API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
89153	Fons documental de l'Arxiu de l’Abadia de Montserrat referent al monestir de Sant Llorenç del Munt.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-labadia-de-montserrat-referent-al-monestir-de-sant-llorenc-del	<p><span><span><span>ALTÉS I AGUILÓ, Francesc Xavier (1994). La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat (Segles XVI-XVIII). Revista Catalana d’Arxivística. Lligall/8. Pp. 19 – 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere; ROBLES, Javier; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan; CAPELLADES, Alan (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Col·lecció Diplomataris. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Tesi Doctoral. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	X- XVII	<p><span><span><span><span><span>En el Fons de la Congregació Claustral de l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat, es conserven 107 pergamins referents al monestir de Sant Llorenç del Munt d’entre els segles X al XV (974-1491). També es conserven tres butlles (sèrie Pergamins Papals) que fan referència al conflicte entre Sant Cugat del Vallès i Sant Llorenç del Munt i que foren donats a conèixer pel pare Marc Taxonera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més de tota aquesta documentació, destaquen aquells documents pervinguts a través de l’extracte de l’Speculo del monestir de Sant Llorens del Munt, un repertori del segle XVII que realitzaren dos monjos arxivers, fra Anton de Cartellà i el paborde Caldés després de la mort del darrer abat comendatari del monestir de Sant Llorenç del Munt, Francesc Olivó. Aquest document, passà per diferents vicissituds abans de ser localitzat l’any 1917 en una botiga de llibres vells a Barcelona. El mateix any fou adquirit per l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat. L’any 2013 se’n feu una transcripció que es conserva a la Biblioteca del Monestir. En aquest manuscrit de 580 pàgines hi ha un bon nombre de documents sobre Matadepera i el Monestir de Sant Llorenç del Munt. El més antic és una venda feta per Arnaciscle, anomenat Horuci, i la seva muller Floresinda, al dit monestir de St. Llorenç, d’una vinya seva el mes de febrer de l’any 972. El més modern és un Acte datat del 4 de juliol de 1606 on dn. Fracesc Olivó d’Alvèrnia, Inquisidor de Catalunya, Ardiaca del Mar, Canonge de la Seu de Barcelona i abat o comendatari perpetu de l’abadia de St. Llorenç del Munt, en dita església de St. Llorenç del Munt, després de la missa, beneí la campana, de pes catorze quintars, fet a despeses de dit Sr. Comendatari. L’anomena El Seny Pe Ramon, i en ella hi posà relíquies del fust de la Stma. Creu, i dels ossos de St. Ramon de Penyafort. Clos per Joan Duc, prevere, rector de Sta. Maria d’Ullastrell, per autoritat de dit senyor abat, notari públic. Any 1606. Donacions i privilegis, nº 27.</span></span></span></span></span></p>	08120-428	Abadia de Montserrat - 08199 - Monistrol de Montserrat.	<p><span><span><span><span><span>La pràctica totalitat de pergamins que formaven part de l’arxiu de Sant Llorenç del Munt estan dipositats (a més dels desapareguts) en cinc institucions: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la Biblioteca de Catalunya (BC), l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM) i la British Library (BL), l’Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB) a més d’un fons privat propietat del senyor José de Quadras, comte de Quadras amb quatre pergamins inèdits, estudiats per primera vegada per Pere Puig i Ustrell amb motiu de la realització del Diplomatari publicat l’any 2013.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu de Montserrat desaparegué l’any 1811 degut a la crema i destrucció del monestir per part de l’exèrcit napoleònic, i per tant, es desconeix exactament quins documents s’hi preservaven amb exactitud, encara que se sap que el fons documental comptava amb documentació del segle X o voltants i que no només es limitava a l’àmbit estrictament montserratí sinó també preservava documentació als orígens i patrimoni d’institucions eclesiàstiques, viles i llogarrets. Després de la seva destrucció, en quedaren molt pocs, desapareguts a posteriori, probablement amb la desamortització del 1835. Amb l’inici de la restauració del monestir l’any 1844 començà la formació d’un nou arxiu, sense cap pergamí, juntament amb llibres i documents solts provinents de la sagristia. En el transcurs del segle XIX començaren a entrar diversos fons de pergamins, procedents d’antigues propietats i rodalies de Montserrat essent els més nombrosos els de Sant Benet de Bages. A inicis del segle XX l’arxiu continuà rebent donacions tot i que es feren diverses adquisicions.</span></span></span></span></span></p>	41.6412400,2.0180000	418217	4610410		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Cultural				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El contingut de l’Speculo sobre les possessions de Matadepera està publicat per l’Antoni Ferrando i Roig (FERRANDO:1987).	94	56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89158	Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya referent al municipi de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-referent-al-municipi-de-matadepera		XIX-XX	<p><span><span><span><span><span>El fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya custodia documentació referent al municipi de Matadepera i Sant Llorenç del Munt catalogada en diferents fons documentals i fotogràfics:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Agència Catalana de l’Aigua (ANC1-547) relacionats amb les reparacions, defenses i millores de varis trams de la riera de les Arenes. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Albert Aymà Aubeyzon (ANC1-709); </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Brangulí fotògrafs amb dues imatges del paisatge de Sant Llorenç del Munt (ANC1-42); </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Col·lecció fotogràfica d’Agustí Duran i Sanpere (ANC1-132); </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Foto-Pic de l’Arxiu Pere Català, (ANC1-1236) amb varies fotografies d’indrets de Sant Llorenç del Munt com el Turó de les Nou Cabres, o la cova del Drac, el Cavall Bernat, el monestir, etc.); </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Josep Marimon Vidal (ANC1-802) amb varies fotografies realitzades a Sant Llorenç del Munt; </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Josep Puig i Cadafalch (ANC1-737, amb fotografies del monestir de Sant Llorenç del Munt; </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera – Estudi de la Masia Catalana ( ANC11145) una informació per municipis de les masies de la comarca del Vallès Oriental. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Col·lecció Francesc Cabana, d’història de l’empresa catalana (Fons ANC1-1115), Empreses de construcció i immobiliàries (Immobiliària de Sant Llorenç del Munt SA). </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Documentació referent a la Segona República (ANC1-1). </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>ANC1-1200 existeix documentació aportada per la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona (UEC) de l’any 1983 i 1990 concretament. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Comercial i d’Empreses (ANC—564) de TAF Helicòpters, SA, amb varies fotografies del massís de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></li> </ul>	08120-429	Carrer de Jaume I, 33 -08195, Sant Cugat del Vallès.	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya està ubicat a Sant Cugat del Vallès. És l’arxiu general de l’Administració Catalana i l’arxiu històric nacional. S’encarrega d’aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental del territori català. Fou creat per Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre de l’any 1980, i adscrit a la Direcció General del Patrimoni Cultural, dins de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu antecessor més remot es remunta a l’any 1412, amb el acord per part de les Corts de Barcelona de la creació d’un arxiu propi. L’any 1931 es proposà la creació d’un Arxiu General de Catalunya, que no veurà la llum fins entrat l’any 1936, tot i que l’any 1934 l’Estat havia reconegut a favor de la Generalitat la titularitat de l’Arxiu de la Diputació General.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1936 Josep Tarradellas, li assigna com a seu el Palau Episcopal. L’any 1938 es trasllada a Pedralbes però en plena Guerra Civil, la documentació es dispersa per tot el territori català i un cop Franco al poder, se suprimirà l’arxiu fins finalitzada la dictadura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol crea l’Arxiu Nacional de Catalunya (28 de novembre de 1980). Finalment, l’any 1995 es trasllada a Sant Cugat del Vallès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ANC s’estructura en diverses àrees i sub-àrees: L’Àrea dels Fons de l’Administració; l’Àrea dels Fons Històrics; l’Àrea dels fons d’Imatges, gràfics i audiovisuals; l’Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies; el Laboratori de Restauració i la Biblioteca.</span></span></span></span></span></p>	41.5966500,2.0267700	418892	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89159	Fons documental de l'Arxiu Capitular de la Santa Església Basílica de Barcelona referent al Monestir de Sant Llorenç del Munt.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-capitular-de-la-santa-esglesia-basilica-de-barcelona-referent-al	<p><span><span><span>ALTÉS I AGUILÓ, Francesc Xavier (1994). La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat (Segles XVI-XVIII). Revista Catalana d’Arxivística. Lligall/8. Pp. 19 – 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAUCELLS i REIG, Josep; FÀBREGA i GRAU, Àngel (1969). Catàleg de l’Arxiu Capitular de la S.E. Catedral Basílica de Barcelona. 1. Índex general de les sèries documentals. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere; ROBLES, Javier; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan; CAPELLADES, Alan (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Col·lecció Diplomataris. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Tesi Doctoral. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	X-XV	<p><span><span><span><span><span>El fons documental referent al monestir de Sant Llorenç del Munt que es troba a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona consisteix en un document (referència 245), còpia del Libri Antiquitatum. El contingut tracta de tres promeses de fidelitat dels abats muntanyencs cap als bisbes de Barcelona. També hi dos pergamins (documents 308 i 309) que contenen les assignacions de menjar i vestit per a un diaca i un prevere fetes pel monestir. </span></span></span></span></span></p>	08120-430	Plaça de la Seu, s/n. 08002, Barcelona.	<p><span><span><span><span><span>La pràctica totalitat de pergamins que formaven part de l’arxiu de Sant Llorenç del Munt estan dipositats (a més dels desapareguts) en cinc institucions: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la Biblioteca de Catalunya (BC), l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM) i la British Library (BL), l’Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB) a més d’un fons privat propietat del senyor José de Quadras, comte de Quadras amb quatre pergamins inèdits, estudiats per primera vegada per Pere Puig i Ustrell amb motiu de la realització del Diplomatari publicat l’any 2013.</span></span></span></span></span></p>	41.5966500,2.0267700	418892	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89160	Fons documental de la Britisch Library referent al Monestir de Sant Llorenç del Munt.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-britisch-library-referent-al-monestir-de-sant-llorenc-del-munt	<p><span><span><span>ALTÉS I AGUILÓ, Francesc Xavier (1994). La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat (Segles XVI-XVIII). Revista Catalana d’Arxivística. Lligall/8. Pp. 19 – 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAUCELLS i REIG, Josep; FÀBREGA i GRAU, Àngel (1969). Catàleg de l’Arxiu Capitular de la S.E. Catedral Basílica de Barcelona. 1. Índex general de les sèries documentals. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MESTRES i PUIG DE LA BELLACASA, Fèlix; LLUCH, Miquel M. (2000). Pergamins conservats a la Britisch Library d’interès per a la història Local. GAUSAC. Publicació del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, 17. pp. 65-70. Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere; ROBLES, Javier; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan; CAPELLADES, Alan (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Col·lecció Diplomataris. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Tesi Doctoral. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROBLES MONTESINOS, Javier (2014). La dispersió del fons documental del monestir de Sant Llorenç del Munt: un intent d’assaig interpretatiu, VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, pp. 104-108. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XI-XIII	<p><span><span><span><span><span>El fons documental referent al monestir de Sant Llorenç del Munt consultable a la secció Additionals Charters de la Britisch Library, consta de dos pergamins referenciats amb els números 62666 i 62673 que daten dels anys 1141 i 1184 i d’altres amb els números de referència 62610, 62627, 62628, 62640, 62643, 62678 on s’esmenten els límits de propietats amb terres del monestir de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62610: Ovasius, sacerdot, deixa escrit que el monestir de Sant Llorenç del Munt rep del matrimoni format per Radulf i la seva esposa Paloma, l’any 979, la donació pel bé de la seva ànima, d’un tros de terra al costat del riu Ripoll, prop de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62627: Joan i Trasmira, l’any 1015 donen al monestir de Sant Llorenç un alou situat al terme de Terrassa, que limita a l’est amb les terres propietat d’Adelaisa, fèmina, i al nord amb terres de Blancúcia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62628: 1019. Eima ver a Argemir una propietat que té a la Vall de Mur, al terme de Sant Llorenç Savall, que limita amb terres del monestir de Sant Llorenç del Munt i la ven per l’import de tres sous i cinc diners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62640: Otger, abat de Sant Llorenç del Munt, l’any 1039 compra als esposos Guadamir i Ermengarda un alou al costat del riu Molnell, en el terme de Terrassa, per un import d’un mancús i mig d’or.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62643: Otger (Odgeragius), rep l’any 1044 la donació d’un tal Gerbert al monestir de Sant Llorenç del Munt, d’una vinya situada alterme de Terrassa a l’indret anomenat Marcianos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62666: Bernat, abat de Sant Llorenç del Munt, arrenda l’any 1141 als esposos Bernat i Guillema, un mas i una ferreria (fabrega) propera, pel qual pagaran un cens d’un parell de gallines anuals. Al costat de la signatura de Bernat, hi ha la de sis monjos més (Pons, Esteve, Pons, Raimon, Carbonell i Arnal).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62673: El monestir de Sant Llorenç del Munt rep de Gerald de Secanella, en remissió de les seves faltes, una deixa testamentària que li fa l’any 1184, la qual consisteix en vuit migenis de forment. En fan lliurament el seu nebot Bernat i la muller d’aquest, Berengària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62678: Reconeixement de deute de l’any 1217 de Pere de Prat a favor de l’abat Ramon de Sant Llorenç per la quantitat de quinze sous en moneda barcelonesa.</span></span></span></span></span></p>	08120-431	96, Euston Rd, London NW1 2DB, Regne Unit	<p><span><span><span><span><span>La pràctica totalitat de pergamins que formaven part de l’arxiu de Sant Llorenç del Munt estan dipositats (a més dels desapareguts) en cinc institucions: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la Biblioteca de Catalunya (BC), l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM) i la British Library (BL), l’Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB) a més d’un fons privat propietat del senyor José de Quadras, comte de Quadras amb quatre pergamins inèdits, estudiats per primera vegada per Pere Puig i Ustrell amb motiu de la realització del Diplomatari publicat l’any 2013.</span></span></span></span></span></p>	41.6412000,2.0179500	418213	4610406		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89161	Fons d’imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona referent al municipi de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio-de-barcelona		XX	<p><span><span><span><span><span>El fons de l’Arxiu Documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona referent al municipi de Matadepera conserva un total de 125 imatges repartides en dues capses relacionades amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, d’abans, durant i després de la restauració. </span></span></span></span></span></p>	08120-432	Carrer del Comte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge, pl. Baixa. 08037 Barcelona.	<p><span><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local fou creat el 9 de juny de 1914 per la Diputació de Barcelona, presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la “Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments” duta a terme per l’Institut d’Estudis Catalans. Es convertia així en el primer organisme públic de la Península Ibèrica dedicada a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera seu, fins l’any 1929 fou el Palau de la Generalitat. Fins als anys seixanta, la Casa dels Canonges i des de 1989 ho ha a la planta baixa de l’edifici principal de l’antiga fàbrica Batlló, l’Edifici del Rellotge, projectat per Rafael Guastavino el 1868.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SAPAL) està format per documentació generada en diferents suports i tipologies relacionades amb la tasca restauradora del servei des de l’any 1915. Amb el temps també s’hi ha afegit altres documents a través d’adquisicions i donatius. El fons comprèn arxius de fotografies, plànols, dibuixos i projectes de: Jeroni Martorell Terrats; Camil Pallàs Arisa; Joan Carrera Dellunder; Emili LLatas Agustí; Joan Morales; Josep Puig i Cadafalch; Antonio Perpinà Cebrià; Ceferí Rocafort Sansó; Jaume Ribera Llopis; Jane Dieulafoy; Joan Vidal i Ventosa; Josep Esquirol Pérez; Narcís Cuyàs Parera; Pere Català Pic; Pere Pujol i Casademunt; Valentí Fargnoli Annetta; Walter Muir Whitehill; a més de la col·lecció Arxiu d’Arqueologia Catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, el Rpertorio Iconogràfico del Arte Español i la pròpia col·lecció SPAL a més de la biblioteca formada per nombrosos llibres, revistes i audiovisuals.</span></span></span></span></span></p>	41.5966500,2.0267700	418892	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89161-img413.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89161-img412.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	55	3.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89162	Fons documental de l’Arxiu de la Corona d’Aragó referent al monestir de Sant Llorenç del Munt.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-referent-al-monestir-de-sant-llorenc-del-munt	<p><span><span><span>ALTÉS I AGUILÓ, Francesc Xavier (1994). La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat (Segles XVI-XVIII). Revista Catalana d’Arxivística. Lligall/8. Pp. 19 – 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAUCELLS i REIG, Josep; FÀBREGA i GRAU, Àngel (1969). Catàleg de l’Arxiu Capitular de la S.E. Catedral Basílica de Barcelona. 1. Índex general de les sèries documentals. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere; ROBLES, Javier; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan; CAPELLADES, Alan (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Col·lecció Diplomataris. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Tesi Doctoral. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XI-XVII	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó preserva un seguit de pergamins i butlles papals amb un abast cronològic de varis segles relacionats amb el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La major part dels documents, 196 pergamins datats entre els anys 1101 i 1230), entraren a formar part de l’Arxiu de la Corona d’Aragó l’any 1845 dins del bloc de documents que en aquella època es trobaven custodiats al monestir de Sant Pau del Camp (Barcelona). Es tracta de pergamins numerats amb un bis, per tal de preservar l’ordre cronològic del conjunt. A aquest grup s’hi ha d’afegir 29 pergamins més conservats en una carpeta en el mateix arxiu, fora de consulta i de l’abast dels investigadors que Puig i Ustrell estudià i publicà en el diplomatari de 2013 (números 777-805). Destaquen sis butlles papals i quatre documents més relacionats entre ells sobre el conflicte entre Sant Llorenç del Munt i Sant Cugat del Vallès per l’elecció de l’abat muntanyenc durant els anys seixanta i setanta del segle XII. Entre els pergamins originals destaquen tres del segle X i onze del segle XI. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Corona d’Aragó destaquen també quinze pergamins datats entre el 1101 i el 1230 i vint-i-quatre entre els segles X i XI, localitzats en la documentació pertanyent als monestirs benedictins desamortitzats al segle XIX inventariats per Rafael Raga Miñana el 1917.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tanmateix continua essent un misteri quin fet va originar la disgregació d’aquest fons (que l’any 1871 encara era a l’ACA) al darrer quart del segle XIX. Durant la seva recerca, Puig i Ustrell va determinà l’existència al Diplomatari de Sant Llorenç del Munt de cinc documents més que actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya, amb números de registre 3204; 3251; 3252; 3253 i 3256. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En altres fons conservats a la Corona d’Aragó (diferents dels fons monàstics), ha sorgit documentació com són les de la cancelleria reial amb una sèrie de butlles amb una lletra d’Alexandre III al bisbe de Barcelona de l’any 1169 on ordena a aquest darrer fixar un lapse de temps per provar les acusacions a les quals Llorenç, l’abat de facto muntanyenc havia estàs sotmès (doc. 125). En la secció de Diversos, hi ha dos fons amb 7 pergamins més (fons de Can Falguera amb 6 pergamins localitzats en el lligall 77 i Fons del Marquès de Sentmenat amb un pergamí de 1163.</span></span></span></span></span></p>	08120-433	Carrer d’Almogàvers, 77. 08018 Barcelona	<p><span><span><span><span><span>La pràctica totalitat de pergamins que formaven part de l’arxiu de Sant Llorenç del Munt estan dipositats (a més dels desapareguts) en cinc institucions: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la Biblioteca de Catalunya (BC), l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM) i la British Library (BL), l’Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB) a més d’un fons privat propietat del senyor José de Quadras, comte de Quadras amb quatre pergamins inèdits, estudiats per primera vegada per Pere Puig i Ustrell amb motiu de la realització del Diplomatari publicat l’any 2013.</span></span></span></span></span></p>	41.6410300,2.0178300	418203	4610387		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			BCIN	2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94	56	3.2	1760	40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89165	Fons documental de l’Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès, referent a Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-terrassa-arxiu-comarcal-del-valles-referent-a		XVII-XX	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Històric de Terrassa aplega documentació procedent dels següents fons:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Administració Local de la Universitat Forana que consisteix en una causa judicial de 1686 (AHT- D1.002.00227).</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa, documents relacionats amb el manteniment de camins i carreteres entre els anys 1866 i 1907 (<span>AHT-D2.002.00052; </span>AHT-D2.002.00149; AHT-D2.002.00150).</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’Ajuntament de Terrassa, es conserven varis expedients i informes sobre el reconeixement dels límits de terme i senyalització de fites dels anys 1897 i 1918 (AHT-D08.002.00205A), dels anys 1883 al 1898 (AHT-D08.002.00206A) i d’altres datats de 1975, 1951 i 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del Jutjat de Primera Instància de Terrassa es conserven varis processos judicials ordinaris relacionats amb Matadepera entre els anys 1836 i 1869: <span>1838/11/10 Pau Cardellach, CONTRA l'Ajuntament de Matadepera; 1838/12/20 Expedient a instància de Joan Solà, hisendat de Matadepera, per tal de ser exonerat del càrrec de tutor dels fills i béns de Joan Gorina; 1841/05/04 Joan Barata pagès hisendat, de Matadepera, CONTRA Francesc Palmers i Altalló, teixidor de lli, de Sabadell; 1845/07/24 Pau Renom, mestre, de Matadepera, CONTRA Isidre Renom, pagès, de Ripollet; 1846/09/24 Antònia Torrella, víuda, de Matadepera, CONTRA Joan Cortés, pagès, de Matadepera; 1847/10/05 Expedient executiu instat per Josepa i Josep Viñals, mare i fill, de Terrassa, CONTRA Francesc Casanovas, pagès, de Matadepera; 1848/12/16 Expedient executiu promogut per Salvador Sala, de Matadepera, CONTRA Josep i Jaume Amat, pare i fill, pagesos de Terrassa, sobre pagament; 1850/02/06 Sobre execució i compliment d'una Reial Sentència en el plet entre Domènec Pi de la Serra, pagès hisendat de Terrassa, CONTRA Teresa i Josep Casanovas, [de Matadepera]; 1850/02/23 Mare i fill Torrella, de Matadepera, i Francesc d'Assís Barata i Guitart, hisendat, de Matadepera, sol.liciten nomenament de pèrits; 1852/04/27 Joan Barata i Guitart, pagès hisendat, veí de Terrassa, CONTRA Joan Torrella, pagès, de Matadepera; 1865/03/18 Salvi Oriol, agent de negocis, veí de Terrassa, CONTRA Llorenç Gorina i Brosa, de Matadepera; 1866/10/18 Domènec Pi de la Serra i Margenat, hisendat, veí de Terrassa, CONTRA Josep Vilet i Amorós i Marià Satlari i Sala, pagesos i propietaris, veïns de Matadepera; 1868/03/21 Víctor Carentela, serrador, veí de Monistrol de Calders, CONTRA Josep Grané, fuster, veí de Matadepera; 1869/02/26 Expedient de jurisdicció voluntària a instància de Maria Dolors Marcet i Xicart, veïna de Matadepera, a fi de que es declari amb aptitud legal per administrar els seus béns.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Terrassa es conserven una vintena d’expedients de responsabilitats polítiques amb encausat resident a Matadepera entre els anys 1939 i 1945.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span>Fons Patrimonials</span></strong><span>: </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>6A) </span><strong>Fons del mas de La Barata (1352 – 1785)</strong>, 16 pergamins. El mas de La Barata es troba a Matadepera. Del 24 de febrer de 1331 consta l’establiment que féu Guillem, abat de Sant Llorenç del Munt, a Ramon Barata, ciutadà de Manresa, d’una peça de terra “per cultivar y edificar casa” situada a Matadepera al lloch anomenat Llinars. Molt probablement aquest és l’origen de la masia pròpiament dita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La història de la família Barata, des d’aleshores, està totalment relacionada amb aquesta casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formen aquest fons el <em>Llibre de la successió e decendensia de la casa de la Barata de la parròquia de Sant Joan de Matadepera</em>, del bisbat de Barcelona, amb extractes d’escriptures notarials del patrimoni de la família Barata, de Matadepera, datades entre 1330 (tot i que es tracta en realitat de 1331 si datem correctament per l’encarnació florentina) i 1695; i la còpia simple d’un testament de Maria Matas, en paper segellat del 1785, no closa pel notari (9 de desembre de 1768). Un conjunt de 16 pergamins que havien estat barrejats amb la resta de pergamins del fons, però que van poder ser identificats en una recerca realitzada l’any 1988, completen el fons. Els pergamins es daten entre els anys 1352 i 1594.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6B)<strong> Fons de Can Vinyers, (1754-1918). </strong>Can Vinyers és una de les masies que encara existeixen a la localitat de Matadepera i una de les més antigues. De fet els seus orígens es remunten al segle XV. Durant gran part de la història els propietaris van ser la família Pi de la Serra, de Rubí. Fruit d'aquesta pertinença per part de la família rubinenca, en el fons Can Vinyers ens ha quedat una sèrie de documents de gestió de les propietats de la masia. El primer document del fons és de 1754 i és un contracte de rabassa morta atorgat per Francesc Pi de la Serra. Aquesta tipologia documental de contractes de rabassa morta, emfiteusi, etc. són molt comuns en el fons i corresponen a una cronologia que va des del segle XVIII, fins a inicis del segle XX, sent l'últim document un de 1918. </span></span></span><span><span>El fons de Can Vinyers se centra majoritàriament en documentació de gestió de les propietats vinculades a la masia de Matadepera. </span></span></p> <p><span><span><span>6C) <strong>Fons Torras Batlles / Palet i Torras, (1699-1886).</strong> Forma part del fons Can Falguera (12/06). Consta de 8 documents la majoria dels quals fan referència al municipi de Matadepera. Especialment destacable el 'Llibre de notes dels hereus de Can Torres (1699-1824)</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons d’Institucions</strong>. Cambra Agrària Local de Matadepera, (1890-1996). La documentació d’aquest fons permet resseguir les diferents etapes de la <em>Hermandad</em> i posterior Cambra Agrària de Matadepera. En aquest fons hi podem trobar els llibres de registre d’entrada i sortida de documents des de 1985 a 1994, documentació comptable de 1987 a 1996 i el llibre de les actes de 1985. Hi ha un complet registre de maquinària agrícola de 1982 a 1993, entre d’altra documentació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons Notarials</strong>. Es troben referències a llocs i masos de Matadepera als diversos capbreus que es conserven a l’Arxiu dins el fons del districte notarial de Terrassa així com als protocols notarials. A més, hi ha 34 Capítols Matrimonials datats entre els anys 1500 i 1532.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons Registrals</strong>: Al fons de l’Ofici i Comptadoria d’Hipoteques de Terrassa hi ha nombroses referències a finques del terme municipal de Matadepera amb registres i còpies d’escriptures originals. 1769-1862.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Documents solts</strong>: Consistents en la Batllia i Consell de la Universitat de Sant Joan de Matadepera. 1587-1650. (2/2); la Llibreta de notes de Can Solà [de la Font o del Racó] de Matadepera. 1602-1640. (2/4); la Llibreta de notes de Magí Solà, de Matadepera. 1609-1620. (2/5); i finalment les Batllies foranes (Castellar, Matadepera, Olesa, Ullastrell i Sant Feliu Sasserra). 1609-1819. (3/1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi trobem, <strong>101 processos de Batllia</strong> documentats que abasten un període de temps des d’inicis del segle XVII al XIX. Entre ells destaca el de l’11/12/1602 que parla d’Antoni Roura, pagès de Sant Joan de Matadepera, i un tal Plantada, pagès de Sant Genís de l’Ametlla que declaren la seva actitud com a tutors i curadors dels fills de Joan Monllor àlies Robert, de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El del 05/11/1785 sobre Tomàs Martí, rajoler de Sant Joan de Matadepera, contra Joan Cadafalch pagès de la parròquia de Sant Pere per una baralla en la venda d’unes rajoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El del 04/09/1786 sobre les declaracions dels treballadors i altre sper un robatori a la casa vella dels Torrella en terme de Matadepera per un robatori de blat dels delmes fet per Josep Ferrés a la masia de Can Torrella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 27/11/1649 Inquisitio, de la cúria de Matadepera, contra uns deconeguts per haver mort a punyalades i atracat a Jacint Fexes, pagès de Coaner, robant-li una mula, una xispa i altres béns. O finalment el 25/01/1654, Inquisitio, de la cúria de Matadepera, contra uns desconeguts, per haver entrat a robar a casa de Francesc Pobla, pagès de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></p>	08120-434	Raval de Montserrat, 14 – 08221 Terrassa	<p><span><span><span><span><span>L'any 1982 l'Arxiu Històric de Terrassa passa a nomenar-se Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Aquest arxiu té un total de 177 fons documentals i 6 de col·leccions amb un abast cronològic que s'inicia amb un fragment de Codex de mitjan segle IX i arriba fins el present.</span></span></span></span></span></p>	41.5966500,2.0267700	418892	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89182	Balmeta del Roger	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmeta-del-roger			<p><span><span><span><span><span>La Balmeta del Roger està situada a al vessant hidrogràfic dret de Canal de la Cova Roja. El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta. Tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. Prenent de referència la Balma del Cubell, baixar pel costat a mà esquerra dels blocs drets fins a trobar la Balma de la Visera. Al dessota mateix, a tocar del torrent, hi ha la balmeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més que una balma, es tracta d’una abric format per la caiguda de varis blocs provinents de la cinglera, que en quedar frenats, el més gran quedà recolzat en un altre de més petit, deixant un espai interior buit. El fons està tancat amb pedra de diferents mides. A mà dreta hi ha dues pedres més grosses ben falcades que (a excepció dels còdols més petits) segons ens indica el nostre acompanyant, Quim Solbas, quan el van descobrir les varen localitzar in situ. </span></span></span></span></span></p>	08120-435	Canal de la Cova Roja		41.6409900,2.0278400	419037	4610373		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89182-p1490073.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89182-p1490072.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89183	Caixa dels Trons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-dels-trons			<p><span><span><span><span><span>La Caixa dels Trons està situada en el vessant hidrogràfic dret de Canal de la Coma Roja. El seu accés es pot fer de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja, entrar per la canal, a mà esquerra. De fet, es tracta d’una cavitat de gairebé sis metres de fondària formada un caos de blocs. És a dir, degut al retrocés progressiu de la cinglera, els blocs s’han anat desprenent de les parets acumulant-se uns damunt dels altres, formant cavitats de mides diverses que l’home i els animals han sabut aprofitar com abric o cau.</span></span></span></span></span></p>	08120-436	Canal de la Cova Roja	<p><span><span><span><span><span>En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria. </span></span></span></span></span></p>	41.6401400,2.0271300	418976	4610280		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89183-p1490060.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89183-p1490053.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El seu nom, l’explica Jordi Guillemot per la proximitat a la Canal del Tro. Quim Solbas ens senyala durant la visita que durant una fort tempesta de llamps i trons hi trobà refugi un bon amic que la batejà amb aquest nom.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89186	Forn de pega de la Canal Gran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-la-canal-gran	<p><span><span><span><span><span>EIXIMENIS, F (1983). Lo Crestià. MOLC 98, Edicions 62 i La Caixa, Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (2002). Les pegueres de Salo (Bages). Indústria Tèxtil: Actes de les V Jornades d’Arqueologia industrial, pp. 613 – 633. Barcelona. Marcombo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (1998). Peguers del Bages. Revista Dovella, 62, pp. 33-41. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT i QUER, Pius (1987). Plantas medicinales. Editorial Labor. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTORELL, Joan (1983). Tirant lo Blanc. MOLC 99/100. Edicions 62 i La Caixa. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIDAL, Judit (2018). Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre. Ajuntament de Riba-roja d’Ebre.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	<p><span><span><span><span><span>Forn de pega o quitrà situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Canal Gran. L’accés es fa pujant per la Riera de Matalonga. Un quilòmetre i mig més amunt, a mà esquerra hi ha una fita que marca l’accés a un corriol, antic camí de carboners. Cal seguir-lo en direcció a la Balma del Cubell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura consisteix en una única cavitat en forma d’olla, allargassada, amb el ventre més ample, excavada totalment al terra aprofitant el pendent del marge. El seu interior està recobert per una capa de terra cuita, amb restes evidents de rubefacció. L’espai, que mesura, 1’45 m de llargada per 0’80 m d’amplada, per 1’60 m d’alçada, presenta una boca orientada al sud-est, d’uns 0’40 m d’amplada. Està colgada per la mateixa terra del marge. A la part superior, el diàmetre està coronat per un parell de fileres de pedra sobreposades, deixant un espai per introduir la teia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Visualment, sembla que la paret de terra cuita està protegida per una estructura de pedres situades en el perímetre exterior del forn. A la part davantera de la boca, hi ha una placeta de petites dimensions, zona de maniobra del pegaire. Probablement en aquest indret s’hi col·loqués algun tipus de canaló que conduïa el quitrà o pega cap a un recipient on recollir-lo i posar-ho. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una excavació arqueològica permetria aportar més dades sobre el funcionament, l'estructura i els usos.</span></span></span></span></span></p>	08120-438	Vessant hidrogràfic esquerre de la Canal Gran	<p><span><span><span><span><span>La pega s’obté a partir de la destil·lació “destructiva” de la teia o soques i arrels de pi (per ser un gran resinós) a partir de les quals s’obté un líquid viscós, espès, de color fosc conegut amb el nom de quitrà de pagès o quitrà de pi. Quan aquest quitrà es destil·la, s’obté un residu molt viscós, de color negre, anomenat pega.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La teia, que no és res més que el cor de l’arbre, crema amb molta facilitat. La millor teia s’obté dels pins vells i aquells que neixen en roqueters, indrets pobres en terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés consisteix, primerament en escalfar el forn durant unes hores per després col·locar al fons, un xic inclinat, una capa d’estelles de fusta de pi. Al damunt s’hi anaven col·locant capes de teies disposades de forma radial. Un cop ple, es tapava posant un parell de troncs o taulons, depenent de la mida i se segellava amb lloses de calç o rajols de fang. Un d’ells tenia un orifici per controlar el quitrà. Després d’unes hores, aquest s’escolava per un canaló i es recollia en una pastera, molt a poc a poc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si el que es volia però era obtenir la pega calia una segona construcció, l’olla. Aquí el quitrà s’escolava per un vas comunicant amb un cert pendent cap a una segona cavitat, més petita. Un cop dins, s’hi calava foc. El peguer sabia quan el procés de destil·lació havia acabat pel color i la forma de full (en cabdells). Es tornava a tapar immediatament per apagar la combustió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de l’olla o del pou (ja sigui per obtenir quitrà o pega, s’hi havia excavat la pastera, una mena basseta quadrangular, d’uns quaranta a cinquanta centímetres de fondària per un a dos metres de costat, depenent de la mida del forn. Les parets interiors es podien recobrir amb pedra, reforçades després amb taulons. El fons o sola es mullava i s’hi col·locava una capa de cendra, seguint també el sistema de preparació de la plaça on es col·loquen les peces de fang dels forns d’obra. La pega sortia molt a poc a poc per evitar que s’inflés i sobreeixís. Un cop freda quedava un bloc compacte, com una rajola de color negre. El pegaire retirava els taulons dels quatre costats, amb la destral llescava la pasta i a continuació s’introduïa un perpal per aixecar-la lleugerament i saltava al damunt. La pega es trencava per les marques fetes amb la destral. Un cop obtingudes les llesques, es tallaven en pastilles per poder-les transportar en les sàrries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pega és un producte emprat en èpoques molt reculades, tant com aïllament, impermeabilització o encolat i curatives com l’empast. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conegut ja en època romana, a Catalunya té una gran importància durant l’època medieval, i especialment durant els segle XIII, XIV i XV sobretot per permetre la impermeabilització dels vaixells i com a combustible de guerra per llençar, encès, contra l’enemic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Són varis els exemples de la pega i el quitrà per a actes de guerra, que poden trobar en la literatura clàssica. En Capítol CLXIV de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell s’hi pot llegir el següent text. “Los trucs llançaven molta calç perquè els cegàs la vista. Aprés llançaven oli bullent amb casses. L’una part e l’altra llançaven pega bullent; e nit e dia jamés cessaven ni havien repòs, sinó contínuament combatre.” En el capítol CX del llibre del Dotzè del Crestià, de Francesc Eiximenis, diu “E deuen tenir aparellat foc e pega e alquitrà, ab què hi meten foc si s’acosten al mur.” En la Crònica de Bernat Desclot, capítol XLI es pot llegir “(...) lo preborde de Tarragona començà a fer una cava molt gran, e pregona e llonga a argenters, qui saben de caves a fer, e molta altra gent. Cavaren tant tro que foren a mur major e puis estalonaren-lo, e el paborde féu aportar llenya seca molta, e féu-la metre llaïns ab molt seu, e pega e oli; e puis féu-hi metre foc sus en l’alba”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fora dels actes bèl·lics, la pega i el quitrà foren emprats ja pels egipcis, que no només revestien les mòmies amb pega sinó que també l’utilitzaven per segellar les piràmides. Els canals d’irrigació de Babilònia eren calafatats amb pega com impermeabilitzant. A Bíblia es parla de la pega. A la Gènesi (6:14) quan es parla de la construcció de l’Arca de Noé, diu “fes-te una arca de fusta de xiprer. Fes compartiments a l’arca i recobreix-la de pega per dintre i per fora”. A l’Èxode (2:3), parlant de Moisès diu “prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi el nen i la deixà entre els joncs, a la vora del Nil.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Virgili per exemple a les Geòrgiques explica que “el traginer carrega d’oli o d’humils fruits les espatlles del seu lent pollí i quan torna, porta de la ciutat una mola treballada amb martell o un bloc de negra pega”. Herodot a Històries, escriu que ha vist treure pega d’un estanyol a l’illa jònica de Zákinthos, “Hi ha basses en gran nombre; la més gran té 21 metre de llargada, 21 d’amplada i 3’5 de fondària. A aquesta hi enfonsen una vara amb una branca de murtra lligada a la punta, i extreuen pega enganxada a la murtra, la qual té una olor com l’asfalt, però és millor que la pega de Pieria. Llavors l’aboquen en un forat que han cavat prop de la bassa; i quan n’han recollida una bona quantitat, del forat n’omplen els seus recipients”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pius Font i Quer, parla de l’obtenció i els seus secrets, “De la leña de pino se saca la pez generalment por gentes rústicas y por procedimientos rudimentarios. Quemando las astillas en un hoyo apropiado, la peguera, y dispuesto de tal modo que el pino no se inflame y vaya consumiéndose lentamente, al propio tiempo que suelta la pez. Los pegueros conocen bien los secretos de esta extracción.” I també de les utilitzacions pel bestiar, “Esta pez, untuosa y negruzca, se emplea contra la roña de los ganados, para sanar diversas enfermedades cutáneas de los mismos.”</span></span></span></span></span></p>	41.6401600,2.0295600	419179	4610280		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89186-p1480972.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89186-p1480965.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89186-p1480970.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El vam poder documentar gràcies a un informant del parc (Q. S.)	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89188	Forn de pega de la Canal de la Cova Roja	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-la-canal-de-la-cova-roja	<p><span><span><span><span><span>EIXIMENIS, F (1983). Lo Crestià. MOLC 98, Edicions 62 i La Caixa, Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (2002). Les pegueres de Salo (Bages). Indústria Tèxtil: Actes de les V Jornades d’Arqueologia industrial, pp. 613 – 633. Barcelona. Marcombo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (1998). Peguers del Bages. Revista Dovella, 62, pp. 33-41. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT i QUER, Pius (1987). Plantas medicinales. Editorial Labor. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTORELL, Joan (1983). Tirant lo Blanc. MOLC 99/100. Edicions 62 i La Caixa. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIDAL, Judit (2018). Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre. Ajuntament de Riba-roja d’Ebre.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	<p><span><span><span><span><span>Forn de pega o quitrà situat en el vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Coma Roja. L’accés es fa pujant per la Riera de Matalonga. Un quilòmetre i mig més amunt, a mà esquerra hi ha una fita que marca l’accés a un corriol, antic camí de carboners. Seguir-lo en direcció a la Balma del Cubell, travessant la Canal Gran i la Canal de la Coma Roja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura consisteix en una única cavitat en forma d’olla, allargassada, amb el ventre més ample, excavada totalment al terra aprofitant el pendent del marge. El seu interior està recobert per una capa de terra cuita, amb restes evidents de rubefacció. L’espai, que mesura, 1’55 m de llargada per 0’70 d’amplada, per 1’90 m d’alçada, presenta una boca orientada al nord-est, d’uns 0’40 m d’amplada per 0’25 d’alçada. Està parcialment colgada per la mateixa terra del marge, sense que aquets fet hagi afectat l’estructura. A la part superior, el diàmetre està coronat per un parell de fileres de pedra sobreposades, deixant un espai per introduir la teia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Visualment sembla que la paret de terra cuita està protegida per una estructura de pedres situades a tot el perímetre exterior del forn. A la part davantera de la boca, hi ha una placeta zona de maniobra del pegaire. Probablement en aquest indret s’hi col·loqués algun tipus de canaló que conduïa el quitrà o pega cap a un recipient on recollir-lo i posar-ho. Visualment no es localitza cap altre estructura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el mateix pla del forn a una desena de metres s’hi localitza una bassa quadrangular més relacionada amb un forn de pega que no pas emprada per carboners. Un dels seus costats, situat en direcció al forn, té la paret recoberta de pedra. La fondària és de 0’50 m per 2 metres de costat.</span></span></span></p>	08120-439	Vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Cova Roja	<p><span><span><span><span><span>La pega s’obté a partir de la destil·lació “destructiva” de la teia o soques i arrels de pi (per ser un gran resinós) a partir de les quals s’obté un líquid viscós, espès, de color fosc conegut amb el nom de quitrà de pagès o quitrà de pi. Quan aquest quitrà es destil·la, s’obté un residu molt viscós, de color negre, anomenat pega.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La teia, que no és res més que el cor de l’arbre, crema amb molta facilitat. La millor teia s’obté dels pins vells i aquells que neixen en roqueters, indrets pobres en terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés consisteix, primerament en escalfar el forn durant unes hores per després col·locar al fons, un xic inclinat, una capa d’estelles de fusta de pi. Al damunt s’hi anaven col·locant capes de teies disposades de forma radial. Un cop ple, es tapava posant un parell de troncs o taulons, depenent de la mida i se segellava amb lloses de calç o rajols de fang. Un d’ells tenia un orifici per controlar el quitrà. Després d’unes hores, aquest s’escolava per un canaló i es recollia en una pastera, molt a poc a poc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si el que es volia però era obtenir la pega calia una segona construcció, l’olla. Aquí el quitrà s’escolava per un vas comunicant amb un cert pendent cap a una segona cavitat, més petita. Un cop dins, s’hi calava foc. El peguer sabia quan el procés de destil·lació havia acabat pel color i la forma de full (en cabdells). Es tornava a tapar immediatament per apagar la combustió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de l’olla o del pou (ja sigui per obtenir quitrà o pega, s’hi havia excavat la pastera, una mena basseta quadrangular, d’uns quaranta a cinquanta centímetres de fondària per un a dos metres de costat, depenent de la mida del forn. Les parets interiors es podien recobrir amb pedra, reforçades després amb taulons. El fons o sola es mullava i s’hi col·locava una capa de cendra, seguint també el sistema de preparació de la plaça on es col·loquen les peces de fang dels forns d’obra. La pega sortia molt a poc a poc per evitar que s’inflés i sobreeixís. Un cop freda quedava un bloc compacte, com una rajola de color negre. El pegaire retirava els taulons dels quatre costats, amb la destral llescava la pasta i a continuació s’introduïa un perpal per aixecar-la lleugerament i saltava al damunt. La pega es trencava per les marques fetes amb la destral. Un cop obtingudes les llesques, es tallaven en pastilles per poder-les transportar en les sàrries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pega és un producte emprat en èpoques molt reculades, tant com aïllament, impermeabilització o encolat i curatives com l’empast. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conegut ja en època romana, a Catalunya té una gran importància durant l’època medieval, i especialment durant els segle XIII, XIV i XV sobretot per permetre la impermeabilització dels vaixells i com a combustible de guerra per llençar encès contra l’enemic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Són varis els exemples de la pega i el quitrà per a actes de guerra, que poden trobar en la literatura clàssica. En Capítol CLXIV de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell s’hi pot llegir el següent text. “Los trucs llançaven molta calç perquè els cegàs la vista. Aprés llançaven oli bullent amb casses. L’una part e l’altra llançaven pega bullent; e nit e dia jamés cessaven ni havien repòs, sinó contínuament combatre.” En el capítol CX del llibre del Dotzè del Crestià, de Francesc Eiximenis, diu “E deuen tenir aparellat foc e pega e alquitrà, ab què hi meten foc si s’acosten al mur.” En la Crònica de Bernat Desclot, capítol XLI es pot llegir “(...) lo preborde de Tarragona començà a fer una cava molt gran, e pregona e llonga a argenters, qui saben de caves a fer, e molta altra gent. Cavaren tant tro que foren a mur major e puis estalonaren-lo, e el paborde féu aportar llenya seca molta, e féu-la metre llaïns ab molt seu, e pega e oli; e puis féu-hi metre foc sus en l’alba”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fora dels actes bèl·lics, la pega i el quitrà foren emprats ja pels egipcis, que no només revestien les mòmies amb pega sinó que també l’utilitzaven per segellar les piràmides. Els canals d’irrigació de Babilònia eren calafatats amb pega com impermeabilitzant. A Bíblia es parla de la pega. A la Gènesi (6:14) quan es parla de la construcció de l’Arca de Noé, diu “fes-te una arca de fusta de xiprer. Fes compartiments a l’arca i recobreix-la de pega per dintre i per fora”. A l’Èxode (2:3), parlant de Moisès diu “prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi el nen i la deixà entre els joncs, a la vora del Nil.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Virgili per exemple a les Geòrgiques explica que “el traginer carrega d’oli o d’humils fruits les espatlles del seu lent pollí i quan torna, porta de la ciutat una mola treballada amb martell o un bloc de negra pega”. Herodot a Històries, escriu que ha vist treure pega d’un estanyol a l’illa jònica de Zákinthos, “Hi ha basses en gran nombre; la més gran té 21 metre de llargada, 21 d’amplada i 3’5 de fondària. A aquesta hi enfonsen una vara amb una branca de murtra lligada a la punta, i extreuen pega enganxada a la murtra, la qual té una olor com l’asfalt, però és millor que la pega de Pieria. Llavors l’aboquen en un forat que han cavat prop de la bassa; i quan n’han recollida una bona quantitat, del forat n’omplen els seus recipients”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pius Font i Quer, parla de l’obtenció i els seus secrets, “De la leña de pino se saca la pez generalment por gentes rústicas y por procedimientos rudimentarios. Quemando las astillas en un hoyo apropiado, la peguera, y dispuesto de tal modo que el pino no se inflame y vaya consumiéndose lentamente, al propio tiempo que suelta la pez. Los pegueros conocen bien los secretos de esta extracción.” I també de les utilitzacions pel bestiar, “Esta pez, untuosa y negruzca, se emplea contra la roña de los ganados, para sanar diverses enfermedades cutáneas de los mismos.”</span></span></span></span></span></p>	41.6408700,2.0295300	419177	4610359		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89188-p1480995.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89188-p1490014.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89188-p1490018.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89188-p1490016.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Una excavació arqueològica permetria identificar-ne la tipologia, l'estructura i el funcionament.	98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89298	Xarxa de Camins i Senders del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-i-senders-del-parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>AA.VV (1989). Camí dels Monjos. De Sant Cugat del Vallès a Sant Llorenç del Munt. Comitè Català de Senders. PR-C 31. Federació d’entitats excursionistes de Catalunya. Tarragona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural. </em>Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SAMPER GISBERT, Marc (2015). Els senders de Sant Llorenç. Treball de Recerca. IES Matadepera. Treball inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XI-XXI	<p><span><span><span><span><span>La infraestructura de la Xarxa de vies i camins en el cas de l’espai natural està format per tres tipus de xarxes diferents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La xarxa rodada principal, integrada per les carreteres, que travessen pel parc. Són necessàries per a la comunicació entre els nuclis de població.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La xarxa rodada secundària, integrada per un seguit de camins rurals i forestals, pistes forestals que configuren l’estructura bàsica de l’espai natural protegit. Permeten la comunicació entre masos dispersos, prevenció i extinció d’incendis forestals i faciliten les tasques de vigilància i els accessos als agents rurals, bombers i ADF a més d’altres tipus d’emergències. També permeten arribar als diferents equipaments.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La xarxa de senders excursionistes, integrada bàsicament pels Senders de Gran Recorregut (GR), de més de 50 quilòmetres, validats pels organismes competents. Els itineraris de Petit Recorregut (PR), d’entre 10 i 50 quilòmetres. Finalment, els Senders Locals (SL), de menys de 10 quilòmetres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cadascun d’aquests senders està senyalitzat a partir de dues ratlles paral·leles disposades horitzontalment, pintades normalment en el tronc d’un arbre, una roca o en un suport resistent i visible per a l’excursionista. El sender GR està pintat amb una ratlla vermella i al dessota una de blanca. El sender PR, és groga i blanca i el SL, verda i blanca. A banda d’aquests senyals, es pot donar el cas, que durant el trajecte, trobem el mateix senyal en forma d’ “X”, quan això passa, la marca avisa de què se segueix una direcció incorrecta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A banda d’aquesta tipologia també hi ha els senders urbans circumscrits a un àmbit urbà, tingui la dimensió que tingui. En aquest cas els senyals són de color groc i vermell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots ells estan perfectament protegits i fora d’aquestes àrees bàsiques, només es permetrà obrir nous camins i pistes si l’explotació de recursos forestals i agrícoles, la millora de l’accés a edificis i instal·lacions, la prevenció d’incendis o la restauració de masses forestals ho exigeix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins del Parc, s’inclou, el <strong>Camí Ral de Coll Daví</strong>, un itinerari senyalitzat amb fites. Aquesta ruta segueix l’antic camí Ral de Barcelona a Manresa creuant per la serra de l’Obac. L’itinerari transcorre pel sector de la Barata (BV.1221 -PK 9,2), amb les referències històriques al bandolerisme succeïdes entorn de l’Hostal de La Barata. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El <strong>Camí dels Monjos</strong>, (PR-C 31) un camí històric d’origen medieval que connecta els monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt situat al cim de La Mola (Matadepera), amb el de Sant Cugat del Vallès. En el tram final del camí amb els seus diferents troncals, permet conèixer Can Pobla, la cova o el morral del Drac fins a La Mola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>El camí de Coll d’Estenalles a La Mola</span></span></strong><span><span> <strong>(SL – C 54 / IP-4)</strong> que tot i que no s’origina dins del municipi, si que procedent de Mura, ressegueix la Carena del Pagès i en arribar al Collet dels Tres Termes, baixa en direcció als Òbits, retorna enrere per anar en direcció al Morral o Cova del Drac i fins al monestir de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>A la Mola des de Can Robert, (SL- C 50) </span></span></strong><span><span>una ruta pensada per a mostrar la riquesa del patrimoni natural i cultural, adaptada per al públic familiar de 10,2 km. El sender inicia el seu recorregut a la Torre de l’Àngel (Punt quilomètric 7 de la carretera de Talamanca). En el transcurs de la ruta, es poden veure forns de calç, , el trull i el mas mig ensorrat de Can Robert (actualment hi ha un estacionament que permet iniciat la ruta des d’aquest indret). En direcció a Can Pobla, per sobre de Can Robert, les restes de varies tombes medievals i poc abans d’arribar a l’antic mas, l’avenc del Club. Un cop vorejada Can Pobla, envoltats per un paisatge excepcional, el camí costerut enllaça amb el Camí dels Monjos, travessant pels horts de la comunitat, varies coves i abrics. Un cop arribats al monestir, si el temps ho permet, es podrà gaudir del paisatge i visitar l’església i el centre d’interpretació i avituallar-se si és necessari. El retorn es fa per la Canal de l’Abella un cop deixat enrere el Morral o Cova del Drac que ens conduirà de nou fins a la Torre de l’Àngel. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Santa Agnès</span></span></strong><span><span>. La ruta s’origina al municipi veí. Però des del santuari de la Mare de Déu de les Arenes permet endinsar-se per la Canal de Santa Agnès fins a l’ermita, parcialment construïda en una balma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tret d’aquests senders senyalitzats, la muntanya de Sant Llorenç té altres corriols, la majoria conservats per excursionistes i bons coneixedors del terreny. Antics camins de bast, de gent de muntanya com carboners, calcinaires, pegaires, i tots aquells oficis relacionats amb l’exploració forestal. Aquests camins, recorren la muntanya d’un costat a l’altre, paral·lels, arran de cingleres. Gran part del recorregut no està adaptat per al públic familiar, degut a la perillositat que comporta travessar alguns dels passos més estrets. En el seu recorregut es poden veure antigues súties i places carboners i les restes d’alguna barraca de carboner, fonts o surgències intermitents, com la font de Neda, la font de la Soleia, la font de les Mosques o la del Senglar, la font del Raig i la de les Àligues tot descobrint un paisatge feréstec excepcional. Ens referim al <strong>Camí dels Maringes</strong>, al <strong>Camí de la Font Soleia</strong> i al <strong>Camí de la Senyora</strong> sotmesos als capricis de la natura i on vist des de lluny, fa difícil establir una línia visual del recorregut. El camí més feréstec i menys freqüentat és tal vegada el dels Maringes. La darrera nevada en va fer desaparèixer una part i només els bons coneixedors de la muntanya, amb paciència varen obrir un estret pas entre els arínjols i roquissars. </span></span></span></span></span></p>	08120-440	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac		41.6371000,2.0232203	418647	4609946		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-p1460289.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-cami-de-la-font-soleia.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-cami-de-la-senyora.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-cami-dels-maringes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-mal-pas-de-la-castellassa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89298-sl-c50-de-can-robert-a-la-mola.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El Decret 166/1998 de Regulació de l’accés motoritzat al medi natural, desenvolupa la Llei 9/1995 de regulació de l’accés motoritzat al medi natural i en concreta la definició dels camins, els continguts dels inventaris comarcals, entre altres.Després que la Diputació de Barcelona promogués una campanya de civisme al parcs naturals, el considerable augment de bicicletes tot terreny a la muntanya ha creat tensions entre els excursionistes i nous practicants que sovint no tenen adquirits els coneixements bàsics de seguretat i respecte per la pràctica de la BTT en zones de muntanya.Per sensibilitzar aquests col·lectius, la Federació Catalana de Ciclisme i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya s’hi ha afegit amb una campanya per promoure el civisme i conscienciació en seguretat i respecte al medi ambient amb l’edició de dos tríptics informatius.	94\|98\|85	49	1.5		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89299	Xarxa de senders adscrits a l’àmbit urbà de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-senders-adscrits-a-lambit-urba-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>SAMPER GISBERT, Marc (2015). Els senders de Sant Llorenç. Treball de Recerca. IES Matadepera. Treball inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>	XXI	<p><span><span><span><span><span>La infraestructura de la Xarxa de senders urbans circumscrits en l’àmbit del nucli urbà, consisteix en quatre rutes habilitades, perfectament senyalitzades, que es diferencien en funció de la dificultat i la llargària de cadascun d’ells. Els posts, de fusta, tenen a la part superior una marca de color que ajuda a identificar-los ràpidament. Aquests senders són els següents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color verd clar: té un recorregut de tres quilòmetres, que es pot realitzar sense cap mena de dificultat. S’inicia a la plaça de Sant Jordi i voreja les dues lleres de la riera de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color verd fosc: té un recorregut de dos quilòmetres. S’inicia a la plaça de Sant Jordi, voreja la riera de les Arenes, en direcció sud.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color blau: té un recorregut de tres quilòmetres, però en aquest cas el camí presenta una mica més de dificultat, pel desnivell del terreny. El trajecte s’inicia a la plaça de Sant Jordi, transcorre pel Forn de calç de Can Prat i el Forn de calç dels Abeuradors. De tornada voreja el Jardí Botànic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color vermell: té un recorregut de vuit quilòmetres i és el que presenta major dificultat. S’inicia a la plaça de Sant Jordi, i arriba fins a les portes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, amb el Gorg de la Riba. De tornada passa pel Gorg de Can Ferrers i l’Avenc de Can Torrella a la Riera de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els quatre senders estan degudament senyalitzats i en algun moment del seu recorregut poden enllaçar els uns amb els altres, permeten allargar el trajecte.</span></span></span></span></span></p>	08120-441		<p><span><span><span><span><span>Les quatre rutes foren creades l’any 2015 per l’Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p>	41.6027290,2.0235208	418629	4606130		08120	Matadepera	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-sl-blaucami-de-can-prattorrent-dels-abeuradors02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-dsc6622-ruta-verda-riera-de-les-arenes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-dsc8280sl-sender-local-vermell02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-p1440797sl-sender-local-vermell04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-p1440811senyalitzacio.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Un dels canvis en el comportament de la gent després del confinament provocat per la pandèmia COVID-19, fou la de buscar espais lliure on poder gaudir i practicar l’esport. Malauradament, el comportament humà no sempre és el desitjable i en el cas dels parcs naturals, la massificació en alguns indrets molt concorreguts ha comportant canvis en el comportament de la fauna, a més de brutícia, pintades, material de senyalització malmès, i altres desperfectes no desitjables.Després de que la Diputació de Barcelona promogués una campanya de civisme al parcs naturals, el considerable augment de bicicletes tot terreny a la muntanya ha creat tensions entre els excursionistes i nous practicants que sovint no tenen adquirits els coneixements bàsics de seguretat i respecte per la pràctica de la BTT en zones de muntanya.Per sensibilitzar aquests col·lectius, la Federació Catalana de Ciclisme i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya s’hi ha afegit amb una campanya per promoure el civisme i conscienciació en seguretat i respecte al medi ambient amb l’edició de dos tríptics informatius.	98	49	1.5		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89300	Arxiu parroquial de sant Joan de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-joan-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>AMETLLER, Mossèn Manel (1990). <em>Mossèn Jaume Torres i Cuscó</em>. Akribos Edicions, pp. 67.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AMETLLER, Mossèn Manel (1997). <em>Els orígens del nou poble de Matadepera 1768-1868</em>. Ajuntament de Matadepera, pp. 202.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </p>	XX-XXI	<p><span><span><span><span><span>L’arxiu parroquial de Sant Joan de Matadepera patí, com molts d’altres, les devastadores conseqüències de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Per tant, són comptables els documents conservats anteriors a aquesta època.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca l’escriptura pública, datada l’any 1835, de l’establiment de Domingo Pi de la Serra, on fa donació dels quatre casals en els que s’hi aixecaria l’actual església parroquial (Ametller, 1997).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es conserva l’escriptura original de compra de la casa de Josep Cortés Riera, que era veïna de l’església, ja que s’hi volia fer una ampliació. Aquest document està datat el 15 de març de l’any 1904 (Ametller, 1990).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 1939 es conserven els llibres sacramentals: bateigs, confirmacions, expedients matrimonials i òbits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altres documents conservats són els llibres de comptabilitat, els llibres d’Obra, els tríptics dominicals, el Full Dominical, factures i rebuts o els llibres d’actes del Consell Parroquial (des de l’any 1979) o del Consell d’Economia (des de l’any 1980).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha carpetes dedicades als arxius de Mossèn Pascual i de Mossèn Joan Cot.</span></span></span></span></span></p>	08120-442	Plaça Mossèn Jaume Torres, núm. 1	<p><span><span><span><span><span>La parròquia de Matadepera depenia, fins l’any 2004, del bisbat de Barcelona; però en l’actualitat pertany a la Diòcesis de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La diòcesi de Terrassa fou erigida per Sant Joan Pau II, el 15 de juny de 2004, amb la butlla Christifidelium salutem. El 25 de juny del mateix any, pren possessió Mons. Josep Àngel Saiz Meneses com a primer bisbe de la diòcesi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El territori diocesà ocupa la major part de les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental i forma part de la Província Eclesiàstica de Barcelona juntament amb l’arxidiòcesi de Barcelona i la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></span></span></p>	41.5992300,2.0278800	418988	4605737		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89323	Fons documental de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent al municipi de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-al-municipi-de		XIX-XX	<p><span><span><span><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu. En el cas del Municipi de Matadepera, la documentació més antiga fa referència als camins veïnals (1855) i a la millora de les seves carreteres i obres públiques. També es troba documentació referent a la restauració d’edificis: Monestir de Sant Llorenç del Munt i l’Església de Sant Joan de Matadepera, subvencions, convenis, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alguns dels documents que s’hi poden consultar són els següents: </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aprovació de l’itinerari general dels camins existents en els termes municipals del partit judicial de Terrassa; hi consten el nombre de camins, l’estat en què es troben, la longitud i l’amplada (1855). Plànol d’un tram de la carretera de Matadepera a Sant Esteve de Castellar i Sant Feliu del Racó, signat per Arturo Vilanova (1893). Expedients de construcció de varis trams del Camí veïnal de Terrassa a Talamanca, del tram de Matadepera al Coll d’Estenalles, des de l’any 1891, o del Pontó de Cantarelles al Coll d’Estenalles el 1901. Expedients referents a avantprojectes amb croquis (1954), projectes i intervencions previstes pel monestir de Sant Llorenç del Munt (1985, 1987, 1988) inclou plànols i fotografies. Memòries enviades pel secretari de l’ajuntament d’acord amb el reglament de funcionaris municipals de 23 d’agost de 1924. Projecte de la Companyia <em>RIEGOS Y FUERZA DEL Ebro, S.A</em>., per establir una línia de 6.000 v. per a subministrament de l’estació transformadora <em>“Materiales para obras”</em> situada al municipi de Matadepera (1925). Projectes d’obres i esborranys del sinformes sobre els projectes d’obres de reforma, permisos i inspeccions d’edificis i carrers (clavegueram, abastament d’aigua, edificis escolars). Projecte de construcció d’un pont sobre la riera de les Arenes, a Matadepera, signat per l’enginyer Pio Fernàndez Segura (1963). Pla parcial d’ordenació urbana, tramitacions i resolucions respecta als plans de zones urbanitzables de Matadepera de l’any 1967. Pla parcial d’ordenació del sector denominat Can Torres, signat per l’arquitecte Juan B. Estevan Llagaria (1970). Projecte del Pavelló guarderia del Parc Natural (1970). Pla parcial d’ordenació de l’ampliació del sector anomenat de Les Pedritxes (1971). Pla parcial d’ordenació de la zona denominada Pla de Can Robert signat per l’arquitecte Camilo Pallàs Arisa (1972). Proposta d’instal·lació d’un safari-parc a la finca Can Robert (1972). Delimitacions entre els termes municipals de Matadepera, Terrassa, Castellar del Vallès i Sabadell (1980). Obertura de pistes forestals a la finca de la Barata (Parc de Sant Llorenç del Munt), de 1982. Subvencions per a l’obra de condicionament del consultori mèdic municipal (1982). Convenis i subvencions entre l’Ajuntament de Matadepera i la Diputació de Barcelona en relació al projecte de “Centre de Recerca de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, secció Matadepera (1983). Dictàmens i mocions de proposta de l’adquisició a Josep Maria de Quadras i Caralt de part de la finca de Sant Llorenç del Munt (1983). Avantprojecte per la construcció d’un camp de golf i de la pista poliesportiva (1984). Ampliació del cementiri (1985) amb documentació fotogràfica o la urbanització de la plaça del Casal (1988) amb documentació fotogràfica.</span></span></span></span></p>	08120-444	Carrer Mejía Lequerica, 1. 08028 Barcelona.	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. ( Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</span></span></span></span></span></li> </ul>	41.5966500,2.0267700	418892	4605452		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Informació facilitada per l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona.		56	3.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89325	Goigs en alabança de Nostra Senyora que’s venera en l’antiquissima església abacial del Monestir de Sant Llorenç del Munt del Vallès.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-nostra-senyora-ques-venera-en-lantiquissima-esglesia-abacial-del	<p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p>	XVIII-XX	<p><span><span><span><span><span>Goigs en alabança de Nostra Senyora que's venera en l'antiquissima església abacial del Monestir de Sant Llorenç del Munt del Vallès - Terrassa: Lito-Sefa-Fabrés (impr.), 1979 - goigs : il. ; 31 x 25 cm. Text repartit en tres columnes. Orla de motius geomètrics. Imatge central de la Nostra Senyora, dessota el títol, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Primera columna:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puix que sou nostra llum i guia: / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Mare mia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Siau nostra protectora / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Verge del Munt gran Senyora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La antiguitat més remota / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Ja devota / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Vostra imatge venerava / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I la gent que us visitava / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Quasi tota / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Davant vostre altar pregava //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fidels que à vós acudien / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I sentien / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Del lliri la gran fragància / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De vostre candor, amb ànsia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Oferien / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Prendes de gran importància / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Sent vostre nom sa alegria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que ho digui la capella / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Meravella / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>D’aqueix monestir famós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Que sent dedicada a Vós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Vingué ella / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>A ser local portentós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Per ofertes que rebia //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cada prenda era una història / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I memòria / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Un record n’era cabal / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I un poema original / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>D’honra i glòria / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Dels favors d’algun mortal / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Que de Bós rebuts tenia, //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tal fou sa preponderància / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I importància / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Que per guarda del tresor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Un monjo n’era Rector / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Que amb gran ànsia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I amb fidelitat i amor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Zelosament vos servia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span><span>Columna central:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquí nobles poderosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Piadosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Aquí monjos, aquí abats / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Aquí mil desemparats. / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Desitjosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De lograr vostres bondats / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Tothom à Vós acudia.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mil dos-cents vuitanta-vuit / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Amb gran fruit / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Un canonge fervorós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Bertran de Molins piadós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Sens descuit / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De vostra Concepció joiós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La festa aquí instituïa //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia ,...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Lo lliri blanc de puresa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I enteresa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Heu conservat Verge pura. / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De l’enemic la bravura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I feresa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Trepitgeu des d’eixa altura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Si un devot en Vós confia, //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vós de Jericó a la rosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Olorosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Amb raó sou comparada / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Puix foreu ImmaculadaçVenturosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De tot pecat deslliurada / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Pura com la llum del dia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span><span>Tercera columna:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vós sou l’àncora segura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Gran ventura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Dels que naveguen per Mar / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I amb sa fúria féu cessar / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I apertura / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Dels que us saben invocar. / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Suplicant à Vós maria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En conflictes horrorosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I espantosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I en temps de gran sequedat / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De Vós s’han experimentat / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Béns copiosos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Sereneu la tempestat / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Tornant al cor l’alegria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El devot que en Vós confia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Cada dia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Troba empara i gran favor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Imvocant-vos de bon cor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Si porfia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De tota pena i dolor / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El disllireu Verge pia //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És vostra Cinta preciosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Portentosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Per dones atribulades / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>De vostra mà emparades / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Poderosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Són de mal part deslliurades / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Si la porten nit i dia, //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia, ...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al pagès que amb esperança, / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El blat llença / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Alcalcen-li fruit copiós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Mireu qu’espera de Vós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La bonança / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I us darà gràcies gustós / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Si el deslliureu de sequia</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mare mia ,...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des d’eixa muntanya hermosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I altarosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Als dèbils els animeu / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>I als malalts salut doneu / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Prodigiosa / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>A tot el món empareu / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Essent de tots nord i guia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En la última agonia / </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Oh Maria</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Siau nostra protectora / </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><strong><span><span>Verge del Munt Gran Senyora.</span></span></strong></span></span></span></p>	08120-445	Monestir de Sant Llorenç del Munt	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span><br /> <span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span><strong> </strong></span></span></span></p>	41.6412200,2.0180000	418217	4610408		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89325-goig.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Existeixen varis exemplars, de diferents èpoques amb caixes, orles i tipografia variada impreses a Sabadell, Terrassa i a Barcelona. Aquest exemplar es preserva en el fons del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac, dipositat a la Biblioteca de Terrassa.	98	62	4.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89326	Avencs de Can Garrigosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avencs-de-can-garrigosa	<p><span><span><span><span><span>BADIELLA, Xavier; BADIELLA, Eduard; CLAVERÍ, Jaume (1986). L’avenc de Can Garrigosa. SIS/10. Recull de treballs espeleològics, pp. 40-41. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, núm. 44. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRO, Antoni (2004). Els avencs “terrosos” del Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, pp. 146-149. Geologia Càrstica. Actes del primer Congrés Català d’Espeleologia. Federació Catalana d’Espeleologia. Esplugues de Llobregat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p>		<p><span><span><span><span><span>L’avenc de Can Garrigosa està situat al nord del mas, dessota la carena de la Roca Petanta i del Morralet de la Mare de Déu. S’hi pot accedir des de l’estacionament de Can Robert, passant per davant de la casa i en trobar el forn de calç amb el plafó explicatiu, prendre el primer trencall a mà esquerra voltant Can Garrigosa. A l’alçada del mas, un petit corriol que puja en direcció nord hi mena directament. Uns filferros amb un tros de drap lligat alerta als excursionistes de la seva presència. En direcció nord-oest, tot just un centenar de metres, hi ha un segon avenc, conegut amb el nom d’Avenc Petit de Can Garrigosa (desnivell de 6 metres i recorregut de 8 metres). .</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cavitat està formada en les pudingues del període Eocè de Sant Llorenç del Munt i assentada sobre una diàclasi de direcció N 40º E, originada per les filtracions d’aigües. Després de l’esvoranc, com un embut, es localitza la boca, formada per terres compactes. Té una forma allargassada, d’uns 2 metres per una fondària d’uns deu metres aproximadament. Després d’un petit repetjó es prossegueix per un pas estret que permet continuar uns altres de metres fins a un ressalt de 3 metres que permet arribar a un repetjó a menys vint-i-un metres. Un fraccionament permet baixar una vertical de quatre metres més per continuar altre cop en rampa durant un recorregut de vuit metres. Des d’aquí, una vertical de set metres permet arribar a la planta final de la cavitat, en pendent orientada al nord, on s’assoleixen els 42’6 metres de profunditat màxima. Per sobre d’aquest indret s’alça una xemeneia de 15 metres. És en aquest indret on es pot observar la única concreció de l’avenc.</span></span></span></span></span></p>	08120-446	Can Garrigosa – Carena de la Roca Petanta.	<p><span><span><span><span><span>L’avenc quedà al descobert com a conseqüència de les fortes pluges que tingueren lloc pels voltants del mes de novembre de l’any 1983.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 29 de novembre fou localitzat pels masovers de Can Garrigosa que varen informar-ne al grup d’espeleologia de Sabadell (GES del CMT). El dia 4 de desembre del mateix any, Jaume Claveri i Joan Boixader hi baixaven una vintena de metres amb una escala. Veient que era més profund, el dia 6, quatre membres del GES l’exploraren en la seva totalitat, aixecant un croquis. Més endavant, membres de l’Espeleo Club de Sabadell hi baixaren i en feren una topografia completa.</span></span></span></span></span></p>	41.6385500,2.0029600	416961	4610126		08120	Matadepera	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-avencdecangarrigosa6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-avencdecangarrigosa1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-topografia-de-lavenc-petit-de-can-garrigosa-topografia-sis-ce-terrassa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89326-avencpetitdecangarrigosa4.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els avencs es troben dins l’àrea de protecció del Parc Natural i inclosos en l’Inventari d’espais d’interès geològic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya des de 1999. “L’IEIGC és una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català que cal preservar com a patrimoni geològic”. Sant Llorenç del Munt està situat a la Conca de l’Ebre, amb el número 223 “Sant Llorenç i l’Obac”Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.		2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89443	Fons documental de la parròquia de Sant Joan de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-joan-de-matadepera	<p>MARTÍ BONET, Josep Maria (2015). Visites Pastorals a la Diòcesi de Barcelona (1303-1939)- Context i índex. Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (2008). el martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939). Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p>	XIII - XX	<p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta, tot i que en el cas del municipi de Matadepera, hi ha documentació no indexada. A més, es pot trobar documentació referent a la parròquia de Matadepera en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> <p>Destaca però l'informe de Matadepera, que afirma que alguns dirigents revolucionaris ajudaren a fugir el sacerdot. Desaparegué un retaule barroc de l'altar major, un sagrari construït per Salvador Gros, natural de Caldes de Montbui, les imatges barroques de Sant Antoni i Sant Roc, un apintura de Pere Tudela de 1571 dins d'un retaule, una creu gòtica del segle XVIII i una veracreu barroca. En aquest s'explica que el 21de juliol, es presentaren uns 'forasters' a la parròquia amb la intenció de cremar el temple. Però només incendiaren les imatges. Uns dies més tard, tornaren al poble, cremant els altars davant l'església. Només el temple i l'altar del Santíssim romangueren intactes i l'edifici també tot i que defenestraren les campanes i destruïren l'arxiu. L'església quedà destinat a magatzem per als rabassaires, mentre que la rectoria serví d'alberg per als refugiats.</p> <p> </p> <p>Un altre document manuscrit és l'Speculum 3 fols. pàgines 307 a 312 que tracta sobre:</p> <p>a) Ecclesia Parochialis S. Joannis de Madadepera. De Antiquitate & Statu hujus Ecclesiae.</p> <p>b) Rectoria Parochialis Ecctae S. Joannis de Matadepera.</p> <p>c) Beneficium sub invone S. Rochi, in Capella ejusdem invonis Domus de la Barata, infra limites dicta Parochiae.</p> <p>d) Monasteriu S. Laurentii de Monte </p> <p> </p> <p>Amb el número de registre 495, un seguit de documentació que es relaciona a continuació:</p> <ol> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a.</span></span> <span lang='EN-US'>1769) Concepte: Sobre la vacant de </span><span lang='EN-US'>la </span><span lang='EN-US'>rectoria de Matadepera. 32 x 22 cms. 5 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>779) Concepte: <em>Al </em>bisbat, sobre la provisi6 del carrec de rector de Matadepera. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'>-(a. </span><span lang='EN-US'>1871) Concepte: Dels propietaris de la muntanya de St. Lloren: al bisbat </span><span lang='EN-US'>, </span><span lang='EN-US'>demanant </span><span lang='EN-US'>la </span><span lang='EN-US'>reconstrucció de </span><span lang='EN-US'>llur </span><span lang='EN-US'>monestir. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span lang='EN-US'><span><span><span>-</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>(a.</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>1789) </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>Concepte: lnventari</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>. </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>3</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>2</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>x 22 cms. 4 folis</span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>800) Concepte: lnventari. 32 x 22 cms. 6 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'>- </span><span lang='EN-US'>(a. 1802) Concepte: <em>Al </em>bisbat, reclamant que l'antic rector aboni una quantitat endeutada. 32 x 22 cms. 3 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>804) Concepte: De Francisco Molet, notari de Barcelona al bisbat, </span><span lang='EN-US'>sobre </span><span lang='EN-US'>uns censos de <span>Matadepera</span> i St. Feliu del Rac6. </span><span lang='EN-US'>32 </span><span lang='EN-US'>x 22 cms. 10 <span>folis</span></span><span lang='EN-US'>.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a.</span></span> <span lang='EN-US'>1806) Concepte: <em>Al </em><span>bisbat</span></span><span lang='EN-US'><span>,</span></span> <span lang='EN-US'>sobre </span><span lang='EN-US'>l'ampliaci6 del cementiri. </span><span lang='EN-US'>32 </span><span lang='EN-US'>x </span><span lang='EN-US'>22 </span><span lang='EN-US'>cms. </span><span lang='EN-US'>2 </span><span lang='EN-US'>folis. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a.</span></span> <span lang='EN-US'>1806) <span>C</span><span>oncepte:</span> <em>Al </em>bisbat, reclamant una documentació. </span><span lang='EN-US'>32 x 22 cms. </span><span lang='EN-US'>1 </span><span lang='EN-US'>foli 463.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>182<span>3</span>) Concepte: Comunicació al bisbat d'una presa de possessió. 22 x 16 cms. 2</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>83<span>3</span>) Concepte: Comunicació al bisbat, infonnant d'una presa de possessió. 22 x 16</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>835) Concepte: Del prior de <span>T</span>errassa al bisbat, oposant-se a la construcció d'una</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>capella</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>a Matadepera. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>838) Concepte: De M<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>Fabregas, capellit de La Barata, demanant al bisbat que el rellevi del carrec per motius de salut. 22 x <span>1</span>6 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>842) Concepte: Del rector al bisbat, agraint el nou dest<span>í</span>. 22 x 16 cms. 2 fo<span>l</span>is.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>842) Concepte: Autorització del rector per cobrar una quantitat del bisbat. 22 x 16</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. 1842) Concepte: Al bisbat, sobre la tramesa de les circulars que envia. 22 x 16 cms.</span></span> <span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1842) Concepte: Del rector al bisbat, fent un repas de les seves activitats en</span></span> <span lang='EN-US'><span>diverses <span>parroquies</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span><span lang='EN-US'><span>22 x 16 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1846) Concepte: Del rector de </span></span><span lang='EN-US'><span>St. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>F</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>eliu</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>del Racó al bisbat, sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>l'administració </span></span><span lang='EN-US'><span>deis</span></span> <span lang='EN-US'><span>béns del rector de Matadepera, afectat d'epilepsia. <span>32</span> x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1848) <span>Concepte:</span> <span>De</span><span>l</span> rector de Rubí al bisbat, <span>renunciant</span> al nomenament <span>d'</span><span>e</span><span>conom</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>de Matadepera. <span>3</span><span>2</span> x 22 cms. 1foli</span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>849) Concept<span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Al bisbat, sobre uns incidents ocorreguts durant un enterrament.</span></span> <span lang='EN-US'><span>22 x 16 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. 1849) Concepte: De Mn. Josep Tort renunciant al nomenament del rector de</span></span> <span lang='EN-US'><span>Matadepera per raó de la seva avanc;ada edat. <span>32</span> x 22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1849) Concepte: Presa de possessió de <span>Mn</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>Salas</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x 22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>85<span>2</span>) Conc<span>e</span>pt<span>e</span>: D'uns v<span>e</span>ihs al bisbat, suplicant que els oficis religios<span>o</span></span></span><span lang='EN-US'><span>s <span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>e celebrin</span></span> <span lang='EN-US'><span>únicament a la parroquia </span></span><span lang='EN-US'><span><span>i</span></span></span><span lang='EN-US'><span>en </span></span><span lang='EN-US'><span>contra del trasllat d'aquesta. <span>3</span>2 x 22 cms. 6 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>852) Concepte: Estadística <span>1</span>853-5<span>7</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span>22 x <span>1</span>6 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>c</span></span></span><span lang='EN-US'><span>m<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 fol<span>i</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(</span></span></span><span lang='EN-US'><span>a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>857) Concepte: Comptes del culte. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 x 22 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span>4 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1860) Concepte: Plan<span>o</span><span>!</span>de l<span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span>es</span></span><span lang='EN-US'><span>glési<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>casa rectoral i terre<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>y</span></span></span><span lang='EN-US'><span>es an<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>e<span>x</span></span></span><span lang='EN-US'><span>es. 63 x 45 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>860) Concepte: D'uns prop<span>i</span>etaris de Matadepera al bisbat, sobre problemes de la</span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquia. 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>861) Concepte: Estadística. 43 x 31 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. <span>1</span>861) Concepte: Est<span>a</span>díst<span>i</span>ca 1839-60-61. <span>3</span>2 x 22 cms. <span>1</span><span>1</span>folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>863) Concepte: Certificació del rector </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>la parroquia. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. <span>1</span>863) Concepte: Inventari. 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. <span>1</span>864) Concepte: Estad<span>í</span>stica. 22 x 16 cms. <span>1</span>foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>186<span>4</span>) Concept<span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Expedient del nou cementiri. Observacions: PfünoL <span>3</span>2 x 22 cms.</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>11</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>864) Concepte: Estad<span>í</span>stica. 22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>865) Concepte: <em>Al </em>bisbat, comunicant la benedicció del nou cementiri. </span></span><span lang='EN-US'><span>22 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>6</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1866) Concepte: <span>Del</span> rector al bisbat, justi:ficant les seves <span>absenci</span><span>es</span> de la parroquia.</span></span> <span lang='EN-US'><span>22 x 16 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1867) Concepte: Del rector al bisbat, sobre els problemes de la capella del baró de</span></span> <span lang='EN-US'><span>La Llagosta. 22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. 1868) Concepte: De l'ajuntament al bisba, sobre la <span>cel</span><span>ebraci</span><span>ó</span> de la missa a <span>l</span><span>a</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquia. 22 x <span>1</span>6 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>869) Concept<span>e</span>: De l'ajuntament al bisbat, sobre la ce<span>l</span>ebració de les misses durant</span></span> <span lang='EN-US'><span>els dies de la <span>Festa</span> major. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span>16 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>870) Concepte: Estad<span>í</span>stica <span>1</span>868-69. 32 x 22 cms. <span>1</span>fol<span>i</span>.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. 1870) Concepte: Manifestant al bisbat la inexistencia de </span></span><span lang='EN-US'><span>clergues </span></span><span lang='EN-US'><span>regulars a la</span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquia. 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>6 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>87<span>1</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: </span></span><em><span lang='EN-US'><span>Al </span></span></em><span lang='EN-US'><span>bisbat, ind<span>i</span>cant que s'ha restablert el culte </span></span><span lang='EN-US'><span>al </span></span><span lang='EN-US'><span>temple de St.</span></span> <span lang='EN-US'><span>Lloren<; de Munt. 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>16 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>873) Concept<span>e</span>: Del rector al bisbat comunicant <span>l</span>a </span></span><span lang='EN-US'><span>seva absencia. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span>14 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>fo</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lis.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>875) Concepte: Del dega de </span></span><span lang='EN-US'><span><span>T</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>irassa </span></span><span lang='EN-US'><span>al bisbat, sobre la parroquia de Matadepera.</span></span> <span lang='EN-US'><span>28 x 22 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>folis</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>876) Concepte: Comunicac<span>i</span>ó al bisbat de la mort del rector jubilat de Matadepera,</span></span> <span lang='EN-US'><span>Mn. Mart<span>í</span>. 22 x <span>1</span>6 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1879) Concepte: Al bisbat, demanant una reducció de misses. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>88<span>1</span>) Concept<span>e</span>: Del rector al bisbat, demanant perrnís per traslladar-se a una casa</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>cedida</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>per l'ajuntament mentre duren les obres de la casa rectoral. 32 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>88<span>1</span>) Concepte: De l'ajuntament al bisbat sobre els pro<span>b</span><span>l</span>emes que ocasiona la</span></span> <span lang='EN-US'><span>construcció de <span>la</span> nova parroquia per l'assistencia religiosa al poble. 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>881) Conc<span>e</span>pt<span>e</span>. Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre la construcció de la nova parroquia. 22 x 16 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span> <span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>881) Concepte: De l'ajuntament al bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre les obres de la casa rectoral. 32 x </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'>22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>188<span>1</span>) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>env<span>i</span>ant <span>e</span>ls resultats de la Santa missió. 22 x 16 cms. 2</span></span></span></span></span></span> <span><span><span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1885) Concepte: D'Antoni Barata al bisbat, demanant el perrnís per construir u n</span></span> <span lang='EN-US'><span>panteó a la seva <span>masi</span><span>a.</span> 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>18<span>9</span>7) Epígraf: «St. Johan de Matadepera. Per M<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>Lloren Sal<span>l</span>en<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>»</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. <span>2</span>7 x <span>1</span>8 cms. 62 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1906) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>:</span></span><span lang='EN-US'><span><span>Al</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>bisbat, demanant el rector que nomeni un regent que el supleixi</span></span> <span lang='EN-US'><span>durant la seva malaltia. 32 x <span>2</span><span>2</span> cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1907) Concepte: Sobre l'ensenyament del <span>catecisme</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1910) Concepte: Constitució de l<span>a</span>junta parroquial <span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span>Acc<span>i</span>ó catolica.<span> 2</span>2 x <span>1</span>6 cms. 2 folis</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1914) Concepte: D'uns<span> ve</span><span>ihs</span> del <span>pob</span><span>l</span><span>e</span> al bisbat, demanant que obligui <span>al</span><span>rector</span> a no</span></span> <span lang='EN-US'><span>involucrar-se en les disputes internes existents en el consistori municipal. <span>3</span><span>2</span> x <span>22</span> cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1929) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>so<span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>·</span></span></span><span lang='EN-US'><span>licitant predicar <span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span>a </span></span><span lang='EN-US'><span>Santa missi<span>ó</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>foli<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span> <span lang='EN-US'><span>59 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>931) Concept<span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Sobre les opinions pol<span>í</span>tiques de la població. <span>1</span>6 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>10 cms. 2 folis.</span></span> </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>940) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>demanant un perm<span>í</span>s per temar. 23 x 16 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1940) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>so<span>l</span><span>·</span>licitant un pennís per tema<span>r</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>33 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span><span lang='EN-US'><span>3 cms. 2 foli<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>940) Concept<span>e</span>: Fundac<span>i</span>ó pia efectuada per M<span>n</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>Antoni Verg<span>é</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. 33 x 23 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1941) Concepte: Al bisbat, demanant el permís per beneir unes campanes. 33 x 23 cm. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a</span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>9<span>4</span>2) Concepte: Al bisbat, demanant una reducció de misses. 33 x 23 cms. 1 foli.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a</span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>942) Concepte: Al bisbat, demanant permís per tema<span>r</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>22 x 16 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>942) Concepte: Al bisba<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>en so<span>l</span><span>·</span>licitud d'una actuació de misses. <span>3</span>2 x 22 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>fo</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>194<span>3</span>) Concepte: Al bisbat, demanant pem<span>ú</span>s per celebrar la missa en una capel<span>l</span>a</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>pública</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>33 x 23 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1943) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Al bisbat, demanant el permís per celebrar la missa a la capella de</span></span> <span lang='EN-US'><span>Can Badia. 33 x 23 cms. 1<span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>943) Concepte: Al bisbat, so<span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>·</span></span></span><span lang='EN-US'><span>licitant predicar la Santa missió. 33 x 23 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>943) Concepte: Al bisbat, demanant un permís per temar. 33 x 23 cms. 2 foli<span>s</span></span><span lang='EN-US'>.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>943) Concepte: Al bisbat, proposant uns nomenaments a la junta d'obres. 33 x 23 </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'>cms. 1 foli.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1944) Concepte: Al <span>bisbat</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>,</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>demanant un permís per temar. 33 x 23 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1944) Concepte: Escriptura de venda d'una casa, atorgada per <span>F</span>rancesc Arnau a</span></span> <span lang='EN-US'><span>favor de la parroquia de <span>Matadepera.</span> 32 x 22 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-<span>(a.</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>1945) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Al <span>bisbat</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>,</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>comunicant la reconstrucció total de <span>l'esglési</span><span>a</span> i casa</span></span> <span lang='EN-US'><span>rectoral. 22 x <span>1</span>6 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>3 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1945) Concepte: Escriptura de permuta d'una casa. 32 x 22 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>4 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(<span>a</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>19<span>4</span>5) Concept<span>e</span>: Escriptura d'una permut<span>a</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>32 x 22 cms. 8 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>945) Concepte: Constitució del Centre d<span>e</span>joves de la parroquia. <span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>x 22 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1946) <span>Conc</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>pte:</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>Al bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>sol-licitant un permís per temar. 34 x 24 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>folis.</span></span> </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1946) Concepte: Al bisbat, demanant un permís per temar. 32 x 22 cms. <span>1</span><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1947) <span>Concepte</span></span></span><span lang='EN-US'><span>: </span></span><span lang='EN-US'><span>Escriptura de compra-venda d'un <span>terreny</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 5 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>19<span>4</span>8) Concepte: Del recto<span>r</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>Mn. Antoni Pascual Riera </span></span><span lang='EN-US'><span>al bisbat, </span></span><span lang='EN-US'><span>fent un resum de la</span></span> <span lang='EN-US'><span>seva </span></span><span lang='EN-US'><span><span>actuació</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>a la parroquia en ésser nomenat per un altre <span>destí</span><span>.</span> 17 x 13 cms. 4 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1948) Concepte: Documents referents a béns parroquials. 32 x 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 9 </span></span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1948) Concepte: Assumpte centre parroquial. <span>3</span><span>2</span> x 22 cms. 19 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1948) Concepte: Al bisbat, anunciant una presa de possessió. 22 x <span>1</span>6 cms.</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli. 84 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>948) Concepte: Comptes any 1948. 33 x 23 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1949) Concepte: Al bisbat, sobre un cens. <span>2</span>2 x <span>1</span>6 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>949) Concepte: Relació que Mn. Cot, rector de Matad<span>e</span>pera, presenta al Sr. bisbe</span></span> <span lang='EN-US'><span>de Barcelona. 32 x <span>2</span><span>2</span> cms. 19 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>949) Concepte: Resum fet per Mn. Antoni Pascual de la seva gestió quan estava</span></span> <span lang='EN-US'><span>encarregat de la parroquia. 28 x 22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>949) Concepte: Resum de les activitats parroquials del rector </span></span><span lang='EN-US'><span>sortin<span>t</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>Mn. Pascual.</span></span> <span lang='EN-US'><span>28 x 22 cms. 2 folis</span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1949) Concepte: Plan<span>o</span><span>!</span>de la casa del Sr. </span></span><span lang='EN-US'><span>Raurel<span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>que </span></span><span lang='EN-US'><span>demana </span></span><span lang='EN-US'><span>poder c<span>el</span>ebrar la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>missa al seu pretori</span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x <span>22</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1949) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte. Al bisbat, proposant uns nomenaments per a la junta d'obres. 22 x</span></span> <span lang='EN-US'><span>16 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1949) Concepte: Al bisbat, <span>indicant</span> la inexistencia del llibre de confinnacions. 22 x</span></span> <span lang='EN-US'><span>16 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1949) Concepte. Al bisbat, so<span>l</span><span>·</span>licitant uns permisos de trinac<span>i</span>ó i binació. </span></span><span lang='EN-US'><span>34 x </span></span><span lang='EN-US'><span>24</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>95<span>1</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: </span></span><span lang='EN-US'><span>Renúncia de Mateu Tura del </span></span><span lang='EN-US'><span>carrec </span></span><span lang='EN-US'><span>que té a la junta d<span>'</span>obres de la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>parroquia. </span></span><span lang='EN-US'><span>21 x </span></span><span lang='EN-US'><span>18 cms. 5 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1950) Concepte. De Mn. Joan Dot al bisbat,<span> criticant</span> <span>l</span><span>a</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>gestió </span></span><span lang='EN-US'><span>del seu antecessor, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>Mn. Pascual. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>x 22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 2 </span></span><span lang='EN-US'><span>folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>195<span>1</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concept<span>e</span><span>:</span>Estad<span>í</span>stica. </span></span><span lang='EN-US'><span>48 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1951) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Del rector </span></span><span lang='EN-US'><span>al </span></span><span lang='EN-US'><span>bisbat, </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>els </span></span><span lang='EN-US'><span>seus exercicis espirituals. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>6</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>1<span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: Assumptes </span></span><span lang='EN-US'><span>de la </span></span><span lang='EN-US'><span>parroquia, </span></span><span lang='EN-US'><span>pendents </span></span><span lang='EN-US'><span>de </span></span><span lang='EN-US'><span>resolució (centre</span></span> <span lang='EN-US'><span>parroqu<span>i</span>al </span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>Fundació </span></span><span lang='EN-US'><span>pía). </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x </span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>4 </span></span><span lang='EN-US'><span>foli<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: </span></span><span lang='EN-US'><span><span>C</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>essió</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>d'un terreny a la parroquia per </span></span><span lang='EN-US'><span>part </span></span><span lang='EN-US'><span>d</span></span><span lang='EN-US'><span>'Agus</span></span><span lang='EN-US'><span>tí Sola. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x 22</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>- </span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: Acta de la Sala <span>d'Audiencia</span> del </span></span><span lang='EN-US'><span>bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span><span>so</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>bre</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>una finca de</span></span> <span lang='EN-US'><span>Matadepera </span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. 1952) Concepte: Al bisbat, demanant l'autorització per predicar la Santa missió. 33 x 23 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 1</span></span><span lang='EN-US'><span><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1952) Concepte: Al bisbat, demanant un pernlÍs per temar. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1953) Concepte: De <span>Mi</span><span>quel</span> Vidal al bisbat </span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span><span>reclamant</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>per la </span></span><span lang='EN-US'><span>venda </span></span><span lang='EN-US'><span><span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>un</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>terreny.</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>3</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>2</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>x 22 <span>cms</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 foli.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1955) Concepte: Del bisbat, autoritzant </span></span><span lang='EN-US'><span><span>l</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>a</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>com</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>pra</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>un</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>solar </span></span><span lang='EN-US'><span>per ampliar les</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>dependenci</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>es</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>parroquials. 32 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>9</span></span></span><span lang='EN-US'><span>56) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Al bisbat, demanant la prorroga d'un perrnís de temar. 33 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>23</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Al bisbat, informant </span></span><span lang='EN-US'><span>sobre </span></span><span lang='EN-US'><span>la </span></span><span lang='EN-US'><span>Confinnació </span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>fectuada </span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span>l mes de</span></span> <span lang='EN-US'><span><span>novembre</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>16 cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Del bisbat, autoritzant al rector una venda <span>d</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>'</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>un</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>terreny. <span>32</span> x </span></span><span lang='EN-US'><span>22</span></span> <span lang='EN-US'><span>cms. 1 foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Full parroquial. <span>1</span>7 x 12 cms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1956) Concepte: Recordatori de <span>l</span><span>a</span> visita pastoral. 12 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>8 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1958) Concepte: Al bisbat, </span></span><span lang='EN-US'><span>so<span>l</span><span>·</span>licitant </span></span><span lang='EN-US'><span>poder </span></span><span lang='EN-US'><span>celebrar </span></span><span lang='EN-US'><span>una missa vespertina. 33 </span></span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>23 c</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>ms. 2 folis.</span></span></span></span></span></span></li> <li>-<span><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1960) Concepte: Al <span>bisbat</span></span></span><span lang='EN-US'><span>, </span></span><span lang='EN-US'><span>demanant poder distribuir la </span></span><span lang='EN-US'><span>comunió </span></span><span lang='EN-US'><span>per la tarda. </span></span><span lang='EN-US'><span>32 x</span></span> <span lang='EN-US'><span>22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>2 </span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(<span>a</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span>196<span>2</span>) Con<span>c</span>ept<span>e</span>: De la Dirección Gen<span>e</span>ral de Bellas Artes al bisbat, aprovant unes</span></span> <span lang='EN-US'><span>obres <span>d</span><span>el</span> temple de Matadepera. <span>3</span><span>2</span> </span></span><span lang='EN-US'><span>x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span>1 </span></span><span lang='EN-US'><span><span>foli</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>(a.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>1971) Concepte: Comptes anys <span>1949-50-51-52-53-54-55</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>65-66-67-68-69-70.</span></span></span> <span lang='EN-US'><span>32</span></span></span></span></span> <span><span><span><span lang='EN-US'><span>x </span></span><span lang='EN-US'><span>22 </span></span><span lang='EN-US'><span>cms. 13fo</span></span><span lang='EN-US'><span>lis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span>1<span>9</span>7<span>9</span></span></span><span lang='EN-US'><span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Estadística. 22 x </span></span><span lang='EN-US'><span>14 cm<span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span>. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>foli.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span><span>-</span></span></span><span lang='EN-US'><span>(a. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>1</span></span></span><span lang='EN-US'><span>98<span>4</span>) </span></span><span lang='EN-US'><span>Concepte: Festa </span></span><span lang='EN-US'><span>major 1984. 24 </span></span><span lang='EN-US'><span>x 22 cms. </span></span><span lang='EN-US'><span><span>6</span></span></span><span lang='EN-US'><span>5 folis.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'>- </span><span lang='EN-US'>(a. </span><span lang='EN-US'><span>1</span></span><span lang='EN-US'>990) Concepte: </span><span lang='EN-US'>«Mn. </span><span lang='EN-US'>Jaurre Torres i Cuscó: rector de Matadepera </span><span lang='EN-US'>(1864-</span> <span lang='EN-US'>193<span>3</span>)». 24 x 27 </span><span lang='EN-US'>cms. 246 </span><span lang='EN-US'>folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span>(s.d.) </span><span lang='EN-US'>Concepte: Full del rector </span><span lang='EN-US'>contra </span><span lang='EN-US'>la blasfemia. </span><span lang='EN-US'>22 </span><span lang='EN-US'>x 16 cms. 1 foli.</span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'>(<span>s</span></span><span lang='EN-US'><span>.</span></span><span lang='EN-US'>d.) </span><span lang='EN-US'>Concept<span>e</span></span><span lang='EN-US'>: </span><span lang='EN-US'>Estadística anys <span>1</span>800-1801-<span>1</span>802 i 18<span>3</span>0-<span>1</span>831-<span>1</span>832. </span><span lang='EN-US'>22 x 16 </span><span lang='EN-US'>cm<span>s</span></span><span lang='EN-US'>. </span><span lang='EN-US'>2</span></span></span><span><span><span lang='EN-US'>folis.</span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span><span>(s.</span><span>d.)</span> Concepte: Sobre arxius <span>destruïts.</span> 14 x 10 cms. <span>1</span><span>foli.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(s.d.)</span></span> <span lang='EN-US'>Concepte: Al bisbat, demanant que agregui la rectori de Sant Lloren de Munt a la de Matadepera. 32 x 22 cms. 2 folis.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span lang='EN-US'><span>-</span></span><span lang='EN-US'><span>(s.d.)</span></span> <span lang='EN-US'>Concepte. Dades de les parroquies de Matadepera </span><span lang='EN-US'>i</span><span lang='EN-US'>Ullastrell. </span><span lang='EN-US'>32 x </span><span lang='EN-US'>22 cms. 4</span></span></span> <span><span><span lang='EN-US'>folis.</span></span></span></li> </ol> <p>A més a més existeix un inventari, en un foli (f292) que descriu el tresor desaparegut durant la guerra:</p> <p>- Copó de plata, barroc (amb les mides)</p> <p>- Calze tornejat - llautó mig daurat</p> <p>- Creu gòtica, nus recocó apetxinat amb fulles d'acant en els caires. Segle XVII.</p> <p>- Salpaser de plata de 36 cm</p> <p>- Encensers gòtics corrents de 23 cm</p> <p>- Veracreu de plata daurada amb peu d'ànec, cos de ferro i dues anses. Decoració trepanada en les vores i extrems de la creu plana (35 cm x 20 cm).</p> <p>- Candelers de plata, cos bombat de 46 cm.</p> <p>- Imatges de Sant Antoni i Sant Roc, barrocs 'boniquets'</p> <p>- Els restants altars nous.</p> <p> </p> <p>Recollides en el Novum Speculum III del Bisbat de TErrassa, hi ha informació hitòrica, bibliogràfica i documental de la parròquia de Sant Joan Matadepera, amb les resssenyes localitzades al Diplomatari de la Catedral de Barcelona, des de 1080 i les notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa des de l'any 1014. Del Monestir de Sant Llorenç del Munt es recopila informació des del 20 d'abril de l'any 966, en que Armenter feu llegats a St. Miqauel Arcàngel, Sta. Maria i St. Llorenç en la muntanya damunt de Terrassa (CArt. St. Cugat n. 203). També s'inclou informació de la capella de Santa Agnès des de l'11 de desembre de 1611.</p> <p>Finalment, hi ha les Visites Pastorals a la Diòcesi de Barcelona (1303-1939), recopilades per Josep M. Martí i Bonet. Les visites estan datades entre l'any 1379, 1403, 1413, 14?, 1446, 1447, 1484, 1500, 1508, 1513, 1549, 1555, 1562, 1567, 1574, 1580,1581,1584, 1586, 1588, 1591, 1592, 1593, 1594, 1597, 1601, 1602, 1605, 1606, 1607, 1608, 1611, 1612, 1615, 1623, 1627, 1628, 1635, 1662, 1677, 1683, 1684, 1688, 1726, 1736, 1740, 1744, 1758, 1777, 1785, 1815, 1851, 1887, 1893, 1852. A Sant Joan (nova església) s'esmenten les visites dels anys 1911, 1917, 1927, 1929.</p>	08120-447	Carrer del Bisbe, núm. 5 - Barcelona	<p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p>	41.5996800,2.0281800	419013	4605787		08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89443-adb-speculum-3-fols-307-312-copia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89443-adb-speculum-3-fols-307-312-copia-6.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural			Inexistent	2023-05-29 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94\|98\|85	56	3.2	2484	40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89444	Col·lecció d'art de l'Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-2		XX-XXI	<p>Col·lecció d'obres d'art de l'Ajuntament de Matadepers. La majoria d'obres són quadres fets a l'oli o a l'aquarel·la. També hi ha llapis de grafit, acrílic, escultures i ceràmiques.<br /> <br /> Es troben repartits per diferents dependències municipals.</p>	08120-448	Plaça de l’Ajuntament, 1		41.5966821,2.0267382	418889	4605455		08120	Matadepera	Restringit	Bo		Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Cultural				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				53	2.3		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89555	Corpus musical popular de Matadepera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-musical-popular-de-matadepera	<p><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987). <em>Costumari català. El curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, SA, vol. I, pp. 326 i 327. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BOSCH, Marcel·lí, et alii (1982). Gegants: aportació de Matadepera al nostre folklore. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CASALS CANALIAS, Raimon (2017). Ball del tortell de Matadepera; dins Inventari de danses vives de Catalunya. Esbart Català de dansaires: </span></span><a href='http://dansesvives.cat/?q=node/4385'><span><span>http://dansesvives.cat/?q=node/4385</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 15 de gener de 2021].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLONGUERAS, Carles i TRULLÀS, Montse (ss.dd). <em>Ball de l’arbre de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MANYOSA I RIBATALLADA, Tomàs (2017). Les danses vives del Vallès; dins <em>El Vallès: festa, cultura popular i patrimoni cultural immaterial. Recull de ponències del IV Curs d'història del Vallès</em>. Sabadell: Ed. Fundació Bosch i Cardallach, pp. 131-159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RÍOS i MASANELL, Joan (2011). Un tortell per festejar; dins Vallesos 1, primavera-estiu 2011, </span></span><a href='https://vallesos.cat/1/carpeta/e453ba6a'><span><span>https://vallesos.cat/1/carpeta/e453ba6a</span></span></a><span><span> [consulta realitzada el 20 de gener de 2021].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>(2000). Gegants !! Terrassa – Matadepera. <a href='https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca'>https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca</a> [consulta realitzada el 26 de gener de 2021].</span></span></span></p>	XX-XXI	<p>A Matadepera existeix un important corpus musical de balls festius, sardanes i encàrrecs diversos que s'han fet amb motiu de clebracions locals. Algunes d'aquestes manifestacions es poden consultar individualment, però aquí s'ha volgut fer un petit recopilatori començant per la <em>Marxa de la Mola. </em>Es tracta d'una peça relativament nova obra de Jeroni Velasco, director de la banda de Matdepera. És un regal amb motiu del 30è aniversari de la Banda. La peça s'inspira en el camí d'ascens al cim de La Mola.</p> <p>Una altra peça d'aquest repertori és la <em>Bergler Polka</em>, basada en les melodies populars austríaques. Fou composada com a testimoni representatiu de l'agermanament entre els pobles de Matadepera i Mariapfarr. <span><span><span>Aquesta peça va ser un regal de la banda de Mariapfarr a la banda de Matadepera, la primera vegada que aquesta va anar a Mariapfarr. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball dels gegants, el Ball de l'arbre, el ball del Tortell i el Ball de la Baixada del Pi completarien aquest corpus. </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>El ball de l’arbre</em> de Matadepera va ser una peça recuperada pels grallers de Matadepera. Fou extreta del costumari del Joan Amades i actualment es balla al voltant del pi al finalitzar la cercavila del diumenge de sant Sebastià i té una forma de ball rodó. La coreografia original no es va poder recuperar, i actualment es balla amb la coreografia elaborada per Lluís Puig i Carles LLongueres.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>El ball de gegants</em> s'encarrega als compositors Joan Torroella i Joan Alavedra, molt interessant, però que és molt difícil de ballar amb els gegants. Musicalment és heterodoxa, doncs la melodia té 7 compassos en comptes de 8. Tot i així té trets interessants com l’itroït, que està extret dels goigs de sant Llorenç. Donada aquesta dificultat, un altre ball pels gegans fou composat pel mestre Cuenca, que porta per títol, <em>el ball del Llorenç i l'Agnès</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>La baixada del pi </em>ha estat una peça que s’ha fet composar entre la banda, la germandat i l’agrupació sardanista, amb l’objectiu d’omplir musicalment l’arribada del pi a la plaça. Aquesta composició consta de dues parts clarament diferenciades, una primera part de processó, amb un ritme lent, que acompanya la processó del pi en els seus últims metres fins a la plaça, i una segona part a ritme de rebatut molt més ràpida i alegre quan el pi ha arribat a la plaça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball del Tortell, </span></span></span><span><span><span><span><span>es balla en parella per les festes de Sant Sebastià, al voltant del 20 de maig. És una reinterpretació d’una dansa que antigament es ballava a la vila el dia de sant Sebastià i que té la particularitat que els que l'executen regalen, seguint una antiga tradició, un tortell a la parella que treuen a ballar. Actualment es conforma de tres balls vuitcentistes: un vals, un pas doble i un vals jota (Casals, 2017).</span></span></span></span></span></p>	08120-449	Matadepera		41.5968393,2.0264029	418861	4605473		08120	Matadepera	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89555-0026648mb.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89555-153-concertbanda.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	62	4.4		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
89556	Contornat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/contornat	<p>ALFÖLDI, A. (1942/1943). Die Kontorniaten. Ein verkanntes Propagandamittel der stadtrömischen heidnischen Aristokratie in ibrem Kampfegegen das christliche Kaisertum. Budapest / Leipzing.</p> <p>ALFÖLDI, A.; ALFÖLDI, E. (1976/1990). Die Kontorniat Medallions, unter Mitwirkung on Curtius L. Clay. Berlin. New York. </p> <p><span><span><span><span>CANELA, Pere; FOLCH, Joaquim; MORET, Lourdes (2017). Un contornat amb iconografia circense procedent de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental), pp. 89 - 94. Tarraco Biennal. Actes del 3r congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses. Tarragona, 16-19 de novembre de 2016. Ed. Jordi López Vilar. Tarragona.</span></span></span></span></p> <p>DARDER, M. (1996). De nominibus equorum circensium. pars Occidentis, Barcelona.</p> <p> </p>	ÌV dC.	<p>Medalla moneti-forme, decicada al poeta augusteu, Quint Horaci Flac i a un cavall de curses. És de bronze, coneguda amb el nom de contornat degut al solc característic del contorn. La peça, encunyada, mesura 38'4 mm de diàmetre, per un pes de 28'2 grams. No presenta desgast. A l'anvers hi ha el bust d'una figura togada, jove, masculina, sense barba i amb el cabell curt. A la llegenda es pot llegir 'HORATIVS'. A la dreta del personatge hi ha un monograma 'PE' o 'PEL'incís a posteriori de l'encunyació que els autors de l'estudi proposen llegir-lo com a 'Palma et laurus', relacionat amb el bon auguri. </p> <p>Al revers, hi ha un cavall de curses, cofat amb una branca de llorer sobre la testa i cinta que el relacionen amb un cavall de curses. La cua nuada i recollida. Els guarniments visibles són la brida, el fre i el collar, amb una <em>phalera</em>. El seu palafrener el subjecta per la brida. Vesteix una túnica de màniga llarga i cinyell. També porta una corretja travessada i lligada dessota el braç esquerre. En el vestit s'hi distingueixen quatre motius decoratius circulars. A la llegenda es llegeix 'BALSAMVUS', que correspondria no al nom del palafrener sinó al cavall.. Exerg en blanc. La figura del cavall presenta un gran realisme anatòmic. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	08120-450	Camí de la Font de la Tartana / Carrer del Turó del Pujol , s/n.	<p>El contornat es localitzà l'any 2005 amb motiu d'una excavació d'urgència del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya en el jaciment tardoromà de Can Solà del Racó (Matadepera), dirigida per l'arqueòloga Lourdes Moret Pujol.</p> <p>La peça fou trobada en els nivells de farciment d'una fossa, on sembla que originàriament s'hi hauria assentat el contrapès d'una premsa, emprada, posteriorment, entre els segles V - VII dC., com a escombrera. El seu excepcional estat de conservació, testimonia que el seu propietari la preservà com un tresoret. </p> <p>Fou restaurada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i posteriorment traslladada al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona).</p> <p> </p>	41.6090773,2.0319110	419336	4606827	Entre 350 i 470 dC.	08120	Matadepera	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89556-contornat-50003-jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89556-contornat-50002-jpg.jpg	Legal i física	Romà	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic/Cultural				2021-06-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Segons catàleg dels Alföldi, l'exemplar es correspon amb el contornat núm. 101 (del 101.1 al 101.9). Alfölfi defensava que aquest tipus de medalles s'obsequiaven amb motiu de l'Any Nou, que glorificaven el passat i la tradició romana, destacant els ludi, estretament relacionats amb la cultura pagana. Tal vegada es tractés d'entrades per al joc, fitxes de joc de taula, amulets o fins i tot medalles que es repartien als assistents als jocs. Podria estar relacionada amb la commemoració del naixement, la mort o la participació Quint Horaci en l'organització dels Ludi Saeculares de l'any 17 aC.	83	52	2.2		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:37
56741	Can Carreter o ca l'Abundàncies	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter-o-ca-labundancies	BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XII). Cal Carreter'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 14. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVII	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants de poca pendent i carener perpendicular a la façana principal. Està coberta amb teules àrabs i acabada amb un petit ràfec, amb una sortida d'una sola filada de teules. La vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta. La façana principal, amb acabat arrebossat i pati al davant, té dues portalades d'accés. La situada en l'eix central de la casa (eix que marca el carener de la coberta), és l'entrada principal i segueix la tipologia d'arc de mig punt adovellat; en la clau de l'arc es conserva un escut. Les dovelles són de bella factura i mides considerables. L'altra porta d'accés és de tipologia d'arc rebaixat i segurament seria l'entrada al magatzem. Les finestres de la façana són rectangulars, de diferents mides, emmarcades amb motllures, amb brancals de carreus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. La situada en l'eix de la porta és la més gran i té gravat en la llinda l'anagrama de Crist. A la planta baixa es situa la cuina-saló i el magatzem, amb accessos independents. A la planta primera hi ha les habitacions i una petita terrassa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta.	08156-1	Camí Reial, 126, 08184 Palau-solità i Plegamans.	Probablement can Carreter va ser la casa pairal i primera residència del llinatge dels Plegamans. Després hi va residir el seu castlà, i posteriorment va ser la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta. Durant anys, va ser el lloc de reunió de les parròquies de Plegamans i Palau-solità. Segons fonts orals, s'hi havia reunit el 'comú' en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d'una porta que dona a les cambres interiors s'hi troba un escut d'època gòtica amb l'anagrama de Crist i, enfront d'aquest, una pedra amb l'àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia un dels símbols dels evangelistes, dels que només resta aquest. Mentre fou propietat del Marquès de Sentmenat, des de l'any 1610, la casa fou anomenada 'Can Bundanciès' ja que pel mig passava el rec gran. L'any 1933 la comprà Josep Nualart i Capella que amb el seu fill es dedicaren a fer carros, donant nom també a la casa. La casa ha estat reformada en algunes ocasions conservant però l'aspecte original. El cognom Plegamans es originari de Catalunya des d'antic. Així ho demostra la pàgina 219 de I'obra 'Trovas' de mossèn Jaume Febre, on també destaca el seu caire noble. El cognom va arribar a València en la conquesta de la ciutat per part de Jaume l. Una de les branques de la família barcelonina va residir a Palau.	41.5866600,2.1792600	431590	4604210		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-3.jpg	Legal	Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	94\|119	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56742	Ca l'Aiguader	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader-0	BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62.	XVIII	Masia formada per dues edificacions principals, d'èpoques diferents, i una sèrie de construccions annexes. La disposició dels cossos forma un pati central d'accés, on es conserva un pou d'aigua. L'edifici principal és de maçoneria de pedra de riu, que sembla ser anterior a la segona edificació, la qual presenta un acabat arrebossat. La masia mostra la tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa més dos pisos. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat, amb un escut en la clau de l'arc. El segon edifici presenta una tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa і pis. Es pot considerar que és d'estil noucentista. Tipològicament aquesta edificació pertany a les ampliacions o cases de nova planta lligades a les antigues masies, construïdes com a cases de segona residència (cases d'estiueig), però totalment deslligades de l'activitat agrícola. Originàriament, l'estructura de la masia i de les construccions antigues era de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La nova edificació, encara que ha aprofitat possiblement una part de murs existents de maçoneria, té les parets de maó. La coberta de l'edifici principal és una teulada inclinada a dues vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La coberta de l'edificació secundària és una coberta inclinada a quatre vessants, amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Les altres construccions annexes presenten cobertes inclinades fonamentalment d'una vessant, amb teula àrab. La façana de l'edifici principal és de maçoneria de pedres de riu lligades amb calç. Té un eix de simetria marcat per la porta d'accés, d'arc de mig punt adovellat amb un escut en la clau, per una finestra rectangular amb carreus de pedra a la planta primera, i per una finestra rectangular amb arc de maó pla a la planta segona. La façana està coronada amb un carener ondulant, on queden les restes d'algun tipus d'element decoratiu; un element esfèric, a l'eix central, i les restes d'un tipus de gerro, en els extrems, rematen la coberta. A la planta baixa s'obren tres portes; a la planta primera hi ha tres finestres amb llinda i ampit lleugerament decorat; i en el segon pis que correspon a les golfes, una sola finestra. Les façanes de l'edifici secundari són de maçoneria, en la planta baixa, i arrebossades en la planta primera. Tenen una composició d'obertures molt regular i pautada. Les obertures són majoritàriament rectangulars, molt uniformes i sense cap mena d'element decoratiu. A la façana lateral es troben dues arcades o finestrals de grans dimensions.	08156-2	Barri de Sant Roc	Aquesta masia va ser una granja lletera fins a l'any 1995-1996.	41.5969900,2.1686700	430718	4605366		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.01.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56743	Ca n'Arimon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narimon	BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop.	XV-XX	Masia formada per un conjunt d'edificis, envolada d'una tanca i de cossos auxiliars juxtaposats seguint el ritme del tancament. L'accés al camp es pot realitzar a través de dues portalades, ambdues d'arcs rebaixats i amb teuladetes a dues vessants, de teula àrab. Les portalades permeten l'accés des del pati interior, davant la façana principal, al camp, a l'era i al paller -en aquest últim cas, un edifici aïllat respecte de la masia-. Originàriament, l'estructura de l'edifici és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Dels dos edificis que conformen el conjunt, l'edifici corresponent a l'antiga masia, és de planta rectangular i es compon de planta baixa i pis. EI parament està realitzat amb pedres de riera i maó intercalat. AI costat de l'entrada principal es troba el pou, molt reformat. La banda de ponent està presidida per una galeria, a l'alçada del pis, a la que s'accedeix per una escala, a l'extrem esquerra de la façana. Es troba sostinguda per columnes de diferents tipologies (quadrangulars i circulars), realitzades amb pedra de riera i maó intercalat, amb estructura de bigues de fusta, i coberta de teula àrab (teula seca). També es diferencia, en el mur occidental, per uns arcs rebaixats que sostenen el pes de la galeria. L'estructura del paller és de murs portants de maçoneria de pedra de riu, amb pilar quadrat central de maó i forjat d'entrebigat de fusta. La teulada de l'edifici primigeni és a una vessant cap a migdia, realitzada amb teula àrab, i la de septentrió és a una altra vessant, a un nivell més baix. L'altre edifici, de l'any 1855, té la teulada a dues vessants amb poca inclinació, també amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Per contra, la coberta del paller és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a façana principal. La façana principal està presidida per la porta d'accés a la masia, en arc de mig punt adovellat per peces cairades d'obra cuita, i diverses finestres de mides diferents. En la part superior hi ha tres finestres; dues d'elles també emmarcades per maons, i la tercera amb l'ampit de pedra. Entre aquestes finestres destaca un rellotge de sol, actualment restaurat. A banda i banda de la porta d'accés, hi ha dues petites obertures i una finestra allargada a l'altra banda del pou. Una segona porta, més petita i d'arc rebaixat també de maó, dona accés a un magatzem. A l'esquerra d'aquesta, unes escales donen accés a la galeria, que es troba orientada a ponent.	08156-3	Camí de ca n'Arimon, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Es conserva un pergamí, datat de l'any 1429, en el que es fa referència a la donació de l'abat del monestir de Sant Cugat a Ramon Arimon, del mas Arimon. Dóna com a entrada dos sous i el pagament anual d'una quartera de blat, una de civada, un quart d'oli, un parell de capons i un altre de gallines i set diners. Ramon Arimon ja paga maridatge l'any 1427. L'any 1470 consta en un altre fogatge com Arimon; l'any 1497 com En Arimon; l'any 1515 com la casa de'n Arimon i l'any 1552 com el cap de casa Joan Arimon. No obstant, va perdre el nom dues vegades successives, l'any 1835 i el 1857. Adossada a aquesta primitiva masia, l'any 1855, es va construir un altre habitatge, de planta rectangular amb dos pisos, de disposició i tipologia totalment diferent.	41.5804000,2.1903300	432506	4603507	1429	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 1.02.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	93\|94\|98\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56744	Can Bisoli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bisoli	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIX	Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana principal. Té un petit paller que actualment fa de garatge. A la façana principal hi ha un rellotge de sol remodelat.	08156-4	C. Martí i Pol, 08184, Palau-solità i Plegamans (cantonada amb c. d'Abaix).		41.5781900,2.1779300	431470	4603271	1810	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56746	Can Boada Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-vell	AULADELL i MARQUÈS, J. (1992) 'Notes preliminars sobre la vil·la romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental'. Limes. Revista d'Arqueologia, nº 2. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de recerques arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XI-XX	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i d'aspecte racional. En destaca un petit volum semicircular a la façana lateral esquerra, només en planta baixa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjat de volta catalana, a la planta baixa, i forjat d'entrebigat de fusta, a la planta pis. Ha estat objecte d'obres de rehabilitació que han reforçat l'estructura amb bigues metàl·liques. La coberta, de teula àrab і sense ràfec, està dividida en dues parts. La de la dreta és una coberta inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La de l'esquerra és inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. En la façana principal es disposen dues portes. La primera està formada per un arc rodó de mig punt adovellat amb maó; mentre que la segona porta està formada per un arc rebaixat, també adovellat amb maó. Les finestres, de diverses mides, són totes rectangulars o quadrades, emmarcades amb maó i col·locades a diferent alçades segons la necessitat de l'ús interior.	08156-6	Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	L'antic topònim Boada consta en un contracte de traspàs del Cartulari de Sant Cugat (Arxiu de la Corona d'Aragó), amb data del 3 d'abril del 955, on un tal Constantí fa donació d'un conreu de vinya propi de l'indret. En el mateix Cartulari, l'any 1071, l'Abat Andreu del Monestir de Sant Cugat fa donació d'un lot de terra, annexa a la Sagrera de Santa Margarida, a Bernat Ramon i a la seva esposa. D'aquests documents es desprèn la coneixença des de molt antic del mas de can Boada, i la seva producció agrícola. En el darrer document s'identifica la posició de can Boada com adjacent a una estrada que l'unia amb Mogoda, que podria correspondre a l'antiga via romana que, enllaçava 'Aquae Calidae' i 'Barcino', i que travessava l'antiga parròquia de Palau-solità. L'any 1991, durant les obres de restauració i condicionament de can Boada Vell es van detectar restes antigues. Les excavacions van permetre determinar l'existència d'una vil·la romana anterior a l'actual edificació.	41.5661300,2.1776000	431430	4601932		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	94\|98\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56748	Can Burguès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XX	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Ha estat objecte de diverses obres i remodelacions, al llarg del temps, que han modificat la seva fesonimia original. L'estructura de murs portants és de maçoneria (pedra) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a dues vessants, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un portal rectangular, probablement modificat posteriorment, ja que devia tenir un arc rebaixat en el seu estat original. Les altres obertures són rectangulars i de diferents mides. Just a sobre hi ha un finestral rectangular.	08156-8	Ctra. C-155 Sabadell-Granollers, Km 6.7, 08184, Palau-solità i Plegamans.		41.5696300,2.1720800	430973	4602325		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56748-foto-08156-8-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.10.	119	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56749	Can Cerdà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda	BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VII). Can Cerdà'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 7. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XV	Masia de tipologia primigènia, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Actualment la distribució és diferent a l'original, ja que s'han habilitat espais que abans havien estat corrals i galliners per convertir-los en dependències noves i funcionals. Originàriament, és d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa, i forjats d'entrebigats de fusta, a la planta pis. El mur de façana és de parament fet amb pedres de riera -còdols- amb inclusió de maons. Destaca la portalada d'accés al pati que s'obre davant la façana principal. La porta és rectangular amb arc rebaixat de maó. Es troba coberta per una petita teulada, a dues vessants, de teules àrabs sobre embigat de fusta. Les cobertes de la casa són a dues vessants i teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que en la part superior contempla dues filades de teules amb finalitat decorativa, originant el doble ràfec. L'entrada principal, orientada a sud, és un arc de mig punt adovellat d'acurada factura, que sembla desplaçat per l'antiga existència d'un pou. L'obertura a l'esquerra de l'arc és de realització posterior. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents dimensions, algunes de les quals encara conserven l'emmarcament vist. També es conserva a la façana un rellotge de sol. En entrar a la casa, a mà dreta, hi ha una escala muntada sobre mig arc de pedra, que porta al pis de dalt. La planta baixa consta d'una gran sala, que comunica a mà dreta amb l'antiga cuina, on encara es pot apreciar on estava situada la gran campana de la seva llar de foc, i a mà esquerra les altres dependències, una de les quals devia ser el menjador. Davant la façana, s'obre un pati envoltat de cossos annexos dedicats a les necessitats agrícoles i ramaderes. Aquest pati té un accés de portalada rectangular, d'arc rebaixat, amb una teuladeta a dues vessants de teules àrabs. La seva fàbrica és de còdols, maó i alguna pedra cantonera. La casa, malgrat haver estat restaurada, conserva mostres evidents de la seva importància com a masia, una de les principals de Plegamans.	08156-9	Camí de Can Cerdà, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Can Cerdà és una de les poques famílies del municipi que ha conservat les arrels del seu llinatge, amb vint-i-dues generacions. L'ascendència Cerdà neix cap a l'any 1258 dins del manso l'Olzines. Amb els anys devien edificar aquesta masia, de la qual hi ha notícies documentals dels volts de l'any 1400, així com els censos de fogatges que daten del 1427, en els quals consta el cognom. Els anys 1427 i 1630 es casen dues pubilles dels Cerdà, primer Eulàlia Cerdà amb Pere Llobet i desprès, al 1630, una altra Eulàlia Cerdà amb Benet Congots. Els seus descendents barons van adoptar com a primer cognom el de Cerdà, per així poder conservar la línia directa de descendència.	41.5763200,2.1917700	432622	4603053		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-3.jpg	Legal	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.03.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56750	Can Cladelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cladelles	AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. DALMASES, N.; JOSE, A. (1984) Història de l'art català. L'art gòtic: segles XIV-XV. Barcelona: Edicions 62, p.311. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VI). Can Cladelles'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XV-XVI	Masia formada per un cos principal de planta quadrada, que consta de planta baixa, planta pis i golfes, i de diversos cossos de diferents èpoques, adossats a l'edifici principal. A la part davantera es situa la sala i la cuina, i a la part posterior el celler i l'espai destinat al cup del vi. Per la gran superfície d'ocupació de l'espai dedicat al cup del vi, al celler i als estables, cal deduir la gran extensió de terres que devia tenir la propietat. Originàriament, l'estructura és de murs portants de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta una distribució irregular d'obertures, amb la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat. En destaca una finestra d'estil gòtic i una altra petita de forma rectangular, emmarcada per quatre pedres, que sembla de la primera època de la masia. També es conserven, en força bon estat, altres elements ornamentals a les finestres, com la que presenta, a la part dreta i en l'angle superior, un cap ben definit d'un home d'aspecte nobiliari-senyorívol amb barba i bigoti molt ben treballats. En la part esquerra, el cap d'una dona amb un graciós pentinat. Es podria suposar que representen els pares, mentre que les testes que figuren en un segon pla, més tosques, podrien representar els fills. En la part superior de la mateixa finestra, hi ha una motllura d'ondulacions convexes, formant un arc en cresteria i, a sota, el relleu d'un escut sense cap inscripció històrica. En la part baixa de la finestra trobem un ampit ben treballat, sobre el qual descansen les triples columnes que, a banda i banda, pugen fins a la part superior emmarcant l'obertura de la finestra. L'altra finestra, sobre la porta d'entrada, presenta un marc de pedra ben treballada però amb la particularitat que la part dreta, formada per una petita motllura, no es correspon a l'altra banda de la finestra. L'estructura interior presenta una distribució comuna a moltes masies: una gran sala d'entrada amb una escala al fons, per a poder accedir al pis superior i a les golfes. A la part dreta, una porta d'accés a la gran cuina, aquesta dotada d'una gran campana per acollir la llar de foc. Suporta aquesta campana una gran biga de fusta, ennegrida pel temps, que va de banda a banda. Sobre la cuina i en la part de la façana s'ha descobert una petita finestra, que sembla ser de la primera època, de forma rectangular i emmarcada per quatre pedres. Aquesta està tapiada perquè coincideix per la part interior amb el tiratge de la xemeneia d'un forn de pa.	08156-10	Camí de Santa Magdalena, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de l'any 1250, en la qual un tal Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. En els fogatges de l'any 1515 de la Vegueria de Barcelona i del terme de Plegamans i Palau-solità, consta un tal Pere Cladelles. Si bé la masia és en el seu inici del segle XIII, l'edifici que es conserva actualment podría considerar-se dels segles XV i XVI. Així doncs, la primitiva masia devia ser objecte de moltes reformes o millores en aquests segles, als que corresponen els elements escultòrics d'una de les finestres de la façana principal d'estil tardo gòtica, amb inclusió d'elements italianitzants (finestra que es troba a nivell del primer pis i a la part esquerra i que devia ser la que donava llum a la cambra principal de la casa).	41.5820900,2.1695500	430776	4603711		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	93\|94\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56752	Can Duran, masia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-masia	BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011). Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985). El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop.	XV-XVI	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta la clàssica entrada precedida d'un pati, al que s'accedeix per un gran portal adovellat i cobert amb una porxada amb coberta de teules. El conjunt de la masia té elements que es trobaven a les masies fortificades, com per exemple la torreta de vigilància. En aquest àmbit hi ha diferents construccions, la cambreta on vivien els mossos amb portes d'arc rebaixat, el portal original (amb forats en la part superior com a sistema de defensa) i el cub. També es conserva l'era i el paller en molt bon estat. El conjunt de la masia es pot situar dins d'un estil gòtic tardà. Originàriament, l'estructura era de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Actualment, aquesta masia ha estat recuperada respectant la tipologia original i obeint a la tècnica constructiva de l'època. La coberta és a dues vessants realitzada amb teula àrab, carener perpendicular a la façana i doble ràfec. En el carener s'hi pot trobar un detall ornamental, realitzat amb fragments de teula representant el cap d'un drac. La façana principal de la casa, orientada cap a migdia, té el seu parament de pedra sense escairar. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellada i en bon estat de conservació, és al centre de la façana i sota, hi ha una finestra rectangular, en la llinda de la qual hi ha un treball d'escultura que representa dos lleons rampats sostenint un escut. En els dos extrems inferiors del final de la motllura que envolta el conjunt, s'hi troben dues petites figures. La finestra de la dreta, igualment rectangular, té la llinda i els laterals treballats. El conjunt compta amb una elaborada cresteria motllurada i amb una parella d'àngels que sostenen un escut. Dos caps ben esculturats fan de mènsula. Formant part de l'emmarcament de la finestra, hi ha dues columnes que comencen amb la figura d'un cap i acaben en la base formant un feix motllurat amb estries. Sota l'ampit hi ha dos detalls florals en forma de roseta i al mig un petit cap. Les altres finestres no tenen gaire interès, però presenten bon estat de conservació. A l'interior hi ha una gran sala, que comunica per la part esquerra amb la cuina i per la dreta amb el menjador. També a la dreta comencen els graons de l'escala que porta al pis (antigament de tram recte), on hi ha una gran sala amb els seus corresponents dormitoris. Al fons de l'entrada hi ha una porta adovellada que comunica amb l'antic celler, i a mà dreta, amb un desnivell del terra, l'entrada a la cavallerissa. Cal destacar que al mig d'aquesta sala hi ha un gran arc de pedra que ajuda al sosteniment de l'embigat central del pis. A l'esquerra de la planta baixa es troba la cuina amb tots els seus components antics i, al fons, la gran campana que empara la llar de foc, i en un racó el lloc on feien el lleixiu. A l'esquerra de la llar de foc hi ha un forn de pa petit i, al costat, la porta que comunica amb el pastador, on es conserva la pastera i el forn de pa més gran.	08156-12	Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant del cementiri).	Es considera que la masia de Can Duran és dels segle XV-XVI. La família Duran és una de les més antigues del terme; ja que, en el fogatge de 1470 ja hi trobem el cognom Duran, que es repeteix en un altre del any 1515. La propietat ha estat de la família Duran fins fa pocs anys. Els seus propietaris actuals, la família Estrada, han convertit el conjunt de la masia en un restaurant, però conservant tots els seus elements arquitectònics. En una d'aquestes restauracions es va descobrir la porta adovellada que comunicava amb el celler. Com a detall d'interès, davant de l'era hi ha la pallissa i la seva columna central, que sosté la biga principal de la coberta, és de pedra i té forma cilíndrica, com les que trobem en d'altres masies properes. Es diu que a can Duran s'enfornava pa per vendre a d'altres cases de la rodalia. Anys després, quan ja no havia de produir per altres cases, van construir el forn més petit. Uns rajols en el sostre del celler indiquen el nom 'B. Maria' i l'any 1885. També es conserven estris de cuina de coure de l'hotel Ritz de Barcelona.	41.5890600,2.1620600	430159	4604491		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.04.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	93\|94\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56754	Can Gordi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi	BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop.	XVI/XX	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Formava part d'un conjunt d'edificis dels que es conserven l'era i el paller. Ha estat objecte de moltes modificacions i ampliacions al llarg del temps i, actualment, es fa difícil identificar la seva estructura original. És d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta, tant l'edifici principal com el paller. La coberta de l'edifici principal és de quatre vessants amb poca inclinació, amb teula àrab. La coberta del paller és inclinada, de dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici principal, malgrat les restauracions, es conserven les obertures originals. En la façana principal destaquen la porta d'accés, adovellada i amb un escut a la clau, i una finestra situada a sobre d'aquesta presentant també un escut al centre de la seva llinda, així com els dos arcs de mig punt adovellats, que donen accés a l'escala de l'edifici. Entre la planta baixa i la planta primera hi ha una composició i ordre de les obertures, ja que totes es situen alineades. La planta segona (nivell de golfes) es diferencia de les altres dues, ja que es composa d'un seguit de finestres d'arc de mig punt de petites dimensions, creant una galeria, sense cap correspondència amb les plantes inferiors. Les façanes de l'edifici principal s'han arrebossat, modificant el seu aspecte original, exceptuant els emmarcaments de les obertures i un sòcol fet de pedra irregular. Remata la façana un ràfec que, al voladís, és força pronunciat. El paller o edificació annexa (antigament lligada a l'activitat agrícola) és un cos aïllat respecte a la masia. La fàbrica dels murs és de còdols amb una base de pedres més grans.	08156-14	Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184, Palau-solità i Plegamans.	La part més antiga de la masia correspon possiblement als segles XVI-XVII. Posteriorment, s'han anat realitzant moltes intervencions, canviant el seu aspecte original. L'última intervenció important, la qual va transformar totalment la seva fisonomia, i que és en definitiva la que ha donat l'aspecte actual del conjunt, és de principis del segle XX, conseqüència de l'activitat que va desenvolupar el Patronat de les Llibertats, dirigida per Josep Pedragosa. A l'interior de la casa hi ha una columna que té gravada la data 1594, i a fora una pedra corresponent a una ampliació amb la inscripció 1629. Sembla que l'edifici del paller fou refet en la data que figura gravada a la façana principal, 1856, sobre la ceràmica al·lusiva a Sant Antoni Abad. Aquestes dades ratifiquen l'origen i les intervencions posteriors d'aquesta masia. A meitat del segle XIX, quan la família que li donà el nom s'extingí, fou venuda en dues ocasions. Posteriorment, cap a l'any 1912 el Patronat de Llibertat, que estava dirigit pel mossèn Josep Pedragosa, la va adquirir. L'administració en els seus inicis corresponia al Rector de Plegamans, mossèn Jaume Vendrell, després s'encarregà un director tècnic, Àngel Grau. Cap a l'any 1920 administrà la finca Ramon Albó, destinant el seu ús a la protecció de la infància, i és quan es començà a denominar La Granja. Actualment es destina com a centre educatiu, i es troba sota la Protecció del Menor de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i és el Centre Educatiu els Castanyers.	41.5851300,2.1845000	432025	4604036		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-3.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Renaixement\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	92\|94\|95\|98\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56755	Can Grau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-1	AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA I GINÉ, M. 'Les masies (X). Can Grau'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XV-XVI/XX	Edifici de nova construcció sobre els fonaments d'una antiga masia. Consta de planta baixa i planta pis. En l'actualitat, de la masia original només es conserven alguns elements a mode de recordatori en la façana principal i possiblement alguns murs de pedra. L'estructura original és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La teulada és d'escassa inclinació, amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Actualment, les façanes no guarden l'aspecte original: s'han arrebossat i pintat d'un color terròs, però s'ha deixat una franja per la part baixa a mode de sòcol de pedra, possiblement com a recordatori de l'antiga construcció. Les obertures són totes d'una gran senzillesa. En la façana principal, la porta d'accés rectangular conserva els brancals originals, així com la llinda de fusta. La finestra que es troba sobre la planta pis també conserva l'adovellat de pedra (és l'únic element original que es conserva en perfecte estat). Les altres obertures, tant de la façana principal com de les façanes laterals, són totalment noves i de mides diverses.	08156-15	C. dels Joiers, 21, 08184, Palau-solità i Plegamans (Würth. Polígon Boada Vell).	En el fogatge de Palau de l'any 1515 ja hi consta el cognom Grau. L'any 1552 s'esmenta el cognom en un llistat de noms de caps de casa L'actual construcció és totalment nova, ja que fa pocs anys es va realitzar una reconstrucció total de l'antiga masia per trobar-se en molt mal estat de conservació. Només la finestra que es troba a la façana principal, i les restes de pedra de la porta d'entrada són originals de la masia enderrocada. Actualment aquesta masia és propietat de l'Ajuntament, i es troba en concessió administrativa a favor de l'empresa Würth.	41.5570900,2.1788700	431526	4600928		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	98\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56756	Can Joan Sastre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-sastre	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIX	Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La teulada és de dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i carener perpendicular a la façana principal. La casa va ser remodelada l'any 1930 i la porta i les finestres són de factura contemporània.	08156-16	C. de Sant Isidre, 16, 08184, Palau-solità i Plegamans.	La casa va ser remodelada possiblement l'any 1933, ja que hi ha una inscripció a la façana amb aquesta data. Consta en un testament de fa uns dos-cents anys. El nom de Sastre prové de l'ofici d'un propietari anterior.	41.5756800,2.1780600	431478	4602992	1875	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56760	Can Padró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro	BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XV). Can Padró'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 17. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIV-XIX	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa, però no es pot saber del cert, ja que ha estat sotmesa a evidents modificacions de l'estructura original, i s'ha ampliat amb diversos cossos annexos de diferents èpoques. No obstant, es conserva l'entrada porxada de dues vessants i la tanca de l'antiga masia. L'estructura originaria és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta del volum principal és inclinada a quatre vessants, amb teula àrab i amb un ràfec de gran voladís sostingut per permòdols. Del centre sobresurt una torre quadrangular coronada per una balustrada de pedra, amb elements decoratius a cada angle. Els altres volums també consten de cobertes de teula àrab, a una o dues vessants. Les façanes principals (sud i oest) del volum principal són les que han patit més modificacions respecte a l'original (finals del segle XIX), i són les que donen fonamentalment la imatge més característica del conjunt. Les dues presenten una disposició simètrica dels elements, en tots els nivells. En la façana sud hi ha, en la planta baixa , el portal d'entrada rectangular amb finestres a cada costat. AI primer pis hi ha tres balcons, amb baranes de ferro forjat i treballat. Igualment en el segon pis hi ha tres obertures just en l'eix de les inferiors, però més petites. Entre el primer pis i el segon hi ha un rellotge de sol de ceràmica recuperat. En la façana oest hi ha, en la planta baixa, una porta secundària de l'habitatge, precedida per una porxada amb obertures amb arcs de mig punt rebaixats, que crea una terrassa al primer pis, amb barana de balustres. En el primer pis i segon es disposen les obertures ordenadament, en tres faixes verticals. La resta de façanes, tant de l'edifici principal com de la masia original, presenten una disposició totalment anàrquica de les obertures, del tipus i de les dimensions d'aquestes. L'acabat del mur i de les façanes és arrebossat, i de pedra en els casos que aquest s'ha desprès.	08156-20	Camí de Can Padró, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	La casa va ser fundada a principis del segle XIV, i ha estat habitada sempre per la mateixa família. És una de las cases més importants del municipi i del Vallès. L'any 1366 i el 1398, en Jaume Padró feu un donatiu al rector de Plegamans. En els fogatges de Plegamans i Palau-solità de 1470, consta 'En Padró'; al de 1497 i al de 1515, un tal Joan Padró, i en 1552 l'Anton Padró. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa.	41.5890900,2.1815100	431780	4604478		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	93\|94\|98\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56761	Can Patà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pata	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIX	Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. A la façana principal hi ha un portal i tres finestres rectangulars adovellades.	08156-21	C. de Sant Joan, 98, 08184, Palau-solità i Plegamans.		41.5747900,2.1798400	431626	4602892		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56763	Can Ral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ral	BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (V). Can Ral'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 5. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVI-XVII	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està formada per diverses construccions annexes: corrals, corts, pallisses, era, bassa per regar l'hort, etc. Cal destacar l'arquitectura de la pallissa. EI conjunt d'aquestes construccions, juntament amb la masia, crea un pati central, tancat per un mur perimetral. L'accés a aquest pati es realitza per una porta d'arc de mig punt, amb coberta a dues vessants de teula àrab. El pati central disposa d'un pou. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb poca inclinació, realitzada amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, amb un ampli ràfec composat per tres filades en voladís. La façana està arrebossada, deixant a la vista els carreus que envolten les diferents obertures. L'edifici té la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat, a cada costat una finestra de forma rectangular. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents tipologies i mides, dues d'elles amb emmarcament ampit amb motllura. En la llinda de la finestra central es pot llegir la inscripció 'I.H.S.' gravada a la pedra. Les altres finestres més petites no presenten particular interès. Sota la teulada s'obren tres arcades que corresponen al pis de les golfes, amb la funció d'assecador. El paller de can Ral és un cobert, a dues vessants sobre un embigat de fusta sostingut en el seu costat obert per tres columnes de fust rodó, fetes amb fàbrica de còdols i restes d'arrebossat. La teulada, d'escassa inclinació, es forma a partir d'una biga central de fusta, a més d'una en cada extrem, que descansen en sengles columnes. A partir d'aquestes bigues perpendiculars a la teulada se'n col·loquen d'altres horitzontal i verticalment, més primes. Les tres bigues perpendiculars sobre les columnes sobresurten per poder establir una teulada en voladís.	08156-23	Camí de can Ral, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Al fogatge de l'any 1515 hi consta, per part del terme de Palau Solitar, el nom de 'l'Antich Vila Real', que podria referir-se a can Ral. En la documentació de l'any 1601 consta Joan Real com el moliner del 'molí d'en Ral'.	41.5826300,2.1592900	429921	4603779		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.07.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56765	Can Sidro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sidro-0	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIX	Masia de planta rectangular, dins la tipologia basilical de cos central més alt que els laterals. Consta de planta baixa i dos pisos, i ha estat restaurada i reconvertida en restaurant. L'estructura és de murs portants de maçoneria (pedra), i forjats originàriament amb bigues de fusta. Actualment, alguns forjats són de bigues de formigó i voltes de ceràmiques (planta baixa), i d'altres son d'entrebigat de fusta (plantes superiors). La coberta és inclinada, de dues vessants, realitzada amb teula àrab і carener perpendicular a la façana principal. La façana principal ha estat restaurada i s'ha arrebossat i pintat de color blanc. Aquesta té un eix de simetria molt marcat, on es troba la porta d'accés d'arc rebaixat de maó i emmarcada també amb peces de maó. A sobre, es disposa un finestral amb balcó i barana de ferro forjat, i a les golfes, un altre finestral també amb barana de ferro forjat. A cada costat de l'eix que marca la porta principal, hi ha diverses finestres de mida similar, amb un cert ordre compositiu. La façana lateral es conserva amb la maçoneria de pedra vista i té quatre pelites obertures quadrades amb reixes de ferro, en planta baixa i tres obertures rectangulars de diferents mides, en planta primera. L'interior també restaurat, s'ha reformat segons les necessitats del seu nou ús (restaurant). A la planta baixa, cal destacar l'escala de volta catalana que dona accés a la planta primera i el tractament dels paraments interiors, deixant certes parts amb l'obra de maçoneria a la vista. El menjador es cobreix amb un forjat de voltes de ceràmiques de maó, destacant el sòcol que mostra la maçoneria original del mur.	08156-25	C. de Sant Isidre, 13, 08184, Palau-solità i Plegamans.		41.5756400,2.1783900	431506	4602988		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56766	Can Sors	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-1	BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORRILA i GINÉ, M. 'Les masies (XIII). Can Sors'. Quaderns de Cultura, 15. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVIII-XIX	Masia amb pati de porxada i tanca davant de la façana principal. La porxada que dona accés al pati té teulada sobre bigues de fusta i teula àrab. La porta és rectangular, amb arc rebaixat emmarcat de maó. El mur de tanca és de pedres de riera. A la dreta de la porta, hi ha una porxada amb barbacoa, de la qual arrenca una escala amb volta catalana que condueix a un antic magatzem, al que s'accedeix per una porta amb arc a plec de llibre. Adossats a la façana de llevant de la masia hi ha els corrals i estables, edificats al mateix temps que la casa. Masia de tipologia típica catalana, de planta rectangular. Té planta baixa, planta pis i golfes. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa i a la planta pis, i forjat d'entrebigat de fusta, a les golfes. La coberta és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un eix de simetria molt marcat. Al centre, hi ha la porta d'accés amb arc de maó rebaixat, a plec de llibre, i dues finestres rectangulars a cada banda. A la planta primera, sobre de la porta, hi ha un finestral amb un balcó amb barana de ferro forjat i finestres rectangulars a cada costat, coincidint amb la sala gran d'aquesta planta. A l'últim pis, corresponent a les golfes, les finestres queden alineades amb les de les plantes inferiors, encara que són més petites. Les altres façanes no tenen cap element d'interès. Algunes es van arrebossar i d'altres conserven el treball de maçoneria de pedra vist. La masia té la clàssica distribució de sala central, amb la cuina i el menjador als costat, i igualment, al pis, una gran sala amb habitacions als laterals. Actualment es conserven molts elements originals, com ara les escales interiors de volta catalana, els forjats de volta de maó pla en espiga i de fusta, la llar de foc i el forn de pa, l'enrajolat, etc. Sembla que la distribució interior tampoc s'ha modificat.	08156-26	Can Duran	Segons l'estudi dels paraments, la casa està construïda sobre una edificació més antiga: una part del mur orientat al nord té un gruix d'uns 0,8 m fins als 2 m d'alçada, i per sobre, el gruix és d'uns 0,6 m. Un del propietaris més antics del que es tenen referències documentals és Damià Sors (any 1791). Els corrals i estables foren edificats al mateix temps que la casa i sempre se'ls ha anomenat 'la França' pel fet d'haver-hi viscut un pastor francès. Es conserven documents que esmenten Josep Sors: a l'any 1830, va fer un contracte de construcció de la masia; i també existeix la còpia d'un rebut de cobrament fet pel mateix mestre de cases, Jacinto Matalonga, a l'any 1836. A l'interior de la masia hi ha inscrit l'any '1864' que, segurament, correspon a alguna de les modificacions. A la llinda d'una de les finestres, hi ha la data '1958', l'any en que es va arrebossar la façana.	41.5905800,2.1607700	430053	4604660	1830-36	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.08.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56767	Can Torrents	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VIII). Can Torrents'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 8. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVIII	Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta diverses construccions annexes (era, corrals, paller...). El conjunt d'aquestes construccions, juntament amb la masia, formen un pati central, tancat par un mur perimetral. En aquest pati es disposa d'un pou. L'estructura de l'edifici principal és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues aigües, amb poca pendent i realitzada amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. Mentre que la coberta del volum adossat a l'esquerra és d'una sola vessant, també perpendicular a la façana. Tot el mur es troba arrebossat, tant a la façana principal com en les altres. La porta principal d'entrada d'arc de mig punt és adovellada, amb les dovelles de pedra ben conservada, així com les de les dues finestres del primer pis, igualment emmarcades amb pedra ben tallada. En el portal principal encara es conserva una antiga i gran porta de fusta, amb un porticó que permet l'accés sense obrir la gran. La part esquerra de la façana presenta un cos afegit fa uns anys; possiblement allà mateix devia haver-hi part del porxo annex que encara es conserva, amb embigat de fusta i coberta de teules. Al mur lateral dret hi ha una petita finestra amb reixa de ferro, de construcció primitiva, que il·luminava la cavallerissa. A la façana oest, hi ha una petita rajola de terra cuita amb data de '1745' gravada, segurament corresponent a l'any en que es devia fer la reforma aprofitant els elements ja construïts primitivament. L'interior de la casa és una mostra de masia típica: una gran sala d'entrada amb l'escala al fons; a l'esquerra, el gran menjador; a la part dreta, la cuina amb comunicació, per una petita porta, a l'estança on encara es conserva l'antic forn de pa. Més endins es troba el primitiu celler, que conserva tot l'embigat antic, apuntalat amb llargues bigues. EI paller és un petit porxo, a dues vessants, que es recolza en tres de les seves cares sobre murs de maçoneria, deixant una cara oberta. La part davantera és sostinguda per una columna de secció circular feta amb pedra. Sobre aquesta, s'hi recolza una gran biga que suporta tot l'entramat de llates, que aguanta el carener i les teules de la coberta.	08156-27	Camí de Can Torrents, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	L'any 1889 la masia va ser comprada per Esteve Llacuna al propietari Folguera. Després de la compra s'hi van instal·lar uns masovers i la família venia a passar les vacances. Ha anat passant de pares a fills dins la família Llacuna. El nom de Torrents es creu que pot provenir del torrent pròxim a la casa, on anys enrere baixava molta aigua.	41.5904500,2.1851000	432081	4604627	1745	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.09.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56769	Can Viola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viola	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XVIII	Petit edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal hi ha una porta d'arc rebaixat i tres finestres. Es conserva una inscripció amb la data '1776'.	08156-29	C. de Baix, 36, 08184, Palau-solità i Plegamans.		41.5782100,2.1777600	431456	4603274	1776	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56769-foto-08156-29-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56769-foto-08156-29-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56769-foto-08156-29-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56771	Masia de l'Hostal del Fum	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-lhostal-del-fum	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XIX	Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal té forma simètrica: al centre es troba el portal d'entrada amb arc escarser i una finestra rectangular, per banda, amb una reixa. A nivell del pis superior, sobre de la porta, hi ha un balcó i una finestra allindada a ambdós costats. Els murs de façana estan arrebossats i pintats de blanc, excepte un petit sòcol de pedra que recorre tot l'edifici. Es conserva l'agulla d'un antic rellotge de sol. Presenta un pati interior.	08156-31	Parc de l'Hostal del Fum. Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans.	Antic hostal per allotjar els traginers i viatgers que anaven cap a Barcelona.	41.5618400,2.1761200	431302	4601457		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Actualment és destina com a magatzems i aixopluga elements de gran volum de l'ajuntament i d'entitats. L'Associació Tren de Palau guarda hi guarda estris.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56774	Sant Genís de Plegamans, església nova	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-plegamans-esglesia-nova	BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop.	XX	Es tracta d'una església d'aparença majestuosa, amb façanes de maó i disseny d'inspiració neogòtica però sobri i senzill. és obra d'Isidre Puig i Boada, deixeble d'Antoni Gaudí. L'edifici té una sola nau amb absis poligonal en la capçalera, dividit en set arcuacions d'arc apuntat i pilars adossats com a contraforts, amb diferents obertures conformant les ornamentacions. Aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres en la part inferior. Aquest cos de l'edifici es complementa amb el deambulatori de l'església, que apareix al voltant de l'absis, seguint la mateixa estructura del tancament de la nau, amb set cares i grups de tres finestres d'arcs de mig punt. A la part de l'entrada es situa, a l'esquerra, un petit edifici annex de planta octogonal; i a la dreta, es troba el campanar també de planta octagonal. L'estructura és de murs portants de maó, vistos per la cara exterior i forjats d'entrebigat de fusta.	08156-34	Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans.	L'església de Sant Genís es construí en substitució de l'antiga església ubicada al costat de can Gordi, en el terme de Plegamans. S'edificà a l'indret de les Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944. El campanar, el baptisteri i el nàrtex es varen fer en posterioritat, l'any 1992. La porxada de la façana principal, que dóna unitat al conjunt, es va construir l'any 1998.	41.5883100,2.1793600	431600	4604394	1942-44	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-3.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Isidre Puig i Boada, arquitecte.	Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	116\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56776	Santa Maria de Palau-solità	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-palau-solita	BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona: (s.n.). FERNÁNDEZ LÓPEZ, Ll. [et. al.] (1991) 'Santa Maria de Palau-solità'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 128 i 129. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GIBERT, P. (1975) Palau Solitar. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. RIUS i SERRA, J. (1945-47) Cartulario de Sant Cugat del Vallès. Barcelona: C.S.I.C. Escuela de Estudios Medievales. ROCA i GARRIGA, P. (1981) Índex toponímic del cartulari de Sant Cugat del Vallès. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VALL i RIMBLAS, R. (1992) El romànic del Vallès. Sabadell: Ed. Ausa. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop.	XII	L'església de Santa Maria de Palau-solità és d'estil romànic, tot i que el seu aspecte actual és fruit les diverses reformes de les que ha estat objecte al llarg dels segles. L'edifici ha perdut la seva estructura originària, ja que es suposa que comptava amb una planta central de creu grega, amb l'orientació perpendicular a actual, formada per una volta de canó, capçalera d'absis i el creuer, aixecant en aquest últim la façana principal i obrint-hi la porta d'accés. Posteriorment, la nau va ser allargada i orientada en sentit nord-sud, passant a ser planta de creu llatina, formada per una nau i dues capelles situades una enfront a l'altre. Les modificacions també van suprimir els absis i el campanar. La planta quadrada és del segle XVI i l'ampliació de la nau es pot diferenciar, des de I'exterior, pel canvi d'alçada i de material. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjat amb volta de mig punt a la nau central. Les capelles laterals presenten forjats de volta d'aresta i forjats amb petxines i voltes semiesfèriques. Les capelles laterals de I'absis estan fetes amb forjat d'entrebigat de fusta. La teulada és de dues vessant,s amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana. La composició de la façana principal és molt simple. La regula un eix central de simetria, que es compon de la porta adovellada d'accés amb arc de mig punt, i a sobre, una rosassa amb reixa senzilla per la part exterior i vitrall emplomat. A I'esquerra de la façana es situa la torre i campanar de planta quadrada, on s'observa una porta secundària i una placa de ceràmica amb la representació de Santa Maria, que dona nom a l'església, protegida per un petit ràfec de doble vessant.	08156-36	Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans.	Les referències documentals més antigues de l'església de Santa Maria de Palau-solità són del segle X. Segons l'acta de consagració del temple (Arxiu de la Corona d'Aragó), la cerimònia va ser oficiada per l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, el dia 14 de novembre de l'any 1122. Pels volts de l'any 1307 es va canviar l'orientació de l'església, seguint les indicacions del bisbe Ponç de Gualba. La pica baptismal té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. L'any 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de reconstruir de nou. L'any 1513 es va encarregar un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés -pintor anònim de l'escola valenciana- amb dos deixebles seus. És important també el retaule de l'altar del Roser, amb un antependi de ceràmica fet per Llorenç Pasollas, un dels grans ceramistes de Catalunya del segle XVII. Fins l'any 1933 hi havia un pas que comunicava l'església amb la rectoria, construït l'any 1575, on es conservaven un conjunt d'importants peces d'orfebreria del segle XVI.	41.5840500,2.1692200	430750	4603929		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-3.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Des de la dècada dels anys 70 del segle passat, l'església acull les Nits Musicals organitzades per l'associació Amics de la Música Clàssica.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	92\|94\|98\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56778	Can Duran, casa modernista	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-casa-modernista	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XX	Casa d'estil modernista amb tendències noucentistes, ubicada al costat de la masia de can Duran. Tipològicament, aquesta edificació pertany als masos totalment reformats, ampliats o fets de nova planta i construïts com a cases de segona residència (cases d'estiueig). La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, i un soterrani. Tot i que els estils arquitectònics і els materials d'acabats d'aquesta casa i l'antiga masia de can Duran siguin molt diferents, les dues edificacions casen molt bé entre elles, i formen un conjunt força harmònic. Originàriament, és d'estructura de murs portants de ceràmica i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a quatre vessants i teula àrab. Els paraments es troben tots arrebossats en les seves quatre façanes, existint com a únic element decoratiu l'emmarcament de maó de les diferents obertures de les finestres i portes, així com les cantoneres de la part superior sota el voladís. A la façana principal es situa la porta rectangular d'accés, i obertures de finestres a la dreta i esquerra, amb emmarcament ondulant. Al primer pis, dues finestres rectangulars estretes amb ampit escopidor, i a la part superior una obertura tribulada de record gòtic, amb ús decoratiu de maó. Sobre la porta d'entrada, entre el nivell del primer pis i les golfes, hi ha una decoració en trencadís ceràmic indicant l'any de la construcció (1909). Al pis de les golfes hi ha dos grups de finestres amb tres obertures emmarcades i ornamentades amb maó. A una de les façanes laterals es distingeixen, a nivell del primer pis, dos grups de finestres de dues obertures, amb ampit escopidor i emmarcament de maó en sentit força decoratiu. Sota la teulada, hi ha un altre grup de tres finestres que segueix la tipologia de la resta de la casa. Hi ha també finestres a mode d'espitllera a la façana lateral i principal. La façana principal té un pati força espaiós voltejat d'una tanca, formada en la seva base de mur arrebossat i a la part superior, una alternança de pilars amb coronament piramidal i espais de reixa acabada en puntes de fletxa. La portalada que dona accés al pati està formada per dos elements rectangulars, la part superior presenta una ondulació amb acabaments piramidals i bola-floró. La reixa de la porta segueix el mateix treball de la tanca.	08156-38	Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Aquesta construcció de caràcter modernista amb certes tendències noucentistes, es va construir l'any 1909, segons s'indica sobre la porta d'entrada de l'edificació. El municipi de Palau esdevingué, entre finals del segle XIX i principis del XX, un lloc apreciat com a segona residència о d'estiueig, per la seva proximitat a Barcelona i la seva bona comunicació. La família Duran va voler ampliar el mas construint una casa de segona residència, deslligada de l'activitat agrícola.	41.5890300,2.1618800	430144	4604487	1909	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-3.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	105\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56779	Casa Manén	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manen	ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XX	Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis, amb una torre adossada de tres plantes. La coberta de l'edifici principal és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants; la de la torre és també a quatre vessants, de teula àrab, en forma piramidal. Les teulades ténen un ràfec molt elaborat. La façana principal presenta una porta i vàries finestres rectangulars. A cada costat de la torre hi ha un conjunt de tres finestres en forma d'arc rodó.	08156-39	C. del Castell, 93, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Segons cadastre, la casa es va construir l'any 1932; i així ho corroboren els plànols originals del projecte i la petició de llicència d'obres, que es troben a l'arxiu municipal.	41.5884400,2.1802000	431670	4604407	1932	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	106\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56780	Ca l'Oromí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loromi	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). JARDÍ, E. (1980) El novecentismo catalán. Barcelona: Es. Aymà. MIRALLES, F. (1983) L'època de les avantguardes,1917-1970. Barcelona: Edicions 62. RÀFOLS, J. F. (1980) Diccionario biográfico de artistas de Catalunya, Valencia y Baleares. Barcelona, Bilbao: Ediciones Catalanas. La Gran Enciclopedia Vasca. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XX	Casa d'estiueig noucentista , de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Es conserva l'estructura original de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. Cal destacar els cavallets dels quatre vessants del sostre, que van ser construïts a terra i pujats després amb una grua, cosa inusual a l'època. La coberta és inclinada a quatre vessants, realitzada amb teula àrab i embigat de fusta, deixant un generós ràfec en voladís, amb un tractament formal i plàstic de línies clàssiques. En totes les façanes el repartiment d'obertures és totalment harmònic. Les finestres i balcons es troben decorats amb la tècnica de l'esgrafiat. En la façana principal hi ha la porta, flanquejada per dues grans finestres d'arc rebaixat. Al centre, la porta segueix l'eix vertical juntament amb l'esgrafiat de la planta primera i l'òcul del segon pis. Per sobre de la porta hi ha una motllura, que recorre tota la casa i separa la planta baixa de la resta de l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres d'arc rebaixat i, al centre, una escena esgrafiada que representa un caçador i un pescador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa. A les golfes, hi ha un òcul flanquejat de dues finestres. Totes les obertures estan envoltades d'esgrafiats, amb motius vegetals i animals. En les cantoneres, la mateixa tècnica imita el disseny de pedres. També presenta dibuixos en rectangle amb alternança d'elements romboïdals. En la façana de migdia, a la planta baixa, la porta es troba emmarcada per dos grans finestrals. AI primer pis hi ha una obertura d'arc rebaixat, que dona a una gran balconada, que ocupa tot l'ample de la façana. En un costat, hi ha un rellotge de sol esgrafiat i una Diana caçadora. I finalment, al tercer pis, en eix amb l'obertura que dona a la balconada, es situa una finestra rectangular. En la façana nord les obertures segueixen el desnivell de l'escala interior. Cal destacar les cantonades de l'edifici, decorades també amb esgrafiats, en aquest cas geomètrics. L'interior està realitzat amb fusta de melis. Es conserven els terres originals i l'escala de fusta. En la planta baixa, originalment, hi havia l'escala de fusta a mà dreta i tres portes que conduïen a la saleta, al menjador i a la cuina respectivament. Posteriorment, es va tirar a terra la paret que dividia la saleta del menjador. En el primer pis hi havia tres dormitoris, l'oratori, que correspon a la finestra circular de la façana de ponent, i un bany. L'oratori es va destruir durant la guerra, quan els obligaren a cremar el retaule que hi havia i eliminar qualsevol resta de la capella. En el seu lloc s'hi feu un altre dormitori. En el segon pis hi trobem cinc dormitoris més i un petit lavabo, que té com a finestra la obertura circular que dóna a la façana principal.	08156-40	C. Montjuic, 31, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Edifici projectat per Francesc Folguera i Grassi a l'any 1926, com a casa d'estiueig. Folguera fou un dels arquitectes més destacats de principis de segle XX, d'estil noucentista. Segons Ràfols (vegeu bibliografia) pertanyia al grup d'arquitectes que fusionaren el popular i el brunellesquià, imposant la tendència mediterrània. El disseny dels esgrafiats també és obra del mateix arquitecte, així com tot el jardí, amb la font aixecada sobre columnes de maó el·líptiques i la miranda, actualment quasi enderrocada. En el disseny i la construcció de la casa s'hi van emprar els mètodes més innovadors, per exemple les dobles parets com a mètode d'aïllament.	41.5873200,2.1690700	430741	4604292	1926	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Francesc Folguera i Grassi, arquitecte.	Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	106\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56781	Casa Folch i Torres i jardins	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-folch-i-torres-i-jardins	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SERRAVIÑALS i ARUMÍ, J. Mª (2000) La casa Folch. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Fundació Folch i Torres. Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XX	Edifici d'estil noucentista, format per un cos principal que consta de subterrani, planta baixa i pis, i per una torre adossada de tres plantes. Està situat en un solar de pendent pronunciat i té accés per dos carrers (c. Castell i av. Catalunya). L'estructura és de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a quatre vessants i teula àrab, tant a la casa com a la torre. A la casa el carener és paral·lel a la façana principal. La façana principal de la casa destaca el seu ordre compositiu, al centre de la qual s'hi ubica la porta d'accés i a cada banda dues finestres, la de I'esquerra una mica més petita que la finestra de la dreta. A la planta pis, hi ha tres obertures rectangulars que coincideixen verticalment amb les obertures de la planta baixa. Totes tres són de la mateixa forma i mida que la finestra de la planta baixa. El disseny de les finestres mostra un tractament de la llinda amb unes reminiscències de l'estil gòtic, que les fa destacar del fons blanc de les parets. La resta de façanes, tant de la casa com de la torre, es caracteritzen per tenir un clar ordre compositiu i en alguns casos un eix de simetria. Cal donar especial importància al seu jardí que va ser concebut a l'any 1923, com un jardí mediterrani d'influència italiana, segons els canons noucentistes del moment. Encara s'hi conserven elements originals com la porta d'entrada al recinte, la glorieta, les baranes, el pou, els bancs decorats amb motius ceràmics, etc. Cal destacar també la utilització de la ceràmica com a element decoratiu en tot el jardí.	08156-41	Av. de Catalunya, 200, c. del Castell, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans.	Aquesta casa va ser la residència d'estiueig de l'escriptor Josep Maria Folch i Torres. Des de l'inici de la seva construcció va estar sempre molt atent a tots els detalls, fins i tot, va ser ell mateix qui va donar les primeres idees de com seria la casa. La utilitzaven als estius i segons recorden els seus familiars, gran part de la seva obra literària va ser escrita aquí. Josep Maria Folch i Torres es va fer construir, al jardí, un escenari i una platea, i obsequiava les seves amistats amb alguna de les seves obres de teatre. La torre annexa (que actualment pertany a l'Ajuntament), es va construir entre 1924 i 1925. La casa va esdevenir la residència principal de la família en les èpoques més dures de la Guerra Civil i dels bombardejos de Barcelona.	41.5851500,2.1807700	431714	4604042	1922	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56781-foto-08156-41-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56781-foto-08156-41-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56781-foto-08156-41-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Josep Maria Duran i Girbau, arquitecte.	Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	106\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56782	Casa Luján	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lujan	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XX	La casa Luján és exemple de l'arquitectura catalana d'avantguarda de mitjans del segle XX. És una petita casa de vacances, feta amb maó vist i formigó. Està adaptada al desnivell del terreny, amb jardí posterior i garatge al nivell inferior. A l'entrada hi ha una rampa d'accés, la porta de la qual es troba a la dreta. D'aquesta rampa surten dos petits trams d'escala: el de l'esquerra dona a un caminet que connecta amb el jardí posterior; el de la dreta es perllonga en un passadís que, seguint el perímetre de la casa, dóna al garatge. L'estructura es correspon a les divisions de les dues zones funcionals de la casa. Aquesta es materialitza amb dos rectangles, coberts cadascun per una volta de canó a la catalana de formigó en massa, suportada per murs de totxo. La coberta és plana amb acabat d'enrajolat ceràmic. Hi ha petites cobertes inclinades a una sola vessant i amb teula àrab a sobre del rebedor. La façana presenta acabats de murs de totxo i formigó vist, amb un cert control de les obertures, tant en forma com en mida i número. La tosquedat dels murs de totxo és només aparent, donat que un cop acabats es va procedir a un lleuger rascat per tal de produir aquesta impressió. En canvi, l'acabat de la junta presenta força cura. També es fa ús de la rajola de València bicolor blanca i verda, a l'entrada de la casa i a la barbacoa. El disseny del jardí intenta no modificar l'orografia original. La planta es compon de zona de dia i zona de nit, separades amb un rebedor rectangular com a nexe d'unió. El sostre d'aquesta peça vola cap a fora, i amb el darrera de la llar de foc, forma un petit cancell que emmarca l'entrada. Paral·lela al rebedor-distribuïdor, hi havia una petita terrassa amb accés des de la cuina. La zona de nit és a un nivell lleugerament més baix que la de dia, i consta de tres habitacions i un petit bany, units per un distribuïdor que ve del rebedor a través d'uns graons. La zona de dia conté la cuina i l'estar-menjador. El control de la llum solar es fa mitjançant les tradicionals persianes de llibret, entre les quals destaca la de l'estar-menjador, de grans dimensions i que es desplaça paral·lelament a la façana per mitjà de guies metàl·liques.	08156-42	Av. Catalunya, 71, 08184, Palau-solità i Plegamans.	La dècada dels anys 30 del segle passat es caracteritzaren, a Catalunya, per un encoratjador desenvolupament del moviment modern en la seva expressió racionalista, del qual són protagonistes els membres del GATCPAC. La guerra civil va suposar un estroncament d'aquesta contribució catalana a l'avantguarda europea. Caldrà esperar a la dècada dels anys 50 per a que l'arquitectura catalana inici la seva recuperació. Es proposava recuperar el moviment modern i posar al dia l'arquitectura catalana, i alhora que intentaven incorporar la nova tecnologia, també buscaven promoure la capacitat artesanal del país. També el moviment modern va evolucionar a Europa i a Catalunya, és aquí on apareix el Realisme que es caracteritzava per una comprensió de les necessitats dels habitants de les edificacions, per una sinceritat constructiva i per un respecte al procés constructiu. Es valoraven el murs com elements estructurals i els materials tradicionals, en detriment dels acabats i els maquillatges dels elements constructius i portants. Era una època en que convenia adaptar-se а la realitat econòmica, tècnica i social del país. En aquest context, l'any 1959, l'estudi MBM (Martorell, Bohigas i Mackay) va rebre l'encàrrec d'una casa a Palau de Plegamans per part de les germanes Fernández. Aquesta casa presenta una planta que sintetitza la de les cases mínimes del GATCPAC (la preponderància de la llar de foc exempta, un marcat caràcter interior de l'espai de la planta, la utilització de rajola policromada, la volta catalana sustentada per murs gruixuts de totxo,...), i es fa referència clara a la utilització dels elements tradicionals del país. Posteriorment, als anys 70, la casa va patir alguna transformació deguda a les necessitats de la propietat (eliminació de la terrassa de la cuina, ús del soterrani, fusteria).	41.5755800,2.1824000	431840	4602978	1961-62	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-3.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte	Estudi MBM (Martorell, Bohigas i Mackay), arquitectes.	Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	120\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56783	Castell de Plegamans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-plegamans	<p>AA.DD. (1969) Els castells catalans. vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 93-98. CASTELLS MANENT, T. (2009) Castell de Plegamans: breu història. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62, p. 317. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). PIQUER, E.; FÉRNANDEZ, Ll.; TRAVESSET, M. (1991) 'Castell de Plegamans'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 131 i 132. ROCA i GARRIGA, P. (1981) Índex toponímic del cartulari de Sant Cugat del Vallès. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SERRANO-CODINA i MUNNÉ, M. (1983) Memòria del projecte bàsic de restauració, consoliddació i reforma del castell de Plegamans. Barcelona (s.n.).</p>	XI-XV	<p>Edifici quadrangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb un pati central amb dues galeries. Té una torre a la cantonada nord-oest, que es considera la part més antiga del castell (de finals del segle X o principis del XI). Posteriorment es va construir una muralla creant un pati en un costat de la torre. Probablement durant el segle XII es va erigir, a la part exterior de la muralla de migdia, una gran sala amb dos arcs de mig punt. L'edifici ha sofert moltes ampliacions i remodelacions al llarg del temps que han anat canviant el seu aspecte. Possiblement, aquest conjunt estructurat per cossos juxtaposats, va prendre la fesomia de gran casal gòtic que té avui dia, amb la reforma de la que va ser objecte entre els segles XIV i XV. L'estructura és de murs portants de maçoneria lligada amb calç, i amb forjats a base d'entrebigat de fusta. Les cobertes inclinades realitzades amb teules àrabs varien d'una, dues o quatre vessants, segons el cos. Recentment, la coberta ha estat reconstruïda amb teulada a doble vessant i encavalcades de fusta vistes. La façana en general és molt austera. S'ha recuperat el treball de maçoneria de pedra lligada amb calç original. L'entrada es realitza per la façana nord, amb un portal gòtic d'arc de mig punt adovellat, amb espitlleres a cada banda i un matacà en el seu eix vertical. Destaquen les finestres d'estil gòtic a la planta primera. Aquestes finestres són obertures rectangulars emmarcades per pedres regulars. La llinda d'aquestes, feta de la mateixa pedra, presenta un treball d'ornamentació, amb formes trevolades i picudes. Algunes d'aquestes finestres es divideixen en dos, mitjançant una columna de pedra de planta rodona. Les finestres de la segona planta són més austeres i sense cap mena de treball ni decoració. Un exemple de la reforma del segle XIV i XV són les finestres coronelles lobulades de la façana de migdia; algunes d'aquestes finestres tenen la línia d'imposta decorada amb rosetes. La façana presenta un rellotge solar.</p>	08156-43	Carrer del Castell s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans.	<p>És probable que les restes de les construccions més profundes del Castell siguin d'èpoques molt remotes. A les seves proximitats s'han trobat restes del neolític, de l'època del bronze, dels ibers i dels romans. El primer Senyor de Plegamans de qui es té constància és Guadall Gilabert de Plegamans, l'any 1122, qui va ordenar la construcció de la muralla. Anteriorment hi havia hagut d'altres membres anomenats de la família Plegamans: Guillem de Plegamans, Berenguer de Plegamans i Ramon de Plegamans. Al segle XIV, l'any 1371, consta que Pere de Citrà va comprar la jurisdicció de Plegamans, Gallecs i Palau-solità. Al cap d'uns anys, el 1427, el rei Alfons el Magnànim va incorporar a la Corona aquesta jurisdicció, i és a partir d'aquest esdeveniment que ja no tornen a trobar-se els Plegamans com a posseïdors del Castell. L'any 1441 es fa la concessió de la jurisdicció de la Quadra de Plegamans a Antoni de Vilatorta, i el Rei Alfons V autoritza refer el Castell i eleva la seva categoria a Castell Termenat. A finals del segle XVI el Castell i el terme passen a la família Clariana, després a la Gualbes, i posteriorment al Marquès de Sentmenat. A principis del segle XVIII, l'edifici passa a ser estatge d'agricultors i s'afegeixen dependències auxiliars. A partir del 1960 s'abandona fins a finals de la dècada dels anys 80 del segle XX, que és quan comença un ensorrament irreversible. Al 1988 s'inicien les obres de reconstrucció.</p>	41.5835400,2.1825300	431859	4603861		08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56783-foto-08156-43-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56783-foto-08156-43-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56783-foto-08156-43-3.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic	BCIN	National Monument Record	Defensa	2020-10-07 00:00:00	Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte		Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015), nº 1.01 (edifici singular). BCIN. Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). Va ser adquirit l'any 1990 per l'Ajuntament (al Marqués de Sentmenat) i rehabilitat posteriorment sota la direcció tècnica de la Generalitat de Catalunya. Actualment és un equipament cultural municipal. Entre altres serveis, acull des de l'any 1995 l'Escola Municipal de Música (planta baixa i planta superior, 221 m2); també acull la Fundació Folch amb el seu Museu-Arxiu -té cedida per l'ajuntament la planta noble: 272 m2- i una petita exposició permanent sobre l'evolució històrica del Castell. - Ha estat objecte de diverses intervencions: o Excavació arqueològica del subsòl de la torre. o Restauració, consolidació i reforma, 1995. o Restauració, 1988-1990. o Restauració, 1983.	92\|93\|85	45	1.1	1771	40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38
56784	Sindicat o Cooperativa Argrària	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-o-cooperativa-argraria	GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.	XX	Edifici de planta rectangular, que consta d'una sola planta d'alçada reguladora força important, degut al seu ús originari. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura és de murs portants amb encavallades de fusta. En les façanes hi ha un clar ordre en la disposició i en el tipus d'obertures. Les dues façanes s'ordenen mitjançant uns eixos verticals, que determinen la posició de les obertures. La façana principal es composa simètrica respecte a un eix central, amb un component clarament vertical, rematada per un coronament a mode de barana o ampit, que amaga la coberta amb ornamentacions modernistes. Les façanes presenten unes formes ondulants, amb obertures d'estil modernista-noucentista; encara que, en conjunt, l'edifici es considera d'estil noucentista. L'entrada principal, orientada a l'est, és un arc de mig punt i, a banda, es situen dues obertures, una d'elles cega, amb forma trilobulada. Aquesta seqüència d'obertures, dues trifoliades i una central d'arc de mig punt, es repeteix en la façana nord. En aquesta banda, s'obren en un nivell superior, tres petites obertures (òculs) amb forma de creu, l'eix vertical de les quals es troba arrodonit. Aquestes divisions modulars del mur lateral s'accentuen per pilars adossats. L'acabat de la façana és arrebossat i pintat.	08156-44	C. Anselm Clavé, 17, 08184 Palau-solità i Plegamans.	L'any 1916 es va fundar el Sindicat Agrícola amb l'objectiu de facilitar als pagesos l'adquisició d'adobs a bon preu i aconseguir facilitats de pagament. Gràcies al moviment econòmic, el Sindicat va arribar fins i tot a tenir una 'Caja Rural'. Ara és la botiga de la Cooperativa (ús comercial).	41.5874000,2.1793200	431596	4604293	1920	08156	Palau-solità i Plegamans	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social				2023-08-02 00:00:00	Virgínia Cepero González		Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).	106\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2024-05-11 09:38

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús