Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86875 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-6 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BATLLES i TORRES, Miquel (1824). Llibre de notes dels hereus de Can Torres: 1699-1824. Matadepera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàgs. 21-24.</span></span></span></span></span></span></p> <p>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (2017). Elements patrimonials del Torrent de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Sant Feliu del Racó - Castellàr del Vallès, pp. 57-60. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell. </p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. 1987. <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GALÍ i BARBA, Joan Baptista (1993). Llibre de notes dels hereus de Can Torres. Matadepera (1699-1824); dins Termes, núm. 8 , pp. 29- 37.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>La masia de Can Torres està situada al vessant sud-est de la muntanya de sant Llorenç del Munt; en un ampli planer sobre la confluència dels torrents del sot de la Codoleda, del sot del Canyet i de les Saleres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre del 1768 s’observa com Can Torres era una de les masies de Matadepera que disposava de més extensió de bosc i terres ermes. El gruix de les terres conreades se situaven al nord de la masia i a llevant de la muntanya de Sant Llorenç. És per aquest motiu que se la denomina com a masia de muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una masia closa, envoltada per un recinte tancat amb muralla que presenta espitlleres a migdia i a ponent, on hi ha la porat del barri, d’arc rebaixat de maons. La planta és quadrangular, d’aspecte força compacte i robust. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la façana destaca el portal rodó dovellat i un rellotge de sol, sota el carener. El parament és de paredat vist arremolinat. Algunes finestres tenen l’emmarcament de pedra treballada i d’altres de maons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva l’era, annexa a la façana de ponent, davant del portal del barri. Segons el catàleg (2009), dels elements arquitectònics de l’interior de la casa destaca la volta del celler, la premsa de 1819 i dues gerres d’oli encastades en els contenidors d’obra força interessants. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha restes d’un trull exterior prop de l’era on avui s’hi pot veure la pedra de molí feta amb conglomerat procedent des massís. No massa allunyat de la casa en direcció sud s’hi localitza un forn d’obra.</span></span></span></span></span></p> | 08120-118 | Can TorresA l’est del terme municipal | <p>Can Torres està documetnada al segle XIII amb el nom de mas Torrella, <span><span><span><span><span>alou del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en detenia el domini eminent i el dret de cobrar censos i delmes de les terres.</span></span></span></span></span>. Per maridatge dels fills no hereus de la casa donarà nom a Can Torrella de Baix i de Dalt de Matadepera. A finals del segle XVI, canvia de nom degut a la manca de successió directa de Tomàs Torrella. A partir d'aquí, entren els Batlles, després per casament els Torres de Vacarisses i finalment els Palet de la Quadra. A la segona meitat del segle XIX s'amplia el patrimoni amb Can Barceló de Rubí, Can Palet de Vistalegre, Can falguera de les Fonts de Terrassa i algun altre més.</p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1608, després d’una llarga etapa de decadència del monestir les seves rendes es van destinar al Col·legi Benedictí de Lleida. Al final del segle XVII, un procurador del prior de Sant pau del Camp cobrava els censos i delmes de l’heretat de Can Torres. A més hi havia altres senyors que cobraven petites quantitats de cereals com a pagament de delme (Roca: 1996).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1699, Miquel Batlles Torres, nét de Jacint Torres, comença a escriure un dietari, que es perllongarà fins l'any 1924, escrit pels seus descendents. Conreaven cereals en guaret i a finals del segle XVII plantaren vinya, tot i que no era prioritària. Els excedents permetien al propietari contractar mà d'obra per a les feines forestals. Destaca l'activitat ramadera de la família. Miquel Batlles adquiria ramats de bens i cabres i després en cedia bona part per a l'engreix, ja que les seves terres no eren massa bones per a la pastura. Després veia els caps als principals nuclis del Vallès i la costa. També tenia bous, emprats com a bestiar de força, un matxo i porcs per a l'engreix. </span></span></span></span></span></p> <p>Pels volts dels anys 1920 i 1930, els masovers de Can Torres eren Isidre Bosch i Clotilde Casals. Als anys seixanta foren Eudald Companyó i la mocadera, Dolores Orriols. </p> <p><span><span><span><span><span>Els treballs de Joan Baptista Galí (1993) i Pere Roca (1996), aporten molta informació sobre l’economia de la masia i, alhora, per extensió de la realitat dels segles XVII a XIX. En aquest moment la masia era una de les més grans del terme en quan a extensió i també en producció agrària i ramadera dins d'un model agrari perfectament estructurat i sostenible.</span></span></span></span></span></p> | 41.6211900,2.0287300 | 419086 | 4608174 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-p1440304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-p1440242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-p1440247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-dsc7055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86875-p1440289.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La documentació recollida en la bibliografia anomena una font propera que no hem pogut localitzar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||
| 87528 | Ball de l’arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-larbre | <p><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987). <em>Costumari català. El curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, SA, vol. I, pp. 326 i 327. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CASALS CANALIAS, Raimon (2017). Ball del tortell de Matadepera; dins Inventari de danses vives de Catalunya. Esbart Català de dansaires: </span></span><a href='http://dansesvives.cat/?q=node/4385'><span><span>http://dansesvives.cat/?q=node/4385</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 15 de gener de 2021].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLONGUERAS, Carles i TRULLÀS, Montse (ss.dd). <em>Ball de l’arbre de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MANYOSA i RIBATALLADA, Tomàs (2017). Les danses vives del Vallès; dins <em>El Vallès: festa, cultura popular i patrimoni cultural immaterial</em>. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, pp. 131 – 153.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>El Ball de l’Arbre és un ball rodó que es balla al voltant d’un pi, plantat al mig de la plaça, durant les festes de Sant Sebastià. És una dansa oberta a tothom, sense límit de balladors. La posició inicial és una rotllana al voltant de l’arbre i agafats de la mà, mirant al centre. L’estructura musical és en dues parts (AABB) que es repeteix tres vegades. La coreografia és una recreació feta per Lluis Puig i Carles Llongueras mantenint l’estructura del ball rodó tal com es descriu a continuació i que serveix de suport a la imatge que adjuntem:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El “peu D” indicarà el moviment del peu dret i “peu E” el del peu esquerre. A l’anacrusa del tema A s’aixeca el peu D per a puntejar al temps fort del primer compàs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A1- el desplaçament comença cap a la dreta. La dansa s’inicia fent un punteig saltat amb el peu D. Tot seguit posem el peu D a terra i passem el peu E per darrera. Col·loquem el peu D en paral·lel i creuem el peu E per davant. Tot aquest punt de la dansa es fa dues vegades i acabem la part A1 amb un punteig saltat amb el peu D i aquest peu el col·loquem a terra i hi ajuntem el peu E per quedar amb els peus junts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A2- desplaçament cap a l’esquerra. Es fan els mateixos passos que a la part A1, però en sentit contrari. El primer pas, el punteig saltat, s’inicia ara amb el peu E.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>B- pas bàsic: Punt pla de costat. Es divideix la part B en quatre fragments.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>B1- desplaçament cap a l’interior de la rotllana, començant amb el peu D, fem quatre passos de punt pla de costat i al darrer pas se substitueix la segona part del punt per tres cops de taló amb el peu D.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>B2- desplaçament cap enrere. Comencem ara amb el peu D tres passos de punt pla de costat endarrere i acabem com al B1 picant tres cops de taló però ara amb el peu E.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>B3- segon desplaçament cap a l’interior de la rotllana. Aquesta vegada comencem amb el peu E i fem tres passos de punt pla de costat i piquem a terra tres cops amb el taló D.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>B4- segon desplaçament cap a l’exterior de la rotllana. Comencem amb el peu D i fem dos passos de punt pla de costat enrere. Ens deixem anar de les mans i fem una volta a lloc, girant cap a la dreta, en dos temps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tercer temps de B4 ja és el primer temps de B1 i, per tant, iniciem el primer pas de punt pla de costat de B1 amb el peu D i tornant-nos a agafar les mans. Tots els passos de B1 a B4 es tornen a ballar per segona vegada però en acabar la segona volta, posem peus junts per tornar a començar des de l’inici (A1).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Acompanyament musical de gralles i timbals. No requereix un vestuari específic.</span></span></span></span></span></p> | 08120-133 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>Segons Joan Amades (1987) aquest ball prové d’un antic costum vinculat al primer dia de l'any i present a molts pobles del Principat. Aquell dia, conegut antigament com a ninou, era tradició celebrar un Consell per a tractar els interessos comuns al que tenien dret a assistir tots els caps de casa. Els acords presos eren sagrats i el seu incompliment comportava la sanció general. En molts llocs hi havia el costum de fer un ball al voltant d’un arbre, per celebrar el final del Consell, en el qual només ballaven els caps de casa i en què el més vell feia de cap de dansa. En casos excepcionals es realitzava una Junta d'Arbre, un consell celebrat al bosc, sota l'ombra d'un arbre secular que abrigava als concurrents. Un cop acabada la junta es feia un ball rodó al voltant de l'arbre, com una forma de segellar i consagrar els acords presos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però la dansa de l’arbre, a Matadepera, es balla des de l’any 1991, el diumenge més proper al 20 de gener (festa de Sant Sebastià). Es balla després de l’ofici, després d’una cercavila, al voltant d’un pi, que és el principal protagonista d’aquestes festes. El punt central és la plaça de Cal Baldiró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La recuperació d’aquest ball es fa de la mà dels Grallers de Matadepera, amb un contingut nou, amb melodia recollida per Joan Tomàs i coreografia de Lluís Puig amb la col·laboració de Carles Llongueras.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després del Ball de l’Arbre hi ha sardanes i seguidament se celebra el Ball del Tortell, una reinterpretació d’una dansa que antigament es ballava a la vila el dia de sant Sebastià i que té la particularitat que els que l'executen regalen, seguint una antiga tradició, un tortell a la parella que treuen a ballar. </span></span></span></span></span></p> | 41.5990400,2.0268900 | 418905 | 4605717 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87528-0032805mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87528-0027696mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87528-0027695mb.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 428 - Inventari de danses vives de CatalunyaIPCIDV-4-0421 Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||
| 87529 | Ball del tortell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-tortell | <p><span><span><span><span><span>CASALS CANALIAS, Raimon (2017). Ball del tortell de Matadepera; dins Inventari de danses vives de Catalunya. Esbart Català de dansaires: </span></span><a href='http://dansesvives.cat/?q=node/4385'><span><span>http://dansesvives.cat/?q=node/4385</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 15 de gener de 2021].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MANYOSA I RIBATALLADA, Tomàs (2017). Les danses vives del Vallès; dins <em>El Vallès: festa, cultura popular i patrimoni cultural immaterial. Recull de ponències del IV Curs d'història del Vallès</em>. Sabadell: Ed. Fundació Bosch i Cardallach, pp. 131-159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RÍOS i MASANELL, Joan (2011). Un tortell per festejar; dins Vallesos 1, primavera-estiu 2011, </span></span><a href='https://vallesos.cat/1/carpeta/e453ba6a'><span><span>https://vallesos.cat/1/carpeta/e453ba6a</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 20 de gener de 2021].</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>Ball en parella que es balla per les festes de Sant Sebastià, al voltant del 20 de maig. El Ball del Tortell és una reinterpretació d’una dansa que antigament es ballava a la vila el dia de sant Sebastià i que té la particularitat que els que l'executen regalen, seguint una antiga tradició, un tortell a la parella que treuen a ballar. Actualment es conforma de tres balls vuitcentistes: un vals, un pas doble i un vals jota (Casals, 2017).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En finalitzar el ball, les noies se’n duien el tortell cap a casa i se’l menjaven als postres del dia de Sant Sebastià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Acompanyament musical de cobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No hi ha un vestuari específic més enllà del barret de balla tipus Canotier dels homes i la manteleta de les dones. Les dones porten el tortell al braç dret mentre ballen.</span></span></span></span></span></p> | 08120-134 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>Aquest ball es recupera el 23 de gener de l’any 2000, amb motiu de la commemoració del centenari de la germandat de Sant Sebastià de Matadepera i sota l’impuls de l’Agrupació Sardanista La Mola (Ríos, 2011). L’origen se situa a principis de segle XX. Començava amb l’oferiment d’un tortell a les noies per part dels fadrins. Si l’acceptaven se’l penjaven del braç mentre ballaven.</span></span></span></span></span></p> | 41.5990400,2.0268900 | 418905 | 4605717 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87529-0027701mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87529-0032811mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87529-0032813mb.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’edició del 2019, el ball del tortell estrenava coreografia i melodia renovada, amb les peces La valse de quatre sous (música de Max Havart, el ball del tortell amb música de Jesús Ventura) i per acabar Fiesta en Sevilla, de Max Havart. | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||
| 87530 | El Drac de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-de-sant-llorenc-del-munt | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.415-427. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARELLAS, Esteve (1600<em>). </em><em><span><span>Centuria o historia de los famosos hechos del gran conde Barcelona D. Bernardo Barcino, y de D. Zinofre su hijo, y otros caballeros de la provincia de Catalunya.</span></span></em><span><span> Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BARELLAS, Esteve (1773). <em><span><span>Semanario curioso, histórico, erudito, comercial, público y económico El Blasón de Cataluña, deducido de los hechos históricos y memorables de los nobles caballeros y otros nacionales en el siglo VII y siguientes en defensa de la santa fe catòlica y libertad de la patria contra la multitud horrorosa de africanos que inundaron España</span></span></em><span><span>. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1990<em>). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt; </em>Col·lecció Monografies Vallesanes, 12, pp. 9-11. Terrassa: Editorial Egara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1997<em>). Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt. La vall del riu Ripoll, la vall d’Horta, la vall de Mur, les Arenes i Cadafalc</em>, vol. 1, pp. 156-158. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 4.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997).<em>Inventari del patrimoni cultural de Matadepera</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.; SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 31-34. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÉS MIRASSÓ, Anton (1871). <em>Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider</em>. Historia de aquell antiquíssim monestir, utilíssima als ques dedicant al estudi de les antiguitats de Catalunya, y en especial als vehins de las mes importants poblacions del Vallés. Barcelona: Estampa y Llibreria Religiosa y científica del hereu den Pau Riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÉS I SOLÀ, Lluís (1973). <em>Bellesa i atractiu de Sant Llorenç del Munt: La Mola</em>. Sant Llorenç Savall: autoedició.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ZAMORA, Francisco de (1787). <em>Diario de los Viajes hechos en Cataluña. </em>Volum I, pàg. 39.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Aquesta llegenda s’extreu del llibre de Miquel Ballbè i Boada (1982), que la transcriu desconeixent el nom del seu autor i el document original, ja que va arribar a ell en format fotocòpia, sense que hi hagués cap referència pel que fa a la seva procedència. I diu així: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Tant escarmentats quedaren los moros ab los mals successos passats, que en molts anys no pensaren en pertorbar lo sossego ab que nostre compte gobernaba en pau sos Estats. Pero com aquesta inacció dels moros era per necessitat y no per voluntat, no deixaban de formar algunes idees que luego los desvaneixia lo temor; y continmuant sos’entussiasmes ab consultes ab los Morabutos, filosps é historiadors, ressuscità entre ells la memòria de la serpent horrorosa que algunes centurias antes habian col·locat en Tarragona los cartaginesos ab tan felis èxit per ells com mal per sos pobladors, perquè destruhi la ciutat. Las memorias de aquest succés los sugeriren lo medi de imitar aquell fet en los termes que pugués proporcionar sa malicia. Ho fëren així, y portaten un mostruo de dos especies que corria comun bou y volava com un ancell de rapinyta. Lo desembarcaren per lo riu Llobregat, y lo anaren pujant amunt tot lo que pogueren; desde allí lo foren portant fins à la montanya ya que anomenan Sant Llorens del Munt; y allí y havia una cova ampla y profunda que encara avuy dia la anomenan Cova de santa Agnès. Col·locaren en ella lo jove mónstruo; però com no era tant jove que ja en Africa no hagués despedassat algunes ovelles person aliment, li deixaren en la cova algunes ab las cames trencades perquè no poguessen fugir. Lo dexaren allí y al cap de cuatre dies tornaren, y trobaren que ja se havia menjat las ovelles, y li deixaren altres. Continuaren en alimentarlo cerca de un any de esta manera, y veyentlo ja tan gran com un bou, no lo portaren mes carn. Lo apurá la fam, y comensá en busca de aliment á allunyarse de la cova, ja corrent, ja volant, fins que casaba algun cap de bestiar llanar ó vacuno, perquè sa forsa era tant que una badella se lan portava entre sas ungles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fonch vista de alguns pastors, y assustats procuren baixar los séus remats al pla, per lliurarlos a la fiera. Pero ella arribà també a perseguir los remats en lo pla y féu presa en alguns infeliços passatgers; y ab sas afilades ungles y agut bech los fëu pedassos. Al cap de tres semmanas que comensà á aquella monstruosa fiera, y anaban atemorisats pastors y caminants quant ressonà la noticia en Barcelona; y escoltà la nova lo compte ab molta pena, perquè sentia lo dany de sos vassalls.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Doná provindencia perquè un cavaller anomenat D.F. Spés que havia estat en Africa y vist allí algunes fieras semblants anàs en busca de aquell mónstruo bén acompanyat de almogàvers armats ab las armas ceritáceas y que fossen ab altres cavallers práctichs. Marxaren de Barcelona, y guiats de pastors arribaren fins a la falda de la montanya de Sant Llorenç. Pujaren á lo alt sens esser sentits per la fiera, perquè lo vent los donava á la cara. Y descubriren la fiera entre espessos arbres, que estaba menjant un home. Espantárense los almugávers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Maná Spés que estos en escuadrò format, enarboladas las picas y llansas ab los cavallers al mitg lo anassen seguint poch á poch arrimant-se á la fiera. Se practicà així; però apenas arribaren á la distancia de un tiro de fletxa, quant lo fiero animal alsà la volada, y se precipità sobre lo esquadró, arriban a tocar en las puntes de las picas y llansas que estaban enarboladas. Y com se sentí algun tan ferit lo drach se elevá al ayre donant uns brams y xiulets que atemorisaban. Tirànteli los ballesters algunas saetas, però era lo mateix que si topassen en una roca. Volaba per sobre lo escuadró com en observació de si se desbaratira per trobar presa certa abaixant lo vol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però com los almogàvers mantingueren sa formació, nos’atrevi a repetir segona vegada la embestida; haben vist á poca distancia un cavall separat y sol, se precipità volant sobre éll. Lo caball lo vejé venir rugint en lo ayre, se precipità sobre lo esquadró per ampararse de ell. Al temps mateix que arribava, arribà també la fiera tant cerca del caballer de Spes, que tingué disposició de ferirlo en una cuixa al mateix temps que plantava las ungles en lo cavall, del qual part trasera sen portà un tros, y tornà à remontarse-en los ayres bramant y xiulant, y luego sen tornà à la cova situada en los mes gragós de aquell bosch. Quan los cavallers acudiren ahont habiant deixat los cavalls, nols trobaren, perquè luego que vejeren la fiera se espantaren de modo que per fugir se precipitaren de aquelles alguras y moriren.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sen tornà Spés ab caballers y almogàvers à Barcelona, y contà al Compte lo succehit y lo dificultós que era matar aquella fiera, pues encara que tenia la cuixa atravessada volava com si no tingués tal ferida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Causá notable admiració al Compte, cavallers y tota la corte la relació del cavaller Spés, pues encara que antes habian ohit del paisanatge de aquell territori les expression de la horrorosa figura de la fiera, sas carreres, volades y voracitat havien suspès lo crèdit, persuadint-se que ho abultada lo temor. Pero ohint Spès, sos cavallers y almogàvers, ho cregueren. Y lo que mes admiració causà fonch lo horrorós pavor que prengueren los cavallers. Y això mogué la curiositat del Compte y Altres de fér pintar la fiera y ferla escultar de bulto ab los propis colors, segons la relació del cavaller Spés. Se tragueren algunas copias, y posantlas en públich se probaban á acométrer los caballers muntats; però no hi hagé modo perquè algun cavall se hi volgués arribar encara que los atormentassen ab lo espuela. Adelantaren mes lo discurs; posaren en un estable un simulacro de la fiera que ab propietat la representab; posaren després un cavall ab los ulls tapats, lo lligaren fortament a la menjadora ab una cadena, trabat de totes quatre potes; y posat així á la distancia de vint palms de aquella figura, li destaren los ulls y lo deixaren allí ab la figura, persuadint-se que perdria lo temor; péro fou tant al contrari que mori de espant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Y del mateix modo se espantaban los cavalls africants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com lo Compte tenia alguns lleons que li enviaban los prínceps africants, se probà també de ficar alguns en aquell estable ab los ulls taptas; los destapaban després, y lo lleó apenas veya aquella figura, se agenollava y se estaba en terra encara que fos tres dies sense menjar; y algun que nol’volgueren tráurer, morí allí de fam y temor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Conèixent lo Comte que l’assumto necessitava aplicarse de espay a discórrer medis proporcionats pera remediar aquell dany, y ohint que cada dia se aumentaba, segon las queixes de pastors y passatgers, manà que á son carrech se portés bestiar de vacas, de llana y de cabras en las inmediacions de la cova de Santa Agnès, lligantlas de totes cuatre potes perquè no puguesen fugir y lo drach pogués mantenirse de elles, y de eix modo no baixaria a fer dany á las planures. Ho éxecutaren així, y lograren lo fi, perquè allí encontraba à totes horas lo menjar que éll necessitava; ja no se deixava véurer en tot lo pla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquell intermedi lo Compte de Barcelona resolgué, confiat en la misericòrdia de Déu emprender ell mateix la batalla ab la fiera; y surti de barcelona armat ab sas armas, y dalina, espasa, llansa y escut acompanyant de alguns cavallers, als que donà orde que sens urgent necessitat no se arrimassen, perquè la fiera no fugis com estaba escarmentada de la ferida que li dona lo cavaller de Spés, que era un dels que en aquella ocasió lo acompanyaban, y guiá al Compte al territori de la cova de Santa Agnès, deixant després que se anés arrimant sol. Ho feu així, y luego que estigué allí cerca, esqueixá de un arbre una grossa rama, y deixà allí arromada la llansa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No tarda mólt a surtir lo fiero drach de la cova, y al punt que vejé al Compte se dirigí à ell ab una volada baixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ell lo aguardá ab intrepido ánimo y valor; y al temps que baixà ab las ungles obertes, lo bech corvat y serpentina garganta, li donà tal fort colp ab, la rama del roure al cap, que aturdina sen tornà desconceradament la volada, donant tants grans xiulets y brans al modo de lleó y serp, que causà admiració á tots los cavallers que ho presenciaren Luego que fou recobrada del colp que havia rebut tornà a acometer al Compte, que la rebe ab la barra de la rama alsada, y volenti pagar lo colp, agafa la fiera ab las ungles la barra; y lo Compte, que no volia perder aquella arma fortament agarrat al extrem de ella seguia la fiera, que en una volada baixa sen portava l’tronch ó barra y al Compte agarrat à ella, no volentla deixar, perquè`advertia que lo drac se anava arrimant al arbre ahont tenia la sua llansa. La fiera luego rompé en dos trossos lo tronch ó barra, posantlos en forma de creu ab un en cada garra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lo Compte, que vejé aquella tan estimada senyal de la santa creu, alsá los ulls al cel y ple de se fe dirigí à Déu ab’aquestas paraules: Senyor meu Jesucrist, reparador universal, en la creu nos habeu redimit y salvat, ab ella nos habeu armat contra las furias infernals. Ara pues, déu méu, en vostre santisim nom me acercará à aquella senyal de vostra santa creu per donar fi ab aquesta fiera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Acabadas estas paraules agafà lasua africana llansa, y ab concertats passos se anà arrimant al drach, que lo esperaba en terra ab los dos trossos de barra en las ungles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan vejé allí cerca lo Compte, de repent feu lo moviment de alsarse à volar per tirarse a éll; però lo Compte ab aqueix mateix moviment encontrà la disposició; y li clavà la llansa en lo ventre que li surtí més de dos palms per la part de detrás. y de aquesta manera bramant y xiulant se posà a volar, portantsen atravessada la llansa, y sens deixar los dos trossos de barra de las suas ungles, que fou assó ventura per lo Compte, perquè per mes que la fiera lográs posar sobre ell, lo mateix embrás dels dos bastons que portava serviren de impediment perquè las suas tallants ungles no preguessen las armas del Compte, y en aquest intermedi lográ clavarli la espasa dalma en un costat; però la sua forsa era tanta, que ni en aquesta ni la altra ferida la postraban, antes si que agarrant ab sos furiós encorbat bech la hasta de la llansa que tenia atravessada la rompé allà immediat á la ferida, y se posa á volar, per mes que corria del seu cos un raig de sant. Y acomete ab lo bech lo morrió y le llevà del cap, causanti un intens dolor; bé que no per això desmayà lo Compte, antes si molt promptament cubri lo séu cap ab lo escut que portava.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lo fiero animal desfogaa la sua rabia ab lo morrió girant-lo y regirant-lo entre las suas ungla y donanli cops ab los trossos del roure, de modo que lo esclafà per moltes parts. Y lo Compte mirava ab gran satisfació com del-cos esclafà per moltas parts. Y lo Compte mirava ab gran satisfació com del-cos del drach continuava surtint un raig de sang que li desmostraba la sua victoria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ab las ansias de la mort deixa per últim lo drach los trossos de roure que tneia entre las ungles, y se dirigí al Compte ab tal ímpetu, que lo agarrà y lo alsa més de cuatre palms de terra, y lo Compte lográ clavarli tota la espasa molt cerca del cor, qual ferida lo precisà à deixar la presa peque ja no tenia forsa per sóstenirla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Y fent la última volada caigué en lo sot de Goteras, ó sia en la falda de la montanya nomenada lo puig de la Creu, y ab petitas empentes ó volades arriba al cim de esta montanya, que està sobre lo antiguissim poble de las Fabretas, després Tolosa (y ara Castellar), ahont los cavallers lo vejeren caurer y ohian los horrorosos crits y xiulets ò brams que faya àpesar de trobarse situats à la falda de la montanya de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lo Compte qudà en terra quasi sens sentits, ab son cap y cos ple de contusions, la sua cara plena de la sanch de la fiera que ja estaba agromullada. Tornà en si, lo desarmaren los caballers, y no se li trobà ninguna ferida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Se encaminaren tots junts ahont vejeren caurer la fiera y la trovaren sense encara revolcantse amb la sua sanch y acabant la sua vida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Donaren luego avís de lo ocorregut à la Comptesa, que lo rebé ab grandíssim contento. Disposà que alguns del seu servey marxessin à encontrar al Compte, y luego que arribaren allí los manà aquest que llevassen la pell al cadàver monstruós pera conservarla. Ho executaren luego, però antes la mediren sobre lo cadàver, y trobaren ser lo cap de sis palms y mitj de diámetro, la garganta de poc mes de quatre palms y desde la punta del cap fins à les espatlles tenia cinc palms de llarch, las mans tenian nou mals de alt y quatre y mitj de diámetro. Des de las espatlles fins al últim de la espina habida deu palms de llarch y quinse de diámetro. La cua tenia set palms de llarch y quatre de circunferència; las ungles de peus y mans tenian cada una un ters de llarch y mitj palm de diámetro, molt cotants, y afinades. Lo bech tenia tres palms de llarch y sas dos puntes eran lo mateix que dos tallants gabinets. Las ales tenian cada una de llarch onse palms y de ample sis y mitjs; y no tenian plomes sinó una pell semblanta a las alas de las rates pinyadas, però de mitj palm de gruix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Li llevaren la pell ab molt cuidado, y advertiren que en ella nos coneixia senyal alguna de las moltas saetas que li tiraren en la batalla primera que tingue contra el cavaller de Spés y companys perquè semblava la superfície un dur ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Marxaren tots a la ciutat, portant la pell plena de palla, y així se veya tal quan debia ser la mateixa fiera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per lo camí se despoblaban los llochs per anar à veurer lo mónstruo. Era tanta la alegria que tots à la una donaban ¡vives! al gran Compte de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Seguiren son camí, y antes de entrar en la ciutat trobaren ja la respectable comitiva que havia surtit á rebrerlos, composta de la senyora Comptesa ab sas dames y donsellas, del senyor bisbe ab lo clero, del Consulat y Principat ab sos acompanyats. Tots junts entraren y se dirigiren a la Iglesia major à donar gracias a déu de aquella victoria, desde allí se dirigiren després al Palacio, precehits y seguits de tot lo poble que clamava sempre ab lo major entusiasme; ¡Viva, viva nostre gran compte D. Zinofre!</span></span></span></p> <p><span><span><span>Se establí després que en totes las festas ó funcions espirituals y civicas en ques practicas lo professó portessin en miti de ella la fiura del fiero drach; y perquè això estaba en us se continua també quant la Iglesia establi la professó del Corpus, y se observà fins que lo il-lustrissim senyor bisbe Climent pochs anys hà ho suspengué.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per això no deixa de subsistir en Barcelona un vestigi que acrédita aquest fet; puig en lo portar de la santa Iglesia de la Catedral obert baix de la orga, anomenat de Sant Esteve, esta escolturat de pedra en dos pars ab la figura del Compte batallan ab lodrach.; En una se representa lo primer colp que li odna al cap amb la rama que esqueixá del roure y en la altra qui quant esperaba aldrach ab la llansa en la ma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Concluidas las festas ab ques, celebra en Barcelona la mort del fiero mónstruo, y despatxats los reys moros á sas terres, se tractà de donar avis de aquesta gloriosa vistoria al Cèssar, ha qué tenia noticia de la èxistencia del dranch y del modo com lo habian introduït los moros en aquells boscos de Sant Llorens del Munt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Se destinà per aquesta comissió al mateix cavaller de Spés, per la cual relació habian los pintors retratat la fiera. Se li entregaren algunos retratos y una de las mans y bas del drach, perquè los portés al Emperador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Marxà lo cavaller de Spès ben acompanyat, encaminantse à París, ahont tenia la sua cort lo Emperador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant lo viatja li fou precís anarse detenint y fer relació als comptes de Fransa de la extranya historia del drach; mostranlos lo seu retrato y lo bras y ma que portava, lo que a tots causaba admiració sobre tot lo animo y valerós esfors del Compte que acaba ab tal fiero mónstruo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arribá en fi lo comissionat a Paris y se presentà al Emperador. Feu se ambaixada entreganti un rich present que li enviava lo Compte de Barcelona, contat la historia deñ drach, lo que al ell mateix li passa quan lo embesti, la batalla que sosteni lo Compte y la mort de la fiera, qual relació conclogué entregant lo seu retrato y lo bras y ma monstruosa”.</span></span></span></p> | 08120-135 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac | <p><span><span><span><span><span>En les notes de Suades i Díaz referents a la llegenda deixen constància de varies anotacions sobre els escrits més antics relacionats amb els orígens de la llegenda. El Dr. Anton Vergès i Mirassó contava en el seu manuscrit de 1872 que “a tots els qui, a la meva infància, sentia parlar d’aquest fet els veia convenir en què s’havia fet un vot que on quedaria ferit el drac s’edificaria un monestir de monjos i on moriria un altre de religioses i que, a aquest objecte, foren fundats després els de Sant Llorenç del Munt i del puig de la Creu”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En referència als orígens de la llegenda, segons Anton Vergés, l’hauria consultada en una obra publicada a Barcelona l’any 1600, per R.P. Fr. Esteve Barellas, predicador de l’ordre seràfica del Pare Sant Francesc: <em>Centuria o historia de los famosos hechos del gran conde Barcelona D. Bernardo Barcino, y de D. Zinofre su hijo, y otros caballeros de la provincia de Catalunya.</em> Posteriorment aquests fets també van ser recollits en el volum V del capítol XXX del llibre <em>Semanario curioso, histórico, erudito, comercial, público y económico El Blasón de Cataluña, deducido de los hechos históricos y memorables de los nobles caballeros y otros nacionales en el siglo VII y siguientes en defensa de la santa fe catòlica y libertad de la patria contra la multitud horrorosa de africanos que inundaron España.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Francisco de Zamora, en el seu llibre <em>Diario de los Viajes hechos en Cataluña, </em>diu “”A la mateixa muntanya hi ha la famosa cova del Drac, quina novel·la conten les histories de Catalunya (...) A la part nord de la mateixa muntanya es troba l’ermita de Santta Agnès (...) en la qual es guarda un grandiós os que té la forma d’una costella i pretenen que fos del referit dret (...). En confirmació del conte del Drac pot dir-se que en aquesta muntanya es troba can Pobla, que pretenen fos la casa d’esbarjo on venien en les caceres els comtes de Barcelona”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1871, Vergès i Mirassó no posa cap dubte en parlar de l’existència d’un animal veritablement monstruós. Segons ell, no només es coneixia la costella del drac, sinó que també s’havien descobert ossos i un cap “hi hagué alguna fiera horrible a Sant Llorens del Munt en l’antiguitat per mí es cosa demostrada; y me fundo no sols en lo fragment de la formidable costella ques conserva, y sobre lo que espero un dia ó altre lo parer justificat del mes intel·ligents naturalistes; á la qual en l’antiguitat tothom ja anomenava la costella del drach; sino també en lo descobriment de un fragment de cráneo de horribler rèptil, que conservo, y que junt ab altres ossos del mateix, que destruiren per poca precaució dels mestres de cases al derivar lo cor, ahont en un secret lo depositaren los monjos quel foren construir, se trobà també un cráneo humà, que probablement seria lo una de las víctimes de aquell horrorós rèptil”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la pàgina 174 narra el que reprèn Ballbé sobre la costella del drac que es conservava a Can Pobla “Es cert que fins á la guerra de la independència á principis del present sigle se conservà en lo monestir de Sant Llorens del Munt un os de una costella y que tothom que visitava la santa casa pretenia véurer-ho: tothom demanava la costella del drach. Quedá després reirada de allí y penjada en lo sostre de la entrada de can Pobla, la qual habentse un ida y cayent sobre las pedres queda partida en tres trossos. Un de estos fragments usurpá un jefe de tropa en la guerra dels set anys: lo altre lo regalà D. Joan Gros y Roca, actual propietari de dita casa, al R.D. Joan Riba, sacerdot amant d’antiguitats y que té lo magnífich museude objectes de sal en Cardona; lo qual havent oit poarlar de la existència de tal os, envià un exprés á dit propietari y ab moltes súplicas li arrancá altre tors: quedant per tant sols un fragment de dita costella de un cinch palms de llarch, que es lo que pot encara lo intel·ligent naturalista examinar”.</span></span></span></span></span></p> | 41.6501311,2.0283304 | 419089 | 4611388 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87530-2014-07-09-180725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87530-p1480547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87530-dsc0027.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En els peus de nota de la llegenda es deixa constància de que a la Muntanya de Sant Llorenç del Munt hi ha un penya-segat anomenat “dels cavalls”, per on s’haurien estimbat els cavalls en veure el drac.S’esmenta també que en el Monestir de Sant Llorenç del Munt, s’hi va conservar una de les costelles del drac fins ben entrat el segle XIX, com així ho demostren els diversos testimonis d’excursionistes que visitaven l’indret. D’aquí hauria anat a parar a Can Pobla on al cap d’un temps incert es va despendre el clau de la paret on estava exposat, trencant-se en tres trossos. Segons el seu propietari, Joan Gros i Roca mesurava nous pams de llargada per un pes de nou lliures (uns 3.600 grams).Joan Gros i Roca, propietari de Can Pobla en va regalar un tros a Mn. Joan Riba (Museu de la Sal de Cardona), i d’aquí hauria passat al Museu Diocesà de Solsona. Dels altres dos, un va ser usurpat durant la primera Guerra Carlina per un cap de tropa. El tercer es conserva a la casa. | 98|94 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||
| 87531 | El llamp de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llamp-de-sant-joan | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.436. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 28.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Miquel Ballbé (1982) ens transmet aquesta narració , succeïda a l’entorn de la Cova del Drac (encara que digui que va passar al Girabau). Transcrivim literalment el text publicat per Ballbé: “aquest cas succeí la vigília de Sant Joan de l’any 1944, al Girabau. La tarda d’aquell dia no era massa segura, puix que havia plogut i havia caigut calamarsa. A les quatre, però, ja lluïa el sol i uns excursionistes, després de deixar la motxilla a la masovera i dir-los que preparessin llenya per a fer la foguera, com feien cada any, i d’ensenyar els coets i petards a la mainada dels masovers, emprengueren el camí de la cova del Drac, amb la idea de passar l’estona i ensems dur un feix de llenya seca per a la foguera. Allà a la cova trobaren un pastor: - Hola Navarro, com va, això? Ell va dir-los. Tot mirant cap al Montseny: - tinc por de la tempesta que s’apropa i corro a replegar les ovelles. Els excursionistes, un xic estranyats, ja que el sol lluïa més que mai, contemplaren la negra i espessa boira que venia del Montseny, i seguiren el pastor: - serà una tamborinada d’estiu. No en feu cas! Tot seguit i com volent demostrar que del temps no hi entenien pas gran cosa, es deixà sentir un tro i la boira s’estengué ràpidament i al cap de poc tot restà enfosquit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Feia un vent tan fred que els posà la pell de gallina. Les ovelles s’anaren apilotant a la canal i el pastor no pogué fer-les seguir. Novament un tro esgarrifós es deixà sentir, i el pastor ens digué: - Correm! Anem cap aquella balma ! Ve una gran tempesta. El sol havia quedat eclipsat per l’espessor de la boira, els trons i els llamps se succeïen i el soroll que feia el vent i l’aigua que tot seguit comença a caure els esporuguí i corregueren a aixoplugar-se sota una grossa alzina que hi havia a prop on també ho feren moltes de les ovelles. El pastor cridava des de la balma: - Veniu, veniu! Aquí no us mullareu tant! Així ho feren i abandonaren l’alzina, i en ser al petit refugi, en Navarro digué: - tinc por per les ovelles. Estan esporuguides i es mullaran molt. No havia acabat de dir això quan un terrabastall esgarrifós, seguit d’una claror vivíssima, els feu caure al terra, temorosos que la balma s’hagués ensorrat. En passar-se la mà per la cara notaren que no hi veien. La forta olor de sofre i terra cremada els feu comprendre que havia caigut un llamp. Al cap de poca estona ja tenien la vista clara. El pastor i ells es miraven encara espaordits, car la tempesta seguia fortíssima i temien per llurs vides. Al cap de mitja hora, la tempesta cedí i aparegué el sol, d’un color estrany, com d’or vell. El pastor corregué cap a la canal i llançà un crit d’angoixa, mentre els altres, que hi acudiren temorosos, restaven esmaperduts per l’espectacle que presenciaren. Al peu d’aquella cepada alzina hi havia unes quantes ovelles mortes. Allà era on havia caigut el llamp. Tot plegat era una pila impressionant...</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altres ovelles entre plantes, encara estaven esporuguides. Consolaren el pastor, que plorava, mentre mentalment donaven gràcies a Déu per haver-los lliurat d’aquella desgràcia. A les onze de la nit, amb la família del masover, encengueren la foguera, tot pensant en el pastor que feia via cap a Terrassa per notificar a l’amo la malvestat ocorreguda a les pobres ovelles i que ells, veritablement, aquell dia havien tornat a néixer”.</span></span></span></p> | 08120-136 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac | <p><span><span><span><span><span>No es tracta de cap llegenda, ja que no hi apareixen ni éssers ni llocs fantàstics o sobrenaturals. A més, es dona un nom de família (en Navarro). El context d’excursionistes i motxilles, també ens fa pensar en un moment no gaire llunyà en el temps.</span></span></span></span></span></p> | 41.6453300,2.0157700 | 418037 | 4610867 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Coordenades aproximades, ja que no s’identifica el lloc precís on ocorregueren els fets descrits. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||||
| 87532 | El turó de les Nou Cabres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-turo-de-les-nou-cabres | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp. 428. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DUCH; ESCUDER; GORINA, Pere; CAPELLA, GRIERA; TINTORER (1935). Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt, amb un mapa a l’escala de 1: 33.000 pp. 115. Terrassa. Centre Excursionista de Terrassa. (Edició facsímil de 1984).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1997<em>). Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt. La vall del riu Ripoll, la vall d’Horta, la vall de Mur, les Arenes i Cadafalc</em>, vol. 1, pp. 171-172. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 7.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.; SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 97-98. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>El Turó de les Nou Cabres és una narració molt coneguda de la que n’hem trobat publicades dues versions, que es transcriuen tot seguit. Estan recollides en Jordi Suades i David Sanz (2000), que ens expliquen que són les més antigues i originals. La primera versió la va documentar, a la masia del Daví, l’any 1929 Salvador Cardús, i la publicà Ferrando (1997). Diu així: “Ascendir a l’esquerp morral de les Nou Cabres, és certament, ben difícil. Aquest turó des de lluny sembla la carcassa d’un vaixell girada enlaire. Tot i això, cert dia hi pujà una agosarada cabra que estava prenys, i no podent baixar, després hagué de cabridar dalt d’aquell ferreny turó. I no acabà aquí l’odissea, car a ella i els seus fills, belant sempre, no els quedà altre recurs que anar vegetant durant uns quants anys en un lloc tan inhospitalari. Fins que alguns veïns de Sant Llorenç Savall decidiren alliberar-les, pujant-hi per mitjà d’unes escales encastades a la roca viva. Llavors fou quan els veïns de Sant Llorenç Savall es trobaren que dalt d’aquell cim hi havia nou cabres reunides, i d’aquí el nom de morral de les Nou Cabres”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona versió és la que es publica, l’any 1935, en la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt del Centre Excursionista de Terrassa. També la recull Miquel Ballbé (1982) i diu així: “[...] Conta la tradició que molts anys enrere, </span></span>es veié al bell cim una cabra que ningú no sabia com s’hi havia enfilat. Hi cabridà i ja foren tres. Aquestes, al temps degut, arribaren a nou. Si tan difícil és pujar al turó, més ho és de baixar-ne. Com, doncs, les feren baixar?</span></span></span></p> <p><span><span><span>La petita plana del cim del turó era, anys enrere, plena d’alzinar que feia goig de debò, puix que mai cap piler no s’havia atrevit a pujar-hi amb la seva destral. Però aquelles alzines centenàries, o tal volta mil·lenàries, foren envejades per alguns atrevits i demanaren al propietari, bo i fundant la demanda en la negativa poruga dels pilers de pujar a tallar-les. Aleshores escalaren el turó per mitjà de ferros clavats a la roca. En arribar al cim acorralaren els pobres animalets que allí es propagaven en plena natura. Com que mai no havien vist persona humana, recorrien embogits la planúria d’un extrem a l’altre. Fins que fou agafada la mare, les petites no es decidiren a descendir sense cap dificultat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després d’això, les grans alzines foren tallades i aquell turó restà sempre més amb la clepsa ben pelada”.</span></span></span></p> | 08120-137 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac | <p><span><span><span><span><span>La narració en les seves dues versions, han estat transcrites íntegrament del llibre de Jordi Suades i David Sanz. Segons fan constar els autors, a les notes inèdites de Salvador Cardús conservades a l’arxiu particular del seu fill Oriol, l’autor escriu que en el moment de recollir els fets, encara restaven vius alguns dels alliberadors de les cabres. </span></span></span></span></span></p> | 41.6539000,2.0183000 | 418258 | 4611816 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||||||
| 87533 | Els moneders falsos dels Òbits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-moneders-falsos-dels-obits | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.437-440. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 34-41.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA i PLANA, Francesc (1965). Llibre de Sant Llorenç del Munt. Sabadell: Indústria Gràfica Gersa.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Aquesta llegenda està transcrita del llibre de Miquel Ballbè i Boada (1982), que la signa Francesc Vila i Plana. I diu així: “una vegada hi havia uns pilers que treballaven al sot de la Rabella. Quan feia mal temps se n’anaven a resguardar a les balmes conegudes per les Casetes del Bufí i, una nit, al voltant del foc que escalfava la minestra, un dels carboners, en atiar els tions, va sentir un soroll metàl·lic que li féu parar atenció. Com més remenava més li semblava allò un joc de picarols i per fi, tots acostats i furgant entre el caliu, en van treure fins a dotze monedes de vint sous flamants com una benedicció. Entre tots quatre se les varen repartir i convingueren parar atenció per tal d’esbrinar el motiu d’aquella sortosa troballa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De moment, per no despertar sospites, es quedaren a dormir uns quants dies a la cabana del coll de la canal sense deixar però, de donar una ullada de tant en tant a la balma, per veure si es repetia la sort d’aquella nit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els pilers n’hi havia un que li deien el Manel del Fum, que era home de poc fiar, i ell procurava més sovint que els altres escapar-se de la seva feina per anar a veure si hi havia novetat, fins que un vespre, embolicada amb un farcell i sota una pila de llenya verda que la dissimulava, va trobar una bossa curulla de monedes com les del primer dia. El Manel del Fum no va donar compte als companys de la troballa, sinó molt al contrari, a l’enforc d’un pi molt alt que allí hi havia, va amagar la bossa pensant que un dia d’aquells deixaria la colla dels pilers i es podria gastar tot sol aquella petita fortuna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I a la festa, que anaren a proveir a Sant Llorenç Savall, el Manel del Fum havia pujat a l’arbre i s’emportà en el seu sarró la bossa dels sous. Quan els altres pilers se’n tornaven, ell va decidir quedar-se a la vila i va demanar la soldada al majoral, acomiadant-se de la colla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Encara no havia tingut temps de comptar els diners de la bossa i quan el va tenir mesurats va veure que en tenia prou bé per a dues o tres mesades de donar-se una vida de príncep. I es va instal·lar a l’hostal, peixat i ben atès, es va comprar roba nova i sortia a les corrandes del diumenge com un hereu. La gent li feia bona cara perquè tenia el diner generós, per tant i tant en va arribar a escampar que el batlle tingué la sospita que no era possible que un piler acumulés tant amoneda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I vet aquí que va complicar la cosa el fet que uns marxants de Calders arribessin al poble cridant contra el Manel del Fum perquè els havia donat sous falsos en pagament d’un gambeto que els havia firat. Els qui havien rebut els favors del piler cuitaren a comprovar la moneda i tota resultà ser més falsa que judes. I el batlle prengué part a la funció i va tancar al piler sota l’escala.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No vulgueu saber, el Manel del Fum, en veure’s tancat, com va esmolar l’enginy totes les hores del dia i de la nit per veure com sortiria i arribaria escapar d’aquell compromís. I un dia que el batlle l’anà a veure per comunicar-li aviat compareixeria davant de la justícia, es va mostrar tant compungit que l’home no tingué més remei que preguntar-li el motiu. I el Manel del Fum, que havia guardat encara la paga del seu treball, li va dir al batlle:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja és prou que l’ambició sigui el pecat més gran de les que fan perdre els homes. Quan no hi ha més remei sembla que encara es podria trobar una disculpa, però si de la meva ambició en ve algun mal, a ningú no podria culpar-ne sinó a mi mateix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El batlle no sabia encara per on anava el Manel del Fum i va pensar que el piler, veient-se en perill, volia descarrerar la seva consciència. I el va convidar a continuar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Perquè jo, tot i haver trobat una gran fortuna amagada, de bona llei, que m’hauria donat el respecte i l’honor arreu on hagués anat, i al seu costat un saquet minso de moneda falsa, vaig voler començar a gastar-me els sous dolents i guardar-me sencers els bons, i ara comprenc, senyor batlle, que no es pot matar tot el que és gras i que m’ha perdut la meva maleïda ambició. Em veuré penjat a la plaça o potser amb molta sort tancat en una masmorra, però el cert és que ni jo ni ningú, per desgràcia, s’aprofitarà de la fortuna que tinc amagada. Veieu com són les coses de la vida i veieu com és de bona la meva moneda per no servir-me de res.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I mentrestant, feia dringar els quatre sous de la seva paga, que eren de bona llei i a més ho semblaven. El batlle que era un murri, va obrir l’ull i el Manel del Fum va comprendre que ja anava per bon camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-...perquè trobar aquesta fortunassa obriria les portes dels palaus i a mi, que la tenia ben segura, no em serveix ni per obrir-me la porta de la presó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El batlle s’hi va asseure cada vegada més enlluernat per la visió d’aquell tresor, i va voler dir-hi la seva:</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Tu saps que una fiança potser et posaria en llibertat. Jo no ho asseguro, entén-me, però podria molt bé ser possible amb la meva intervenció. Es clar que hauries de jurar la lícita procedència d’aquest tresor perquè no faltaria més que paguessis amb moneda empestada, la teva llibertat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Manel del Fum pitjà a fons:</span></span></span></p> <p><span><span><span>-És meu i ben meu; pel que fa la procedència honrada ho juraria on fos, però tot això és parlar per parlar, no em donarien la llibertat sense els diners i no tinc els diners si no estic en llibertat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El batlle, molt melós i guanyat ja per la cobdícia, li va replicar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>-No em mereixes confiança ni et dec cap favor, però jo fóra capaç de fer-te aquest favor. Només has de dir-me on és el tresor i pots comptar amb la meva influència.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja havien arribat on volia el Manel del Fum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Tampoc no serviria de res. El lloc és tan amagat que us l’estaria explicant deu hores seguides i ningú no arribaria a trobar-lo. He caigut en una trampa i no hi ha més remei que aguantar com un home de bé.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El batlle veia desfer-se els seus projectes i no va voler ensenyar més les dents. Les coses de segur que madurarien.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Tu mateix doncs, jo he complert la meva missió i ja saps que la caritat cristiana comença pels desvalguts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I se’n va anar el batlle esperant que l’altre el cridaria, però de murri a murri van passar el parell de dies que faltaven perquè el Manel del Fum comparegués davant de la justícia. Un o altre havia de cedir i ja podeu suposar qui va cedir primer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Encara era de nit que sortien el batlle i el Manel del Fum, proveïts d’una llarga corda, per les dreceres més amagades de Sant Llorenç, i en cosa de dues hores, sense dir-se ni mitja paraula, arribaren a l’avenc del Daví. Aquest és un pou paorós de la muntanya, profund d’una setantena de metres, i en arribar a la seva boca, el piler va indicar que aquell era l’amagatall del tresor. Encara hi va posar una mica de palinòdia i li va dir al batlle que hi havia un forat a l’esquerra dels fons on trobaria el sac de la moneda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però així parlant es van mirar per veure qui baixaria a buscar els diners, encara que l’elecció no era dubtosa. El batlle era un nyicris i en Manel del Fum un fornit minyó. Com que calia hissar amb la corda el qui baixés, el batlle va veure que ell no podria fer-ho i es va prestar a baixar a l’avenc. Quan ja era a baix, al cap de pocs moments va cridar que havia trobat el tresor i que l’hissés amunt. El Manel del Fum comprengué l’estratagema i no es va deixar enganyar perquè sabia que allí no hi havia ni rastre de diner, així que li va cridar al batlle:</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Doncs per mi, ja te’ls pots quedar tots!</span></span></span></p> <p><span><span><span>No cal dir qui es va quedar a baix de l’avenc, i el Manel del Fum va fugir amb la força de les seves cames per recobrar la llibertat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la cosa no va quedar així perquè el Manel del Fum no sabia moltes de les coses que després haurien de passar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els moneders falsos tenien el seu amagatall a les balmes dels Òbits, que avui serveixen de corrals i que estan posades sota un turó al bell mig de la serra de Sant Llorenç. Allí havien muntat amb un gran ambalum una fabriqueta de moneda falsa i quan tenien un bossot recollit l’anaven amagant per la muntanya i es preocupaven després de canviar-lo per moneda de la que sona, a tots els mercats del voltant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan a les casetes del Bufí varen notar la manca del sac, que s’havia endut el Manel del Fum, pararen l’ull per descobrir el lladre, i heus aquí que aquell matí un dels moneders passava per la vora de l’avenc del Daví, que era per cert l’amagatall més important de les seves facècies, per raó del difícil accés que tenia, i va sentir la veu del batlle demanant socors desesperadament. I el moneder va cridar els altres assegurant que tenia atrapat el lladre de les seves suors. El van pujar amunt i atrapat que fou el batlle li propinaren una regular pallissa i li prengueren tot el que duia, com a escarment. Noli va valer que demostrés la seva autoritat i que els assegurés que tard o d’hora purgarien el seu malifet penjats d’una forca, l’home va haver de tornar en robes menudes i no sabia com inventar-se una excusa per a la seva situació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb aquestes cabòries caminava quan va veure una fumera a la canal de la Rabell i allà s’adreçà. Al cap de poc va trobar els pilers, companys del Manel del Fum i els va explicar somicant el que li havia succeït, a mitges naturalment, i els va demanar que l’ajudessin, que tindrien una bona recompensa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els pilers, ressentits per la deslleialtat del seu company, posaren mans a la feina per atrapar els moneders, però no se’n va trobar ni rastre. Previnguts i a l’aguait, creient que potser es complirien les amenaces del batlle, van posar unes quantres carenes entremig, esperant millors temps per tornar al seu cau. El que sí varen trobar fou el Manel del Fum que sense temença es va presentar als seus antics companys perquè ignorava que ells ja estaven al corrent de la seva facècia. I qual el tingueren entre ells va sortir el batlle i va declarar pres el Manel del Fum; sense contemplacions, el van dur lligar, novament al calabós de la vila i fou penjat dos dies més tard, a la plaça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però el millor d’aquesta història encara no havia arribat. Succeí que el batlle, quan va ser atrapat pels moneders, havia guardat dintre la mà dues menes des de les que trobà a l’avenc del Daví, en venir un dia el pesador de la Seca de Barcelona, les hi va ensenyar, assegurant aquest que era moneda bona de tota llei i que no tenia inconvenient d’admetre-li’n tant com en tingués. El batlle va sospesar el que faria, però escarmentat per la seva ambició va decidir de donar als pilers la recompensa que els havia promès i a l’altre dia els portà a l’avenc del Daví on aplegaren un bon bossot.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I és que els moneders volien plegar aviat el seu negoci una vegada enriquits, i pagaven amb moneda falsa, però cobraven amb la bona que anaven guardant al seu cau més inaccessible que era l’avenc del Daví.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el tripijoc que va armar el Manel del Fum va servir, en definitiva, per a premiar els bons i castigar els dolents, que això és el es tractava de demostrar”.</span></span></span></p> | 08120-138 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac | <p><span><span><span><span><span>Les Casetes del Bufí estan situades per dessota el camí que mena des dels Òbits a la Morella i a la canal de la Revella, a uns 890 metres d’alçada. Es tracta d’una balma de grans dimensions obrada a l’edat mitjana relacionada amb les activitats ramaderes del mas Bufí, de la Vall de Mur.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Posteriorment, han servit com a refugi de carboners, bosqueters i d’amagatall durant les carlinades i també dels fabricants de moneda falsa.</span></span></span></span></span></p> | 41.6554500,2.0127200 | 417796 | 4611993 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87533-138.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d’una llegenda clarament novel·lada publicada a l’obra de Francesc Vila (1965). | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||
| 87534 | En Pere Penintent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-pere-penintent | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.432-433. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 43-44.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997).<em>Inventari del patrimoni cultural de Matadepera</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VERGÉS MIRASSÓ, Anton (1871). <em>Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider</em>. Historia de aquell antiquíssim monestir, utilíssima als ques dedicant al estudi de les antiguitats de Catalunya, y en especial als vehins de las mes importants poblacions del Vallés. Barcelona: Estampa y Llibreria Religiosa y científica del hereu den Pau Riera.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Es tracta d’un fet amb més d’una versió. La primera que transcrivim està extreta de Miquel Ballbè i Boada (1982), que la pren d’una publicació del Centre Excursionista de Terrassa, que no cita. I diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“ A la dreta del camí de la font Soleia hi ha una cova on vivia temps ha un tal Pere, eremita penitent que va donar-li el nom.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les vores del Ripoll existia una finca rica, el mas Aguilar, la qual va anar passant d’hereu a hereu, tot enriquint-los per la seva gran fertilitat en les collites.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una vegada la mestressa esperava el primogènit i per aquells dies va passar una bruixa a la qual feien caritat per temor o bé per tenir-la contenta. Li varen demanar que els digués la bonaventura de l’hereu que esperaven. Després de resistir-s’hi forà va decidir fer-ho. – Més us valdria no haver de sentir les meves paraules. Si les creieu, en tindreu un gran turment; si no les creieu, no valia la pena d’haver-les dites. Atentament varen escolar-la. – No tindràs un hereu, sinó dos. Infantaràs una bessonada de nois i més et valdria que el Senyor te’ls lliurés morts. Perquè el primer orirà sense ésser hereu i el segon veurà la fi d’aquesta casa per culpa de l’aigua que beneïu i que assaona els camps i les collites que ara tant estimeu. Dit això, va aixecar-se i se n’anà, deixant les dones del mas Aguilar ben inquietes i pensa-roses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La mestressa no en féu gaire cas, ni quan va veure que la bruixa havia encertat que infantaria una bessonada. En embolcallar els nous nats les dones de la casa, amb l’emoció de l’esdeveniment i de tant passar-se’ls l’una a l’altra arribaren a confondre’ls i a no saber quin era l’hereu. Per dissimular la seva ineptitud, quan l’amo va arribar li presentaren com hereu el primer que els vingué a tomb i com a tal fou considerat des d’aquell moment Llorenç, el gran, i Pere, el segon, van anar creixent en el convenciment de la seva situació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fos, però pels presagis de la bruixa o perquè els dos germans no s’avenien, van créixer gelosies progressives entre ells. Especialment en Pere, el fadristern, no sabia comprendre perquè el seu treball per la casa tenia un altre preu. Les criades que havien assistit al part dels bessons s’havien escampat o Déu se les havia endutes, llevat de la que féu de dida d’en Pere, que li recava que no fos ell l’hereu de l’Aguilar. Després de contar-li el que va succeir el dia del seu infantament, lliurà l’ànima al Senyor, enduent-se el secret per a tothom menys per al fadristern. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En Pere es va trobar colpit des de llavors pel dubte i per la por que fent prevaler els seus drets moriria. Així varen anar augmentant encara les desavinences entre els dos germans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un bon dia el pare els envià plegats a Manresa, al mercat, perquè coneguessin el món i els perills. A la tornada pel camí moliner, el riu havia crescut i la passarel·la havia cedit. Cercaren un gual per passar a l’altra banda, i en Llorenç hi passà primer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així que posà el peu dins el riu, els còdols cediren i aviat es va veure atrapat dintre el furiós corrent. En demanar auxili hi anà corrents en Pere que pensà en la malèfica solució del seu problema. I s’acostà al riu per veure com el seu germà se n’anava aigües avall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’endemà el trobaren mort en una presa del molí que hi ha prop del Sabater. Un gran dolor s’escampà per l’Aguilar. Les campanes de les esglesioles de la contrada ompliren el silenci regnant amb els seus tocs de funeral; després se celebraren misses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de llavors, en Pere fou l’hereu de l’esponerosa hisenda. Passaren els anys i en Pere es mullerà com si des de la seva malifeta hagués caigut en maledicció. Cada vegada s’anava trobant més sol i més deixat de la Providència. Un vespre, tornant del camp, va trobar a la bruixa, que li va dir: - Així són les coses; ara et sembla ésser l’hereu, però encara falta la segona part de la història.-</span></span></span></p> <p><span><span><span>Si, hereu, no es pot trencar així com així el destí de les perones; et penses que deixant anar riu avall el teu germà ja t’has quedat lliure per sempre, però mirà les malvestats que cauen damunt de casa teva. En Pere, furiós, reboté l’orada contra les pedres fins a deixar-la morta, i se n’anà cap el mas,on s’havia quedat tot sol, ple de tenebres i penediments. L’endemà, de Manresa, ple d’angoixa, trobà un home que li digué: - Vine, que et salvaré. En Pere volia deslliurar-se’n, però no podia, fins que quan ja es creia vençut, va demanar ajuda al cel i va succeir com una onada violenta que va fer desaparèixer la negra figura del desconegut. Després regnà una gran calma i en Pere es va trobar a l’entrada d’una cova.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquell dia ençà, en Pere habità la cova, i hi va viure molts anys, sacrificant la seva vida a les pregàries i a la mortificació. La fama de santedat d’aquell home s’estengué per tot el rodal i molts el volien a la vora perquè els comuniqués la seva bondat, però ni els monjos del Munt ni els més poderosos de la contrada no aconseguiren mai que en Pere penitent deixés la seva cova ni abandonés aquella vida de solitud. En ella, trobar-hi la pau de l’esperit que tant havia desitjat. Res no tenia, però res no li mancava, llevat del perdó que va esperar fins que va morir, una tarda molt clara, mentre tocaven a oració les campanes del Munt.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona versió més antiga, la recull Xavier Font (1997) d’Anton Verges i Mirassó (1871), del qual hem pogut consultar el manuscrit. I diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Apéndice número 2. Apuntes biográfichs de Pere Costa, penitent de Montseny y de Sant Llorens del Munht (1). Pere Costa nasqué envers lo any 1727 en la parroquia de La Garriga (ó tal vegada en Vallcarca). Fonch fill de Pere y Antonia Colubrans. Essent de cinch anys de edat, y estant ohint missa al costat de la sua piadosa mare en la Iglesia parroquial, una persona cometé una irreverència en aquell lloch sant. La mare de Pere se cregué que la habia comés lo sèu fill; y encesa en zel de la gloria del Senyor li donà tal bufetada que la cara de Pere estigué en sanch. Sentí Pere la natural confusió, veyentse acusat y castigat per la sua mare de una falta que no habia comés. Isqué de la Iglesia per limpiarse de la mòlta sanch que tenia en la cara (sortida segurament del nas), y resolgué no víurer en aquell país ab tal infàmia. Per això buscà luego un amo en una casa de camp distant algunes hores de la sua patria. (Fins aquí lo mateix Pere ho explicava).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns cristians piadosos foren los sèus amos, los quals li ensenyaren la doctrina cristiana; y éll s’enamorá tant de Dèu nostre Senyor lugeo que l’conegué, que determinà amaralo y servirlo tant bè com sàpigues.</span></span></span></p> <p><span><span><span>À fi de instruirse millor en lo camí de la virtud, veyentse bo per treballar, aná á llogarse per mosso en lo convent de Montalegre, en qual lloch, ab lo exemple de aquells fervents religiosos, fàcilment pogué desahogar lo sèu fervor. Las prácticas de religió, lo silenci, deixuplina y dejuni de tres dies á la semana, lo feyan semblant á un religiós. Estaba Pere al frente dels treballs materials del monestir, cuidava dels mòlts jornalers que en éll hi habia, y la sua vida penitent nol privava de posarse al cap de la colla y fèr lo jornal com los demés; de modo que los mateixos religiosos y treballadors admiraban cóm podia Pere tenir tantes forsas ab una vida tant mortificada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No pocas vegadas en la treballada los mateixos jornalers s’burlaren de la sua virtut, y deyan quels privava de ´fèr begudes. Fins lo sèu mateix director espiritual fou á visitarlo un dia en lo sèu cuarto, aconsellant-li que mitigués lo rigor de la sua vida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere cregué que aquell consell no era del esperit bo, sino que naixia de un amor Tierno quel’l director li tenia. Per això cregué Pere que era un deber sèu de consultar á Dèu nostre Senyor, per medi de la oració, qual era lo método de vida ab quel’l debia servir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Eixí de Montalegre, ahont habia ja viscut divuyt anys, y s’dirigí al seminari de Barcelona, ahont fèu exercicis espirituals per alguns dies, y en élls resolgué servir á Dèu nostre Senyor en la soledat de las montanyas, fent vida de penitent. Contaba Pere á las horas la edat de uns trenta quatre anys, y s’ dirigí á Monseny, á las faldas de aquella montanya, cerca de Sant Marsal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Las lectures y meditacions, sermons y prácticas devotes que habia adquirit en Montalegre donaban aliment á la sua contemplació. La sua mortificació corporal era portentosa, puig asseguran persones dignes de crèdit de aquella montanya haber Pere passat anys enters vivint solament de herbes de la montanya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No li faltaren temptacions del esperit maligne á fi de que deixés aquell método de vida; però de totes triumfá ab lo auxili del Senyor y us del aygua beneyta, á la que tenia en mòlta veneració, puig sempre n’portaba dins una ampolleta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fama de santedat que comensá á gosar en aquella comarca, la qual ja no li donava altre nom quel Penitent, l’obligá á buscar altra soledat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passá llavors á Sant Llorens del Munt. Vivia dins de una cova, coneguda encara en nostres dies ab lo nom de Cova de Pere Penitent; vivia de algunes pocas limosnas, evitava tota concersa ab los del mon, sens esser per això descortès ni grosser. Lo sèu port era modest y humil y la sua conversació amable y sensilla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Acostumaba baixar á oir missa tots los dies á la capella de La Barata; s’acercaba á la porta y allí aguardaba la hora en que obrian la capella, ahont entrava per practicar las suas devocions. D. Joan Barata, coneixent la virtut de Pere, procurà obrirli la porta de matinet, puig acostumava arribar Pere á la Iglesia antes de dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Raras vegadas sel’l vejé estar cerca l’fochc en lo rigor del hivern; y si alguna vegada s’escalfá un poquet en la Barata ó casa Torras, etc., ho fèu no sabent cóm eludir las instancias repetidas dels amos de ditas cases. Rebia ab freqüència los sants Sagraments en la Iglesia de Franciscanos recolets de Tarrassa; y en las festas solemnes del any acudia á la iglesia parroquial de Matadepera, assistint á las funcions ab marcada devoció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fèu un viatje á Roma per visitar los sepulcres de sant Pere y sant Pau; y portà de allí algunes creus y medalls, que éll deya haber vist com lo Sant Pare las benehia. De ditas imatges donà una á casa Pobla, y altra á D. Joan Barata, lo qual la tenia ab mòlta veneració. Á mes dit senyor Barata conservava un Sant Cristo de llautó que li donà lo mateix Pere al últim de la sua vida, dientli que nol’deixés may. Y lo senyor Barata complí tant fielment, que sempre lo portava sobre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lo qui això escriu habia vist dita imatge, que li manifestà lo mateix senyor Barata. La última mestressa de casa Torras tenia los rosaris de Pere, los quals segurament se han perdut; però no se ha perdut lo Sant Cristo de D. Joan Barata: son fill y hereu D. Anton Barata lo guarda com una relíquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De regrés del sèu viatje á Roma visqué alguns anys en Monseny, y essent ja de una edat avansada tornà á la montanya de Sant Llorens, vivint exclusivament de las casas Pobla, Barata y Torras.</span></span></span></p> <p><span><span><span>May acceptà dos plats de vianda; un li bastaba, tant si era petit com gran, acabántsel sempre, y no menjant-ne mes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Si algunes vegadas baixà á passar la nit á casa Roure, per poder esser lo endemà més dematí á la iglesia de Matadepera per oir missa y rébrer los sants Sagraments, lo masover de dita casa may pogué aconseguir que Pere passés la nit en un llit ó un jas de palla; li bastaba passarla sobre la dura terra. Pere llavors tenia ja la edat de noranta anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>May modificà lo método de la sua vida, sempre rígida, sempre penitent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D. Joan Barata me referí un dia, que éll mateix habia dit á Pere que no deiba ja fèr mes penitencia, puig era massa vell; y que éll contestà, “que això debia ser un motiu mes per aumentarla, perque li quedava poch temps per fèrne; y que Jesús no habia ensenyat als pecadors altre camí per arribar al cel que lo de la penitencia.”. Se diu que fou afavorit ab algunas revelacions; que pronosticá lo dia de la sua mort, y que antes habia passat per terribles temptacions; ue se li habia presentat lo dimoni en traje de gran senyor; que l’ conegué per las suas suggestions, y que desaparegué ab l’us del’ aygua beneyta. Aixó succeí varias vegadas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lo cert es que éll conegué que s’cercaba la sua mort, y sen aná á can Pobla; se posà un poch mal, demanà los sants Sagraments y los rebé ab marcada pietat, y fèu una mort santa, que admirà á tots los circunstants, lo dia 8 de setembre de 1816, á la edat de noranta tres anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La gent exclamava: ¡Ha mort un Sant! ¡Ditxós de éll que es en lo cel, etc.! Alguns sacerdots li celebraren un enterro lluhit, per amor de Dèu, en dos dies seguits. Fonch sepultat son cadàver en Matadepera, y lo reverent rector Auter fèu posar un ángel sobre la sua sepultura ab aquesta inscripció: Aquí descansa lo cos de Pere Costa, penitent de la montanya de Monseny – Pere Comas, Pbre.”</span></span></span></p> | 08120-139 | Balma del Penitent | <p><span><span><span><span><span>Un cop consultades les fonts primàries, sembla que aquesta narració l’escriu per primera vegada el prevere Anton Vergès l’any 1871 fruit de les explicacions que li fa el reverent sacerdot que regentava la parròquia de Matadepera i que hauria conegut en persona a en Pere Costa.</span></span></span></span></span></p> | 41.6371700,2.0228500 | 418616 | 4609954 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87534-139.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’autor, escriu una nota a peu de pàgina amb el següent contingut: “Aquestos apuntes los dech á la amabilitat del reverent sacerdot que tant dignament regenta la parroquia de Matadepera, qual memòria me serà sempre grata per lo apoyo ques’ha dignat prestar á la mia empresa de restauració”. | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||
| 87535 | La cabra i el pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabra-i-el-pastor | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.448. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. </em>15<em>.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.; SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 49-50. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span>Narració publicada per Ballbé (1982) i que recull també Suades i Sanz (2000). I que transcrivim tot seguit: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“</span></span>Al Dalmau havien tingut un pastor de cal Pere dels Parracs que es deia Magí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una vegada, aquest va observar que el ramat que portava a pasturar a la Baga no menjava, ans s’amagria i que la culpa era d’una cabra negra, amb clapes blanques al cap, sortida ningú no sabia d’on, la qual amb els seus crits esverava el bestiar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ho va dir al seu amo i decidiren que un dia hi anés el Tatus, que era un sagal mig beneitó. Aquell cop la cabra no sortí i les ovelles menjaren a pleret. Al dia següent, quan tornà el Magí, altra vegada la cabra va espantar el bestiar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com que la cosa es repetí i quan hi anava el Tatus la cabra no sortia i quant hi anava el Magí aquesta feia acte de presència, l’amo va començar a preocupar-se.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entretant, com que degut a la llei de desamortització els monjos de Sant Llorenç de Munt havien marxat a Lleida i la casa del Dalmau els devia redempcions, l’amo decidí de fer les paus: anar a Lleida a pagar el deute.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fet això s’acabà la presència de la cabra de color negre amb taques blanques al cap, mai més ni el Tatus ni el Magí toparen amb ella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quina relació tenia amb els monjos i amb el Magí, no s’ha pogut escatir mai. Però tal com ho hem llegit, ho deixem escrit”.</span></span></span></p> | 08120-140 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac | <p><span><span><span><span><span>Narració on es dona una dada històrica relacionada amb les desamortitzacions de Mendizabal (1836).</span></span></span></span></span></p> | 41.6454900,2.0304800 | 419262 | 4610871 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També la podeu trobar a Josep Maria FONT (1976). | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||||
| 87536 | El pastoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastoret | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.430-431. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 8.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1972). El llibre de Castellar. Història i vida d’un poble del Vallès i dels seus agregats, Sant Feliu del Racó i les Arenes. Sant Llorenç Savall. </span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>La primera versió publicada d’aquesta llegenda és de Lluís Vergès i Solà (1972), que Miquel Ballbé (1982) transcriu íntegrament. I diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“La seva pintoresca llegenda, retornant a l’antigor, és molt simpàtica. Conten que en un mas, avui desaparegut, i situat a la part llevantina de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, hi havia un xicot que tenien com a pastoret i mentre el ramat s’entretenia menjant herbes, ell s’enfilava pels turons perquè hi era molt aficionat. Un dia proposà enfilar-se a la majestuosa Castellassa tot i que ja comprenia que era difícil, car en aquella època es considerava inaccessible. El minyó, animós, amb penes i treballs i vencent totes les dificultats, aconseguí per fi arribar al cim alt i veient-se triomfant, tot i admirant el meravellós panorama que des d’allí podia contemplar, es donà per satisfet. Però en voler davallar comprengué que no era tan fàcil com de moment havia cregut. L’angoixa s’apoderà d’ell i una suor freda envaí el seu cos i es considerà perdut si un voler de Déu no l’ajudava. Caient de genolls a terra, sobre aquell cim tan elevat, implorà a la Verge de les Arenes, de la qual era fervent devot, perquè intercedís per la seva salvació davant del perill de mort en què es trobava pel seu atreviment, i li prometé que si es lliurava de tal perill pagaria per a la capella una campana, el so de la qual se sentiria des de la Castellassa. Seguidament comença a resar amb fervor fins que la son el va vèncer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a mitja nit el despertà un fort soroll i un tuf com de sofre cremat i sorprès sentí la veu del diable oferint-li la seva protecció. “Només jo – li digué el dimoni – puc salvar-te. Si em dones l’ànima et pujaré les cadenes que el meu company – un altre dimoni – prepara al peu del massís”. El minyó no es va deixar vèncer per la temptació i tot fent el senyal de la creu s’encomanà amb més fervor encara a la Verge de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però el dimoni continuava fent-li oferiments, com posar-li un pont o bé una grossa pila d’herba perquè pogués saltar sense cap perill. Tot fou inútil. El xicot ple de fe confiava en la intercessió de la Verge i la voluntat de Déu. No fent cas del diable es tornà a quedar adormit. El cert és que en despertar novament, es trobà a baix, al peu de la Castellassa sense haver sofert mal de cap mena. Atribuint el fet miraculós de la seva salvació a la bondat de la Verge, conten que pagà la campana promesa i continuà essent d’aquell dia endavant més devot que mai de Nostra Senyora de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del referit succés, explicat per la tradició i comentat pels diferents vells de la rodalia, nosaltres podem donar fer d’haver pogut contemplar entre els exvots que existien dins de la capella de l’ermita un curiós quadre pintat sobre fusta enguixada en el qual es glossava el fet explicat i les següents lletres “ MIRACLE DE NTRA. SRA. DE LES ARENES QUE SUCCEÍ LO ANY 1945”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es diu que el minyó, de retorn a casa seva i en passar per davant de l’ermita de les Arenes, exclamà: - Avui, Verge estimada no us duc cap pom de flors, però d’ací a uns dies us portaré dos rams de perpetuïnes que no es marciran mai més.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Recordem també que, en la nostra joventut, quan anàvem al tradicional “Aplec de l’ermita de les Arenes” el dia 8 de setembre de cada any, festivitat de totes les Verges trobades, a l’altar hi havia un campanaret amb una campana i a cada costat un gerret de vidre i flors representant les perpetuïnes...”</span></span></span></span></span></p> | 08120-141 | La Castellassa de can Torres | 41.6362000,2.0276500 | 419015 | 4609842 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està publicada amb diferents noms; Ballbé (1982) i Vergés (1972) com a “Llegenda del Pastoret”, mentre que FONT i GUILLUÉ (1976) com, “El Pastoret de les Arenes”. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||||||
| 87537 | Llegenda de l'hostal de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-de-la-barata | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1936). <em>Costums i tradicions d’hostals i tavernes</em>. Barcelona. Col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars, pp. 157. Tallers Gràfics Patrici Arnau. Club d’Esports de Muntanya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1983). <em>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista</em>. El Pot Cooperativa. Sabadell, pp. 305.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVA RICÓS, Benet (2016). La història de l’autracista Mossèn Barata, rector de Premià. Sessió d’Estudis Mataronins. Núm. 32, p. 25-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J. i SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 64-65. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>La llegenda ha estat transcrita íntegrament del llibre de Jordi Suades i David Sanz (2000). Tot i que Benet Oliva (2016) senyala que aquesta i d’altres llegendes van ser recollides per Joan Amades, l’any 1904, de Moisès Capella i Paloma, vigilant de Terrassa. I diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Segons la tradició, l’hostaler de la Barata vigilava de prop els viatgers que hi anaven, si portaven o no diners i el camí què feien. Tenia relació amb un conjunt de lladres, molts d’ells masovers de cases properes, amb qui es comunicava amb un codi de senyals molt especial, a base de peces de roba esteses als finestrals exteriors de l’hostal. El missatge depenia de la peça de roba que s’estenia, la posició en què es disposava i la finestra que s’obria. Per tal de guanyar-se la confiança dels vianants els deixava armes sense munició. Un dia l’hostaler donà una escopeta sense càrrega a un vianant tot dient-li després de passar el punt perillós la fes tornar per algun traginer. Pel camí, abans d’arribar al punt on es preparava l’emboscada que havien preparat, trobà uns guàrdies, que examinaren l’arma i comprovaren que l’havien enganyat. Sense que el viatger se n’adonés li van carregar l’arma i li comentaren que si veia algun lladre li disparés un tret. Més endavant del camí va sortir un home emmascarat que li demanà els diners a canvi de la vida. Disparà i el matà. Es comprovà que era el masover d’una casa veïna. Amb la seva mort es descobrí el complot de l’Hostal de La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per tal de poblar més encontorns, a fi de reduir el bandolerisme, es conta que alguns propietaris dels masos de Matadepera llogaren terres sense cultivar pel sistema de mitgers, és a dir, a parts proporcionals en les collites entre el propietari i el mitger. Es diu que aquest sistema no va resultar ja que els mitgers es convertiren en assaltadors de camins. Aquest fet es descobrí amb la captura d’un bandoler que resultà ser el mitger del Gabí, després d’aquest fet també es descobriren els plans de l’hostaler de La Barata”.</span></span></span></p> | 08120-142 | La Barata (Carretera de Terrassa a Talamanca, PK. 9) | <p><span><span><span>Sorprèn aquesta llegenda perquè en el paratge on s’alça La Barata, en altres temps, al peu del Camí Ral de Barcelona a Manresa, al punt d’arrencada del tram que mena de Matadepera a Sant Jaume de Vall, va fer que els seus propietaris, pagesos de remença construïssin un hostal. Ells mateixos van ser víctimes d’assalts per part de bandolers que actuaven en aquesta zona. Estan documentats dos intents de segrest dels fills de la casa. Un d’ells, de l’octubre de 1615 on la banda dels Avinyonesos segrestà l’hereu, tot i que per sort aconseguí fugir. El segon es va produir el mes de gener de 1613 pel bandoler Sastre Domingo. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per altra banda s’han pogut documentar durant un període de cent anys, entre el 1542 i el 1645 un total de setze batlles de La Barata, època que coincideix amb l’etapa més forta del bandolerisme.</span></span></span></p> | 41.6410900,1.9912500 | 415989 | 4610420 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87537-142.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||
| 87538 | Marieta, la cega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marieta-la-cega | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.434-435. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. </em>31-32<em>.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Versió íntegrament transcrita del llibre de Miquel Ballbé (1982)que signa en Francesc Vila i Plana. Diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“ Els primers ermitans que hi hagué a Sant Llorenç del Munt, eren un matrimoni madur, amb fills joves, que anaren envellint als quatre vents de la Mola. Ella es deia Marieta. Tenia un profund sentiment religiós – els homes potser no tant-. Així és que totes les festes de precepte, si més no quan de forma ocasional se celebrava el Sant Sacrifici al Munt, ella emprenia el camí de Matadepera, per anar a missa a l’església de Sant Joan i tornar a pujar a Sant Llorenç ben d’hora encara, per feinejar pels homes de casa que l’esperaven</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest és un camí llarg i trencat. Cal emprar-hi no menys d’una hora per baixar i un poc més per la pujada. Transcorre per cingles i canals. Era llavors, i és avui encara solitari, i en certa manera perillós, però això la Marieta no ho havia sospesat mai.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Marieta quan era jove tenia una bonica cabellera rossa recollida en un “monyo” molt polit, u uns ulls que semblaven el mateix cel; el cel dels dies clars, dels dies bons i serens que per ella ho eren sempre, molt a desgrat de les maltempsades i boires que visitaven molt sovint el cim de la Mola. La Marieta tenia uns ulls blaus i bonics, lluminosos, com negats de la gran amplitud del paisatge que veia cada dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I un any darrera l’altre, ella va fer la vida a Sant Llorenç de Munt, feinera i ordenada, contenta de veure créixer i també marxar cap a altres espais la seva fillada, en cerca de nous destins que al Munt els eren limitats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passaven els anys i cada festa la Marieta s’anava quedant sola en la solitud de La Mola. Tant és així que el seu marit, que no ho volia fer, no podia acompanyar-la moltes vegades. Passava molt de temps i els cabells rossos de la marieta es tornaren blancs. I els ulls, aquells ulls blaus de la Marieta, seguien essent blaus, lluminosos per fora, però s’anaven apagant per dins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dia ho va endevinar com un presagi. Feia sol. Aquell solet de l’hivern que descansa encara avui com una benedicció a l’era de La Mola. Feia sol i un dia clar, i a la Marieta, no obstant això, se li esborrava gairebé la visió de les muntanyes properes: del Montcau, del Puig de la Creu, de les Pedritxes i Castellar i Sant Llorenç Savall. A la tarda d’aquell dia, la Marieta ja hi veia molt poc, ni el Cavall Bernat tan sols. Ni gairebé la posta de sol, rogenca damunt de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Marieta no va dir res. Ella coneixia tots els topants de la casa, totes les raconades dels camins, i encara tarda havia anat a tallar llenya vora la font del Saüc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I varen passar els dies d’aquella setmana sense que l’ermità, el seu marit, s’adonés de la manca de visió en què havia caigut la Marieta. Ella trescava, feinera com sempre, i ni un sol moment no va topar enlloc, no va dubtar o no va esguerrar cap feina o cap camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja era impossible de veure res, com si la boira se li hagués anat estenent davant del seu pas, precisament quan els dies eren més clars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va arribar el diumenge i la Marieta, que mai no havia faltat a la missa de Matadepera, va dubtar tota la nit de si podria emprendre el camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan sortia dejorn portava un fanalet d’oli perquè d’anada encara era fosc. Es va llevar més d’hora que de costum i va entrar a l’església del Munt. Sabia on era aquella imatge de Sant Llorenç que ella mimava i atenia, que vestia i espolsava perquè fes el goig que es mereixia. S’hi va acostar tan a prop que es va esgarrifar perquè preveia que sentia el seu alè. Potser el Sant estava callat, però la Marieta comprengué que li deia que havia d’ajudar-la pel camí. I la Marieta va anar com sempre a Matadepera a la missa primera. Va sortir del Munt una matinada freda i estelada, sense el fanal, que de res no li serviria, i va anar fent el camí pas a pas per can Pobla, pel Cavall Bernat fins a la vila de Matadepera. Ella no hi veia, però s’adonava de cada racó, de cada tombant, de cara arbre que coneixia i estimava. Li semblava a cada moment sentir la salutació cordial de les roques, de les alzines i els pins, de les herbes i de les flors. I així va arribar a la seva missa sense entrebanc i va tornar pel mateix camí sense que ningú no s’hagués adonat de la seva ceguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Marieta era vella ja, però va viure encara molts anys i mai no va faltar a la missa de l’església de Sant Joan. Al cap de poc temps fou inevitable que la gent, i primer el seu marit, s’adonessin de la desgràcia que l’afligia. Ella també per prudència, per la prudència que li exigien els seus, va agafar un bastó amb què ajudava no certament la seva ceguesa sinó el seu pas que s’anava fent insegur per mor dels anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un diumenge de gran nevada, de bon matí pujava a la Mola un vell amic meu. A les envistes del Cavall Bernat va endevinar, més que sentir, les petjades de Marieta, cega, damunt de la flonjor de la neu. Els camins estaven esborrats per al qui hi veia amb els sentits, però no per a ella que hi veia amb la llum de la seva ànima tan vinculada a la muntanya i al seu Sant màrtir que la protegeix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui aquell vell amic fa companyia a la Marieta, la cega. Tots dos deuen trobar-se a l’aixopluc del cel damunt de la muntanya que tan havien estimat. Com ell me la va explicar jo us conto aquesta història. Descansin en pau”.</span></span></span></p> | 08120-143 | La Mola - Sant Llorenç de Munt | 41.6411500,2.0182000 | 418234 | 4610400 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87538-143.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||||
| 87539 | Un pescador de canya a Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/un-pescador-de-canya-a-santa-agnes | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.449. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. </em>23<em>.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.i SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 90. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Versió transcrita de Ballbé (1982); però que també recullen Jordi Suades i David Sanz (2000) i Josep M. Font (1976): “Segons conta la llegenda, un pare i un fill, de casa molt humil de la vila de Sant Llorenç Savall, no tenint res per a menjar els propers dies de la Festa Major i per aconseguir-ne prengueren una llarga canya i encaminaren els seus passos a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, on pels voltants de la cova de Santa Agnès, hi havia, pasturant, un ramat d’ovelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pare va situar-se al damunt d’una gran pedra que ressortia de la cova i amb la canya simulava que pescava com si realment estigués en el mar. El seu fill restà a baix en el fondal prop de les ovelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pastor del ramat, esguardant a l’atzar, va veure’l i pensà que aquell pobre home devia estar tocat de l’ala. Quan estava molt a prop d’ell amb veu de mofa li digué: company, esteu segur que picaran? L’home contestà: - si no piquen ara, picaran més tard!</span></span></span></p> <p><span><span><span>Havia passat una bona estona quan el pescador, adreçant-se al pastor, que no deixava de contemplar-lo, fent un crit li digué: - ara, han picat ! – Apressadament llançà la canya i desaparegué d’aquell lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En fosquejar, el pastor i el seu ramat van fer cap a la cova dels Òbits i com, de costum, el pastor recomptà les seves ovelles i molt sorprès, s’adonà que li’n mancaven dues.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llavors, el bon pastor, recordà aquell original pescador de canya i pensà, amb tota seguretat, vàlid de boig no en tenia res.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I d’aquella casa humil, de la vila de Sant Llorenç Savall, que no tenien res per a menjar els propers dies de la Festa Major, quan aquesta va arribar, en sortia de la casa una flaire de carn a la brasa...”.</span></span></span></p> | 08120-144 | Ermita de Santa Agnès | 41.6508496,2.0272756 | 419002 | 4611469 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87539-144.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||||
| 87543 | Festes de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-sebastia | <p><span><span><span>BUSQUETS, Xavier (2019). Les festes de Sant Sebastià de Matadepera: la plantada del pi; dins Inventari del Patrimoni Immaterial del Vallès; <a href='http://immaterialvalles.cat/node/4437'>http://immaterialvalles.cat/node/4437</a> [consulta realitzada el 22 de gener de 2021].</span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span><span>Les Festes de Sant Sebastià estan dedicades al co-patró de la vila, que celebra el seu <em>dies natalis</em> el 20 de gener, i és la Festa Major d’hivern. Però els preparatius comencen el dia de Sant Esteve (26 de desembre), que és quan se selecciona un pi, protagonista principal de la festa des de 1975. Posteriorment aquest pi serà portat a pes fins la plaça del Baldiró on es plantarà i serà l’eix de les principals activitats de la festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segon cap de setmana de gener es dona el tret de sortida amb la plantada infantil. On els nens i nenes portaran el seu propi pi que també es plantarà a la plaça de Can Baldiró. Després s’inicia una marxa de torxes i un correfoc en direcció a la Riera de Les Arenes per encendre dues grans fogueres. No hi ha festa sense àpat i aquest és un bon moment per trobar-se la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El dissabte al matí els infants són els protagonistes amb un concurs de grimpaires menors de 10 anys, que ho fan de la mateixa manera que ho fan els adults i obtenen el mateix premi: un pernil per aquell que hi pugi el més ràpid. És un bon sistema d’integrar a la festa els futurs portadors de la tradició.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El punt culminant comença el vespre de dissabte quan tothom es dona cita al bosc de la pedrera de l’Angelet. Primer cal agafar forces amb un sopar al voltant del foc. A les 10 del vespre, després del tercer avís, és el moment reservat per començar la baixada d’un quilòmetre i mig i que durarà un parell d’hores.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La destinació final del pi és a la plaça de Cal Baldiró, on l’espera una munió de gent i la melodia del pi, creada especialment per aquest moment. L’arribada representa el punt culminat de la nit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel matí del diumenge es pela el pi per facilitar-ne la grimpada. A migdia té lloc la plantada a mà, un dels moments més simbòlics de les festes. A la tarda es duu a terme l’obertura de la mostra gastronòmica “Tastets”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No és fins el cap de setmana següent que es fa el concurs de grimpaires. A tall d’exhibició i reconeixement, els primers grimpaires són els deu millor classificats del concurs de grimpaires de nens i nenes, els quals tindran l’oportunitat d’enfrontar-se a l’arbre dels adults, d’uns 20 metres de llargària. El concurs es divideix en tres categories: de 10 a 15 anys, femení i masculí. Els guanyadors seran aquells que arribin en el menor temps possible al pernil que hi ha penjat a la copa del pi. El concurs finalitza amb el caldo de Sant Sebastià i menuts de porc. A la nit se celebra el sopar i el ball de Sant Sebastià. També s’habilita un espai per a una sessió musical per als més joves.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El diumenge més proper al 20 de gener es fa l’Ofici dedicat al co-patró sant Sebastià, amb la posterior cercavila, ball de gegants, ball de l’arbre, ball del tortell i sardanes. Tant el ball de l'arbre</span></span><a href='http://dansesvives.cat/?q=node/4371'><span><span><span><span> </span></span></span></span></a><span><span>com el ball del tortell</span></span><span><span> són danses que es ballaven tradicionalment al municipi de Matadepera en el context de les Festes de Sant Sebastià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’endemà de les festes, es talla el pi en rodanxes. La Germandat convida una persona a tallar-lo, membre de la Germandat o no, per retre-li homenatge. El públic que hi ha a la plaça es pot quedar una rodanxa del pi com a record. Antigament se cedia la fusta al membre de la Germandat que havia passat més penúries durant l’any, oferint-la com a llenya per escalfar la llar. </span></span></span></span></span></p> | 08120-145 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>La relació entre Sant Sebastià i Matadepera s’iniciaria el 3 d’abril de l’any 1661, quan els amos de les cases de pagès decideixen que es declari co-patró, al costat de Sant Joan. El poble li va fer un vot de fidelitat, amb la intenció que els lliurés de futures pestes i contagis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja en el segle XIX, a Matadepera, hi trobem dues Germandats: la de sant Sebastià i la de Sant Roc. Tant un com l’altre sants eren protectors de malures i pestes. L’any 1897 decideixen fusionar-se en el que es coneixeria com a Germandat de Sant Isidre, patró dels pagesos. La festa de Sant Isidre se celebrava el 15 de maig, amb la plantada d’un pi al bell mig de la plaça. Tot i que a la web de la Germandat se’ns diu, sense citar la font, que hi havia hagut un antic precedent, possiblement davant l’església antiga de Sant Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però la Germandat de Sant Sebastià es recupera el 6 de maig de l’any 1900 i la festa del 20 de gener, amb ofici solemne amb orquestra, cercavila i ball de tarda i de nit. Sembla ser que la Germandat de Sant Isidre va continuar fent la festa de l’arbre de maig fins que va desaparèixer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb els alts i baixos propis de cada episodi sembla que la proximitat amb els 75 aniversari de la refundació i les voluntats del Florenci Sellarés i Sala, president de l’entitat durant la dècada dels 50, es va fer un esforç col·lectiu per impulsar la festa, amb molts més actes i incorporant ‘hi la plantada del pi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al llarg dels anys si han anat afegint elements, com els Tastes, la recuperació el ball de l’arbre. També ha sofert modificacions, algunes transitòries, d’altres si han quedat per la seva bona acollida. Però es va consolidant un nucli on es pot trobar l’essència que vol rememorar un passant, present i futur col·lectiu.</span></span></span></span></span></p> | 41.5990400,2.0268900 | 418905 | 4605717 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87543-0020646mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87543-0029625mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87543-0032617mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87543-0022754mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87543-0027533mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87543-0029784mb.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-07-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El video de presentació és una producció de l'Inventari del Patrimoni Immaterial del Vallès. A la seva fitxa podeu trobar la informació ampliada. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||
| 87544 | Forn de calç 3 de Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-3-de-can-roure | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, X. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat al nord-est del turó de les Roques Blanques, molt a prop de la masia de Can Roure. Un cop situats en aquesta zona, s’observa una gran abundància de pedra calcària, que ha donat nom al topònim de Roques Blanques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn se situa en el marge de canvi de feixa, a mà dreta del camí. L’olla està totalment excavada en el marge i és de planta circular ( mesura 4’70 m de diàmetre i 5 m d’alçada). Presenta el característic bombament central amb importants restes de rubefacció a les parets. La corona està constituïda per tres rengles de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, que mesura 3’20 m d’alçada, està actualment coberta per heura i els contraforts, estan reblerts per la terra que es desprèn del mateix marge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca d’accés a la cambra de combustió o fogaina està orientada al nord-est. Està en un excel·lent estat de conservació. </span></span><span><span>Presenta una volta rebaixada realitzada amb sis rengles o fileres de maons lligats amb morter de calç i separades, cadascuna d’elles, per una junta de dilatació. Se sustenta sobre un sòcol, fet de pedra i morter de calç d’1’10 m d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís d’accés a l’interior de l’olla té una llargària de 3’45 m. A l’exterior, mesura 2’30 m d’amplada per de 2 m d’alçada. A l’interior, mesura 1’25 m d’amplada per 1’66 m d’alçada. </span></span></span></span></span></p> | 08120-146 | Camí del Collet de Can Roure. Situats a la carretera de Matadepera a Talamanca, en la bifurcació amb el camí que mena a l’església vella de Sant Joan, abans d’arribar a Can Roure, agafar un camí de terra que neix a mà esquerra del torrent i pujar fins a localitzar a mà dreta el forn de calç. | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6062700,2.0078200 | 417325 | 4606538 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87544-dsc7680.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87544-dsc7682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87544-dsc7683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87544-dsc7685.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. Sembla que conserva el pedrís a tot el perímetre intern. És un element patrimonial molt interessant ja que es preserva el descarregador i una important plaça de maniobra al davant. En aquesta zona, gairebé un a tocar de l’altre es preserven dos altres forns de calç. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||
| 87553 | Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/badia-1 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ACVOC AHT Diccionari Terrassenc, fitxa d’en Francesc de P. Badia i Tobella. Calvari d’una ciutat. Terrassa 1936-1939- Terrassa: Delegació Local d’”Hispania Martyr”. 1996. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere et alii (2013): <em>Francesc de Paula Badia i Tobella. Fons Personals. Codi de referència: CAT ACVOC AHT 13/28. 1877-1940, pp. 177-178</em>, dins Guia de Fons de l’Arxiu de Terrassa. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal de Vallès Occidental. Col·lecció Joan Arnella, núm. 6. Terrassa. Ajuntament de Terrassa i Arxiu Municipal. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Torre als quatre vents situada al sector meridional del Turó de Calderols. Forma part d’un conjunt de torres de la mateixa família, construïdes durant la urbanització del solar; una de les primeres urbanitzacions de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular formada per diversos cossos annexos. Consta de planta baixa i dos pisos, que s’adapten a la inclinació del terreny. La coberta és de teules àrabs i s’adapta a la composició de cada cos. El cos principal és rectangular i la coberta és a tres aigües. A la part sud-est s’hi afegeix un cos amb la coberta inclinada a la façana, on destaca una galeria, en el segon pis, composta per pilastres de maó i barana feta de maons plans col·locats en ziga-zaga. A aquest cos se li afegeix una tribuna coberta a tres aigües.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’entrada principal es troba a la façana de llevant i s’hi accedeix per unes escales que donen a un porxo. </span></span></span></span></span></p> | 08120-152 | Carrer de Francesc Badia, 1 | <p><span><span><span><span><span>És la primera construcció del conjunt familiar d’una de les primeres urbanitzacions de Matadepera. La propietat del solar, que pertanyien a la finca de Can Prat, era del notari terrassenc Francesc de Paula Badia i Tobella (Olesa de Montserrat, 11 de ,arç de 1896 – Matadepera, 1936), assassinat a la carretera de Talamanca, el 24 de juliol de l’any 1936, en els primers dies de l’esclat de la Guerra Civil espanyola juntament amb set industrials terrassencs. El 20 d’octubre els protocols notarials que es conservaven al seu despatx es van cremar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Era president de la Schola Cantorum i membre del Patronat de la Fundació Soler i Palet, a més de dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya. Home profundament religiós, l’any 1930 promogué la reaparició del setmanari catòlic La Creuada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la seva esposa, Montserrat Tobella i Barrera, van tenir sis fills: Roser, Montserrat, Joaquim, Teresa, Josep Maria i Oriol.</span></span></span></span></span></p> | 41.6076900,2.0177200 | 418152 | 4606686 | 1934 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87553-dsc7712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87553-p1440847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87553-dsc7709.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Marcel·lí Padró | El 28 de novembre de 2002 la família Badia traslladà el fons personal de Francesc de Paula Badia i Tobella al fons notarial de Terrassa, i l’altra part més de caire personal entrà a l’arxiu de Terrassa. Amb el fons s’ingressà bibliografia, de la qual una part s’incorporà a l’Arxiu Històric i la resta a la Biblioteca Central de Terrassa. Juntament amb aquest fons, la família va cedir la de l’avi matern de Francesc de Paula, el notari Francesc Tobella i Oliver, titular de la notaria i escrivania públiques d’Olesa de Montserrat d’on era originari. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||
| 87554 | Capella de la Mare de Déu de Montserrat – Capella Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-capella-badia | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amics dels goigs (2011). Goigs de Ntra. Sra. De Montserrat. Capella Badia de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Capella d’una sola nau d’estil neo romànic dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. És de planta rectangular, de quaranta-cinc metres quadrats, amb un fals absis, sense arcuacions. La coberta és a dues aigües, de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud-est. El parament és de pedra vista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al vèrtex del carener amb la façana, s’alça una campanar de cadireta, fet de maons, amb coberta a dues aigües i coronada per una creu grega. Al dessota mateix hi ha una rosassa composta per vitralls de colors que a l’entrar la llum del sol il·lumina l’altar i la Mare de Déu de Montserrat. El portal és de punt rodó, realitzat amb pedra més o menys escairada, de petites dimensions. El portal és de doble fulla amb decoracions clavetejades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent, l’any 2011, s’hi afegí la sagristia. Està realitzada a partir d’una estructura de ferro corten, damunt una base de formigó, dissenyada per l’arquitecte de la família, Francesc Badia. És de planta poligonal i coberta plana. Es pot llegir, a la part frontal, “<em>Ubi caritas et amor deus ibi est</em>” (on hi ha caritat i amor, hi ha Déu). Les lletres estan fetes amb calat, a l’igual que el vitrall de la façana de ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, el presbiteri està profusament decorat amb l’escena de Francesc de Paula rebent la comunió del Sant Pare, envoltat d’un estol d’àngels celestials. </span></span></span></p> | 08120-153 | Carrer de Francesc Badia, 1 | <p><span><span><span>La capella Badia està situada prop de la casa, imitant les antigues ermites romàniques. La seva construcció s’inicià un cop acabada la casa familiar. La va fer construir el notari Francesc de Paula Badia i Tobella i en la seva execució hi col·laboraren els pares escolapis Josep Franquesa i Miquel Altisent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S’inaugurà el 10 de maig de 1936. El mestre de cerimònia fou el pare Adalbert Maria Franquesa i presidí la inauguració l’abat montserratí Antoni Maria Marcet. El pare Miquel Altisent s’encarregà de la coral, l’Schola Cantorum de Terrassa de la qual el senyor Badia n’havia estat el president.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot just dos mesos i mig després, el 24 de juliol de 1936, gent de la F.A.I. es presentaren a la casa familiar, detingueren i s’emportaren al notari que en aquells moments estava dinant amb la seva família. Segons conta un dels seus fills, el senyor Oriol, li van preguntar si era catòlic, a la qual cosa respongué “si m’agafeu com a catòlic, us dic que ho sóc, amb tota l’ànima”. Hores després era assassinat a peu de la carretera de Talamanca, juntament amb set industrials de Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La mateixa tarda de l’assassinat es tornaren a presentar a la casa i profanaren la capella, saquejant i destruint tot el que van poder. Les imatges i els bancs els varen cremar al davant de la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop acabada la Guerra Civil, es reconstruí i s’obrí de nou al culte. Francesc Marlet s’encarregà de les pintures, realitzades al fresc, mentre que el pare montserratí Gassó pintà Sant Francesc de Paula, patró del fundador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels calzes que es conserven a la capella és una donació del cardenal Schuster. L’any 1946 l’abat Gregori M. Sunyol consagrà l’altar. I l’any 1960, gràcies a la intercessió del cardenal Anselm Maria. Albareda, s’hi traslladaren les restes del notari Badia i uns anys després les de la seva esposa, Montserrat Tobella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu dels setanta cinc anys d’existència de la capella Climent Fornaer, sacerdot i poeta, va escriure els goigs a lloança de la Mare de Déu de Montserrat; la melodia de la mà del músic Joan Casals amb il·lustracions de l’artista J. Torras Viver. </span></span></span></p> <p><span><span><span>I coincidint amb la celebració, l’any 2011 s’inaugurà la sagristia, construïda pel nét del fundador, l’arquitecte Francesc Badia.</span></span></span></p> | 41.6078700,2.0178900 | 418166 | 4606706 | 1936 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87554-dsc7713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87554-dsc7716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87554-dsc7718.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Marcel•lí Padró (arquitecte); Josep Vall i Pi (paleta); Ricard Marlet i el pare Gassó (pintors). | Les pintures, les imatges i el mobiliari van patir vandalisme als pocs mesos de la seva inauguració i després de la Guerra Civil es va restaurar el que es va poder. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||
| 87557 | Tortell de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tortell-de-sant-sebastia | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>El tortell de Sant Sebastià és un producte de rebosteria típic de Matadepera que es fa tot l’any, però pren especial importància duran les festes de Sant Sebastià (gener). És un tortell rodó, amb forat al mig farcit de massapà.</span></span></span></span></span></p> | 08120-156 | Matadepera | 41.5994900,2.0270500 | 418919 | 4605767 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87557-p1450061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87557-p1450051.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les festes de Sant Sebastià, la Germandat obsequia amb un tortell als seus socis i sòcies. Pels celíacs se’n preparen sense gluten. | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||||
| 87619 | Alzina de Can Solà del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sola-del-pla | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). <em>Los Arboles</em>. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> <p> </p> | <p><span><span><span><span><span>Exemplar del gènere Quercus ilex subsp. ilex, situat al davant de la façana principal de la casa que des de fa anys està transformada en restaurant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan s’accedeix a la casa, l’arbre destaca per la seva imponent capçada. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques om l’arítjol o l’heura. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>’ha posat en valor, col·locant grava petita vermella al sòl que fa destacar la verdor de les fulles, una circumferència de llambordes perfectament col·locades amb travesses a la part exterior disposades verticalment com si es tractés d’un astre solar. A l’interior d’aquesta circumferència, es dreça l’alzina, envoltada en tot el seu perímetre per un banc de fusta amb respatller i un parell de llums per il·luminar la capçada quan és fosc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mesura uns 18 metres d’alçada total per 20 metres d’amplada de capçada. El tronc és rectilini, de manera que tant el volt de soca com el volt de canó (mida presa a 1’30 metres d’alçada) és d’aproximadament 4 metres. Des de ran de terra fins a la creu mesura 4’5 metres d’alçada. L’escorça és forca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen varies branques potents, de més de 2 metres de diàmetre a la seva base, que es van bifurcant formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L’anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més verdes. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L’alzina floreix als mesos d’abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08120-166 | Carrer de Can Solà del Pla, 7 | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6149200,2.0126800 | 417741 | 4607493 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87619-dsc7823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87619-dsc7822.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d’un espècimen autòcton de la zona, i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l’alzina s’ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d’aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d’aixa, fuster...). De l’escorça se n’obtenen tanins que serveixen per l’adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||||
| 87648 | Torre de l’Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-langel-0 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Torre d’estiueig de planta quadrangular situada entre la carretera de Matadepera (entre els punts quilomètrics 7 i 8), i el vessant dret de la riera de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pren el nom d’un plafó ceràmic ubicat a la façana principal on hi ha la representació d’un àngel que porta una branca d’olivera. A sota s’hi pot llegir: “La pau sigui amb vosaltres”. Aquest plafó està protegit per una coberta de teules a dues aigües i està il·luminat per un fanal que penja del costat esquerre de la teuladeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de planta baixa, pis i golfes i de dos cossos: el principal, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent; i un cos presidit per la galeria en la planta pis, amb la coberta a tres aigües. La coberta acaba en ràfec amb motllura dentellada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’entrada a la casa es troba a la façana de ponent. La distribució de les obertures és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat en planta baixa i pis i un únic eix a les golfes. L’element més destacat és l’arc parabòlic, aplicat tant en finestres com en la porta principal d’accés, així com a l’interior de la casa. A la façana el combina amb l’arc rodó. Tots els arcs estan fets de maons posats a plec de llibre i destaquen sobre el fons del parament que és de paredat vist. També destaca els perfils de maons de les cantoneres i de les separacions entre plantes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la planta pis, hi trobem a l’obertura central un balcó amb barana de ferro ondulada. A les golfes, la única finestra és amb arc parabòlic, però amb diferents obertures separades per pilars de maó. Recorda les finestres trigèmines d’algunes masies pairals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana contrària és disposa compositivament de forma molt similar a la principal, però per salvar el desnivell del terreny s’hi ha afegit una escalinata d’accés. També s’hi ha afegit alguna altra obertura més petita; tant a la planta baixa com a la planta pis. En aquest cas, no hi trobem balcons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana que destaca més és la que es troba orientada a migdia. En sobresurt la galeria de la planta pis, feta a partir de quatre arcs parabòlics en el frontal i un altre a banda i banda. Una barana de ferro fa les funcions de protecció. Es tracta d’una galeria oberta, sense tancaments; integrada compositivament i ornamental amb la resta de la construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’observa la utilització de trencadís com a ornamentació en les pilastres d’entrada del barri, així com en l’acroteri que presideix la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El recinte es troba delimitat per un mur d’obra amb una entrada de barri feta amb dos pilars i una porta metàl·lica de dos vanos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La distribució interior manté pràcticament intacte el projecte original. Un ampli rebedor només entrar serveix de distribuïdor a les estances circumdants i al menjador, on hi trobem la vidriera d'accés com un dels elements més singulars, junt amb els frisos pintats amb motius vegetals. D’aquest rebedor puja l’escala que comunica amb els pisos superiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A part de la casa, hi trobem dependències de treball davant la façana de migdia. I ja fora i davant la façana septentrional, una gran bassa rodona. També hi ha un petit hort en funcionament.</span></span></span></span></span></p> | 08120-176 | Carretera de Matadepera BV-1221, s/n | <p><span><span><span><span><span>D’entre la gran quantitat d’obra de Lluís Muncunill, aquesta destaca per ser la única d’una torre d’estiueig i es tracta d’una de les primeres manifestacions d’aquesta activitat a Matadepera. Amb la particularitat, a diferència d’altres casos, de trobar-se allunyada del nucli urbà antic.</span></span></span></span></span></p> | 41.6287600,1.9980000 | 416536 | 4609044 | 1908 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87648-p1450155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87648-dsc7926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87648-dsc7928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87648-dsc7922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87648-p1450153.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Muncunill | Lluís Muncunill és un arquitecte nascut al Bages (Fals) l’any 1868 i mor a Terrassa l’any 1931. Exerceix principalment a Terrassa on s’estableix un cop titulat l’any 1892. Arriba al Modernisme el 1902 sota la inspiració de Domènech i Montaner; però adopta l’arc parabòlic o el·líptic de Gaudí per convertir-lo en una de les seves senyes pròpies.A Matadepera també és l’autor de la casa Marcet; però a Terrassa té obres diverses com: la fàbrica Aymerich, Amat i Jover (1908), actual seu del Museu Nacional de la Ciència i de la tècnica de Catalunya; la casa Baltasar Gorina (1902), la casa barata (1905) o la masia Freixa (1907). | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||
| 87650 | Fons documental de l’Arxiu Municipal de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-matadepera | <p><span><span><span><span><span>COMASÒLIVAS i FONT, Joan (1993). L’arxiu municipal de Matadepera : organització i descripció dels seus fons. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) custodia la documentació generada al llarg de la història per l’Ajuntament de Matadepera en l’exercici de les seves funcions. També és el servei de l’Ajuntament de Matadepera encarregat de definir i implantar el sistema de gestió documental de la corporació, que es personifica en l'accés a la informació pública, la disposició de la documentació (és a dir, la eliminació o preservació), la garantia de la transparència proactiva, la correcta descripció de la documentació i la producció de dades de qualitat (que inclogui la reutilització de dades sempre que sigui possible). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'Arxiu Municipal també conserva fons documentals privats que han estat dipositats per particulars i que són d'accés lliure, sempre que no existeixen restriccions particulars i limitades en el temps. Per últim l'AMMAT realitza funcions pròpies de difusió del patrimoni i assessora a investigadors i estudiants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El volum documental que conserva l’Arxiu Municipal està constituït per 26 fons diferents:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Fons de l’Ajuntament de Matdepera (CAT AMMAT01): La producció documental de l'Ajuntament de Matadepera dona forma al fons més voluminós i destacat de l'Arxiu Municipal, des del segle XVIII fins a l'actualitat. Font primària per a conèixer la història de la Matadepera de la segona meitat del XIX fins a l'actualitat.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons del Jutjat de Pau de Matadepera (CAT AMMAT 02): amb una datació de 1849 a 2013. Amb un volum de 19 ml., el podem separar en dos grans grups: la documentació generada en el decurs dels afers jurídics (exhorts, afers civils, conciliacions, judicis verbals, etc...) i l'activitat com a registre civil (naixements, defuncions, casaments, etc...).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Subfons del Comitè de control obrer del forn de calç de Roques Blanques (CAT AMMAT 03): Aquest subfons respon a la cessió a l'Ajuntament de la gestió del forn de calç de Roques Blanques durant l'any 1937.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons del Centre Català Republicà de Matadepera (CAT AMMAT 04): el 1934 es va crear el Centre Català Republicà de Matadepera, una agrupació que tenia com a missió difondre els ideals republicans, a més d'esdevenir un lloc de reunió, situat al carrer Sant Isidre, 39.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de la Hermandad Sindical de Labradores de Matadepera (CAT AMMAT 05): Fons incomplet del sindicat agrícola reconvertit l'any 1940.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Salvador Piferrer i Iter (CAT AMMAT 06): Fons personal de Salvador Piferrer i Iter, matadeperenc aficionat a l'escriptura i jardiner.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció d’escriptures notarials (CAT AMMAT 07): col·lecció factícia d'escriptures de 1869 (contractes de rabassa morta) i del segle XX.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Mas Gorina (CAT AMMAT 08): Constituït fonamentalment per escriptures, documents de comptabilitat privada i el dietari de Francisco Gorina i Riera, conegut per haver estat publicat al llibre 'Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904' de Joan Comasòlives i Font (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003). L'AMMAT conserva el fons fotocopiat per a la seva consulta gràcies al seu propietari, el sr. Esteve Renom i Pulit.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons del mas Torres (CAT AMMAT 09): fotocòpies de l'anomenat 'Llibre de notes de Miquel Batlles Torres' (1699-1830), del Mas Torras. L'original es troba al fons Can Falguera, a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Pratginestós (CAT AMMAT 10): Documentació cedida per la família Pratginestós, una de les primeres que habitaren el nucli urbà de Matadepera.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Joan Busqueta i Arola (CAT AMMAT 11): Poeta i jardiner, amant de la natura i de Matadepera.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció fotogràfica Miquel Ballbé i Boada (CAT AMMAT 12): Miquel Ballbé i Boada, com a col·leccionista i estudiòs de la història local, va arreplegar una col·lecció de fotografies de diversos autors, a més de les seves pròpies. L'any 2004 es va formalitzat un conveni de donació i es va donar nom a una secció de l'Arxiu Municipal en el seu honor 'Arxiu Municipal d’Imatges Miquel Ballbé i Boada'.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció fotogràfica senyor Bellós (CAT AMMAT 13): El 1997, el Patronat Municipal de Cultura va adquirir per compra una sèrie de 57 plaques de vidre a un membre de la família Bellós. Aquestes imatges són un document únic per conèixer l'aspecte dels carrers i indrets de la Matadepera de la dècada de 1940 i 1950.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons alberg-refugi La Mola (CAT AMMAT 14): Fons donat per Maria Casals, relatiu a l'alberg-refugi, restaurant i estació metereològica de La Mola de 1949 a 1966.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció de programes de Festa Major de Matadepera (CAT AMMAT 15): Cessió de programes de Festa Major feta per Marta Comerma i Coma, filla de Lídia Coma i Sala. Aquesta última va col·leccionar els programes, documents que a més de la programació en si de la Festa Major presenten articles, poemes, llegendes i tota mena d'informació referent al poble de Matadepera.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció fotogràfica Maria Antònia Gutés (CAT AMMAT 16): Es tracta de 30 fotografies cedides per la sra. Maria Antònia Gutés, de les que es conserva a l'arxiu còpia digitalitzada per a la seva consulta. Fotografia de caire familiar, una part d'aquesta petita col·lecció permet admirar la Matadepera de la primera meitat del segle XX, o personatges que formen part de la història de Matadepera com en Juan Turu Sallent, secretari de l'Ajuntament assassinat l'any 1936 a Ripollet, o mossén Ballarín.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons audiovisual de Joan Soley i Pons (Matadepera Televisió) (CAT AMMAT 17): Gràcies a la sra. Maria Cardona Serra, vídua d'en Joan Soley, i a les seves filles, l'Arxiu Municipal de Matadepera va rebre la cessió temporal de la producció audiovisual d'en Joan Soley, fundador de la televisió de Matadepera l'any 1985. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de l’associació de Bombers voluntaris de Matadepera (CAT AMMAT 18): conjunt de documents i fotografies que permeten preservar i difondre la història d'un grup de vilatants que van arriscar les seves vides per protegir Matadepera i Sant Llorenç del Munt del risc d'incendis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de de la unitat de voluntaris Forestals de Matadepera (CAT AMMAT 19): Es tracta de dues capses de documentació on predominen els anys 1988 i 1989, amb alguna documentació de 1990. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Manel carrera Arguindegui (CAT AMMAT 20): Es tracta de la documentació recollida o produïda per Manel Carrera en la seva activitat en diverses entitats de caire cultural, o actes en els quals va ser promotor i/o director. Són exemples les primeres festes majors, les dues trobades internacionals de gegants, o el desè aniversari de l'agermanament amb Mariapfarr.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció “Senyores dels tastets” (CAT AMMAT 21): conjunt de 41 fotografies que conformaven l'exposició 'Senyores dels tastets', visitable durant les festes de Sant Sebastià de l'any 2014.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Narcís Ventalló Vergés (CAT AMMAT 22): conjunt de documentació de l'Ajuntament de Matadepera que gestionà i recollí Narcís Ventalló Vergés, com a advocat d'aquest ajuntament, entre els anys 1921 i 1929. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Marc Sellarés Genescà (CAT AMMAT 23): Donació del Sr. Marc Sellarès Genescà que respon a la seva activitat com a professional de la fotografia i el món audiovisual.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Llorenç Pomar Argerich (CAT AMMAT 24): Donació del Sr. Llorenç Pomar Argerich. Ampli recull de negatius relatius a la vida social i cultural de Matadepera de 1985 a 1999.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons de Joan Castellana Duran (CAT AMMAT 25): Imatges i vídeos emmarcats en les activitats i viatges de l'Associació de la Gent Gran, entre 2002 i 2006.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·lecció de Joan sala Llargués (CAT AMMAT 26): Col·lecció de revistes, butlletins i programes de Matadepera, tant culturals com polítics, de 1991 a 2009.</span></span></span></span></span></li> </ul> | 08120-178 | Carrer de Sant Quirze, 2 | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu municipal patí els diferents trasllats relacionats amb els canvis d’ubicació del propi Ajuntament. L’any 1969 s’ubica a la segona planta de l’edifici de l’Ajuntament que es construí a la plaça de la Vila, 1. Fins que l’any 1983 es trasllada a la dependència central de la planta baixa semisoterrada, amb la problemàtica que això suposà per la conservació de la documentació. L’any 1998 s’amplia l’espai de dipòsit amb un dipòsit de prearxivatge al passatge Arnau, on s’instal·la la documentació municipal eliminable o de poca consulta. A principis del segle XXI, es traslladà als baixos del carrer Sant Quirze, 2. Finalment, l’any 2006 es reforma l’espai, ampliant la capacitat del dipòsit i millorant la seva climatització. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera data de la que es té referència de la existència de l’arxiu és 1966, quan la Delegación Provincial de Archivos demana, diverses vegades, que l’Ajuntament de Matadepera li ompli un qüestionari. Però no és fins el 14 de gener de 1983 quan es contracta una auxiliar administrativa, de manera temporal, per fer les feines pròpies d’una arxivera respecte a la documentació municipal. La persona encarregada treballa durant 6 mesos a l’Arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El treball, per manca de formació i d’una sistemàtica necessària, provoca diverses deficiències que Joan Comasòlives especifica (1993): la documentació més antiga no es classifica, no es respecta l’ordre originari ni el de procedència, no es crea cap instrument de descripció, es guixa documentació. El 1989 s’acorda contractar, en règim de pràctiques, a en Joan Comasòlives i Font per tractar el fons municipal, entre d’altres funcions. En aquestes dates podem parlar d’una primera actuació arxivística, en col·laboració amb l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. La documentació municipal es trobava barrejada amb la del Jutjat de Pau. Per la classificació de la documentació, que s’agrupa en sèries documentals, s’opta per una classificació funcional, tot i que patia d’elements clarament orgànics (fruit de la influència que va suposar el treball de Josep Matas i Balaguer per a Joan Comasòlives, a més de ser el seu tutor de tesi). Aquesta intervenció es divideix en tres etapes: primer estudi aproximatiu al fons i a la institució; classificació, ordenació, instal·lació i elaboració dels instruments de descripció; i informatització dels instruments de descripció, implantació del sistema de classement continu. De 1993 a 1998 l’arxiver en cap és l’Àngel Soler. L’advocada Tatiana Cortada el substitueix fins l’any 2004, quan l’arxiver Vicenç Ruiz continuà, significant un gran impuls en aspectes de difusió del patrimoni i l’aprovació d’un Reglament de Gestió Documental. El maig del 2009, Jaume Munuera comença a treballar com nou arxiver municipal, refent el quadre de classificació per complert en un funcional i adaptat a una política de gestió documental integral que permet una gestió real de la documentació del fons municipal en tot el seu cicle vital, tot tenint com a punt de partida essencial el reglament impulsat per Vicenç Ruiz. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment la plaça d’arxiver està vacant a l’espera d’una nova contractació.</span></span></span></span></span></p> | 41.5978900,2.0266600 | 418884 | 4605589 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87650-arxiu03.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es té constància del fet que hi ha documentació d’aquest fons en mans de particulars: la família Arnau o el col·leccionista Esteve Renom i Pulit, o diversos ex-càrrecs polítics. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||
| 87651 | Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/speculo-del-monestir-de-sant-llorenc-del-munt | <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> | XI-XVII | <p><span><span><span><span><span>L’<em>Speculo</em> del monestir de Sant Llorenç del Munt és el resultat de l’encàrrec realitzat a Fra Anton de Cartellà i el Paborde Caldés per tal que ordenessin i classifiquessin la documentació (cartes, escriptures, i altra documentació) del monestir de Sant Llorenç del Munt, arrel de la mort del darrer abat comandatari del monestir, Francesc Olivó d’Alvèrnia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El resultat de la feina és l’<em>Speculo</em> que constitueix una mena d’índex i inventari dels documents del monestir que es guardaven a l’arxiu del Col·legi benedictí de Lleida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ferrando (1987:14) ens el descriu físicament dient que és un manuscrit de 23,5 x 32 x 5 cm i que consta de 580 pàgines. Està relligat amb una coberta de pergamí de color natural, formant una mena de carpeta, que envolta per la part menys ampla, el conjunt de les planes. Disposa d’una tanca feta amb cordill i pell. Del total de pàgines, 298 estan en blanc i les 282 restants escrites per extraccions de documents, ordenades per temes i parròquies. També inclou alguna taula toponímica i planes utilitzades per a titulars. Al principi del manuscrit hi ha un parell de planes amb transcripcions de poemes a tall de presentació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En total hi ha 759 extractes de documents, tot i que hi ha algunes repeticions. D’altra banda, alguns extractes poden ser desglossats en dos o més, ja que reuneixen el contingut de diversos documents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’estudi de Ferrando (1987) es tracta només una part de l’<em>Speculo</em>. Els documents escollits pertanyen a les parròquies dels termes de Mura, Matadepera, Castellar del Vallès i Llorenç Savall. Els extractes que corresponen a les dues parròquies de Matadepera són Sant Joan de Matadepera 104 i sant Esteve de la Vall, 10. A més de les Actes i escriptures de l’abadia i oficis i beneficis del monestir 11, donacions i privilegis 7, coses comunes 27, patronats de rectories i beneficis 15, cartes en les quals no s’hi ndesigna parròquia 57, altres parròquies 541.</span></span></span></span></span></p> | 08120-179 | Abadia de Montserrat, s/n – 08199 Monistrol de Montserrat | <p><span><span><span><span><span>L’any 1608 mor Francesc Olivó d’Alvèrnia, ardiaca de la Catedral de Barcelona i Santa Maria del Mar, Inquisidor de Catalunya i darrer abat comandatari del monestir de Sant Llorenç del Munt. Ni ell ni els seus antecessors havien residit mai al monestir, ja que la comunitat monàstica es trobava extingida des de feia temps i l’edifici no reunia unes bones condicions d’habitabilitat. Amb la seva mor quedava extingida definitivament l’abadia benedictina de La Mola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les propietats, béns i rendes passaren a disposició del Col·legi Benedictí de la Congregació Claustral Tarraconense, amb seu a Lleida. Aquí es guardaven els documents originals. L’any 1672 aquest col·legi passà a Sant pau del camp de Barcelona, però amb l’exclaustració del segle XIX es perdé la pista, tant dels documents com de l’<em>Speculo</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1860 i 1870 el manuscrit és vist pel P. Antoni Vergés i Mirassó, impulsor i promotor de la reconstrucció del monestir. L’any 1917 apareix en una llibreria de vell, a la ciutat de Barcelona, d’on l’adquireix l’abadia de Montserrat. Des de llavors es troba a l’arxiu d’aquesta institució.</span></span></span></span></span></p> | 41.6412000,2.0179700 | 418215 | 4610406 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87651-p1480121fitxa-179-speculo.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-07-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'arxiu de l'abadia de Montserrat va ser destruït el 1811 per les tropes napoleòniques. El 1944 se'n va iniciar la reconstrucció, que des de llavors ha anat conservant la documentació del monestir. No està obert al públic, però pot ser visitat sol·licitant-ho prèviament.L'Abadia de Montserrat disposava d'un important arxiu que el 1811 va ser destruït, juntament amb la biblioteca i la resta del monestir, per les tropes napoleòniques. El 1944 es va reprendre la vida monàstica així com la reconstrucció de l'arxiu. Es va recuperar la documentació de la sagristia i la que es va poder de les diferents dependències.Des de llavors, s'ha anat conservant la documentació produïda per la normal activitat del monestir, així com la d'altres monestirs dependents de Montserrat i l'adquirida per donacions particulars. L'arxiu no està obert al públic, però pot ser visitat sol·licitant-ho prèviament. | 94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||
| 87655 | Fons arqueològic de Matadepera dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-matadepera-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de-catalunya | <p><span><span><span><span><span>A la base de dades del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, hi consta que a les sales de reserva hi ha materials procedents de jaciments arqueològics de Matadepera. Es tracta del jaciment de la Cova de les Ànimes; la Cova Negra; la Cova de la Pobla i la Cova Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També consta que al dipòsit de patrimoni cultural de Cervera hi ha materials del Monestir de Sant Llorenç, l’Església de Sant Joan de la Mata Xica, la Cova del Frare i Can Solà del Racó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una part es troba en els dipòsits de Barcelona i l’altra al dipòsit de patrimoni cultural a Cervera.</span></span></span></span></span></p> | 08120-182 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | 41.5966500,2.0267500 | 418890 | 4605452 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Núria Molist, tècnica del Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 83|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||||||
| 87666 | Rellotge de sol del carrer de la Tramuntana, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-la-tramuntana-4 | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol situat per dessota mateix del ràfec de la teulada, a la façana orientada al sud d’una torre construïda pels volts dels anys seixanta. Es tracta d’un plafó de rajols ceràmics policromats obrats a La Bisbal (L’Empordà). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadrant es compon de quatre rajoles centrals de color verd amb reflexes ocres on s’hi han dibuixat les hores, en xifres romanes, que d’esquerra a dreta van de les VII del matí a les VI de la tarda. El conjunt, està resseguit per un marc pintat de color blanc coincidint amb l’arrebossat natural de la façana. A l’exterior d’aquest hi ha un segon marc compost per 27 rajols ceràmics de tres mides diferents que representen el sol, del qual neix el gnòmon, de vareta, varis planetes i estrelles dibuixades en forma d’asteriscs, unes amb trets més fins, i les altres més gruixuts). La seva realització és de caire naïf. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No té línies horàries. La signatura de l’autor (de color negre) està situada al damunt de tot, a mà dreta, però està mig esborrada. </span></span></span></p> | 08120-187 | Carrer de la Tramuntana, 4 | 41.6149100,2.0130700 | 417773 | 4607492 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87666-p1450188-retocada.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 6338. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||||
| 87752 | Balma del Bloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-bloc | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. </span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Cavitat ubicada al dessota d’un bloc de varies tones de pes després que aquest es desprengués de la cinglera, la Roca de les Onze Hores. L’accés s’ha de fer en direcció al Cavall Bernat, pel carrer de Vista Alegre. Un cop arribats al final de carrer asfaltat, continuar una vintena de metres en direcció a ponent pel camí planer de terra en direcció al Cavall Bernat. Al davant mateix de l’entrada d’una torre, a mà dreta, s’observa una petit corriol. Cal pujar una vintena de metres més. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Malgrat la seva denominació, en realitat no es tracta d’una balma en el sentit propi de la paraula, ja que aquesta només es pot formar quan l’erosió i els estralls de la climatologia actuen en un estrat de la roca més susceptible de ser erosionada, formant llavors una cavitat més o menys profunda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest enorme bloc, en caure i rodolar, quedà frenat damunt d’una codina deixant part del sòcol al descobert. En ell s’hi practicà una obertura excavada al terra i els costats es reforçaren amb dos murets de pedra seca a banda i banda deixant al mig una obertura que n’és l’accés. Aquest està orientat en direcció sud-est i mesura 0’83 m d’amplada per 0’74 m d’alçada. La profunditat al seu interior és de 3’8 metres, per una alçada de 0’85 m màxim al centre de la cavitat. El muret situat a la dreta de l’entrada mesura 2’10 metres, mentre que el del costat esquerra fa 3’40 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En tot aquest sector s’hi observen diversos murets de pedra seca, de poca alçada per la majoria, oscil·lant entre els 0’70 m i 0’80 m amb orientació NE-SW.</span></span></span></span></span></p> | 08120-190 | A l'alçada del carrer de Vista Alegre, 55-73 | 41.6276400,2.0205700 | 418414 | 4608898 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87752-dsc8055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87752-dsc8053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87752-p1450224.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els murets de pedra seca arran de la Bauma del Bloc i a tot el sector, indicarien que aquesta hagi estat emprada amb tota probabilitat com a barraca de vinya o de pagès. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||
| 87754 | Sardanes dedicades a Matadepera o als seus habitants. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-dedicades-a-matadepera-o-als-seus-habitants | <p><span><span><span><span><span>AYATS, Jaume; COSTAL, Anna; RABASEDA, Joaquim (2009). Sardanes. Col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, 143. Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>Matadepera compta amb una trentena de sardanes dedicades al municipi, compostes per varis autors, des de principis del segle XX. Algunes estan dedicades a la muntanya emblemàtica de Sant Llorenç del Munt, d’altres als gegants, al drac, amb alguns dels seus habitants o amb Mariapffar, el municipi austríac amb qui Matadepera està agermanat. Potser la peça mes coneguda actualment és la que va compondre el mestre Jeroni Velasco Corzo amb motiu de la celebració del mil·lenari de Matadepera, que s’estrenà el dissabte dia 31 d’agost de l’any 2013 amb el nom de “Matadepera 1013”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1943, Ramon Serrat i Fajula componia una sardana dedicada a “La Font de la Tartana”. </span></span><span><span><span>L’autor la va compondre, per a cobla entre els mesos de juliol i d’agost de 1943. Es tracta d’una partitura de quatre fulls (22 x 32 cm), hològrafa, a tinta amb anotacions a llapis. Inclou la reducció per a piano. Està datada i signada per l’autor “Matadepera Agost de 1943. Ramon Serrat” (tot i que a la pàgina 7 es pot llegir entravessat “Matadepera Juliol de 1943. Ramon Serrat”. El manuscrit es custodia a la Biblioteca de Catalunya amb la referència Fons Ramon Serrat i Fajula. M-RSer-253, i és consultable al Repositori de la Memòria de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El mateix mes d’agost de 1943 componia una segona sardana per a cobla, “Matadepera, Vila eterna”. Es tracta d’una partitura de dotze fulls (16 x 22 cm), hològrafa, a tinta amb anotacions a llapis i signada per l’autor “Matadepera 1943 Ramon Serrat”. La partitura es preserva a la Biblioteca de Catalunya amb la referència Fons Ramon Serrat i Fajula. M-RSer-351, i és consultable al Repositori de la Memòria de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 6 de març de 1983, s’estrenava “Matadepera dins el cor”, del mestre Josep Vinaròs i Martínez. El mateix autor, tres anys després, el 1986, va compondre “Mariapffar” dedicada al poble de Mariapffar de la Vall de Lungau a Àustria, recordant la seva generosa acollida i agraint la voluntat de les famílies. L’any 1987, inspirada en la muntanya de Sant Llorenç del Munt, parc natural, on segons l’autor, “els paratges de frondosa vegetació, donen pau i calma” el duia a composar dues noves sardanes “Sant Llorenç del Munt” i “Suite a Sant Llorenç”. També en aquests anys composà “Sardanes a la Mola”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Entre les moltes obres dedicades a Matadepera i la seva gent, el mestre Vinarós composà “Diada a Coll d’Eres”, dedicada a Delfí Busqueta i Vicent”; “Enyorat amic”, dedicat a Joan Grané i Pi; “L’aplec del vespre”; “L’avi Marcó”, dedicada a Joan Genescà i Maria Puig en memòria del seu pare Marc Genescà; L’any 1992 Matadepera estrenava una sardana composada pel mateix autor dedicada als seus gegants, “Agnès i Llorenç”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altres sardanes són “A la Pola”, de Joan Soler i Diffent; “Aura de Matadepera”, de Joan Jordi Beumala i Sampons; “Cavall Bernat”, d’Adolf Cabané i Pibernat; “Deu lustres”, de Daniel Gasulla i Porta, dedicada al 50è aniversari d’Albert Mateu; “Diada” de Lluís Vergés i Soler; “El turó de Montcau”, de Josep Freixas i Vivó; “Joventut de Matadepera”, de Carles Rovira i Reixach, dedicada a l’Agrupació Sardanista La Mola. La seva estrena es féu el 10 de setembre de 1982 a Matadepera; “L’Aplec del vespre, de Montserrat Pujolar i Giménez, dedicada al 15è aniversari de l’Agrupació Sardanista, estrenada a Matadepera el 20 de juliol de 1996; “La Cova del Drac”, d’Agustí Borgunyó i Garriga, estrenada el 17 d’octubre de 1954; “Matadepera”, de Joaquim Tristany i Gual, estrenada l’any 1974; “Matadepera 1000” de Jesús Ventura i Barnet, estrenada el 30 de juliol de 2014; “Matadeperenca”, de Joan Soler i Diffent; “Montcau”, estrenada l’any 1979 a Castellar del Vallès, obra del mestre Josep Maria Serracant i Clermont; “Muntanya de Sant Llorenç”, d’Agustí Borgunyó i Garriga, estrenada el 18 de desembre de 1949; “Sant Llorenç del Munt”, de Francesc Rius i Mur, estrenada l’any 1964 i revisada al 2004 .</span></span></span></span></span></p> | 08120-192 | Ajuntament de Matadepera (Carrer de Joan Paloma, núm. 1). | <p><span><span><span><span><span>La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, varis estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanasllargas”, al qual seguiran molts altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1924, el dictador <em>Primo de Rivera</em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques, vingudes d’Amèrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, és convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota <em>“el sano regionalismo”. </em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1980 la sardana entrà a l’escola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12.</span></span></span></span></span></p> | 41.5967500,2.0261700 | 418842 | 4605463 | 1943 -2013 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87754-matadepera-1013-fitxa-192-sardanes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87754-mmserrat1825fitxa-192-sardanes.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Varis | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||
| 87755 | Font de Can Bofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bofi | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>La font del Bofí està ubicada a mà esquerra dels Plans del Bofí, darrera l’era de la casa, en direcció a la Canal del Bosc. Està envoltada per farigoles que creixen damunt d’una solera de pedra i de brolla de romaní amb estepa al seu voltant. Al davant mateix hi ha una jove alzina. L’estructura està excavada aprofitant el marge, dins la mateixa roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es de planta quadrangular. El seu interior mesura 1’60 m d’amplada per 3 m de fondària. L’alçada des de la roca fins a la coberta és de 2’40 m. La coberta està protegida per una volta de pedra disposada a plec de sardinell de la qual es conserva perfectament l’arrebossat de morter de calç de l’interior i les empremtes deixades per l’encanyissat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana, orientada al sud-est, està en bon estat de conservació. Mesura 2’40 m d’amplada total. Per accedir a la boca hi ha un parell de graons, amb un pedrís a banda i banda de la boca (de 0’35 m de costat) que permetia posar-hi la galleda o el càntir. Una llosa de pedra col·locada verticalment i segellada amb morter de calç deixa una obertura practicable de 0’77 m per 0’75 m de costat. En el brancal esquerra es conserva una frontissa de ferro que correspon a la portella que s’ha localitzat entravessada tapant la boca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior excavat a la roca, conserva en gran part l’arrebossat de morter de calç de les parets. La deu d’aigua travessa la roca per porositat i s’escola dins de la cavitat. S’hi observen alguns còdols, ampolles de vidre i mol·luscs morts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una vella portella feta amb xapa reaprofitada d’un bidó de ferro, i un llistó de fusta, està entravessada a la boca per evitar que cap bèstia caigui al seu interior. Sembla correspondre a la portella arrancada del brancal.</span></span></span></span></span></p> | 08120-193 | Can Bofí | <p><span><span><span><span><span>La font del Bofí està indubtablement relacionada amb el mas Bofí, del qual les primeres referències documentals ja ens el situen al segle XI. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons Ballbé (1985), “L’abat de Sant Llorenç de Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termaneja a llevant amb la terra planta per Bofill d’Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l’arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifré Argemir”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1327, el mateix mas s’esmenta com a Sa Busqueta “a tramuntana amb tinença del mas Bufí...”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ferrando (1987), esmenta que l’any 1329 es documenta una carta en què “Nicolau Boffy i Berenguera, la seva muller, de la parròquia de Sant Llorenç de Valle, es fan homes propis, solius i aforacats del sr. Guillem de Sant Martí, abat de Sant Lorenç, per raó del mas Boffy, que hi ha en dita parròquia. Amb homenatge i jurament (...)”.</span></span></span></span></span></p> | 41.6468400,1.9999900 | 416725 | 4611049 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87755-dsc8095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87755-dsc8097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87755-dsc8099.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva preservació depèn en part de l’esporgada de vegetació del seu voltant. Les soques del romaní acostumen a malmetre seriosament aquest tipus de construccions. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||
| 87769 | Mola del trull de Can Solà del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-del-trull-de-can-sola-del-pla | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Conjunt format per una mola sotana o mota, sobre la qual descansaria la mota sobirana que és la mola en un trull, més petita que volta al damunt. Té un diàmetre d’1’70 m per un gruix de 0’38 m. Les altres moles semblen pertànyer a un molí fariner (mola sotana i molta sobirana) tal vegada aportades com a elements decoratius. Mesuren 1’55 m de diàmetre per una amplada de 0’35 m. Les tres peces estan ubicades en un espai rectangular (1’80 m d’amplada i 0’15 m d’alçada), envoltades d’aigua i còdols. Per l’encaix central de la nadilla s’hi ha col·locat un brollador a cadascuna d’elles com motiu decoratiu. </span></span></span></span></span></p> | 08120-204 | Carrer de Can Solà del Pla, 7 | 41.6148400,2.0129800 | 417766 | 4607484 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87769-dsc7817.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87769-p1450089.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En una fotografia antiga, BALLBÉ (1988) en el mateix jardí s’hi observa una premsa de vi, actualment desapareguda. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||
| 87772 | Pedra de molí del Gabi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moli-del-gabi | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Pedra cilíndrica, de granit, situada en el jardí, a la part septentrional de la casa. Es tracta de la mola sotana o mota, sobre la qual descansaria la mota sobirana que és la mola, més petita que volta al damunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està col·locada en posició horitzontal, damunt d’una pilastra de pedra. Mesura 1’80 metres de diàmetre per 0’35 metres de gruix; presenta una rebava exterior de 6 centímetres d’amplada i una altra, més ample, al voltant de l’encaix quadrangular, (d’uns 16 centímetres de costat) de la nadilla, de la qual encara se’n conserva un tros al seu interior, de ferro.</span></span></span></span></span></p> | 08120-206 | El Gabi | <p><span><span><span><span><span>A Ferrando (1987:69) trobem les referències documentals a l'Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt: 'Venda feta per Berenguer Ferrer i Romia, la seva muller, de Sant Joan de Matadepera, a frau Guerau, abat de Sant Llorenç del Munt, de cinc sous i mig que reben sobre unes peces de terra (...) i Simon de Gabi, de dita parròquia, dóna un sou i sis per una peça de terra amb ruvira, en dita parròquia. Fet a 11 de les kalendes de gener de 1311. Clos per Pere Folquer, notari de terrassa. Sant Joan de Matadepera, número 89'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant (Ferrando, 1987:78) podem llegir: 'Precari fet per Joan Ripoll, procurador de fra Lluís Manuel de Cruylles, abat del monestir de Sant Benet de Bages, administrador del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Antic Gabi, de Sant Joan de Matadepera, del mas Des Gabi, de dita parròquia, el qual es té pel monestir de St. Llorenç del Munt, ítem d'una peça de pertinences de dit mas, nomenada Pla des Gabi, en el torrent de les Planes [...] fet el 24 de novembre de 1456, clos per Miquel Ripoll, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, número 84'.</span></span></span></span></span></p> | 41.6357100,1.9978000 | 416528 | 4609816 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87772-dsc8156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87772-dsc8157.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mola sotana de l’antic trull de Can Gabi, del qual per ara se’n desconeix la seva ubicació exacta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||
| 87773 | Monument al Pare Miquel Altisent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pare-miquel-altisent | <p><span><span><span><span><span>RÍOS i MASANELL, Joan (2020). Carrers amb noms vinculats a Matadepera; dins Gaseta de Matadepera, núm. 389, novembre de 2020, pp. 9</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/ec-gem-15258.xml'>https://www.enciclopedia.cat/ec-gem-15258.xml</a> [consulta realitzada el 10 de febrer de 2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>A la confluència entre els carrers de Badia i de Marc Comerma, hi ha una petita placeta de forma triangular amb unes escales que serveixen per superar el desnivell del terreny i comunicar un carrer amb l’altre. En el marge dret de les escales hi ha un bloc de pedra amb una placa de bronze on es pot llegir: “<span><span>Miquel Altisent Domenjó / escolapi / 1898 – 1975 / mestre del cant gregorià”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la banda de llevant, s’aixeca una paret de formigó on s’ha posat un tetagrama amb notes gregorianes i un text en llatí que diu: “anté mus Dómi – no. al-le-lu-ia, . al-le-lu-ia, . al-le-lu-ia”.</span></span></span></span></span></p> | 08120-207 | Placeta del pare Miquel Altisent | <p><span><span><span><span><span>Miquel Altisent Domenjó neix a Balaguer l’any 1898, i mor a Barcelona l’any 1975. Fou un pare escolapi musicòleg i mestre del cant gregorià. Va residí durant uns estius a can Prat, masia que ja no existeix, i damunt la finca de la qual s’ha aixecat aquesta urbanització, on es troba aquest raconet, com a petit homenatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma al seminari de la Seu d’Urgell i el 1914 ingressa a l’Escola Pia. Fou M. Sunyol qui l’introdueix en el cant gregorià. L’any 1936 continua la tasca de Sunyol com a professor del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Milà, centre que arriba a dirigir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil retorna a Barcelona, on pren protagonisme en la divulgació del cant gregorià mitjançant el seu mestratge al seminari i al Conservatori Municipal. Entre la gran quantitat d’escrits dedicats a la popularització del cant litúrgic, destaca el llibre El cant gregorià, un model de música religiosa (1971). És cofundador i vicepresident de la Societat Catalana de Musicologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Schola cantorum de Terrassa es relacionà amb el notari Francesc Badia i on s’inicià la seva amistat. Francesc Badia li va dir que construiria una casa d’estiueig a Matadepera i destinaria una habitació com oratori. Però el pare Altisent li va suggerir la construcció de l’actual capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></p> | 41.6075100,2.0179300 | 418169 | 4606666 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87773-dsc8166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87773-dsc8165.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta placeta que l’Ajuntament de Matdepera dedicà al pare Miquel Altisent, s’inaugurà l’any 1985. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||
| 87776 | Torre J. Fernández | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-j-fernandez | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de de pavelló amb teules àrabs. La composició de les façanes és simple, sense perdre la simetria, però sense cap element destacable, ni ornamentalment ni estructuralment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està sobre aixecada donat el desnivell de la finca i només destacar una escala d’accés des del jardí a la terrassa frontal de la façana principal.</span></span></span></p> | 08120-210 | Carrer de Marc Comerma, 3 | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una casa d’estiueig o segona residència de meitats del segle XX.</span></span></span></span></span></p> | 41.6073100,2.0178300 | 418160 | 4606644 | 1941 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87776-dsc8162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87776-dsc8164.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Tort | La torre és envoltada de jardí. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||
| 87777 | Torre Matarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-matari | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents estructurada amb un estil a imitació d’una masia de caràcter rural. Consta de planta baixa i pis i de tres cossos: el central amb una coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana; i dos cossos afegits a les façanes laterals. En l'extrem nord-est s'hi ubica un petit mirador de coberta plana amb barana de balustres ceràmiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. En l’eix central, destaca la porta principal adintellada, a la planta baixa; i tres finestres geminades d’arc de mig punt, a la planta pis. El parament és arrebossat i pintat. El porxo tancat de la façana de llevant presenta arcs de mig punt en les obertures o finestres. En aquest espai hi destaquen uns valuosos frescos d'en Ricard Marlet que expressen diferents al·legories.</span></span></span></p> | 08120-211 | Carrer de Gaietà Vallès, 3 | <p><span><span><span>Aquesta torre va ser de les primeres en la urbanització de Can Prat, tocant la riera de les Arenes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els autors del Catàleg (2009), valoren d’aquesta construcció un estil característic del primer terç del segle XX, de regust ruralista (sic), assimilable a altres casos del municipi com la masoveria de Can Duran o la torre G. Gessi. Responen a un cert interès per reivindicar el tradicionalisme en l'estil constructiu, recordant els perfils exteriors de les masies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El porxo lateral va ser reformat l'any 1945, quan el pintor Ricard Marlet va iniciar els frescos que acabà l'any 1947.</span></span></span></p> | 41.6073700,2.0172400 | 418111 | 4606651 | 1932 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87777-p1440775.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Manich; Ricard Marlet (frescos) | La torre és envoltada d'un notable i extens jardí. També està sobre aixecada, ja que el terreny té una forta pendent. Per tant, disposa de tot una àrea soterrada amb garatge i altres dependències. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||
| 87778 | Torre Vallhonrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vallhonrat | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta quadrangular composta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a quatre vessants. La composició de les façanes manté la simetria a partir de diversos eixos de verticalitat definits per les obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana septentrional s’hi ha afegit un cos d’una sola planta amb cobert ade terrassa plana amb barana de balustres. A la planta baixa hi trobem arcades de mig punt tancades per vitralls i finestres. A la façana de ponent també hi trobem un cos annex amb terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Predominant la utilització d' ornaments ceràmics com en els balustres de les terrasses, a les cornises, i en el ràfec, i altres motllures horitzontals. També els trobem en els marcs i ampits i trencaaigües de les finestres. De la façana de ponent en destaquen les cinc finestres geminades amb arc de mig punt de la tercera planta. </span></span></span></p> | 08120-212 | Carrer de Gaietà Vallès, 12 | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una casa d’estiueig o segona residència del primer terç del segle XX i una de les primeres construccions de l’antiga finca de can Prat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6067300,2.0185500 | 418220 | 4606579 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87778-dsc8160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87778-p1450358.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-02-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||
| 87779 | Riera de les Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-les-arenes | <p><span><span><span>PÉREZ y DE PEDRO, Pau (2002). La conca alta de la riera de les Arenes: hipòtesi sobre el funcionament hídric. Serveis de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies, 35, pp. 185-191. Barcelona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La riera de les Arenes és un curs d’aigua, estacional que neix al vessant sud del coll de les Estenalles, a la serra de Sant Llorenç del Munt, en el terme municipal de Mura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del punt de vista geològic i topogràfic, la riera de les Arenes es forma en el massís de Sant Llorenç i la serra de l’Obac, que juntament amb els cingles de Gallifa, Sant Feliu de Codines, Sant Miquel del Fai, la serralada de Llena, el Montsant i Montserrat (tots ells amb alçades properes als mil metres) són els relleus situats a la banda septentrional de la serralada Prelitoral que marquen el límit amb la depressió de l’Ebre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona que conté un gran dipòsit de conglomerats, essent el testimoni sedimentari d’esdeveniments geològics que varen tenir lloc durant l’orogènesi alpina entre dues unitats estructurals ben diferenciades: la depressió de l’Ebre i les serralades costaneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Li són tributaris una munió de barrancs, coneguts també com a canals que poden entrar en funcionament en períodes d’alta intensitat pluviomètrica i pluges sostingudes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La divisòria de les aigües discorre per la carena, més o menys en direcció nord – sud, del Montcau a la Mola. A llevant d’aquesta divisòria, les aigües discorren cap al riu Ripoll (conca del Besòs), mentre que a ponent, pertanyen a la conca del Llobregat. La divisòria es confon en el con de dejecció quaternari situat a Matadepera, on la riera s’obre a la vall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La conca de la riera de les Arenes forma part de la del Llobregat amb un recorregut total de 32,725 quilòmetres fins que arriba al Papiol que representa una superfície de 115 km2. La capçalera, situada al Coll d’Eres, se situa a una altitud de 944 m. En aquesta zona la riera transcorre per valls embarrancades resseguint la fractura natural provocada per la ràpida excavació de l’aigua que ha donat origen a escarpats i cingleres, fins arribar a l’alçada del torrent de les Tres Creus, amb un desnivell total de 271 m i un recorregut de 3,4 quilòmetres. En aquest tram rep l’aigua de varis barrancs o canals. Pel vessant hidrogràfic dret, destaca la Canal de Cellerot, el torrent de la Font de l’Hort, la Canal del Sot de la Teula i el Torrent de Tres Creus. Mentre que pel vessant hidrogràfic esquerra ho fa la Canal de les Teixoneres, la canal del Sot de la Bóta i d’altres que neixen al sector septentrional de la carena dels Ginebres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt, coincidint amb l’entrada de la riera al municipi de Matadepera, la riera, es transforma en un llit gairebé planer que transcorre de Nord-Oest a Sud-Est, fins que un cop travessat tot el poble, canvia de direcció per creuar la depressió del Vallès. En aquest tram, les principals aportacions es produeixen, pel vessant hidrogràfic esquerre, majoritàriament provinents de Sant Llorenç del Munt, com el Torrent de les Planes i el Torrent de les Rovires, la Canal del Forn del Cargol, el Torrent de la Quintana de Can Pèlecs i la Canal de la Pedrera, el Torrent de Can Garrigosa, el Torrent de Can Robert, la Canal de Can Pobla i el Salt Rajant i el Torrent de la Font de Querol. Pel vessant dret en canvi, rep les aigües del torrent dels Ponts, del Torrent del Collet Estret i de l’Obaga de les Cantarelles, el Torrent Roig, els torrents del Pla de Sorís i el Torrent de la Mamella, el Torrent de l’Avenc del Sendo, el Torrent de l’Escaiola, el Torrent de la Font de la Riba, el Torrent de les Pedritxes.</span></span></span></span></span></p> | 08120-213 | Riera de les Arenes | <p><span><span><span><span><span>Històricament, la Riera de les Arenes ha estat una via natural de comunicació; per ella hi passava en part el Camí Ral i permetia a la gent accedir als masos situats en el massís de Sant Llorenç del Munt. Per ella, també hi transcorrien els carros carregats amb la calç provinent dels diferents forns de calç construïts a proximitat dels seus marges i se n’extreia la sorra necessària per al funcionament del forn de vidre de Can Torrella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però cíclicament com tots els cursos intermitents d’aigua, durant períodes pluviomètrics molt sostinguts o bé amb una quantitat de precipitació concentrada en un període breu, les rieres poden esdevenir veritables rius, amb crescudes ràpides i sobtades provocant veritables catàstrofes. I això és el que va passar la nit del 25 i 26 de setembre de l’any 1962, on en 24 hores es concentraren entre 180 i 220 litres. A l’observatori de Sabadell es va recollir una intensitat de 144 litres/hora. La força intempestiva de l’aigua amb l’important moviment de transport de sòlids al llarg de tota la riera de les Arenes afectà greument una bona part de la població matadeperenca; s’emportà el pont de Can Robert o de la Torre de l’Àngel del qual actualment en queden vestigis i s’emportà diversos trams de la carretera de Sabadell a Talamanca, entre ells, el tram pròxim al corral de la Barata i arrasà les poblacions de Rubí i Terrassa. La reconstrucció per part de la Diputació de Barcelona del tram de la carretera a l’alçada de la Barata es feu una cinquantena de metres més endins, retallant una formació de glacis i un aflorament rocós. El material extret es diposità sobre l’antic traçat i a la vora de la riera, però les posteriors crescudes s’han emportat aquest material arrossegant-lo riera avall, més d’un quilòmetre (blocs d’un metre de diàmetre i un pes de dues tones aproximadament) i molts d’aquests blocs es troben actualment a l’alçada del Torrent de l’Escaiola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb les riuades del 1962 uns metres més amunt de Can Torrella s’hi va obrir un avenc explorat un any després per espeleòlegs de Sabadell, amb una fondària d’11 metres. Riuades posteriors el van tornar a reblir i es donà per desaparegut. L’any 1974 però, espeleòlegs de la S.I.S. van explorar, en aquest indret un avençó d’uns tres metres de fondària aproximadament, sense arribar a determinar si es tractava del mateix o d’un altre, però als anys vuitanta, veïns de la urbanització propera a Can Torrella varen informar d’un avenc prop del mas que romangué obert fins ben bé a mitjans dels anys noranta. L’any 1996, un paleta que feia unes obres el va localitzar i senyalitzar. N’informà a l’Ajuntament i els membres de la S.I.S en feren l’aixecament topogràfic determinant una fondària de 6 metres. La seva exploració i estudi determinà la seva importància, en el sentit de que el primer metre i mig del pou estava excavat sobre conglomerats del període Vallesià, mentre que la resta ho estava dins el conglomerat pertanyent al període Eocè; i per tant era un cas únic a Sant Llorenç per podia ajudar a datar la resta de cavitats del massís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altres aiguats tempestívols curts i violents foren el succeït l’any 1941 o el succeït entre els dies 19 al 21 de setembre de l’any 1971, onze anys després, amb rierades provocades després de precipitacions entre els 100 i 130 mm/dia i amb intensitats de 70 mm/h. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1992, entre la 1 i les 8 de la nit del dia 9 de setembre, i entre les 10 i les 12.30 del matí el pluviòmetre de la Barata recollia un total de 78,8 mm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 10 d’octubre de 1994 que, tot i no tenir massa afectació al sector sud de la riera, si que ho va fer al municipi de Mura, amb la desaparició de l’àrea d’esbarjo i pícnic de la riera de Nespres i d’una part de la carretera de Mura a Rocafort, inaugurada feia pocs dies.</span></span></span></span></span></p> | 415365 | 46112270 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87779-p1450163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87779-p1450129.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La riera, en contacte amb els diferents torrents i canals que hi desguassen és un veritable corredor biològic vital per la fauna. La capçalera, situada en ple Parc de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, amb els seus barrancs i canals coincidint amb el tram on l’activitat antròpica és quasi bé inexistent, es conserva en excel·lent estat. La vegetació pròpia és l’alzinar, que a la part més alta (per sobre dels 800 metres) s’enriqueix amb boix, roure i moixera, mentre que a mida que va baixant es barreja amb pi i altres arbusts de climatologia mediterrània com és l’arboç i el bruc. A les canals i torrents d’obaga s’hi localitzen clapes d’avellaners. Els costals de la riera, ofereixen fins gairebé el gual, per sota de la Torre de l’Àngel, una massa forestal apta per al refugi, la cria i el pas i hivernada de nombroses espècies vertebrades, sobretot per als ocells. També s’hi poden observar els rastres de fauna vertebrada relacionada amb l’establiment de masies i camps de conreu propers (porc senglar, guineu) i més fonedís, el toixó i la geneta. En les zones més humides hi sovinteja la serp verda i la blanca així com d’altres amfibis.En el tram amb més pressió humana, coincidint amb el nucli urbà, és on la riera queda en certa mesura canalitzada per marges reforçats amb talussos de formigó. En aquest indret, la vegetació és molt pobre i es redueix a una comunitat d’alzinar molt escadussera, barrejat amb roldor, romeguera i el roser salvatge, que amb el seu sistema d’arrels penetra entre els còdols per arribar als sectors més humits del sòl. És en aquest tram on degut a l’excés de fragmentació del territori i l’acció antròpica s’observa un llit més degradat, amb la pèrdua de vegetació pròpia de la riera i l’aparició d’espècimens exòtics.L’aparició de plantes al·lòctones provenen en gran part de llavors volàtils, transport per corrents d’aigua, migracions naturals efectuades pels animals durant els seus desplaçaments, però també tenen una procedència antròpica. Algunes d’elles s’han averat veritables invasores dels espais alterats, sovint en els trams on la vegetació natural ha estat suprimida (vessaments, extracció d’àrids, obres de canalitzacions, ocupació del domini públic hidràulic...). | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||||||
| 87794 | Ametller de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-robert | <p><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans, p. 96-97. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’ametller de Can Robert està situat al costat esquerra del camí antic d’accés que puja fins l’era de la casa. És l’espècimen més destacable d’un seguit d’ametllers que els propietaris del mas tenien plantats en una feixa al davant de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arbre, de l’espècie </span></span><em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, molt curt de color gris fosc. D’ell en surten tres branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 10 metres aproximadament. Fa 2,80 metres de volt de canó (mides preses per sota mateix de la creu, que fa des d’arran de terra, 0’90 m). Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica (a Sant Llorenç del Munt ho fa entre finals del mes de gener i febrer) . El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla. </span></span></span></p> | 08120-219 | Can Robert | 41.6329500,2.0048300 | 417110 | 4609503 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450502.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaron era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||||||
| 87806 | Torre Eduard Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-eduard-noguera | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arxiu Municipal de Matadepera 1942 /682 /5</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Torre als quatre vents situada en una finca amb certa pendent a la cantonada dels carrers de Josep Pla i Poeta Maragall. La seva planta és rectangular, però té adossat un mirador de planta quadrada a l’escaire sud-est, fent un angle obert amb el cos principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos principal és de planta baixa i dos pisos, mentre que el mirador és de planta baixa i tres pisos. La coberta del primer és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La coberta del mirador és piramidal. Totes les cobertes finalitzen amb un ràfec de voladís amb permòdols. De la façana de llevant del mirador, surt una petita terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les façanes estan arrebossades en la seva totalitat i pintades de blanc. Destaca el porxo que sustenta una àmplia terrassa a l’alçada de la primera planta. I un rellotge de sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tanca de la finca és amb paredat de calcària i té una entrada per vehicles amb coberta de teules.</span></span></span></span></span></p> | 08120-227 | Carrer del Poeta Maragall, 1 | <p><span><span><span><span><span>Torre d’estiueig de mitjans del segle XX, moment de màxima expansió d’una ocupació intensiva i especulativa del territori.</span></span></span></span></span></p> | 41.6028000,2.0279600 | 418999 | 4606133 | 1953 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87806-p1450655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87806-p1450657.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Federico Viñals | La torre té un extens jardí que s'integra i mimetitza en el paisatge del turó de la Muntanyeta. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||
| 87807 | Torre Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-raventos | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Torre als quatre vents i envoltada de jardí. És de planta quadrangular composta de diferents cossos a diferents alçades i amb coberta pròpia. Destaca el cos del mirador de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules àrabs piramidal amb ràfec de voladís, amb permòdols i barbacana. Destaquen els tres finestrals amb arc escarser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hi ha dos cossos més annexes de planta baixa i pis units per una terrassa a l’alçada de la planta pis, aixecada damunt arcades d’arc escarser. Les cobertes són compostes, també de teules àrabs i seguint el mateix tipus de ràfec de voladís que el mirador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De les obertures en destaquen la petita marquesina en l'entrada principal. Les façanes són arrebossades en la seva totalitat. Les finestres de la resta de l'edifici mostren brancals d'obra vista.</span></span></span></span></span></p> | 08120-228 | Carrer Escuder, 8 | <p><span><span><span><span><span>Torre d’estiueig de mitjans del segle XX, en un moment de màxima expansió d’un model territorial depredador del territori.</span></span></span></span></span></p> | 41.6026000,2.0295100 | 419128 | 4606110 | 1950 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87807-p1450665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87807-dsc8391.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Luís Maria Albín | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||
| 87808 | Torre Ventalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ventallo | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Torre als quatre vents situada en una finca amb certa pendent. És de planta rectangular formada per diversos cossos d’alçades variades però que predomina la planta baixa i els tres pisos del mirador que s’aixeca a l’esquerra de la façana. D’aquest mirador en destaquen els quatre finestrals geminats de la façana. La coberta del mirador és piramidal. El cos central consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. El cos de llevant consta de planta baixa i pis i la coberta desaigua a la dreta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana principal i estenent-se una mica per la façana de llevant hi destaca un porxo amb coberta de teules.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tanca de la finca és amb paredat de calcària i de maó, i forma una gelosia amb motius geomètrics que trobem en un bon nombre de torres d'aquesta zona, també en la barana del pont del carrer de Narcís Monturiol.</span></span></span></span></span></p> | 08120-229 | Carrer de Josep Pla, 2 | <p><span><span><span><span><span>Torre d’estiueig de mitjans del segle XX, en un moment de màxima expansió d’un model territorial depredador del territori.</span></span></span></span></span></p> | 41.6030400,2.0274300 | 418955 | 4606160 | 1952 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87808-p1450660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87808-p1450661.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Vila Juanico | El jardí que envolta la finca està molt deixat. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||
| 88104 | Avenc del Cavall de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cavall-de-la-barata | <p><span><span><span><span><span>GES-CMB (1974). Catàlogo espeleològic de la provincia de Barcelona. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’avenc del Cavall de la Barata està situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes, al nord-est de La Barata. Un cop arribats al quilòmetre 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, entrar en direcció a la riera i pujar pel camí obert en el marge que s’enfila cap a Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Pujar aproximadament tres-cents metres fins arribar a una feixa llaurada que queda a mà esquerra. A la dreta hi ha un post de la corrent i un amuntegament de pedres que indiquen el corriol a seguir. L’avenc està a pocs metres del camí, amb el perímetre protegit per branques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un avenc de 33 metres de fondària o desnivell, amb un recorregut total de 60 metres, que es localitza en una litologia de conglomerats que conforma la gran unitat de la Serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca mesura uns tres metres de diàmetre; adopta una forma més o menys circular. Un cop dins, dona pas a un primer pou de 27 metres de fondària. En arribar a uns 13 metres de profunditat es comunica amb una galeria de direcció O30S amb un recorregut d’onze metres obert en una diàclasi argilosa. Un cop a baix del pou s’obren dues galeries. La primera en direcció E30N. Mesura 9 metres de recorregut. En el sentit oposat hi ha una gatera molt estreta que continua per un petit ressalt que condueix al punt de màxima fondària de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> | 08120-231 | Les Rovires. Vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes | <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’exploració més antiga documentada data del mes de maig de 1962, realitzada per membres del GES-CMB.</span></span></span></span></span></p> | 41.6440500,1.9889800 | 415804 | 4610750 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88104-p1470038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88104-avenc-del-cavall-de-la-baratalastier-i-o-andres-espeleoindex.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||||
| 88106 | Avenc de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-torres | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’avenc de Can Torres està situat al capdavall de les feixes del davant de la casa. Després d’haver passar la Font de la Tartana, uns dos cents metres més endavant, a mà dreta, hi ha el camí antic de Can Torres, que travessa en diagonal el torrent de Can Solà del Racó. Resseguir en paral·lel el torrent fins a girar cap a la dreta en direcció al torrent del Sot del Canyer. Abans de creuar-lo, avançar una cinquantena de metres. En el cas de voler-hi accedir des de Can Torres, recórrer el sender que es troba a quatre-cents metres al sud-oest del mas, pel torrent del Sot del Canyer, que baixa des del Collet de Cabrafiga fins el torrent del Sot de la Codoleda. Un cop el torrent del Sot del Canyer es trobi amb el torrent de les Saleres, a mà esquerra s’enfila un corriol on, tot just una trentena de metres més endavant porta directament a l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat formada en una litologia de conglomerats, de 55 metres de recorregut i 19 metres de desnivell. La boca està situada a l’extrem occidental d’una diàclasi de direcció est-oest. Només entrar, cal baixar per un pou d’uns set metres aproximadament de fondària. Un cop a baix, s’arriba a un espai que mesura uns 10 m per 5 metres, on hi conflueixen tres pous diferents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En direcció est es remunta per la diàclasi durant uns 16 metres fins arribar a una intersecció que pren direcció nord-sud. Un cop allí es pot observar una cúpula no massa gran.</span></span></span></p> | 08120-233 | Can Torres | <p><span><span><span><span><span>A principis dels anys 1920 fou visitat pels membres del Centre Excursionista de Terrassa. S’esmenta, tot i que breument, a la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935. A partir de l’any 1952 serà un dels avencs més concorreguts, sobretot per iniciats en el món de l’espeleologia i membres del GES-CMB. Aquests darrers publicaran la primera topografia de la mà de O. Andrés i L. Muntán l’any 1954.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1999, un equip de TV3 filmà el descens amb el suport del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2015, dos espeleòlegs varen detectar amb un mesurador un risc d’hipòxia (manca d’O2) en un pou de la cavitat. </span></span></span></span></span></p> | 41.6186900,2.0318800 | 419345 | 4607894 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88106-avenc-de-can-torres-matadepera-topoo-andres-l-muntanges-cmb-espeleoindex.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88106-dsc0063.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies cedides pel nostre guia de Sant Llorenç del Munt, el geògraf Marc Samper. Topografia localitzada al web d’Espeleoindex.com. Realitzada l’any 1954 per O. Andrés i L. Muntán. Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||||
| 88108 | Avenc de les Pinasses o de la Pinassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-pinasses-o-de-la-pinassa | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’Avenc de les Pinasses, conegut també com l’Avenc de la Pinassa, està situat al vessant hidrogràfic dret del Torrent Roig. L’accés es fa a partir del Camí Ral que s’inicia un cop passat el punt quilomètric 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, al darrera mateix del mas de La Barata. El camí s’enfila i un cop deixat a mà esquerra una tanca de privacitat de la finca, trencar a l’esquerra i seguir el corriol entremig d’un bosc de pi roig on caldrà desviar-se fins a baixar al Torrent Roig pel seu vessant hidrogràfic esquerre on una solera de pedra permet passar amb tota tranquil·litat. Des d’allí mateix un amuntegament de pedres senyalen un estret corriol que mena directe cap a l’avenc, després de pujar per un bosc de pi roig. Al capdamunt d’aquest bosc es veu una alzina de rebrot de tres besses i al seu costat, un pilar de ferro de color verd amb el nom de la cavitat i la profunditat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribats en aquest punt s’observa un embut amb el pou al capdavall, envoltat per abundant vegetació. Una rampa permet accedir fins a l’entrada. Només entrar-hi, la cavitat ja presenta una primera vertical de 6 metres, que permet arribar fins a una cornisa que domina el pou principal. Si es baixa per sota la vertical de l’entrada, es baixa a una fondària de 42 metres, que permet accedir a una finestra que dóna accés a un pou de 27 metres (situat a l’extrem nord de la base del pou principal). Mentre que si es fa des del punt de la boca més allunyat de la cornisa, es pot accedir directament a una fondària de 36 metres (cota’51,2). La galeria que forma la base inferior de la cavitat, permet accedir per una gatera descendent amb una magnífica colada. Superat aquest pas, s’accedeix a una saleta amb una xemeneia ascendent que comunica amb la part superior de la colada (57’9 metres de fondària).</span></span></span></span></span></p> | 08120-235 | Roca del Corb | <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera exploració de l’avenc fou el dia 13 d’octubre de 1913 sota la direcció de M. Faura i Sans, acompanyat per membres del Centre Excursionista de Catalunya, com Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat i possiblement per membres del Centre Excursionista de Terrassa. Faura en publicà una petita i gairebé desapercebuda ressenya a la Il·lustració Catalana de 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona exploració, data del 9 de juliol de 1932 per un grup format per 21 membres del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de Nadal Llopis Lladó. Segons consta només comptaven amb 15 metres d’escala i l’accés i sortida al pou es va haver de fer amb cordes. Van fer la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre aquests anys i el 1979 en què es fa la segona topografia. Probablement a principis dels anys setanta, membres del GES’CMB devia explorar l’avenc i desobstruir la gatera, per sota la colada, ja que ni l’any 1913 i 1932 es coneixia la seva existència, i per tant calia remuntar la colada per arribar als conductes finals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes d’abril de 2016 el grup d’Espeleoindex actualitzen la fitxa de l’avenc. Localitzen una nova topografia realitzada a principis de l’any 1970 amb motiu de la preparació del volum III del catàleg espeleològic de la província de Barcelona que no va editar-se mai. </span></span></span></span></span></p> | 41.6380000,1.9850500 | 415469 | 4610083 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88108-p1460487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88108-topo.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. Pel que fa al seu nom, l’any 1913 Faura l’anomena Pinasses. A la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt de 1935 també, mentre que Llopis, l’any 1932 l’anomena, de la Pinassa. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||||||
| 88109 | Avenc d'en Sendo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-sendo | <p><span><span><span><span><span>L’avenc d’en Sendo està situat a la capçalera d’un torrent que neix al nord-est de la Punta dels Caus Cremats, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. L’accés es fa a partir de l’àrea d’esplai del Torrent de l’Escaiola. Un cop travessada l’àrea d’esbarjo, a mà esquerra surt un camí que mena fins a un torrent. Un cop aquí enfilar-se pel marge dret del torrent, ja que aquest està molt embardissat. Unes pedres pintades senyalen l’accés. Un cop dins el bosc, seguir el corriolet que ressegueix el torrent pel seu vessant dret fins arribar a un revolt molt tancat on ja s’observa una gran quantitat de rocs. L’avenc està situat justament en el vessant contrari, dessota els roures, en un lloc molt ombrívol i de gran bellesa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té 27 metres de fondària, amb un recorregut de 100 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca, de 2’5 metres de llargada per 1 metre d’ample, dóna pas a un pou de 7 metres de fondària molt erosionat. Un cop aquí, hi ha varies galeries. Remuntant en direcció oest, se segueix per una galeria que comunica fins a una sala no massa gran des de la qual s’inicien dues ramificacions de pocs metres de recorregut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la base del pou d’entrada, es pot accedir per una mena de rampa en direcció sud-oest, que remunta fins a l’inici del pou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un extrem, abans de baixar, es localitza una altra galeria que també condueix fins una saleta. I bans, una gatera que s’enfila vers la saleta de les galeries del sector oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a baix del pou principal s’accedeix a una sala de 9 m per 6 m. I des d’aquí a d’altres conductes i un pou que desemboca a l’altre extrem de la sala inferior. A partir d’aquí cal progressar arrossegats fins a trobar un eixamplament i novament arrossegats fins que un gran bloc barra el pas. Hi ha altres conductes omplerts de grava. </span></span></span></span></span></p> | 08120-236 | Punta dels Caus Cremats | <p><span><span><span><span><span>L’any 1972 surt per primera vegada referenciat en la guia del mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac de l’editorial Alpina, on només s’explica que s’ha localitzat una cavitat de 9 metres de fondària. Es desconeix quines varen ser els primers espeleòlegs que varen visitar la cavitat. L’any 1976, membres de la SIS CET van accedir novament a l’avenc desobstruint un pas estret a la base del pou d’entrada i a més, realitzaren el primer aixecament topogràfic. L’any 1985, José A. Pérez, membre del GES – CM Terrassa, descobrí una nova sala i el pou lateral que comunica amb la sala final i finalment amb altres companys desobstruïren alguns punts de la zona terminal de l’avenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera exploració de l’avenc fou el dia 13 d’octubre de 1913 sota la direcció de M. Faura i Sans, acompanyat per membres del Centre Excursionista de Catalunya, com Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat i possiblement per membres del Centre Excursionista de Terrassa. Faura en publicà una petita i gairebé desapercebuda ressenya a la Il·lustració Catalana de 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona exploració, data del 9 de juliol de 1932 per un grup format per 21 membres del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de Nadal Llopis Lladó. Segons consta només comptaven amb 15 metres d’escala i l’accés i sortida al pou es va haver de fer amb cordes. Van fer la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre aquests anys i el 1979 en què es fa la segona topografia. Probablement a principis dels anys setanta, membres del GES’CMB devia explorar l’avenc i desobstruir la gatera, per sota la colada, ja que ni l’any 1913 i 1932 es coneixia la seva existència, i per tant calia remuntar la colada per arribar als conductes finals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes d’abril de 2016 el grup d’Espeleoindex actualitzen la fitxa de l’avenc. Localitzen una nova topografia realitzada a principis de l’any 1970 amb motiu de la preparació del volum III del catàleg espeleològic de la província de Barcelona que no va editar-se mai. </span></span></span></span></span></p> | 41.6306000,1.9877700 | 415686 | 4609258 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88109-p1460755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88109-avenc-den-sendo-topo-de-badiella-i-c-mansell1976-i-1985.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els boixos que hi ha en aquest sector estan molt malmesos degut a l’atac de les erugues de la papallona del boix (Cydalima perspectalis). Es tracta d’una plaga originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia. Des d’Alemanya, detectada per primera vegada l’any 2007, s’ha anat estenent per tot el continent, seguint la progressió típica d’una espècie altament invasora i destructiva.S’alimenten de les fulles de boix (Buxus sempervirens). La papallona és vistosa, de color blanc, amb un antifaç a tot el voltant de les ales de color marró molt fosc tirant a negre, molt fàcil d’identificar. El seu atac debilita la planta fins a provocar-li la mort.Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||||||
| 88110 | Avenc fals del Cavall de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-fals-del-cavall-de-la-barata | <p><span><span><span><span><span>BADIELLA i NOGUERA , Xavier; BUIL, Albert (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya.(III), 18, pàg. 52-60. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GES-CMB (1974). Catàlogo espeleològic de la provincia de Barcelona. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’avenc fals del Cavall està situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes, al nord-est de La Barata. Un cop arribats al quilòmetre 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, entrar en direcció a la riera i pujar pel camí obert en el marge que s’enfila cap a Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Abans d’arribar a l’avenc del Cavall de la Barata, a un centenar de metres a mà dreta, hi ha una torrentera per on s’hi accedeix. Pocs metres més endavant a mà esquerra, hi ha un gran roquissar erosionat pel pas del temps pel qual cal enfilar-se. L’avenc està situat al capdamunt, dissimulat per branques de galzeran i un gran llorer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat de 4 metres de fondària i un recorregut total de 7 metres, format en una litologia de conglomerats dins de la gran unitat de la Serralada Prelitoral. Quan plou i baixa el torrent, aquest avenc fa funció d’engolidor d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta dues boques, tot i que una d’elles és actualment impenetrable. Un cop dins, baixar per un ressalt de dos metres que condueix a una sala de dimensions reduïdes. Des d’aquest indret s’inicia una galeria força inclinada que mena fins al fons de la cavitat. En aquest indret, la sorra, fang i pedres han obstruït un possible pas. </span></span></span></span></span></p> | 08120-237 | Les Rovires | <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> | 41.6425400,1.9925200 | 416097 | 4610579 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88110-p1470060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88110-avenc-fals-del-cavallxavier-badiella-sis-cet-21-01-1979-espeleoindex.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||||
| 88111 | Ball dels Gegants de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-gegants-de-matadepera | <p><span><span><span>BOSCH, Marcel·lí, et alii (1982). Gegants: aportació de Matadepera al nostre folklore. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(2000). Gegants !! Terrassa – Matadepera. <a href='https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca'>https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca</a> [consulta realitzada el 26 de gener de 2021].</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>El ball de gegants de Matadepera es va crear ex professo per a l’ocasió i parteix de l’harmonia d’una tonada molt coneguda i arrelada a la població e Matadepera com són els Goigs a llaor de Sant Llorenç del Munt. La introducció al ball que fan els flabiols primers, no és sinó la tornada dels referenciats goigs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Alavedra (1982), un dels compositors diu que els goigs es regeixen per un compàs binari, de dos per quatre, que és el que configura la seva estructura rítmica ternària, conferint a la música un aire més accentuablement ballable. Diu que per superar aquest entrebanc adjudiquen al ball el compàs de sis per vuit, que li dona l’aire ternari característic dels balls de gegants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els autors van escollir els flabiols, les gralles i els timbals per interpretar aquest ball per subratllar el caràcter popular i tradicional, considerant el caràcter festiu de música de carrer.</span></span></span></span></span></p> | 08120-238 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>Els Amics dels gegants de Matadepera es crea l’any 1981. El dia 6 de juny de 1982, s’inaugura la primera parella de gegants, en Llorenç i Agnès, noms que corresponen a la muntanya al peu de la qual hi ha Matadepera i a una cova de la mateixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la Festa Major d’aquell any (el 29 d’agost) es va celebrar la Iª Trobada Internacional de Gegants, amb la participació de 412 gegants de Catalunya i l’estranger.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu anys més tard, el juliol de 1992, amb motiu del desè aniversari de la I Trobada Internacional , s’organitza la II Trobada Internacional i, a la vegada la VIII Ciutat Gegantera de Catalunya que acull 640 gegants de tota Europa i també un del Japó. Aquests fets concentren a Matadepera més de 7.000 persones entre portadors i acompanyaments musicals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2007 es fa la IIIª Trobada Internacional.</span></span></span></span></span></p> | 41.5968500,2.0262900 | 418852 | 4605474 | 1982 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88111-0028824mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88111-0026648mb.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Alavedra i Subiranas i Joan Torruella i Cagañas | La parella d’en Llorenç i l’Agnès van participar a la cerimònia d’obertura del Campionat mundial de futbol de l’any 1982, a Barcelona. | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||
| 88112 | Balma de la Gavarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-gavarra | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Balma situada a l’est de la Canal del Bosc. El seu accés es fa enfilant-se per la Canal del Pi Tort, a través d’un corriol que surt del darrera mateix de Can Pèlacs. Quan la canal comença a enfilar-se, a mà esquerra, hi ha una cinglera. A l’extrem d’aquesta, hi ha la roca coneguda amb el nom del “Bec”. Resseguir el cingle fins arribar-hi tot canviant de vessant pel costat de la Canal del Bosc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està situada en paral·lel a la cinglera, oberta cap a l’exterior gràcies a un estret estrat de gresos situats a la seva base. Mesura una vintena de metres d’amplada exterior tot i que el seu recorregut real és de 8 metres. Presenta la litologia típica de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, a base de conglomerats i la granunitat típica de la Serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés o entrada no és massa alta, a excepció de l’extrem nord, on s’hi pot estar dempeus (amb alçades que oscil·len els 5 i els 7 metres). En el sostre s’hi observen formacions litogèniques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al seu interior palplantat al mig, hi ha un roc natural que sembla (sense ser-ho) una taula.</span></span></span></span></span></p> | 08120-239 | Coll Prunera | <p><span><span><span><span><span>La primera referència espeleològica documentada de la balma és a través de la visita del GEX – CMB el mes de desembre de 1965, que la inclouran en el catàleg de 1974. El febrer de l’any 1987, membres de la SIS – CET en van fer la única topografia que es coneix a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> | 41.6516800,2.0075200 | 417358 | 4611580 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88112-p1460020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88112-p1460032.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’observen restes murades. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||||
| 88113 | Balma de la Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-miranda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Miranda és en realitat una paret rocosa de lleugera inclinació, amb un estrat bla a la base sotmès a l’erosió i als estralls de la climatologia, especialment abundant al Parc de Sant Llorenç del Munt en un context càrstic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La paret i aquest lleuger estrat, associat a una codina de conglomerat ample ha fet que l’home hi aixequés un mur de pedra seca per a emprar-lo com habitacle o com a refugi. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’un dels seus extrems, coincidint amb el mur ennegrit per les fogueres, es conserva actualment un muret de 0’80 m d’alçada per 2 metres de llargària, fet de pedra irregular, sense morter que aprofita en el seu extrem un tros de bloc de pedra caigut de la mateix paret falcat per evitar que rodoli codina avall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà esquerra de la bauma hi ha una fissura o entall, en diagonal que hauria pogut servir per a col·locar-hi un cobert.</span></span></span></span></span></p> | 08120-240 | Serrat Roig – Coll Prunera | <p><span><span><span><span><span>Les cavitats naturals formades a partir de l'erosió en cingles o vessants rocallosos com les balmes, acostumen a ser poc profundes i es caracteritzen generalment per la seva forma llargada i horitzontal més que per la fondària. Aquest fet les distingeix de la cova o caverna. Han estat emprades en llarg de la història ja sigui com amagatalls en períodes bèl·lics, com a refugi dels ramats o pels mateixos pagesos i vinyataires i també com a habitatge.</span></span></span></span></span></p> | 41.6517300,2.0066600 | 417286 | 4611586 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88113-p1450999.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88113-p1450998.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Als voltants s’hi observa molta pedra escampada que potser en un altre temps haurien format part d’una estructura més important. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||||
| 88114 | Balma de l’Escopeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lescopeta | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La Balma de l’Escopeta, anomenada així per proximitat a la Cova de l’Escopeta, està situada a la base d’una paret rocosa al vessant nord-est de la carena dels Morros Curts, que limita el municipi de Matadepera amb Terrassa. A mig camí, entre el Collet de la Riba, i el Collet de les Foradades, a mà esquerra, a la capçalera, entre dues torrenteres afluents del Torrent de la Font de la Riba pel seu vessant hidrogràfic dret, hi ha un gran roquissar. Per accedir a la balma, s’ha de vorejar baixant per un dels costats per poder llavors resseguir la roca fins a localitzar la balma mig amagada per la vegetació. Està formada en l’ estrat més bla de la paret, on la roca és més arenosa, essent més susceptible de patir l’erosió dels agents meteoritzants, com la pluja, el vent i l’aigua. Fa una vintena de metres de llargària per uns tres i mig a quatre metres de profunditat en la seva zona més ample. En un dels costats, hi ha un amuntegament de pedres de mida grossa que podrien correspondre a un mur. A la part superior de la balma hi ha una segona fissura horitzontal a la qual no s’hi ha pogut accedir.</span></span></span></span></span></p> | 08120-241 | Carena dels Morros Curts | <p><span><span><span><span><span>Els abrics rocosos són indrets naturals que han pogut servir de refugi tant per animals com per a l’home durant milers d’anys, de manera permanent com ocasional. Els sediments o dipòsits que s’hi localitzen resultat de les diferents ocupacions se sobreposen els uns sobre uns altres. Només amb una excavació arqueològica autoritzada, aquests indrets poden aportar informació respecte a una possible ocupació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6195500,1.9846800 | 415414 | 4608035 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88114-p1470119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88114-p1470121.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi. Situada a una vintena de metres més al nord seguint la mateixa paret que la cova de l’Escopeta (tal i com l’esmenta Ramon Suades en el Mapa Interactiu del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac), es decideix posar-li el mateix apel·latiu. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||||
| 88118 | Barraca de peó de carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-peo-de-carretera | <p><span><span><span><span><span>FORMIGA i BOSCH, Josep (2019). Els peons caminers a Espanya (s. XVIII-XX). El cas de la província de Girona, pp. 10-13. Plecs d’història Local. Temes-3. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ORTUETA Hilberath, Elena de (2000). Modelos de Casillas de peones camineros. Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Cosntrucción, Sevilla, 26-28 octubre 2000. </span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Caseta o barraqueta de peoner, a peu de carretera, a mà esquerra en direcció Talamanca, un cop passat el punt quilomètric número 9 (tot just una trentena de metres més endavant). Queda molt dissimulada per la vegetació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular d’ 1’20 m de costat. Està construïda en el mateix marge o talús del mas de la Barata, reforçat amb pedra. La construcció està aixecada amb maó i arrebossat amb morter de calç del qual en queden força restes. Els muntants estan fets amb maó pla, disposats en fileres i la llinda és de volta, realitzada amb 6 maons plans. L’amplada de les parets és de 0’45 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’habitacle serviria per refugiar-se o deixar-hi les eines durant la construcció de la carretera, ja que és molt petit.</span></span></span></span></span></p> | 08120-245 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>Les casetes de peó enteses com habitacle neixen al segle XVIII al mateix temps que l’ofici. Aquests homes eren els encarregats de mantenir el bon estat de les carreteres. Es crea <em>la Inspecció General de Caminos </em>amb l’objectiu de mantenir el bon estat dels camins tan públics com carreteres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1852 durant el regnat d’Isabel II s’ordena la construcció de casetes per als peons on poder viure. Eren unes construccions molt modestes. La feina d’aquests homes era a més del manteniment de la via, la neteja de cunetes, els desaigües, traient herbes i mantenint pintades les fites quilomètriques, però també podien denunciar els vianants que en fessin un mal ús. A partir de 1909 s’organitzaren grups d’homes sota el comandament d’un capatàs i fins l’any 1967 no va sorgir el reglament que regia el cos de treballadors. Cap els anys setanta, principis de 1980 els peons deixaren de tenir un tram de carretera assignat i passaren a formar part dels centres de Conservació i Explotació com a funcionaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les casetes més petites servien per a deixar-hi les eines (xapo, pala, pic, podall, el carretó o el cove, o posteriorment algun senyal) o refugiar-se en cas de pluja.</span></span></span></span></span></p> | 41.6412200,1.9908700 | 415958 | 4610434 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88118-p1450870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88118-p1450868.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | |||||||||
| 88120 | Bassals de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassals-de-les-rovires | <p><span><span><span><span><span>Olletes naturals creades a la roca a partir de l’erosió per meteorització que l’home ha sabut aprofitar per retenir l’aigua bàsicament de pluja. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa entrant des de la carretera de Talamanca (punt quilòmetric 9), a mà dreta, travessant la Riera de les Arenes en direcció al camí de Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Tot just un centenar de metres més endavant, a mà dreta hi ha la clariana d’una petita torrentera amb predomini de roquissar. Al capdamunt del roquissar hi ha el fals avenc del cavall de la Barata, totalment envoltat de vegetació. Les olletes o basses s’identifiquen perquè per retenir l’aigua, l’home ha construït un petit muret fet amb pedra i morter de calç que permet retenir l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Probablement la seva existència estigui relacionada amb la fauna salvatge.</span></span></span></span></span></p> | 08120-247 | Les Rovires | <p><span><span><span><span><span>Les basses són excavacions impermeables construïdes en indrets favorables per poder emmagatzemar aigua de pluja. Podien aprofitar la impermeabilització natural del terreny com l’argila compactada o bé es reforçaven les parets amb pedra seca que podia impermeabilitzar pel seu interior amb calç. Si no estan cobertes, quan arriba l’estiu s’assequen. Però també hi ha cavitats naturals que es localitzen en soleres que en ploure arrepleguen l’aigua. Aquestes estructures són de gran importància per a la fauna i la flora, perquè a més a més, indiferentment que siguin intermitents o permanents, al voltant d’aquestes s’hi crea un biòtop aquàtic específic.</span></span></span></span></span></p> | 41.6424200,1.9924500 | 416091 | 4610566 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470064.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470068.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la guia interactiva del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac 2020, es parla d’una única bassa. Durant la realització del Mapa se n’han descobert dues més, gràcies al senglar, que amb el seu musell va furgar la terra i la vegetació acumulada al seu interior, posant-les al descobert. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 | ||||||||||||
| 88124 | Capella de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-roc | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVA, Benet (2015). <em>La història de l’austriacista mossèn Barata, rector de Premià</em>; dins XXXII Sessió d’Estudis Mataronins. Mataró: Museu-Arxiu de Santa Maria, pp. 73-89.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, Joan (1925). <em>La capella de Sant Roc de la Barata</em>, dins Butlletí del Club Pirinenc, Terrassa, any III, núm. 11, juliol – agost 1925, pp. 156-159.</span></span></span></p> <p><span><span><span> https://jplananieto.blogspot.com/2018/12/la-capella-de-sant-roc-de-la-barata.html</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span><span>Capella dedicada a Sant Roc, propietat de la família Barata. Està ubicada a ponent de la masia, en una petita elevació que li confereix una posició de domini en relació a les construccions del voltant. Aquest desnivell se supera amb una escalinata, però antigament hi havia només una rampa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella és d’una sola nau, amb capçalera plana, i de creu llatina, però és fruit d’una reforma posterior a la seva construcció. En principi només tenia la nau central sense creuer. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana és senzilla, a partir d’un únic eix de simetria, definit per la portalada d’entrada de llinda recta, l’òcul de pedra amb vitralls policromats, al damunt, i coronant l’eix, el campanar de cadireta. La llinda, sense cap inscripció, està suportada per sengles pilastres esculpides al laterals amb capitells sense ornamentació, tot plegat molt auster. Al damunt de la llinda hi ha una rajola on s’hi pot llegir: “Capilla de Sn. Roque propiedad de Barata”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és d’obra amb un revestiment de morter de calç i esgrafiats geomètrics. Les façanes estan coronades per una cornisa formada per teules i dentellons entre dues filades de maó pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’interior, destaquen els plafons ceràmics. El de l’altra és una rèplica i els que que estan penjats són originals. La resta d’elements ornamentals i retaules d’estil barroc, són posats a partir de 1940 i portats de fora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hi ha enterrat, Antonio Barata Rocafort (1888 – 1936), assassinat els primers dies de l’alçament militar, juntament amb d’altres persones a escassos dos quilòmetres de la finca, en el PK 11 de la carretera BV-1221, en direcció a Talamanca. També Teresa Gual Mora (1901-1990), la seva esposa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-251 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>Aixecada per ordre de Miquel Roca i Barata, casat amb Elisabet Barata i Margarit, gràcies al permís concedit, l’any 1622, per Joan Sentís, bisbe de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fou construïda pels mestres d’obres Ramon Sorís i els eu fill Joan Sorís i beneïda l’any 1623 per mossèn Pau Barata, rector de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dels Barata que destaca per la seva vinculació a la capella, fou el canonge Barata, Reverend Francesc Barata i Muntanyà. Neix l’any 1667 a la Barata, i és prevere al bisbat de Barcelona. Va viure divuit anys a Roma i retornà a la Barata amb el 'Lignum Crucis' (reliquiari que conté un fragment de la Creu de Crist, actualment es conserva a la basílica de Santa Maria del Pi), que havia estat lliurat pel papa Benet XIII, el Papa Luna (Joan Solà, 1925). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També aporta, procedent de Roma, un fragment dels sagrats ossos de Sant Roc en un reliquiari, i aconsegueix 'la Indulgència Plenària, per aquells que visitin la capella, a partir de les vespres del dia de Sant Roc, fins a la posta' que concedeix el papa Climent XII. En Francesc Barata i Muntanyà mor a la Barata a l'edat de 82 anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de les destrosses de la Guerra Civil es reconstrueixen els desperfectes seguint la direcció de Josep Rigol i Fornaguera, director de la Junta de Museus de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La devoció a Sant Roc es va difondre ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap a les contrades germàniques i als Països Baixos. El 1477, degut a una epidèmia de pesta bubònica, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge allotjava malalts de pesta, coneguda com a 'Confraternità o Scuole di Sant Roco'. Aquesta va fomentar la devoció a Sant Roc construint capelles i centres d'acollida per tot Itàlia i fins i tot per molts països d'Europa. Recordem que el Consell de la Vila de Terrassa s'encomana a Sant Roc perquè lliuri als terrassencs de l'epidèmia de pesta el 7 de juliol de 1588.</span></span></span></span></span></p> | 41.6407200,1.9900100 | 415886 | 4610380 | 1622 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88124-p1450766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88124-dsc8571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88124-dsc8559.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Sorís i Joan Sorís | Durant la Guerra del Francès es va profanar el reliquiari.Durant la Guerra Civil espanyola fou saquejada i incendiada. Només es van salvar tres plafons ceràmics. Els plafons de rajoles que actualment es poden veure van anar a parar al Museu de Terrassa. La família no en tenia coneixement fins que els hi ho comunicà un amic. Els dos laterals es van recuperar i el principal, de l’altar, on es veu Sant Roc és una reproducció. L’original es va quedar al Museu de Terrassa. | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 03:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml