Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77886 | Pinassa del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-del-dalmau | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> | <p>Exemplar particularment alt i recte de pi blanc o pinassa, que sobressurt enmig del bosc. A 1 m de terra la soca mesura 3 m de de circumferència i 95 cm de diàmetre. Deu fer uns 20 m d'alçada.</p> | 08223-158 | Seguir el torrent de la font del Cubell fins gairebé la carena; l'accés a la pinassa està fitat. | <p>La propietat del Dalmau conserva alguns dels espais boscosos més remarcables del massís i del terme, en bona part degut a la resistència dels amos a les tales indiscriminades; sembla que l'amo del Dalmau es resistí especialment a les tales de pinassa per a la indústria naval de principis del XVIII, època de la qual podria datar aquesta raconada. Visible des del camí de Santa Agnès, aquesta gran pinassa ha esdevingut una referència per a locals, boquerols i excursionistes, i apareix sovint en els itineraris de muntanya al massís.</p> | 41.6549600,2.0294100 | 419185 | 4611923 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77886-foto-08223-158-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 77887 | Cup de Saladelafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-saladelafont | XVIII-XIX | <p>En una feixa sota l'antic mas de Saladelafont es conserva encara un cup sencer. Està dins una construcció quadrada, el cup mesura uns dos metres de diàmetre i està tot revestit de cairons.</p> | 08223-159 | Uns metres sota el mas de Saladelafont, entre el castell de Pera i la carretera de Monistrol. | <p>Com en molts altres casos de cups, aquesta construcció es deuria afegir a l'entorn de Saladelafont arrel de la bonança del cultiu de la vinya, als segles XVIII o XIX.</p> | 41.6944500,2.0327800 | 419515 | 4616304 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77887-foto-08223-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77887-foto-08223-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 77888 | Avenc Gran de la Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-gran-de-la-muntada | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Avenc d'accés perillós, amb una boca ampla i visible en un terreny rocós, d'uns 3,5 x 1 m. Té 31 m. de profunditat i diverses galeries o bifurcacions, la més fonda de les quals ateny els 32 m. Està indicat amb un rètol metàl·lic. Algunes de les galeries no han estat mai explorades a causa d'emanacions de CO2.</p> | 08223-160 | Al vessant NE de Rocamur, davant la Muntada. | 41.6736500,2.0254800 | 418881 | 4614002 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77888-foto-08223-160-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 77889 | Avenc Petit de la Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-la-muntada | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Situat una mica més amunt de l'avenc Gran de la Muntada, en un indret d'accés dificultós entre arbres, mesura uns 2 x 4 m de boca. Al fons s'hi obre una sala d'uns 5 x 9 m i 2 d'alt, i en un recorregut d'uns 30 m arriba als 6,5 de profunditat.</p> | 08223-161 | Al vessant NE de Rocamur, davant la Muntada. | 41.6736900,2.0250500 | 418845 | 4614007 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77889-foto-08223-161-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 77890 | Balmes d'en Carné (Coves del Carné) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-den-carne-coves-del-carne | La cova està senyalitzada pels serveis del Parc. | <p>Tot i que hi ha una cova pròpiament dita, el lloc és conegut com 'les balmes' perquè la roca crea diversos aixoplucs utilitzats al llarg del temps. Arreu del cingle hi ha marques d'antics murs, parets fumades i restes d'antics forns. A la part més protegida de les balmes n'hi ha una amb un forat fondo al final, que és l'entrada de la cova pròpiament dita. Aquesta ateny els 35 m de profunditat, tot i que un cartell indica 23 m..</p> | 08223-162 | En una cinglera de la carretera de Castellar, al límit del terme municipal. | <p>Quan en aquest indret no hi havia cap via de comunicació aquest tros de cingle era utilitzat com a refugi, corral i excepcionalment com a vivenda; el topònim es deu al proper mas Carné, a l'altra banda del riu.</p> | 41.6568400,2.0522900 | 421092 | 4612111 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77890-foto-08223-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 77891 | Bassa del Marquet de les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-marquet-de-les-roques | XX | <p>Antiga bassa de grans dimensions, de parets altes, bastida entre la carretera d'accés a la casa i la llera del torrent, del qual deuria prendre aigua per embassar-la. L'element més interessant és la capçalera, en què s'hi va fer un pany de paret a tres nivells enteulat de rajols i que, a la part que dóna a la bassa, té una petita fornícula amb la data de construcció i les inicials del propietari (A.O.B. 1903)</p> | 08223-163 | Entre la bifurcació de la carretera de la vall i la casa del Marquet, abans d'un revolt pronunciat. | <p>L'element forma part de les reformes que féu Antoni Oliver de tot el conjunt. La bassa deuria millorar l'abastiment d'aigua als camps més baixos i altres elements propers.</p> | 41.6762000,2.0223100 | 418620 | 4614288 | 1903 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77891-foto-08223-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 77892 | Passeig dels Arbres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-dels-arbres | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | XX | <p>Tot i que el carrer arrenca de la carretera de Monistrol, el tram més antic i interessant patrimonialment el constitueix un grup de casetes mitgeres a la part alta, per damunt de les escoles. Es tracta d'un conjunt de cases bastides als anys 20 i 30 en què les façanes conserven elements decoratius propis de principi de segle XX. El núm. 6 té l'any 1927 inscrit en un esgrafiat floral, ceràmiques blanques i blaves i és l'única amb pis i golfa. Els núms. 10 i 12 duen les dates de 1926 i 1930 respectivament, i conserven les entrades revestides de ceràmica i altres elements històrics. El núm. 36 té el carener del terrat decorat amb motllures i cobert amb una teuladeta de trencadís ceràmic. Totes juntes conformen un atractiu grup de casetes baixes.</p> | 08223-164 | Passeig dels Arbres núms. 6 a 16. | <p>Aquest conjunt de vivendes es va construir en un moment en què el poble s'eixamplà cap al nord, a l'altra banda de Ponsferrer. La seva història és paral·lela a les escoles, el celler cooperatiu i el Vapor, la construcció del pont i altres edificis coetanis com la casa de la carretera de Monistrol núm. 80 i fou un primer concepte urbanístic de passeig amb arbres en el conjunt urbà. Al principi duia el nom de Passeig de les Moreres, després es passà a dir Passeig de la Festa de l'Arbre dins les celebracions pròpies de l'època, i durant el franquisme dugué el nom de carrer de Joan Oliver (industrial, no el poeta).</p> | 41.6818100,2.0572900 | 421539 | 4614878 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77892-foto-08223-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77892-foto-08223-164-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 77893 | Sifó de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sifo-de-la-roca | En el moment d'elaborar aquesta fitxa el servei del Parc acabava de senyalitzar l'element, que potser seria inclòs en un recorregut per tots els elements del rec. | <p>El sifó consta de tres elements: dues basses circulars de més de 2m de diàmetre i un conducte soterrat que les comunica. D'aquesta manera el rec salvava el desnivell del torrent de la Roca. Es tracta d'una infraestructura més del rec de la vall, en un indret on hi havia diversos elements que l'aprofitaven: el forn d'obra, el trull, el safareig, etc…</p> | 08223-165 | Darrera el mas de la Roca, sobre el trull i el rec; està indicat. | <p>No se sap en quina època es deuria fer el sifó, ni hi ha cap documentació. L'arribada del rec de la vall d'Horta a la Roca, i els usos que es feien de la seva aigua, eren força complexos i comprenien diversos elements. L'actual propietari només recorda que el manteniment i la neteja l'havien fet sempre les criatures de la casa perquè podien entrar-hi dins; ell mateix desvià el sifó per no haver-hi d'entrar més.Des dels anys 50 el rec es féu passar amb una canalització moderna per sobre del trull, evitant així el sifó, que quedà inutilitzat.</p> | 41.6701900,2.0427300 | 420313 | 4613602 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77893-foto-08223-165-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 77896 | Camí de Sant Llorenç a Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-a-mura | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> | Darrerament el servei del parc ha començat a recuperar trams d'aquest camí, com a camí de la Vall d'Horta. En algun tram està balisat i comprèn les indicacions de diversos elements del rec o sèquia. A més dels plafons informatius està previst fer algun fulletó. El tram de la Muntada al collet del Llor forma part del GR 5 i està balisat. | <p>El camí sortia per la Creu de Ricó i enfilava per la vall d'Horta passant segurament per la Torre de Lacera. Al mas de la Roca passava pel mig de la casa, on encara es poden veure punts de defensa i el passatge, i seguia per llevant de la riera cap a les Oliveres -no pel traçat actual de la carretera (oberta a principis de s. XX per al Marquet). El traçat segueix per la Muntada, pont de la Muntada, pont del Marquet i s'enfila per la font del Llor fins a tocar els Emprius, des d'on davalla cap a Mura.</p> | 08223-168 | De Sant Llorenç per la Vall d'Horta | <p>A més de ser la principal via de comunicació de la vall d'Horta, paral·lela al rec, aquest camí deuria ser seguit durant anys per travessar la vall cap al nord. Alguns vestigis del traçat es demostren antics, i encara es recorda com a camí de carboners i altres bosquerols. A l'entrada del mas de la Roca hi ha una antiga construcció, com una torreta, amb espitlleres i espai per a un portal, vestigi probablement d'una defensa d'origen medieval d'aquest pas, no a la casa (que va absorbir la construcció) sinó públic.</p> | 41.6700000,2.0429600 | 420332 | 4613580 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram del camí que fins a finals de segel XIX passava per l'interior del mas la Roca, i que actualment és un passatge cobert per arcades dins la casa. | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 77897 | Camí de Sant Llorenç a Monistrol, 'Camí del Riu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-a-monistrol-cami-del-riu | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> | Després dels incendis del 2003, al llarg dels nays 2005 i 2006 s'han fet actuacions de millora i arranjament de diversos elements d'aquest camí, tant per a acondicionar-lo per anar-hi a peu com en bicicleta. Malauradament també és utilitzat per motos, que l'estan fent malbé. | <p>El camí surt de Sant Llorenç pel carrer Nou i el Vapor. A les Conques es desvien els camins de Granera i aquest, que per l'esquerra segueix el curs del Ripoll. Passa per sota Vilaterçana, la font i les basses de Cal Llogari i s'enfila pel Galí i el sot del Galí fins al coll de la Descàrrega. Sovint ha de creuar el riu o torrenteres a gual.</p> | 08223-169 | Traçat paral·lel a l'actual carretera asfaltada, per l'E. | <p>Camí documentat al segle XVIII i detallat pel comandant militar de Terrassa, Antoni Bonet, l'any 1850. Aquest el descriví com a camí de ferradura però 'de a uno', és a dir que només hi havia pas per a una persona, i sovint esmenta la manca de passeres als torrents. D'altra banda, aigües amunt de cal Llogari hi ha l'indret anomenat 'els Abeuradors', on antigament s'hi abeuraven les cavalleries. Els darrers anys s'ha popularitzat com a camí de lleure pels habitants del poble, sobretot el tram fons a la font de Cal Llogari o fins al gorg.</p> | 41.6929400,2.0524100 | 421146 | 4616118 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77897-foto-08223-169-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Bona part del recorregut està balisat com a PR-C 145. Les dades UTM estan preses en un tram sortint del bosc just abans de la pista que baixa de Vallcàrcara i Vilaterçana, a l'alçada del KM 21 de la carretera, on el camí conserva força bé el seu traçat originari. | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 77902 | Barraca de vinya del Cumònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-cumonia | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | Afectada per la malesa | <p>Barraca situada al mig d'un marge, i que per tant no deixa veure cap estructura exterior. A l'interior es pot veure la forma arrodonida, i encara que la porta és baixa, s'hi cap dret i deu mesurar ben bé 2 m tant d'alt com d'ample. Pel fet d'estar en un marge no presenta obertura per a sortida de fums, ja que damunt hi ha una feixa.</p> | 08223-174 | Al marge esquerre del torrent de les Comes, seguint una pista de desemboscar | <p>La barraca és coneguda pel nom de 'Cumònia', que deuria ser el renom del propietari o d'algun treballador. Aquesta barraca no consta en cap document cadastral.</p> | 41.6752300,2.0303100 | 419285 | 4614173 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77902-foto-08223-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Va ser arreglada recentment, després dels incendis. Tot i que hi ha altres barraques de marge, aquesta n'és representativa per ser, segurament, la més gran. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 77906 | Barraca de vinya de la Busqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-busqueta | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>Barraca feta aprofitant el talús del terreny, sobre una codina. L'interior deu mesurar uns 1,30m. Conserva la paret del fons d'obra, i vora l'entrada hi ha un petit marge que evita que l'escorrentia d'aigües la pugui fer malbé. Tot i adaptar-se a la irregularitat del terreny és de planta arrodonida.</p> | 08223-178 | Sota la casa de la Busqueta, vora el camí de coll Roig. | <p>Aquesta deu ser una de les dues barraques contemplades al cadastre de 1942 al sector de la Busqueta.</p> | 41.6704500,2.0702800 | 422606 | 4613605 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77906-foto-08223-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Comunica amb la casa de la Busqueta per un camí antigament agençat i amb xiprers, però que es va perdent. El propietari va arreglar la barraca fa alguns anys. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 78271 | Jaciment de Santa Maria Antiga (o Santiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-maria-antiga-o-santiga | <p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.</p> <p>ÀLVAREZ, Bruna (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Inèdit. Lliurada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, setembre 2007.</p> <p>ÀLVAREZ, Bruna (2008). Santa Maria de Santiga: Fase inicial de l'estudi historicoarqueològic. L'ordit, vol. 2. CREM. Santa Perpètua de Mogoda, pàg. 131-155.</p> <p>COLL, Joan-Manuel; ROIG, Jordi. (2008). Informe Tècnic de la intervenció arqueològica a l'església de Santa Maria l'Antiga - Santiga. (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Juliol, Agost i Setembre de 2008.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008.</p> | I/XX | Protecció nivell A (PEPPASPM) | <p>Santiga és un petit nucli dins el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, a l'extrem est de la comarca del Vallès Occidental. Santiga, antiga parròquia rural, està situada a mig camí entre Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda, a poca distància de la carretera que les uneix (B-140) i a 2km del nucli urbà. La vall de Santiga es troba entre la Serra de la Salut i la de Polinyà, que emmarquen l'estructura de la seva conca, les aigües pluvials de la qual s'escorren per la riera. L'any 2008 es realitza la primera excavació en extensió al subsòl de l'església de Santiga que es va efectuar a tota la nau central i gran part de la nau lateral. Segons els seus excavadors queden pendents d'excavació la Capella del Sant Crist, situada al nord de la nau central, la zona de l'entrada de l'església, que queda just sota el cor, i la zona de l'absis de la capella de Sant Joan. Aquesta intervenció ha exhaurit el 70% de la superfície excavada. Els resultats d'aquesta intervenció són ara per ara preliminars, doncs encara es troben en fase d'estudi. Així s'ha pogut establir set fases cronològiques que van des d'època romana a l'època contemporània. D'època romana s'han documentat una sèrie de murs, sense conservació d'estratigrafia associada. Així i tot, s'ha recuperat al jaciment ceràmica d'època altimperial com la sigil·lada sudgàlica i restes fragmentades d'àmfores i ceràmica comuna. Corresponents a l'antiguitat tardana (s. VI-VIII) s'han documentat nombroses estructures que reutlitzen els murs i els espais d'època romana, que sembla han de correspondre a una vil·la romana. D'aquest moment s'ha documentat un nivell d'habitació format per les restes d'un paviment d'argila trepitjada associada a ceràmica datable en el segle VIdC, i restes d'una llar de foc amb solera d'argila. També corresponen a aquest moment restes d'un paviment realitzat a base de fragments de tègula romana i dos encaixos de dòlia amortitzats amb materials datables en el segle VII. D'època almedieval (s.IX-X) s'ha documentat la nau d'una petita església (preromànica) que aprofita els murs construïts en època romana. Aquest edifici presenta una planta rectangular de 3m x 4m, que hauria quedat absorbida pels fonaments de la posterior església romànica. S'observen diferents refraccions de les parets existents i la construcció d'un mur de tancament a llevant formant el que es podria interpretar com la capçalera recta d'aquesta nau. S'ha identificat també el basament de l'altar construït amb pedres i morter de calç. A l'interior d'aquest edifici s'identifiquen també dues sitges amortitzades amb materials de segle X., i dues tombes antropomorfes de reduïdes dimensions. Dels segles XI-XIII, s'ha documentat tot el perímetre i la planta de l'església romànica del segle XI d'estil llombard. Aquestes restes que no s'han conservat en alçada formaven part d'una església d'una sola nau, que tindria volta de canó , absis semicircular i un campanar de torre al costat nord. Associats als estrats de construcció del temple del segle XI es van recuperar diversos fragments d'un mateix plat en verd i manganès andalusí (s. XI). D'aquesta fase s'ha documentat també i datable cap a finals del segle XII, una nau lateral més reduïda que la romànica capçada a l'est per un absis semicircular. De mitjan segle XIII es documenta la construcció d'un nou cos pel costat sud, que converteix la capella annexa de Sant Joan en una nau lateral de les mateixes dimensions que la nau principal. A l'interior de la nau s'han documentat 8 sitges (3 en una campanya anterior), a l'interior de les quals s'hi han recuperat algunes monedes de Jaume I. També d'aquesta fase s'han identificat set enterraments en fossa simple i situats paral·lelament al mur de tancament sud de la nau romànica. D'època baixmedieval (segles XIV-XV) s'ha documentat un panteó situat davant de l'altar de Sant Joan. Els materials procedents del rebliment d'aquest panteó permeten datar la seva amortització amb posterioritat a mitjan segle XV. D'època moderna es documenta la reforma de la façana i l'absis (segles XVI-XVIII), el darrer paviment de l'església, de rajola disposada en sardinell associat al moment de construcció del panteó de l'any 1722. Aquesta construcció realitzada amb rajols lligats amb morter de calç afecta moltes de les estructures i restes d'època medieval. A l'interior del panteó, a més de restes òssies humanes s'hi va recuperar algun rosari i un crist de bronze. D'aquesta època es van documentar quatre enterraments en fossa rectangular i caixa de fusta, així com una sèrie d'estrats associats a la construcció de l'absis principal actual d'estil gòtic tardà. D'època contemporània s'ha documentat el darrer paviment de rajoles de terra cuita construït amb posterioritat a la guerra civil espanyola.</p> | 08260-104 | Subsòl Església de Santa Maria Santiga | <p>1947 i 1981. Troballa de diversos fragments d'una ara d'altar de marbre datada entre els segles V i XII, amb inscripcions de grafits d'època medieval. Troballa de restes romanes a l'entorn de l'església que són interpretades per Fermí Vinyals com a pertanyents a una vila romana i una església paleocristiana. Anys 70-80 (segle XX). Es porten a terme excavacions arqueològiques a l'interior de la rectoria per part del Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, amb motiu de l'adequació de part de l'edifici. Aquesta intervenció va permetre posar al descobert restes constructives d'època romana, consistents en dos dipòsits (lacus) de planta quadrada amb revestiment de paviment hidraùlic al fons i a les parets. Aquests dipòsits es troben aliniats, un al costat de l'altre. Un dels dipòsits excavats presentava uns graons d'accés en el seu interior, mentre que l'altre només va ser excavat parcialment. Sembla que ambdós es relacionen amb unes canalitzacions fetes d'obra i tègula romana i amb les fonamentacions d'uns murs. De l'interior dels dipòsits i cobrint les diferents estructures es va recuperar material ceràmic datable entre els segles I i VdC. Anys 80 (segle XX). El Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda emprèn una campanya arqueològica consistent en la realització d'una cala de sondeig a la nau lateral de l'església, amb la finalitat de comprovar l'existència d'una primitiva església en el seu subsòl. 2006-2007. Intervenció arqueològica al subsòl de l'església de Santiga consistents en la realització de 10 cales de sondeig, dutes a terme per Arqueociència Serveis Culturals, SL, sota la direcció de Bruna Âlvarez.</p> | 41.5346400,2.1527300 | 429322 | 4598456 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78271-foto-08260-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78271-foto-08260-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78271-foto-08260-104-3.jpg | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Visigot|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix dins l'àrea d'expectativa arqueològica de Riera de Santiga en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Autors Foto 3: Joan-Manuel Coll i Riera - Jordi Roig i Buxó (ARRAGO, SL). | 83|84|85|87|91|92|93|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||
| 78318 | Ara d'altar paleocristiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-paleocristiana | <p>ALAVEDRA, Salvador. L'ara d'altar paleocristiana de Santa Maria Antiga-Santiga. Pàg. 45-80. Dins VINYALS, 1984. Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990).</p> <p>VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 41. Foto de l'ara quasi sencera a; Recuperem Santiga.</p> | V-XII | Fragmentada | <p>Ara d'altar paleocristiana. Salvador Alavedra (VINYALS, 1984) interpreta aquesta peça com d'època baiximperial romana, abans de ser reutilitzada com a ara d'altar. Aquesta peça presenta una única decoració formada pel relleu del marc o motllura que emmarcaria el rectangle de la pedra. Aquesta motllura ample, de factura poc acurada presenta forma de relleu fent tres careners i dues mitges canyes. En els angles, aquests careners s'uneixen en forma de sageta i no pas en un estil d'angles arrodonits. El revers d'aquesta ara és buixardat tot ell de manera molt uniforme, sense irregularitats ni solcs de cap mena. Un dels fragments conservats de l'ara presenten un forat rodó, per encabir-hi la lipsanoteca o reliquiari, probablement realitzat en la baixa edat mitjana. La realització d'aquesta perforació va malmetre la inscripció del levita Adalbert, que anava de cap a cap del pla baix de la mesa: ADALBERTUS LE [vita cum omnibus] PARENTIBUS SUIS M[ortis et vi]vis. Aquest epígraf per la seva situació i estil cal·ligràfic es pot dir que és germà del d'un altre levita ací inscrit, de nom GUADAMIR, la grafia del qual es troba també perjudicada per dit forat. Aquest levita es troba documentat firmant una donació feta al monestir de Sant Cugat, documentat precisament l'any 983, que tracta de Santa Maria Antiga, en el qual consta un Vvadamirus levita. L'ara presenta una variada col·locació de les diverses inscripcions, agrupaments de noms i textos, apilaments, superposicions, enllaços, varietats de mida, format i cal·ligrafies. Tot i la seva complexitat d'interpretació es van poder identificar una sèrie d'inscripcions, ben poques de senceres, que van del segle VIII a l'XI. Les mesures calculades per l'autor d'aquest estudi van ser llavors de 65 x 52 x 7/6 cm. Aureli Alvàrez de la Universitat de Barcelona va determinar que aquesta peça va ser realitzada sobre marbre calcari de color blanc, bastant uniforme, d'aspecte granulós amb un gra de mida tan considerable que feia descartar la possibilitat que es tractés d'un marbre de Carrara o extret de les pedreres del Pirineu, o ni tan sols grec. Així Salvador Alavedra apuntava la hipòtesis que dit marbre hagués procedit de la Bètica i reutilitzat aquí.</p> | 08260-151 | Església de Santa Maria Antiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>1974. Troballa de dos fragments d'ara per part del senyor Antoni Guilleumas, localitzats entre un munt de rocs i a tocar un xiprer del cementiri de l'església de Santa Maria Antiga. 1980. Fermí Vinyals del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda encarrega l'estudi de dos fragments de marbre treballat que es coneixien amb el nom d'ara d'altar paleocristiana de Santa Maria Antiga-Santiga a Salvador Alavedra, en motiu dels actes de commemoració del mil·lenari de Santiga (983-1983). 1981. Troballa de dos nous fragments de l'ara en el pilar d'entrada al clos del cementiri de Santiga com a material de reble.</p> | 41.5345600,2.1526100 | 429312 | 4598448 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78318-foto-08260-151-1.jpg | Legal i física | Romà|Paleocristià|Medieval|Pre-romànic|Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment és al Museu Diocesà de Barcelona (Bisbat de Barcelona. C/ dels Bisbe, 5 (08001 -Barcelona). | 83|84|85|91|92 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||
| 78581 | Fons Patrimonial de l'església de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-de-lesglesia-de-santiga | <p>Documentació interna Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Regidoria de Cultura.</p> | -II/XX | <p>El Fons Patrimonial de l'església de Santiga està format per les següents peces: 10. Gerro. Ceràmica esmaltada blanca 11. Rajola catalana. Ceràmica en verd i blanc. 12. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 13. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 14. Gerro. Ceràmica esmaltada de colors. 47. 2 fragments d'ara paleocristiana 48. 3 fragments de reproducció d'ara paleocristiana. 109. 7 fragments de ceràmica. Època romana. 110. 2 fragments de ceràmica romana. 111. 1 fragment d'àmfora romana. 112. 1 fragment d'àmfora romana. 113. 11 fragments de ceràmica. 115. 1 fragment de gerra, 116. 5 fragments de gerra. 117. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 118. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 119. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 120. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 121. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 122. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 123. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 124. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 125. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 126. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 127. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 128. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 129. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policromada. S. XVII. 131. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 132. 1 fragment de tassa. Ceràmica S. XVII. 133. 1 fragment de càntir. Ceràmica. Medieval. 22 bancs d'església 1 reclinatori 9 fragments de pedra procedents de l'altar i de diverses sepultures.</p> | 08260-229 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>En data de 4 de juliol de 2008 es fa el trasllat del fons patrimonial de l'església de Santiga, per mutu acord entre el Mossèn Jesús Corral i la Regidoria de cultura, es traslladen a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua, un conjunt de peces procedents de l'església de Santiga. Acord signat el 23 de desembre de 2008.</p> | 41.5346200,2.1527600 | 429324 | 4598454 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El 2099 estava traslladat a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 83|84|85|94|96|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 72703 | Mare de Déu de Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-santa-maria-de-toudell | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1988). Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls, Terrassa: Ajuntament de Terrassa. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIII | <p>Imatge de fusta policromada de reduïdes dimensions, que antigament es trobava a l'església de Santa Maria de Toudell. Representa la Mare de Déu asseguda sobre un tron amb l'infant Jesús a la seva falda. Tant el nen com la Verge tenen una mà mutilada, com també ho està la corona que porten. Tots dos vesteixen una túnica, la d'ella coberta amb un mantell. El nen alça la mà en posició de benedicció. És una figura molt hieràtica, dotada de notable solemnitat. El tron i la part dels peus estan acabats amb un bordó que incorpora motius en forma de flor de lis.</p> | 08300-119 | Museu Diocesà de Barcelona | <p>Aquesta Mare de Déu estava emplaçada a l'església romànica de Santa Maria de Toudell. Entre els segles XV i XVI es va construir un retaule per albergar la imatge. Per garantir-ne la integritat, la família Trias la va cedir al Museu Diocesà de Barcelona al voltant del 1925. Algunes fonts ( BALLBÈ, 1998; Antoni José i Pitarc en document inèdit) han qüestionat l'autenticitat d'aquesta talla, ja que apunten que va ser destruïda durant la Guerra Civil. Assenyalen que el fons del museu tampoc es va salvar de la destrucció, perdent així una part de valor incalculable del patrimoni cultural català. Per demostrar aquesta hipòtesi, s'ha comparat l'actual imatge atribuïda a la de Santa Maria de Toudell amb un testimoni gràfic (conservat a l'Arxiu Mas) del 1920, on es poden veure diferències significatives. Sigui certa aquesta informació o no, sembla que la policromia de la imatge hagi estat restaurada FERRAN (1991: 109).</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72703-foto-08300-119-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El Museu Comarcal de Terrassa es va interessar per la compra del retaule de Santa Maria de Toudell, que hauria albergat la imatge. Per aquest motiu, van demanar al catedràtic Antoni José i Pitarch la redacció d'un informe del mateix, on s'apunta que la imatge original va ser substituïda per una altra del segle XVI. La fotografia s'ha extret del llibre: FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||
| 72714 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-viladecavalls | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVII-XXI | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí de Sorbet es troba ubicat a la rectoria de Sant Martí. S'hi conserva la documentació generada per les antigues parròquies de Sorbet, Sant Miquel de Toudell i Santa Maria de Toudell. Els documents daten de mitjans del segle XVII fins a l'actualitat, amb l'excepció del període de la Guerra Civil, en què no hi ha documentació.</p> <p>La major part es troba classificada en llibres, així com de lligalls, que s'ordenen cronològicament de la següent manera: - Sagraments: Baptismes (1650 - 2000), Confirmacions ((1849 - 2009), Matrimonis (1650 - 2005) i Defuncions (1669 - 2009). - Comptes (1734 - 1960) - Associacions i fundacions (1855 - 1966) - Consuetes (1897 - 1993) - Altres (1850 - 1971): Actes notarials, testaments, comunicacions eclesiàstiques i civils, llicències de sepultura, inventaris, visites pastorals, etc. BARÓ (1999: 58).</p> | 08300-130 | Rectoria de Sant Martí de Sorbet | 41.5575700,1.9548300 | 412844 | 4601183 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72714-foto-08300-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72714-foto-08300-130-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Aplega l'arxiu de Sant Miquel, Santa Maria i Sorbet. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | |||||||
| 45932 | Arc romà d'accés al pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-roma-dacces-al-pont | <p>ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. A:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona. FABRE, Georges; MAYER, Marc & RODÀ, Isabel: 'À propos du Pont de Martorell: la participation de l'armée à l'aménagement du réseau routier de la Tarraconaise orientale sous Auguste', en Épigraphie Hispanique, Paris, 1984, p.282-288. FARRENY, M.; MAURI, A.; VIVES, M . (1994) 'La seqüència històrica del Pont del Diable i el seu context territorial'A:Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina . El Prat de Llobregat .Ajuntament d'el Prat de Llobregat-Columna-El Pont de Pedra, p.219-250 . GRUP D'ESTUDIS MARTORELLENCS .(1982) Pont del Diable: VIIè centenari de l'obra gòtica 1283-1983 . Martorell . IZQUIERDO TUGAS, P. (2000) 'Intervenció arqueològica al pont del Diable (Martorell/Baix Llobregat- Castellsbisbal/Vallès Occidental). Resultats de la primera fase' a Tribuna d'arqueologia 1997-1998, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. P-39-53</p> | II-I a.C | Fou restaurat el 1928 | <p>Arc triomfal d'època romana, que dóna accés al pont del Diable de Martorell, municipi del qual el separa precisament el riu Llobregat. Situat al final de l'estrep del pont, sobre un basament de 9 m d'amplada i uns 10,6 m de longitud. Estructuralment consta d'un nucli de formigó recobert de carreus disposats en opus quadratum. Fou aixecat amb pedra de gres vermell del mateix tipus que el pont i amb pedra calcària, tot i que es presenta força desfigurat com a conseqüència de l'arrencament dels carreus per aprofitar-los en l'obra gòtica; sols resta dempeus l'argamassa interior de l'arc i els carreus, alguns amb motllures, que formen els sòcols. És un arc amb un sol ull i dues pilastres, que possiblement culminarien amb capitells corintis. L'obra original disposaria d'un total de 30 filades de carreus. El paviment de lloses que conserva, molt probablement, és l'original d'època romana. S'ha interpretat que aquest arc tindria una funció honorífica i/o de divisió territorial, sense que existeixi un consens al respecte. Entorn a aquesta qüestió, cal recordar la proposta d'identificació de Martorell amb el topònim 'Ad Fines', present a les fonts escrites d'època romana. IZQUIERDO TUGAS, P (2000:39)</p> | 08054-167 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>El pont de Martorell, conegut popularment com a Pont del Diable i antigament com a Pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la guerra civil, en què fou volat. Les marques epigràfiques de les legions romanes que el construïren permeten afinar la cronologia romana del pont entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga Via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a Via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·lenaris). L'arc es construí posteriorment, tot i que és pot datar amb precisió. Algunes fonts apunten cap a la primera meitat del segle II d.C. D'altra banda, el mil·liari romà trobat a les excavacions de Santa Margarida, de l'emperador Manenci, data entorn al 350-353 la restauració de l'antiga Via, i un altre possible moment de construcció. PAGÈS PARETAS (1992: 46). El 1928 l'arc romà va ser consolidat per la Diputació de Barcelona. El 1933, la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de l'arquitecte Jeroni Martorell, sufragà obres consistents en enretirar les baranes i el terraplè que ocultaven bona part de l'arc de triomf i sobrecarregaven el pont. Sota el terraplè hi va aparèixer l'enllosat original, que s'adossa a la base de l'arc de triomf.</p> | 41.4750100,1.9383100 | 411354 | 4592034 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El 1908, Josep Puig i Cadafalch recollí la idea del doble arc de triomf, atribuint-los un significat territorial. Suposà que el pont romà tenia dues arcades desiguals, de llum similar a la de les gòtiques. Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.04 Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.04 | 83|80 | 49 | 1.5 | 1779 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||
| 45933 | Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable | <p>ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. a:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona. FABRE, Georges; MAYER, Marc & RODÀ, Isabel: 'À propos du Pont de Martorell: la participation de l'armée à l'aménagement du réseau routier de la Tarraconaise orientale sous Auguste', en Épigraphie Hispanique, Paris, 1984, p.282-288. FARRENY, M.; MAURI, A.; VIVES, M . (1994) 'La seqüència històrica del Pont del Diable i el seu context territorial'A:Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina . El Prat de Llobregat .Ajuntament d'el Prat de Llobregat-Columna-El Pont de Pedra, p.219-250 . GRUP D'ESTUDIS MARTORELLENCS .(1982) Pont del Diable: VIIè centenari de l'obra gòtica 1283-1983 . Martorell . IZQUIERDO TUGAS, P. (2000) 'Intervenció arqueològica al pont del Diable (Martorell/Baix Llobregat- Castellsbisbal/Vallès Occidental). Resultats de la primera fase' a Tribuna d'arqueologia 1997-1998, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. P-39-53 RAQUEL LACUESTA,,XAVIER GONZÁLEZ, LLUÍS CASALS (2008) Ponts de la província de Barcelona, comunicació i paisatge. Diputació de Barcelona.</p> | IaC-XIIIdC | <p>El pont del Diable és una gran estructura de més de 120 m de llarg i de 10 a 3,90 d'amplada, amb un nucli de morter de calç, revestit de gres vermell. L'estrep oest té sis metres d'amplada i una longitud indeterminada. A la base, prop del riu, presenta marques de les legions IV Macedònica, VI Víctrix i X Gèmina. La part més propera a Martorell es revestida amb un parament d'imitació fet al 1965, quan va quedar a la vista el farciment de morter i el paviment original. L'arc menor, lleugerament apuntat, amb una llum de 16,4 m, inclou un arquet de descarrega d'aigües de mig punt, de 1,2 m de llum. L'amplada del pont en aquest tram és de 4,7 m. Es recolza en el pilar central, de 6 m de llarg, amb avantbec agut i rerabec obtús. La part inferior d'aquest pilar podria ser romana. L'arc central és l'arc gòtic amb més llum de Catalunya: 36,4 m. L'original tenia 21 m d'alçada. Va ser volat el 1939 i reconstruït el 1960-61. Al centre hi té un templet destinat a donar pes a la clau, funció que originalment feien dos murs paral·lels senzills. El pilar est, de planta rectangular de 5 x 4 m, descansa directament sobre l'extrem de l'estrep romà. A la banda nord d'aquest estrep s'hi ha trobat un mur d'ala en grada. Entre aquest pilar i l'estrep est pròpiament dit hi ha un arc elevat, de mig punt, de 5,5 m de llum. Després d'aquesta obertura, l'estrep té una longitud de 10,7 m, i inclou un arc escarser tapiat al costat nord, mentre que a la cara sud és revestit per un parament de carreu petit que es data al segle XVIII. L'amplada d'aquest tram és de 5,6 m. Al final de l'estrep hi trobem l'arc de triomf, sobre un basament de 9 m d'amplada i uns 10,6 m de longitud, revestit en opus quadratum. Durant l'excavació arqueològica del 1997 foren trobades cinc fileres de carreus d'aquest revestiment, que no eren visibles des de l'edat mitjana. El pont acaba en una plataforma d'accés, que reposa sobre murs de contenció de diferents èpoques. En ella hi confluïen els dos traçats de la via Augusta, el del Vallès i la variant marítima que passava per Blanda, Iluro, Baetulo i Barcino. Bona part d'aquesta plataforma es troba sota una carretera moderna, i per accedir-hi s'utilitza una escala construïda entre 1932 i 1933. IZQUIERDO TUGAS, P. (2000:39) L'accés al pont es feia mitjançant un arc triomfal, situat avui dins el terme municipal de Castellbisbal (ja que el riu delimita els dos municipis), construït al mateix temps que el pont, i que es troba molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928. És molt possible que hi hagués un altre arc similar a l'altre costat del pont, però no s'ha conservat.</p> | 08054-168 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>El pont de Martorell, conegut popularment com a Pont del Diable i antigament com a Pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la guerra civil, en què fou volat. Fou construït al congost de Martorell, sobre el Llobregat, i donava pas a l'antiga Via Augusta. El congost de Martorell és el punt de contacte entre la Depressió Pre-litoral i la Serralada Litoral. Hi conflueixen els rius Anoia i Llobregat. Aigües avall del Congost, s'estén la plana al·luvial i el delta del riu. El Pont del Diable es troba, per tant, en un punt particularment estratègic de les comunicacions de Catalunya, cosa que queda palesa en la concentració d'infraestructures modernes. Les restes que s'aprecien actualment pertanyen a diferents èpoques. L'aparell romà és encoixinat, gran i duu com a document epigràfic les marques de les legions que hi treballaren. D'època romana conserva els fonaments, als estreps d'ambdues bandes. A l'estrep occidental del pont hi ha un conjunt de 17 marques epigràfiques (al parament romà), gravades als carreus encoixinats, en ambdós costats. Dotze corresponen a legió quarta Macedònica, tres a la sisena victoriosa i dues a la desena Gèmina. La coincidència de les marques d'aquestes legions permet d'afinar la cronologia romana del port entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga Via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a Via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·liars). En entrar a l'Edat Mitjana, el pont continuà tenint una importància excepcional. El riu Llobregat només es podia travessar per dos llocs, per Martorell i per Sant Boi. Aquests dos punts es convertiren en llocs especialment cobejats. El més important dels camins que per la vall baixa del Llobregat s'adreçaven a migdia era, indubtablement, el que travessava el Llobregat pel pont romà de Martorell, l'únic pont d'aquesta vall baixa. Aquest camí seguia el traçat de l'antiga Via Augusta romana i la per depressió del riu Anoia, s'adreçava cap al Penedès i l'antiga ciutadella d'Olèrdola. Juxtaposat al parament romà hi ha el carreuat romànic, molt clar, i restes de la reforma gòtica posterior. L'obra romànica és més difícil de datar, tot i que podria ser immediata al 1143, quan se sap que una forta riuada destruí el pont. Una nova destrucció i reconstrucció tingué lloc el 1283. El pont bastit a finals del segle XIII (1283), consta de dos arcs desiguals, de volta apuntada. L'aparell romànic, juxtaposat, és de carreus més petits col·locats en filades regulars. El pont gòtic fou restaurat el 1768 i el 1933, destruït durant la guerra civil i reconstruït els anys 1950 a càrrec de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs.. La reconstrucció moderna correspon a la part superior, al carener el pont, amb l'arc central i l'aixopluc superior. CC.AA</p> | 41.4749800,1.9380100 | 411329 | 4592031 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45933-foto-08054-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45933-foto-08054-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45933-foto-08054-168-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.02 | 83|85|80 | 49 | 1.5 | 1779 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||
| 77807 | Creu del Calvari (Creu de terme, de l'era del Có) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-calvari-creu-de-terme-de-lera-del-co | XIV-XX | La part que sempre ha tocat al N o NW està més desgastada per la intempèrie. | <p>Antiga creu de terme, situada en un indret que antigament ja era als afores del poble. La creu té una imatge de crist crucificat a una banda i la marededéu a l'altra, amb l'alfa i la omega als braços. A sota, a mode de capitell, hi ha les imatges de vuit sants sota unes petites arcuacions, entre els quals Sant Llorenç, Sant Jaume, Sant Jordi o Santa Eulàlia. El conjunt està instal·lat en una base més recent amb graons, en un dels quals hi ha inscrit 'Santa Missió 1946'.</p> | 08223-79 | Era del Có (turó del Calvari) | <p>Antiga creu de terme de la població, situada damunt el turó del Calvari, també conegut com l'era del Có perquè aquí hi havia l'era de ventar de l'Agell, on un dels amos va ser conegut amb el renom del Co. L'any 1936 va ser aterrada i feta malbé, però fou recuperada posteriorment. L'any 1946 fou instal·lada de nou, en l'esperit de l'època. A finals de segle XX, amb la urbanització de l'indret, la creu va quedar dins un jardí privat fins que es va traslladar d'ubicació fins a un espai erm entre dos carrers.</p> | 41.6772900,2.0601400 | 421771 | 4614374 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'entorn del turó dit del Calvari s'ha anat urbanitzant els darrers anys, traient a la creu la seva primitiva funció de creu de terme i assimilant-la al nucli urbà. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 88978 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-3 | <p><span><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm<span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988) Matadepera. Pagesos i menestrals. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BASTART, J. (2017). Rutes de les llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, I.; LORENZO, C. (2019). Descobreix el patrimoni arquitectònic dels nostres parcs. Diputació de Barcelona. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LORENZO, Cecília; FERNÀNDEZ, Isaac (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LORENZO, C. (2007). Guia de rutes literàries per la Xarxa de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. Àrea d’Esapis Naturals.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Tant en els canals com a les obagues s’ha observat que gran part dels boixos estan afectats per la plaga de la papallona del boix, la Cydalima perspectalis, que en la seva fase d’eruga s’alimenta massivament de l’arbust, causant veritables estralls. En alguns indrets sembla que estigui en el seu estadi inicial d’adaptació del terreny. | <p><span><span><span><span><span><span><span>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac té un gran interès paisatgístic, biològic i cultural. Està integrat per dos massissos, el de Sant Llorenç del Munt amb els cims de la Mola i el Montcau de més de mil metres cadascun i la serra de l'Obac, de menys elevació. Una part del terme de Matadepera presenta les característiques geològiques que fan d'aquest parc un indret d'especial bellesa on hi predominen els conglomerats. L'orografia és molt escarpada, amb cingles i canals abruptes, barrancs, torrents i rieres que neixen en totes direccions. El clima és del tipus mediterrani subhumit, per això el principal bosc que hi podem trobar és l'alzinar, amb comunitats importants de rouredes i boixedes. A la base hi acostumem a trobar pinedes de pi blanc, de gran resistència a la sequera, que en les zones de més obaga són substituïts pel pi roig i la pinassa. La pineda però, és sovint fruit de la intervenció humana i llavors apareix barrejat amb l'alzina i arbusts com el cirerer d'arboç i el bruc. En els fondals com els barrancs s'hi poden trobar el roure, la moixera, el boix i l'avellaner. Als roqueters i cingles, es localitzen plantes adaptades a condicions extremes com l'orella d'ós o la corona de reina, el polipodi comú, la farigola, el lliri, la tulipa silvestre o la nadala menuda i encara d'altres que estan perfectament adaptades a llocs extremadament secs com el crespinell i els conillets o l'enciam silvestre. Aquest paisatge ofereix unes condicions immillorables per a la fauna, que hi troba refugi, criar, hivernar o senzillament aprofitar aquest territori com a corredor biològic. Les diferents comunitats faunístiques hi estan ben representades, tant pels mamífers més grans com pels habitants rupícoles, amfibis, ocells i rapinyaires, tant diürns com nocturns. I en les fonts on l'aigua és pura s'hi pot observar la salamandra i diferents espècies de granota i el gripau.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El parc ha estat ocupat o visitat per l'home des de temps immemorials. Un exemple n'és el Camí Ral que travessa el municipi just per darrera el mas de la Barata, que probablement no sigui res més que l’evolució d’una taverna d’època romana. Si tenim en compte l’indret on està ubicada, a peu del Camí Ral, no seria massa descabellat pensar en una <em>“taberna”, </em>un lloc d’allotjament on aturar-se, passar la nit i deixar reposar els cavalls.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un altre exemple patrimonial indissociable del paisatge de Sant Llorenç, són les abundants balmes obrades que han servit de refugi eventual, d'amagatall o per a viure. En el cas de Matadepera hi ha varis indrets ben coneguts, la Balma del Bord, la Balma del Penitent o el conjunt dels Òbits o la Balma de la Pinassa i el Corral de Can Pèlacs. També hi ha coves de primer nivell on s’hi ha localitzat restes arqueològiques, com la Cova del Frare, la Cova de les Ànimes, la Cova Negra, la Cova de l’Hort dels Monjos, la cova de Santa Agnès i d’altres principals, que sense haver-se localitzat restes, són d’un gran interès geològic i científic, com la cova del Fondal, la cova del Manel, la cova de l’Escopeta o la cova de la Canal del Trull o la cova de Sescorts.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Altres elements destacables que formen part de la cultura popular integrats perfectament en el paisatge són els forns de calç i d'obra, associats a les cases pairals i antics masos com La Barata, Can Robert, Can Pèlacs, Can Bufí, Can Pobla, Can Garrigosa, el Gabi o Can Torres. Destaquen algunes zones amb murs de pedra ciclopis, de gran bellesa on el domini de la tècnica constructiva és excepcional. És el cas de la zona no inclosa en el parc, al sud de la Costa del Tet i la Feixa Llarga de Can Torres, però que s’inclouen a la fitxa per la unitat paisatgística que representen. La gent que va viure i conrear els pendents d'aquests turons han impregnat aquest paisatge no només amb l'obra de la pedra seca, sinó que han estat a l'origen de llegendes relacionades amb el bandolerisme o amb el drac, que han arribat als nostres dies.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un altre element a destacar són els forns de pega, dels quals el més conegut al terme de Matadepera és el forn de pega del Dalmau, situat a l’extrem nord-est del municipi. Ballbé, (BALLBÉ:1988) parla d’un forn situat en el jardí d’una torre d’estiueig de la urbanització del Pla de Sant Llorenç i d’un situat prop de Can Pobla que excavà amb el seu equip dels diumenges. D’ambdós no aporta cap més altra dada ni ubicació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant la realització del Mapa de Patrimoni se’n ha descobert tres de nous. Un d'ells relacionat amb La Barata. Per tant, actualment, només es confirma la presència de quatre forns de pega documentats, el del Dalmau i el de la Barata i dos en el sector de Sant Llorenç del Munt. Un d'ells a proximitat de la Canal Gran i l'altre, de la Canal de la Cova Roja..</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Finalment, s’ha de destacar la presència nombrosa en tota l’àrea del parc de restes de carboneres, súties i barraques de carboner. Una activitat tradicional directament relacionada amb el treball i l’explotació del bosc, i per tant amb una clara intervenció de l’home sobre el paisatge.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08120-379 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1932 la Generalitat l’inclou en el planejament, pel seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1936 s’ inclou en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona</span></span></span></span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Des del 1972, la Diputació de Barcelona, protegeix el massís de Sant Llorenç amb un Pla especial d'ordenació i delimitant l'àrea del parc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. I cinc anys més tard (1987) la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1998 s'amplia amb 4.055 hectàrees fins arribar a les 13.694 actuals. L'integren els municipis de Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa, Vacarisses i Rellinars. El punt central del parc és el coll d'Estenalles de 870,4 metres amb un centre d'informació. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 2003 un incendi forestal iniciat a Sant Llorenç Savall malmet la part nord-oriental del parc, dins dels termes de Granera, Monistrol de Calders i Mura.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2011 està acreditat amb la CETS, un reconeixement d’abast europeu gestionat per la Federació Europarc. Aquesta carta garanteix un ús turístic del parc compatible amb la conservació del territori per minimitzar els impactes negatius i contribuir al desenvolupament socioeconòmic local, consensuat amb els agents implicats en la zona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'espai de protecció del Parc coincideix amb la Xarxa Europea d'Espais Naturals, Natura 2000, que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i hàbitats tan naturals com semi-naturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa. Natura 2000 és una iniciativa de caire europeu, amb un marc legal que garanteix i salvaguarda el patrimoni natural a partir d'una mostra significativa dels hàbitats i les espècies representatives. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac forma part d'uns dels 117 espais que actualment existeixen a Catalunya declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) i dels 73 declarats com a Zones de Protecció per a les Aus (ZEPA).</p> | 41.6413600,2.0179600 | 418214 | 4610424 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-02p1470533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-03p1450107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-04p1480681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-05p1450471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88978-06dsc8330.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2021-07-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està agermanat amb el Parc Natural de Huétor, a Granada, amb el qual manté un pla de treball triennal. L'Oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba al mas La Mata, Ctra. De Terrassa a Navarcles, km 14,8, al terme de Mura. | 2153 | 5.1 | 1764 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 45928 | PEIN Montserrat Roques Blanques riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat | <p>http://natura2000.eea.europa.eu/Natura2000/SDFPublic.aspx?site=ES5110012#1</p> | La intensa ocupació humana del territori desvirtua aquest espai en molts indrets | <p>La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.</p> | 08054-163 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.4900800,1.9224000 | 410046 | 4593723 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La Directiva d'hàbitats estableix que s'han de conservar els espais de Natura 2000, però no estableix una figura de protecció concreta. A Catalunya, es protegeixen aquests espais mitjançant la inclusió al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 58772 | Torrent de les Pasteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-pasteres | <p>http://toponimsdecastellbell.blogspot.com/?q=pasteres http://dcvb.iec.cat/</p> | <p>El torrent de les Pasteres és un curs d'aigua intermitent que drena la serra del Ginebral, la serra de Cal Manel, la carena del Cellers, Comauba i el Grau (aquests darrers del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar respectivament) i s'uneix a la Riera de Rellinars pel seu vessant hidrogràfic dret, pocs metres aigües avall del Molí de les Comes, o Molí Mansuet, també en el municipi veí de Castellbell i el Vilar. En el seu recorregut, de gairebé sis quilòmetres, fa de partió entre Rellinars i els pobles veïns de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar. Del vessant hidrogràfic esquerre rep l'aigua, a més de la proporcionada pels diferents rasots menors, de nou torrenteres afluents originades en els municipis de Sant Vicenç de Castellet i de Castellbell i el Vilar. Del primer en forment part les dues provinents del Ginebral, la de sota la Crudinella, una quart del torrent de la Serra i la darrera de la Comauba, mentre que en terme de Castellbell i el Vilar en destaquen tres totes elles procedents de terres del Grau. Pel vessant hidrogràfic esquerre, se n'originen tres provinents de la serra del Ginebral i serra de Cal Manel amb els seus brancals respectius i de la carena del Cellers tres més, de les quals destaca el torrent del Pujolet que té el seu origen a l'obaga de la Pòpia. Des de la capçada fins a la desembocadura a la Riera de Rellinars, les carenes on neixen els diferents ramals, estan inclosos en l'àrea de protecció del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac, que coincideix amb la Xarxa de Natura 2000. En el seu recorregut es localitzen varis gorgs o salts importants, cingles i roquissars, sovint emboscats impossibles de travessar, mentre que en altres indrets el llit del torrent es converteix en una codina totalment plana, per on es pot travessar o transitar sense cap problema. Els trams més grans de sòl nu forestal ocupat destacable estan situats on es troben els tres termes, entre les carenes del Cellers i Comauba i el Grau; a l'extrem sud-oest de la carena del Cellers, allí on el torrent del Pujolet es troba amb el de les Pasteres i en el seu tram final, abans d'arribar a la Riera de Rellinars. La coberta del sòl en aquests indrets, on poden localitzar-se algunes cassoletes que retenen l'aigua permeten desenvolupar el jonc i el canyissar. A les zones més ombrívoles, sobretot a les capçaleres, i als marges del torrent, quan aquest travessa fondalades entre turons, o en el fons dels barrancs la vegetació està composta per trams de boscos densos, de pi, alzina i roure. Aquest hàbitat alterna amb boscos clars (no de ribera) que no difereixen en gaire mesura de les pròpies de la comunitat de l'alzinar. Hi són presents també el cirerer d'arboç, el mirter, el llentiscle o mata i el pi a més de les lianes típiques com l'arítjol. Aquestes comunitats vegetals, a part de trobar-se a la capçalera. Allí on les lleres del torrent són més accessibles predomina el matollar bàsicament de brolla calcícola, mates de fulla estreta com el romaní, i d'altres més rígides com l'argelaga on hi creix algun arbret dispers com el pi blanc i quan aquest s'espesseix és clarament el romaní l'espècie dominant. L'estrat arbustiu, herbaci i muscinal hi és també present i és important per l'equilibri vegetal i alhora animal. Actualment, l'activitat agrícola ha desaparegut en els seus dos vessants, a excepció de les marjades pròximes al mas, on encara el seu propietari fa anar la terra, l'horta i la vinya a proximitat i l'olivera més allunyada. La imatge d'antuvi de les muntanyes al voltant del torrent gairebé netes de vegetació plenes de marges, alguns amb escales volades i barraques de pedra seca, aljubs i piques per al caldo bordelès, tines i altres elements s'han convertit avui en un ecosistema complexa i ric que funciona com a hàbitat de refugi per a molts animals i com a corredor biològic.</p> | 08179-112 | Extrem occidental del terme | <p>El topònim conegut com a torrent de les Pasteres és molt antic i són varis els documents antics que l'esmenten en les diferents propietats. En el Diccionari català-valencià-balear, es donen varies definicions a més a més del recipient de fusta per pastar la farina. Una és la del recipient o lloc còncau per pastar-hi alguna cosa com el guix i el morter en l'ofici de mestres de cases, o l'argila en el de terrisser, i fins i tot se'n diu així al lloc per trepitjar la verema. El mot és emprat fins i tot com a sinònim de fornícula. Carles Cornadó, estudiós de la toponímia dels municipis de Castellbell i el Vilar, Rellinars i d'altres municipis veïns, apunta a la possibilitat de la seva relació amb el cultiu del lli, una planta pròpia d'ambients calcícoles, (nom que originaria la riera de Rellinars i de retruc el nom del municipi). Del grec 'λίνον' ' del llatí 'linium', és una planta herbàcia de la família de les linàcies de color blau conreada principalment pel teixit que se n'obté però també per l'oli de llinosa a més de les propietats medicinals que se li atribueixen. Antigament per obtenir la fibra de les parts llenyoses, anomenades també riscla, s'havien d'enriuar en aigua corrent abans d'esgramar-se, durant nou a deu dies perquè la seva fibra es pogués separar fàcilment o també per obtenir diferents matisos de coloració. Aquest procés de fermentació es duia a terme emprant safareigs o llocs còncaus per deixar-hi la planta. Es creu doncs que les característiques orogràfiques del torrent amb nombroses cassoletes i forats a la roca haurien pogut servir per a treballar el lli , cultivat en temps passats al terme municipal de Rellinars.</p> | 41.6488900,1.8872200 | 407337 | 4611392 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58772-foto-08179-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58772-foto-08179-112-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58905 | Torrent del Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-cellers | <p>http://toponimsdecastellbell.blogspot.com/2014/05/el-salles-o-cellers.html?q=sell%C3%A9s</p> | <p>El torrent del Cellers és un curs d'aigua intermitent situat al nord-oest del municipi de gairebé 2,5 quilòmetres de recorregut que neix bàsicament a l'obaga de la Serra del Ginebral, a uns 475 metres per sobre del nivell del mar. Fora d'alguns rasots naturals per on baixen les aigües d'escorrentia en dies de pluja, es nodreix bàsicament de tres torrenteres afluents situades al vessant hidrogràfic esquerre i es converteix en un afluent important de la Riera de Rellinars desguassant a l'alçada de Ca l'Agut on està canalitzat per sota la carretera B-122, en el punt quilomètric 17,800. La seva capçada amb un recorregut de gairebé 850 metres està inclòs en l'àrea de protecció del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac, que coincideix amb la Xarxa de Natura 2000, mentre que la resta ho fa el Catàleg de Bens del municipi. En el seu recorregut es localitzen alguns gorgs o salts importants, cingles i roquissars, sovint emboscats impossibles de travessar, mentre que en altres indrets el llit del torrent es converteix en una codina totalment plana, sense vegetació que permet transitari sense cap mena de problema. La coberta del sòl està composta per trams de boscos densos, de pi, alzina i roure per les zones més ombrívoles de les capçaleres que també podem trobar més avall, als marges del torrent, quan aquest travessa fondalades entre turons o en el fons dels barrancs. Aquesta vegetació alterna amb boscos clars (no de ribera) que no difereixen en gaire mesura de les pròpies de la comunitat de l'alzinar. Hi són presents també el cirerer d'arboç, el mirter, el llentiscle o mata i el pi a més de les lianes típiques com l'arítjol. Aquestes comunitats vegetals, a part de trobar-se a la capçalera. Allí on les lleres del torrent són més accessibles predomina el matollar bàsicament de brolla calcícola, mates de fulla estreta com el romaní, i d'altres més rígides com l'argelaga on hi creix algun arbret dispers com el pi blanc i quan aquest s'espesseix és el clarament el romaní l'espècie dominant. L'estrat arbustiu, herbaci i muscinal hi és també present i és important per l'equilibri vegetal i alhora animal. Actualment, l'activitat agrícola ha desaparegut en els seus dos vessants, a excepció de les marjades pròximes al mas, on encara el seu propietari fa anar la terra. I el torrent i els seus marges s'han convertit en un ecosistema complexa i ric que funciona com a hàbitat de refugi per a molts animals.</p> | 08179-115 | Torrent del Cellers | <p>El topònim Cellers prové de la propietat per on transcorre, també conegut al municipi de Castellbell i el Vilar com a Sallés. Carles Cornadó, estudiós de la toponímia d'aquest municipi i altres municipis veïns, en el seu bloc sobre topònims ens diu que Sallés deriva del mot Cellers, que s'aplica a un indret o lloc, generalment subterrani on es conserva el vi. Deriva del llatí cellarium, que vol dir rebost i que en català prengué el sentit d'estança subterrània o fonda per al vi i també el sentit de graner. El Cellers, documentat ja al segle XV és un mas encara avui dia amb gran quantitat de terres que es localitzen tant en el municipi de Rellinars com el veí de Castellbell i el Vilar. La majoria de les possessions eren cultivades de vinya i per tant aquesta era l'activitat principal de la masia. L'estrall de la fil·loxera va comportar que part de les terres es deixessin de cultivar; en elles hi ha crescut bosc i matollar. Les altres es varen plantar de vinya i la propietat es dedicà a la producció d'oli fins l'any 1956, on una gran glaçada va acabar amb els oliverars i actualment la majoria de terres són ermes, ocupades pel matollar i el bosc.</p> | 41.6508400,1.9041400 | 408748 | 4611591 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58905-foto-08179-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58905-foto-08179-115-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 58908 | Torrent de Cal Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-pujolet | <p>GAUSACHS, Ramon (2008). Les herbes remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II. Ed. Rafael Dalmau</p> | <p>El torrent del Pujolet és un curs d'aigua intermitent situat al nord-oest del municipi de gairebé 1,5 quilòmetres de recorregut que neix bàsicament al capdamunt de la carena del Cellers, i obagues de la Pòpia, a uns 400 metres per sobre del nivell de mar. Fora d'alguns rasots naturals per on baixen les aigües d'escorrentia en dies de pluja, es nodreix bàsicament de dues torrenteres afluents situades al vessant hidrogràfic esquerre i es converteix en un afluent important del torrent de les Pasteres, al qual s'uneix per l'extrem sud-est de la carena del Cellers, on les ruïnes de La Caseta a l'antic Raval del Pujolet dominen aquesta vall. El territori per on discorre està inclòs dins l'àrea de protecció del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac, que coincideix amb la Xarxa de Natura 2000. El vessant hidrogràfic dret, per sobre de la cinglera, forma part de la Carena del Cellers, on s'hi localitza un antic establiment, conegut amb el nom de Raval del Pujolet, compost per cinc cases, totes elles en ruïnes, que fins fa un segle aproximadament es dedicaven, com a masoveries del Cellers, a la producció de vi i aiguardent. En el seu recorregut es localitzen alguns gorgs o salts importants, cingles i roquissars, sovint emboscats impossibles de travessar, mentre que en altres indrets el llit del torrent es converteix en una codina totalment plana, sense vegetació que permet transitari a peu i en bicicleta de muntanya sense cap mena de problema. La coberta del sòl està composta per trams de boscos densos, de pi, alzina i roure per les zones més ombrívoles de les capçaleres que també podem trobar més avall, als marges del torrent, quan aquest travessa fondalades entre turons o en el fons dels barrancs. Aquesta vegetació alterna amb boscos clars (no de ribera) que no difereixen en gaire mesura de les pròpies de la comunitat de l'alzinar. Hi són presents també el cirerer d'arboç, el mirter, el llentiscle o mata i el pi a més de les lianes típiques com l'arítjol. Allí on les lleres del torrent són més accessibles predomina el matollar bàsicament de brolla calcícola, mates de fulla estreta com el romaní, i d'altres més rígides com l'argelaga on hi creix algun arbret dispers com el pi blanc i quan aquest s'espesseix és el clarament el romaní l'espècie dominant. L'estrat arbustiu, herbaci i muscinal hi és també present i és important per l'equilibri vegetal i alhora animal. Destaca una flor pròpia d'ambients calcaris i que en aquest indret hi és molt present; es tracta del Linum suffruticossum, una planta herbàcia de la família de les linàcies. Actualment, l'activitat agrícola ha desaparegut en els seus dos vessants, a excepció de dues planes cultivades al Raval del Pujolet, on encara el propietari del Cellers fa anar la terra. Es tracta de dues planes d'oliverar bàsicament de rebrot, d'antigues oliveres centenàries que no varen suportar les glaçades de l'any 1956. Pel que fa a la resta del torrent i els seus marges, s'han convertit en un ecosistema complexa i ric que funciona com a hàbitat de refugi i reproducció per a molts animals.</p> | 08179-118 | Carena del Cellers | 41.6528800,1.8999200 | 408400 | 4611822 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58908-foto-08179-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58908-foto-08179-118-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A tota la capçada s'ha detectat una gran presència del Linum suffruticossum, una planta herbàcia de la família de les linàcies que rep el nom comú de maleïda, flor de la Mare de Déu, flor de Senyora, flor sense virtut, herba santjoanera i herba sense virtut. Segons la llegenda, aquesta flor rep el nom de maleïda perquè orgullosa de sí mateixa afirmava que el seu blanc era més pur que el de la Mare de Déu. Segons una versió, un bon dia es va presentar davant Déu i li va demanar que volia ser pura i virtuosa com la Mare de Déu. Davant de la seva arrogància, el Creador es va enfadar i li va concedir el blanc de la puresa però no la virtuositat i és per això que malgrat ser una flor de gran bellesa, no fa gens d'olor. La segona versió explica que davant de la seva arrogància, va ser la mateixa Mare de Déu qui la va maleir. Cert és que al contrari del Linum usitatissimum, del qual se n'extreu oli i farina i se'n fan teixits, la maleïda s'ha de conformar amb lluir la seva blancor efímera. | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 59116 | Espai Xarxa Natura 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-xarxa-natura-2000 | <p>Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Direcció General de Polítiques Ambientals (2014). Fitxes de les Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània derivades de l'instrument de gestió aprovat en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre. Sant Llorenç del Munt i l'obac. ES5110010. http://www.rellinars.cat http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_a_catalunya/mapes_1_50000/fitxes_zec/bcn/ZEC_ES5110010.pdf http://www.observatoriforestal.cat/xarxa-natura-2000/ https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?documentId=401587&action=fitxa</p> | <p>Les gairebé 1416,79 hectàrees del terme municipal de Rellinars (codi 081799 / ES5110010 Sant Llorenç del Munt i l'Obac) que es troben dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, estan incloses també en l'espai europeu que es coneix amb el nom de Xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa és la iniciativa europea més important de conservació de la natura. La Unió Europea ha establert un mac legal que garanteix o ha de garantir la protecció del patrimoni natural mitjançant la integració a Natura 2000 d'una mostra significativa de les espècies i dels hàbitats que millor el representen. El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l'any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com Directiva hàbitats. Aquesta ampliava la 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a les aus silvestres. Ambdues són el punt de partida de la Unió Europea per a la conservació dels hàbitats, les espècies i, del seu patrimoni natural. A més a més seran el punt de partida per a la creació del marc legal de la Xarxa Natura 2000, amb l'objectiu de crear un espai protegit d'abast europeu. En la legislació de l'Estat espanyol, la transposició de la Directiva Hàbitats es va materialitzar de primer, en el Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Aquest és modifica a posteriori pel Reial decret 1193/1998 establint que són les Comunitats Autònomes les competents en el desplegament de la Xarxa Natura 2000 a tot l'estat. En el cas de Catalunya, la Llei 12/2006, que modifica la Llei 12/1985, d'espais naturals, determina que tots els espais de la Xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA) s'inclouen automàticament al PEIN en el moment de la seva declaració. A 31 de desembre de 2015, Catalunya contempla 115 espais declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) i 73 com a Zones de Protecció per a les Aus (ZEPA). El desplegament de la Xarxa Natura ha passat per varies fases des de l'any 1997 on la Generalitat de Catalunya, va elaborar una llista on s'incloïen els espais del PEIN que complien amb els criteris de la normativa europea per ser declarats com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC) o com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Aquestes llistes, modificades diverses vegades, s'han d'aprovar en els corresponents Acords de Govern de la Generalitat de Catalunya i presentar posteriorment a la Comissió Europea que en té la darrera paraula. El municipi de Rellinars inclòs dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac i per tant a la Xarxa Natura 2000, és un espai de relleu original, amb gran quantitat de parets rocoses que possibiliten la presència d'abundants comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. És alhora un ecosistema mediterrani amb una notable diversitat del paisatge vegetal i constitueix una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraetus fasciatus. Rellinars és per tant un exemple de territori que aposta per fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activat humana, vetllant perquè els hàbitats es mantinguin en bon estat de conservació i evitar-ne el seu deteriorament.</p> | 08179-418 | Rellinars | 41.6435000,1.9424000 | 411924 | 4610736 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59116-foto-08179-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59116-foto-08179-418-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 78348 | Parc de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-gallecs | <p>De Santa Perpètua de Mogoda a Gallecs. Consorci de Gallecs. Gallecs (Mollet del Vallès). Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Informatiu gratuït. VILAGINÉS, Jaume (2008). Cavallers, pagesos i templers. Santa Perpètua de Mogoda a l'edat mitjana (s. X-XIII). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Col·l. Fermí Vinyals, III Beca de Recerca SPM, Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 60. www.parcgallecs.cat</p> | XI | <p>El Parc de l'Espai d'Interès natural de Gallecs es troba també conservat en una franja allargada del terme municipal de Santa Perpètua, situada al nord-est, entre la carretera de Caldes i el camí de la Serra de Mollet. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. La major part d'aquest parc es troba dins el terme municipal de Mollet del Vallès. La singularitat i riquesa natural de Gallecs, la seva activitat agrícola, les zones de bosc i els rierols i rieres fan que Gallecs, s'hagi convertit en un espai d'acollida per a moltes espècies. La conservació de l'entorn natural, forestal i agrari, ha afavorit la protecció de les espècies autòctones pròpies d'aquests ecosistemes tant amenaçats al Vallès. Mostra d'això són els nombrosos estudis sobre els valors naturals de la zona per part de l'ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura) i estudis de fauna que s'han realitzat des dels anys setanta fins ara pel naturalista Josep Ribas i Falomir sobre l'avifauna nidificant i migratòria de Gallecs. Gallecs és una peça clau com a connector biològic del territori metropolità que uneix les Serres litoral i Pre-litoral del sistema orogràfic de Catalunya. El principal objectiu en totes les actuacions sobre l'espai periurbà de Gallecs és la conservació i augment de la biodiversitat. Per aquest motiu s'han engegat programes que responen a criteris de sostenibilitat, tant pel que fa a l'agricultura com pel que fa a la gestió forestal, l'ús públic o la prevenció d'incendis. Gallecs, com altres connectors biològics que s'envolten de nuclis de població, on la densitat ha superat els límits del natural, ha estat sotmès a una forta pressió urbanística i industrial, com qualsevol espai periurbà. La realitat socioambiental del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs és comú a diferents zones periurbanes europees, però la seva singularitat radica en la seva llarga història de preservació i defensa del territori. Sobre la base d'aquests antecedents és que el Consorci té com prioritat revaloritzar l'espai com un connector biològic situat en un mitjà periurbà sotmès a pressions i degradacions implícites. Atents als seus antecedents socials i a les múltiples possibilitats que presenta aquest espai periurbà, el Consorci treballa intensament per a integrar els aspectes ambientals, socials, culturals i econòmics que permetin el desenvolupament equitatiu de l'espai.</p> | 08260-181 | Entre la carretera de Caldes C-59 i el camí de la Serra de Mollet | <p>El Topònim de 'Serra de Gallecs' es troba documentat des d'època medieval (segle XI) com a 'Serra de Galexs' (VILAGINÉS, 2007:60).</p> | 41.5416000,2.1956800 | 432912 | 4599195 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-14 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La inclusió de Gallecs al PEIN ha estat ja tramesa. Publicada la notícia a l'informatiu gratuït: Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. Les coordenades preses corresponen al sector sud, per sota l'autopista Ap-7, les corresponents al sector nord són les següents: x: 432477.28; y: 4600371; Z: 105m snm. | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||
| 79429 | Parc Natural de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-montserrat-1 | <p>CARVAJAL, Rosa et al. (2007). Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Geoestel, Barcelona.</p> | <p>L'àrea del Parc Natural de Montserrat abasta actualment una petita àrea a l'extrem oriental del terme (77,92 ha) que inclou bàsicament la serra del Cul de la portadora. Es tracta d'una àrea perimetral al massís de Montserrat (que té la consideració de zona de protecció), situada a l'altra banda del riu Llobregat. Tanmateix, amb l'ampliació del Parc que ja està prevista aquesta àrea creixerà considerablement per abastar tot el sector sud-oest del terme, fins a les urbanitzacions del Ventaiol, can Serra i Torreblanca. En tota aquesta zona el relleu és força abrupte, amb formacions de conglomerat que s'eleven sobre l'estreta vall del riu Llobregat i configuren un relleu amb certes similituds amb el del massís de Montserrat. En aquest sentit destaquen turons de perfil singular com ara el Cul de la Portadora (que recorda el perfil d'un portadora en posició invertida) i (quan l'ampliació del parc sigui efectiva) el coll de les Bruixes, el nucli orogràfic de Sant Salvador de les Espases o las serra de l'Hospici; aquesta última de relleu no tan escarpat. La vegetació és la característica del clima mediterrani, amb predomini de les zones de matolls i vegetació baixa, però també amb alguns boscos de pi i alzinars. Les especies animals que s'hi poden trobar, entre d'altres, són els porcs senglars, esquirols i gats mesquers. Entre els rèptils destaca el dragó comú, l'escurçó ibèric, les sargantanes, els llangardaixos i les serps verdes. Els ocells són també nombrosos i visibles: tords, bruels, tudons i, de tant en tant, és possible veure de rapinyaires, com l'àguila o el falcó.</p> | 08291-68 | Sector sud-oest del terme | <p>Montserrat va ser declarat com a parc natural l'any 1987. L'any 1989 es va constituir el Patronat de la Muntanya de Montserrat, que és l'òrgan rector i gestor del parc, depenent directament del Departament de presidència de la Generalitat de Catalunya. L'any 1992 es va aprovar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i l'espai 'Montserrat' va incloure tota la superfície del Parc Natural i dos sectors nous: el Puig Ventós i Sant Salvador de les Espases. El 2006 es va aprovar la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, on es designava l'espai Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i lloc d'importància comunitària (LIC). Aquest espai comprèn tot l'espai del PEIN Montserrat, però també l'espai proper anomenat Roques Blanques, un àmbit territorial al voltant del nucli orogràfic de Sant Salvador de les Espases, i el tram del riu Llobregat que des d'aquesta zona s'estén fins al congost de Martorell. Actualment, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té en total una superfície de 7.741 ha, les quals estan dividides en reserva natural, parc natural i zona de protecció (ZP). La part de Vacarisses (amb 77,72 ha) forma part de la zona de protecció. Des del 2002 es treballa en un projecte d'ampliació del Parc, que l'any 2007 es va treure a exposició pública però que encara no s'ha aprovat. Aquesta nova proposta redefineix l'àrea protegida de Montserrat i incrementa el grau de protecció en diversos sectors de l'espai protegit, que quedaria dividit en recinte de prestació de serveis, reserva natural, parc natural i PEIN. Amb aquesta ampliació el terme de Vacarisses passaria a tenir de les 77,72 hectàrees actuals a unes 845 (92,28 de parc natural i 752 de PEIN). Així, l'àrea protegida tindria una creixement considerable i abastaria tot el sector sud-oest del terme, fins a les urbanitzacions del Ventaiol, can Serra i Torreblanca.</p> | 41.5988100,1.8682700 | 405686 | 4605853 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79429-foto-08291-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79429-foto-08291-68-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 79489 | Serra de Collcardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-collcardus | Espai circumdat per carreteres i amb elements intrusius, com la pedrera del Mimó | <p>La Serra de Collcardús és un Espai d'Interès Natural (EIN) protegit dins el PEIN. Abasta territori dels municipis de Vacarisses i Viladecavalls. Concretament, l'espai protegit inclou una petita part de l'extrem sud-oriental del terme de Vacarisses on hi ha la serra de Collcardús, també anomenada del Ros, i té una superfície de 191, 64 ha (és a dir, un 33,76 % de l'espai, que té una superfície total de 567,65 ha). Aquest espai està delimitat per la carretera C-58 al nord, la riera de la Torre a l'oest i l'autopista C-16 al sud (ja en terme de Viladecavalls). En queda fora l'àrea de ocupada perla pedrera del Mimó, dedicada a l'extracció d'àrids, a l'extrem sud-oest. El cim més important és el Cap del Ros, amb una altitud de 639 metres. La vegetació és la característica del clima mediterrani, amb predomini de boscos de pi i alguna roureda.</p> | 08291-128 | Sector sud-est del terme | <p>L'any 2006 es va aprovar la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, en el qual s'incloïa la serra de Collcardús. Concretament, formava part de l'espai Montserrat-Roques Albes-riu Llobregat. Automàticament, els nous espais d'aquesta xarxa van passar a tenir la consideració de PEIN. La declaració d'aquest espai natural protegit es va fer amb la intenció d'establir un corredor que unís els parcs de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Així mateix, pel sector sud l'espai de Collcardús enllaça amb l'espai de Puigventós, propietat de la Fundació Territori i Paisatge, de Caixa Catalunya. Més recentment, l'ordenació urbanística de l'Ajuntament de Vacarisses ha establert també una zona de protecció al corredor entre els dos parcs naturals.</p> | 41.5791400,1.9305300 | 410847 | 4603603 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79489-foto-08291-128-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 45914 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el terme de Castellbisbal. El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fons del Llobregat, al municipi de Castellar de n'Hug i recorre el territori català en direcció S-E fins al Mediterrani, on desemboca formant un vast delta de 100 km2, al municipi del Prat de Llobregat. El riu travessa el terme de Castellbell al llarg d'una 14 km. pel seu sector més ponentí creant una de les fisonomies més característiques del terme: la plana dels Arenys, que contrasta àmpliament amb la resta del municipi, elevat sobre els conglomerats argilosos. L'entrada del riu es produeix pel congost de Martorell, a l'alçada del Pont del Diable, i recorre la plana fluvial fins a la desembocadura de la riera de Rubí. El seu cabal és irregular, ja que al tractar-se d'un riu de règim Mediterrani compta amb una àmplia variabilitat depenent de les estacions la pluviometria anual. En línies generals el seu cabal va augmentant fins a Martorell, i des d'aquest punt fins al seu Delta va disminuint per l'ús que se'n fa del seu recurs. La diversitat d'hàbitats del riu s'ha simplificat com a resultat de les activitats humanes com la construcció de rescloses, pèrdua del bosc de ribera, el canvi a ús urbà (aporta menys sediment al riu), etc. Aquesta pèrdua de diversitat de l'hàbitat afecta sobre l'abundància, composició i distribució de la vida aquàtica. La importància del riu, cal entendre-la actualment pel paper que juguen els rius com a connectors . L'altre és que la forta i permanent influència antròpica ha resultat en una elevada degradació d'aquests rius, tant des de la perspectiva de l'entorn com de la qualitat de les aigües, si bé no al llarg de tots els trams ja que molts d'ells encara es troben en un estat força bo des del punt de vista ambiental. El riu Llobregat és especialment rellevant ja que el propi riu i, especialment els afluents del costat oriental juguen un paper important com a rius d'especial interès connector entre tots els espais del PEIN. A més a més, el potencial connector d'aquest riu pel seu trajecte cap a l'interior de Catalunya, va molt més enllà de l'àmbit territorial de la zona d'estudi. Es tracta d'un element connector molt important en la connexió biològica entre els espais d'interès natural de la zona litoral, prelitoral, del sistema mediterrani, de la depressió central i del prepirineu central.</p> | 08054-149 | Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) | <p>Històricament el riu ha estat una font de recursos important pels habitants de Castellbisbal. Degut a la manca de recursos hídrics de la resta del terme, així com el seu terreny irregular, el riu Llobregat, i en especial els Arenys del riu Llobregat, foren durant segles una fertilíssima horta per a tots els seus habitants, fàcil de conrear, plena de sínies que extreien l'aigua del subsòl. La vegetació dels entorns del riu era en aquells moments, segons informació facilitada pels veïns una vegetació de ribera. Cal destacar però, que a diferència d'altres municipis, el riu no va constituir per als veïns de Castellbisbal una font d'energia emprada per a l'explotació de molins o fàbriques de riu. El paisatge original del riu es va mantenir fins a la dècada del 1950, moment en el qual s'instal·laren les primeres indústries. A partir de la dècada del 1960, i especialment a partir de la del 1970 la proliferació industrial va convertir els entorns del riu en un indret ple de polígons industrials i vies de comunicació.</p> | 41.4747400,1.9614800 | 413288 | 4591980 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45914-foto-08054-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45914-foto-08054-149-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat. | 2153 | 5.1 | 1786 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.