Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86477 | Jaciment de Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-roure | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XI - XVI | <p><span><span><span>En el planejament urbanístic de Matadepera, s’inclou un polígon de protecció arqueològica en el sector de l’Església de Sant Joan. Aquest polígon inclou l’església, però també les masies de Can Roure i La Mateta, que alhora tenen una protecció específica com a Béns Culturals d’Interès Local i una fitxa pròpia de protecció arqueològica per la continuïtat d’hàbitat en l’espai des de l’edat Mitja. Dins el polígon de protecció també s’inclou el cementiri, la casa del Comú, i dos forns de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers documents que parlen de la parròquia de Sant Joan de Matadepera daten del primer terç del segle XI. Les obres de restauració iniciades l'any 1997 en aquesta ermita implicaren també una campanya d'excavació per tal de documentar-ne la cronologia. L’església de Sant Joan va ser la parròquia de Matadepera fins l’any 1881, moment en que es va traslladar a l’actual església del carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El que es coneix com a Casa del Comú és l’espai habilitat pels primers propietaris per instituir la primera municipalitat “el Comú”. L’any 1883 s’abandona i es reaprofiten les pedres per a la construcció de la nova església del carrer de Sant Joan. També hi havia el safareig dels malalts, on només es rentava la roba de malalts i difunts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cementiri actual és una prolongació en el temps i en l’espai de l’antic fossar o cementiri al voltant de la sagrera de l’església medieval i moderna.</span></span></span></p> | 08120-45 | Sector de l'església de Sant Joan - Can Roure | <p>Durant el mes de febrer de 1999 es va dur a terme una intervenció arqueològica, al costat nord de l'església. S'hi van localitzar dos enterraments medievals en fossa simple, una sitja medieval del segle XI-XII, part d'un petit fossat o rasa de desguàs datada del segle XIII-XIV així com també el mur perimetral de l'edificació de la rectoria del segle XV-XVI i finalment el fonament semicircular d'una capella lateral del segle XVI.</p> | 41.6083100,2.0072500 | 417280 | 4606765 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86477-dsc6710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86477-p1430808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86477-p1430742.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot aquest ampli polígon és el que a la Carta Arqueològica pren el nom de Església de Sant Joan de la Mata Xica; però amb un polígon de protecció molt més reduït, només al voltant de l’església. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86478 | Jaciment Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-can-vinyers | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera; pp. 247.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 76.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> | XIII - XVIII | Es desconeix l’abast cronològic i territorial perquè no s’hi ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span>Can Vinyers és una de les masies més significatives del municipi, documentada des del 1426. Posseïa bona part dels terrenys que van servir, un cop parcel·lats, per urbanitzar els primers carrers del poble sorgit a partir del segle XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’ocupació de l’espai de la masia es pot remuntar a principis de l’edat mitjana. Aquesta continuïtat d’ús en fan un espai d’alt interès arqueològic, ja que poden restar estructures en el subsòl que només amb metodologia arqueològica es podrien documentar. Tal i com diu l’article 46 de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català “ Els béns mobles i immobles de caràcter històric per a l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica integren el patrimoni arqueològic català”.</span></span></span></p> | 08120-46 | Can Vinyers (Carrer de Pompeu Fabra, s/n). | <p><span><span><span>La primera referència documental de la masia és de 1426 i la trobem a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt amb la denominació de “mas Vinyés”. “Definició feta per Pere bassa, de Sant Joan de Matadepera, amb els seus pares i muller, a fra valentí, abat de Sant Llorenç del Munt, d’una peça de terra prop de la riera de Matadepera. Termena a sol ixent amb el torrent de Vilanova. A migjorn amb honor del mas de Font. A ponent amb el torrent i honor de dit mas. A tramuntana amb honor de dit mas, i es conclou en dit torrent de Vilanova. Per la qual definició dit abat li ha definit la tasca d’unes terres seves que termenen des del torrent del mas Font, en el mas de Fexes, i en els honors del mas Pedrós, i d’altra part termenen amb els honors del amb Blancafort i en el pedró de pedres, i baixen devers el torrent en les oliveres del mas Vinyés. A ponent i tramuntana amb el torrent que discorre del amb de la Bassa i amb el mas Font dels quals ha de donar dècima. S’han retingut però tasca de quatre vinyes o peces de terra, ara plantades, ja termenades, en el Prat, que també paguen dècima. Fet el 26 de gener de 1426. Clos per Galceran de Riches, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, nº 90” (Fernando:1987)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Vinyers a partir de mitjan segle XIX, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre. La font de Can Vinyers va ser un punt de trobada social i cultural durant la primera meitat del segle XX. Recentment la masia i el seu entorn han estat objecte d'importants modificacions per tal de condicionar-la al nou ús.</span></span></span></p> | 41.5991000,2.0315800 | 419296 | 4605719 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6446.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86479 | Jaciment de La Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-mateta | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, J. (1926). Can Torrella; dins Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa, pàg. 20.</span></span></span></p> | XI - XX | Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span>La Mateta, també coneguda com la Mata Xica, és fruit d’una reforma de l’antic mas Torrella de Dalt. L’ocupació d’aquest espai pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que poden restar estructures en el subsòl que només amb metodologia arqueològica es podrien documentar. Tal i com diu l’article 46 de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català “ Els béns mobles i immobles de caràcter històric per a l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica integren el patrimoni arqueològic català”.</span></span></span></p> | 08120-47 | La Mateta, s/n. | <p><span><span><span>No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció.</span></span></span></p> | 41.6096500,2.0064700 | 417217 | 4606914 | 08120 | Matadepera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430937.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86480 | Jaciment del Turó de sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-de-sant-joan | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNS, Núria (1981). Notes sobre les troballes d’interès arqueològic; dins L’Escletxa, núm. 1, pp. 8-11.Matadepera. Centre de Recerca de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></p> | III - I aC. | Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span>Turó de 619 metres d’alçada, situat al sud-oest de la Serra de les Pedritxes que fa de partió entre els municipis de Terrassa i Matadepera, dins la propietat de Can Roure. Domina la plana septentrional de Terrassa i el curs de la Riera de Les Arenes, al seu pas per Matadepera, així com el pas del Camí Ral de Barcelona a Manresa. Al seus peus s’alça l’església de Sant Joan les masies de Can Roure, La Mateta, i La Torrella, nucli original del municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fruit de la campanya de prospecció efectuada per l'elaboració de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, s'hi trobaren alguns fragments ceràmics en superfície, a la zona més elevada. Els materials identificats corresponen a fragments d'àmfora ibèrica, ceràmica comuna, i algun fragment molt rodat de campaniana sense determinar. A partir d’aquest material es podria especular sobre un assentament protohistòric d’època ibèrica, però l’absència d’estructures no permet definir més característiques del jaciment.</span></span></span></p> | 08120-48 | Turó de Sant Joan | <p><span><span><span>L’any 1988, amb motiu de l’elaboració de la carta Arqueològica del Vallès, es van poder recollir i documentar fragments de ceràmica d’època ibèrica. Però sembla que la presència de material arqueològic ja es coneixia amb anterioritat, segons Xavier Font (1997) que recull el testimoni d’en Jaume de Can Roure.</span></span></span></p> | 41.6066300,2.0042000 | 417024 | 4606581 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86480-p1430893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86480-p1430914.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El conreu de la vinya durant segles en aquesta zona fa que es conservin parets de vinya de pedra seca que en cap cas es poden confondre amb estructures muràries d’època ibèrica. | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86481 | La Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII - XIX | S’hauria d’arrebossar la façana per assegurar-ne un bon manteniment i per criteris estètics i de manteniment de la tipologia constructiva. Caldria que en el planejament es tingués en compte les tècniques i materials tradicionals en aquest tipus de construccions per mantenir la tipologia local. | <p><span><span><span>La casa Assumpta Ribó i La Balma són dues cases de cos, que actualment estan unificades a nivell de planta baixa per un local comercial de l’àmbit de la restauració, que respon al nom de Cal Madu. Visualment formen un mateix conjunt estructural. Aquestes cases responen a una mateixa tipologia de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha repicat el parament de la façana deixant vista l’obra irregular amb paredat mixt i maons, fet que deixa desprotegida l’estructura. Els arrebossat no només tenien un sentit estètic, sinó també de protecció contra les inclemències climatològiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de la planta baixa de ben segur que han patit modificacions de l’obra original per adaptar-ho a les noves necessitats del local. Però a la planta pis sembla que s’ha mantingut la petita finestra original de cada cas, amb la llinda feta amb arc de maó posat a sardinell o a plec de llibre.</span></span></span></p> | 08120-49 | Carrer de Sant Joan, núm. 63 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5993500,2.0272300 | 418934 | 4605751 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86481-dsc6543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86481-dsc6555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86481-p1430373.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l’interior destaca els sostres fets amb volta catalana. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86482 | La Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mateta | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, J. (1926). Can Torrella; dins Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa, pàg. 20.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Masia situada en la part baixa de la serra de les Pedritxes, al peu del turó de Sant Joan i a la banda dreta de la riera de Les Arenes, a tocar amb l’església de Sant Joan. S’aixeca damunt una àmplia terrassa que anivella el terreny. És de planta rectangular, gairebé quadrada, formant un cos compacte de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les principals façanes són la de llevant i la de migdia. En aquestes és on es veu l’esforç programàtic a l’hora de dissenyar les obertures, buscant la simetria i l’equilibri entre el ple i el buit. Al tractar-se d’una edificació del segle XIX, no es distribueix segons el fus horari, sinó que situa la façana principal a la façana de llevant. La composició es fa a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures, on només l’eix de l’esquerra difereix dels altres tres, amb finestres més petites. En canvi en els altres tres eixos destaquen els balcons, tres per planta, amb barana de ferro. En planta baixa hi trobem la porta d’accés i les finestres als costats. Destaca el rellotge de sol en el primer pis entre el primer i el segon balcó. El parament és arrebossat llis i pintat d’ocre. Als voltants de les finestres s’ha pintat una franja en blanc. Les obertures de la planta baixa tenen brancals i llindes de pedra treballada. A la llinda de la porta hi ha un element decoratiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana orientada a migdia té una distribució anàloga ala de llevant: dels quatre eixos, només el segon i el quart tenen finestres amb balcons i es combinen amb finestres més petites en els eixos u i tres. El rellotge de sol es troba a la planta pis entre els balcons, per damunt d’una de les petites finestres d’aquest eix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen les feixes de conreu amb marges d’obra ben treballats paral·lels al camí i que amb molta probabilitat pertanyien a l’antiga Can Torrella de Dalt. De la mateixa manera que la resta d’estructures que envolten l’edifici i que presenten una factura més arcaica.</span></span></span></p> | 08120-50 | Torrella de Dalt; Mata Xica | <p><span><span><span>Les masies de La Mateta, Can Roure, Can Torrella de Baix, el Mas Cellers, Can Ferrers de Dalt i Can Ferrers de Baix, es troben vertebrades al voltant del Camí Ral de Barcelona a Manresa, seguint la línia de la riera de Les Arenes. L’església de Sant Joan vertebrarà al seu voltant el nucli originari de Matadepera durant segles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Mata compra el mas Torrella de Dalt el 15 de maig de 1821 per construir-hi La Mateta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Solà (1926) publica un recull de documents i consideracions per aportar dades a la història de Can Torrella: “Es diu que Torrella de Dalt fou l’antic Mas del Pou, que no tardaria gaire a ser absorbida per la primera. (...). Els amos visqueren una pila de centúries al primer, tenint al de baix el forn de vidre i el d’obra, que estaven en el seu fort pels anys 1799, així com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el baró de linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa , que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la (...) a 15 de maig de 1831 es vengueren aquell antiquíssim casal del mas de dalt a Francesc Mata, qui hi construí la Mata Xica '.</span></span></span></p> | 41.6092300,2.0067900 | 417243 | 4606867 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86482-p1430908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86482-p1430885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86482-p1430947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86482-p1430942.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaquen dos rellotges de sol, un a la façana de llevant, i l’altre a la façana de migdia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86483 | Maria del Carme Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maria-del-carme-sala | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Es tracta d’una promoció unitària de 10 habitatges, cinc grups dobles compostos per torres bessones que comparteixen mitgera, que fa d’eix de simetria i organitza la composició volumètrica. Són de planta rectangular d’una sola planta i amb la coberta de teules àrabs, de pavelló, és a dir, a quatre aigües, acabades amb ràfec. El garatge és un cos separat ubicat al fons. Estan envoltades de jardí i la tanca que fa la separació amb la via pública és d’obra i vegetació.</span></span></span></p> | 08120-51 | Carretera de Terrassa núm. 38-40; 44-46; 48-50; 52-54; 56-58. | <p><span><span><span>És una mostra de cases d’estiueig de la primera meitat del segle XX que han esdevingut residències permanents.</span></span></span></p> | 41.5954600,2.0244400 | 418696 | 4605322 | 1941 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86483-dsc63120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86483-dsc6314.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86483-dsc6317.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Escudé Gibert | Ignasi Escudé Gibert està considerat com a precursor de l’arquitectura moderna.Nascut a Terrassa, el 9 de gener de 1909, va realitzar els seus estudis d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona l’any 1926, llicenciant-se l’any 1933. Dels seus viatges amb companys d’estudis, va rebre una forta influència de l’arquitectura alemanya. L’any 1936 es cava amb Maria Teresa Muncunill amb qui tindrà tres fills. L’any 1939 va ser nomenat amb caràcter interí arquitecte municipal de Terrassa, plaça que va obtenir en propietat l’any 1941. Entre els edificis que va projectar, a més dels de Matadepera, destaca la fàbrica Electra Industrial, el Cinema Rambla, el Condicionament Terrassenc o La Magdalena. També va ser el responsable de la urbanització del passeig del Comte d’Ègara, que va tenir lloc l’any 1942, any que va morir prematurament. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||
| 86484 | Molí de vent de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-vinyers | <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Vicente M. (1961). Molinos y norias. Panorama Balear, nú. 81. Palma de Mallorca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ Vicente M. (2018). Rèquiem per als molins aiguaders de Mallorca. Palma. Lleonard Muntaner.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>El molí de vent de Can Vinyers està situat al davant de la façana orientada al sud-oest de la masia. La construcció d’aquest enginy està relacionada amb el bombeig i l’extracció de les aigües subterrànies a la superfície a través de l’acció del vent, per permetre el reg dels camps de la masia durant la primera meitat del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre consisteix en una estructura fèrria de tipus piramidal d’uns dotze metres d’alçada amb una plataforma superior octagonal i una escala incorporada d’accés que permet accedir al balancí, les tisores i a les aspes. Està compost per quatre aparells principals: l’aparell receptor de l’impuls del vent o roda, l’aparell regulador de l’orientació, l’aparell estructural del suport i l’aparell transmissor del moviment. L’aparell impulsor, està format per sis antenes o radis, dos cèrcols (el gros a l’exterior i el petit a l’interior) i 49 pales, pintades per trams (blanc, blau, verd, vermell i carbassa). L’aparell regulador de l’orientació consta d’una peça llarguera que es manté horitzontal i paral·lela a la roda, anomenada balancí. Està fixada al caixó. La cua, amb uns post metàl·lic i el corró que fan girar la roda. Actualment s’hi pot llegir “Can Vinyers” i “1929”. Finalment s’hi localitza el caixó que és l’element vertical de suport del molí i els braços del cigonyal que transforma el moviment rotatiu de la roda en un moviment de vaivé. La boca del pou s’ha arrebossat i en el parterre d’enjardinament que l’envolta s’hi ha preservat l’antiga bomba i varies aspes.</span></span></span></p> | 08120-52 | Carrer de Pompeu Fabra, s/n | <p><span><span><span>Tot i que la documentació més antiga de la casa es remunta a inicis del segle XV, el molí és de l’any 1929. Amb el temps i la introducció de mitjans mecànics més pràctics que permetessin extreure aigua, el molí va quedar en desús, sobretot a partir de finals dels anys cinquanta i durant els anys seixanta. El pas dels anys afegit a la manca de manteniment l’havien malmès i el seu estat general era molt precari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres de restauració van començar el dijous dia 6 de novembre del 2014. Els tècnics de l’empresa Molins de Vent Tarragó, de Montblanc, van procedir a l’extracció de la roda, que va ser transportada en una sola peça fins al seu taller. La restauració del conjunt, va consistir en la neteja de la totalitat de l’estructura fèrria, la reparació de les parts afectades, consolidació de les pales i finalment un repintat amb els colors originals, amb una capa de protecció contra l’oxidació. Paral·lelament es va construir un nou basament de formigó per reforçar i donar més estabilitat a l’estructura general i finalment es va enjardinar. Actualment no està connectat a la bomba.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El dimarts dia 13 de gener, les aspes van tornar dels tallers de restauració fins a Can Vinyers, on els tècnics de l’empresa van procedir a la seva instal·lació. El 22 de febrer de 2015, es va fer la inauguració en un acte solemne, presidit per l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona i la gent del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Coincidint amb la restauració, des de la Gaseta de Matadepera, a través de l’Ajuntament es va promoure la recerca de fotografies de Can Vinyers i del seu molí, així com d’altres molins.</span></span></span></p> | 41.5992500,2.0314400 | 419284 | 4605736 | 1929 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86484-p1430259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86484-p1430252.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans de la restauració l’estructura estava consolidada al terra amb les quatre potes collades amb morter. Al centre, hi havia el pou de boca circular, però amb la part exterior reforçada per un muret fet de maó, de planta quadrangular, d’uns 0,70 metres d’alçada, i una portella de ferro, de doble fulla a la part superior. Si hi havia un safareig per abocar l’aigua aquest ja no és visible.El projecte de restauració es va fer gràcies a una subvenció de 35.000€ provinent del Pla Xarxa de Governs Locals 2012-2015 de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86485 | Monument a la Comtessa Ermessenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-comtessa-ermessenda | XXI | <p><span><span><span>El Monument a la Comtessa Ermessenda està situat en un parterre enjardinat que s’endinsa en el camp de golf de Can Vinyers, a tocar de la rotonda de la Barraca de Vinya que hi ha a l’entrada del poble, per la carretera de Sabadell; entre el carrer de Sant Joan i l’Avinguda de Mossèn Batlle. Després de la vorera, una semicircumferència delimita la gespa d’una zona de pedra petita, amb dos bancs i al centre el monument. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un pilar massís, de pedra de la zona, polida, amb un basament decoratiu. A la part superior, frontal, el bust de la comtessa, amb corona i medalla al pit amb les quatre barres. A mà dreta, la signatura de l’escultor en lletra minúscula, “Salvador Farrés I.II.14”. Al dessota del bust, dues plaques rectangulars. La primera d’elles, reprodueix la signatura del document antic original; la segona, conté el següent text: “Ermessenda, comtessa de Barcelona / Carcassona vers 972 – Sant Quirze de Besora 1058”. A toca de la base, novament una placa amb les xifres “XIIM”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat dret del bloc, una sola placa encolada amb el dibuix en relleu de la Mola i les lletres gravades de “DAMA”. Al costat oposat, es pot veure l’escut de Matadepera. </span></span></span></p> | 08120-53 | Carretera de Sabadell, en la confluència amb els carrers de Sant Joan i de Pompeu Fabra. | <p><span><span><span>El monument a la Comtessa Ermessenda es va inaugurar el dissabte, dia 8 de març a les 12 del migdia, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora i els darrers actes de celebració del Mil·lenari de Matadepera. Els matedeperencs varen triar la figura d’Ermessenda per haver estat la dona governant més influent lligada al Monestir de Sant Llorenç del Munt i al naixement de Matadepera com a municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’acte va tenir lloc al Jardí de l’Ermessenda, al costat de la rotonda d’entrada de Matadepera, presidida des de l’any 2018 per una barraca de vinya construïda pels pedra sequers del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. Marcel Sayol, regidor de Cultura en aquell moment va glosar la figura d’aquest personatge carismàtic femení i la seva vinculació amb el poble de Matadepera. Van descobrir el monument l’Alcaldessa, Mireia Solsona i la presidenta de DAMA, Montserrat Santamaria. El Quintet Mompou va interpretar una peça composada per Cristina Ballbè per l’ocasió, sota el títol de “DAMA”. A l’acte hi va assistir una nena anomenada Laura Ermessenda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els autors del monument a Ermessenda hi van participar, Teresa Capella pel disseny, en Salvador Farrés Villagrassa , escultor, Carmina Puig pel recordatori i Carme Serrat i Germà Català pel rètol històric i ceràmica.</span></span></span></p> | 41.5959700,2.0332400 | 419430 | 4605370 | 2014 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86485-dsc65300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86485-dsc65340.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Teresa Capella pel disseny, Salvador Farrés Villagrassa , escultor, Carmina Puig pel recordatori i Carme Serrat i Germà Català pel rètol històric i ceràmica. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 86486 | Monument a Cal Parramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-cal-parramon | <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1990). Mn. Jaume Torres i Cuscó, pàg. 30. Akribos Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del Nou Poble de Matadepera, 1768-1868. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Volum III, fitxa 107.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Monument situat en una cantonada de la Plaça de la Germandat de Sant Sebastià, s/n, entre el carrer de Sant Joan i la carretera de Terrassa, on fa uns anys havia existit una casa avui enderrocada, coneguda amb el nom de Cal Perramon. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un muret de maó disposat en els seus dos extrems de manera esgraonada, d’un metre d’alçada que fa cantonada, recordant el mur de la casa que hi havia en aquest indret. I entre els dos, per la part exterior, el vell corró de molí, que protegeix la cantonada de la casa, amb la típica forma troncopiramidal que s’ha preservat. A la part superior, una planxa en forma de triangle invertit, realitzada en ferro corten polida, a la qual s’hi ha collat una placa de ferro amb el següent escrit: “Aquesta pedra és una de les petjades que / els nostres avantpassats ens varen deixar / de testimoni del seu pas per Matadepera”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur de maó presenta a ambdós costats, un medalló amb l’escut del poble. Estan situats a mitja alçada. Finalment a l’interior, s’ha decorat amb una xapa de corten polida en la qual s’hi pot veure la reproducció d’una fotografia de principis de segle XX “J.B. Matadepera - Plaza de la Iglesia” amb la casa enderrocada i el corró al costat de la porta. La reproducció s’ha fet sobre una planxa de metall polit i protegida per una fulla de metacrilat.</span></span></span></p> | 08120-54 | Plaça de la Germandat de Sant Sebastià s/n | <p><span><span><span>Cal Parramon, enderrocada a finals del segle XX, la fa construir l’any 1834 Jaume Pi de la Serra (de Can Vinyers). A la planta baixa hi havia el celler amb els cups i la premsa. La planta pis estava destinada a habitatge. Més endavant, el seu propietari esdevé alcalde i entre els anys 1851 i 1853, una part de la planta pis s’habilita com Ajuntament, i més endavant ho farà com escola i fins i tot com a sala de ball i cafè pel poble. També havia funcionat com a carnisseria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans del seu enderroc, una part de la planta baixa també es va habilitar com a comerç de complements de la llar.</span></span></span></p> | 41.5990300,2.0277300 | 418975 | 4605715 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86486-dsc6379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86486-dsc6380.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 86487 | Monument en memòria de les inundacions de 1962 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-en-memoria-de-les-inundacions-de-1962 | XXI | <p><span><span><span>Monument en homenatge a les víctimes de les riuades de l’any 1962. Està situat en un parterre enjardinat de la Plaça de Sant Jordi, a proximitat d’una font i d’un garrofer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un monòlit de ferro corten al damunt de la qual, un suport vertical suporta el pes d’un bloc de pedra conglomerat manipulat per l’artista, procedent del massís de Sant Llorenç del Munt. Per un costat s’hi pot veure una forma pentagonal, mentre que a la cara oposada la forma és irregular. L’obra reflecteix la unió de la força imparable de la natura i el treball dels éssers humans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part més visible de la peanya, s’hi ha gravat l’escut municipal. Al dessota el següent text: “1962 / QUAN / LA PLUJA / NO VA SABER / PLOURE.” I un xic més avall, “MATADEPERA / 2012”. En el lateral esquerra de la peanya, escrit en un costat es pot llegir el nom de l’escultor “ALBERT NOVELLON”. </span></span></span></p> | 08120-55 | Plaça de Sant Jordi | <p><span><span><span>L’any 1962 el Vallès patí uns aiguats destructors, on a sense comptar els enormes desperfectes, hi van perdre la vida nombroses persones. El monument està situat en l’indret del municipi on les afectacions per la riuada van ser més importants. Cinquanta anys després, l’any 2012, en aquest indret es col·locava un monument per tal en memòria de les víctimes. La inauguració del monòlit va tenir lloc el dia 11 de novembre a un quart de sis de la tarda. Després el Cor Montserrat de Terrassa, dirigits per Marc Marcet, oferia un concert commemoratiu a l’Església de Sant Joan. Les peces que es van interpretar estaven agrupades en tres blocs temàtics: el preludi dedicat als elements de la Natura; un bloc central que sota el nom de “25 de Setembre” feia una oda al dolor i el patiment de la gent i finalment l’evocació a l’esperança sota el títol de “Aigua de mort, aigua de vida”. Al piano, hi havia el músic Rossend Solvas, i els textos foren obra d’Antoni Perarnau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’artista matadeperenc, a qui es va encarregar l’obra, Albert Novellón va dir d’ella “és una metàfora de la natura i l’home. L’acció de la natura, capaç de provocar una riuada queda representada en la pedra; mentre que la mà de l’home, que pot adequar la riera o parcel·lar el terreny, es pot entreveure en aquesta forma geomètrica”.</span></span></span></p> | 41.6028700,2.0237400 | 418647 | 4606145 | 11 de novembre de 2012 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86487-dsc6609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86487-p1430485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86487-p1430486.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Albert Novellón (1938-2019) | Amb motiu de la commemoració des del web de l’Ajuntament de Matadepera es va obrir un bloc on tothom qui volgués pogués aportar imatges i documents que permetessin preservar la memòria històrica d’aquests fets. A l’Arxiu Municipal s’hi conserven balanços dels danys oficials, telegrames de condol, fotografies i un plànol de les obres de consolidació que es van realitzat a la llera de la Riera de les Arenes. El bloc porta el nom “Els aiguats de 1962 a Matadapera”. L’Arxiu Municipal conserva un document gràfic amb els dibuixos d’un monument commemoratiu encarregat a l’arquitecte municipal José Vila Juanico i la ubicació. El projecte però no es va acabar de dur a terme. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 86491 | Mundet Torner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mundet-torner | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Torres bessones separades per una paret mitgera i envoltades de jardí. Composició de planta rectangular de planta única amb la coberta compartida de quatre aigües i cossos afegits als angles amb la façana principal que sobresurten de la línia de façana. La coberta acaba amb un ràfec a tot el voltant, amb barbacana de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca un porxo a la casa del número 32, amb tres arcs de mig punt. L’habitatge del costat no l’ha conservat. Cadascuna d’aquestes torres té una construcció al fons del jardí que fa de garatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part posterior dóna a la Riera de les Arenes.</span></span></span></p> | 08120-56 | Carretera de Terrassa, núm. 32-34 | <p><span><span><span>Projecte de J. Baca Reixac i Bassols de l’any 1944 per a cases destinades a l’estiueig que s’han acabat convertint en residencials. El projecte inicial preveia la construcció de quatre habitatges aparellats.</span></span></span></p> | 41.5962200,2.0248500 | 418731 | 4605406 | 1944 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86491-p1430154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86491-p1430155.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Baca Reixach i Bassols | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86492 | Mural per la llibertat dels presos polítics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-per-la-llibertat-dels-presos-politics | XXI | El 15 de desembre va rebre un atac amb el llançament de pintura al damunt que es va netejar posteriorment. | <p><span><span><span>Mural tipus graffiti, reivindicatiu, de grans dimensions, en color, situat en els dos panys de paret visible d’una torreta d'electricitat, un cop passat el pont del Garrofer, on s’inicia l’Avinguda de les Arenes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes mans amb els braços enlairats i uns grillets presideixen el mural, sobre un fons geomètric i abastracte, on la línia, el color i el volum que representen els habitatges. S’han aprofitat les obertures naturals de respiració de la torreta per simular finestres d’habitatges, on a través d’elles, la gent clama la seva disconformitat. Els clams queden emmarcats per les següents vinyetes: “NO AL 155”; “REPÚBLICA”; “DEMOCRÀCIA”; “LLIBERTAT” i una darrera vinyeta on s’hi ha dibuixat un llaç groc. La tècnica pictòrica emprada ha estat l’esprai amb aspersors de diferents diàmetres i el pinzell. </span></span></span></p> | 08120-57 | Avinguda de Les Arenes, s/n. | <p><span><span><span>Mural realitzat pels artistes urbans de reconeixement internacional, Ramon Puig, conegut com a Werens (Sabadell) i Anna Taratiel (Matadepera), coneguda amb el nom artístic d’OVNI, reclamant l’alliberament dels presos polítics i denunciant l’aplicació de l’article 155. Els artistes van necessitar dos dies de feina, quedant enllestida el dia 13 de desembre de 2017.</span></span></span></p> | 41.6025900,2.0223100 | 418528 | 4606115 | 13 de desembre de 2017 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86492-dsc6627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86492-dsc6629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86492-p1430540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86492-foto-arxiu-aj-de-matadepera06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Werens (Ramon Puig) i OVNI (Anna Taratiel) | La iniciativa va ser impulsada pel Comitè de Defensa de la República de Matadepera. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86493 | El Pi dels llibres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-dels-llibres | XXI | <p><span><span><span>El “Pi dels llibres” és un element urbà destinat a promoure la lectura. Està emplaçat entre el carrer de Pere Aldavert i la plaça de Mn. Jaume Torres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de tres troncs rectilinis d’uns 2,50 metres d’alçada aproximadament. Estan col·locats en el sentit vertical, collats al terra, un al costat de l’altre, recolzats entre ells, formant un trèvol. A la part frontal, visible, s’hi ha fet en cadascun d’ells tres retalls verticals de manera a poder encaixar-hi un caixonet de contraxapat que fa funció de prestatgeria. La part davantera està protegida per una mena de portella de metacrilat tou collat per la part superior amb una pestanya metàl·lica, que permet obrir-ho en el sentit vertical. Al seu interior hi ha llibres que la gent pot agafar per llegir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Collat entre dos dels troncs, hi ha una planxa de color blanc amb les instruccions: “EL PI DELS LLIBRES / És una xarxa d’intercanvi de llibres que en altres indrets del món es coneix com el bookcrossing, / a Matadepera, on el pi de Sant Sebastià juga un paer important en la nostra tradició popular, / hem volgut relligar el plaer de la lectura amb la natura. / Com funciona? / 1 Agafeu un llibre dels prestatges i, si és possible, deixeu-hi un altre a canvi per contribuir al foment de la lectura. / Podeu portar més llibres dels que us endugeu per anar mantenint l’arbre assortit. / 2 Els llibres infantils col·loque-los als prestatges de baix perquè els infants hi puguin arribar amb facilitat. / 3 Si veieu cap element malmès truqueu al 93 730 01 32 o envieu un correu electrònic a <a href='mailto:matadepera@matadepera.cat'>matadepera@matadepera.cat</a> / Gràcies per la vostra col·laboració. / </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al dessota hi ha l’escut de l’Ajuntament de Matadepera com a organitzador, amb el logo de la Biblioteca d’Àngel Guimerà al seu costat i el logo de la Germandat de Sant Sebastià com a col·laboradors de la iniciativa (en color).</span></span></span></p> | 08120-58 | Carrer de Pere Aldavert amb la Plaça de Mn. Jaume Torres. | <p><span><span><span>El “Pi dels llibres” fou inaugurat el divendres dia 2 de febrer de l’any 2018 per l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La iniciativa d’aquest monument a la lectura, va ser obra de la regidora de Cultura, Núria Garcia, que havia vist en altres municipis l’aprofitament de vells troncs d’arbre com a “passa llibres”. Aprofitant la tala del pi emprat en les festes de Sant Sebastià, pensar en donar una segona vida a un arbre carregat de simbolisme. D’aquesta manera es podia relacionar d’una manera simbòlica el plaer de la lectura amb la natura i una festa tradicional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la iniciativa també hi van col·laborar la biblioteca Àngel Guimerà, amb la seva directora, Àngels Ventallol, la Germandat de Sant Sebastià, representada pel seu vicepresident, Guiem Montagut, i els botiguers de Matadepera Comerç representats pel seu president, Jorge Fernández. Després de la inauguració es va fer un petit berenar pels assistents a l’acte.</span></span></span></p> | 41.5992100,2.0277800 | 418979 | 4605735 | 2 de febrer de 2018 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86493-dsc63921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86493-foto-arxiu-ajuntament-de-matadepera01.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 86494 | Plaça de les Arts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-arts | XXI | <p><span><span><span>La Plaça de les Arts, és un espai trapezoïdal que comunica el carrer de Sant Joan amb el carrer de Sant Llorenç, amb edificis a ambdós costats. La plaça està enrajolada amb el corresponent mobiliari urbà i arbres amb escocells circulars. Entremig dels rajols del terra, es poden observar disperses, varies plaques quadrangulars, realitzades en bronze, amb obres de diferents artistes del municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així, se’n pot veure una amb el nom de Matadepera signada per Joan Antoni Ferran (2005); Una altra realitzada per Salvador Farrés, en memòria a Alfons Garcia Rinbau, on espot llegir “No te-aturis aquí / segueix el teu camí” (2005); uns arbres perdent les fulles d’Emili V.; Unes mans sense signar, amb el lema “el nostre futur”; L’església de Sant Llorenç del Munt, de Joaquima Hdez (2005); El carrer de Sant Joan amb l’església, d’Oda Zarate, realitzada 1998; Unes flors d’E. Trujillo (2005); Unes fulles d’arbre amb ramells penjant de Kiko C.; el Ball del Tortell, de J. Monforte; brancatge de M. Carme Serrat; el cim de La Mola amb Sant Llorenç del Munt i unes mans , per P.A.D.; Els gegants de Matadepera de l’any 2005 realitzat per A. Trujillo; flor IHA; paisatge de J. ; flor d’Eulàlia (2005); les Quatre Barres amb el La Mola signat per Gabriel; Un paisatge amb el següent escrit, “Desembre 2005. Al hemisferi nord, la Lluna i Mart, a la nit festegen”, signat per Anna Ma.; Un rellotge realitzat per l’Edi “Rellotge d’eclipsi de sol”; paisatge amb la Mola; </span></span></span></p> | 08120-59 | Entre el carrer de Sant Joan / amb carrer de Sant Llorenç. | 41.6001400,2.0254900 | 418790 | 4605840 | 2005 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86494-p1430602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86494-p1430606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86494-p1430608.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Varis autors | La majoria de rajols semblen correspondre a l’any 2005. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 86495 | Pou de Cal Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-marcet | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Pou situat en l’angle nord-est del pati de la casa, que servia antigament d’abastiment d’aigua a la casa de Cal Marcet i que té una torre de planta circular construïda de maó massís i coronada amb una barana metàl·lica. Hi ha un accés fet de graons de ferro per l’exterior. La portella inferior està coronada per un arc apuntat. La porta és de planxa de ferro que porta retallada la data de 1897.</span></span></span></p> | 08120-60 | Carrer de Sant Joan, núm. 6 | <p><span><span><span>La llicència d’obres d’aquesta torre és la més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) i és del 6 de desembre de l’any 1895. Va a nom de Miguel Marcet. I l’arquitecte que el signa és Lluís Muncunill.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1941 s’hi van fer reformes que comportaren un recreixement en planta i un augment de l’alçada del mirador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Muncunill (Sant Vicenç de Fals, 1868 - Terrassa, 1931), és un referent de l'arquitectura modernista, sobretot pel que fa a l'arquitectura industrial, esdevenint un gran especialista del maó pla i els tirants de ferro.</span></span></span></p> | 41.5984600,2.0291800 | 419095 | 4605650 | 1897 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86495-p1430297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86495-p1430298.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Muncunill | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86496 | Rectoria de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-matadepera | <p><span><span><span>AMETLLER, M. (1990). Mossèn Torres i Cuscó. Akribos edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>La rectoria és una casa annexa a la façana de ponent de l’església de Sant Joan, a la plaça de mossèn Jaume Torres. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta té una composició simètrica, només trencada per una petita porta a la dreta. La resta es forma a partir de la porta d’accés, a l’eix principal, amb arc de punt rodó i dues finestres als costats. A la planta pis, hi ha una balconada amb barana de ferro amb triple accés. Totes les finestres són de llinda recta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat i llis, amb un lleuger recreixement emmarcant les obertures i pintat de marró molt fosc per destacar de la resta del parament. Damunt de cada llinda hi ha un petit motiu religiós pintat com a decoració.</span></span></span></p> | 08120-61 | Plaça Mossèn Jaume Torres, núm. 1 | <p><span><span><span>L'església parroquial de Sant Joan de Matadepera va ser bastida a inicis del segle XX en temps del rector Mossèn Jaume Torras. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment es construeix una capella fruit dels establiments de parcel·les a banda i banda del Camí Ral e Barcelona a Manresa. La promoció anirà a càrrec dels mateixos veïns dels nous carrers sorgits al voltant d’aquest eix viari, que trobaven que l’antiga parròquia els quedava molt lluny. Les obres d’aquesta capella comencen l’any 1846 i acaben el 1852.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant un llarg període de temps es produeixen confrontacions entre els veïns del nou nucli urbà i el de les masies i poblament dispers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’octubre de 1880, el bisbe d’Urquinaona decreta la constitució d’una junta per ampliar la capella i construir-hi una rectoria. El 23 de març de 1881 s’hi trasllada la rectoria.</span></span></span></p> | 41.5992400,2.0278800 | 418988 | 4605738 | 1881 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86496-dsc6397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86496-p1430219.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A part dreta de la façana hi ha una placa metàl·lica de la germandat de Sant Sebastià on es llegeix “Al poble de Matadepera amb motiu del 1r centenari 1900-2000”. També hi ha una làpida pètria amb una inscripció en llatí que rememora la construcció de l’edifici i que posa: “DOMUS HAECANNO MDCCCLXXXI / EXSRUCTA · SEPTTUAGINTA POSTANNIS / ANNO SANCTO MCML RECURRENTE / FIDELIUM ALIORUMQUE AESTIVO / TEMPORE HIC COMMORANTIUM / OPIBUS·IN MELIUS EST RENOVATA / ET AMPLIATA” | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 86497 | Rellotge de sol de tarda de La Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-la-mateta | <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX - XXI | <p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor, situat a la planta pis de la façana de migdia de La Mateta o La Mata Xica. És del tipus vertical declinant orientat a sud-est. Es tracta d’un rellotge circular, policromat, emmarcat. Està realitzat al damunt de l’arrebossat de la façana, entre una sanefa decorativa que separa la planta primera de la segona i per sobre d’una finestra. El quadrant queda emmarcat per un requadre pintat de color blanc amb delimitació de dos colors, el grana i l’ocre, en un intent de preservar la profunditat. Al seu interior, a la part superior, un astre solar geomètric, envoltar per una corona. D’aquesta neixen les línies horàries, que marquen les hores, de cinc del matí a cinc de la tarda, sense numeració. Aquestes fineixen en un altre cercle del qual surten alhora les mitges hores, mer curtes. El gnòmon és de vareta, de secció circular. Neix de la part inferior de l’astre. No està signat. Sembla que el lliscat interior del quadrant s’hagi respectat.</span></span></span></p> | 08120-62 | Masia La Mateta, s/n | <p><span><span><span>Francesc Mata compra el mas Torrella de Dalt el 15 de maig de 1821 per construir-hi La Mateta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Solà (1926) publica un recull de documents i consideracions per aportar dades a la història de Can Torrella: “Es diu que Torrella de Dalt fou l’antic Mas del Pou, que no tardaria gaire a ser absorbida per la primera. (...). Els amos visqueren una pila de centúries al primer, tenint al de baix el forn de vidre i el d’obra, que estaven en el seu fort pels anys 1799, així com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el baró de linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa , que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la (...) a 15 de maig de 1831 es vengueren aquell antiquíssim casal del mas de dalt a Francesc Mata, qui hi construí la Mata Xica '.</span></span></span></p> | 41.6086200,2.0068100 | 417244 | 4606800 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86497-p1430890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86497-1271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86497-p1430951.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 1271.Amb la darrera restauració de la façana es va tornar a pintar el rellotge que difereix de la imatge realitzada per M. Dalmau el dia 25 de juliol de l’any 1999. S’adjunta una fotografia per a deixar-ne constància, extreta de la pàgina web de l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans, de la Societat Catalana de Gnomònica. El rellotge estava realitzat damunt de l’estucat de la façana. El quadrant quedava emmarcat per un requadre del tipus “trompe l’oeil” amb diferents tonalitats pictòriques blavenques i grises. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86498 | Rellotge de matí de La Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-mati-de-la-mateta | <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX - XXI | Probablement es tracti d’un rellotge del segle XIX, quan es va construir la casa. La darrera restauració s’ha fet en acord amb el repintat actual de la façana. | <p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor, situat a la planta pis de la façana nord-est de La Mateta o La Mata Xica. És del tipus vertical declinant. Es tracta d’un rellotge oval, emmarcat. És de grans dimensions, situat entre dues balconeres i per sota una motllura de la façana. Està pintat damunt de l’antic estucat, del qual amb la restauració i repintat modern només se’n pot veure una minsa part dessota de les hores.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadrant, queda emmarcat per un requadre pintat de color grana amb tres perfils blancs que intenten donar una certa profunditat. Mentre que el cercle on s’emmarquen les hores és de color blanc amb els perfils de color grana a l’interior i grana i blanc a l’exterior. Per la seva orientació, les línies horàries estan molt agrupades, i neixen pel costat esquerre; Estan pintades de color blanc. Senyalen des de les 5 fins les 11 del matí, en xifres àrabs, que s’han repintat de color negre respectant el dibuix originari. El gnòmon és de vareta, de perfil circular. No està signat.</span></span></span></p> | 08120-63 | Masia La Mateta, s/n | <p><span><span><span>Francesc Mata compra el mas Torrella de Dalt el 15 de maig de 1821 per construir-hi La Mateta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Solà (1926) publica un recull de documents i consideracions per aportar dades a la història de Can Torrella: “Es diu que Torrella de Dalt fou l’antic Mas del Pou, que no tardaria gaire a ser absorbida per la primera. (...). Els amos visqueren una pila de centúries al primer, tenint al de baix el forn de vidre i el d’obra, que estaven en el seu fort pels anys 1799, així com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el baró de linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa , que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la (...) a 15 de maig de 1831 es vengueren aquell antiquíssim casal del mas de dalt a Francesc Mata, qui hi construí la Mata Xica '.</span></span></span></p> | 41.6092400,2.0068800 | 417250 | 4606868 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86498-p1430946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86498-1272.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 1271.Amb la darrera restauració de la façana es va tornar a pintar el rellotge que difereix de la imatge realitzada per M. Dalmau el dia 25 de juliol de l’any 1999. S’adjunta una fotografia per a deixar-ne constància, extreta de la pàgina web de l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans, de la Societat Catalana de Gnomònica. El rellotge estava realitzat damunt de l’estucat de la façana. El quadrant quedava emmarcat per un requadre del tipus “trompe l’oeil” amb diferents tonalitats pictòriques ocres i el cercle on s’emmarcaven les hores era de color blanc. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86499 | Rellotge de sol de Cal Gamell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-gamell | <p><span><span><span>AA.VV.(2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Societat Catalana de Gnomònica. Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>LUQUE, M. Àngel; VILA, Míriam (2017). La llum del Sol marca el temps al carrer Sant Joan, dins Gaseta de Matadepera, núm. 345, desembre 2017, p.8. Ajuntament de Matadepera. Impremta Pagès.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol situat per sota del carener de la façana de migdia de Cal Gamell, coneguda també amb el nom de l’Hostal de La Marieta, entre les dues finestres de la planta pis de la casa. Es tracta d’un plafó de rajols ceràmics policromats, disposats en sèries de 4x 6, i emmarcats per una sanefa de cordó molt prima de color verd. És del tipus vertical declinant amb orientació sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El rellotge és senzill, amb un gnòmon de vareta collat damunt d’una petita peça circular metàl·lica collada entre els dos rajols centrals de la segona filera (començant per dalt). Les línies horàries i les mitges hores es troben després de les xifres romanes, que van de les 11 a les 5 (XI, les XII, la I, II, III, IV i V de la tarda). Per damunt del gnòmon es pot llegir “ANY 1983”, mentre que al dessota les línies horàries es llegeix el lema “EM MOU LA LLUM”. El quadrant queda emmarcat per una orla o sanefa floral policromada que fa un relleu realçant la seva bellesa. En el rajol situat a la part inferior dret es pot llegir la data “VII-V-MCMLXXXIII”. A la part inferior es llegeix, en lletres de color negre la inscripció “ORLA TRETA D’UN GRAVAT D’EN RICARD MARLET I SARET (SABADELL 1897-MATADEPERA 1976). OBRA N. 2017 I 2018 DELS SEUS GRAVATS AL BOIX”.</span></span></span></p> | 08120-64 | Carrer de Sant Joan, 58 | <p><span><span><span>Amb l’arribada de la democràcia, després del règim franquista, el grup municipal CIU, amb motiu de l’arribada de les eleccions va tenir per bon costum de fer un obsequi al municipi. El primer any, el 1979 ho va fer amb l’Enciclopèdia Catalana, i l’any 1983 ho va fer amb el rellotge de sol. L’alcalde del moment, el senyor Víctor Peiró i l’equip de govern, sensibles al medi ambient, les energies renovables i l’ecologia, van pensar en la instal·lació d’un rellotge de sol a la façana de Cal Gamell, al carrer de Sant Josep, una casa que antigament havia estat l’Hostal de La Marieta i més modernament una barberia. Una casa de més de dos cents anys d’existència, de la qual, a l’arxiu es conserva una fotografia realitzada per M. Avellaneda l’any 1933 on en mateix indret ja hi havia un rellotge. Segons expliquen, aquell quadrant va ser el referent per a la gent del poble fins que a principis de segle XX es va col·locar el primer rellotge al campanar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Marc Romeu va dirigir la col·locació del quadrant sota l’assessorament d’un expert del Servei Meteorològic de Sabadell. Un cop fabricada la maqueta i fer els primers assajos, les rajoles es van coure al forn de la ceramista Maria Prat. Carme Serrat va pintar l’orla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ricard Marlet i Saret (Sabadell 1896 – Matadepera 1976) va estiuejar a Matadepera a partir de l’any 1929. Uns anys després, al 1936 s’hi va instal·lar amb la família definitivament col·laborant en diverses activitats culturals. Per la seva afició al dibuix es va vincular amb gent que freqüentaven l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Com a coneixedor de les diferents tècniques de les arts plàstiques va treballar en pintures murals de diferents capelles i cases privades dels voltants de Matadepera, i flors del massís de Sant Llorenç gravades al boix. El primer ajuntament democràtic va acordar l’any 1979 retolar els carrers de Matadepera en català decorant els rajols amb les flors dels seus boixos, que anaven fent la ceramista Maria Prat, la pintora Carme Serrat i el seu equip de dones voluntàries.</span></span></span></p> | 41.5995300,2.0271500 | 418927 | 4605771 | 1983 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86499-p1430375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86499-p1430376.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Maria Prat i Carme Serrat | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 80. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||
| 86500 | Rellotge de sol de Cal Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-raurell | XXI | <p><span><span><span>Rellotge de sol amb orientació sud-oest, situat per sota mateix del ràfec, entre dues finestres reixades de punt rodó. És del tipus vertical declinant. Està realitzat damunt d’un preparat de morter de calç i esgrafiat. El quadrant consisteix en un astre solar geomètric, amb quinze raigs a mena de fulla el·líptica que sobresurten per la part superior. Per dessota mateix, formant un semicercle decorat amb impressions circulars s’hi delimiten les línies horàries, que marquen de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda, en xifres romanes. El rellotge queda emmarcat per un esgrafiat geomètric de vores arrodonides que recorda una gerra de tipus orientalitzant, molt estilitzada. La part inferior o sòcol està decorat per una sanefa floral simètrica. El gnòmon o estil, de vareta simple surt de la part inferior del sol. La decoració pictòrica és a base d’ocre. </span></span></span></p> | 08120-65 | Carrer de Pere Raurell, núm. 6 | 41.6020600,2.0286700 | 419057 | 4606051 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86500-p1430246.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 86501 | Rellotge de sol de la Torre Guillermina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-guillermina | XXI | No està acabat | <p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor, situat a l’extrem dret la façana orientada al sud-oest de la casa. És del tipus vertical declinant. Es tracta d’un rellotge esgrafiat, molt esquemàtic que recorda un personatge femení. Es compon d’un quadrant delimitat per una forma oval amb un gnòmon o estilet de vareta simple al seu interior. Resseguint aquesta forma, una sanefa de formes arrodonides delimita, en un degradat totalment simètric, els cabells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inferior, una orla en moviment amb el següent lema: “ SEMPRE ES MES TARD DEL QUÈ ET PENSES”. Els colors emprats són l’ocre molt pàl·lid pel fons, que correspon amb el de la façana i els esgrafiats en un rosa envellit. </span></span></span></p> | 08120-66 | Carrer d’Àngel Guimerà, núm. 56 | <p><span><span><span>Torre dissenyada per l’arquitecte Pedro Pigrau, a partir dels anys quaranta. En els esgrafiats que s’esmenten i a les fotografies del catàleg previ al Mapa de Patrimoni Cultural de Matadepera actual no s’observa aquest rellotge de sol, que sembla haver estat realitzat en la darrera rehabilitació i pintat de la façana.</span></span></span></p> | 41.6012800,2.0264100 | 418868 | 4605966 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86501-p1430586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86501-p1430587.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86502 | Rellotge de sol de matí de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-vinyers | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de matí, situat a la planta pis de la façana principal de la casa, a mà esquerra d’una finestra amb la data de 1594 gravada a la llinda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És del tipus vertical declinant, orientat a l’est. Està fet en pedra artificial, collat amb morter cola. Té forma circular. Mesura un metre aproximadament de diàmetre, i està emmarcat per una vora, com si es tractés d’un rellotge de campanar. Al seu interior un semicercle de distribució al pol, amb el gnòmon o estil de vareta simple, molt estilitzat, gairebé imperceptible. Les línies horàries estan esgrafiades. Senyalen les hores des de les 5 del matí fins a les 12 del migdia en xifres àrabs, i en un traç més curt, les mitges hores (només dos quarts d’onze i dos quarts de dotze). Destaquen les 10 del matí on els números estan invertits “0I” per comptes de “I0”. Policromat. Gris per la vora amb fons interior ivori. Xifres de color negre. No està signat.</span></span></span></p> | 08120-67 | Carrer de Pompeu Fabra, s/n | 41.5992600,2.0318200 | 419316 | 4605737 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86502-p1430268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86502-p1430267.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 86503 | Rellotge de sol de tarda de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-vinyers | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de tarda, situat a la planta pis de la façana orientada a ponent de la casa, per sota de la canal. És del tipus vertical declinant, orientat al sud-oest. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està fet en pedra artificial, collat amb morter cola. Té forma circular. Mesura un metre aproximadament de diàmetre i està emmarcat per una vora, com si es tractés d’un rellotge de campanar. Al seu interior un semicercle de distribució al pol, amb el gnòmon o estil de vareta simple, molt estilitzat, gairebé imperceptible. Les línies horàries estan esgrafiades. Les línies horàries estan esgrafiades. Senyalen les hores des de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda, en xifres àrabs, i en un traç més curt, les mitges hores. Policromat. Gris per la vora amb fons interior ivori. Xifres de color negre. S’observa una fissura iniciada per sota del ràfec mateix, que travessa de dalt a baix el costat esquerre del rellotge, surt entre les 10 i les 11 del matí, continua per la façana. Una de petita, més incipient és la que es pot observar entre les 5 i les 6 de la tarda. No està datat.</span></span></span></p> | 08120-68 | Carrer de Pompeu Fabra, s/n | 41.5992800,2.0315700 | 419295 | 4605739 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86503-p1430261.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 1274. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 86504 | Rellotge de sol del carrer de Jaume I, número 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-jaume-i-numero-9 | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol, situat a la façana de migdia de la casa que es localitza al carrer de Jaume I, número 9. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un rellotge oval, realitzat amb trencadís de rajola ceràmica policromada i emmarcat per una sanefa motllurada de fang. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud. En el quadrant s’hi distingeixen quatre colors. Predomina el groc pel fons, el grana per la franja oval on se situen les hores, el blanc per l’astre solar, les línies horàries i la numeració. El gris pels vuit estels de quatre puntes que es poden observar a l’interior de l’astre solar. Emmarcant-lo en un pla rectangular el trencadís alterna dos colors bàsics, el beix i el marró. Les hores es representen en xifres romanes, que van de les VI del matí a les VI de la tarda. El gnòmon és de vareta, perfil circular, finit per una boleta. No té lema i no està signat.</span></span></span></p> | 08120-69 | Carrer de Jaume I, 9 | <p><span><span><span>Segons els seus propietaris, el rellotge va ser construït en el mateix moment que la casa als anys cinquanta del segle XX. Les motllures que emmarquen el rellotge coincideixen amb les restants de la façana.</span></span></span></p> | 41.5978700,2.0256000 | 418796 | 4605588 | 1950 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86504-p1430364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86504-p1430618.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El rellotge només es pot veure des del carrer de Josep Porcar, amb el qual la casa fa cantonada i queda gairebé tapat pel brancatge d’una alzina que creix al davant.Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 3410. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 86505 | Rellotge de sol del carrer d’Eduvigis Rosas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-deduvigis-rosas | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de matí, situat a la façana orientada a llevant de la casa. És del tipus vertical declinant, amb orientació est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una forma rectangular estilitzada integrada en una fornícula realitzada amb maó. Està fet amb trencadís on predominen els blaus clars a la part superior i els foscos a la inferior. Presideix un astre semi circular que desprèn els raigs solars només per la seva part superior. El gnòmon, de vareta simple senyala les hores que van de les 6 del matí a les 12 del migdia, en xifres romanes. Les línies horàries curtes i les hores són de color blanc. A la part inferior hi ha tres flors de color blanc amb les fulles verdes. No està signat.</span></span></span></p> | 08120-70 | Carrer d’Eduvigis Rosas, cantonada amb el carrer de Pompeu Fabra. | 41.5983600,2.0300600 | 419168 | 4605638 | 1971 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86505-p1430312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86505-rellotge-de-sol-del-carrer-deduvigis-rosas-amb-pompeu-fabra.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 5395. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 86506 | Rellotge de sol de la Plaça de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-de-sant-jordi | <p><span><span><span>BOU, Concepció; ELIAS, Xavier; FARRÉ, Eduard; NOGUÉ, Jordi; VALLHONRAT, Josep M.; VENTURA, Jaume (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Societat Catalana de Gnomònica. Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | Manquen una bona part de les xapes circulars de metall que estaven encastades al frontal del banc de pedra que permetia llegir les hores. El rellotge ha sofert diverses bretolades de mal gust.Sembla que durant el període nadalenc, es retiraven algunes de les lloses del terra per a posar-hi un avet però després no es tornaven a col·locar correctament, fet que es va deduir en veure que alguns dels signes havien desaparegut o bé s’havien canviat de lloc. | <p><span><span><span>Rellotge de sol amb calendari zodiacal 41o 36’N – 2o 01’ E. Està situat en un costat de la Plaça de Sant Jordi, al bell mig d’un sortidor d’aigua. Està realitzat amb acer inoxidable i no conserva la numeració de les hores. L’ombra es projecta directament sobre les línies horàries situades damunt de l’enrajolat de la plaça, on sí que es poden veure els signes del zodíac, i el banc per seure (del qual poc temps després de la inauguració ha havien arrencat les numeracions horàries situades en el frontal del banc). S’hi pot llegir el lema “CONTO LES MEVES HORES SERENES”. El rellotge està protegit per una barana realitzada amb el mateix material. </span></span></span></p> | 08120-71 | Plaça de Sant Jordi, s/n | <p><span><span><span>Eduard Farré, va realitzat el disseny tècnic i posteriorment va col·laborar en el disseny definitiu amb l’arquitecte Joan Díaz i Suñer. </span></span></span></p> | 41.6026700,2.0234900 | 418626 | 4606123 | 15 de febrer de 1995 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86506-dsc6600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86506-p1430494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86506-p1430474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86506-p1430469.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Farré i Olivé - Joan Díaz i Suñer. | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 674. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86507 | Sant Honoré Cafeteria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-honore-cafeteria | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII - XIX | <p><span><span><span>Edifici comercial d’una sola planta, ubicat a la cantonada del Carrer de Sant Joan amb el Passatge del Rellotge i que formava part de l’antic Hostal de la marieta, just al davant. Té accés per les dues façanes. És de planta rectangular i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat en la seva pràctica totalitat; només sota la finestra s’ha deixat el paredat vist. També s’han deixat vistos l’emmarcament d’una de les portes d’accés i l’arc de maó posat a sardinell del finestral central.</span></span></span></p> | 08120-72 | Carrer de Sant Joan, núm. 65 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5994000,2.0271500 | 418927 | 4605757 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86507-p1430392.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86507-dsc6546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86507-p1430397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86507-p1430395.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Hostal de la Marieta, propietari d’aquesta parcel·la l’any 1784, hi construeix les cavallerisses i el pou; que subministrà aigua als veïns fins ben entrada la segona meitat del segle XX. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86508 | Talla de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-sant-joan-baptista | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum I. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALLENT i GOTÉS, Llorenç (1897). Los Arxius Parroquials de Sant Johan de Matadepera. Impr. Henrich y C.ª en comandita. Passatge d’Escudellers, núm. 1. Barcelona.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>La talla de Sant Joan Baptista es conserva a l’interior de l’església de Sant Joan. Per accedir al temple religiós cal agafar la carretera de Talamanca, BV-1221, fins al punt quilomètric 4,900 on cal trencar a mà esquerra, en direcció al cementiri i l’església. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està situada en el pany esquerra de la paret, a l’interior d’una fornícula de grans dimensions. És d’estil barroca, policromada, d’1,20 metres d’alçada, realitzada en fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Se’l representa dret, descalç, parcialment recolzat amb el maluc esquerre en un tronc d’arbre, mentre que la cama dreta està lleugerament flexionada cap al davant. Entre la seva espatlla i la mà esquerra, destaquen els atributs representatius del sant, la Creu i l’anyell. Aquest darrer es recolza amb les seves potes en el tronc. El braç dret està flexionat, per sobre del pit, i amb el dit índex senyala l’anyell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cap està ben proporcionat en relació amb el cos, tot i que les cames semblen un xic curtes i gruixudes. Té el cabell rinxolat, fins a les espatlles, amb barba i bigoti; nas ben estilitzat i celles perfilades. Dirigeix la mirada cap al cel. Vesteix amb una brusa on destaca la decoració geomètrica de la màniga i el daurat del puny. Per sobre una armilla grana amb plecs verticals. El cobreix una túnica gruixuda, daurada i vermella amb decoracions florals i d’ocells. Els plecs donen una sensació de moviment; puja per l’espatlla esquerra, envolta l’esquena, per arreplegar-se en un únic punt de fuga, on conflueixen el tronc i l’anyell.</span></span></span></p> | 08120-73 | Església de Sant Joan | <p><span><span><span>Mn. Sallent i Gotés, esmenta l’existència de varis retaules datats entre els segles XVI i XVII que es van sostreure de l’antiga església per decorar la nova l’any 1881. També descriu l’encàrrec de la talla del sant: “die quarta Junij anni millesimi sexcentesimi vigesimi noni. Jaume Coll daurador de Terrassa se obliga a fer pintar y daurar una Ymatge de St Joan Baptista per esta Iglesia de Matadepera de sinch pams y mig de alt de assi per tot lo mes de Agost pròxim vinent per preu de deset lliures prometent darlo bo y acbat y obligant tots sos bens etc. y així o jura etc. Testimonis son Antich Roure y Jacinto Rubio escultor”.</span></span></span></p> | 41.6091800,2.0054400 | 417130 | 4606863 | 1629 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86508-p1430701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86508-p1430710.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Coll | La iconografia clàssica presenta el sant vestit amb pells de camell, una creu i un anyell, per la vida austera que va menar als deserts de Judea. | 94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86509 | Torre Celestino Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-celestino-manent | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents envoltada de jardí i ubicada en un solar que fa cantonada amb la Carretera de Terrassa i el carrer de Sant Sebastià. És de planta trapezoïdal, amb la façana principal en forma de xamfrà i una torre mirador en l’angle sud-est. Consta de planta baixa i soterrani.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de teules àrabs, composta i adaptada als diferents cossos amb tendència al pavelló, a excepció del mirador que és piramidal. La part central de la coberta és un terrat pla envoltat per les cobertes de pavelló dels cossos externs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal en destaca el porxo amb una arcada de quatre arcs de mig punt. El parament és arrebossat llis i pintat de blanc. Envolta la finca una paret amb sòcol de paredat i tanca vegetal, amb pilars a l’accés doble; per vehicles i entrada de persones. </span></span></span></p> | 08120-74 | Carretera de Terrassa, 49 | <p><span><span><span>El projecte original es va modificar a posteriori amb la construcció del porxo de la façana principal. L’any 2000, ha estat totalment rehabilitada, mantenint criteris respectuosos amb el projecte original a nivell de volums, coberta i façanes, conservant-se per exemple les encavallades de fusta. La distribució dels interiors sí han estat modificats. També la tanca ha estat canviada i part del jardí s’ha segregat per construir-hi un habitatge.</span></span></span></p> | 41.5961500,2.0253400 | 418772 | 4605397 | 1942 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86509-dsc6301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86509-p1430149.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Federico Viñals | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86510 | Torre Concepció Tugas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-concepcio-tugas | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | La distribució interior original ha estat modificada. | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta rectangular. Consta d’una única planta amb un mirador central. Les cobertes, tant del cos central com del mirador, són de teula a quatre aigües. Al cos central se li afegeixen dos cossos annexos; un a la façana principal i l’altre a la façana sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat llis sense elements ornamentals destacats. Del mirador en destaca les dobles obertures amb arc de mig punt a cada costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una tanca d’obra de paredat i de vegetació envolta la finca i la delimita de la via pública. La façana nord-oest de la torre actua de tanca amb la via pública. </span></span></span></p> | 08120-75 | Carrer de Ramon Llull, 18 | <p><span><span><span>Es tracta d’una torre d'estiueig del primer terç del segle xx. </span></span></span></p> | 41.6045100,2.0233500 | 418617 | 4606328 | 1935 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86510-p1430527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86510-p1430524.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86511 | Torre F Ballbè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-f-ballbe | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Torre de planta quadrangular amb cos central que sobresurt però no gaire. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, però composta alhora per diferents nivells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les façanes domina el pla i les línies horitzontals, tant en les obertures com en el tractament dels elements decoratius, marcs, ampits i les motllures perimetrals. Destaquem la unitat del tractament de les façanes refermada per la textura de la superfície, arrebossada en la seva totalitat, i per l' harmonia cromàtica del conjunt. Mostren unitat també els elements més distants, com són el garatge i la tanca exterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'espai del jardí, envolta la torre, i la seva composició s'adequa de manera notable a l'estil del conjunt de l'edificació.</span></span></span></p> | 08120-76 | Camí de la Font de la Tartana, 1 | <p><span><span><span>Es tracta d’una torre d'estiueig del primer terç del segle xx. Testimoni d'un primer moment de l'eixample urbà cap el nord .</span></span></span></p> | 41.6047300,2.0230700 | 418594 | 4606352 | 1935 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86511-p1430515.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86511-p1430521.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Vila Juanico | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86512 | Torre Guillermina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-guillermina | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Torre construïda a imitació d’una masia de tipus basilical on el cos central és més alt que els laterals. És de planta rectangular i consta de planta baixa pis i altell o golfes. La coberta és a dues aigües en el cos central, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. Truncada transversalment pel carener més elevat. Els cossos laterals són a un aiguavés. El ràfec de teula i d'obra tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana té una disposició compositiva simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. A l’eix central hi trobem el portal rodó adintelat, en planta baixa, una triple obertura amb arcs rebaixats, en planta pis, i una petita finestra d’arc de mig punt, a l’altell. En els eixos laterals hi trobem una finestra de llinda recta, en planta baixa, i un òcul ovalat a la planta pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat llis i pintat de color crema, sense elements sortints, i amb esgrafiats geomètrics que ornamenten les obertures, tant portes com finestres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està envoltada de jardí, delimitat per una extensa tanca feta de paredat i confeccionada amb pedra calcària de la zona. I un tram vegetal, que la separa de la via pública (carrer d’Àngel Guimerà i carrer de Narcís Monturiol).</span></span></span></p> | 08120-77 | Carrer d’Àngel Guimerà, núm. 56 | <p><span><span><span>Torre dissenyada per l’arquitecte Pedro Pigrau, als anys quaranta del segle XX, seguint un estil de recuperació del pairalisme de les masies catalanes. A Matadepera hi ha edificis d’aquesta mateixa tipologia, com són la masoveria de Can Duran, del mateix arquitecte, la torre Matarí o la torre de Serra J. Manic.</span></span></span></p> | 41.6012800,2.0264100 | 418868 | 4605966 | 1946 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86512-dsc6662.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86512-p1430591.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pedro Pigrau | Destaca un rellotge de sol sense numeració a la façana. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||
| 86513 | Torre J Ballbè-Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-j-ballbe-molins | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents envoltada de jardí ubicada a la carretera de Sabadell cantonada amb el carrer de Pompeu Fabra. Consta de planta baixa i pis i formada per un cos principal de planta rectangular amb cossos afegits que sobresurten. Destaca la torre mirador de planta baixa i dos pisos, situada en l’angle nord-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cobertes del cos principals i de la torre mirador són a quatre aigües acabades amb ràfec de teula imbricada. Les cobertes dels cossos annexes són compostes, majoritàriament a tres aigües. El parament de les façanes és arrebossat llis i pintat de blanc. Destaca la planta superior del mirador amb una triple obertura per façana amb arc escarser.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Envoltada per tanca d’obra amb sòcol de paredat de calcària i reixa metàl·lica. Té dues entrades: una per les persones i una altra de vehicles. La primera, desplaçada a prop de la cantonada, és amb arc de punt rodó. Una altra entrada més gran és de doble batent amb coronament de teules.</span></span></span></p> | 08120-78 | <p><span><span><span>Projecte de Federico Viñals de l’any 1947.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una mostra de casa d’estiueig de la primera meitat del segle XX, ja més allunyades de l’àrea ocupada en el segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5978800,2.0301200 | 419173 | 4605585 | 1947 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86513-dsc6459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86513-p1430277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86513-p1430279.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Federico Viñals | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86514 | Torre J. Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-j-garriga | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta quadrangular envoltada de jardí que consta de planta baixa, planta pis i mirador central. La coberta és de teules àrabs a quatre vessants composta, acabada amb ràfec de voladís amb permòdols prefabricats. Presenta teules vidriades en els careners o arestes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De les obertures en destaquen el porxo i la marquesina, ambdós amb columnes d'estil historicista jòniques. Les façanes estan arrebossades en la seva totalitat i mostren motllures d'ornament. De la torre mirador destaquen els tres finestrals per façana. La marquesina de la façana principal, sud, suporta un balcó amb balustrada. A la façana de llevant també s'hi ubica una terrassa amb balustrada. La torre, cantonera, té un extens jardí i tanca amb paredat de pedra calcària.</span></span></span></p> | 08120-79 | Carrer d’Àngel Guimerà, 36 | <p><span><span><span>És un altre exemple de casa d'estiueig de mitjans del segle xx, moment en que s'urbanitza el carrer d'Àngel Guimerà. Moment que marcarà un canvi en la manera d'entendre la urbanització i característiques constructives a Matadepera, en el qual s'abandonarà un cert racionalisme per avançar vers una idea més monumentalista.</span></span></span></p> | 41.6002300,2.0280700 | 419005 | 4605848 | 1947 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86514-dsc6406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86514-p1430222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86514-p1430224.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Manic | Destaca una fornícula a la façana sud-oest amb una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||
| 86515 | Torre Jaume Rocabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-jaume-rocabert | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents envoltada de jardí amb la façana principal al carrer de Josep Porcar. El projecte original constava de planta baixa, semisoterrani i altell. Posteriorment ha patit alguna transformació, que va tancar el porxo de la façana principal, s’afegí volum a la part posterior, es redistribuí tot l’interior i es modificaren algunes obertures de la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és composta, adaptada als diferents volums dels cossos, però destaca el capcer troncat o coberta holandesa originària i el ràfec acabat en barbacana de fusta.</span></span></span></p> | 08120-80 | Carrer de Josep Porcar, 29 | <p><span><span><span>Aquesta torre forma part d’una promoció de Jaume Rocabert. El projecte és obra de Melcior Viñals. L’any 1988/89 patí modificacions puntuals.</span></span></span></p> | 41.5976800,2.0252200 | 418764 | 4605567 | 1934 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86515-dsc6336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86515-p1430176.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Melcior Viñals | En el solar veí, que correspon al número 31, hi havia una torre de la mateixa promoció de Jaume Rocabert, que als anys 60 del segle XX també patí modificacions, amb importants augments volumètrics, com una torre per encabir-hi un dipòsit d’aigua i un porxo. També formava part del Catàleg de Béns a protegir, però La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el dia 02/10/2013 ha aprovat definitivament la Modificació del Pla d’ordenació urbanística municipal (MP-POUM-2013.01), i ha donat conformitat al seu text refós el dia 06/11/2013. Per la seva banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat ha aprovat definitivament en data 13/12/2013 els epígrafs de la Modificació que són de la seva competència. L’anunci corresponent s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6573 de 03/03/2014, amb rectificació al DOGC núm. 6579 de 11/03/2014. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||
| 86516 | Torre Neus Guadall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-neus-guadall | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Es tracta de dues torres bessones d’una única planta, sobre aixecada, que comparteixen paret mitgera. La coberta és composta i formada per dos trams principals. El cos major és a tres aigües, mentre que el segon està disposat transversalment en relació al primer i paral·lel a la façana principal. La coberta és de teules i acaba amb un ràfec amb barbacana de fusta en tot el seu perímetre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quatre obertures es distribueixen a la façana; dues per cada habitatge: la porta i la finestra al costat, tot i que l’entrada es produeix per una escala amb barana d’obra i que hi ha un cancell exterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La distribució interior dels habitatges també és simètrica. El pòrtic dóna pas a un vestíbul que fa de rebedor i distribueix els espais a partir d’un passadís, on es troben els quatre dormitoris, els sanitaris al mig, i al final el menjador, la cuina i una sortida al pati posterior que comunica amb el garatge i cap el safareig.</span></span></span></p> | 08120-81 | Carrer de Sant Joan, núm. 9 | <p><span><span><span>Habitatges de promoció de Neus Guadall amb llicència d’obres del 29 d’agost de 1935. En un principi s’havien de destinar a lloguer a causa de la demanda creixent per estiueig. La casa del número 9 fou, des de l’any 1936, residència del pintor sabadellenc Ricard Marlet. Els seus familiars han conservat l’estudi en la seva ubicació original, l’habitació que dona a la façana.</span></span></span></p> | 41.5981400,2.0288700 | 419069 | 4605615 | 1935 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86516-p1430308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86516-p1430305.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Manic | Aquesta casa és una mostra de les primeres cases d’estiueig de Matadepera; fet que es produí en un principi en el mateix nucli urbà i que després es va estendre amb un model poc sostenible. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||
| 86517 | Torre Onandia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-onandia | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | Les reformes principals, iniciades ja els anys quaranta, s'han realitzat a l'interior i en la marquesina posterior. També s'efectuà una obertura en la tanca del carrer d'Àngel Guimerà per tal d'accedir a la cotxera. | <p><span><span><span>Torre als quatre vents envoltada de jardí, ubicada a la cantonada dels carrers d’Àngel Guimerà i de Josep Valls, on té l’entrada principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i altell, amb un cos central més elevat, com si fos un mirador però que sobresurt molt poc. La coberta de teula àrab, és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. El petit mirador també té la coberta a dues aigües però el carener és transversal al carener principal. Acaba en un ràfec amb motllura simple, cobert per teula plana lleugerament inclinada de ceràmica vidriada de color grana, hi dibuixa un marc visible des de l'exterior. La façana principal i la posterior presenten marquesina o porxo d'accés. La nord amb dues columnes d'estil historicista jòniques. La coberta plana de la marquesina posterior serveix també de terrassa, suportada per columnes de secció quadrada amb arc carpanell. Presenta barana balustrada. El tractament dels materials el cromatisme presenten una extraordinària homogeneïtat.</span></span></span></p> | 08120-82 | Carrer d’Àngel Guimerà, 77 cantonada amb el carrer de Josep Valls, 4 | <p><span><span><span>Es tracta d’una torre d'estiueig de la primera meitat del segle xx. Testimoni d'un primer moment de l'eixample urbà cap el nord.</span></span></span></p> | 41.6018300,2.0249200 | 418744 | 4606028 | 1942 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86517-p1430579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86517-p1430580.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86518 | Torre Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-serra | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents envoltada de jardí. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes imitant la tipologia constructiva d’una masia del tipus basilical, però predominant la verticalitat. La coberta és a dues aigües en el cos central, amb carener perpendicular a la façana principal i en els cossos laterals és a un únic vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es distribueix simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, la porta d’accés com a l’eix central i dues finestres reixades als laterals. A la planta pis, es distribueixen tres finestres amb porticons de llibret de fusta. A les golfes hi trobem una obertura geminada amb arcs de mig punt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament consisteix en un arrebossat llis i sense pintar. Només destaca l’emmarcament de pedra granítica de la porta d’accés amb arc de mig punt. A la falsa clau hi ha gravat l’any 1934 i una creu. Al damunt hi ha un plafó ceràmic (3 x 4) amb una reproducció del quadre de Murillo amb el tema del bon pastor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una tanca feta de maons amb una composició geomètrica en vertical que permet el pas de la llum i reixa forjada delimita la separació amb la via pública.</span></span></span></p> | 08120-83 | Carrer de Josep Porcar, 27 | <p><span><span><span>Projecte de Joaquim Manic de l’any 1933.</span></span></span></p> | 41.5974200,2.0252100 | 418763 | 4605539 | 1933 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86518-dsc6329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86518-p1430172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86518-p1430173.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Manic | Fa cantonada amb un dels passos històrics de la riera de Les Arenes, l’anomenat baixador d’en Tomaset. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||
| 86519 | Torredemer Gaudí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torredemer-gaudi | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt format per tres edificis als quatre vents, envoltats de jardí i situats a banda i banda del carrer de Gaudí. Comparteixen la tipologia i les característiques formals però tots tres són diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre que correspon al número 9 és de planta rectangular. Té un cos central amb estructura similar a una casa pairal amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. A aquest cos se li afegeixen d’altres al voltant de les altres façana, a excepció de la posterior. El solar on està construïda és de planta trapezoïdal i només té jardí als costats. La façana meridional dóna directament al carrer de Gaudí i l’accés es fa per un lateral de la tanca de separació amb la via pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les torres que corresponen als números 12-14 i 16-18 estan formades per dos habitatges, que comparteixen la mitgera i es desenvolupen en alçada. Tenen una única coberta a dues aigües perpendicular a la façana principal, que els dona l’aparença d’una gran casa pairal. Les façanes són de composició simètrica. Però la del número 12-14 té una sèrie de cossos annexos al cos principal.</span></span></span></p> | 08120-84 | Carrer de Gaudí, núm. 9; 16-18 | <p><span><span><span>Es tracta de torres d'estiueig de meitats del segle xx que s’han convertit en residencials. </span></span></span></p> | 41.6021000,2.0264100 | 418869 | 4606057 | 1953-1954 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86519-dsc6652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86519-p1430566.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pedro Pigrau | Tot i que a la fitxa del Catàleg assenyala els números 9, 16 i 18 i parla de tres edificis, en el plànol adjunt també posa la torre del número 12-14. D’aquesta torre també hi posa una foto. Per tant, estem parlant dels números 9, 12-14, i 16-18. Ja que aquest darrer, igual que el 12-14, és un únic edifici, dividit en dos habitatges. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||
| 86520 | Trull de Cal Motxu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-motxu | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLE, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span>Casa de còs entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües acabat amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és molt simple: hi ha dues portes a la planta baixa, la més petita afegida a posteriori. A la planta pis, damunt l’eix de la porta principal, hi trobem una balconada amb reixa de ferro. Totes les obertures són de llinda recta. El parament està fet a base d'un escardejat sense lliscar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer de Sant Isidre és un dels primers carrers del poble, que fins ben entrat el segle XX, era bàsicament rural i de poblament dispers. Les construccions tipològicament característiques d’aquest carrer, tenen una amplada d’un o dos cossos. Presenten elements comuns característics de les tasques agrícoles dels seus propietaris. A partir de la segona meitat del segle XIX s’hi fan modificacions, però cal Motxu conserva bona part dels elements originals que es destinaven a l’elaboració d’oli i vi. Destaca la premsa, els cups, la pedra de moldre i la maquinària de rotació.</span></span></span></p> | 08120-85 | Carrer de Sant Isidre, 24 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Isidre es forma de les parcel·lacions que Josep Pratginestós realitza l’any 1786. La seva propietat limitava amb la de Pi de la Serra de Can Vinyers i per aquest motiu planifica que quedin “8 pams (1,55m) a la part de davant perquè quan en Pi de la Serra decideixi fer el mateix quedi un carrer de 3,10 m d’amplada”. D’aquesta manera es forma la part septentrional del carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1843 és Domènech Pi de la Serra qui inicia un seguit d’establiments similars que configuraran la part meridional del carrer, quedant l’amplada fixada en 3,10 metres tal i com havia previst Josep Pratginestós. El trull de cal Motxu correspondria a aquesta part del carrer. Ametller (1997) escriu “En Pi de la Serra de Can Vinyers, establí l’any 1858 a l’Antoni Gorina i Riera 68.859 pams quadrats, que comprenia tota la resta del carrer Sant Isidre, tirant avall fins a trobar aquella travessia, que ja havia estat planificada, avui carretera de Terrassa [...] l’Antoni Gorina i el seu pare, en Valentí, van construir-hi una era prop de la travessia. Una mica més tard, construí més amunt un cobert amb una premsa, cups i un pou. El valor total d’aquesta obra fou de 700 duros”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest trull va ser el darrer funcionant en el nucli antic. N’hi havia tres més que han desaparegut: el trull del Vicenç, el trull de cal Jep i el trull del Castell.</span></span></span></p> | 41.5989100,2.0266000 | 418881 | 4605703 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86520-dsc6359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86520-dsc6361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86520-p1430192.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és un local de restauració. Està mal ubicat en el catàleg municipal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86521 | Villa Engracia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-engracia | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta rectangular que consta d’una única planta i altell. Presenta coberta de teules a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal hi ha un porxo d'entrada, carregat en quatre columnes d'estil classicista.</span></span></span></p> | 08120-86 | Carrer d’Àngel Guimerà, 64 | <p><span><span><span>Es tracta d’una torre d'estiueig del primer terç del segle xx. Testimoni d'un primer moment de l'eixample urbà cap el nord. </span></span></span></p> | 41.6018800,2.0254900 | 418792 | 4606034 | 1935 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86521-dsc6655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86521-p1430573.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86522 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis de Matadepera, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie Delichon urbica coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Destaquen els situats a les antigues escoles, o la colònia establerta en una casa situada entre el carrer de Pere Aldavert i el carrer d’Àngel Guimerà o al carrer Balmes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08120-87 | Matadepera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5998000,2.0280300 | 419001 | 4605800 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86522-p1430628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86522-p1430242.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per establir-se a proximitat de l’home, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre. La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 86797 | Can Ferrers de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrers-de-dalt | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terassa: Caixa d'estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XV-XXI | Masia molt transformada del seu aspecte original, però que es troba en bon estat de conservació des d'un punt de vista estructural. | <p><span><span><span><span><span>Masia situada a la part baixa del turó de Les Pedritxes, formant part de l’entramat de la urbanització homònima. Està composta per dos cossos de planta rectangular disposat en angle recte. Tant un com l’altre amb planta baixa i pis. El cos principal, amb la façana orientada a migdia, té la coberta de teules a un únic vessant, en pendent cap a la façana posterior. El cos lateral té la coberta amb una inclinació lateral, desguassant al costat dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots els paraments de les diverses façanes són de paredat de pedra vista, repicats. Les obertures tenen emmarcaments fruit de reformes recents. Algunes obertures tenen la llinda de fusta. En el cos lateral hi destaca una gran entrada d’arc escarser, que dona pas a una antiga dependència de caire productiu.</span></span></span></span></span></p> | 08120-88 | Carrer Mas Cellers, 26 | <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> | 41.6166800,1.9993800 | 416635 | 4607702 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86797-dsc6800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86797-dsc6796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86797-dsc6799.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com a Mas de Les Pedritxes. En aquest mas es desenvolupa l’acció de la llegenda del Casalot de la salamandra; o la Maledicció de can Farrés de Dalt.Junt amb Mas Cellers, Can Ferrers de Dalt i el conjunt de Can Roure, La Mateta i Can Torrella constitueixen la línia d’assentaments que segueixen la Riera de Les Arenes des de ponent, nucli originari de l’actual municipi amb l’antiga ermita de Sant Joan i que s’ha vertebrat també al voltant de la zona rural del Camí Ral de Manresa.Podem trobar escrit el seu nom de diverses maneres: Farrés, Ferrés o Ferrers | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86798 | Jaciment de Can Ferrers de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ferrers-de-dalt | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XV-XVIII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Dalt, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</p> | 08120-89 | Carrer Mas Cellers, 26 | <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> | 41.6167400,1.9992500 | 416624 | 4607708 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86798-dsc6794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86798-dsc6795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86798-dsc6799.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquest mas es desenvolupa l’acció de la llegenda del Casalot de la salamandra; o la Maledicció de can Farrés de Dalt. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86799 | El casalot de la Salamandra - La maledicció de Can Farrés de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-la-salamandra-la-malediccio-de-can-farres-de-dalt | <p><span><span><span>SERRANO, Vicenç (1971). <em>Els misteris de Can Farrés de Dalt</em>, pàg. 11. Joan Morral. Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.; SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>. Farell editors. </span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>La llegenda del Casalot de la Salamandra o també coneguda com La maledicció de can Farrés de Dalt diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“El casalot de les Pedritxes, antigament can Farrés de Dalt, es troba a uns dos quilòmetres al nord del poble de Matadepera, entre la serra de les Pedritxes i la riera de les Arenes. En Bernat, pastor i extraordinari coneixedor de la zona, explica la maledicció que va caure sobre aquesta casa, coneguda després de la tragèdia com al “mas Maleït”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot va succeir quan vivia al mas la tercera generació de masovers. Van tenir un any de pluges generoses i d’excel·lents collites. El bestiar tenia més i millors cires, les abelles feien més mel, les vinyes estaven plenes de raïm, el cereal prometia com mai, l’hort donava els millors productes d’aquelles contrades i la caça era abundant. El Tonet i la Margarida, que en aquell moment eren els masovers, veient com es presentava l’anyada no es van estar de res i van comprar un cavall jove, calçat i roba nova.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però un dia que plovia molt va arribar al mas una salamandra. La nena peita la va veure i en va quedar meravellada pels colors de la seva pell, de manera que se la va endur a la cuina de la casa per jugar-hi. Amb un pal la feia caminar i li donava cops. Quan va arribar la mare la va renyar fort, la va fer anar a dormir sense sopar i va fer fora de casa aquella bestiola a cops d’escombra. L’endemà tota la família era morta, menys la criatura que havia anat a dormir sense sopar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns familiars es van endur la criatura, però pensant-se que els duria mala sort van acabar portant-la a un asil. Al cap d’uns mesos una família que venia del Pirineu va ocupar el mas maleït sense fer cas als veïns. Però els veïns, convençuts com estaven que la salamandra tornava cada nit a comprovar que els antics masovers eren ben morts, van començar a sentir odi pels nous ocupants de la casa. Però aquests, malgrat tot, se sentien feliços perquè la collita es presentava esplèndida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cas és que una nit la dona es va despertar sobtadament perquè veia una estranya claror fora de casa. Quan van sortir a mirar què passava van veure com el foc destruïa tots els camps de cereal. El masover, desesperat, va agafar una falç i va començar a segar el blat amb la intenció d’aturar el foc, però aquest era massa poderós i ho va haver de deixar a punt de perdre ell mateix la vida. L’endemà a trenc d’alba, aquella família va carregar un carro i van deixar el mas. Al cap d’uns mesos van arribar al mas uns masovers nous, però també aquests van ser víctimes de la superstició dels veïns. L’endemà van trobar mort tot el bestiar que havien portat a la casa: el cavall, sis cabres, mitja dotzena de gallines i el gos. Des de llavors aquell mas no ha tornat a estar mai més habitat i va apassar a ser anomenat el casalot de la Salamandra. Encara avui el casalot causa temor als veïns d’aquella contrada, que creuen que l’ànima dels quatre morts encara habita la casa i que la salamandra els visita cada nit per demostrar el poder del seu verí”.</span></span></span></p> | 08120-90 | Carrer del Mas Sallés, 26 | <p><span><span><span>Aquesta casa també era coneguda amb el nom del Casalot o Casalot de les Pedritxes.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> | 41.6166700,1.9993200 | 416630 | 4607701 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86799-dsc6800.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La llegenda ha estat transcrita íntegrament del llibre de Jordi Suades i David Sanz (2000). | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 86800 | Can Ferrers de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrers-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. </em>Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XV - XXI | <p><span><span><span><span><span>Masia situada a la part baixa del turó de Les Pedritxes. Es troba tancada per un mur perimetral, amb accés amb un barri amb coberta de teules i portalada de fusta de doble vano. L’estructura actual és fruit d’ampliacions diverses però manté l’equilibri estructural i la integració de diversos elements. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, o</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>n hi destaquen el portal rodó, dovellat i les finestres amb els seus brancals, ampits i llindes de pedra. Només algunes d’aquestes obertures es disposen simètricament a partir de tres eixos de verticalitat; el portal i una finestra del primer pis, a l’eix central; i les finestres laterals de la planta baixa i pis, alineades en els eixos dels costats. A més troben dues finestres més petites a les golfes i una altra al costat dret de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les pedres dels emmarcaments de les obertures són de procedència diversa; només algunes d'elles són originàries de la casa, fetes amb gres vermell local. La resta foren col·locades amb la darrera reforma de la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També destaca un contrafort frontal a la dreta del portal d’entrada. Així com el brocal del pou, a l’angle esquerre format per la façana i el mur de tancament. Aquest pou és d’accés directe des de l’interior, on hi havia la cuina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat a la façana principal i de paredat vist a les façanes laterals i posterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part posterior hi havia 5 tines, de les que només se’n conserven les boixes. També es conserva la boca del forn de pa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-91 | Carrer del Mas Ferrers, 4 | <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual propietari la va comprar a l’amo del Mas de La Barata.</span></span></span></span></span></p> | 41.6148000,2.0032500 | 416955 | 4607489 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86800-01dsc6815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86800-02dsc6816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86800-03dsc6818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86800-04dsc6823.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Junt amb Mas Cellers, Can Ferrers de Dalt i el conjunt de Can Roure, La Mateta i Can Torrella constitueixen la línia d’assentaments que segueixen la Riera de Les Arenes des de ponent, nucli originari de l’actual municipi amb l’antiga ermita de Sant Joan i que s’ha vertebrat també al voltant de la zona rural del Camí Ral de Manresa.Podem trobar escrit el seu nom de diverses maneres: Farrés, Ferrés o Ferrers | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86801 | Jaciment de Can Ferrers de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ferrers-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>ERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XV-XVII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Baix, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></p> | 08120-92 | Carrer del Mas Ferrers, 4 | <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual propietari la va comprar a l’amo del Mas de La Barata.</span></span></span></span></span></p> | 41.6147100,2.0033100 | 416960 | 4607479 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86801-01dsc6815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86801-dsc6822.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 86808 | Jaciment del mas Gilabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-gilabert | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>CARTA ARQUEOLÒGICA. VALLÈS OCCIDENTAL (1989). Arxiu d’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d’Arqueologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadapera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIV-XVIII | Mas totalment enderrocat, però arqueològicament parlant no s'hi ha fet cap intervenció científica per esbrinar l'abast de les estructures conservades. Tot i que la visita al lloc aha detectat remoció del terreny. | <p><span><span><span>Mas rònec situat a mà dreta, pujant per l’Avinguda de Catalunya, en una parcel·la boscosa que es localitza immediatament després del mur de tancament posterior de la casa del carrer de la Roureda, núm. 1 i la parcel·la de terreny on hi ha el forn d’obra anomenat, de les Pedritxes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S’observen restes de murs d’un metre d’amplada amb murs divisoris a l’interior d’uns quaranta a seixanta centímetres d’alçada visibles, que deixen entreveure una construcció de planta quadrangular que s’endinsa o queda tallada amb motiu de la construcció d’una torre al carrer de la Roureda, núm. 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, i sobretot a la zona sud-oest de la construcció, hi ha un important amuntegament de restes, entre les quals s’identifiquen varis fragments de teula àrab i rajols. Dins d’una de les habitacions s’ha localitzat un carreu de pedra perfectament escairat. </span></span></span></p> | 08120-93 | Avinguda Catalunya, s/n | <p><span><span><span>Ballbé esmenta un precari de l’any 1322 fet per Fra Guillem, Abat del monestir de Sant Llorenç del Munt a Maria, filla de Jaume Gelabert del terme de Matadepera (S.S.LL.M.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1327 el mateix abat Guillem firma un segon precari del mas Gelabert de Matadepera (S.S.LL.M).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 5 de juny de 1478 la propietat surt escripturada com a mas amb domini alodial, propietat de Pere Eura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment Ballbé també diu que aquest mas també se’l havia anomenat “Les Bertolines” (J.S.) sense precisar la font.</span></span></span></p> | 41.6154300,1.9983500 | 416548 | 4607564 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86808-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86808-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86808-014.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és de fàcil localització si es ressegueix el mur de tancament de la finca esmentada anteriorment. Els rebaixos que s’observen actualment, fan pensar en una excavació sense autorització.Uns dos-cents metres més amunt d’aquest hi ha el forn de les Pedritxes, probablement relacionat amb aquest antic mas. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||
| 86809 | Mas Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cellers | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span>Masia situada al peu del turó de les Pedritxes, entre el mas Ferrers de Dalt i el mas Ferrers de Baix. <span><span>La tipologia correspon a la tradicional estructura de la masia d’aquesta zona, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana s’organitza compositivament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. Es troben lleugerament desplaçats a l’esquerra en relació al carener. L’eix central ve definit pel portal rodó dovellat i una finestra al primer pis. Els eixos laterals per sengles finestres en planta baixa i pis. Les dovelles del portal porten marques d’identificació que denoten que ha estat desmuntat i tornat a muntar. Aquestes marques consisteixen en una numeració de tipus romà. Són de gres vermell local, a diferència dels brancals, ampits i llindes de les altres obertures. Només a la part del darrera es conserva alguna obertura amb gres vermell. Aquestes són més antigues que la resta. Una de les llindes de la façana posterior porta inscrit l’any 1749.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està envoltada per un barri del que s’ha conservat la portalada de dos vanos amb arc rebaixat fet de maons, coberta doble de teules i embigat de fusta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’era de la masia es troba annexa a la façana de ponent, a una cota superior a la de l’accés a la casa. Una part d’aquesta elevació és d’origen però una altra part és moderna, ja que a sota s’hi ha fet un garatge / magatzem.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i la seva reforma, conserva l’estructura tradicional de tres cossos; amb la cuina en el cos de l’esquerra, el distribuïdor en el central i dependència pel bestiar en el de la dreta. La part de la planta superior corresponent amb el distribuïdor és la sala noble, al voltant de la qual es reparteixen les diferents estances.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la parcel·la hi havia un roure de grans dimensions, que les darreres tempestes han malmès.</span></span></span></span></span></p> | 08120-94 | Carrer de Les Pedritxes, 28 | <p><span><span><span><span><span>Trobem la primera referència documental d’un mas Celelrs en documents de l’Speculo de Sant Llorenç del Munt: “Establiment fet per fra Joan, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Pere Cellés, de sant Joan de Matadepera, del Mas Cellés, que és en dita parròquia en alou de dit monestir (...) Fet el 23 de febrer de 1490. Clos per Bartomeu Gili Amat, regint l’escrivania de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, núm 66” (Ferrando: 1987).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També Ballbé (1985) parla d’un document de l’any 1226 que fa menció d’una concessió feta pel monestir a nom de Ramon Cellers.</span></span></span></span></span></p> | 41.6155100,2.0021300 | 416863 | 4607569 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86809-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86809-002_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86809-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86809-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86809-005_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86809-006.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Trobem el nom escrit de formes diverses: Sellers, Cellés, Selles o Cellers. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/