Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
92008 Balma del Racó https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-raco <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIII-XX Lleugerament enderrocat. La vegetació engoleix parts obrades. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Balma del Racó està situada en el vessant de llevant de la Serra del Ginebral, damunt del torrent del la font del Bosc. L’accés més ràpid es fa venint pel corriol que puja des de la confluència dels torrents del Racó i de la Font del Bosc fins a Coll de Gipó, seguint aquest darrer torrent en paral·lel aigües amunt. Arribats a la cota 415 mt hi ha un corriol direcció est que va a l’Obaga de la Font del Bosc. Des d’aquest mateix punt, però, cal entrar al bosc direcció oest en línia recta fins la Balma del Racó, sense camí fresat però relativament net. Abans toparem amb la Barraca de la Balma del Racó. També s'hi pot accedir des del mateix corriol de la font del Bosc, a la cota 450 mt, on aquest corriol fa un fort gir a la dreta cap a la Carena del Panissar. Cal seguir a la dreta, on s’intueix un antic camí sentit sud-oest que segueix la feixa sense perdre alçada. Aquí toparem amb la Barraca 2 de la Balma del Racó, força enderrocada. Al cap d’uns 30 mt haurem de baixar a la feixa inferior per a poder accedir a la Balma des de baix, ja que sinó ens situarem damunt el sostre de la Balma i no hi podrem baixar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una balma obrada, de dimensions considerables: té una llargada gairebé de 30 mt, una alçada de 6,4 mt i una amplada de 5,3 mt. Hi ha un mur obrat, de 60 cm de gruix, que mesura 3,4 mt de llarg i 1,4 mt d’alçada. Té un petit finestró, d’uns 15 cm d’alçada per 25 cm d’amplada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La vegetació dominant en aquesta contrada és el Pi Blanc (Pinus halepensis), l’Alzina (Quercus ilex) i el Romaní (Rosmarinus officinalis).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’accés amagat i relativament complicat ha mantingut aquesta balma obrada força ben conservada i també desconeguda per molta gent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-450 Sector torrent de la font del Bosc <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta tipologia de construccions que aprofiten els espais naturals que l’erosió ha anat modelant han estat emprades al llarg de la història, ja sigui com amagatalls en períodes bèl·lics, com a refugi dels ramats o pels mateixos pagesos i vinyataires, fins i tot en algunes ocasions, com a habitatge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6613800,1.9168000 409817 4612747 08179 Rellinars Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92008-20220403113904-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92008-20220403114025-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92008-20220403113921-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-05-18 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert Aquest element consta en el cadastre en terres Can Gibert, Rellinars.També consta a l’inventari de pedra seca Wikipedra amb el codi 4207. 94|98|119|85 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
92009 Balma del torrent de l’Esbarzer https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-torrent-de-lesbarzer <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una balma natural que té una longitud aproximada de 42 mt a banda i banda del torrent. L’amplada de la balma és de 14 mt fins la part inferior de la Balma. D’alçada fa uns 5,8 mt a la part més alta i 1,7 mt a la part més baixa de la Balma. A la llera hi ha grans blocs de conglomerat que s'ha anat desprenent del sostre de la Balma.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta balma s’ha anat excavant en el conglomerat del torrent de l’Esbarzer, per l’acció erosiva del corrent d’aigua. També se l’anomena Salt de l’Esbarzer, perquè quan el torrent porta aigua en aquest punt hi ha un saltant força espectacular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Està situada en la mateixa llera del torrent de l’Esbarzer, entre les barraques d’en Ramon del Gibert de Baix i la d’en Pere Baqué. L’accés a la part superior és fàcil, passada la barraca d’en Ramon del Gibert de Baix el camí creua el torrent i llavors hem de seguir el seu curs a peu direcció sud-oest uns dos-cents metres fins la Balma. L’accés a la part inferior és una mica més complicat. A l’alçada de la barraca d’en Pere Baqué trobarem un corriol fresat que baixa al torrent. Un cop a baix, cal seguir el curs aigües amunt uns 50 mt i esquivar la vegetació que hi va creixent i va complicant aquest accés.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’acció de l’aigua ha anat configurant aquesta balma i en aquest punt produeix un saltant de 6 mt d’alçada per salvar el gruix del bloc de conglomerat existent, formar un gorg de grans dimensions i seguir el curs del torrent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La vegetació característica de les llera és l'alzina (<em>Quercus Ilex</em>), barrejada amb cirerer d'arboç (<em>Arbutus unedo</em>) tot i que en les zones més obagues i humides s'enriqueix amb el boix (<em>Buxus sempervirens</em>) i el roure (<em>Quercus pubescens</em>). També s’hi fa l’arítjol (<em>Smilax aspera</em>) i força esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>), aquest darrer dóna nom al torrent.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-451 Sector torrent de l’Esbarzer <p><span><span><span><span>Tot i que es tracta d’una Balma, en aquest cas no és gaire probable que aquesta hagués estat aprofitada per alguna activitat rural pel fet d’estar situada enmig de la llera del torrent, que en èpoques de fortes pluges el farien un indret molt perillós. </span></span></span></span></p> 41.6484700,1.9129500 409479 4611318 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92009-20220402131506-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92009-20220402131756-1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús Inexistent 2022-05-18 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert Aquest element consta en el cadastre en terres de propietat pública, Agència Catalana de l’Aigua, torrent de l’Esbarzer, Rellinars. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
92010 Barraca 2 de la Balma del Racó https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-balma-del-raco <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XX Molt enderrocada <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al nord del terme municipal de Rellinars, sota la Balma del Racó, en el vessant de llevant de la Serra del Ginebral i damunt del torrent del la font del Bosc. L’accés més ràpid es fa venint pel corriol que puja des de la confluència dels torrents del Racó i de la Font del Bosc fins a Coll de Gipó, seguint aquest darrer torrent en paral·lel aigües amunt. Arribats a la cota 450 mt, on aquest corriol fa un fort gir a la dreta cap a la Carena del Panissar, cal seguir a l’esquerra, on s’intueix un antic camí sentit sud-oest que segueix la feixa sense perdre alçada. Al cap de pocs metres arribem a la barraca que ens queda al cantó de muntanya del camí. Si seguim uns 30 mt haurem i baixem a la feixa inferior podrem accedir a la Balma obrada del Racó. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’accés més fàcil i exposat a les inclemències del temps probablement expliquen el mal estat en que es troba aquesta barraca, en comparació amb la Barraca de la Balma del Racó, que s’ha mantingut aixoplugada pel bosc i no massa lluny d’aquí.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tractava d’una construcció del tipus aèria i aïllada, de planta circular. Coberta de falsa cúpula i aparentment entrada amb llinda plana i orientada al sud. En un marge de paret interior de la barraca s’hi pot veure encara un cocó o fornícula arran de terra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08179-452 Sector torrent de la font del Bosc <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6623800,1.9174000 409869 4612858 08179 Rellinars Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92010-20220403111459-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92010-20220403111511-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92010-20220403111721-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2022-05-18 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert No s'ha pogut obtenir amidaments donat el seu mal estat de conservació.La vegetació dominant en aquesta contrada és el Pi Blanc (Pinus halepensis), l’Alzina (Quercus ilex) i el Romaní (Rosmarinus officinalis).Aquest element consta en el cadastre en terres Can Gibert, Rellinars.També consta a l’inventari de pedra seca Wikipedra amb el codi 23025. 98|119|94 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
92011 Barraca de la Balma del Racó https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-balma-del-raco <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al nord del terme municipal de Rellinars, sota la Balma del Racó, en el vessant de llevant de la Serra del Ginebral i damunt del torrent del la font del Bosc. L’accés més ràpid es fa venint pel corriol que puja des de la confluència dels torrents del Racó i de la Font del Bosc fins a Coll de Gipó, seguint aquest darrer torrent en paral·lel aigües amunt. Arribats a la cota 415 mt trobarem un corriol direcció est que va a l’Obaga de la Font del Bosc. Des d’aquest mateix punt, però, cal seguir en línia recta direcció nord-oest sense camí fresat però relativament net. També s'hi pot accedir des del mateix corriol de la font del Bosc, a la cota 450 mt, on aquest corriol fa un fort gir a la dreta cap a la Carena del Panissar, cal seguir a l’esquerra, on s’intueix un antic camí sentit sud-oest que segueix la feixa sense perdre alçada. Aquí toparem primer amb la Barraca 2 de la Balma del Racó, força enderrocada. Al cap d’uns 30 mt haurem de baixar a la feixa inferior per a poder accedir a la Balma del Racó i després seguir baixant direcció est fins a topar amb la Barraca de la Balma del Racó. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’accés amagat i poc concorregut ha mantingut aquesta Barraca en molt bon estat i desconeguda per a molta gent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció del tipus aèria i aïllada, de planta circular. Presenta coberta de falsa cúpula i aparentment en estat original. Manté bona part del voladís en tot el perímetre. Porta de llinda plana orientada a sud-oest. A la paret interior del fons té un cocó i una fornícula superposats i a la seva dreta una segona fornícula sota un finestró mirant al nord-est.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-453 Sector torrent de la font del Bosc <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6614500,1.9174700 409873 4612755 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92011-20220403115805-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92011-20220403115900-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92011-20220403115954-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-03-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert La porta d'accés mesura 50 cm d'ample x 120 cm d'alçada i 50 cm de gruix de mur. Planta circular de diàmetre 1,40 mt i 1,90 mt d'alçada interior màxima.La vegetació dominant en aquesta contrada és el Pi Blanc (Pinus halepensis), l’Alzina (Quercus ilex) i el Romaní (Rosmarinus officinalis).Aquest element consta en el cadastre en terres Can Gibert, Rellinars.També consta a l’inventari de pedra seca Wikipedra amb el codi 23024. 98|119|94 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
92012 Barraca de la Morella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-morella <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX Un llentiscle l’ha protegit. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al marge de muntanya de la pista que voreja el Turó de la Morella pel seu vessant sud.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca en bon estat, en part per estar pràcticament coberta per un llentiscle que bloqueja l'entrada. Té un conjunt vertical de cocó i fornícula, amb una finestra rectangular a la part nord-est. Al seu marge dret hi ha com la restes d'un corralet, amb un petit mur mig enderrocat. Es tracta d’una construcció de pedra seca de planta circular. La porta està perfectament orientada a sud i amb una llinda plana, mesura 60 cm d’ample per 85 cm d’alçada. La coberta és de falsa cúpula, no sembla restaurada, i li falta la llosa superior. L’interior de la barraca té un diàmetre aproximat d’uns 200 cm i una alçada de 140. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-454 Pista que voreja la Morella pel sud <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6565700,1.9294600 410865 4612200 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92012-20220320124130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92012-20220320124152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92012-gopr74341647784316601-1.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2022-05-18 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 21924.La barraca de pedra seca consta en el cadastre dins d’una via de comunicació de domini públic. 119|98 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
92013 Bassa de Can Ramonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-ramonet <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIX Amb les pluges s'omple d'aigua. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Bassa excavada directament al sòl, aprofitant les característiques del terreny planer i favorables a la impermeabilització natural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es troba situada en una clariana que hi ha a tocar de les ruïnes de Can Ramonet, on encara hi podem trobar dues tines molt ben conservades, seguint el corriol que baixa de Les Cases i la Pallissa, 300 mt direcció sud i la pista inferior que ve de les Boades i enllaça amb la de les Cases.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta bassa s’omple directament amb aigua de pluja, i sovint a l’estiu s’asseca completament. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Té una forma arrodonida, amb un diàmetre aproximat entre 6 i 7 metres i una fondària màxima d’un metre. Aquesta bassa l’aprofiten com abeurador els animals, per les petjades que sempre hi ha al fang.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-455 Sector les Cases <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys enrere si podien trobar exemplars de nenúfars (Nymphaea spp.), avui inexistents.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La presència d’aquesta bassa s’explica per l’activitat vitivinícola que hi havia a Rellinars a mitjans del segle XIX. Situada al costat de les Tines de Cal Ramonet, probablement totes les feixes del voltant eren vinyes. L’aigua era imprescindible per ensulfatar la vinya amb el caldo bordelès, que és com es coneixia la barreja de sulfat de coure i calç.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6387600,1.9266700 410608 4610226 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92013-20220323102903-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92013-20220323102933-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Inexistent 2022-05-18 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert La vegetació dominant en aquesta contrada és el Pi Blanc (Pinus halepensis), l’Alzina (Quercus ilex) i el Romaní (Rosmarinus officinalis).Aquest element consta en el cadastre en terres de Les Cases, Rellinars. 98 47 1.3 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
92776 Turó de la Font del Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-font-del-conill <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>SUADES, Ramon i SENYAL, Jordi - Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt 2016</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Replantejament de la línia de delimitació entre els termes municipals de Rellinars i Vacarisses - Departament Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya - 2010 (Fita 5)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> No hi ha camí d’accés <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El Turó de la Font del Conill és un turonet de 573 mt d’alçada situat a l’extrem sud-est del terme de Rellinars, on delimita amb el terme municipal de Vacarisses. Al nord del Turó hi ha el Torrent de la Font del Conill i a continuació la Carena dels Rosseguers, entrant ja de ple a la Serra de l’Obac. Pel sud la carretera B-122 ens apropa a l’oest, direcció Rellinars, delimitant els dos termes municipals, i a l’est la mateixa carretera puja al Coll de l’Obac, ja dins del terme de Vacarisses.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S’hi pot accedir fàcilment a peu des del km 11,6 de la B-122, pujant direcció est cap a dalt del Turó. Cal enfilar-se pel costat de la carretera i anar pujant resseguint la carena, fins arribar dalt de tot. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El bosc en aquest sector està força aclarit, dominat per les Alzines (<em>Quercus ilex</em>) i l’abundant Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el Llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></p> 08179-456 Entre la ctra B-122 i el Torrent de la Font del Conill <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El el darrer replantejament de delimitació municipal entre Rellinars i Vacarisses fet el 2010, es van utilitzar les fites del quadern de treballs topogràfics del Instituto Geográfico y Estadístico de l’any 1921. En aquests treballs hi hem trobat el “5º mojón” o fita número 5, on es pot llegir textualment: “Se reconoció como tal un mojón de piedras gruesas de forma cónica, de 75 cm de diámetro por 50 cm de altura. Está situado en lo más alto del Turó de la Font del Cunill…”</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquesta fita com a tal ja no existeix, tampoc la van trobar els observadors del replantejament del 2010. Però sí que encara hem pogut trobar una pila de pedres i còdols escampats pel terra, que de ben segur eren els que formaven aquesta fita, perquè està clar que no hi són en el seu lloc natural (fotografia adjunta)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6242900,1.9419900 411864 4608604 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92776-20220907101714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92776-20220907101745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92776-gopr90121662544541167.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-09-23 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat i Centre Excursionista de Rellinars El corriol d’accés a peu només de 150 mt de distància i s’intueix força bé, amb molt poc pendent (35 mt de desnivell). A dalt del Turó actualment no hi ha res, a l’any 2008 van retirar una torre elèctrica amb la placa metàl·lica número 274. Actualment és un punt de delimitació dels termes de Rellinars i Vacarisses, fita número 5 (antigament “5º mojón”).Segons el cadastre, aquest Turó també està al límit de dues propietats, La Boada per la banda nord-oest (Rellinars) i l’Obac per la resta (Vacarisses), tot i que les coordenades del cim queden incloses dins la finca de l’Obac. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
92777 Turó de les Plateres https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-plateres <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Cartoteca digital Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - ICGC - Internet </span></span></span><a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/'><span><span><span><span>https://cartotecadigital.icgc.cat</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> Accés a peu pel bosc <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El Turó de les Plateres és un turonet de 515 mt d’alçada situat al sud-est del terme de Rellinars. Pel nord està delimitat per la carretera B-122. Per la resta, l’envolta la pista que ressegueix la Soleia de la Ferreria, a tocar del terme municipal de Vacarisses. S’hi pot accedir a peu pel punt més proper al Turó i també el més alt. Aquest es troba al mateix encreuament de la carretera B-122 km 11,8 i la pista que voreja el Turó per la Soleia de la Ferreria. Cal enfilar-se per l’extrem i anar pujant direcció oest resseguint la carena, fins arribar dalt de tot. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El bosc en aquest sector està força aclarit, dominat per les Alzines (<em>Quercus ilex</em>) i l’abundós Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el Llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-457 Entre la ctra B-122 i la Soleia de la Ferreria <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>S'han consultat diferents mapes cartogràfics amb el topònim incorrecte d’aquest Turó, al qual anomenen “Turó de les Planeres”. Certifiquem que el topònim correcte és Turó de les Plateres, existeix cartografia del segle XIX on ja s’anomenava com “Turó de las Plateras”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Plateres podria fer referència a l’Herba platera o Sanguinària blanca (<em>Paronychia argentea</em>), tot i que actualment no se’n troba.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6279100,1.9269700 410618 4609021 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92777-20220907094401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92777-20220907094451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92777-20220907094514.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-09-23 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat i Centre Excursionista de Rellinars El corriol d’accés a peu no té més de 200 mt de distància i s’intueix força bé, amb molt poc pendent (30 mt de desnivell). A dalt del Turó no hi ha res en especial, fins i tot els arbres dificulten la panoràmica que l’envolta. És punt de pas o de guaita habitual dels caçadors.Segons el cadastre, aquest Turó resta situat dins de la propietat privada de l’Alsina (Rellinars). 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
92778 Avenc de la font del Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-font-del-conill <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>ESPELEOWORLD - Internet </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><a href='https://espeleoworld.com/c/avenc-de-la-font-del-conill'><span><span><span><span>https://espeleoworld.com/c/avenc-de-la-font-del-conill</span></span></span></span></a></span></span></span></p> Fons de la cavitat plena de branques i fulles en descomposició <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un petit avenc situat al marge dret de la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, aproximadament en el km 12 surt un petit corriol que careneja direcció nord, fins a topar amb l’avenc. Té una boca d’accés arrodonida de mig metre de diàmetre i una profunditat màxima de 5 metres en línia vertical fins al fons de la cavitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’avenc es troba a 170 metres de la carretera B-122 en línia recta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La formació vegetal predominant en aquesta zona és de Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb Alzina (<em>Quercus Ilex</em>), i presència d'arbusts com el Marfull (<em>Viburnum tinus</em>) i mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08179-458 Entre la B-122 aprox km. 12 <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Membres de la SIS del Centre Excursionista de Terrassa el topografien el 27 de juliol de 1982 (X.Badiella i A.Buil), encara que el coneixien d'abans, tot confonent-lo durant un temps amb l'Avenc d'Alzina Teresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6269700,1.9357300 411346 4608907 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92778-20200528123655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92778-20200528123705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92778-20200528123829.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-09-23 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert L’accés a l’avenc té un primer ressalt abalmat de 2 metres i un segon de 3 metres més fins al capdavall de la cavitat. La seva litologia és de conglomerat. Es tracta d’una cavitat originada en una diàclasi interna que va comunicar amb l'exterior per enfonsament de la volta.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres de Casajoana, Rellinars. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
92779 Puig de Ballesta https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-ballesta <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA - Observacions - Estacions automàtiques XEMA </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a href='https://www.meteo.cat/observacions/xema/dades?codi=VU'><span><span><span><span><span>https://www.meteo.cat/observacions/xema/dades?codi=VU</span></span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MINA SERVEIS D’AIGUA - </span></span></span></span></span></span></span></span> <a href='https://www.minaserveisdaigua.com/rellinars-2/'>https://www.minaserveisdaigua.com/rellinars-2/</a></p> Pista d’accés per a vehicles <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El Turó del Puig de Ballesta és un turonet de 425mt d’alçada situat al sector est de Rellinars, a tocar de la carretera B-122 a l’alçada del camp de futbol. S’hi accedeix per una pista que queda a mà dreta si vens per la B-122 des de Terrassa, just abans de topar amb la primera casa. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La formació vegetal predominant en aquesta zona és de Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) i algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>), i presència d'arbusts i mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-459 Entre la B-122 i camp de futbol <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1998 el Servei Meteorològic de Catalunya instal·la aquesta estació meteorològica dalt d’aquest Turó, dins de la xarxa XEMA. Es tracta d’una estació automàtica que funciona tot l’any i les dades recollides són públiques i es poden consultar per internet a </span></span></span><a href='https://www.meteo.cat/observacions/xema/dades?codi=VU'><span><span><span><span><span>https://www.meteo.cat/observacions/xema/dades?codi=VU</span></span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2000 es signa un conveni entre els Ajuntaments de Rellinars i Vacarisses i Mina Aigües de Terrassa per a la venda d’aigua en alta en aquests dos municipis. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2001 l’Ajuntament de Rellinars li atorga la concessió per a subministrar l’aigua en baixa per a un període de 50 anys.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6327200,1.9175200 409837 4609565 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92779-20220629090837.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92779-20220629091442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/92779-20220629091449.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2022-09-23 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat i Centre Excursionista de Rellinars La pista d’accés al turó té un fort pendent, tant de pujada com de baixada, i està una mica malmès per a turismes convencionals (apte 4x4). A dalt del Puig de Ballesta hi ha actualment dos dipòsits d’aigua gestionats per Mina Serveis d’Aigua, per això la finca està qualificada d’urbana i té un ús industrial.També s’hi troba emplaçada l’estació meteorològica automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya - XEMA. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93069 Dipòsit del Pla de l’Obrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-pla-de-lobrera <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX Cobert vegetació i petit enderroc <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Dipòsit o petita bassa amb parets de pedra seca excavada al final del con de dejecció d’un petit torrent que baixa de la carena del Cisternot i finalitza en el camp llaurat. Es troba situada en una clariana que hi ha en el fondo del Cisternot, al sector nord-oest de la carena del Cisternot. Hi ha uns camps llaurats delimitats per marges de pedra seca sota la carena. Uns metres més avall del marge, just a tocar del camp llaurat, trobem aquest dipòsit o bassa. S’hi accedeix per la pista que puja de les Farreres cap a les Llobatones, passat el Coll de la Creueta trobem aquests plans a la nostra esquerra. En revolt a la dreta, trobarem una entrada als camps i a la Carena del Cisternot.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquesta bassa s’omple directament amb aigua de pluja que regalima i es canalitza per un petit torrent i conflueix en aquest dipòsit, però generalment està sec. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Es tracta d'una estructura de planta rectangular excavada parcialment en el terra, amb parets de pedra seca sense arrebossar. Mesura 1,20 mt d’ample i 2,50 mt de llarg, i la seva fondària màxima és d’un metre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-461 Sector Cisternot <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Segons la informació aportada pels senyors Pere Sallés i el Sr. Tarrés aquesta feixa allargassada i planera estava plantada d'oliveres, encara recorda com de petit anava amb sa mare a collir olives. El nom del Racó de l'Obrera està originat pel nom d'una casa de Rellinars que en deien a Ca l'Obrer. La dona de la casa anava a l'oliverar a collir les olives i tenia aquest motiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El xupet, o petit aljub, aljub o dipòsit és un exemple d'arquitectura rural relacionada amb l'aprofitament de l'aigua de pluja en llocs on l'aigua és escassa i valuosa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6440300,1.9024500 408598 4610836 08179 Rellinars Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93069-20221106093919-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93069-20221106093938-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93069-20221106094211-1-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat Al voltant del dipòsit trobem exemplars de Pi Blanc (Pinus halepensis) i Llentiscle (Pistacia lentiscus), vegetació espontània que ha anat creixent en els marges antigament conreuats.L’aigua emmagatzemada en aquest dipòsit servia bàsicament per ensulfatar les oliveres dels camps, ara erms.Aquest element consta en el cadastre en terres de Les Ferreres, Rellinars.També consta a l’inventari de la Wikipedra, amb el codi 2725 98 47 1.3 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93188 Torrent dels Hostalets https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-hostalets <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon i SENYAL, Jordi (2016). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> Bon estat, feréstec. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El torrent dels Hostalets està situat a l'extrem nord-est del municipi de Rellinars. Neix a la carena del camí ral, a la confluència d’aquesta amb la Serra Llarga de Casajoana. Fa un recorregut aproximat d’un quilòmetre, de sud a nord, i desaigua al torrent de la Font de la Cansalada, just on hi havia fins el gener de 2020 la font del torrent de la Cansalada, en que va quedar soterrada pel temporal Glòria.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La seva ubicació llunyana de zones urbanes juntament amb la seva orientació nord ha permès que es mantingui com un torrent feréstec, molt poc freqüentat per excursionistes. El clima, en aquest sector és del tipus mediterrani subhumit; per això el principal bosc que s'hi desenvolupa és l'alzinar (<em>Quercus ilex</em>) amb marfull (<em>Viburnum tinus</em>) i també la pineda (<em>Pinus halepensis</em>), amb algunes clapes de roureda (<em>Quercus pubescens</em>). En les zones més profundes i obagues es pot trobar pi roig (<em>Pinus sylvestris</em>) i pinassa (<em>Pinus nigra</em>). També és present l'arboç (<em>Arbutus unedo</em>), la Moixera de Guilla (<em>Sorbus aucuparia</em>) i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>). En les codines hi trobem la Farigola (<em>Thymus vulgaris</em>). A la llera del torrent podem trobar-hi exemplars d’alzina folrats de molsa o d’altres briòfits que li confereixen un caire una mica fantasmagòric, alhora que salvatge.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>És un espai feréstec i poc freqüentat que ofereix unes condicions òptimes per al refugi, la cria, la hivernada i la reproducció de nombroses espècies vertebrades. S'hi ha detectat la presència de senglar (<em>Sus scrofa</em>) del qual se'n poden veure força rastres; també hi ha teixó (<em>Meles meles</em>) i guineu (<em>Vulpes vulpes</em>) o gat mesquer (<em>Genetta genetta</em>) i les petjades deixades al terra mostren la presència els darrers anys del cabirol (<em>Capreolus capreolus</em>). Les aus representen el grup més nombrós de vertebrats que freqüenten aquesta zona, com el tudó (<em>Columba palumbus</em>), la merla (<em>Turdus merula</em>), la puput (<em>Upupa epops</em>), el tord (<em>Turdus philomelos</em>), les mallerengues (<em>Parus major</em>) i la cadernera (<em>Carduelis carduelis</em>). Però més impressionant és veure el vol d'alguns rapinyaires com l'astor (<em>Accipiter gentilis</em>), l'àliga marcenca (<em>Circaetus gallicus</em>), l'àliga cuabarrada (<em>Aquila fasciata</em>) o l’aufrany (<em>Neophron percnopterus</em>), aquest darrer protegit. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-462 Entre la carena del camí ral i la Serra Llarga de Casajoana, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest torrent rep el nom dels Hostalets perquè neix just a sota dels Hostalets del Daví, que havia estat un dels principals hostals on s’aturaven els traginers que transitaven pel camí ral. <span>L'abandonament dels Hostalets del Daví s'hauria produït en el transcurs de la segona meitat del segle XIX, a favor de les noves rutes per carretera i ferrocarril que s'havien obert entre Barcelona i Manresa. Després del seu tancament l'edifici va servir com a amagatall però també com a refugi de pastors i carboners.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6504100,1.9358600 411389 4611510 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93188-20221012121408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93188-20221012122110.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars El corriol d’accés pot fer-se des del camí ral, prenent un desviament direcció est entre el Coll de la Morella i els Hostalets del Daví, i en uns 500 m podrem accedir a la capçalera del torrent. En aquest punt ens cridarà l’atenció un exemplar de roure martinenc (Quercus pubescens) completament embolcallat per una heura (Hedera helix) la qual priva fins i tot de veure les fulles i branques del roure. L’altre opció és pujar a la capçalera des del camí que segueix paral·lel el torrent de la Font de la Cansalada. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93190 Forat curiós https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-curios <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc (2008). Estudi hidrològic de la conca de la Riera de Rellinars - Hidrogeografia i recursos hídrics UAB.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2019). Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Coordinació Àrea de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>TARBUCK, Edward J. i LUTGENS, Frederik K. (2005). “Ciencias de la Tierra, una introducción a la geografia física” 8a edició - Pearson Educación S.A.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>STRAHLER, Arthur i STRAHLER, Alan H. (2000). “GEOGRAFIA FÍSICA” 3a edició - Ediciones Omega.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> Formació en marge de conglomerat. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un forat que s’ha generat en el marge esquerre del camí que segueix el torrent de la font de la Cansalada, un marge de sorres i conglomerat, on l’acció de l’aigua hauria anat excavant aquesta cavitat. Aquesta curiosa cavitat té un forat exterior de 60 cm d’alt per 85 cm d’ample. En canvi el seu interior és més gran, assolint uns 55 cm de fondària, 100 cm d’alçada i 100 cm d’amplada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Per la seva ubicació en el camí que ressegueix el torrent de la font de la Cansalada, entre el Coll del Correu i la Serra Llarga de Casajoana, força allunyat del municipi, hem considerat que el seu accés és difícil, tot i que el camí està ben fresat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-463 Torrent de la Cansalada. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’àrea central del massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac està formada per conglomerats massius que passen lateralment al nord (Mura i Sant Llorenç Savall) i al nord-est (Rellinars i Vacarisses), amb materials més fins com els gresos i lutites.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És interessant remarcar l’existència de conglomerats de diferent composició, uns més carbonatats (clastes calcaris o ciment carbonatat) i d’altres de composició més siliciàstica (clastes de quars, pissarres, ciment calcari i sovint matriu argilosa). Els nivells més carbonatats són especialment interessants a la carstificació.</span></span></span></span></p> 41.6524500,1.9399800 411735 4611732 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93190-20221012114757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93190-20221012114752.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert La capa superficial del marge del camí està cobert de vegetació arbustiva, les arrels de les quals podem veure a l’interior del forat. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93191 Xemeneia Malgosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-malgosa <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc (2008). Estudi hidrològic de la conca de la Riera de Rellinars. Hidrogeografia i recursos hídrics, UAB.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2019). Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Coordinació Àrea de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>TARBUCK, Edward J. i LUTGENS, Frederik K. (2005). “Ciencias de la Tierra, una introducción a la geografia física” 8a edició - Pearson Educación S.A.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>STRAHLER, Arthur i STRAHLER, Alan H. (2000). “GEOGRAFIA FÍSICA” 3a edició - Ediciones Omega.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> Formació en marge de conglomerat. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un forat que s’ha generat en el marge dret del camí que segueix el torrent de la font de la Cansalada, un marge de sorres i conglomerat, on l’acció de l’aigua hauria anat excavant aquesta cavitat des del llit del camí fins baix el torrent de la font de la Cansalada. Aquesta curiosa cavitat té una boca d’entrada a la part superior d’un metre d’amplada. El forat baixa en vertical primer, després pren forma de “L”, uns 6 m en total, on apareix una nova sortida a l’exterior, i des d’on fent una desgrimpada agosarada podrem baixar al torrent, uns 13 m més avall. Es tracta, per tant, d’una formació en forma de “xemeneia”, amb un accés inferior i sortida superior que també pot fer-se a l'inrevés.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Per la seva ubicació en el camí que ressegueix el torrent de la font de la Cansalada, entre el Coll del Correu i la Serra Llarga de Casajoana, força allunyat del municipi, hem considerat que el seu accés és difícil, tot i que el camí està ben fresat. L’accés al seu interior encara és fa més complicat, i no es recomana d’accedir-hi per perill d’esfondrament.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-464 Torrent de la Cansalada <p><span><span><span><span><span><span><span><span>S’ha localitzat una publicació a internet de 2013 on es menciona aquesta formació per part d'un grup d'espeleòlegs i muntanyencs de Terrassa, però després de comunicar-ho a la Secció d’Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa, no se li va donar gaire importància ni es va afegir a cap mapa topogràfic. Se’l va anomenar Avenc Foradat de l’Escudella, per la gran varietat d’elements geomorfològics que es troben en aquest sector del torrent de la font de la Cansalada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’àrea central del massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac està formada per conglomerats massius que passen lateralment al nord (Mura i Sant Llorenç Savall) i al nord-est (Rellinars i Vacarisses), amb materials més fins com els gresos i lutites.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És interessant remarcar l’existència de conglomerats de diferent composició, uns més carbonatats (clastes calcaris o ciment carbonatat) i d’altres de composició més siliciàstica (clastes de quars, pissarres, ciment calcari i sovint matriu argilosa). Els nivells més carbonatats són especialment interessants a la carstificació.</span></span></span></span></p> 41.6487500,1.9421200 411908 4611319 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93191-20221012112530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93191-20221012112829.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-28 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert Formació geomorfològica descoberta de fortuïtament per en Jordi Malgosa el dia 31 d’octubre de 2020, sense que consti a cap mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac abans d’aquella data. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93192 Gorg d’Escudella https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-descudella <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc (2008). Estudi hidrològic de la conca de la Riera de Rellinars, Hidrogeografia i recursos hídrics, UAB.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi. (2019). Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Coordinació Àrea de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>STRAHLER, Arthur i STRAHLER, Alan H. (2000). 'GEOGRAFIA FÍSICA” 3a edició, Ediciones Omega.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>TARBUCK, Edward J. i LUTGENS, Frederik K. (2005). “Ciencias de la Tierra, una introducción a la geografia física” 8a edició, Pearson Educación S.A.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> Gorg natural a la Riera. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un forat que la força de l’aigua ha anat erosionant i excavant en la llera del torrent de la Cansalada, en un bloc de conglomerat. El gorg té una forma rectangular, una mica arrodonida pels cantons, i mesura 4,3 m d’amplada i 5,7 m de llargada. No hem pogut mesurar la seva profunditat ni tampoc visualitzar-la donat que les seves aigües són molt fosques. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Per la seva ubicació al bell mig del torrent de la Cansalada, té un accés difícil i amb risc de relliscar perquè es tracta d’una formació rocosa molt llisa i sovint està humida o mullada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-465 Torrent de la Cansalada <p><span><span><span><span><span><span><span><span>S’ha localitzat una publicació a internet del 2013 on es menciona aquesta formació per part d'un grup d'espeleòlegs i muntanyencs de Terrassa, però després de comunicar-ho a la Secció d’Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa, no se li va donar gaire importància ni es va afegir a cap mapa topogràfic. Se’l va anomenar Gorg d’Escudella per la gran varietat d’elements geomorfològics que es troben en aquest sector del torrent de la font de la Cansalada, com ara la Xemeneia Malgosa i altres escletxes i agulles.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’àrea central del massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac està formada per conglomerats massius que passen lateralment al nord (Mura i Sant Llorenç Savall) i al nord-est (Rellinars i Vacarisses), amb materials més fins com els gresos i lutites.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És interessant remarcar l’existència de conglomerats de diferent composició, uns més carbonatats (clastes calcaris o ciment carbonatat) i d’altres de composició més siliciàstica (clastes de quars, pissarres, ciment calcari i sovint matriu argilosa). Els nivells més carbonatats són especialment interessants a la carstificació.</span></span></span></span></p> 41.6491700,1.9419400 411894 4611366 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93192-20221012113132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93192-20221012113226.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-03-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert Aquest element natural consta en el cadastre en terres de Matarrodona, terme de Mura. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93193 Forn de calç II del torrent de la Cansalada https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-ii-del-torrent-de-la-cansalada <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> Es conserven les parets laterals. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Forn de calç circular del tipus discontinu o intermitent, situat en el marge esquerre del Torrent de la Cansalada. Es tracta d'un forn de calç excavat aprofitant el marge del torrent. En força mal estat. L'enderroc ha caigut a l'interior; no s'observa cap boca. L'alçada màxima de la paret actual és de 2 m i manté un diàmetre d'uns 3,5 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-466 Sector camí ral <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament i fins no fa pas massa anys, a mitjans del segle XX, era un material molt necessari per a la construcció: barrejada amb aigua i sorra es preparava el morter. També era el material indispensable per arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. S'impermeabilitzaven les cisternes i els safarejos, era un gran desinfectant i al camp servia per a ensulfatar les plantes contra les plagues (encara actualment s'emblanquinen els troncs dels arbres fruiters perquè no hi pugin les formigues i altres paràsits). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona excavat dins un marge o la roca. Es necessitaven temperatures que oscil·laven entre els 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la feixuga feina d'arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros o mules fins al forn. S'omplia resseguint la banqueta amb les pedres, en funció de la mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca, anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt; i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, i es transformava en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar-la en carros a la seva destinació. Generalment s'enfornava una càrrega quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Moltes cases i masos aïllats podien tenir-ne un per a les seves necessitats que s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. D'aquesta antiga activitat, tan estesa, només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.</span></span></span></span></span></p> 41.6487100,1.9447400 412126 4611312 08179 Rellinars Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93193-img20221012111628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93193-img20221012111701.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert L’accés pot fer-se des del camí ral, o bé venint de l’oest des del Coll de la Morella cap els Hostalets del Daví, baixant cap el torrent de Casajoana i remuntant el torrent de la Cansalada, o bé de l’est des del sector de les Boades, pujant al Coll del Correu o del Daví, i baixant fins al fons del torrent de la Cansalada. No està permès circular-hi en vehicle, per la qual cosa cal accedir-hi a peu.Aquest element està donat d’alta al registre de la Wikipedra amb el codi 735. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93194 Salt del Tinent https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-tinent <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2019). Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Coordinació Àrea de Cultura, DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular carregada de llegendes. Es tracta d’una formació rocosa de conglomerat que baixa des del Turó del Coll del Correu fins al camí ral. En aquest punt, el camí ral s’ha excavat damunt la roca, tot i que la formació segueix baixant uns metres amb força desnivell fins a dissuadir-se dins de la formació boscosa. A l’extrem del Turó del Coll del Correu, un imponent penya-segat s’aixeca damunt d’aquest punt: és la roca del Salt del Tinent. L’absència de formació vegetal i el fet de trobar-se en un revolt tancat de 90º li confereix un caire de punt una mica exposat, amb vistes panoràmiques formidables. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El Salt del Tinent està situat doncs entre el Coll del Correu o del Daví i l’avenc del camí ral. En aquest punt hi ha també la cruïlla d’un corriol que baixa direcció nord-est al camí que ressegueix el torrent de la Cansalada, direcció est-oest.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-467 Camí Ral <p><span><span><span><span><span><span><span><span>S’ha localitzat diferents publicacions a internet que parlen de les llegendes sobre aquest indret i el seu topònim. Així, es diu que aquest tram havia estat escenari de nombrosos crims i robatoris protagonitzats per bandolers, ja que era de pas obligat en el recorregut de Barcelona a Manresa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda, en aquest indret un cavaller que feia de correu va ser sorprès per uns bandolers que pretenien assaltar-lo. Veient-se atrapat, va esperonar ben fort el seu cavall i aquest va fer un gran salt sobre la roca i el barranc. Així va poder escapar dels bandits, que van quedar del tot boca­badats. Segons diuen, la força amb què el cavall va saltar va deixar al terra una marca en forma de ferradura, que encara avui es pot observar. L'altre llegenda conta que un tinent de l'exèrcit i el seu comandament es van veure sorpresos, mentre duien documentació de gran valor. Així al veure's acorralats el tinent va endinsar-se dins una escorça d'alzina i els súbdits el van tirar pel barranc mentre eren torturats pels bandolers, gràcies a l'alzina el tinent va salvar la vida i va poder complir el seu objectiu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6472400,1.9470200 412314 4611146 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93194-20221012110238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93194-20221012110325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93194-20221012110406.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista Rellinars Per accedir-hi pot fer-se des del Coll del Correu o del Daví, a uns 300 m direcció oest, o bé venint des del Coll de la Morella, des d’on haurem de seguir els gairebé 2 km que tenim de camí ral direcció sud-est. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93195 Turó del coll del Daví https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-coll-del-davi <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SUADES, Ramon i SENYAL, Jordi. (2016). Mapa interactiu de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></p> No hi ha camí d’accés i està una mica emboscat. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Turó del Coll de Daví o Turó del Coll de Correu és un turonet de 707 m d’alçada situat a l’extrem nord-est del terme de Rellinars, proper als límits municipals de Mura i Vacarisses. Al nord del turó hi la cinglera que dóna nom a la Roca del Tinent, i més avall el Salt del Tinent on es creua amb el camí ral, amb caiguda al fons del torrent de la Cansalada. Al sud-est hi ha el Coll del Daví o Coll del Correu. Al sud-oest s’hi veuen, imponents, el Castell de Bocs i el Castellet de Bocs, aquests dos castells naturals de pedra conglomerada tan emblemàtics a Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi pot accedir fàcilment a peu des del mateix coll del Daví o del Correu, enfilant-nos primer direcció oest, i després forta pujada direcció nord-oest. El camí no està fresat però permet transitar-hi fàcilment i orientar-se sempre cap a dalt del turó i superar aquests 50 m de desnivell. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector està força aclarit, dominat per les Alzines (<em>Quercus ilex</em>) i l’abundós Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el Llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></p> 08179-468 Sector camí ral. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Durant les guerres del Francès i dels Carlins, la muntanya de Coll Daví va ser escenari de nombroses batalles i moviments de tropes; per això, és esmentat sovint en ressenyes històriques, referint-se, lògicament, no al coll del camí ral, sinó a la muntanya de Coll Daví, sent aquest turó el punt més alt del sector oest del Coll de Daví o del Correu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6461300,1.9461800 412243 4611024 08179 Rellinars Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93195-20221012104725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93195-20221012104735.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars A dalt del turó actualment no hi ha res, però permet gaudir de formidables vistes al sud-oest, un primer pla del Castell de Bocs i Montserrat al fons. I al sud-est, de nou en primer pla el Paller de tot l’Any i els cimals de l’Obac al fons. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93196 Roca del Gat Mesquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-gat-mesquer <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La Roca del Gat Mesquer està situada al costat del camí que segueix la Serra Llarga de Casajoana, tot pujant de nord a sud al costat del torrent dels Hostalets, en el municipi de Rellinars. Es tracta d’una formació rocosa d'uns dotze metres de llarg i uns vint de caiguda vertical. A la base inferior hi ha una petita balmeta de 1,7 m de fondària per 1 m d’alçada, replena de llesques d’estrats rogencs, com és habitual en aquest sector. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El topònim deriva de la semblança que té aquesta formació de lluny amb una cara de gat, ja sigui vista de nord com del sud.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-469 Sector Camí Ral <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els Hostalets de Daví o hostal de la Mort, com també se'l coneix, forma part dels petits hostals que durant el transcurs del segle XVIII i primera meitat del segle XIX els viatgers podien fer nit, mentre transitaven pel Camí Ral, entre Barcelona i Manresa. En el mapa de Pau Janer de 1780 hi consta dibuixat i se sap que l'any 1862 encara estava habitat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El camí era ràpid en aquelles èpoques, però també considerat un dels més perillosos. Per fer el recorregut sencer calien unes tretze hores. Dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac els hostals més coneguts són el de Can Torrella de Baix, la Barata, Sant Jaume de Vallhonesta i els Hostalets de Daví, aquest darrer dins del municipi de Rellinars. </span></span></span></span></span></p> 41.6548200,1.9378300 411559 4611997 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93196-20221012120424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93196-20221012120429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93196-20221012120505.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars L’accés més fàcil es pot fer a partir del Coll de la Morella, direcció sud, a mig camí dels Hostalets del Daví. Prenem un camí a la nostra esquerra direcció est per després tornar a seguir direcció sud per sota els Hostalets, fins al fons del torrent dels Hostalets. A partir d’aquest punt, baixada direcció nord cap el torrent de la Cansalada, trobarem aquesta formació rocosa a la nostra dreta uns 550 m més avall. No està permès circular-hi en vehicle, per la qual cosa caldrà accedir-hi a peu. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93198 Barraca 2 de Can Vinyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-can-vinyes <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500(2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2019). Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), (juliol 2019). Coordinació Àrea de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII - XX <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al nord-oest del terme de Rellinars, tocant al torrent de Pasteres que limita amb Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’accés amagat i poc concorregut ha mantingut aquesta barraca en molt bon estat i desconeguda per a molta gent.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció del tipus aèria i aïllada, de </span></span></span></span></span><span><span><span><span>planta circular. Presenta coberta de falsa cúpula i aparentment en estat original. Manté bona part del voladís en tot el perímetre, d’uns 20 cm. Porta de llinda plana orientada a sud sud-oest (200º). A la paret interior del fons té un cocó i una fornícula. A la seva esquerra un finestró mirant al nord-oest. Des de la porta hi ha una bona postal de la muntanya de Montserrat.</span></span></span></span></p> 08179-470 L’accés es pot fer per la pista que venint del Raval del Pujolet segueix paral·lela al torrent de Pasteres direcció nord-est. En arribar a la cruïlla que creua el torrent, seguir corriol de la dreta que continua paral·lel al torrent. Abans de tornar-lo a creuar hi ha un corriol que puja a ma esquerra i va seguint unes feixes de pedra seca, cal seguir-lo uns 100 m direcció sud fins trobar la barraca. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6620100,1.9056600 408891 4612829 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93198-20221106104831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93198-20221106104843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93198-20221106105444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93198-20221106105737.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat La porta d'accés mesura 50 cm d'ample x 120 cm d'alçada i 60 cm de gruix de mur. Planta circular de diàmetre 2,10 m i 2,30 m d'alçada interior màxima.La vegetació dominant en aquesta contrada és el Cirerer d’Arboç (Arbutus unedo), Pi Blanc (Pinus halepensis), l’Alzina (Quercus ilex) i el Romaní (Rosmarinus officinalis). En les obagues hi trobem exemplars de Roure martinenc (Quercus humilis).També consta a l’inventari de pedra seca Wikipedra amb el codi 26116. 98|119|94 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93199 Balmeta Roja https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmeta-roja <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d'alguns trams una mica empedrats s'arriba a aquesta petita balma permet veure unes vistes formidables al torrent de la Cansalada i bona part de la Serra de l’Obac. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La balma es troba a mà esquerra en un pany de paret rogenc. Es tracta d'un abric rocós d'uns tres metres d'amplada màxima per un de fondària. Pren el nom de Balmeta Roja perquè és més petita que la Balma Roja però també presenta aquestes llesques rogenques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També se l’anomena la Roca del Cavaller, tot i que la seva forma és més de balma que no pas una roca aïllada.</span></span></span></span></span></p> 08179-471 Està situada arran del camí ral de Barcelona a Manresa, entre l’avenc del camí ral i la pista ampla que porta als Hostalets del Daví. Un cop situats dalt del Coll de Correu o del Daví, seguir el Camí Ral en direcció oest cap els Hostalets del Daví durant uns 800 m. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Coll de Correu rep el nom perquè el correu en destinació a Vacarisses i Rellinars es desviava un cop arribats en aquest indret per dipositar-lo en una de les masies més properes, Les Boades o l'Obac. Tot i que és més antic el topònim de Coll del Daví, pel qual també se’l coneix, topònim que pren el mateix nom que els Hostalets.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta zona era freqüentada per bandolers que saquejaven al seu pas als mercaders que feien el camí ral.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6474300,1.9397500 411709 4611175 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93199-20221201101756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93199-20221201101838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93199-20221201101850.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars L’accés al camí ral pot fer-se bé per la Morella, des d’on seguirem el camí direcció est, o bé des del Coll de Correu o del Daví, direcció oest. No està permès circular-hi en vehicle, per la qual cosa caldrà accedir-hi a peu. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93922 Fita II Paller de tot l’any https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-ii-paller-de-tot-lany <ul> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Malgosa, Marc; Samper, Marc; Soler, Joan (2021).“<em>Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, </em>Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021), escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em>.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Massó, Jaume (2010. “<em>Replantejament de la línia de delimitació entre els termes municipals de Rellinars i Vacarisses - Fites F1 a F11</em>”. IGCC, Departament de política territorial i obres públiques, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Barcelona: Edita Coordinació Àrea de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> Malmès completament <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La Fita II o “mojón 2” del Paller de tot l’any és el punt exacte que delimita els termes municipals de Rellinars i Vacarisses, a l’extrem nord-oest del Paller de tot l’any o Muronell, com també es coneix a aquesta prominència situada en el cor de la Serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’interès de destacar aquest punt rau en que, a banda de ser el punt de major altitud situat dins del terme de Rellinars (amb els seus 780 m) les tasques topogràfiques d’atermenament realitzades el 12 de juny de 1918 no van poder situar aquesta divisòria de les dues propietats contigües (finca de l’Obac i finca de Les Boades) damunt del cim del Paller de tot l’any, ja que només s’hi pot accedir amb tècniques d’escalada. Per això es va situar una fita de pedres, un conjunt de pedres amuntegades que feien 70 cm de diàmetre x 40 cm d’alçada. Aquest passaria a ser el punt de delimitació de les dues propietats, i se situava només a 40 m de distància del cim del Paller de tot l’any.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Paller de tot l’any està format per conglomerats, una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits d'altres roques formades per un ciment, en el qual les diferents capes de sediments amb resistència variable a l'erosió ha anat configurant la seva forma característica que ens recorda, des de tots els cantons, un paller de palla.</span></span></span></span></span></p> 08179-472 Camí Ral <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Històricament moltes delimitacions de propietats es feien a partir d’elements naturals, que servien de divisòria indiscutible entre les parts.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els primers treballs topogràfics d’atermenament es feien amb elements singulars continguts en els quaderns de camp i de les coordenades dels vèrtexs geodèsics i topogràfics de les antigues triangulacions municipals, que no sempre coincidien amb les delimitacions de les propietats. Per això en molts municipis els límits administratius no coincideixen amb els límits que fixa el cadastre.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6432126,1.9579343 413217 4610688 08179 Rellinars Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93922-20221217115000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93922-20221217115017.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars Actualment aquesta fita no existeix, trobant-se només algunes pedres aïllades. L’accés pot fer-se des del Camí Ral, arribats a la cruïlla que ens portaria al peu del Paller de tot l’any. Cal vorejar-lo per la seva dreta (nord) i després sortir del camí uns metres per arribar-se al punt marcat per les coordenades. Cal extremar l’atenció perquè el punt té un molt fort desnivell i amb perill evident de caiguda. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93925 Turó de la Coma d’Aumà https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-coma-dauma <ul> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Malgosa, Marc; Samper, Marc; Soler, Joan (2021) “<em>Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, </em>Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021), escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em>.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Turó de la Coma d’Aumà és un turonet situat a 739 m d’alçada emplaçat al sector nord-est del terme de Rellinars, on delimita gairebé amb el terme municipal de Vacarisses. Al nord del Turó hi ha el mateix camí ral, a escassos metres de distància, camí que recorre el municipi de Rellinars d’est a oest. Aquest turó delimita l’accés a la carena de la Coma d’Aumà, que baixa cap el torrent de la Saiola direcció sud-oest i es tracta del Turó de major altitud del terme municipals de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força humit, dominat per les Alzines (<em>Quercus ilex</em>) i algun Pi Pinyoner (<em>Pinus pinea</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust tant típic dels alzinars i les obagues, el Marfull (<em>Viburnum tinus</em>) i en algunes codines de carena mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), la Farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-473 Camí Ral <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta zona era freqüentada per bandolers que saquejaven al seu pas als mercaders i traginers que feien el camí ral.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6433000,1.9545900 412939 4610701 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93925-20221217121216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93925-20221217122350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93925-20221217122408.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Inexistent 2023-03-17 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars L’accés només pot fer-se a peu des del camí ral. Venint de l’oest, des del Coll del Daví o del Correu, a uns 700 m de distància. Venint de l’est, des de la cruïlla del Paller de tot l’any, a uns 550 m de distància. Distància entre la qual també hi trobarem l’accés a la font del Lladre.Des d’aquest turó hi ha una bona panoràmica del sot de la Coma d’Aumà i el Castell de Bocs, amb Rellinars al fons. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93927 Barraca de la Pòpia https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-popia <ul> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Malgosa, Marc; Samper, Marc; Soler, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica</em>. Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em>.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> Enderroc important. Es manté la paret circular. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al peu de la Pòpia, sector oest entre la serra del Ginebral i la carena del Cellers. En aquest emplaçament encara es conserven alguns marges de pedra seca construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular. La porta té una alçada de 130 cm, està orientada a sud i coberta amb una llinda plana, mesurant a la part inferior 100 cm i a la part superior 60 cm. El mur de construcció té un gruix de 70 cm. A llevant té un petit finestró de 20x20 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), la Farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></p> 08179-474 L’accés només pot fer-se a peu a través del bosc. Cal seguir la pista forestal que puja a la Pòpia i continuar en direcció a la carena del Cellers. Passada la cruïlla que baixa cap a Cal Cellers, uns 50 metres més endavant ja podem entrar al bosc de la nostra dreta i pujar un parell de feixes pel mig del bosc fins a trobar la Barraca. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6536000,1.9040300 408743 4611897 08179 Rellinars Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93927-20230111101812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93927-20230111101841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93927-20230111101733.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-03-17 00:00:00 Des d’aquesta Barraca hi ha una bona panoràmica del torrent del Pujolet i la carena del Cellers, amb Montserrat al fons. 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93928 Forats Picats Riera de Rellinars I https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-picats-riera-de-rellinars-i <ul> <li><span><span>Ferrando i Roig, Antoni (1992). <em>Recorregut per les tombes medievals de Sant llorenç del Munt i els seus encontorns. </em>Terrassa: Editorial Ègara, col·lecció Monografies Vallesanes, núm. 18.</span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Malgosa Montserrat, Marc; Samper Gispert, Marc; Soder Gironès, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la Guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Montlló Bolart, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> Es conserven alguns forats. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Estructura de vuit forats picats a la roca de la llera de la Riera de Rellinars. Es tracta d’una construcció antròpica de datació estimada de l’edat mitjana, probablement servien per fixar algunes bigues de fusta d’alguna dependència ancorada a la roca, ara per ara, d’ús desconegut.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Els forats estan a ambdues bandes de la llera de la riera, sent més visibles els de la llera dreta. Són força homogenis, de forma circular i mesurant entre 14 i 17 cm de diàmetre. Tenen una fondària màxima d’uns 15 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-475 L’accés pot fer-se des de la pista que baixa de la Casanova o Camp de Tir a la Font de Carlets. Abans d’arribar a la font cal prendre el corriol que porta al torrent de la font d’en Roca, i en travessar la riera, seguir uns metres més avall fins a topar amb els forats. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es desconeix encara quina utilitat tenia la construcció de bigues ancorades en aquests forats picats a la roca, però sembla força evident que aquesta construcció travessava la riera en aquest punt, per la qual cosa podria ser des d’un pont fins a una resclosa per a desviar aigua de la riera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La primera informació que s’hi ha trobat són unes referències de n’Antoni Ferrando i Roig en el seu blog d’excursionisme i divulgació del patrimoni de Sant Llorenç, que daten del 1991.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6325600,1.9269400 410622 4609537 08179 Rellinars Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93928-20230222113135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93928-20230222113139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93928-20230222113324.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Inexistent 2023-04-21 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars 49 1.5 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93931 Presa de les Fonts https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-les-fonts <ul> <li><span><span><span><span><span><span><span>Agència Catalana de l’Aigua (ACA).</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT, Marc; SAMPER GISBERT, Marc i SOLER GIRONÉS, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, <em>Guia excursionista i geogràfica</em>. Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la Guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span>PERARNAU, Claudi (1996). <em>Gravació sobre la Presa de les Fonts de Rellinars</em> [document audiovisual inèdit].</span></span></li> </ul> XX No se’n fa manteniment. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La presa de les Fonts està situada a 300 m al sud de les Fonts de Rellinars, a la llera de la pròpia Riera de Rellinars. Es tracta d’una presa de maçoneria, és a dir, una construcció o estructura feta amb pedra, arena i ciment situada perpendicular al curs de l’aigua de la riera amb l’objectiu de controlar la velocitat d’escorreguda de l’aigua i reduir l’erosió que provoca. Té forma de mur de contenció atalussat, i sembla construït amb formigó armat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Mesura 40 m d’amplada a la part superior del mur, al mig del qual hi ha un nivell inferior de sobreeixidor un metre més avall per concentrar l’aigua a la part central de la riera. Aquest mur fa 65 cm d’amplada als extrems, essent també el mur del sobreeixidor més gruixut, arribant als 115 cm. Això és degut a que el mur de la presa no és uniforme de dalt a baix. Mentre el cantó sud és completament vertical, el cantó nord fa un angle inclinat per reforçar-lo i suportar la pressió de l’aigua. Per això, com més alt és el mur, més prim, en canvi a la part inferior on hi ha la màxima pressió és més gruixut. L’altura màxima del mur fins el nivell de la riera és de 10 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la part inferior del talús hi ha el desguàs principal, de forma circular, i mesura 60 cm de diàmetre. A 2 m d’alçada, al cantó esquerra de la llera hi ha un altre desguàs també circular, una mica més petit, mesurant 40 cm de diàmetre. En períodes intensos de pluja la presa s’omple i desguassa per aquestes dues sortides. La petita és més espectacular perquè l’aigua s’expulsa amb molta pressió.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta presa recull l'aigua de la riera de Rellinars i del seus afluents principals, el torrent de la Saiola, de la Barbotera, de la font d’en Roca i del Conill, a més de les aigües d'escorrentia. </span></span></span></span></span></p> 08179-476 L’accés pot fer-se per la pista que sortint de la Fàbrica puja cap a les Fonts de Rellinars. Passades les Fonts, a uns 300 m de distància, ja divisem a la nostra dreta la presa de les Fonts, sota una línia elèctrica d’alta tensió. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons documentació obtinguda de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es tracta d’una concessió feta pel Ministerio de Obras Públicas, Comisaría de Aguas del Pirineo Oriental, l’any 1985 a l’Ajuntament de Rellinars, que es va inscriure com un aprofitament de les aigües per proveïment de la població.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest aprofitament de l’aigua de la riera consisteix en la conducció de l’aigua per gravetat fins a un dipòsit regulador i per a la seva posterior distribució a la població de Rellinars. D’aquest aprofitament ja se’n va aixecar acta de Notorietat l’any 1974 davant el Notari de Terrassa Sr. Rafel Fabra i Carpi, tot i que no va ser fins el mes de maig de 1996 quan es va iniciar la construcció de la presa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6331500,1.9200700 410050 4609610 1996 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93931-20200221173600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93931-20230315102532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93931-la-presa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93931-476.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres Inexistent 2023-10-16 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars 98 49 1.5 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93935 Toll Gran de la riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-gran-de-la-riera <ul> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Malgosa Montserrat, Marc; Samper Gispert, Marc i Soler Gironés, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Montlló Bolart, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> Gorg natural de la riera. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica natural, l’aigua de la Riera de Rellinars ha anat erosionant i modelant la formació rocosa de la llera i ha excavat aquest sot que s’omple d’aigua i forma aquesta mena piscina natural d’aigua neta i encalmada.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest toll té forma allargassada. Al seu extrem inferior, s’hi ha construït una mena de presa artificial per retenir l’aigua, engrandir i eixamplar el toll. Aquest punt més ample mesura uns 4 m, gairebé rectangular. A la part superior hi ha un primer ressalt, semblant a una piscineta petita rectangular, de 50 cm d’amplada i 180 cm de llargada, amb una fondària màxima de 40 cm. El toll gran també és allargassat, mesurant a la part més ampla 160 cm i uns 3 m de llarg, amb una fondària màxima de 180 cm. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-477 Per la seva ubicació a la Riera de Rellinars té un accés relativament fàcil. S’accedeix per la pista que des de la Casanova o Camp de Tir baixa cap a la font de Carlets. Abans d’arribar a la font cal prendre el corriol que porta a la Presa de les Fonts i a uns 100 m més avall caldrà baixar a la llera, per una accés ja més complicat. <p><span><span><span><span>Històricament la Riera de Rellinars sempre ha aportat aigua, recollida des de dalt la Serra de l’Obac, per mitjà dels torrents del Conill i de la Saiola i Barbotera. Per això s’hi troben tantes fonts i brolladors, així com gorgs i tolls d’aigua.</span></span></span></span></p> 41.6325000,1.9256500 410514 4609532 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93935-20200221171736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93935-20230222114231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93935-20230222114330.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Inexistent 2023-03-17 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat; Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93937 Gorg del Noial https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-noial <ul> <li>Malgosa Montserrat, Marc; Samper Gispert, Marc i Soler Gironés, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Ajuntament de Rellinars.</li> <li>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</li> <li>Montlló Bolart, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</li> </ul> En abandonar-se els cultius, la font es va deixar de mantenir neta, amb la qual cosa va proliferar la vegetació impossibilitant-ne l'accés, ja que no hi ha camí i la riera s'ha omplert de vegetació. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica natural, l’aigua de la riera de Rellinars ha anat erosionant i excavant la llera fins formar aquest gorg en un revolt on el curs de l’aigua canvia de nord-oest a sud-oest, perquè topa amb una paret de travertí, on a la part inferior s’hi ha format també una petita balma a l’interior de la qual hi ha la font del Noial.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El gorg té una forma gairebé quadrada, mesurant uns 13 m d’amplada de la llera i també uns 13 m la llargada màxima del gorg o piscina natural que s'omple d’aigua, ocupant una superfície màxima de 170 m2.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L’aigua de la riera arriba al gorg després d’un petit saltant d’aigua, d’uns 2 m d’alçada màxima. Quan el gorg és ple d’aigua, la seva fondària màxima aproximada és d’un metre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-478 Per la seva ubicació al bell mig de la riera de Rellinars, l’accés és difícil. Si la riera no porta aigua, el més fàcil és accedir-hi per la llera de la mateixa riera, uns metres més amunt, des del corriol que baixa de la sèquia de les fonts abans d’arribar als Horts de l’Endaló. En canvi si la riera porta aigua, no es recomana el seu accés per la perillositat que suposa baixar el fort pendent que hi ha des del corriol que porta dels dipòsits de la Mina d'Aigües a la Barraca de la Vinya d’en Bernat. <p><span><span><span><span><span>Aquest gorg hauria estat lloc habitualment freqüentat pels mateixos pagesos que recollien l’aigua de la font i que cultivaven les feixes riques en sediments aportats per les crescudes de la riera, abans d'arribar al molí. </span></span></span></span></span></p> 41.6370900,1.9160100 409718 4610051 08179 Rellinars Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93937-20200313104748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93937-20230315110556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93937-20230315110737.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93938 Gorg del Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-conill <ul> <li>Malgosa Montserrat, Marc; Samper Gispert, Marc i Soler Gironés, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Ajuntament de Rellinars.</li> <li>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</li> <li>Montlló Bolart, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</li> </ul> Gorg natural de la riera. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica natural, l’aigua del torrent de la font del Conill ha anat erosionant i excavant aquest gorg fins a formar aquesta piscina natural d’aigua encalmada i transparent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El gorg té una forma gairebé rectangular. La part més allargassada es disposa perpendicular al curs de l’aigua, i mesura uns 8 m, mentre que la part més curta que segueix el curs de l’aigua mesura uns 4,5 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La fondària màxima aproximada és de 1,5 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-479 Per la seva ubicació al bell mig del torrent de la font del Conill té un accés fàcil des de la Riera de Rellinars. Pujant riera amunt, abans d’arribar al Pla de la Bàscula, cal travessar la riera i entrar cap el torrent de la Font del Conill. Trobarem el gorg uns 500 m més amunt. <p><span><span><span><span>Històricament el torrent del Conill sempre ha aportat aigua a la riera de Rellinars, recollides des de dalt la Serra de l’Obac. Per això s’hi troben tantes fonts i brolladors, així com gorgs i tolls d’aigua. És un torrent realment feréstec i ombrívol.</span></span></span></span></p> 41.6292200,1.9360700 411378 4609157 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93938-20200528110237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93938-20230222110943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93938-20230222111323.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Inexistent 2023-03-17 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93939 Forn d’obra de les Boades https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-les-boades <ul> <li>Malgosa Montserrat, Marc; Samper Gispert, Marc i Soler Gironés, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Ajuntament de Rellinars.</li> <li>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</li> </ul> Es conserven les parets laterals i la volta <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Forn d’obra o de teula, també anomenat teuleria, petita construcció a maó cuit situada a l’obaga de la carena de la font de la Pedregosa, a meitat del pendent que baixa fins la font de la Barbotera. Per la seva ubicació es troba a l’est del terme municipal. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un forn d’obra excavat aprofitant el marge d’una feixa, en força mal estat. L'enderroc ha caigut a l'interior; es mantenen les quatre parets laterals i la volta encara es pot veure a la part inferior, gairebé completament sepultada. Aquest forn fa 4 m de llarg x 2,60 m d’ample. El mur té un gruix de 80 cm, i l’arcada un gruix de 40 cm. Només s’ha pogut mesurar la part de l’estructura que es manté visible, la resta està parcialment ensorrat i sepultat. Uns metres més amunt del forn hi ha la bassa, on suposadament es pastava el fang per fer les peces.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-480 L’accés pot fer-se des de la carena de la font de la Pedregosa i baixar pel mig del bosc fins trobar el forn, o bé des de la font de la Barbotera, pujar bosc amunt fins també trobar-lo. Només s’hi pot accedir a peu pel mig del bosc, sortejant els arbres, les seves branques i els arbustos. 41.6387000,1.9380600 411556 4610207 08179 Rellinars Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93939-20230211110932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93939-20230211111230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93939-20230211111250.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Inexistent 2023-03-17 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
93940 Avenc de l’Endaló https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lendalo <ul> <li>Malgosa Montserrat, Marc; Samper Gispert, Marc i Soler Gironés, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Ajuntament de Rellinars.</li> <li>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</li> <li>Montlló Bolart, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</li> </ul> Presència de nivells sorrencs <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un avenc situat a l’obaga que forma la carena de la font de la Pedregosa amb el torrent i, per la seva ubicació, es troba a l’est del terme municipal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Cavitat vertical perforada en terreny conglomeràtic de 21 m de fondària i 36 m de recorregut. La seva boca té un aspecte de triangle allargassat de 2 m de llarg, 80 cm d’ample al nord i només 25 cm a la canaleta sud de l’entrada, que dóna accés a una galeria en rampa descendent de 45º, de sòl terrós i una amplada que oscil·la entre 0,5 i 1,5 m. A continuació, un ressalt terrós de 2 m d'alçada permet arribar a una galeria alta (1,5 – 5 m), de sostre molt irregular i fons de còdols i terra. Aquest conducte té una amplada variable (0,6 – 1,5 m) i davalla en pendent de 35º fins un ressalt d'un metre, format per còdols encastats. Una mica més avall del ressalt s'obre un pouet de 4 m de fondària que comunica amb una galeria inferior d'uns 9 m de llargada que pel seu extrem sud acaba plena per sediments i, pel seu extrem nord, dóna a un pouet de 3,5 m al fons del qual, ple de còdols i fang, és el punt de màxima fondària (cota – 21).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les formes erosives i arrodonides del sector d'entrada i de la galeria inferior, més o menys emmascarades actualment per fenòmens de dissolució, suggereixen que l'avenc funcionà com a cavitat emissiva dins del conjunt del sistema càrstic de les fonts de Rellinars.</span></span></span></span></p> 08179-481 L’accés pot fer-se des de la carena de la font de la Pedregosa i baixar pel mig del bosc fins trobar el forn, o bé des de la font de la Barbotera, pujar bosc amunt fins també trobar-lo. Només s’hi pot accedir a peu travessant del bosc i sortejant els arbres, les seves branques i els arbustos. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Cavitat coneguda d'antic pels boscaters de Rellinars. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Cap el 1964, el Sr. Antoni Gil va acompanyar Josep Maria Torras a la boca de l'avenc, el qual, junt amb els seus companys del Grup d’Espeleologia Subterrània (GES) del Club Muntanyenc Barcelonès (CMB) van portar a terme la primera exploració el gener del 1965.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera topografia de l'avenc va fer-se el desembre del 1972, per part també de membres del GES – CMB durant els treballs que es van portar a terme per a la confecció del tercer volum del catàleg espeleològic de la província de Barcelona i que mai es va arribar a publicar.</span></span></span></span></p> 41.6390500,1.9372800 411492 4610247 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93940-20200221130108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93940-20230211112627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93940-20230211112641.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Inexistent 2023-03-17 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
94953 Cocó de la Creueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-de-la-creueta <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX Enderroc parcial, tot i que el marge de pedra seca el protegeix.Està situat en un marge de pedra seca d’un metre d’alçada, i la llinda superior amenaça de caure. El mur ja ha patit petits enderrocs. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Cocó situat a mig metre del terra en el marge de pedra seca que trobem en el Fondo del Cisternot, molt proper al Coll de la Creueta. Pren forma de triangle rectangle, on els dos costats que formen l’angle recte mesuren 50 cm d’amplada i 40 cm d’alçada, amb una fondària aproximada de 30 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi pot accedir per la pista que ve del Coll de la Creueta direcció cap a Les Llobatones, entrant al bosc, el trobarem a uns 40 metres del Coll.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-482 Al marge de pedra seca del Fondo del Cisternot, proper al Coll de la Creueta. 41.6436900,1.9048400 408797 4610796 08179 Rellinars Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94953-20230403171925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94953-20230403171804.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-09-14 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars Un cocó és un armariet construït en una paret de pedra seca, ja sigui dins d’una barraca de vinya o en un marge d’una feixa. Acostuma a tenir prou profunditat per a guardar-hi eines llargues. També s’aprofitava per guardar-hi el càntir d’aigua mentre es feien feines de camp. Normalment destaquen per tenir disposada una llinda plana damunt la porta d’accés.Element inventariat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 2009.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres del mas de Les Ferreres, parcel·la 9.L’art i la tècnica que deriva de la pedra en sec, ha enginyat diferents tipologies constructives de caire patrimonial. És cert que les més conegudes són les barraques i els marges, però també podem trobar escales volades o escales de pedra, camins empedrats, arneres, trones o escocells, entre molts d’altres. És cert que la pedra seca, també forma part de la identitat del municipi. 98 47 1.3 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
94954 Escala volada del Fondo del Cisternot https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-volada-del-fondo-del-cisternot <p>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</p> XVIII-XIX <p><span><span><span><span><span>Escala volada o saltador de marge, ubicada en un marge de pedra seca que es troba a mà esquerra, pujant pel camí de les Llobatones, a 110 m. direcció NO des del mateix Coll de la Creueta, i on caldrà baixar un parell de bancals pel mig del bosc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mur on s'ha disposat l'escala és força llarg i delimita tota la feixa. En aquest punt el mur mesura un metre d’alçada i es pot salvar gràcies a aquesta escala volada de quatre graons situats l’un al costat de l’altre, ocupant una amplada d’escala també d’un metre. Aquests graons estan fets amb pedres allargassades i encastades adientment, en el sentit oposat del mur i reforçades amb un contrapès col·locat a l'interior durant el rebliment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si no tenen cap fissura ni cap punt feble, permeten accedir d'una terrassa a l'altra sense cap mena de dificultat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Al costat de l’escala podem observar que les pedres del mur col·locades en forma d’espiga o espina de peix, recordant les antigues construccions d’<em>Opus spicatum</em>, la qual cosa que afebleix el mur ja que l’angle oblic de les pedres tendeix a obrir-se horitzontalment sota pressió.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-483 Al marge de pedra seca del Fondo del Cisternot, proper al Coll de la Creueta. 41.6440200,1.9040600 408732 4610833 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94954-20230403172644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94954-20230403172621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94954-20230403172627.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-09-14 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista Rellinars L’art i la tècnica que deriva de la pedra en sec, ha enginyat diferents tipologies constructives de caire patrimonial. És cert que les més conegudes són les barraques i els marges, però també podem trobar escales volades o escales de pedra, camins empedrats, arneres, trones o escocells, entre molts d’altres. És cert que la pedra seca, també forma part de la identitat del municipi.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres del mas de Les Ferreres, parcel·la 9. 98|94 47 1.3 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
94955 Albelló del Fondo del Cisternot https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-del-fondo-del-cisternot <p>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</p> XVIII - XX <p><span><span><span><span><span>Arc de mig punt situat a la part inferior d’un marge de pedra seca que delimita un bancal o feixa i que es troba a mà esquerra, pujant pel camí de les Llobatones, a 130 m. direcció NO des del mateix Coll de la Creueta, i on caldrà baixar un parell de bancals pel mig del bosc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt el mur mesura aproximadament un metre d’alçada. L’arc mesura 65 cm d’amplada x 35 cm d’alçada. El seu interior sembla que hagi sofert un petit enderroc, malgrat que a la banda dreta de l’arc s’hi observa un petit forat més fondo.</span></span></span></span></span></p> 08179-484 Al marge de pedra seca del Fondo del Cisternot, proper al Coll de la Creueta. 41.6440700,1.9037600 408707 4610839 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94955-20230403172843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94955-20230403172906.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-09-14 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars Es desconeix la utilitat concreta d’aquest arc, però tot fa pensar que podria tractar-se d'un desaigua, més que res pel forat que es veu en el seu interior. En aquest cas estem parlant d’un albelló, que és un forat per on comença un conducte de desaigua.L’art i la tècnica que deriva de la pedra en sec, ha enginyat diferents tipologies constructives de caire patrimonial. És cert que les més conegudes són les barraques i els marges, però també podem trobar escales volades o escales de pedra, camins empedrats, arneres, trones o escocells, entre molts d’altres. És cert que la pedra seca, també forma part de la identitat del municipi.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres del mas de Les Ferreres, parcel·la 9. 98 47 1.3 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
94956 Casalot del Fondo del Cisternot https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-del-fondo-del-cisternot <p>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</p> XVIII - XX Esfondrament total de la coberta. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El casalot del Fondo del Cisternot es troba situat després del Coll de la Creueta, a mà esquerra del camí que porta a Les Llobatones, a uns 160 m direcció NO des del mateix Coll. Cal deixar la pista i entrar a les feixes inferiors pel mig del bosc. L’accés és difícil i costa localitzar-lo per la gran densitat de vegetació que l’envolta, bàsicament de Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) i Llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>). </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'una construcció de planta quadrada ben escairada, que mesura 5 m per cada costat. L'alçada màxima conservada és d’uns 70 cm. El gruix dels murs fa 90 cm, per tant el seu interior ocuparia una superfície de 3,20 x 3,20 cm, o sigui uns 10,2 m2. Orientada a l’oest, no hi ha restes de la porta d'accés. Els murs estan construïts sense morter, amb pedra seca irregular.</span></span></span></span></span></p> 08179-485 Fondo del Cisternot, proper al Coll de la Creueta. 41.6440400,1.9034500 408681 4610836 08179 Rellinars Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94956-20230403174753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94956-20230403174825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94956-20230403174913.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-09-14 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars Es desconeix la utilitat d’aquest casalot o petit mas rònec, però tot fa pensar que es tractaria d’una construcció per aixopluc o fins i tot residència temporal dels pagesos que treballaven aquestes contrades. El gruix de mur d’aquesta construcció i la seva forma quadrada i ben escairada evidencia que no seria una simple barraca de vinya, generalment de construcció més simple i amb pedres que es recollien de la mateixa superfície del terreny.L’art i la tècnica que deriva de la pedra en sec, ha enginyat diferents tipologies constructives de caire patrimonial. És cert que les més conegudes són les barraques i els marges, però també podem trobar escales volades o escales de pedra, camins empedrats, arneres, trones o escocells, entre molts d’altres. És cert que la pedra seca, també forma part de la identitat del municipi.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres del mas de Les Ferreres, parcel·la 9. 98|94 47 1.3 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
94957 Cisterna del Fondo del Cisternot https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-del-fondo-del-cisternot <p>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</p> XVIII - XX Cobert vegetació i fulla. S'omple d’aigua de la pluja. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Dipòsit o petita bassa amb parets de pedra seca excavada a les proximitats de la Barraca 1 del Fondo del Cisternot, a uns 10 m. aproximadament, en un dels bancals delimitats amb marges de pedra seca que trobem en aquest sector nord-oest del Fondo del Cisternot.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix per la pista que puja de les Farreres cap a les Llobatones, passat el Coll de la Creueta trobem un camps abans llaurats i ara erms a la nostra esquerra. En revolt a la dreta, trobarem una entrada als camps i a la Carena del Cisternot a la nostra esquerra. S’hi pot accedir des d’aquests camps, seguint direcció est, en el segon bancal o feixa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest dipòsit o cisterna actualment està ben sec. Antigament s’omplia artificialment donat que no es troba situada en cap torrent o rasot que pugui conduir-hi l’aigua de la pluja. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'una estructura de planta rectangular excavada parcialment en el terra, amb parets de pedra seca sense arrebossar. Mesura 1,20 m. d’ample i 2,40 m. de llarg, i la seva fondària màxima actual és d’uns 40 cm. Per dimensions, és similar al Dipòsit del Pla de l’Obrera que es troba a 115 m. d’aquest direcció sud-oest.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-486 Sector Cisternot <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons la informació aportada pels senyor Pere Sallés i el senyor Tarrés, aquesta feixa allargassada i planera estava plantada d'oliveres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El xupet, petit aljub o dipòsit és un exemple d'arquitectura rural relacionada amb l'aprofitament de l'aigua de pluja en llocs on l'aigua és escassa i valuosa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6444300,1.9037400 408706 4610879 08179 Rellinars Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94957-20230520131455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94957-20230520131546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94957-486.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-09-19 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars Al voltant del dipòsit trobem exemplars de Pi Blanc (Pinus halepensis) i Llentiscle (Pistacia lentiscus), vegetació espontània que ha anat creixent en els marges antigament conreuats. Ha calgut una petita neteja per aflorar les parets de pedra seca, bàsicament s’ha tret l’Arítjol (Smilax aspera) i el Romaní (Salvia rosmarinus). El fons de la cisterna segueix cobert de força pinassa i terra, la qual cosa impedeix mesurar bé la seva fondària.L’aigua emmagatzemada en aquest dipòsit servia bàsicament per ensulfatar les oliveres dels camps, ara erms.Aquest element consta en el cadastre en terres de Les Ferreres, Rellinars, parcel.la 9. 98|94 47 1.3 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
94958 Pont de Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-roca <p>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</p> Formació de conglomerat fràgil <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Formació geològica singular. Es tracta d’un forat en una paret de conglomerat fràgil d’un torrent que baixa de la carena dels Rosseguers cap al torrent de la Saiola, entre l’avencó de la Saiola i les sepultures de les Roquisses, a tocar del terme municipal de Vacarisses. L’efecte erosiu de la pluja ha anat buidant la seva part interior deixant un forat a la vista força singular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El forat de la roca és de forma irregular, i té unes mides aproximades de 150 cm de llarg i 60 cm d’amplada, i està situat a la llera esquerra del torrent, a uns tres metres i mig d’alçada de la llera del torrent. No és gens fàcil accedir-hi, el bosc està molt espès</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-487 Torrent de la Saiola <p><span><span><span><span><span><span><span><span>No s'han trobat fonts d’informació sobre la presència d’aquesta formació singular, únicament algun testimoni local ho va conèixer gairebé de casualitat, tot passejant per aquestes contrades, fa alguns anys. I ja hi havia el topònim escrit en una de les roques inferiors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6335300,1.9428600 411949 4609628 08179 Rellinars Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94958-20230422103931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94958-20230422103842.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Inexistent 2023-09-14 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars S’hi accedeix des de la pista que va des de la font de Carlets, prenent el desviament a la dreta cap al torrent de la Saiola, cal seguir endavant aproximadament 1km. Trobarem un petit torrent força brut, amb una fita de pedres a la seva entrada. Cal seguir per la llera del torrent cap amunt uns cinquanta metres i superar els diferents blocs de roca que anem trobant. Cal anar en compte si ens aproximem molt al forat, perquè el bloc de conglomerat és molt fràgil i en qualsevol moment es podria esfondrar.S'ha utilitzat el mateix topònim que es va trobar escrit en una de les pedres de la llera esquerra del torrent. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
94959 Mirador de la carena dels Dos Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-carena-dels-dos-torrents <p>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</p> Corriol poc fresat <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Fantàstic mirador situat a l’extrem superior de la carena dels Dos Torrents, a 557 m. d’altitud, al centre-nord del terme de Rellinars. Aquesta carena fa de divisòria d'aigües entre el torrent de Casajoana (a l’est) i el torrent que mana a la font del Càntir (oest). </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi pot accedir fàcilment per la pista del camí Ral que voreja la Morella, i que travessa també aquesta carena. Cal prendre un corriol direcció sud i resseguir la carena uns 200m. per un corriol direcció sud-oest, fins el replà principal que serveix de mirador privilegiat de la masia de Casajoana, la serra de Gallina, en poble de Rellinars i la muntanya de Montserrat al fons.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector està força aclarit, dominat per l’abundós Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), el Llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08179-488 Carena dels Dos Torrents <p><span><span><span><span><span><span><span><span>No s'ha trobat fonts d’informació sobre l’origen del topònim de la carena dels Dos Torrents, però tot fa pensar que estaria vinculat amb el fet de dividir dues propietats rurals tan grans i tan antigues com Casajoana i el Gibert.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6547600,1.9254100 410525 4612003 08179 Rellinars Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94959-20230426105639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94959-20230426105657.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-09-14 00:00:00 Marc Malgosa Montserrat, Centre Excursionista de Rellinars Segons el cadastre, aquest mirador està al límit de dues propietats rurals, la de Casajoana a l’est i la del Gibert a l’oest. Les coordenades del mirador queden incloses dins la finca del Gibert, polígon 2 parcel·la 2. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
59232 Monument a l'Atleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-latleta <p>AA.DD (2007). Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet. AA.DD. (2001). Les pintures murals catalanes, Institut d'Estudis Catalans [1907], Barcelona</p> XX <p>Un mosaic d'estil romà, de forma triangular muntat a la paret lateral de l'entrada al Pavelló Municipal d'Esports Joan Creus. Es tracta d'un atleta corrent amb una flama olímpica a la mà esquerra</p> 08180-63 Nucli urbà de Ripollet (08291) <p>Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor.</p> 41.5011100,2.1573100 429668 4594730 1970 08180 Ripollet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59232-foto-08180-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59232-foto-08180-63-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2023-04-12 00:00:00 J Douet Brull, Josep Maria Art urbà 98 51 2.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
59236 Col·lecció litúrgica de l'església de Sant Esteve de Ripollet https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-liturgica-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-ripollet <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> XIX- XX <p>Col·lecció d'objectes cerimonials i religioses relacionades amb l'església parroquial de Sant Esteve i disposades dins l'edifici. Els objectes més destacats: El calze d'argent i esmalt del 1911. El copó. Tres safates de plata i ornamentació que va trobar Mossèn Mora, una d'elles es troba dipositada al Museu Diocesà. La custòdia, de metall amb sobresaturat, una peça d'orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública. Un banc de dipòsit de fusta amb la inscripció: 'Banco de deposito de la tardes de la sociedad de seguros muta de la parroquia de San Esteve de Ripollet. Construido por Joan Roca y Casa Juana, carpintero de la parroquia en el año de 1849 el mismo de su instalación y autorización civil. Estàtua de Sant Esteve del Francesc Juventeny i Boix (1906-1990). (fitxa 146). Estàtua de Sta. Llúcia d'Enric Cassanyes. (fitxa 147). Un esboç del quadre del Baptisteri del pintor local Andreu Solà, que es va cremar per la guerra civil. Els gufanons parroquials. El penó de Sant Isidre. El penó de Sant Antoni. Diverses imatges religioses sense un interès artístic notable; quatre són de fusta i altres són de guix: Un faristol de fusta. Una talla d'un Crist de fusta del segle XVIII. (fitxa 163)</p> 08180-67 Nucli urbà de Ripollet (08291) <p>L'església fou saquejada durant la Guerra Civil: l'altar major barroc va ser cremat i destruïts gairebé tots els mobles, els objectes cerimonials, les escultures i els ornaments de l'interior.</p> 41.4970800,2.1554100 429505 4594284 08180 Ripollet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Religiós Inexistent 2023-05-29 00:00:00 J Douet Es pot consultar un inventari dels béns de l'església de Sant Esteve d'abans de la Guerra Civil a l'Arxiu Diocesà, Arquebisbat de Barcelona, Carrer del Bisbe 5, 08002 BARCELONA. Dintre de la col·lecció destaquen el Crist i el baldaquí de Josep Maria Brull, i les estàtues de Sant Esteve, obra de Francesc Juventeny i Boix, l'estàtua de Santa Llúcia de M.A. Cassanyes, i la talla de fusta del segle XVII de la col·lecció Ricart, que tenen una fitxa independent. 98 53 2.3 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
59242 Església de Sant Esteve de Ripollet https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-esteve-de-ripollet <p>AA.DD. (1991) Catalunya Romànica. Vol XVIII. El Vallès Oriental El Vallès Occidental. p. 141. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. Columna Edicions S.A. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Editorial Moll, Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44. PADRÓ, P 'Repassant la història', La Revista de Ripollet, abril, 1993. p. 31. PALAU i CODONYERS, Agustí (1984). Ripollet ara fa mil anys: les arrels del nostre poble. Barberà del Vallès. p. 55. RIUS SERRA, J (1945-47) El Cartulari de 'Sant Cugat', 32 vols. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona.</p> XII-XIX <p>L'església està construïda de pedra de mida mitjana i cara aplanada, d'aparell horitzontals regulars, amb una volta amb palets de riu disposats en forma de semicercles concèntrics. L'església original tenia planta de creu llatina, amb un absis de planta semicircular cobert amb volta d'esfera i una nau amb volta de canó apuntada. A la façana sud, sobre el portal, es troba un òscul de pedra, i més amunt es poden distingir les restes d'una finestra d'arc de mig punt. Les dues naus laterals de l'actual església van ser afegides posteriorment a l'estructura visigòtica, la nau nord el 1603 i la sud adaptada de l'antiga galeria del claustre el 1862. Un pòrtic davant el mur sud indica l'entrada originària. La comunicació entre les naus es fa a través de dues grans arcades a cada costat de la nau central. De l'antic claustre es conserven unes arcades cegues, inferiors i superiors, descobertes a l'enderroc de l'antiga rectoria el 1948. [MOGAS 1983:29]. El portal forma part d'una reforma, d'estil renaixentista en el segle XVII. Consta de dues columnes que descansen sobre pedestals que tenen esculpida la talla de l'antic escut del poble (un pollet sobre pedres de riu). Sostenen un entaulat amb un fris de tríglifs i mètopes i un frontó amb una fornícula buida en el timpà. La primitiva església va tenir un campanar espadanya, del qual es conserven tres pilars. Va ser tapat quan es va aixecar la teulada el 1803 i encara és visible a les golfes. A l'angle nord-oest, l'antic campanar és de tres pisos, arribant al nivell de la nau central, amb un òscul al mur nord i una teulada de quatre vessants. La capella del Santíssim Sagrament es va fer el 1883 allargant el transsepte sud. L'actual campanar a l'altre costat de la façana es va aixecar el 1892, d'estil modernista. És una torre quadrada fins a l'alçada de les campanes que passa a ser poligonal amb vuit finestres.</p> 08180-2 Nucli urbà de Ripollet (08291) <p>El primer testimoni documental de l'església es troba el 981 en un precepte del rei anomenat Lotari, pel qual confirma al monestir de Sant Cugat tot els seus béns, però Sant Esteve no figura esmentada com a parròquia fins l'any 1066. Entre els llegats que va rebre tenim el de Berenguer de Ripollet per una reforma de l'edifici l'any 1145. Al llarg dels segles XII i XIII són moltes les donacions de terres, molins, alous i altres béns de Ripollet a favor dels abats de Sant Cugat. D'una primera determinació cronològica, en resultarien una nau i un absis del XII, amb una ampliació de la nau pel costat nord conjuntament amb una torre i un pòrtic al costat sud no anterior al XV. Dues notes indiquen l'existència d'un claustre, una del 1692 que demana als paletes que facin adobar la porta del claustre que entra a l'església i una segona nota referent a un contracte de matrimoni del 1738 en els claustres de la rectoria de Ripollet. MOGAS [1983:34] L'antic campanar va ser enderrocat per ordre del bisbat el 1882, fent una cúpula apuntada més baixa amb teules en forma d'escata. L'església i la casa rectoral van ser saquejades l'any 1936 i cremat tot l'immobiliari a l'antiga plaça de l'Ajuntament. Van desaparèixer l'arxiu parroquial, l'altar d'estil barroc del XVIIl, l'altar del Roser del XVI, la capella del Santíssim Sagrament, i les campanes. L'any 1978-9 es va netejar l'exterior deixant al descobert els murs de pedra i còdols.</p> 41.4970800,2.1554100 429505 4594284 08180 Ripollet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-05-29 00:00:00 J Douet L'actual església va ser bastida sobre una antiga basílica romànica però conserva escassos vestigis d'aquella època havent-hi sofert nombroses modificacions a través el temps. L'església presideix el nucli més antic del poble amb cases adossades que impedeixen la visió externa de l'absis. Es poden veure dues antigues moles hidràuliques o dues pedres pollegueres incorporades dins del paredat de l'absis i de la façana nord. 92|94|98|105|85 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
59265 Mural mosaic romà al xamfrà entre c/ Padro i c/ Anselm Clavé https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-mosaic-roma-al-xamfra-entre-c-padro-i-c-anselm-clave <p>AA.DD (2007) Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet. AA.DD, (2001) Les pintures murals catalanes Institut d'Estudis Catalans [1907], Barcelona</p> XX <p>Mosaic policrom realitzat amb rajoles de pedra que ocupa el xamfrà entre els carrers Padró i Anselm Clavé. El mosaic, a l'estil figuratiu, és una al·legoria del món rural i industrial, on un home porta un engranatge entre símbols de la indústria, xemeneies, avions, fàbriques, etc., i una dona fa tasques domèstiques o rurals. Simbolitza la transformació del Ripollet rural al Ripollet industrial.</p> 08180-25 Nucli urbà de Ripollet (08291) <p>L'escultor Josep Mª Brull i Pagès va néixer a Ascó (Ribera d'Ebre) el 15 d'abril de 1907 però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va estudiar magisteri i l'any 1927 obtingué una plaça de mestre a Ripollet on va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Va començar l'aprenentatge de les arts plàstiques amb el mestre Antoni Vila Arrufat a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i més tard a la Llotja de Barcelona, on va estar en contacte amb artistes com Vila Cinca, Josep Clarà i Martí Casadevall. El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i és apartat de l'escola pública, però a partir de 1944 va poder començar a donar classes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, tasca que continuaria durant 30 anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, obtenint nombrosos premis i destacant també pels seus mosaics, com a escultor pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys. Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor.L'any 2007 es va celebrar l'Any Brull.</p> 41.4969600,2.1561100 429563 4594270 1965 08180 Ripollet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59265-foto-08180-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59265-foto-08180-25-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Social Inexistent 2023-04-12 00:00:00 J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) Brull, Josep Maria Art urbà.Trobem d'altres obres de Josep Maria Brull al CIP Molí d'en Rata, a l'Església Parroquial, al Pavelló d'esports Joan Creus i un mosaic al Cementiri Municipal. 98 51 2.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
59321 Monument a l'Esport i als Nens https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lesport-i-als-nens XXI Excrements d’aus; teranyines i pancartes (2023) <p>Escultura en la forma d'una estructura metàl·lica, de planta hexagonal, amb figures de diferents esportistes a tres de les sis cares, realitzada per Manuel Cajaraville. A una banda es troba una placa de ferro com un llibre obert. A mà esquerra estan escrits els noms dels dotze nens, i a mà dreta: En agraïment al poble de Ripollet. Retorn a casa' Ripollet, 6 de juny del 2000 Als nostres adolescents, que ens van /deixar el 6 de juliol del 2000 a Golmayo./ Son coloms blancs en un cel net/ ple de roselles./ Us retrobem en la claror/ de cada estrella./ Son fils de llum que somriu/al nostre poble/ i ens repeteix que us hem quedat molt a la vora./ I cada nit, en contemplar/ que ha mort la tarda, sabrem que el cor de vostre cor retorna a casa. Manel Tort i Martí</p> 08180-90 Nucli urbà de Ripollet (08291) <p>Obra escultòrica erigida a la memòria dels alumnes d'ESO del col·legi de Sant Esteve, en motiu del tràgic accident succeït durant el desplaçament als campaments d'estiu a La Aguilera (Burgos), succeït el 6 de juliol del 2000 a la població de Golmayo ( Soria).</p> 41.5008800,2.1575200 429685 4594704 2000 08180 Ripollet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59321-foto-08180-90-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2023-04-12 00:00:00 J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) Disseny: Manuel Cajaraville, Dibuix: Emilio Mendivil, Realització: Joaquin Viera 98 51 2.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
59329 Monument de l'Agermanament amb Avrillè https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-lagermanament-amb-avrille XXI <p>Escultura al·legòrica formada per una lletra U i una lletra A, que representen unitat, agermanament i Avrillé. De 8,5 metres d'alçada, està col·locada sobre una base de formigó i realitzada en acer corten i acer inoxidable.</p> 08180-98 Nucli urbà de Ripollet (08291) <p>Es va inaugurar el 26 d'abril del 2003 a la plaça d'Avrillè, situada a la rambla de les Vinyes amb motiu del 10e aniversari de l'acte d'agermanament de Ripollet amb aquest municipi francès. L'escultura va ser dissenyada i construida per la firma ripolletenca Calderería Delgado, empresa especialitzada en la fabricació d'elements no seriats per a l'espai públic.</p> 41.5060400,2.1569600 429644 4595278 2003 08180 Ripollet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59329-foto-08180-98-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2023-04-12 00:00:00 J Douet Calderería Delgado Art urbà 98 51 2.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
59344 Monument 'La Llevantada' https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-llevantada XXI Tot i que l'estat de conservació és bo, s'observen grafits a la placa i sobre el ferro. <p>'La Llevantada', és una escultura de ferro rovellat dedicada als veïns i veïnes de Ripollet víctimes de les riuades de l'any 1962. El monument és obra de Ferran Capdevila. L'escultura representa els nivells de l'aigua, la seva força, els vendavals i les inclemències del temps. La forma d'arc simbolitza la mà estesa cap al poble de Ripollet.</p> 08180-113 Nucli urbà de Ripollet (08291) <p>L'acte d'inauguració va comptar amb la presència de veïns que van viure les riuades de 1962, entre ells es trobava Maria Teresa Giménez, que llavors tenia 13 anys i va perdre els seus dos germans en aquesta tragèdia.</p> 41.4953300,2.1523600 429248 4594093 2006 08180 Ripollet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2023-04-12 00:00:00 J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) Art urbà 98 51 2.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
59345 Monument a la Sardana https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-5 XXI <p>Monument a la sardana inaugurat el 21 de novembre, 2004, coincidint amb el 29è aniversari de l'entitat Ripollet Sardanista, al mig de la rotonda de la plaça Josep Mª Brull entre la rambla dels Pinetons i l'avinguda Maria Torras. L'escultura, realitzada en barres d'acer inoxidable, és obra de Antoni Fernández i Pareja i representa les siluetes de dues parelles sardanistes.</p> 08180-114 Plaça entre Rambla Pinetons i av. Maria Torras (08291) 41.5037800,2.1595600 429858 4595025 2004 08180 Ripollet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59345-foto-08180-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59345-foto-08180-114-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2023-04-12 00:00:00 J Douet Fernández i Pareja, Antoni Art urbà 98 51 2.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
59362 Monument a Anselm Clavé https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-5 XX <p>Monument monolític de pedra de dos metres d'alçada, dedicat a Anselm Clavé, dissenyat per Josep Maria Brull i picat per Josep Garríga. A la part oest del monument trobem la cara, en relleu i en bronze, d'Anselm Clavé, sobre una inscripció: 'LA SOCIETAT CORAL 'EL VALLÈS' EN EL SEU CENTENARI - A - J. A. CLAVÈ / 1877-1977', i l'escut de la vila.</p> 08180-131 Nucli urbà de Ripollet (08291) <p>Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Introdueix el moviment coral a Catalunya i la resta d'Espanya. Impulsor del moviment associatiu, el qual va més enllà del món estrictament coral i va arribar a constituir un eix vertebrador de la cultura a la societat catalana. La societat coral 'El Vallès' va ser fundada en el 1877 i Jeroni Monteys en va ser el seu primer director.</p> 41.4958200,2.1601400 429898 4594141 1977 08180 Ripollet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59362-foto-08180-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59362-foto-08180-131-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2022-12-13 00:00:00 J Douet Brull, Josep Maria 98 51 2.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
59365 Baldaquí de l'església de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-lesglesia-de-sant-esteve <p>AA.DD (2007) Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet.</p> XX <p>El Baldaquí de l'església de Sant Esteve de Ripollet és un dosser de fusta amb una creu central i incrustacions de pedres, del mateix estil que el crucifix, amb 12 llums, suspès del sostre i que té per funció il·luminar l'altar major.Inicialment aquest baldaquí havia de formar part d'un conjunt litúrgic juntament amb el crucifix de l'altar, però finalment es va considerar que la presència del crucifix impossibilitava una correcta visió de l'escultura de Sant Esteve col·locada a l'absis. Aquest fet va fer que ambdues peces fossin separades.</p> 08180-134 Nucli antic de Ripollet (08291) <p>Aquest llum va ser un encàrrec de mossèn Josep Llaveries, que tenia la idea de fer una làmpada per il·luminar l'altar major i alhora fos un baldaquí (dosser que pot ser de materials diversos i que cobreix els altars). L'encàrrec es va fer a l'escultor Josep M. Brull que s'encarregà del disseny i de l'ornamentació. En la seva construcció hi van participar diversos mestres d'ofici locals amb reconegut prestigi: la construcció de l'estructura de fusta, l'ebenista Julio Gómez; els gravats, el tallista Jordi Voltà; la forja, el ferrer Miquel Palau i la instal·lació elèctrica, el lampista Joaquim Marcé. L'escultor Josep Mª Brull i Pagés va néixer a Ascó (Ribera d'Ebre) el 15 d'abril de 1907 però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va estudiar magisteri i l'any 1927 obtingué una plaça de mestre a Ripollet on va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Va començar l'aprenentatge de les arts plàstiques amb el mestre Antoni Vila Arrufat a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i més tard a la Llotja de Barcelona, i va estar en contacte amb artistes com Vilacinca, Josep Clarà i Martí Casadevall. El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i és apartat de l'escola pública, però a partir de 1944 va poder començar a donar classes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, tasca que continuaria durant 30 anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, obtenint nombrosos premis i destacant també pels seus mosaics, com a escultor pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys.</p> 41.4970800,2.1554100 429505 4594284 1963 08180 Ripollet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental Inexistent 2023-05-29 00:00:00 J Douet Disseny de Josep Maria Brull. Fabricació de Julio Gómez, Miquel Palau, Jordi Voltà i J. Marcet. Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor. 98 52 2.2 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
59367 Rajoles al Parc dels Mestres https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-al-parc-dels-mestres XX Rajoles picades i trencades, llacunes; i pintura de la paret a les vores dels marc (2023) <p>En el Parc dels Mestres trobem una rajoleta de ceràmica. El dibuix el va realitzar en Vila Arrufat i la ceràmica en Josep M. Brull. Representen uns nens que van a l'escola. A mà dreta, un panell rectangular de rajoles està inscrit PARC INFANTIL DELS MESTRES / TERESA VILA ARRUFAT / GONÇAL BONILLA / 1973, i firmat AA 1973. A l'altra banda, es troben dos panells romboides amb nens jugant, amb la data '74.</p> 08180-136 Nucli urbà de Ripollet (08291) 41.4982700,2.1577600 429702 4594415 1973-4 08180 Ripollet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59367-foto-08180-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59367-foto-08180-136-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-04-12 00:00:00 J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) Vila Arrufat, Antoni. Brull, Josep Maria Art urbà 98 51 2.1 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
59377 Estàtua de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-sant-esteve <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> XX <p>Escultura situada al presbiteri de l'església encapçalant l'absis. Es tracta d'una obra realitzada en pedra sorrenca de color gris, que presenta una lleugera policromia en color vermellós en la part superior de la túnica i verd a la part inferior del faldó. Es tracta d'una obra de línies clàssiques i simples, que presenta un Sant Esteve juvenil amb una vestimenta consistent en un faldó amb plecs d'estil clàssic que sobresurt per sota d'una túnica llisa. A la mà dreta sosté un llibre i unes pedres, símbol del seu martiri, relacionat amb la lapidació, i a la mà esquerra una ploma, també símbol del martiri.</p> 08180-146 Nucli urbà de Ripollet (08291) <p>Aquesta escultura substitueix l'altar major barroc cremat i destruït durant els saquejos de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> 41.4970800,2.1554100 429505 4594284 1940 08180 Ripollet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59377-foto-08180-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59377-foto-08180-146-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental Inexistent 2023-05-29 00:00:00 J Douet Francesc Juventeny i Boix (1906-1990) 98 52 2.2 2484 40 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:12
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml