talús natural que fa el terreny. És de planta circular, (3’70 metres de diàmetre per gairebé 2’60 metres d’alçada. La boca del forn o fogaina està gairebé desapareguda, tot i que encara en queden algunes restes visibles; estava orientada en direcció nord-est. </span></span></span></span></span></p>	08120-215	Bosc de Can Garrigosa	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6376500,2.0001700	416728	4610029		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87782-p1450619.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87782-dsc8353.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87782-p1450617.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la part davantera i en direcció nord, on s’inicia un corriol més estret, s’observen nombroses restes de teula i maó.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87783	Forn de calç Gran de la Coma de l’Abella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-gran-de-la-coma-de-labella	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	L’olla està completament envaïda per la vegetació. Actualment l’accés al seu interior és del tot impossible i passa totalment desapercebut.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un revolt molt pronunciat del Camí que mena des de Can Robert a Can Garrigosa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es pot fer des de Can Robert; un cop situats davant de la casa, continuar per la pista en direcció a les tombes medievals (Camí de Can Pobla) fins a localitzar a mà esquerra una cadena i un forn de calç a la seva esquerra. El camí, tancat per una cadena, mena a Can Garrigosa. Continuar fins arribar a un revolt molt pronunciat on coincideix amb el Torrent de la Coma de l’Abella. El forn està a peu de camí, totalment amagat per la vegetació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de grans dimensions, de planta circular, entre 4’5 metres i 5 metres de diàmetre. L’alçada conservada sembla important, d’uns 4 metres. La boca del forn o fogaina està totalment desapareguda o colgada; estava orientada en direcció sud-est.</span></span></span></span></span></p>	08120-216	Camí de Can Robert a Can Garrigosa.	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6409000,2.0098000	417534	4610381		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87783-p1450401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87783-dsc8244.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87783-dsc8245.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La seva situació el fa apte per a ser visitat pels nombrosos excursionistes que transiten per aquest indret.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87784	Forn de calç del Torrent de Can Garrigosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-can-garrigosa	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Cobert de vegetació i presenta erosió a les parets internes.	<p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al vessant dret del Torrent de Can Garrigosa, en ple parc de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. El seu accés és difícil si es fa seguint l’antic camí que menava fins al forn, seguint en part el llit del torrent. La construcció es pot localitzar més fàcilment un cop situats a Can Robert, un cop passada la barrera del parc. Continuar en direcció a les tombes medievals. En arribar a la primera cruïlla, a mà esquerra mateix del camí, hi ha un forn de calç i una cadena. Entrar per aquesta pista fins a trobar un revolt molt tancat (on a la part superior hi ha un altre forn) just després de que el camí travessi el mateix llit del torrent. Iniciar la baixada en direcció al mas de Can Garrigosa, uns metres més avall, fins que a mà esquerra (corresponent amb el vessant hidrogràfic dret del torrent) s’observi un gran bloc de pedra, que fa com una mena d’abric. El forn està al dessota mateix, a tocar del llit del torrent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els blocs de pedra semblen haver estat aprofitats com a barraca pels calciners. Al dessota mateix, es localitza un espai circular, l’olla, (amb una alzina al seu interior) realitzada amb pedra. Mesura 3’60 m de diàmetre per 1’80 m d’alçada. El gruix dels murs és d’1’10 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel marge s’accedeix al llit del torrent, on es pot contemplar una gran part de la façana amb 3 metres d’amplada, seguint l’orografia del terreny. Centrada, s’observa un espai triangular, d’1’60 metres de fondària per 0’75 m d’alçada màxima i 1 metre d’amplada que sembla correspondre al passadís d’accés a la fogaina que s’hauria enfonsat.</span></span></span></span></span></p>	08120-217	Torrent de Can Garrigosa	<p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p>	41.6402900,2.0089600	417463	4610314		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87784-dsc8260.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87784-dsc8263.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87784-dsc8272.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87784-p1450437.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el mapa interactiu realitzat per Ramon Suades i Jordi Senyal (2016) es parla d’aquesta estructura com una barraca de vinya. Durant el treball de camp s’ha detectat que no es tractava d’una barraca sinó d’un forn i s’ha procedit a netejar l’olla que estava totalment envaïda per la vegetació, per tal de poder-la documentar fotogràficament.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87785	Pou de Can Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-robert		XVIII-XIX	No conserva la part superior i està protegit per una tanqueta de fusta amb brancatge al damunt.	<p><span><span><span><span><span>Estructura circular, d’1’20 m, de diàmetre excavada en profunditat per a l’obtenció d’aigua potable. Entre el brancatge que protegeix de caure al seu interior, sembla observar-se varies fileres de maó que protegien les parets de possibles enfonsaments. Al seu interior hi ha aigua. Sembla que hauria tingut una estructura cilíndrica feta amb pedra de protecció i dos pilars amb corriola. </span></span></span></span></span></p>	08120-218	El Pla d’en Pere Barata		41.6323600,2.0034400	416993	4609438		08120	Matadepera	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450511.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450512.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els pous tradicionals al voltant dels masos, s’acostumen a protegir envoltant-los a nivell superficial amb un paredat i un brocal a mena d’ampit o parapet sobre el qual s’hi instal·lava una corriola o politja per pujar i baixar la galleda.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87794	Ametller de Can Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-robert	<p><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans, p. 96-97. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’ametller de Can Robert està situat al costat esquerra del camí antic d’accés que puja fins l’era de la casa. És l’espècimen més destacable d’un seguit d’ametllers que els propietaris del mas tenien plantats en una feixa al davant de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arbre, de l’espècie </span></span><em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, molt curt de color gris fosc. D’ell en surten tres branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 10 metres aproximadament. Fa 2,80 metres de volt de canó (mides preses per sota mateix de la creu, que fa des d’arran de terra, 0’90 m). Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica (a Sant Llorenç del Munt ho fa entre finals del mes de gener i febrer) . El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla. </span></span></span></p>	08120-219	Can Robert		41.6329500,2.0048300	417110	4609503		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450499.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450502.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaron era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús.		2151	5.2	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87795	Balma del Còdol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-codol	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Manca un tros del muret de tancament interior.	<p><span><span><span><span><span>La Balma del Còdol està situada a mà dreta mateix del camí que mena des de Can Robert fins a Can Garrigosa, uns metres abans de creuar el Torrent de la Coma de l’Abella. Es tracta d’un gran bloc de pedra despenyat de la cinglera que en algun moment va quedar frenat en aquest indret. Un costat és totalment arrodonit, però per l’altre presenta una inclinació. És per aquesta banda que s’hi recolza un segon bloc de pedra procedent del mateix cingle. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta obertura natural està aprofitada com abric. L’habitacle mesura 3’10 m de profunditat per una amplada màxima de 2’60 m. L’alçada en el seu punt central és de 2’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior s’hi va construir un mur de tancament amb pedra i calç, del qual se’n conserva 1 metre d’alçada. Els excursionistes hi han afegit troncs i brancatge per emprar-ho com a recer. </span></span></span></span></span></p>	08120-220	Camí de Can Robert a Can Garrigosa		41.6403500,2.0097000	417525	4610320		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-dsc8253.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-dsc8251.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87795-p1450413.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al darrera mateix de la Balma del Còdol, entremig de la vegetació, s’observen diversos murets de pedra seca, resultat de l’aprofitament dels terrenys de muntanya costeruts per al conreu.	98\|94	45	1.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87796	Font de Can Garrigosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-garrigosa	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX	Malgrat el seu estat de conservació excepcional, la seva preservació depèn en part de l’esporgada de vegetació del seu voltant. Les soques del romaní acostumen a malmetre seriosament aquest tipus de construccions. A l’interior de la cisterna hi estan creixent les arrels que busquen humitat.	<p><span><span><span><span><span>La font de Can Garrigosa està ubicada entre el mas Garrigosa i la Balma Blava, en ple Parc de Sant Llorenç del Munt. Està envoltada per farigoles i al seu davant hi creix, ufanós, un ginebró ben arrodonit. Com la font de Can Bofí, l’estructura està excavada en un racó damunt d’una gran solera de pedra on hi creixen les farigoles. L’obertura es va practicar excavant un orifici per permetre el pas a una persona, deixant una làmina de roca com a sostre natural, al damunt del qual posteriorment s’hi va construir la volta de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es de planta quadrangular. El seu interior mesura 1’60 m per 1’80 m de costat. La fondària, des de la roca mare on filtra l’aigua fins a l’ampit és d’ 1’60 metres (a la qual s’ha d’afegir 0’95 m per obtenir l’alçada màxima fins a la volta). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta està protegida per una volta de pedra disposada a plec de sardinell collat amb morter de calç que es va adaptant al desnivell natural de la roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, orientada al sud, està en un excel·lent estat de conservació. Està realitzada amb pedra i morter. Mesura 1’80 m d’amplada per 1’90 m d’alçada. La boca (1 m d’alçada per 0’67 d’amplada per 0’55 m de gruix de murs) té un ampit de pedra on s’hi conserva una vella galleda de zinc. No té portella, i tampoc s’observa cap resta de frontissa o ganxo que hagués mantingut una estructura de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior, conserva l’arrebossat de morter de calç de les parets. El lliscat sembla posterior a la construcció de la font. La deu d’aigua travessa la roca per porositat i s’escola dins de la cavitat. </span></span></span></span></span></p>	08120-221	Sota la Balma Blava		41.6395000,2.0056200	417184	4610229		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-dsc8239.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-dsc8240.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-p1450386.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87796-p1450388.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per anar a la font, de difícil localització es va comptar amb l’ajut de l’excursionista, senyor Pere Poll.	98\|94	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
87797	Registre d’aigua de Can Robert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/registre-daigua-de-can-robert		XX	La coberta ha perdut part de l’arrebossat de morter.	<p><span><span><span><span><span>Registre d’aigua o dipòsit situat al nord-oest de Can Robert, a mà dreta del camí que mena a Can Pobla, tot just passada la casa. Es tracta d’un pilar tronco piramidal d’1’20 m d’alçada per 0’95 de base amb les parets arrebossades amb ciment. La capçada està decorada amb una llosa quadrangular eta amb dos rengles de totxana (0’12 , d’alçada per 0’77 m de costat), i al seu damunt, varis còdols collats amb morterada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura reposa sobre un sòcol de maó de 0’50 m d’alçada. A la part davantera, orientada a ponent hi ha una portella de ferro amb una barra travessera tancada amb cadenat. A mà esquerra d’aquesta hi ha el sobreeixidor. </span></span></span></span></span></p>	08120-222	Can Robert		41.6334100,2.0043900	417074	4609554		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87797-dsc8323.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
88103	Amagatall de la Canal Fonda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-la-canal-fonda	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	S'ha detectat la presència d'activitat arqueològica de furtius.	<p><span><span><span><span><span>L’amagatall de la Canal Fonda està situat a proximitat de La Foradada i la cova situades a la mateixa Canal Fonda. L’accés es fa resseguint l’estreta carena que separa el turons dels Òbits i el de les Nou Cabres. Des dels Òbits, seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, trencar a mà esquerra, un caminoi que ve a morir a l’extrem del carener. Abans d’arribar-hi, baixar per l’esquerra entremig de boixos fins a localitzar al dessota, a mà dreta una mena de coveta oberta cap a l’exterior, coneguda amb el nom de La Foradada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al dessota d’aquesta, sempre de cara als Òbits, baixant pel dret hi ha tan al costat dret com esquerre, dues formacions calcàries ciclòpies. Baixant a mà dreta, resseguint la paret hi ha l’escletxa amb la cova (que rep el nom de la Canal Fonda), i a mà esquerra, remuntant per darrera el bloc s’observa el que SUADES (2020) i SOLBAS-GUILLEMOT (veure enllaç Caudelguille) anomenen “Les ruïnes de la Canal Fonda.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció aprofitant dos enormes blocs de roca calcària. Els dos blocs de pedra, que disten un de l’altre, quatre metres aproximadament. Els dos tenen una alçada de sis a vuit metres. A més a més, a mitja alçada, ambdós presenten un entall horitzontal simètric amb indicis de retocs manuals que podrien haver permès col·locar-hi una plataforma de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les dues obertures naturals entre blocs estan tapiades amb murs de pedra seca, rectilinis, perfectament adaptats a la roca. El que queda més amunt, queda arranat a la roca, fent-lo completament invisible des de la part superior de la carena. Una petita part del mur dret havia caigut i s’ha restaurat a posteriori com s’endevina en una fotografia localitzada per Internet procedent d’un dels blocs-web anomenats anteriorment. El situat al davant, presenta un enderroc modern, que sembla estar relacionat amb una activitat furtiva de rebaix dels estrats inferiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El resultat és un espai de base trapezoïdal que hauria pogut tenir una planta baixa o espai buit a la zona inferior i una estructura superior amb taulons encaixats a ambdós costats de la roca, amb un possible cobert, sinó de bigam i teula, sí que hi ha la possibilitat de contemplar un cobert de brancada. </span></span></span></span></span></p>	08120-230	Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda.	<p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes o redescobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p>	41.6529500,2.0151200	417992	4611713		08120	Matadepera	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88103-p1460345.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88103-p1460338.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per l’orografia del terreny, en una canal la seva funcionalitat, donades les dimensions i l’accés, no sembla estar relacionada amb una activitat de pastoreig. Tot i que l’entorn arbori apunta cap a un antic bosc de rebot relacionat amb l’activitat de carboneig i llenyataires.En el moment de la realització del Mapa de Patrimoni de Matadepera, s’ha detectat la presència d’activitat furtiva. S’observa un rebaix important dels estrats a l’interior de l’estructura que actualment fan perillar el sosteniment dels murs de pedra. Per extreure la terra s’ha emprat un pic i una pala quadrangular i dues bosses de ràfia localitzades mig amagades entre l’enderroc parcial d’un dels murs. El moviment i l’arrossegament de la terra cap a l’exterior de la canal ha provocat l’enfonsament parcial d’un dels murs, desconeixent si en l’estructura perduda hi havia una possible obertura que senyalés la presència d’una porta o d’un passadís d’accés. I sobretot ha provocat una pèrdua d’informació irreversible, desconeixent si entre la terra extreta de l’interior hi ha algun indici que permeti datar l’estructura o donar-li una funció. A la paret oposada, el rebaix de terres pot comportar l’enfonsament total del mur. Els fets s’han comunicat al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, a la direcció del Parc i a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Matadepera.	98	47	1.3	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
88104	Avenc del Cavall de la Barata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cavall-de-la-barata	<p><span><span><span><span><span>GES-CMB (1974). Catàlogo espeleològic de la provincia de Barcelona. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’avenc del Cavall de la Barata està situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes, al nord-est de La Barata. Un cop arribats al quilòmetre 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, entrar en direcció a la riera i pujar pel camí obert en el marge que s’enfila cap a Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Pujar aproximadament tres-cents metres fins arribar a una feixa llaurada que queda a mà esquerra. A la dreta hi ha un post de la corrent i un amuntegament de pedres que indiquen el corriol a seguir. L’avenc està a pocs metres del camí, amb el perímetre protegit per branques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un avenc de 33 metres de fondària o desnivell, amb un recorregut total de 60 metres, que es localitza en una litologia de conglomerats que conforma la gran unitat de la Serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca mesura uns tres metres de diàmetre; adopta una forma més o menys circular. Un cop dins, dona pas a un primer pou de 27 metres de fondària. En arribar a uns 13 metres de profunditat es comunica amb una galeria de direcció O30S amb un recorregut d’onze metres obert en una diàclasi argilosa. Un cop a baix del pou s’obren dues galeries. La primera en direcció E30N. Mesura 9 metres de recorregut. En el sentit oposat hi ha una gatera molt estreta que continua per un petit ressalt que condueix al punt de màxima fondària de l’avenc.</span></span></span></span></span></p>	08120-231	Les Rovires. Vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes	<p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’exploració més antiga documentada data del mes de maig de 1962, realitzada per membres del GES-CMB.</span></span></span></span></span></p>	41.6440500,1.9889800	415804	4610750		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88104-p1470038.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88104-avenc-del-cavall-de-la-baratalastier-i-o-andres-espeleoindex.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
88105	Avenc de Can Pèlecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-pelecs			Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de l’espeleologia comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.	<p><span><span><span><span><span>Avenc situat a l’interior d’una roureda, a l’est de Can Pèlecs. L’accés es fa pel camí que des del mas s’adreça cap a Can Garrigosa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga cisterna emprada pels habitants del mas aprofitant les filtracions d’aigua que havia a l’interior de la cavitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop arribats al lloc s’observa un gran esvoranc en el terreny, una depressió més o menys circular d’uns 7 metres de diàmetre que condueix a una diàclasi orientada N20E – S20O. Al fons de la depressió hi ha les restes muraries i l’obertura d’una antiga porta que tancava l’accés a la cavitat, de 15 metres de fondària. Té un recorregut de 30 metres. En el tram final de la cavitat, la diàclasi s’eixampla per la intersecció amb un pla d’estratificació, responsable d’un enfonsament ara fa uns anys. La litologia és de conglomerats i la granunitat és la característica de la Serralada Prelitoral. A la parat inferior de tot, s’hi observen varies cisternes, amb comunicació a través d’uns orificis que es van omplint amb l’aigua. Aquesta s’obté per filtració provinent de l’interior de la roca. S’escola en major o menor quantitat per un canaló encastat dins de la roca, seguint un procés de decantació.</span></span></span></span></span></p>	08120-232	Can Pèlacs	<p><span><span><span><span><span>Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1873 – 19 d’abril de 1910) geòleg, espeleòleg, naturalista, sacerdot i escriptor, fou l’introductor de l’espeleologia a Catalunya. L’any 1904 exercí la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans i amb el patrocini del Centre Excursionista de Catalunya, efectuà una enquesta que li permeté publicar el primer catàleg espeleològic de Catalunya l’any 1897, on cita l’avenc de can Pèlecs com un fenomen espeleològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Can Pèlecs el va utilitzar com a cisterna d’aigua fins que més endavant construí els dipòsits d’obra del damunt.</span></span></span></span></span></p>	41.6450000,2.0030800	416980	4610842		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88105-topo-avenc-de-can-pelacs.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88105-interior-avenc-cisterna-can-pelacs.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El topogràfic de la cavitat i la fotografia de l’interior de la cisterna provenen de la pàgina web d’Espeleologia de la qual en l’apartat corresponent s’hi ha afegit l’enllaç.		2153	5.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
88106	Avenc de Can Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-torres	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’avenc de Can Torres està situat al capdavall de les feixes del davant de la casa. Després d’haver passar la Font de la Tartana, uns dos cents metres més endavant, a mà dreta, hi ha el camí antic de Can Torres, que travessa en diagonal el torrent de Can Solà del Racó. Resseguir en paral·lel el torrent fins a girar cap a la dreta en direcció al torrent del Sot del Canyer. Abans de creuar-lo, avançar una cinquantena de metres. En el cas de voler-hi accedir des de Can Torres, recórrer el sender que es troba a quatre-cents metres al sud-oest del mas, pel torrent del Sot del Canyer, que baixa des del Collet de Cabrafiga fins el torrent del Sot de la Codoleda. Un cop el torrent del Sot del Canyer es trobi amb el torrent de les Saleres, a mà esquerra s’enfila un corriol on, tot just una trentena de metres més endavant porta directament a l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat formada en una litologia de conglomerats, de 55 metres de recorregut i 19 metres de desnivell. La boca està situada a l’extrem occidental d’una diàclasi de direcció est-oest. Només entrar, cal baixar per un pou d’uns set metres aproximadament de fondària. Un cop a baix, s’arriba a un espai que mesura uns 10 m per 5 metres, on hi conflueixen tres pous diferents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En direcció est es remunta per la diàclasi durant uns 16 metres fins arribar a una intersecció que pren direcció nord-sud. Un cop allí es pot observar una cúpula no massa gran.</span></span></span></p>	08120-233	Can Torres	<p><span><span><span><span><span>A principis dels anys 1920 fou visitat pels membres del Centre Excursionista de Terrassa. S’esmenta, tot i que breument, a la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935. A partir de l’any 1952 serà un dels avencs més concorreguts, sobretot per iniciats en el món de l’espeleologia i membres del GES-CMB. Aquests darrers publicaran la primera topografia de la mà de O. Andrés i L. Muntán l’any 1954.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1999, un equip de TV3 filmà el descens amb el suport del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2015, dos espeleòlegs varen detectar amb un mesurador un risc d’hipòxia (manca d’O2) en un pou de la cavitat. </span></span></span></span></span></p>	41.6186900,2.0318800	419345	4607894		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88106-avenc-de-can-torres-matadepera-topoo-andres-l-muntanges-cmb-espeleoindex.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88106-dsc0063.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Fotografies cedides pel nostre guia de Sant Llorenç del Munt, el geògraf Marc Samper. Topografia localitzada al web d’Espeleoindex.com. Realitzada l’any 1954 per O. Andrés i L. Muntán. Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
88107	Avenc de la Gavarra II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-gavarra-ii	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		L’entrada està força taponada per despreniments i fullaraca. Es desconeix l’estat de l’interior de la cavitat.	<p><span><span><span><span><span>L’avenc de la Gavarra està situada en una paret, entre la Canal del Bosc i la Canal del Pi Tort. El seu accés s’ha de fer pujant per una de les dues canals i travessar el bosc d’alzines i roures fins a trobar la cavitat, que resta força amagada, entre dues roques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un avenc format per una esquerda de despreniment, a la paret del cingle. L’entrada presenta la forma característica de tascó amb un pas molt estret. A l’entrada s’hi observen les empremtes provocades pel degoteig de l’aigua damunt de la roca calcària.</span></span></span></span></span></p>	08120-234	Entre la Canal del Bosc i la Canal del Pi Tort, un cop passada la Balma de la Gavarra.	<p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p>	41.6516700,2.0078100	417382	4611578		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88107-p1460015.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88107-p1460017.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
88108	Avenc de les Pinasses o de la Pinassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-pinasses-o-de-la-pinassa	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’Avenc de les Pinasses, conegut també com l’Avenc de la Pinassa, està situat al vessant hidrogràfic dret del Torrent Roig. L’accés es fa a partir del Camí Ral que s’inicia un cop passat el punt quilomètric 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, al darrera mateix del mas de La Barata. El camí s’enfila i un cop deixat a mà esquerra una tanca de privacitat de la finca, trencar a l’esquerra i seguir el corriol entremig d’un bosc de pi roig on caldrà desviar-se fins a baixar al Torrent Roig pel seu vessant hidrogràfic esquerre on una solera de pedra permet passar amb tota tranquil·litat. Des d’allí mateix un amuntegament de pedres senyalen un estret corriol que mena directe cap a l’avenc, després de pujar per un bosc de pi roig. Al capdamunt d’aquest bosc es veu una alzina de rebrot de tres besses i al seu costat, un pilar de ferro de color verd amb el nom de la cavitat i la profunditat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribats en aquest punt s’observa un embut amb el pou al capdavall, envoltat per abundant vegetació. Una rampa permet accedir fins a l’entrada. Només entrar-hi, la cavitat ja presenta una primera vertical de 6 metres, que permet arribar fins a una cornisa que domina el pou principal. Si es baixa per sota la vertical de l’entrada, es baixa a una fondària de 42 metres, que permet accedir a una finestra que dóna accés a un pou de 27 metres (situat a l’extrem nord de la base del pou principal). Mentre que si es fa des del punt de la boca més allunyat de la cornisa, es pot accedir directament a una fondària de 36 metres (cota’51,2). La galeria que forma la base inferior de la cavitat, permet accedir per una gatera descendent amb una magnífica colada. Superat aquest pas, s’accedeix a una saleta amb una xemeneia ascendent que comunica amb la part superior de la colada (57’9 metres de fondària).</span></span></span></span></span></p>	08120-235	Roca del Corb	<p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera exploració de l’avenc fou el dia 13 d’octubre de 1913 sota la direcció de M. Faura i Sans, acompanyat per membres del Centre Excursionista de Catalunya, com Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat i possiblement per membres del Centre Excursionista de Terrassa. Faura en publicà una petita i gairebé desapercebuda ressenya a la Il·lustració Catalana de 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona exploració, data del 9 de juliol de 1932 per un grup format per 21 membres del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de Nadal Llopis Lladó. Segons consta només comptaven amb 15 metres d’escala i l’accés i sortida al pou es va haver de fer amb cordes. Van fer la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre aquests anys i el 1979 en què es fa la segona topografia. Probablement a principis dels anys setanta, membres del GES’CMB devia explorar l’avenc i desobstruir la gatera, per sota la colada, ja que ni l’any 1913 i 1932 es coneixia la seva existència, i per tant calia remuntar la colada per arribar als conductes finals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes d’abril de 2016 el grup d’Espeleoindex actualitzen la fitxa de l’avenc. Localitzen una nova topografia realitzada a principis de l’any 1970 amb motiu de la preparació del volum III del catàleg espeleològic de la província de Barcelona que no va editar-se mai. </span></span></span></span></span></p>	41.6380000,1.9850500	415469	4610083		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88108-p1460487.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88108-topo.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada		2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. Pel que fa al seu nom, l’any 1913 Faura l’anomena Pinasses. A la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt de 1935 també, mentre que Llopis, l’any 1932 l’anomena, de la Pinassa.		2153	5.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
88109	Avenc d'en Sendo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-sendo				<p><span><span><span><span><span>L’avenc d’en Sendo està situat a la capçalera d’un torrent que neix al nord-est de la Punta dels Caus Cremats, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. L’accés es fa a partir de l’àrea d’esplai del Torrent de l’Escaiola. Un cop travessada l’àrea d’esbarjo, a mà esquerra surt un camí que mena fins a un torrent. Un cop aquí enfilar-se pel marge dret del torrent, ja que aquest està molt embardissat. Unes pedres pintades senyalen l’accés. Un cop dins el bosc, seguir el corriolet que ressegueix el torrent pel seu vessant dret fins arribar a un revolt molt tancat on ja s’observa una gran quantitat de rocs. L’avenc està situat justament en el vessant contrari, dessota els roures, en un lloc molt ombrívol i de gran bellesa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té 27 metres de fondària, amb un recorregut de 100 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca, de 2’5 metres de llargada per 1 metre d’ample, dóna pas a un pou de 7 metres de fondària molt erosionat. Un cop aquí, hi ha varies galeries. Remuntant en direcció oest, se segueix per una galeria que comunica fins a una sala no massa gran des de la qual s’inicien dues ramificacions de pocs metres de recorregut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la base del pou d’entrada, es pot accedir per una mena de rampa en direcció sud-oest, que remunta fins a l’inici del pou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un extrem, abans de baixar, es localitza una altra galeria que també condueix fins una saleta. I bans, una gatera que s’enfila vers la saleta de les galeries del sector oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a baix del pou principal s’accedeix a una sala de 9 m per 6 m. I des d’aquí a d’altres conductes i un pou que desemboca a l’altre extrem de la sala inferior. A partir d’aquí cal progressar arrossegats fins a trobar un eixamplament i novament arrossegats fins que un gran bloc barra el pas. Hi ha altres conductes omplerts de grava. </span></span></span></span></span></p>	08120-236	Punta dels Caus Cremats	<p><span><span><span><span><span>L’any 1972 surt per primera vegada referenciat en la guia del mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac de l’editorial Alpina, on només s’explica que s’ha localitzat una cavitat de 9 metres de fondària. Es desconeix quines varen ser els primers espeleòlegs que varen visitar la cavitat. L’any 1976, membres de la SIS CET van accedir novament a l’avenc desobstruint un pas estret a la base del pou d’entrada i a més, realitzaren el primer aixecament topogràfic. L’any 1985, José A. Pérez, membre del GES – CM Terrassa, descobrí una nova sala i el pou lateral que comunica amb la sala final i finalment amb altres companys desobstruïren alguns punts de la zona terminal de l’avenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera exploració de l’avenc fou el dia 13 d’octubre de 1913 sota la direcció de M. Faura i Sans, acompanyat per membres del Centre Excursionista de Catalunya, com Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat i possiblement per membres del Centre Excursionista de Terrassa. Faura en publicà una petita i gairebé desapercebuda ressenya a la Il·lustració Catalana de 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona exploració, data del 9 de juliol de 1932 per un grup format per 21 membres del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de Nadal Llopis Lladó. Segons consta només comptaven amb 15 metres d’escala i l’accés i sortida al pou es va haver de fer amb cordes. Van fer la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre aquests anys i el 1979 en què es fa la segona topografia. Probablement a principis dels anys setanta, membres del GES’CMB devia explorar l’avenc i desobstruir la gatera, per sota la colada, ja que ni l’any 1913 i 1932 es coneixia la seva existència, i per tant calia remuntar la colada per arribar als conductes finals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes d’abril de 2016 el grup d’Espeleoindex actualitzen la fitxa de l’avenc. Localitzen una nova topografia realitzada a principis de l’any 1970 amb motiu de la preparació del volum III del catàleg espeleològic de la província de Barcelona que no va editar-se mai. </span></span></span></span></span></p>	41.6306000,1.9877700	415686	4609258		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88109-p1460755.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88109-avenc-den-sendo-topo-de-badiella-i-c-mansell1976-i-1985.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els boixos que hi ha en aquest sector estan molt malmesos degut a l’atac de les erugues de la papallona del boix (Cydalima perspectalis). Es tracta d’una plaga originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia. Des d’Alemanya, detectada per primera vegada l’any 2007, s’ha anat estenent per tot el continent, seguint la progressió típica d’una espècie altament invasora i destructiva.S’alimenten de les fulles de boix (Buxus sempervirens). La papallona és vistosa, de color blanc, amb un antifaç a tot el voltant de les ales de color marró molt fosc tirant a negre, molt fàcil d’identificar. El seu atac debilita la planta fins a provocar-li la mort.Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
88110	Avenc fals del Cavall de La Barata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-fals-del-cavall-de-la-barata	<p><span><span><span><span><span>BADIELLA i NOGUERA , Xavier; BUIL, Albert (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya.(III), 18, pàg. 52-60. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GES-CMB (1974). Catàlogo espeleològic de la provincia de Barcelona. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>L’avenc fals del Cavall està situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes, al nord-est de La Barata. Un cop arribats al quilòmetre 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, entrar en direcció a la riera i pujar pel camí obert en el marge que s’enfila cap a Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Abans d’arribar a l’avenc del Cavall de la Barata, a un centenar de metres a mà dreta, hi ha una torrentera per on s’hi accedeix. Pocs metres més endavant a mà esquerra, hi ha un gran roquissar erosionat pel pas del temps pel qual cal enfilar-se. L’avenc està situat al capdamunt, dissimulat per branques de galzeran i un gran llorer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat de 4 metres de fondària i un recorregut total de 7 metres, format en una litologia de conglomerats dins de la gran unitat de la Serralada Prelitoral. Quan plou i baixa el torrent, aquest avenc fa funció d’engolidor d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta dues boques, tot i que una d’elles és actualment impenetrable. Un cop dins, baixar per un ressalt de dos metres que condueix a una sala de dimensions reduïdes. Des d’aquest indret s’inicia una galeria força inclinada que mena fins al fons de la cavitat. En aquest indret, la sorra, fang i pedres han obstruït un possible pas. </span></span></span></span></span></p>	08120-237	Les Rovires	<p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p>	41.6425400,1.9925200	416097	4610579		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88110-p1470060.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88110-avenc-fals-del-cavallxavier-badiella-sis-cet-21-01-1979-espeleoindex.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
88111	Ball dels Gegants de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-gegants-de-matadepera	<p><span><span><span>BOSCH, Marcel·lí, et alii (1982). Gegants: aportació de Matadepera al nostre folklore. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(2000). Gegants !! Terrassa – Matadepera. <a href='https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca'>https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca</a> [consulta realitzada el 26 de gener de 2021].</span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>El ball de gegants de Matadepera es va crear ex professo per a l’ocasió i parteix de l’harmonia d’una tonada molt coneguda i arrelada a la població e Matadepera com són els Goigs a llaor de Sant Llorenç del Munt. La introducció al ball que fan els flabiols primers, no és sinó la tornada dels referenciats goigs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Alavedra (1982), un dels compositors diu que els goigs es regeixen per un compàs binari, de dos per quatre, que és el que configura la seva estructura rítmica ternària, conferint a la música un aire més accentuablement ballable. Diu que per superar aquest entrebanc adjudiquen al ball el compàs de sis per vuit, que li dona l’aire ternari característic dels balls de gegants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els autors van escollir els flabiols, les gralles i els timbals per interpretar aquest ball per subratllar el caràcter popular i tradicional, considerant el caràcter festiu de música de carrer.</span></span></span></span></span></p>	08120-238	Matadepera	<p><span><span><span><span><span>Els Amics dels gegants de Matadepera es crea l’any 1981. El dia 6 de juny de 1982, s’inaugura la primera parella de gegants, en Llorenç i Agnès, noms que corresponen a la muntanya al peu de la qual hi ha Matadepera i a una cova de la mateixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la Festa Major d’aquell any (el 29 d’agost) es va celebrar la Iª Trobada Internacional de Gegants, amb la participació de 412 gegants de Catalunya i l’estranger.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu anys més tard, el juliol de 1992, amb motiu del desè aniversari de la I Trobada Internacional , s’organitza la II Trobada Internacional i, a la vegada la VIII Ciutat Gegantera de Catalunya que acull 640 gegants de tota Europa i també un del Japó. Aquests fets concentren a Matadepera més de 7.000 persones entre portadors i acompanyaments musicals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2007 es fa la IIIª Trobada Internacional.</span></span></span></span></span></p>	41.5968500,2.0262900	418852	4605474	1982	08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88111-0028824mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88111-0026648mb.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic/Cultural	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Joan Alavedra i Subiranas i Joan Torruella i Cagañas	La parella d’en Llorenç i l’Agnès van participar a la cerimònia d’obertura del Campionat mundial de futbol de l’any 1982, a Barcelona.	98	62	4.4	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
88112	Balma de la Gavarra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-gavarra	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>Balma situada a l’est de la Canal del Bosc. El seu accés es fa enfilant-se per la Canal del Pi Tort, a través d’un corriol que surt del darrera mateix de Can Pèlacs. Quan la canal comença a enfilar-se, a mà esquerra, hi ha una cinglera. A l’extrem d’aquesta, hi ha la roca coneguda amb el nom del “Bec”. Resseguir el cingle fins arribar-hi tot canviant de vessant pel costat de la Canal del Bosc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està situada en paral·lel a la cinglera, oberta cap a l’exterior gràcies a un estret estrat de gresos situats a la seva base. Mesura una vintena de metres d’amplada exterior tot i que el seu recorregut real és de 8 metres. Presenta la litologia típica de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, a base de conglomerats i la granunitat típica de la Serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés o entrada no és massa alta, a excepció de l’extrem nord, on s’hi pot estar dempeus (amb alçades que oscil·len els 5 i els 7 metres). En el sostre s’hi observen formacions litogèniques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al seu interior palplantat al mig, hi ha un roc natural que sembla (sense ser-ho) una taula.</span></span></span></span></span></p>	08120-239	Coll Prunera	<p><span><span><span><span><span>La primera referència espeleològica documentada de la balma és a través de la visita del GEX – CMB el mes de desembre de 1965, que la inclouran en el catàleg de 1974. El febrer de l’any 1987, membres de la SIS – CET en van fer la única topografia que es coneix a data d’avui.</span></span></span></span></span></p>	41.6516800,2.0075200	417358	4611580		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88112-p1460020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88112-p1460032.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No s’observen restes murades.		2153	5.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
88113	Balma de la Miranda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-miranda	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. </span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Balma de la Miranda és en realitat una paret rocosa de lleugera inclinació, amb un estrat bla a la base sotmès a l’erosió i als estralls de la climatologia, especialment abundant al Parc de Sant Llorenç del Munt en un context càrstic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La paret i aquest lleuger estrat, associat a una codina de conglomerat ample ha fet que l’home hi aixequés un mur de pedra seca per a emprar-lo com habitacle o com a refugi. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’un dels seus extrems, coincidint amb el mur ennegrit per les fogueres, es conserva actualment un muret de 0’80 m d’alçada per 2 metres de llargària, fet de pedra irregular, sense morter que aprofita en el seu extrem un tros de bloc de pedra caigut de la mateix paret falcat per evitar que rodoli codina avall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà esquerra de la bauma hi ha una fissura o entall, en diagonal que hauria pogut servir per a col·locar-hi un cobert.</span></span></span></span></span></p>	08120-240	Serrat Roig – Coll Prunera	<p><span><span><span><span><span>Les cavitats naturals formades a partir de l'erosió en cingles o vessants rocallosos com les balmes, acostumen a ser poc profundes i es caracteritzen generalment per la seva forma llargada i horitzontal més que per la fondària. Aquest fet les distingeix de la cova o caverna. Han estat emprades en llarg de la història ja sigui com amagatalls en períodes bèl·lics, com a refugi dels ramats o pels mateixos pagesos i vinyataires i també com a habitatge.</span></span></span></span></span></p>	41.6517300,2.0066600	417286	4611586		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88113-p1450999.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88113-p1450998.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Als voltants s’hi observa molta pedra escampada que potser en un altre temps haurien format part d’una estructura més important.		2153	5.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
88114	Balma de l’Escopeta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lescopeta	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Balma de l’Escopeta, anomenada així per proximitat a la Cova de l’Escopeta, està situada a la base d’una paret rocosa al vessant nord-est de la carena dels Morros Curts, que limita el municipi de Matadepera amb Terrassa. A mig camí, entre el Collet de la Riba, i el Collet de les Foradades, a mà esquerra, a la capçalera, entre dues torrenteres afluents del Torrent de la Font de la Riba pel seu vessant hidrogràfic dret, hi ha un gran roquissar. Per accedir a la balma, s’ha de vorejar baixant per un dels costats per poder llavors resseguir la roca fins a localitzar la balma mig amagada per la vegetació. Està formada en l’ estrat més bla de la paret, on la roca és més arenosa, essent més susceptible de patir l’erosió dels agents meteoritzants, com la pluja, el vent i l’aigua. Fa una vintena de metres de llargària per uns tres i mig a quatre metres de profunditat en la seva zona més ample. En un dels costats, hi ha un amuntegament de pedres de mida grossa que podrien correspondre a un mur. A la part superior de la balma hi ha una segona fissura horitzontal a la qual no s’hi ha pogut accedir.</span></span></span></span></span></p>	08120-241	Carena dels Morros Curts	<p><span><span><span><span><span>Els abrics rocosos són indrets naturals que han pogut servir de refugi tant per animals com per a l’home durant milers d’anys, de manera permanent com ocasional. Els sediments o dipòsits que s’hi localitzen resultat de les diferents ocupacions se sobreposen els uns sobre uns altres. Només amb una excavació arqueològica autoritzada, aquests indrets poden aportar informació respecte a una possible ocupació.</span></span></span></span></span></p>	41.6195500,1.9846800	415414	4608035		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88114-p1470119.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88114-p1470121.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi. Situada a una vintena de metres més al nord seguint la mateixa paret que la cova de l’Escopeta (tal i com l’esmenta Ramon Suades en el Mapa Interactiu del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac), es decideix posar-li el mateix apel·latiu.		2153	5.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27
88115	Balma del Pla de Sorís	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pla-de-soris	<p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		Completament embardissat.	<p><span><span><span><span><span>La balma del Pla de Sorís està situada en una raconada del Torrent de la Mamella. S’hi pot accedir pel camí de la Torre Salvans, que s’origina just abans del quilòmetre 8, de la carretera de Sabadell a Talamanca, a mà esquerra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De mica en mica, amb el pas del temps, els corrents d’aigua han anat erosionant els sediments de la part exterior la riba còncava i els ha dipositat a la part interior. Aquesta acció continuada, afegida a altres agents meteorològics, ha format en l’estrat més bla un seguit de cavitats d’uns quatre metres de fondària amb orientació est.</span></span></span></span></span></p>	08120-242	Pla de Sorís		41.6347100,1.9900700	415883	4609712		08120	Matadepera	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460699.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460694.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’accés es fa des del davant mateix del forn de calç, però el torrent està molt brut i emboscat i degut a la gran profusió de bardissar ha estat del tot impossible arribar-hi.		2153	5.1	40	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:27

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús