Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58754 | Font del Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-conill | CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. | Raja però caldria desbrossar l'entorn i netejar una mica la surgència perquè la terra del marge i la vegetació no la colguin. | La Font del Conill és una surgència intermitent d'aigua situada a la llera esquerra del Torrent del mateix nom. S'hi accedeix pel Camí de les Boades, fins que trobem un camí, més estret, a mà dreta que s'endinsa per travessar la Riera de Rellinars i recuperar-lo a l'altre costat. Es tracta del Camí de la Font del Conill, que va resseguint el torrent en tota la seva llargada fins passat el terme municipal. Després de passar el gorg, el forn de calç i travessat el gual que transcorre per una plataforma rocallosa del mateix torrent, on hi abunda el canyissar i el jonc, el camí comença a ser costerut i frondós, amb gran quantitat de boixos a ambdós costats del camí. Abans d'arribar un revolt molt tancat, a mà esquerra, a ma esquerra d'una alzina hi ha un amuntegament de pedres que indiquen la presència d'un corriol molt estret entremig d'una boixeda (en una de les pedres encara es veu les restes d'un conill pintat de color blavenc). El fort pendent mena directament al torrent. La font dista a cinc metres a mà dreta, per sota el marge. És un indret molt humit, amb presència de roldor i jonc. La surgència neix d'entre les roques, i raja per un broc metàl·lic cap a una pica natural que la retorna cap al torrent. Les molses i la falzia roja hi creixen abundosament. L'heura també sembla estar-hi molt ben establerta i cobreix part del marge. Una pedra pintada amb un conill de color blau ens indica la seva presència. | 08179-75 | Torrent de la Font del Conill | La historiadora de Rellinars M. Dolors Moreno ens diu que l'any 1549 hi havia a Rellinars el senyor Rafael Gibert posseïnt unes propietats properes a la 'Font de Conills'. | 41.6279300,1.9379800 | 411535 | 4609012 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58754-foto-08179-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58754-foto-08179-75-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 58756 | Font de La Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-boada | CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. | La Font de Les Boades és una deu permanent d'aigua situada al marge esquerre del Torrent de Les Boades, en un racó ombrívol, en plena Serra de l'Obac. S'hi pot accedir des del mas, pel Camí de la Font, en direcció nord-oest, que coincideix amb el traçat del GR-5, un camí planer que es va fent més ombrívol a mida que arriba a la font. El torrent en aquest indret és estret i abrupte; uns metres més avall, per sota de la font conflueix amb un altre torrent que baixa des dels Plans, i que més avall, un cop passat les Boades Velles rep el nom de Torrent d'en Roca. Consisteix en una cisterna construïda en un racó planer de la llera esquerra del torrent amb coberta de volta i obertura frontal. Els murs són molt gruixuts, per aguantar la pressió del terreny (en alguns indrets fan més d'un metre d'amplada) i la pedra està relligada amb morter de calç. La boca mesura 1,40 m d'amplada per 0,92 m d'alçada. La lleixa fa 0,44 metres d'amplada. Per sobre, hi ha quatre fileres de maó pla on s'hi ha collat un tub de PVC pel qual l'aigua sobrant baixa fins a la bassa coberta que hi ha al davant. A l'interior, l'aigua brolla entre les roques de relleus càrstics. Al davant, a mà esquerra, arran de terra hi ha una pica de pedra que s'omple a partir del sobreeixidor de manera que els animals puguin abeurar-se quan és més difícil trobar aigua. Al davant mateix, hi ha una bassa de planta irregular, construïda aprofitant el relleu de la roca. Actualment està coberta perquè la propietat de Les Boades la utilitza com a cisterna ja que en aquest indret l'aigua no prové de la xarxa. | 08179-77 | Les Boades | Josep González i la seva esposa, que ja fa una desena d'anys que viuen al mas de Les Boades, han anat restaurant el mas i l'entorn. Un dels objectius immediats va ser la recuperació de la font per al consum propi mitjançant una canalització, molt diferent del que feien els habitants de la masia de principis de segle XX que havien d'anar a buscar l'aigua amb el càntir i la galleda. | 41.6443700,1.9356600 | 411364 | 4610839 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58756-foto-08179-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58756-foto-08179-77-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 58761 | Font de la Presa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-presa | CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. | El roc caigut a l'interior del llit del torrent impedeix l'accés. | La Font de la Presa és una deu d'aigua que brolla pel marge a l'interior del torrent de l'Esbarzer. El seu accés es fa pujant pel camí de Cal Manel, resseguint el vessant hidràulic dret del torrent. Un cop passada l'alzina surera de Les Ferreres, tot just setanta cinc metres més amunt, entrar en direcció al torrent. Allí hi ha un bloc de pedra de grans dimensions que es va precipitar cap a la llera del torrent durant uns forts aiguats que van caure a la tardor de l'any 1995. | 08179-82 | Torrent de l'Esbarzer | 41.6427600,1.9097700 | 409206 | 4610688 | 08179 | Rellinars | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58761-foto-08179-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58761-foto-08179-82-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 58762 | Font de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzina | CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. | La vegetació n'impedeix l'accés. Encara que actualment ningú hi vagi a omplir el càntir sí que són llocs emblemàtics que caldria recuperar. | La Font de l'Alzina està situada dins del torrent que li dona nom, en un indret on el tram és fa molt estret, després de rebre les aigües pel vessant hidrogràfic dret d'un rasot que neix per sota les escoles municipals. L'accés es fa pel camí del Planet i a continuació pel carrer del Grèvol, fins arribar a la deixalleria municipal. Resseguir el filat de tancament fins a situar-se davant de tres alzines. Es tracta d'una deu d'aigua que acostuma a brollar a través d'un broc encastat en el marge del torrent. L'accés a la font ha desaparegut i el roldor i l'herbassar han envaït completament marges i llera. | 08179-83 | Torrent de l'Alzina | Segons informació proporcionada pel senyor Claudi Perarnau, aquesta font era molt concorreguda sobretot pels pagesos tant de Rellinars com de Vacarisses, ja que la déu d'aigua malgrat estar situada a la llera dreta del torrent, aquest fa de termenal entre els dos termes municipals antigament units. | 41.6267300,1.9019400 | 408531 | 4608916 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58762-foto-08179-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58762-foto-08179-83-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 58766 | Torrent de la Font de la Cansalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-de-la-cansalada | SUADES, Ramon (2016). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/04/font-de-la-cansalada.html#.XLmMregzbIV | El torrent de la Font de la Cansalada neix en els contraforts de la Serra de l'Obac alimentat per varis barrancs principals que s'originen en els Castellots de Tanca, la Pola i la Gavarra de l'Obac. En el seu recorregut, se li afegeixen torrenteres originades a l'obaga de la Carena del Camí Ral a la Serra Llarga de Casajoana, en el municipi de Rellinars. És gairebé a l'extrem nord-est d'aquesta serra on es produeix l'aiguabarreig amb el torrent de l'Espluga al municipi de Mura i uns metres més endavant amb el torrent del Figueres, també situat en aquest darrer , originant la riera de Mata-rodona, nom que ve donat per un important mas situat en un lloc estratègic i de control del municipi de Mura. Aquesta part del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac és típicament mediterrània, de matís boreal. Els materials litològics són anàlegs, amb potents masses de conglomerats, en gran part calcaris. Està fortament encaixat, amb canals abruptes on l'erosió només s'activa en èpoques de pluges abundants, però en el seu recorregut també té llargs trams planers, on el llit s'eixampla formant lloses pedregoses que permeten travessar-lo d'un costat a l'altre. El seu accés des de Rellinars es pot fer baixant per corriols que s'originen des de dalt del Camí Ral: des del Coll de la Morella pel camí antic de Mura a Montserrat, pels Hostalets del Daví, travessant la Serra Llarga de Casajoana i des del Canal de Correu. La vegetació característica de bosc de ribera ha desaparegut pels segles d'intervenció humana. Actualment, el predomini de les lleres és l'alzina, barrejada amb cirerer d'arboç i marfull que en les zones més obagues i humides s'enriqueix amb el boix i el roure. En alguns trams hi ha una pineda rica en sotabosc arbustiu, de composició variada. És també un corredor biològic i espai de refugi, de cria i d'hivernada per a moltes espècies. Els ocells són tal vegada el grup més nombrós dels vertebrats, amb el gaig, la merla, el tudó, el pit-roig o les mallerengues, el pinsà, la puput o la cadernera. També hi ha presència de rapinyaires com esparvers i astors. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina o cabirol i especialment de senglar, present a tot el municipi i amfibis com la serp verda i blanca. Tots ells aprofiten les surgències que brollen espontàniament del llit calcari per assedegar-se. | 08179-106 | Límit septentrional del terme municipal | Històricament, el torrent de la Font de la Cansalada fa de partió entre els municipis de Mura i Rellinars. També té una font que s'origina en la confluència amb el torrent dels Hostalets del Daví. | 41.6470300,1.9485100 | 412438 | 4611122 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58766-foto-08179-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58766-foto-08179-106-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 58767 | Torrent de la Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-del-bosc | El torrent de la Font del Bosc neix per sota el Coll de Gipó, a l'obaga de la Carena del Panissar, a 525 metres d'alçada. Dues torrenteres amb canals abruptes es precipiten formant barrancades ombrívoles fins a trobar-se, on comencen a rebre l'aigua procedent de les diferents torrenteres que hi ha a cada vessant hidrogràfic. De vessant dret ho fan un parell de torrenteres a més a més dels rasots secundaris procedents del Ginebral. Del vessant esquerre, coincidint amb l'Obaga de la Font del Bosc n'hi ha sis d'importants i d'altres de secundàries. És en aquest vessant hidrogràfic que es localitza la font que porta el mateix nom. La coberta del sol està formada per boscos densos (no de ribera), que alterna en comptats trams amb algun bosc clar (no de ribera) i zones amples on s'entreveu el llit de pedra, amb herbassars humits. L'espai està sota la protecció del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac pel seu valor ecològic i paisatgístic que, que es fa palès en la grandiositat del seu relleu rocós i de la comunitat vegetativa, destacant els seus boscos que aixopluguen una bona quantitat d'espècimens tan faunístics com de flora. A més a més, no s'ha d'oblidar que aquest paisatge que acaricia els torrents, en altres temps va ser modificat per l'home, i abandonat després i per tant només cal fixar-se una mica per veure la petjada de l'home que testimonien les formes culturals que s'hi van desenvolupar, com és el cultiu de la vinya i l'olivera, amb els seus marges, escales volades, arneres, barraques de pedra seca, senzilles i dobles, aèries i adossades als marges, tines, dipòsits per a la preparació del brou bordelès, aljubs i cisternes, rasots per conduir l'aigua. I després altres activitats lligades a la indústria rural per aprofitar els recursos que els oferia aquestes muntanyes, com la producció de carbó d'alzina o carbonet, mitjançant la tala controlada de les alzines, que tornaven a brotar de soca, els feixos de llenya per coure a casa i per alimentar els forns de calç, alguns d'ells localitzats i d'altres encara per descobrir. Durant la segona meitat del segle XIX, amb l'aparició de la malura de la fil·loxera, significà l'abandonament d'aquesta zona com d'altres i l'inici de la decadència i progressiu abandonament de masos, com en aquest cas la Casa anomenada del Racó, propera al torrent. | 08179-107 | Torrent de la Font del Bosc - Carena de Panissar | 41.6602000,1.9177200 | 409892 | 4612615 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58767-foto-08179-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58767-foto-08179-107-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 58769 | Torrent de La Saiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-saiola | CARDONA, F.; MIRET. F.; SALVADOR, F. (1979). Las Surgencias del Torrent de la Saiola (Serra de l'Obac), dins Cavernas, Grup d'Espeleologia de Badalona, núm. 21 del mes de desembre. Centre d'Estudis Geogràfics - Cor de Marina. http://ce-terrassa.cat https://espeleoworld.com | El Torrent de la Saiola, és un curs fluvial que té el seu origen a la Carena del Castell de Bocs i a la Carena de la Coma de l'Aumà, en sud de la Serra de l'Obac. En terme de Vacarisses hi la Font de la Saiola, mentre que en el terme de Rellinars ho fan la Font del Trull i la de la Pedragosa. Aquest torrent juntament amb el de la Barbotera que s'origina la carena de la Casa Vella, donen naixement a la Riera de Rellinars. Té el seu naixement en un avenc estret pel qual l'aigua, quan brolla, s'obre pas entre els conglomerats calcítics. Es nodreix de l'aigua de vàries torrenteres amb pendents força verticals i emboscats. Els més importants es localitzen al vessant dret, com el torrent de la Barbotera, el torrent de les Roquisses o el torrent de la Coma d'Aumà. L'erosió del llit només s'activa en èpoques de molta pluja. És també un corredor biològic i espai de refugi, de cria i d'hivernada per a moltes espècies. Els ocells són el grup més nombrós dels vertebrats, amb el gaig, la merla, el tudó, el pit-roig o les mallerengues, el pinsà, la puput o la cadernera. També hi ha presència de rapinyaires com esparvers i astors. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina i especialment de senglar, present a tot el municipi. La vegetació característica és l'alzina, que en alguns indrets s'identifica clarament com de rebrot resultat del seu aprofitament per a l'obtenció de llenya i carbó vegetal. A les clarianes hi ha brolla calcícola de romaní i jonceda. En les zones més obagues i fondals l'alzinar s'enriqueix amb el boix i la roureda, mentre que a les parts de soleia es barreja amb el pi blanc, bruc i cirerer d'arboç. La vegetació de ribera està supeditada al caràcter intermitent del torrent; es redueix a comunitats arbustives i herbàcies que en aquest cas colonitzen la llera o els indrets on la s'acumulen sediments. S'hi localitza jonquera amb molínia, canyís i boixedes que poden resseguir les lleres. | 08179-109 | Torrent de La Saiola | Dues dites populars del terme veí, Vacarisses, que fan referència a La Saiola diuen així: «La Saiola raja, anem a veure-ho!» i «Si la Saiola raja, en vuit dies rajaran els Caus». L'avenc de la Saiola, tot i que dins del terme de Vacarisses, és on s'origina el torrent que transcorre fins a trobar-se amb el de la Barbotera. Per comprendre el seu funcionament, l'any 1955 els membres del Club Muntanyenc Barcelonès van poder traspassar el sifó i aixecar un topogràfic d'alguns passos remuntant. Era la primera notícia de caire espeleològic coneguda sobre aquesta surgència. A principis dels anys setanta del segle XX el GE Badalona i la SIS-CE Terrassa van confirmar les investigacions dutes a terme l'any 1955. A l'agost de l'any 2003 Marc Anglès, membre del SIS va superar el pas del sifó, comprovant que tal i com havien dit els membres de la primera expedició, la cavitat seguia per unes galeries remuntant. La primavera de l'any 2004 va ser molt plujosa i el grup d'espeleologia va haver d'esperar fins el 2 d'octubre on després d'un període de sequera, on els membres de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, van realitzar dues exploracions que van permetre arribar al final de la cavitat amb un recorregut de vuitanta-cinc metres. | 41.6344400,1.9364700 | 411418 | 4609736 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58769-foto-08179-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58769-foto-08179-109-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 58772 | Torrent de les Pasteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-pasteres | <p>http://toponimsdecastellbell.blogspot.com/?q=pasteres http://dcvb.iec.cat/</p> | <p>El torrent de les Pasteres és un curs d'aigua intermitent que drena la serra del Ginebral, la serra de Cal Manel, la carena del Cellers, Comauba i el Grau (aquests darrers del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar respectivament) i s'uneix a la Riera de Rellinars pel seu vessant hidrogràfic dret, pocs metres aigües avall del Molí de les Comes, o Molí Mansuet, també en el municipi veí de Castellbell i el Vilar. En el seu recorregut, de gairebé sis quilòmetres, fa de partió entre Rellinars i els pobles veïns de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar. Del vessant hidrogràfic esquerre rep l'aigua, a més de la proporcionada pels diferents rasots menors, de nou torrenteres afluents originades en els municipis de Sant Vicenç de Castellet i de Castellbell i el Vilar. Del primer en forment part les dues provinents del Ginebral, la de sota la Crudinella, una quart del torrent de la Serra i la darrera de la Comauba, mentre que en terme de Castellbell i el Vilar en destaquen tres totes elles procedents de terres del Grau. Pel vessant hidrogràfic esquerre, se n'originen tres provinents de la serra del Ginebral i serra de Cal Manel amb els seus brancals respectius i de la carena del Cellers tres més, de les quals destaca el torrent del Pujolet que té el seu origen a l'obaga de la Pòpia. Des de la capçada fins a la desembocadura a la Riera de Rellinars, les carenes on neixen els diferents ramals, estan inclosos en l'àrea de protecció del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac, que coincideix amb la Xarxa de Natura 2000. En el seu recorregut es localitzen varis gorgs o salts importants, cingles i roquissars, sovint emboscats impossibles de travessar, mentre que en altres indrets el llit del torrent es converteix en una codina totalment plana, per on es pot travessar o transitar sense cap problema. Els trams més grans de sòl nu forestal ocupat destacable estan situats on es troben els tres termes, entre les carenes del Cellers i Comauba i el Grau; a l'extrem sud-oest de la carena del Cellers, allí on el torrent del Pujolet es troba amb el de les Pasteres i en el seu tram final, abans d'arribar a la Riera de Rellinars. La coberta del sòl en aquests indrets, on poden localitzar-se algunes cassoletes que retenen l'aigua permeten desenvolupar el jonc i el canyissar. A les zones més ombrívoles, sobretot a les capçaleres, i als marges del torrent, quan aquest travessa fondalades entre turons, o en el fons dels barrancs la vegetació està composta per trams de boscos densos, de pi, alzina i roure. Aquest hàbitat alterna amb boscos clars (no de ribera) que no difereixen en gaire mesura de les pròpies de la comunitat de l'alzinar. Hi són presents també el cirerer d'arboç, el mirter, el llentiscle o mata i el pi a més de les lianes típiques com l'arítjol. Aquestes comunitats vegetals, a part de trobar-se a la capçalera. Allí on les lleres del torrent són més accessibles predomina el matollar bàsicament de brolla calcícola, mates de fulla estreta com el romaní, i d'altres més rígides com l'argelaga on hi creix algun arbret dispers com el pi blanc i quan aquest s'espesseix és clarament el romaní l'espècie dominant. L'estrat arbustiu, herbaci i muscinal hi és també present i és important per l'equilibri vegetal i alhora animal. Actualment, l'activitat agrícola ha desaparegut en els seus dos vessants, a excepció de les marjades pròximes al mas, on encara el seu propietari fa anar la terra, l'horta i la vinya a proximitat i l'olivera més allunyada. La imatge d'antuvi de les muntanyes al voltant del torrent gairebé netes de vegetació plenes de marges, alguns amb escales volades i barraques de pedra seca, aljubs i piques per al caldo bordelès, tines i altres elements s'han convertit avui en un ecosistema complexa i ric que funciona com a hàbitat de refugi per a molts animals i com a corredor biològic.</p> | 08179-112 | Extrem occidental del terme | <p>El topònim conegut com a torrent de les Pasteres és molt antic i són varis els documents antics que l'esmenten en les diferents propietats. En el Diccionari català-valencià-balear, es donen varies definicions a més a més del recipient de fusta per pastar la farina. Una és la del recipient o lloc còncau per pastar-hi alguna cosa com el guix i el morter en l'ofici de mestres de cases, o l'argila en el de terrisser, i fins i tot se'n diu així al lloc per trepitjar la verema. El mot és emprat fins i tot com a sinònim de fornícula. Carles Cornadó, estudiós de la toponímia dels municipis de Castellbell i el Vilar, Rellinars i d'altres municipis veïns, apunta a la possibilitat de la seva relació amb el cultiu del lli, una planta pròpia d'ambients calcícoles, (nom que originaria la riera de Rellinars i de retruc el nom del municipi). Del grec 'λίνον' ' del llatí 'linium', és una planta herbàcia de la família de les linàcies de color blau conreada principalment pel teixit que se n'obté però també per l'oli de llinosa a més de les propietats medicinals que se li atribueixen. Antigament per obtenir la fibra de les parts llenyoses, anomenades també riscla, s'havien d'enriuar en aigua corrent abans d'esgramar-se, durant nou a deu dies perquè la seva fibra es pogués separar fàcilment o també per obtenir diferents matisos de coloració. Aquest procés de fermentació es duia a terme emprant safareigs o llocs còncaus per deixar-hi la planta. Es creu doncs que les característiques orogràfiques del torrent amb nombroses cassoletes i forats a la roca haurien pogut servir per a treballar el lli , cultivat en temps passats al terme municipal de Rellinars.</p> | 41.6488900,1.8872200 | 407337 | 4611392 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58772-foto-08179-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58772-foto-08179-112-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 58773 | Torrent de l'Esbarzer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lesbarzer | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | El torrent de l'Esbarzer és un curs d'aigua intermitent, neix a l'est de la Serra del Ginebral, per sota del Casot, en la confluència del torrent de la Font del Bosc i el torrent del Racó. Per sota el Casot s'hi aboquen les aigües del torrent de Casajoana i discorre de nord a sud per l'obaga de Serra Gallina fins a creuar el camí de les Ferreres, on uns dos-cents metres més avall, just per sota el mirador del mas del Gibert de Baix, es retroba amb el torrent de la Font d'en Sala i plegats es converteixen en afluents de la Riera de Rellinars. En el seu recorregut, rep per la riba dreta l'aigua de dues torrenteres intermitents que tenen el seu naixement en terres de Les Ferreres, actualment esdevingudes boscos, mentre que per la riba esquerra n'és afluent un torrent que neix a Serra Gallina, en el seu punt més alt i discorre entre antics oliverars, travessant els camins carreters del Gibert a Casajoana i del Ginebral. També rep les aigües d'escorrentia que es produeixen en els pendents naturals de la muntanya. Més al sud, hi ha la Font de l'Esbarzer, una deu d'aigua que brolla per sota el marge mateix. La zona és coneguda amb el nom de 'Bullidors' o Font dels Bullidors perquè quan l'aigua discorre per aquest tram es poden observar bombolles. El seu llit normalment té un recorregut més aviat planer, amb trams importants on el llit s'eixampla formant lloses pedregoses que permeten travessar-lo d'un costat a l'altre, ja sigui a peu o amb vehicle. Però en algunes zones està fortament encaixat, amb algun canal abrupte, on l'erosió només s'activa en èpoques de pluges abundants. És el cas del gorg que hi ha a tocar de la barraca d'en Ramon del Gibert de Baix, per darrera Serra Gallina. És també un corredor biològic i espai de refugi, de cria i d'hivernada per a moltes espècies. Els ocells són, tal vegada, el grup més nombrós dels vertebrats, amb el gaig, la merla, el tudó, el pit-roig o les mallerengues, el pinsà, la puput o la cadernera. També hi ha presència de rapinyaires com esparvers i astors. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina o cabirol i especialment de senglar, present a tot el municipi. Tots ells aprofiten les surgències que brollen espontàniament del llit calcari per assedegar-se. La vegetació característica de les lleres és l'alzina, barrejada amb cirerer d'arboç tot i que en les zones més obagues i humides s'enriqueix amb el boix i el roure. Al final del seu recorregut abans de creuar el camí de les Ferreres a Les Codines destaca una alzina surera propietat de Les Ferreres de més de cent-cinquanta anys que conserva el suro pelegrí. Durant tot el recorregut, hi ha abundant presència de roldor i també de bardissa i roser salvatge. En alguns dels trams on les cassoletes del llit estan plenes d'aigua hi creix ufanós el canyissar i diferents espècies de jonc a més de l'herbassar característic amb molses i falgueres. | 08179-113 | Torrent de l'Esbarzer | 41.6484600,1.9129200 | 409476 | 4611317 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58773-foto-08179-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58773-foto-08179-113-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 58774 | Torrent del Vetllador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-vetllador | El Torrent del Vetllador és un corrent d'aigua intermitent, normalment eixut en superfície que neix en terres de Can Gibert, per sota del paratge de La Trona i desaigua a la Riera de Rellinars, just per sota la Bauma de l'Andaló. Es nodreix de l'aigua de varies torrenteres amb pendents força verticals i emboscats. L'erosió del llit només s'activa en èpoques de molta pluja. És també un corredor biològic i espai de refugi, de cria i d'hivernada per a moltes espècies. Els ocells són tal vegada el grup més nombrós dels vertebrats, amb el gaig, la merla, el tudó, el pit-roig o les mallerengues, el pinsà, la puput o la cadernera. També hi ha presència de rapinyaires com esparvers i astors. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina i especialment de senglar, present a tot el municipi. La vegetació característica de les lleres és l'alzina, tot i que en les zones més obagues i humides s'enriqueix amb el boix i el roure. Durant tot el recorregut, hi ha abundant presència de roldor i també de bardissa i roser salvatge. En alguns dels trams on les cassoletes del llit estan plenes d'aigua hi creix ufanós el canyissar i diferents espècies de jonc a més de l'herbassar característic amb molses i falgueres. | 08179-114 | Torrent del Vetllador | 41.6406900,1.9207700 | 410119 | 4610446 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58774-foto-08179-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58774-foto-08179-114-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 58851 | Urna de votació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urna-de-votacio | CORNADÓ, Carles (2018). La tupinada de Rellinars; dins El Brogit, núm. 429, gener de 2018. El Brogit. Castellbell i el Vilar, pp. 8-10. LLURBA, Rossend (2017) Història del Paral·lel. Memòries d'un home del carrer. Comanegra. Barcelona. PUY I JUANICO, Josep. (2010). Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions; dins Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923). Fundació Torre del Palau. Terrassa. http://mobiols.blogspot.com.es/2016/02/banda-sonora-del-mes-de-febrer-la.html https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/rafael-comas/ https://soundcloud.com/betzuca http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/palet-i-barba-dom%C3%A8nec http://irla.cat/wp-content/uploads/2015/12/palet-i-barba.pdf http://www.lavanguardia.com/hemeroteca https://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_Sala_i_Argem%C3%AD | XX | Recipient de vidre en forma de gran copa, amb un peu alt i la part superior esfèrica; amb una tapadora feta de llautó, que la tanca i li dona l'aspecte d'urna, amb un orifici longitudinal en forma de ranura per poder-hi introduir les paperetes de votació. | 08179-182 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Segons Dolors Moreno, la va trobar abans de la reforma de l'edifici de l'Ajuntament, a les golfes i encara conservava paperetes de votació que podrien correspondre a l'època dels fets ocorreguts a Rellinars durant les eleccions a Corts del 19 de desembre de l'any 1920, en la lluita per ser escollits diputats els candidats Alfons Sala i Domènec Palet i que es van conèixer com La tupinada de Rellinars. Dels que se'n van fer cuplets satírics. | 41.6375100,1.9109300 | 409295 | 4610103 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58851-foto-08179-182-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 58875 | Paper moneda d'1 pesseta del Consell Municipal de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda-d1-pesseta-del-consell-municipal-de-rellinars | TURRÓ MARTÍNEZ, Antoni (2007). Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936- 1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Pàg. 105 i 106. Ed. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Institut d'Estudis Catalans. http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/papermoneda/id/163 | XX | A la Universitat de Barcelona es conserva un exemplar amb paper moneda del Pavelló de la República de 70 x 105 mm. A l'anvers hi ha la reproducció de l'edifici de l'Ajuntament de la localitat presidit per l'escut de Catalunya i emmarcat per una sanefa. Al revers, el valor de canvi està enquadrat per una orla. Color: verd fosc; emès el 1937; tiratge de 1.500 exemplars; Va ser imprès pel Centre Administratiu Municipal de Barcelona l'any 1937. Núm. del catàleg Turró: 2.393; considerat molt rar. | 08179-206 | Rellinars | 41.6375000,1.9109500 | 409297 | 4610102 | 1937 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58875-foto-08179-206-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 58876 | Font de l'Homenatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhomenatge | XX | La font de l'homenatge està situada a mà esquerra tot baixant per la carretera que mena a Rellinars, en el darrer revolt abans d'arribar a l'Ajuntament, a la cantonada de l'Av. Vacarisses que porta a Cal Felip-Neri. Queda ubicada ben bé al mig del carrer i fa de divisòria del carril d'entrada i sortida. Presenta un port piramidal i està ubicada damunt d'una peanya de rajols de morter polits, típics de les voreres amb el perfil exterior inclinat pintat intermitentment de color blanc i vermell. Els murs estan fets amb totxo arrebossat mentre que els perfils són metàl·lics pintats de negre. La font consisteix en una pica de pedra de perfil rodó col·locada damunt d'una columna d'obra per on passa el desaigua. Al damunt, collat a la paret hi ha una pedra amb un broc d'aigua i aixeta de polsador de bronze. El nom de la font amb l'any d'inauguració estan fets amb lletra arrodonida de forja i collats a la paret, per sobre de de l'aixeta. Les lletres i xifres estan pintades amb pintura protectora metàl·lica de color negre. Al darrera, en els dos àmbits piramidals s'hi ha col·locat un banc de pedra que ressegueixen la forma geomètrica de la paret. | 08179-87 | Passeig d'en Capablanca | 41.6353000,1.9119300 | 409375 | 4609857 | 1972 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58876-foto-08179-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58876-foto-08179-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 58878 | Font del Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cantir | CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. GRUP de RECERCA i RECUPERACIÓ d'AMICS de RELLINARS (1997). Parlem de fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 41 - 43. https://espeleoworld.com/c/font-del-cantir | La font del càntir està situada en una cova de divuit metres de recorregut anomenada cova Japarrona. S'hi accedeix pujant pel camí del Ginebral que ressegueix el torrent de l'Esbarzer fins al trencall a mà dreta que ressegueix pel sud, el Casot travessant els guals del torrent del Racó i el de Casajoana. Un cop deixada a mà esquerra una presa que hi ha dins del torrent s'haurà de travessar novament el gual del torrent de Casajoana i just un cop fora del revolt, a mà esquerra de la pista, neix un corriol de brolla de romaní i mata amb arítjol que es va endinsant cap a un penya-segat fins a trobar la cova. Un post amb el dibuix d'una font potable convida a pujar uns graons excavats al terra fins a l'interior. Es tracta d'una cavitat ombrívola i fresca, situada per sota de conglomerats amb senyals evidents d'haver estat excavada per al seu aprofitament com habitacle. La boca d'entrada, parcialment segellada amb un mur de pedra seca i blocs despresos de la part superior, mesura 2,65 metres per 2,39 metres. Dona pas a una sala ample que es va fent cada vegada més baixa fins impossibilitar restar dempeus. La pedra de tancament superior d'aquest mur collat amb morter de garsa per l'exterior, té gravat un cercle pintat de color blau (per simbolitzar el punt d'aigua de boca), un càntir pintat de color verd i per sobre una flor de cinc pètals amb la data de realització, 1993. Des de la porta, a uns 3 metres de profunditat hi ha una pica de pedra rodona que recull l'aigua d'un degotall que regalima des del sostre a partir d'un càntir collat boca avall. La pica se sustenta al damunt d'un pilar de pedres i un altre objecte ceràmic semblant a un càntir, sobreposades per l'home, que amb el temps es van recobrint d'una pàtina a base de concrecions calcàries i molses. Unes pedres ben posades i alineades al davant de la font serveixen de pedrís per descansar. Un parell de metres cap a l'interior, hi ha un graó excavat al sòl de 0,40 m d'alçada. En aquest indret la galeria s'eixampla fins ocupar un espai d'uns 10 metres d'amplada mentre l'alçada disminueix fins arribar a 1,70 m. Arribats en aquest punt, l'alçada disminueix considerablement fins que es fa totalment impracticable. Al darrera de la font, arrambat al mur hi ha un altar fet per amuntegament de pedres, aprofitant un petita cavitat de concrecions calcàries. Està presidit per una Marededéu de Montserrat envoltada de flors naturals i artificials que hi deixen els caminants o els fidels. A la paret de l'abric, ben visible, un rètol pintat de color verd amb una flor blanca i un cercle blau senyalant la presència d'aigua de boca, porta el nom de la font demanant respecte: 'FONT DEL CÀNTIR. RESPECTEU-LA. 1993'. | 08179-89 | Torrent de la Font del Càntir | La primera referència espeleològica data del 9 de febrer de 2013, amb l'aixecament d'una topografia de l'indret efectuada per F. Rubinat (ERE-CEC) i A. Ferro (SIE-CEA) respectivament. Se sap que durant la Guerra Civil va ser emprada com amagatall dels objectors. | 41.6529100,1.9221600 | 410252 | 4611801 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58878-foto-08179-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58878-foto-08179-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 58882 | Font del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-trull | CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. GRUP de RECERCA i RECUPERACIÓ d'AMICS de RELLINARS (1997). Parlem de fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 41 - 43. http://www.encos.cat/fonts/fonts.html | La Font del Trull és una surgència intermitent d'aigua situada a la llera dreta del Torrent de la Saiola. S'hi accedeix pel Camí de les Boades, des de la carretera de Terrassa a Rellinars. Deixant a mà dreta el Camí de la Font del Conill, cal continuar per la pista, passat el Pla de la Bàscula fins el segon trencall, també a mà dreta que transcorre paral·lelament al torrent i continua, ja fora del terme municipal fins a la Font de la Saiola (Vacarisses). La construcció està integrada al marge. Es tracta d'una cisterna de captació amb volta obrada de pedra, disposada a plec de llibre i obertura frontal. Té una profunditat d'uns tres metres aproximadament i una fondària de 0,8 metres. La boca té una amplada de 0,9 metres i una alçada màxima de 0,45 metres. La lleixa mesura 23 centímetres d'amplada però no és funcional ja que està feta amb pedres irregulars (tal vegada perquè ara ja no es fa servir el càntir). Per sota mateix, s'observa un orifici central que fa funció de sobreeixidor i un d'inferior amb un broc de ferro que tapat amb una branqueta no deixa escapar l'aigua acumulada al seu interior. Una canal obrada amb pedra permetria desguassar l'aigua del seu interior cap al torrent sense malmetre la font alhora que permet seure-s'hi. Un mur de quatre metres de llargada per una d'alçada màxima de setanta centímetres reté la terra i embelleix el conjunt. Al costat esquerre hi ha una pedra plana, ben escairada on s'hi ha gravat el nom de la font, amb una flor de cinc pètals pintats de blanc i una circumferència de color blau a mà dreta. | 08179-93 | Torrent de La Saiola | El Torrent de la Saiola juntament amb el de la Barbotera són els que donen naixement a la Riera de Rellinars. El primer té el seu origen en les deus d'aigua procedents de la carena del Castell de Bocs, mentre que el segon ho fa de la carena de la Casa Vella, ambdós dins del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Les inundacions de l'any 1962 va fer desaparèixer la font i als anys noranta del segle XX redescoberta. L'any 1995 es reconstrueix tal i com la coneixem avui. Segons s'explica (1997) l'haurien construït els carboners per poder tenir aigua en temps de sequera. | 41.6345900,1.9344400 | 411249 | 4609755 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58882-foto-08179-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58882-foto-08179-93-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 58890 | La Presa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-presa | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | XX | La presa del torrent de Casajoana està situada a l'obaga de Serra Gallina aprofitant un gorg natural. Consisteix en un mur de contenció atalussat construït amb formigó armat. Mesura setze metres d'amplada per una alçada aproximada d'uns set metres. Recull l'aigua del torrent de Casajoana i del seus afluents principals, el torrent de la Morella i el torrent de la Font del Càntir a més de les aigües d'escorrentia. | 08179-101 | Torrent de Casajoana | En els mapes dels vols de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya realitzats a partir de 1946 no s'observa cap obra civil en aquest indret. La primera fotografia on s'observa l'estructura és en el vol de 1984. | 41.6508300,1.9196000 | 410036 | 4611573 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58890-foto-08179-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58890-foto-08179-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 58891 | Torrent d'Anton Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-danton-casas | El tram a proximitat de la població és el més delicat ja que està completament embardissat. Un dels problemes més grans són els abocaments de restes vegetals de les cases veïnes. Aquestes restes de poda, a més a més d'aportar llavors de plantes de vegades al·lòctones, trenquen l'equilibri de la vegetació pròpia de la riera alhora que en cas de crescuda sobtada per pluges, són una de les causes de taponaments innecessaris i, de vegades, inundacions a d'altres propietats. | El torrent d'Anton Casas és un curs d'aigua intermitent situat a l'extrem sud del municipi de Rellinars que fa de partió amb Castellbell i el Vilar. Neix al sud-est del turó de l'Escletxa, per sota els Pivents, de tres brancals principals i algun rasot que hi aboca les aigües en èpoques de pluges. Desemboca per sota dels horts de l'antic molí de la Farinera, incorporant-se a la Riera de Sanana. En el seu recorregut, de poc més d'un quilòmetre, té alguns salts i barrancs, no de gran profunditat però ben emboscats i embardissats. En arribar a la urbanització de La Farinera, s'estreny fins a desguassar a la riera de Sanana. El tram que transcorre paral·lel a la urbanització està completament envaït de vegetació, amb una gran profusió de bardissa i és en aquesta zona on s'ha detectat abocadors de restes vegetals procedents de les podes dels jardins. A l'alçada del Molí de la Farinera, rep les aigües sobrants d'omplir l'antiga bassa del molí que travessen canalitzades per sota el camí asfaltat. | 08179-102 | Ponent de Rellinars- partió amb Castellbell i el Vilar | 41.6212400,1.8935500 | 407824 | 4608316 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58891-foto-08179-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58891-foto-08179-102-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 58895 | Llegenda de l'Hostal de la Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhostal-de-la-mort | FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les Sendes dels Bandolers (Sant Llorenç del Munt- Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Publicada | La llegenda se situa als Hostalets de Daví, hostal situat al Camí Ral i conta que un dels hostalers es dedicava a robar als seus hostes i, fins i tot, si calia matava. Aquest sinistre personatge triava els hostes més acabalats. Un cop havia escollit la seva víctima li oferia una habitació, que ja tenia a punt, on al sostre, per sobre del llit hi havia col·locada una gran llosa, de tal manera que quan el viatger estava dormint, la llosa es precipitava damunt d'ell acabant amb la seva vida. No s'acabava tot aquí, sinó que de les seves víctimes en feia filets que donava de menjar a les següents. Sembla ser que tot es va descobrir quan un home que es donava per segur que havia fet nit a l'hostal no va continuar amb el seu viatge. | 08179-266 | Hostalets del Daví - Camí Ral | L'abandonament dels Hostalets del Daví s'hauria produït en el transcurs de la segona meitat del segle XIX, a favor de les noves rutes per carretera i ferrocarril que s'havien obert entre Barcelona i Manresa. Després del seu tancament l'edifici va servir com a amagatall però també com a refugi de pastors i carboners. Ricard Gomis, membre del Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet va recollir la informació oral en les seves converses amb els avis de Rellinars que Antoni Ferrando i Roig va recopilar en el seu llibre sobre les Sendes dels Bandolers. | 41.6520100,1.9346300 | 411289 | 4611689 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58895-foto-08179-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58895-foto-08179-266-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||
| 58899 | Can Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vacarisses | XVIII-XX | Casa de petites dimensions situada al carrer d'Emili Riera, just per sota de Can Massana. La principal particularitat d'aquesta casa és la tina adossada a la façana nord i el rellotge de sol de la façana principal. És una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest. Les obertures de la façana principal estan disposades irregularment, sense cap mena d'alineació. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés de llinda plana i a l'esquerra, una petita finestra. A la planta pis, hi ha dues finestres, a la meitat dreta de la façana, i el rellotge de sol, a la meitat esquerra. Damunt la porta d'accés hi ha una data gravada i pintada al damunt que sembla que sigui de 1791. Els paraments de la casa estan arrebossat i pintats de blanc a excepció de la planta baixa de la façana principal, que és de pedra vista, irregular i lligada amb morter de calç. L'accés a la tina es fa pel pati davant la façana a partir d'unes escales de pedra. La tina és de planta quadrada amb la coberta a una aigua. Els parament són de pedra vista. No s'hi ha pogut accedir. | 08179-270 | Carrer d'Emili Riera, 6 | 41.6372000,1.9085300 | 409095 | 4610072 | 1791 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58899-foto-08179-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58899-foto-08179-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58899-foto-08179-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 58901 | Plaça de Can Seuba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-can-seuba | XVIII-XX | És un racó molt bonic i els veïns en tenen molta cura. | La plaça de Can Seuba és un espai situat al sud-oest del nucli antic. Està constituïda per un conjunt de cases construïdes durant el segle XVIII, totes elles amb reformes posteriors. S'hi pot accedir des del carrer d'Emili Riera, a peu pla o bé baixant per unes escales. Per ambdós costats es pot travessar la Riera de Rellinars per un antic aqüeducte rehabilitat com a passera, a partir del qual es pot arribar al veïnat de Les Codines. La plaça ressegueix la forma natural del terreny, un petit altiplà de forma trapezoïdal. A mà esquerra hi ha una construcció de planta baixa i dos pisos, força estreta amb teulats a un sol vessant i fumeral sobre elevat. A mà dreta una construcció de planta baixa i pis amb la façana de pedra vista i teulat a un sol vessant. Aquestes dues construccions que ara semblen independents, queden unides per una construcció sobre elevada sostinguda per un gran arc de travertí. El teulat també és a un sol vessant i té una finestra al mig. Pel color de la pintura i les decoracions externes, sembla formar part del primer conjunt. Una planxa de fusta collada a l'entrada de l'arcada indica l'any de 1750. El sòl de la plaça està restaurat de no fa pas massa anys, amb llamborda moderna. Per la façana orientada al sud-oest, la decoració de l'edifici és austera, amb tot just dues obertures de petites dimensions i un arrebossat de morter de calç molt més antic. Un cop a l'altre costat de la plaça, a mà dreta hi ha un segon conjunt de construccions, amb les parets de pedra sense arrebossar, que permeten observar les diferents ampliacions i reformes, una d'elles no massa encertada ja que es tracta d'un habitatge modern amb obertures modernes i façana arrebossada de ciment que trenca l'homogeneïtat del conjunt. Destaca en el número 8, Can Rosendo, amb un bonic plafó de rajols ceràmics relacionats amb la vinya. I en el número 10, uns graons arrebossats de ciment que condueixen a una antiga tina. | 08179-272 | Nucli antic de Rellinars | 41.6381900,1.9087000 | 409110 | 4610181 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58901-foto-08179-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58901-foto-08179-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58901-foto-08179-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 58902 | Casalot de la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-de-la-boiga | XIX | Coberta enfonsada però es conserva la planta i murs fins a una alçada de 2,35 metres. La vegetació està malmetent les restes que queden dempeus. Per raons de la importància de la descoberta, seria aconsellable un desbrossat general de tot el perímetre i un estudi aprofundit per tal d'iniciar una restauració que el mantingui en condicions. | El casalot de La Boïga es troba situat després del turó de La Boïga, a mà dreta del camí històric que puja des del mas de Casajoana cap al Coll de la Morella, en plena carena del Camí Ral. Aquest, travessa el municipi de Rellinars des de Vacarisses, pel Paller de Tot l'any i la Font del Lladre, Coll de Daví i Hostalets del Daví, en direcció a Sant Vicenç de Castellet per la carena del Panissar. Cal deixar la pista asfaltada tot entrant per un camí costerut obert per fer el manteniment de la torre elèctrica. Un cop aquí, cal entrar en direcció nord, seguint el desnivell que fa el terreny localitzant ràpidament l'edifici. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, que mesura 12,80 m per 5,10 m de costat respectivament. L'alçada màxima conservada oscil·la entre els 2,50 m i els 2,80 m. El gruix dels murs fa entre 0,55 i 0,60 metres. Orientada al nord, embardissada, hi ha les restes de la porta d'accés, amb els brancals molt ben treballats (s'observen les empremtes deixades per la buixarda), que sorprèn amb la resta del paredat, realitzat amb pedra més irregular tot i que desbastada en molts indrets, i collat tant per l'exterior com per l'interior amb morter de calç. Algunes de les pedres dels muntants caiguts han estat ben col·locats a la zona del marxapeus, probablement pels caçadors. L'alçada màxima conservada és d'1,25 metres. Tan la façana orientada al sud-est com la situada al nord-oest tenen varies espitlleres clarament defensives, sobretot les situades a la part del camí del Coll de la Morella. La façana orientada al sud-oest està molt més malmesa degut a la vegetació i la pressió que estan efectuant les branques del pi i arbusts que creixen a l'interior. La façana orientada sud-est ha començat a caure per la mateixa raó i l'enderroc, pel color i la manca de vegetació al seu damunt demostren que fa molt poc temps que ha succeït. | 08179-273 | La Boïga | Per la seva proximitat a dos camins històrics, el del coll de la Morella i el Camí Ral de Coll Daví, i per estar gairebé a tocar dels Hostalets del Daví, podria tractar-se d'una construcció defensiva durant les guerres carlines. | 41.6522100,1.9307700 | 410968 | 4611715 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58902-foto-08179-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58902-foto-08179-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 58905 | Torrent del Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-cellers | <p>http://toponimsdecastellbell.blogspot.com/2014/05/el-salles-o-cellers.html?q=sell%C3%A9s</p> | <p>El torrent del Cellers és un curs d'aigua intermitent situat al nord-oest del municipi de gairebé 2,5 quilòmetres de recorregut que neix bàsicament a l'obaga de la Serra del Ginebral, a uns 475 metres per sobre del nivell del mar. Fora d'alguns rasots naturals per on baixen les aigües d'escorrentia en dies de pluja, es nodreix bàsicament de tres torrenteres afluents situades al vessant hidrogràfic esquerre i es converteix en un afluent important de la Riera de Rellinars desguassant a l'alçada de Ca l'Agut on està canalitzat per sota la carretera B-122, en el punt quilomètric 17,800. La seva capçada amb un recorregut de gairebé 850 metres està inclòs en l'àrea de protecció del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac, que coincideix amb la Xarxa de Natura 2000, mentre que la resta ho fa el Catàleg de Bens del municipi. En el seu recorregut es localitzen alguns gorgs o salts importants, cingles i roquissars, sovint emboscats impossibles de travessar, mentre que en altres indrets el llit del torrent es converteix en una codina totalment plana, sense vegetació que permet transitari sense cap mena de problema. La coberta del sòl està composta per trams de boscos densos, de pi, alzina i roure per les zones més ombrívoles de les capçaleres que també podem trobar més avall, als marges del torrent, quan aquest travessa fondalades entre turons o en el fons dels barrancs. Aquesta vegetació alterna amb boscos clars (no de ribera) que no difereixen en gaire mesura de les pròpies de la comunitat de l'alzinar. Hi són presents també el cirerer d'arboç, el mirter, el llentiscle o mata i el pi a més de les lianes típiques com l'arítjol. Aquestes comunitats vegetals, a part de trobar-se a la capçalera. Allí on les lleres del torrent són més accessibles predomina el matollar bàsicament de brolla calcícola, mates de fulla estreta com el romaní, i d'altres més rígides com l'argelaga on hi creix algun arbret dispers com el pi blanc i quan aquest s'espesseix és el clarament el romaní l'espècie dominant. L'estrat arbustiu, herbaci i muscinal hi és també present i és important per l'equilibri vegetal i alhora animal. Actualment, l'activitat agrícola ha desaparegut en els seus dos vessants, a excepció de les marjades pròximes al mas, on encara el seu propietari fa anar la terra. I el torrent i els seus marges s'han convertit en un ecosistema complexa i ric que funciona com a hàbitat de refugi per a molts animals.</p> | 08179-115 | Torrent del Cellers | <p>El topònim Cellers prové de la propietat per on transcorre, també conegut al municipi de Castellbell i el Vilar com a Sallés. Carles Cornadó, estudiós de la toponímia d'aquest municipi i altres municipis veïns, en el seu bloc sobre topònims ens diu que Sallés deriva del mot Cellers, que s'aplica a un indret o lloc, generalment subterrani on es conserva el vi. Deriva del llatí cellarium, que vol dir rebost i que en català prengué el sentit d'estança subterrània o fonda per al vi i també el sentit de graner. El Cellers, documentat ja al segle XV és un mas encara avui dia amb gran quantitat de terres que es localitzen tant en el municipi de Rellinars com el veí de Castellbell i el Vilar. La majoria de les possessions eren cultivades de vinya i per tant aquesta era l'activitat principal de la masia. L'estrall de la fil·loxera va comportar que part de les terres es deixessin de cultivar; en elles hi ha crescut bosc i matollar. Les altres es varen plantar de vinya i la propietat es dedicà a la producció d'oli fins l'any 1956, on una gran glaçada va acabar amb els oliverars i actualment la majoria de terres són ermes, ocupades pel matollar i el bosc.</p> | 41.6508400,1.9041400 | 408748 | 4611591 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58905-foto-08179-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58905-foto-08179-115-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 58906 | Torrent d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-den-roca | El torrent d'en Roca neix de la confluència de dues torrenteres abruptes, de canals profunds i barrancs que neixen per sota del Camí Ral, entre la zona coneguda amb el nom d'Els Plans i la Roca del Duc, en plena serra de l'Obac. Un d'aquests ramals dona naixement a la Font de les Boades, que proporciona aigua al mas des de fa segles. Un cop deixada la Trona enrere, transcorre entre les terres abans cultivades de vinya, olivera i ametller de Les Cases (situada al vessant hidrogràfic dret) i Les Boades situada al vessant hidrogràfic esquerre). Varies torrenteres i rasots incorporen les seves aigües a la conca principal, sobretot provinents de la carena de la Casa Vella. El seu recorregut, sinuós arriba a la seva fi desaiguant a la riera de Rellinars pel seu vessant hidrogràfic dret, abans d'arribar a la presa. Els seus vessants, avui envaïts per la brolla, el matollar i pinedes de pi blanc, resistent a l'escassetat d'aigua amb alzina, boix, moixera o algun roure en les zones més obagues a més de la vegetació a més dels boscos clars que substitueixen els de ribera , són fruit de la transformació humana del bosc primitiu. Car allí on hi havia tan sols uns centímetres de terra, es retenia amb marjades de pedra seca i s'hi plantava vinya. Mentre que en indrets on la terra hi era més present encara es poden trobar ametllers, ullastres i rebrots de velles oliveres que varen patir les glaçades de l'any 1956. Les codines i roquissars són lloc de predilecció i de pas per al cabirol, que aprofita l'escalfor de la roca durant els mesos d'hivern. Hi són presents però gran quantitat de mamífers vertebrats que aprofiten el torrent com a lloc d'amagatall i cria i també com a corredor biològic. Els torrents són una font d'alimentació i de localització de punts d'aigua durant els mesos d'estiu on l'herba encara és fresca i de reproducció per a tot un seguit d'amfibis que comparteixen l'espai. | 08179-116 | Serra de l'Obac | 41.6388400,1.9300300 | 410888 | 4610231 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58906-foto-08179-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58906-foto-08179-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 58912 | Camí ral de Barcelona a Manresa al seu pas per Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-barcelona-a-manresa-al-seu-pas-per-rellinars | ARXIU de la Seu de Manresa. Lligall bandolers-sometent. Segle XV-XVII. 1591. CAPDEVILA i PLANS, Jaume (1981). El camí ral de coll de Daví, dins Revista Dovella, 2, pp. 9-10 FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les Sendes dels Bandolers (Sant Llorenç del Munt- Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SARRET i ARBÓS, Joaquim (1910). Gacetilles curioses. Butlletí del C.E. de la comarca del Bages, núm. 44, agost-setembre, pp. 69-70. Mapa conservat a Biblioteca Nacional de España http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000036323 El principado de Cataluña y condados de Rossellon y Cerdaña hecho en el espacio de XII por el Mre. de Campo D. Ambrosio Borsano, Quartel Mre. Genl. y Ingeniero Mayor del Real Exercito de Cataluña, en que estan descritos todas las veguerias, collectas, ciudades, villas y lugares que pertenences a cada vegueria i collecta consagrado ala Mag. Cattolica de Don Carlos II Rey de las Españas Nro. Señor. | XIV-XX | El Camí Ral de coll de Daví, en el seu pas pel municipi de Rellinars forma part del trajecte Barcelona a Manresa, que unia la capital amb l'interior creuant per la serra de l'Obac i per tant, un dels trams més perillosos de tota la ruta no només per la dificultat del seu recorregut amb costers llargs i estrets que voregen cingles i penya-segats, sinó per tractar-se d'un indret despoblat, solitari i boscós. El recorregut (d'uns 4,5 quilòmetres) que hem realitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni s'inicia un cop arribats al coll de La Morella, que coincideix amb el límit municipal. Seguint en direcció est, un cop deixada la cadena del parc enrere, per la carena anomenada del Camí Ral, ben aviat arribarem als Hostalets de Daví (410 metres). La seva antigor no queda massa clara i probablement va ser construït després dels Hostals de Vallhonesta i La Barata en els municipis veïns de Sant Vicenç de Castellet i de Matadepera respectivament. El camí és planer amb unes vistes extraordinàries cap al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i també cap el Parc Natural de Montserrat. Al cap d'uns metres trobem un trencall a mà dreta, que passant per La Trona ens mena directament a Les Cases i Les Boades i també a l'Avenc del Camí Ral, que s'obre allargassat amb una fondària de set metres. Cal continuar sense agafar-lo i ben aviat ens trobem amb una clapera rocosa que fa el terreny, per baixar de cop convertint-se en un corriol estret, fortament erosionat. En aquest tram s'hi localitzen uns graons excavats a la roca i un tram empedrat del camí que està reforçat per la part de la cinglera amb grans carreus de pedra que es fan visibles si accedim baixant pel marge del camí a mà esquerra. Els eixamplaments del camí, pavimentació i murs de contenció haurien estat bastits per les colles de presos condemnats a treballs forçats; en alguns indrets es conserven les marques de les barrinades. Continuem en direcció al Coll del Correu, també anomenat Coll de Daví tot resseguint el camí, que en alguns indret la seva estretor fa difícil entendre com els viatgers podien passar per aquests indrets amb matxos i mules carregats fins el capdamunt. Cal travessar-lo deixant de banda dos ramals. El de l'esquerra baixa fins al torrent de la Cansalada i el de la dreta fins al mas de Les Boades. Els excursionistes i guies de finals i principis de segle XX situen el Coll de Daví en aquest indret. Al coll de Daví o del Correu hi arriben a banda i banda dos corriols costeruts. El de migdia es coneix amb el canal del Correu o camí del Correu. L'altra és el que davalla fortament fins al torrent de la Cansalada. Abans d'arribar a la font del Lladre hi ha una bifurcació on destaquen visiblement unes roques rogenques. A mà dreta un roc de grans dimensions bloqueja un antic camí. Cal seguir per l'altre que baixa fins a la balma Roja. Des d'aquí les vistes cap el Castell de Bocs són espectaculars. Si ens fixem en el camí veurem part de l' antic empedrat. El darrer tram, dins del terme de Rellinars abans d'entrar a Vacarisses, que termena amb el Paller de Tot l'Any, ens mena a una balma de grans dimensions, a l'interior de la qual hi ha la Font del Lladre (topònim conegut des del segle XVI). Està voltada per una espessa vegetació i constitueix un dels millors aixoplucs del Camí Ral. | 08179-122 | Part nord del municipi d'est a oest | Ruta antiquíssima, fins inicis del segle XIX va canalitzar gran part del comerç, indústria, comunicacions i cultura entre la capital Barcelona, el seu port, i les ciutats de l'interior com Solsona, Cardona, Manresa, Terrassa i Sabadell i per tant, per aquest motiu, un indret àmpliament castigat pel bandolerisme. Per aquest camí s'hi transportava la llana des del port de Barcelona fins el Bages i des d'aquesta comarca en sentit invers, vi i aiguardent. Durant el segle XVI i primera meitat del segle XVII hi tingueren lloc agressions, crims i robatoris per part de bandolers solitaris o grups armats. Les denúncies de les víctimes eren esfereïdores i el mateix virrei del Principat era incapaç de combatre tants malfactors. Els boscos, barrancs i roques ajudava a amagar-se. Era una via feréstega, on sovintejaven els bandolers que saquejaven sense escrúpols als viatgers. Alguns dels més coneguts i famosos són en Capablanca, en Perot Roca Guinarda i en Trucafort, que coneixien aquestes muntanyes amb els ulls tancats. Una dada ens l'aporta Antoni Ferrando (FERRANDO, 2002) que ens diu que el 16 de maig de 1595, 'Jaume Sabater, traginer de Lloret, que anava a vendre peix a Manresa, caigué estimbat, juntament amb la càrrega i el matxo que la portava des de dalt d'un estimbat del camí ral de coll de Daví. La causa fou l'empenta d'un altre traginer que viatjava en direcció contrària, que volia desenganxar les sàrries dels dos matxos, que s'havien enredat en creuar-se. Aquest fugí sense ajudar Jaume Sabater, que sobrevisqué a la caiguda'. El 24 de desembre de 1585 'Jaume Aynar, porter reial de la ciutat de Barcelona, quan viatjava a Manresa i a altres llocs portant documents oficials, fou assaltat i agredit amb una daga per dos bandolers armats amb pedrenyals en el camí ral del coll de Daví, prop de l'indret conegut pel nom de Mal Grau'. Joaquim Sarret (SARRET; 1910) : El 25 de desembre de 1585, un home declara '...un poc més ençà d'una davallada revoltada que li diuen Mal Grau (entre coll de Daví i els Hostalets), en dit camí ral, me són eixits dos homes'. En un altre cas, succeït el 22 de març de 1591 i recollit en el Lligall de bandoles-sometent del segle XV-XVII, el declarant explica 'quan fórem més ençà del lloc del mal Grau, bon tros ençà, en dret de Mata-rodona, nos isqueren tres o quatre amb sos pedrenyals.' | 41.6452200,1.9489800 | 412475 | 4610920 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58912-foto-08179-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58912-foto-08179-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58912-foto-08179-122-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|85|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 58938 | Cal Nasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nasi | XX | <p>Casa als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Tot i que és de construcció moderna (1938) manté l'estructura de la masia tradicional. El fumeral sobresurt en alçada. Les obertures de la façana principal, orientada al sud, no tenen una distribució gaire simètrica. En planta baixa i en l'eix central hi ha la portalada d'accés, amb arc escarser. A banda i banda, dues finestres de diferents mides amb reixa. A la planta pis n'hi ha tres, de les quals destaca un ampit volat de pedra calcària de factura moderna. Les finestres són de fusta de doble fulla. A la façana de tramuntana hi ha la porta del garatge i tres obertures asimètriques. A la façana de llevant i de ponent hi trobem dues i tres obertures respectivament.</p> | 08179-220 | Veïnat de Les Codines | <p>Segons el cadastre aquesta caseta es va construir tot just després del primer quart del segle XX.</p> | 41.6398300,1.9051400 | 408816 | 4610367 | 1938 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58938-foto-08179-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58938-foto-08179-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58938-foto-08179-220-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2021-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 58943 | Dipòsit de la Vinya del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-vinya-del-masnou | XIX-XX | Una de les parets ha caigut recentment, possiblement per les pluges i la manca d'ús. | Pica o xupet, com diuen a la zona, i bassa natural de recollida d'aigües d'escorrentia ubicat a una vintena de metres al sud-est de la barraca de la Vinya del Masnou. Està situada a la propietat de Les Cases. Un cop s'han deixat enrere les Fonts de Rellinars, a l'alçada de La Presa, cal agafar el trencall que puja seguint la línia elèctrica, perfectament senyalitzada com el sender local SL-55, que passa pel costat de la barraca dita de les Fonts i resseguir el camí fins arribar a un replà. Es tracta d'una modesta construcció realitzada amb formigó amb el procediment de l'encofrat i col·locada damunt d'una llosa natural, plana de vint centímetres de gruix. Mesura 0,56 metres per 0,66 metres de costat amb una fondària de 0,52 metres. No s'hi observa cap orifici de sortida per buidar la pica. A l'interior s'hi veuen les marques deixades pel sulfat de coure, que servia per a la preparació del caldo bordelès, un plaguicida a base de sulfat de coure i calç morta (anomenada també calç apagada). Al darrera mateix hi ha una bassa circular excavada al terra d'uns dos metres de diàmetre de la qual es desconeix la fondària exacta. Al seu interior hi creix un dens canyissar. | 08179-225 | Vinya del Masnou | Aquest tipus de construccions, són un element destacable en l'aprofitament de l'aigua en zones on és difícil aconseguir-ne. La seva localització sovint ve donada pel recorregut de les aigües d'escorrentia després de la pluja. La forma que presenta la bassa acostuma a tenir una profunditat d'un metre a un metre i mig com a molt. Es desconeix si originàriament estava tapada per evitar que alguna bèstia caigués dintre. Si l'aigua era neta també permetia abeurar el bestiar de càrrega o els animals de companyia. També servien per preparar el brou o caldo bordelès, o la 'boullie bordelaise', que és originari de França. La recepta sembla haver estat descoberta per Ulysse Gayon, un químic de Bordeus i pel botànic Alexis Millardet a principis dels anys 1880 contra el míldiu. Un cop demostrats els seus beneficis ràpidament es va expandir la seva utilització. | 41.6357000,1.9222800 | 410238 | 4609891 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58943-foto-08179-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58943-foto-08179-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58943-foto-08179-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 58947 | Font del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raco-1 | CAPELLA, Pere (1997). Les fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 34 - 40. GRUP de RECERCA i RECUPERACIÓ d'AMICS de RELLINARS (1997). Parlem de fonts; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 41 - 43. | XIX-XX | La Font del Racó està situada en el vessant esquerra d'una torrentera que neix al Serrat del Ginebral, transcorre pel vessant dret de la casa, retrobant-se uns metres més avall amb el torrent del Racó. El seu nom es deu a la casa que es localitza a tocar de la font. Es tracta d'una construcció tronco-piramidal amb un arc voltat, de pedra a la part inferior. Una llosa permet posar-hi els genolls que dona pas a una cavitat d'1,45 m de costat, A l'interior, els murs són parcialment de pedra ja que està excavada a la roca i impermeabilitzats amb morter de calç. La coberta, de volta de canó també en conserva restes. Al fons en l'angle dret hi ha un retall a la roca que permet baixar l'aigua, probablement del pou que hi ha tot just uns quatre metres més amunt però possiblement capti l'aigua del torrent a través d'alguna beta. El pou, està situat al darrera mateix, distant en línia recte d'uns quatre metres. S'hi accedeix per uns graons de pedra que hi ha a ambdós costats de la font i resseguint el marge de pedra seca fins a trobar una tina. El pou està molt a prop, al costat de la zona d'esbarjo. Es tracta d'un pou d'uns sis a vuit metres de fondària per 1,80 m de diàmetre interior. Està excavat al marge del terreny que va a trobar la roca, arran de torrentera. La part superior del mur està fet de pedra i argamassa que sobresurt uns dos metres d'alçada. Conserva la boca i els dos pedrissos que hi ha a ambdós costats per posar el càntir o la galleda. Ha perdut la coberta, que sembla haver estat de falsa cúpula i la portella de fusta. | 08179-229 | Casa del Racó | Segons s'esmenta en l'article signat pel Grup de Recerca i Recuperació d'Amics de Rellinars (1997) sembla que l'any 1994 es netejà els voltants de la casa del Racó i es construí aprofitant una mena de safareig, que podria tractar-se en realitat d'un aljub. | 41.6546200,1.9133800 | 409523 | 4612001 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58947-foto-08179-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58947-foto-08179-229-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 58949 | Font del carrer d 'Heribert Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-d-heribert-pons | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. | XX | Adossada a la paret de la casa número 20 del carrer, hi trobem una font de brollador, emmarcat per un fals arc fet de maons. Aquests, estan disposats plans en una doble filera. L'aigua la recull un pica semi el·líptica inserida en el pedrís, fet d'obra i rajola quadrada que recorre tota la façana de la casa. Aquest pedrís té un doble nivell i és arrebossat per la part frontal. | 08179-231 | Carrer d 'Heribert Pons, 20 | Les primeres cases del nucli urbà es construeixen al segle XVIII, és el que ara en diem nucli antic. Abans, la població vivia disseminada en masies i cases de pagès. Però el creixement econòmic del moment propicia el desenvolupament d'incipients formes de comerç per a viatgers i nous estadants. En el llibre de Passament de Comptes de l'Ajuntament (Moreno, 1986) es llegeixen els noms de les primeres famílies que l'habitaren i que s'ha mantingut força estable. | 41.6380100,1.9098800 | 409208 | 4610160 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58949-foto-08179-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58949-foto-08179-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58949-foto-08179-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | 98|119 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 58950 | Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro | ARIÑO, Antonio; GÓMEZ, Sergi (2012). La festa mare. Les festes en una era post cristiana. Col·lecció temes d'etnografia valenciana, núm. 7. Ed. Museu Valencià d'Etnologia. Diputació de València. | XX | Creu del pedró de l'església de Sant Pere i Sant Fermí situada al davant de la façana principal. Es tracta d'una creu de forja de factura moderna, collada damunt una peanya sorrenca de secció quadrangular. La creu està formada per quatre vares primes decorades per un filferro recargolat. De cadascuna de les vares neix, arran de peanya una serp amb la boca oberta que s'hi recargola. A la part frontal en l'encreuament de la creu s'hi aprecia una corona de pues. | 08179-232 | Església parroquial de Rellinars | Un pedró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu, el dia 3 de maig. Acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, dins de les 30 passes que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble de d'on es pogués beneir tot el terme per tal de protegir-lo de les tempestes, malalties i les malures del camp. | 41.6397100,1.9116100 | 409355 | 4610347 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58950-foto-08179-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58950-foto-08179-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 58951 | Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-0 | XX | Monument representatiu de Jesucrist crucificat ubicat al darrera de l'església de Sant Pere i Sant Fermí, al costat d'unes alzines. Per accedir-hi cal voltar l'església en direcció a l'esplanada. És de factura contemporània, realitzat amb ferro i soldadura i amb una capa d'imprimació color llautó envellit. Està collat a una peanya metàl·lica ancorada al terra per quatre punts. Té un perfil circular amb retalls geomètrics al seu interior consistents en dos cercles i quatre retalls quadrangulars de diferents mides. La signatura de l'autor està feta amb soldadura; es pot llegir GUIX MUÑOZ. | 08179-233 | Església parroquial de Rellinars | Obra encarregada per l'anterior rector, mossèn Joan Vilalta i Bru (1940 - 2011). | 41.6397400,1.9111700 | 409318 | 4610351 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58951-foto-08179-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58951-foto-08179-233-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Guix Muñoz | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 58952 | Pou de Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-cases | XVIII-XX | Hi ha aigua però està engolit per la vegetació que està provocant l'enfonsament de la coberta. | Pou ubicat per sota del camí que mena al mas de Les Cases. Està molt a prop de la pallissa, a mà esquerra, baixant per unes feixes ermes, al costat mateix d'una alzina. Està completament embardissat, però conserva tota l'estructura. Es tracta d'una construcció feta de pedra, aprofitant el marge i excavada en part a la roca i en part a l'argila. Mesura 1,42 metres de diàmetre. La fondària és de gairebé cinc metres, sense poder determinar si s'havia tocat fons. El pou té una coberta feta de pedra per aproximació de filades que se sustenta en un mur de planta circular més gruixut per la part interna del marge (0,70 m) que no pas per l'externa (0,55 m). Es conserva la biga de fusta i l'anella de ferro per penjar-hi la corriola que ja no hi és. La boca del pou conserva la portella de fusta; amida 0,70 m d'alçada per 0,60 m d'amplada. S'hi accedeix pujant per tres graons de pedra. | 08179-234 | Les Cases | 41.6409300,1.9282300 | 410741 | 4610465 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58952-foto-08179-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58952-foto-08179-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58952-foto-08179-234-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 58954 | Font del Saniller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-saniller | XX | Font d'aigua de la xarxa d'abastiment municipal situada en un pany de paret del carrer d'Emili Riera, a mà esquerra de l'entrada al recinte de La Fàbrica. Consisteix en una construcció de maó recoberta de lloses de pedra ben treballada i escairada en forma de lletra 'L' invertida. A la part baixa, centrada hi ha una pedra de molí de factura moderna amb el nom de la font en lletres majúscules 'FONT DE SANILLER' i per sota, la data de construcció, 1971. El centre de la pedra s'ha reomplert amb morter i collat un broc metàl·lic. Per sota mateix hi ha una pica quadrangular posada arran de terra per on s'escorre l'aigua sobrant mitjançant una canalització subterrània. A mà dreta un pilar. A la part superior esquerra hi ha un llum en forma de fanalet, mentre a al frontal hi ha un gravat geomètric i a sota mateix 'EL VELL MOLÍ TÈXTIL' . A la dreta del pilar un petit pedrís adossat amb una gerra de fang decorativa al damunt. L'espai immediat a la font està arranjat amb lloses de pedra d'esmolar disposades irregularment, formant una mitja lluna. | 08179-236 | Carrer d'Emili Riera, s/n | 41.6388600,1.9116700 | 409359 | 4610253 | 1971 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58954-foto-08179-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58954-foto-08179-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 58956 | Avenc de la Barbotera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-barbotera | http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/05/avenc-de-la-barbotera.html#.XFLEaFVKhaQ https://espeleoworld.com | L'avenc de la Barbotera és una cavitat natural situada al marge dret del torrent que porta el mateix nom. S'hi accedeix des de la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, el PK 13,700 des d'on surt el Camí de Les Boades, una pista ample deixant les restes enrere de la Casanova condueix resseguint la Riera de Rellinars a la Font de Carlets i la dels Llaminers. Un cop arribats al Camí que va a la Font de la Saiola podem entrar per la zona de desguàs del torrent, que corre paral·lel al Camí de les Boades o bé continuar tres-cents metres més amunt per entrar per un corriol estret que hi porta directament. El primer que es localitza és la font, que consisteix en una fractura de la roca per on l'aigua surt a pressió en època de pluges abundants. Per sobre mateix, enfilant-nos en el marge hi ha l'avenc. Consisteix en un pou de quatre metres i mig de profunditat, amb algun replà que desemboca en una galeria de sis metres i mig de recorregut (amb el sostre baix que en el tram final augmenta lleugerament). En aquest indret forma un angle de noranta graus cap a l'esquerra que condueix a una sala (6 m x 3 m i altura màxima de 5 m). Des d'aquí, a través d'un ressalt vertical de 4'5 m comunica amb un pas molt estret on hi ha un segon ressalt i després una galeria molt estreta que arriba amb una nova sala. Darrera d'un bloc hi ha una galeria amb el sòl cobert de còdols on es localitza un sifó normalment inundat. Un cop superat s'arriba a una galeria i, al final d'aquesta, formant un angle gairebé recte a la dreta s'obra una galeria molt estreta de 43 metres amb una alçada que varia entre un 1'5 i 3,5 metres. Al final hi ha dos passos pels quals ja no s'hi pot accedir però aquest és el principal conducte d'aportació d'aigua a la surgència. Té una profunditat de 18 metres i un recorregut de 118 metres. | 08179-238 | Torrent de La Barbotera | L'avenc és conegut des de temps immemorials. La primera exploració i aixecament d'una topografia va tenir lloc el dia 19 d'octubre de 1919 per membres del Centre Excursionista de Terrassa. Una segona topografia que dóna un recorregut lleugerament inferior (105 metres per una fondària de 19 metres) és el Grup d'Espeleologia de Badalona. | 41.6369700,1.9353700 | 411330 | 4610018 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58956-foto-08179-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58956-foto-08179-238-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 58957 | Banys de la Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banys-de-la-susanna | Els gorgs dels banys Susanna és en realitat una petita bassa situada al bell mig del llit de la riera, creada artificialment per l'home a partir d'una presa o resclosa de factura curvilínia, d'uns 13 metres de longitud, feta de pedres, que la mateixa riera arrossega quan baixa. Està segellada amb morter i la calç s'hi ha anat acumulant amb els pas tel temps. Està situada en l'aiguabarreig de la Riera de Rellinars amb el Torrent d'en Roca, formant un desnivell d'un metre. La meteorització dels diversos factors climatològics han anat creant basses naturals, més grans o més petites on s'hi acumula l'aigua quan la riera no baixa amb força. Els sediments es dipositen i la transparència convida entrar-hi. La fondària màxima quan està molt plena és d'uns 0,80 a 1 metre en la seva part central. | 08179-239 | Riera de Rellinars | Segons informació oral facilitada durant la visita al lloc per Marc Malgosa hi ha una història referent a una tal Susanna, vinguda de França, jove que durant l'estiu s'hi banyava despullada. Això feia la delícia dels tafaners i la canalla. | 41.6338300,1.9243100 | 410404 | 4609681 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58957-foto-08179-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58957-foto-08179-239-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||||||
| 58959 | Forn 1 torrent de la font del Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-1-torrent-de-la-font-del-conill | <p>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</p> | XVIII-XIX | Està cobert de vegetació. | <p>Forn de calç del tipus discontinu o intermitent, situat en el marge esquerre del Torrent de la Font del Conill. Per accedir-hi fàcilment s'ha de pujar pel Camí de Les Boades, travessar la Riera de Rellinars, un cop deixada enrere la Font dels Llaminers i entrar pel Camí de la Font del Conill que el va resseguint en tot el seu recorregut dins del terme municipal. Sense deixar el camí, abans d'arribar al gorg, a mà esquerra, envoltat de bardisses i roldor s'endevina un forat amb els murs obrats. Es tracta d'un forn de calç excavat aprofitant el marge del torrent. Les restes consisteixen en un pou o olla de 3,70 metres de diàmetre per una alçada de 3 metres. La caldera, la banqueta i el cendrer estan colgats de terra. La boca del forn, de la qual es conserva la volta, també està gairebé colgada (alçada visible, 0,80 m per 0,40 metres). Estava orientada al nord-est. L'accés per carregar la fogaina es podia fer des del mateix torrent, al qual s'hi pot accedir des d'un gual que hi ha uns metres més amunt.</p> | 08179-241 | Torrent de la Font del Conill | <p>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament i fins no fa pas massa anys, a mitjans del segle XX, era un material molt necessari per a la construcció: barrejada amb aigua i sorra es preparava el morter. També era el material indispensable per arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. S'impermeabilitzaven les cisternes i els safarejos, era un gran desinfectant i al camp servia per a ensulfatar les plantes contra les plagues (encara actualment s'emblanquinen els troncs dels arbres fruiters perquè no hi pugin les formigues i altres paràsits). El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona excavat dins un marge o la roca. Es necessitaven temperatures que oscil·laven entre els 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la feixuga feina d'arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros o mules fins al forn. S'omplia resseguint la banqueta amb les pedres, en funció de la mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca, anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt; i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, i es transformava en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar-la en carros a la seva destinació. Generalment s'enfornava una càrrega quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat. Moltes cases i masos aïllats podien tenir-ne un per a les seves necessitats que s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. D'aquesta antiga activitat, tan estesa, només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.</p> | 41.6315800,1.9340700 | 411214 | 4609421 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58959-foto-08179-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58959-foto-08179-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58959-foto-08179-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 58960 | Forn 2 torrent de la font del Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-2-torrent-de-la-font-del-conill | <p>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</p> | XVIII-XX | Cobert de vegetació. | <p>Forn de calç del tipus discontinu o intermitent, situat en el marge esquerre del Torrent de la Font del Conill. Per accedir-hi fàcilment s'ha de pujar pel Camí de Les Boades, travessar la Riera de Rellinars, un cop deixada enrere la Font dels Llaminers i entrar pel Camí de la Font del Conill que el va resseguint en tot el seu recorregut dins del terme municipal. Un cop deixada enrere la Font del Conill, en un revolt molt marcat, deixarem el camí que tot pujant, ens mena directament fins a la carretera que va de Terrassa a Rellinars i entrarem per un corriol estret que continua resseguint el torrent fins que es perd un cop entrat en terme de Vacarisses. Ben aviat, a mà esquerra del corriol ens trobarem amb una alzina solitària, alta, envoltada de roldor. Allà mateix es veuen les restes d'un forn de calç excavat aprofitant el marge del torrent. Les restes consisteixen en un pou o olla de 4,30 metres de diàmetre per una alçada de 2,20 metres. La caldera, la banqueta i el cendrer estan colgats de terra. La boca del forn, de la qual es conserva la volta, també, però per la forma del terreny s'endevina la seva ubicació. L'accés per carregar la fogaina, orientada al nord, es feia des del mateix torrent.</p> | 08179-242 | Torrent de la Font del Conill | <p>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament i fins no fa pas massa anys, a mitjans del segle XX, era un material molt necessari per a la construcció: barrejada amb aigua i sorra es preparava el morter. També era el material indispensable per arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. S'impermeabilitzaven les cisternes i els safarejos, era un gran desinfectant i al camp servia per a ensulfatar les plantes contra les plagues (encara actualment s'emblanquinen els troncs dels arbres fruiters perquè no hi pugin les formigues i altres paràsits). El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona excavat dins un marge o la roca. Es necessitaven temperatures que oscil·laven entre els 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la feixuga feina d'arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros o mules fins al forn. S'omplia resseguint la banqueta amb les pedres, en funció de la mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca, anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt; i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, i es transformava en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar-la en carros a la seva destinació. Generalment s'enfornava una càrrega quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat. Moltes cases i masos aïllats podien tenir-ne un per a les seves necessitats que s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. D'aquesta antiga activitat, tan estesa, només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.</p> | 41.6268100,1.9418000 | 411852 | 4608883 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58960-foto-08179-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58960-foto-08179-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58960-foto-08179-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||
| 58961 | Pla de la bàscula; Feixa del gram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-bascula-feixa-del-gram | https://excursionsime.wordpress.com | En el camí de Les Boades, un cop passada la Font dels Llaminers i per sobre mateix de la confluència del Torrent de la Font del Conill amb la Riera de Rellinars, hi ha un petit replà, o eixamplament del camí actual on per informació oral facilitada per Marc Malgosa, antigament aquí es pesava el gra de les masies del voltant. Per aquets motiu es coneixia amb el nom de Pla de la bàscula. | 08179-243 | Camí de Les Boades | El nom de Feixa del Gram es troba en el bloc https://excursionsime.wordpress.com | 41.6328800,1.9323700 | 411074 | 4609567 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58961-foto-08179-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58961-foto-08179-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 58962 | Avenc de les Roquisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-roquisses | https://espeleoworld.com | L'avenc de les Roquisses és una cavitat de set metres de fondària, situat a la Serra de l'Obac. Per accedir-hi cal agafar el camí de Les Boades en direcció a la Font de Carlets i no deixar-lo fins arribar al Torrent de la Saiola. En aquest punt, es pot resseguir el torrent per sobre el camí que mena a la Calsina (dins del terme de Vacarisses). Abans de que el camí faci un revolt a mà dreta, just en un indret on hi ha dos pins molt alts, a mà esquerra, un amuntegament de pedres ens indica l'accés. Cal travessar el Torrent de La Saiola passant pel damunt d'un enorme bloc de pedra, en direcció nord accedint aquesta vegada a la Torrentera de les Roquisses. Està molt embardissada però s'endevina un corriol molt estret que cal resseguir fins a trobar a l'esquerra (vessant dret de la torrentera), un nou corriol que puja de cop en un recorregut d'uns vint-i-cinc metres on es localitza la boca de l'avenc, sota d'una alzina. Si ens el passem de llarg en el mateix marge veurem les restes d'unes sepultures de lloses i haurem de tornar enrere des d'on serà més fàcil veure l'accés que remunta fins l'avenc. La cavitat és molt estreta, amb una boca d'accés ovalada que s'estreny ràpidament. El terreny és de conglomerats. Té un recorregut de vint metres i un desnivell de set metres de fondària. | 08179-244 | Torrent de les Roquisses | L'avenc es descobreix i s'explora durant el mes de gener de l'any 1965, pels membres del GES -CMB. El 28 de maig del 1982 membres de la SIS - CET van regir un pas estret que encara no s'havia explorat. Del seu interior van extreure un gran bloc de pedra i un tronc i d'aquesta manera varen poder accedir a la galeria sud i al punt de màxima fondària de la cavitat. A. Buil i Xavier Badiella van aixecar el topogràfic. | 41.6350300,1.9378300 | 411532 | 4609800 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58962-foto-08179-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58962-foto-08179-244-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 58964 | Forn de La Saiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-saiola | FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. | XVIII-XX | Només en queda una part adossada al marge. | Forn de calç del tipus discontinu o intermitent, situat en el marge esquerre del Camí de la Coma de l'Aumà. Per accedir-hi cal resseguir el Torrent de la Saiola pel camí que discorre paral·lelament i que mena a la Calsina, en terme de Vacarisses. Un cop deixat enrere el Torrent de les Roquisses cal agafar un trencall (coordenades 411770/4609671/439) a mà esquerra, que travessa el Torrent de la Saiola. El Camí de la Coma d'Aumà que s'inicia en aquest punt on hi ha un amuntegament de pedres al costat, sense cap més indicació. Va pujant fins que en un moment donat, bifurca. Agafarem el trencall de l'esquerra en direcció nord i a mà dreta, en el marge d'una feixa que en aquest punt s'eixampla hi ha les restes. Consisteixen en una part del pou o olla, que tenia un perímetre total de 3,20 metres de diàmetre. L'alçada conservada és de tres metres. La caldera, la banqueta i el cendrer probablement estiguin colgats de terra. De la boca del forn no en queda cap rastre visible. L'accés al moll de càrrega superior encara es pot resseguir visualment. | 08179-246 | Torrent de La Saiola | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament i fins no fa pas massa anys, a mitjans del segle XX, era un material molt necessari per a la construcció: barrejada amb aigua i sorra es preparava el morter. També era el material indispensable per arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. S'impermeabilitzaven les cisternes i els safarejos, era un gran desinfectant i al camp servia per a ensulfatar les plantes contra les plagues (encara actualment s'emblanquinen els troncs dels arbres fruiters perquè no hi pugin les formigues i altres paràsits). El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona excavat dins un marge o la roca. Es necessitaven temperatures que oscil·laven entre els 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la feixuga feina d'arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros o mules fins al forn. S'omplia resseguint la banqueta amb les pedres, en funció de la mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca, anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt; i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, i es transformava en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar-la en carros a la seva destinació. Generalment s'enfornava una càrrega quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat. Moltes cases i masos aïllats podien tenir-ne un per a les seves necessitats que s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. D'aquesta antiga activitat, tan estesa, només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.6359200,1.9442000 | 412064 | 4609892 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58964-foto-08179-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58964-foto-08179-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58964-foto-08179-246-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 58968 | Safareig de la Font de Les Boades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-de-les-boades | XIX-XX | Està cobert per la vegetació. | Safareig per a rentar la roba situat a una vintena de metres per sota de la font, a la llera dreta del torrent de la Font de Les Boades. Al seu costat mateix hi ha un parell de til·lers de fulla petita o que pugen rectes i ufanosos. Per arribar-hi cal agafar el Camí de la Font que surt des de la façana nord del mas de Les Boades, coincidint amb el GR-5, en direcció a Les Cases. Seguint el camí planer i arribats a un revolt que travessa el torrent, es veu el mur d'una bassa transformada en cisterna i la font al fons. Deixant-los de costat, cal baixar per unes escales de pedra (cinc graons) molt ben retallades i amples que salven el desnivell del terreny i tot seguit, a mà esquerra mateix es veu el safareig un xic envoltat de vegetació i fullaraca. És de planta rectangular, que mesura 3,10 m per 2 m de costat. Els murs fan 0,45 m d'amplada i el fons 0,60 m. Els murs estan collats amb morter de calç i arrebossat per la part interior. La rentadora està orientada al sud-oest. | 08179-250 | Les Boades | 41.6441800,1.9356500 | 411363 | 4610818 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58968-foto-08179-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58968-foto-08179-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58968-foto-08179-250-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 58972 | Fons dipositats a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dipositats-a-larxiu-episcopal-de-vic | <p>http://www.abev.net/</p> | XIV-XXI | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic conté molt poca informació de les parròquies de Rellinars, tot i que inclou informació de les visites pastorals. Del fons 1.1 Mensa Episcopal, (signatura AEV 400/3) es conserven els comptes de culte de l'arxiprestat de Manresa de vàries èpoques, en paper; lligall o foli. Alguns estan escrits en paper timbrat però la gran majoria porten el segell de la parròquia de Sant Pere (1860 al 1912.) També conté manuscrits dels memorials, còpies de butlles i nomenaments papals, correspondència, al·legacions jurídiques, entorn al Plet per la provisió de la rectoria de Sant Pere de Vacarisses i de Sant Pere de Rellinars (signatura AEV 1019/1 (antic 1019). Amb la signatura (AEV 919/15 (antic 919) hi ha la correspondència relativa a Sant Vicenç de Fals entre 1785 i 1790 que conté cartes relatives a la legalitat de la compareixença del rector de Fals com a testimoni i denunciant pel furt que ha patit la rectoral. Així mateix, hi ha dues cartes d'un cas similar ocorregut a la rectoria de Rellinars. Del Fons 2.33 Arxiu Parroquial de Castellbell, sèrie 2.33.70, signatura AP T/2 hi ha testaments solts que abasten Castellbell, Sant Pere de Vallhonesta, Castellgalí i Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars d'entre el 1556 - 1838 aproximadament. Del catàleg de Visites Pastorals consten les efectuades a Sant Pere entre: 1331/12/08. 6 idus desembre (signatura topogràfica AEV 1200/2 (antic 1200 B), f. 45v); 1592/06/12 (signatura topogràfica AEV 1209/3 (antic 1209 C), f. 41); 1698/09/30 (signatura topogràfica AEV 1220/7, f. 8); 1771 (signatura topogràfica AEV 1233, f. 307v); 1856/06/17 (signatura topogràfica AEV 1242/4 (antic 1242 D), f. 74v)</p> | 08179-254 | Rellinars | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional.</p> | 41.6399400,1.9116100 | 409355 | 4610373 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 58973 | Fons bibliogràfic del centre de documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-de-documentacio-del-parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i | XX-XXI | El Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac és un servei bibliogràfic i documental adreçat a la recerca, el planejament i la gestió que es realitza als espais naturals protegits i que estan gestionats per la Diputació de Barcelona. També dona suport als estudiosos i investigadors en la seva recerca i col·laboren en els programes de divulgació i informació sobre el massís a partir de trobades d'estudiosos que s'organitzen des de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. Es poden consultar articles, estudis, llibres, fotografies i planimetria sobre tot el Parc i més específicament sobre el paisatge cultural i natural de Rellinars com per exemple, articles sobre l'Església Vella, les sepultures de les Roquisses o els Hostalets de Daví, les fonts intermitents de la Serra de l'Obac, l'Avenc de la Barbotera, les aigües subterrànies i el carst al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, monografies sobre el Vallès, estudis sobre el paleocarst i el carst actual de les serres de Sant Llorenç del Munt i de l'obac amb el cas del carst experimental de Rellinars o el plànol topogràfic de 1970 de Rellinars (fulla IV-02), entre d'altres. | 08179-255 | Rellinars | 41.6376500,1.9110100 | 409302 | 4610119 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 57 | 3.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||||
| 58976 | Cup de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-navarcles | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | XVIII-XX | L'espai es manté net de vegetació i tancat per evitar que s'hi puguin fer destrosses. Però manca una de les cobertes i la vegetació que creix a l'interior de les tines està malmetent els cairons vidriats del seu interior. | El Cup de Navarcles és un edifici destinat a l'elaboració de vi, situat entre el mas de les Ferreres i el Gibert de Baix. Per accedir-hi cal agafar el camí de Les Codines. Es compon de tres edificis annexats. Els dos primers són les tines, amb un primer edifici amb la coberta a un sol vessant i teula àrab, més alt, amb la portella característica de fusta que ha perdut els graons d'accés. El segon edifici, adossat a la part posterior, també conté dues tines de planta circular. Sembla més antic però no conserva la coberta (que era a un sol vessant) i la vegetació arbustiva creix al seu interior. El darrer dels edificis està situat a peu del camí i és el més gran de tots. Es tracta d'un celler amb les respectives boixes. S'hi accedeix per una única porta de fusta, feta amb taulons, situada a la façana orientada al sud-oest, amb brancals i llinda de pedra. Per sobre mateix un petit arc de descàrrega fet de pedra i maó i una finestrella de fusta. Al bell mig de la façana principal d'aquest conjunt sobresurt la façana d'un tercer edifici, que podria tractar-se de les restes d'un habitatge estacional. La coberta era a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, orientada al sud-est. La primitiva porta s'ha transformat en una mena de finestral amb volta de mig punt. A mà esquerra s'observa una llinda de fusta, probablement una antiga finestra tapiada i repartides entre la planta baixa i el sota coberta quatre obertures, totes elles amb brancals, llinda i ampit de travertí a excepció de la finestreta de la planta baixa, a ma dreta que té una llinda de fusta. | 08179-258 | El Gibert de Baix | L'edifici pertany al Gibert de Baix. Segons la informació proporcionada pel senyor Josep Letosa, propietari del mas, com que les tines i el celler estaven a tocar de la casa, no va caldre mai fer-ne a l'interior de la masia. | 41.6408700,1.9106400 | 409276 | 4610477 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58976-foto-08179-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58976-foto-08179-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58976-foto-08179-258-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 58979 | Trull de Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-casajoana | XIX-XX | El propietari manté en bones condicions les restes conservades, tot i que de l'edifici ja no en queda res. | Mota o base d'una pica circular que formava part del sistema de premsat de l'oliva i la producció d'oli de Casajoana. El mas de Casajoana està situat a la Serra de la Gallina, al nord del municipi de Rellinars. Per arribar-hi cal agafar com a punt de referència l'església nova de Sant Pere i Sant Fermí, en direcció al Camí de Rellinars a Casajoana, que puja resseguint el torrent de la Font d'en Sala. Té un diàmetre interior d'1,50 m i exterior d'1,70 m respectivament. De l'edifici ja no en queda res. La forma de la mota podria indicar que funcionés amb una jàssena de torn, o una jàssena de torn i espiga, ambdós sistemes més propis del segle XVIII i anteriors. Per la pica hi rotllava el corró, de pedra, accionat per força de sang enganxat a la perxa i a l'arbre que aguantava la jàssena. El corró anava triturant les olives. La pasta que en quedava s'anava col·locant damunt d'uns cofins circulars, fets d'espart. S'apilaven uns damunt dels altres fins que la pila estava acabada. Llavors començava la premsada amb ajuda de la jàssena, que és una biga de fusta amb un pes aproximat entre mil i mil cinc-cents quilos. El procés es podia repetir varies vegades. Moltes vegades durant el premsat s'escalfava aigua en un calderó i bullint s'abocava al damunt dels cofins. Per una part facilitava l'extracció de l'oli i per altra rebaixava l'acidesa. Durant aquest procés l'oli s'anava escorrent per un canaló cap a dos recipients de decantació sovint enterrats que es comunicaven entre ells (el brou quedava separat de l'oli). La pinyolada, és a dir, el que resta en els cofins de les olives premsades es deixava assecar. Es podia aprofitar com a farina pel bestiar o com a combustible. | 08179-261 | Casajoana - Serra de la Gallina | Durant el treball de camp, en les terres de la propietat s'han observat feixes senceres on s'hi havia plantat olivera. Carles Cornadó ens informa de que els ullastres que encara es poden veure, avui en dia, són els rebrots de les oliveres que pels volts dels anys cinquanta del segle XX varen patir una forta glaçada que va matar-les. Tant a Casajoana com en altres indrets del municipi, el cultiu de l'olivera s'abandonà definitivament. Des de fa uns anys sembla que alguns pagesos han tornat a plantar-ne. | 41.6491200,1.9231700 | 410331 | 4611380 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58979-foto-08179-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58979-foto-08179-261-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 58980 | Forn de Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-casajoana | FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. | XVIII-XIX | Per abandonament de l'activitat i progressiu enfonsament. | El forn de calç del mas de Casajoana està situat en el camí que mena a la font que porta el nom de la masia, al nord del municipi de Rellinars. Per arribar-hi, ens hem de situar al costat del safareig. Allí mateix comença una pista que puja per la Boïga; es tracta del Camí de Rellinars que puja fins al Coll de la Morella i enllaça amb el Camí Ral. Cal agafar el de l'esquerra, que mena a la font. Una trentena de metres abans d'arribar al naixement, a mà dreta, ja s'endevina el moll de càrrega, mig emboscat. Per sota un forat deixa entreveure les parets del forn. Les restes consisteixen en un pou o olla de 2,66 metres de diàmetre intern per una alçada conservada de 3 metres. És del tipus discontinu o intermitent. Aquesta olla és lleugerament arrodonida a la base i afusada a les parets. La caldera i el cendrer no es conserven o bé estan colgats de terra. La boca del forn, situada al nord-oest encara es conserva, tot i que presenta una esquerda a la part superior provocada per l'arrel d'un pi que hi creix a proximitat. A la part superior s'hi pot observar una filera de pedra calcària. | 08179-262 | Camí de la Font de Casajoana | Els forns de calç o olles de calç, són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, o excavats en el marge, al seu interior es feia una combustió de llenya per obtenir-ne calç. Antigament era una material molt necessari per a la construcció. Se n'extreia el morter de calç, que barrejat amb aigua i sorra servia per arrebossar façanes i per construir els paraments de les cases i edificacions diverses. També servia per emblanquinar, impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar, i servia a més a més per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o excavat a la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i es feien quan les feines agrícoles eren més escadusseres, entre el desembre i el febrer. Calia combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la feixuga feina d'arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros o mules fins al forn. S'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Se sabia que la fornada era cuita quan sortia la flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes canviaven a blanc. Quan es començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire veia que la pedra era cuita. I per això calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar-la a punt. Després encara s'havia de deixar una vintena de dies més perquè refredés. La calç viva resultant, convertida en hidrat de calç o calç morta s'apagava tirant aigua. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar en carros fins a la seva destinació. Normalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat. Després es podia abandonar o reutilitzar si no estava molt malmès. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus fins i tot escampades pel bosc o al peu de camins i rieres. La producció de calç al nostre territori va tenir força importància fins a mitjans del segle XX. | 41.6526000,1.9281000 | 410746 | 4611761 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58980-foto-08179-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58980-foto-08179-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58980-foto-08179-262-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 59002 | Dipòsit 4 del Gibert de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-4-del-gibert-de-dalt | XVIII-XX | Emboscat per la vegetació. | Xup o cisterna situada al vessant d'obaga del bosc del Gibert, gairebé a tocar de la carena, en el naixement de la torrentera que discorre entre la Font d'en Sala i la Font dels Bugaders. Està situat per sota un marge molt baixet, entre dues barraques de vinya, una de planta quadrangular i una de circular, situades als extrems oposats de la mateixa feixa. Es tracta d'una modesta construcció realitzada amb pedra, aprofitant l'orografia del terreny. És de planta rectangular coberta per amb volta per aproximació de filades. Una part s'ha enfonsat no fa pas massa temps per la pressió exercida per la vegetació que hi creix. Mesura 1,10 metres per un metre de costat. Té una fondària útil de 0,60 metres. Les parets estan impermeabilitzades amb morter de calç per evitar la pèrdua d'aigua. La boca per accedir amb la galleda té un ampit de pedra per a recolzar els genolls que mesura 0'50 metres d'amplada. | 08179-294 | El Gibert | Aquest tipus de construccions, són un element destacable en l'aprofitament de l'aigua en zones on és difícil aconseguir-ne. La seva localització sovint ve donada pel recorregut de les aigües d'escorrentia després de la pluja. La forma que presenta, quadrangular o bé ovalada, acostuma a tenir una profunditat d'un metre a un metre i mig com a molt. Per tal d'evitar que la terra caigui al seu interior o fins i tot una bèstia, s'acostumava a cobrir amb pedra seca emprant el sistema de la falsa volta i deixant una obertura a la part davantera que permetia accedir al seu interior. Si l'aigua era neta també permetia abeurar el bestiar de càrrega o els animals de companyia. També servien per preparar el brou o caldo bordelès, o la 'bouillie bordelaise' originària de França. La recepta sembla haver estat descoberta, per Ulysse Gayon, un químic de Bordeus i pel botànic Alexis Millardet a principis dels anys 1880, contra el míldiu. Un cop demostrats els seus beneficis ràpidament es va expandir la seva utilització. | 41.6410800,1.9182100 | 409906 | 4610492 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59002-foto-08179-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59002-foto-08179-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59002-foto-08179-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59003 | Dipòsit 5 del Gibert de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-5-del-gibert-de-dalt | XVIII-XX | Xup o cisterna situat al vessant d'obaga del bosc del Gibert de Dalt, al capdamunt del naixement de la torrentera que dona nom a la Font dels Bugaders i desaigua al torrent de la Font d'en Sala. A diferència de moltes altres que s'excaven en un marge aprofitant les aigües d'escorrentia, aquest està situat al mig d'una feixa d'uns dos metres d'amplada. Es tracta d'una modesta construcció de planta quadrangular excavada al bell mig de la feixa. Els murs estan recoberts amb pedra més o menys rectangular, disposada en fileres i falcada amb pedruscall. Mesura 1,53 metres per 1, 50 metres de costat aproximadament (les arrels dels arbres han provocat un esbombament general del paredat). Té una fondària útil d'un metre. Per sobre, els murs estan protegits amb lloses de pedres irregulars disposades pels quatre costats, fent un lleuger pendent. Les parets no estan impermeabilitzades amb morter de calç. Per la part superior, arran del marge de pedra hi ha un regueró més profund que ressegueix tota la llargada, com una canal que semblaria recollir les aigües d'escorrentia de la part alta del turó i es podrien haver redirigit per omplir el xup. | 08179-295 | El Gibert | Aquest tipus de construccions, són un element destacable en l'aprofitament de l'aigua en zones on és difícil aconseguir-ne. La seva localització sovint ve donada pel recorregut de les aigües d'escorrentia després de la pluja. La forma que presenta, quadrangular o bé ovalada, acostuma a tenir una profunditat d'un metre a un metre i mig com a molt. Per tal d'evitar que la terra caigui al seu interior o fins i tot una bèstia, s'acostumava a cobrir amb pedra seca emprant el sistema de la falsa volta i deixant una obertura a la part davantera que permetia accedir al seu interior. Si l'aigua era neta també permetia abeurar el bestiar de càrrega o els animals de companyia. També servien per preparar el brou o caldo bordelès, o la 'bouillie bordelaise' originària de França. La recepta sembla haver estat descoberta, per Ulysse Gayon, un químic de Bordeus i pel botànic Alexis Millardet a principis dels anys 1880, contra el míldiu. Un cop demostrats els seus beneficis ràpidament es va expandir la seva utilització. | 41.6423200,1.9200200 | 410059 | 4610628 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59003-foto-08179-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59003-foto-08179-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59003-foto-08179-295-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||
| 59005 | Barraca del Ramon Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ramon-gibert | XX | Les bigues, en nombre de tres i les llates s'han canviat. modernament. | Barraca situada en una feixa molt gran, planera, situada a ponent del mas del Gibert de Dalt, a l'obaga de Serra Gallina. Per arribar-hi agafar el trencall a mà dreta després d'haver passat el mas de les Ferreres i el Gibert de Baix. Seguir el camí en direcció a la Font del Càntir i Casajoana. Tot just travessat el torrent de l'Esbarzer, després de la font que porta el mateix nom, a mà dreta, hi ha una feixa molt gran amb la barraca al fons. Es tracta d'una construcció datada per la inscripció gravada a la llinda l'any 1921. És de planta rectangular, mesura tres metres de façana per cinc metres de costat, per dos i mig d'alçada màxima. La coberta és de teula àrab a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està sustentada per bigam i llates de fusta. El paredat és de pedra collat amb morter de calç i el sòl de terra batuda. La porta d'entrada, orientada a l'oest té una portella de fusta amb furriac i marxapeus de maó. L'obertura mesura 1,69 m d'alçada per 0,94 m d'amplada i una profunditat de murs de 0,35 m. Destaca la llinda de pedra amb la data i les inicials, R.G., gravades dins d'un requadre. Entrant a mà esquerra, aprofitant l'escaire interior hi ha una llar de foc amb sòcol de pedra i campana de pedra arrebossada amb morter totalment integrada al paredat. El fumeral és quadrangular, fet de maó de 15x30 cm. Hi ha dues espitlleres orientades a l'est i al nord respectivament. A la cantonera dels murs orientats a tramuntana i a l'est hi ha una bigueta de fusta encastada a la paret per a penjar-hi els estris de treballar el camp. | 08179-297 | Torrent de l'esbarzer - El Gibert de dalt | 41.6463200,1.9109500 | 409309 | 4611082 | 1921 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59005-foto-08179-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59005-foto-08179-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59021 | Rec i aqüeducte del molí de La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-i-aqueducte-del-moli-de-la-farinera | XIX-XX | El rec del molí de La Farinera és un canal de rec que capta les aigües de la riera de Sanana en el seu pas per Vacarisses i ho fa també del torrent de l'Alzina en terme de Rellinars fins a trobar la bassa del molí. Ambdós corrents d'aigua són intermitents, de flux impetuós i l'erosió només s'activa en èpoques de pluja, raó per la qual els propietaris del molí varen decidir aprofitar l'aigua procedent dels dos cursos. La resclosa principal està situada a la riera de Sanana, de la qual en queda un muret obrat de pedra. D'aquí l'aigua es desvia per un rec excavat al terra, que volta el meandre de la riera fins a trobar el torrent de l'Alzina, fent un recorregut total de 300 metres de longitud. Travessa el llit de pedra a través d'una canal excavada a la mateixa roca, arran d'un graó natural que també recull part de l'aigua d'aquest torrent i la condueix cap a un repartidor fet de maó que se sustenta damunt d'una bauma reforçada amb un muret de maó que permet circular l'aigua en aquest tram, ja que la fondària en aquest indret és de gairebé deu metres. Des d'aquí el rec està excavat al mateix sòl, arran de marge. Té una amplada de 0,50 metres per una fondària màxima de 0,40 metres. El rec continua portant aigua per la part superior del torrent, que en aquest indret fa entre set i deu metres de fondària fins arribar a un aqüeducte construït per salvar el desnivell al seu pas del torrent de La Farinera, que baixa paral·lel al torrent de l'Alzina. L'aqüeducte està format per tres arcs de mig punt sustentats sobre pilars de pedra i maó. La canal per on circula l'aigua està totalment obrada amb maó. Aquest segon tram té una longitud de 142 metres. A partir d'aquí el rec baixa entre dos marges de conreu amb un total de gairebé 160 metres fins a entrar a la bassa del molí. | 08179-323 | La Farinera | La construcció de la resclosa, el rec, l'aqüeducte i la bassa són coetanis del molí, construït l'any 1896. El maó emprat en la construcció de l'aqüeducte i part del rec i repartidor que s'inicia en el vessant dret del torrent de l'Alzina on hi ha un salt d'entre vuit i deu metres d'alçada es van fabricar en el forn d'obra que hi havia a l'entrada de la Farinera. Segons expliquen els seus propietaris, estava molt malmès i es va enderrocar per a construir-hi la cort dels xais. | 41.6216100,1.8959000 | 408021 | 4608354 | 1896 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59021-foto-08179-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59021-foto-08179-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59021-foto-08179-323-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 59038 | Forn 1 de Les Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-1-de-les-serres | FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. | XVIII-XX | Deteriorat pel desús. | Forn de calç situat al vessant de tramuntana de Les Serres. L'accés es fa pujant des del carrer de Ramon Martí o des de l'Avinguda de Vacarisses fins a trobar un camí costerut, de terra, que mena cap a les Serres i el Collet dels Capellans. Arribats a l'alzina des de la qual surten quatre camins agafar la pista en direcció sud-oest que va resseguint la carena fins arribar a un revolt molt tancat, a mà esquerra. D'aquí mateix, neix un caminoi de roca mare envoltat de brolla calcícola que mena a la Serra dels Pivents. El forn de calç està situat enfront del corriol, un cop deixada enrere a mà dreta una barraca de pedra seca. És del tipus discontinu o intermitent, excavat en el pendent natural del terreny per tal de tenir més facilitat a l'hora de construir l'olla i la cambra de combustió i permetre treballar tant per la part inferior com la superior amb el mínim d'esforç i dificultats. Mesura tres metres de diàmetre per una fondària conservada de 2,60 m. Al damunt conserva part de la vora (una filera de pedres situada al voltant que serveix per reforçar la part exterior de la cambra o canó per on s'introdueixen les pedres de calç). Les restes de l'olla practicables des de l'exterior, estan colgades per la terra. Els murs frontals del forn estan construïts a partir d'un mur gruixut de pedra amb dos contraforts que donen pas a la porta del forn de 2,10 metres de llargada per 1,10 m d'alçada. La distància màxima entre els dos contraforts és d' 1,85 d'amplada per 0,80 m a l'interior on estaria situada la volta de la fogaina, ensorrada. | 08179-340 | Les Serres | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari per a la construcció per a fer el morter de calç, barrejant aigua i sorra, i per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la feixuga feina d'arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros o mules fins al forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt; i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n feia un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 41.6337000,1.9004300 | 408415 | 4609692 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59038-foto-08179-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59038-foto-08179-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59038-foto-08179-340-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml