Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88116 | Balma de la Canal del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-canal-del-trull | XIX-XX | Només conserva una filera mig ensorrada de la base del mur de tancament. | <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Canal del Trull està situada en el vessant dret de la Canal del Trull. L’accés es fa des del corriol o camí que mena des dels Òbits fins a la Mola i el Montcau, baixant pel dret per la canal en direcció nord-est. Després d’un desnivell de prop d’un centenar de metres localitzem a mà esquerra una llosa plana de grans dimensions, que s’ha de voltar per no caure daltabaix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop situats al davant s’observa una cavitat que recorda la coberta d’un dolmen. Es tracta d’una cavitat natural formada pel despreniment d’una gran llosa de pedra de la seva paret original que va quedar aturada en la posició actual. Mesura entre 4 metres i 5 de fondària (no accessible). Al davant mateix, arran de terra, s’endevina dues fileres de pedra perfectament alineades, que han fet moviment degut a les arrels dels arbres que hi creixen al damunt mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’entrada està orientada al nord-est. Arran de paret mesura 1’50 m d’alçada, mentre que al costat oposat només fa 0’70 m.</span></span></span></span></span></p> | 08120-243 | Canal del Trull | 41.6493600,2.0133000 | 417836 | 4611316 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88116-p1460389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88116-p1460392.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No sembla haver estat excavada. Localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 88117 | Barraca de la Canal del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-canal-del-trull | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | La part exterior de la corona de més d’1’20 m de gruix s’està enfonsant de mica en mica. | <p><span><span><span><span><span>Construcció de pedra seca adossada a la cavitat natural que fa un bloc ciclopi desprès per fenòmens naturals de la cinglera. L’accés es fa des del corriol o camí que mena des dels Òbits fins a la Mola i el Montcau, baixant pel dret per la Canal del Trull en direcció nord-est. Després d’un desnivell de prop d’un centenar de metres localitzem a mà dreta varis blocs de pedra ciclopis envoltats de molses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta d’un passadís d’accés de 2 metres de llargària, per 0’45 m d’amplada, que s’adapta a la forma natural de la roca fins a fer-la totalment invisible.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’alçada màxima de la façana principal és d’1’65 m d’alçada, sense ràfec aparent (o tal vegada desaparegut). El mur dret, és el més imponent, ja que és atalussat, d’1’80 m d’ample a la seva base. Està format per pedra irregular amb gran quantitat de pedruscall i terra al seu interior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca o porta d’accés és de brancals lleugerament inclinats, amb quatre llindes planeres disposades en llarg del corredor d’accés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop traspassat el passadís d’accés, la cavitat és ample, irregular, de 3’5 m de fondària màxima sense que una persona pugui posar-se dempeus.</span></span></span></span></span></p> | 08120-244 | Canal del Trull | 41.6495000,2.0138900 | 417886 | 4611331 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88117-p1460382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88117-p1460379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88117-p1460385.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | L’emplaçament al bell mig de la canal fa pensar en un possible amagatall més que una barraca al voltant d’unes feixes de conreu. Els vessants són extremadament abruptes, amb depressions profundes, una enorme quantitat de blocs de pedra que en llarg dels segles s’han anat i es van desprenent de les parets i una humitat molt forta ja al seu interior, el sol no hi és mai present.SUADES (2020), l’anomena en el seu mapa interactiu Balma de la Canal del Trull. Però en realitat no es tracta d’una balma sinó d’una barraca de pedra seca aprofitant una cavitat natural deixada per un bloc de pedra en caure i esllavissar fins al seu indret actual. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 88118 | Barraca de peó de carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-peo-de-carretera | <p><span><span><span><span><span>FORMIGA i BOSCH, Josep (2019). Els peons caminers a Espanya (s. XVIII-XX). El cas de la província de Girona, pp. 10-13. Plecs d’història Local. Temes-3. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ORTUETA Hilberath, Elena de (2000). Modelos de Casillas de peones camineros. Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Cosntrucción, Sevilla, 26-28 octubre 2000. </span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Caseta o barraqueta de peoner, a peu de carretera, a mà esquerra en direcció Talamanca, un cop passat el punt quilomètric número 9 (tot just una trentena de metres més endavant). Queda molt dissimulada per la vegetació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular d’ 1’20 m de costat. Està construïda en el mateix marge o talús del mas de la Barata, reforçat amb pedra. La construcció està aixecada amb maó i arrebossat amb morter de calç del qual en queden força restes. Els muntants estan fets amb maó pla, disposats en fileres i la llinda és de volta, realitzada amb 6 maons plans. L’amplada de les parets és de 0’45 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’habitacle serviria per refugiar-se o deixar-hi les eines durant la construcció de la carretera, ja que és molt petit.</span></span></span></span></span></p> | 08120-245 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>Les casetes de peó enteses com habitacle neixen al segle XVIII al mateix temps que l’ofici. Aquests homes eren els encarregats de mantenir el bon estat de les carreteres. Es crea <em>la Inspecció General de Caminos </em>amb l’objectiu de mantenir el bon estat dels camins tan públics com carreteres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1852 durant el regnat d’Isabel II s’ordena la construcció de casetes per als peons on poder viure. Eren unes construccions molt modestes. La feina d’aquests homes era a més del manteniment de la via, la neteja de cunetes, els desaigües, traient herbes i mantenint pintades les fites quilomètriques, però també podien denunciar els vianants que en fessin un mal ús. A partir de 1909 s’organitzaren grups d’homes sota el comandament d’un capatàs i fins l’any 1967 no va sorgir el reglament que regia el cos de treballadors. Cap els anys setanta, principis de 1980 els peons deixaren de tenir un tram de carretera assignat i passaren a formar part dels centres de Conservació i Explotació com a funcionaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les casetes més petites servien per a deixar-hi les eines (xapo, pala, pic, podall, el carretó o el cove, o posteriorment algun senyal) o refugiar-se en cas de pluja.</span></span></span></span></span></p> | 41.6412200,1.9908700 | 415958 | 4610434 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88118-p1450870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88118-p1450868.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 88119 | Barraca de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-barata | XX | Ensorrada | <p><span><span><span><span><span>Restes del que sembla una barraca de pedra seca ubicada al nord-est de la Roca del Corb, en la prolongació d’aquest gran bloc de conglomerat que s’estén cap a la riera de les Arenes. L’accés es fa entrant pel bosc, seguint un corriol que mena des del Torrent Roig cap al recollidor de la Torre Salvans. Un cop allí, seguir el corriol en direcció nord est una cinquantena de metres . Les restes es localitzen a mà dreta del corriol, envoltades de vegetació (farigola, romaní i estepa). Consisteix en un amuntegament de pedra procedent d’un enderroc. S’endevina una estructura muraria d’uns tres metres de llargària per 2’5 d’amplada, i 0’70 d’amplada de murs aproximadament, en forma d’arc de ferradura, tot i que podria tractar-se d’una construcció de planta circular. La terra i la vegetació han cobert les restes i passa fàcilment desapercebuda.</span></span></span></span></span></p> | 08120-246 | Roca del Corb | 41.6385000,1.9896200 | 415850 | 4610134 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88119-p1460603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88119-p1460602.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A una vintena de metres en direcció sud-oest, s’han localitzat les restes excavades furtivament d’una construcció de planta rectangular, molt més gran amb amplades de murs d’un metre. Es desconeix si aquesta estructura també fou remoguda. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 88120 | Bassals de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassals-de-les-rovires | <p><span><span><span><span><span>Olletes naturals creades a la roca a partir de l’erosió per meteorització que l’home ha sabut aprofitar per retenir l’aigua bàsicament de pluja. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa entrant des de la carretera de Talamanca (punt quilòmetric 9), a mà dreta, travessant la Riera de les Arenes en direcció al camí de Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Tot just un centenar de metres més endavant, a mà dreta hi ha la clariana d’una petita torrentera amb predomini de roquissar. Al capdamunt del roquissar hi ha el fals avenc del cavall de la Barata, totalment envoltat de vegetació. Les olletes o basses s’identifiquen perquè per retenir l’aigua, l’home ha construït un petit muret fet amb pedra i morter de calç que permet retenir l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Probablement la seva existència estigui relacionada amb la fauna salvatge.</span></span></span></span></span></p> | 08120-247 | Les Rovires | <p><span><span><span><span><span>Les basses són excavacions impermeables construïdes en indrets favorables per poder emmagatzemar aigua de pluja. Podien aprofitar la impermeabilització natural del terreny com l’argila compactada o bé es reforçaven les parets amb pedra seca que podia impermeabilitzar pel seu interior amb calç. Si no estan cobertes, quan arriba l’estiu s’assequen. Però també hi ha cavitats naturals que es localitzen en soleres que en ploure arrepleguen l’aigua. Aquestes estructures són de gran importància per a la fauna i la flora, perquè a més a més, indiferentment que siguin intermitents o permanents, al voltant d’aquestes s’hi crea un biòtop aquàtic específic.</span></span></span></span></span></p> | 41.6424200,1.9924500 | 416091 | 4610566 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470064.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470068.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la guia interactiva del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac 2020, es parla d’una única bassa. Durant la realització del Mapa se n’han descobert dues més, gràcies al senglar, que amb el seu musell va furgar la terra i la vegetació acumulada al seu interior, posant-les al descobert. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 88121 | Bateria antiaèria de la Roca del Corb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bateria-antiaeria-de-la-roca-del-corb | XX | Es conserva la totalitat de l’estructura de formigó. | <p><span><span><span><span><span>Plataforma de defensa antiaèria situada a la Roca del Corb. Està construïda aprofitant un rebaix que fa la roca. Consta d’una base rectangular, realitzada amb totxo i encofrat de formigó, que mesura 2’17 metres per 4 metres de costat per 0’50 m de gruix de murs. L’interior és buit, sense cap mena d’espitllera, amb una única obertura per accedir-hi orientada al nord-oest. La coberta, està realitzada de formigó, sobresortint de la seva base. Mesura 4’90 metres per 3’20 metres de costat, per 0’46 m de gruix. A la part superior es conserven varis cargols de subjecció per a la bateria antiaèria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el costat oposat de l’estructura defensiva, en direcció nord, a molt pocs metres, hi ha les restes ensorrades d’ un edifici de planta rectangular, fet de totxo, que amb tota probabilitat serví com a lloc d’habitació per al destacament que estava postat en aquest indret.</span></span></span></span></span></p> | 08120-248 | Roca del Corb | <p><span><span><span><span><span>Aquest element militar de caire defensiu, formaria part d’un sistema de vigilància i protecció del president Azaña format per un búnquer construït a l’interior de la Torre Salvans, propietat de l’empresari tèxtil Francesc Salvans i altres construccions situades en els més de vuit mil metres quadrats que té la finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa d’estiueig fou acabada de construir l’any 1929, sota la direcció de l’arquitecte Marià Espinal. El seu propietari, Francesc Salvans tenia al seu capdavant més de tres mil treballadors. L’any 1933 seria també diputat per la Lliga Catalanista al Congrés. Només esclatar la Guerra Civil, el 24 de juliol, assassinaven a l’empresari, juntament amb el seu fill Joan i Agustí Prat, Gaietà Vallès, Manel Vallhonrat, Josep Maria Duran, Joaquim Barata i el notari Francesc Badia. Els autors foren els membres del grup “Los Chicos del Pedro (en referència a Pedro Alcocer o Pedro el Cruel). Els executaren a la cuneta, prop de l’Alzina del Sal·lari. La família, va instal·lar-se a Barcelona i més endavant a Sevilla i Burgos. L’Ajuntament de Terrassa s’encarregà de la casa i col·lectivitzar l’empresa Saphil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre els nacionals avançaven i el trasllat de les Corts a Barcelona, el govern republicà buscà una casa on refugiar al president Manuel Azaña. El mes de novembre de 1937, visiten la Torre Salvans durant i després d’unes modificacions estructurals aquest s’instal·la a Mapadepera, sense aixecar massa sospites.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al soterrani de la casa, s’hi construí un búnquer. A l’est de la Roca del Corb, s’hi col·locà la bateria antiaèria, de formigó. I també es van construir varies plataformes amb anclatges per a metralladora en diferents indrets estratègics actualment semi-amagades per la vegetació . Un d’ells, localitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni de Matadepera (coordenades UTM, x415534 / y4610022).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons recull el diari digital La Torre de Palau, del 22 d’abril de 2015, Joan Roura, impulsor del grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès, parla d’una antiga barraca de pastor totalment ensorrada i localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni (coordenades x415850 / y4610134) que hauria servit com a recer de la guàrdia del president Azaña durant la seva estada a la Torre Salvans. En l’article però, Joan Roura també esmenta el desacord amb alguna persona gran de Matadepera: “hi va posar alguna pega un home gran de Matadepera ja desaparegut. Tot i així, la segueixo defensant”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop finalitzades les obres, pel mes de febrer de 1938, el president Azaña i la seva esposa, Dolores Rivas, amb la guàrdia personal formada per una seixantena de soldats i els seu equip, s’instal·laren a la Torre Salvans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la casa s’hi dugueren a terme algunes reunions de ministres, redactà les seves memòries i el discurs de les tres “P”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abandonà Matadepera el 21 de gener de 1939. El dia 5 de febrer marxava cap a l’exili, a França i el 27 dimitia com a president. Un cop finalitzada la guerra, la família Salvans recuperà la propietat on hi visqué fins l’any 1947. D’allí es traslladà a Can Pèlacs, tot i tenir-ne la propietat, preservada pels masovers.</span></span></span></span></span></p> | 41.6375000,1.9863300 | 415575 | 4610026 | 1938 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88121-p1460527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88121-p1460524.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De la plataforma per a metralladora (coordenades UTM, x415534 / y4610022) fins a la defensa antiaèria i caserna, s’accedeix en direcció oest per uns graons retallats a la roca gairebé imperceptibles però que permetien pujar i baixar sense perill de relliscada. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88122 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-31 | <p><span><span><span>ARXIU de la Seu de Manresa. Lligall bandolers-sometent. Segle XV-XVII. 1591.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les Sendes dels Bandolers (Sant Llorenç del Munt- Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1988). Cròniques bandoleres de Sant Llorenç de Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA, Antoni (2003). La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media, dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mapa conservat a Biblioteca Nacional de España http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000036323 El principado de Cataluña y condados de Rossellon y Cerdaña hecho en el espacio de XII por el Mre. de Campo D. Ambrosio Borsano, Quartel Mre. Genl. y Ingeniero Mayor del Real Exercito de Cataluña, en que estan descritos todas las veguerias, collectas, ciudades, villas y lugares que pertenences a cada vegueria i collecta consagrado ala Mag. Cattolica de Don Carlos II Rey de las Españas Nro. Señor.</span></span></span></p> | XIII-XX | No es conserven els trams originals que han estat substituïts per vies asfaltades o en alguns casos s’ha modificat el traçat original. | <p><span><span><span><span><span>El Camí Ral era la principal via de comunicació que unia Barcelona amb Manresa, però també Berga i Ripoll i que travessava pel terme municipal de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De Barcelona a Manresa el recorregut del Camí Ral era el següent: un cop fora de la ciutat, passant pels barris del Clot i de Sant Andreu, el camí anava fins el coll de Montcada, cap al Vallès, travessant Ripollet i Barberà en direcció Sabadell. Un cop a la ciutat es circulava per l'actual Passeig de Manresa en direcció nord-oest i deixant Sant Julià d'Altura, s'arribava a la Creu de Bessanta, on hi havia una bifurcació. D'aquí sortia un brancal o ramal cap a l'esquerra que menava a Terrassa. El de la dreta anava a Castellar del Vallès i Caldes de Montbui. La principal conduïa fins a Matadepera, pujant pel torrent dels Vinyers i seguint el traçat de l’actual carrer de Sant Joan, on l’any 1772 h’hi estableix l’Hostal de la Marieta. Des del carrer de Sant Joan se segueix per la riera de les Arenes, passant per Can Torrelles de baix fins arribar a La Barata, on hi havia el conegut i famós Hostal de La Barata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt, hi trobem una cruïlla de tres camins:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>El primer es dirigia a Manresa i passava pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, i el Pont de Vilomana.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>El segon camí passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera; s'enfilava a Coll d'Eres, enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>El tercer camí, que també sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Salari, seguia pels graons de Mura, la Coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura; el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. Aquest seria el camí de Barcelona a Berga que no passava per Manresa, sinó que pujava per Talamanca cap a Monistrol de Calders. De Monistrol de Calders es dirigia a Olost i d allí es bifurcava; un tram en direcció Berga i l’altre en direcció Ripoll.</span></span></span></span></span></li> </ul> | 08120-249 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>Els camins rals eren patrimoni de la corona i construït a expenses seves. Però molts ja existien en temps pretèrits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Camí ral que passava per Matadepera, fins inicis del segle XIX va canalitzar gran part del comerç, indústria, comunicacions i cultura entre la capital Barcelona, el seu port, i les ciutats de l'interior com Solsona, Cardona, Manresa, Terrassa i Sabadell i, per aquest motiu, un indret àmpliament castigat pel bandolerisme. Per aquest camí s'hi transportava la llana des del port de Barcelona fins a l’interior de Catalunya i en sentit invers, vi i aiguardent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XVI i primera meitat del segle XVII hi tingueren lloc agressions, crims i robatoris per part de bandolers solitaris o grups armats. Les denúncies de les víctimes eren esfereïdores i el mateix virrei del Principat era incapaç de combatre tants malfactors. Els boscos, barrancs i roques ajudava a amagar-se. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció del ferrocarril, el camí es va deixar d'utilitzar progressivament. </span></span></span></span></span></p> | 41.6419400,1.9875600 | 415683 | 4610518 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88122-p1450851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88122-p1450847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88122-p1450842.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Camí Ral també era utilitzat com a via pecuària per portar els ramats al Pirineu. En un trajecte tan llarg era necessària la presència de llocs per descansar i fer nit. Per aquest motiu s’aixecaren els hostals, sota concessió real. A Matadepera, el més famós fou l’Hostal de La Barata, però a partir de 1772 també hi havia l’Hostal de la Marieta. I en un cert moment l’Hostal de Torrelles, que el baró de Linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88125 | Corral de Can Pèlacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-pelacs | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El Corral de Can Pèlacs està situat entre la Canal del Pi Tort i la carena del Morro de Sescorts, més concretament en el vessant hidrogràfic esquerra de la Canal de la Pedrera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En realitat es tracta d’una gran balma o bauma a la qual qual s’hi accedeix pel camí que des de darrera la casa passa per davant de l’avenc-cisterna que porta el nom del mas. Ben aviat es transforma en un corriol. Des del mateix corriol ben aviat caldrà entrar per una zona planera, immediatament després de la Roca Rasposa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al nord-oest. Mesura entre vint a vint-i-cinc metres de llargada per quatre metres de fondària i dos mestres i mig a tres metres d’alçada. Les parets del fons, conserven boniques concrecions calcàries. En un dels seus extrems, on el sostre és més baix s’hi observen importants concrecions calcàries amb regalims d’aigua que filtren de la roca. En aquest indret, antigament hi havia un brollador, emprat com a font que omplia un abeurador fet de pedra i morter de calç per al bestiar. D’aquest en queden minses restes recobertes per les concrecions. En èpoques de fortes pluges, es pot observar com brolla l’aigua, tot i que en menor quantitat que ens temps passats. Actualment l’aigua es diposita en una basseta excavada en l’estrat de terra que queda en aquest racó de la bauma.</span></span></span></p> | 08120-252 | Obaga Gran de Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Corral on els propietaris de Can Pèlacs portaven el ramat de cabres.</span></span></span></span></span></p> | 41.6455400,2.0088800 | 417463 | 4610897 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88125-p1460460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88125-p1460469.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Probablement el corral estigués protegit dels depredadors per alguna mena de tancat de fusta situat a la part inferior. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 88126 | Cova de la Canal de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-de-la-pedrera | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La Cova de la Canal de la Pedrera està situada en el vessant hidrogràfic esquerra de la canal. L’accés més fàcil és pujant des Can Pèlacs, concretament pel camí situat al davant mateix de l’avenc-cisterna que porta el nom de la casa, que ben aviat es transforma en un corriol. Des del camí, que cada vegada s’estreny més, entremig dels boixos s’endevina una fissura llisa a la part inferior de la paret. La galeria d’accés permet entrar més o menys drets però amb el cos lleugerament inclinat. Aquest tram mesura aproximadament entre sis i set metres de llargada. Arribats a aquest punt, a ma dreta neix una galeria més petita que uns metres més endavant ja no permet el pas. Paral·lela a aquesta hi ha una altra galeria impenetrable</span></span></span></p> | 08120-253 | Obaga Gran de Can Pèlacs | 41.6476000,2.0108100 | 417627 | 4611123 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88126-p1460425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88126-p1460422.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||||
| 88127 | Cova de la Canal del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-del-trull | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Canal del Trull està situada a la capçalera de la canal. L’accés es pot fer seguint el camí el direcció a la carena del Pagès (nord-oest), girar en direcció al turó d’en Griera i en sortir agafar el camí de la dreta tot trencant per la canal en direcció nord-est. Un punt de referència és el corriol que neix arran de paret dreta baixant per la canal que mena a la Font de les Quatre Grapes que no cal agafar. L’accés a la cova es fa uns metres es fa, si fa o no fa a la mateixa alçada però per la paret esquerra. Enfilar-se pel marge tot passant arran de paret i per sobre d’una codina, en direcció a la cova. Uns metres abans, cal passar entre els boixos i la paret de la cinglera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca presenta una concreció calcària al bell mig de l’entrada que li dona una forma ben peculiar. Un cop al seu interior, accedint per la part més ample s’obre una sala no gaire alta que en un dels costats presenta una diàclasi de varis metres de fondària. A la part exterior dreta s’observa un orifici i a la paret, en rotulador el nom de la cova, amb la signatura de l’autor: “Cova Canal del Trull – QS (Quim Solbas)” </span></span></span></span></span></p> | 08120-254 | Canal del Trull | 41.6493900,2.0132500 | 417832 | 4611320 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88127-p1460397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88127-p1460407.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||||
| 88128 | Cova de la Canal Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-fonda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='ES'><span>La cova de la Canal Fonda està situada al dessota de La Foradada que porta el nom de la mateixa canal. L’accés es fa resseguint </span></span><span><span>l’estreta carena que separa els turons dels Òbits i de les Nou Cabres. Des dels Òbits, cal seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, cal agafar el situat a mà esquerra, que ve a morir a l’extrem del carener. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans d’arribar-hi, cal baixar per l’esquerra entremig de boixos, fins a localitzar, al dessota, a mà dreta, una mena de coveta oberta cap a l’exterior, coneguda amb el nom de La Foradada. Un cop al dessota d’aquesta cavitat, cal baixar, amb cura, pel vessant dret de la canal entre quinze i vint metres, resseguint la paret dreta. Ben aviat s’observa una escletxa per on cal enfilar-se posant les mans en petites cavitats que hi ha a banda i banda de l’escletxa. Al capdamunt una única galeria en forma piramidal amb un recorregut aproximat d’uns cinc metres sense poder-se posar dempeus. </span></span></span></span></span></p> | 08120-255 | Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda. | <p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p> | 41.6530700,2.0153700 | 418013 | 4611726 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88128-p1460360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88128-p1460364.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||||
| 88129 | Cau de la Lloba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-lloba | <p><span><span><span><span><span>GES-CMT (1979). Nota sobre dues cavitats de Sant Llorenç. Butlletí del GES del CMT. GES. Club Muntanyenc de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Cavitat o cova d’uns 10 metres de recorregut situada un xic més amunt de la Font de la Riba, pocs metres abans d’arribar al coll que porta el mateix nom. L’accés es fa pel camí que va des del carrer de l’Alba de la Barata, en plena urbanització de les Pedritxes en direcció al Coll de la Riba. Pocs metres abans d’arribar-hi, a mà esquerra, cal enfilar-se pel marge, on hi ha una marca realitzada pels excursionistes. Un corriol molt estret, s’endinsa en direcció est per la cota 600. Uns quants metres més endavant, s’obre una clariana per donar pas a una enorme codina de conglomerats. Just abans de que el camí s’estrenyi, a mà dreta, en una raconada del mateix conjunt ciclopi, hi ha la font de la Riba, envoltada de falgueres, molses i varis erols d’orella d’os (Ramonda myconi), una planta que viu en les ranures, replans de orques calcàries i conglomerats de zones ombrívoles i fresques, entre els 600 i els 2.000 metres d’altitud. Un cop passada la font, començar l’ascens en diagonal pel bloc fins veure un amuntegament de pedres que senyalen la presència d’un corriolet molt estret que s’endinsa cap el bosc, resseguint ben aviat amb la mà les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el lloc més estret, en una factura del conglomerat cal mirar amunt, a mà dreta, car l’accés a la cavitat està situada a l’alçada dels ulls. La boca o entrada dóna pas a una galeria d’una desena de metres que fineix en una raconada d’uns tres metres d’alçada aproximada. Per sobre de la cavitat, un enfonsament del sòl, ha format un avenc de 2 metres de fondària que comunica, a través d’un tram impenetrable amb el sostre del darrer tram de la galeria.</span></span></span></p> | 08120-256 | Camí del Coll de la Riba | <p><span><span><span><span><span>Les úniques referències fins ara conegudes són dels anys 1970, quan membres del GES-CMT i la SIS-CET, realitzaren una exploració. Xavier Badiella, n’aixecà una topografia.</span></span></span></span></span></p> | 41.6217900,1.9834800 | 415317 | 4608284 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88129-p1460856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88129-topo-del-cau-del-llop-xavier-badiella.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||||
| 88130 | Cova de la Moleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-moleta | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Moleta i el forat de les Pedritxes, són dues cavitats situades al dessota de l’espadat del cim de la Moleta, en el Serrat de les Pedritxes. L’accés és pot fer pujant des de l’antiga església de Sant Joan cap el Coll de l’Ós en direcció al Coll de la Riba o bé a l’inrevés. Un cop arribats al Collet de les Foradades, on hi ha un dipòsit circular d’aigua, enfilar-se pel corriol sense deixar-lo fins arribar al cim de la Moleta, de 773 metres d’alçada. Es tracta d’un roquissar planer amb unes vistes excepcionals del municipi de Matadepera, Sant Llorenç del Munt, Montseny i fins al mar. Voltant-lo es pot accedir a la part inferior a través d’un corriolet que ressegueix la paret. Gairebé al final d’aquesta, es localitza una primera cavitat (x415802 / y4607773), anomenada Forat de les Pedritxes. Es tracta d’una petita cavitat d’uns quatre metres de fondària, originada en una diàclasi de la mateixa paret. L’erosió pel vent i l’aigua li donen una forma ben arrodonida. La segona cavitat, es localitza un xic més endavant. Es coneix amb el nom de Cova de la Moleta. La paret exterior està envoltada per l’heura. Fa uns sis metres de fondària però no permet posar-s’hi dempeus. </span></span></span></span></span></p> | 08120-257 | La Moleta | 41.6172700,1.9892300 | 415790 | 4607777 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88130-p1470152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88130-p1470158.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Moleta i el Serrat de les Pedritxes fins a tocar el Collet de Can Roure i Roques Blanques com a unitat paisatgística indissociable, formen part del corredor biològic del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Caldria en un futur incloure aquest espai en el parc per a la seva protecció. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||||
| 88131 | Cova de l’Escopeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lescopeta | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Cova de l’Escopeta, està situada al vessant nord-est de la carena dels Morros Curts, que limita el municipi de Matadepera amb Terrassa. A mig camí, entre el Collet de la Riba, i el Collet de les Foradades, entre dues torrenteres afluents del Torrent de la Font de la Riba pel seu vessant hidrogràfic dret, hi ha un gran roquissar. Per accedir a la cova, molt amagada, s’ha de vorejar-lo des de dalt del camí, baixant per un dels costats, per poder llavors resseguir la roca en direcció a la cova i grimpar novament. Allí, completament amagada per la vegetació s’observa una cova natural amb un estrat de sediments importants, que podrien contenir algun tipus d’informació arqueològica.</span></span></span></span></span></p> | 08120-258 | Carena dels Morros Curts | 41.6195500,1.9847100 | 415417 | 4608034 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88131-p1470117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88131-p1470111.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A mà dreta de la cova, baixant lleugerament per la paret, s’observa una bauma que sembla relacionada amb la cova. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 88133 | El Corral de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-de-la-barata | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XIX-XX | Teulada mig ensorrada | <p><span><span><span><span><span>Corral situat a mà esquerra de la carretera que va des de Sabadell a Talamanca, just abans d’arribar al mas de la Barata, en el terreny conegut com els Plans de la Barata. És un edifici de planta rectangular, construït damunt d’una gran codina de pedra, sense fonamentació i aprofitant alhora la mica de marge que hi ha a la façana orientada al nord-oest. És de pedra vista, sense arrebossat de morter de calç, amb la coberta de teula àrab a un sol vessant. Els paredats sembla que han sofert reparacions en llarg del temps i la teulada, que actualment està mig ensorrada, era més baixa i es va alçar uns 0’35 m de la seva posició original. En alguns indrets s’hi observen trossos de vidre encastats per impedir l’intrusisme. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana orientada al nord-oest, en el seu costat dret, hi ha un portal ben ample, emprada per entrar-hi el bestiar. Té els brancals de pedra vermella i la llinda de fusta. Actualment no hi té els portalons. A la façana sud-est en canvi, no hi ha cap porta. Les obertures es limiten a dues finestres petites, quadrangulars, realitzades amb quatre carreus de pedra més o menys plana (una per costat) que actualment estan tapiades. La de mà dreta encara conserva la reixa travessada de llangardaix o esquinça-robes. A la part inferior, a tocar de la roca s’hi observen varies obertures rectangulars (amb una petita llinda sense treballar) i estretes alhora que toquen a la roca. No es tracta d’espitlleres sinó d’obertures o orificis pels quals s’escolaven els pixums del bestiar. Se n’han comptabilitzat sis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana orientada al nord-est, compta amb una porta situada al mig, amb brancals ben treballats que semblen amb tota probabilitat reaprofitats. Té marxapeus de pedra i una llinda de fusta. La portella és de fusta, feta de taulons. Actualment està tancada amb cadenat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana orientada al sud-oest s’hi ha recolzat modernament un cobert realitzat amb quatre posts de fusta i una xapa metàl·lica de color verd. Al dessota emprat en les tasques agrícoles. Al davant d’aquesta façana es poden observar uns murets de pedra seca molt ben executats.</span></span></span></span></span></p> | 08120-260 | La Barata - Carretera de Sabadell a Talamanca, Km. 8,970 | 41.6383500,1.9934100 | 416166 | 4610113 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88133-p1450889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88133-p1450885.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El corral de la Barata era un recinte tancat on els propietaris hi tenien el bestiar. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 88135 | Font de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>La font de Can Pèlecs està ubicada en el vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Pedrera, en una raconada ombrívola de l’Obaga Gran de Can Pèlacs. L’accés es fa des del darrera de la casa, entrant pel Camí que mena a l’avenc. Just després de passar l’avenc, a mà dreta del camí es pot veure un parany per a senglars. Un cop deixat enrere, a molts pocs metres ja s’endevina, un corriol molt estret que baixa en diagonal fins al llit del torrent. La font es localitza a mà esquerra mateix del marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La construcció consisteix en una cisterna de planta quadrangular (1’55 m de profunditat per 1’60 m d’amplada per 1’60 m de fondària), excavada cap a l’interior del marge. L’interior conserva l’arrebossat de morter de calç de les parets. El brollador, envoltat de tosca, està situat a la part inferior de la paret del fons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta està protegida per una volta de maó pla, a excepció de la boca, decorada amb un arc de pedra disposada a plec de sardinell, que reposa sobre dos brancals, també de pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, orientada al sud, està en un excel·lent estat de conservació. Està realitzada amb pedra i morter. Mesura 2’85 m d’amplada per 0’85 m d’alçada. La boca (0’60 m d’alçada per 0’85 d’amplada per 0’35 m de gruix de murs) té un ampit de pedra o reposa genolls. No té portella, i tampoc s’observa cap resta de frontissa o ganxo que hagués mantingut una estructura de fusta.</span></span></span></span></span></p> | 08120-262 | Obaga gran de Can Pèlacs, al canal de la Pedrera. | <p><span><span><span><span><span>Forma part d’un grup de fonts que coincideix en la tècnica constructiva emprada pels masos importants que conformen la muntanya de Sant Llorenç del Munt: La font de Can Bufí, Can Garrigosa i la de Can Robert juntament amb aquesta en són un clar exemple que cal preservar com a antics sistemes de recollida d’aigua de boca.</span></span></span></span></span></p> | 41.6434800,2.0039400 | 417049 | 4610673 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88135-p1470005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88135-p1470004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88135-p1470009.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Alba, masovera de Can Pèlecs i el seu germà Enric informen que es tracta de l’antiga font de la casa.En el mapa interactiu de Ramon Suades (2020) es troba sota la denominació genèrica de cisterna. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 88136 | Font de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-robert | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>La font de Can Robert està ubicada al nord de la casa, en el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de Can Garrigosa, dessota del marge esquerre d’una torrentera molt abrupte, originada a l’oest del Cingle dels Cavalls. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Queda delimitada al bell mig, de dues canals (Canal Gran i Canal de la Carena de l’Estret) tributàries del torrent de Can Garrigosa en el seu pas per les terres del mas. L’antic camí que hi menava directament és gairebé imperceptible degut a l’eixamplament de la pista forestal que des de Can Robert, va fins a Can Garrigosa, travessant la Canal de l’Abella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop situats a la Casa, pujar pel camí de Can Pobla. Tres cents metres més endavant, a mà esquerra del camí hi ha una nova pista barrada amb una cadena i un antic forn de calç. Un cop situats cal seguir el camí fins a observar un corriol dissimulat en el marge que es va obrint pas entremig de la vegetació. Després d’un centenar de metres, el corriol fa un revolt a mà dreta de noranta graus per salvar la torrentera. Immediatament s’observa el tronc d’un pi caigut barrant el pas. La font està situada al davant mateix sota el marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La construcció consisteix en una cisterna de planta quadrangular (1’60 m de profunditat, per 1’65 m de costat), excavada cap a l’interior del marge. L’interior conserva l’arrebossat de morter de calç de les parets. El brollador, està situat a la part inferior de la paret del fons, tot i que sembla que el dipòsit de fulles i tosca l’ha taponat i l’aigua es filtra per les parets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta està protegida per una volta de maó pla. S’hi observa un clau de pitó collat al sostre. Aquest servia a mena de corriola; tenia una corda amb una galleda al seu extrem i permetia omplir-la d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, orientada a l’oest, està en un excel·lent estat de conservació. Està realitzada amb pedra i morter. Mesura 2’10 m d’amplada per 1’80 m d’alçada màxima. La boca (0’80 m d’alçada per 0’65 m d’amplada), està arranada al terra, amb un ampit de pedra per reposar-hi els genolls. No té portella i tampoc s’observa cap resta de frontissa o ganxo que hagués mantingut una estructura de fusta.</span></span></span></span></span></p> | 08120-263 | Can Robert | <p><span><span><span><span><span>Forma part d’un grup de fonts que coincideix en la tècnica constructiva emprada pels masos importants que conformen la muntanya de Sant Llorenç del Munt: La font de Can Bufí, Can Garrigosa i la de Can Pèlacs juntament amb aquesta en són un clar exemple que cal preservar com a antics sistemes de recollida d’aigua de boca. </span></span></span></span></span></p> | 41.6381400,2.0073200 | 417324 | 4610076 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88136-p1470094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88136-p1470079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88136-p1470090.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 88137 | Font de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-riba | <p><span><span><span><span><span>Font procedent d’una déu d’aigua que s’origina en el vessant nord-est la serra de les Pedritxes. L’accés es fa pel camí que va des del carrer de l’Alba de la Barata, en plena urbanització de les Pedritxes en direcció al Coll de la Riba. Pocs metres abans d’arribar-hi, a mà esquerra, cal enfilar-se pel marge, on hi ha una marca realitzada pels excursionistes. Un corriol molt estret, s’endinsa en direcció est per la cota 675. Uns quants metres més endavant, s’obre una clariana per donar pas a una enorme codina de conglomerats. Just abans de que el camí s’estrenyi, a mà dreta, en una raconada del mateix conjunt ciclopi, s’observen falgueres, molses i varis erols d’orella d’os (Ramonda myconi), una planta que viu en les ranures, replans de orques calcàries i conglomerats de zones ombrívoles i fresques, entre els 600 i els 2.000 metres d’altitud. De l’escletxa superior hi neix un boix. La font està situada al dessota mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 2010, en que fou restaurada, ja no té un broc senzill sinó que hi ha una aixeta collada amb morter que permet que l’aigua s’acumuli i no es perdi tot i que aflora per porositat per la roca. Aquesta queda recollida en una piqueta natural excavada parcialment a la roca i al davant mateix, varis còdols, formant una mena de canalització per si l’aigua sobreseeix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una mica més amunt, hi ha un rajol vermell, encastat a la roca que es va picar expressament amb el nom de la font: Encara s’hi pot llegir “DE LA RIBA / 1984”.</span></span></span></span></span></p> | 08120-264 | Coll de la Riba | 41.6305500,1.9826900 | 415263 | 4609258 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88137-p1460843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88137-p1460846.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’orella d’os, coneguda també com herba peluda, herba tossera, borratja de roca o borraina, és un fòssil vivent de la vegetació tropical que fa més de vint milions d’anys, durant el Terciari, va ocupar els Pirineus. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||||
| 88138 | Font de l’Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba-2 | XIX-XX | Seca i espai en desús des de fa molt de temps. | <p><span><span><span><span><span>Font situada en el marge, dessota l’ombra d’unes alzines, a mà esquerra del camí privatiu que des de la capella de la casa de La Barata, s’endinsa fins a trobar un tram del Camí Ral. Al davant mateix de la bassa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un espai condicionat recreant una estructura piramidal realitzada amb pedra tosca. Al davant mateix hi ha un canaló picat a la pedra que s’escola fins a una pica. L’aigua procedeix d’una deu. Probablement les arrels dels arbres que hi creixen al voltant l’hagin taponat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-265 | La Barata | 41.6415400,1.9885400 | 415764 | 4610472 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88138-dsc8575.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88138-p1450803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Uns metres abans de la font, s’observa, en el mateix camí gairebé arran de terra, un tub de plom enfonsat en el marge, amb una teula al damunt per on quan plou degoteja aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 88139 | Font de les Quatre Grapes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-quatre-grapes | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Déu d’aigua o surgència localitzada a l’interior d’una cavitat, dessota una petita bauma, situada al dessota de la carena del Pagès, a prop del turó del Boc, i propera a la Canal del Trull. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Baixar per la Canal Fonda des del camí que ve de Mura i dels Òbits en direcció a la Mola i al Montcau, a mà esquerra. Una vintena de metres avall, s’endevina arran de paret dreta un petit corriol que abans d’arribar a l’Agulla del Boc, hi mena directament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís d’accés té un recorregut d’uns cinc metres de fondària. Allí , l’aigua s’escorre de la roca omplint una bassa natural excavada al terra. En dies de pluja queda plena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior de la paret, a mà dreta ja fa uns anys s’hi va pintar, amb pintura de color groc com si es tractés d’un jeroglífic, la xifra “4” i a mà dreta una mà. Actualment està força esborrada.</span></span></span></span></span></p> | 08120-266 | Turó d’en Griera | 41.6484600,2.0138700 | 417883 | 4611216 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88139-p1460368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88139-p1460373.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En dies de pluja queda plena. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||||
| 88140 | Font dels Òbits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-obits | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AYMAMÍ, Gener (2014). Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau, editor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'>CANAL, Josep (1879). A S. Llorens del Munt, Mura y covas dels encontorns. 31 de Maig. 1 y 2 de juny de 1879. Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions. Vol. I, p. 123-124. (1878-1879). Barcelona Imprenta de la Renaixensa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997). La vall del riu Ripoll. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple<span><span> de lletres editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Bassa d’aigua obrada, situada al nord dels Òbits. És de planta rectangular, construïda amb un muret de pedra de 0’50 m d’alçada per tres costats que s’adapta perfectament a la roca mare. La deu d’aigua neix una mica més amunt de la bassa, de sota la paret de la cinglera, surt a la superfície per escorrentia i a través d’un broc metàl·lic, que permet omplir de mica en mica la bassa. Un orifici taponat pel costat més alt on creix un roser salvatge i algunes bardisses, permet buidar-la i netejar-la en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-267 | Els Òbits | <p><span><span><span><span><span>Antoni Massó, membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, després d’una visita realitzada el mes de març de 1878 escrivia un simpàtic article on deixava constància dels elements patrimonials que s’hi podien veure en aquell temps titulada, Memòria pintoresca de l’excursió a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. “No hi falta forn, estable per cavalleries, xemeneia natural, escorredor d’aiguas, ni pis ab escala de fusta. Las finestretes que trahuen al exterior disfrutan de bell punt de vista. Son las parets negres y lluentes de l’acció continuada del fum, lo que dona un aspecte trist y miserable. Damunt de la porta hi ha un número 7.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mossen Anton Vergés i Mirassó, en referir-es als Òbits transcriu un fragment de l’Especulum de Sant Llorenç del Munt: “ En 5 de las calendes de juny de l’any 1311, en unió de D. Francesch, Sor. del castell de Pera, declarà que la roca y la font dita dels Olbis en lo Mont Calvo, son en propietat del monestir, y lo honor que es de ju la roca en la qual baixa l’aygua es alou de dit Francesch Marqués. Volent que la font y aygua sia en lo successiu á us comú del monestir (homes y animals), y també dels de dit castell”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una excursió realitzada per l’Associació Catalana d’Excursions durant els dies 1 i 2 de juny de 1879, Josep Canal escrivia en el butlletí “De la cova del Drach passàrem als Obits, senzillas baumas tancades ab un mur y convertides en modesta y arruïnada vivenda. ¿Quina antigüetat té aquesta? La que en restos cremats i miserables se veu avuy, sens dubte ben poca, però lo trobarse propera á una font que brolla del mitj del rocam y qu’ens digué lo guia era la millor de la encontrada, aixís com la disposició especial del interior, potser acusan una d’aquellas habitacions pre-históricas, tant comunas a l’edat de pedra”.</span></span></span></span></span></p> | 41.6560400,2.0131900 | 417836 | 4612058 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88140-p1460173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88140-p1460177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88140-p1460175.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’aigua que s’acumula a la bassa només és apta pels animals. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 88141 | Font Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-foradada | <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Matadepera, Sant Jordi. Autoedició. </span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Entorn en desús des de fa molt de temps, en estat progressiu d'abandonament, i la font no raja. | <p><span><span><span><span><span>La font foradada està situada en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, al capdavall de l’obaga de les Cantarelles. Hidrogràficament també està ubicada entre dos torrents, el del Collet Estret i el del Roig, igual que ho està estratègicament el mas de La Barata. El lloc és ombrívol i convida al repòs. La font, que ara no raja, estava situada on hi ha una bassa de planta semi-circular. L’aigua baixava per un canaló cap a una pica que sobreeixia cap a la bassa. Està buida i la vegetació l’està engolint. La bassa, està construïda de pedra, restes de maons i arrebossada amb morter de calç. No té rentadora, però el pedrís, pel seu costat sud, té un retall que permet, en cas de sobreeixir caure cap a una canal mig colgada. La font forma part de la construcció d’un jardí romàntic, amb parterres i camins resseguits per pedra en una zona molt planera. Forma part d’aquest jardí un parterre circular amb una taula de pedra al bell mig i un banc fet de pedra del qual en queden nombroses restes mig tapades per la molsa. </span></span></span></span></span></p> | 08120-268 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>Tot i que el jardí romàntic és propi del segle XIX, probablement la font ja existís amb anterioritat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6422100,1.9888900 | 415794 | 4610546 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88141-p1450854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88141-p1450858.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el marge s’hi observa un mur de grans dimensions en alçada i amplada que en realitat correspon a un antic forn d’obra, del qual en queden estructures muraries al damunt. La cambra de combustió està tapiada i el laboratori o cambra de cocció colgada. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88142 | Foradada de la Canal Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foradada-de-la-canal-fonda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Foradada es troba a redós del turó de les Nou Cabres, a l’estreta carena que separa els turons dels Òbits i de les Nou Cabres. Des dels Òbits, cal seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, cal agafar el situat a mà esquerra, que ve a morir a l’extrem del carener. Abans d’arribar-hi, baixar per l’esquerra entremig de boixos fins a localitzar al dessota, a mà dreta una mena de coveta oberta cap a l’exterior, al turó de les Nou Cabres, on l’espectacle és impressionant. L’accés es fa pel vessant nord-oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mesura entre vuit i nou metres de llargària per dos metres d’amplada.</span></span></span></span></span></p> | 08120-269 | Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda. | <p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p> | 41.6529600,2.0153100 | 418008 | 4611714 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88142-p1460330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88142-p1460332.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al dessota mateix, en direcció al torrent de la Canal Fonda, pel vessant nord-est de la Foradada, hi ha una cova i a mà esquerra una construcció amb evidències d’activitat furtiva. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 88144 | Forn de calç del Torrent de l'Escaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-lescaiola | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Malgrat que del forn només se’n conserva una part de l’olla, el Parc de Sant Llorenç del Munt, ha col·locat una tanca de protecció i un camí d’accés amb un panell informatiu per als visitants. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de l’Escaiola. L’accés es fa des de l’àrea d’esbarjo del Pla de l’Escaiola. Un cop passada la caseta d’informació, a mà dreta hi ha vuit estructures amb graelles i taules, quatre a cada costat del torrent, que en aquest indret està canalitzat. Un cop passades les quatre primeres, s’observa a mà dreta una tanca de protecció pel torrent i una segona que envolta tota la estructura del forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El carregador ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés. L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (5’20 de diàmetre per 4’5 metres d’alçada conservada). Aquest diàmetre però no és l’originari, ja que probablement el seu bombament i les cavitats que s’observen actualment a les parets que resten dempeus siguin degudes a la mateixa erosió i a l’aigua del torrent que en algun moment hagi sortit de mare. La façana també ha desaparegut totalment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís i la boca d’accés a la cambra de combustió estarien orientades al nord-est.</span></span></span></span></span></p> | 08120-271 | Pla de l’Escaiola | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6290700,1.9923700 | 416067 | 4609084 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88144-p1460791.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88144-p1460790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88144-p1460794.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Càmeres de seguretat que controlen tot el perímetre. No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació, desconeixent si conserva la banqueta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88145 | Forn de calç de la pista del Torrent de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-pista-del-torrent-de-la-riba | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Està envoltat de vegetació. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al marge inferior, per dessota del camí que ressegueix el Torrent de la Font de la Riba pel seu vessant hidrogràfic dret, i que mena travessant el Bosc de Parets, des de l’actual carrer de l’Alba de la Barata, fins al Coll de la Riba.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta circular, de 4’5 metres de diàmetre per una alçada de 4’80 metres d’alçada. El passadís d’accés a la fogaina, tot i estar colgat, deixa entreveure un passadís murat de pedra collada amb morter de cal´d’1’50 metres de llargada. La boca, orientada a l’est, mesura 0’80 metres d’amplada actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva una part de la façana inferior, també murada. A les parets interiors s’observen restes de rubefacció. </span></span></span></span></span></p> | 08120-272 | Torrent de la Riba | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació. </span></span></span></span></span></p> | 41.6206600,1.9869700 | 415606 | 4608155 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88145-p1460822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88145-p1460834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88145-p1460825.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per la seva proximitat al camí, seria convenient netejar-lo i posar-hi una tanca de fusta de protecció. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88146 | Forn de calç de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-riba | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | El seu estat de conservació es pot mantenir gràcies a tala de la vegetació arbòria tant de l’interior com de la corona. Una tanca de protecció de fusta seria convenient degut a la proximitat d’una urbanització. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant hidrogràfic esquerra del Torrent de la Riba. L’accés es fa, per la urbanització Els Rourets, concretament entrant per un revolt molt tancat del carrer de Puig Codina des del qual s’endevina un corriol que s’endinsa cap el bosc. (x 416003 / y4608535). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular, de 5 metres de diàmetre, per 5 metres d’alçada. El passadís d’accés a la fogaina està parcialment desapareguda i la resta coberta per la terra. Està orientada al sud-oest. La part superior de la corona és visible i sorprèn veure una part de la volta posterior conservada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A les parets interiors es conserven restes de rubefacció.</span></span></span></span></span></p> | 08120-273 | Torrent de la Riba | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació. </span></span></span></p> | 41.6222100,1.9900500 | 415865 | 4608325 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88146-p1460800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88146-p1460811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88146-p1460810.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | Els bosqueters, en netejar la franja de protecció han col·locat brancatge a la part superior per evitar cap accident. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88147 | Forn de calç de Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-gorina | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa. Terrassa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2003). Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904. Curial Edicions Catalanes. Publiacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Olla colgada i passadís d’accés restaurat i convertit en una font. | <p><span><span><span><span><span>Antic forn de calç situat al vessant est de Can Gorina, dins del jardí de la propietat. Un camí de lloses planes condueix fins a l’antic forn. Aquest ja no conserva l’olla, que està totalment colgada. Tanmateix el passadís d’accés a la fogaina es preservà, allargant-lo. S’hi efectuà una restauració que consistí en un allargament del passadís d’accés, i un recobriment estructural de pedra del sòcol original, al damunt del qual, es consolidà la volta, amb una capa d’arrebossat de morter i recobriment de pedra. A l’exterior del passadís, visible, una filera de maons disposats a plec de sardinell. A ambdós costats dels murets hi ha dos quatre bancs de pedra adossats a la mateixa estructura mural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al fons, l’accés a la cambra de combustió o fogaina està tapiada. La part visible, està recoberta de galets i al centre, s’hi ha construït una font. Està feta amb un paredat de rajols ceràmics que combinen rajols blaus i de fruites policromats amb fons blanc, datables entre el segle XIX i principis del XX. Al capdamunt hi ha el broc, un sortidor d’aigua amb cara d’angelet realitzat a motllo, de ceràmica vidriada de color verd. L’aigua cau a l’interior d’una pica semi-circular, de pedra, la qual s’ha reforçat amb un afegit al damunt mateix d’una piqueta d’obra arrebossada amb incrustació de galets més petits intercalant rajols ceràmics policromats decorats amb escenes del camp. A ambdós costats discretament, un parell de llums dissimulats que permeten il·luminar l’espai.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La part superior de la font està decorada amb cinc rajols ceràmics policromats, amb representacions de tradicions catalanes i el rajol de Deu Vos Guard al centre (músics tocant el timbal i la gralla, una ballada de sardanes, les caramelles i una parella vestida de festa).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al centre del passadís, entre els bancs, hi ha una taula feta amb un pilar hexagonal d’obra recobert de galets i al damunt una llosa circular plana de pedra sorrenca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El terra està recobert per un paviment a base de galets formant un dibuix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior, la volta queda dissimulada per un cobert de teula àrab a un sol vessant. Al davant mateix, una pèrgola amb pilars recoberts de pedra, un pedrís i bigues de ciment, amb una glicina que fa de l’indret un lloc ombrívol i agradable per passar les nits d’estiu.</span></span></span></span></span></p> | 08120-274 | Camí de la Font de la Tartana, 48 | <p>En el dietari escrit per Francesc Gorina escriu: “<em>Dia 22 de febrer 1859, Padrós ha tapat al forn. Dia 15 el metex, Padrós a desenbrasat al forn y queda en llibertat de funcionar a qui convindrà”.</em></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6075400,2.0303000 | 419200 | 4606657 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88147-p1450687.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88147-p1450683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88147-p1450686.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El desnivell del terreny està consolidat amb dos murets de pedra seca d’un metre d’alçada. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88149 | Forn d'obra de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</em>, dins <em>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</em>, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> | XX | Només es conserva la plaça. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn d’obra del qual només se’n conserva actualment la plaça o solell per estendre i assecar les peces ceràmiques abans de la cuita. Es tracta d’una solera circular, ben plana ubicada al sud la casa, fora del tancament perimetral. Les restes conservades consisteixen en un mur de contenció de 12 metres lineals aproximadament per una alçada màxima d’1’05 m.</span></span></span></span></span></p> | 08120-275 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6433300,1.9998200 | 416706 | 4610660 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88149-p1470015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88149-p1470017.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons els masovers, ells recorden haver vist en el marge part de la façana del forn i la cambra de combustió, que amb els anys va acabar enfonsant-se. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88150 | Forn de calç de la Canal del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-canal-del-bosc | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | El passadís d’accés cap a la fogaina està colgat de terra i les alzines van creient al seu voltant, afectant amb les arrels a l’estructura general. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al vessant esquerre de la Canal del Bosc, en un marge que conté una gran quantitat de blocs de pedra calcària. El seu accés es fa des Can Pèlecs, entrant per un corriol que hi ha darrera la casa i que mena al Serrat Roig. En alguns trams, quan aquest s’eixampla, s’observen les restes dels murets de pedra ambdós costats, coincidint amb el camí natural d’accés al forn quan aquest estava en funcionament. L’accés també es pot fer des Can Bofí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn està construït aprofitant el marge natural del terreny. És de planta circular; l’interior de l’olla mesura 3’40 m de diàmetre per 2 metres d’alçada conservada. El passadís d’accés (mesurava 2’15 m de llargària aproximada) a la fogaina, orientat a l’oest, està colgat per la terra despresa del marge. Les restes visibles actualment, permeten afirmar que la volta del passadís estava feta amb pedra, disposada a plec de sardinell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva una part de la façana amb un gruix de murs de 0’40 m. </span></span></span></span></span></p> | 08120-276 | Canal del Bosc | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6524600,2.0064300 | 417268 | 4611667 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88150-p1450981.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88150-p1450976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88150-p1450973.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant mateix, hi ha un important amuntegament de restes procedents del forn i a proximitat, l’antiga pedrera de la qual s’extreia la pedra per a la seva transformació en calç. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88151 | Forn d’obra II de La Barata o Forn d’obra de la Font Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-ii-de-la-barata-o-forn-dobra-de-la-font-foradada | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara. Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio, dins Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac</span></span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Al damunt mateix de la façana, corresponent a la cambra de combustió hi ha varis arbres però en concret destaca un pi de grans dimensions que fa perillar tota la estructura muraria. | <p><span><span><span><span><span>Forn d’obra o ceràmic que es localitza a l’Obaga de les Cantarelles, dins de la finca de La Barata, a tocar de la font Foradada. Geològicament el jaciment s’ubica, entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, amb els conglomerats heteromètrics del període Eocè, que conformen el gruix de les elevacions muntanyenques de Sant Llorenç i les calcàries micrítiques i dolomies. Físicament està situat entre els torrents Roig i el del Collet Estret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, amb tiratge vertical , desconeixent si tenia una o dues cambres de cocció. Està construït aprofitant l’alçada del marge que actualment ho és de la carretera que mena de Sabadell a Talamanca. De dalt a baix es localitza en primer lloc, la cambra de cocció o laboratori (que mesuraria uns 2’80 m a 3 m de costat aproximadament) i un seguit d’estructures muraries a la part superior, visibles que formarien part de la construcció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la façana s’observa una construcció ferma, de forma trapezoïdal, de 4’5 m d’alçada realitzada amb pedra irregular i collada amb morter de calç, d’uns 6 m d’amplada màxima a la qual per la part esquerra s’hi hauria afegit a posteriori un mur molt més llarg d’uns 8 metres de llargària per 4 m d’alçada. El gruix de murs és de 0’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís de la cambra de combustió és de planta trapezoïdal, tapiat amb tres obertures de 10 centímetres de diàmetre. Aquest espai mesura 2’50 m d’amplada màxima per 1’70 m d’alçada per 1’20 m de llargària. L’arrebossat posterior d’aquest espai no permet veure el sòcol de pedra sobre el qual arrenca la volta, de la qual només s’identifiquen dues fileres de maó sobreposades, disposats a plec de sardinell. Conserva els orificis laterals per als posts i a mà esquerra, una frontissa de ferro (la inferior no es pot veure ja que en aquest indret hi ha un amuntegament de llenya), que juntament amb les marques de cals de la part exterior de la volta, delata que fa uns anys, es tapiés una part d’aquesta obertura i s’hi col·loqués una portella de fusta, tal vegada per fer-ho servir com amagatall o com a barraca. </span></span></span></span></span></p> | 08120-277 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6418700,1.9894700 | 415842 | 4610508 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88151-dsc8622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88151-p1450861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88151-dsc8623.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt a prop del forn, hi ha la font Foradada, de la qual no s’ha pogut esbrinar l’origen del topònim. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88152 | Forn de pega de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-la-barata | XVIII-XX | Per poder-hi accedir després de la seva descoberta s’ha desbrossat el bardissar que el cobria, per poder-lo documentar, però degut a que sembla no haver estat manipulat des del seu abandonament, seria interessant dur a terme una excavació arqueològica.La part frontal del coll està en part ensorrada a l’interior del pou, degut a la gran profusió de bardisses que feien pressió contra l’estructura. | <p><span><span><span><span><span>Forn per a l’obtenció de pega que consisteix en dos cossos, el pou i l’olla. El pou, d’estructura semblant a una garrafa de cul rodó, està excavat a l’obaga, en un marge. Té un coll (anomenat fumeral o xemeneia), més estret, que mesura 0’60 cm de diàmetre, mentre que la part inferior molt més ample, fa 1’40 m aproximadament per 1 m d’alçada. L’alçada total, de tota l’estructura és de 2’30 m. A ambdós costats del coll estan reforçats per varies fileres de maó i teules àrabs que s’endinsen en el marge, amb evidents restes de carbons procedents de les temperatures obtingudes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al fons, del pou s’hi observa una mena de morter de calç amb oxidació que sustenta (a quatre dits del terra) un rajol de ceràmica pla amb vores laterals a mena de canaló de degoteig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està situada al davant del pou, per dessota el nivell estructural . Les restes observades consisteixen en un forat practicat al terra, més o menys quadrangular, i reforçat per un muret de pedra d’uns 0’50 m d’alçada. Els orificis de trasbals de les dues estructures estan colgats per la fullaraca i la terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les mesures de l’olla són aproximades ja que s’ha pogut entrar al seu interior.</span></span></span></span></span></p> | 08120-278 | La Barata - Obaga de les Cantarelles | <p><span><span><span><span><span>Els forns de pega estan documentats a Catalunya des del segle X.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns localitzats fins ara al Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac són minsos: forn de pega del Marquet de les Roques (Vall d’Horta), forn de pega del Dalmau (Vall de Mur), forn de pega del Sot de l’Infern (Mura), forn de pega del mas Vila (Talamanca), i forns de pega de Cavall Bernat (del qual no se’n té cap més altra informació que el seu nom).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns de pega permetien l’obtenció de pega i quitrà, fins que al segle XX aparegueren els derivats del petroli. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Els pegaires, que eren gent especialitzada, que construïen l’estructura allí on les condicions eren òptimes. Omplien el pou amb teies de ginebre, càdec i pi. Encenien el forn fins a obtenir la combustió necessària que permetria, en certa mesura com en els forns de ginebre, que la teia deixés anar la resina. Aquesta regalimava cap a un canaló (en aquest cas de ceràmica) que a través d’una obertura practicada a la base, s’escolava cap a la segona estructura, l’olla on el pegaire sotmetia la resina obtinguda a un segon procés de combustió per així eliminar els elements volàtils que pogués contenir. El resultat final era una pega espessa que s’anava dipositant en una pastera. Un cop refredada, la pega s’havia convertit en una massa sòlida que quedaria llesta per la seva venda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els pegaires, la tallaven a trossos i la venien sobretot als fabricants de vaixells, botes de vi, tan de fusta com de pell, als sabaters i als veterinaris i pagesos per tenir cura del bestiar (peülles, trencadura d’ossos...) . La seva demanda va arribar a ser tal en el cas de la construcció de vaixells de marina de guerra, que es preconitzà la utilització de les soques dels arbres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ofici de pegaire (que passava de pares a fills) sembla estar documentat principalment al Pirineu des d’on es desplaçarien pel territori català.</span></span></span></span></span></p> | 41.6413700,1.9883200 | 415746 | 4610453 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88152-dsc8580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88152-dsc8585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88152-p1450827.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descobert en el desenvolupament del treball de camp del Mapa de patrimoni. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 88154 | Forn de calç del Pla de Surís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pla-de-suris | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Molt embardissat amb la façana enfonsada. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al Pla de Sorís, en el camí que mena des de la Torre Salvans en direcció sud, al Torrent de la Mamella, a mà dreta, just abans de creuar-lo. Es tracta d’un forn de grans dimensions, que aprofita el marge natural del terreny. És de planta circular; l’interior de l’olla o cos central mesura 5 metres de diàmetre per una alçada aproximada de 7 metres. El passadís d’accés a la fogaina, orietat al sud-est, està, colgat o enfonsat.</span></span></span></span></span></p> | 08120-280 | Pla de Surís | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6347000,1.9895800 | 415842 | 4609712 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88154-p1460681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88154-p1460682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88154-p1460686.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant s’observen amuntegaments de restes procedents del forn però també molts trossos de guix que podrien ser indicadors de l'existència d'un forn d'aquesta tipologia, ja que el funcionament és el mateix. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88157 | Forn de calç del Torrent de la Mamella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-la-mamella | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Els bosqueters que actualment netegen el bosc han protegit el seu perímetre amb brancatge. Al seu interior hi creix una alzina. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant esquerra del Torrent de la Mamella. Pujant per la pista que mena, un cop passada la Torre Salvans, fins a la Punta dels Rocs Cremats i l’Avenc del Sendo, en un clar, a mà dreta, excavat dins del marge. L’accés a la fogaina i el perímetre de la corona està envoltat per brancatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El carregador ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés, reconvertit en pista pels bosqueters. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (4’5 m de diàmetre per 4 m d’alçada conservada). Les parets conserven nombroses restes de rubefacció i vitrificats de tonalitats verdoses que brillen amb el sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís i la boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al nord-est. Està coberta de terra, com a resultat del despreniment de la part superior de la façana. </span></span></span></span></span></p> | 08120-282 | Roca del Corb | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6305700,1.9846300 | 415424 | 4609258 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88157-p1460718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88157-p1460717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88157-p1460704.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88158 | Forn de calç del turó de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-turo-de-les-rovires | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Molt deteriorat i de difícil identificació. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de calç situat al Turó de les Rovires. Està força amagat per la vegetació. L’accés es fa entrant des de la carretera de Talamanca (punt quilòmetric 9), a mà dreta, travessant la Riera de les Arenes en direcció al camí de Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Pujar fins a trobar un trencall a mà dreta. En pocs metres, a mà esquerra, s’endevina un antic camí de carro mig emboscat que cal continuar fins que aquest s’eixampla en una gran plaça, on el camí bifurca. El forn està en el marge del davant mateix, totalment dissimulat per la vegetació però que deixa entreveure una mena d’esvoranc en el terreny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un forn de grans dimensions, que aprofita el marge natural del terreny. És de planta circular; l’interior de l’olla o cos central mesura actualment més de 5 metres de diàmetre per una alçada aproximada de 4 metres conservats. El passadís d’accés a la fogaina, orientat l’oest, està, colgat o enfonsat. A l’interior hi ha restes de paredats i tot el perímetre està protegit per branques per evitar cap accident.</span></span></span></span></span></p> | 08120-283 | Les Rovires | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6460800,1.9920700 | 416064 | 4610973 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88158-p1470048.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88158-p1470050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88158-p1470051.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 88159 | Forn de calç dels Caus Cremats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dels-caus-cremats | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Gairebé desaparegut. L’any 1986 tota la zona patí un incendi. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç gairebé desaparegut situat en el Bosc de Parets. Des del camí que va des del carrer de l’Alba de la Barata, en plena urbanització de les Pedritxes en direcció al Coll de la Riba. Pocs metres abans d’arribar-hi, a mà dreta, neix un camí que un cop travessat el Torrent de la Riba, bifurca. A mà dreta, un corriol amb un pendent molt pronunciat, mena a la Punta dels Caus Cremats. El de l’esquerra, en direcció nord, entrant a mà esquerra d’una torrentera afluent del torrent de la Riba, (neix al Puig Codina en part i a la Punta dels Caus Cremats per l’altre), resseguir les restes d’un antic camí actualment embardissat en algun tram, que cal vorejar entrant pel bosc. Després de varis metres, a mà dreta s’observa un esvoranc molt gran en el marge. S’observen les restes del que fou un forn de calç, probablement doble. Les alçades conservades no superen els dos metres.</span></span></span></span></span></p> | 08120-284 | Torrent dels Caus Cremats | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació. </span></span></span></span></span></p> | 41.6263800,1.9814500 | 415154 | 4608796 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88159-p1460877.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88159-p1460874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88159-p1460870.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 88160 | Forn d’obra de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-barata | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara. Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</em>, dins <em>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</em>, 8, p. 105-132. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Malgrat la cambra de combustió està un xic malmesa pel pas del temps, la façana amb la volta del passadís d’accés a la fogaina és molt especular. Una neteja de la vegetació que l’envolta seria necessària per a la seva preservació. | <p><span><span><span><span><span>Forn d’obra o ceràmic que es localitza a l’Obaga de les Cantarelles, dins de la finca de La Barata, un xic més amunt de la font de l’Alba. Geològicament el jaciment s’ubica, entre l’alternança dels gresos silicis i argiles, amb els conglomerats heteromètrics del període Eocè, que conformen el gruix de les elevacions muntanyenques de Sant Llorenç i les calcàries micrítiques i dolomies. Físicament està situat en entre els torrents Roig i el de les Cantarelles. Quan es puja pel camí de terra, des de la font de l’Alba, s’observa gran quantitat de restes de teules, cairons i maons de diferents mides. L’entrada es fa pel costat dret, on entremig de la vegetació s’endevina la rampa d’accés fins a la façana del forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular, amb tiratge vertical i una única cambra. Està construït realitzant un rebaix en el marge. De dalt a baix es localitza en primer lloc, la cambra de cocció o laboratori (amb indicis de la portella d’accés al vessant sud-est) i un seguit d’estructures muraries d’un metre d’amplada al voltant de les restes visibles que formarien part de la construcció. La graella no és visible; sembla coberta de terra o en part enfonsada i a la part inferior, la fogaina o cambra de combustió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la cambra de cocció o laboratori es conserven les estructures muraries que mesuren 3’20 m de costat per 2’80 m d’alçada màxima conservada amb una línia visible per sobre de la boca interior de la fogaina que podria correspondre amb l’alçada de la graella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la fogaina o cambra de combustió només es conserva una petita obertura (0’50 m d’alçada per 0’80 m d’amplada màxima) perfectament visible des del passadís d’accés amb l’interior reblert de terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la façana s’observa una construcció ferma, realitzada en pedra, de 4’70 metres d’amplada màxima per 2’50 m d’alçada (restes conservades) i 0’70 m de gruix de murs. El passadís de la cambra de combustió és de planta trapezoïdal. Aquest espai mesura 2’50 m d’amplada màxima (a l’exterior) per 1’50 m d’alçada per 2’50 m de llargària. A l’interior, l’amplada és d’1’60 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El sòcol és de pedra, de 0’70 m d’alçada, des d’on arrenca la volta, realitzada en pedra i disposada a plec de sardinell collada amb morter de calç. Per sobre d’aquesta, s’hi pot veure una segona volta, aquesta vegada realitzada amb una filera de maons disposats verticalment (32 cm per 5 cm de gruix), al damunt de la qual s’hi aixeca un paredat de pedra irregular.</span></span></span></span></span></p> | 08120-285 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>La construcció d’estructures de combustió s’han de vincular al seu entorn immediat, ja que en la majoria dels casos, es construïen amb uns paràmetres molt específics. Per tant, calia sentit comú; això vol dir estalvi i economia d’esforços. En primer lloc, escollir un indret on la matèria necessària no s’hagués d’anar a buscar massa lluny, i que la terrera fos productiva. En segon lloc, un punt d’aigua, que en cas de can Torres, està servit per l’existència de dues torrenteres, el torrent de les Saleres i el torrent del Sot del Canyer que s’origina orogràficament gairebé a tocar de la construcció, en la zona dels avellaners. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’argila calia extreure-la a pic i pala, i després garbellar-la per tal de netejar-la al màxim d’impureses. Un cop aquesta operació realitzada es transportava fins al costat del punt d’aigua, una bassa, de vegades excavada al mateix sòl. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia bassada, és a dir, es barrejava la quantitat volguda d’argila amb aigua. Tot i que es podia fer amb les mans, el menys esgotador era fer-ho amb els peus. També es posaven en remull els motlles de fusta que adquirien elasticitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar es preparava la solera, normalment amb les cendres de fornades anteriors i sorra. Així s’evitava que les peces s’enganxessin al terra. Un cop a punt, es començava a emmotllar tot passant-hi la rasadora per retirar el fang sobrant. Un cop feta aquesta operació, es treia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passaven cendres. En el cas de les teules, el fang es pastava amb les mans i era molt més espès i consistent. Les tècniques eren variades; damunt d’una taula, emprant un motlle trapezoïdal, que en desemmotllar es feia llisca la peça plana vora de la taula; el teuler la recollia amb la posadora que li donava la forma de la teula. D’aquí anaven al terra per assecar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La càrrega s’amuntegava en la cambra de cocció de manera ordenada i es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang, deixant-ne algun al mig sense collar. Això permetia emprar-lo com a tapadora per poder controlar el tiratge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la construcció hi havia un espai, normalment cobert on s’hi guardaven els feixos de brancat de pi, alzina o roure que servien de combustible. Un cop realitzada l’encesa no es podia deixar el forn. En un forn mitjà com el de can Torres, una fornada trigaria uns dos o tres dies i nits. Un cop finida la cuita, la boca del forn es tapava amb fang i pedra per deixar-lo refredar a poc a poc, procés que podia durar ben bé uns cinc dies. Un cop destapat, per una banda s’extreien les peces cuites i per l’altra les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6409500,1.9880700 | 415724 | 4610407 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88160-dsc8602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88160-dsc8601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88160-dsc8618.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt a prop del forn, hi ha una bassa de grans dimensions, actualment murada, element indispensable per a netejar el fang i pastar-lo. Probablement al costat de la bassa gran hi haguessin antigament basses de decantació del fang i de pastar més petites. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88161 | Goigs en lloança al Gloriós Sant Roch, patró de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-al-glorios-sant-roch-patro-de-la-barata | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Goigs que es canten per Sant Roc a la capella de La Barata.</p> <p><span><span><span>Edició, en blanc i negre localitzada a Internet, sense haver pogut determinar la data i l’autor de la lletra. Presenta caixa amb orla tipogràfica. La impremta és de Terrassa, Vídua de M. Utset i Juncosa. Manca la parat superior de l’encapçalament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’encapçalament es llegeix: Gloriós St. Roch / patró de La Barata. Al dessota mateix, al centre, una reproducció tipogràfica de Sant Roc, emmarcada. A ambdós costats un tulipa o lliri florit plantat en un test emmarcat cadascun d’ells amb una orla oval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El text s’ha disposat en dues columnes, separades per una orla vertical geomètrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La transcripció sencera del goig, que diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>(primera columna) Sempre sóu de Deu amat, / Roch espill de penitència: Guardaunos de pestilència, Puig de tots sóu invocat.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Foreu de molt gran llinatge / Y senyor de Montpeller / Peregrí sant verdader / Fereu sant lo romiatge, / De Francesch fill estimat / Per regla de penitencia: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Los miracles tan notables / Que per tot lo mon obrau, / Son las proves que donau / De vostres virtuts lloables, / En lo cel sóu coronat / Y en la gloria ab preeminència: &c. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>En lo mon vola la fama / De la vostra vida noble, / En tota ciutat y poble / Tota la gent vos reclama, / Al devot que està apestat / Curaulo ab diligencia: &c. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per lo angel foreu curat / Quant la peste vos ferí, / En lo mal queus afligí / Per àngels sou consolat / Dau remey al tribulat / Alcansant de Deu clemència: &c. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>En las terres dels infidels / Es vostre nom reclamat, / En elles sou invocat / </span></span></span></p> <p><span><span><span>(segona columna) Per los cristians y fiesl, / A molts vos haveu curat / Com mostra la experiència: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als malalts contagiosos / Invocantvos, Roch insigne, / alcansau de Deu beningne / Ser tornats bons y joyosos; / Son refugi á tot cuytat, / De tots teniu providència: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>De ángles ab gran amor / Vostra vida fou lloada, / Y per àngels traslladada / Vostra ánima al Senyor; / En lo cel ja col-locat / Gosau de sa clara essència: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ab molt gran devoció / La Barata vos venera, / La qual, Roch per vos espera / Gosar consolació; / Altar vos han fabricat / Per donarvos reverrencia: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per vos resta amparada / Esta casa, Roch molt sant, / Deslliuraula de totplant, / Sia per vos defensada, / Guardaula de tot pecat / Y de infernal dolència: &c.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest lloch venerat / Mostrau, Roch, vostra potencia: / Guardaunos de pestilència, / Puig de tots sou invocat. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>R Ora pro nobis, beate Roche. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>V. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>OREMUS: Deus, qui beato Rocho per angelum tuam tabulam eidem afferentem promisisti; ut qui ipsum invocaverit ta nullo pestis cruciatu laederetur, praesta quaesumus, ut qui ejus memoriam agimus, ipsius meritis et precibus a mortífera peste corporis et animae liberemur.. Per Christium Dominum Nostrum. Amen. //</span></span></span></p> | 08120-286 | Capella de Sant Roc. La Barata - Carretera de Sabadell a Talamanca, km. 9 | <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> | 41.6407400,1.9900400 | 415888 | 4610382 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88161-p1450766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88161-p1450790.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 88164 | Pineda de de pi roig (Pinus sylvestris) de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-de-pi-roig-pinus-sylvestris-de-la-barata | <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MILLAN, Pedro;MUÑOZ, Anna; SANZ, Julian (1996). Sant Llorenç. Diari de Terrassa. Lunwerg Editores, S.A.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La zona de pi roig (Pinus sylvestris) està situada en part a l’Obaga de les Cantarelles i a ambdós vessants hidrogràfics del Torrent Roig, (</span></span>415484 / 4610116 / 760 <span><span>fins ben bé a l’alçada de l’avenc de la Pinassa. S’hi pot accedir des del Camí Ral, tram que s’inicia un cop passat el mas de la Barata, a mà esquerra. Un cop deixat a mà esquerra, la cadena que tanca el camí que mena a la propietat, s’inicia un corriol que s’endinsa cap el bosc, i pujant mena a la Roca del Corb. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pineda de pi roig, viu a l’estatge montà, entre els 400 i els 1.800 metres. En aquest sector matadeperenc forma una massa dominant, tot i que conviu perfectament amb l’alzina i el roure. Els espècimens orientats cap el nord són molt més grans i abundants. La seva alçada depassa en els exemplars més grans els 30 metres. La capçada és cònica en els exemplars joves i més irregular en els adults. El tronc és rectilini i no massa gruixut. L’escorça és esquerdada, de color vermell metàl·lic. Les acícules estan agrupades de dos en dos, de color verd blavós, recargolades. Fan de 3 a 7 centímetres de longitud. Les pinyes són de color fosc amb una lleugera tonalitat groguenca, petites, de 3 a 6 cm de llarg i de 2 fins a 3’5 cm de gruix. </span></span></span></span></span></p> | 08120-289 | La Barata | 41.6404500,1.9847500 | 415447 | 4610355 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88164-p1460475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88164-p1460477.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pi roig també és conegut amb el nom de pi rojal, pi vermell, pi ros o pinassa. Probablement la seva presència és la que originà el topònim de l’avenc que també es localitza en aquesta zona. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 88167 | Trull de sa Busqueta o mas Busqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-sa-busqueta-o-mas-busqueta | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>OTERO, Iago; DOMÈNECH, Laia; i ESCALONA, Alba (2007). La dimensió ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El cas de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera); dins VI Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: Diputació de Barcelona, pp. 51-57.</span></span></span></span></span></p> | XII-XVI | Manca bona part de l’estructura. | <p><span><span><span><span><span>El trull de sa Bosqueta, o el mas Busqueta està situat en el camí de Can Pèlacs a Can Garrigosa, un cop passat el mas i deixada a mà esquerra la roureda que mena a l’avenc. El trull està ubicat per sota del marge, en ple revolt, dessota unes alzines. Forma part de les les estructures de l’antic mas desaparegut, que com a unitat de producció havia de tenir per abastir-se anualment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes observades són, a la part superior, la mola sotana (1’50 m de diàmetre) col·locada damunt d’un muret de pedra collat amb morter de calç, de 0’45 m d’alçada per 0’38 m de gruix. En el muret superior que es conserva, s’hi observen restes de morter de calç. Al centre, conserva l’orifici d’encaix de l’arbre (de 0’18 cm de diàmetre), que no és res més que una biga col·locada verticalment a la qual s’hi colla el mecanisme que fa voltar una mola o rotló (de forma troncocònica o amb les parets lleugerament esbiaixades).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al dessota de la mola sotana o mota hi ha les restes d’altres estructures, força malmeses, que probablement corresponguin amb l’assentador i els vasos comunicants. Aquestes estan relacionades amb l’extracció i depuració de l’oli. El funcionament era senzill; un cop la jàssena exercia la pressió sobre les diferents capes de cofins carregades amb la primera molta d’oliva, l’oli començava a rajar i aquest passava pels vasos comunicants fins a quedar recollit en un dipòsit totalment net d’impureses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El trull normalment representa l’espai o l’habitacle destinat a la mòlta i al premsat de les olives per a l’obtenció de l’oli però també es refereix als elements que formaven part de la instal·lació i permetien fer la mòlta: la mola sotana (jussana o mota), la mola sobirana o rotló, la premsa, els decantadors, la fona i l’infern i una llar de foc on escalfar l’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera fase per a l’elaboració de l’oli era la recol·lecció de les olives. Un cop triades i decantades les impureses (fulles i branquillons) les olives s’anaven introduint per a ser moltes en una mena de pica circular anomenada mola sotana o mota. En el centre de la mola hi havia un forat on s’hi col·locava verticalment una mena de bigueta, l’arbre al qual s’hi acoblava una mola o rotló més petita, amb els costats lleugerament inclinats que voltava gràcies a l’impuls d’una burreta o mula que anava voltant de manera a aixafar l’oliva fins a obtenir una pasta. Aquesta massa resultant s’anava col·locant dins d’uns cofins d’espart que un cop plens s’anaven apilant uns damunt dels altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop tot preparat començava la premsada amb l’ajut d’una jàssena o d’una premsa. Aquest procés de mòlta i premsat es podia repetir varies vegades, essent l’oli de la primera premsada el més fort i gustós. Aquest procés rebia el nom de mòlta (un cop), remòlta (dos cops), remoltí (tres cops) i sota (quatre cops en el cas d’un any molt dolent). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per extreure l’oli dels cofins, calia escalfar aigua en el calderó posat a la llar de foc i abocar-lo de mica en mica durant la premsada. El líquid obtingut s’escorria per un canaló fins arribar a dos recipients normalment colgats i comunicats entre sí (la fona i l’infern). En aquests recipients és on tenia lloc el procés de decantació separant l’oli del brou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, es netejaven els cofins. D’aquí s’extreia la pinyolada i la pellofa de l’oliva que un cop ben assecat s’aprofitava, la primera com a combustible i la pellofa per a fer farina per als garrins.</span></span></span></span></span></p> | 08120-291 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Ballbé, (1985), situa la primera data on apareix esmentat el cognom o topònim Sabusqueta, l’any 1278: Arnau de sa Busqueta reconeix a la filla de Joan Jalec que li ha aportat en dot CCC m. i ell li fa un augment de CC m. i li assegura la propietat del mas Busqueta que té del monestir de Sant Llorenç del Munt. (feta a XVII de les calendes de maig de l’any 1278).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1296 ho és en Berenguer Busqueta. L’any 1337 apareix el nom de Guillem de Sabusqueta. L’any 1437 ho és Salvador Sabusqueta i el 1535 Joan Busqueta.</span></span></span></span></span></p> | 41.6436400,2.0017200 | 416865 | 4610692 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88167-dsc8651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88167-p1450928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88167-p1450933.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les Albes, que és com es coneix les masoveres de Can Pèlacs, expliquen que aquest indret l’anomenen des de sempre “El Bosquet”, i que és on es localitzava l’antic mas. Si el lloc era conegut com El Bosquet, i la descendent fou una pubilla, és molt probable que del Bosquet, agafés el nom femení de Busqueta. Ballbé (BALLBÉ: 1985) senyala la possibilitat de que l’actual pairalia de Can Pèlacs estigui construïda al damunt de les restes de l’antic mas. I que el finestral de la masoveria i l’era conservada són les úniques restes, juntament amb el trull que han sobreviscut.Una excavació arqueològica podria aportar més dades estructurals. Posteriorment es podria protegir i museïtzar amb un plafó explicatiu. Probablement els plans situats al davant mateix fossin en altres temps un oliverar. | 94|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 88170 | Mural de la Plaça de la Germandat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-placa-de-la-germandat | XXI | <p><span><span><span><span><span>Mural policromat, situat a la Plaça de la Germandat de Sant Sebastià. Està realitzat sobre un suport movible. Sota el títol “ La Natura viu, quan la matèria es descompon” s’hi diferencien dos missatges a partir d’una figura central representada de dues maneres. A mà esquerra, un paisatge verge, sense contaminants ni contaminació. La Mare Naturalesa, amb els ulls tancats deixa fluir a través dels seus cabells l’energia cap a la Terra. A mà dreta, un paisatge de desolació, la Terra empobrida, els arbres morts i les deixalles procedents del reciclatge orgànic desaprofitades. La Mare Naturalesa, representada amb un crani, que representa la mort del planeta Terra.</span></span></span></span></span></p> | 08120-292 | Plaça de la Germandat de Sant Sebastià | <p><span><span><span><span><span>En el marc de la campanya “Excuses o recicles?” que organitzà el Consorci de Gestió de Residus del Vallès Occidental amb el suport de diferents organismes, el 23 de novembre de 2018, es convocà a la Plaça de la Germandat de Sant Sebastià un festival de Pintura i Art Urbà sota el lema “Pel reciclatge de la matèria orgànica”. #ExcusesoSepares, que va culminar amb la instal·lació del mural realitzat pels alumnes de 4rt d’ESO de l’optativa de visual i plàstica de l’Institut de Matadepera. En el mural hi col·laboraren els artistes de Majara Studio a partir d’un disseny treballat a classe.</span></span></span></span></span></p> | 41.5988200,2.0275900 | 418963 | 4605692 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88170-p1450710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88170-p1450715.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alumnes d 4t d'ESO de l'Institut de Matadepera | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 88173 | Parany per a caçar el senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parany-per-a-cacar-el-senglar | XX | Quan es malmeten per les inclemències del temps o es considera que ja no calen, s’abandonen. | <p><span><span><span><span><span>Parany per a caçar el senglar (Sus scrofa), que consisteix un forat excavat en una zona de pas o freqüentada per aquest mamífer. El procediment és senzill però eficaç. El caçador o pagès cava, a mà o amb la pala de la màquina un forat al terra, d’un metre a un metre i mig de fondària, per una amplada que oscil·la entre els 0’50 m i els 0’60 m. Un cop el seu interior ben net, hi diposita fruita feta malbé i oli de cuina que ja s’ha utilitzat. Tot seguit es cobreix lleugerament el forat amb branques. Quan el senglar, atret per l’olor baixa al seu interior, queda encaixat i llavors el caçador aprofita per a matar-lo.</span></span></span></span></span></p> | 08120-294 | Obaga Gran de Can Pèlacs, al camí de l’Avenc de Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>L’Alba, masovera de Can Pèlacs, explica que molts dels paranys més moderns que es troben disseminats pels boscos de la finca són fets per un tal Jaume. Els que es troben a proximitat de la casa es feren perquè degut al gran nombre d’exemplars, els entraven fins a l’hort, fent malbé tot el que hi havia plantat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6436700,2.0032400 | 416991 | 4610694 | 08120 | Matadepera | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88173-p1460997.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88173-p1460999.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Llorenç del Munt n’és ple d’aquests paranys, que van quedant abandonats i amb el temps reblerts de terra i fullaraca. | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 88175 | El pastoreig a Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastoreig-a-matadepera | <p><span><span><span><span><span>MIRALLES, Ferran; QUERALT, Arnau i SALA, Pere (2002). Els camins ramaders del Vallès oriental; dins Anuari del centre d’Estudis de Granollers, pp. 49-93.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA, Miriam (2019). Entrevista Emma Viñas Sarria; dins Gaseta de Matadepera, 373, juliol de 2019, pp. 12. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>A l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès, s’ha registrat el pastoreig com una activitat viva a la comarca; tot i que amb les dificultats pròpies d’un territori molt antropitzat i que no s’ajusta a les necessitats d’aquesta mena d’oficis, tal i com s’han anat desenvolupant fins als nostres dies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En primer lloc, per Matadepera travessa el Camí Ral, que era utilitzat per la transhumància de ramats des del Vallès fins el Pirineu. En aquest indret, just al bell mig de la Riera de les Arenes vam poder parlar amb en Josep Arco, el pastor de La Barata, que dirigeix un ramat de 450 caps entre ovelles i cabres. El Josep Arco, l’Emma Vinyas i en Pau Garcia es reparteix un dels ramats que pasturen per Matadepera. L’Emma Viñas és una pastora de Matadepera que va descobrir la seva passió pel món rural ajudant als pastors de Sant Llorenç de Moruns, el poble on estiuejava (Vila, 2019). Es va formar a l’Escola Agrària de Manresa (ECA). Fent les pràctiques de l’escola, va conèixer el seu company, que ja feia de pastor. Va decidir deixar la seva feina a l’Hospital de Terrassa per dedicar-se plenament a la ramaderia. També ha fet cursos d’elaboració de formatges i processos làctics. Els seus ramats serveixen per netejar els boscos, mitjançant un contracte amb l’ADF i l’Ajuntament, durant la primavera i l’estiu, el ramat neteja les franges, torrenteres i zones perimetrals de les urbanitzacions per evitar el risc d’incendis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb les zones verdes de Matadepera no en tenen prou per tot el ramat. A més, cal deixar que descansin i no sobrepasturar-les. Es mouen per Can Torres, el Girbau, la zona de la Tartana, la costa del Tet, Can Robert, La Barata, Can Bofí, les Pedritxes i la Riera de les Arenes fins a Terrassa. L’Arco ens explica que arriben a Mura i Talamanca, donant la volta a la muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’estiu pasturen tot el dia, les 24 hores, i a l’hivern mentre hi ha llum, de 9 a 5 de la tarda. El José pastura una part del ramat i l’altra part, que és el ramat de llet, el porta l’Emma i està a can Bogunyà. En l’entrevista l’Emma diu que el José pastura les que no tenen cries, però quan vam entrevistar-lo, una de les ovelles acabava de parir. El José va sempre amb les ovelles i dorm amb elles. Quan ho necessita la policia el va a buscar i li cedeix un espai per dormir i dutxar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa al ramat de Can Pèlacs, que porten l’Alba i l’Enric, diuen que elles no fan de pastors, que el seu petit ramat de 26 ovelles i 17 cabres formen part d’una explotació agropecuària de petit format com la seva. Durant la setmana pasturen pel Parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, però els caps de setmana han de deixar-les dins el recinte de la masoveria, per evitar problemes amb els usuaris del parc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tenen dues races, la ripollesa, que és autòctona, i la lacone de llet, que és francesa. Aquestes les van comprar a la UAB per desenvolupar un projecte pilot de creuament entre les dues races per millorar-ne les prestacions. És a dir, incorporar la rusticitat de la ripollesa a la lacone per a una millor adaptació a una zona rústica amb poc aliment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del seu ramat van sortir cent ovelles destinades al ramat de Dani Sánchez Lobera, pastor de Sant Llorenç Savall, que també pastura pel Parc, però en un altre municipi. El Dani també es va formar a l’Escola de Pastors.</span></span></span></span></span></p> | 08120-295 | Matadepera | 41.6435000,2.0002400 | 416741 | 4610678 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88175-p1470177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88175-p1460933.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Emma Viñas i en Pau Garcia tenen la formatgeria 'el Turó de les 9 Cabres'. Fan mató, formatge i iogurts amb la llet de les seves cabres. De moment fan venda directa i aviat a través de petits comerços de la zona. La seva formatgeria és mòbil i en el moment de parlar amb ell, la tenien a Terrassa. | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 88176 | Mola de Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-can-gorina | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p> | XVI-XVIII | Emprada com a taula de pedra de jardí. | <p><span><span><span><span><span>Mola o rotló, cilíndrica, de granit, amb els costats lleugerament inclinats situada a la part sud-est del jardí de la casa. Es tracta de la mola, que sostinguda per l’arbre central, voltaria verticalment, sobre la mola sotana o mota en un trull d’oli. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està col·locada en posició horitzontal, damunt d’una pilastra feta amb pedra irregular lligada amb morter de calç. Mesura 0’90 m de diàmetre per 0’35 metres de gruix; ´L’ull central, per on s’acobla a l’arbre, (16 cm de diàmetre) està tapada amb morter. S’hi observa l’erosió característica provocada per la pressió exercida durant el procés de molta en llarg dels anys.</span></span></span></span></span></p> | 08120-296 | Can Gorina - Camí de la Tartana | <p><span><span><span><span><span>El trull de Can Gorina no s’ha localitzat. Estructuralment, normalment representa l’espai o l’habitacle destinat a la mòlta i al premsat de les olives per a l’obtenció de l’oli però també es refereix als elements que formaven part de la instal·lació i permetien fer la mòlta: la mola sotana (jussana o mota), la mola sobirana o rotló, la premsa, els decantadors, la fona i l’infern i una llar de foc on escalfar l’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera fase per a l’elaboració de l’oli era la recol·lecció de les olives. Un cop triades i decantades les impureses (fulles i branquillons) les olives s’anaven introduint per a ser moltes en una mena de pica circular anomenada mola sotana o mota. En el centre de la mola hi havia un forat on s’hi col·locava verticalment una mena de bigueta, l’arbre al qual s’hi acoblava una mola o rotló més petita, amb els costats lleugerament inclinats que voltava gràcies a l’impuls d’una burreta o mula que anava voltant de manera a aixafar l’oliva fins a obtenir una pasta. Aquesta massa resultant s’anava col·locant dins d’uns cofins d’espart que un cop plens s’anaven apilant uns damunt dels altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop tot preparat començava la premsada amb l’ajut d’una jàssena o d’una premsa. Aquest procés de mòlta i premsat es podia repetir varies vegades, essent l’oli de la primera premsada el més fort i gustós. Aquest procés rebia el nom de mòlta (un cop), remòlta (dos cops), remoltí (tres cops) i sota (quatre cops en el cas d’un any molt dolent). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per extreure l’oli dels cofins, calia escalfar aigua en el calderó posat a la llar de foc i abocar-lo de mica en mica durant la premsada. El líquid obtingut s’escorria per un canaló fins arribar a dos recipients normalment colgats i comunicats entre sí (la fona i l’infern). En aquests recipients és on tenia lloc el procés de decantació separant l’oli del brou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, es netejaven els cofins. D’aquí s’extreia la pinyolada i la pellofa de l’oliva que un cop ben assecat s’aprofitava, la primera com a combustible i la pellofa per a fer farina per als garrins. </span></span></span></span></span></p> | 41.6073400,2.0297100 | 419150 | 4606636 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88176-p1450678.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 88177 | Roure de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El roure de Can Pèlecs està situat a l’interior del barri, al costat de la cort dels ases. Pujant pel camí que mena a la casa, a mà dreta, es pot contemplar la seva enorme capçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un arbre de fulla caduca, del gènere Quercus, de la família de les fagàcies. El tronc, és rectilini, de quatre metres d’alçada fins a la creu, amb una potent brancada que en créixer la fulla dona una capçada perfectament arrodonida que ombreja al bestiar durant els mesos de calor. L’escorça és fosca i clivellada. Les fulles, són toves, de vora sinuosa, amb l’anvers de color verd fosc, mentre que pel revers tenen com un vellut de color verd grisós. Floreix entre els mesos d’abril i maig. El fruit és el gla, recobert per una mena de barret anomenat cúpula, amb esquames, que maduren a la tardor i llavors cauen al terra. La seva fusta és molt dura i resistent a la humitat. S’ha fet servir per fer bótes de vi i vaixells. </span></span></span></span></span></p> | 08120-297 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Si bé la dita popular “és fort com un roure” associa el roure com a símbol de fortalesa , durant l’entrevista amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni, l’Alba Escalona, masovera de Can Pèlecs ens manifesta la importància que té aquest arbre per a ells tot dient: “L’ànima valenta dels masovers de Can Pèlecs rau en aquest roure. La traiem d’aquest roure”. </span></span></span></span></span></p> | 41.6438000,1.9993400 | 416667 | 4610713 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88177-p1460894.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88177-p1460992.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per no destorbar la somera prenyada, que descansava a la cort, no s’han pres les mides exactes de l’espècimen. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 88183 | Gegants de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-matadepera | <p><span><span><span>BOSCH, Marcel·lí, et alii (1982). Gegants: aportació de Matadepera al nostre folklore. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÍS, Paula; VILA, Míriam et alii (2019). 1984-2019. 35 anys Agermanament Matadepera – Mariapfarr, dins Gaseta de Matadepera. Especial Agost de 2019. Ed. Ajuntament de Matadepera. Impremta Pagès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(2000). Gegants !! Terrassa – Matadepera. <a href='https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca'>https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca</a> [consulta realitzada el 26 de gener de 2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Matadepera té dues parelles de gegants: en Llorenç i l’Agnès són els gegants antics. En Pepet i al Marieta són els gegants nous. Però en Llorenç i l’Agnès tenen les seves rèpliques, a les que se’ls hi ah tret pes per facilitar la seva maniobrabilitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Llorenç i l’Agnès es basen en la llegenda del drac de Sant Llorenç. Però com diu Pepita Torrella (1982), el gegant Llorenç encarna “la figura del protector i alliberador de la donzella Agnès, representatius de la muntanya i el poble respectivament, significatius de la unió existent, de sempre i per sempre, entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la vila de Matadepera”. El model que es pren per a realitzar la figura del gegant Llorenç és el comte Guifré el Pelós, que sintetitzava la pròpia història de Catalunya amb el corresponent component llegendari i un “homenatge als homes valents i generosos de les contrades, ferrenys d’aspecte extern, però amb un inacabable doll de bondat en el seu cor”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El model per l’Agnès fou la Marta Busqueta i “havia de ser el prototipus d’una noia senzilla, mataperenca, de bon veure. Com un homenatge merescut a les noies del nostre poble” (Marcel.lí Bosch; 1982).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Llorenç fa 4’7 metres d’alçada i pesa 92 kg; i l’Agnès fa 4’25 metres d’alçada i té un pes de 86 kg. Només el cap del Llorenç pesa 25Kg més sis i mig del drac. El cap de l’Agnès arriba als 15 kg.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els inicis del projecte hi trobem a Manel Carrera i Maria Palau, que va fer els primers dibuixos dels gegants. Fou Josep Casamada i Biosca el responsable de l’execució i la coordinació amb un equip ampli i multidisciplinari per tal d’assolir els objectius plantejats. Tomàs Font i Guillué fou el tècnic per treballar en la fibra de vidre i el polièster, materials amb els que estan fets. La part de la fusteria va correspondre a Isidre Gibert i Ventura i a Joan Ventayol i Sala. El tema de vestuari va anar a càrrec de Lluís Labòria i Martorell i Carme Rojas i Solís. La perruca de l’Agnès la va fer Pere Villagrasa i Corderas. Jaume Gironès i Lavara va pintar el casc i l’empunyadura de l’espasa. Les joies foren responsabilitat de Lida Calero i Escudero i Isidre Gibert. I el cuiro d’Antònia Casamada i Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1990, s’estrena una nova parella de gegants: el Pepet i la Marieta. El Pepet està dedicat al Pepet de cal Tanta, pregoner durant molts anys. Té una alçada de 3,65 metres i pesa 40 kg. La Marieta està dedicada a la Marieta de cal Baldiró, hostelera molt famosa. Fa 3,60 m. d’alçada i pesa 42 kg. Els va construir en Ramon Aumedes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha una bona col·lecció de gegantons que representen persones emblemàtiques del poble: com l’Edi amb l’Eduard Torres (1999); Mossèn Manel (2000); en Pere Bolet (2001); en Mingo Comasòlivas (2002); l’Isidre (2003), la Heidi (2004), en Joan Moreno (2006); el Pere (futbolista) i la Mata (jugadora d’hoquei) , Mireia Solsona (alcaldessa); la Ginesteta, gegantona del CEIP La Ginesta; en Cèsar August, pels més menuts; o en Jan de la riera, del CEIP Joan Torredemer; en Hans, que és un regal del municipi agermanat de Mariapfar per una festa major, que també té una rèplica. Alguns d’ells realitzats per en Jordi Grau en el seu taller “el Drac Petit”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més a més hi ha un parell de capgrossos: la Mercè (2005) i un sense nom compreat a la botiga del Ingenio.</span></span></span></span></span></p> | 08120-298 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>Els Amics dels gegants de Matadepera es crea l’any 1981. El dia 6 de juny de 1982, s’inaugura la primera parella de gegants, en Llorenç i Agnès, noms que corresponen a la muntanya al peu de la qual hi ha Matadepera i a una cova de la mateixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la Festa Major d’aquell any (el 29 d’agost) es va celebrar la Iª Trobada Internacional de Gegants, amb la participació de 412 gegants de Catalunya i l’estranger.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu anys més tard, el juliol de 1992, amb motiu del desè aniversari de la I Trobada Internacional , s’organitza la II Trobada Internacional i, a la vegada, la VIII Ciutat Gegantera de Catalunya que acull 640 gegants de tota Europa i també un del Japó. Aquests fets concentren a Matadepera més de 7.000 persones entre portadors i acompanyaments musicals. L’any 2007 es fa la IIIª Trobada Internacional. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2015 es fa, a Matadepera, la trobada comarcal de gegants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 19 de març de 2019 els Amics dels Gegants de Matadepera, organitzaren la Festa dels Gegantons a la plaça del Casal de la Cultura amb motiu de captar matadeperencs que volguessin formar part de l’entitat. </span></span></span></span></span></p> | 41.5967200,2.0266500 | 418882 | 4605460 | 1982 i 1990 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88183-0028824mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88183-0031609mb.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Maria Palau i Josep Casamada | La parella d’en Llorenç i l’Agnès van participar a la cerimònia d’obertura del Campionat mundial de futbol de l’any 1982, a Barcelona. | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||
| 88184 | Plantades de pessebres a Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantades-de-pessebres-a-sant-llorenc-del-munt | <p><span><span><span><span><span>ALAVEDRA BOSCH, Josep (2020). La pujada del pessebre a la Castellassa de can Torras al Vallès; </span></span><a href='https://www.isabadell.cat/immaterial-valles/la-pujada-del-pessebre-a-la-castellassa-de-can-torras-al-valles/'><span><span>https://www.isabadell.cat/immaterial-valles/la-pujada-del-pessebre-a-la-castellassa-de-can-torras-al-valles/</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 24 de febrer de 2021].</span></span></span></span></span></p> <p>MASSÓ GARCIA, Albert; MASSÓ GARCIA, Òscar (2017). Els forns del calç de Matadepera. L'exemple dels forns d'en Corcola, d'en Ton i del camí d'en Girabau, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Matadepera, pp. 67-76. 8 d’octubre de 2017. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.</p> <p><span><span><span><span><span>MASÓ GARCIA, Òscar (2010). </span></span><em><span><span>La Castellassa de Can Torras: historia, tradició i llegenda</span></span></em><span><span> . Farell editors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MASÓ GARCIA, Albert i Òscar (2017). Escalada i pessebres a la Castellassa de Can Torras; dins Ronda Vallesana, núm. XXXVII. Sant Feliu del racó (Castellar del Vallès). Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, pp. 77-84.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2018). Portada de pessebres a la muntanya; dins Inventari del Patrimoni Immaterial de la vegueria del Penedès; </span></span><a href='https://www.immaterialpenedes.cat/inventari/22/97'><span><span>https://www.immaterialpenedes.cat/inventari/22/97</span></span></a></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>El cicle de Nadal és un dels períodes més rics en tradicions en tot l’any. Una de les més recents, però que ja comença a tenir molta història al darrera són les pujades o plantades de pessebres a cims, muntanyes o espais emblemàtics. Un dels espais més emblemàtics és la de la muntanya de La Mola, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Segons Alavedra (2020), entre Santa Llúcia i Reis es poden localitzar un centenar de pessebres repartits en diferents indrets d’aquesta muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La iniciativa sorgeix d’entitats excursionistes, colles d’amics o famílies. El més veterà d’aquests entorns seria el de la Cova Simanya, a Sant Llorenç Savall. Però pel que fa a Matadepera el més antic és el que es posa des de l’any 1966, al cim de la Castellassa de can Torras. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Castellassa de Can Torras és una de les roques més singulars del massís de Sant Llorenç, dins el terme de Matadepera, a la vessant sud-est de Sant Llorenç del Munt, damunt de la carena de l’Illa i els sots de Matalonga i la Carda; i a tocar amb el terme municipal de Castellar del Vallès. Està formada per tres cims, de nord-est a sud-oest: la Torre (835 m), la Cabreta (830 m) i la Gepa (832 m). El lloc també es coneix com “les Castellasses”, principalment a Terrassa i Sabadell; “el Camell”, per la semblança que té amb el camell comú</span></span><span><span> o dromedari; o “la Roca del Pastor”, arran de la llegenda del Pastoret de les Arenes, de Castellar del Vallès, el qual va enfilar-s’hi originant el miracle de la Mare de Déu de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta pujada està organitzada, des del 1966, pel Centre Excursionista de Castellar del Vallès, es realitza el segon diumenge de desembre. La concentració es fa a Castellar del Vallès per arribar aproximadament a les 10:00h al peu de la Castellassa, on s’esmorza. Tot seguit un petit grup d’escaladors preparen l’ascensió i comença el trasllat del pessebre que va passant de mans en mans, des dels més petits fins als escaladors, que seran els responsables de fixar-lo dalt del cim. El pessebre es planta al cim més alt, La Torre (835). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Han estat diferents els constructors d’aquest pessebre que cada any es diferent: Josep Llinares, Albert Antonell, Gonçal López i Joan Muntada. Per la Candelera, els mateixos escaladors que el van pujar, ara el van a recollir. Tots els pessebres es conserven a la seu del centre Excursionista de Castellar del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | 08120-299 | Sant Llorenç del Munt | <p><span><span><span><span><span>Des dels seus inicis, l’excursionisme a Catalunya ha estat vinculat a la descoberta i recuperació d’un sentiment nacional, amb un afany científic més enllà del vessant esportiu. Quan neixen les primeres associacions excursionistes, el pessebrisme és una tradició molt arrelada, a les cases, a les esglésies i en l’espai públic i mediàtic de l’època.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les primeres notícies, que recull la premsa barcelonina, ens situen als anys 50 del segle passat. Un dels pessebres més celebrats i populars fou el que es portava al cim de Les Agudes. Fou una iniciativa del Grup Excursionista de <em>La España Industrial</em>. La primera edició fou l’any 1957 i es repetí successivament durant molts anys. Així ho explica el corresponsal de Tele exprés (8 de desembre de 1970, pp. 15):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>El próximo día 13 de diciembre, tendrá lugar la colocación del Pessebre dels Muntanyencs en la cumbre de Les Agudes, punta cimera del Montseny. Como ya es tradicional, esta será su catorceava edición, el Pessebre será trasladado a pie desde Barcelona, por equipos de montañeros que desde las 3 de la tarde del sábado día 12 hasta las 12 de la mañana del domingo, se irán relevando durante su recorrido por Montcada, Montornés del Vallés, la Roca, Cardedeu, Villalba Sasserra, Sant Celoni, Campins, Santa Fe del Montseny y la cima de Les Agudes. A la llegada del Pessebre a Santa Fe, aproximadamente las 9 de la mañana, se celebrará la santa misa y bendición. La organización de este acto cultural y deportivo, corre a cargo del centro excursionista ·Els Blaus y está patrocinado por la Federación Catalana de Montañismo. El Pessebre, representado en una estela de madera tallada ha sido realizado por el artista sarrianés José M.ª Nuet Martí. La entidad organizadora prepara su servicio de autocares para el traslado a Santa Fe del Montseny y regresso”.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ben aviat proliferaran les associacions excursionistes que imitin aquesta iniciativa tan exitosa. Fins i tot, l’any 1959, trobem el primer pessebre submarí, que es col·loca a les Illes Medes. La visió de Josep Maria Garrut (1968) es prou aclaridora quan diu que:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(...) a Catalunya, no hi ha cim ni gairebé tossal una mica alterós o amb anomenada, en que uns benemèrits ciutadans no ni endeguin un Pessebre. Però si generalment aquests pessebres poden ésser visitats pels excursionistes habituals de motxilla, també n'hi ha d'altres en que cal fer servir la corda i els claus, només assequible als iniciats. Però també ha penetrat en el pregon dels abismes, en coves i avencs i fins i tot en el fons del mar. No fa molts anys, els nostres «homes- peixos» en portaren un amb figures de plom, sota l'illa gran de les Medes' (Jordi MONTLLÓ, 2018).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 1966 socis del Centre Excursionista de Castellar del Vallès, l'antiga Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc (SEAC), plantà un pessebre al capdamunt de la Castellassa de Can Torres. El seu autor fou en Josep Llinares, que encara en continua fent actualment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta tradició compleix un ritual ben especial que el fan singular. La data escollida és normalment un diumenge de dsembre proper al Nadal. Un grup de socis surt a primera hora del matí i recorre a peu, com mana la tradició, el mateix recorregut realitzat la primera vegada. Un dels principals protagonistes és en Jaume Torrents, que durant anys, s'ha dedicat a preservar el traçat i modificar-lo lleugerament degut a les noves construccions o talls de noves pistes forestals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pessebre es transporta en una moxil·la vella cedida pel soci Josep Sors. Un cop arribats als peus de la Castellassa, s'hi apleguen avis, fills i excursionistes dels pobles veïns. Tots en barretina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre els escaladors preparen el material d'escalada els acompanyants, en rotlle, canten nadales mentre el pessebre desfila de mà en mà pels cantaires fins arribar a mans del més petit de tots, que protagonitza el solemne acte de lliurament a mans dels escaladors. De vegades són nens que l'any abans encara no havia nascut i que els pares mantenen en braçós en un acte simbòlic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els escadors el tornen a posar dins la motxil·la i inicien l'escalada per la via normal. En acabat es comparteixen turrons i neules i es fa una salutació triomfal en el moment en que els escaldadors han assegurat el pessebre. Un cop finalitzada la plantada cadascú marxa cap a casa, donant per finalitzat l'aplec.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'únic any que no es va fer plantada de pessebre fou el 1971 ja que la SEAC realitzà el pessebre que s'havia de pujar a les Agudes del Montserny, efectuat pel soci Albert Antonell i que cada any havia de fer una entitat diferent. </span></span></span></span></span></p> <p>Els pessebres, confeccionats a mà, es preserven a les dependències del CE Castellar, a excepció de dos, destruïts per brètols.</p> <p>Una quinzena de dies abans de pujar-lo a la Castellassa, el pessebre s'exposa a l'aparador de la Casa Pascuet de Castellar del Vallès. Actualment es fa en un altre indret ja que la botiga ha tancat. Després de la Candelera, els escaladors van a recollir el pessebre i el tornen a Castellar del Vallès per a la seva preservació.</p> <p>Els pessebristes que han realitzat els pessebres són, en Josep Llinares, que a més de fer el primer, també va ser l'autor del cinquantè aniverssari, el 13 de desembre de 2015 (s'instal·là una càmera en el pessebre i un dron). En Gonçal López, l'Albert Antonell i en Joan Muntada.</p> <p>Alguns dels escaladors han estat, en Joaquim Castany i Jaume Estapé, Martí LLobet i Josep Maria Torras, i Martí Llobet i Dani Sagrera. També hi ha hagut en jaume Sors, la Mercè Costa, els germans Masó Garcia, l'Esteva Ogaya, el Rafel Serra, etc. I durant aquests anys han tingut visites d'escaladors pioners de la serra de Montserrat com Agustí Ventura i Joan Nubiola. </p> | 41.6362100,2.0276600 | 419016 | 4609843 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88184-p1050299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88184-p1050298.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88184-dsc08125.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Des de 1977 també es porta un pessebre a un avenc del cim de La Mola. L'any 1962, el Grup Talps del Centre Excursionista del Vallès començà a baixar un pessebre a l'Avenc del Club, situat a mà dreta del camí que mena a Can Pobla. Cinc anys més tard, el 22 de desembre de 1967 uns dels joves que hi baixava el pessebre va patir un accident i es deixà de fer. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 88185 | Pou de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-barata | XVIII-XX | Manca la corriola i la travessa, i està envoltada de bardisses. | <p><span><span><span><span><span>Registre cilíndric i pou vertical excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, d’on probablement capta la beta d’aigua. Està construït en pedra amb reforços practicats en una època posterior a base de fileres de maó pla i morter de calç barrejat amb pedruscall. No es pot veure el seu interior perquè està cobert amb una xapa de ciment, probablement per evitar accidents, ja que aquest, tot i estar en una finca privada, és accessible des del marge del camí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu diàmetre interior és d’1’30 m i el gruix de murs de 0’38 m. En el nivell superior el pou (2’30 m) estava envoltat amb un brocal, a mena d’ampit o parapet, sobre el qual hi anava instal·lada una barra travessera amb una corriola i una corda que permetia baixar i pujar la galleda amb aigua. La boca actual entre pilars és de 0’95 m i l’ampit de 0’45 m respectivament.</span></span></span></span></span></p> | 08120-300 | La Barata | 41.6411100,1.9912000 | 415985 | 4610422 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88185-dsc8630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88185-p1450876.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88185-p1450880.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pou pertany al mas de la Barata. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 88186 | Dipòsit de la Torre Salvans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-torre-salvans | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> | XX | La propietat ha encarregat un estudi per documentar i preservar les inscripcions fetes a l'interior durant l'ocupació de la finca a l'any 1938, fetes per soldats republicans. | <p><span><span><span><span><span>El dipòsit o cisterna de la Torre Salvans, està situat al darrera de la casa, fonamentat a la roca, al bell mig d’una gran solera de conglomerats que s’inicia a la Roca del Corb i es perllonga, en direcció est fins a tocar la riera de les Arenes. Forma part d’un senzill i alhora complex sistema de recollida d’aigües pluvials que ha permès l’aprovisionament d’aigua de boca, fins l'arribada de l’aigua de la xarxa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consisteix en una construcció de planta circular, d’uns tres metres de diàmetre per 4 a 4’5 metres d’alçada aproximada. El paredat està fet de còdols collats amb morter. La coberta, està lleugerament bombada, amb un petit ràfec decoratiu de maons. Entrant per la porta de ferro, hi ha un espai destinat al magatzematge d'eines i altres. A la part superior és on se situa el dipòsit, per guanyar alçada i donar més pressió a l'aigua fins a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l'exterior, en un dels costats, s'hi afegí un safareig, utilitzat com a piscina, i actualment en desús.</span></span></span></span></span></p> | 08120-301 | Torre Salvans | <p><span><span><span><span><span>La casa d’estiueig fou acabada de construir l’any 1929, sota la direcció de l’arquitecte Marià Espinal. El seu propietari, Francesc Salvans tenia al seu capdavant més de tres mil treballadors. L’any 1933 seria també diputat per la Lliga Catalanista al Congrés. Només esclatar la Guerra Civil, el 24 de juliol, assassinaven a l’empresari, juntament amb el seu fill Joan i Agustí Prat, Gaietà Vallès, Manel Vallhonrat, Josep Maria Duran, Joaquim Barata i el notari Francesc Badia. Els autors foren els membres del grup “Los Chicos del Pedro (en referència a Pedro Alcocer o Pedro el Cruel). Els executaren a la cuneta, prop de l’Alzina del Sal·lari. La família, va instal·lar-se a Barcelona i més endavant a Sevilla i Burgos. L’Ajuntament de Terrassa s’encarregà de la casa i col·lectivitzar l’empresa Saphil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre els nacionals avançaven i el trasllat de les Corts a Barcelona, el govern republicà buscà una casa on refugiar al president Manuel Azaña. El mes de novembre de 1937, visiten la Torre Salvans durant i després d’unes modificacions estructurals aquest s’instal·la a Mapadepera, sense aixecar massa sospites.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al soterrani de la casa, s’hi construí un refugi. A l’est de la Roca del Corb, s’hi col·locà una niu de metralladora antiaèria, de formigó, amb un dipòsit a la part inferior per emmagatzemar la munició i una petita caserna per al destacament destinat a la vigilància.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es van construir varies plataformes amb anclatges per a metralladora en diferents indrets estratègics semi-amagades per la vegetació . Un d’ells, localitzats durant la realització del Mapa de Patrimoni de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop finalitzades les obres, pel mes de febrer de 1938, el president Azaña i la seva esposa, Dolores Rivas, amb la guàrdia personal formada per una seixantena de soldats i els seu equip, s’instal·laren a la Torre Salvans. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>A la casa s’hi dugueren a terme algunes reunions de ministres, redactà les seves memòries i el discurs de les tres “P”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abandonà Matadepera el 21 de gener de 1939. El dia 5 de febrer marxava cap a l’exili, a França i el 27 dimitia com a president. Un cop finalitzada la guerra, la família Salvans recuperà la propietat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6383500,1.9909900 | 415964 | 4610116 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88186-p1460620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88186-p1460638.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Escuder | Al seu interior, s’hi localitzen grafits de caire militar, probablement realitzats per la guàrdia del darrer president de la República espanyola, Manuel Azaña, quan ocupà la Torre Salvans entre finals de 1937 i el mes de febrer de 1938. S’hi localitzaren, a més a més d’uns tinells situats al damunt de cadascuna de les cinc finestres circulars, un seguit de grafits i dibuixos, alguns d’ells molt malmesos per la mateixa humitat: “A 8 del 10 del 1938” (situat a la llinda interior de la porta); un parell d’estrelles dibuixades en cadascun dels vèrtexs de la porta; “catalans”; “batallón”, “García”; “Viva España por...” | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||
| 88187 | Restes d'habitat de la Roca del Corb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dhabitat-de-la-roca-del-corb | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Malgrat queden algunes estructures muràries, els indicis observats de rebaixos importants en el terreny, sembla que s’hauria dut a terme una excavació no autoritzada. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una construcció de planta rectangular situada al nord-est de la Roca del Corb, en la prolongació d’aquest gran bloc de conglomerat que s’estén cap a la riera de les Arenes. L’accés es fa entrant pel bosc, seguint un corriol que mena des del Torrent Roig cap al recollidor de la Torre Salvans. Un cop allí, seguir el corriol en direcció nord est una quarantena de metres i entrar sota els arbres que separen els dos vessants. Al dessota d’unes alzines, hi ha les restes visibles de dos murs d’un metre d’amplada per 0’80 m d’alçada màxima. L’escaire és perfectament visible. La llargada dels murs és de sis metres pel més llarg i d’1’20 pel més curt. L’espai rebaixat per una excavació furtiva senyala una estructura rectangular d’entre sis a vuit metres de llargària per uns cinc d’amplada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les úniques restes observades corresponen a estructures muràries, a excepció d’una peça de 0’20 m de costat amb l’exterior arrodonit; Una cara plana i l’altre més bombada, que podria correspondre a una pedra de moldre.</span></span></span></span></span></p> | 08120-302 | Entre La Barata i la Torre Salvans | 41.6382500,1.9896200 | 415850 | 4610106 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88187-p1460583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88187-p1460587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88187-p1460582.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquestes restes, en el mapa interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal (2020), consten amb el nom de 'Ruïnes de la Torre del Salvans', tot i que pertanyen a la finca de La Barata. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 88189 | Sistema de recollida d’aigües de la Torre Salvans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-recollida-daigues-de-la-torre-salvans | <p><span><span><span><span><span>AA.VV (2000). Manual de captación y aprovechamiento del agua de lluvia. Experiencias en América Latina. Serie: Zonas àridas y semiárdias, 13. Organización de las Naciones Unidas para la agricultura y la alimentación. Oficina Regional de la FAO para América Latina y el Caribe. Santiago, Chile.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VÀSQUEZ, Absalón; VÀSQUEZ, Issaak; VÀSQUEZ, Cristian (2014). Cosecha del agua de lluvia y su impacto en el proceso de desertificación y cambio climático. Aleph Impresiones S.R.L. Perú. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>La Torre Salvans, està situada al sud del mas de La Barata, en el vessant hidrogràfic dret de la Riera de les Arenes. Les seves terres s’estenen entre els torrents Roig i el de la Mamella, dos torrents actius en èpoques de fortes pluges que s’originen al nord i al sud de la Roca del Corb respectivament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les grans soleres de conglomerats originades a l’est de la Roca del Corb es perllonguen fins a tocar la riera. I és precisament aquests grans roquissars que els propietaris de la casa varen saber aprofitar per a obtenir de manera sostenible un recurs molt preuat ja en temps passats: l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un senzill i alhora complex sistema de recollida d’aigües pluvials ha permès l’aprovisionament d’aigua de boca fins l’arribada de l’aigua de la xarxa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El més imponent de tots és un complex sistema d’escolament, dividit en tres trams que s’inicia en una gran solera de conglomerat al nord-oest de la casa. A la part inferior, limitant naturalment amb un alzinar hi ha el recollidor, un muret de pedra en forma ventall o con gairebé imperceptible. Mesura 75 metres de llargària per una alçada màxima al centre d’1’50 metres. En aquest indret més profund s’hi ha excavat un forat amb un reixat que reté les impureses (còdols, fulles...). La seva funció és engolir l’aigua com un embut per després, aprofitant el desnivell del terreny, baixar fins a una cisterna situada entre la casa i la masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’engolir l’aigua del recollidor, el segon tram s’inicia amb una canalització soterrada reforçada en alguns trams per murs de pedra seca. Aquesta transcorre pel que ara és un bosc d’alzines, fins que després d’una recta final reforçada amb un muret de pedra seca, i una reixeta per evitar l’accés a petits mamífers, l’aigua arriba al tercer i darrer tram, on la canalització aflora a la superfície. Consisteix en una canal rectilínia que segueix el pendent natural de la roca. Està reforçada per un mur de pedra i una filera de maó pla a ambdós costats dels ampits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al final d’aquesta, hi ha una plataforma obrada, amb una derivació central, de manera que l’aigua, en arribar al capdavall queda equitativament repartida per dos canalons (dret i esquerra) i d’aquí l’aigua sobreseeix a través de sis brocs de ferro repartits a la part superior del mur de contenció. L’aigua llavors, cau a través d’uns conductes (actualment desapareguts) cap a una mena de caixons fets amb maó que a través d’uns orificis rectangulars engoleix l’aigua cap al pou de la cisterna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta estructura d’emmagatzematge d’aigua és una construcció de planta rectangular, amb els costats atalussats, construïda en part fent un rebaix a la roca. La coberta és plana, feta amb rajola catalana. Les parets exteriors, de pedra de manera que queda perfectament integrada en el paisatge. Un muret de mig metre d’alçada tanca tot el perímetre superior a excepció del costat nord, on a l’extrem del mur nord i nord-est, hi ha una obertura amb l’escala d’accés al terrat. Entre ambdues escaletes, hi ha una torreta de planta quadrangular amb coberta piramidal. Es tracta d’un pou per on l’aigua cau a la cisterna a través d’una canal situada a l’altre costat del mur perimetral del terrat (arran de la paret orientada al nord).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més, la pressió originada per aquest sistema constructiu permet transportar l’aigua amb la força suficient perquè, a través d’un conducte soterrat en direcció nord-est, porti una part de l’aigua fins a un dipòsit situat a una quarantena de metres en direcció nord-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El dipòsit, consisteix en una construcció circular d’uns tres metres de diàmetre per 4 a 4’5 metres d’alçada aproximada (en superfície). El paredat està fet amb còdols collats amb morter. La coberta, està lleugerament bombada, amb un petit ràfec decoratiu de maons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En direcció nord-est té una porta de ferro. Els brancals i l’arc rebaixat són de pedra molt més grossa que en la resta de construcció visible. A la part inferior, hi ha cinc obertures circulars idèntiques. Dues d’elles estan parcialment tapiades. Les altres finestres visibles, tenen una reixa de barrots. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Passat aquest darrer element, el gran aflorament de conglomerats es perllonga en direcció nord. Baixant a la cota 674 m s’endevinen un seguit de murets d’una vintena de centímetres d’alçada que després d’un recorregut de 70 metres aproximadament permeten recollir les aigües pluvials i conduir-les aprofitant el desnivell fins a dos dipòsits circulars. L’aigua es recull en un pericó de derivació cap a dos petits aqüeductes, el més antic, al darrera, amb dos arcs i pilars de maó i pedra. El més modern sembla construït a posteriori. El pilar és fet de maó i l’aqüeducte és semblant a una biga de formigó que presenta força fissures. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre el camí murat que mena de La Barata a la Torre Salvans, un cop passats els dos dipòsits (a mà dreta) gràcies a la desbrossada dels marges encara s’endevina la rampa d’accés fins als dipòsits (que va de sud a nord). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Després d’aquestes construccions s’han detectat les restes d’un tercer recollidor encara més al nord, que recollia les aigües per darrera de la masoveria de La Barata.</span></span></span></span></span></p> | 08120-304 | Torre Salvans | <p><span><span><span><span><span>La recollida d’aigua de pluja i de rosada per escolament es fa des de temps immemorials per a proveir-se d’aigua potable i també per als ramats i regar. Normalment, el sistema més antic era a través del condicionament dels turons amb la construcció de canaleres fins arribar a una bassa, excavada a la roca i fins i tot al terra però impermeabilitzada amb argila. </span></span></span></span></span></p> | 41.6372100,1.9887500 | 415776 | 4609991 | 1925-30 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Escuder | La recuperació d’aquests antics sistemes ideats per a recuperar l’aigua com a recurs natural cada vegada més preuat, hauria de poder-se preservar entès com un exemple de sistema sostenible i perfectament integrat a la natura. La seva empremta en el paisatge és totalment imperceptible i si bé no s’utilitzaria com a aigua de boca, sí que ho podria ser per al reg, els sistemes de calefacció de la casa o pels sistemes d’higiene personal, previ filtre, però també per captar aigua cap a una bassa adreçada a la protecció d’incendis. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc