Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86279 | Barraca de vinya de la rotonda de la carretera de Matadepera a Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-rotonda-de-la-carretera-de-matadepera-a-sabadell | <p><span><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.</span><br /> <span>RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans.</span><br /> <span>RIPOLL, Ramon. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</span><br /> <span>SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.</span><br /> <span>SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.</span><br /> <span>SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.</span><br /> <span>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca, de fàbrica nova aixecada al bell mig de la rotonda ubicada entre l’Avinguda del Mas Sot amb la carretera de Sabadell, BV-1248, al sud-est del municipi. Es tracta d’una construcció de planta circular, d’uns 1'30 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud-est, mesura 1'25 metres d’alçada per 0'60 m d’amplada exterior. Els muntants són rectes, amb llinda d’arc. Destaca la pedra col·locada de la segona filera del muntant esquerra, on s’hi ha gravat la data d’inauguració, 20.01.2018 i les inicials del Centre Excursionista de Castellar, C.E.C. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gruix dels murs oscil·la entre els 0'55 i els 0'60 m. Destaca el ràfec amb voladís de pedra d’esmolar que protegeix la corona de les filtracions d’aigua. Per sobre d’aquest es comptabilitzen dos rengles de pedra que sostenen la terra de la coberta, de falsa cúpula amb caramull.També s'hi ha sembrat varis lliris blaus, del tipus iris germànica, que a més de la seva bellesa quan floreixen, els seus rizomes retenen la terra barrejada amb el pedregam i tenen una gran capacitat per aguantar la sequera. Al seu interior, enfront de la porta d’entrada hi ha un tinell o fornícula on s’hi va col·locar un còdol allargassat i la figura de Sant Sebastià (avui desapareguda). Té una espitllera o finestró orientada a ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la barraca s’han construït uns murets de pedra i s’hi ha plantat varis ceps en record del passat vitivinícola. Al darrera de la barraca hi ha varies alzines que li donen ombra.</span></span></span></p> | 08120-6 | Carretera de Sabadell, BV-1248, amb la cruïlla de l’Avinguda del Mas Sot. | <p><span><span><span>Activitat promoguda per la Germandat de Sant Sebastià, com a símbol del passat vitivinícola de Matadepera, i coordinada per l’Ajuntament. Els constructors de la barraca i els murets de pedra seca van ser els pedra sequers del Grup de Recerca de Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. A la inauguració, durant les Festes de Sant Sebastià, va assistir l’alcaldessa i regidors, membres de la Germandat i el seu president, senyor Toti Garcia, el president del Centre Excursionista, el senyor Joan Roure, el senyor Ignasi Giménez, alcalde de Castellar del Vallès, president del Consell Comarcal i el senyor Oriol Vicente, del Centre d’Estudis Històrics de Castellar del Vallès. El president del Centre Excursionista de Castellar del Vallès, en honor del grup de pedra sequers diu en el seu discurs inaugural: “ (...) Aquests xicots de la pedra seca, i dic xicots perquè sóc conscient de que l’edat s’ha de mesurar de forma inversament proporcional a la capacitat que les persones tenen d’il·lusionar-se. Aquests xicots han sigut capaços de donar vida a un munt de pedres amuntegades. Des del dia 2 de gener en que es va instal·lar la primera pedra d’aquesta sòlida construcció no hi ha hagut moment que no respirés serenor, empenta i molta, molta il·lusió. Com president del Centre Excursionista de Castellar he de dir que és un honor tenir a prop el grup de recerca de la pedra seca. Els vostès coneixements, la vostra experiència i la vostra manera de fer són sempre una magistral lliçó. Volem agrair a la Brigada Municipal la seva inestimable col·laboració, a la Sara, del bar del camp de futbol, el seu bon fer a l’hora d’omplir els plats dels pedra sequers, vianda que els ha proporcionat l’energia necessària per remenar i col·locar tantes pedres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També li volem agrair especialment a l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona la seva confiança i les seves nombroses visites a l’obra que han aportat força i ànims a la colla de pedra sequers. La suor dels pedra sequers castellarencs ha caigut ja a les pedres de Matadepera. És així com s’agermanen els pobles. Gaudim doncs d’aquest diorama representatiu dels conreus d’altres temps i mirem el futur amb esperança”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Construïda pel grup de pedra sequers del Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5957600,2.0331300 | 419421 | 4605347 | 2018 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-p1430347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-p1430349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-p1430354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-p1430355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-img-20180102-wa0002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-img-20180102-wa0004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Grup de pedra sequers del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 86281 | Ca l'Alcaraz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalcaraz | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre de planta quadrangular que consta de planta única i coberta da quatre aigües, acabada amb ràfec simple d'acanalats sense ornamentació. Fa cantonada amb el carrer de Josep Valls. La façana principal té una composició simètrica definida pels tres eixos de verticalitat definits per les obertures: l aporta d’accés a l’eix central i dues finestres als laterals. Tant la porta com les finestres són d’arc carpanell, amb trencaaigües senzill en forma de motllura integrada a l'arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una tanca d’obra i reixa de ferro separa el pati d’entrada de la via pública. Disposa de jardí en totes les seves façanes tret de la nord, que dóna al carrer de Josep Valls.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen els respiradors de la cambra d’aire fets de ceràmica vidrada de color verd.</span></span></span></p> | 08120-8 | Carrer de Sant Llorenç, 44 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç travessa de sud a nord el nucli urbà de Matadepera, en paral·lel a la Riera de les Arenes. Actualment el tram de carrer que rep el nom de Sant Llorenç, està delimitat al sud pel carrer de Josep Porcar i al nord fins a coincidir amb la Plaça de Sant Jordi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma a partir del segle XIX. El primer establiment el fa Maria Pi, hereva de Pratginestós, l’any 1805 al que seria l’antic Camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall. Aquest camí creuava amb el de Barcelona a Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la cruïlla amb el carrer de Sant Joan, on hi ha una font, cap amunt s’efectuen establiments a partir de l’any 1826. En un segon moment d’expansió promogut pel fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Andreu Vidal, del número 71; la casa Josep Casanovas, del número 38-40; i la casa d’Alcaraz, amb el número 44.</span></span></span></p> | 41.6016400,2.0246200 | 418719 | 4606008 | 1950 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86281-dsc6593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86281-dsc6594.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86328 | Cal Gabriel Ribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabriel-ribo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLE, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Ha sofert modificacions de les obertures, sobretot les de la planta baixa. | <p><span><span><span>Casa de dos cossos entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües acabat amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament de la façana és arrebossat llis i pintat d’un to rosa pàl·lid amb una franja blanca emmarcant les obertures: porta i finestra a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Totes amb llinda recta.</span></span></span></p> | 08120-9 | Carrer de Sant Joan, 56 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5994900,2.0272700 | 418937 | 4605766 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86328-dsc6549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86328-dsc6550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86328-p1430380.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86332 | Cal Pere Ribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-ribo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La seva coberta és de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament de la façana és arrebossat llis i pintat d’un color cru. La composició de la façana ve definida per les obertures: la porta d’accés a la planta baixa, amb una finestra reixada al costat esquerra. A la planta pis hi ha un balcó amb barana de ferro i una finestra al costat. Les obertures de la planta baixa no estan alineades amb les de la planta pis, creant una sensació d’inestabilitat visual. Totes les finestres són amb llinda recta i la porta amb arc escarser. </span></span></span></p> | 08120-13 | Carrer de Sant Joan, 60 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5995900,2.0270700 | 418921 | 4605778 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86332-dsc6552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86332-p1430388.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86332-p1430389.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 86391 | Rellotge de sol de Ca l'Aldavert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-laldavert | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, Manuel (1990). Mn. Jaume Torres i Cuscó. Rector de Matadepera (1864-1933). Akribos. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, J. (1976). Retall d’història, dins Programa de Festa Major de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de situat al xamfrà entre les façanes orientades a llevant i ponent de la casa. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. Aquesta cantonada queda realçada en el sentit vertical per tres elements, un pinacle a la coberta, l’àliga quadribarrada, símbol de la Renaixença a la part inferior i al centre, un rellotge de sol. El quadrant està realitzat en pedra artificial, sobreposat a una llesca rectangular del mateix material que va des de sota el ràfec de la coberta fins al sòcol de la casa. Té forma de llàgrima o fulla el·líptica. A la part superior s’hi llegeix la data de realització, 1897. Al dessota, un sol amb els raigs solars incisos en la pedra. Del bell mig neix un gnòmon de vareta simple. S’hi representen les línies horàries i les hores, en xifres àrabs, que senyalen des de les 5 del matí a les 5 de la tarda. Per damunt de l’any, incís a la pedra, es pot llegir el següent lema, “SOLE SINE SILEO” (Sense sol, callo). </span></span></span></p> | 08120-22 | Carrer de Sant Joan, 28. | <p><span><span><span>Pere Aldavert, editor del diari La Renaixença, i estiuejant a Matadepera des de 1888, va encarregar una casa a Bonaventura Bassegoda. L’obra es va acabar l’any 1896, any que va fer col·locar l’àliga quadribarrada. Àngel Guimerà, amic de la família hi passarà llargues estades.</span></span></span></p> | 41.5986300,2.0285800 | 419045 | 4605670 | 1890 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86391-p1430123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86391-p1430125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86391-p1430126.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda | 105|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86398 | Bomba d’incendis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-dincendis | XX | El seu deteriorament es pot accelerar ja que es troba a l'intempèrie. Caldria una repintada per tornar-li el color original. | <p><span><span><span>Bomba de vapor amb porta mànegues a la part posterior, prevista amb dues rodes per al seu transport. Tota l’estructura és de ferro, clavetejada. Està pintada de color vermell que ha anat perdent la brillantor degut a la irradiació solar. Està exposada a l’entrada del parc de bombers. A les quatre cantoneres s’hi ha collat uns peus mòbils per poder-li donar estabilitat i restar exposada com a objecte decoratiu. </span></span></span></p> | 08120-23 | Carrer de Joan Paloma, 2 | <p><span><span><span>La bomba, originàriament havia estat en una fàbrica. El senyor Jordi Torres Almirall, mort a Terrassa el 02 d’abril de l’any 2016 als 81 anys, la va conservar fins que el mes de juny de l’any 1997 en va fer donació al Parc de Bombers Voluntaris de Matadepera. </span></span></span></p> | 41.5971500,2.0259600 | 418825 | 4605508 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86398-p1430145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86398-p1430144.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86419 | Casa Assumpta Ribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-assumpta-ribo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | S’hauria d’arrebossar la façana per assegurar-ne un bon manteniment i per criteris estètics i de manteniment de la tipologia constructiva. Caldria que en el planejament es tingués en compte les tècniques i materials tradicionals en aquest tipus de construccions per mantenir la tipologia local. | <p><span><span><span>La casa Assumpta Ribó i La Balma són dues cases de cos, que actualment estan unificades en planta baixa per un local comercial de l’àmbit de la restauració, que respon al nom de Cal Madu. Visualment formen un mateix conjunt estructural. Aquestes cases responen a una mateixa tipologia de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha repicat el parament de la façana deixant vista l’obra irregular amb paredat mixt i maons, fet que deixa desprotegida l’estructura. Els arrebossat no només tenien un sentit estètic, sinó també de protecció contra les inclemències climatològiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures originàries de la planta baixa de ben segur que han patit modificacions per adaptar-ho a les noves necessitats del local. Però a la planta pis sembla que s’ha mantingut la petita finestra original de cada cas, amb la llinda feta amb arc de maó posat a sardinell o a plec de llibre.</span></span></span></p> | 08120-24 | Carrer de Sant Joan, 61 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5993300,2.0272700 | 418937 | 4605749 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86419-dsc6540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86419-dsc6541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86419-p1430371.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86421 | Casa del Carrer de Sant Isidre, núm 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-isidre-num-22 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, MANUEL (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868). Parròquia de Sant Joan de Matadepera. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | Hi ha una obertura cegada i necessita rehabilitació de la façana.Les transformacions sofertes durant el segle XX ha malmès la tipologia pròpia d’aquest carrer. Caldria implementar mesures correctores que millorarien el paisatge urbà. | <p><span><span><span>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d’una evolució de la tipologia més senzilla del carrer fruit d’una ampliació de finals del segle XIX o principis del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas, trobem un programa ornamental més elaborat a partir de tres eixos de simetria a la façana, delimitats per les obertures. A la planta baixa, l’eix central el marca la porta d’accés a l’habitatge i els laterals dues finestres amb reixa de ferro. La planta pis trenca una mica aquesta simetria perquè hi ha una balconada que només comparteix dos dels tres eixos. En el tercer hi trobem una de les finestres cegada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és llis amb recreixement als costats fent un marc (sòcol, laterals i part superior) amb les dues plantes, separant-les de l’espai de la cambra d’aire. Les obertures també tenen un emmarcament recrescut amb formes curvilínies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament de la façana es fa amb un capcer ondulat amb les inicials del promotor/propietari al mig.</span></span></span></p> | 08120-26 | Carrer de sant Isidre, 22 | <p><span><span><span>Es tracta d’un dels primers carrers del poble, que fins ben entrat el segle XX, era bàsicament rural i de poblament dispers. De la ruralitat i la pagesia pren el nom aquest carrer dedicat a Sant Isidre, un dels patrons dels pagesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part de ponent queda delimitat pel carrer de Josep Porcar i per llevant amb la Plaça de Cal Baldiró, que abans de ser una plaça hi havia una bassa veïnal que comunicava els tres carrers inicials de Matadepera: Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma de les parcel·lacions que Josep Pratginestós realitza l’any 1786. La seva propietat limita amb la de Pi de la Serra de Can Vinyers i per aquest motiu planifica que quedin “8 pams (1,55m) a la part de davant perquè quan en Pi de la Serra decideixi fer el mateix quedi un carrer de 3,10 m d’amplada”. D’aquesta manera es forma la part septentrional del carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1843 és Domènech Pi de la Serra qui inicia un seguit d’establiments similars que configuraran la part meridional del carrer, quedant l’amplada fixada en 3,10 metres tal i com havia previst Josep Pratginestós.</span></span></span></p> | 41.5988900,2.0265600 | 418877 | 4605701 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86421-dsc6355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86421-p1430188.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86445 | Casa Josep Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-casanovas | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre de planta rectangular formada per dos habitatges bessons que comparteixen mitgera i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que dóna al carrer de Sant Llorenç. Fa cantonada amb el carrer d’Antoni Gaudí i està envoltada de jardí a excepció de la façana lateral nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presideix la façana principal un porxo cobert de teules a tres aigües, suportat per tres columnes de capitell historicista de perfil jònic. Es distribueix simètricament a partir dels eixos que marquen la porta i la finestra de cada habitatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el vèrtex de la carena de la cobertura s'hi observa un acroteri com element decoratiu que recorda una cràtera, de la mateixa tipologia que les que es troben en les pilastres de la tanca del jardí d'entrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior recorda molt la principal, amb porxo i tres columnes del mateix estil. La distribució interior ha estat modificada. S'ha conservat el conjunt de paviments hidràulics.</span></span></span></p> | 08120-28 | Carrer de Sant Llorenç, 38-40 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç travessa de sud a nord el nucli urbà de Matadepera, en paral·lel a la Riera de les Arenes. Actualment el tram de carrer que rep el nom de Sant Llorenç, està delimitat al sud pel carrer de Josep Porcar i al nord fins a coincidir amb la Plaça de Sant Jordi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma a partir del segle XIX. El primer establiment el fa Maria Pi, hereva de Pratginestós, l’any 1805 al que seria l’antic Camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall. Aquest camí creuava amb el de Barcelona a Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la cruïlla amb el carrer de Sant Joan, on hi ha una font, cap amunt s’efectuen establiments a partir de l’any 1826. En un segon moment d’expansió promogut pel fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Andreu Vidal, del número 71; la casa Josep Casanovas, del número 38-40; i la casa d’Alcaraz, amb el número 44.</span></span></span></p> | 41.6014600,2.0247400 | 418729 | 4605988 | 1932 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86445-p1430442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86445-p1430444.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gabriel Borrell | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86463 | Església de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-matadepera-0 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, M. (1990). Mossèn Torres i Cuscó. Akribos edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt; més de mil anys d’història</em>. Ajuntament de Matadepera. vol. I. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L'església de Sant Joan està situada a la cantonada formada pel carrer de Sant Joan i la Plaça de Jaume Torras.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici neogòtic que consta de tres naus i creuer i la coberta és amb teulada a dues vessants. La façana principal, orientada a sud-oest, té porta d’accés amb un arc ogival d'inspiració gòtica. El timpà està decorat amb relleus florals i l'anagrama 'JHS' i un trencaaigües. A la part superior hi ha una rosassa calada. En el coronament hi trobem arquets ornamentals ogivals sostinguts per petites cartel·les florals. I en el vèrtex del carener una creu de pedra de 0’9 metres d’alçada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar, situat a la banda esquerra de la façana, presenta planta quadrada i està format per tres cossos separats per cornises. El cos inferior combina el maó vist amb l’estucat, el central té obertures circulars amb quadrifolis i un rellotge d’esfera. En el cos superior, en el cloquer, les finestres són ogivals. Els dos pisos superiors són de maó vist.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aprofita algunes estructures de l’antiga capella. Entrant a la dreta hi ha el baptisteri i al fons la sagristia.</span></span></span></p> | 08120-31 | Carrer de Sant Joan, núm. 42 | <p><span><span><span>L'església parroquial de Sant Joan de Matadepera va ser bastida a inicis del segle XX en temps del rector Mossèn Jaume Torras. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment es construeix una capella fruit dels establiments de parcel·les a banda i banda del Camí Ral e Barcelona a Manresa. La promoció anirà a càrrec dels mateixos veïns dels nous carrers sorgits al voltant d’aquest eix viari, que trobaven que l’antiga parròquia els quedava molt lluny. Les obres d’aquesta capella comencen l’any 1846 i acaben el 1852.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant un llarg període de temps es produeixen confrontacions entre els veïns del nou nucli urbà i el de les masies i poblament dispers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1903 es comencen les obres del campanar i s’inaugura el 7 d’agost de 1904. El mateix any es compra la casa d’en Francesc Cortès (de cal Quistó) per ampliar el temple. L’any 1911, amb mossèn Jaume Torres, comencen les obres de la nova església projectada per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda. La benedicció es fa l’octubre de 1917. Però no és fins el 1931 que s’acaba la façana amb la creu de pedra de 0’90 metres.</span></span></span></p> | 41.6095100,2.0056200 | 417146 | 4606900 | 1903-1917 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86463-dsc6373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86463-p1430213.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86476 | Ignacia Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ignacia-riu | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt format per deu habitatges apariats, situats a banda i banda del carrer de Sant Ignasi. Són cases bessones de planta baixa i pis, envoltades de jardí. El garatges de les dues cases comparteixen la mitgera i formen un volum formalment unitari. Les entrades als habitatges es produeixen a traves d’un porxo. Les tipologies i el tractament de tots els edificis és el mateix, però amb algunes diferencies formals, com el porxo d’accés, que donen varietat i enriqueixen el conjunt.</span></span></span></p> | 08120-44 | Carrer de Sant Ignasi, núms. 43-45; 42-44; 38-40; 37-39; 34-36 | <p><span><span><span>Conjunt de torres construïdes pels Toredemer per estiueig, inicialment destinades al lloguer. Es van anar fent paulatinament un o dos edificis per any.</span></span></span></p> | 41.6010200,2.0218300 | 418486 | 4605941 | 1954 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-dsc6634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-dsc6642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-p1430552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-dsc6641.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Federico Viñals | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86479 | Jaciment de La Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-mateta | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, J. (1926). Can Torrella; dins Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa, pàg. 20.</span></span></span></p> | XI - XX | Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span>La Mateta, també coneguda com la Mata Xica, és fruit d’una reforma de l’antic mas Torrella de Dalt. L’ocupació d’aquest espai pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que poden restar estructures en el subsòl que només amb metodologia arqueològica es podrien documentar. Tal i com diu l’article 46 de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català “ Els béns mobles i immobles de caràcter històric per a l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica integren el patrimoni arqueològic català”.</span></span></span></p> | 08120-47 | La Mateta, s/n. | <p><span><span><span>No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció.</span></span></span></p> | 41.6096500,2.0064700 | 417217 | 4606914 | 08120 | Matadepera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430937.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86485 | Monument a la Comtessa Ermessenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-comtessa-ermessenda | XXI | <p><span><span><span>El Monument a la Comtessa Ermessenda està situat en un parterre enjardinat que s’endinsa en el camp de golf de Can Vinyers, a tocar de la rotonda de la Barraca de Vinya que hi ha a l’entrada del poble, per la carretera de Sabadell; entre el carrer de Sant Joan i l’Avinguda de Mossèn Batlle. Després de la vorera, una semicircumferència delimita la gespa d’una zona de pedra petita, amb dos bancs i al centre el monument. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un pilar massís, de pedra de la zona, polida, amb un basament decoratiu. A la part superior, frontal, el bust de la comtessa, amb corona i medalla al pit amb les quatre barres. A mà dreta, la signatura de l’escultor en lletra minúscula, “Salvador Farrés I.II.14”. Al dessota del bust, dues plaques rectangulars. La primera d’elles, reprodueix la signatura del document antic original; la segona, conté el següent text: “Ermessenda, comtessa de Barcelona / Carcassona vers 972 – Sant Quirze de Besora 1058”. A toca de la base, novament una placa amb les xifres “XIIM”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat dret del bloc, una sola placa encolada amb el dibuix en relleu de la Mola i les lletres gravades de “DAMA”. Al costat oposat, es pot veure l’escut de Matadepera. </span></span></span></p> | 08120-53 | Carretera de Sabadell, en la confluència amb els carrers de Sant Joan i de Pompeu Fabra. | <p><span><span><span>El monument a la Comtessa Ermessenda es va inaugurar el dissabte, dia 8 de març a les 12 del migdia, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora i els darrers actes de celebració del Mil·lenari de Matadepera. Els matedeperencs varen triar la figura d’Ermessenda per haver estat la dona governant més influent lligada al Monestir de Sant Llorenç del Munt i al naixement de Matadepera com a municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’acte va tenir lloc al Jardí de l’Ermessenda, al costat de la rotonda d’entrada de Matadepera, presidida des de l’any 2018 per una barraca de vinya construïda pels pedra sequers del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. Marcel Sayol, regidor de Cultura en aquell moment va glosar la figura d’aquest personatge carismàtic femení i la seva vinculació amb el poble de Matadepera. Van descobrir el monument l’Alcaldessa, Mireia Solsona i la presidenta de DAMA, Montserrat Santamaria. El Quintet Mompou va interpretar una peça composada per Cristina Ballbè per l’ocasió, sota el títol de “DAMA”. A l’acte hi va assistir una nena anomenada Laura Ermessenda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els autors del monument a Ermessenda hi van participar, Teresa Capella pel disseny, en Salvador Farrés Villagrassa , escultor, Carmina Puig pel recordatori i Carme Serrat i Germà Català pel rètol històric i ceràmica.</span></span></span></p> | 41.5959700,2.0332400 | 419430 | 4605370 | 2014 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86485-dsc65300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86485-dsc65340.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Teresa Capella pel disseny, Salvador Farrés Villagrassa , escultor, Carmina Puig pel recordatori i Carme Serrat i Germà Català pel rètol històric i ceràmica. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 86486 | Monument a Cal Parramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-cal-parramon | <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1990). Mn. Jaume Torres i Cuscó, pàg. 30. Akribos Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del Nou Poble de Matadepera, 1768-1868. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Volum III, fitxa 107.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Monument situat en una cantonada de la Plaça de la Germandat de Sant Sebastià, s/n, entre el carrer de Sant Joan i la carretera de Terrassa, on fa uns anys havia existit una casa avui enderrocada, coneguda amb el nom de Cal Perramon. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un muret de maó disposat en els seus dos extrems de manera esgraonada, d’un metre d’alçada que fa cantonada, recordant el mur de la casa que hi havia en aquest indret. I entre els dos, per la part exterior, el vell corró de molí, que protegeix la cantonada de la casa, amb la típica forma troncopiramidal que s’ha preservat. A la part superior, una planxa en forma de triangle invertit, realitzada en ferro corten polida, a la qual s’hi ha collat una placa de ferro amb el següent escrit: “Aquesta pedra és una de les petjades que / els nostres avantpassats ens varen deixar / de testimoni del seu pas per Matadepera”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur de maó presenta a ambdós costats, un medalló amb l’escut del poble. Estan situats a mitja alçada. Finalment a l’interior, s’ha decorat amb una xapa de corten polida en la qual s’hi pot veure la reproducció d’una fotografia de principis de segle XX “J.B. Matadepera - Plaza de la Iglesia” amb la casa enderrocada i el corró al costat de la porta. La reproducció s’ha fet sobre una planxa de metall polit i protegida per una fulla de metacrilat.</span></span></span></p> | 08120-54 | Plaça de la Germandat de Sant Sebastià s/n | <p><span><span><span>Cal Parramon, enderrocada a finals del segle XX, la fa construir l’any 1834 Jaume Pi de la Serra (de Can Vinyers). A la planta baixa hi havia el celler amb els cups i la premsa. La planta pis estava destinada a habitatge. Més endavant, el seu propietari esdevé alcalde i entre els anys 1851 i 1853, una part de la planta pis s’habilita com Ajuntament, i més endavant ho farà com escola i fins i tot com a sala de ball i cafè pel poble. També havia funcionat com a carnisseria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans del seu enderroc, una part de la planta baixa també es va habilitar com a comerç de complements de la llar.</span></span></span></p> | 41.5990300,2.0277300 | 418975 | 4605715 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86486-dsc6379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86486-dsc6380.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86491 | Mundet Torner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mundet-torner | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Torres bessones separades per una paret mitgera i envoltades de jardí. Composició de planta rectangular de planta única amb la coberta compartida de quatre aigües i cossos afegits als angles amb la façana principal que sobresurten de la línia de façana. La coberta acaba amb un ràfec a tot el voltant, amb barbacana de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca un porxo a la casa del número 32, amb tres arcs de mig punt. L’habitatge del costat no l’ha conservat. Cadascuna d’aquestes torres té una construcció al fons del jardí que fa de garatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part posterior dóna a la Riera de les Arenes.</span></span></span></p> | 08120-56 | Carretera de Terrassa, núm. 32-34 | <p><span><span><span>Projecte de J. Baca Reixac i Bassols de l’any 1944 per a cases destinades a l’estiueig que s’han acabat convertint en residencials. El projecte inicial preveia la construcció de quatre habitatges aparellats.</span></span></span></p> | 41.5962200,2.0248500 | 418731 | 4605406 | 1944 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86491-p1430154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86491-p1430155.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Baca Reixach i Bassols | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86493 | El Pi dels llibres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-dels-llibres | XXI | <p><span><span><span>El “Pi dels llibres” és un element urbà destinat a promoure la lectura. Està emplaçat entre el carrer de Pere Aldavert i la plaça de Mn. Jaume Torres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de tres troncs rectilinis d’uns 2,50 metres d’alçada aproximadament. Estan col·locats en el sentit vertical, collats al terra, un al costat de l’altre, recolzats entre ells, formant un trèvol. A la part frontal, visible, s’hi ha fet en cadascun d’ells tres retalls verticals de manera a poder encaixar-hi un caixonet de contraxapat que fa funció de prestatgeria. La part davantera està protegida per una mena de portella de metacrilat tou collat per la part superior amb una pestanya metàl·lica, que permet obrir-ho en el sentit vertical. Al seu interior hi ha llibres que la gent pot agafar per llegir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Collat entre dos dels troncs, hi ha una planxa de color blanc amb les instruccions: “EL PI DELS LLIBRES / És una xarxa d’intercanvi de llibres que en altres indrets del món es coneix com el bookcrossing, / a Matadepera, on el pi de Sant Sebastià juga un paer important en la nostra tradició popular, / hem volgut relligar el plaer de la lectura amb la natura. / Com funciona? / 1 Agafeu un llibre dels prestatges i, si és possible, deixeu-hi un altre a canvi per contribuir al foment de la lectura. / Podeu portar més llibres dels que us endugeu per anar mantenint l’arbre assortit. / 2 Els llibres infantils col·loque-los als prestatges de baix perquè els infants hi puguin arribar amb facilitat. / 3 Si veieu cap element malmès truqueu al 93 730 01 32 o envieu un correu electrònic a <a href='mailto:matadepera@matadepera.cat'>matadepera@matadepera.cat</a> / Gràcies per la vostra col·laboració. / </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al dessota hi ha l’escut de l’Ajuntament de Matadepera com a organitzador, amb el logo de la Biblioteca d’Àngel Guimerà al seu costat i el logo de la Germandat de Sant Sebastià com a col·laboradors de la iniciativa (en color).</span></span></span></p> | 08120-58 | Carrer de Pere Aldavert amb la Plaça de Mn. Jaume Torres. | <p><span><span><span>El “Pi dels llibres” fou inaugurat el divendres dia 2 de febrer de l’any 2018 per l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La iniciativa d’aquest monument a la lectura, va ser obra de la regidora de Cultura, Núria Garcia, que havia vist en altres municipis l’aprofitament de vells troncs d’arbre com a “passa llibres”. Aprofitant la tala del pi emprat en les festes de Sant Sebastià, pensar en donar una segona vida a un arbre carregat de simbolisme. D’aquesta manera es podia relacionar d’una manera simbòlica el plaer de la lectura amb la natura i una festa tradicional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la iniciativa també hi van col·laborar la biblioteca Àngel Guimerà, amb la seva directora, Àngels Ventallol, la Germandat de Sant Sebastià, representada pel seu vicepresident, Guiem Montagut, i els botiguers de Matadepera Comerç representats pel seu president, Jorge Fernández. Després de la inauguració es va fer un petit berenar pels assistents a l’acte.</span></span></span></p> | 41.5992100,2.0277800 | 418979 | 4605735 | 2 de febrer de 2018 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86493-dsc63921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86493-foto-arxiu-ajuntament-de-matadepera01.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 86495 | Pou de Cal Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-marcet | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Pou situat en l’angle nord-est del pati de la casa, que servia antigament d’abastiment d’aigua a la casa de Cal Marcet i que té una torre de planta circular construïda de maó massís i coronada amb una barana metàl·lica. Hi ha un accés fet de graons de ferro per l’exterior. La portella inferior està coronada per un arc apuntat. La porta és de planxa de ferro que porta retallada la data de 1897.</span></span></span></p> | 08120-60 | Carrer de Sant Joan, núm. 6 | <p><span><span><span>La llicència d’obres d’aquesta torre és la més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) i és del 6 de desembre de l’any 1895. Va a nom de Miguel Marcet. I l’arquitecte que el signa és Lluís Muncunill.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1941 s’hi van fer reformes que comportaren un recreixement en planta i un augment de l’alçada del mirador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Muncunill (Sant Vicenç de Fals, 1868 - Terrassa, 1931), és un referent de l'arquitectura modernista, sobretot pel que fa a l'arquitectura industrial, esdevenint un gran especialista del maó pla i els tirants de ferro.</span></span></span></p> | 41.5984600,2.0291800 | 419095 | 4605650 | 1897 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86495-p1430297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86495-p1430298.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Muncunill | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86502 | Rellotge de sol de matí de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-vinyers | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de matí, situat a la planta pis de la façana principal de la casa, a mà esquerra d’una finestra amb la data de 1594 gravada a la llinda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És del tipus vertical declinant, orientat a l’est. Està fet en pedra artificial, collat amb morter cola. Té forma circular. Mesura un metre aproximadament de diàmetre, i està emmarcat per una vora, com si es tractés d’un rellotge de campanar. Al seu interior un semicercle de distribució al pol, amb el gnòmon o estil de vareta simple, molt estilitzat, gairebé imperceptible. Les línies horàries estan esgrafiades. Senyalen les hores des de les 5 del matí fins a les 12 del migdia en xifres àrabs, i en un traç més curt, les mitges hores (només dos quarts d’onze i dos quarts de dotze). Destaquen les 10 del matí on els números estan invertits “0I” per comptes de “I0”. Policromat. Gris per la vora amb fons interior ivori. Xifres de color negre. No està signat.</span></span></span></p> | 08120-67 | Carrer de Pompeu Fabra, s/n | 41.5992600,2.0318200 | 419316 | 4605737 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86502-p1430268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86502-p1430267.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86509 | Torre Celestino Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-celestino-manent | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents envoltada de jardí i ubicada en un solar que fa cantonada amb la Carretera de Terrassa i el carrer de Sant Sebastià. És de planta trapezoïdal, amb la façana principal en forma de xamfrà i una torre mirador en l’angle sud-est. Consta de planta baixa i soterrani.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de teules àrabs, composta i adaptada als diferents cossos amb tendència al pavelló, a excepció del mirador que és piramidal. La part central de la coberta és un terrat pla envoltat per les cobertes de pavelló dels cossos externs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal en destaca el porxo amb una arcada de quatre arcs de mig punt. El parament és arrebossat llis i pintat de blanc. Envolta la finca una paret amb sòcol de paredat i tanca vegetal, amb pilars a l’accés doble; per vehicles i entrada de persones. </span></span></span></p> | 08120-74 | Carretera de Terrassa, 49 | <p><span><span><span>El projecte original es va modificar a posteriori amb la construcció del porxo de la façana principal. L’any 2000, ha estat totalment rehabilitada, mantenint criteris respectuosos amb el projecte original a nivell de volums, coberta i façanes, conservant-se per exemple les encavallades de fusta. La distribució dels interiors sí han estat modificats. També la tanca ha estat canviada i part del jardí s’ha segregat per construir-hi un habitatge.</span></span></span></p> | 41.5961500,2.0253400 | 418772 | 4605397 | 1942 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86509-dsc6301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86509-p1430149.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Federico Viñals | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86510 | Torre Concepció Tugas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-concepcio-tugas | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | La distribució interior original ha estat modificada. | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta rectangular. Consta d’una única planta amb un mirador central. Les cobertes, tant del cos central com del mirador, són de teula a quatre aigües. Al cos central se li afegeixen dos cossos annexos; un a la façana principal i l’altre a la façana sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat llis sense elements ornamentals destacats. Del mirador en destaca les dobles obertures amb arc de mig punt a cada costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una tanca d’obra de paredat i de vegetació envolta la finca i la delimita de la via pública. La façana nord-oest de la torre actua de tanca amb la via pública. </span></span></span></p> | 08120-75 | Carrer de Ramon Llull, 18 | <p><span><span><span>Es tracta d’una torre d'estiueig del primer terç del segle xx. </span></span></span></p> | 41.6045100,2.0233500 | 418617 | 4606328 | 1935 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86510-p1430527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86510-p1430524.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86511 | Torre F Ballbè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-f-ballbe | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Torre de planta quadrangular amb cos central que sobresurt però no gaire. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, però composta alhora per diferents nivells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les façanes domina el pla i les línies horitzontals, tant en les obertures com en el tractament dels elements decoratius, marcs, ampits i les motllures perimetrals. Destaquem la unitat del tractament de les façanes refermada per la textura de la superfície, arrebossada en la seva totalitat, i per l' harmonia cromàtica del conjunt. Mostren unitat també els elements més distants, com són el garatge i la tanca exterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'espai del jardí, envolta la torre, i la seva composició s'adequa de manera notable a l'estil del conjunt de l'edificació.</span></span></span></p> | 08120-76 | Camí de la Font de la Tartana, 1 | <p><span><span><span>Es tracta d’una torre d'estiueig del primer terç del segle xx. Testimoni d'un primer moment de l'eixample urbà cap el nord .</span></span></span></p> | 41.6047300,2.0230700 | 418594 | 4606352 | 1935 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86511-p1430515.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86511-p1430521.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Vila Juanico | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86513 | Torre J Ballbè-Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-j-ballbe-molins | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents envoltada de jardí ubicada a la carretera de Sabadell cantonada amb el carrer de Pompeu Fabra. Consta de planta baixa i pis i formada per un cos principal de planta rectangular amb cossos afegits que sobresurten. Destaca la torre mirador de planta baixa i dos pisos, situada en l’angle nord-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cobertes del cos principals i de la torre mirador són a quatre aigües acabades amb ràfec de teula imbricada. Les cobertes dels cossos annexes són compostes, majoritàriament a tres aigües. El parament de les façanes és arrebossat llis i pintat de blanc. Destaca la planta superior del mirador amb una triple obertura per façana amb arc escarser.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Envoltada per tanca d’obra amb sòcol de paredat de calcària i reixa metàl·lica. Té dues entrades: una per les persones i una altra de vehicles. La primera, desplaçada a prop de la cantonada, és amb arc de punt rodó. Una altra entrada més gran és de doble batent amb coronament de teules.</span></span></span></p> | 08120-78 | <p><span><span><span>Projecte de Federico Viñals de l’any 1947.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una mostra de casa d’estiueig de la primera meitat del segle XX, ja més allunyades de l’àrea ocupada en el segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5978800,2.0301200 | 419173 | 4605585 | 1947 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86513-dsc6459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86513-p1430277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86513-p1430279.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Federico Viñals | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86517 | Torre Onandia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-onandia | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | Les reformes principals, iniciades ja els anys quaranta, s'han realitzat a l'interior i en la marquesina posterior. També s'efectuà una obertura en la tanca del carrer d'Àngel Guimerà per tal d'accedir a la cotxera. | <p><span><span><span>Torre als quatre vents envoltada de jardí, ubicada a la cantonada dels carrers d’Àngel Guimerà i de Josep Valls, on té l’entrada principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i altell, amb un cos central més elevat, com si fos un mirador però que sobresurt molt poc. La coberta de teula àrab, és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. El petit mirador també té la coberta a dues aigües però el carener és transversal al carener principal. Acaba en un ràfec amb motllura simple, cobert per teula plana lleugerament inclinada de ceràmica vidriada de color grana, hi dibuixa un marc visible des de l'exterior. La façana principal i la posterior presenten marquesina o porxo d'accés. La nord amb dues columnes d'estil historicista jòniques. La coberta plana de la marquesina posterior serveix també de terrassa, suportada per columnes de secció quadrada amb arc carpanell. Presenta barana balustrada. El tractament dels materials el cromatisme presenten una extraordinària homogeneïtat.</span></span></span></p> | 08120-82 | Carrer d’Àngel Guimerà, 77 cantonada amb el carrer de Josep Valls, 4 | <p><span><span><span>Es tracta d’una torre d'estiueig de la primera meitat del segle xx. Testimoni d'un primer moment de l'eixample urbà cap el nord.</span></span></span></p> | 41.6018300,2.0249200 | 418744 | 4606028 | 1942 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86517-p1430579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86517-p1430580.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86521 | Villa Engracia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-engracia | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta rectangular que consta d’una única planta i altell. Presenta coberta de teules a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal hi ha un porxo d'entrada, carregat en quatre columnes d'estil classicista.</span></span></span></p> | 08120-86 | Carrer d’Àngel Guimerà, 64 | <p><span><span><span>Es tracta d’una torre d'estiueig del primer terç del segle xx. Testimoni d'un primer moment de l'eixample urbà cap el nord. </span></span></span></p> | 41.6018800,2.0254900 | 418792 | 4606034 | 1935 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86521-dsc6655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86521-p1430573.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86801 | Jaciment de Can Ferrers de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ferrers-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>ERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XV-XVII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Baix, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></p> | 08120-92 | Carrer del Mas Ferrers, 4 | <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual propietari la va comprar a l’amo del Mas de La Barata.</span></span></span></span></span></p> | 41.6147100,2.0033100 | 416960 | 4607479 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86801-01dsc6815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86801-dsc6822.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86810 | Jaciment del mas Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-cellers | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XIV-XVIII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència del mas Cellers, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></p> | 08120-95 | Carrer de Les Pedritxes, 28 | <p><span><span><span><span><span>Trobem la primera referència documental d’un mas Celelrs en documents de l’Speculo de Sant Llorenç del Munt: “Establiment fet per fra Joan, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Pere Cellés, de sant Joan de Matadepera, del Mas Cellés, que és en dita parròquia en alou de dit monestir (...) Fet el 23 de febrer de 1490. Clos per Bartomeu Gili Amat, regint l’escrivania de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, núm 66” (Ferrando: 1987).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També Ballbé (1985) parla d’un document de l’any 1226 que fa menció d’una concessió feta pel monestir a nom de Ramon Cellers.</span></span></span></span></span></p> | 41.6155600,2.0021900 | 416868 | 4607574 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86810-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86810-031.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86824 | Jaciment de Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-gorina | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. terrassa: Caixa d’Estalvils de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVI-XX | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Gorina pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></p> | 08120-106 | Camí de la Font de la Tartana, núm. 48 | <p><span><span><span>Segons recull Ballbé: “El 14 de desembre de 1508, Benet de Vilalba, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, de l’ordre de Sant Benet, concedí emfiteusi a Joan Gorina del Mas Bassa, de Matadepera, aquella terra erma, amb ses entrades i sortides, drets de pertinences inclosa per la vora del torrent que passa pel mas de Can Torras”. La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Gorina a partir del darrer terç segle XVIII, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Esteve Renom i Pulit va adquirir la documentació patrimonial del mas Gorina que comprèn els anys 1577 fins a 1904. Destaca el dietari de Francisco Gorina i Riera que va ser alcalde de Matadepera i Jutge de Pau, transcrit i editat per Joan Comasòlivas i Font, arxiver.</span></span></span></p> | 41.6074568,2.0294559 | 419130 | 4606649 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86824-dsc6933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86824-dsc6934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86824-p1440353.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 86876 | Jaciment de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-torres-0 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Terassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BATLLES i TORRES, Miquel (1824). Llibre de notes dels hereus de Can Torres: 1699-1824. Matadepera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàgs. 21-24.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. 1987. <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GALÍ i BARBA, Joan Baptista (1993). Llibre de notes dels hereus de Can Torres. Matadepera (1699-1824); dins Termes, núm. 8 , pp. 29- 37.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span><span><span>Can Torres està situada al vessant sud-est de la muntanya de sant Llorenç del Munt; en un ampli planer sobre la confluència dels torrents del sot de la Codoleda, del sot del Canyet i de les Saleres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre del 1768 s’observa com Can Torres era una de les masies de Matadepera que disposava de més extensió de bosc i terres ermes. El gruix de les terres conreades se situaven al nord de la masia i a llevant de la muntanya de Sant Llorenç. És per aquest motiu que se la denomina com a masia de muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Dalt, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></span></span></p> | 08120-119 | Can TorresA l’est del terme municipal | <p><span><span><span><span><span>Can Torres, coneguda amb anterioritat al segle XVII com a mas Batlles, era un alou del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en detenia el domini eminent i el dret de cobrar censos i delmes de les terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1608 després d’una llarga etapa de decadència del monestir les seves rendes es van destinar al Col·legi Benedictí de Lleida. Al final del segle XVII, un procurador del prior de Sant pau del Camp cobrava els censos i delmes de l’heretat de Can Torres. A més hi havia altres senyors que cobraven petites quantitats de cereals com a pagament de delme (Roca: 1996).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El canvi de nom es produeix a mitjans del segle XVII com a conseqüència del casament d’una pubilla del mas Batlle amb Jacint Torres. Els descendents de Jacint Torres van canviar l’ordre dels seus cognoms, per donar rellevància al de la família més rica, però també van canviar el nom del mas; passant de mas Batlle a mas Torres. Potser per compensar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els treballs de Joan Baptista Galí (1993) i Pere Roca (1996), aporten molta informació sobre l’economia de la masia i, alhora, per extensió de la realitat dels segles XVII a XIX. En aquest moment la masia era una de les més grans del terme en quan a extensió i també en producció agrària i ramadera.</span></span></span></p> | 41.6207900,2.0291900 | 419124 | 4608129 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86876-dsc7066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86876-dsc7062.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 87015 | Forn de calç del torrent de Can Solà del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-can-sola-del-raco | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Només es conserva una part de l’olla i la porta està colgada per sota del camí.No s’Hi ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació. Amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni, s’ha netejat el seu interior per poder-lo mesurar i fotografiar. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat per sota mateix del camí del Girbau, en un corriol que baixa fins al torrent, just per darrera la masia de Can Solà del Racó. Està excavat en el marge dret i només es conserva una part de l’olla, que mesura 3’80 m de diàmetre interior per 4 m d’alçada. La boca, que estava orientada al sud-oest està enfonsada, just per sota mateix del camí i amb ella la façana.</span></span></span></span></span></p> | 08120-129 | Camí del Girbau | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, i tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6124900,2.0329200 | 419424 | 4607204 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87015-dsc7604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87015-dsc7609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87015-dsc7608.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 87532 | El turó de les Nou Cabres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-turo-de-les-nou-cabres | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp. 428. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DUCH; ESCUDER; GORINA, Pere; CAPELLA, GRIERA; TINTORER (1935). Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt, amb un mapa a l’escala de 1: 33.000 pp. 115. Terrassa. Centre Excursionista de Terrassa. (Edició facsímil de 1984).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1997<em>). Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt. La vall del riu Ripoll, la vall d’Horta, la vall de Mur, les Arenes i Cadafalc</em>, vol. 1, pp. 171-172. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. 7.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.; SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 97-98. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>El Turó de les Nou Cabres és una narració molt coneguda de la que n’hem trobat publicades dues versions, que es transcriuen tot seguit. Estan recollides en Jordi Suades i David Sanz (2000), que ens expliquen que són les més antigues i originals. La primera versió la va documentar, a la masia del Daví, l’any 1929 Salvador Cardús, i la publicà Ferrando (1997). Diu així: “Ascendir a l’esquerp morral de les Nou Cabres, és certament, ben difícil. Aquest turó des de lluny sembla la carcassa d’un vaixell girada enlaire. Tot i això, cert dia hi pujà una agosarada cabra que estava prenys, i no podent baixar, després hagué de cabridar dalt d’aquell ferreny turó. I no acabà aquí l’odissea, car a ella i els seus fills, belant sempre, no els quedà altre recurs que anar vegetant durant uns quants anys en un lloc tan inhospitalari. Fins que alguns veïns de Sant Llorenç Savall decidiren alliberar-les, pujant-hi per mitjà d’unes escales encastades a la roca viva. Llavors fou quan els veïns de Sant Llorenç Savall es trobaren que dalt d’aquell cim hi havia nou cabres reunides, i d’aquí el nom de morral de les Nou Cabres”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona versió és la que es publica, l’any 1935, en la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt del Centre Excursionista de Terrassa. També la recull Miquel Ballbé (1982) i diu així: “[...] Conta la tradició que molts anys enrere, </span></span>es veié al bell cim una cabra que ningú no sabia com s’hi havia enfilat. Hi cabridà i ja foren tres. Aquestes, al temps degut, arribaren a nou. Si tan difícil és pujar al turó, més ho és de baixar-ne. Com, doncs, les feren baixar?</span></span></span></p> <p><span><span><span>La petita plana del cim del turó era, anys enrere, plena d’alzinar que feia goig de debò, puix que mai cap piler no s’havia atrevit a pujar-hi amb la seva destral. Però aquelles alzines centenàries, o tal volta mil·lenàries, foren envejades per alguns atrevits i demanaren al propietari, bo i fundant la demanda en la negativa poruga dels pilers de pujar a tallar-les. Aleshores escalaren el turó per mitjà de ferros clavats a la roca. En arribar al cim acorralaren els pobres animalets que allí es propagaven en plena natura. Com que mai no havien vist persona humana, recorrien embogits la planúria d’un extrem a l’altre. Fins que fou agafada la mare, les petites no es decidiren a descendir sense cap dificultat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després d’això, les grans alzines foren tallades i aquell turó restà sempre més amb la clepsa ben pelada”.</span></span></span></p> | 08120-137 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac | <p><span><span><span><span><span>La narració en les seves dues versions, han estat transcrites íntegrament del llibre de Jordi Suades i David Sanz. Segons fan constar els autors, a les notes inèdites de Salvador Cardús conservades a l’arxiu particular del seu fill Oriol, l’autor escriu que en el moment de recollir els fets, encara restaven vius alguns dels alliberadors de les cabres. </span></span></span></span></span></p> | 41.6539000,2.0183000 | 418258 | 4611816 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 87537 | Llegenda de l'hostal de la Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-de-la-barata | <p><span><span><span>AMADES, Joan (1936). <em>Costums i tradicions d’hostals i tavernes</em>. Barcelona. Col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars, pp. 157. Tallers Gràfics Patrici Arnau. Club d’Esports de Muntanya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1983). <em>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista</em>. El Pot Cooperativa. Sabadell, pp. 305.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVA RICÓS, Benet (2016). La història de l’autracista Mossèn Barata, rector de Premià. Sessió d’Estudis Mataronins. Núm. 32, p. 25-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J. i SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 64-65. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>La llegenda ha estat transcrita íntegrament del llibre de Jordi Suades i David Sanz (2000). Tot i que Benet Oliva (2016) senyala que aquesta i d’altres llegendes van ser recollides per Joan Amades, l’any 1904, de Moisès Capella i Paloma, vigilant de Terrassa. I diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Segons la tradició, l’hostaler de la Barata vigilava de prop els viatgers que hi anaven, si portaven o no diners i el camí què feien. Tenia relació amb un conjunt de lladres, molts d’ells masovers de cases properes, amb qui es comunicava amb un codi de senyals molt especial, a base de peces de roba esteses als finestrals exteriors de l’hostal. El missatge depenia de la peça de roba que s’estenia, la posició en què es disposava i la finestra que s’obria. Per tal de guanyar-se la confiança dels vianants els deixava armes sense munició. Un dia l’hostaler donà una escopeta sense càrrega a un vianant tot dient-li després de passar el punt perillós la fes tornar per algun traginer. Pel camí, abans d’arribar al punt on es preparava l’emboscada que havien preparat, trobà uns guàrdies, que examinaren l’arma i comprovaren que l’havien enganyat. Sense que el viatger se n’adonés li van carregar l’arma i li comentaren que si veia algun lladre li disparés un tret. Més endavant del camí va sortir un home emmascarat que li demanà els diners a canvi de la vida. Disparà i el matà. Es comprovà que era el masover d’una casa veïna. Amb la seva mort es descobrí el complot de l’Hostal de La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per tal de poblar més encontorns, a fi de reduir el bandolerisme, es conta que alguns propietaris dels masos de Matadepera llogaren terres sense cultivar pel sistema de mitgers, és a dir, a parts proporcionals en les collites entre el propietari i el mitger. Es diu que aquest sistema no va resultar ja que els mitgers es convertiren en assaltadors de camins. Aquest fet es descobrí amb la captura d’un bandoler que resultà ser el mitger del Gabí, després d’aquest fet també es descobriren els plans de l’hostaler de La Barata”.</span></span></span></p> | 08120-142 | La Barata (Carretera de Terrassa a Talamanca, PK. 9) | <p><span><span><span>Sorprèn aquesta llegenda perquè en el paratge on s’alça La Barata, en altres temps, al peu del Camí Ral de Barcelona a Manresa, al punt d’arrencada del tram que mena de Matadepera a Sant Jaume de Vall, va fer que els seus propietaris, pagesos de remença construïssin un hostal. Ells mateixos van ser víctimes d’assalts per part de bandolers que actuaven en aquesta zona. Estan documentats dos intents de segrest dels fills de la casa. Un d’ells, de l’octubre de 1615 on la banda dels Avinyonesos segrestà l’hereu, tot i que per sort aconseguí fugir. El segon es va produir el mes de gener de 1613 pel bandoler Sastre Domingo. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per altra banda s’han pogut documentar durant un període de cent anys, entre el 1542 i el 1645 un total de setze batlles de La Barata, època que coincideix amb l’etapa més forta del bandolerisme.</span></span></span></p> | 41.6410900,1.9912500 | 415989 | 4610420 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87537-142.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 87538 | Marieta, la cega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marieta-la-cega | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.434-435. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. </em>31-32<em>.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Versió íntegrament transcrita del llibre de Miquel Ballbé (1982)que signa en Francesc Vila i Plana. Diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“ Els primers ermitans que hi hagué a Sant Llorenç del Munt, eren un matrimoni madur, amb fills joves, que anaren envellint als quatre vents de la Mola. Ella es deia Marieta. Tenia un profund sentiment religiós – els homes potser no tant-. Així és que totes les festes de precepte, si més no quan de forma ocasional se celebrava el Sant Sacrifici al Munt, ella emprenia el camí de Matadepera, per anar a missa a l’església de Sant Joan i tornar a pujar a Sant Llorenç ben d’hora encara, per feinejar pels homes de casa que l’esperaven</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest és un camí llarg i trencat. Cal emprar-hi no menys d’una hora per baixar i un poc més per la pujada. Transcorre per cingles i canals. Era llavors, i és avui encara solitari, i en certa manera perillós, però això la Marieta no ho havia sospesat mai.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Marieta quan era jove tenia una bonica cabellera rossa recollida en un “monyo” molt polit, u uns ulls que semblaven el mateix cel; el cel dels dies clars, dels dies bons i serens que per ella ho eren sempre, molt a desgrat de les maltempsades i boires que visitaven molt sovint el cim de la Mola. La Marieta tenia uns ulls blaus i bonics, lluminosos, com negats de la gran amplitud del paisatge que veia cada dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I un any darrera l’altre, ella va fer la vida a Sant Llorenç de Munt, feinera i ordenada, contenta de veure créixer i també marxar cap a altres espais la seva fillada, en cerca de nous destins que al Munt els eren limitats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passaven els anys i cada festa la Marieta s’anava quedant sola en la solitud de La Mola. Tant és així que el seu marit, que no ho volia fer, no podia acompanyar-la moltes vegades. Passava molt de temps i els cabells rossos de la marieta es tornaren blancs. I els ulls, aquells ulls blaus de la Marieta, seguien essent blaus, lluminosos per fora, però s’anaven apagant per dins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dia ho va endevinar com un presagi. Feia sol. Aquell solet de l’hivern que descansa encara avui com una benedicció a l’era de La Mola. Feia sol i un dia clar, i a la Marieta, no obstant això, se li esborrava gairebé la visió de les muntanyes properes: del Montcau, del Puig de la Creu, de les Pedritxes i Castellar i Sant Llorenç Savall. A la tarda d’aquell dia, la Marieta ja hi veia molt poc, ni el Cavall Bernat tan sols. Ni gairebé la posta de sol, rogenca damunt de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Marieta no va dir res. Ella coneixia tots els topants de la casa, totes les raconades dels camins, i encara tarda havia anat a tallar llenya vora la font del Saüc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I varen passar els dies d’aquella setmana sense que l’ermità, el seu marit, s’adonés de la manca de visió en què havia caigut la Marieta. Ella trescava, feinera com sempre, i ni un sol moment no va topar enlloc, no va dubtar o no va esguerrar cap feina o cap camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja era impossible de veure res, com si la boira se li hagués anat estenent davant del seu pas, precisament quan els dies eren més clars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va arribar el diumenge i la Marieta, que mai no havia faltat a la missa de Matadepera, va dubtar tota la nit de si podria emprendre el camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan sortia dejorn portava un fanalet d’oli perquè d’anada encara era fosc. Es va llevar més d’hora que de costum i va entrar a l’església del Munt. Sabia on era aquella imatge de Sant Llorenç que ella mimava i atenia, que vestia i espolsava perquè fes el goig que es mereixia. S’hi va acostar tan a prop que es va esgarrifar perquè preveia que sentia el seu alè. Potser el Sant estava callat, però la Marieta comprengué que li deia que havia d’ajudar-la pel camí. I la Marieta va anar com sempre a Matadepera a la missa primera. Va sortir del Munt una matinada freda i estelada, sense el fanal, que de res no li serviria, i va anar fent el camí pas a pas per can Pobla, pel Cavall Bernat fins a la vila de Matadepera. Ella no hi veia, però s’adonava de cada racó, de cada tombant, de cara arbre que coneixia i estimava. Li semblava a cada moment sentir la salutació cordial de les roques, de les alzines i els pins, de les herbes i de les flors. I així va arribar a la seva missa sense entrebanc i va tornar pel mateix camí sense que ningú no s’hagués adonat de la seva ceguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Marieta era vella ja, però va viure encara molts anys i mai no va faltar a la missa de l’església de Sant Joan. Al cap de poc temps fou inevitable que la gent, i primer el seu marit, s’adonessin de la desgràcia que l’afligia. Ella també per prudència, per la prudència que li exigien els seus, va agafar un bastó amb què ajudava no certament la seva ceguesa sinó el seu pas que s’anava fent insegur per mor dels anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un diumenge de gran nevada, de bon matí pujava a la Mola un vell amic meu. A les envistes del Cavall Bernat va endevinar, més que sentir, les petjades de Marieta, cega, damunt de la flonjor de la neu. Els camins estaven esborrats per al qui hi veia amb els sentits, però no per a ella que hi veia amb la llum de la seva ànima tan vinculada a la muntanya i al seu Sant màrtir que la protegeix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui aquell vell amic fa companyia a la Marieta, la cega. Tots dos deuen trobar-se a l’aixopluc del cel damunt de la muntanya que tan havien estimat. Com ell me la va explicar jo us conto aquesta història. Descansin en pau”.</span></span></span></p> | 08120-143 | La Mola - Sant Llorenç de Munt | 41.6411500,2.0182000 | 418234 | 4610400 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87538-143.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 87539 | Un pescador de canya a Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/un-pescador-de-canya-a-santa-agnes | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història.</em> Vol. II. Sant Llorenç del Munt, pp.449. Matadepera: Ajuntament de Matadepera i Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i GILLUÉ, Josep Maria (1976). <em>Llegendes i rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, pp. </em>23<em>.</em> Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet de Terrassa (Vallès Occidental).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES MARIGOT, J.i SANZ PÉREZ, David (2000). <em>Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac</em>, pp. 90. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. </span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Versió transcrita de Ballbé (1982); però que també recullen Jordi Suades i David Sanz (2000) i Josep M. Font (1976): “Segons conta la llegenda, un pare i un fill, de casa molt humil de la vila de Sant Llorenç Savall, no tenint res per a menjar els propers dies de la Festa Major i per aconseguir-ne prengueren una llarga canya i encaminaren els seus passos a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, on pels voltants de la cova de Santa Agnès, hi havia, pasturant, un ramat d’ovelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pare va situar-se al damunt d’una gran pedra que ressortia de la cova i amb la canya simulava que pescava com si realment estigués en el mar. El seu fill restà a baix en el fondal prop de les ovelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pastor del ramat, esguardant a l’atzar, va veure’l i pensà que aquell pobre home devia estar tocat de l’ala. Quan estava molt a prop d’ell amb veu de mofa li digué: company, esteu segur que picaran? L’home contestà: - si no piquen ara, picaran més tard!</span></span></span></p> <p><span><span><span>Havia passat una bona estona quan el pescador, adreçant-se al pastor, que no deixava de contemplar-lo, fent un crit li digué: - ara, han picat ! – Apressadament llançà la canya i desaparegué d’aquell lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En fosquejar, el pastor i el seu ramat van fer cap a la cova dels Òbits i com, de costum, el pastor recomptà les seves ovelles i molt sorprès, s’adonà que li’n mancaven dues.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llavors, el bon pastor, recordà aquell original pescador de canya i pensà, amb tota seguretat, vàlid de boig no en tenia res.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I d’aquella casa humil, de la vila de Sant Llorenç Savall, que no tenien res per a menjar els propers dies de la Festa Major, quan aquesta va arribar, en sortia de la casa una flaire de carn a la brasa...”.</span></span></span></p> | 08120-144 | Ermita de Santa Agnès | 41.6508496,2.0272756 | 419002 | 4611469 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87539-144.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 87545 | Jaciment de Can Solà del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sola-del-pla | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, M. (1998). Una Masia de Matadepera: can Solà de la Font o del Racó. Notes per a la seva història. Terme, 13. Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història</em>. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. p.70</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIII-XVIII | No s’ha realitzat cap intervenció, i per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-restaurant de Can Solà del Pla, pot remuntar-se a l’Edat Mitjana, per tant, la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></span></span></p> | 08120-147 | Can Solà del Pla, núm. 7 | <p><span><span><span><span><span>El nom del Mas Pla ja consta en varis documents de l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt datats del segle XIV. En una afrontació es pot llegir: “ Acte en el qual fra Pere, abat de Sant Llorenç del Munt, de consell del seu convent, dedueix i relleva Bn Garriga de l’agrer de tasca i delme a què és obligat l’honor que té en la parròquia de Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit Asclaperol (...). Termena a sol ixent l’aragall. A migiorn, amb la Coma de Mur i part amb la tinença del mas de Torra. A ponent amb l’honor del mas del Plano i part amb la tinença del mas Triador”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’estudi que fa CANYAMERES (2001) SOBRE Can Solà del Racó, un dels masos més importants de Matadepera, esmenta que quan Pere Solà de la Font (que posteriorment esdevindrà del Racó) testa (el dia 16 d’abril de 1526), el patrimoni familiar s’havia engrossit. De tal manera que, a més del mas de la Font, també englobava el mas Riera, que havia fet reconstruir i varis masos llavors enrunats, Vilanova, Castanyet, Dalmau, Querol, Gener, Garriga, Torra, Codonyer, Marçans i Calderols. En el testament es disposa que a la seva mort, en Joan, el fill gran, com hereu hauria d’escollir una part i repartir-ne l’altra part amb en Narcís, (segon, germanastre) i en cas contrari ho podria fer amb en Jaume (un altre germanastre).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Solà i Torrella, l’hereu es queda amb el mas principal, el mas Marçans, una part del mas Vilanova i algunes peces disperses agregades des d’antic. Mentre que la resta aniria per Narcís. Terres conegudes com a Can Solà del Pla.</span></span></span></span></span></p> <p>En els Processos de Batllia conservats a l'Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès, consta una concessió d'obres establerta el 13 de gener de 1683 a Maria BArata i Castell, vídua, i al seu fill Josep Barata per construir de nou la casa del mas Solà del Pla, de Matadepera, per valor de 550 lliures, per no poder reparar la masia vella per tenir fonaments dèbils. </p> <p><span><span><span><span><span>Les reformes més importants provenen de la reconversió de la masia en restaurant que s’han anat duent a terme des de l’any 1969, any en que consta la primera llicència d’activitats a l’Arxiu Municipal.</span></span></span></span></span></p> | 41.6151400,2.0131300 | 417779 | 4607517 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87545-dsc7693.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87545-p1440825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87545-p1440829.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 87549 | Goigs a Nostra Senyora de Montserrat que es canten a la capella Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-nostra-senyora-de-montserrat-que-es-canten-a-la-capella-badia | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. </em>Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XXI | Publicats i vigents | <p><span><span><span>Goigs de Ntra. Sra. De Montserrat, en motiu dels 75 anys de la seva construcció, el 14 de maig de 2011, coincidint amb la inauguració de la sagristia, segons projecte de Francesc Badia, nét del fundador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edició, és bicromada, en paper Conqueror, editat pels Amics dels Goigs en una edició limitada a 450 exemplars (núm. 149). Caixa amb orla geomètrica composta per dues línies de color groguenc. A la part superior, dibuix de la Mare de Déu de Montserrat. Als seus peus, a mà esquerra, la Capella Badia amb dos xipressos. A mà dreta, l’escut de Matadepera emmarcat per varis pins. Al centre una rosa amb la data 27 d’abril. A la part inferior, a mà esquerra la col·laboració dels “Amics dels Goigs”. A mà dreta el segell de la impremta Castellargraf, S.L. / Puig de la Creu, 3 / 08211 Castellar del Vallès. Al centre el següent text: “AMICS DELS GOIGS, carrer Comte Borrel, 307, 2n – 08029 Barcelona – Tel. 93 321 64 51 / 14 de maig 2011. Edició de 450 exemplars en paper Conqueror, que editem els AMICS DELS GOIGS, / amb motiu dels 75 anys de la inauguració de la Capella Badia de Matadepera. / AMICS DELS GOIGS. Tercera etapa. Núm. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior del full, hi ha el recull històric. Signat amb les inicials A.M.D.G.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Text disposat en tres columnes, essent la central la més curta. Partitura inferior amb l’entrada i tornada. Lletra de Mn. Climent Forner. Música de Joan Casals i Dibuix de J. Torras Viver.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La transcripció sencera del goig, diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>(primera columna) Puix el temps us convertia / en Mestressa de can Prat: / Acolliu-nos, oh Maria, / sota el nom de Montserrat. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Minicor de Catalunya / amb batecs d’amor sublims, / vostra estança no és pas llunya / del reialme dels bells cims / d’on la imatge baixaria / per fer-nos més costat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>És petita la capella / que ens acull com una llar; // de tan bella ens meravella, / niu de fe com és, i d’art. / Aquell foc que s’hi encenia / no serà mai apagat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Déu nos do pau beneïda / contra els temps de mal record / de la guerra fratricida / que se sembrava arreu la mort. / Nostre pare, que al cel sia, / n’és un màrtir molt honrat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins aquesta cambra santa / el silenci és cant de cants / que vers Déu els cors imanta / amb ressons gregorians; / virolais d’escolania / els murals n’han impregnat... //</span></span></span></p> <p><span><span><span>(segona columna) Sants abats i sants preveres / bona petja hi van deixar, / renovades primaveres / que han omplert de flors l’altar. / L’oratori s’enriquia / amb la seva santedat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Rosa enmig del bosc que es bada / i ho perfuma tot de pau. / Niu on troba l’ocellada / el recer què més li plau. / Tot el barri s’hi congria, / el gran barri de can Prat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Si Jesús allà al cenacle / els Apòstols acollí, / ara ens crida el seu oracle / al convit del pa i del vi. / Oh quin goig l’Eucaristia / que obre el cel de bat a bat!...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Escoltada la Paraula / i rebut el cos de Crist, / cal que el pa de l’altra taula, / en un món injust i trist, / compartim amb alegria / amb el pobre afamegat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>(tercera columna) Si Abraham sota l’alzina / de Mambré el poble aplegà, / som l’Església que camina, / travessant l’erm català, / vers la Pàtria amb coratgia, / fe, esperança i caritat.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catalunya, pàtria nostra, / de Maria és el jardí, /amb ermites com a mostra / del Roser que hi va florir. / Quina flaire que expandia / ben arreu del Principal!...</span></span></span></p> <p><span><span><span>Feu-la lliure i sobirana, / superat el fat advers; / és el que avui us demana / com més s’obre a l’univers. / Que el bell somni que somnia / sigui ja realitat!...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels Badia i dels Tobella, / que el cognom conserven viu, / des d’aquesta humil capella / la família beneïu. / La nissaga que hi haixia, / patria i fe sempre ha heretat...//</span></span></span></p> <p><span><span><span>De can Prat la rodalia / amb quin goig us ha lloat!: / Acolli-nos oh Maria, / sota el nom de Montserrat.//</span></span></span></p> | 08120-151 | Carrer de Francesc Badia, 1 | <p><span><span><span><span><span>La capella està situada al costat de la casa. Primer es va construir la casa, pels volts de l’any 1935 per encàrrec de Francesc de Paula Badia i Tobella a l’arquitecte Marcel·lí Padró i el paleta de Matadepera, Josep Vall i Pi. La decoració interior és obra dels escolapis Josep Franquesa i Miquel Altisent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es va inaugurar el 10 de maig de 1936, i fou beneïda per l’abat de Montserrat, Antoni Maria Marcet, actuant de mestre de cerimònies el pare Adalbert Maria Franquesa. Hi va assistir el cor<em> Scola Cantorum</em> de Terrassa. Va ser profanada i saquejada el 24 de juliol de 1936 i el seu propietari detingut i executat en una cuneta de la carretera. Després de la guerra es va reconstruir i Ricard Marlet la va decorar. El pare Gassó va pintar-hi sant Francesc de Paula, patró del fundador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> | 41.6078600,2.0178900 | 418166 | 4606705 | 2011 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87549-goigs-a-la-mare-de-deu-de-montserrat-capella-badiamatadepera-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Autor lletra: Mn. Climent Forner; Autor de la música: Joan Casals; autor del dibuix: J. Torras Viver | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 87641 | Camí moliner ; Camí del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-moliner-cami-del-moli | <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Terrassa: editorial Egara.</span></span></span></span></span></p> | XIII-XX | En alguns trams s’ha perdut o s’hi ha construït modificant el possible traçat original. | <p><span><span><span><span><span>El camí moliner o del molí és el camí que les masies de pagès de Matadepera utilitzaven per portar el gra a moldre al molí de Sant Feliu del racó, dins el terme municipal de Castellar del Vallès. Aquest molí era propietat de La Barata i utilitzava les aigües del riu Ripoll per moure les moles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’ha conservat el topònim i alguns trams que Miquel Ballbé (1988) utilitza per reproduir l’itinerari. Ens diu que “tot ens fa creure que el camí moliner començava a l’alçada de la casa de la barata enllaçant amb el Camí Ral, baixava per la riera de les Arenes passant pel camp del Gabí per anar del camp del camí (el camí moliner) a can Robert. D’aquesta casa de pagès, costejava el Pla d’en Pere Barata i travessava per sobre de can Marcet (avui Restaurant de Cavall Bernat) i per la font de Querol, entre l’esmentada masia i el turó de Cavall Bernat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del Cavall Bernat passa a través de la muntanya per sobre Can Torras i va a parar al Coll de Grua. Segueix la carena per sobre el Girbau i baixa a la serra de Sant Feliu del Racó, però abans passa per l’Hostal del Cim on el camí es bifurca en direcció al mas Oliet. Al costat d’aquesta antiga casa, després de travessar la carretera, hi ha el punt final del camí: allà es troba el molí d’en Barata”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Afegeix que des de totes les cases de pagès de Matadepera s’arribava a aquest camí per tal de poder guanyar la riba del Ripoll amb el gra traslladat a bast.</span></span></span></span></span></p> | 08120-169 | Matadepera | 41.6256600,2.0253100 | 418807 | 4608674 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87641-dsc7826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87641-dsc7845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87641-dsc7856.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 87642 | Jaciment del camí Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-moliner | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt; Terrassa, pàg. 70.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p> </p> | Notícia antiga sense contrastar i no s’ha fet cap intervenció arqueològica que en pugui determinar l’estat ni la tipologia del jaciment. | <p><span><span><span><span><span>Notícia de la troballa de fragments de sílex, proporcionada per una publicació del Centre Excursionista de Terrassa de l’any 1935. En aquesta publicació no especifica el lloc ni les característiques de la troballa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-170 | Sot de la Codoleda | 41.6218900,2.0254300 | 418812 | 4608255 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87642-dsc7847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87642-dsc7848.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 87647 | Jaciment Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-can-marcet | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p> </p> | XI-XX | No s’ha fet cap intervenció arqueològica que en pugui determinar l’estat de conservació ni la tipologia del jaciment. | <p><span><span><span><span><span>Segons el Catàleg (2009), l’actual restaurant Cavall Bernat, de construcció moderna (1966), ocupa l’espai de l’antiga masia, que segons alguns autors ( Ferrando, 1987) correspondria al mas Marsans documentat a l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai de protecció de la fitxa del Catàleg inclou el subsòl de l’edificació actual i una zona circumdant, delimitada a llevant per l’Avinguda Rocafort; al nord pel carrer del Comerç, al sud per l’Avinguda de can Marcet i a ponent pel carrer de la Carossa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-175 | Av. de Rocafort, 67 | <p><span><span><span><span><span>Les dades de <em>l’Speculo</em> corresponen al segle XI: “Concessió feta per Odgari, abat, amb els seus monjos, a Berenguer, de tres mujades en el terme de Terrassa, en el lloc dit Matadepera, a Castanyet i a Bruguera. Termena a migjorn amb el camí que va a Marçans. A prestació de la tasca. Fet a 8 de les kalendes de maig de l’any 3 del regnat de Felip. Clos per T(...) Any 1063. Sant Joan de Matadepera, número 16” (Ferrando, 1987: 60) i “ Àpoca feta per Jaume Ruvirta, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt a Pere Riambau, de Sant Pere de Terrassa, de setanta sous, per raó dels terços d’eixorquies i intesties a ell pertanyents en el mas Marsans, de la parròquia de Sant Joan de Matadepera, fet a 4 de les nones de maig del 1349. Clos fet per Francesc Burguet, notari de Terrassa, pels successors de P. De Letone. Sant Joan de Matadepera, número 42” (Ferrando, 1987: 72).</span></span></span></span></span></p> | 41.6266400,2.0073300 | 417310 | 4608800 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87647-dsc7868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87647-dsc7872.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87647-dsc7887.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 87654 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-43 | <p><span><span><span><span><span>Festa doble amb Mariapfarr; dins Gaseta de Matadepera, núm. 374, pp. 3</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Matadepera se celebra el darrer</span></span><span><span><span> cap de setmana d'agost, coincidint amb la festivitat del martiri de Sant Joan Baptista, el 29 d’agost. Sant Joan és el patró de la població, juntament amb Sant Sebastià. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cada any es convoquen un elevat nombre d’activitats que allarguen la festa uns quants dies més. Hi trobem tota mena d’actes: esportius, culturals, gastronòmics, ... Els més petits tenen el seu propi programa, ja que es tracta d’una festa per a tothom i molt participativa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El tret oficial de sortida és el divendres a la tarda amb el repic de campanes i la cercavila que ens condueixen a sentir el pregó. Però la gresca comença el dia anterior. Durant tota la festa hi ha un elements específic que és la participació del poble austríac agermanat amb Matadepera, Mariapfarr. Fins i tot es fa un “agermanamentfest”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cap de setmana és quan es concentren la major part d’activitats: esportives com els partits de futbol, les miniolimpiades, la petanca, golf, tennis o les curses; la música i el ball; o culturals, com exposicions, rutes, i un sopar de germanor. Perquè no hi ha festa sense menjar, sense compartir taula. També hi trobem cinema, espectacles, tallers i una trobada de cotxes clàssics i antics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Ofici solemne se celebra el diumenge a l’església parroquial de Sant Joan Baptista. A la sortida es fa la gran gimcana de cotxes sense carnet per a joves. I no hi poden faltar els gegants.</span></span></span></span></span></p> | 08120-181 | Matadepera | 41.5966600,2.0267500 | 418890 | 4605453 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026651mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0031520mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0031675mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026627mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87654-0026705mb.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 87751 | Antic pont de Cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-cal-robert | XIX-XX | Destruït en la seva gran part per les inundacions de 1962. Només es conserven part dels estreps. Sobretot el meridional. | <p><span><span><span><span><span>Actualment, per anar a cal Robert des de la carretera BV-1221, cal travessar la riera de les Arenes a l’alçada de la Torre de l’Àngel. Però antigament hi havia un pont del que només en queden les restes de l’estrep meridional i part, molt emboscat i malmès, del septentrional. El camí actual fa una mica més de volta, però encara es conserva l’antic camí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de l’estrep situat al vessant hidrogràfic dret de la riera, que juntament amb l’oposat (desaparegut durant els aiguats de l’any 1962) suportaven el tauler en el seus dos extrems. Probablement es tractés d’un pont de tram recte, format per un tauler que treballava com a biga, senzillament recolzada en les piles i estreps. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La part conservada està fonamentada a la roca, aprofitant una gran codina, que alhora, fa de tallamars i d’esperó a la vegada (reforçat per un muret de pedra collat amb morter de calç). Aquesta estructura està feta de pedra, fang i còdols de diferents mides lligades amb morter de calç. S’hi observen varies obertures del mateix diàmetre a tot el parament que respon als posts col·locats durant la seva construcció. En un dels costats per sobre, es conserva part del paredat de pedra, que sembla més antic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Uns metres més avall, al costat oposat es preserva un bloc procedent de la mateixa estructura, una minsa part del que probablement fou l’altre estrep o part del que queda dempeus, que l’aigua va arrossegar, i on s’hi identifiquen varies fileres de maons.</span></span></span></span></span></p> | 08120-189 | Riera de les Arenes | <p><span><span><span>El Pont de Can Robert, permetia travessar en direcció als masos situats a Sant Llorenç del Munt (Can Robert, Can Pobla, Can Garrigosa, El Bofí, Can Pèlecs, El Gabi...) en cas de baixada sobtada d’aigües. La riuada de l’any 1962 va emportar-se’l aigües avall. Des de llavors, l’accés es va per dins el llit de la riera i en cas de pluges, per la zona urbanitzada del municipi que arriba fins al carrer de les Boixaderes a través d’un pont que travessa la canal provinent del Cingle dels Cavalls i la Carena de l’Estret.</span></span></span></p> | 41.6293600,1.9980100 | 416537 | 4609111 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87751-p1450285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87751-p1450287.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 87753 | Bandolers a Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-a-can-pelecs | <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1988). Cròniques bandolers de Sant Llorenç del Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat 15. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac). Col·lecció Cavall Bernat 40. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> | XVII | Publicada | <p><span><span><span><span><span>Relat d’un intent de robatori que patiren els propietaris de Can Pèlecs el 15 d’abril de 1629. Aquest document, es localitza a la Cúria del batlle, dins dels processos de 1626, que es conserven a l’Arxiu Comarcal de Terrassa, i que transcrivim textualment del llibre “Les sendes dels bandolers” (</span></span>FERRANDO, Antoni; 2002) <span><span>que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1626, Can Pèlecs ja es presentava com un dels masos amb més puixança del terme de Sant Joan de Matadepera. Ajaçada sota l’espadat de la roca Petanta, a ponent de la Mola de Sant Llorenç del Munt, aquella antiga pairalia havia superat totes les vicissituds, pestes i guerres que al llarg dels segles havien commogut la contrada. L’amo de la masia era Jaume Pèlecs, que aleshores tenia quaranta anys. Havia estat nomenat hereu per Macià Pèlecs, el seu pare, feia tot just tres anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nom de Can Pèlecs no era l’original de la masia, que des de temps immemorial havia estat coneguda com a mas Sa Busqueta. Ja era així en aquells anys pretèrits en què tant les terres i les cases, com els homes, dones i bèsties que hi habitaven, eren propietat feudal del monestir de Sant Llorenç del Munt, que s’alçava a llevant, sobre el cim de la Mola, dominant la vall de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell canvi de nom s’havia iniciat feia poc més de vuitanta anys, quan Gabriel Pèlecs, avi del propietari, es casava amb Elisabet Busqueta, la pubilla del mas, i començava així la nissaga dels Pèlecs a la vall de les Arenes de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Certament, gairebé tot havia anat prou bé en aquella pairalia des que els Pèlecs se n’ocupaven. Havien adquirit noves terres al rodal i el mas creixia. Amb tot, quinze anys enrere, una ombra tèrbola havia enfosquit el futur d’aquell laboriós mas: va ser quan Francesc Pèlecs, el germà petit de l’hereu, fou acusat i inculpat, juntament amb un mosso francès que treballada a la casa, d’haver assassinat un jove pastor del mas de la Mata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell tràgic succés sotraguejà l’ànim i l’opinió de la gent de la contrada, i Macià Pèlecs tingué serioses dificultats per a treure el seu fill petit de l’embolic en què s’havia ficat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell cas, però, ja era aigua passada i estava gairebé oblidat. Ara els perills que amenaçaven el mas i els seus habitants eren un altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Joan de Matadepera, dimecres, 15 d’abril de 1626.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Acalorat per la feixuga tasca de conduir l’arada, Jaume Pèlecs aturà la parella de bous. Eixugant-se la suor del front, contemplà satisfet la terra acabada de llaurar, que mostrava la seva entranya ocre i humida entre l’herba regirada. A la fi havia obert el darrer solc que li restava d’aquell camp. A poques passes s’aixecava el seu mas, Can Pèlecs, voltat de conreus verds i d’arbres florits, exultant de vida sota el discret però brillant sol primaveral. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la posició de l’astre rei, el pagès veié que eren pels volts de les quatre de la tarda. Encara restaven unes hores de llum abans d’acabar la jornada, i així, després de tancar els bous al corral, enfilà amb bon pas el camí que, costa amunt, mena a la rocallosa carena del Montcau. Volia veure com estava el bestiar que tenia pasturant per aquells enlairats paratges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tan aviat com Jaume Pèlecs arribà dalt la carena per on passa el camí que condueix al coll d’Eres i al pelat turó del Montcau, sentí la fressa d’unes passes que s’aproximaven. Algú venia per aquell senderó encatifat de fulles seques, en sentit contrari al d’ell. A l’instant aparegueren, mig tapats pel boscatge, uns desconeguts que avançaven cap a ell. Eren quatre homes d’elevada estatura, vestits elegantment. Anaven coberts amb capes gascones roges i grises que els dissimulaven les amples xarpes i les pesants armes de foc que hi duien penjant. Un d’ells, fins i tot portava al descobert un pedrenyal de canó llarg repenjat al coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ni l’aspecte ni la presència d’aquella gent no agradava al pagès; amb tot, quan passaren pel seu costat els saludà, com és costum entre la gent del camp. Ells li tornaren la salutació i prosseguiren el seu camí sense importunar-lo, tot i que es veia ben clar que eren bandolers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En plena serralada del Montcau, voltat d’alzinars i rouredes, el pagès es reuní amb una filla seva que tenia cura dels ramats que pasturaven pels herbeis i boscos de la muntanya. Poc després, guiat per la jove pastora, començà a comprovar l’estat dels seus ramats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El sol ja declinava. Havien passat més de dues hores des que en Pèlecs s’havia creat amb els bandolers, i ja no pensava en l’afer. Quan gairebé era l’hora de tornar al mas, veieren algú que pujava corrents en direcció on es trobaven ells. Era el fill petit d’en Pèlecs, que, en arribar, alarmat i esbufegant, contà al seu pare que havia vist quatre homes rondant pels boscos propers al mas. Com una premonició sinistra, la imatge dels quatre bandolers que havia vist poques hores abans acudí a la seva ment. Sense perdre un sol minut, envià la seva filla amb un missatge urgent per a la seva esposa. Li demanava que tanqués de seguida la porta exterior del mas amb pany i forrellat, perquè hi havia gent facinerosa rondant pels encontorns. Com una exhalació, la jove pastora, s’avançà i corregué lleugera camí avall. Mentrestant, Jaume Pèlecs enllestí ràpidament la feina amb el bestiar i emprengué ben de pressa el retorn a casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan es trobava a mig camí del mas, el pagès sentí uns crits confosos que l’alertaren. Era la coneguda consigna de via fora que la gent emprava en cas d’assalt de bandolers. En parar més atenció, s’adonà, amb angoixa, que l’enrenou provenia del seu mas. Alarmat, Jaume Pèlecs arrencà a córrer de dret cap a casa seva i cridant amb totes les seves forces: “Via fora a lladres”!.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fatigat per la corredissa, el pagès arribà al mas. En traspassar el portal, comprovà amb sorpresa que res d’anòmal no alterava l’ambient habitual de la casa. Més alleugerit, anà a cercar la seva esposa i li demanà que li contés què havia passat i el perquè d’aquells crits de via fora. Eulàlia Pèlecs era una pagesa de trenta-sis anys que no s’acovardia fàcilment; però, en aquella ocasió, tal com relatà després al seu marit, havia passat uns moments de tensió i angoixa d’allò més desagradables.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La peripècia al mas havia començat poc després de les set de la tarda. Eulàlia ja havia estat alertada per la seva filla que hi havia gent sospitosa per la contrada, i, així, seguint la recomanació rebuda, tancà i barrà el portal del mas i hi romangué a dins amb les seves filles. Preocupada per aquella situació, la dona restà llargues estones guaitant per la finestre, tot esperant amb ànsia el retorn del seu espòs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ja començava a declinar el dia, arribà Toni Cerdà, el pastor que tenia cura de les ovelles. Aquest, abans de tancar el ramat, corregué a veure la seva mestressa i l’advertí que, mentre baixava, havia vist dos homes coberts amb capes gascones i armats amb pedrenyals de canó llarg que venien camí del mas. En sentir la notícia, Eulàlia Pèlecs començà a inquietar-se seriosament. Temia que aquells bandolers no haguessin assassinat el seu marit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poc després, enmig d’una tensa i feixuga espera, la dona veié per la finestra algú que es movia pels voltants de la casa i distingí les siluetes de dos homes retallant-se en la foscor. Estaven situant-se dissimuladament en una cantonada del mas. La manca de llum no permetia apreciar-ne gaires detalls, però pogué comprovar que aquells individus anaven armats amb pedrenyals. Eren alts i duen capes gascones, de les quals no es podia apreciar el color. Únicament es distingien de forma clara les mitges blanques d’un dels saltejadors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt, Eulàlia Pèlecs s’adonà que estaven rodejant la casa i que els bandolers ja havien vist que el portal de fora era tancat. Espantades davant d’aquella tensa situació, les noies de la casa perderen el control i començaren a cridar fortament per les finestres. El pastor i la mestressa, veient que realment no podien fer altra cosa, s’afegiren a les noies tot cridant: “Via fora a lladres!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sorpresos per la cridòria dels del mas i adonant-se que havien estat descoberts, els bandolers sortiren corrents dels seus amagatalls i desaparegueren per la torrentera de la font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segurament pensaren que amb la porta tancada i la gent de dins a l’aguait, es feia difícil donar un cop de mà ràpid. A més, aviat arribarien els pagesos del rodal, alertats pels crits de via fora, de manera que els convenia fugir com més aviat millor, ja que si queien en les seves mans, ningú no donaria ni un ral per la seva pell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Divendres, 17 d’abril de 1626</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquell intent d’assalt va ser denunciat pels afectats a Jaume Garrigosa, batlle del terme de Sant Joan de Matadepera, el qual vivia a Can Garrigosa, una de les masies veïnes de Can Pèlecs. Dos dies després dels fets, el batlle es presentà a la masia per instruir la denúncia. Amb ell arribaren el notari terrassenc Joan mas i un escrivent, Rafael Riquer, els quals s’encarregaren de prendre declaració escrita a Jaume i Eulàlia Pèlecs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots els presents convingueren que l’assalt havia estat frustrat gràcies a la bona pensada que tingué Jaume Pèlecs de fer tancar a temps la porta exterior del mas; si no, els bandolers haurien entrat fàcilment a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I així fou com acabà aquell cas. De fet, la denúncia resultà inoperant, ja que anava contra uns bandolers que no havien estat reconeguts. Així, doncs, el seu efecte es limitava a donar constància dels fets i a recollir els mínims detalls que havien estat observats pels testimonis, per a una possible identificació dels assaltants. </span></span></span></span></span></p> | 08120-191 | Can Pèlacs | 41.6440300,2.0006700 | 416778 | 4610737 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 87754 | Sardanes dedicades a Matadepera o als seus habitants. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-dedicades-a-matadepera-o-als-seus-habitants | <p><span><span><span><span><span>AYATS, Jaume; COSTAL, Anna; RABASEDA, Joaquim (2009). Sardanes. Col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, 143. Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>Matadepera compta amb una trentena de sardanes dedicades al municipi, compostes per varis autors, des de principis del segle XX. Algunes estan dedicades a la muntanya emblemàtica de Sant Llorenç del Munt, d’altres als gegants, al drac, amb alguns dels seus habitants o amb Mariapffar, el municipi austríac amb qui Matadepera està agermanat. Potser la peça mes coneguda actualment és la que va compondre el mestre Jeroni Velasco Corzo amb motiu de la celebració del mil·lenari de Matadepera, que s’estrenà el dissabte dia 31 d’agost de l’any 2013 amb el nom de “Matadepera 1013”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1943, Ramon Serrat i Fajula componia una sardana dedicada a “La Font de la Tartana”. </span></span><span><span><span>L’autor la va compondre, per a cobla entre els mesos de juliol i d’agost de 1943. Es tracta d’una partitura de quatre fulls (22 x 32 cm), hològrafa, a tinta amb anotacions a llapis. Inclou la reducció per a piano. Està datada i signada per l’autor “Matadepera Agost de 1943. Ramon Serrat” (tot i que a la pàgina 7 es pot llegir entravessat “Matadepera Juliol de 1943. Ramon Serrat”. El manuscrit es custodia a la Biblioteca de Catalunya amb la referència Fons Ramon Serrat i Fajula. M-RSer-253, i és consultable al Repositori de la Memòria de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El mateix mes d’agost de 1943 componia una segona sardana per a cobla, “Matadepera, Vila eterna”. Es tracta d’una partitura de dotze fulls (16 x 22 cm), hològrafa, a tinta amb anotacions a llapis i signada per l’autor “Matadepera 1943 Ramon Serrat”. La partitura es preserva a la Biblioteca de Catalunya amb la referència Fons Ramon Serrat i Fajula. M-RSer-351, i és consultable al Repositori de la Memòria de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 6 de març de 1983, s’estrenava “Matadepera dins el cor”, del mestre Josep Vinaròs i Martínez. El mateix autor, tres anys després, el 1986, va compondre “Mariapffar” dedicada al poble de Mariapffar de la Vall de Lungau a Àustria, recordant la seva generosa acollida i agraint la voluntat de les famílies. L’any 1987, inspirada en la muntanya de Sant Llorenç del Munt, parc natural, on segons l’autor, “els paratges de frondosa vegetació, donen pau i calma” el duia a composar dues noves sardanes “Sant Llorenç del Munt” i “Suite a Sant Llorenç”. També en aquests anys composà “Sardanes a la Mola”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Entre les moltes obres dedicades a Matadepera i la seva gent, el mestre Vinarós composà “Diada a Coll d’Eres”, dedicada a Delfí Busqueta i Vicent”; “Enyorat amic”, dedicat a Joan Grané i Pi; “L’aplec del vespre”; “L’avi Marcó”, dedicada a Joan Genescà i Maria Puig en memòria del seu pare Marc Genescà; L’any 1992 Matadepera estrenava una sardana composada pel mateix autor dedicada als seus gegants, “Agnès i Llorenç”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altres sardanes són “A la Pola”, de Joan Soler i Diffent; “Aura de Matadepera”, de Joan Jordi Beumala i Sampons; “Cavall Bernat”, d’Adolf Cabané i Pibernat; “Deu lustres”, de Daniel Gasulla i Porta, dedicada al 50è aniversari d’Albert Mateu; “Diada” de Lluís Vergés i Soler; “El turó de Montcau”, de Josep Freixas i Vivó; “Joventut de Matadepera”, de Carles Rovira i Reixach, dedicada a l’Agrupació Sardanista La Mola. La seva estrena es féu el 10 de setembre de 1982 a Matadepera; “L’Aplec del vespre, de Montserrat Pujolar i Giménez, dedicada al 15è aniversari de l’Agrupació Sardanista, estrenada a Matadepera el 20 de juliol de 1996; “La Cova del Drac”, d’Agustí Borgunyó i Garriga, estrenada el 17 d’octubre de 1954; “Matadepera”, de Joaquim Tristany i Gual, estrenada l’any 1974; “Matadepera 1000” de Jesús Ventura i Barnet, estrenada el 30 de juliol de 2014; “Matadeperenca”, de Joan Soler i Diffent; “Montcau”, estrenada l’any 1979 a Castellar del Vallès, obra del mestre Josep Maria Serracant i Clermont; “Muntanya de Sant Llorenç”, d’Agustí Borgunyó i Garriga, estrenada el 18 de desembre de 1949; “Sant Llorenç del Munt”, de Francesc Rius i Mur, estrenada l’any 1964 i revisada al 2004 .</span></span></span></span></span></p> | 08120-192 | Ajuntament de Matadepera (Carrer de Joan Paloma, núm. 1). | <p><span><span><span><span><span>La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, varis estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanasllargas”, al qual seguiran molts altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1924, el dictador <em>Primo de Rivera</em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques, vingudes d’Amèrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, és convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota <em>“el sano regionalismo”. </em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1980 la sardana entrà a l’escola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12.</span></span></span></span></span></p> | 41.5967500,2.0261700 | 418842 | 4605463 | 1943 -2013 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87754-matadepera-1013-fitxa-192-sardanes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87754-mmserrat1825fitxa-192-sardanes.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Varis | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87763 | Forn d'obra del Gabi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-gabi | <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i Menestrals. Ronda Vallesana, 9. Terrassa. Editorial Ègara.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Ha perdut la graella i part de l’accés a la fogaina. En un dels costats hi està creixent una alzina. | <p><span><span><span>Forn d’obra situat per sota del marge, a mà dreta del camí, en l’últim revolt abans d’arribar al Gabi.<br /> És de planta quadrangular, de 3’20 metres de costat per 3’50 metres d’alçada. No conserva la solera amb la graella, però sí una part del passadís d’accés a la fogaina que mesura 1’30 m de llargada, per 1 metre d’amplada. En els murs, sobretot en els situats a tramuntana i el de llevant, s’hi poden observar nombroses marques realitzades amb l’escoda o la piqueta. Els dos murs laterals presenten una lleugera inclinació cap a la façana. </span></span></span><span><span><span>Al davant, encara es localitzen restes de cuites de rebuig i trossos de teula i maó. </span></span></span></p> | 08120-200 | Camí del Gabi – Bosc de Can Garrigosa | <p><span><span><span><span><span>La majoria de cases grans de pagès acostumaven a tenir el seu propi forn per a la construcció. La seva ubicació no es feia en qualsevol lloc, sinó que depenia de tres factors: de la disponibilitat de terreres per a l’obtenció del fang; d’una font d’aigua, i del material combustible, la llenya o branquillons. A més necessitava d’altres elements constructius: l’era per batre i garbellar la terra; basses de decantació per l’aigua o si més no un indret on emmagatzemar-la, un cobert per guardar els feixos, la plaça de maniobra (més o menys gran) i un espai cobert però amb ventilació per assecar la producció amb una taula que facilitava la realització de teules i de preparació dels motllos, que eren de fusta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de producció començava amb l’extracció de l’argila d’una terrera. Depenent de la seva ubicació, es podria transportar en carro o amb una mula o burro carregada amb un parell de sàrries d’espart. De retorn, aquesta terra calia batre-la amb un rodet i un cop finalitzat el procés es garbellava per passar finalment a les basses de decantació. Un cop la terra havia absorbit l’aigua es convertia en fang que era pastat pels obradors fins a obtenir una pasta homogènia. Aquest tipus de bassa no acostumaven a ser massa grans, normalment feien uns 3 metres de llarg, per 1’50 metres d’ample i uns 0’80 metres de fondària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Paral·lelament, en el cas de maons o cairons , els motllos s’espolsaven amb les cendres per evitar que s’hi enganxés el fang. Es deixava assecar en un lloc cobert i ben ventilat fins a que el terrissaire disposés de la quantitat necessària per a omplir el forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop omplert el forn s’encenia amb els feixos de llenya i es vetllava perquè no s’apagués durant un o dos dies. Després d’aquest temps, es tapava la fogaina o cambra de cocció durant set o vuit dies més fins per permetre refredar la producció.</span></span></span></span></span></p> | 41.6353900,1.9971000 | 416469 | 4609781 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87763-dsc8137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87763-dsc8131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87763-dsc8136.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 87771 | Mola del trull de Can Torrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-del-trull-de-can-torrella | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Egara.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Malgrat continuar a la intempèrie, el seu estat de conservació és bo, no estan posats en valor. | <p><span><span><span><span><span>Pedra cilíndrica, tallada en la roca autòctona, de conglomerat, que formava part del trull de la casa. Està ubicada a l’exterior de la casa, en el sector sud-est, en un racó de la zona d’estacionament. Es tracta de la mola que volta a partir d’un eix damunt de la pedra o mola sotana. Mesura 0’80 m de diàmetre per 0’36 m de gruix. Al centre hi ha una obertura quadrangular per on s’hi encaixa la perxa de fusta, que en empènyer-la, la fa rodar a poc a poc sobre la molta sotana, aixafant així les olives. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També trobem, entrant a la zona d’estacionament, una pica d’oli, de pedra. És de forma quadrangular de 0’80 m de costat. Prové de l’interior de la casa. En desmantellar el trull i arranjar-lo com a restaurant, aquests dos elements es van deixar a l’exterior del jardí com a objectes decoratius.</span></span></span></span></span></p> | 08120-205 | Can Torrella | 41.6074300,2.0122600 | 417696 | 4606662 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-p1440387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-dsc7123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87771-dsc7098.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 87775 | Robatori a Can Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/robatori-a-can-pobla | <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1988). Cròniques bandolers de Sant Llorenç del Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat 15. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac). Col·lecció Cavall Bernat 40. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> | XVII | Publicada | <p><span><span><span><span><span>Relat d’un robatori que patiren els propietaris de Can Pobla el 6 de febrer de 1629. Aquest document, es localitza a la Cúria del batlle, dins dels processos de 1629, que es conserven a l’Arxiu Comarcal de Terrassa, i que transcrivim textualment del llibre “Les sendes dels bandolers” i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Joan de Matadepera, dimarts, 6 de febrer de 1629.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El sol es ponia darrere les muntanyes de l’Obac posant punt i final a aquella curta tarda d’hivern. Mentre la foscor, vencent el crepuscle, s’anava ensenyorint de l’ampla vall de les Arenes, la campana del solitari monestir de Sant Llorenç del Munt anunciava, amb el seu so llunyà i malenconiós, l’hora de l’Avemaria. Era la fi de la jornada i tothom tornava a casa per refugiar-se vora el foc del creixent fred del capvespre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Enmig d’una ampla canal voltada de cingleres, espadats i boscos, el mas de Can Pobla, amb la seva petita capella de Sant Esteve de la Vall, més antiga encara que el mateix mas, rebia les últimes llums arraulit en un espaiós relleix rodejat de feixes esglaonades. Can Pobla era l’últim enclavament pagès de la muntanya, el mas més enlairat de tots el que s’estenien en els esquerps faldars de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Més amunt no hi havia sinó roques i bosc, i al cim, coronant l’estepària i desolada clepsa de la muntanya, el cenobi benedictí de Sant Llorenç, l’antic i poderós bastió feudal que havia posseït gairebé tot el terme del rodal. Ara, abandonat pels monjos, que el trobaven massa pobre i solitari, era habitat, en la seva lenta però inexorable decadència, per un sacerdot pagat perquè tingués cura del temple i de la parròquia dels masos de l’indret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguint un dels costeruts camins de la contrada, el sexagenari Jaume Pobla, propietari del mas de Can Pobla, tornava a casa després d’haver recollit el bestiar que pasturava pels prats i boscos dels voltants. D’altres vegades, aquesta tasca la hi feia algun dels seus fills, l’hereu, Pau, que aquell dia era absent del mas, o en Maties, a qui als seus trenta anys no feia por la feina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En sentir les campanes, el vell Pobla recordà com, poc més de vint anys enrere, l’últim abat de l’extingit cenobi havia fet pujar la campana des de la plana del Vallès fins a l’espadanya del temple del cim de la Mola. Pesava catorze quintars, i el venerable abat, que moriria dos anys després, la beneí anomenant-la “El seny de Ramon”, ja que havia manat que li fossin posades relíquies de sant Ramon de Penyafort. Va ser una gran festa, i tots els pagesos del terme pujaren al cenobi en seguici de l’últim gran senyor feudal de la muntanya, Francesc Olivó d’Alvèrnia, inquisidor del Principal de Catalunya i ardiaca del temple de Santa Maria del Mar, de la ciutat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Immergit en els seus pensaments, el pagès s’anà aproximant a casa, i quan es trobava a uns dos tirs de pedra de distància del portal, veié tres homes esperant al peu del camí. Jaume Pobla es malfià, perquè ja eren més de les cinc de la tarda i aquella no era hora per veure gent rondant per camins tan apartats i solitaris. En atansar-se més, la seva inquietud augmentà. Aquells individus anaven coberts amb sengles capes de pastor, conegudes també com capes gascones, les quals, tot i ésser d’ús molt comú, eren malvistes pel virrei i els seus oficials, ja que per llur llargada i amplada permetien que qui les usava pogués anar armat sense que es notés, amagant-hi la xarpa, els pedrenyals i el flascó de la pólvora; per això mateix eren molt utilitzades pels bandolers. Per motius molt diferents, els gremis tèxtils del Principal tampoc no veien amb bons ulls les capes gascones, perquè provenien del sud de França i ells, amb els seus gruixuts teixits de llana, no podien fer capes del mateix caient que poguessin competir amb les d’importació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Jaume Pobla arribà a l’alçada d’aquells tres homes, un d’ells se li adreçà tot dient-li: “Atureu-vos!”. El pagès, recelós, respongué: “Què voleu?”. El desconegut insistí: “Atureu-vos!”. El vell Pobla s’adonà de seguida que aquells tres homes eren bandolers, perquè notà que anaven armats amb pedrenyals de canó llarg. En vista de les circumstàncies, s’aturà i, encarant-se’ls els respongué: “Jo sóc en Pobla”. Tot seguit, un dels bandits, intentant, vèncer l’evident desconfiança del pagès, li digué: “No tingueu por. Us hem de menester a vós perquè volem menjar i beure a casa vostra”. I sense cap altre comentari, tots quatre emprengueren el camí avall en direcció al mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre caminaven, Jaume Pobla pogué constatar que aquells bandolers eren molt joves. Dos d’ells, que anaven amb la cara descoberta, eren completament imberbes. Al tercer no se li veia el rostre, puix que anava emboçat, però es distingia per la seva elevada estatura. El pagès també s’adonà que, a més a més dels pedrenyals, els saltejadors anaven armats amb les prohibides dagues de fulla llarga.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquells anys era molt freqüent que els bandolers es fessin donar de menjar a les masies solitàries, de tal manera que era rar el mas aïllat que no s’hagués trobat mai en aquella desagradable situació. Amb tot, les circumstàncies usuals en aquests casos solien ser diferents d’aquelles en què es trobava Jaume Pobla. El més freqüent era que els bandolers es presentessin en alguna masia i que demanessin menjar. Si els de la casa s’hi resistien, fet que no acostumava a passar, els amenaçaven amb cremar-los la casa o el paller, matar tot el bestiar i altres malvestats. Llavors, els del mas cedien per por, i sense obrir mai la porta exterior i mitjançant una corda, baixaven, de la finestra estant, cistells amb queviures i vi fins que els lladres se saciaven i se n’anaven. Però é cas de Jaume Pobla era ben diferent. Els bandolers l’havien agafat a ell, i amb aquest avantatge podien demanar-li molt més que menjar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins la cuina de Can Pobla i asseguts a l’escó de vora el foc, Constança, muller de l’hereu del mas, i el seu cunyat Maties conversaven tranquil·lament en espera del retorn de la resta de la família per sopar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Devien ser prop de les sis de la tarda quan uns trucs a la porta exterior els anunciaren l’arribada d’algú. Constança s’aixecà i baixà les escales per anar a obrir. En arribar davant la porta, la noia preguntà rutinàriament: “Qui hi ha?” Com si res no passés, Jaume Pobla demanà a la seva nora que obrís. Així, confiada, Constança obrí la porta i fou llavors que veié els tres que acompanyaven el seu sogre. Immediatament, dos dels bandolers entraren dins del portal i digueren a la sorpresa noia que baixés llum, perquè volien menjar i beure. Constança, fent-se càrrec de la situació, obeí i pujà novament a la cuina a cercar els llums, i tan aviat com arribà dalt, contà al seu cunyat Maties el que passava.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre Maties Pobla restava a l’expectativa dels esdeveniments, Constança tornà a baix amb els llums encesos. Allí l’esperaven els bandolers, que, un cop tingueren els llums, canviaren radicalment d’actitud. Un d’ells tragué una llarga i esmolada daga i, dirigint-se amenaçadorament a la noia, li digué que l’acompanyés a les cambres de la casa si no volia morir degollada allí mateix. En veure el posat resolt del lladre, Constança, espantada, l’obeí i conduí dos dels bandits a dalt a les cambres. Amb ella pujaren el bandoler alt del rostre emboçat i un dels joves de cara descoberta. El tercer restà a baix al portal amb les armes a les mans vigilant el contrariat Jaume Pobla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tan aviat com arribaren a les cambres, un dels lladres instà la noia que els mostrés el dormitori del seu sogre. “És aquell”, respongué Constança assenyalant una de les habitacions. Immediatament, els bandits començaren l’escorcoll sistemàtic i el saqueig de la cambra. Picaven a les bigues i a les parets buscant pel so cavitats i amagatalls en els quals Jaume Pobla pogués haver guardat els seus diners. Al cap d’una estona, un d’ells descobrí un forat tapat amb un drap, que tragué amb la punta de la daga. Dins del forat tan sols hi havia dos rals, l’un d’or i l’altre de plata. Finalment, quan els bandolers s’adonaren que a la cambra de Jaume Pobla no hi havia res més del seu interès, es dirigiren al dormitori de Constança, on començaren a buidar capses i a separar tot el que trobaven de valor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentrestant Maties Pobla, veient que no era menjar el que cercaven aquells individus, sinó robar la casa, es despenjà sigil·losament per la finestra de la cuina on havia estat amagat fins aleshores i saltà a l’exterior. Allí començà a demanar ajut tot cridant: “Via fora a lladres!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquell precís moment, Joana Pobla, la mestressa del mas, tornava a recer després d’haver treballat tota la tarda. En apropar-se a la casa, la pagesa sentí els crits de via fora del seu fill Maties, que així tractava d’avisar de la presència de bandolers. D’allí estant també se sentia el terrabastall del saqueig de les cambres. Inquieta, la dona s’acostà al portal del mas, on veié amb sorpresa el seu marit vigilat per un bandoler. Davant d’aquella situació tan compromesa, Joana Pobla tractà de fugir per allà on havia vingut, però ja era massa tard: el bandoler de la porta ja l’havia vista i, deixant Jaume Pobla – que en veure’s sol aprofità per a entrar dins la casa – s’acostà a la pagesa tot dient-li, sorneguer: “Vella meva, on aneu? Què voleu fugir?... Atureu-vos!”. Per uns moments, la dona pensà a escapar-se, però es contingué. Amb els seus cinquanta-quatre anys no hauria pogut resistir la persecució d’un bandoler jove. Amb aquest pensament, resolgué restar en el seu lloc immòbil. Amenaçador, el bandit es tragué la daga i s’acostà a l’esporuguida pagesa. Bruscament li engrapà les dues mans, i posant-li la daga al coll, li digué que si el pastor – referint-se a Maties Pobla – continuava cridant via fora a lladres, la degollaria sense contemplacions, perquè ells no eren lladres, sinó que el que volien era menjar. Fent l’orni, la dona replicà que no era el pastor ni ningú de la casa el qui cridava, sinó una altra gent. Però el bandoler, incrèdul, reiterà la seva amenaça i l’envià a la cuina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joana Pobla anà primer darrere del mas a pregar al seu fill que deixés de cridar, tot dient-li, malgrat saber que no era veritat, que aquells homes no eren lladres. Després se n’anà a la cuina, on trobà el seu marit molt abatut assegut a la vora del foc. En veure-la, el vell Pobla digué compungit: “Què faran?... Ai Mare de Déu!”. Ella resignada, respongué “Déu ens ajudarà!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de l’encontre amb Joana Pobla, el bandoler que guardava la porta es dirigí a la zona del mas d’on havien vingut els crits d’alarma. En arribar a l’extrem de l’era sorprengué en Maties sota la finestra de la cuina. Iracund i amb el pedrenyal a la mà, el bandoler li digué que li venien ganes de matar-lo, però, contenint-se, es va emportar el jove i l’obligà a entrar a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Maties Pobla no durà gaire temps dins el mas, perquè, tan aviat com entrà se n’anà a la cuina i tornà a saltar per la finestra. Novament a l’exterior, el fill dels Pobla començà a córrer camí avall cridant fortament l’alerta contra els bandolers. En la seva cursa, es dirigí a casa de Jaume Garrigosa, batlle del terme de Sant Joan de Matadepera, atès que a ell competia la responsabilitat de perseguir lladres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dalt, a les cambres de Can Pobla, els bandolers enllestien el saqueig davant la consternada Constança, que veia regirar la seva roba i els seus objectes personals sense cap mena de mirament per part d’aquell parell de brètols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La noia tenia aleshores trenta anys i encara conservava records del seu casament, alguns dels quals insignificants, però que no s’escapaven de la cobdícia dels saltejadors, com ara unes candeles amb la imatge de la Verge de Montserrat, i fins i tot un estadal de cera blanca, un d’aquells ciris o blens enrotllats en forma d’hèlix que els nuvis de la comarca regalaven a les seves promeses, perquè hi havia la creença que els atribuïa poders màgics que protegien la casa contra les tempestes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En acabar el robatori, els lladres marxaren cuitadament i Constança, desolada, entrà a la cuina, on trobà eles seus atemorits sogres asseguts a l’escó. En veure’ls digué: “Ai pare, ai mare! Què farem...aquests homes ens han robat a tots!”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Maties Poble i el batlle Garrigosa, amb l’escamot de voluntaris que havien aplegat diligentment, arribaren al mas de Can Pobla, els lladres s’havien fet fonedissos i, certament, no era pas cosa d’empaitar-los de nit per aquell territori tan trencat i laberíntic, de manera que decidiren tornar-se’n cada u a casa seva. L’endemà, el batlle pujaria per instruir la denúncia. No es podia fer res més.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Joan de Matadepera, dimecres, 7de febrer de 1629.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El batlle arribà novament a Can Pobla poc després de tocades les nou del matí. Amb ell venien Antoni Borrell i Magí Solà, pagesos del terme, els quals havien d’actuar de testimonis en l’inventari del robatori del dia anterior. Els acompanyaven altra gent del veïnat, però es quedaren fora mentre els tres homes i Constança Pobla pujaven a les cambres per quantificar els desperfectes i els objectes robats. Tot estava tal com ho havien deixat els bandolers. Per terra hi havia quatre grosses caixes esbotzades i un gran nombre de peces de roba amuntegades en una pila. També es veia el forat que els bandolers havien obert amb una daga, i del qual havien robat els dos rals d’or i plata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la seva declaració, Constança afirmà que els bandolers els havien robat, a més a més d’alguns rals, vuit anells d’or, sis dels quals amb pedres encastades, una cullera i un clauer de plata, i, sobretot, roba de lli i de llana, llençols, faldilles, mocadors, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment el batlle prengué la declaració escrita de tots els testimonis per fer la corresponent denúncia al procurador fiscal de la Cort, una denúncia que probablement no es veuria mai satisfeta, perquè aquells lladregots de pas havien aconseguit fugir i no es coneixia la identitat de cap d’ells.</span></span></span></span></span></p> | 08120-209 | Can Pobla | 41.6365300,2.0168400 | 418115 | 4609889 | 1629 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 87778 | Torre Vallhonrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vallhonrat | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta quadrangular composta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a quatre vessants. La composició de les façanes manté la simetria a partir de diversos eixos de verticalitat definits per les obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana septentrional s’hi ha afegit un cos d’una sola planta amb cobert ade terrassa plana amb barana de balustres. A la planta baixa hi trobem arcades de mig punt tancades per vitralls i finestres. A la façana de ponent també hi trobem un cos annex amb terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Predominant la utilització d' ornaments ceràmics com en els balustres de les terrasses, a les cornises, i en el ràfec, i altres motllures horitzontals. També els trobem en els marcs i ampits i trencaaigües de les finestres. De la façana de ponent en destaquen les cinc finestres geminades amb arc de mig punt de la tercera planta. </span></span></span></p> | 08120-212 | Carrer de Gaietà Vallès, 12 | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una casa d’estiueig o segona residència del primer terç del segle XX i una de les primeres construccions de l’antiga finca de can Prat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6067300,2.0185500 | 418220 | 4606579 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87778-dsc8160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87778-p1450358.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-02-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 87797 | Registre d’aigua de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/registre-daigua-de-can-robert | XX | La coberta ha perdut part de l’arrebossat de morter. | <p><span><span><span><span><span>Registre d’aigua o dipòsit situat al nord-oest de Can Robert, a mà dreta del camí que mena a Can Pobla, tot just passada la casa. Es tracta d’un pilar tronco piramidal d’1’20 m d’alçada per 0’95 de base amb les parets arrebossades amb ciment. La capçada està decorada amb una llosa quadrangular eta amb dos rengles de totxana (0’12 , d’alçada per 0’77 m de costat), i al seu damunt, varis còdols collats amb morterada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura reposa sobre un sòcol de maó de 0’50 m d’alçada. A la part davantera, orientada a ponent hi ha una portella de ferro amb una barra travessera tancada amb cadenat. A mà esquerra d’aquesta hi ha el sobreeixidor. </span></span></span></span></span></p> | 08120-222 | Can Robert | 41.6334100,2.0043900 | 417074 | 4609554 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87797-dsc8323.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 87805 | Necròpolis de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-can-robert | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÈ, M. 1985. Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA. 1935. Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. p. 72.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Editorial El Pot. Sabadell. Pàg. 221-224. </span></span></p> | VII-IX | Tot i que des del Parc es va fer una intervenció de posada en valor, l’estat actual és força lamentable. Potser caldria plantejar-se una actualització i una revisió dels criteris. El plafó està malmès i les tombes no estan prou protegides del pas d’excursionistes. | <p><span><span><span><span><span>Necròpolis d’inhumació d’època alt medieval situada a 200 metres al nord de la masia de can Robert; enmig del camí que mena al Cingle de Cavalls i a can Pobla. Es tracta d’un cementiri compost per set sepultures. Tot i que part de la bibliografia parla de cinc tombes. Es troben disposades ordenadament, i orientades de ponent a llevant, a excepció de dues. Són tombes de tipus cista, formades per lloses posades dretes formant la “caixa”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La manca de materials associats a les tombes i que ja estaven espoliades d’antic no permet afinar la seva cronologia. Per la seva morfologia i en analogia d’altres necròpolis semblants es pot situar entre els segles VII i IX. Les dades aportades per l’anàlisi dels ossos d’una de les tombes, daten l’enterrament entre el 660 i el 870 dC.</span></span></span></span></span></p> | 08120-226 | Can Robert | <p><span><span><span><span><span>Les cinc primeres tombes es coneixen des de l’any 1923 (CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA; 1935). Dues d’aquestes van ser excavades per Palet i Barba i Joan Solà, junt amb d’altres membres del Centre Excursionista de Terrassa. L’octubre de l’any 1929 s’excavaren les tres restants. Però s’indica que la necròpoli ja mostrava senyals d’haver estat alterada per actuacions furtives anteriors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1982 s’efectuà una campanya d’actuació per part del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per tal de documentar-ne plantes i seccions, i tan sols es recolliren alguns petits fragments d’ossos, per al seu posterior anàlisi. </span></span></span></span></span></p> | 41.6346400,2.0058700 | 417199 | 4609689 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-dsc8299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-dsc8300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-dsc8294.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-p1450460.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BPU | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 87807 | Torre Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-raventos | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Torre als quatre vents i envoltada de jardí. És de planta quadrangular composta de diferents cossos a diferents alçades i amb coberta pròpia. Destaca el cos del mirador de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules àrabs piramidal amb ràfec de voladís, amb permòdols i barbacana. Destaquen els tres finestrals amb arc escarser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hi ha dos cossos més annexes de planta baixa i pis units per una terrassa a l’alçada de la planta pis, aixecada damunt arcades d’arc escarser. Les cobertes són compostes, també de teules àrabs i seguint el mateix tipus de ràfec de voladís que el mirador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De les obertures en destaquen la petita marquesina en l'entrada principal. Les façanes són arrebossades en la seva totalitat. Les finestres de la resta de l'edifici mostren brancals d'obra vista.</span></span></span></span></span></p> | 08120-228 | Carrer Escuder, 8 | <p><span><span><span><span><span>Torre d’estiueig de mitjans del segle XX, en un moment de màxima expansió d’un model territorial depredador del territori.</span></span></span></span></span></p> | 41.6026000,2.0295100 | 419128 | 4606110 | 1950 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87807-p1450665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87807-dsc8391.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Luís Maria Albín | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 88118 | Barraca de peó de carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-peo-de-carretera | <p><span><span><span><span><span>FORMIGA i BOSCH, Josep (2019). Els peons caminers a Espanya (s. XVIII-XX). El cas de la província de Girona, pp. 10-13. Plecs d’història Local. Temes-3. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ORTUETA Hilberath, Elena de (2000). Modelos de Casillas de peones camineros. Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Cosntrucción, Sevilla, 26-28 octubre 2000. </span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Caseta o barraqueta de peoner, a peu de carretera, a mà esquerra en direcció Talamanca, un cop passat el punt quilomètric número 9 (tot just una trentena de metres més endavant). Queda molt dissimulada per la vegetació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta quadrangular d’ 1’20 m de costat. Està construïda en el mateix marge o talús del mas de la Barata, reforçat amb pedra. La construcció està aixecada amb maó i arrebossat amb morter de calç del qual en queden força restes. Els muntants estan fets amb maó pla, disposats en fileres i la llinda és de volta, realitzada amb 6 maons plans. L’amplada de les parets és de 0’45 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’habitacle serviria per refugiar-se o deixar-hi les eines durant la construcció de la carretera, ja que és molt petit.</span></span></span></span></span></p> | 08120-245 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>Les casetes de peó enteses com habitacle neixen al segle XVIII al mateix temps que l’ofici. Aquests homes eren els encarregats de mantenir el bon estat de les carreteres. Es crea <em>la Inspecció General de Caminos </em>amb l’objectiu de mantenir el bon estat dels camins tan públics com carreteres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1852 durant el regnat d’Isabel II s’ordena la construcció de casetes per als peons on poder viure. Eren unes construccions molt modestes. La feina d’aquests homes era a més del manteniment de la via, la neteja de cunetes, els desaigües, traient herbes i mantenint pintades les fites quilomètriques, però també podien denunciar els vianants que en fessin un mal ús. A partir de 1909 s’organitzaren grups d’homes sota el comandament d’un capatàs i fins l’any 1967 no va sorgir el reglament que regia el cos de treballadors. Cap els anys setanta, principis de 1980 els peons deixaren de tenir un tram de carretera assignat i passaren a formar part dels centres de Conservació i Explotació com a funcionaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les casetes més petites servien per a deixar-hi les eines (xapo, pala, pic, podall, el carretó o el cove, o posteriorment algun senyal) o refugiar-se en cas de pluja.</span></span></span></span></span></p> | 41.6412200,1.9908700 | 415958 | 4610434 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88118-p1450870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88118-p1450868.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/